7/29/2019 55 -juliol- 2011

1/34

1

nm. 55 -juliol- 2011

Editorial

7/29/2019 55 -juliol- 2011

2/34

2

Al nou consistori

El 30 doctubre de 2006, un grup de torroellencs va enviar una carta a laleshoresalcalde de Torroella de Montgr que anunciava la promoci duna nova publicaci a lavila. Sintentava engegar la tercera poca duna memorable revista torroellenca:EMPORION. Es volia retornar a Torroella i al Baix Ter el mitj de relaci i comunicacilocal civilitzat que va nixer fa cent anys, que es va perdre amb la dictadura dels anysvint del segle passat, que va renixer en una segona poca, per perdres altre copvctima de la violncia dels anys trenta, i que ja va ser impossible de recuperardesprs de la guerra civil. Es va adoptar el format web, tal com permetien els mitjanstecnolgics i possibilitats modernes de difusi, tot mantenint la capalera antiga, i aixes va posar a labast no solament dels lectors residents a la vila, sin tamb de totsels darreu del nostre pas i del mn.

Hem acomplert fins ara all que anuncivem. Hem mantingut durant cinc anys, sensecap interrupci, lesperit de la vella EMPORION. Hem procurat fer una revista decomunicaci i de pensament, dactualitat i dopini, local i global. Hem procurat feruna revista lliure, responsable, oberta, dialogant, respectuosa i tolerant, amb rebuignoms de la intolerncia, la injustcia o labs de poder. Hem constitut lAssociaciEmporion per donar continutat al nostre ideari i al nostre afany.

Aquest esfor, que vol contribuir no solament a la informaci, la formaci o lacultura, sin tamb a molts aspectes materials de la vila, lhem plasmat principalmenten dos espais de la revista. Un dells t principalment caire crtic: A laguait delnostre patrimoni, que consisteix habitualment en fotografies de racons urbansmillorables, i cal reconixer, amb satisfacci, que moltes de les deficincies que shihan plasmat han estat en general ateses. Laltre s Espai de participaci, que sotael lema de Tots tenim alguna cosa a dir per millorar el municipi de Torroella i elterritori del Baix Ter invita els lectors a enviar escrits al Consell de Redacci. Sisescau, aquests escrits sn posats en coneixement de lAjuntament tot demanant

resposta. La nostra vocaci per millorar la vila no acaba aqu. Val la pena de recordarun bon grapat deditorials que hem dedicat al nostre urbanisme, a les nostrescomunicacions, als nostres museus i fundacions, a les nostres festes, al nostrefestival. O les modestes accions de millora del nostre paisatge, els nostres arbres elreplantat xifrer den Navarro, les nostres pedres.

Ara que la vila estrena el Consistori tot just constitut, EMPORION el saludaesperanat. Ja hem sostingut fins ara relacions amb dos ajuntaments i tres alcaldesde formacions poltiques diferents, i tot i que en algun moment hgim pogut

7/29/2019 55 -juliol- 2011

3/34

3

manifestar algun punt crtic, amb tots ells hi ha hagut un magnfic esperit dentesadins de la nostra independncia de criteri. Desitgem que aquesta entesa esmantingui. Si tots treballem de cor pel b del municipi, per nosaltres no quedar.

Obituari

Obrim les notcies del mes amb una queens commou. El dia 26 de juny ha mort,desprs de ser atropellat per un cotxe,Jaume Blay i Ferrer, pare de la nostraamiga Montserrat, membre de la nostraAssociaci Emporion i companya en lestasques de redacci.No es fcil resumir en paraules el nostresentiment i el condol, que fem extensiu

a tota la seva famlia.

Nou alcalde de Torroella de MontgrLa constituci del nou ajuntament vaomplir l'auditori de Can Quintana. JordiCordn (CiU) va ser proclamat noualcalde amb els seus cinc vots, els delstres regidors de L'EST i el del regidor del

PP, sumant aix els nous regidors amb elsquals obtingu la majoria absoluta.Els regidors d'ERC van votar el seucandidat, com els d'UPM. Hi va haver unvot en blanc, el del COET.Jordi Cordn va afirmar que vol serl'alcalde de tots i que si b aquest acordno era l'nica opci, era la millor per a lagovernabilitat i l'estabilitat del municipi.

La regidora Slvia Comas, que defensa

com a punt principal l'Entitat Municipal

Descentralitzada, va destacar quel'alternana poltica s bona i ensrecorda que ning s imprescindible, iAndrs Navarrete va destacar quel'acord donar l'estabilitat necessriaal municipi.L'alcalde sortint, Josep Maria Ruf, vacriticar el pacte en el fet de donarentrada al PP. Amb tot, ERC es vamostrar disposada a fer una oposicicollaboradora en les lnies de governiniciades l'anterior mandat.

Lnies del govern. El nou alcalde vaesbossar-les: gesti fonamentada dinsdel context de la crisi econmica i lacontenci de la despesa. Va destacar que

calia resoldre l'encaix de l'Estartit i esrecuperar el document existent.Senllestir la fase dequipament delEspai Ter i es tirar endavant el ParcNatural del Montgr, les Medes i el BaixTer.Va avanar que es crearan cincmacrorees: administraci icomunicaci, territori, economia, cultura

i serveis a les persones, totes amb unresponsable provinent del grupmajoritari, CiU. No macroobres, per sgesti i dileg.

Catalunya t aquest estiu 86 banderesblaves al litoral i mant el mateixnombre que l'any passat

http://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpg

7/29/2019 55 -juliol- 2011

4/34

4

I sn 28 a les comarques gironines, quenincrementen una respecte a les del'estiu del 2010. I tamb 8 portsesportius d'un total de 13.La cala Montg de Torroella de Montgr

ns una de les guardonades. Aquestesdistincions les concedeix un jurat

internacionalformat, entredaltres, per la

Fundacid'Educaci

Ambiental (FEE) i les Agncies de lesNacions Unides per al Medi Ambient i

per al Turisme. El jurat valora quetinguin accs lliure, que siguingestionades com a espais pblics, quedisposin d'informaci transparent, quecompleixin de manera exquisida amb lalegislaci litoral i ambiental, la seguretatfsica de la sorra i l'aigua, que disposin desocorristes i que promoguin la salut,

entre daltres.Joan Mesquida, secretari d'Estat deTurisme, ha recordat que el 83% delsturistes que van visitar el pas l'anypassat van anar a zones de costa. Peruna altra part, el secretari general del'Organitzaci Mundial de Turisme, TalebRifai, ha felicitat Espanya pel seulideratge en banderes blaves.

La sanitat alemanya i els cogombresespanyols Mercagirona no ha venut

cogombres en una setmana L'Estat

francs ha deixat de comprar a lademarcaciEl mercat intern es va comenar a

recuperar.Les autoritats sanitries, primer, i el

govern alemany, desprs, van aixecatlalerta sobre cogombres, lletugues itomtigues crues com a focus de lainfecci de lE. coli, que va causar 30morts a Alemanya i un altre a Sucia,

desprs de setmanes de crisi sanitria idanys multimilionaris en el sectoragrcola.Els majoristes de fruites i verdures deMercagirona no varen vendre ni un solcogombre a conseqncia de l'acusacifeta per Alemanya en afirmar que aquestproducte era el culpable de l'epidmia.Desprs que les autoritats europees

varen aixecar el vet als cogombresespanyols, va comenar a haver-hialguna venda i, fins i tot, algun cuiner derenom va tornar a introduir el cogombreen els seus plats.El primer a recuperar-se va ser el mercatintern, i sespera que tamb es recuperinles vendes que Mercagirona fa a

l'exterior, principalment a l'Estat francs.La manca de vendes va provocar que elsproductors gironins abaixessin els preusi llencessin el producte, per lesprdues sofertes no han estat tanimportants com les que han patit elsproductors d'Almeria.Les sospites sobre aquestes hortalisseses van retirar i tot apunta a les llavors

germinades duna granja ecolgica de laBaixa Saxnia (nord) com lorigen dunainfecci amb un cmput de 2.800pacients ingressats a Alemanya, delsquals 722 van desenvolupar la perillosasndrome urmica hemoltica (SUH).

Exigeixen compensacions per lesprdues

http://localhost/emporion11.1/images/num55/01-Cala%20Mongo-Bandera%20blava%202011.jpg

7/29/2019 55 -juliol- 2011

5/34

5

Els majoristes de Mercagironas'afegeixen a la demanda que ja ha fettot el sector, que es reclami unacompensaci per les prdues que hanpatit els pagesos i botiguers de les

comarques gironines. Els sindicatsagraris tamb han demanat a Agriculturaque es pressioni perqu la UE i Alemanyapaguin una campanya de promoci delsproductes de l'Estat espanyol a Europa.

Mostra de fotografia Deu anys

dexposicions, al claustre de lHospital

de Torroella de Montgr

Deu anys, 120 mesos, 120 exposicionsorganitzades per lAssociaci dAmics dela Fotografia de Torroella de Montgr, enun dels llocs ms emblemtics, elclaustre de lHospital. Mostra unaselecci de les imatges msrepresentatives daquestes 120exposicions.

Tamb s'ha editat un llibre que fa unreps dels 120 treballs fotogrfics ques'hi han exposat.

Un Dal llumins, la pintura ms caramai comprada per la Fundaci DalElements enigmtics en un paisatge.

Antoni Pitxot, director del Teatre MuseuDal de Figueres, va assenyalar que es

tracta dun quadre prodigis duna de lesetapes ms glorioses del pintor, iMontse Aguer, directora del Centred'Estudis Dalinians, va voler remarcarque, a part del seu preu (7,8 milionsd'euros) va comportar un llarg icomplicat procs de negociacions, perles reticncies a vendre del seu

propietari, que s'estima ms continuaren l'anonimat.Finalment, la preuada obra, una peacabdal, ja s a Figueres.

TORROELLA L'ESTARTIT XVIIJornades Gastronmiques de la ClovaTastets de MarDeu restaurants de Torroella de Montgri de lEstartit participaren en les JornadesGastronmiques de la Clova, queorganitza per setzena vegada lEstaciNutica LEstartit-Illes Medes.La degustaci i un concurs de musclos,

celebrats a la plaaLlevantina, al portde l'Estartit, vanservir perinaugurar-les.Enguany, les jornades gastronmiquestenen com a protagonista central laclova, 10 restauradors (Catamarn,

Picasso, Portal del Mar, La Gaviota, Flix,Medes II, Santa Anna, Mont Pla, CanFalet i les Corones) van oferir 10maneres diferents de cuinar els musclos:al xers, amb espcies de mar, amb viblanc d'all i julivert, amb poma delMontgr, a la marinera, en escabetx o ala vinagreta.I a Can Quintana-Museu de la

Mediterrnia, Pere Estradera, presidentde la Confraria de Pescadors delEstartit, va dissertar sobre Els arts depesca de la clova, seguida dunadegustaci despecialitats preparadesespecialment pels restaurantsCatamarn, Picasso, Portal del Mar, LaGaviota i Mont Pla, acompanyats amb viCastell de Peralada.

http://localhost/emporion11.1/images/num55/04Pere%20Estradera-Arts%20de%20pesca%20clova.jpg

7/29/2019 55 -juliol- 2011

6/34

6

Aquestes activitats van finalitzar amb elmaridatge de vins celler de Peraladaamb clova, a crrec del sommelier deBodegues Peralada, Diego Gonzlez, aCan Falet de lEstartit.

Inauguraci de lexposici La cermica

daurada de la Collecci MascortLadvocat i empresari Ramon Mascort vaobrir la inauguraci de lexposici, a laseu de la seva fundaci, la casa Galibern,de Torroella de Montgr, amb unadocumentada dissertaci sobre el procs

i origen de les peces de

cermica daurada quela integren.Sn ms de 300 lesexposades, datadesentre els segles XII iXVIII, amb alguns

exemplars nics i mai exposats. La majorpart, produdes a lEstat espanyol,

completades amb plats i bols procedentsde lantiga Prsia, don s originariaquest procs de cocci que creaaquests reflexos metllics, daurats, en elfang. Procs que va introduir-se a lal-ndalus via Egipte, i des del sud de lapennsula, en especial Mlaga, vaestendres al Pas Valenci, Catalunya iArag.

Una exposici extraordinria que mereixuna lenta i curosa visita, tant pelcontingut com per laspecte de les salesde lexposici i dels elements quelacompanyen, a la casa Galibern.

Concert de primavera Polifonia del

RenaixementA lesglsia de Sant Gens, de Torroella

de Montgr, tingu lloc aquest concertde primavera amb lactuaci del CorAnselm Viola de Torroella, dirigit perRamon Manent; la Coral San Cugat delCMSC; el Cor Diaulade de Barcelona, i

lOrquestra de Cambra de Sabadell, ambMaria Planas, soprano, i Marisa Roca,mezzo, sota la direcci de TomeuQuetgles.Va iniciar lactuaci el Cor Anselm Viola,amb cinc obres polifniques dels seglesXVI i XVII.Seguidament, les altres dues corals, amblOrquestra de Cambra, varen interpretar

la Missa brevis n. 7de Charles Gounod, iGlria en re major dA. Vivaldi.Va finalitzar el concert amb lactuaciconjunta de les tres corals amb lobraInvocaci a sant Jordi.Totes i cada una de les actuacions foresmolt aplaudides pel nombrs pblicassistent que omplia lesglsia.

Festival de Msiques de Torroella deMontgr: excellncia i retalladlesEl conseller de Cultura, Ferran Mascarell,en la presentaci de la programaci de la31a edici del certamen, manifestavaque un estiu sense el Festival deMsiques de Torroella de Montgr seriafrancament diferent. Encara que la

Generalitat hagi redut un 10% la sevaaportaci al certamen, declaratestratgic.Del 30 de juliol al 26 d'agost s'oferiranun total de 15 concerts, des deproduccions prpies protagonitzades perl'orquestra resident, Acadmia 1750, finsa grans actuacions amb noms com lacontralt francesa Nathalie Stutzmann, la

http://localhost/emporion11.1/images/num55/05-Ceramica%20daurada%20Mascort.JPG

7/29/2019 55 -juliol- 2011

7/34

7

mezzosoprano txeca Magdalena Kozena,el contratenor francs Philippe Jarousskyi la soprano navarresa Mara Bayo. sremarcable tamb la presncia de tresgrans pianistes: Grygory Sokolov, Alice

Sara Ott i un clssic del festival comJoaqun Achcarro.El seu director, Oriol Prez, haassenyalat que un festival no tan sols had'exhibir, sin que ha de produiri transmetre uns patrimonis musicals iprescriure l'excellncia.Se celebrar un any ms l'homenatge aErnest Lluch amb un concert a crrec del

cor La Stagione Armonica. Sense oblidartampoc les noves formulacions de lamsica clssica, representades per laprojecci de la Passi de Jeanne d'Arc,film mut de Carl Theodor Dreyer, que espodr veure acompanyat per la bandasonora del compositor BroniusKutavicius, interpretada per la Berg

Chamber Orchestra, i pel projecteOfficium novum, un encontre entre elsaxofonista noruec Jan Garbarek i elquartet vocal The Hilliard Ensemble.

Xerrada illustrada. Clau de Lluna:

crnica duna resposta catalanaAl Museu de la Mediterrnia, iorganitzada pel mateix museu i lAula de

Msica Tradicional, vrem retrobar elsmembres de lhistric grup Clau de

Lluna, en unaxerrada illustradaamb msica i dansestradicionals, enlacte de clausura

duna srie de tallers prctics, creats apartir del repertori daquesta formaci.

Clau de Lluna es remunta lany 1989,quan Cesc Sans i Pere Pau Jimnez estrobaven per tal de fer ballar laconcurrncia. Sels un Pepe Coca,contrabaix, i participaren al

Tradicionarius 1990.Un intens treball va aconseguirproporcionar al grup un timbre acsticactual i genunament catal. Es vadissoldre lany 1999.

Apropem-nos al Baix Ter i descobrimFonolleres i Sant Iscle amb lhistoriador

Joan Badia

En una sortida organitzada pel Museu dela Mediterrnia, sota el guiatge i elsconeixements de Joan Badia, tingu llocuna sortida a dos punts del Baix Ter:Fonolleres i Sant Iscle dEmpord.Fonolleres: es troba a la plana, a uns 2km a lest del cap del municipi, Parlav, ia lesquerra del riu Dar. El seu nucli de

poblaci es concentra a lentorn delesglsiaparroquialdedicada aSant Cristfol,del segle XVI,gtic tard,duna sola naui absis poligonal a linterior i circular a la

part exterior, amb un comunidor bastitsobre labsis.Shi troben restes duna esglsiapreromnica, i del castell, possessi de lamitra de Girona, que conserva una de lesparets que forma part de lesglsia.Sant Iscle dEmpord:petit poble, bastitsobre un tur a causa dels aiguamolls,des don es pot contemplar un dels

http://localhost/emporion11.1/images/num55/08Cla%20de%20Lluna-Xerrada%20ilustrada.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num55/09.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num55/08Cla%20de%20Lluna-Xerrada%20ilustrada.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num55/09.JPG

7/29/2019 55 -juliol- 2011

8/34

8

paisatges ms caracterstics del BaixEmpord. Queden restes, un tros demuralla i una torre circular, de lanticcastell que confirmen una edificacibastant gran.

Lesglsia parroquial, romnica,fortificada, molt singular, amb reformes iafegits, duna sola nau i absissemicircular decorat amb un frisdarcuacions. Conserva un arc triomfal,amb dues columnes de marbre, restesromanes aprofitades, que sustenten dosgrans capitells romnics. Apareix citadaper primera vegada lany 1081.

Unes masies dels segles XVI al XVIIIemplenen lespai entre lesglsia i elcastell.

II Premi de fotografia Fundaci VilaCasas 2011Entrega de premis als guanyadorsdentre les obres seleccionades. Amb un

total de 37 propostes, la directora dartGlria Bosch, en qualitat de secretriadel jurat, va llegir el veredicte deconcessi dels premis, un primer premi

dotat amb 6.000 que va recaure enlobra ggelos, dePedro Madueo, idos accssits, amb

3.000 cadascun, el primer per lobraCities II, dEmilio Muoz Blanco, i elsegon per a lobra Macba 2007. Amb(pre)-essncia de lartista, de ManuelSerra Noguera.Lacte va estar presidit pel president dela Fundaci, Antoni Vila Casas, amb lapresncia del nou alcalde de la vila, Jordi

Cordn, que va inaugurar lactedentrega de premis.

Sala dexposicions Capella Sant Antoni36 joves artistes, alumnes de lAula

dArts Plstiques de Torroella deMontgr, varen exposar a la Capella deSant Antoni una obra escollida entre elstreballs per ells realitzats durant el curs2010-2011.Lalcalde, Jordi Cordn, i Josep M.Compte, professor de laula, vareninaugurar-la, i destacaren la importnciadel treball ben fet i del resultats que

poden aconseguir en el futur.

Trobada dorquestres i grups

instrumentalsConjunt instrumental modern.Organitzada per lEscola Municipal deMsica, tingu lloc lactuaci daquestconjunt instrumental a la plaa de la Vila

de Torroella de Montgr. Msics icantant femenina mostraren la sevajoventut i qualitat, realment es feiensentir.

Festa final de curs del Guillem deMontgrUna muni de records em va portar a lamemria aquesta festa, amb les meves

ntes, avui ja grans.Els alumnes deixen de ser infants, elproper curs aniran ja a linstitut. Ja snjoves adolescents.

Revetlla de Sant Joan a TorroellaOrganitzada pel Casal del Montgr, Gentdel Ter i Xibeques del Cau, als jardins deJohn Lennon es va fer la revetlla de Sant

http://localhost/emporion11.1/images/num55/10Premi%20Foto-Fundacio.Vila%20Casas.jpg

7/29/2019 55 -juliol- 2011

9/34

9

Joan, amb una doble simbologia: larebuda de la Flama del Canig, amb la

qual un any ms vaencendres latradicional foguera,

i un ball, ambmsica i dansestradicionals que

clogueren la vetllada amb un bell regustde tradici recuperada.

XXVIII Festa del barri de Fora PortalEl dissabte 25 i el diumenge 26, el venatde Fora Portal va organitzar la seva festa,

per vint-i-vuitena vegada!El dissabte, amb atraccions per a lamainada, concurs de petanca als jardinsde Can Quintana, cercavila amb elsGrallers del Montgr, espectacle per alsinfants amb FEFE & Cia. i berenarpopular, sardanes a la plaa Quintana iCombis i ball a la plaa dEspanya amb el

conjunt QU TAL?I el diumenge, missa de germanorcantada per la Coral del Recer i dinar degermanor. I per tancar la festa cantadadhavaneres amb el grup Cantaires delMontgr i cremat per a tothom.

5 Festival del cmicSuperherois, mutants i detectius es

passejaren per Torroella de Montgr, a laplaa de la Vila i al passeig de Catalunya,amb motiu del Festival del cmic. Caldestacar la convocatria del primer

Premi Nacionaldel Cmic, aixcom la xerradaque amb el ttolde Mutants i

detectius: posa un misteri a la teva vidava fer lescriptor Sebasti Roig. Tamb lapresentaci del cmic Mxima discreci,el primer ttol de la collecci Panini Noir.

LEstartit

Obert de fotografia submarina delFestival Internacional Medes, Imatge iMedi Ambient (MIMA)En aquesta edici lexposici estavarelacionada amb el mn delsopistobranquis de Catalunya (molluscosindicadors de la qualitat de les aiges

marines), i un total de 25 equips esvaren inscriure en lobert de fotografiasubmarina.El bileg mar i professor Nardo Vicenteva ser el personatge convidat en aquestaedici.I per al concurs en lnia de fotografia iimatge, es van rebre 100 fotografies i

quinze pellcules de vdeo submar,totes interessants.

LEstartit en flor Les catifes de CorpusOrganitzada per lEstaci Nutica, msde 300 metres de catifes florals donen alEstartit un meravells aire primaveral,amb llum i color.

Els estartidencs

cobreixen els carrersprincipals amb flors icomplements que

recullen la tradici de les catifes deCorpus, i que atorguen durant dos dies,dissabte i diumenge, un aspectejoiosament festiu als seus carrers.

http://localhost/emporion11.1/images/num55/12RevetllaStJoan2011-JohnLenon.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num55/14-FestivalComic-Estartit%20-Stan%20Llibreria%20Elies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num55/13Estartit%20en%20flor%20Corpus.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num55/12RevetllaStJoan2011-JohnLenon.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num55/14-FestivalComic-Estartit%20-Stan%20Llibreria%20Elies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num55/13Estartit%20en%20flor%20Corpus.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num55/12RevetllaStJoan2011-JohnLenon.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num55/14-FestivalComic-Estartit%20-Stan%20Llibreria%20Elies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num55/13Estartit%20en%20flor%20Corpus.jpg

7/29/2019 55 -juliol- 2011

10/34

10

Felicitats per seguir aquesta tradici quepermet a tots els que la visiten gaudir-neun any ms.

Aniversari del Bell Rac de lEstartit

Amb motiu de laniversari de la llar dejubilats Bell Rac, i organitzada pelConsell Municipal de lEstartit, tingulloc una concorreguda audici desardanes, a la plaa de la Llevantina, acrrec de la cobla La Principal deBanyoles.

La urbanitzaci els Griells recupera

passeig i platjaPer Sant Joan, els Griells han recuperatel seu paisatge martim, malms pelstemporals de llevant, grcies a unaactuaci urgent del Ministeri de MediAmbient. Arran de les demandes delAjuntament de Torroella, les obres hanconsistit en la reparaci de 250 metres

de dic i passeig i laportaci de 35.000m3

de sorra que shan tret del costat suddel port de lEstartit.

Exposici Cmic i premsa al ConsellMunicipal de lEstartitEs va inaugurar aquesta exposici,comissionada per Antoni Guiral, alslocals del Consell Municipal de lEstartit,

coincidint amb les jornades dedicades alcmic.

La revetlla de Sant Joan a lEstartitUn any ms lEstartit estava ben ple. Elfoc de Sant Joan, els focs artificials i lamsica, aquest any amb el grup deversions The Patillas, que varen fer lesdelcies del jovent que lemplenava la

plaa de la Llevantina, foren les notespreferents daquesta revetlla.

5 Festival del cmicTamb a lEstartit shan organitzat actes

daquestes jornades del cmic.A la plaa de la Llevantina, els infantspodien gaudir amb el dibuix i lespintures, i fent-se caricatures.I els mes grans, a lenvelat, podiengaudir duna mplia representaci decmics, en una srie destants muntatsper les llibreries de lEstartit.

Catalunya

Exigeixen compensacions per lesprdues

IndignatsFem referncia a lactuaci delsanomenats indignats i assenyalem les

quatre etapes en la seva actuaci en elsfets que han passat.Una primera etapa en qu, amb certsrecels, va anar captivant la bona voluntatde la gent en general. Tots ens sentempoc o molt indignats i entenem unaactuaci pacfica que ocupava les placesms representatives de les quatrecapitals de provncia catalana, en

especial la plaa de Catalunya, deBarcelona.La segona es va originar al coincidir ambla celebraci del triomf del Bara. No esvaren posar dacord iva continuar lacampada. Lactuaci de lafora pblica va ser qualificadadexcessiva i improcedent per molts iinsuficient per molts daltres.

7/29/2019 55 -juliol- 2011

11/34

11

La tercera, la voluntat i la coacciutilitzada per impedir que unsrepresentats elegits democrticamentpoguessin entrar al Parlament catal. Engeneral, fou considerada totalment

imprpia i inadequada, i va restarafinitats amb els indignats. Rubalcaba vaprometre tolerncia cero amb elsviolents.Finalment, en la quarta, es va produir laIndignaci pacfica multitudinria. Unescent mil persones varen manifestar-se ivan omplir la via Laietana, de Barcelona,la manifestaci ms important a tota

Espanya.Esperonats per una crisi econmica quepresenta un futur ombrvol als nostresjoves, amb empreses i famlies massaendeutades i les circumstncieseconmiques de Portugal i Grcia, no enfan preveure una sortida fcil.Cal destacar que el comportament

correcte dels manifestants ha tret un xicdel molt mal regust deixat per lactuacial Parlament, encara que un miler delsmanifestants van acabar la marxaconcentrant-shi al davant.

La carretera C-31Una autovia per accedir a la Costa Bravacentre. Va entrat en servei el tram de 13

quilmetres entre Palams i Platja dAro,que completa el trajecte des de Maanetfins a Palafrugell.El conseller Llus Recorder va assenyalarque el context de la crisi actual ilendeutament que ha significat elpagament mitjanant un peatge alombra, fan molt difcil que el projectepugui continuar avanant.

Critas de GironaVa presentar la memria corresponent alany 2010. El nombre de famlies atesesva ser de 10.291, un 38% ms que lanyanterior. I si b no es disposen dades de

lany actual, la tendncia ssensiblement a lala, i es detecta unapobresa emergent de persones sensehabitatge i en situaci datur.

Espanya

La votaci de CiU i PNB van evitar elfinal immediat de legislatura, al Govern

centralEl ministre de Treball, Valeriano Gmez,va tmer fins lltim moment que esperds la votaci parlamentria sobrela reforma de la negociaci collectiva.

LeconomiaEls indicadors publicats mostren un

empitjorament de leconomia espanyola:En electricitat la demanda sen ressent. Baixen les energies renovables.El gas ha disminut el consum en lescentrals combinades i en les calefaccionsparticulars.Disminueix el trnsit i la venda devehicles.I finalment el consum de ciment va

registrar el pitjor mes de maig delsdarrers 23 anys.

Mn

GrciaLa cimera europea reunida a Brussellesva reiterar lexigncia a Atenes, al governi a loposici, que aprovi les reformes i

7/29/2019 55 -juliol- 2011

12/34

12

retallades precises per desbloquejar elsdotze mil milions congelats, sense quesesvaeixin els dubtes existents.Les borses baixen, lIbex cau un 2,8% i laprima sobre el deute torna a crixer.

AfganistanEl president des Estats Units ha ordenatuna reducci gradual de les tropes,encara que prossegueix lintent dedebilitar els talibans, derrotar a Al-Qaidai aplanar el cam cap a unesnegociacions.Frana anuncia tamb una retirada

progressiva i Espanya en comenar aretirar lany 2012.

LbiaEn una operaci que havia de durar dies,no setmanes, per Muammar al-Gaddaficontinua al poder.La Xina ha reconegut finalment el

Consell Nacional de Transici libi.LOTAN prossegueix en la lluita amb elsatacs amb avions i amb lenviamentdavions no tripulats.

SriaLexrcit siri va desplegar les sevesforces amb carros de combat i blindats ala frontera amb Turquia, per forar a

centenars de civils sirians a buscar-hirefugi davant del desplegament de lestropes dAl-Assad.Les autoritats turques preveuen unxode de 300.000 refugiats.

LlibresEscrit per Maria Teresa Calabs Casas

Avui em presento

Em dic Maria Teresa Calabs Casas i scllibretera.No sc escriptora, ni crtica literria, nifilloga. Sc llibretera. I llegeixo per gust,no per feina.Dic aix perqu he acceptat decollaborar peridicament a la revistaEmporion fent comentaris sobre llibres o

contes, i cal deixar molt clar que aquestscomentaris seran molt personals i no elshaureu de confondre ambrecomanacions.A la meva feina de llibretera hecomprovat que, arrel duna recomanacipblica, algun lector sequivoca llegintun llibre que el decep duna manera oaltra.

Per recomanar un llibre sha de poderconversar, shan de conixer lesinquietuds del lector, la disponibilitat detemps que t per llegir, quines lecturesanteriors li han deixat petja.Un mateix llibre us pot agradar o nosegons la vostra situaci personal. Devegades cal deixar reposar una lectura.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/881-mariateresacalab%C3%BAscasashttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/881-mariateresacalab%C3%BAscasas

7/29/2019 55 -juliol- 2011

13/34

13

Per tant, aclarint que no recomanar engeneral els llibres dels quals escrigui, ique la meva opini s ben senzilla, usintentar transmetre les emocions quemhagin despertat.

Magradaria trobar una frmuladintercanvi dopinions. Si els lectors delsmeus comentaris voleu fer una aportacipersonal, pot ser molt divertit iinteressant seguir un sistema deconversa publicant-la a la revista.Daquesta manera normalment elsllibres agafen una nova imatge, fent-sems rica per a tots la seva lectura.

Deixo aix la meva presentaci iassumeixo el comproms de compartiramb els lectors de la prestigiosa revistaEmporion els meus humils coneixementssobre literatura.

Qui no sap escriure en catal? (12)

Escrit per Jaume Bassa

Mhan dit que els ltims escritsdaquesta srie estan resultant foraavorrits: els temps dels verbs s unamatria feixuga. Els que ho diuen tenenra, per qu hi voleu fer?, aprendre aescriure correctament s aix, conixerles regles del llenguatge i anar-lesassimilant de xic en xic.

Per farem cas als que es queixen i avuiels deixarem reposar una mica. Aix s,aprofitar per donar alguns consells i ferveure uns quants paranys amb qu enstrobem quan ens decidim a escriure en

catal, sobretot per causa de lesexpressions que hem aprs en castell.Paranys que a la gent gran ens ve delescola, que noms ens ensenyava lallengua castellana, i als joves de la foratremenda del llenguatge utilitzat a lescadenes de TV dmbit estatal. Observeusemblances i diferncies:

1. s dels verbs Ser i Estar

CASTELL CATAL Soy de Torroella Sc de TorroellaEstoy en la cama Sc al llit Vivo en Begur Visc o mestic aBegur

2. s de les preposicions En i A

CASTELL Estoy en el trenCATAL CORRECTE-Sc al trenNO S CATAL CORRECTE(NO: Estic o sc en el tren)

A lestaci de Provena dels trens de laGeneralitat hi havia fa uns mesos unrtol llumins que es va haver decorregir, que deia, en castell i en catal:

CASTELLEsperen al tren en la lnea amarilla.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassa

7/29/2019 55 -juliol- 2011

14/34

14

CATAL INCORRECTE Espereu al trenen la lnea groga. (7 PARAULES, 3FALTES!)CATAL CORRECTE Espereu el tren a lalnia groga.

3. Altres frases calcades del castell

CASTELLMe he cadoSe me ha cado Me da envidia Vamos a dar una vueltaCATAL

He caigutMha caigut Em fa enveja Anem a fer un voltNO S CATAL CORRECTE(NO: Mhe caigut)

(Se mha caigut)(NO: Em dna enveja)

(NO: Anem a donar un volt)

4. Per acabar: Em i Hemfalta molt freqent, el corrector delordinador no la pot detectar!)EM (pronom): Em dic..., em penso..., emrecordo...., em canso..., etcHEM (verb): Hem dit... , hem pensat...,hem fet..., hem visitat..., etc

A lEmpord ens s fcil distingir elpronom EM (a mi), perqu sovint diemME - (ME penso, ME sembla).

LAlgarve

Escrit per Joan Surroca i Sens

Fa ms de quaranta anys vaig arribaramb la famlia a la riba esquerra delGuadiana, prop don desemboca. Unabarcassa va traslladar-nos a nosaltres i el600 a la riba dreta, Portugal. Les platgesde lAlgarve daleshores eren escenarisper estrenar. Ara he tornat a aquestazona que mant riques tradicions rabs(El Gharb significa oesten rab). Un pontmodern uneix les dues ribes amb poblesgermans a banda i banda, separats perlarbitrarietat de les fronteres. Parlant

daquestes poblacions, Saramago en faaquesta descripci: ... tots dos pobles,posats sobre el mirall de laigua, esdeuen veure com un mirall lun delaltre, la mateixa blancor de les cases,els mateixos plans de pessebre. Pel quefa a rialles i llgrimes, la difernciatampoc deu ser gran. En ser tot plegattan fcil dagermanar, sc partidari de

que vingui com ms aviat millor laRepblica Ibrica, cadasc a casa seva itots els pobles, aquells que vulguin, sclar, abraats.

El que eren platges per estrenar ara snun galimaties tan espectacular que lesbarrabassades de la nostra Costa Brava,

que sn moltes i espantoses, sn un joc

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisens

7/29/2019 55 -juliol- 2011

15/34

15

dinfants en comparaci a les brutalitatssobre el territori i la prostituci absolutade pobles que mereixien un respecte perla seva tradici i mesura. Estic parlant dela part central de la costa algarvesa. Els

extrems es conserven molt millor, aixcom la part interior. Fa uns anys, unsportuguesos amables em van advertir dela situaci i em van encoratjar a nodeixar-me perdre lAlgarve de terraendins format per muntanyes i amb unric patrimoni heretat. Aix ho he fet imhe hostatjat en paratges verges on lavida segueix el ritme que marquen les

dones i homes i no pas el que mana eldiner.

Hem entronitzat leconomia com lasuprema deessa en lloc de situar-lasubsidiria i servidora de la vida. s unerror majscul, per sembla que noestem disposats a admetre lerror.

Simplement perqu no vivim dacordamb uns principis tics consensuats iadmesos desprs de la necessriameditaci. Qui s que t temps perpensar? Si fins hi tot els jubilats van deblit! No interessa que hi hagi tempsmort. Els poderosos ens volenendormiscats, per no acusem als altresdels nostres errors. El pensar no

engresca perqu hi ha el risc de trobar-nos a nosaltres mateixos. Lacceleracide la vida moderna no ha fet res msque augmentar la banalitat. El pitjor deles platges de lAlgarve no s ladestrucci dun paisatge, s lanullacide bona part dels ciutadans (o sbdits?)que fan s dunes platges sense cap msfinalitat que lescapatria de vides sense

rumb, sense passi, sense entusiasmeper a res. La distracci ms superficialque serveix de blsam a lesclavatge deles noves formes de vida (vida?).

Si Erich Fromm va qestionar unasocietat vida per tenir ms que per ser,ara, quan tot ho exigim d immediat,quan la velocitat s el que compte,potser ens hem de parar i comenar adebatre si linconvenient ms gran perser no s la nostra dria pel fer. Lamecanitzaci creixent ens ha convertiten peces duna gran maquinriaproductiva. Hem de produir bns,serveis,... fer, fer i fer. Ens preocupemrealment de ser?

Hem perdut el gust?

Escrit per Merc Pags

Em pregunto si realment hem perdut elgust a lhora de vestir-nos.

Sc modista dofici, i he estat vint anysen una botiga de roba de vestir, per aixcrec que tinc prou criteri per poderopinar sobre MODA. Cada temporadaassistia a les desfilades de Barcelona iValncia que, als anys vuitanta del

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8shttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8s

7/29/2019 55 -juliol- 2011

16/34

16

passat segle, tenien molt de prestigi.Sempre mha agradat molt la roba fetaamb gust, i procurava estar-ne alcorrent. Ara, ms que mai, tenim bonsdissenyadors, gent mol preparada que

es trenca el cap estudiant la maneracom ens hem de vestir, calar i pentinarsi volem anar a la moda.

Ja s que cadasc es vesteix com vol,noms faltaria, s el que cal, per empregunto si realment ens vestim alnostre gust o al dalguns senyors quesembla talment que ens vulguinprendre el pl i fer-nos ballar al so queells volen!

Jo crec que hem de tenir criteri, que tantsi es tracta de vestir una senyora ms omenys jove, una adolescent, un home oun noi, el primer que sha de pensar squ s el que ms li escau. No vull dir, de

cap manera, que no hgim danar a lamoda, no, no, s una indstria que hemde protegir perqu dna vida a moltagent, i gira a lentorn dun ambient proubonic. No, no s aix. Per s que voldriaque cadasc demostrs que t proucapacitat de decisi. Els dissenyadorshan de crear per als seus clients robabonica, elegant, extravagant, extremada,

clssica..., s una professi bonica i gentsfcil. Han de cercar robes, estampats,teixits bonics, pentinats que ens facinlluir el cabell, i un munt dobjectes perfer-nos ms atractius. A tots ens agradafer goig! I aix ha de ser. Per lesdesfilades que ens presenten avui algunsdissenyadors -aquells que defineixen les

seves colleccions com a atrevides

novetats per vestir de maneradivertida, com sol dir el nostre jovent, ino noms el jovent...-, ms que res fanpena!

Per comenar, a les desfilades ensmostren els nous dissenys noiesesqueltiques degudament preparadesper saber lluir b qualsevol pea de roba,les quals, en comptes de causar-nosadmiraci per la seva joventut, la sevabellesa i la seva elegncia, ensevidencien lescndol que representaque els exigeixin per ser admeses enaquesta sacrificada professi un pes iuna talla excessivament inferiors als queels pertocaria. Com poden, doncs, serladmiraci del pblic que ha estatconvidat a presenciar les desfiladespossiblement amb ganes de compraralguns dels models que elles lluiran per ala prxima temporada?

Per aix no sacaba aqu! Qudissenyen alguns daquests senyorsconsiderats genis en les seves creacions?On shan anat a inspirar per treureaquests vestits tan extravagants? Unasamarreta, un jersei, una brusa, unstexans, per posar un exemple, sn pecesque afavoreixen gaireb tothom, sn

clssics. s una roba desport que hatingut un xit i una acceptaci maipensada. Per, qu proposen ara elsdissenyadors? La samarreta ms llargaque la caadora o el jersei que es porta asobre, els pantalons tan baixos de tiro(dentrecuix) que posen al descobert totsels sacsons que llueixen a sobre i a sota

de la cintura la majoria de persones que

7/29/2019 55 -juliol- 2011

17/34

17

mai seran les protagonistes daquestesdesfilades. Els texans, ben rentats ambforts lleixius i a la pedra tosca a fi dedesgastar i esparracar la roba i donar-liun aspecte impresentable. s que sen

volen riure dels qui no es poden compraruns pantalons nous i no tenen cap msremei que portar-los vells i atrotinats?NO EM SEMBLA GENS B. I les faldilles oels vestits? Doncs pengim-penjam... Perno parlar dels estretssims pantalons i deles sabates amb talons altssims, amb lesquals hi ha treballs a poder caminarsense perdre lequilibri, o dels pentinats i

talls de cabell inspirats en culturesextiques. B, no mestenc ms perqutampoc vull ofendre ning amb lesmeves reflexions, per no em digueuque no ens deixem prendre el pl!

Ja s que tamb, per sort, encara quedagent amb gust, que sap vestir amb

elegncia, que sap el que li escau segonsla seva figura, la seva edat, el seuambient, gent que, en definitiva, sapescollir en la ben o mal anomenadaMODA!

Els recs del Baix Ter: elsprojectes

Escrit per Albert Llauss i Pascual

En el segon dels tres articles quepublicar l'Emporion en relaci als recsdel Baix Ter, toca ara ocupar-nos delsprojectes de modernitzaci que s'hiestan duent a terme. Abans de

caracteritzar-los, per, s importantintentar comprendre la seva motivaci,el seu objectiu.

Val a dir que els objectius d'aquestesactuacions no han quedat mai publicitatsclarament ni de forma unnime, per sen'apunten diversos.

En primer lloc, els projectes volen donarresposta a la demanda llargamentformulada per les comunitats de regantsd'ambdues ribes del Ter, que considerenque les filtracions de les lleres de terresdels recs disminueixen el cabal d'aiguaque poden fer arribar als camps,desaprofitant part del volum que els

atorga la concessi. No s'ha realitzat capestudi complet sobre les taxesd'infiltraci d'aigua des dels actuals recscap als aqfers del Baix Ter, peralgunes estimacions optimistes apuntenque la impermeabilitzaci prevista puguiarribar a estalviar un total d'uns 10 hm

3

d'aigua anuals.

En algunes ocasions els representants deles comunitats de regants tamb hanassenyalat els elevats costos que elssuposa el manteniment del bon estat deles lleres dels recs i les sevesramificacions. En la major part dels casosles estructures sn de terres i per tantpresenten un aspecte naturalitzat, amb

rpid creixement de canyes i vegetaci

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascual

7/29/2019 55 -juliol- 2011

18/34

18

de ribera que cal eliminar, per tambproblemes de subsidncia dels margesen alguns trams que s'han vist erosionatsper les aiges. S'espera que els costos demanteniment de la nova canalitzaci

siguin menors als de desbrossament ireparaci de trencaments.

Partint de la premissa que elconfinament de l'aigua dels recspermetr fer-ne un s ms eficient, lasequera que els anys 2007 i 2008 vaafectar Catalunya tamb ha estatutilitzada com un tercer argument pertal d'accelerar l'execuci dels projectes.En perodes d'escassetat d'aigua per alregadiu del Baix Ter, com el delsesmentats anys, s'imposa la necessitatd'establir torns entre els comuners per al'aprofitament ptim de les aiges. Lanova configuraci dels recs i canalspermetr a les comunitats de regants

que gestionen les aiges un majorcontrol sobre l's que en faran elsusuaris i, sobretot, permetr garantirl'arribada de suficient cabal als tramsfinals dels cursos.

En quart lloc, cal observar com elprojecte constructiu de millora delregadiu del Rec del Mol de Pals

contempla la possibilitat d'ampliar lasuperfcie irrigada pel canal, fent arribarbranques a terrenys on actualment noarriben les aiges. Cal entendre queaquesta ampliaci s, doncs, tamb unade les ambicions dels projectes, per bque poques vegades s'ha dit en veu altaperqu xoca de manera frontal amb els

altres objectius basats en l'estalvid'aigua.

Sigui pel motiu que sigui, l'any 2004 esva presentar una primera proposta

d'actuaci sobre els recs, quedesembocaria en un intens debat sobreal seva convenincia. El projecte preveiael revestiment d'alguns trams dels recs il'entubament i soterrament de la restade trams. El recorregut afectat seriad'uns 7 quilmetres a cada rec i costariaun total de 28 milions d'euros. Elfinanament d'aquesta gran obra aniria acrrec de fons pblics, per un 80% del'import hauria de ser retornat mica enmica per part dels regants al llarg de 50anys.

Davant aquestes caracterstiques i elsobjectius manifestats per les comunitatsde regants, fora pagesos, entitats

ecologistes i ciutadans de la zona vremmostrar la nostra oposici a l'execucidels projectes. Els arguments mshabituals feien referncia a l'enormecost de les obres i l'hipoteca querepresenten per a un sector, l'agrari,envoltat de permanents incerteses idificultats per sostenir-se de maneraindependent. Tamb vam posar de relleu

el paper dels recs tradicionals en elfuncionament hidrolgic del Baix Ter,com a agents que recarreguen les aigessubterrnies i els pous i com aestructures per al drenatge de la planaen poques de pluja. Els valors naturals ipaisatgstics que es perdrien ambl'eliminaci dels recs tamb van ser

posats sobre la taula.

7/29/2019 55 -juliol- 2011

19/34

19

Des del meu punt de vista, a ms deldesequilibri existent entre una enormeinversi i un escs benefici, el ms greude la proposta s que suposava ladisgregaci de les mltiples funcions que

els recs de Sentmenat i del Mol de Palshan realitzat conjuntament al llarg delsdarrers segles. Aquesta integritat s elque, a ulls de molts sectors de lapoblaci, els ha conferit la seva riquesa ivalors, els que viem a l'anterior articlepublicat a l'Emporion sobre els recs delBaix Ter. Desprs de segles d'harmonia

en els quals els recs eren alhora fontd'aigua per a l'agricultura, l'hbitat onvivia una valuosa flora i fauna, una peaclau del sistema d'aiges superficials isubterrnies de la zona, el lloc ons'ubicava un destacat patrimoni culturalque explica la nostra histria i, endefinitiva, un element essencial delnostre paisatge empordans; es

proposava desmembrar aquest conjunt,separar cada funci i valor. Des del puntde vista del Subdirector Generald'Infraestructures Rurals, en canvi,aquest era un pas endavant per a lacorrecta gesti de cadascuna de lesfuncionalitats. Aquest personatgeconsiderava que els gestors de l'mbitagrari guanyarien llibertat a l'hora de fer

una gesti de les aiges plenamentfocalitzada en la seva funci productiva,d'irrigaci de conreus. Parallelament, esdeixarien els canals superficials, ja endess, per tal que els responsables de

medi ambient poguessin aplicar-hi lespoltiques de conservaci queconsideressin oportunes sense interferiramb les altres rees de la gesti pblica.En definitiva que el medi ambient feianosa (ho acab de confirmar la divisidels projectes en dues fases impulsadades de l'administraci. D'aquestamanera no va ser necessari per llei la

realitzaci d'un estudi d'impacteambiental, estudi que s'hagus hagut defer en cas de plantejar els projectes enuna sola fase o en cas que els seuspromotors a nivell poltic haguessinmostrat la mnima sensibilitat ques'espera d'ells). Ms enll de la tristorque provoca veure com un responsable

poltic intenta compartimentar unarealitat fins aquell moment harmoniosa,valuosa i exemplar, cal dir que aquestadisgregaci de funcions s la lniaoposada a la que, fins i tot des del mnde la pagesia, es considera que hauria detenir el desenvolupament rural, on lacura del medi per al gaudi del conjunt dela societat s essencial.

Tal com podr observar qualsevol lectorque s'hagi mogut pel Baix Ter en elsdarrers mesos, el projecte va tirarendavant. Es van ignorar lesreclamacions dels grups ecologistes i esvan desoir informes negatius elaboratspel Departament de Medi Ambient delmateix govern. En el meu cas particular,

7/29/2019 55 -juliol- 2011

20/34

20

se'm va censurar la possibilitat depresentar, durant una de les assembleesde la comunitat de regants, elsarguments, fins llavors ocultats, encontra del projecte adduint la junta de

govern que jo no tenia ra.

Ara, 7 anys desprs d'aquellesdiscussions, segueixo tan convenut comen aquell moment que s'haurien poguttrobar solucions a les demandesplantejades pels regants que nopassessin per l'agressivitat d'una obracom la que s'ha acabat duent a terme.Existeixen solucions ms integradesambientalment que haurien permssatisfer els regants sense fer malb unsistema nic; comenant per laimplantaci de sistemes de reg mseficient que la inundaci dels camps iacabant per l'estabilitzaci dels canals deterres amb rocalla. D'altra banda,

objectius tan legtims com la millora delregadiu i un suposat estalvi d'aigua maihaurien de suposar que un nic sector(en aquest cas, de maneracircumstancial, l'agrcola) decideixi eldest d'un medi ambient, un paisatge iun recurs natural com l'aigua, que sncompartits per tots, en perjudici delconjunt de la ciutadania, condemnada a

resignar-se i, aix s, pagar.

Indignats equivocats?

Escrit per Adri Arboix

Tal com assenyala en Xavier Sala i Martnen el seu article dopini del dia 2 dejuny, la indignaci dels acampats, unmoviment cvic espontani, jove iheterogeni, est plenament justificada jaque la crisi econmica s profunda, lataxa datur juvenil supera el 40% fins itot en el jovent amb ttol universitari,els que tenen la sort de treballar ho fan

amb salaris miserables i els poltics nodonen resposta als seus greusproblemes. Encara que el grup sheterogeni, el seu pensament dominants el dels antisistema desquerres:acusen els bancs dhaver causat la crisi iproposen solucions, amb processos dediscussi assemblearis, com lanacionalitzaci del sistema financer o elrepartiment de la feina amb la jornadade 35 hores.

El problema, segons el professor de laColumbia University, s que, a difernciadel que diuen les seves fonts dinspiraciper exemple, el manuscrit de StephaneHessel Indigneu-vos, la crisi econmica

que viu Espanya no t exclusivament lesseves arrels en la banca, ni en elsespeculadors, ni en els bons txicssubprime emesos des de Wall Street. Totaix va causar la crisi americana, per elBanc dEspanya, ens recorda, haviaprohibit ladquisici daquests actius perpart dels bancs i caixes, i a Espanya no hihavia ni un sol bo txic. Espanya, diu

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/214-adri%C3%A0arboixhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/214-adri%C3%A0arboix

7/29/2019 55 -juliol- 2011

21/34

21

Xavier Sala i Martn, va entrar en crisiperqu va explotar una bombollaimmobiliria que havia encegat infinitatde ciutadans a la recerca del diner fcil. Iencara que els bancs varen concedir

hipoteques, a ning no sel va obligar acomprar habitatges, ni a demanarcrdits, ni a estirar ms el bra que lamniga. En aquests anys de bonana, encanvi, no es varen introduir les reformesnecessries per convertir Espanya enuna economia competitiva, mentre elslders poltics governants del PartitPopular i del PSOE mostraven arrogncia

en lmbit internacional.

En els primers moments de la crisi, elgovern del PSOE noms va implementarcom en la gran depressi del 29 msdemanda dobra pblica i va oblidar larecent crisi llatinoamericana delsvuitanta i, fent el mateix, es van

aconseguir dficits i deutes pblicsexcessius que foren insostenibles, i vantrigar un perode de vint anys per a sortirde la crisi pel deute ocasionat. A aquestacrisi, agreujada per la incompetncia delgovern, shi afegiria el fet duna educacino correcta als joves, perqu laideloga[*1] igualitria dominant alsistema educatiu els ha impedit talent i

ha generat mediocritat que dificultacompetir amb aspiracions en el mercatglobal amb la resta deuropeus, xinesos,coreans... Aix mateix, fins als msaplicats els costa trobar feina amb salarisraonables a causa que el treball laboralprotegeix els drets dels que ja treballen ideixen els aturats i joves que mai han

treballat en un cercle vicis deprecarietat laboral insostenible.

Leconomista conclou que els acampatsestan indignats amb tota la ra, per el

seu diagnstic, les seves queixes no vanben orientades. En lloc de carregar-se labanca i el capitalisme, haurien decriticar: 1) el govern desquerres que hautilitzat una ideologia obsoleta que haenfonsat Espanya en la crisi msprofunda; 2) el lobby de professors queha impedit repetidament reformeseducatives necessries de cara al segleXXI, i 3) els sindicats que soposen areformar un mercat laboral quecondemna els joves a latur o a treballaren la indigna precarietat. El problema,segons Sala i Martn, s que la ideologiadominant dels acampats paradoxalmentels impedeix dassenyalar els veritablescausants de la seva indignaci.

Personalment, he pogut observardirectament els indignats i crida latencii sembla que ho tenen clar elsacampats que a la plaa de Catalunyanoms shauria de parlar en espanyol. (Eldia 22 de maig, a les 3.09 h, es va penjaral seu mur oficial del Facebook elmissatge: Dejad los nacionalismos

aparcados.) Remarquem tamb que enla seva gran majoria sn totalmentacrtics amb el tracte fiscal que lEstatespanyol dna a Catalunya. Fins i tot desde Madrid es proposa que lEstat siguicircumscripci electoral nica com aintent deliminar les possibilitatselectorals dels partits nacionalistes. Aix

mateix, cal ressaltar que aquests

7/29/2019 55 -juliol- 2011

22/34

22

indignats sapoderen de les placespbliques daquest pas, planten tendesde campanya on els ve b, malmenen itransformen en hort els jardins pblics,tallen places i carrers, i impunement

transgredeixen pacficament, tot siguidit qualsevol normativa com la desanitat, lalimentria o la recentestrenada que no permet anar amb eltors descobert. El seu relativisme i laseva manca de sensibilitat violentantamb pancartes i pintades el simblicmonument de Francesc Maci s moltsignificatiu. Transgressions de la llei i de

les ordenances que a la majoria de lagent no sels permet ja que serienrpidament multats, emparant-se ambles ordenances vigents. I tal com diutextualment Vilanova, el ms sorprenents que els indignats reneguen daquestademocrcia que els deixa aquests espaisdindemnitat per abusar de la resta. Amb

la seva actitud no hi ha respecte ni a lallibertat dels altres ni a la propietatcomunitria. I lgicament perjudiquen laimatge de Barcelona i els negocis quecreen riquesa i que paguen els impostosque serviran per refer les destrosses quehan fet aquests acampats molt indignats,per possiblement tamb i en partmolt equivocats.

Sala i Martn, X. Una altra primaverafracassada, ,dijous 2 de juny de 2011

Sez Mateu, F. Indignats iespanyolssims, Avui, 31 de maig de2011, p. 20.

Vilanova, E. Qui mana aqu?,Avui, 5 dejuny de 2011, p. 25.

Milian, . Per qui toquen les cassoles?,El Temps, n. 1407, 31 de maig de 2011,

p. 40-43.

La Uni Europea i lesrevoltes rabs

Escrit per Xavier Ferrer

Les revoltes que estan protagonitzant els

ciutadans en els diferents estats del mnrab han sorprs, a ms dels mateixosrgims autoritaris, bona part delsgovernants occidentals. Sha parlat moltde Tunsia, dEgipte, del Iemen, deJordnia.... i tamb de Lbia, on shainstallat un conflicte, per no dir-liguerra, de difcil soluci, ambintervenci aliada i amb laprovaciexplcita de les Nacions Unides.

Lefecte contagi de la revolta rab nopara de crixer i tot apunta que acabarafectant tots els estats de la zona rab i,fins i tot, collateralment els estatslimtrofes. Aix les coses, estemobservant que enemistats

irreconciliables, com la dels palestins de

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrer

7/29/2019 55 -juliol- 2011

23/34

23

Hamas i dAl-Fatah, han iniciat un procsdapropament que pot ser un bon senyalcap a lobtenci dun estat palest, siIsrael, els conflictes rabs i la comunitatinternacional ho permeten. Veiem

tamb que la revolta ha afectat cadaestat en forma i ritme diferents, mentreque a Tunsia i a Egipte superen etapescap a un nou govern, Lbia senroca enuna complexa guerra a la qual potquedar enganxada lOTAN. El Marroc,amb reformes previstes per suportantel pes del terrorisme. Algria procurantminimitzar els efectes de la revolta. El

Iemen cercant una soluci a la sortidadAl-Saleh, que no est gens clara. I aSria, el govern exercint una repressisense precedents contra la poblaci civilamb la finalitat notria desclafarqualsevol intent de revolta. Sobta laimpunitat amb la qual actua el presidentAl-Assad, el seu govern i lexrcit contra

la poblaci civil, segurament avalats perla certesa que la seva situaciestratgica, lexcepcionalitat de Sria, elsexclou de qualsevol intervenci de lacomunitat internacional. Les causes de larevolta a Sria sn les mateixes que alsaltres estats rabs, una poblaci joveque representa ms del 30% del total ique no t cap expectativa de futur, una

manca de llibertat poltica asfixiant, unrgim, el dAssad, amb ms de trentaanys en el poder i amb la informaci delque passa al mn a linstant, tot plegatun escenari que, un cop perduda la por,s comprensible que generi la revoltapopular. Veiem, per, que la comunitatinternacional no ha tractat igual Sria queLbia, i aix es deu a lexcepcionalitat

geoestratgica de Sria, que representaun element dequilibri de lOrient mitj. Ila comunitat internacional expectant,sense arribar a cap acord en el marc delONU perqu Rssia i la Xina no ho

veuen clar i els EUA i els estats europeustemen que una intervenci podriafacilitar una Sria sense Assad, i aixpodria generar incertesa poltica a lazona, ja de per si mateixa conflictiva.

Veurem com es desenvolupa tot plegat. Is en aquest escenari que la UniEuropea ha tornat a arribar tard i shamostrat feble i s que, a part de lesdeclaracions democratitzadores iaportaci de diners i participaci activaen la resoluci de lONU dels diferentsestats membres, la UE com a tal, a travsde la responsable dexteriors, labaronessa Ashton, no acaba de fer-sesentir i estem en un moment en el qual

la UE hauria destar plenament present iactiva si s que volem ser influents en elmn.

Salut- Hbits saludables

Escrit per Pilar Solanes

Quina meravella quan arriba aquesttemps i tot semplena de llum i color, desobte tota la natura es posa dacord i es

desperta de la seva letargia hivernal i es

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/882-pilarsolaneshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/882-pilarsolanes

7/29/2019 55 -juliol- 2011

24/34

24

vesteix de les seves millors gales i ensdiu benvinguts a una temporada queconvida al passeig, al bany i al sol per unsmesos.

Lexercici fsic s bo, molt bo per a lasalut, i tots ho sabem, per sovint enspensem que ja ho hem complert totpensant que jo em moc molt perqu acasa faig les feines domstiques i caminodac dall sense parar, perqu porto apeu els nens a collegi, perqu vaig acomprar, perqu molts dies surto aveure aparadors, i altres excuses perlestil que sembla que resolguin elsnostres deures amb el moviment.

Perqu lexercici sigui efectiu per a lasalut, shan dacumular com a mnim 30minuts diaris dactivitat fsica moderada,caminar vigorosament sense parades 5dies a la setmana o tamb realitzar

exercicis fsics no competitius com elball, laerbic, el pilates, els estiraments.s clar que dependr de ledat i delestat fsic de la persona, per sentnque quan anem al metge i ens diu quehem de tenir cura del colesterol, vigilarla glucosa, la tensi arterial i finalmentens prescriu la pastilla per a tota la vida,ens ho agafem amb rigor perqu les

conseqncies poden ser nefastes, i ams no sigui que per si de cas.

Si estigussim convenuts delsavantatges per a la nostra salut daquesthbit tan saludable, no el descuidarem,probablement ens convenceria tant comel frmac, ja que s considerat un

element teraputic molt efectiu.

Activitat fsica S, per si volem assolirels beneficis mxims per al nostrebenestar fsic i mental, s fonamentaluna alimentaci sana per aconseguir-ho.

Quants esforos per estar b, oi? No, alprincipi sembla molt fort, perqu tot allque ens costa representa un esfor, elcanvi noms laconseguim quan ensconvencem dels seus beneficis futurs.

Des que naixem fins al final de la vida,estem en canvis permanents, i depn denosaltres la forma dacceptar-los, no ensdeixen escollir, simplement vnen sols,com diria un cineasta fams la vida sall que et va passant mentre laprogrames, si volem els superem totsamb escreix.

Alimentaci sana, avui dia existeixen totde consells de dietes sper rpides, de

pastilles lleva fam, de frmules sperguaique ajuden a aconseguir prdues depes en el temps mnim, s genial!, i sque larribada de lestiu ens anuncia elbanyador, el biquini o el pantal curt ical espavilar... si no, fem tard.

Alerta amb aix, alerta, que els ronyons i

el fetge no estan per brocs, que de sobteels sotmetem a una crrega excessiva deprotenes sense ms ni ms..., potser noels agrada i ens passen factura.

Dieta S, per amb els controlsnecessaris, sempre amb seguretat i laresponsabilitat que tenim envers elnostre cos i el seu bon funcionament.

7/29/2019 55 -juliol- 2011

25/34

25

Viure a lEmpord s un do preuat quehem daprofitar. La dieta mediterrnia abase de carns, peixos, verdures, fruitess el millor del millor, i a ms elmeravells arrs, i si al damunt tenim

imaginaci podem fer uns plats exquisitsper fruir de no dir de la nostra fantsticamatria primera. Aix s, ambmoderaci, la frmula de quedar-te alfinal del reps amb una mica de gana, sa dir, sense trobar-te sper tip, funcionai ben cert que en tens prou si et sapseducar lestmac.

Tampoc cal exagerar, de tant en tant unesdeveniment, una festa, una celebraci,no passa res, desprs ja farem algunacosa per a depurar, molt lquid, sobretotaigua, tes, llimonades, aix s, evitem labrioixeria i pastisseria industrial, elsembotits, les carns grasses tant compuguem.

I la xocolata, la nostra gran amiga, laxocolata t substncies que sn moltactives per al nostre estat psicolgic,com la serotonina, que actua en elnostre cervell per regular l'humor, el bos clar! Tamb t teobromina,estimulant per al sistema nervis iconvenient en l'exercici per l'esfor

muscular. Hi ha estudis publicats queexpliquen que la xocolata t unasubstncia els efectes de la quals'acosten als del cnnabis, i proporcionaun sentiment de benestar moltagradable. La xocolata no produeixcries, tot el contrari, t efecteanticries, el causant s el sucre afegit.

Com tots els excessos sn dolents, el de

la xocolata tamb ho s si es consumeixde forma incontrolada, el millor per a lasalut s aquell que cont menysmatries grasses, sense sucre i ric en altcontingut de cacau, s a dir,

l'anomenada xocolata negra, que presaamb moderaci ens pot beneficiar perles propietats que hem comentat quecont.

El Departament de Salut de laGeneralitat disposa d'un pla integral pera la promoci de la salut d'activitat fsicai alimentaci saludable anomenat PAAS,que segurament ja coneixeu i que podeuconsultar a la pgina web de laGeneralitat de Catalunya, cercadorgencat, que explica en detall i faconsideracions molt tils i prctiques ique va b rellegir de tant en tant.

Us desitjo un estiu ben bo i ben

saludable.

Salaris y beneficisempresarials a Espanya

Escrit per Jordi Bellapart

El passat mes de juny, la revista Le

Monde Diplomatique, publicava un

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellapart

7/29/2019 55 -juliol- 2011

26/34

26

article* que analitzava els salaris i elsbeneficis empresarials a Espanya, en elqual sarribava a la conclusi que, enaquest pas, sestava produint unaevoluci que portava a una polaritzaci

cada cop ms accentuada de les rendes.

Segons aquest estudi, la mitjana salariallany 2007 a Espanya va ser de 27.348 ,a Grcia 24.485 i a Portugal 20.072, lesms baixes dEuropa. La mitjana salariala Dinamarca va ser de 36.184 , la deGran Bretanya 38.145 i la de Luxemburg44.602, les tres ms altes. Cal tenir encompte que aquestes xifres mesuren elsalari de la gent que treballa, s a dir,que si es fes incloent-hi el salari delsaturats, encara serien ms baixes alspasos on el nivell daturats s ms alt,com s el cas dEspanya.

Una altra dada important s que la

mitjana salarial no ens diu res del graude dispersi salarial que existeix entreles persones que treballen. Un sistemaper calcular aquesta dispersi s mirar elpercentatge de gent que treballa ambsalaris que noms sn dues terceresparts de la mitjana salarial. El que sconegut com a salaris baixos. A Espanyaaquest percentatge va ser, el 2007, dun

17%, en canvi crida latenci dentradaque el percentatge alemany va ser dun20% igual que el del Regne Unit. Aix tdiverses explicacions. Una delles s que,en ser la mitjana salarial espanyola moltbaixa, el percentatge de salaris baixosrespecte a la mitjana s menor que eldaltres pasos com Alemanya o la Gran

Bretanya. Una altra explicaci daquest

diferencial s que molta gent que aEspanya est aturada, a aquests pasosestaria ocupada amb salaris baixos. Enrealitat, Alemanya ha intentat mantenirels treballadors als seus llocs de treball

(situaci fins i tot accentuada durantaquests anys de crisi) en lloc dedacomiadar-los i aix, en molts cassos,com a conseqncia de la generalitzacidel sistema de cogesti de les empreses,un assoliment dels sindicats i lasocialdemocrcia.

Lestudi ressaltava tamb el fet que si bno hi havia molta distncia entre lamitjana salarial i els salaris baixos, s quea Espanya hi havia una major difernciaentre els salaris baixos i els salaris alts.Aix, segons un sistema de clcul generalestablert, en tant que a Sucia aquestcoeficient s de 2,57, a Dinamarca de2,73, a Finlndia de 2,57, a Frana de

2,91, a Espanya s de 3,46.

Com es pot veure per aquestes dades,els pasos nrdics tenen salaris ms alts,amb menors desigualtats salarials, i snels que tenen major eficinciaeconmica. A Espanya, economistesconservadors i neoliberals shan oposat ala puja dels salaris mnims. Argumenten

que aix destruiria ocupaci. La realitats una altra, els pasos amb els salarisms baixos sn els que tenen majorpercentatge daturats. En canvi Frana,Blgica, Holanda o la Gran Bretanya,amb salaris mnims que doblenlespanyol, tenen un nivell dedesocupaci molt ms baix.

7/29/2019 55 -juliol- 2011

27/34

27

En realitat, el creixement del salarimnim t impacte en el nivell salarial dela majoria de la poblaci activa, iaugmenta la capacitat adquisitivadaquesta, lestmul econmic, i la

creaci de llocs de treball.

Lestudi continua fent una anlisi de lesrendes, s a dir, els beneficisempresarials, inclosos els anys de la crisi.Els estaments supranacionals hanpromogut que el govern apliqui mesures(retallades) que la majoria de vegadeshan afectat lestat del benestar i,conseqentment, les classes msdesfavorides, sense exigir grans sacrificisa les grans empreses. En realitat aquestssacrificis de la poblaci laboral hanrepercutit

favorablement en els beneficis delsgrans grups empresarials ms

importants dEspanya. Durant el perodede la crisi 2007-2010, el nombre dedesocupats ha passat de 1.800.000 el2007 a ms de 4.000.000 el 2010, encanvi noms hi ha hagut 3 empreses quecomponen lIBEX-35 que hagin tingutprdues, de les quals dues noms les vantenir el primer any i la tercera (Acerinox)les va tenir dos anys seguits, per al

tercer any va aconseguir 123 milionsdeuros de benefici (any 2010).

Citem textualment de larticle: El centredel mn empresarial no ha tingutprdues durant aquests anys de crisi. Enrealitat no han estat en crisi. Elstreballadors, en canvi, s que ho han

estat i continuen estant-ho. Per simple

exigncia de justcia, shauria dimpedirque una empresa amb beneficis pogusdisminuir la plantilla i qualsevolavantatge fiscal que pogus rebre,estigus condicionat a la creaci de llocs

de treball, al millorament salarial delsseus empleats o a la creaci dun fons alempresa, gestionat conjuntament pelstreballadors daquesta i la direcci, ambla finalitat de crear llocs de treball.

Aquesta legislaci existeix a moltspasos europeus i hauria daplicar-setamb a Espanya, on el mn de les gransempreses t un excessiu poder a costadel mn del treball. Aquestes dadesmostren clarament que la crisi no haafectat per igual les rendes del treball iles rendes del capital.

I nosaltres ens preguntem: per qui hoha de fer aix? Al carrer, els indignats

reclamen, amb molta dosi de ra, perdesestructuradament, i amb greus errorsen la seva actuaci, canvis en el sistemaeconmic. En la darrera negociacicollectiva entre empresaris i sindicats,els primers shan plantat, i lesnegociacions shan aturat. Esperen lesproperes eleccions perqu un canvi degovern els sigui encara ms favorable.

*Le Monde Diplomatic (en espanyol), n.188, juny 2011. Salarios laborables ybeneficios empresariales. Porqu tantadesigualdad en Espaa?Vicen Navarro, catedrtic de PoltiquesEconmiques, Universitat Pompeu Fabrai director de lObservatori Social

dEspanya.

7/29/2019 55 -juliol- 2011

28/34

28

Marta Tur, directora tcnica delObservatori Social dEspanya.

Any Joan Maragall

Escrit per Santi Sat

EN EL CENTENARI DE LA SEVA MORT

Joan Maragall i Gorina(10 doctubre de1860-20 de desembre de 1911)La seva obra potica s el vessant msconegut i en va fer el marc de la seva

teoria de la paraula viva, cercantlespontanetat i la senzillesa. Destaccom a periodista al Diari de Barcelona i aLa Veu de Catalunya, per sens dubte sla poesia el seu vessant ms conegut iamb forta implicaci poltica.En lany en qu se celebra els dosaniversaris, el cent cinquanta-u delnaixement i el centenari de la seva mort,

voldria recordar dues poesiesseves, Adu, Espanya i La vaca cega,com a homenatge a un gran poetai poltic que al llarg del temps sempre haestat un smbol per a Catalunya

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya,la veu dun fillque et parla en llengua nocastellana:parlo en la llenguaque mha donat laterra aspra:enquesta llengua pocs than parlat; en

laltra, massa.Than parlat massa dels saguntinsi dels que per la ptria moren:les teves glries i els teus records,records i glries noms de morts: hasviscut trista.Jo vull parlar-te molt altrament.Per qu vessar la sang intil?

Dins de les venes vida s la sang,vida pels dara i pels que vindran:vessada s morta.Massa pensaves en ton honori massa poc en el teu viure:trgica duies a morts els fills,te satisfeiesdhonres mortals,i eren tes festes els funerals, oh tristaEspanya!

Jo he vist els barcos marxar replensdels fills que duies a que morissin:somrients marxavencap a latzar;i tu cantaves vora del mar com unafolla.On sn els barcos. On sn els fills?Pregunta-ho al Ponent i a lona brava:tot ho perderes, no tens ning.Espanya, Espanya, retorna en tu,

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 55 -juliol- 2011

29/34

29

arrenca el plor de mare!Salvat, oh!, salvat de tant de mal;que el plo et torni feconda, alegre i viva;pensa en la vida que tens entorn: aixecael front,

somriu als set colors que hi ha en elsnvols.On ets, Espanya? no et veig enlloc.No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua que et parlaentre perills?Has desaprs dentendre an els teusfills?Adu, Espanya!

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,avanant d'esma pel cam de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. s cega.D'un cop de roc llanat amb massa traa,el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca s cega.Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el posat ferm d'altresvegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.Ses companyes, pels cingles, per lescomes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan dringar l'esquellot mentre pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada... Per torna,i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.Beu poc, sens gaire set. Desprs aixecaal cel, enorme, l'embanyada testaamb un gran gesto trgic; parpellejadamunt les mortes nines, i se'n torna

orfe de llum sota el sol que crema,

vacillant pels camins inoblidables,brandant llnguidament la llarga cua.

Indignats, impliqueu-vos!Reflexions

Escrit per Jaume Bassa Pasqual

La periodicitat mensual dEmporion

determina que els autors dels articlesentreguin els seus originals fora diesabans de la seva publicaci. Aixcomporta no poder disposar de lesltimes notcies quan el tema sdactualitat. Tanmateix, malgrat que

shan produt els fets del Parlament i la

gran manifestaci del dia 19 de juny,crec que les ratlles que segueixen

continuen sent ben vlides. J.B.

Fa una pila danys, en ple franquisme, espublicava a lEscola dEnginyersIndustrials de Barcelona una revista fetapels estudiants que es deia Arista. Eraduna molt acceptable qualitat, nosolament material, sin sobretot pels

continguts, i alguns dels seus articulistes

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqual

7/29/2019 55 -juliol- 2011

30/34

30

varen arribar a tenir desprs unindiscutible nivell intellectual, el msdestacat de tots Alfonso Carlos Comn.Em ve ara a la memria perqu, enaquell ambient carregat de mentalitat

grisa i aburgesada, unes veusproftiques, poques, reclamavenhonradesa i llibertat, fins on permetia lafrria censura. Recordo que una de lesconsignes que sorgia a les seves pginesera, una i altra vegada, que caliainquietud. No podem estar amb elsbraos plegats, no siguem mesells, hemdestar inquiets!. Fins que un dia va

sortir un article amb el ttol (aleshoresera prohibit escriure en catal): Yaestamos todos inquietos, y ahora qu?.

Tanmateix, la consigna va donar el seufruit, perqu si b molts dels enginyersque sortien daquella Escola nomsvaren pensar desprs a collocar-se i

treballar, actitud ben digna, foradaltres varen entrar en associacionsprofessionals, de vens, parrquies,amics de la ONU, amics de la UNESCO,incipients partits poltics en la illegalitat,al costat den Pallach, den Pujol, delGuti,...treballant mat i tarda, i anant areunions clandestines osemiclandestines els vespres. I varen ser

alguns daquests enginyers, al costatdadvocats, metges, arquitectes,economistes,..., i administratius, ibotiguers, i obrers, tota una xarxa degent inquieta, els que varen establir lesbases del rebuig a un rgim que, a poc apoc, es va ensorrar i es va veuresubstitut.

Com ja vaig dir el mes passat, jo crec quetenen bsicament ra els Indignats deles places que veuen retallades lesprestacions socials i clamen contra elseconmicament poderosos que, sota

ladvocaci dels mercats, han causatuna crisi que al final encara els afavoreix,ja que fa ms pobres les classes mitjanesi baixes, i ms riques les altes; queclamen contra la corrupci de moltspoltics, blindats grcies a lleisavantatjoses, i mai penalitzats; queclamen contra una falsa democrcia quetreu tota opci delegir poltics coneguts

a qui concedir o no el vot, i que a basede llistes tancades atorga poder senselmit als caps dels partits, i repercuteixen una justcia polititzada, a lombratamb dels partits.

Ja vaig dir a les meves Reflexions del mespassat que aquesta revolta dels indignats

no tindr efectes a curt termini(evidentment no es pot comparar ambles del Nord dfrica), i que pateix dundefecte fonamental, previsible ats elseu carcter assembleista: noaporta propostes. Com deia alcomenament, una vegada tots inquiets(perqu s veritat que ja tots ho estem)ha arribat lhora de treballar, cadasc on

ho pugui fer. Ara jo diria als Indignats: Sirealment voleu transformar la societat,aneu a les Associacions, als Sindicats, alsPartits,.... Si els voleu canviar,treballeu-hi!. Impliqueu-vos!.

La revolta dels nostres Indignats, per,ms aviat sha distingit per la seva

dedicaci a elucubracions teriques,

7/29/2019 55 -juliol- 2011

31/34

31

moltes vegades incoherents, de vegadescontradictries, i en alguns aspectespreocupants. Em va preocupar veureque a la Puerta del Sol de Madrid esreclamaven elecciones con

circumscripcin nica, orientades alperjudici evident de les minoriesterritorials, i em va preocupar que aBarcelona 40 persones, en unaassemblea de 500, impedissin que en elllistat de reclamacions hi figurs el dretdautodeterminaci, com mhaviapreocupat tamb, i encara ms, que enplena plaa de Catalunya uns pinxos es

fessin els amos i proclamessin amb boncastell: el idioma no es motivo delucha, ...dejad los nacionalismosaparcados. Figura que aquests sn elsque ens han de salvar.

Hessel diu: Engagez-vous!, Impliqueu-vos!

A l'aguait del nostrepatrimoni

Desprs de ms de 35 anys dedemocrcia, laguilot sindicalista feixista

continua volanti les cases continuen sent del Grupo

Santa Catalina.

Parmies VIII

Escrit per Lluc Sal i Ferrer

PARMIES VIII (Del propi autor). *

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrer

7/29/2019 55 -juliol- 2011

32/34

32

Els predicadors ens insten a escoltar laveu de la conscincia.Pel que sembla, no recorden que a laconsciencia l'emmudeix l'egoisme.

El poble que deixa que llibertat es tornillibertinatge i tolerncia anarquia,que perd el domini del carrer i tots elsaltres...va de dret a l'estimbador.

La importncia que tens val poc;nomes val la que els altres et donen.

Lhome es l'nic animal que porta a capgenocidis.I es, tamb, cl que te mes merescut elqualificatiu de bestia.

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica, de caireerudit o popular.

Laparmia popular es feia present en la poesiai la prosa com a

recurs estilstic grfic i viu: hi sobresurtenF.Eiximenis i sant Vicent Ferrer

La cuina de la Catrina

Escrit per Caterina Bosch

ARRS AMB PERNIL

Ingredients per 4 persones:

400 g darrs 1 ceba grossa 150 g de pernil salat Tomata Pebrot vermell Alls i julivert 200 g formatge Psols Pel brou: 1 os de pernil VerduresPreparaci:

En una paella feu un sofregit de ceba.Quan est daurada afegiu-hi el perniltallat molt petit, remeneu-ho i afegiu-hila tomata, una picada dalls i julivert itamb un grapat de psols. Deixeu-hocoure amb el brou. Quan el sofregit estal seu punt, sofregiu larrs i deixeu-locoure. Quan est fora del foc poseu-hi elformatge, remeneu-ho i tapeu-lo uns 2-3

minuts. Procureu que quedi una micacalds

MELMELADA DE MORES

Ingredients:

1 kg de mores 500 g de sucre en pols 1 llimona 100 ml daiguaPreparaci:El mes dAgost s quan les mores snmadures, colliu-les procurant que siguin

sanes i ben madures, renteu-les i molt

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinabosch

7/29/2019 55 -juliol- 2011

33/34

33

escorregudes traieu-les-hi les cues.Poseu en una olla laigua, el sucre i lesmores, deixeu-ho bullir fins que shagiespesset prou. Afegiu-hi el suc de lallimona i deixeu-ho coure uns quinze

minuts ms tot remenant-ho amb unacullera de fusta.Deixeu-ho refredar i ompliu-ne els pots.Podeu courels al bany maria o guardar-los al congelador.

Poemes d'arreu del mn

Escrit per Susanna Bautista

Gmbia

Rassa Oni E Pulaar Ke LeolSamba BaldehUjuunaaje didi e sappo er ngoohitaande nde ngende nde hinkahawri e lewru tatabiro he nde doo

hitaade.Ko jiimm haalde ceeda hedemngal pulaar walla mbien tan edemgal fulfulde fouladou.Ko tacki minoo hala min ko mi pullokoomoo enen fof yumma.Ko neene ngooto e baba ngootombabamen ina wihetee ko adammneene men wihetee ko hawa.

E nen won doour fof ko lenol

ngootol minoo yidi halamon nofeewi honon kadi yidon hala hamka no feewi.Cagagal doom garren halde manaaaaminde hamen

poema i la cultura fulaDel fula al catal

Samba BaldehAquest any 2011, per mi as un bon any.Jo vull parlar una mica amb la mevaLlengua materna, que s el fula.Com tot el mon, s el mateix parei la mateixa mare; el pare del mn es diuAdam i la mare del mn es diu Eva.Tot el mon s una raa.Jo estimo, nosaltres estimem moltla vostra llengua materna, que s elcatal.I vosaltres tamb! estimeu molt la mevallengua materna, que as el fula.

Desprs daix. la cultura s tambel viol. la papaia, el bami, els cacauets,el blat de moro, el bou i la vaca.

Recita en fula: Samba Baldeh

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautistahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautista

7/29/2019 55 -juliol- 2011

34/34

Cinema i espectaclesEscrit per Jordi Bellapart

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellapart