7/29/2019 58 -octubre- 2011

1/35

1

nm. 58 -octubre- 2011

Editorial

Joan Fuster, lartista, lamic, lhome (1917-2011)

Joan Fuster i Gimpera ens va deixar el diumenge 4 de setembre. Tenia 94 anys. Hereu de la

fornada que podrem qualificar de noucentista, que va aparixer a Torroella a reds del mestre

Pere Blasi, Joan Fuster, que havia estat contractista dobres de professi, per artista de

vocaci, va plasmar en els seus quadres, en nombre incomptable, durant una llarga vida, la

7/29/2019 58 -octubre- 2011

2/35

2

grcia de quatre barques a la platja amb les Medes al fons, la serena altivesa de Rocamaura, els

nvols esmortets, les parades a plaa un dilluns de mercat.

Perqu Joan Fuster ha estat un dels pintors ms emblemtics de Torroella. Per va ser molt

ms que aix. Fuster era polifactic. Tocava el viol, componia, i igualment escrivia retalls de la

petita histria torroellenca com el llibret duna opereta que tingus per protagonista el nostrepaisatge del Baix Empord. Feia aquarelles subtils o pintures simbolistes, realitzava una

escultura o dissenyava un monument. Sempre innovador, cercant noves tcniques, nous

suports, nous materials, noves barreges, pintava tot investigant nous camins i nous estils, i com

un drapaire, recollia ferros vells, claus, xapes, els enllaava i combinava, i en treia figures

impensables.

Retirat de la seva activitat de paleta des de feia molts anys, les arts, especialment la pintura,

havien estat la seva passi, de la qual no es va voler jubilar mai. Recls en el seu cau de

lEstartit, cara a la mar Mediterrnia i les Medes, mentre r ealitzava la seva feina artstica,

Fuster aturava amable els pinzells per rebre un amic, filosofar i fer memria de les velles

amistats: Mascort, Mundet, Pericot, i tants daltres. Parlava amb una estimaci especial de

Josep Toms, alumne destacat del mestre Blasi, intelligent, cultivat, i a Toms, mort molt jove,

Fuster va dedicar-li un record damistat entranyable, quan ja tenia 91 anys (Llibre de la Festa

Major del 2008).

El mestre Blasi treia els alumnes al carrer, els feia conixer la terra i el paisatge, els deia que

era la natura el que shavia de dibuixar. I ja per sempre ms domin Fuster la passi pel dibuix,es passava hores i hores dibuixant: Si voleu fer una aquarella, la base de tot s el dibuix:

dibuix, dibuix, dibuix, desprs ja vindr laigua, la taca. Per al mateix temps, una altra passi:

la llum, la llum... Estava enamorat de la llum incomparable de la nostra mar Mediterrnia, del

nostres celatges. La llum esclatant del juliol, la llum groguenca de setembre.

Se sabia deixeble de Reig i de Pericot, admirava la pintura de

Turner, i estimava el seu art. El que estima el que fa s'hi posa tot

ell a fer-ho; el seu sentiment, la seva personalitat trasllueix en

l'obra feta. S'ha d'estimar el que un fa; si no val ms plegar velesi dedicar-te a una altra cosa tan aviat com puguis. Jo estimo el

que faig. No entenc que a una persona se li faci el dia llarg, a mi

em falten hores. Si el dia en tingus vint-i-sis...!

No era un artista retret, capficat en la seva obra, sin obert a la

collaboraci i al dileg, als amics i a la tertlia. Per no va voler

anar ms enll. No li coneixem altre crrec que el de president

de lAssociaci del Llibre de la Festa Major, que va acceptar per

7/29/2019 58 -octubre- 2011

3/35

3

que no va perseguir. Ni en el camp de les arts, que dominava, no li agradava que el

promocionessin, tot i haver-nhi hagut ocasi: podia haver exposat a Pars, per li va fer

mandra o respecte. En tenia prou amb el seu triangle mgic: Torroella, lEstartit, Gualta. El seu

poble, la seva llum, els vincles familiars.

Es considerava privilegiat, amb bona salut i vida tranquilla. Llegia, llegia molt, tenia moltsllibres, clssics, moderns, dassaig, novelles. Feia poc que shavia renovat el carnet de conduir,

desprs de superar sense cap dificultat totes les proves de vista, oda i reflexos. s clar que es

cuidava, menjava poc i ben cuinat. I com que en alguna cosa sha danar coix, cal dir que Joan

Fuster era un negat absolut per a la mecnica, potser no sabia on anava el motor del cotxe, no

sadonava de vegades que lenredaven o feia veure que es deixava enredar, i si alguna cosa el

posava frentic eren els papers, simplement perqu no li interessaven: preparar la declaraci

de la renda era per ell un martiri anual insuportable.

Jaume Bassa

President Associaci Emporion

Actuaci incvica a la FestaMajor

Escrit per Consell de Redacci

Malauradament de la festa daquest any hemde comentar els reprovables fets que un acteespecial, (el Techno House Festival Montgr) ,tot i que es celebra en un lloc apartat fora delnucli urb, van afectar a un ampli sector de lazona nord-est de la vila. El reprovablecomportament dalguns dels nombrososassistents es va estendre fora del recinte ones celebrava lespectacle musical, fent queels vens no poguessin dormir tranquillamenti deixant pels carrers restes de tot tipus de,diguem-ne suaument, deixalles que vansuposar apart de lesmentat perjudici pels

vens, un important sobrecost de la neteja

municipal.Com sha de fer per evitar que aquest tipusdactes atreguin gent amb un comportamenttant incivilitzat?. Nosaltres que no volementrar en jutjar la qualitat artstica musicaldel festival, volem expressar el nostre

respecte per totes les manifestacionsfestives, sempre i quan aquestes nocomportin un deteriorament de la necessriaconvivncia ciutadana. Si un acte, del tipusque sigui, no pot assegurar el comportamentcivilitzat dels seus assistents o dels quesimplement hi acudeixen sense ni entrar alrecinte, noms per beure amb desori i ferbretolades, val ms que no es celebri i en

aix els organitzadors de la Festa Major i elsque hi donen el vist i plau i aproven lescorresponents subvencions hi tenen molt adir.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/219-consellderedacci%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/219-consellderedacci%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/219-consellderedacci%C3%B3

7/29/2019 58 -octubre- 2011

4/35

4

Notcies

Escrit per Santi Sat

Joan Fuster i Gimpera, tu no ens has

deixat!El dia 4 de setembre denguany, als 94 anys,va descansar en la pau del senyor Joan Fuster

i Gimpera, i aix ho va exposar el seu fillJosep:Pare,EI teu cos, cansat pel pes de tants anys,cansat per haver estat lembolcall dunesperit tan inquiet com el teu, cansat iturmentat en els ltims mesos per lamalaltia, ha dit prou. Sha parat. I aix tots elsque t'estimen, hem quedat orfes de tu. Pertamb tenim la convicci que tu, tu no enshas deixat.Ha quedat orfe tamb tot el teu mn quetant estimaves. Els pinzells, sobretot, queesperen en va que els agafi la teva mnervada, tan ferma, per tamb tan suau. Jano crears cap ms situaci o personatgedaquells que tu batejaves destrambtics, niobrirs al mn cap ms finestra sobre elblanc del paper, que des del teu particular

punt de vista ens faci gaudir amb la visidalguns dels indrets o paisatges que tant hasestimat, com el Montgr, el Ter, Torroella,lEstartit, les Medes i tants i tants. Ben segurque si Du els hagus dotat de sentiments,tamb ells avui haurien estat de dol per tu.El viol restar en silenci enyorant la tevaabraada i esperant que futures generacionstornin a fer-lovibrar amb alguna d'aquelles senzilles

melodies que de tant en tant componies.La ploma, quants personatges i quanteshistries, fruits de la teva imaginaci, hanestat condemnades a l'oblit, presoners persempre, a la seva tinta, sense cap possibilitatde sortir mai ms a la llum de la paraula

escrita.Del teu pas per la vida, a part de les tevesqualitats intellectuals i artstiques, de totsconegudes, voldria destacar com a fetprimordial que has estat, per damunt de tot,una bona persona, honrada, senzilla,treballadora i extraordinriament generosa.Avui, noms enterrarem el teu cos,donarem a la terra el que s de la terra, per

el teu esperit, el teu record i la teva obraquedaran sempre entre nosaltres. Per aix, iper la fe que ens mou, podem tornar a dirque tu, tu no ens has deixat.El seu record perdurar sempre entrenosaltres.

Revocaci del permsdobres i dusos de la

mesquita de Torroella

de MontgrEl govern municipal va

comunicar a la comunitat islmica linici delexpedient de revocaci de la llicncia per aconstruir una mesquita al municipi, basatfonamentalment en les mancancesdetectades en la tramitaci.El secretari de lAssociaci Cultural deMusulmans i Amics de Torroella exposava lapredisposici a fer esmenes en el projecte ique no estava previst fer cap minaret, quevaren treure del projecte.En el ple, lextitular dUrbanisme, CaterinaMatas (UPM), va minimitzar les mancancesde la tramitaci i va demanar disculpes perlerror que va reduir a labsncia de linformeurbanstic: Els errors administratius espodrien corregir.Lexalcalde, Josep Maria Ruf (ERC), va

defensar que les deficincies es podien haver

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/images/num58/02Membres%20%20Cultural%20de%20Musulmans.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/02Membres%20%20Cultural%20de%20Musulmans.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 58 -octubre- 2011

5/35

5

esmenat sense haver de suspendre lallicncia.La tinent dalcalde dUrbanisme, SandraBartomeus, va esmentar el seguit dinformespreceptius que larquitecte municipal haviatrobat a faltar, i les dificultats a trobar

lexpedient.Lalcalde, Jordi Cordn, va assenyalar quepodien haver-se produt contratemps en elperode dexecuci, ja que fins i tot la justciapodria decretar lenderrocament de ledificiun cop enllestit.El regidor de la COET, GregoriSarquella, va demanar que el disseny sesotmeti a lopini dels vens, fora del debatentre partits.

Amb els vots de CiU, LEST i el PP, es vaaprovar la revocaci de la llicncia dobres iusos de la mesquita que es vol construir alcarrer del Transport.Lalcalde, Jordi Cordn, va assenyalar que noestem en contra de la mesquita, que si lesobres haguessin estat iniciades, lafectacihauria pogut haver estat encara ms gran.Som un poble integrador i prometem agilitzarla nova llicncia.

L'Associaci Cultural de Musulmans i Amicsde Torroella no amaga que alguns dels seusmembres estiguin dolguts, per confien enles paraules de l'alcalde i esperen que tota laqesti se solucioni ben aviat.

Torna la guerra de les banderes?Torroella de Montgr s un dels vintajuntaments que Cs (Ciutadans) va anunciarque portaria a la fiscalia pel fet de no tenir labandera espanyola al balc de lajuntament,concretament demanar al delegat delgovern que insti els respectius ajuntaments afer complir la llei de banderes i informar lafiscal en cap del TSJC de les instnciespresentades perqu la fiscalia exerceixil'acci penal contra els consistoris que, tot itenir coneixement de la seva illegalitat,continun incomplint la llei. [...] No estem

parlant de qestions simbliques, sin del

compliment de la legalitat vigent, les lleis,agradin o no, s'han de complir, [...] la llei debanderes ho deixa ben clar, la banderaespanyola ha d'onejar conjuntament amb laresta de banderes oficials.

Els Oblidats, Conferncia i exposicifotogrfica

Pau Aragay en laconferncia, va exposarel problema delsdiscapacitats psquics,concretament en el

treball fet per la ONG catalana SathiSansar alNepal, on saccentua el problema per

creences religioses, cstig div...Al mateix temps es va inaugurar en elclaustre de lHospital, una exposicifotogrfica de la tasca que es vadesenvolupar en aquell pas, tant deconscienciaci com dajuda sanitria,organitzada pels Amics de la fotografia deTorroella de Montgr.

El govern municipal de Torroella investiga

acusacions i amenacesL'exgerent de l'Ajuntament de Torroella,Sergi Baulida, que va cessar del crrec el mesdagost passat, continua sent funcionariassessor en matria econmica i hadenunciat als Mossos d'Esquadra que es vatrobar el seu cotxe pintat amb esprai en unprquing de la poblaci. En la denncia hifeia constar una cpia d'acusacions queacabava de lliurar al govern municipal (CiU-L'EST-PP), on recollia un seguitd'irregularitats comeses, presumptament,per diversos funcionaris que treballen alconsistori.El govern de lajuntament est investigant lesdenncies creuades entre lexgerent i actualtcnic municipal econmic i els integrants dela junta de personal i comit dempresa. Linforme Brubaker, que inclou un centenar

de pgines amb acusacions confeccionat per

http://localhost/emporion11.1/images/num58/02bEls%20Oblidats.jpg

7/29/2019 58 -octubre- 2011

6/35

6

Baulida, ha estat recollit pels afectats amb laidea de portar-lo als tribunals i tant el comitcom la junta de personal qualifiquen lesacusacions de falses.Lalcalde va manifestar que ha obert unexpedient informatiu perqu ambdues parts

aportin proves de les seves acusacions i vaenviar les que poden tenir indicis penals a lafiscalia, que estudia les denncies creuades.Des de lajuntament es va comunicar quelexpedient informatiu continua obert.

Inauguraci de lexposici El bisbe estiratAl Museu de la Mediterrnia i dins del CiclePonts, es va inaugurar lexposici que reuneix

lobra de quatre artistes: Jordi Can, TanoPisano, Miquel Ros i Cyril Torres, que haninterpretat el massscalcari del Montgr enllenguatges que vandel dibuix a la pintura ia la fotografia. La

silueta del Montgr s nica, es mant des dequalsevol punt de lEmpord, siguis al nord oal sud, sempre la del bisbe mort que el

presideix, amb el castell com la gemma delseu anell, per altres el mugr duna gegantaadormida.Lactriu Olga Cercs, amb acompanyamentdel msic Agust Casademont, va fer unalectura dramatitzada de lEvocaci delMontgr.

Festa dels MasosLa Festa dels Masos tingu lloc, un any ms, a

lermita i lesplanada deSanta Maria del Mar,ubicada en el cmpingCastell de Montgr.A les 5 de la tarda, missasolemne amb la coral ElsPasserells de lEstartit, que

la finalitzaren amb el cant dels goigs de SantaMaria del Mar.

Voldria destacar la imatge de la Mare de Du

amb linfant, meravellosa, encara que deredudes dimensions, del romnic catal deprincipis de 1700, que presideix laltar ipresenta moltes similituds amb el retaule delermita de Santa Caterina.Prossegu la diada amb una audici de

sardanes, a crrec de la cobla La Principal dePorqueres, amb gran quantitat de balladorsque formaven una rotllana que quasi nocabia en lampla esplanada, i un moltcomplet aperitiu popular ofert pel cmpingCastell de Montgr.

Es reobre laccs motoritzat al masss del

Montgr

La mesura de tancar el pas motoritzat esporta a terme des de fa ja diversos anys, ambla qual cosa es disminueix el perill dincendis,per sha reobert ja el pas de vehicles demotor.

Exposici de puntes del coix a la Capella deSant AntoniUn any ms, lAssociaci Puntaires delMontgr ha organitzat lexposici anual de

puntes, en veritat meravelloses.La pacincia i el treball de les puntaires queamb les seves mans, agulles i fils, i el fet detrincar els boixets, fan realitat veritablesobres, peces delicades, amb formes i dibuixos(patrons), que permeten la supervivnciadun art amb antiga tradici a Catalunya, queha resistit lembat de la mecanitzaci.Felicitats!

Mosaic d'Entitats Solidries del Baix TerTorroella de Montgr gaudeix dun planterdassociacions solidries envejable.

I algunes varen fer capa la plaa de la Vila, onexposaven a la miradadels torroellencs laseva tasca, i potser les

seves necessitats dajuda i de comproms.

Sigui el que sigui, el motiu de la seva actuaci

http://localhost/emporion11.1/images/num58/06Mosaic%20Entitats%20solidaries.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num58/04Mare%20de%20Deu%20romanica%20Sta%20Maria%20del%20Mar.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/03El%20bisbe%20estirat.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/06Mosaic%20Entitats%20solidaries.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num58/04Mare%20de%20Deu%20romanica%20Sta%20Maria%20del%20Mar.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/03El%20bisbe%20estirat.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/06Mosaic%20Entitats%20solidaries.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num58/04Mare%20de%20Deu%20romanica%20Sta%20Maria%20del%20Mar.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/03El%20bisbe%20estirat.jpg

7/29/2019 58 -octubre- 2011

7/35

7

s encoratjador, i la visi del MosaicdEntitats Solidries a la plaa de la Viladurant la tarda dun dissabte destiu, tamb.

Diada Nacional de CatalunyaOrganitzada per lAjuntament de Torroella,

lrea de Cultura, Joventut i Festes i amb lacollaboraci de la Instituci de les LletresCatalanes, de les Puntaires del Montgr, de laCoral Anselm Viola i del Recer, es va celebrarla Diada Nacional de Catalunya, que detallemseguidament.

-Trobada de puntairesA la plaa Quintana i Combis, trobada de les

puntaires del Montgr,que amb agulles, fil iboixets anaven teixintles puntes en el coix. Hiassistiren tamb, ambestands i parades,

comeros relacionats amb la seva artesania,patrons, boixets, barnilles per a vanos, fils,revistes... i amb el pblic que admirava el seutreball.

-Vida, visions i versos. Una semblana deJoan Maragall a travs del escrits -Conferncia al Museu de la Mediterrnia

A crrec de JosepMaria Jaum.Un cicle deconferncies quela Instituci de lesLletres Catalanes i

lAssociaci Famlia de Joan Maragall difonenen el marc de la celebraci de lAny Maragall,en qu es commemoren els 150 anys del seunaixement i els 100 de la seva mort.La conferncia ens condua a travs de lainfncia, els estudis, la formaci professional,la crisi econmica i la maduresa imposada, laseva vida laboral en el periodisme i lafectiva,com a marit i pare, a un coneixement de la

seva obra potica, creadora descola, i la seva

implicaci poltica, vigent sempre aCatalunya, entre lAdu Espanya i lIberisme,a travs duns escrits del mateix Maragall, unquan tenia 25 anys i laltre en el seucinquant aniversari.-Cant de la Senyera i Els Segadors

Al pati de CanQuintana, tingulloc la interpretacipel Cor Anselm Violadel Cant de laSenyera i Els

Segadors.Himnes de Catalunya, cantats i corejats pertot el pblic assistent.

-Dinar del Recer i balls per la Diada:Un any ms, el Recer va celebrar la DiadaNacional a la plaa dEspanya.Ben abillada per a lesdeveniment, va acollirun dinar, festiu i de germanor, al qual foreninvitats lalcalde, Jordi Cordn, i la sevafamlia.

-Sardanes amb la cobla Foment del Montgr

Sortosament la gent de certa edat nooblida la sardana! I menys amb festa tanassenyalada: la Diada de Catalunya.Tots ells en gaudeixen i la puntegen,compten i salten, quasi tant com en una

joventut ja sobrepassada.I ves per on, alguns infants shi incorporaren.

-I per finalitzar la festa del Recer, ballAmb el conjunt Trnsit, i amb un regust delsanys cinquanta i seixanta.Melodies aptes per a fer ballar, ball agafats, atots els que no varen conixer, de joves, lesdiscoteques.

-Recital de canons de lexiliEl Cor Pas Meu, amb el refor de la CoralAnselm Viola, i sota la direcci de RamonManen, varen interpretar un extens

programa que recollia cants de lexili.

http://localhost/emporion11.1/images/num58/09Diada-Anselm%20Viola%20Cant%20de%20la%20Senyera%20i%20els%20Segadors.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/07-%20La%20Diada%20-%20Trobada%20de%20puntaires.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/08Vida%20visions%20i%20versos%20Joan%20Maragall.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/09Diada-Anselm%20Viola%20Cant%20de%20la%20Senyera%20i%20els%20Segadors.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/07-%20La%20Diada%20-%20Trobada%20de%20puntaires.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/08Vida%20visions%20i%20versos%20Joan%20Maragall.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/09Diada-Anselm%20Viola%20Cant%20de%20la%20Senyera%20i%20els%20Segadors.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/07-%20La%20Diada%20-%20Trobada%20de%20puntaires.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num58/08Vida%20visions%20i%20versos%20Joan%20Maragall.jpg

7/29/2019 58 -octubre- 2011

8/35

8

Cants que milers de persones abans, durant idesprs de la Guerra Civil Espanyola varenser presents a la seva memria.Cants de lexili units a canons tradicionals idaltres de la nova can, ambacompanyament de tarota, acordi diatnic i

dun vdeo que recollia i projectava imatgesque reforaven els textos de les canons.Amb un programa que els agrupava en tresapartats:ALL: Lexili, El rossinyol, Corrandes de lexili,Lemigranti Lexiliat.AQU: Quan jo vaig nixer, Dos annims,

Ajunteu-vos, Qu volen aquesta gent?, Paspetit,A Miquel Grau.

MAI MS: Txoria Txori, Ms lluny, CompanyiLestaca.Forts aplaudiments acompanyaren lesactuacions. Una vetllada per recordar en elcontext de la Diada Nacional.

Aprovaci de lacord per assegurar el

subministrament daigua potableEl subministrament daigua potable deTorroella de Montgr depn de diverses

captacions daigua de pous de laqfer delBaix Ter. Pous que es ressenten durant elsmesos destiu per laugment de poblaci i lesdisminucions de les pluges estacionals.En el darrer ple es va aprovar el conveni ambla Mancomunitat de Palafrugell, Begur, Pals,Regencs i Torrent per poder rebre fins a250.000 metres cbics anuals dels pous deGualta.Soluci temporal fins que no es desencalli,amb lAgncia Catalana de lAigua, laconnexi amb la canonada que prov delembassament del Pasteral fins a la novapotabilitzadora de Montfull.

El cor infantil de lEscola de Msica de

Torroella de Montgr canta en els actes de laSetmana del Llibre en Catal a BarcelonaAcompanyat de piano i una petita orquestra,

va interpretar la cantata El pou del pags,

composta per David Granato, sobre unallegenda escrita per Xavier Cortabella i editat

per Edicions Sidill, en elllibre El poble delsCentfocs. Llegendes deles Gavarres, versi de la

histria de les goges.La narraci an a crrec de lactriu Eva Trullsi lacte fou organitzat per Edicions Sidill i lallibreria El Cucut, de Torroella.

La cobla orquestra Els Montgrins cedeix totel seu fons documental al Museu de laMediterrniaFundada lany 1884, s la cobla en activitat

ms antiga de Catalunya.Sn molt poques les formacions que podentransmetre el fervor musical i de la

Renaixena. Daquells anysi les vivncies dunadictadura, la de Primo deRivera, duna guerra civil iduna postguerra amb elfranquisme.Eduard Font, fill de Josep

Font i Grau i germ deMartiri Font (que fou

director dels Montgrins i mort recentment),va entrar a la cobla lany 1957 i des del 1967ha estat titular de la formaci i dipositari delseu valus arxiu, que ara ha cedit al Museude la Mediterrnia.Entre daltres partitures, de quasi 8.000sardanes originals manuscrites, fotografies,programes de m, cartells, cartes i, fins i tot,el primer manual per aprendre a tocar elflaviol, escrit per Pere Rigau i Folch,Barret, fundador de la cobla Montgrins ivirtus daquest instrument.El director del museu, Antoni Roviras, hamanifestat que, sens dubte, s larxiu msimportant de tot Catalunya en el seu gnere.

Lajuntament ha demanat al Ministeri de

Defensa la cessi de la base Loran, antic

7/29/2019 58 -octubre- 2011

9/35

9

centre nord-americ, fora de servei des delany 1994Ha demanat aquesta cessi a un preusimblic i far arribar a Defensa una memriasobre els usos previstos per aquestesinstallacions pel Parc Natural del Montgr, les

Illes Medes i el Baix Ter.LEstat espanyol t fixat un preu de 560.000 per la finca, que t 35,5 hectrees.En la mateixa reuni ha demanat tamblenderroc de lantiga bateria dartilleria de laPunta Mil, per raons de seguretat, i quesigui cedida al formar part del Parc Naturaldel Montgr.

Aplec de la Sardana a la plaa de la VilaAmb un temps variable, amb una nit que elprecedia, molt plujosa, Torroella va celebrarel 46 Aplec de la Sardana, organitzat perlAgrupaci Sardanstica Continutat, amblactuaci de les tres cobles: Bisbal Jove,Ciutat de Cornell i Foment del Montgr.Al mat, el programa incloa 10 sardanes queanaren interpretant cada cobla duna en una,excepte la sardana de conjunt, amb les tres

cobles: Per Torroella, de Martiri Font. Eltemps es mantingu tot i les tamborinadesde la nit precedent!A la tarda, una primera ballada amb 9sardanes. El temps segu prcticament igualfins a la vuitena sardana, quan la pluja ja enfou menys favorable. Oblig cobles iballadors a continuar laplec (encara faltaven8 sardanes) refugiant-se sota les voltes iballant-les a la plaa quan la pluja no eragaire forta. Aix i tot, podem felicitar elsmsics per les seves interpretacions, encondicions no massa cmodes, i els balladorsel seu saber fer, sota una situaci climticapoc favorable.

Curs de gesti dentitats esportivesA lauditori de Casa Pastors, i organitzat perlrea dEsports de lajuntament, simpart

durant tres dies de setembre, amb una

durada de dues hores diries, un cursespecialment enfocat a la gesti dentitatsesportives.

Lectura de poesies. Joan Margarit, a la casaGalibern, seu de la Fundaci Mascort

Va obrir la vetlladaJoan Surroca, patr dela fundaci, en nomdels senyors RamonMascort i esposa i de

Jordi Sargatal, que no varen poder assistir alacte.Aquesta ha estat una collaboraci de lafundaci i la Llibreria Cucut de Torroella.

Unes breus paraules de M. Teresa Calabsdonaren pas al parlament de Caterina Matas,que glos lobra del poeta.Seguidament, Joan Margarit inici la lecturade les seves poesies, que rebien elsaplaudiments del pblic que omplia el pati decasa Galibern, en una vetllada que desitgem iesperem seguir en noves convocatries.

Exposici Arbres de Werner Karl Cools

WillinsA la capella de SantAntoni tingu lloc lainauguraci delexposici Arbres, deWerner Karl Cools

Willins, amb una temtica predominant: ladels arbres i les arbredes, la majoria en acrlicsobre tela, amb bellesa remarcable.Igualment sexposaven unes obres fetes ambvidres de diferents colors, fosos a altestemperatures, mil graus. Graduant lavelocitat de la fosa i el refredamentadquireixen caracterstiques diferents, granplasticitat i una bellesa sorprenent.

Balan dels 100 dies de govern municipalLalcalde Jordi Cordon va fer balan dels 100dies de govern en un acte pblic a lauditori

de Can Quintana, amb una assistncia dun

7/29/2019 58 -octubre- 2011

10/35

10

centenar de vens. Va afirmar que lestat decomptes s delicat per no crtic, per lasituaci de la caixa i lelevada despesadiferida. El romanent de caixa al final del2010, xifrat en 559.000 , estava ja distribut iamb capacitat zero per gestionar. Per aquest

motiu no es podr tirar endavant, perexemple, la tercera fase de lEspai Ter, niprojectes nous. Les dades procedents delauditoria efectuada es lliuraran als grups enel proper ple.Quant al projecte de la mesquita, va reiterarque sarribar a un acord. Pel que fa a lEMDde lEstartit, a loctubre es fixaran lescompetncies, i quant a les polmiques

acusacions entre funcionaris, ja sn a lafiscalia.

Junta Directiva Ampliada del CollegidEconomistesEl Collegi dEconomistes de Catalunya fa un

cop lany una JuntaDirectiva Ampliada detotes les seccions, forade Barcelona. I aquest

any Girona a estat laubicaci territorial escollida.El nostre company a Emporion, Xavier Ferrer,secretari de la comissi dEconomiaInternacional i Uni Europea del collegi, itorroellenc, va considerar que seria bonaocasi perqu lAjuntament se nassabents.Lalcalde Jordi Cordn i alguns regidors varenrebre els membres de la junta, que celebr laseva reuni a lauditori de Can QuintanaMuseu de la Mediterrnia. Finalitzada la

junta, varen ser acompanyats a una visita perles sales ms significatives del museu.

Jornades Europees del Patrimoni. Torroellade MontgrAquest any, Catalunya acull ms de 300activitats que ens apropen a la riquesapatrimonial del nostre pas. El Museu de la

Mediterrnia va preparar un recorregut per

la vila de Torroella per descobrir la que fouvila reial, guiat per dos arquitectes joves,Maria Campos i Carlos Bitiran, i tenint com abase el seu treball guanyador de la beca Joan

Torr Cabratosa.Vrem recrrer la vila

imaginant el passat desde lobservaci del seupresent, portant-nos

als punts on encara el passat s viu, i ambajuda dun ample ventall dimatges,fotografies, planimetries, comparacions ambigualtat descala amb les viles msimportants de Girona en el mateix perodetemporal (la prpia Girona, Castell

dEmpries, Pals, Sant Feliu de Guxols,Palams, Roses); comparacions en les qualsla vila de Torroella quedava en una posicimolt favorable, per no dir la primera, enlesplendor de ledat mitjana, juntament ambla importncia militar i de reafirmaci delpoder reial front dels comptes dEmpries.El creixement de la vila a partir de la Cellerafou, sens dubte, resultat duna planificaci dela poblaci, amb lalineaci nord-sud i est-

oest dels seus carrers, deguda segurament aBernat de Santa Eugnia, conegut tamb comBernat de Montgr i de Santa Eugnia, lhomeque va acompanyar Jaume I en la conquestade Mallorca i persona de la seva confiana.

Exposici de poesia a DeFiloVa inaugurar-se l'exposici de poesiaMetamorfosi de Montserrat Carreras Oliver,En larena, tot de formes esbossen el teu

nom.La presentaci an a crrec de PereRodrguez i el recitat del rapsode a crrecdEduard Mir i Saladrigas, que compt ambla collaboraci de les ballarines TaniaRubirula i Montserrat Carreras, ambcoreografies de Marcel Schwichtenberg ilescengraf Julio Navarro.

Un vehicle atropella dos germans a Torroella

7/29/2019 58 -octubre- 2011

11/35

11

En un nou accident de trnsit, un turisme vaatropellar a dos germans a lencreuament delcarrer Garb amb la carretera de lEstartit.Els menors sn una nena de 13 anys i un nende 8, que tenien lesions de carcter lleu: lanena va rebre un cop al cap i el seu germ

petit es queixava de dolor al trax. Van sertraslladats a l'hospital Josep Trueta deGirona, on els van fer ms proves perdescartar qualsevol afectaci ms greu.

Sardanes al passeig de Vicen BouAmb motiu de la festivitat de la Merc,tingu lloc el darrer diumenge de setembreuna audici de sardanes, patrocinades per

lHospital de Pobres i Malalts, de Torroella deMontgr.Laudici an a crrec de la cobla Foment delMontgr, i fou seguida per un pblic que feiarecordar a la majoria dassistents la seva

joventut ja un xic llunyana.Felicitats per liniciativa i la seva continutaten el temps.

LESTARTIT

Final de temporada a la Fira Outlet docasiEls dies 3, 4 10 i 11 de setembre, la moda, elcalat, els complements, la llar, els regals, lapell, la bijuteria... es podien trobar en unanova edici de la Fira Outlet & Ocasions del'Estartit, a la plaa de la Llevantina.Hi varen participar catorze botigues, queoferien un estoc d'uns 1.500 productes a unspreus molt interessants.Visites guiades des de lEstartitDiverses sn les visites que shan organitzaten punts emblemtics del nostre municipi idel Parc Natural del Montgr, les Illes Medes iel Baix Ter.-Penya-segats del Montgr, una miradaarran del mar, dies 4, 17 i 18 de setembre Amb un preu de 3 i gratut per als infants,amb la sola condici de fer-ne la reserva amb

24 hores danticipaci.

-Visita guiada amb bicicleta als Aiguamollsde lEmpord plens de vida, dia 18 de

setembreAmb un preu de 3 i gratut per als infants,amb lloguer de bicicletes a 10 si es fa lareserva amb 48 hores danticipaci.

-Visita guiada La ruta del vent, un passeigpel cor del Montgr, dies 10 i 11 desetembreEl preu era tamb de 3 , gratis per a menorsde 5 anys i la sortida, iniciada a lOficina deTurisme de lEstartit.Amb una vegada no nhi ha prouOrganitzada per la Germandat de Donadorsde Sang, i al Centre de Serveis de lEstartit,

tingu lloc una donaci de sang en qu unavegada ms es van acomplir els objectiu:recordar i fer nostra la frase que encapalaaquest pargraf.Festa del VentUna nova edici de la Festa del Vent sinicipassejant per la Fira dArtesania, al passeigMartim, i es va continuar amb una audicidhavaneres amb el grup Terra Endins,prenent un cremat a la plaa de la Llevantina.

I prossegu amb dues activitats ms:-Taller dexhibici i fer volar estels,amb Mira Mira, club destels badalon, i ambla-Competici amateur i exhibici Demo RaceKitesurf,activitat que es porta a terme amb taules deKite Race, que et permeten navegar ambvents moderats, de pocs nusos, amb latracci dun estel dentre 10 i 12 metres.7a edici de la Fira de Pirates i CorsarisJa va arribar la setena edici duna fira quereuneix una mplia gamma dactivitats, quevaren emplenar un enter cap de setmana, dedivendres a diumenge a la nit, ambdsinclosos.Dissenyades i organitzades per cobrir totlaspecte ldic dels visitants, grans i petits,que cada any van a lEstartit per passar-hi les

seves vacances.

7/29/2019 58 -octubre- 2011

12/35

12

-Xerrada sobre la pirateria al Baix TerA crrec del Museu de la Mediterrnia,tingu lloc, al Consell Municipal de lEstartit,una conferncia sobre les rtzies que pirates icorsaris prodigaven a les nostres terres delBaix Ter. I les masies fortificades del pla,

-Els Terrors del Mar, exposici a lEstartitPirataA la sala dexposicions del Consell Municipalde lEstartit.Aqu es podia trobar el mar. Un mn pocconegut, tan aviat acollidor com terriblementinhspit.Pot ser de bellesa serena o espantosamentterrible.

Rebost inestable on la gent de la costa esproveeix fins que, capriciosament, esdevtrador i no deixa que els pescadors tornin acasa!Per una estona, en aquesta exposici, podeuser un navegant que surt a la mar.Naufragueu en una illa deserta? Cercveu untresor?Per quan arribi el moment del retorn,expliqueu les aventures i desventures, reals o

imaginries, perqu formin part del conjuntde llegendes marineres.-Desembarcament pirataArribaren a la platgeta del port de lEstartit,amb un ampli seguici i sorollosa participaci.Citem-ne lExcalibur Teatre,El Corsari Negre,El Cor Anselm Viola, iel Cor Indiquetes.El Club Gimnstic Montgr,Wakabun i-Cercavila amb els Ducs del Foc, els pirates iel Drac de les Medes

La presncia gnia isorollosa dels Ducs del Foc,que encapalaren lacercavila per tot el passeigMartim, el carrer de SantaAnna i la plaa delEsglsia, on varen hissar

la bandera pirata com a

smbol de conquesta pirata.-A la nit, cantada dhavaneres,

amb els Cantaires del Montgr, a les terrassesdel port.Espectacles:Animacions i actuacions.

-Mestre darmes,a crrec dExcalibur Teatre, i-La dansa dels dus,a crrec de la ballarina Insomnia, a la plaade lEsglsia.-Lluita de pirates, a crrec dExcalibur Teatre,a la plaa de lEsglsia.-Danses orientals,A crrec dInsomnia, a la plaa de la

Llevantinai-Lluita de pirates,A crrec dExcalibur Teatre, a la plaa de laLlevantina-Exhibici de gimnsticaA crrec del Club Gimnstic Montgr, ala plaa de la Llevantina.-Actuaci Vulcanlia,espectacle de foc, a crrec dExcalibur Teatre,a la plaa de la Llevantina.

Trobada de puntaires,A la plaa Doctor Fleming.Carrilet pirateEls establiments adherits van regalar tiquetsals seus clients.-Cercavila de gegants,Amb els gegants de Castell d'Empries,l'Escala, Vilafant i l'Estartit, ambl'acompanyament dels Grallers d'Espolla, desde lOficina de Turisme, el passeig Martim, laplaa del Port, el passeig Martim, el carrerde Santa Anna, la plaa de l'Esglsia, el carrerVctor Concas, la plaa Doctor Fleming, elpasseig Martim, i finalitz a lOficina deTurisme.Exposici:Els terrors del mar, a crrec de Jan Grau.Presentaci de les llegendes del mar i leshistries de les incursions pirates: moros a la

costa, lluites, espolis, raptes.

7/29/2019 58 -octubre- 2011

13/35

13

-Visites guiades a les Medes i al Montgr isortides en vaixell:1. Terra de piratesVisita en bicicleta, amb possibilitat de llogar-la, a les torres fortificades dels masos del BaixTer, escenari real daquelles rtzies.

2. Els pirates a la Meda GranHi desembarcaren, pujaren fins al far,contemplaren el paisatge i escoltaren elsrelats reals sobre les comunitats que vivienen aquestes illes.3. Sortida amb la barca Nriaduna hora i mitja, per la costa del Montgr, laRoca Foradada i les illes Medes.4. Vaixell el Corsari Negre

Duna hora de durada per les illes Medes.-Espai per a lleure del petit pirata:Des de la cuina del pirata, a instrumentssonors, biblombil del pirata, pintat pirata!,participa en un dibuix de pintura pirata....Tot i ms varen poder gaudir a lenvelat de laplaa de la Llevantina.-El drac de les MedesQui sap si les Medes sn la resta fssil dunenorme drag antediluvi? Fes-ne un amb

vmet!-Cercavila amb el vaixell pirataPels carres de lEstartit: plaa del Pou Nou, delEsglsia, carrer Santa Anna, passeigMartim, plaa Dr. Fleming, carrer V. Concas ifinal a la plaa de lEsglsia.-Fugida de pirates.Fi de festa amb:-Les aventures de Mriam i-Funci de comiat de la fira. A la plaa de la VilaFins la propera edici!

CONTEXT CATALUNYA

La Diada Nacional a Barcelona, iniciada ambla hissada de la senyera i la interpretacidEls SegadorsLa Diada ha expressat i representat un rotund

suport a la immersi lingstica en catal.

I el catal i la seva immersi van rebre lesaclamacions ms grans en els actes de laDiada, al parc de la Ciutadella, desprs de laresoluci del Tribunal Superior de Justcia deCatalunya, que exigeix que, en dos mesos, esmodifiqui el sistema lingstic a lescola per

facilitar lescolaritzaci en castell. El noucurs escolar sinicia amb 21.000 alumnesms.Mrius Serra: Catal a latac, visca la llenguaviva.El govern catal planta cara en la defensadel catal.Twiter en catal: piulada massiva per exigir-lo

Dficit adms: per un clcul diferent alempleat, segons lexpresident Montilla, eldficit s de 8.352 milions dEuros, i elspagaments compromesos fins al 2107 pugena 54.000 milions deuros.Retards en els pagaments: a farmcies, a launiversitat, i als metges i infermeres espagaran abans del 2013.Els CAP tornaran a obrir en cas denecessitat: Mas escolta per no cedeix.

Catalunya Caixa i Unnim: prcticamentnacionalitzades, en un 90%.A Girona: un mili deuros pendents decobrar per multes.Darrera cursa de braus a la Monumental:Enfrontaments entre animalistes i aficionats,amb un detingut.

CONTEXT ESPANYA

Rpida modificaci de la Constituci: amblacord de PSOE i PP.Pas Basc: el govern espanyol veu b, ambmatisos, el gest dels presos bascos que fanun pas cap a la fi de la violncia i cap alAcord de Gernika.Limpost de Patrimoni: el lmit fixat perEspanya s de 700.000 ; el de Catalunya, de100.000 . La Generalitat haur de refer

aquest impost.

7/29/2019 58 -octubre- 2011

14/35

14

Darrera reuni per leix mediterrani: ArturMas, president de Catalunya, Alberto Fabra,del Pas Valenci, Lus Valcarcel, de Mrcia,Jos Ramn Bauz, de les Balears, irepresentants dAndalusia es reuneixen aBrusselles en la seva defensa. La indefinici

de Foment i del PP el dificulten.Les Borses tornen a ensorrar-se: por dunasegona recessi.Es tanca un cicle: adu de Zapatero i inici dela cursa pel 20-N.CONTEXT EUROPAGrcia: voreja la fallida; 30.000 funcionarisacomiadats i rebaixa de les pensions msaltes.

Rssia: el president Dimitri Medvdev i elprimer ministre Vladimir Puting cap a laperpetuaci del seu poder: intercanvien elsseus objectius electorals.

CONTEXT MN

USA: record de l11 de setembre del 2001,torres bessones. Obama impulsa unincrement fiscal per les rendes altes.

Lbia: tribus fins ara defensores de Gadafientreguen les armes al nou govern libi.Palestina: Mahmud Abbas va presentar lapetici dadhesi de Palestina com a estat deple dret a lONU. El Consell de Seguretatformar un comit per avaluar els requisitsformals de la petici.

Qui no sap escriure encatal? (15)

Escrit per Jaume Bassa

REGLA 12 Magrada quecantis... Ballarem si fes bon temps...(subjuntius, condicionals)He dit un i altre cop que en aquest espai noexplico gramtica, que noms ajudo a perdrela por descriure a aquells que ja parlen elcatal. Aix i tot, s bo saber que els verbsque hem anat veient a les regles exposadesfins ara (passat, present, futur) eren tots enels temps del mode anomenat indicatiu,que expressen all que sha fet, es fa o esfar (per ex.: servia, serveixo, servir).Per ja sabem que hi ha altres formes verbals

que expressen all que es podria fer i potserno es far, i que pertanyen al modesubjuntiu. Poden ser de present o depassat i solen anar acompanyades de lapartcula que:(present): Ell espera que jo vingui, Vull queara marxis, s possible que tornin, ...(passat): Ell esperava que jo vingus, Voliaque marxessis, Era possible que tornessin,...

Ara ho aplicarem als 5 models de terminacique diem a labril 2011 (Regla 8):ar (cantar)ir (servir) ir (dormir) er(tmer)re (perdre)(present): jo cantijo serveixi jo dormijo o

perdiExemples del cas ms complicat (servir),posant-hi Vol que... per fer-ho ms

entenedor:Vol que jo serveixi Vol que tuserveixis Vol que ell serveixi,Vol que nosaltres servim Vol que vosaltresserviu Vol que ells serveixinNo se naccentua cap.------------------------------------------------------------(passat): jo cants jo servs jo dorms jotemsjo perdsExemples, posant-hi Volia que... per fer-ho

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassa

7/29/2019 58 -octubre- 2011

15/35

15

ms entenedor:Volia que jo cants Volia que tucantessis Volia que ell cantsVolia que nosaltres cantssim Volia que

vosaltres cantssiu Volia que ellscantessin

Fixem-nos que saccentuen:jo cants, ell cants, nosaltrescantssim, vosaltres cantssiu

jo servs, ell servs, nosaltresservssim, vosaltres servssiu

jo dorms, ell dorms, nosaltres dormssim,vosaltres dormssiuetc., etc.------------------------------------------------------------

Com diu el seu nom, la forma condicionaldel verb expressa que hi ha unacondici prvia, i sol anar acompanyada dela partcula si:Jo vindria si fes bon temps Menjaries sitinguessis gana Cantarem si en sabssimAplicat als nostres 5 models de terminaci:

ar (cantar)ir (servir)ir (dormir) er(tmer)re (perdre)jo cantara jo servira jo dormira jo temeria

jo perdriaExemples:Si vingus jo perdria el temps Si vinguessisperdries el temps Si vingus ell perdria eltempsSi vingussim perdrem el temps Sivingussiu perdreu el temps Si vinguessinperdrien el tempsSaccentuen: nosaltres cantarem, vosaltres cantareunosaltres servirem, vosaltres servireunosaltres dormirem, vosaltres dormireuetc., etc.

RecordatoriAquesta srie de Regles sest publicant desde lagost del 2010.Els temes tractats han estat:Regla 1 - Paraules acabades amb a, plural

amb es (casa, cases) (Agost 2010)

Regla 2 - Consonants s, ss, c, , z (casa, passa,caa, cirera, calze) (Setembre 2010)Regla 3 - Articles i apstrof (lhome,lnica, launi, les hores) (Octubre 2010)Regla 4 - Apstrof amb de (dhumor, dngel)(Novembre 2010)

Regla 5 - Contraccions: al, del, pel, can(Desembre 2010)Regla 6 Verbs auxiliars Haver, Anar, Ser, oamb perfrasi: Caldre, Poder(Febrer 2011)Regla 7 - Els temps dels verbs en passat,present i futur (1) (Mar 2011)Regla 8 Els temps dels verbs en passat,present i futur (2) (Abril 2011)Regla 9 - Els temps dels verbs en passat,

present i futur (3) (Juny 2011)Regla 10 Els temps dels verbs en passat,present i futur (4) (Agost 2011)Regla 11 - Els temps dels verbs en passat,present i futur (4) (Setembre. 2011)

Consells

Per escriure en catal, si el parleunormalment, noms us cal:

Llegir sovint diaris, revistes i llibres encatal.

Anireu fent vostres les paraules correctes iles construccions escaients.

Perdre la por:Noms si es comena es pot anar millorant.Installar un corrector de catal a

lordinador.

Alerta!, no distingeix mots vlids (com hemo em: hem fet, em penso)

Anar aprenent les regles principals.A ms de la nostra ajuda, podeu trobar

molts llibres senzills i molt ben fets.

Escriure sempre en catal cartes, notes,correu electrnic:

s escrivint que es van detectant i superantles dificultats.

Consultar el diccionari. Ara s fcil fer-hoper internet:http://dlc.iec.cat/

http://dlc.iec.cat/http://dlc.iec.cat/http://dlc.iec.cat/http://dlc.iec.cat/

7/29/2019 58 -octubre- 2011

16/35

16

El meu Joan Fuster iGimpera

Escrit per Joan Surroca i Sens

Joan Fuster, Josep Toms i Jaume Surroca, elmeu pare, eren amics inseparables quananaven a escola amb el Sr. Blasi. Compartienel gust per dibuixar al natural i tambestaven dotats duna imaginaci singular.Entre altres idees sels acud escriure a HenryFord per proposar-li inversions dajuda perexcavar Empries. La carta fou contestada i elmagnat dels autombils sexcusava de notenir temps per dedicar-se a la petici. He

rebut una influncia capital de tots trestorroellencs i s ben clar que segueixorebent-ne un doll abunds i geners demestratge, energia i nims.

Joan Fuster ens ha deixat a ledat de 94 anysjust quan es complia el centenari delarribada a Torroella del Sr. Pere Blasi, el seumestre estimat. La seva biografia i les sevesaportacions artstiques sn prou divulgades ino cal insistir-hi. Aqu vull retre el meu petithomenatge a una persona amb qui vaigentrar en contacte ara fa uns seixanta anys.Amb el meu amic Josep Deusedes, excellentaquarellista i un dels seguidors de la tcnicade Joan Fuster, solem anar a dibuixar i pintaral Montgr, a vegades en condicionsmeteorolgiques extremes. Ni la tramuntanani les baixes temperatures ens frenaven la

dria daprendre. Algunes vegades, per

recomanaci del meu pare, quan havemacabat un paisatge, anvem a casa denFuster per rebre recomanacions. Malgrat seruns infants ens rebia amb atenci exquisida iens encoratjava, mentre ens donava consellsi, a manera de lli prctica, pintava davant

nostre una aquarella que invariablement ensregalava. En veure que del no-res i ambpoques pinzellades sortien barques, lesMedes i aquells cels tan extraordinaris,estvem convenuts que era ms obra demgia que dun pintor que dominava latcnica de laquarella com pocs.

Les aquarelles den Joan estan penjades a

bona part dels habitatges de Torroella i sommolts els qui hem seguit la seva activitatsempre brillant. Ens deixa una obramonumental i, que quedi clar, la seva millorobra dart s la seva prpia persona. s unexemple vivent del que hem comentat algunavegada: s important all que fem, per elms interessant s all que som. He tractatamb assidutat Joan Fuster en la seva vellesa imha allionat en totes les trobades. Admiro

la manera que tenia de ser al mn: veiasempre el costat positiu de les persones i delsesdeveniments. Confiava en el futur incertperqu era un home que estimava la vida.Sovint parlava amb entusiasme dels avenosque han perms posar a labast duna majoriaall que abans solament en gaudia unaminoria. Li interessava tot perqu la sevacuriositat era illimitada. Estava tan ocupat

amb les seves coses, es trobava tan xopdhumanitat, que mai no li va quedar tempsper entorpir la creativitat dels altres, ni vasentir enveges, ni proferia crtiques trboles.

El nostre pintor era i s estimat i quan escrearen les Medalles del Montgr, lany 1985,va ser la primera persona a rebre-la. Fa unparell danys li vam retre un sentithomenatge a Can Quintana. El ttol genric

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisens

7/29/2019 58 -octubre- 2011

17/35

17

de la vetllada portava el nom Lart que enssalva i Joan Fuster ens va interpretarsonatines, fruit de la seva creativitat, amb elseu viol; es recitaren poemes del seu llibreCollages i admirrem dibuixos de les sriesdel seu estrambotisme. Era un home feli

perqu a Can Quintana li havien organitzatlexposici La musculatura delEmpordanet. Mai no va deixar destaranimat i animava qui tenia al costat. El mesdoctubre passat enterrvem la seva Lola i vafer el cor fort per seguir illusionat i ferprojectes, per era massa sensible persuperar la prdua de lestimada. Just tresmesos desprs, en Joan va emmalaltir per

primera vegada a la seva vida. Va haver dedeixar de conduir per anar a lEstartit i aGualta com havia fet diriament. El seuexemple va seguir fins a lltim moment: fosa lhospital o a casa seva, tenia un paper i unllapis a punt per plasmar el seu ric interior. Elmillor elogi que puc escriure s que Torroellas avui millor que no seria sense la sevaempremta. Els torroellencs seguirem el seuexemple

La guerra dels Rose

Escrit per Merc Pags

Pellcula feta a EEUUDirigida per: Danny DeVitoInterpretada per: Kathleen Turner, MichaelDouglas, Danny DeVito.He vist La guerra dels Rose, una comdia

dramtica, dues vegades. La primera, la vaigtrobar una pellcula dolenta, beninterpretada, aix s, amb bons artistes, perdolenta, extremadament exagerada, ambescenes violentes i de molt mal gust.Quan la vaig veure per segona vegada, norecordava que ja lhavia vista. Quan menvaig adonar, la meva primera intenci va sertancar el televisor, deixar-ho crrer, per

dubtant de si ho era o no ho era, la pellculava anar passant i jo vaig trobar-li un sentit, unsentit relacionat amb un valor que jo tincmolt en compte: lestima, saber reconixerall que s bo duna persona, i aix va fer quelacabs de veure i que continus amb lesmeves reflexions, aquesta vegada msfavorables.Largument de la pellcula s el segent:Es tracta dun matrimoni que ja fa uns anys

que estan casats, amb dos fills i una situacieconmica justeta, per suficient. Ell, ambmoltes ganes de prosperar a la seva empresa,home treballador i decidit, i ben consideratpels seus superiors. Ella, una donaencantadora, atractiva, seductora quan shoproposa. Li agrada cuidar la casa, cuinar (suna cuinera excellent, dun gust exquisit),sap organitzar sopars suculents per als

superiors del seu marit i les seves senyores

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8shttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8shttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8s

7/29/2019 58 -octubre- 2011

18/35

18

quan ell li ho demana perqu vol quedar b ivol tenir els seus superiors contents.Els anys han passat, els fills shan fetgrans, sn a la universitat, el marit haaconseguit un bon lloc a lempresa ontreballa, guanya molts diners, es sent

orgulls, ha aconseguit els seus anhels, lesseves aspiracions, se sent un home realitzat.Ella ja t la casa dels seus somnis, el seu

marit li ha portat una criada alemanya molteficient, no vol que ella faci tota la feina. I,sembla mentida, ara que ho tenen totcomena la tragdia! A ella li sobra temps, icom que ara se sent lliure es proposatreballar. Vol dedicar-se a la restauraci.

Est preparada per a aquesta feina i firma unbon contracte amb una empresa solvent. Ellatamb est satisfeta del que ha aconseguit.El marit no ho accepta, no ho entn. A la sevadona no li falta de res, t tot el que necessitai ms. Com que es nega a acceptar-ho,menysvalora els seus coneixements i lesseves aspiracions i no reconeix que pot seruna bona professional. No vol que treballifora de casa, ja ho fa ell per a tota la famlia.

Noms faltaria!La situaci es fa insostenible. Comencen elstrmits per al divorci i, com que no es posendacord, la lluita entre el matrimoni peraconseguir la adjudicaci de la casa esdevdramtica. El marit li hauria de passar unabona quantitat de diners, per ella renuncia atot perqu noms vol la casa: la va descobrirella, la va arreglar i decorar al seu gust i, tot ique la va pagar el marit, se la sent seva! El

jutge sentencia que, en aquestes condicions,poden dividir la casa, i que cadasc tingui enpropietat la part que li correspon.Lodi que desperten aquests successos enuna dona sensible com s la protagonista dela pellcula s extrem. Ella, que havia dedicattots el seus coneixements, intelligncia, cor iaptituds a cuidar els seus fills, a atendre iajudar el seu marit perqu fes realitat les

seves aspiracions i esdevingus un bon

professional, un home ben considerat,content i orgulls dell mateix, ara no potacceptar que li giri lesquena de manera tangrollera, tan descarada, ni que lamenystingui, considerant que el seu lloc s acasa, com un valus moble ms. Aix la

descontrola, perd els estreps, i no suporta nide lluny la presncia de la persona a quihavia estimat tant.Com us podeu imaginar, la histria acabafatal! No hi ha qui els pari. Es preparen totamena de situacions dramtiques per fer-secom ms mal millor. Lodi, legoisme, laincomprensi i la intolerncia que esprofessen mtuament els porta a destruir-se

moralment i fsicament.En definitiva, pocs homes accepten que laseva dona es pugui posar al seu nivell, niintellectual, ni professional. Fa massa anysque el domini de lhome s total, i aixcostar, al meu entendre, de ser acceptattant pels homes com per les dones. El nostre

jovent sembla que ho comena a veurediferent, per jo crec que encara han depassar anys per equiparar mnimament els

dos sexes!

All que realment fa pudor

Escrit per Albert Llauss i Pascual

Un dels descobriments ms silenciosos, peralhora fantstics, que ha fet el ser humindustrialitzat s el de l'externalitzaci. Perexemple, si abans s'abocava la brossa de casadirectament al carrer (cosa que encara passa

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascual

7/29/2019 58 -octubre- 2011

19/35

19

en alguns pasos, regions i indrets), es vadescobrir que era molt millor crear una xarxade sanejament de les aiges grises i negres iun sistema de recollida de residus. Malgratque a alguns encara els costa acceptarl'existncia d'aquests serveis quan els

n'arriba la factura, i remuguen, el cert s quela seva eficcia ha quedat provada, no nomsamb una reducci de malalties contagioses,sin amb una millora notable del confort i del'entorn olfactiu. En essncia, el que estemfent, s externalitzar un problema igestionar-lo de manera ms o menysadequada en un altre lloc, lluny de la portade casa. Aix, s desitjable tenir una

depuradora moderna, que causi poquesmolsties i regeneri l'aigua per ser retornadaal medi, o unes installacions de tractamentde residus que no emetin gaire gasos i doninprioritat al reciclatge i al compostatge de labrossa orgnica.

Aquesta visi positiva de l'externalitzaci,com sabem, sovint queda alterada per unadiversitat de mals usos, conflictes i posicions

interessades. Aix, per exemple, sovints'acusa determinats grups d'exhibir unacultura del no o de no en el meu pati(tamb NIMBY, per les seves sigles enangls). Aquests fenmens sorgeixen quan lainstallaci d'un equipament, per exemple dedepuraci d'aiges o incineraci de residus,aixeca oposici entre els vens de la zona ones pretn construir. Tothom es beneficia de

l'equipament, s evident, per poquespersones el volen a prop de casa. En algunscasos, aquesta posici es trasllada al nivell deles decisions poltiques. Per exemple, shabitual trobar installacions municipals detractament de residus a tocar del lmit demolts termes, ben lluny del nucli, encara queaix signifiqui situar-lo a prop del nucli ve.

A les nostres terres tamb tenim exemplesd'aquest NIMBY ms o menys formalitzat. Lainacabable variant de la Bisbal n's unexemple. Tothom sembla coincidir que lavariant s imprescindible. La cosa s'encallaquan els del sud la volen externalitzar pel

nord, mentre que els del nord la volenexternalitzar pel sud. I tots dos grups trobenuna varietat inimaginable de slidsarguments per defensar la seva posici.Veurem quin s el grup ms fort finalment. ATorroella, si res no ho evita, tamb tenim unexemple viari. I s que la variant de la C-31,que uneix Verges i Pals passant pel centre dela vila, est actualment projectada creuant

transversalment la plana, camps a travs, perevitar acostar-se al nucli de Torroella iafectar-lo d'alguna manera. El poble,principal beneficiat de l'obra, ha emps lavariant com ms lluny millor, sense tenir encompte el mal que pugui causar a la pagesia ials sistemes naturals del riu Ter, el qual haurde creuar amb un nou viaducte.

A escala catalana s'estableix de manera

similar una lluita entre els ms forts i els msdbils per acceptar les externalitzacions. Aix,tots volem tenir energia elctrica enquantitat i amb un servei de qualitat, per larealitat s que les zones de produccinuclear, i cada cop ms elica, s'ubiquenirremeiablement a les comarques msdeprimides del pas, al sud.

Finalment, tampoc falten exemples de comno fer l'externalitzaci a l'escala global. No famassa es descobria com una empresaholandesa dedicada al tractament de residusnuclears externalitzava aquests productes al'frica, on eren gestionats abocant elsbidons amb material radioactiu directamental mar. Malgrat que l'exemple s d'all msescandals, el cas s que fem quelcom similarhabitualment. El cas dels residus s el ms

7/29/2019 58 -octubre- 2011

20/35

20

conegut, i per exemple s sabut que bonapart del material electrnic id'electrodomstics del mn acaben a lndia.Per cada dia se segueixen gestant formesd'externalitzaci creatives. La darrera intentaexternalitzar la contaminaci atmosfrica de

les nostres ciutats. Sabem que els productesde la combusti dels motors dels vehiclesemeten tot tipus de contaminantsperjudicials per la salut, per no volemrenunciar al cotxe. La soluci vindr amb elvehicle elctric, un producte que se'ns diuque s d'all ms net. S, s net per la ciutaton s'utilitza, per en el fons l'nic queaconsegueix s una externalitzaci de

l'impacte. L'energia que l'haur d'alimentarhaur de venir d'algun lloc, siguin plantesnuclears, basades en el petroli o en fontsrenovables. Fins i tot en aquests darrer cas, elms desitjable, Europa ja est planificantconstruir grans parcs amb plaquesfotovoltaiques al nord d'frica i una enormeconducci per al transport de l'energiaproduda. Un cop ms, el ric i podersexternalitza all que necessita per li

desagrada, cap al pobre, l'indefens o eldesesperat.

L'externalitzaci permet, com s'ha demostratamb un grapat d'exemples, trencar laconnexi que s'hauria d'establir entre acci iconseqncia. D'externalitzar el tractamentdels meus residus, de la meva aigua bruta, dela carretera per on passar, de les fonts que

em donen energia, de la contaminaci deltub d'escapament del meu cotxe... quinaconscincia em pot quedar de l'impactenegatiu que la meva activitat causa? Ditd'altra forma, quina motivaci tindr perreduir el volum dels meus residus, minimitzarl's d'aigua, deixar ms sovint el cotxe algaratge, gastar menys energia o utilitzar eltransport pblic si, grcies a l'externalitzaci,s algun altre desafortunat qui rep l'impacte

de les meves accions? Per desgrcia, semprehi ha qui vetlla per evitar que puguemcomprendre la relaci entre la nostra formade vida i els impactes ambientals i socials queaquesta causa. I el procs de globalitzaci, dela manera com s'est desenvolupant, cada

dia ens ho fa ms difcil.

Homenatge a Mrius Torres

Escrit per Adri Arboix

Poeta i metge (Lleida, 1910-Puig dOlena,Sant Quirze de Safaja 1942)Resum de frases, pensaments i epigrames a

partir del llibre Les coses tal com sn(editorial Acontravent, 2011) referits a unaselecci de la seva prosa (cartes, dietaris iarticles) feta pels professors Jordi Juli i PereBallart.La posici horitzontal, la sobrealimentaci,la comoditat fsica, loci, sn uns txicspoderosos per a lintellecteLombra s llum, una menor quantitat dellum

Continuo creient que aquesta vida, que potsemblar trista als tristos, s bella i bona.Noms cal no demanar-li res i agrair-li-hototDe tot all que sen diu pecats capitals,lEnveja s el que em sembla ms repugnant,ms baix i ms fastigsCal ser fidel al passat, per en tant quepassat. Estimar els records en tant que

records. Per s contra natura de voler viure

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/214-adri%C3%A0arboixhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/214-adri%C3%A0arboix

7/29/2019 58 -octubre- 2011

21/35

21

en el passat, i alimentar-se de records s comaquell que viu noms de conservesSi Du no existia, el Mal no podia existir, caruna presncia era incompatible amb laltra,com el gel amb el foc, o la llum amb latenebra

Res no engrandeix tant una nima comacceptar el dolor que comporta elcompliment del deure, res no lenforteix tantcom vncer el dolor, si no ser ms fort queell. El dolor s en certa manera la seleccinatural de les nimesSi Catalunya deixs dsser una Naciesclava sospito que jo deixaria dssernacionalista

Lesclavitud ms irremeiable la de lesclauque ni sap que ho sMagrada agafar, de tant en tant, un diaridalguns mesos enrere. La sensaci defrivolitat que procura la revisi dunaactualitat marcida s reconfortant

LA SARGANTANAElla no em veu.Passeja al meu entorn amb confiana

com si jo fos un roc. Satansa.Quasi em fa por oh cocodril pigmeu!Si ara mogus el bra, o el peu,com fugiria!Per no em mour pas.Jo penso en tu, Senyor. Perqu algun dia

jo no the vist de tant quiet que ests.-- O Du mu! en quin cau mamagariasi moguessis el bra?

El paper la Xina al mn

Escrit per Xavier Ferrer

El mes dagost vaig visitar la Xina, un pasinteressant per la realitat de canvi poltic ieconmic que viu i apassionant per la sevallarga i densa histria i cultura. Naturalment,uns dies en aquest immens pas sn del totinsuficients per poder fer una anlisidetallada, per si que dna per treuren unesimpressions que, sumades a les dades que esconeixen del pas, em permet descriure elpaper que intueixo tindr la Xina en el segleXXI. No dic res de nou si afirmo que la Xina hapassat de ser un estat emergent a unaautntica realitat poltica, econmica i militar

i que ja s un actor important en lactualitat.En primer lloc, en clau dimpressi duns pocsdies sobre el terreny, afirmar que es nota queestem davant

un pas potent, amb un creixement econmicque arriba a una ciutadania dinmicaconscient de les penries de passat i de labondat de lobertura econmica iniciada fa

trenta anys, per tamb amb una realitatpoltica de partit nic que fa els possibles pertenir a la ciutadania contenta, garantia per laseva prpia permanncia en el poder, itamb de les limitacions respecte els dretshumans i les llibertats individuals que aquestsistema comporta. Tot plegat, per, mentrehi hagi creixement i vagin sortint de lamisria milions de persones, com estsucceint actualment, tot fa pensar que el

sistema romandr fort. Que passar en elfutur, quan una majoria de la societat xinesademani llibertats individuals, collectives i dereivindicaci nacional (Tibet...), est perveure, per no s el problema davui.

Les dades que detallo a continuacidemostren que hi ha sistema per estona: unpas amb 1.500 milions de ciutadans, un 20%

de la humanitat, amb un creixement

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrer

7/29/2019 58 -octubre- 2011

22/35

22

econmic del 9% anual, amb un producteinterior brut que ja ha superat al dels estatseuropeus importants i al Jap i amenaa alsEUA, a qui pot superar abans del 2050. Unpas amb un increment de despesa endefensa superior al 10% que manifesta

discretament la voluntat de ser un actormilitar important a la zona i al mn. Un pasamb un dinamisme econmic impressionant,amb grans empreses estatals que busquencollaboraci internacional i fonts denergia alexterior, especialment a lfrica i AmricaLlatina. Un pas amb una capacitat financeraimportant que ha dut a la Xina a ser elcreditor ms significatiu dels EUA i dels estats

de la UE, fet que marca un canvi de tendnciaen les relacions econmiques globals,desplaant el centre econmic mundial cap alPacfic, noms cal veure el dinamismeeconmic i financer de Shanghai que, amb 18milions dhabitants, alberga les seus delsbancs i les multinacionals ms importants. Unpas amb un increment de graduatsuniversitaris molt significatiu que contrastaamb el ms del 90% danalfabets que tenia la

Xina noms fa uns anys i moltes ms dadessobre lagricultura, sanitat, pensions i daltresmbits, que ens mostren un pas conscient dela realitat prpia i del mn actual i que volrecuperar el paper de lder mundial que jahavia ostentat en poques passades.Aquestes sn les credencials de la Xina,veurem com les administrem des dOccident,donat que en aquest mn global, tot el quepassa en el gegant asitic ens afectadirectament.

La llengua dels esclaus

Escrit per Santi Sat

Permeteu que inici aquest article afirmant la

meva no politicitat i reproduintparcialment el que va publicar Carles Ribera,el 9 de setembre denguany, al diari El PuntAvui+, en el qual transcriu parcialmentlarticlemanllevat del senyor Josep Maria deSagarra, La llengua dels esclaus, publicat el12 d'agost de 1923 al diari La Publicitat,deBarcelona:Els que vivim a Barcelona, malgrat d'sser lanostra estimada ciutat, la fogaina ms encesadel nacionalisme, aguantem amb un certesperit mesell aquella llengua imposada queno s la nostra. La fora del costum [...], lavida del comer, sn coses que, totesplegades, ens ensopeixen els ulls i les orelles,per aguantar la llengua imposada.De tant en tant protestem *...+ contra elsdesgraciats adeptes que a casa nostra t lafamosa llengua espanyola [...].

En l'aire artificial i la barreja de la ciutat, lallengua imposada fa la viu-viu, i cap fermnacionalista s'est d'anar a un teatre on esparla en llengua espanyola, ni d'anar alcinema on tots els rtols i advertiments iliteratures tronades estan escrits en lallengua citada.De ser massa comprensius i massa tolerants,ens hem perdut sempre.Jo estimar aquell parlar d'vila *...+ quan

Catalunya sigui Catalunya, i quan no trobi capgerm meu empastifant l'aire pur de la CostaBrava amb la llengua dels esclaus.Carles Ribera el qualifica amb dos adjectiusben nostrats: clari catal.La Publicidad, diari en castell, fou fundat aBarcelona el 25 de febrer de 1878. Desprsduna srie de propietaris i tendncies, fouadquirit per Acci Catalana, branca liberal de

la Lliga Regionalista, i convertit en un diari en

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 58 -octubre- 2011

23/35

23

catal, sota el nom de La Publicitat, l1doctubre de 1922.La dictadura de Primo de Ribera, tot i laprohibici de la llengua catalana, la censurapoltica i el control dels mitjans decomunicaci, va tolerar la seva publicaci en

catal. En foren collaboradors destacatsPompeu Fabra, Josep Pla, Josep Maria deSagarra i Josep Carner... Va desaparixerdefinitivament el 23 de gener de 1939, amblarribada del rgim franquista.

Josep Maria de SagarraBarcelona, 5 de maig de 1894 27 desetembre de 1961 - En el cinquantenari de la

seva mort.Fill de l'historiador Ferran de Sagarra i deSiscar, fu la carrera de lleis a la Universitatde Barcelona, ingress a l'Institut Diplomtic iConsular de Madrid, per deix els estudisper dedicar-se de ple a la literatura: el Primerllibre de poemes (1914), la Rondallad'esparvers (1918) i la primera novella,Paulina Buxareu, el 1919, any que entr coma corresponsal a Berln del diari El Sol. Autor

duna obra rica, acolorida i precisa, barrejtemes del Modernisme amb daltres popularsi noucentistes. Entre el 1920 i el 1936 (elsfelios anys vint), recoll de la societatcatalana emocions i aspiracions poltiques, iesdevingu un mite.Formava part, juntament amb Jaume Bofill iMates, Llus Nicolau dOlwer, Antoni Rovira iVirgili, Pompeu Fabra, J. V. Foix, etc., dAcciCatalana, un partit ms catalanista que laLliga, amb voluntat social i la cultura com abandera. Va ser el ms popular delsescriptors catalans a partir dels anys vint delsegle passat. Era dels pocs literats que la gentreconeixia al veurel passar per la Rambla oassegut a la terrassa dun caf, per la sevaobra potica i teatral, i va destacar en el mndel periodisme. Durant els anys de laRepblica va ser un dels artfexs del

setmanari satric El Be Negre, un periodisme

que tractava de tu a tu les persones i elsesdeveniments, com si els tingus al davant,amb arrels populars, com tota la seva obra.Algunes de les obres ms importants:Canons d'abril i de novembre (1918),Canons de taverna i d'oblit (1922), Canons

de rem i de vela (1923), Canons de totes leshores (1925), El comte Arnau (1928), La rosade cristall (1933) i ncores i estrelles (1936);poemes satrics a El Be Negre, estrencomdies, farses i sainets, intervingu enrevistes musicals ms famoses delParallel: Charivari, La Llcia i la Ramoneta,Les llgrimes de l'Angelina, La Rambla de les

floristes; tragdies: Judit, i sobretot cre un

model de poema dramtic amb elsingredients del drama i la can popularcatalana: Maral Prior (1926), La filla delCarmes (1929), La corona d'espines (1930),L'Hostal de la Glria (1931), El Caf de laMarina (1933) i Reina (1935). Excellentperiodista i corresponsal, entre octubre de1936 i agost de 1940, resid a lestranger. Escas amb Merc Devesa, i del seu llarg viatgenasqueren dos llibres esplndids: Entre

lequador i els trpics i La ruta blava. Sestabla Pars i successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada i Banyuls de la Marenda.Escriure en catal era ja un motiu dorgull ide lluita, i deman a tots que aixconeguessin la realitat de les coses: el nomde les plantes, els animals, la natura...Sentireu desig de saber com reacciona lallengua catalana, com amaneix el seu joc devocals i consonants, i tota la seva grciafontica, per batejar aquell ocellet i aquellaplanta. I aix fugir de la llengua delsesclaus, de la llengua imposada. LarticleEl nom dels peixos va aparixer a LaPublicitatel 29 de juliol de 1923.La societat a la Roma imperial estavaformada per: els homes lliures (ciues), quetenien el llat com a llengua, i els esclaus(servis), que podien ser comprats, venuts,

castigats, obligats a fer les feines ms dures, i

7/29/2019 58 -octubre- 2011

24/35

24

normalment eren originaris de pasosconquerits, que parlaven altres llenges queel llat, les llenges dels esclaus.De retorn a Catalunya, tradu teatre deShakespeare i compongu el seu darrerpoema, El poema de Montserrat, alguns

drames en prosa i estren Lhereu i laforastera, Les vinyes del Priorat, Lalcova

vermella, La ferida lluminosa i La paraula defoc. Adapt algunes obres de Molire i Ggol,i exerc lactivitat periodstica a Destino i LaVanguardia.Conseller de la Societat General dAutorsdEspanya, Gran Creu dAlfons X el Savi,membre i president en funcions de la secci

filolgica de lInstitut dEstudis Catalans imembre de lAcadmia de Bones Lletres, foumestre en gai saber i obtingu molts premisliteraris. Mor dun carcinoma bronquial.Llegim Josep Maria de Sagarra.

Salut -Autocura-

Escrit per Pilar Solanas

Segons lInstitut dEstudis Catalans, la paraula

curaes defineix com atenci a vetllar pel bo pel bon estat dalg o dalguna cosa.

Autocura, segons el Diccionari dInfermeria

del Termcat, es defineix com un conjunt

daccions que duu a terme una persona per al

manteniment de la seva vida, la seva salut i el

seu benestar. La salut s un b que

apreciem molt ms quan ens falta, i que

impacta en el nostre funcionament fsic,

psicolgic i social.

Com a responsables de la nostra prpia saluti coneixedors del nostre cos, hem de tenir la

suficient capacitat de valorar si podemresoldre lanostra indisposici per nosaltres mateixos osi hem de buscar ajuda professional.Quan disposem dun diagnstic mdic, ens hade quedar clar que la nostra salut continuasent la nostra responsabilitat, no la delsprofessionals sanitaris.Ara que cal ser curosos amb lexcs dedespeses innecessries, si tenim recursos per

conixer com funciona el nostre cos, podremevitar la freqentaci suprflua als serveissanitaris, aix com el mal costum de prendremedicaments per a tot.Si patim una malaltia crnica, lautocura sfonamental per conviure-hi. LOMS, en elFrum Internacional Famlia i Salut, en el seuprograma Pacient expert(www.pacienteexperto.org), promou el

model dautocura amb el qual el pacient sesent responsable de la seva salut, aprn atractar la seva malaltia, accepta, coneix imant hbits saludables i, sobretot, confiaque pot millorar la seva situaci.No hi ha dubte que per assolir aquestsobjectius cal la collaboraci i la implicacidel pacient, els professionals sanitaris, elscuidadors i familiars. No hem de confondrelautocura amb la NO-cura, sin que aquest

nou enfocament dassistncia en el qual joopino, participo i sovint prenc decisionsresponsables, millorarem la nostra salut nonoms fsica, sin tamb la salut psicolgica isocial.A Catalunya, lexperincia de lICS al CAPRoquetes a pacients cardacs ha estataltament positiva i engrescadora. Caldrdifondre-ho i continuar en la mateixa lnia.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/882-pilarsolanashttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/882-pilarsolanashttp://www.pacienteexperto.org/http://www.pacienteexperto.org/http://www.pacienteexperto.org/http://www.pacienteexperto.org/http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/882-pilarsolanas

7/29/2019 58 -octubre- 2011

25/35

25

Coneixeu un portal deducaci i promoci pera la salut dirigit als ciutadans?:www.infermeravirtual.com ofereixinformaci, consells i ajuda. Est molt b, deveritat. Els avantatges de les novestecnologies cal aprofitar-los!

La Festa Major

Escrit per Jordi Bellapart

La nostra Festa Major de Sant Gens, com lamajoria de les coses de la vida, ha variat alllarg dels anys. Els nostres pares i avis ensparlaven de la festa dabans. Dels envelats,de les sardanes a la plaa, de les

confrontacions musicals entre les dues granscobles orquestra locals, els Montgrins i laCaravana, de les grans sessions de cinema, deles barques den Jaumet, dels vells i semprelluents cavallets de Cass de la Selva, de lafestes que shavien celebrat a diferents llocsde la vila: a Fora Portal, a la plaa dEspanya,a la plaa dels Dolors, al passeig deCatalunya, al camp de futbol vell (ara Jardins

John Lennon). Abans hi havia actes oficials,com lofici de Sant Gens i la process a latarda, amb assistncia dautoritats civils imilitars i jerarquies. Moltes coses hancanviat, gran part per a b.

Desprs duns anys, diguem-li dun certdeclivi, segona meitat dels seixanta i primersdels setanta, lany 1975, any de laproclamaci de Torroella Ciutat Pubilla de la

Sardana, la festa es va revifar. La comissiorganitzadora dels actes de pubillatge i altresvoluntaris (especialment gent jove), es varenorganitzar per aconseguir portar a cap unseguit de festes majors amb gransespectacles (La Trinca, Cassen, Nria Feliu,

conjunts musicals de renom, festivals denova can catalana, etc.). Els actes esprogramaven acuradament per tal que no essuperposessin al mateix horari. Als balls denit hi solia haver una orquestra de primeralnia, la Maravella, la Principal de la Bisbal oles locals Montgrins i Caravana, un espectaclecmic musical i, quan la nit era msavanada, es donava pas a un conjunt per al

jovent (Los Srex, Los Diablos, La Salseta delPoble Sec, entre daltres). Tot plegat feia queal camp de futbol shi apleguessin de duesmil a tres mil persones, com mai shavia vist.Aquesta comissi va durar cinc anys, per laseva proposta encara avui es mantexemplar.

Aquest any, durant aquests dies de festa,hem sentit a dir que quan les atraccions de

fira es posaven al camp de la Comtessa(actual aparcament situat al costat delcomenament de la carretera de lEstartit), lafesta es veia molt ms concorreguda iatractiva. s veritat que molts passants veienles atraccions firals i shi paraven. Els ballseren al costat. Els pares podien anar a ballar,en tant que els fills anaven a les parades i alscavallets, que eren ben a prop.

Tamb s cert que les atraccions de fira arasinstallen en un lloc que pot semblarapartat. Actualment no s un lloc de pas, quees vegi. Per pensem que en un futur ser unespai apropiat i definitiu per molts anys.Ledifici Espai Ter est a punt dinaugurar-se.La zona s un lloc que pot convertir-se en unaesplndida devesa, noms falta que es portina cap les infraestructures necessries que

http://www.infermeravirtual.com/http://www.infermeravirtual.com/http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://www.infermeravirtual.com/

7/29/2019 58 -octubre- 2011

26/35

26

han de propiciar-ne els accessos. Aquesta suna zona urbana que, un cop desenvolupada,ha de ser una nova entrada al nucli antic de lavila, tant des dUll com des de lentrada sudpel pont sobre el riu Ter, la qual seria molturgent que es desenvolups. Per qu

lAjuntament no pensa en lInstitut Catal delSl?

Els temps canvien. Nous gustos i tendnciesdel jovent i tamb de les noves generacionsde gent gran que ja no sn els dabans de laguerra. Ara tenim la festa del jovent per unabanda i la de les generacions ms adultes perun altra. Est de moda anar de barraques,

lloc on entitats de la vila installen la sevabarraca i ofereixen beure i entrepans amb lagratificaci dobtenir uns guanys per a lesseves activitats anuals. La gent sho passa bmenjant, bevent, tot plegat amenitzat perconjunts musicals joves, alguns dexcellentqualitat, daltres no tant, que acompanyenles trobades tertulianes damics que esretroben en aquest punt de la festa.

La gent ms gran gaudeix del concert delvespre, ara als Jardins John Lennon, i del ballde nit. Uns espectacles que aquest any hanestat pobres (les retallades shan fet notar),encara que no ha faltat el sempre llutconcert dels Montgrins i la festvola audicide sardanes daquesta cobla a la plaa de laVila.

Solen haver-hi altres espectacles, a part decinema: infantils, teatre o la que des de fauns anys presenta la colla Continutat (EsbartMontgr), que amb la presentaci aquest anyde lespectacle Els Pasos Catalans en dansa,han demostrat una vegada ms que sn undels millors grups de dansa folklricadaquest pas.

Tot plegat fa que, malgrat records passats defestes majors que podien semblar mslludes, la festa de Torroella encara continuessent una referncia i podem afirmar quesol ser una festa apreciada especialment peractes populars com el sopar popular, que

aquest any va aplegar prop de vuit-centespersones, lespectacular ball de gegants a laplaa, amb el corresponent acompanyamentmusical dels Grallers del Montgr, els correfocdels Ducs de Foc, o actes ms agosarats permolt divertits com s la Cercabirres. Totplegat fa que actes festius i convivnciaciutadana, tot i que sempre hi ha partidarisdun tipus dactes i retractors daltres, es

mantinguin en un respectus equilibri.

Uns dies abans dels oficials dies de festa, laPenya Sant Marcos organitza el ja tradicionalcorrebou, aqu anomenat vaquillas. Ja fatrenta-un anys que se celebra i es potconsiderar un acte, juntament amb el ball delmateix dia a la nit, integrat a la festa deTorroella.

LAssociaci Emdefer organitza des de fa unsanys lanomenat Techno House FestivalMontgr. Lacte aplega molts aficionats aaquest tipus de msica. Malauradament,cosa que no havia passat en anys anteriors,grups incontrolats van quedar-se fora delrecinte i van ser protagonistes daldarulls quevan afectar la desitjable convivnciaciutadana que tota festa hauria de

comportar. Els responsables de lorganitzacii els responsables municipals haurien deplantejar mesures per al proper any perquaquests fets no es repeteixin. Els dies de laFesta Major de Sant Gens de Torroella deMontgr han de continuar sent dies decelebracions festives. Shan dassimilar lesnoves modes i els canvis socials, permantenint sempre el respecte per les nostres

7/29/2019 58 -octubre- 2011

27/35

27

tradicions i per la sempre desitjableconvivncia ciutadana.

Algunes reflexions sobre ladenominada primavera

rab (I)

Escrit per Jordi Reyns Lpez

La revolution a t la consquence de lamodernisation rpressive de la priodeimpriale. Les jeunes entendaint se librer dupouvoir oppresseur, mais la manire dont ilspercevaient la construction de cette

libration portait en elle-mme une grandeintolrance. Une conception dmocratiquememergea pas, en raison de labsencedexprience dmocratique dans un passrcent et de la prgnance dune idelogielniniste dans lintelligentsia de gauche. (1)

El conflicte rab-israeli ha condicionatenormement lequilibri geopoltic mundial

durant bona part del segle XX i del que fa deXXI. Aquest conflicte t una incidncia tangran en lencaix de les peces del tauler, comen el seu moment van tenir el tel dacer o laguerra freda.

Lany 1967, a Grcia, el rgim dels coronelss capa de derrocar el govern, per lainvasi de lilla de Xipre lany 1974 per part

dels turcs provoca un gran descrdit daquest

rgim i es restauren els valors de lademocrcia.

A Portugal, lany 1974, la Revoluci delsClavells derroca el rgim totalitari salazaristacomandat per Marcelo Caetano.

A grans trets, el mn islmic es troba dividiten dos grans corrents: sunnites, xites ibahanites. Els sunnites agrupen entre el 85 iel 90 % dels musulmans i creuen queMahoma prov de la tribu rab Quraish. Elmot sunnita prov dels conceptes paraules iaccions, forma o exemple, poble deMahoma i la comunitat. Els xites, en canvi,

signifiquen entre el 10 i el 15 % de lacomunitat musulmana, creuen que Al fouliniciador de la lnia successria de Mahoma.Els xites creuen que els califes posteriors a lamort dAl van ser uns usurpadors perqu ladignitat califal prov de la comunitat que hadescollir lliurement.

Pasos amb majoria sunnita sn Algria,

l'Arbia Saudita, el Sudan, Lbia, Tunsia,Egipte, Turquia, Etipia, Kenya, etc.

Pasos amb un important percentatge dexites: lIran, lIraq, lAzerbaidjan, Bahrain, enmenor percentatge tenim pasos com elLban, el Iemen, Kuwait, Turquia, el Pakistan ilAfganistan.

Una constant dels pasos del mn rab, comTunsia, Algria, el Marroc, el Iemen, etc., hanexperimentat un important creixementdemogrfic durant els darrers vint anys, fruitduna elevada fecunditat. En aquest sentit,ens trobem que en societatsdemogrficament molt expansives, elfonamentalisme islmic shi troba ms benarrelat.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/392-jordireyn%C3%A9sl%C3%B3pezhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/392-jordireyn%C3%A9sl%C3%B3pezhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/392-jordireyn%C3%A9sl%C3%B3pez

7/29/2019 58 -octubre- 2011

28/35

28

Taxa de fecunditat al mn. Any 2006

Font: Viquipdia

Fem un salt a laltra cara del planeta i situem -nos al despatx oval dun president Nixonsuperat per lescndol Watergate. Un flamant

Jimmy Carter vol iniciar una nova etapa enpoltica internacional i ser capa de signarels acords de Camp David de 1976, lacordamb Panam i Salt II amb el govern Brezhnevlany 1972. Al mateix temps, ladministraciCarter no veur inconvenient a donar suporta guerrilles de pasos del sud dfrica comZimbabwe, que portaran personatges comRobert Mugabe al poder; o a Nicaragua ambSomoza.

Al mateix temps, el mn rab veu lexpanside dos discursos poltics contraposats: dunabanda, un discurs arabista que centra lesseves idees en la protecci dels interessoseconmics, socials, poltics i mediambientalsdels pasos rabs. Aquest discurs, que centraels interessos dels pasos rabs en unaconscincia nacional, ser superat pel discurs

islamista centrat en la religi i els valors delislam. Durant la dcada dels cinquanta iseixanta del segle XX, els pasos del mn rabexperimenten un creixement demogrfic queaccentuar encara ms les diferncies idesequilibris econmics, socials i poltics.

A finals del segle XIX, en plena decadnciadels imperis colonials, lislam es mostra

incapa dexplicar el retardament de les

societats que ns principi integrador, peraix no impedeix que sigui lnica fontgeneradora de materials ideolgics i culturalsde defensa i combat davant lnsiacolonitzadora dOccident. En aquest context,el pensament de Jamal al-Din al-Afghani

(1839-1897) esdevindr un contrapunt alpensament islamista. Al-Afghani defensa unasocietat civil secularitzada assentada sobre lasolidaritat religiosa. Fou impulsor de laNahda, que suposa una tornada a la formaoriginria de lislam. La Nahda apareix comuna forma de combat contra lagressiimperialista dOccident, i mira dintegrar lamodernitat dins la societat musulmana.

Aquestes idees s que sn revolucionries!

continuar en el proper nmero

Reflexions -El jove mossnViver i els orgens delNoucentisme a Girona

Escrit per Jaume Bassa Pasqual

A Torroella hem parlat molt del mossn Viverde desprs de la guerra, com si semprehagus tingut seixanta anys pel cap baix. Enaquest article he volgut recular una mica ireferir-me al jove Francesc Viver decomenaments del segle XX. Qui era, comera, quina activitat cultural feia i quin nivellse li reconeixia.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqual

7/29/2019 58 -octubre- 2011

29/35

7/29/2019 58 -octubre- 2011

30/35

30

Mentrestant, mossn Viver coneix nousdestins: Sant Flix de Girona (1904-1907),ecnom de Vilafreser (1907), capell de lesVetlladores de Sant Feliu de Guxols (1908-1913), fins que lany 1913 arriba a Torroella,destinat a capell de lHospital. El seu germ

Anton, ordenat lany 1903, passa tamb perdiverses parrquies fins que, malalt detuberculosi, ve a morir a Torroella, al costatde Francesc (1914).

Limpuls imparable de Francesc Viver deseguida es fa sentir a la vila. Lany 1914 fundaamb Joaquim de Camps i Arboix la revistaquinzenal El Montgr, que es publica fins que

es fusiona amb Mont-Gris, la revista delAteneu i del mestre Blasi, i aix neixEmporion el gener de 1915. Viver hi escriusota el pseudnim de Lucianus.

De la vida i obra de mossn Viver den quearriba a la nostra vila, i dels seus sentiments(republic, catalanista independentista,cristi per sobre de dretes o desquerres),

espero dir-ne quelcom en una prximaocasi.

Espai de participaci

Escrit per Albert Llauss i PascualResposta del nostre collaborador AlbertLlauss als comentaris del senyor PereCarles a larticle Els recs del Baix Ter: el

futur (nm. 56, agost 2011).

Benvolgut Sr. Pere Carles,li agraeixo les amables paraules i la fidelitatals meus escrits.Malgrat que, efectivament, no em vaig referira la qesti de les aiges residuals en capdels tres escrits que vaig dedicar a analitzar la

qesti de l'artificialitzaci dels canals deregadiu, penso que ha tocat un temaimportant i que mereix atenci.Com b intueix, tradicionalment, moltspobles, nuclis i habitatges de la conca delsrecs han utilitzat el seu cabal per abocar-hi idiluir les seves aiges residuals. L'impacted'aquesta activitat no ha estat mai mesurat,per tenint en compte el discret volum de

poblaci que utilitzava aquest servei i l'elevatcabal dels recs, no sembla que pogus tenirunes conseqncies massa negatives,malgrat distar d'una gesti correcta.Quan, ja fa uns anys, aquests projectes vanser presentats i van comenar a agafarforma, vaig alertar d'aquest aspecte no resoltalguns dels responsables dels projectes. Elsenginyers, com s lgic, van declinarqualsevol responsabilitat sobre aquest

aspecte, ms aviat pertanyent a l'esferapoltica, de gesti de govern. Els poltics,per, tamb van eludir responsabilitats.Inquirit sobre el futur d'aquesta dimensidels recs, el Subdirec