DIUMENGE56 13 DE GENER DEL 2013Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Primera fila icultL’adéu d’una ‘bèstia’ escènica LLL

El teatre català plora la seva gran dama3 l’actriu Anna lizaran mor als 68 anys víctima d’un càncer

Gran dama del teatre cata-là, Anna Lizaran va morir divendres a la mitjanit, als 68 anys, a l’Hospital

Clínic de Barcelona víctima d’un càncer que li va ser diagnosticat fa poques setmanes. Se’n va anar abans d’hora i de sobte, com la seva admi-rada Marilyn Monroe, que l’acompa-nyava amb la seva cara angelical al seu camerino del TNC. Allà, sobre l’escenari de la Sala Gran, se la va veure brillar per última vegada, ba-tent rècords amb la seva excelsa Vio-let a Agost, l’obra més vista en la his-tòria del TNC. «¡Són quatre hores di-àries, escales amunt i avall, és esgotador. Ja no estic per a tanta marxa!», exclamava la intèrpret en una de les seves últimes funcions. Marató a part, el que pitjor suporta-va, fumadora ella, eren els «infectes»

cigarrets d’herbes de pastor (els de veritat estan del tot prohibits a esce-na) que consumia l’aïrada Violet en cada funció. Malgrat l’extenuant Agost, la co-lossal actriu ja estava estudiant el guió d’un nou repte que la definia. Ella, una bèstia de l’escena, era la més indicada per encarnar La bête, i Sergi Belbel, el director de l’obra i del TNC, no va dubtar a canviar-li el sexe al protagonista (com ja van fer altres) i oferir-li el paper. Els pro-blemes de salut, al final, li van im-pedir tornar al TNC i ahir els telons es van tenyir de negre al saber-se la seva mort, per la mateixa malaltia que es va emportar la seva germana i també actriu, Lola Lizaran, el 2003. Avui tindrà lloc la vetlla, a partir de les 14.00, al Tanatori de les Corts, on demà, al migdia, se celebrarà la ceri-mònia de comiat. Els testimonis de dol i conster-nació es van succeir ahir en el món cultural i van ser molts els que van voler lloar la seva figura humana i professional. «Per a nosaltres sem-

de tants cracs de la interpretació, Lizaran va sentir ja de petita la crida del teatre. Filla d’una modista i un mecànic, es va formar al Centre d’Es-tudis Experimentals de Barcelona i a l’escola del prestigiós Jacques Le-coq a París. Va participar en la funda-ció dels Comediants, el 1972, i una mica més tard es va unir a la troupe de Fabià Puigserver i Lluís Pasqual en la creació de l’emblemàtic Lliure. «Vaig començar netejant els vàters alhora que assajava», recordava l’ar-tista, que els últims anys es va erigir en la gran heroïna del TNC de Sergi Belbel. Una heroïna de caràcter que es prenia la seva professió com un joc. «El teatre és una gran mentida since-ra i els actors juguem al que no som. Jo puc estar al matí comprant alls i patates i a la nit ser el rei Lear o una puta alcohòlica», deixava anar l’ac-triu. Va encarnar, al llarg de les seves quatre dècades entre bastidors, més de 70 personatges, cada un amb el seu perfum. «Durant anys vaig tenir una aroma per a cada obra, ara ja en

pre has estat i seràs Annita; per als al-tres, La Lizaran, amb totes les majús-cules. Tendra i immensa, apassiona-da i subtil, refinada i popular, dona i actriu... et recordem en totes les te-ves interpretacions, dramàtica o pa-llassa..., i sempre amb aquella gene-rositat desbordant, a l’escenari i en la vida...», glossava ahir en un comu-nicat el Teatre Lliure, del qual va ser una de les fundadores.

REACCIONS INSTITUCIONALS / El presi-dent de la Generalitat, Artur Mas, va qualificar Lizaran com una «de les actrius més grans del nostre país» i el conseller de Cultura, Ferran Masca- rell, la va definir com «un mite del te-atre català» i va revelar que les seves interpretacions van ser per a ell «un estímul per estimar i aficionar-se a l’escena». Per la seva part, Jordi Font, director de l’Institut del Teatre, va emfatitzar que el seu «talent persis-tirà per sempre en el cor i la memò-ria de tots els que l’han disfrutat». Nascuda a Esparreguera, terra d’artistes i d’aquella passió, planter

IMMA

FernándezÀlex Rigola«Annita! Et guardarem dins la nostra

memòria. A tu i els teus personatges. Petó on siguis».

Joan Lluís Bozzo«La poden recordar en tants papers, però em

ve a la memòria la divertidíssima i múrria BELLA HELENA!»

Teatre Lliure«Consternats per la mort d’Anna Lizarán.

Descansi en pau»

Comediants«Li dediquem un sincer aplaudiment.

Una última ovació a la gran Senyora del Teatre i la vida»

L’adéu d’una ‘bèstia’ escènica LLL

espectacles 13 DE GENER DEL 2013 57DIUMENGE

TEATRE 3 QUATRE DÈCADES ENTRE BASTIDORS

Del Lliure al rècord del TNCDesprés d’ajudar a fundar el grup Comediants el 1972, Anna Lizaran va col·laborar en la fun-dació de l’històric Teatre Lliure, que es va convertir en la seva ca-sa més estimada. Va participar en el seu primer espectacle, Ca-mí de nit, i en títols com La nit de les tríbades, La bella Helena, Quar-tet, Primera història d’Ester, Tot es-perant Godot (pel qual va acon-seguir el premi Max), Les noces de Fígaro, L’hort dels cirerers, Una

1

les tres facetes d’un gran talent

jornada particular i, més recent-ment, en Un matrimoni de Boston (obra de David Mamet amb què va aconseguir el premi Ciutat de Barcelona) i Dues dones que ba-llen, el seu anhelat retorn al re-novat Lliure de Gràcia. També va deixar inesborra-ble empremta al Teatre Nacio-nal de Catalunya (TNC), al qual va estar vinculada els últims anys, i on va aconseguir el rè-cord històric de l’obra més vista

amb Agost. Amb personatges de tots els registres, en el seu llarg currículum ens deixa inesborra-bles interpretacions a les ordres dels millors directors, de Llu-ís Pasqual a Mario Gas, passant per Josep Maria Flotats i Sergi Belbel. «Cal arriscar-se molt, no tenir por al ridícul, mullar-se el cul. Equivocant-se és com un aprèn», declarava la gran actriu, que va fer del teatre la seva vida, i de la seva vida, un joc. «Per a mi la in-terpretació és un joc». Ja no hi participarà més, però deixa des-enes de meravelloses partides per a la memòria col·lectiva. I. F.

33 Anna Lizaran (al centre), amb Rosa Renom i Emma Vilarasau, en una escena d’‘Agost’.

DAVID RUANO

2 CINE 3 PREMI GAUDÍ PER ‘FORASTERS’

Al costat de Ventura PonsEn el cine el seu nom estarà lli-gat a la seva excel·lent interpre-tació a la pel·lícula Forasters (tam-bé portada a escena), de Ventura Pons, que li va brindar un pre-mi Gaudí el 2008 precisament en el paper de malalta de càn-cer. Va ser Pons qui més la va re-

clamar perquè es posés davant les càmeres. Ahir el director d’Actrius va lamentar profunda-ment la mort de la seva «com-panya i còmplice», amb qui va rodar cinc films. «Ha sigut una actriu única, una de les grans. Amb un toc especialíssim. Tot

ho feia gran. Era esplèndida». Un dels primers títols cine-matogràfics en què va partici-par va ser Salut i força al canut, de Francesc Bellmunt (1979), i l’úl-tim, Herois, de Pau Freixa (2010). Pedro Almodóvar la va reclutar per a Tacones lejanos i també va fi-gurar en els crèdits de La primera noche de mi vida, de Miguel Alba-dalejo; La Celestina, de Gerardo Vera, i Souvenir, de Rosa Vergés. NÚRIA MARTORELL

3 TELEVISIÓ 3 LES SÈRIES DE TV-3

De ‘Laura’ a ‘La Mari’La seva popularitat a Catalunya es va ampliar gràcies a la seva participació en capítols de les sèries de TV-3 més populars com Jet Lag, La Mari, Un per l’altre, Lau-ra, Estació d’enllaç i Porca Misèria. Lizaran va arribar fins i tot a di-rigir l’adaptació televisiva de la

seva única obra teatral com a di-rectora, titulada Arsènic i puntes de coixí (1995). El seu debut televisiu es va produir el 1978, en un capítol de la sèrie de TVE a Catalunya Llibre dels fets del bon rei en Jaume, on va actuar al costat d’il·lustres

com Ovidi Montllor, Francesc Lucchetti o Quim Lecina. En la mateixa època participaria en una altra sèrie produïda pel ca-nal català de TVE, Lletres catala-nes, protagonitzada per l’star system de l’escena catalana: Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Maria Sardà, Vicky Peña, Joan Pera… Al vostre gust, Dúplex per llogar i Maria Estuard (prota-gonista) van ser altres dels títols on va figurar Anna Lizaran. N. M.

repeteixo alguna. Jo sento molt les olors, les bones i les dolentes», expli-cava l’actriu d’Agost, que va triar per a la seva immensa Violet un perfum de violetes d’Yves Saint Laurent. Actriu incombustible i volcàni-ca, lluny d’apagar-se amb el pas dels anys, Lizaran es va enfilar al cim en l’última dècada, i va encendre amb el seu foc i passió qualsevol escenari. «M’han donat molts caramels incre-ïbles a mesura que m’he fet gran», agraïa l’actriu, que també va treure el nas al cine i a la televisió. El seu ta-lent va ser reconegut amb múltiples guardons, entre ells el Premio Naci-onal de Teatro de Cultura i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat. Però per a ella el «millor premi és el públic». Un públic que plora avui la pèrdua d’una de les grans. D’un mi-te, exactament com la seva estimada Marilyn. H

Anna Lizaran posa el 2010.

DAVID RUANO

La primera vegada que vaig tenir el privilegi de treballar amb l’Anna Lizaran va ser el 1998 al Teatre Ro-mea amb la meva obra Morir. No va ser cap èxit, però la interpreta-ció que l’Anna va fer del monòleg de la mare alcohòlica encara la re-cordo com si fos ahir. Crec que el dia de l’estrena li vaig dir que mai havia vist res meu interpretat de manera tan magistral. I, sens dub-te, aquell monòleg (...) va ser el gèr-men d’una obra que vaig escriure anys més tard: Forasters, una obra que necessita d’una actriu com ella per no fracassar, tal com va acabar succeint el 2004 al TNC... No és fàcil parlar de la Lizaran (...), perquè com deia el Pep Guar-diola a propòsit d’en Messi (estic segur que a l’Anna li agradarà la comparació, perquè és culer de cap a peus), s’esgoten els qualifi-catius per descriure la seva feina: impressionant, extraordinària, colossal, monumental, descomu-

nal, espaterrant, devastadora, im-mensa, aclaparadora, monstre es-cènic... són només els adjectius que els crítics han escrit sobre la seva última interpretació: la Vio-let Weston d’Agost, de Tracy Letts, al TNC. Evidentment, subscric tots aquests adjectius. L’Anna és tot això i molt més. Però, al marge de tota aquesta successió d’adjectius grandiloqüents, també n’hi atri-buiria de no tan... gruixuts, de més delicats, com ara: sensible, tendra, amatent, carinyosa, pro-tectora, detallista, perfeccionis-ta, delicada, astuta, observadora i fins i tot... fràgil, malgrat la seva fortalesa. (...) Ella aconsegueix, amb tots i ca-da un dels personatges que inter-preta, introduir-nos en un territo-ri límit, en una mena d’infern. Ens passeja pels racons més foscos i ens sacceja (...). Ens fa riure amb la seva sana desmesura. Ens fa plorar amb la seva exquisida sensibilitat. Toca igual de bé allò gran com allò petit. La tragèdia i la comèdia dramàti-ca. Per això, veure-la en un escena-ri es converteix sempre en una ex-periència difícil d’oblidar (...). H

Impressionant i sensible

ecordatorir

Sergi BelbelDirector artístic del TNC

No és fàcil parlar-ne perquè s’esgoten els qualificatius per descriure la seva feina

Extracte de l’article escrit pel director teatral Sergi Belbel a la revista ‘Time Out Cultura’ el 18 de desembre del 2010.

Vegeu la fotogaleria de l’actriu Anna Lizaran a e-periodico.cat

44 DIUMENGE, 13 DE GENER DEL 2013 aracultura

Lluís HomarACTOR

“Vam compartir cada diadurant 20 anys. Era una actriusingular. Treballava perintuïció, no amb la raó ”

Joan OlléDIRECTOR TEATRAL

“Tenia una manera d’actuarpersonalíssima, perquè s’hibarrejava molt el gest i l’humoramb el dolor”

La professió teatral està de dol

Ferran MascarellCONSELLER DE CULTURA

“Una professional colossal.Els llibres la recordaran comun dels grans noms de tota lahistòria de la interpretació”

Marta MarcoACTRIU

“T’encomanava les ganes deriure, de menjar, de beure,de viure, d’estimar. Era la mésgran, va donar molt d’amor”

Públic i professió teatral compar-teixen el dol. Anna Lizaran, unade les grans actrius que ha donatl’escena catalana, va morir ahir amitjanit, als 68 anys. Deixa unaempremta a la història del teatre.

nal. El seu director fetitxe dels úl-tims anys, Sergi Belbel, li va regalarun altre paper excepcional a La Be-te, que havia d’inaugurar la tempo-rada actual. Lizaran assegurava queno la veuríem envellir a escena: “Notinc cap interès que em vegin deca-dent”, deia, però va assajar intensa-ment fins i tot quan la salut nol’acompanyava. Al final, va rellevar-la el seu amic Jordi Bosch amb lapromesa que quan es recuperés litornaria el personatge. Ja no seràpossible. Avui a la tarda s’obre la sa-la de vetlla al Tanatori de les Cortsi dilluns a les 12 es farà l’acte de co-miat al mateix lloc.

El mite fundacional del LliureAnna Lizaran va néixer el 1944 a Es-parreguera, “un poble de 5.000 ha-bitants i quatre teatres”, deia per ex-plicar la seva vocació, descobertafent de Verge de la Passió. “M’hi

vaig trobar, mai vaig dir «Mama,vull ser artista»”. A principis dels 70va participar en la creació d’Els Co-mediants i del 1974 al 1976 va estu-diar a París amb el mestre del gestJacques Lecoq. “Amb tot aquestaprenentatge va entrar en el granrepertori universal del Lliure, va en-trar en el món seriós des de la mi-rada del pallasso, sense oblidar maiaquest clown que portava a dins”,deia ahir el director Joan Ollé.

Lizaran, filla de mecànic i modis-ta, considerava el teatre un ofici ar-tesanal, sense ínfules intel·lectuals.Assegurava, humil, que els seus mes-tres havien sigut Fabià Puigserver iLluís Pasqual. Amb Pere Planella,Carlota Soldevila, Lluís Homar,Muntsa Alcañiz i Rosa Ribas, entred’altres, va aixecar el que avui és undels mites del teatre modern català,el Teatre Lliure de Gràcia. “Era unmoment en què faltava de tot, i uns

LAURA SERRA

BARCELONA. La bèstia no podràtornar a rugir a escena. Anna Liza-ran, una de les estrelles del firma-ment teatral català, es va apagarahir a la mitjanit a causa d’un càncerfulminant que va costar de diagnos-ticar i deixarà una ferida a l’escenacatalana difícil de cicatritzar. Liza-ran tenia 68 anys i quaranta tempo-rades de carrera professional, queva coronar amb un dels èxits més es-clatants de la seva carrera. El paperd’una mare mesquina i agressiva, laViolet d’Agost, feia posar dempeuscada nit la platea del Teatre Nacio-

Actriu gegant,talent animal,caràcter fort,esperit Lliure

La plateadempeusper AnnaLizaran

ADÉU A LA GRAN DAMA DEL TEATRE CATALÀ

romàntics i grans entesos en teatrevan decidir fundar una cooperativasense ànim de lucre. Estàvem comen un convent. Et llevaves i veniesaquí fins a la 1 de la matinada”, recor-dava. Volien fer teatre de repertori,amb una companyia estable i auto-gestionada. El van inaugurar ambCamí de nit (1976), dirigida per Pas-qual, amb el públic dret aplaudintnomés de veure la sala mentre queun diari d’una altra època va titular“Qué triste noche”.

A les mans de Pasqual, Planella,Puigserver, Ariel Garcia Valdés,Montanyès i Flotats va aixecarobres memorables com La bella He-lena, Primera història d’Ester, Ro-berto Zucco, Una jornada particular,Quartet i el seu primer paper mas-culí a Tot esperant Godot. “Feia comningú això d’interpretar ni un homeni una dona, sinó un ésser”, recorda-va ahir Lluís Homar. “Tenia un do”,

DAVID RUANO

45ara DIUMENGE, 13 DE GENER DEL 2013 cultura

Rosa RenomACTRIU

“Era molt vital, s’estimavaprofundament la vida i per aella el teatre era la vida.Ho compartia tot”

Abel FolkACTOR

“Només els grans actors sóngenerosos. Tenia una potènciadescomunal, contagiavaenergia positiva i compromís”

Montse GuallarACTRIU

“Era única: hi havia l’Anna i els altres actorso actrius. En tinc la imatge d’un follet màgicque sempre et feia riure. Transmetia felicitat,generositat. Em deixa un forat, a mi i a tots”

RecordEls teatres livan dedicar lafunció d’ahiri la professióli farà unhomenatge

afirma senzillament Carme Porta-celi. El 1995 va dirigir el seu únicmuntatge, Arsènic i puntes de coixí.

Ella va pintar les parets del Lliu-re de Gràcia i el va tancar amb L’hortdels cirerers el 2000: “Adéu, casa!Adéu, vida passada”. Va inaugurar elnou palau a Montjuïc amb L’adéu deLucrècia Borja, de Carles Santos(2001), i hi va fer Aquesta nit impro-visem, amb Ollé, i Un matrimoni deBoston, de Josep M. Mestres (2005),encara que es va desvincular del pa-tronat del teatre el 2003, quan novan escollir Pasqual de director.

Creativa i subversiva“Per higiene”, va canviar d’aires i noli va faltar feina. En l’última dècadael Teatre Nacional l’ha reclamat deprimera actriu en obres com Foras-ters, Dissabte, diumenge i dilluns,Escenes d’una execució, El cercle deguix caucasià, El ball i Agost.

Va fer cinema, poc, perquè mai esva buscar agent. “Ella era una donade teatre. Hem tingut la sort que hapogut fer totes les grans heroïnes,poques n’hi falten”, deia ahir Ventu-ra Pons. Van col·laborar en cincpel·lícules –El vicari d’Olot, Foras-ters, Morir (o no), El perquè de tot ple-gat i Actrius–, i va rodar amb PauFreixas (Herois, 2010), Miguel Alba-dalejo i Gerardo Vera, però Pons de-ia que va sentir-se “frustrada” perl’ocasió perduda amb Pedro Almo-dóvar a Tacones lejanos, en què vaacabar tenint un paper mínim. Tam-bé va treballar a la televisió, en sèri-es com Laura, Jet lag i Porca Misè-ria, que van incrementar la seva po-pularitat, tot i que potser en aquestterreny mai va arribar a les cotes dela seva germana Lola, una altra granactriu, morta de càncer el 2003.

“Era creativa i subversiva, eragamberra. Feia riure molt, vam

beure molts whiskys plegats”, deiaOllé. Els seus companys destacavenahir la valentia, l’alegria i la genero-sitat, però ella es reconeixia “tova”i insegura: “Abans d’una estrenaencara penso que m’agradaria ven-dre olives a la Boqueria, una cosasenzilleta...”, deia. A vegades feia untraguet abans de sortir a escena,després de maquillar-se i perfumar-se escoltant música. “No li caliaconcentrar-se”, segons Homar.

Havia rebut els premis en vida: elPremio Nacional (1984), el Nacionalcatalà (2003), dos Max, set Buta-ques, la Creu de Sant Jordi (2000)i el Ciutat de Barcelona (2005). Pe-rò, sobretot, havia rebut ovacions,del públic i la crítica. Ahir els teatresli van dedicar la funció i la profes-sió li prepararà un homenatge.S’abaixa el teló d’un capítol de lahistòria del teatre català. La Lizaranha marxat per la porta gran.e

01 03

02

Si es fa bétambé agrada

JOSEP MARIA MESTRESDIRECTOR TEATRAL

Aquest matí, al Lliure,hem assajat. L’Annas’hauria enfadat molt sino ho haguéssim fet.Molt tristos, però amb

moltes ganes. I potser hem ploratmés del que tocava en alguna esce-na i, potser per compensar, tambéhem rigut on no calia... I quan hemacabat l’assaig ens dolia separar-nosi marxar a casa i hem anat a dinarplegats, i hem brindat per l’Anna. Famal haver de parlar d’ella en passat.Ens costarà fer-nos a la idea que jano hi és, que no sentirem mai més elseu riure potent, rotund, ferotge...viu! Que no sentirem mai més l’es-calf de la seva abraçada, dels seuspetons impregnats de perfum delbo, la seva calidesa... la seva vitalitat!

“Si es fa bé també agrada!”, deiasorneguera. Sempre advertia que novolia treballar més, que el que esta-va fent seria el darrer personatge,que n’estava més que farta, però totssabíem (ella la primera!) que aixòera una coqueteria brutal. Que si de-cidia comprometre’s en un nou pro-jecte ho donaria tot una altra vega-da, que seria d’allò més exigent ambtothom i, sobretot, amb ella matei-xa. I costava molt poc convèncer-lad’apuntar-se a una nova aventura;n’hi havia prou amb un bon equip,un bon text i un bon personatge. Iels que la coneixíem bé sabíem queencara costava menys si el bonequip era a més un equip d’amics.

L’Anna ho convertia tot en unafesta. Recordo els assaigs d’Un ma-trimoni de Boston com un període fe-liç. M’hi havia entossudit amb for-ça i, finalment, ho havia aconseguit:l’Anna i l’Emma (Vilarasau) torna-ven a treballar plegades després demolts anys. Tornaven juntes al Te-atre Lliure, on havien començat. Iquines ganes que en tenien! La com-plicitat es podia palpar a l’ambient.Des de l’inici van reconèixer la Mar-ta (Marco) com una més i la van in-tegrar de manera senzilla i generosa.Juntes formaven un trio d’actriussomniat. Tot era molt fàcil, fluid, totsumava. I quan hi havia algun petitproblema de producció, quan unaescena no acabava de sortir com vo-líem, l’Anna sempre sortia i deia:“...però som feliços, oi?” I el proble-ma se’ns apareixia com una nimie-tat, o se solucionava de cop, o... I te-nia tota la raó: érem feliços! O, com amínim, teníem la voluntat de ser-ho,perquè estàvem junts, uns amicstreballant a partir d’un bon text. Iens va sortir un espectacle feliç.

Ja ho veieu, l’Anna era una actriumolt bona, però també molt sàvia.La trobarem molt a faltar. I mira-rem de fer una cosa: mirarem defer-ho tan bé com puguem. Perquèagradarà més als que ens vinguin aveure, perquè ens agradarà més anosaltres i perquè així és com lihauria agradat a ella.e

Opinió

UNA VIDA PER AL TEATRE01. Tot esperant Godot (1999)

F. MELCION 02. Un matrimonide Boston, amb Emma

Vilarasau (2005). ROS RIBAS

03. La bella Helena (1979). ROS RIBAS

46 cultura DIUMENGE, 13 DE GENER DEL 2013 ara

10 papers antològics d’Anna Lizaran

08La insubornable

Galàctica‘ESCENES D’UNA EXECUCIÓ’,

2002

Escenes d’una execució,l’obra de Howard Barker,planteja un debat encès so-bre la funció social de l’arti el control que la políticapot arribar a exercir en lacreació artística. El 2003Anna Lizaran va interpretarla seva protagonista, la pin-tora Galàctica, en la versióde l’obra que Ramon Simóva dirigir a la Sala Petita delTNC. L’actriu va donar vidaa una creadora visceral, ín-tegra i insubornable queacaba esquitxada pels jocsperillosos del poder.

04L’amistat perillosa

de Merteuil‘QUARTET’, 1993 I 1998

La versió que el dramaturgalemany Heiner Müller vafer de Les amistats perillo-ses va donar a Anna Lizaranun altre dels grans papers,la marquesa de Merteuil aQuartet. La va interpretar ales ordres d’Ariel GarciaValdés i va estar acompa-nyada de Lluís Homar en elpaper del vescomte de Val-mont. Es va estrenar al Te-atre Lliure el 1993 i es vareposar el 1998.

07La malenconia de

Liubov Andrèievna‘L’HORT DELS CIRERERS’, 2000

La Liubov Andrèievna deL’hort dels cirerers, deTxékhov, que Lluís Pas-qual va dirigir al Lliure ésun altra de les interpreta-cions immenses d’Anna Li-zaran, que va donar vida auna dona que veu com eltemps passa i s’esvaeix da-vant els seus ulls amb unamalenconia plena de mati-sos. Aquest muntatge vaser l’últim que es va poderveure al Lliure abans queel teatre traslladés la sevaseu al Palau de l’Agricultu-ra. La Lizaran va tornar atrepitjar l’escenari de Grà-cia rehabilitat el 2011 ambDues dones que ballen.

02La trista Antonietta

de Scola‘UNA JORNADA PARTICULAR’,

1984

Josep M. Flotats va comptaramb Anna Lizaran en el pri-merespectaclequevadirigira Catalunya quan va tornarde París a mitjans dels anys80 i va fundar companyiapròpia. El 1984 va estrenaral Teatre Condal l’adaptacióteatraldelapel·lículad’Etto-re Scola Una jornada parti-cular, que explora amb cru-esalarelacióentreunhomo-sexual i una dona casada a laItàlia de Mussolini. Lizaranvaferelpaperfemeníprota-gonista,Antonietta,mentreque Flotats es va reservar elmasculí.

10L’Anna, actriui personatge

‘UN MATRIMONI DE BOSTON’,2005

El paper d’Anna Lizaran aUn matrimoni de Boston,un altre dels memorables,es deia com ella. Per això,quan Josep Maria Mestres lava dirigir a l’Espai Lliure el2005, va barrejar el perso-natge, l’Anna, amb l’Annita,l’actriu veterana del Lliureque rebia els espectadorscom si fos al saló de casa se-va. Acompanyada d’EmmaVilarasau i Marta Marco,Anna Lizaran va encarnaramb delicadesa una donaque veu com la seva amantli fuig d’entre les mans.

06L’espera inútil

de Vladimir‘TOT ESPERANT GODOT’, 1999

El rei Lear, Ariel, el jutgeAzdak i Valère. De la mà delsseus directors més estimats–Lluís Pasqual, Ariel GarciaValdés, Sergi Belbel i OriolBroggi–, Anna Lizaran vaencarnar al llarg de la sevacarrera diversos personat-ges masculins. Un dels méssonats va ser el Vladimir aTot esperant Godot, a lesordres de Pasqual.

03Una dona per a

Bernard M. Koltès‘ROBERTO ZUCCO’, 1993

Anna Lizaran va participaren el mític muntatge de Ro-berto Zucco que Lluís Pas-qual va dirigir el 1993 al Pa-lau de l’Agricultura. Alesho-res la futura seu del TeatreLliure encara estava en ruï-nes. La directora Carme Por-taceli la va tornar a submer-gir en l’univers del drama-turg francès el 2003 quan liva donar el paper de Mathil-de a El retorn al desert.

05Una burgesa que

busca gresca‘EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT’,

1994

Ventura Pons, amb el per-mís de Quim Monzó, va do-nar a Anna Lizaran un delsseus papers més intensosal cinema: la burgesa desin-hibida del conte Submissióde la versió cinematogràfi-ca d’El perquè de tot plegat.Pons i Lizaran ja havien tre-ballat plegats a El vicarid’Olot (1981) i van continu-ar la seva trajectòria con-junta amb adaptacions peral cinema de textos teatralscom Actrius, de Benet i Jor-net, amb l’Espert i la Sardà,i Morir o no, de Sergi Belbel.

11Violet Weston,

carn de tragèdia’AGOST’, 2010 I 2012

Anna Lizaran s’ha acomia-dat dels escenaris amb unagran interpretació i fent elrècord d’espectadors delTNC (70.000) amb Agost.Violet Weston, la matriarcaterrible d’aquesta obra deTracy Letts, és un delsgrans papers que el direc-tor Sergi Belbel li va rega-lar en la seva madure-sa. Ens els últimsanys li havia donatels personatgesde l’entranyable ivisceral Rosa Pri-ore de Dissabte,diumenge i di-lluns; la mare i lafilla de Forasters,del mateix Belbel, iuna altra mare grotes-ca, la Mme Kampf del’adaptació teatral d’El ball,d’Irène Némirovsky.

09Aurora Segura,

una actriu bregada‘PORCA MISÈRIA’, 2004-2007

Aurora Segura, una antigacompanya de la Cardona, vaoferir als espectadors unduel antològic entre AnnaLizaran i Mercè Sampietro aPorca Misèria. A més de lasèrie de Joel Joan, Anna Li-zaran va participar en unadesena de produccions te-levises més, com Laura, Jetlag, La Mari, La Via Augustai Pedralbes Centre.

ANTONI RIBAS TUR ❊ BARCELONA

100611

L’actriu va fer més de 70 personatges protagonistes al llarg dels 40 anys de la seva trajectòria.Va treballar amb molts dels grans directors del país i també en el cinema i la televisió

12

08

01L’Helena delTeatre Lliure

‘LA BELLA HELENA’, 1979

Anna Lizaran va participaren prop de 40 muntatges alTeatre Lliure, que havia aju-dat a fundar, entre el 1976i el 2000. Segons les neces-sitats de la companyia vaassumir papers protagonis-tes i altres de secundaris,mai petits. L’Helena de Labella Helena, d’Offenbach,que va interpretar a les or-dres de Pere Planella el1979 és un dels personat-ges més recordats de l’inicide la seva trajectòria. 12

Valère, només pera bèsties teatrals

‘LA BETE’, 2012

Valère, el comediant decarrer verborreic i egòlatraa La Bete, va ser l’últim pa-per d’Anna Lizaran. L’haviaenllestit a les ordres de Be-bel al TNC, però no el va po-der arribar a estrenar. La vasubstituir Jordi Bosch, queva créixer com a actor al seucostat al Teatre Lliure i quees declara admirador de laseva vis còmica.

ADÉU A LA GRAN DAMA DEL TEATRE CATALÀ

07

05

01

47culturaara DIUMENGE, 13 DE GENER DEL 2013

Puc seguirgaudint

SANTI FONDEVILACRÍTIC TEATRAL

Si veure-la a l’escenari erasempre un privilegi per al’espectador, fer-ho du-rant els assajos d’una obratenia un valor afegit impa-

gable. La meva feina me’n va pro-porcionar alguns, d’aquests. Recor-do especialment els de Forasters, deSergi Belbel, en una sala del TeatreNacional de Catalunya amb ella alllit on la mare agonitzava tot escri-dassant el seu entorn. Pausa. “Ésque m’ho passo tan bé”, em deiaquan li recordava les seves parau-les de feia uns temps, potser anys,que deixaria el teatre. Tu? Mai hofaràs. “És que em canso”. No filoso-fava, però deia el que pensava ambtota la naturalitat, perquè a la vidareal no actuava. Vivia.

Privilegi fou també poder parlaramb ella de tu a tu i no necessària-ment de teatre, essent-ne un crític.Tant se li’n fotia, perquè sabia queens tenia hipnotitzats. Almenys ami. I com diuen, el frec a frec, tot ique sigui breu, fa l’estimació, que esdóna la mà amb l’admiració; i amb-dós proporcionen moments d’aque-lla alegria que és com una carícia peral cos i l’ànima. I malgrat la sevamort, aquesta sensació, aquest dolçrecord el podem seguir sentint quanla capritxosa memòria ens porta al-guna escena de les seves interpreta-cions o la trobada al vestíbul d’un te-atre després d’una funció. Ara em vela imatge d’El ball (a la foto)... Guau!I tot seguit la senyora gran de Duesdones que ballen. Mmm! Puc seguirgaudint.e

Opinió

Caràcter“La barrejade granpersonalitat ipetits gestosdelicats la fanexcepcional”

Valentia“Noexisteixactriumésimpúdicaqueella. Notéabsurdesmaniesdediva”

DAVID RUANO

SERGI BELBELDIRECTOR DEL TEATRE NACIONAL

La primera vegada que vaigtenir el privilegi de treba-llar amb l’Anna Lizaranva ser el 1998 al TeatreRomea amb la meva obra

Morir. No va ser cap èxit, però la in-terpretació que l’Anna va fer delmonòleg de la mare alcohòlica enca-ra la recordo com si fos ahir. Crecque el dia de l’estrena li vaig dir quemai havia vist res meu interpretatde manera tan magistral.

No és fàcil parlar de la Lizaran (enteatre, quan anomenem una actriuamb l’article determinat davant elcognom –la Lizaran, com la Xirgu,l’Espert, la Sardà, etc.– automàtica-ment se li atorga la categoria de pri-meríssima actriu), perquè com deiaPep Guardiola a propòsit de Messi(estic segur que a l’Anna li agradaràla comparació, perquè és culer de capa peus), s’esgoten els qualificatiusper descriure la seva feina: impressi-onant, extraordinària, colossal, mo-numental, descomunal, espaterrant,devastadora, immensa, aclaparado-ra, monstre escènic... són només elsadjectius que els crítics han escrit so-bre la seva última interpretació: laViolet Weston d’Agost, de TracyLetts, al TNC. Evidentment, subscrictots aquests adjectius. Però tambén’hi atribuiria de no tan... gruixuts, demés delicats, com ara: sensible, ten-dra, amatent, carinyosa, protectora,detallista, perfeccionista, delicada,astuta, observadora i fins i tot... frà-gil, malgrat la seva fortalesa. Em fal’efecte que és aquesta barreja degran personalitat i petits gestos o de-talls del seu caràcter el que la fa unapersona excepcional.

Cada obra que he fet amb l’Annaha esdevingut una experiència úni-ca, irrepetible. Té la virtut de con-vertir un assaig en una vivència.M’atreviria a dir que el defecte mésgran que té com a actriu és la sevaincapacitat de fer italianes. M’expli-co. Anomenem una italiana aquellassaig superficial que serveix nomésper fer memòria del text i dels mo-viments, una mena de repetició, acàmera ràpida i sense entonacions,

Opinió

Colossal, monumental, immensa

de les paraules i els moviments del’obra. Doncs en les cinc obres quehem fet plegats, no hi ha hagut ma-nera de fer una italiana amb ella.Fins i tot en aquesta mena d’assajosl’Anna necessita fer-ho de veritat,entregar-s’hi en cos i ànima.

No es conforma mai amb el queté. Sempre vol anar més enllà i peraixò arrossega sempre els que té alseu voltant. Perquè per a ella el te-atre no és només una feina. És unacte sagrat, màgic, transcendental,al qual ella es lliura tota sencera,com una funambulista sense xarxa.No crec que existeixi a Catalunyauna actriu més impúdica que ella,en el bon sentit de la paraula. I aixòés el que la fa especial, a ulls dels es-pectadors: no té manies absurdes dediva. Si ha de sortir desmanegada,ho fa sense problemes. Si ha de mos-trar la part més fosca d’un personat-ge, ho fa sense contemplacions,mostrant-ne sense pietat les misè-ries, arrossegant-se pel fang i per lamerda, si cal. A part de poder presu-mir de ser de les poques actrius de laseva categoria i de la seva edat queno s’ha fet res (artificial o de quirò-

fan, per entendre’ns) ni a la carani al cos, també és de les poques,poquíssimes, que és capaç demostrar aquesta part més mor-bosa, tèrbola i inquietant del’existència humana.

Ens fa riure amb la seva sanadesmesura. Ens fa plorar amb laseva exquisida sensibilitat. Tocaigual de bé el que és gran que elque és petit. La tragèdia i la comè-dia dramàtica. Per això, veure-laen un escenari es converteixsempre en una experiència difícild’oblidar. Els que hem tingut elplaer i l’honor de treballar ambella ho sabem. És evident que,com tothom, també té defectes.Però ara no us sabria dir quins, deveritat. Que a vegades és una mi-ca mandrosa, potser. Però, en re-alitat, això no és ben bé un defec-te per a qui s’agafa la feina com sili anés la vida. És el repòs delguerrer, absolutament necessa-ri si vol rendir al cent per cent enla pròxima batalla.

Anna Lizaran i Sergi Belbel en l’entrega dels premis Butaca del novembre del 2011, enquè Agost va aconseguir tres premis, entre els quals el de millor actriu. PACO AMATE

Sergi Belbel descriu la genialitat d’Anna Lizaran abans que s’aixequi el teló

Article publicat al suplement de l’ARA‘Time Out Cultura’ el desembre del 2010

Cultura i EspectaclesEL PUNT AVUI

DIUMENGE, 13 DE GENER DEL 201326 |

J. BordesBARCELONA

L’actriu Anna Lizaran no pot superar un càncer fulminant i deixa orfe el mónteatral de la seva interpretació de gran potència estimada pel públic

Tant teatre que tenia so-bre les espatlles, però so-bretot, tant que li quedavaper fer. El director SergiBelbel batejava Anna Liza-ran com un monstre escè-nic, la bèstia del teatre aCatalunya. Per això ell ma-teix va decidir que ella in-terpretés el paper d’un ac-tor, Valère, a La Bête. Pocsdies abans d’estrenar, unamalaltia muscular li va im-pedir continuar. Lizaranha mort a l’edat de 68anys, quan, una setmanaabans, ningú ho preveia.El diagnòstic del càncer ésde fa pocs dies. Si dijous es-tudiaven quin pla executa-rien per atacar el càncer,divendres ja es va reconèi-xer que era irreversible.Avui, a partir de les duesdel migdia s’obre la sala devetlles al tanatori de lesCorts. La cerimònia de co-miat està anunciada perdilluns a les dotze del mig-dia, al mateix tanatori.

Amb la discreció ambquè els actors els agradaviure quan són lluny delsescenaris (Lizaran disfru-tava de la popularitat finsquan assistia a una funcióde col·legues pel seu riureagraït i despreocupat),aquests darrers dies hanestat molt durs per a fami-liars i companys íntims.Per això el seu comiatabans d’hora s’ha cobratun punt més de crueltat.Lizaran, avui, és recorda-da, per exemple, per la se-va actuació estel·lar aAgost (en què una mareamb càncer de boca escuptot l’odi i la ràbia cap a laseva família). No és casua-litat. Perquè l’obra ha aca-parat l’atenció les duestemporades que ha estaten cartell a la Sala Gran del

Mor la ‘bèstia’ teatralTNC, prorrogant fins al lí-mit possible les tempora-des. També hauria estatmolt celebrada la sevapresència a La Bête, enquè molts espectadorshaurien pogut descobrirel paper de vis còmicad’una actriu, tota emoció,un vendaval a escena ambun magnetisme impara-ble. Sense Lizaran, els ac-tors catalans perdran elrumb de la brúixola. Per-què la seva pèrdua desta-rotarà els corrents ma-rins de la cartellera.

Anna Lizaran va treba-llar durant 40 anys a l’es-cenari, tot i que també esva deixar persuadir per latelevisió i el cinema (so-vint, en muntatges quemolt tenen a veure amb ununivers teatral, perquèeren adaptacions per a uncinema íntim de textos pu-jats a escena). El teatre haestat el seu hàbitat natu-ral. Fundadora de compa-nyies històriques com arala de Comediants (1972) iTeatre Lliure (1976), vaarrencar en el teatre ambl’ànsia de trobar nous ca-mins d’interpretació. For-mava part d’una genera-ció, ànima de la transició,que buscava nous caminspersonals per trencar ambel teatre arcaic del mo-ment a la cartellera barce-lonina. El mim de Come-

diants, la formació a Le-cocq a París, i el respectepels clàssics de Fabià Puig-server eren signes inequí-vocs de trencament.

Font –“sempre em deiaque era el seu germà d’Ole-sa” afectuosament (Liza-ran era veïna d’Esparre-guera, dos municipis quesempre competeixen perpresentar una Passió mi-

llor)– destaca la passió queposava en cada projecte:“Era una nena, amb ganesde projectes nous: no voliacaure en cap rutina.” Si encomèdia explotava un sen-tit de l’humor entranya-ble”, en els seus personat-ges malvats “hi respiravauna part humana”.

Ahir, les dobles fun-cions del TNC (Els nostres

tigres beuen llet i Ball de ti-telles) van tenir un recordper a l’actriu, amb una de-dicatòria explícita al finalde cada funció. També elLliure va recordar-la en lesdues funcions de Los hijosse han dormido a la salaFabià Puigserver. Tot i queels actors d’aquest mun-tatge ja eren a escena quanentrava el públic, es van

apartar, quan ja era a puntd’arrencar l’espectacle,perquè baixés una panta-lla on es va projectar laimatge de Lizaran. Són no-més dos exemples. Tambéa la Sala Beckett hi haviaprevist dedicar-li un re-cord al final de la funció.El director de Come-diants, Joan Font, expli-cava a El Punt Avui, des

Joan Font:“Era una nenaamb ganes deprojectes nous:no volia caureen cap rutina.”

Comiat d’una de les grans de l’escena catalana

| Cultura i Espectacles | 27EL PUNT AVUIDIUMENGE, 13 DE GENER DEL 2013

D’esquerra a dreta, i de dalt a baix: escenes d’‘Agost’;‘Dues dones que ballen’; en un assaig de ‘La Bête’ (que no vaarribar a fer); rodant ‘Forasters’; amb Sardà, Pons i Espert a‘Actrius’, i amb Homar a ‘El misantrop’ ■ DAVID RUANO / ROS

RIBAS / ANDREU PUIG / D. RUANO / ARXIU / TEATRE LLIURE

de Seattle, que també livolia dedicar l’estrena deLa Cenerentola i Joan Pe-ra també advertia que Li-zaran seria present en laimminent estrena de Sí,primer ministre.

Era respectada per laprofessió i tenia una con-nexió fidel amb els espec-tadors. Des de la memòriade les primeres represen-

tacions del Lliure dels es-pectadors més veterans,Lizaran sempre buscava lamanera de renovar-se i degarantir una comunica-ció d’emocions diàfanaamb l’espectador. Possi-blement per això va obte-nir fins a set premis Buta-ca (un guardó que vota elpúblic a partir d’una selec-ció prèvia): Actrius (en ca-

tegoria d’actriu al cine,1996), La primera nochede mi vida (cine, 1998),Escenes d’una execució(2002), Forasters (2004),Un matrimoni de Boston(2005), El ball (2010) iAgost (2011).

Les seves quatre dèca-des d’amor a l’escenari hanpermès visualitzar-la comun dels referents, junt amb

Lluís Homar, de les produc-cions del Teatre Lliure. So-ta aquest sostre va fer lamajor part de la carrera ar-tística, atenent a direc-cions de Fabià Puigserver(Les noces de Fígaro, Labona persona del Sezuan,Mahagonny...), Lluís Pas-qual (Tot esperant Godot,L’hort dels cirerers, Al vos-tre gust, Un dels últims ves-

pres de Carnaval, Hamlet/La tempestat...) i Pere Pla-nella (Dansa d’agost, El 30d’abril, La Bella Helena),entre molts d’altres. AlTNC, hi va treballar sovintamb Belbel (Agost, El ball,Forasters...). L’actriu Mar-ta Marco, que hi vacoincidir a El cercle de guixcaucasià, recorda que vaser amb Lizaran que vacomençar a conèixer elteatre. La sorprèn, encaraavui, com podia transme-tre tantes emocions: “Ique ho fes fàcil; per a misempre ha estat la milloractriu del món.”

Entre els nombrosospremis que ha rebut desta-quen: premi MargaridaXirgu (1982), premi Na-cional de Teatre (1984),premi de l’Associació d’Ac-tors i Directors per El per-què de tot plegat (1995), laCreu de Sant Jordi de laGeneralitat (2000), premiMax per Tot esperant Go-dot (2001), premi de Tea-tre dels Premis Nacionalsde Cultura per la seva tra-jectòria (2003), premi dela Crítica de Barcelona perUn matrimoni de Boston,(2007), Medalla del Tre-ball President Macià(2008), premi Gaudí a lamillor actriu del cinemaper Forasters (2008).

Actriu molt sol·licitada,no es va prodigar gaire enla direcció escènica. No-més va provar sort amb Ar-sènic i puntes de coixí iuna sessió de Paraula depoeta dedicada a JoanMargarit. A la televisió, en-tre d’altres, ha participaten les sèries Via Augusta,L’un per l’altre, La Mari,La Mari 2 i Porca misèria.En cinema, entre d’altres,ha intervingut en pel·lícu-les com ara Herois, dePau Freixas; Morir (ono), Actrius, El perquè detot plegat, de VenturaPons; La primera nochede mi vida, de Miguel Al-baladejo; La Celestina, deGerardo Vera; Souvenir,de Rosa Vergés; Taconeslejanos, de Pedro Almo-dóvar, i La teranyina,d’Antoni Verdaguer. ■

40 anys de carrera,arrelada al teatre,s’estronquenquan era ala plenitudcom a actriu

Marta Marco:“Tots elspersonatges elsfeia fàcils; per ami sempre haestat la millor”

Comiat d’una de les grans de l’escena catalana

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 13 DE GENER DEL 201328 | Cultura i Espectacles |

Comiat d’una de les grans de l’escena catalana

LESPIULADES“D’Anna Lizaran es poden recordar tants itants papers reeixits, però a mi em ve a lamemòria aquella divertidíssima i múrriaBELLA HELENA!”@espremulla JOAN LLUÍS BOZZO. DIRECTOR DE TEATRE

“Annita! Et guardarem dins la nostramemòria. A tu i als teus personatges.Un petó allà on siguis”@AlexRigola ÀLEX RIGOLA. DIRECTOR DE TEATRE

“Demà [per avui] dedicarem les duesfuncions a la gran Anna Lizaran [al TNC].Serà un honor trepitjar el seu darrerescenari. Gràcies per tot...”@espinosa_albert ALBERT ESPINOSA. AUTOR I DIRECTOR TEATRAL

“Annita... Gràcies per tant i tant i tant i tant itant que ens deixes. Mai oblidaré la sentor dela teva Senyoreta Júlia al Lliure de Gràcia”@marcmartinez MARC MARTÍNEZ. ACTOR

“Anna, gràcies per tots els bons momentsteatrals i personals que ens has donat. Not’oblidarem. EPD Anna Lizaran”@temporadaalta FESTIVAL TEMPORADA ALTA

“Ai..., quina pena més gran, que imprevist,i quants records ens deixes.... Bon viatge,Anna Lizaran...”@ainaclotet AINA CLOTET. ACTRIU

“De les interpretacions d’Anna Lizaran alcine, em quedo amb l’actriu de doblatgeque plantava cara a la Sardà i l’Esperta ‘Actrius’. DEP”@FilmBayona JA BAYONA. DIRECTOR DE CINEMA

“Em desperto amb la trista notícia de lamort d’Anna Lizaran. Maleït càncer! Finsquan aquesta impotència?”@MainatJM JOSEP MARIA MAINAT. PRODUCTOR TELEVISIU IEXMEMBRE DE LA TRINCA

“Anna Lizaran, essència de @teatrelliure.Ara sí que ens has deixat estampats a labutaca! Tant que ens has donat! Tantque et devem! Un petó!”@xgraset XAVIER GRASET. PERIODISTA

“Tristíssima notícia. La mort s’emportala gran Anna Lizaran. Talent i coratged’una vida sencera dedicada al teatre.Et trobarem a faltar”@SilviabelB SÍLVIA BEL. ACTRIU

“Ha mort la gran actriu Anna Lizaran.Gran entre les grans. Adéu, amiga”@juanechanove JUAN ECHANOVE. ACTOR

“Ha mort la gran Anna Lizaran. Fins aviat”@pacoleonbarrios PACO LEÓN. ACTOR

“Mor Anna Lizaran; una pèrdua precipitada,en el seu moment de màxima esplendor,que ha commocionat el món del teatrei els espectadors”@marquesagnes AGNÈS MARQUÈS. PERIODISTA

“Dol al teatre català. Ha mort una de lesgrans, la Lizaran. Quina gran putada...”@queconovell QUECO NOVELL. ACTOR

“És teatre del més dolent que hagi marxat.Se la trobarà a faltar. #AnnaLizaran”@tonipunti TONI PUNTÍ. PERIODISTA

“La biografia que no voldria fer serà el meupetit homenatge a l’argent viu, a l’afectuosai riallera Annita que vaig conèixer”@gemmaruiz_TV3 GEMMA RUIZ. PERIODISTA

Colossal, immensa, fràgil ialhora forta, inoblidable,apassionada, gegantina...No importava quin era elcanal de comunicació, elsadjectius es van multipli-car i repetir al llarg d’ahir.Intentaven posar paraulesa la mort d’Anna Lizaran,tot i que va deixar mudamolta gent amb qui haviacompartit viatge.

Des del TNC i el Lliure,la mort va ser tan sentidaque no hi va haver més quenotes oficials. A mig matí,el Lliure va fer pública unanota en què la definia coma “tendra i immensa, apas-sionada i subtil, refinada ipopular, dona i actriu totad’una peça...”, i hi afegiaque la recordaran en totesles seves interpretacions,“dramàtica o pallassa, es-queixada o amb aquellacomicitat que no necessi-tava cap truc”.

El TNC va definir Liza-ran com una “actriu colos-sal, grandíssima compa-

nya de professió i personainoblidable”. “Els darrersanys –deia també la nota–vam tenir la sort immensade poder-la gaudir al TNC i la seva petjada personal iprofessional seran impos-sibles d’esborrar.”

El president de la Gene-ralitat, Artur Mas, va dirque “Catalunya li had’agrair les seves grans in-terpretacions i el seu com-promís decisiu per crearun teatre més excel·lent”.El conseller de Cultura,Ferran Mascarell, va afir-mar a Catalunya Ràdioque “estem parlant d’unade les més grans actrius

del nostre teatre, senseànim d’exagerar. És unade les actrius grans, ge-gantines, que hem tingut aCatalunya”. Jordi Font, di-rector general de l’Institutdel Teatre, augurava que“el seu talent persistiràper sempre a la memòriacol·lectiva de les genera-cions que han tingut el pri-vilegi de gaudir-la. Llunyde tot vedetisme, ens hadeixat també la petja quedeixen les grans perso-nes”. Ventura Pons recor-dava a TV3 que “quan sor-tia a escena tot ho feia mésgran; ens ha deixat la in-terpretació de les gransheroïnes del teatre con-temporani”. Hi coincideixOriol Broggi: “Persuadia elpúblic; quan apareixia,s’ho enduia tot. Serà moltrecordada.” Joan Pera,que va treballar amb ella aForasters, la defineix com“una persona extraordi-nària: trempada, alegre,optimista, d’una intel·li-gència superior... Tota lagent del teatre la necessi-tarà sempre”. ■

B. Salvà / J. BordesBARCELONA

Els sectors institucional i culturalremarquen la important pèrdua

Gegantina,colossal

Anna Lizaran, en primer pla, a ‘Tot esperant Godot’, al Teatre Lliure ■ ROS RIBAS

Oriol Broggi:“Persuadia elpúblic; quanapareixia, s’hoenduia tot. Seràmolt recordada”

iuen que, abans demorir, la ment pro-jecta una mena de

pel·lícula amb momentssignificats de la pròpia vi-da. Allò que sabem, en totcas, és que la mort alienaexcita la memòria: arrandel traspàs d’Anna Liza-ran, m’han revingut partde les millors experiènciesteatrals. Des dels inicis,perquè l’origen del meuamor pel teatre se’m fa in-destriable de la Lizaran idel Teatre Lliure.

A l’una i a l’altre, tanvinculats, els vaig desco-brir al Principal d’Olotquan, a finals dels anys se-tanta, el Lliure hi va fer unaestada durant la qual vaigsentir la força expressivade l’actriu a La nit de lestríbades, un muntatge dePere Planella de l’obra dePer-Olov Enquist que ima-gina com Strindberg vatransfigurar a La més fortala relació amb una de lesseves dones, Siri von Es-sen, i la d’aquesta ambl’actriu Maria David. Unarevelació múltiple.

Després, vivint a Barce-lona a prop del Lliure, vaigdisfrutar d’Anna Lizaran enmuntatges impagables deLa bella Helena, Al vostregust i El balcó, de Genet.També a l’Operació Ubú,de Boadella, en la qual erauna dona de la neteja ambuna escena memorable enuns lavabos. Van passarels anys. El Lliure va viurecrisis i transformacions.Però, fos en aquest teatreo en un altre, assistir a unarepresentació amb Lizaranera emocionant: sent tanteatral, traspuava vida. I ai-xí, doncs, la vaig recordanta Un dels últims vespres decarnaval, Quartet, Tot es-perant Godot i, immensaLubov Andreievna, L’hortdels cirerers. La mort d’An-na Lizaran fa que no veure-la mai més en un escenarisigui una certesa molt es-tranya, a més de trista. Totauna vida d’espectadorapassa per ella, a qui aratambé recordo malalta decàncer a la pel·lícula Actrius.

D

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

Tota unavida alteatre

Imma Merino

44 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 13 GENER 2013

Un buital teatre

JUSTO BARRANCOBarcelona

Consternació i tris-tesa. La notíciade lamort d’AnnaLizaran durant lanit de divendres al’hospital Clínic

als 68 anys a causa d’un càncermolt infreqüent va agafar a con-trapeu a una comunitat teatralque, ja de matinada, omplia demissatges xarxes socials comTwitter per expressar el seu do-lor i estupor per la desapariciósobtada de la gran actriu.Lizaran, que les darreres tem-

porades havia aconseguit ambuna interpretació poderosa i ma-gistral convertir l’obra Agost en

un fenomen de masses, arrosse-gava des de feia mesos un cansa-ment i unmalestar físic que, tot ique ja s’havia manifestat abansde l’estiu, a l’inici de la nova tem-porada la va obligar a haverd’abandonar el que havia de serel seu nou paper estel·lar com aprotagonista a l’obraLa Bête. Da-vant els problemes de salut, elTeatre Nacional de Catalunya vadecidir suspendre les primeresfuncions de l’obra perquè l’ac-triu descansés. I a causa de la per-sistència dels problemes es vansuspendre més funcions per po-der fer-li proves mèdiques quepermetessin un diagnòstic i deci-dir si Anna, l’Annita, com la co-neixien els amics, podia afrontaruna obra on el personatge tenia

monòlegs de més de 20 minuts.Al final, es va decidir que fossubstituïda per Jordi Bosch, en-cara que llavors es creia que elprincipal problema de l’actriuera l’esgotament per haver prota-gonitzat Agost i després els assa-jos deLaBête. Tanmateix, elmal-estar va persistir i finalment vaser aquesta mateixa setmanaquan van diagnosticar a Lizaranun càncer poc freqüent, untumor a la regió sacra que po-saria fi a la seva vida uns diesdesprés.Una desaparició inesperada

que ha provocat la commoció ge-neralitzada en què s’ha instal·latel teatre català, amb mostres dedolor, afecte i gratitud extremaen tots els àmbits i tant a les xar-

xes socials com als teatres queahir van celebrar funcions. Mos-tres que continuaran avui a par-tir de les 14 hores al tanatori deles Corts, on es vetllarà l’actriu ion demà al migdia tindrà lloc lacerimònia de comiat.Nascuda a Esparreguera el 31

d’agost del 1944, la carrera artísti-ca de Lizaran forma part indisso-luble de la història del teatre cata-là, no només com una de les fun-dadores de Comediants el 1972,sinó sobretot com una de les im-pulsores amb Lluís Pasqual iFabià Puigserver del Teatre Lliu-re el 1976, on l’actriu desenvolu-paria bona part de la carrera i onla seva força, la seva sensibilitat,el seu humor i la seva incansablecuriositat la convertirien en un

L ’ADÉU DE TOTS

Lizaran serà vetlladaavui al tanatori de lesCorts i demà es farà lacerimònia de comiat

Consternació i tristesa perlamort d’Anna Lizaran

EL COMIAT DEL LL IURE

“Vas tenir unagenerositatdesbordant a escenaperò també a la vida”

SERGI BELBEL

La primera vegada quevaig tenir el privilegi detreballar amb l’AnnaLizaran va ser el 1998 al

teatre Romea amb la meva obraMorir. No va ser cap èxit, però lainterpretació que l’Anna va ferdel monòleg de la mare alcohòli-ca encara la recordo com si fosahir. Crec que el dia de l’estrenali vaig dir que mai no havia vistres meu interpretat d’una mane-ra tan magistral. I, sens dubte,aquell monòleg interpretat per la

Lizaran va ser el germen d’unaobra que vaig escriure anys méstard: Forasters, una obra que ne-cessita una actriu com ella per nofracassar, tal com va acabar suc-ceint el 2004 al TNC...No és fàcil parlar de la Lizaran

(en teatre, quan anomenem unaactriu amb l’article determinatdavant el cognom –la Lizaran,com la Xirgu, l’Espert, la Sardà,etc.– automàticament se li atorgala categoria de primeríssima ac-triu), perquè com deia en PepGuardiola a propòsit d’en Messi(estic segur que a l’Anna liagradarà la comparació, perquèés culer de cap a peus), s’esgotenels qualificatius per descriure laseva feina: impressionant, extra-

ordinària, colossal, monumental,descomunal, espaterrant, devas-tadora, immensa, aclaparadora,monstre escènic... són només elsadjectius que els crítics han es-crit sobre la seva última interpre-tació, la Violet Weston d’Agost,de Tracy Letts, al TNC.Evidentment, subscric tots

aquests adjectius. L’Anna és totaixò i molt més. Però, al margede tota aquesta successió d’adjec-tius grandiloqüents, també n’hiatribuiria de no tan... gruixuts, demés delicats, com ara: sensible,tendra, amatent, afectuosa, pro-tectora, detallista, perfeccionista,delicada, astuta, observadora ifins i tot... fràgil, malgrat la sevafortalesa. De fet, em fa l’efecte

que és aquesta barreja de granpersonalitat i petits gestos i de-talls del seu caràcter el que fa dela Lizaran una actriu, una perso-na excepcional.M’agradaria poder-vos expli-

car amb exactitud com és treba-llar amb ella, compartir el procésde creació d’un espectacle ambuna actriu de la seva categoria.Cada obra que he fet amb l’Annaha esdevingut una experiènciaúnica, irrepetible. Ella té la virtutde convertir un assaig en una vi-vència.M’atreviria a dir que el de-fecte més gran que té l’Anna coma actriu és la seva incapacitat defer italianes.M’explicaré. Anome-nemuna italiana aquell assaig su-perficial que serveix només per

fer memòria del text i dels movi-ments, una mena de repetició, acàmera ràpida i sense entona-cions ni modulacions expressi-ves, de les paraules i els movi-ments de l’obra.Doncs bé, en les cinc obres que

hem fet plegats, no hi ha hagutmanera de fer una italiana (o unassaig tècnic, si ho preferiu) ambella. Algunmecanisme dintre seuli impedeix de fer assajos superfi-cials només per agafar seguretat iprou. Fins i tot en aquesta menad’assajos l’Anna necessita fer-hode veritat, entregar-s’hi en cos iànima. És com si es resistís a con-siderar un assaig com una simplerepetició. Ella ha de buscar, ex-plorar en tots i cada un dels mo-

Fortalesa fràgil

Cultura

SERGI BELBEL, director del TNC, vaescriure aquest perfil d’Anna Lizaran fa

uns mesos per un homenatge a l’actriu

DIUMENGE, 13 GENER 2013 C U L T U R A LAVANGUARDIA 45

Ai... Quina pena més gran, queimprevist, i quants records ensdeixes... Bon viatge, AnnaLizaran...

Tristíssima notícia. La morts’emporta la gran Lizaran. Talent icoratge d’una vida sencera dedicadaal teatre. Et trobarem a faltar

Anna Lizaran. No tinc paraules.Com donar-li ara des d’aquí lesgràcies per ser fins al final una donalliure i lluitadora. Adéu, Annita...

Guillem Clua Dramaturg

Ens ha marxat l’actriu més granque ha donat el nostre teatre. Adéu,Anna.

#tuitsdecultura Aina Clotet Actriu@ainaclotet

referent de la interpretació. Enun monstre escènic, en una deles grans dames del teatre aCata-lunya, com han volgut recordar-la actors, directors i públic en leshores posteriors a la defunció.I és que les mostres de dol han

estat nombrosíssimes. El pre-sident de la Generalitat, ArturMas, va expressar les seves con-dolences i va assenyalar que “sen-se ella, la trajectòria del teatrecatalà, reconegut a tot elmón, nohauria estat la que és. Ha inter-pretat el millor teatre català iinternacional produït aquí”. Elconseller de Cultura, FerranMascarell, la va qualificar de“professional enorme, colossal.Els llibres la recordaran com undels grans noms de tota la histò-

ria de la interpretació catalana,una actriu impressionant, ambuna manera extraordinària d’in-terpretar que ja se situa entre elsnoms mítics del teatre català”.L’Institut del Teatre es va com-

prometre a preservar-ne el lle-gat, des del TNC van considerar“un honor haver-la tingut” iinevitablement el Lliure, on el di-rector, Lluís Pasqual, ha patit ladesaparició d’una germana, vaemetre un comunicat titulatBrin-dis per Annita: “Per nosaltressempre has estat i seràs l’Annita:per als altres, La Lizaran, ambmajúscules. Tendra i immensa,apassionada i subtil, refinada ipopular, dona i actriu tota d’unapeça... et recordemen totes les te-ves interpretacions, dramàtica i

pallassa, punyent i amb aquellacomicitat que no necessitava captruc, deixant caure la rèplica con-tundent amb tota la intenció des-prés d’una d’aquelles pauses quedeixaven tothom expectant i queprecedien primer el teu esclat iimmediatament la resposta delpúblic. En papers petits i grans,el que tocava, ascendint inexora-blement cap a creacions mésgrans (...) Però també escom-brant i fent tota mena de feinesen aquells primers anys, al con-vent de Leopoldo Alas, i al came-rino preparant-te per a la funció,posant-te el perfum que haviesdecidit que era l’idoni per aquellpaper i cap més, fent un traguetper acabar de posar-te en la pelldel personatge i sortint disposa-da a menjar-te el món o, si mésno, el públic d’aquella represen-tació. Sempre amb aquella gene-rositat desbordant, a l’escenaperò també a la vida, amb uncompromís fermperò gens osten-tós amb el Lliure, els teatres, elTeatre i la vida. I brindem, uncop més i sempre, per tu”.c

Silvia Bel Actriu@SilviabelB

Anna Pérez Pagès Periodista@peigis

www.lavanguardia.com

@guillemclua

L ’ELOGI D’ARTUR MAS

“Sense ella, latrajectòria del teatrecatalà no hauria estatla que és”

LLEGIU ENTREVISTES I CRÍTIQUESD’OBRES DE L’ACTRIU A

LLIBERT TEIXIDÓ

Desdedalt de tot

ments de l’assaig noves maneres,nous camins, nous racons encaraper explorar dels personatges. Noes conforma mai amb el que té.Sempre vol anar més enllà i peraixò arrossega sempre els que té alvoltant (crec que per un actor,donar la rèplica a algú com ella és,també, una experiència inobli-dable).Perquè per ella el teatre no és

només una feina. És un acte sa-grat, màgic, transcendental, alqual ella es lliura tota sencera,com un funàmbul sense xarxa. Nocrec que existeixi a Catalunya unaactriumés impúdica que ella, en elbon sentit de la paraula. I això ésel que la fa realment especial, aulls dels espectadors: no témaniesabsurdes de diva. Si ha de sortirdesmanegada, ho fa sense proble-mes. Si ha de mostrar la part mésfosca d’un personatge, ho fa sensecontemplacions, mostrant-ne sen-

se pietat les misèries, arrossegant-se pel fang i per la merda, si cal. Iaixò és el que la fa única i el queens deixa sempre bocabadats: apart de poder presumir de ser deles poques actrius de la seva cate-

goria i de la seva edat que no s’hafet res (artificial, o de quiròfan, perentendre’ns) ni a la cara ni al cos,també és de les poques, poquíssi-mes, que és capaç de mostraraquesta part més morbosa, tèrbo-la, i inquietant de l’existència hu-mana. Ella aconsegueix, amb tots i

cada undels personatges que inter-preta introduir-nos en un territorilímit, en una mena d’infern. Enspasseja pels racons més foscos iens sacseja, ens colpeix. Ens fa riu-re amb la seva sana desmesura.Ens fa plorar amb la seva exquisi-da sensibilitat. Toca igual de béallò gran com allò petit. La tragè-dia i la comèdia dramàtica. Per ai-xò, veure-la en un escenari es con-verteix sempre en una experiènciadifícil d’oblidar.Els que hem tingut el plaer i l’ho-

nor de treballar amb ella ho sa-bem. És evident que, com tothom,també té defectes. Però ara no ussabria dir quins, de veritat. Que avegades és una mica mandrosa,potser. Però, en realitat, això no ésben bé un defecte per a qui s’agafala feina com si li anés la vida. És elrepòs del guerrer, absolutamentnecessari si vol rendir al cent percent en la pròxima batalla.

Fins i tot els assajostècnics de les obresnecessitava fer-los deveritat, entregar-s’hien cos i ànima

Anna Lizaran en una escena de l’obra El cercle de guix caucasià

ANÀLISI

Joan-Anton Benach

DAVID RUANO/TNC

Llar buida. Imatge delLliure de Gràcia, teatreque Lizaran va fundar iva fer brillar

Al’ànim dels com-panys del Nacio-nal que, a l’octu-bre, al final de l’es-trena de La Bête, li

desitjaven una ràpida tornadaals escenaris, hi havia l’espe-rança certa que Anna Lizaranpodria reincoporar-se al teatreal cap de molt poques setma-nes. Es deia, sense disposar decap diagnòstic clar, que patiad’estrès a causa d’un treball ex-cessiu. S’escampava, potser,una mentida piatosa per tal detanquil·litzar tothom? O elcranc maligne és moltes vega-des un assassí tan silenciós quelamedicina local encara no sapdescobrir fins a les vigílies dela darrera mossegada mortal?Sigui com sigui, lamort de l’ac-triu ha sotraguejat el nostremón cultural amb la violènciadels infortunis més dolorosos iinesperats.Recordar Anna Lizaran (Es-

parreguera, 1944) és reviureuna policroma, ingent desfi-lada de personatges que van

del segle XVI fins ara mateix.O totes les baules que lli-

guen la grandesa amb l’humi-litat de la naturalesa humanarepresentada. O, si es vol, unaespectacular galeria de donesvibrants d’autenticitat, cadas-cuna, si ho recordem bé, ambun tret en comú: el llampe-gueig dels ulls que proclama-ven la més convincent identifi-cació de l’actriu amb la figurade ficció.Membre de l’equip que va

fundar el Teatre Lliure el de-sembre del 1976, al final de lasegona temporada, Anna Liza-ran era ja quelcom més queuna promesa brillant: havia tas-tat l’esperit de sis grans clàs-sics –Brecht, Schnitzler, Büch-ner, Shakespeare, Ibsen i Mar-lowe– i esdevenia la nova, in-discutible actriu de caràcterdel teatre català, la qual, de fet,se situava al capdavant d’unageneració –molt més jove quela de Ferrándiz, Espert, Caru-lla, i tantes més– i que a partirdels anys noranta començariaa donar noms propis relle-vants. Ella, la Lizaran, però,era la primera del postfranquis-me. La primera i la dotada delesmillors eines artístiques. Vaser simptomàtic que JosepMaria Flotats, vinculat encaraal Théâtre de la Comédie la tri-és com a companya d’Una jor-nada particular d’Ettore Scolaque es va estrenar al Condal el1984. Anna Lizaran, en aquellaobra, va ser una aplaudida An-tonietta carregada de fills i deforta personalitat, “un himne ala dona –va dir Flotats– contra-posat al paper de l’esposa quesofreix, resignada, la rutina iles infidelitats del marit”.Després d’haver compartit

amb ella el repartiment de Lavida del rei Eduard II d’Angla-terra de Christopher Marlowe(Lliure, maig del 1978), Flotatsl’encertava, doncs, a veureAnna Lizaran com l’actriu quemillor podia encarnar una figu-ra de dona que no es deixaabassegar per les circumstànci-es adverses. I com si l’actor ha-gués formulat alhora un pro-nòstic, aquest va ser el perfil ca-racterològic que, si la memòria

nom’enganya, sempre va ser alcostat de l’actriu, llevat, esclar,quan la destral de la reinaIsabel, es disposava a tallar elcap i tots els trets personals dela seva Maria Estuard deSchiller.La personalitat potent, i en

tot cas, captivadora d’AnnaLizaran, ha recorregut, en efec-te, un trajecte imponent alllarg de quasi quaranta anys deprofessió.Les seves interpretacions

han fascinat invariablementmilers d’espectadors, tant enrepartiments d’una certa dis-creció com en espectacles demolts personatges. La impres-sió que feia Lizaran enmigd’una escena molt poblada, erala de la dona que desafiava tot-hom amb la dialèctica encesa.Només cal recordar-la com afuriosamatriarca aAgost, la se-va darrera obra al TNC. Val adir que, però, en el teva/meva,

en el duel estricte, l’actriu sem-blava gaudir especialment dela seguretat i capacitat de per-suasió. Els combats amb LluísHomar a La senyoreta Júlia i aQuartet, la mare intransigentd’El ball, la vella declinant aDues dones que ballen o aquellmemorable Un matrimoni deBoston de Mamet, amb EmmaVilarasau, han escrit a la bio-grafia d’aquesta immensa in-tèrpret unes pàgines irrepeti-bles. Cal dir, a més a més, quedes de 1976, i a la seva ombrabenèfica, s’han fet i han cres-cut molt bones professionals aCatalunya.I en primer lloc, potser, a

aquestes correspon, junt ambel dolorós sentiment de pèr-dua, l’agraïment per l’estímul ila lliçó que l’actriu desaparegu-da ha representat per a toteselles.c

Les sevesinterpretacionshan fascinatinvariablementmilers d’espectadors

46 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIUMENGE, 13 GENER 2013

En la mort d’Anna Lizaran

Ventura Pons

Quan la vaig conèi-xer em va dir elnom, dolçament pe-rò també amb unacerta picardia: “Sócl’Annita” i és comsempre s’ha fet dir.

D’això aviat farà quaranta anys,en Franco ja havia agonitzat alllit, ja estava enterrat i la societatfestejava els nous aires de lliber-tat, després de dècades de dicta-dura, és a dir, de no passar res,d’avorriment, de prohibicions ide muts i a la gàbia que arribenels de la porra i poca broma. Bar-celona, als darrers anys setanta,bullia de ganes de viure, curullad’energia i de creativitat.L’Anna pertanyia a la fornada

dels actors joves que s’havien pre-parat fora, tornava de cal mestreLecoq a París, i va cridar l’atenciódes del primer moment. Aporta-va un torrent d’emocions, de pas-sió i d’energia que de seguida esvan fer paleses. Es va posar desdel primer moment al servei del’aventura teatral que més ha sig-nificat per a la nostra ciutat: elLliure d’en Fabià i d’en Lluís, dela Carlota i de l’Homar i dels seusprimers fundadors. El Lliure, du-rant molts anys, va ser la casa del’Annita, la seva manera d’enten-dre el món, la seva raó de viure. Isobretot la seva forma de realit-zar-se, d’entrar de mica en micaen l’ànima de les grans heroïnesdel teatre contemporani que,amb tant d’encert, anaven ofe-rint-nos en la programació de lasala deGràcia. I ella, que de segui-da va ser la prima donna del local,ens servia els personatges amb sa-fata de plata sota la batuta deLluís Pasqual i d’en Fabià ambcomplicitat única, meravellosa.L’any 1980 li vaig proposar un

petit cameo a la meva primerapel·lícula de ficció, El vicarid’Olot. Amb l’Emili Teixidor, queés qui va escriure el guió, ens vaminventar una parella de monges:sor Mel·líflua (l’Annita la inter-pretava amb una petita perversiópreconciliar) i la Mare Bigotis (lagranMary Santperemés lloca tra-dicional) que van fer passar unabona estona als espectadors enaquellamena de bogeria col·lecti-

va que va ser la pel·lícula. Al ro-datge, enunmoment demolta dis-bauxa i festa, vaig descobrir quela Lizaran, més enllà de la grantràgica que ja apuntava, era unadona que es deixava endur per lagresca, terreny en el qual ningúno li feia ombra. La personifica-ció de la joie de vivre que encoma-nava a qui se li atansés.Van passar els anys, ella no era

gaire amant de fer cinema. Potserperquè els escenaris cada coperen més casa seva. S’hi sentiamolt segura i els estimava per so-bre de tot. O potser perquè arros-segava el descontentament del’aventura de treballar amb elmés internacional dels directorsmanxecs amb qui no va establirgaire sintonia. El teatre era el seufort i qualsevol interpretació ambaquell punt èpic un pèl pujat “al’estil Xirgu” que la caracteritza-va era el seu territori preferit.El fet és que no vaig poder ofe-

rir-li un nou paper fins el 1994quan li vaig demanar unmonòlega càmera, un desafiament inter-pretatiu, a El perquè de tot plegat.Li va fer tanta il·lusió i sentia tan-ta responsabilitat, que el neguit lava fer arribar a rodar sense haver

dormit. Malgrat això, aquesta pe-tita peça de cinc minuts roman-drà com un exemple interpreta-tiu de primera. La dona submisa,amb la cara de l’Annita: la creaciósublimde l’altre, un altremolt llu-nyà, peròmolt real. Curiosament,amb la humilitat que la caracterit-zava, no li va donar la importàn-cia que jo veia en aquella feinatan fina. Recordo una conversallarga, aturats al carrer Mont-seny: li demanava que no oblidésel cinema, creia que podia apor-tar-hi molt més, però la seva cebaera el teatre i la veritat és que ca-da dia ho feia millor i aquest fetencara la convertia en millorpersona. Perquè la Lizaran erauna gran persona, una gran com-panya d’una humanitat extraor-dinària i d’un sentit de l’humorcom en poca gent he conegut.Vaig fer un viatge en cotxe tor-nant d’Osca amb l’Annita i la Sar-dà, on, enlloc de parlar de la fei-na, la Lizaran ens va dissertar decom feia les bugades amb la renta-dora cada dissabte a la tarda. Undels moments més delirants de lameva vida, la Sardà hi va ajudarmolt, el seu humor també és d’altvoltatge.Del 1996 és Actrius. Esperonat

per en Benet i Jornet vaig aconse-guir reunir tres grans dives, l’Es-pert, la Sardà i l’Annita i una quar-ta, jove i potentíssima, la MercèPons, quin luxe! L’Annita, per po-der estar prima, no menjava niuna fulla d’enciam amb una radi-calitat obsessiva per controlar elfísic. Si l’haguéssim enregistrat,en els descansos, les converses deles tres actrius, hores d’ara tindrí-em una peça sublim sobre la quo-tidianitat i el sentit de l’humor deles nostres tràgiques que és extra-ordinari. Aquesta va ser la prime-ra vegada que l’Annita, moria enuna pel·lícula meva, d’un càncerprecisament, hi havia unmomentesgarrifós, que encara em posa lapell de gallina, el monòleg al finaldel sopar on engegava a pastarfang les companyes.No vam tornar a treballar fins

al 1999 a Morir (o no) on moria ino moria empassant-se un muntde pastilles després d’haver fetun monòleg telefònic on es podia

esplaiar dramàticamentmoltmésque en els dos treballs anteriors.La capacitat, molt brechtiana,d’entrar i sortir del personatge so-vint deixava embadalits els mem-bres de l’equip, quina manera dedominar el personatge!No deixo de pensar en el sentit

de la història del darrer cop quevam treballar plegats. Forastersés la meva adaptació del text d’enSergi Belbel, creat conjuntamentamb gran dolor amb l’Anna alTNC ja que ella hi abocava tot eltrauma i l’angoixa per la pèrdua,a causa d’un maleït càncer, de laseva germana Lola. En el rodatge,aquest record quasi fantasmal, vatornar a surar quan recreàvem lesdues morts paral·leles de mare ifilla, els dos personatges que l’An-nita interpretava. Maleït càncer!Fa angoixa pensar comella ha tor-nat a viure en la seva pell, en lasevamort allò que havia interpre-tat d’una manera tan sublim, bus-cant les emocions nascudes del

patiment, del dolor, que només espoden explicar quan tens una ca-tegoria humana excepcional comtenia l’Anna i que amagava darre-re d’una quotidiana humilitat.Una qualitat que només els i lesmolt grans ens ensenyen.Ja no podrem tornar a tre-

ballar mai més. De fet va caured’un repartiment fa poc amb granpena per les dues parts, ensteníem ganes, anàvem entrantmolt bé, cada cop millor, l’un al’altre. Recordaré l’Anna a casa,quan convalescent de la mevatercera operació de columna emvenia a fer una estona decompanyia i em duia aigua mine-ral “de firma” i un jabugo de glò-ria. I em feia riuremolt. I la recor-daré com les sis dones que hacreat en les cinc vegades que hemgaudit junts de les nostrespel·lícules.L’Annita Lizaran, quin gran

personatge! La seva absència hasigut tan ràpida que, sincera-ment, no me’n sé avenir.cAnna Lizaran en una imatge de Morir (o no)

1Vaig anar a buscar enLluís Pasqual amb el cot-xe. Tocava dinar a casade la Lizaran. En Lluís liportava Flors, jo, imbècil

demi, res, només nervis i admira-ció. Era un dinar de feina. The la-dy in the van (La dama de la fur-goneta), una novel·la curtad’Alan Bennet que jo haviad’adaptar i dirigir. Li anava coml’anell al dit a l’Anna. Bé, ella feiaque tot li anés com l’anell al dit,el que passa és que en aquest pro-jecte tot encaixava especialment.Quan vam arribar, l’Anna era a lacuina preparant no sé quin peix.Amb aquella vida i alegria que lisortia pels ulls, ens va despatxaral pati fins que acabés de cuinar.

El pati era ple de plantes i florsque l’Anna mimava com mimavaqualsevol dels textos que repre-sentava. No, no em posaré tou, nipastel, a ella no li escau aquest to,disculpeu. Va arribar amb elpeix. Però abans hi havia monge-tes. El tema de les mongetes vadonarmolt de si. Dues de les figu-res més importants del teatre ca-talà (Pasqual/Lizaran) parlant demongetes verdes i de l’oli i delpa... No tenia preu, tot allò... Des-prés de lesmongetes, van venir lapolítica, l’economia i finalment elteatre, sempre el teatre... Peròtant en Lluís com l’Anna parla-ven de teatre com de les monge-tes, amb una simplicitat i una sa-viesa que em fascinaven. No faréveure que la coneixia molt, peròcrec que ens vam caure bé, i delque estic del tot segur és que ella

tenia moltes ganes de fer La da-ma de la furgoneta, moltes. La vo-lia fer sí o sí. Encara que fos asse-guda. Després de La Bête, id’Agost, li venia molt de gust tor-nar al Lliure del Pasqual, amb un

projecte petit que ella, evident-ment, faria gran.

2. Divendres, 11 de gener, a lescinc de la matinada, va morir aRomauna gran actriu italiana. Te-

nia quasi 70 anys,MariangelaMe-lato. Tot el món del teatre italiàestava tocadet. Un home del Pic-colo de Milà que coneix força béBarcelona em deia que laMelato,perquè me’n fes una idea, “vin-dria a ser com la vostra Lizaran”(de veritat que va anar així)...Aquest dissabte al matí, desprésd’haver-me assabentat del mutisde l’Anna, fent el cafè necessita-va compartir el meu estat de xocamb algú. Li explicava al produc-tor italià, també al de premsa, ai-xò de l’Anna. L’Angelo Curti, elproductor, amb una mirada demurri m’ha dit que potser allàdalt han de fer una funció i neces-siten les millors...

3. Sóc aMilà. En una petita ha-bitació d’hotel. I encara estic enestat de xoc. Divendres vaig so-

par una pizza amb salami picant,dues cerveses, una grappa... Vaigriure molt, però quan vaig arri-bar a lameva diminuta i romànti-ca cambra milanesa, el meu amicMarc Artigau em va fer arribar lanotícia per whatsapp... “Perdonaque t’escrigui tan tard, però aca-bo de llegir que l’Anna Liza-ran...”. Ell estava en estat de xoctambé... Aquest matí/matinadaels facebooks, els tweets, els telè-fons... Tot estava en estat dexoc... Aquest mutis inesperat queha fet l’Anna és comquan ella sor-tia de l’escenari, et provocavauna barreja d’emocions molt in-tenses, te la volies endur a casa.Ara ha sortit de l’escenari i sem-bla que no sortirà a saludar. Crecque ens hauríem de posar dem-peus i aplaudir.

PAU MIRÓ

MÉS ENLLÀ DEL TEATRE

“Era una gran persona,una gran companyad’una humanitatextraordinària”

LA FORMACIÓ

“L’Anna pertanyia ala fornada dels actorsjoves que s’havienpreparat fora”

“Ella tenia moltesganes de fer ‘La damade la furgoneta’. Lavolia fer sí o sí. Encaraque fos asseguda”

ARXIU

Unadonatambédecine

Mutisentresactesde laLizaran

V. PONS, director de cinema, va treballarcinc vegades amb Anna Lizaran

P. MIRÓ, director teatral, anava a dirigirLizaran a ‘La dama de la furgoneta’

43EL MUNDO. DOMINGO 13 DE ENERO DE 2013

E M 2

NÚRIA CUADRADO / BarcelonaTan grande, que pudo ser cientos. Y to-das, grandes. Para algunos Anna Lizaransiempre vestirá las plumas de La bella He-lena, pero otros la recordarán como aque-lla Madame de Merteuil que tanto y tanbien jugaba con los sentimientos de un jo-ven Valmont. Los más jóvenes creeránque siempre fue la Violet Weston deAgost, mientras que otros dirán que tam-bién fue Ariel, que también fue Lear; oque supo calzarse los Tacones lejanos quediseñó para la pantalla Pedro Almodóvar.

Anna Lizaran fue todas y fue todos.Porque si era grande aún se cre-cía más cuando se subía a las ta-blas de un teatro: durante años,muchos, casi todos, a las tablasdel Lliure; pero, desde hace untiempo, también a las del Nacio-nal. Ya no las volverá a recorrer.Ya no volverá a salir a saludar alfinal de una de sus interpretaciones,apasionada y apasionante, para cose-char los aplausos. Aunque su público,fiel, seguirá rendido a sus pies. Comosiempre.

LUTO EN LA ESCENALa gran dama de losescenarios catalanesfallece a causa de uncáncer a los 68 años

AnnaLizaran,puroteatro

Anna Lizaran,en 1979, en‘La bella Helena’,uno de susprimeros papelesen el Lliure. /EL MUNDO

Sigue en página 44

Capital cultural / 48

Marsella,luminosay enfebrecida

EL MUNDO. DOMINGO 13 DE ENERO DE 201344

EM2 / CULTURA

Anna Lizaran, la gran dama del tea-tro catalán, la actriz que supo ena-morar a varias generaciones, queles llevó a la risa o al llanto, que lesadentró en los caminos de la come-dia y del drama, falleció en las pri-meras horas de la madrugada deayer, a los 68 años, víctima de uncáncer, la misma enfermedad queya hace unos años se cobró tam-bién la vida de su hermana, Lola,también atrapada por la fiebre delteatro, que las dos conocieron des-de niñas en su Esparreguera natal.El funeral por la actriz se oficiarámañana al mediodía en el tanatoriode Les Corts, el mismo recinto don-de, desde esta tarde, se podrá velarel cadáver de la actriz.

Anna Lizaran, La Lizaran (coro-nada con ese artículo con que tansólo se distingue a las más grandes:La Xirgu, La Espert...), hace ya unosmeses que estaba enferma, aunquenadie pensaba que su enfermedad

era el cáncer hasta hace sólo unaspocas semanas. Cuando ensayabaLa Bête, a las órdenes de Sergi Bel-bel, para el escenario del Teatre Na-cional de Catalunya (TNC), empezóa perder esa fuerza que siempre lahabía hecho indomable (dentro yfuera de la escena); y tuvo que deci-dir, a sólo unos pocos días del estre-no, pocos minutos antes de que pre-sentara el espectáculo a la prensa,que dejaba la función, que abando-naba ese papel bestial que la hu-biera vuelto a coronar como reinapara el público y para la crítica. Ser-gi Belbel retomó el espectáculo conJordi Bosch en el papel que habíareservado para la actriz, pero con-fiaba en que lo podría remontar másadelante con Lizaran. Y fue mien-tras trataba esa fatiga, mientras losmédicos intentaban determinar lascausas, cuando, ingresada en el Clí-nic, apareció lo otro, el cáncer, queen la madrugada de ayer se la llevóy, con ella, a buena parte de la histo-ria reciente del teatro catalán.

Anoche, tanto las funciones delLliure como del Nacional fueron pa-ra Anna Lizaran: para ella los aplau-sos, por ella las lágrimas... porque lamayor parte de sus compañeros sequedaron faltos de palabras. Desdeel Lliure, el teatro que ella fundó –laaventura de cuatro francotiradoreslocos abanderada por FabiàPuigserver y Lluís Pasqual a la queLizaran se unió– emitieron un co-municado resumiendo tantos añoscompartidos y tanto daño por la au-sencia. «Para nosotros siempre hassido y siempre serás Annita; paralos otros, La Lizaran, con todas lasmayúsculas. Tierna e inmensa, apa-sionada y sutil, refinada y popular,mujer y actriz de una pieza... te re-cordamos en todas tus interpreta-

ciones, dramática o payasa, rota ocon aquella comicidad que no preci-sa de trucos...». En el Lliure la recor-daban como mujer y como actriz,pero sobre todo como compañera ycomo amiga. «Siempre con aquellagenerosidad desbordante en la esce-na pero también en la vida, con uncompromiso firme pero nada osten-toso con el Teatre Lliure, con los tea-tros, el Teatro y la vida. Y brinda-mos, otra vez y siempre, por ti».

Si Lizaran dejó en el Lliure no-ches inolvidables (desde Camí denit, La Bella Helena, Tot esperant aGodot, Un dels últims vespres decarnaval o Les noces de Fígaro–muchas de las piezas a las ódenesde Fabià y de Pasqual–), sus últimoséxitos (Agost o Dissabte, diumengei dilluns) le han llegado en el Nacio-nal y de la mano de Sergi Belbel,quien en más de una ocasión la hadefinido como «impresionante, ex-

traordinaria, colosal, monumental,descomunal, devastadora, inmensa,monstruo escénico.... Porque paraella el teatro no es sólo un trabajo.Es un acto sagrado, mágico, trans-cendental, al que se libra entera, co-mo una funambulista sin red».Ayer, desde este escenario, la recor-daban como «grandísima compañe-ra de profesión y persona inolvida-ble. En los últimos años hemos te-nido la suerte inmensa de poderla

Actriz proteicaJAVIER VILLÁN

De un puto cáncer y a los 68 años, ha muertoAnna Lizaran, una grande del teatro,cofundadora de Comediants y el Lliure, ypartícipe de otras aventuras como el TeatreNacional de Catalunya. Es decir, que el teatroen catalán, de proyección universal, no seentiende sin ella. El teatro en castellanosiempre la recibió como a una estrellaindiscutible. En una actriz 68 años no es edadpara la muerte. Nunca es tiempo para morir ypara un artista menos, por indestructible yplena que sea su aureola. El gran Caneja decíaque aprendió a pintar a los 70 años. Y ya en lafarándula, María Jesús Valdés dio lo mejorcomo gran dama, cargada de años; RafaelRivelles, primero, y Paco Rabal después,afirmaban que empezaron a ser mejorescuando la edad ya no les obligaba a sergalanes. Lizaran ha sido gran actriz siempre ysu personalidad seguirá marcando a las nuevasgeneraciones. Pero de estos testimonioscualificados puede deducirse lo que leesperaba. Recordaré por siempre jamás aménsu Vladimiro de Esperando a Godot; en él,como en tantas otras, vertía, depurado yquintaesenciado, el oficio y el virtuosismo delmimo que aprendió de Lecoq, en París.

En Madrid no pudimos verla con la frecuenciaque pudieron verla en Barcelona, pero nuncafaltó a grandes citas, a acontecimientos que ellahacía memorables. Era de esas actrices que losaficionados al teatro podían seguir en susestrenos de distinto pelaje y condición dondefuera que se produjeran: como los aficionadostaurinos con los toreros de cartel. Susinterpretaciones rebasaron fronteras. En sucurrículo de oro, personajes como Madame deMerteuil de Quartet, Ariel, de La tempestad, Lanoche de las tríbadas y muchos de los que citanen su obituario. Las características de supersonalidad de actriz pueden reflejarse en loque hemos dado en llamar, por pereza mental,con un horrible palabro, versatilidad. Era másque una versátil. Es preferible decir una actrizproteica, que cambia de naturaleza sin dejar deser ella: desde la comedia hasta la tragedia y eldrama. Cuando hacía reír, su registro cómico erainsuperable y cuando necesitaba emocionar, suvena dramática también. Para su funeralpónganse ustedes, una nariz roja de payaso ysus zapatones, un vestido de dama encopetada olos ropajes suntuarios de Shakespeare. Y comoen la canción de Serrat, pónganla mirando alMediterráneo: el mar de la cultura.

� Abandonó losensayos de ‘LaBête’ el pasadoseptiembre

� Creadorescomo Echanove,Rigola o Bayonavaloran su arte

LUTO EN LA ESCENA

Viene de página 43

45

CULTURA / EM2

ELMUNDO. DOMINGO 13 DE ENERO DE 2013

ver y disfrutaren el TNC ysu magia, suhuella perso-nal y profe-sional, seránimposibles de borrar».

Pocas veces son tantos quienescoinciden en señalar la grandeza aje-na como con la de Anna Lizaran. Ylas redes sociales, ayer, volvieron aconvertirse en enorme libro de con-dolencias. Desde ahí llegaba el sen-tir de Àlex Rigola, anterior directordel Lliure («Te guardaremos ennuestra memoria. A ti y a tus perso-najes. Un beso allá donde estés»), deJoan Lluís Bozzo (quien la recorda-ba como La Bella Helena), de JuanAntonio Bayona (que escogía su pa-pel en Actrices, de Ventura Pons,donde interpretaba a una «actriz dedoblaje que le plantaba cara a sardày Espert), del director Joan Ollé («selo tomaba todo muy en serio, peronadie lo habría dicho porque lo hacíatodo fácil»), del actor y director sevi-llano Paco León («ha muerto la granAnna Lizaran. Hasta siempre»), deJuan Echanove: «Grande entre lasgrandes. Hasta siempre amiga!»; ode Albert Espinosa, quien ahora pisalas tablas del Nacional: «Será un ho-nor pisar su último escenario. Gra-cias por todo».

También agradeció su trabajo elpresidente de la Generalitat, ArturMas («sin ella, la trayectoria del tea-tro catalán no hubiera sido la quees»), pero lo que Lizaran, sin duda,más habría apreciado son los milesde mensajes de miles de ciudada-nos anónimos que con ella apren-dieron a amar el teatro. Todavía re-suenan los aplausos.

Obituario en página 26

No sé si la palabra es consterna-ción, dolor, impotencia; o, quizá,deba decir que cuando me he en-terado de la muerte de Anna Li-zaran, me ha parecido que elmundo se hundía bajo mis pies.La Lizarán no era solamente lagran actriz del teatro catalán delos últimos 40 o 50 años, era so-bre todo la fuerza del teatro, laenergía arrolladora de un ser vi-vo sobre el escenario, la potenciaelevada al máximo de una huma-nidad desbordante que llenabatodos los teatros, todos los espa-cios y cuya luz era tal, que en me-dio de una multitud abigarrada,no podía pasar desapercibida.Quizá por esto ha fallecido tanpronto, quizá nunca había mesu-rado la energía que desprendía.Nos la dio siempre sin regatearesfuerzos. Ayer se le terminó. Yel teatro se ha quedado solo.

Sólo tuve trato personal conella los días que coincidimos enCiutadella (Menorca) formandoambas parte del jurado del PremiBorn. Fueron días de conversa-ciones llenas de alegría, de dis-frute de la naturaleza y de los en-cantos de la ciudad. Pero la fuer-za de carácter de Anna se mostróen las deliberaciones. No coinci-díamos en cuál tenía que ser laobra ganadora y los otros dosmiembros del jurado también sedividieron en dos. La reunión du-ró cinco horas para acabar conun ex-aequo: a Anna no la con-vencía nadie (ni a mí tampoco,claro). Pero su vitalidad y su ale-gría siguió mostrándose en todomomento. Siempre. Hasta que seacabó aquel encuentro. Hasta queayer se acabó su vida.

Cuando la pasada primaverasalí de ver Agost, me quedé pen-sando con qué otra gran actrizpodía compararse a Anna Liza-ran, y me resultaba imposibleencontrarla porque ninguna delas grandes actrices míticas teníala doble vertiente de Anna, la deser trágica y también cómica, lade abarcar todos los registros dela interpretación. Cuando Annasalía a escena, parecía sacar desus vísceras al personaje, paraconvertirse en él y vivirlo con ple-nitud, ya fuera éste trágico o có-mico. Y sin embargo, su interpre-tación no era intuitiva, sino quesabía muy bien lo que hacía entodo momento y lo medía, segúnsu buen criterio, para deslum-brarnos a todos. Era como elclown brechtiano que parecía lle-var siempre dentro y que exter-nalizaba en sus papeles de gran-dísima actriz.

Hay una frase de Lecoq queella pronunció en una entrevista(el 11 de mayo de 2005): «El tea-tro no es como la vida y no hayque imitarla, hay que darle unapátina de magia, crear una men-tira creíble y rellenarlo todo conalgo; y siempre, que el especta-dor sepa que estás jugando». Li-

zaran ha jugado con el teatro pa-ra hacer de él algo que llevabadentro. Desde siempre, desdeantes seguramente de hacer laVirgen en la Passió de Esparra-guera, la ciudad en la que nacióen 1944, hoy de riguroso luto.

No sabría qué espectáculos ci-tar como los «grandes» de Anna,porque todos lo fueron. Impac-tante fue para mí Leonci i Lena,en 1979; o La nit de les tribades,en 1978. Fantástica dándole laréplica a Josep Maria Flotats enUna jornada particular, en el

Arriba, Lizaran en ‘Lanit de les tribades’en el Lliure; abajo, en‘El ball’, en el TeatreNacional. / EL MUNDO

Una escena de ‘Elcercle de guixcaucasià’, quepresentó en elTeatre Nacionalen 2008.EL MUNDO

teatro Condal, en 1984. La bonapersona de Sezuán, en el Mer-cat de les Flors, en 1988, fueuna creación a la altura de lasmejores.

Impactante en Quartet, emo-cionante en la despedida delLliure de Gràcia, que ella habíatambién inaugurado con su«Adéu, estimada casa», las pala-bras de L’hort dels cirerers, quea todos nos sobrecogían llenan-do todo el espacio del teatro, delescenario del Lliure, «avasallan-do» al público en Un matrimoni

de Boston. Podría seguir citan-do todos los espectáculos (ytambién todas las películas) enlas que participó. Su gran des-pedida del teatro y de la vidafue Agost, interpretando a esamujer llena de rabia y de dolor,monstruo de dominación pero

escondidamente desvalida, a esefantasma deformado que ya nopuede vertebrar una estructurafamiliar que se rompe. Y ese finalcasi premonitorio, la soledad dela matriarca que sólo está palia-da por la frase de la criada india:«This is the way the world ends».Así acaba el mundo.

Anna Lizaran tenía que prota-gonizar La Bête, el último espec-táculo dirigido por Sergi Belbelal frente del Teatre Nacional deCatalunya (TNC). Estuvo ensa-yándolo en septiembre, pero tu-

vo que abandonar, incapacitadaya por la enfermedad. El día delestreno, todos los actores mostra-ron un gran cartel en el que leía-mos «Anna, t’esperem». Pero yano podremos esperarla. Ha pasa-do ya como protagonista a la His-toria del Teatro Catalán.

Siempre nos quedará su energíaMARÍA JOSÉ RAGUÉ

..I., (

.iC

,:, .1.. ,' •.:' ! t '

s / '

Una imagen de la zona de la Necrópolis pleocristian de Tarraco. i' LLL ELL-FI

EL PAÍS, domingo 13 do enero do 2013

5

Silos muertos levantarán la cabe-za descubrirían que también les afecta la crisis, aunque lleven si-glos descansando en uno de los monumentos a cielo abierto más importantes del imperio romano de occidente. La Necrópolis Pa-leocristiana de 'larragona, decla-rada Patrimonio de la Humani-dad por la Unesco en el 2000, si-gue cerrada al público. Lleva dos décadas clausurada por motivos de seguridad y tras reiteradas promesas incumplidas por las ad-ministraciones, el actual conseje-ro de Cultura de la Generalital, Ferran Mascarell, prometió abril,- la este enero. Sin embargo, este enésimo compromiso sobre el ya-cimiento también se ha visto truncado. La Generalitat anun-ció en julio del año pasado una inversión de mínimos, fijada en 225.000 euros, para recomponer y rehabilitar la Necrópolis. Aún así, hoy sus tumbas siguen cu-biertas de polvo y maderas viejas y es imposible visitarlas. Ni si-quiera se han licitado las obras anunciadas. El motivo, según ex-plica Joan Pluma, director gene-ral de Patrimonio Cultural del Go-bierno catalán, es la crisis que afecta a las arcas públicas. Ha-bíamos previsto adjudicar las obras durante la segunda mitad del 2012, pero por razones presu-puestarias no ha podido ser', afir-ma.

La Necrópolis paleocristiana es una de las grandes reivindica-

J. ANTON, Barcelona

La muerte de la actriz y directo-ra Anna Lizaran en la mediano-che del viernes provocó ayer una oleada de consternación en el ámbito de la escena, el mun-do cultural y la sociedad catala-na en su globalidad. A la tristeza por la pérdida de una intérprete colosal, muy popular e inmensa-mente querida, se ha añadido el impacto de lo imprevisto —para la mayoría— de su desaparición. Los testimonios de cariño y due-lo fueron continuados. El velato-rio de la actriz, fallecida a causa de un cáncer en el hospital Clí-nic de Barcelona a los 68 años, tendrá lugar hoy a partir de las 14 horas en el Tanatorio de les Corts y el lunes a las 12 h se celebrará la ceremonia de des-pedida en el mismo recinto.

El presidente de la Generali-tat de Cataluña, Artur Mas, en un largo y minucioso comunica-do, calificó a la Lizaran como "una de las más grandes actri-ces que ha tenido nuestro país" y afirmó que "Cataluña le ha de agradecer sus grandes interpre-taciones y su compromiso decisi-

ciones de Tarragona. Con el tiem-po y los incumplimientos, el espa-cio ha pasado de considerarse una joya de valor incalculable a ser un símbolo de las vergüenzas culturales de la ciudad. Este nue-vo retraso ha provocado la ira del Ayuntamiento. La regidora de Cultura, Carme Crespo (PSC), anuncia la presentación de una moción en el próximo pleno ins-tando a abrir ya la Necrópolis y el diputado Xavier Sabaté (PSC), presentará una batería de pre-guntas en el Parlament en este

yo para crear un teatro más ex-celente". Mas, en singular papel de especialista teatral, aseguró que "sin ella la historia del tea-tro catalán, reconocido en todo el mundo, no habría sido la que es" y subrayó el hecho de que Lizaran "protagonizó la obra más vista de la historia de la es-cena catalana, Agosi, de Sergi Belbel".

Brindis por Anita El Teatre Lliure, la casa madre de la experiencia profesional y vital de Anna Lizaran, propuso en un comunicado "un brindis per a l'Annita" —la manera afec-tuosa en que se la llamaba— y la evoco' tierra, inmensa, apasio-nada y sutil, refinada y popular, mujer y actriz toda de una pie-za". Recordó asimismo su com-promiso con los muchos pape-les, su forma de vivirlos intensa-mente y también cómo en el camerino se preparaba ponién-dose el perfume que había deci-dido que era el idóneo para su personaje. "Siempre con aquella generosidad desbordante, en el escenario, pero también en la vi-

sentido. 'Si no está licitado signifi-ca que no está ni aprobado, nos sentimos engañados, una vez más el dinero destinado a Tarra-gona habrá ido a parar a otros lugares, afirma Crespo. "La Ge-neralitat tiene dos monumentos de Tarraco en propiedad, la Ne-crópolis y el Teatro Romano, es-tán obligados a mantenerlos abiertos, en buen estado, agrega la regidora.

La Necrópolis, descubierta en 1923, está ubicada en la orilla del río Francolí, en lo que un día fue

da, con un compromiso firme pe-ro nada ostentoso con el Teatre Lliure, los teatros, el Teatro y la vida".

Entre las primeras reaccio-nes, la de Joan Font, de Come-diants, de gira en Sidney, grupo del que la Lizaran fue fundado-ra. "Era una pasada de mujer, vivía en un continuo aprendiza-je, una compañera maravillosa y un monstruo de la escena". Otras voces destacaron cómo a lo largo de su carrera la actriz trabajó con directores de dife-rentes generaciones. Se recalcó la atracción que su solo nombre ejercía en el público: "ir a ver a la Lizaran" era motivo suficien-te para acudir al teatro.

Albert Espinosa, autor y direc-tor de la obra que se representa actualmente en la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), donde la actriz hizo tan-tos grandes papeles, dedicó a An-na Lizaran la función de anoche, "en el último escenario que pi-só" (la actriz estuvo ensayando La Bétc hasta casi su estreno en octubre, pero hubo de abando-nar, ya falta de fuerzas). Mario Gas, desde Buenos Aires, donde

'F1'J4J"

una área suburbana de la anti-gua Tarraco. El vestigio abarca restos desde el siglo 1 antes de Cristo hasta el siglo Vil después de Cristo y en su cementerio hay 2051 tumbas con una cronología que va desde el siglo III d. C. has-ta el periodo visigodo. Los exper-tos lo consideran un espacio cla-ve para descubrir más detalles acerca del proceso de cristianiza-ción de la urbe romana porque sus inhumaciones representan a todos los estamentos sociales. An-foras, ataúdes de madera, humil-

Anna Lizaran. .1 DAVID RUANO

estrenó el jueves El veneno del Teatro ro —un buen título para po-nerle a la vida de la Lizaran-envió un mensaje en su recuer-do: "Se nos ha ido prematura-mente una gran actriz. Una de las grandes. Y una gran persona-lidad. Alguien muy admirado, respetado y querido. Una perso-na apasionada por su arte y muy cercana a sus amigos. Anna Liza-ran. La Lizaran. Una compañera a la que será muy difícil olvidar

des losas, además de sarcófagos de mármol, plomo o piedra, guar-dan los restos de decenas de an-cestros. Junto a las sepulturas in-dividuales también hay constan-cia de entierros colectivos y dos criptas, la de los Arcos y la de las Rosas, localizadas en el subsuelo de la antigua fábrica de tabacos. Los restos se encuentran orienta-dos a partir de basílica donde se ha querido identificar una tumba con inscripciones alusivas a tres mártires, quemados vivos en la arena del anfiteatro. Uno de los principales impulsores de las in-tervenciones arqueológicas de la Necrópolis, Joan Serra i Vilaró, canónigo de la ciudad, incluso se hizo enterrar en la Necrópolis.

Ahora Pluma dice que la licita-ción de las obras se hará en los próximas días y que, finalmente, el espacio se reabrirá en abril. Los trabajos, centrados en mejo-

El espacio es signo de las vergüenzas culturales de la ciudad

rar la conservación de los restos arqueológicos, además de insta-lar una área para escolares, tie-nen una duración prevista de 12 semanas. "Estamos hartos de ser el patito feo de Cataluña", denun-cia Crespo. "Después de no sé cuantos decenios de espera, creo que pueden tener un poco más de paciencia", remacha Pluma. A escasos metros, en la Tabacalera, otro proyecto también permane-ce en suspenso: el recinto debe convertirse en el nuevo Museo Nacional Arqueológico de Farra-gona. La operación debería con-tar con la implicación del Estado, la Generalitat y la administra-ción local, pero permanece parali-zada sin fecha.

personal y artísticamente, aunque siempre estará en-tre nosotros. Irrepetible. Ahora estamos demasiado golpeados por la noticia para añadir nada más. Fan solo el dolor que nos produce su pérdida y la ale-gría de haberla conocido. hasta siempre Anna".

El consejero de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, recordó por su parte a Anna Lizaran co-mo "una profesional enor-iDe, colosal ( ... ) una actriz lupresionante con una manera extraordinaria de interpretar que ya se sitúa al lado de los nombres mí-ticos del teatro catalán", y añadió: "Personalmente, las interpretaciones de An-ua Lizaran han sido para mí un estímulo para amar y aficionarme al teatro ca- talán y universal de todos

los tiempos". El teniente de alcalde de Cul-

tura del Ayuntamiento de Barce-lona, .Jaume Siurana, consideró a la actriz "un ejemplo y una re-ferencia para la cultura del país", recordó su vinculación a los teatros de la ciudad y el he-cho de que ganó en 2005 el Pre-mi Ciutat de Barcelona de Artes Escénicas por Un ma trimoni de Boston.

MÁS INFORMACIÓN CN LA PÁGINA 49

La Generalitat incumple el compromiso de reabrir la Necrópolis de Tarraco El cementerio paleocristiano, patrimonio de la Humanidad, lleva 20 años cerrado

MERCÉ PÉREZ Tarragona

Luto colectivo por Anna Lizaran La muerte de la actriz provoca una oleada de consternación

Ponte ind dietributed by Nw$p$perOI,ect -- :!: n7q

MiradesLa passió inesgotable

Fotografia: Francesc Melcion

Amb la sobtada mort d’Anna Lizaran, l’escena catalana perd un dels seus gransreferents, una actriu de talent i passió, molt estimada pel públic. Quan s’abai-xava el teló, es dedicava amb entrega a les seves altres passions, com l’hortet quetenia a casa –foto–, l’afició pel Barça i jugar al pòquer amb els amics.

ara.cat13-01-2013

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

CulturesteAtre | MúsiCA | LLetres | DAnsA | Art | trADiCions | Cine | teLeVisió

L’ADÉU D’UNA DAMA DEL TEATRE Anna Lizaran va morir divendres a la nit a l’Hospital Clínic de Barcelona com a conseqüència d’uncàncer que li van diagnosticar fa poques setmanes. Lizaran va representar unes quaranta obres de teatre i més d’una dotzena de pel·lícules, ales ordres de Pedro Almodóvar i Ventura Pons, a banda de la seva participació en diverses sèries de televisió, com «Porca Misèria».

4

Regió7 Diumenge, 13 de gener del 201341

La mort la matinada de dissab-te de l’actriu Anna Lizaran va pro-vocar ahir un lament unànime dela cultura nacional i, molt espe-cialment, del seu poble natal, Es-parreguera, on ahir mateix ja espromovia posar el seu nom a lasala petita del teatre de la Passiócom a homenatge perpetu a l’ar-tista. La desaparició va generarmoltes reaccions, com la del Pre-sident de la Generalitat, Artur Mas,que va qualificar l’actriu «comuna de les figures de l’escena ar-tística de Catalunya» i «una am-baixadora única del teatre i la cul-tura».

Anna Lizaran va morir diven-dres a la nit al Clínic de Barcelonaals 68 anys a causa d'un càncer queli va ser diagnosticat fa poques set-manes. La veterana intèrpret, ambmés de quaranta anys de carreraescènica, va haver de cancel·lar elseu paper protagonista a La Bêtel’octubre passat pel seu estat de sa-lut. L’últim paper dalt d’un escenariva ser l’èxit més vist del TNC, on in-terpretava la matriarca d’Agost. ElTeatre Lliure va informar en un co-municat que avui romandrà obertel velatori al barceloní Tanatori deles Corts i que l’enterrament tindràlloc demà, dilluns, a les 12 delmigdia.

Lizaran, nascuda a Esparre-guera el 31 d’agost del 1944, va es-tudiar teatre al Centre d'Estudis Ex-perimentals Barcelona i després vaestar un parell d’anys a París, for-mant-se al costat del mim Jac-ques Lecoq. En la seva llarga tra-jectòria hi consta haver actuat a laPassió d’Esparreguera, ser unadels primers membres d’Els Co-mediants i fundadora del TeatreLliure. L’esparreguerina deixa propd’una quarantena d’obres de tea-tre, una catorzena de pel·lícules ila seva participació en deu sèriesde televisió. La seva vocació pelteatre li venia de família, ja que eragermana de Lola Lizaran (1932-2003) que va ser una gran actriu deteatre i televisió que va morir als 71anys víctima també d’un càncer.

En la llarga trajectòria artística d’Anna Lizaran hi ha moltes obresde teatre i grans èxits, com La be-lla Helena (1979) i Tot esperant Go-

dot (1999), que es va escenificar,entre d’altres escenaris, al Con-servatori de Manresa. També hi haaltres obres importants com L’hortdels cirerers (2000) i Agost (2010).Pel que fa al cinema va participaren moltes de les pel·lícules deldirector català Ventura Pons, comEl vicari d’Olot (1980), Actrius(1997) i Forasters (2009). També vaaparèixer a Tacones lejanos (1991),de Pedro Almodóvar, i la seva dar-rera aparició a la gran pantalla vaser a Herois (2010), de Pau Freixas.A la televisió va treballar a sèries deTV3 com Estació d’enllaç (1997) iPorca Misèria (2006-07).

Les reaccions a la mort de la po-pular actriu esparreguerina no esvan fer esperar des de tots els àm-bits. El President de la Generalitat,Artur Mas, en un comunicat vaagrair «el seu compromís decisiuper crear un teatre més excel·lent».Des del TNC va ser definida com«una actriu colossal, grandíssima

companya de professió i personainoblidable». Tothom es va abocarun cop més en Anna Lizaran, tam-bé amb comentaris a Twitter. Hovan fer diversos actors, actrius,directors, periodistes i també po-lítics. És el cas, per exemple, del di-rector Albert Espinosa, que vaafirmar dedicar-li les dues funcionsd’ahir, dissabte, d’Els nostres ti-gres beuen llet, un espectacle quees representa a la Sala Gran delTNC, precisament l'últim esce-nari que va trepitjar la gran damadel teatre català.

A Manresa, Lizaran va actuar alConservatori amb Tot esperantGodot, obra que encara recordenJoan Morros, coordinador de l’As-sociació Cultural El Galliner, i PereMontoro, cap tècnic del teatreKursaal, que asseguren que era«una actriu de les més importantsque hi ha hagut mai». Alguns ac-tors manresans com Jordi Figuerasi Teti Canal també van tenir elogis

per a una actriu «especial».A Esparreguera és on el dol va

ser ahir més intens. El president dela Passió, Jaume Cassi, va anunciarque estudien posar el seu nom a lasala petita del teatre, ja que era«una gran actriu i persona quesentia la Passió per dins». Cassi vaafegir que durant les representa-cions de la Passió d’enguany li fa-ran un homenatge amb una ex-posició fotogràfica. Carme Paltor,directora del Festival Lola, nom enhonor a la germana d’Anna Liza-ran, va assegurar, amb la veu tren-cada, que «era una persona espe-cial dins i fora dels escenaris».Des del consistori esparreguerí,l’alcalde Joan-Paül Udina avan-çava que el poble li farà un ho-menatge, perquè «en el món cul-tural local era una persona moltimportant i molt respectaa». Udi-na creu que «se’n va una gran ac-triu sorgida d’un poble que és unplanter d’actors i actrius».

ISAAC DOMÈNECH | ESPARREGUERA

La mort d’Anna Lizaran commou Esparreguerai deixa orfe del seu talent l’escena catalana

La Passió ja estudia posar el nom de l’actriu a la sala petita de l’històric teatre com a homenatge permanent

Anna Lizaran amb el Premi Gaudí a millor actriu de l’any 2010

ACN

L’actriu esparreguerina va representar prop de quaranta obres

ACN

Anna Lizaran ha estat unaactriu que ha deixat una gran

empremta amb papers memora-bles per als espectadors catalans ique gràcies a ells ha rebut nombro-sos premis al llarg de la seva carre-ra. De fet, a la llista de guardonsdestaquen els vuit premis Butacaper obres com Forasters, El ball iAgost, el Premi Gaudí a millor ac-triu per Forasters i el premi Maxper Tot esperant Godot. El seu pri-mer guardó el va rebre l’any 1982,i va ser el Premi Margarida Xirgu deteatre. D’altra banda, l’actriu cata-lana també ha aconseguit el PremiNacional de Teatre l’any 2003, elPremi Nacional del Ministeri de Cul-tura el 1984 i la Creu de Sant Jordil’any 2000.

4

Una trajectòriaplena de premis

49GUIASEGRE

Diumenge, 13 de gener del 2013 CULTURA

ESPECTACLESDEFUNCIONSACN

Adéu a lagran damadel teatreLa mort d’Anna Lizaran consterna elmónde la cultura || Unade les actriuscatalanes més importants, amb 40anys de carrera als escenaris

M.MOLINA

❘ BARCELONA ❘ Consternació per lamort d’una de les“grans” del te-atre català.Aquesta va ser ahirla reacció unànime tant dels seuscompanys del món de la inter-pretació com de l’àmbit polítici social davant de la mort d’An-na Lizaran. La ja qualificada de“gran dama” de l’escena catala-na ha mort aquest divendres als68 anys víctima d’un càncer di-agnosticat fa poques setmanes.Ambmés de 40 anys als escena-ris, ha sigut tot un referent de lesarts escèniques.

Fundadora del Teatre Lliurei una de les primeres actrius dela companyia Els Comediants,aquesta filla de modista i mecà-nic nascuda a Esparreguera hasigut una de les actrius més pre-miades amb guardons com elNacional de teatre de l’Estat i laGeneralitat, la Medalla deTre-ball President Macià o la Creude Sant Jordi el 2000.També vaobtindre el premi Gaudí a la mi-llor interpretació femenina a lapel·lícula Forasters (2008) i elMax, el 2001, per Tot esperantGodot, entre molts altres guar-dons.

Entre les pel·lícules, cal des-tacar Herois; Actrius, amb Nú-ria Espert i Rosa Maria Sardà,deVentura Pons, o Tacones Le-janos, de PedroAlmodóvar. En-

tre les sèries de televisió, va par-ticipar en Jet Lag,LaMari o Por-ca Misèria. Però, sens dubte, elseu gran èxit va ser el paper pro-tagonista a l’obra Agost, la mésvista alTeatre Nacional de Ca-talunya. La seua malaltia la vaobligar a suspendre La Bête, quehavia d’obrir temporada alTNC.A Lleida va arribar a finalsdels noranta amb l’obra Tot es-perant Godot i, al desembre del2011, amb un cara a cara ambl’actriu lleidatanaAlícia Pérez aDues dones que ballen, de Jo-sep Maria Benet i Jornet, totesdos representades a l’Escorxa-dor.

Per la directora deTeatre del’Escorxador,MargaridaTroguet,“se n’ha anat una dona immen-sa, tant en l’àmbit professionalcom en el personal. L’escena ca-talana s’ha quedat òrfena”.Tro-guet va destacar el seu gran sen-tit de l’humor, així com la seuasenzillesa,“amable i agraïda”, iel seu gran nivell d’exigència al’hora d’abordar un paper.Per la seua part,AlíciaPérez, gran amiga deLizaran després de co-incidir-hi, va assenya-lar que està molt afec-tada per la “pèrduad’una gran amiga i unapersona insubstituïble.Una autèntica icona”.

«Ha sigut una insígnia per alteatre, un privilegi conèixer-la»

Què va suposar treballar ambuna actriu del seu carisma?Arran de treballar amb ella aDues dones que ballen ens vamfer grans amigues. Era una per-sona generosa que permetia quetots els que treballaven amb ellapoguessin brillar.

Com qualifica la seua pèrdua?Amb ella se’n va una insígniadel teatre català, un referent enels 40 anys que ha estat a l’es-cenari, en la transició, en la cre-ació d’un nou llenguatge. Ha si-gut un privilegi conèixer-la i es-tar amb ella.Quin és el seu millor record?Saber que he treballat amb unaicona, una de les grans que pro-vocava aplaudiments quan en-trava en un restaurant, la seuaproximitat a l’espectador.

Alícia PérezACTRIU

ATWITTER ENTREVISTA

AmbAlícia Pérez, a ‘Dues dones que

ballen’, que es va veure a Lleida.

Anna Lizaran, en una deles representacions

d’‘Agost’ al TNC.

Govern. Generalitat@govern (Artur Mas)«Catalunya li ha d’agrairles seues gransinterpretacions i elcompromís per crearun teatre excel·lent.»

Oriol Junqueras@junqueras«Descansi en pau la granAnna Lizaran. Et trobarema faltar.»

Teatre Lliure@teatrelliure«Trasbalsats per la pèrduade l’Anna Lizaran. Descansien pau». «Un brindis perl’Annita».

Queco Novell@queconovell«Dol al teatre català.Ha mort una de les grans.Quina gran putada.»

Albert Espinosa@espinosa_albert«Demà dedicarem lesdos sessions de teatrea l’Anna. Serà un honortrepitjar el seu últimescenari.»

Xavier Trias@xaviertrias«Persones com ella han fetque Barcelona siguiimportant en el móndel teatre.»

DiariDiumenge, 13 de gener de 201336 PANORAMA | CULTURA

ACN

La muerte de la actriz Anna Liza-ran, a los 68 años, ha teñido deluto el mundo del teatro. La de-saparición de la actriz catalanaha conmocionado a compañe-ros de profesión, mundo políti-co y social, y amantes del teatro,que se volcaron ayer, al trascen-der el fallecimiento, para alabaren las redes sociales la figura deuna de las actrices de más am-plia trayectoria.

Lizaran falleció en el Hospi-tal Clínic a causa de un cáncerdiagnosticado recientemente.Había abandonado los escena-rios a finales del año pasado de-bido a la enfermedad, despuésde brillar en el papel de matriar-ca en la ovacionada Agost.

La capilla ardiente se abriráhoy domingo a las 14 horas en eltanatorio de Les Corts de Bar-celona, y el funeral será mañanalunes a las 12 del mediodía en elmismo lugar.

Las muestras de dolor y dealabanza a la actriz catalana sereflejaron principalmente enTwitter. El conseller de Cultu-ra, Ferran Mascarell, lamentó ladesaparición de Anna Lizaran, aquien definió como una actriz«enorme, gigantesca, ingente».«Ha jugado un papel central enla cultura catalana», dijo el con-seller. Mascarell señaló que laactriz «hizo posible, con enor-me profesionalidad , que el tea-tro catalán consiguiera cotas deenorme calidad. Es casi imposi-ble explicar la trayectoria del tea-tro catalán sin su aportación».

El president de la Generali-tat, Artur Mas, se sumó a su re-

cuerdo al señalarla como «unade las figuras de la escena artís-tica de Catalunya» y «una em-bajadora única del teatro y lacultura».

Un teatro más excelenteEn un comunicado, Mas le agra-deció «el compromiso decisivopara crear un teatro más exce-lente», que culminó con Agost enel TNC. Mas la calificó de «per-sona vital, comprometida y gene-rosa» y afirmó que «sin ella, latrayectoria del teatro catalán,

reconocido en todo el mundo,no habría sido lo que es».

Las redes sociales recogentristeza, impotencia y sobre to-do alabanzas a la desaparecidaintérprete por parte de la granfamilia del teatro. El director Al-bert Espinosa explicó que a elladedicarían las dos funciones deayer de Nuestros tigres beben le-che, que se representa en la salagrande del TNC.

El director Juan Antonio Ba-yona recordó el papel cinema-tográfico de Lizaran en la pelí-

cula Actrius, y el madrileño JuanEchanove escribió: «Grande en-tre las grandes. ¡Hasta siempreamiga!».

La frustración protagonizótambiénbuenapartedeloscomen-tarios, como el de Josep MariaMainat, quien «con impotencia»maldijo el cáncer.

La nueva directora de la Ins-titució de les Lletres Catalanes,Laura Borràs, recordó cómo erade «brutal» ver a Lizaran en losescenarios, y lamentó «una pér-dida muy grande».

OBITUARIO ■ LA ACTRIZ CATALANA FALLECE A LOS 68 AÑOS A CAUSA DE UN CÁNCER DIAGNOSTICADO RECIENTEMENTE

Duelo en los escenarios por lamuerte de la actriz Anna Lizaran

Anna Lizaran nació en Esparraguera y empezó en el Lliure en 1976.En la imagen, como Violet Weston en la obra ‘Agost’. FOTO: ACN

El mundo de la cultura se deshace en muestrasde pesar y de alabanza a la intérprete,cuyo último papel fue el de matriarca en laovacionada ‘Agost’, dirigida por Sergi Belbel

‘Brindis paraAnita’

■ El Teatre Lliure propuso ayerun «brindis para Anita» comola manera de homenajear a unade sus fundadoras más carismá-ticas, Anna Lizaran. «Y brinda-mos, una vez más y siempre,por ti», rezaba el comunicadodel Teatre en alusión a la actrizcatalana, a quien definía como«tierna, inmensa, pasional, su-til, refinada, popular, mujer yactriz de una sola pieza». Suscompañeros del Liure la re-cuerdan tanto por su grandes in-terpretaciones como porqueimpulsó el Teatre en sus pri-meros años «barriendo y hacien-do todo tipo de trabajos».«Siempre con esa generosidaddesbordante en la escena perotambién en la vida, con un com-promiso firme pero nada os-tentoso con el Teatre Lliure,los teatros, el teatro y la vida»,decía el texto.

T E AT R E L L I U R E

■ El periodista y escritor Césarde la Lama considera que en Es-paña «hay más juancarlistas quemonárquicos». Él está legitima-do para realizar la afirmaciónporque, además de haber segui-do al Rey durante buena parte desu carrera como profesional enlos medios de comunicación, esautor de la primera biografía au-torizada del monarca. Ahora pu-blica Juan Carlos I: Las ideas y loshechos de un reinado (Editorial

Csed), un ensayo sobre la bio-grafía del monarca desde su lle-gada a España en 1949, pasandopor la preparación académica ymilitar, las relaciones con Fran-co, su coronación y la Transición,su papel como embajador de Es-paña, hastala crisis actual, sin ol-vidar la imputación de Iñaki Ur-dangarín en el caso Noos.

El autor plasma «lo que creoque la gente no conoce». El librotambién presenta a un monarca

demócrata. «Don Juan le dijo:‘Gobierna para todos los espa-ñoles porque si no, fracasarás’. Yesto es lo que ha hecho», expli-ca De la Lama para recordar que«cuando don Juan Carlos tomólas riendas del Estado, toda laelite franquista se lanzó sobre élcon el pretexto que le queríanarropar, y el Rey se dio cuenta deque por ese camino no iban a nin-guna parte». Para tomar aquelladecisión había que ser una per-

sonacon«muchocarisma».Muer-to Franco, «cuando el Rey creyóque había iniciado el proceso ha-cia la democracia, renunció a susderechos como heredero de losPrincipios Fundamentales delMovimiento para jurar la Cons-titución». A su juicio, la Coronaquedó desacreditada con Alfon-so XI y Alfonso XII, pero «eso seolvidó y se reactivó con el ReyJuan Carlos». Así, considera quesi el monarca se presentara a laselecciones «ahora las ganaría sinduda alguna». Respecto al futu-ro de la Corona, César de la La-ma afirma que él se ha permiti-do personalmente aconsejar alRey que no abdique, porque, in-siste, «es una garantía para Espa-ña. Que lo deje en el último mo-mento, cuando ya no pueda mas».

ENSAYO ■ EL ESCRITOR PUBLICA ‘JUAN CARLOS I: LAS IDEAS Y LOS HECHOS DE UN REINADO’

César de la Lama: ‘El Rey ganaríasin ninguna duda unas elecciones’

El periodista y escritor César de laLama. FOTO: ALBERTO FERRERAS/COLPISA

‘Amiga, payasa,loca, genio,

bestia’

■ El director de cine Ventu-ra Pons lamentó profunda-mente la muerte de la actrizAnna Lizaran, a quien ha re-cordado como «compañeray cómplice» en cinco pelícu-las que rodaron juntos. «Hasido una actriz única, una delas grandes actrices del tea-tro contemporáneo. Con untoque especialísimo. Todo lohacía grande. Era espléndi-da», destacó en TV3.

En Twitter, el filósofo Ber-nat Dedéu escribió: «#Anna-Lizaran Gran, Espaterrant,Fan, Clan, Sembrant, Fla-grant, Encant, Hi seran, Is-saran, Aplaudiran, Lliuraran,Lizaran».

El periodista Xavier Gra-set la calificó de la «esencia»del Teatre Lliure y escribió:«Anna Lizaran essència de@teatrelliure Ara sí que enshas deixat estampats a la bu-taca! Tant que ens has donat!Tant que et devem! Un pe-tó!».

En una carta abierta en Fa-cebook, el actor y directorMarc Martínez la califica de«maestro, amiga, payasa, lo-ca, genio, bestia»: «Anita...Actriu, Mestra, Amiga, Pa-llassa, Boja, Geni, Bèstia...Haurem d’inventar una pa-raula, ara. Un adjectiu, unpronom o un verb que esti-gui a la teva altura. Deixa’t decarrers i de places!».

«#AnnaLizaran Com ettrobarem a faltar Anna.Gràcies per tot el que ens hasdonat aquests anys. Sempret’estimarem», tuiteó el actory director Joel Joan, mien-tras que Fermí Fernándes de-jaba en Twitter «Un recordper a #AnnaLizaran, un refe-rent i una mestra de l’inter-pretacio, q avui ha fet mutis».

«Avui al cel és ‘Agost’ i es-tan de festa perquè l’Anna hientra per la porta gran! #anna-lizaran», dijo la profesora dela UB Laura Borràs.

LO S M E N S A J E S

No la vam poder veure el passatnovembre a Girona, on tantes ve-gades havia triomfat, perquè ja lamalaltia li havia posat les mans asobre, i aquesta vegada no la dei-xaria anar. La Bête va venir igual-ment a Temporada alta –ella nohauria permès que fos de cap al-tra manera–, però sense Anna Li-zaran, substituïda per Jordi Bosch.Anna Lizaran va morir divendresa la nit al Clínic de Barcelona als 68anys a causa d'un càncer que li vaser diagnosticat fa poques setma-nes. La veterana intèrpret, ambmés de quaranta anys de carreraescènica,va haver de cancel·lar elseu paper protagonista a La Bêtel'octubre passat pel seu estat de sa-lut.

L'últim paper dalt d'un escena-ri va ser l'èxit més vist del TNC, oninterpretava la matriarca d'Agost.Lizaran va estudiar teatre a Bar-celona i París, va ser una dels pri-mers membres d'Els Comediantsi fundadora del Teatre Lliure. Dei-xa més de trenta obres de teatre,una catorzena de pel·lícules i laseva participació en deu sèries detelevisió.

Anna Lizaran (Esparraguera,31 d'agost de 1944) va demostrarla seva afició pel teatre quan erapetita. Va estudiar al Centre d'Es-tudis Experimentals de Barcelona

i després va estar un parell d'anysa París, formant-se al costat delmim Jacques Lecoq. El 1976 va tor-nar a Barcelona i va ser un dels pri-mers membres de la companyiaEls Comediants. Després va tre-ballar al Lliure, sent-ne un delsmembres fundadors.

La seva carrera és llarga, amb

moltes obres de teatre i grans èx-its, com La bella Helena (1979), Totesperant Godot (1999), L’hort delscirerers (2000) o Agost (2010); al ci-nema va participar en moltes de lespel·lícules de Ventura Pons, com Elvicari d'Olot (1980), Actrius (1997)o Forasters (2009), a Tacones leja-nos (1991), de Pedro Almodóvar i

en l'última Herois (2010), de PauFreixas; i a la televisió va treballaren sèries com Estació d'enllaç(1997) o Porca misèria (2006-07).

Anna Lizaran, una de les ac triusmés ben considerades del teatrecatalà, que ha deixat papers me-morables per als espectadors, tam-bé va rebre nombrosos premis. En

la llista destaquen els vuit premisButaca per obres com Forasters(2005), El ball (2010) o Agost(2011), el Premi Gaudí a millor ac-triu per Forasters (2010), el premiMax per Tot esperant Godot (2001),el Premi Nacional de Teatre el2003, el Premi Nacional del Mi-nisteri de Cultura el 1984 o la Creude Sant Jordi el 2000.

La capella ardent s'obrirà aquestdiumenge al Tanatori de Les Corts,on dilluns a les 12.00 h del migdiaes farà la cerimònia de comiat.

«Ambaixadora de la cultura»El Teatre Lliure va enviar un co-municat als mitjans de comuni-cació titulat «Brindis per l'Annita»,en què tota la família d'aquestteatre que ella va fundar s'aco-miada de l'actriu definint-la com«tendra i immensa, apassionada isubtil, refinada i popular, dona i ac-triu tota d'una peça». La major partdel món cultural va tenir paraulesper a Lizaran. També el presidentde la Generalitat, Artur Mas, la vaqualificar com «una de les figuresde l'escena artística de Catalu-nya» i «una ambaixadora única delteatre i la cultura». Per això, en uncomunicat, Mas li agraïa «el com-promís decisiu per crear un teatremés excel·lent», qualificant-la de«persona vital, compromesa i ge-nerosa».

GIRONA | ACN

El teatre català queda una mica més buit ambla mort de la gran Anna Lizaran als 68 anys

La malaltia li havia impedit interpretar «La Bete» el novembre passat a Girona, on havia triomfat repetides vegades

Anna Lizaran en un escenari, el lloc on va trobar sempre la felicitat absoluta i on va fer feliç la gent.

EFE

Cultura i Societat

Diari de Girona diumenge, 13 de gener de 201341

EspEctaclEs | ciència | tEndènciEs | tradicions | FEts i GEnt | cinEma | tElEvisió

CAPITAL CULTURAL Marsella,del món antic a l’art méscontemporaniMarsella i la regió de la Provença prenenel testimoni de la capitatlitat europea dela Cultura. 42

FUNERAL La cultura gironina acompanyaMontse Hosta en el seu adéuUna multitud s’aplega al Mercadal per dir l’últim adéu a MontseHosta, la directora de l’Arxiu Històric de Girona, que va morir diven-dres als 59 anys. 43

El festival gironí d'arts escèni-ques Temporada Alta va emetreahir un missatge al Facebook en elqual indicava: «Anna, gràcies pertots els bons moments teatrals ipersonals que ens has donat. Not'oblidarem». És només un ex-emple, especial per proper, peròles xarxes socials es van convertirahir en el principal mitjà amb quèel món teatral i també el públic va

retre homenatge a Anna Lizaran.Les etiquetes a Twitter «Anna Li-zaran» o #annalizaran van ser elprincipal «tema del moment» du-rant tot el dia a Catalunya.

Tant el TNC com el Lliure vanpenjar en les seves web dues no-tes dedicades a l'actriu, i així el Na-cional la qualificava d'«actriu co-lossal, grandíssima companya deprofessió i persona inoblidable»,mentre considerava que «la sevamàgia, la seva empremta personal

i professional seran impossiblesd'esborrar».

El Teatre Lliure va dedicar unbrindis a l'actriu, una de les fun-dadores de l'entitat, en una dedi-catòria en la seva pàgina web onexpressava que «per a nosaltressempre seràs Annita», i on recor-dava i elogiava «el seu compromísamb el Lliure, els teatres, el Teatrei la vida».

Àlex Rigola, que va ser directorartístic del Teatre Lliure entre

2003 i 2011, escrivia: «Annita!!! Etguardarem en la nostra memòria.A tu i als teus personatges. Un petóallà on estiguis». El director teatralJoan Ollé exalçava la feina i lapersonalitat de Lizaran, «una per-sona que s'ho prenia tot molt se-riosament, però que ningú hohauria dit perquè ho feia tot fàcil».«Era massa nena per morir-se», la-mentava Ollé. L'actor i director tea-tral Joan Lluis Bozzo destacavaque «de l'Anna Lizaran es podenrecordar tants i tants papers aconseguits, però a mi em ve a lamemòria aquella divertidíssima isagaç Bella Helena», en referènciaa la famosa opereta del francès Jacques Offenbach, que Bozzo vaadaptar i que va protagonitzar

Lizaran el 2001. La també actriu Sílvia Bel

qualificava la mort de Lizarancom «tristíssima notícia», i desta-cava que amb Lizaran desapa-reix «talent i coratge d'una vidasencera dedicada al teatre. La tro-barem a faltar».

El guionista i autor teatral AlbertEspinosa va anunciar que avui lidedicaran dues funcions de laseva obra «Els nostres tigres beuenllet» que es representa des delmes de desembre passat al TNC,on Lizaran va recollir nombrososaplaudiments, els últims amb laseva extraordinària interpretacióa Agost, una obra que el 2012 vaser l'èxit més gran de la tempora-da.

EFE | BARCELONA

Temporada Alta i el món de la cultura li reten homenatge a les xarxes socials