1

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Títol Ple ordinari de 29 de maig de 2014 Núm. Expedient 6-2014 Codi Classificació 1.2.1.1 Assumpte Acta del Ple ordinari de 29 de maig de 2014.

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 29 DE MAIG DE 2014

Hora de començament: les 20.00 hores del dia 29 de maig de 2014 Hora d'acabament: les 21.12 hores del dia 29 de maig de 2014 Lloc de reunió: Auditori del Teatre Ateneu Clavé. RELACIÓ D’ASSISTENTS: Sr. Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde-president- CiU. Sr. Jordi Camó Pons, 1r. tinent d’alcalde, titular de la Ponència d’Acció Social i Promoció Econòmica i regidor delegat d’Atenció Social i Serveis a la Persona, Promoció Econòmica i Ocupació- CiU. Sr. Josep Llorens Muñoz, 2n. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Coordinació del Govern Municipal i regidor delegat de Mitjans de Comunicació, Cultura i Civisme- CiU. Sra. Maria dels Àngels Cayró Pujol, 3a. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Serveis Personals i regidora delegada d’Ensenyament, Transports i Festes- CiU. Sra. Rosa Maria Salarichs Barrera, 4a. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Territori i Sostenibilitat i regidora delegada d’Ordenació del Territori- CiU. Sr. Marçal Vilajeliu Tresserras, 5è. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Règim Interior i regidor delegat d’Hisenda, Recursos Humans, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Oficina d’Atenció Ciutadana i Serveis Jurídics- CiU. Sr. Carles Aulet Salvador, regidor delegat d’Obres i Serveis, Pagesia, Mercats i Sostenibilitat- CiU Sra. Sílvia Català Mora, regidora delegada de Seguretat, Via Pública i Esports- CiU. Sra. Eliana Betina Romera Alba, regidora delegada de Participació Ciutadana, Joventut i Sanitat- CiU. Sr. Josep Romaguera Ferrer, regidor- PSC-PM. Sra. Montserrat de Diego Mitjans, regidora- PSC-PM. Sra. Antonia Garcia Martinez, regidora- PSC-PM. Sr. Salvador Domínguez Alonso, regidor- PSC-PM Sr. Xavier Pla Bancells, regidor- Esquerra-AM Sr. Jordi Romaguera Restudis, regidor- Esquerra AM Sr. Xavier Martin de Diego, regidor- P.P. Sra. Jessica Asensio Guillén, regidora- P.P. Sra. Marta Portella Nogué, secretària. Sra. Ana M. Berzal Mas, interventora-interina.

2

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

TAULA DE CONTINGUT ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 29 DE MAIG DE 2014.......................................................... 1

TAULA DE CONTINGUT.......................................................................... 2 ÍNDEX D’INTERVENCIONS..................................................................... 2 ORDRE DEL DIA...................................................................................... 3 I- PART RESOLUTIVA............................................................................. 3 PROPOSTES ORDINÀRIES.................................................................... 3

1.- Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 24 d’abril de 2014 i de l’acta de la sessió extraordinària del Ple de 29 d’abril de 2014. ..................................................................................... 3 2.- Aprovació provisional de l’Ordenança fiscal núm. 36, Taxa per a la prestació del Servei d’Escola Bressol. .................................................. 4 3.- Sol·licitud de subvenció a l’Agència Catalana de l’Aigua en base a la Resolució TES/898/2014, d’11 d’abril, per recuperar la funcionalitat hidràulica de desguàs d’un tram de La Tordera paral·lel al polígon industrial de can Buscà......................................................................... 7 4.- Aprovació del primer Text refós de la Modificació puntual del PGOUM per a la modificació del vial al c/ La Roureda, en el tram que travessa la UA-14. .............................................................................. 10 5.- Aprovació inicial de la Modificació puntual del PGOUM per a la homogeneïtzació de les dimensions de les finques mínimes en el sòl urbà i urbanitzable. ............................................................................. 15 6.- Moció que presenta el Grup Municipal de CiU de suport a la candidatura per a la declaració de patrimoni mundial de la UNESCO de la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll............................. 20 7.- Moció que presenta el Grup Municipal del PSC-PM a favor d’un servei sanitari digne a l’Alt Maresme i la Selva. .................................. 23 PROPOSTES URGENTS ................................................................... 28 8.- Aprovació del reajustament del traçat de la línia de terme en el marc de l’expedient d’alteració dels termes municipals de Sant Cebrià de Vallalta i de Tordera, en l’àmbit de la Urbanització de Castellar d’Índies. .............................................................................................. 28 9.- Aprovació inicial de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a l’adequació dels usos admesos en sòl no urbanitzable agrícola al vigent marc normatiu aplicable.............................................................................................. 32 10.- Modificació de determinades condicions financeres del crèdit ICO regulat per Reial Decret Llei 4/2012.................................................... 38

II- PART de CONTROL .......................................................................... 44 11.- Comunicacions. ........................................................................... 44 12.- Precs i preguntes......................................................................... 44

ÍNDEX D’INTERVENCIONS

3

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Alcalde3, 5, 6, 7, 9, 10, 14, 19, 20, 22, 23, 26, 27, 28, 31, 36, 37, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49

Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM ...................................................... 46 Carles Aulet Salvador.- CiU............................................................... 9, 46 Eliana Betina Romera Alba.- CiU.......................................................... 27 Jessica Asensio Guillén- P.P ................................................................. 44 Josep Llorens Muñoz.- CiU .................................................................... 22 Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM7, 10, 14, 20, 23, 26, 31, 36, 43, 45,

48 Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU.......................................... 6, 41, 47, 48 Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU ............14, 19, 31, 36, 37, 47, 48, 49 Sílvia Català Mora.- CiU......................................................................... 47 Xavier Martin de Diego.- P.P .........6, 9, 14, 19, 22, 26, 31, 36, 42, 43, 45 Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM6, 10, 14, 19, 22, 27, 31, 36, 37, 42,

45

ORDRE DEL DIA

I- PART RESOLUTIVA

PROPOSTES ORDINÀRIES

1.- Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 24 d’abril de 2014 i de l’acta de la sessió extraordinària del Ple de 29 d’abril de 2014. Identificació de l’expedient Títol Ple ordinari de 24 d’abril i extraordinari de 29 d’abril

de 2014 Núm. expedient 4 i 5/2014 Codi Classificació 1.2.1.1 Assumpte Acta del Ple ordinari de 24 d’abril i Acta del Ple

extraordinari de 29 d’abril de 2014 Alcalde: excusem la puntualitat de la regidora Jessica Asensio que s’incorporarà al llarg del plenari. El primer punt de l’ordre del dia és l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 24 d’abril de 2014 i de l’acta de la sessió extraordinària del Ple de 29 d’abril de 2014. Alguna qüestió? Doncs les aprovem i passem al següent punt.

4

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Després que l’alcalde declari oberta la reunió ningú no dedueix esmenes ni observacions a l’acta del Ple ordinari de 24 d’abril i extraordinari de 29 d’abril de 2014 i esdevenen provades per assentiment, de conformitat amb l’establert per l’article 91 del RD 2568/86, de 28 de novembre.

2.- Aprovació provisional de l’Ordenança fiscal núm. 36, Taxa per a la prestació del Servei d’Escola Bressol. Identificació de l’expedient Títol Aprovació provisional de l’Ordenança fiscal núm. 36,

Taxa per a la prestació del Servei d’Escola Bressol. Regidoria Regidoria delegada d’Hisenda Codi Classificació 1.2.1.3 Assumpte Proposta d’acord d’aprovació provisional

Antecedents i Fonaments de Dret El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. En concret, l’article 16.1 del text legal esmentat determina que els acords de modificació de les ordenances hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades i les dates de la seva aprovació i de l’inici de la seva aplicació.

Atès que, per les raons justificades als expedients corresponents, convé introduir determinades modificacions a la vigent Ordenança fiscal que regula la taxa per la prestació del servei d’escola bressol. Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats. Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible dels servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Vista la Memòria de l’Alcaldia, els informes de la secretària i de la interventora interina.

5

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Vist l’article 17 i concordants text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, El Ple de la Corporació, per majoria simple, podria adoptar els següents, ACORDS: Primer.- Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2014 i següents la modificació (MODI) de l’ordenança fiscal que a continuació es relaciona.

Número Taxes per la prestació de serveis o realització d’activitats administratives de competència local

36 MODI Taxa per la prestació del servei d’escola bressol.

Segon.- Indicar que les ordenances fiscals vigents en l’actualitat, no ressenyades en els acords precedents, continuaran vigents fins que no s’acordi la seva modificació o derogació. Tercer.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les ordenances fiscals modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província, i de la seva publicació en un diari de màxima difusió. Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe, en els termes previstos a l’article 18 del RDL 2/204 TRHL, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. Quart.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província els acords definitius que, un cop transcorregut el període d’exposició pública, procedeixi adoptar, així com el text de les ordenances modificades. Aquesta publicació podrà contenir el text complet de les ordenances o limitar-se a la publicació dels elements essencials de determinació necessària per l’Ajuntament. Cinquè.- Trametre al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, l’acord de modificació de l’ordenança fiscal número 36 d’aquest ajuntament, un cop s’hagin aprovat definitivament, de conformitat amb allò que preveu l’art. 2) del Decret 94/1995, de 21 de febrer, d’assignació de funcions en matèria d’hisendes locals als Departaments de Governació i d’Economia i Finances. Alcalde: té la paraula el regidor d’Hisenda.

6

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: portem a aprovació els preus de la llar d’infants per al curs 2014-15 i només hi ha dues modificacions. Una de caràcter formal: fins ara treballàvem amb preus màxims, i el que fem amb el nou redactat d’aquesta ordenança és adequar-ho als preus exactes que es cobraran en cada moment, i es fa una petita adequació de preus, alguns dels quals es mantenen i altres s’incrementen des del 2 al 5% màxim. Alcalde: gràcies, regidor. En Xavier Martín del PP? Xavier Martin de Diego.- P.P: gràcies, senyor alcalde. Molt bona tarda a tothom. Són augments que van del 2 al 5% i d’un servei en relació al qual en els darrers anys s’ha vist disminuïda l’aportació de la Generalitat i per tant hauríem de carregar-ho en excés al pares o a la ciutadania. Entenem que hi ha un equilibri en el repartiment de la càrrega d’aquest augment, amb la qual cosa hi votarem a favor. Alcalde: gràcies, regidor. Per part d’Esquerra Republicana, en Xavier Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: des d’Esquerra enfoquem aquest punt des de dues vessants. Una, és el problema del finançament: entenem que no és voluntat de la Generalitat no finançar les escoles bressol, sinó que es deu al mal finançament endèmic que pateix la Generalitat, la qual cosa impossibilita que faci el pagament que fins ara havia anat fent. Per tant, es demostra una vegada més que Catalunya rebem un tracte que no ens mereixem. Som de les àrees que aportem més a l’Estat Espanyol i seguim essent dels més mal finançats.

Essent les 20.06 hores, s’incorpora la regidora del Grup Municipal del PP, Sra. Jéssica Asensio Guillén.

Un exemple del que poden patir els torderencs i les torderenques és aquest: un ajuntament que es veu obligat a suportar aproximadament el 70% del dèficit del cost del servei, un servei que per altra part entenem bàsic per a les famílies en un sentit important, en el sentit que facilita la conciliació laboral i, tenint en compte la situació econòmica de la majoria de famílies torderenques, no estem d’acord amb l’increment, encara que sigui entre el 2 i el 5%. Des d’Esquerra pensem que les famílies són una peça clau de la societat i per tant han de tenir un tracte especial. Tot i que la proposta de puja no és exagerada, entenem que cal apostar per mantenir els costos el màxim de baixos possibles per a les famílies, perquè els salaris mitjans han anat baixant gradualment des del 2008 fins ara – la pèrdua de renda del català mig ha estat aproximadament d’un 15%- i si estem perdent renda, no podem acceptar que hi hagi un increment d’un servei bàsic. Per altra banda, sí que reconeixem que l’Estat espanyol una

7

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

vegada més ens maltracta amb un finançament inexistent. En conclusió, el vot d’Esquerra republicana serà contrari. Alcalde: d’acord, gràcies regidor. S’ha incorporat la regidora Jéssica Asensio durant el debat. Té la paraula en Josep Romaguera del PSC. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: gràcies. És la modificació de l’Ordenança fiscal núm.36, que fa referència a la Llar d’infants. S’apuja de 140 a 147 € la quota mensual. Una taxa es pot cobrar el 100% del seu cost, però és un material sensible. Les guarderies no és ensenyament obligatori i per tant es podria cobrar un 100%. Entenem que el finançament de la Generalitat cada cop és menys. Podríem agafar molts dels arguments del company d’ERC, i potser possiblement el servei disminueixi, no pel preu, sinó perquè la gent va més justa i ho passa més malament. Nosaltres tampoc estem d’acord en aquest augment, tot i que no és molt, però pensem que l’Ajuntament podria acabar aportant-hi el que calgués i si convé es treu d’una altra banda. Per tant, el nostre vot serà contrari. Alcalde: d’acord. Aprovaríem el punt per onze vots a favor i sis en contra. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria simple dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P., i els vots en contra dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, i dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM.

3.- Sol·licitud de subvenció a l’Agència Catalana de l’Aigua en base a la Resolució TES/898/2014, d’11 d’abril, per recuperar la funcionalitat hidràulica de desguàs d’un tram de La Tordera paral·lel al polígon industrial de can Buscà. Identificació de l’expedient Títol Sol·licitud d’un ajut a l’Agència Catalana de l’Aigua per a la

recuperació de la funcionalitat hidràulica de desguàs d’un tram de La Tordera paral·lel al polígon industrial de can Buscà.

Regidoria Sostenibilitat Núm. Expedient 4/2012

8

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Codi Classificació

13-7 Subvencions

Assumpte Aprovació de la sol·licitud de subvenció Antecedents 1.- L’Agència Catalana de l’Aigua és l’Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya i té assumides les funcions de planificació hidrològica, essent un dels objectius d’aquesta planificació el de vetllar per la conservació i manteniment de la xarxa fluvial catalana i dels ecosistemes vinculats al medi hídric. 2.- En data 29 d’abril de 2014, es publica al DOGC núm. 6612 la Resolució TES/898/2014, d’11 d’abril, per la qual es fa pública la convocatòria de subvencions consistents en la realització d’actuacions de conservació i manteniment de lleres públiques en tram urbà, la qual disposa que les actuacions es cofinançaran entre l’ACA, que subvencionarà el 80% del cost de les actuacions, i l’Ajuntament, que n’assumirà el 20% restant, on s’inclou la part proporcional d’IVA. La present subvenció també expressa que l’execució anirà a càrrec de l’ACA mitjançant Forestal Catalana, SA. 3.- Les condicions per a l’execució i pagament, en cas d’atorgament, s’establiran mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’ACA, d’acord amb les bases que regeixen la present convocatòria i el seu Annex núm. 3. 4.- És d’interès de l’Ajuntament de Tordera sol·licitar un ajut per a la recuperació de la funcionalitat hidràulica de desguàs d’un tram de La Tordera paral·lel al Polígon industrial de can Buscà. 5.- En data 19 de maig, la tècnica de Medi Ambient, Anna Pou Mas, ha emès Informe núm. 114/2014, sobre la conveniència de sol·licitar la subvenció. 6.- En data 19 de maig, l’interventora interina ha emès Informe núm. 47/2014, favorable en relació a la l’existència de crèdit pressupostari adequat i suficient per finançar la part de despesa no subvencionada d’aquest projecte. Fonaments de Dret

- D’acord amb l’article 28.4 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla

Hidrològic Nacional, les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes corresponen a les administracions amb competències en matèria d’ordenació del territori i urbanisme.

9

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

- D’acord amb els articles 25 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de

juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües, 29 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s‘aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya i 108.3 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, es poden establir convenis entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Administració local.

Per això, el Ple de la corporació podria adoptar els següents, ACORDS: Primer.- Aprovar la sol·licitud de subvenció a l’Agència Catalana de l’Aigua, en base a la resolució TES/898/2014, d’11 d’abril, per a l’execució d’actuacions dirigides a recuperar la funcionalitat hidràulica de desguàs de la Tordera al seu pas pel Polígon de can Buscà. Segon.- Facultar l’Alcalde, o persona en qui delegui, per tal que formalitzi la documentació necessària perquè esdevinguin efectius els anteriors acords presos. Tercer.- Notificar els presents acords a l’Agència Catalana de l’Aigua (c/ Provença, 204 -208, 08036-Barcelona), en el termini màxim de 10 dies hàbils a partir de la seva adopció, als efectes oportuns, i donar-ne compte al Departament d’Intervenció. Alcalde: té la paraula el regidor de Medi Ambient. Carles Aulet Salvador.- CiU: aquesta subvenció és de 12.000 euros i l’Ajuntament hi haurà de posar 3.000 euros més. És per la zona de davant del polígon de can Buscà, on se separa el riu Tordera en dos braços i perquè pugui entrar més aigua pel braç esquerre i no vingui tant carregat el braç que passa pel costat del poble. Ja se n’havia parlat amb l’ACA i creuen que és necessari, amb la qual cosa hem aprofitat la subvenció per poder-ho fer. Alcalde: gràcies, regidor. Intervencions? En Xavi Martin pel PP... Xavier Martin de Diego.- P.P: entenent que és una obra necessària, amb una aportació de l’Ajuntament del 20% del cost total, hi votarem favorablement.

10

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Alcalde: gràcies, per part d’Esquerra Republicana, en Xavier Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: entenent que millora la seguretat de l’entorn del riu, en aquest cas per evitar el perill d’inundació a l’àrea urbana, hi votarem a favor. Alcalde: gràcies. I per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: per anunciar el vot favorable. Alcalde: d’acord. Aprovaríem el punt per unanimitat. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.

4.- Aprovació del primer Text refós de la Modificació puntual del PGOUM per a la modificació del vial al c/ La Roureda, en el tram que travessa la UA-14. Identificació de l’expedient Títol 1r Text Refós de la modificació puntual del Pla

General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a la modificació del vial al carrer Roureda, en el tram que travessa la UA-14

Regidoria Ordenació del Territori Codi Classificació 6-2-1- Pla General d’Ordenació Urbana Assumpte Aprovació

Antecedents 1.- El vigent Text refós de la revisió del Pla general fou aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de data 15 d’octubre de 2003 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 23 de gener de 2004. L’esmentat planejament general urbanístic classifica l’àmbit situat a l’est del barri de Sant Pere com a Zona Urbana i hi delimita un àmbit de gestió (l’anomenada “Unitat

11

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

d’Actuació UA-14 Sant Pere”) que, alhora que regularitza la situació legal de les edificacions existents, defineix un accés i dota a aquest àmbit de l’instrument necessari pel seu desenvolupament urbanístic. 2.- Posteriorment, per donar sortida a les necessitats que ocasiona el fort creixement del municipi, es va portar a terme la requalificació d’una nova zona destinada a equipaments. Així és com, en data 22 de desembre de 2005, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament la modificació puntual presentada per aquest Ajuntament en què es classificava un àmbit de 12.118m2, destinant-lo a equipaments de titularitat pública, que es repartien de la següent manera: 7.006m2 destinats a equipament cívic-social i 5.112 m2 destinats a reserva d’equipaments. 3.- Per tal de millorar la vialitat d’aquest espai d’equipaments, en data 19 de desembre de 2007, el Ple Municipal va aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla General de d’Ordenació Urbanística municipal al sector del carrer La Roureda “UA-14” del veïnat de Sant Pere. Posteriorment, en data 28 de maig de 2008, el Ple municipal va acordar l’aprovació provisional de l’esmentat document. Elevat l’expedient de la modificació de planejament a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, aquest òrgan, en sessió d’11 de març de 2009, va adoptar el següent acord:

1.- Suspendre l’aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística municipal al sector del carrer La Roureda del veïnat de Sant Pere, de Tordera, promoguda i tramesa per l’Ajuntament, fins a la presentació d’un text refós, per triplicat verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

1.1.- Cal incloure dins de l’àmbit de la modificació tots els terrenys afectats per la proposta i justificar-ne la necessitat o bé ajustar els paràmetres urbanístics aplicables per tal de mantenir l’aprofitament establert pel planejament vigent. 1.2.- Cal donar compliment a l’article 94 del Text refós de la Llei d’urbanisme pel que fa a l’augment del sostre edificable i de densitat o bé determinar que els paràmetres establerts per la Revisió del PGO es mantenen vigents.

2.- Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 17.6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les normes urbanístiques de les figures de planejament

12

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació definitiva. 3.- Recomanar a l’Ajuntament que ressituï la peça d’aparcament, en tant que si dóna servei a l’equipament hauria d’estar dins de la peça qualificada d’equipament i si dóna servei a als habitatges de la zona, es considera més adient col·locar-ho en línia al llarg de la vialitat.

4.- El Text refós redactat ara pels serveis tècnics municipals ve a adequar el document de la modificació puntual de planejament a les prescripcions assenyalades per la Comissió Territorial d’Urbanisme, en especial pel que fa els apartats 1.1 i 1.2, que són els que defineixen el contingut dels ajustos que cal implementar per tal que pugui prosperar l’aprovació definitiva de la modificació referida. Cap dels canvis introduïts en el document de modificació de planejament general, i ara en seu de text refós, comporta adoptar nous criteris respecte l’estructura general del territori o un nou model d’ordenació ni tampoc incideixen en l’adopció de nous criteris respecte la classificació del sòl. 5.- L’Arquitecta Municipal, Roser Bellera Aranda, en data 12 de maig de 2014, emet Informe tècnic en relació a l’aprovació del 1r Text refós de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a la modificació del vial al carrer Roureda, en el tram que travessa la UA-14. 6.- En data 19 de maig de 2014, la Secretària emet Informe núm. 15/2014, favorable a la verificació del 1r Text refós de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a la modificació del vial al carrer Roureda, en el tram que travessa la UA-14. Fonaments de Dret 1.- La legislació aplicable està continguda, essencialment, a les següents normes: - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós

de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (en endavant, TRLUC). - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la

Llei d’Urbanisme (en endavant, RLUC). - Normativa urbanística municipal. 2.- Pel que fa a l’òrgan municipal competent per a l’adopció de l’acord de verificació d’aquest Text Refós, aquest és el mateix que va atorgar l’aprovació provisional, és a dir, el Ple de l’Ajuntament, de conformitat amb els articles 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases

13

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

de Règim Local (LRBRL), i 52.2.c) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMC), en relació amb els articles 85 i 92.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, tot considerant allò que estableix l’article 96 del susdit Decret Legislatiu 1/2010. Per a l’adopció d’aquest acord es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, de conformitat amb els articles 114.3.k) del TRLMC i 47.2.ll) de la LRBRL, amb la qual cosa la competència correspon al Ple amb caràcter indelegable. 3.- Pel que fa al procediment, procedeix sotmetre al Plenari municipal el Text refós de referència, per a llur verificació, sense necessitat d’efectuar nova informació pública ni atorgar nova audiència a les persones interessades. Un cop verificat el Text refós pel Ple de la Corporació Local, procedirà elevar tot l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, car aquesta és l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva del Text refós referit, de conformitat amb allò que prescriu l’article 80, apartat a), del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, en consideració a l’article 96 del mateix text normatiu. Per tot això, el Ple de la corporació, per majoria absoluta dels seus membres, podria adoptar els següents, ACORDS: Primer.- Verificar el 1r Text Refós de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a la modificació del vial al carrer Roureda, en el tram que travessa la UA-14, redactat pels Serveis Tècnics Municipals, el qual recull les prescripcions contingudes a l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 11 de març de 2009. Segon.- Fer públic l’acord de verificació del Text refós per mitjans telemàtics, d’acord amb allò que determina l’article 8.5.c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya. Tercer.- Trametre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, per a la seva aprovació definitiva, el present acord, juntament amb tres exemplars del document del Text Refós esmentat, degudament diligenciats, així com una còpia de la documentació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 17.6 del Reglament de la

14

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l’Ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació definitiva. Quart.- Fer constar que contra aquest acord, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit no qualificat, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs. Alcalde: la regidora de Territori té la paraula. Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: bona tarda a tothom. És una aprovació provisional d’una Modificació puntual del Pla general que està feta i executada. Aquesta modificació preveia un vial diferent al que estava previst al Pla general per donar accés a l’escola La Roureda. Quan va aprovar-se, es va fer de forma paral·lela a les obres d’urbanització per prioritzar el pas al col·legi, i va quedar pendent d’aprovació definitiva per una sèrie de requeriments de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, que depenien d’acords que s’havien de prendre amb alguns dels propietaris, i que fins a dia d’avui no s’ha pogut arribar a un acord i poder portar aquesta modificació tal com ens demanaven des de Barcelona. Avui presentem aquestes modificacions com a aprovació provisional. Alcalde: Intervencions? En Xavi Martín pel PP... Xavier Martin de Diego.- P.P: tenint en compte que s’inclouen les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona i esperant que les acceptin, hi votarem a favor. Alcalde: gràcies, per part d’Esquerra Republicana, en Xavier Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: entenent que recullen les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme, hi votarem a favor. Alcalde: i per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: el que fem és legalitzar o començar la legalització d’una obra ja feta que no complia amb l’antic Pla General, però que s’havia de fer i hi votarem a favor. Alcalde: d’acord, regidors. Quedaria aprovat el punt per unanimitat.

15

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria absoluta del nombre legal de membres, i el vot favorable dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.

5.- Aprovació inicial de la Modificació puntual del PGOUM per a la homogeneïtzació de les dimensions de les finques mínimes en el sòl urbà i urbanitzable. Identificació de l’expedient Títol Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General

d’Ordenació Urbanística de Tordera per a la homogeneïtzació de les dimensions de les finques mínimes en sòl urbà i urbanitzable

Regidoria Ordenació del Territori Núm. Expedient Codi Classificació

6-2-1 - Pla General d’Ordenació Urbana

Assumpte Proposta d’acord d’aprovació inicial Antecedents 1.- El vigent Text Refós de la revisió del Pla General fou aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de data 15 d’octubre de 2003 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de data 23 de gener de 2004. 2.- L’esmentat planejament general urbanístic, en llurs normes urbanístiques, estableix diverses regulacions no homogènies pel que fa al paràmetre de façana mínima en el sòl residencial urbà i de parcel·la màxima en el sòl industrial urbà i urbanitzable. 3.- La present modificació puntual de planejament raona i justifica la necessitat de la iniciativa municipal, així com l’oportunitat i conveniència de la modificació en relació als interessos públics i privats concurrents, essent el seu fonament la consecució dels següents objectius:

16

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Homogeneïtzació del paràmetre de façana mínima en el sòl residencial urbà (que passarà a ser en tots els casos de 5,5 metres), el que comportarà una major flexibilitat a l’hora d’efectuar parcel·lacions de finques.

Supressió del paràmetre de parcel·la màxima en el sòl industrial urbà i urbanitzable, el que comportarà una major flexibilitat a l’hora d’efectuar agrupacions de finques.

En cap cas les modificacions proposades comporten un increment de la densitat o ús edificatori, ni que es modifiquin els gàlibs edificatoris. 4.- Amb aquesta finalitat, es modifiquen els dits paràmetres de façana mínima i parcel·la màxima, essent l’àmbit d’aquesta modificació normativa el següent: En relació al sòl residencial urbà:

Zona de creixement urbà en fronts continus U RU01 T1 H02 Zona de Creixement urbà en ocupacions flexibles U RU01 T2 H03 MAS ROS Zona Residencial plurifamiliar U RU03 T1 H12 Zona de Ciutat Jardí U UR00 T3 H14

En relació al sòl industrial:

SÒL URBÀ INDUSTRIAL Zona Industrial Can Verdalet U UI02 T8 I02 Zona Industrial Can Buscà U UI03 T7 I03 SÒL URBÀ INDUSTRIAL NO CONSOLIDAT Sector Industrial La Mina d’Or (Torho) V (Mitjana indústria) V RU10 T7 I10 SÒL URBANITZABLE INDUSTRIAL Sector Industrial Can Buscà Nord (Mitjana indústria) V RU11 T7 I10 Sector Industrial Can Buscà nord (Petita indústria) V RU11 T8 I10

5.- En data 19 de maig de 2014, la Secretària emet Informe núm. 16/2014, favorable a l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a la homogeneïtzació de les dimensions de les finques mínimes en sòl urbà i urbanitzable. Fonaments de Dret

17

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

1.- La legislació aplicable està continguda, essencialment, a les següents normes: - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós

de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (en endavant, TRLUC). - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la

Llei d’Urbanisme (en endavant, RLUC). - Normativa urbanística municipal. 2.- Pel que fa al procediment, d’acord amb els articles 96 i 97 del TRLUC i 117 i 118 del RLUC, la modificació de les figures de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la seva formació, amb les especialitats que s’estableixen –no són obligatòries les actuacions preparatòries previstes a les lletres b i c de l’article 101.1 del RLUC ni el tràmit d’audiència, que només s’haurà de conferir, si s’escau, als ajuntaments amb els quals confini l’àmbit de l’actuació. Per tant, la tramitació d’aquesta proposta de Modificació Puntual serà la mateixa que la prevista per a la formulació de plans d’ordenació urbanística municipal, d’acord amb el que preveuen els articles 85 i 86 bis del TRLUC i l’article 107 del seu Reglament, i que es la següent: a) Aprovació inicial per part de l’Ajuntament. b) Informació pública per termini d’un mes. c) Sol·licitud d’informes als organismes afectats per raó de llurs

competències sectorials, els quals l’hauran d’emetre en un termini de dos mesos, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg, transcorregut el qual, si no s’ha lliurat, es continuarà amb la tramitació de l’expedient.

d) Si després del període d’informació pública i sol·licitud d’informes s’incorporen canvis substancials al projecte aprovat inicialment, s’haurà de procedir a un nou període d’informació pública.

e) Aprovació provisional per part de l’Ajuntament. f) Remissió de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de

Barcelona, per a la seva aprovació definitiva. 3.- D’acord amb el que preveu l’article 97.2.a) del TRLUC, pot considerar-se que la modificació de les normes urbanístiques de planejament proposada no mereix una valoració negativa. 4.- Pel que fa a la competència, d’acord amb els articles 80 i 85.1 del TRLUC: L’aprovació inicial i provisional dels plans d’ordenació urbanística

municipal que afecten el territori d’un únic municipi pertoquen a l’Ajuntament corresponent.

18

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme l’aprovació definitiva dels plans d’ordenació urbanística municipal que es refereixin a municipis de fins a 100.000 habitants.

Per la seva banda, d’acord amb els articles 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i 52.2.c) i 114.3.k) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya: Correspon al Ple l’aprovació inicial del planejament general del

municipi i l’aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d’ordenació previstos a la legislació urbanística.

Es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, amb la qual cosa la competència és indelegable.

Per tant, tant l’aprovació inicial com la provisional corresponen al Ple, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, mentre que la definitiva correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. Per tot això, el Ple de la Corporació, per majoria absoluta dels seus membres, podria adoptar els següents, ACORDS: Primer.- Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a la homogeneïtzació de les dimensions de les finques mínimes en sòl urbà i urbanitzable, d’acord amb el document redactat pels Serveis Tècnics Municipals. Segon.- Sotmetre l’expedient a informació pública per un termini d’1 mes, mitjançant publicació dels corresponents edictes al Tauler d’Anuncis, a la web municipal, al BOPB i a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal, així com, en el seu cas, a altres mitjans de comunicació. Tercer.- Disposar que la documentació que conforma la modificació puntual estarà disponible a les dependències de l’Ajuntament de Tordera (Departament de Territori i Sostenibilitat, c/ Sant Ramon, 42, antic Cap “Cal Ros”), durant tot el termini d’informació pública, per a la consulta de qualsevol persona interessada. Quart.- Simultàniament al tràmit d’informació pública, sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i, si escau,

19

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

donar audiència als ajuntaments l'àmbit territorial dels quals confini amb l’àmbit de la modificació. Cinquè.- Fer constar que contra aquest acord, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit no qualificat, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs. Alcalde: la regidora d’Urbanisme té la paraula. Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: especificar que en aquest punt la modificació es divideix en dos àmbits: residencial i industrial. En l’àmbit residencial es flexibilitza el tema de la façana mínima, doncs hi havia molta tendència a blocs d’habitatge, hi havia solars destinats a unifamiliar i a plurifamiliar i s’havia establert una façana mínima de 12 metres a algunes zones, la qual cosa suposava un problema en algunes zones a l’hora de parcel·lar. Per això s’unifica i s’homogeneïtza a tot el nucli urbà la façana mínima de cinc metres i mig a les zones que especifiquem, que és on teníem les façanes més àmplies, el que permetrà poder parcel·lar certs solars i fer habitatges unifamiliars, ja que en aquests moments no hi ha tanta tendència a poder edificar blocs d’habitatges i es podrien fer habitatges unifamiliars. D’altra banda, en el sòl industrial s’havia definit una parcel·la màxima, que impedia ajuntar dues finques per fer-hi una sola activitat. Ho hem eliminat, perquè creiem que no és necessari i, per tant, si hi ha una activitat que requereix de dos/tres solars i es poden agrupar, doncs serà possible l’agrupació. Alcalde: gràcies, regidora. En Xavi Martin del PP? Xavier Martin de Diego.- P.P: no és la primera vegada que al llarg d’aquest mandat en el plenari s’han passat punts similars a nivell urbanístic que permetien una major llibertat als propietaris, promotors o emprenedors i sempre hi hem votat a favor. Celebrem que es doni més llibertat i esperem que es facin més punts en aquest sentit. I com sempre hem fet, hi votarem a favor. Alcalde: gràcies, regidor. Per part d’Esquerra, en Xavier Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: des d’Esquerra entenem com a molt positiva la possibilitat d’agrupació de parcel·les en el sòl industrial, la qual cosa ens permet que es puguin instal·lar indústries que requereixin més superfícies i és una manera de fer més atractiu el producte industrial, i també que s’adeqüi la realitat del sòl urbà al que preveu el planejament. Tal i com comentava la regidora Salarichs, el fet de passar a façanes de cinc

20

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

metres i mig en certs llocs del municipi, possibilita encara més les transaccions urbanístiques. Per tant, hi votarem favorablement. Alcalde: gràcies, regidor. I per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: les dues propostes, tant la del sòl industrial com la del sòl urbà, ens semblen que milloren el que hi ha, oferint majors opcions. Per tant, no fem res més restrictiu, sinó ampliar el ventall. Per tant, hi estaríem d’acord. Alcalde: gràcies, regidors. Per tant, quedaria aprovat el punt per unanimitat. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria absoluta del nombre legal de membres, i el vot favorable dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.

6.- Moció que presenta el Grup Municipal de CiU de suport a la candidatura per a la declaració de patrimoni mundial de la UNESCO de la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Identificació de l’expedient Títol Suport a la candidatura per a la declaració de

patrimoni mundial de la UNESCO de la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll.

Regidoria Grup Municipal de CiU Codi Classificació 1.2.1.7 Assumpte Proposta de Moció

Antecedents

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals més importants de la Catalunya de l’època del romànic (entre els segles X i XII), comparable a d’altres monestirs i catedrals de l’àmbit cultural de l’Europa del moment. Ja al segle XI, sota l’abadiat d’Oliba, va destacar per la

21

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

importància de la seva església abacial, construïda de nou i dedicada el 1032, i per la potència de la seva biblioteca, que sota aquest personatge cabdal va depassar els dos centenars de títols. Malgrat els espolis, les destruccions i les restauracions patides al llarg del temps, es pot dir que Ripoll avui conserva un element històric que, per davant de tots els altres, continua assegurant-li un lloc en la història de l’art europeu i mundial: la seva esplèndida portalada esculpida. Però alhora permet mirar endavant, ja que la portalada de Ripoll manifesta el seu ressò en les portalades romàniques esculpides que en aquest moment eclosionaran en moltes esglésies catalanes. Alhora, el taller escultòric que va treballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII, capaç de sintetitzar algunes de les més prestigioses produccions escultòriques del moment -com les de la ciutat de Tolosa o les de l’àrea rossellonesa- manifestaria també la seva influència més o menys propera en tota una sèrie de treballs escultòrics que tindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle. Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans, la qualitat estètica, la complexitat iconogràfica i l’impacte estructural de la Portalada de Ripoll van fer que es convertís en un dels joiells de la basílica restaurada per Elies Rogent i el bisbe Morgades el 1893, i que els estudiosos de l’art la reconeguessin com una obra cabdal de l’escultura romànica europea. Al llarg del segle XX, la presa de consciència sobre el patrimoni historicoartístic i l’alerta per alguns aspectes del seu estat material van fer que s’emprenguessin mesures per garantir-ne la conservació. L'any 2013, Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de la Portalada com a element singular i únic en el món. En efecte, el simposi internacional de 2013, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per la Diputació de Girona, per l'Ajuntament de Ripoll, pel Bisbat de Vic i pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, va posar de relleu la importància de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu context històrico-artístic, com a símbol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com a element clau d’una capitalitat cultural que vol projectar-se al món. Atès que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joia reuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a ser considerada un valor universal excepcional establerts principalment en el document d'Orientacions que han de guiar l'aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial i del Protocol sobre l'ordenació dels criteris per a la identificació i preparació de les candidatures de Patrimoni Mundial i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya, l'Ajuntament de Ripoll en sessió plenària de data 27 de desembre de 2011 va iniciar

22

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

l'expedient per tal que durant l'any 2013, en motiu de que Ripoll era la Capital de la Cultura Catalana, la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada per ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO. Per tot això, el Ple de la corporació, a proposta del Grup Municipal de CiU, podria adoptar els següents, ACORDS: Primer.- Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO. Segon.- Comunicar aquesta resolució a l'Ajuntament de Ripoll i a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Alcalde: el regidor Josep Llorens té la paraula. Josep Llorens Muñoz.- CiU: bona tarda. És una moció que ens arriba de l’Ajuntament de Ripoll, que ens fa la proposta de donar suport a considerar la declaració de patrimoni mundial de la UNESCO la portalada del monestir de Ripoll i entenem que tant el monestir com la figura de l’Abad Oliva, i en aquest cas la portalada, són elements històrics coneguts i reconeguts i que val la pena donar-hi suport; i també en l’aspecte que hem de saber valorar el que tenim, que moltes vegades ho tenim però no som capaços de subratllar-ho o donar-hi prou èmfasi. Crec que valia la pena proposar aquesta moció de suport i entenem que tots hi podríem estar d’acord. Alcalde: gràcies, regidor. Intervencions? En Xavi Martín pel Partit Popular... Xavier Martin de Diego.- P.P: com no pot ser d’altra manera, hi votarem a favor. És un patrimoni històric, artístic i cultural, que posa de manifesta la importància del romànic a Catalunya i de les arrels cristianes a Catalunya. Quanta més publicitat hi donem, millor; i si s’aconsegueix, és una forma d’atreure turisme per al nostre país. És un fet positiu i per tant hi votarem a favor. Alcalde: gràcies, regidor. Per part d’Esquerra Republicana, en Xavier Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: evidentment, hi votarem a favor. Tots hem pogut gaudir de la bellesa de la portalada del Monestir de Santa

23

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Maria de Ripoll en un moment ho altre. Si la gent de Ripoll ens demana aquest suport, des d’Esquerra els hi volem oferir. Alcalde: gràcies. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: per donar el nostre recolzament a la moció. Alcalde: gràcies. Aprovaríem la moció per unanimitat. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.

7.- Moció que presenta el Grup Municipal del PSC-PM a favor d’un servei sanitari digne a l’Alt Maresme i la Selva. Identificació de l’expedient Títol Moció a favor d’un servei sanitari digne a l’Alt

Maresme i la Selva Regidoria Grup Municipal del PSC-PM Codi Classificació 1.2.1.7 Assumpte Proposta de Moció

Antecedents Els últims mesos, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) ha realitzat una reordenació dels seus serveis sanitaris a l’Alt Maresme i la Selva en els seus centres, emparant-se en el projecte de la RAT, essent el primer centre de Catalunya en posar-lo en pràctica. Aquests canvis, motivats segons l’argumentació dirigida als diferents consistoris de l’àrea d’influència de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS), esdevenen per la voluntat de garantir un Servei de qualitat, eficaç, eficient, i segur en el territori. La concentració de serveis en els diferents hospitals de la CSMS comporta un increment de la distància pels seus usuaris que viuen a la zona a l’hora d’accedir al servei, com tampoc s’assegura una

24

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

millora del servei que es concentra, atès que s’eliminen facultatius de guàrdia. La direcció del centre apel·la a l’accessibilitat i l’equitat, entenent-la com la possibilitat de disposar de les mateixes condicions, visqui on visqui el ciutadà, i canviar l’idea de la distància per la d’oportunitat. Aquesta idea pot ser perfectament vàlida per una urgència menor, però no per una usuària que es posa de part amb probables complicacions, siguin o no previstes, o qualsevol altre urgència ginecològica i que viu per exemple a Tossa de Mar. Recordem que fa dos anys la CSMS ha concentrat els serveis de ginecologia i obstetrícia a l’Hospital Sant Jaume de Calella i les usuàries que viuen a Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar han de dirigir-se a l’Hospital Sant Jaume de Calella, en cas d’urgència. Entenem que el pol turístic és un dels principals motors de l’economia dels municipis de l’Alt Maresme i de la Selva i que la seva imatge i els seus serveis són importants per mantenir l’atractiu pels seus turistes i pels qui vénen a visitar la zona, però també sense perdre de vista els ciutadans de la zona que han manifestat públicament i que demanen una sanitat pública de qualitat sense més retallades. Des del passat 28 d’octubre del 2013, l’activitat quirúrgica de cirurgia general i els seus ingressos es concentren a l’edifici de l’Hospital Sant Jaume de Calella. De la mateixa manera, tota l’activitat quirúrgica de traumatologia i d’hospitalització es concentren a l’Hospital Comarcal de la Selva de Blanes. És per aquest motiu que els consistoris de l’Alt Maresme i de la Selva, on els mesos d’estiu arribem a triplicar la nostra població, no podem oferir una imatge d’aquest nivell amb una manca de facultatius de guàrdia de traumatologia i de cirurgia. El passat 19 de febrer, el responsable de l’Àrea de Girona (àrea a la qual està adscrit l’Hospital Sant Jaume de Calella) del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va informar al personal de les unitats de l’Hospital Sant Jaume de Calella de suprimir el metge de la unitat medicalitzada del SEM i dotar-la només amb personal d’infermeria i amb un tècnic sanitari com a conductor davant qualsevol eventualitat del caràcter que sigui per atendre a la zona des de Canet fins a Tordera. Entenem que el rol de la infermeria és limitat i no es pot extralimitar en les seves funcions davant una urgència per molt qualificada que sigui el/la professional de la dotació mòbil. Aquest canvi es faria en el marc de l’anteriorment esmentada reorganització de recursos de la zona. Recordar que les bases del SEM dels hospitals comarcals de Blanes i de Sant Jaume de Calella es regulen per conveni entre SEM (empresa pública de la Generalitat) i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. SEM paga a CSMS uns 600.000 € anuals per gestionar el seu funcionament i és

25

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

el Consell Rector de la CSMS qui haurà de prendre la decisió final respecte la supressió del facultatiu de la Unitat de Suport Vital Avançat de l’Hospital Sant Jaume de Calella. Per altra banda, és de congratular la posada en marxa des del passat mes de novembre del Servei d’Hospitalització a Domicili de la Selva, després d’obtenir bons resultats i un bon acolliment de la ciutadania del servei ja existent a la zona de l’Alt Maresme, d’aquesta manera es redueixen ingressos de llits d’aguts i s’ofereix el mateix temps un servei especialitzat i atès a domicili; un clar exemple d’eficiència i optimització dels recursos i els seus professionals sanitaris. Finalment, els consistoris de l’Alt Maresme i la Selva, davant els reptes de futur que se’ns plantegen per part de la ciutadania i davant també l’obligatorietat de mantenir una sanitat pública catalana sostenible econòmicament, demanem que tots aquests serveis nous i els ja existents es preservin i siguin dotats amb els equips necessaris per la seva assistència. Per tot això, el Ple de la corporació, a proposta del Grup Municipal del PSC-PM, podria adoptar els següents, ACORDS: Primer.- Demanar el manteniment d’una sanitat pública catalana sostenible econòmicament; que tots aquests serveis nous i els ja existents es preservin i siguin dotats amb els equips necessaris, tant de personal professional com de recursos (instal·lacions, equipaments, adequació de normatives vigents...) Segon.- Que la CSMS mantingui la qualitat assistencial dels seus serveis, mantenint els seus equips, ja sigui per vacances, baixes, excedències... atès que actualment el personal restant dels equips ha d’oferir el mateix nivell de qualitat del servei amb menys recursos humans en el mateix servei. Tercer.- Demanar a la Regió Sanitària del Gironès, i per extensió a la CSMS, que mantingui la mateixa dotació del SEM (metge, infermeria i tècnic de transport sanitari) i no suprimeixi el facultatiu, com així ho va comunicar el passat 19 de febrer el responsable de l’Àrea de Girona (àrea a la qual està adscrita l’Hospital Sant Jaume de Calella) del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i que està previst aplicar aquesta retallada en breu.

26

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Quart.- Mantenir els ratis de pediatria i adults en Atenció Primària en 1.500 habitants per facultatiu, per no allargar l’espera de les visites dels usuaris amb el seu metge de família. Cinquè.- Enviar els presents acords a la Direcció i Gerència de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, a la Direcció de la Regió Sanitària del Gironès, al responsable de la Regió Sanitària del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i a les seccions sindicals de l’Hospital Sant Jaume de Calella i de l’Hospital Comarcal de Blanes. Alcalde: en Josep Romaguera, que és el ponent, té la paraula. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: gràcies. Com recordareu, fa uns anys, ens van canviar la Regió Sanitària i ara depenem de Girona. Sempre s’havia tingut com a referència l’Hospital Sant Jaume de Calella i ara que és Corporació Sanitària Maresme-La Selva, també l’Hospital de Blanes. Amb les retallades que hem patit, s’ha intentat homogeneïtzar serveis: hi ha serveis que es presten a Calella i altres a Blanes. Dintre de tot, Tordera som privilegiats, perquè quedem al mig, però també és per donar suport a pobles de la costa. Per exemple, el Servei de Ginecologia es troba a Calella i agafa fins a la població de Tossa, Lloret de Mar... i si mai s’ha de corre, han d’anar fins a Calella, amb tot el que representa. El que és cert és que hi ha les ambulàncies medicalitzades del SEM, les ambulàncies medicalitzades que van amb un sanitari, amb un metge i amb el conductor de l’ambulància, i sembla ser que, segons es va informar de paraula, tot i que la resposta oficial és que no se sap res encara, es posa el crit d’alerta perquè la Sanitat sigui com ha de ser i que no es tregui el servei del metge d’aquestes ambulàncies. També demanem que quan hi han vacances, baixes.. es cobreixi, doncs últimament els que queden ho han de suplir tot i per tant el servei que s’està donant, tot i la bona voluntat, no arriba a ser el que mereixem tots plegats. Per això portem aquesta moció per a la seva aprovació. Alcalde: gràcies, regidor. Intervencions? En Xavi Martín del PP. Xavier Martin de Diego.- P.P: la sostenibilitat econòmica del sistema sanitari, la utilització dels recursos en aquest tema, tot i la situació de crisi, no ha d’anar en detriment d’una qualitat mínima dels serveis. El regidor Romaguera anomenava diferents casos (tema ambulàncies, ginecologia, augment de població en època d’estiu...). Hi ha d’haver una optimització dels recursos, però va en detriment de la qualitat dels serveis. Per tant, entenem aquests arguments i hi votarem a favor. Alcalde: gràcies, regidor. Per part d’Esquerra en Xavier Pla.

27

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: som plenament conscients de les retallades en l’àmbit de la Sanitat Pública. Com hem defensat sempre, estem en contra i no podem ser menys aquesta vegada, a través de defensar el Consorci Sanitari de l’Alt Maresme-La Selva. Tenim clar que no es poden retallar els professionals que treballen en aquest àmbit, essent coneixedors el mateix temps de la dificultat de finançament d’aquests serveis, però com a membres electes hem de defensar que els ciutadans gaudeixin del servei que mereixen i per aquest motiu hi votarem a favor. Alcalde: gràcies, regidor. I per part de CiU, l’Eliana Romera. Eliana Betina Romera Alba.- CiU: gràcies. Bona tarda a tothom. Des del grup de CiU també hi votarem a favor, perquè estem d’acord en què s’ha de mantenir la mateixa qualitat sanitària als centres hospitalaris, als CAP’s i al SEM. Respecte d’aquest punt, que és preocupació de l’equip de govern i de la població en general, fa mesos que es parla de la retallada de l’equip facultatiu del SEM i el primer que vam fer davant d’aquests rumors va ser demanar una resposta a la Corporació de Salut del Maresme-La Selva. Si em permeteu, donaré lectura de la resposta que ens van fer arribar per tal de donar més informació a la població: “En resposta a la seva sol·licitud d’informació que ha sorgit en referència a una possible reestructuració de la base del Servei d’Emergències Mèdiques de la zona de Calella, en la nostra qualitat de president, Albert Fernández Terricabres, i directora gerent, Núria Constans, de la zona de Calella i de la Corporació de Salut Maresme i La Selva, volem fer els següents aclariments: la planificació de les respostes a les emergències i urgències mèdiques i sanitàries correspon al Departament de Salut, al Servei Català de Salut i en última instància a l’empresa pública SEM. Són aquests organismes els que tenen la competència per determinar el nombre i tipus de bases, ambulàncies i dotacions que s’han de distribuir en el territori. La Corporació de Salut del Maresme es gestiona en base a un contracte de servei i les bases ubicades a l’Hospital Sant Jaume de Calella i a l’Hospital Comarcal de Blanes. En el contracte es fixa la dotació necessària, els objectius i la contraprestació econòmica que la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha de complir. La Direcció de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, tot i sol·licitar-ho, no ha rebut cap tipus de notificació oficial ni del Departament de Salut, ni de CatSalud, ni del SEM en referència a una reordenació de les bases que gestiona. Per tant, s’ha anat informant d’aquesta situació, de la no existència d’informació oficial tant als membres del Comitè d’Empresa com als professionals dels Serveis d’Urgència que ho han requerit i als diferents ajuntaments. Com a conseqüència de tot l’expressat anteriorment, no podem aportar cap tipus de documentació, ni emetre un posicionament fins que no es tingui informació oficial sobre el tema”.

28

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Per tant, per a nosaltres també és una prioritat la qualitat sanitària i continuarem treballant perquè així sigui a la nostra població i a les rodalies. Alcalde: gràcies, regidora. Per tant, s’aprovaria la moció per unanimitat del Plenari. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.

PROPOSTES URGENTS Alcalde: i abans de passar al punt de comunicació, hi ha tres punts d’urgència. Entenc que els regidors ja han estat informats de la incorporació d’aquests tres punts. Un fa referència al moviment de termes entre Tordera i Sant Cebrià de Vallalta, l’altra fa referència a una modificació puntual del Pla general al voltant del marc normatiu en el sòl agrícola i un tercer fa referència a la modificació de les condicions financeres dels crèdits ICO. Abans de passar a discutir els punts, hauríem d’estar d’acord amb la urgència. Hi ha alguna objecció? Doncs podem aprovar la urgència i passem als punts.

8.- Aprovació del reajustament del traçat de la línia de terme en el marc de l’expedient d’alteració dels termes municipals de Sant Cebrià de Vallalta i de Tordera, en l’àmbit de la Urbanització de Castellar d’Índies. PRELIMINARMENT: declarar la urgència i el debat d’aquesta proposta per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor de CiU (9), del PSC-PM (4), d’Esquerra-AM (2) i del PP (2). Identificació de l’expedient Títol Alteració termes municipals de Sant Cebrià de Vallalta i

de Tordera Regidoria Ordenació del Territori

29

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Núm. Expedient Codi Classificació

1-1-1- Títols del municipi; creació i extinció del municipi; privilegis i franquícies

Assumpte Proposta aprovació reajustament del traçat de la línia de terme

Antecedents 1.- Amb Registre d’Entrada núm. 8336, de data 26 de setembre de 2012, l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta notifica a l’Ajuntament de Tordera que, per acord del Ple de data 20 de setembre de 2012, s’ha incoat expedient d’alteració dels termes municipals de Sant Cebrià de Vallalta i Tordera, en l’àmbit de la Urbanització de Castellar d’Índies, tot adjuntant còpia de l’expedient administratiu. 2.- Amb Registre d’Entrada núm. 1253, de data 11 de febrer de 2013, l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta notifica a l’Ajuntament de Tordera que, per acord Plenari de data 31 de gener de 2013, s’havien aprovat els nous plànols núm. III Bis, IV Bis i VI Bis, relatius a l’expedient d’atermenament abans esmentat, els quals recullen íntegrament les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Tordera, tot ajuntant còpia dels mateixos. 3.- En sessió plenària de 28 de febrer de 2013, l’Ajuntament de Tordera acorda mostrar llur conformitat a l’expedient d’alteració dels termes municipals de Sant Cebrià de Vallalta i de Tordera, en l’àmbit de la Urbanització Castellar d’Índies. 4.- En sessió plenària de 27 de març de 2014, l’Ajuntament de Tordera acorda la suspensió potestativa de l’atorgament de les llicències, a l’empara d’allò que disposa l’article 73.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, i de conformitat amb l’article 102 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en l’àmbit de sòl urbà de la Urbanització de Castellar d’Índies, del municipi de Tordera, afectat per la tramitació de l’expedient d’atermenament amb el terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta. 5.- Mitjançant escrit amb Registre d’Entrada núm. 5214, de data 21 de maig de 2014, l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta dóna trasllat d’una proposta de reajustament del traçat de la línia de terme, per raó d’un pou propietat de la Cooperativa de Castellar d’Índies, i adjunta la següent documentació esmenada:

1. Plànol IV BIS (esmenat): Proposta atermenament (esmenada). 2. Plànol V BIS (esmenat): Antic Pla Parcial –Actual límit de termes-

30

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Límit definitiu (esmenat). 3. Plànol VI BIS (esmenat): Zonificació (esmenat).

L’esmentada proposta s’ajusta a les determinacions de la reunió mantinguda entre els Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta, els Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Tordera i els representants del Servei de Règim Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals. 6.- Amb Registre d’Entrada núm. 5328, de data 26 de maig de 2014, es tramet Certificat del Ple de la Comissió de Delimitació Territorial de data 14 de maig de 2014, per mitjà del qual s’informa favorablement l’expedient d’alteració de termes municipals de Sant Cebrià de Vallalta i de Tordera. 7.- En data 29 de maig de 2014, l’Arquitecta Municipal, Roser Bellera Aranda, emet Informe favorable a l’aprovació del reajustament del traçat de la línia de terme. 8.- En data 29 de maig de 2014, s’emet Informe de Secretaria núm. 17/2014, favorable a l’aprovació de la modificació, així com en relació a l’òrgan competent i procediment a seguir. Fonaments de dret Primer.- La legislació aplicable està constituïda, essencialment, per la següent: — Articles 22.2.c) i 47.2.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

— Títol II i articles 52.2.b) i 114.2.a) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. — Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Segon.- La competència per a l’aprovació de l’alteració dels termes municipals correspon al Ple de la Corporació, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació i, per tant, amb caràcter indelegable. Tercer.- D’acord amb la legislació aplicable i en els termes dels Informes a què s’ha fet referència, procedeix acordar l’aprovació del reajustament del traçat de la línia de terme en el marc de l’expedient d’alteració dels termes

31

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

municipals de Sant Cebrià de Vallalta i de Tordera, en l’àmbit de la Urbanització de Castellar d’Índies i notificar-ho a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta, així com a la Direcció General d’Administració Local. Per això, el Ple de la corporació, que, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres, podria adoptar els següents, ACORDS: Primer.- Aprovar el reajustament del traçat de la línia de terme en el marc de l’expedient d’alteració dels termes municipals de Sant Cebrià de Vallalta i de Tordera, en l’àmbit de la Urbanització de Castellar d’Índies, així com la documentació que reflecteix el dit reajustament. Segon.- Notificar el present acord a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta –tot adjuntant còpia diligenciada de la documentació aprovada- i a la Direcció General d’Administració Local, als efectes oportuns, en el termini màxim de 10 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la seva adopció. Alcalde: la regidora d’Urbanisme té la paraula. Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: parlem d’una modificació que s’ha fet sobre una aprovació ja feta anteriorment pel Plenari. Es tracta de reajustar el terme entre Sant Cebrià i Tordera, en un tram on la línia passava per sobre d’un pou que quedava en terra de ningú. S’ha arribat a un acord amb Sant Cebrià i s’ha compensat amb metres l’espai d’aquest pou que ha quedat en el terme municipal de Sant Cebrià, en les mateixes condicions i amb el mateix metratge. Alcalde: gràcies, regidora. En Xavier Martín del PP. Xavier Martin de Diego.- P.P: per votar-hi favorablement. Alcalde: gràcies. Per part d’Esquerra Republicana, en Xavier Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: hi votarem favorablement. Alcalde: d’acord. I per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera? Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: també hi votarem favorablement. Alcalde: doncs aprovaríem aquest punt per unanimitat. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria absoluta del nombre legal de membres, i el vot favorable dels senyors Joan Carles

32

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.

9.- Aprovació inicial de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a l’adequació dels usos admesos en sòl no urbanitzable agrícola al vigent marc normatiu aplicable. PRELIMINARMENT: declarar la urgència i el debat d’aquesta proposta per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor de CiU (9), del PSC-PM (4), d’Esquerra-AM (2) i del PP (2). Identificació de l’expedient Títol Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General

d’Ordenació Urbanística de Tordera per a l’adequació dels usos admesos en sòl no urbanitzable agrícola al vigent marc normatiu aplicable

Regidoria Ordenació del Territori Núm. Expedient Codi Classificació

6-2-1 - Pla General d’Ordenació Urbana

Assumpte Proposta d’acord d’aprovació inicial Antecedents 1.- El vigent Text Refós de la revisió del Pla General fou aprovat provisionalment pel Ple de l’Ajuntament de Tordera en data 18 de juny de 2002, essent tramés a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data de 19 de juny, això és, dos dies abans de l’entrada en vigor de la nova Llei 2/2002. Atès que estava en tramitació abans de l’entrada en vigor de la norma, i tal com determina la Disposició Transitòria tercera de la Llei 2/2002, de 14 de març, la revisió del planejament no es va adaptar a la nova legislació urbanística. Finalment, la revisió del Pla General fou aprovada definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de data 15 d’octubre de 2003 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en data 23 de gener de 2004.

33

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

2.- La revisió del Pla General aprovada contemplava de forma genèrica que s’admetessin totes les activitats definides en l’article 47 de la llei 2/2002 de 14 de març. Tanmateix, posteriorment s’han anat aprovant diferents modificacions de la Llei d’urbanisme que incideixen en el règim d’usos admissibles al sòl no urbanitzable, a saber: - Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text Refós de la Llei d’urbanisme. - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, Text Refós de la Llei d’urbanisme. - Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text Refós de la Llei d’urbanisme. 3.- La regulació dels usos admissibles en el sòl no urbanitzable que preveu el vigent marc normatiu (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme) disposa un règim d’usos que divergeix, per ésser més ampli, del que estipula el vigent planejament general de Tordera. 4.- Per l’anterior, a instàncies de la Regidoria del Departament de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Tordera, es promou aquesta modificació, per tal d’ampliar el ventall d’usos admissibles en el sòl no urbanitzable, en coherència amb el marc normatiu vigent d’aplicació. 5.- La proposta de Modificació puntual del planejament general no comporta cap increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o de la intensitat dels usos, o la transformació dels usos ja establerts, ni cap canvi en la distribució de la superfície dels sistemes urbanístics ni d’equipament comunitaris de titularitat pública. 6.- En data 29 de maig de 2014, la Secretària emet Informe núm. 17/2014, favorable a l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a l’adequació dels usos admesos en sòl no urbanitzable agrícola al vigent marc normatiu aplicable. Fonaments de Dret 1.- La legislació aplicable està continguda, essencialment, a les següents normes: - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós

de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (en endavant, TRLUC). - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la

Llei d’Urbanisme (en endavant, RLUC).

34

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

- Normativa urbanística municipal. 2.- Pel que fa al procediment, d’acord amb els articles 96 i 97 del TRLUC i 117 i 118 del RLUC, la modificació de les figures de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la seva formació, amb les especialitats que s’estableixen –no són obligatòries les actuacions preparatòries previstes a les lletres b i c de l’article 101.1 del RLUC ni el tràmit d’audiència, que només s’haurà de conferir, si s’escau, als ajuntaments amb els quals confini l’àmbit de l’actuació. Per tant, la tramitació d’aquesta proposta de Modificació Puntual serà la mateixa que la prevista per a la formulació de plans d’ordenació urbanística municipal, d’acord amb el que preveuen els articles 85 i 86 bis del TRLUC i l’article 107 del seu Reglament, i que es la següent:

a) Aprovació inicial per part de l’Ajuntament. b) Informació pública per termini d’un mes. c) Sol·licitud d’informes als organismes afectats per raó de llurs

competències sectorials, els quals l’hauran d’emetre en un termini de dos mesos, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg, transcorregut el qual, si no s’ha lliurat, es continuarà amb la tramitació de l’expedient.

d) Si després del període d’informació pública i sol·licitud d’informes s’incorporen canvis substancials al projecte aprovat inicialment, s’haurà de procedir a un nou període d’informació pública.

e) Aprovació provisional per part de l’Ajuntament. f) Remissió de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de

Barcelona, per a la seva aprovació definitiva. 3.- D’acord amb el que preveu l’article 97.2.a) del TRLUC, pot considerar-se que la modificació de les normes urbanístiques de planejament proposada no mereix una valoració negativa. 4.- Pel que fa a la competència, d’acord amb els articles 80 i 85.1 del TRLUC: L’aprovació inicial i provisional dels plans d’ordenació urbanística

municipal que afecten el territori d’un únic municipi pertoquen a l’Ajuntament corresponent.

Correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme l’aprovació definitiva dels plans d’ordenació urbanística municipal que es refereixin a municipis de fins a 100.000 habitants.

Per la seva banda, d’acord amb els articles 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i 52.2.c) i

35

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

114.3.k) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya: Correspon al Ple l’aprovació inicial del planejament general del

municipi i l’aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d’ordenació previstos a la legislació urbanística.

Es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, amb la qual cosa la competència és indelegable.

Per tant, tant l’aprovació inicial com la provisional corresponen al Ple, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, mentre que la definitiva correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. Per tot això, el Ple de la corporació, per majoria absoluta dels seus membres, podria adoptar els següents, ACORDS: Primer.- Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de Tordera per a l’adequació dels usos admesos en sòl no urbanitzable agrícola al vigent marc normatiu aplicable, d’acord amb el document redactat pels Serveis Tècnics Municipals. Segon.- Sotmetre l’expedient a informació pública per un termini d’1 mes, mitjançant publicació dels corresponents edictes al Tauler d’Anuncis, a la web municipal, al BOPB i a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal, així com, en el seu cas, a altres mitjans de comunicació. Tercer.- Disposar que la documentació que conforma la modificació puntual estarà disponible a les dependències de l’Ajuntament de Tordera (Departament de Territori i Sostenibilitat, c/ Sant Ramon, 42, antic Cap “Cal Ros”), durant tot el termini d’informació pública, per a la consulta de qualsevol persona interessada. Quart.- Simultàniament al tràmit d’informació pública, sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i, si escau, donar audiència als ajuntaments l'àmbit territorial dels quals confini amb l’àmbit de la modificació. Cinquè.- Fer constar que contra aquest acord, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit no qualificat, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs.

36

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Alcalde: la regidora de Territori té la paraula. Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: Amb aquesta modificació el que fem és equiparar el Pla general a la Llei 3/2012, que modifica el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que admet en sòl rústic els mateixos usos que teníem previstos i que preveia l’article 47, de la Llei 1/2010, i afegeix un seguit d’usos que no contempla en aquests moments el nostre Pla general. Per tant, el que fem és equiparar el Pla general a la nova llei. I aquest és el motiu d’aquesta modificació que s’ha passat avui per Ple. Alcalde: gràcies, regidora. Intervencions? El Partit Popular? Xavier Martin de Diego.- P.P: tal i com hem dit en un punt anterior, tot el que sigui donar més llibertat als emprenedors i promotors per desenvolupar les seves activitat, hi estarem d’acord i amb més motius per ser una adequació a la Llei d’Urbanisme. Alcalde: per Esquerra Republicana, en Xavier Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: en el moment de la Comissió Informativa General, la regidora de Territori ens va explicar potser amb més detall la modificació, i per a la gent que ens escolta, aquesta modificació comporta la instal·lació de càmpings. Valorada aquesta nova possibilitat que quedava recollida de forma ambigua i que ara quedarà especificat, hem reflexionat sobre el model de desenvolupament que volem a Tordera. Com ja hem defensat en el Plenari, pensem que hem de desenvolupar l’activitat turística en el nostre municipi tant com sigui possible; per tant, és una àrea de creixement. Entenem que pot representar una part del PIB torderenc i que hi hem de treballar. El que potser no veiem tant bé és aquest model de desenvolupament de càmpings. Nosaltres apostem pel turisme rural, més integrat en el medi, que té un valor afegit més alt que una instal·lació d’aquest tipus. Nosaltres volem deixar Tordera al nostres fills i néts d’una forma determinada, més sostenible i més integrat, i pensem que això que se’ns proposa ara, que és facilitar la instal·lació de càmpings, no és el camí adequat. Vist que no coincidim en la manera com desenvolupar el nostre municipi, hi votarem contràriament. Alcalde: gràcies, regidor. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: estem adequant a la normativa vigent el Pla general, el qual es va aprovar abans que entrés en vigor

37

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

aquesta normativa. Entenem que és una qüestió de temps, perquè ens poden demanar el compliment de la legislació vigent. Per tant, ho aprovarem. Alcalde: gràcies, regidor. Vull fer una petita intervenció respecte a les paraules del regidor Xavier Pla. Es tracta de fer una adequació a la normativa vigent –no estem fent una altra cosa que això-, i la veritat és que permet activitats diferents a les previstes. Igualment, hi haurà una regulació per part de l’Ajuntament. Encara que adeqüem el Pla general de Tordera a la Llei urbanística de Catalunya, que és d’obligatori compliment, no significa que a l’hora que hi hagi segons quina activitat al municipi, no tingui l’Ajuntament cap tipus de potestat per decidir què s’ubicarà, doncs en molts casos igualment s’haurà de redactat un Pla Especial per dur-ho a terme. Sí que el municipi tindrà la possibilitat d’adequar a la realitat el projecte de municipi que vulguin tenir els propis torderencs i els representants polítics. Ho vull aclarir, perquè potser en el seu moment es va explicar amb alguna deficiència. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: crec que ho vam comprendre perfectament. Únicament en aquest cas ens hem posicionat. Ho vaig entendre perfectament, i així ho vaig transmetre al grup municipal el que vostè ara explicava. També entenc que s’ha d’efectuar un pla especial. Feia un posicionament de com ho entenem, com s’ha de desenvolupar el sector turístic segons Esquerra. Hem volgut puntualitzar la situació. Com a procediment administratiu entenem que és correcte, però el que he fet és posicionar-me com ens hem de desenvolupar. Alcalde: perfecte. Només volia aclarir que no és una barra lliure a partir de l’adequació a la llei de la Generalitat, sinó que l’Ajuntament seguirà tenint la potestat de tirar endavant o no les propostes que es facin a nivell de possibles activitats que es facin en el municipi. Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: només per dir-li al regidor Pla que una de les activitats que s’afegeix és la construcció per a activitats de turisme rural, que també s’ha incorporat. Alcalde: diem que era de les que no es podia fer i ara s’ha incorporat. Aquesta és la voluntat. Igualment hi ha dos vots anunciats en contra. Aprovaríem el punt per quinze vots a favor i dos en contra. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria absoluta dels nombre legal de membres, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina

38

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Romera Alba, de CiU, dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P, i els vots en contra dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM.

10.- Modificació de determinades condicions financeres del crèdit ICO regulat per Reial Decret Llei 4/2012. PRELIMINARMENT: declarar la urgència i el debat d’aquesta proposta per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor de CiU (9), del PSC-PM (4), d’Esquerra-AM (2) i del PP (2). Identificació de l’expedient Títol Modificació de determinades condicions financeres

de les operacions d’endeutament subscrites amb càrrec al mecanisme de finançament per al pagament dels proveïdors de les entitats locals, previstos al crèdit ICO, regulat per RDLL 4/2012.

Regidoria Hisenda Codi Classificació 2.2.3.1 Assumpte Proposta d’aprovació

Antecedents

En data 30 de març de 2012, el Ple de l’Ajuntament va aprovar un pla d’ajust per a atendre les obligacions pendents de pagament, d’acord amb el RDL 4/2012.

En data 30 d’abril de 2012, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas –Secretaria General de Coordinación Autonómica y Local – va valorar favorablement que l’Ajuntament de Tordera concertés les operacions de préstec a llarg termini necessàries per l’import de les obligacions pendents de pagament a proveïdors, instrumentat en el RDL 4/2012.

En data 23 de maig de 2012 l’Ajuntament de Tordera va concertar les operacions de préstec a llarg termini següents:

39

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Entitat financera Import

BANESTO 531.262,41 €        

BANKINTER 410.051,26 €        

CAM 409.876,80 €        

LA CAIXA 1.451.592,96 €    

CAIXA DEL PENEDÉS ‐ GRUP BMN 1.060.301,96 €    

BBVA 2.713.059,69 €    

BANCO POPULAR 957.292,08 €        

BANC SABADELL 449.409,65 €        

BANCO SANTANDER 1.173.611,96 €    

CAJA MAR 396.201,61 €        

BANKIA 1.156.438,98 €    

TOTAL 10.709.099,36 €  

En data 14 de maig de 2014, es publica en el Butlletí Oficial de l’Estat la Resolució de 13 de maig de 2014, de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, pel que es dona compliment a l’acord de la Comissió Delegada del Govern per assumptes econòmics, de 24 d’abril de 2014, per la modificació de determinades condicions financeres de les operacions d’endeutament subscrites amb càrrec al mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les Entitats Locals.

La Comissió Delegada del Govern per Assumptes Econòmics, va establir tres paquets de mesures, a les que es poden acollir les Entitats Locals que varen formalitzar préstecs en el marc de la primera fase del mecanisme de pagament als proveïdors, regulat mitjançant el RDL 4/2012:

1. Ampliació del període d’amortització a 20 anys i del de carència en 2 més i reducció del tipus d’interès que fixi l’acord.

2. Ampliació del període de carència en 1 any més, mantenint l’inicial d’amortització de 10 anys, i reducció del tipus d’interès en els termes que fixa l’acord.

3. Una major reducció respecte dels casos anteriors del tipus d’interès en els termes que fixi l’acord, mantenint els inicials períodes d’amortització i de carència.

Fonaments de dret

- RDL 4/2012 de 24 de febrer, pel que es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament dels proveïdors de les Entitats Locals.

40

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

- Resolució de 13 de maig de 2014, de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, pel que es dona compliment a l’acord de la Comissió Delegada del Govern per assumptes econòmics, de 24 d’abril de 2014, per la modificació de determinades condicions financeres de les operacions d’endeutament subscrites amb càrrec al mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les Entitats Locals.

Vista la proposta formulada per la Regidoria d’Hisenda i l’informe de la interventora interina,

El Ple de la corporació, en l’exercici de la competència que té atribuïda per l’article 22.2.e) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases del Règim Local, podria adoptar els següents,

ACORDS:

Pimer.- Acollir-se a la mesura d’ampliació del període de carència en 1 any, mantenint l’inicial d’amortització de 10 anys, amb una reducció intermitja del diferencial aplicable sobre l’EURIBOR a 3 mesos, es preveu que la rebaixa sigui de 131 punts bàsics més costos ocasionats, amb totes les Entitats que varen atorgar préstecs a llarg termini en el mecanisme de pagament a proveïdors regulat en el RDL 4/2012.

Segon.-S’acorda el compromís d’adhesió al Punt General de factures electròniques de l’Administració General de l’Estat (FACE), a partir del dia següent que es publiqui l’ordre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, mitjançant la qual es regularan les condicions tècniques i funcionals que ha de complir el punt general de factures electròniques. Aquest Ajuntament podrà donar compliment a aquesta obligació mitjançant la sol·licitud del servei e.FACT de factura electrònica de les administracions catalanes, una vegada estiguin resoltes les qüestions jurídiques i tecnològiques relatives a la seva integració i interoperabilitat amb la plataforma FACE de l’AGE. Tercer.- S’acorda la adhesió a la plataforma “Emprende en 3” per a impulsar i agilitzar els tràmits per l’inici de l’activitat empresarial. Aquest Ajuntament podrà donar compliment a aquesta obligació, mitjançant la sol·licitud del servei de “tramitació d’activitats empresarials al món local (Finestra Única Empresarial)” impulsat pel Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya), la Generalitat de Catalunya i les Administracions Locals catalanes, quan s’hagin resolt les qüestions jurídiques i tecnològiques perquè aquesta iniciativa inclogui els serveis “Emprende en 3”.

41

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Quart.- S’acorda el compromís de substitució immediata d’un mínim d’un 30% de les vigents autoritzacions i llicències d’inici d’activitat econòmica, per declaracions responsables o comunicacions prèvies, mitjançant l’aprovació en breu de les Ordenances tipus d’intervenció municipal ambiental de seguretat i salut pública, i d’intervenció municipal en espectacles públics i activitats recreatives, desenvolupades per la Diputació de Barcelona i impulsades pel Consorci AOC. Aquestes ordenances tipus estan adaptades a la Directiva de Serveis, la Llei 20/2013 de Garantia de la Unitat de Mercat i la normativa específica de la Comunitat de Catalunya i impliquen el compliment de la simplificació de més del 30% de les autoritzacions i llicències d’inici d’activitats a règims de declaració de responsable o de comunicació prèvia. Cinquè.- Comunicar a través de la plataforma del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, l’acord pres pel Ple d’aquest Ajuntament, així com la remissió telemàtica de confirmació del Pla d’Ajust existent. Sisè.- Facultar àmpliament l’alcalde-president d’aquest Ajuntament, Joan Carles Garcia Cañizares, i en el seu lloc al segon tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Coordinació del Govern Municipal, Josep Llorens Muñoz, per a signar quants documents siguin necessaris afectats per aquest acord. Alcalde: té la paraula el regidor d’Hisenda. Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: agraeixo que s’hagi acceptat la urgència, ja que pel termini que donava el Ministeri ens hem vist obligats a passar-ho en aquest Ple. Si es fa una mica de memòria, a l’abril de 2012 quan vam aprovar el primer préstec ICO, ja vam dir que ens hi acollíem més per responsabilitat que per les condicions que ens imposaven i pel tipus d’interès –proper al 6%- i termini que se’ns proposava. Tant desencaminats no anàvem si avui ens permeten acollir-nos a una modificació de les condicions inicials. Valorada la proposta del Ministeri, sobretot des del punt de vista de la tresoreria municipal i tenint en compte la dificultat en què es troba, per assegurar les dates en les quals ens arriben certs ingressos, sobretot els que provenen d’ens supramunicipals, i donada la volguda flexibilitat que des del Consistori donem a l’hora de cobrar certs conceptes com les quotes urbanístiques perquè som conscients de la situació econòmica actual, hem cregut convenient acollir-nos a aquesta possibilitat de poder reduir el tipus d’interès en uns 130 punts, la qual cosa ens permetrà un estalvi d’uns 900.000 € durant el que queda de vida d’aquest préstec ICO i incrementar un any el període de carència respecte al préstec que teníem actual. Això ens permetrà anar-nos adaptant una mica a aquesta incertesa, i també ens permetrà continuar amb aquesta tasca que ja fa varis plens de pressupostos que anem dient que s’està fent, d’anar reordenant i repensant

42

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

la despesa. També és cert que hi ha uns condicionants, com el cas de la factura electrònica, les declaracions responsables... entren bastant dins l’estratègia que l’equip de govern ja tenia per modernitzar i fer més accessibles els serveis de l’Ajuntament, amb la qual cosa tampoc ens implica cap canvi respecte del que ja teníem pensat. Alcalde: gràcies, regidor. Per part del PP, en Xavi Martín. Xavier Martin de Diego.- P.P: quan el PP va tornar al govern central va impulsar aquests crèdits ICO per arreglar una mica el desgavell que hi havia a molts ajuntaments de tots els colors polítics, de factures impagades. Aquests crèdits van suposar sobretot per a les petites i mitjanes empreses que tenien dificultats per cobrar i tirar endavant, poder agafar una mica d’aire. Ara afortunadament ens podem acollir a aquestes mesures, amb una reducció del tipus d’interès que permetrà reduir 900.000 € aquesta factura total del crèdit ICO, i que els proveïdors puguin cobrar més aviat. També l’augment del període de carència d’un any és molt important, perquè ens permetrà tenir més liquiditat per pagar aquestes factures el més aviat possible. En aquest sentit hi votarem a favor. Alcalde: per part d’ERC, en Xavier Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: des d’Esquerra primer de tot valorem la part financera, doncs la retallada del tipus d’interès beneficia al Consistori, evidentment ens beneficia una mica a tots. Aquesta és la part positiva, aquest estalvi en el pagament. El que no és tan positiu és que augmentem un any més de carència; el que fem és no amortitzar el préstec i endarrerim el seu retorn. Si pagues interessos, no estàs tornant capital. Aquesta és la part financera negativa. En el 2012 vam votar en contra el Pla de sanejament i el préstec ICO. No ens podem fer corresponsables de la gestió que ens va portar el 2012 a demanar aquest préstec. Crec que és el motiu de fons, el fet que ara ens estalviem uns diners per un tipus d’interès que molt amablement el govern central ens va deixar a “preu d’or”, doncs ara estalviem una mica i sembla la “xocolata del lloro”. També vull recordar que si el finançament de l’Ajuntament de Tordera fos com un ajuntament del País Basc, tindria molta més aportació del Fons de l’Estat. Si no recordo malament, estaria rebent tres vegades més del que rep ara. Per tant, sempre estem allà mateix, en el sentit que estem maltractats com a catalans i com a torderencs i això fa que l’economia local grinyoli. Hem d’assumir molts de serveis. Fa un moment hem parlat de la Llar d’infants, on hi tenim un dèficit del 70% i això ens porta a determinades situacions, però això no explica que hàgim d’arribar a aquest extrem. Per tant, tal i com vam fer el 2012 no ens podem fer corresponsables de la gestió de CiU i per tant ens veiem obligats a votar de forma negativa, tot i entendre que és positiu aquest

43

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

estalvi en el pagament d’interessos, però no és positiu el retard de l’amortització del capital d’aquest préstec. Alcalde: gràcies, regidor. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: gràcies. Es tracta de la rebaixa dels tipus d’interès del crèdit ICO que vam haver de demanar fa dos anys. Hi havia tres opcions i l’Ajuntament s’ha decantat per una: ampliar el període d’amortització a 20 anys, amb la qual cosa es pagava més a poc a poc però acabaríem pagant més, tot i la rebaixa dels interessos; la que ha agafat l’Ajuntament, que ens rebaixen els interessos, fem un any més de carència, amb la qual cosa no comencem a pagar amortització fins d’aquí a un any i va a compte de l’Ajuntament les despeses de moure tots aquests crèdits i, una tercera, que era un descompte superior dins del mateix temps que teníem previst de pagar. Per tant, m’agradaria saber quan representava l’última opció, és a dir, amb el mateix temps l’únic que fan és, sense haver de complir cap requisit, rebaixar-nos els interessos amb major quantia que no pas els altres. Per tant, pensem que la millor opció hagués estat la tercera. Però a ningú se li escapa i no és gratuït, encara que el regidor del PP digui que és gràcies al govern central que ens ha fet aquest gran favor perquè els ajuntament puguem sortir de la situació... D’entrada, ens podrien haver deixat els diners directament a nosaltres i no als bancs i ens haguéssim estalviat força diners. Però aprofitant que “el Pisuerga passa per Valladolid”, a ningú se li escapa que estem en any d’eleccions i que hi ha moltes alcaldies del PP amb problemes i ho han fet per beneficiar els seus i si de retruc se’n beneficien algú més, doncs val. Hi podríem estar d’acord si haguéssim escollit la tercera opció, és a dir, continuar pagant el temps que ens toqui, amb una rebaixa d’interessos superior. Si ara anem malament de diners i no podem pagar, imaginem-nos amb un any més de carència, anirem apilonant i haurem de tornar en 7 anys el que havíem de tornar en 8. Si ara ja és complicat, potser que aprofitem la rebaixa que ens dóna, que ja diu que és superior a l’altra. En cap cas se’ns ha dit què ens estalviaríem si haguéssim agafat les diferents opcions; no ens ho han dit, però sí que queda clar que és una major reducció que les anteriors. Podríem estar d’acord en acceptar la tercera opció, però com que no és així, el nostre vot serà contrari. Alcalde: gràcies, regidor. No hi ha més intervencions... Xavier Martin de Diego.- P.P: només un parell de puntualitzacions. L’interès és el que s’havia de demanar als mercats internacionals i afortunadament amb les mesures que s’han pres, ara s’ha pogut reduir. Diu que és una mesura del PP per afavorir les seves alcaldies; en tot cas és una mica contradictori, perquè a vegades diu que el PP va en contra dels municipis quan hem passat altres punts. Per tant, ho veig una mica

44

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

incongruent. Entenem que ens beneficia també a Tordera i a municipis de tots els colors polítics. Crec que és positiu. Alcalde: gràcies, regidors. Per tant, aprovaríem aquest punt per onze vots a favor i sis en contra. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P, i els vots en contra dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, i dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM.

II- PART de CONTROL

11.- Comunicacions. Es dóna compte al Ple dels acords de la Junta de Govern Local i de les resolucions de l’Alcaldia dictades des de l’última sessió ordinària del Ple.

12.- Precs i preguntes. Alcalde: passaríem ja a l’apartat de precs i preguntes i els demanaria que agilitzéssim el màxim aquest punt, donat que en el Clavé avui hi ha una activitat important amb motiu del centenari del Club de Futbol. Si vol començar la Jessica Asensio... Jessica Asensio Guillén- P.P: primer de tot, demano disculpes pel retard. Aquesta vegada hem estat breus, hi ha dos precs: - A l’avinguda Països Catalans, davant del Gran Prix, el carrer es troba en molt mal estat. Hem tingut constància d’alguna caiguda. Demanem que s’arregli el més aviat possible per evitar més incidents, a banda que els pares amb els cotxes no poden passar-hi bé. - A Niàgara Parc, al carrer del local social, hi ha un ressalt amb la pintura gastada. Sobretot a les nits, alguns cotxes no el veuen i rasquen. Demanem que es torni a pintar. Gràcies. Alcalde: gràcies, regidora. En Xavi Martín?

45

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Xavier Martin de Diego.- P.P: jo també seré molt breu. Faré només una pregunta: - Fa unes setmanes, s’ha aprovat definitivament la modificació del Pla general a la zona de La Mullera. Quines empreses s’han interessat per instal·lar-s’hi?. També voldríem saber si Mercadona ha tornat a manifestar la intenció de venir a aquesta zona, com volia fer fa un parell d’anys quan es va iniciar tot aquest procés. Alcalde: gràcies, regidor. Passem a les preguntes d’en Josep Romaguera... Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: Alcalde? No hem presentat cap pregunta, però faríem un prec que no hem entrat: per reclamació dels pares que utilitzen la Llar d’infants El Niu, demanaríem que estudiessin la possibilitat de fer el pas de vianants elevat. Ara hi ha la banda i voldrien que fos un pas de vianants elevat. Alcalde: gràcies, regidor. Ara té la paraula en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: gràcies. Seré breu: - Per Registre de Sortida núm. 2379, de data 12 de maig, en el qual l’Ajuntament reclama a una empresa de Tordera que presenti una factura d’abonament per un import de 87.000 € per uns treballs realitzats en el parc Massimo Dutti- entenem que és el parc situat davant d’aquesta empresa-, voldríem saber qui va encarregar aquests treballs, en base a quin projecte, si hi ha o hi havia partida pressupostària, si ja s’ha pagat i/o si és que aquesta empresa ho va fer sense cap càrrec de ningú i llavors ha presentat la factura a l’Ajuntament. - La nit del dissabte 3 al diumenge 4 de maig a Tordera es van produir tot un seguit d’actes vandàlics a uns 20 vehicles aproximadament, amb vidres trancats i robatoris d’objectes a l’interior dels vehicles. Entenem que la Policia no pot estar a tot arreu. Ara bé, voldríem saber perquè no es va activar el protocol d’actuació, ja que les queixes venien pel fet que la Policia Municipal no va avisar als propietaris dels vehicles afectats, sinó que ho van haver de fer ells mateixos avisant-se els uns als altres. Alguns dels afectats es van veure obligats a anar a Pineda de Mar, ja que a Tordera no els van poder atendre per l’allau de gent que hi va anar a presentar la corresponent denúncia, perquè era diumenge i perquè tenim el personal que tenim. Quan van arribar a Pineda, els van dir que havien d’agafar el cotxe i portar-lo a Pineda.

46

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Voldríem demanar que en casos excepcionals com el que presentem des de l’Ajuntament es facin les accions oportunes perquè les persones afectades puguin presentar denuncia a les dependències de la Policia Municipal, encara que sigui en dissabte o diumenge i a l’hora que sigui. Potser seria bo que en casos excepcionals s’engegués algun tipus de protocol perquè es pugi fer. Ja entenem la plantilla que tenim, i s’arriba a on s’arriba, ningú ho discuteix ni ho posa en dubte, però sí que hi ha casos en què seria millorable. - Voldríem saber les quotes urbanístiques pendents de pagament, des de l’últim tancament que ha fet l’Ajuntament, de les següents urbanitzacions: Niàgara Parc, Àgora Parc, Terrabrava, Sant Daniel, Sector Centre, Sector Pla de Vall. - Voldríem saber en quina data té previst l’Ajuntament fer el registre de la reparcel·lació física i econòmica de les urbanitzacions Terrabrava i Àgora Parc, doncs l’Ajuntament ja les té considerades com a finalitzades amb certificat de final d’obra, i ho volem saber perquè molts veïns han anat al Registre de la Propietat de Pineda de Mar i no troben les modificacions dels metres adjudicats, reparcel·lació... que per cert els veïns ja han pagat. Aquí acabaria. Alcalde: n’hi ha una in voce... Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM: bona nit a tothom. Ens han arribat queixes d’un grup de veïnes que tenen problemes per anar a veure els seus difunts al cementiri nou, perquè la parada de l’autobús es troba al costat de la Pista l’Amistat i són veïnes de Sant Andreu. Amb els trenta minuts que tenen per estar en el cementiri, doncs torna a passar l’autobús que les porta de tornada al poble, no en tenen suficient perquè són persones grans. Demanem que en prenguin nota i ho solucionin el més aviat possible. Alcalde: intentem respondre les preguntes. Primer hi havia dos precs de la Jessica Asensio, un fa referència a la vorera de l’av. dels PaÏsos Catalans, a l’alçada del Gran Prix, i l’altre al pas elevat situat davant del local social de Niàgara Parc. El primer el contestarà el regidor Carles Aulet i el segon la regidora Sílvia Català. De fet, és un prec... Carles Aulet Salvador.- CiU: és cert que la vorera es troba en mal estat. Tenim previst aquest hivern de trasplantar uns arbres i arreglar la vorera. Si hi ha perill imminent de caure, ho farem abans de l’hivern, però l’obra ben feta la farem l’hivern. Alcalde: d’acord. La Sílvia Català...

47

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Sílvia Català Mora.- CiU: respecta al pas de vianants, ho tindrem en compte i, en la mesura del possible, ho tornarem a pintar. Alcalde: la pregunta d’en Xavi Martín fa referència a la Mullera; com està l’aprovació definitiva i a la sol·licitud de diferents empresa per implantar-s’hi. La Rosa Salarichs... Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: està aprovat definitivament i pendent de publicació al Diari Oficial de la Generalitat i els propers dies es produirà. Evidentment aquests terrenys són privats i el que fem és donar les llicències i modificacions que ens demanen. Respecte si Mercadona ha manifestat la intenció de venir, no ho ha manifestat, al contrari, de moment continuem amb la mateixa idea. Alcalde: d’acord. Hi havia un prec in voce del regidor Xavier Pla. En tot cas, que ho contesti la regidora. Sílvia Català Mora.- CiU: de fet, aquesta es la tercera via mitjançant la qual ens arriba la demanda – a través de l’escola, dels pares...- i hem respost que estem fent un estudi i que properament explicarem un projecte que tenim preparat per intercomunicar escoles i centres esportius i d’oci i reforçarem la seguretat en aquestes zones, inclosa la llar d’infants. Alcalde: d’acord. Doncs passem a les preguntes d’en Josep Romaguera. La primera fa referència a les obres fetes en el parc de Fibracolor. En Marçal Vilajeliu ho contesta. Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: és un tema purament administratiu. Quan es va acabar el parc hi van haver deficiències i Inditex té una important fiança dipositada encara a l’Ajuntament. Segurament quan s’acabin les negociacions que tenim amb l’empresa, serà aquesta fiança la que acabarà cobrint aquest cost. Alcalde: la següent qüestió feia referència als incidents passats durant la nit del 3 al 4 de maig. La regidora de Seguretat li contesta. Sílvia Català Mora.- CiU: tot i que no hi ha un protocol escrit, l’actuació va ser la següent: un cop tenim el primer avís del primer propietari d’un vehicle afectat, i en veure que hi ha força vehicles afectats, el que prioritza la Policia, com que és diumenge, és que una de les patrulles vagi al mercat, perquè és necessari, i l’altra es destini exclusivament a aquest servei. La prioritat és fer la comprovació de tots aquests vehicles, perquè posteriorment els propietaris puguin denunciar-ho. Mentrestant, també ens

48

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

avisaven d’altres llocs, doncs no només va succeir en el pàrquing de can Comaleres. Els mateixos veïns, quan van veure el seu vehicle amb els vidres trencats, van avisar a la resta de veïns. No és que la Policia no avisés, sinó que els mateixos veïns s’avisaven els uns als altres, mentre la patrulla destinada a aquest servei estava fent la comprovació dels fets, vull dir la tramitació dels papers. El procediment per avisar al propietari és que la policia té accés a dos programes policials, a través de la matrícula del vehicle per saber qui és el propietari, amb accés a l’adreça i el telèfon. En la majoria dels casos no existeix el número de telèfon, i com a tercera via possible el que es fa es consultar-ho a través del padró i, si tampoc hi és perquè sovint no existeix el número de telèfon, la quarta via per poder localitzar el propietari és personar-se a casa seva a l’adreça que indica el Padró, sempre que sigui de Tordera. Si és de fora, no el podem avisar. Aquesta patrulla, que estava fent la comprovació de tots els vehicles, no podia avisar als propietaris, sinó que prioritàriament havia de fer el tràmit. Aquella nit es van trencar els vidres de quinze vehicles, tretze dels quals van posar denúncia a Tordera. A més, se’ls oferia la possibilitat de venir amb posterioritat a presentar la denúncia, fins a un termini de sis mesos. No calia corre, i només en dos casos es va presentar la denúncia als mossos. Sí que hi havia oficina de denúncies i sí que se’ls va oferir la possibilitat de venir amb posterioritat. Normalment hi ha oficina de denúncies cada dia dins d’un horari, no les vint-i-quatre hores. Les persones que fan la recollida de les denúncies han de tenir una formació específica i no tots els policies ho poden fer. Bàsicament en resum és això. Alcalde: l’altra pregunta és en relació a l’últim tancament de les quotes urbanístiques a diversos sectors urbanístics. Regidor? Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: amb dades del mes de març estem parlant d’un deute total en concepte de quotes urbanístiques a urbanitzacions d’uns 7,5 milions d’euros i s’engloba dins del deute total que suporta l’Ajuntament que com bé saben ronda els 15 milions d’euros. En xifres rodones estaríem parlant a Niàgara Parc d’uns 700.000 €; 3.000.000 d’euros a Àgora Parc; 1.800.000 € al sector Centre, 2.500.000 € a Sant Daniel i 90.000 € a Terrabrava. Però, si volen, llavors no tenim problema per passar-ho amb més detall. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: I la Mullera? Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: la Mullera és compensació...

49

En

don

o fe

, la

secr

etàr

ia, M

arta

Por

tell

a N

ogu

é

Alcalde: d’acord. I la darrera qüestió que planteja el regidor Romaguera és al voltant de les reparcel·lacions d’Àgora Parc i Terrabrava. La regidora de Territori...... Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: les reparcel·lacions d’Àgora Parc i Terrabrava estan aprovades definitivament, però es va decidir estimar unes al·legacions, encara que fora de termini, perquè es va considerar que eren prou importants d’alguns propietaris amb parcel·les en zones de sistemes. Aquests propietaris tenen uns drets edificatoris que van adquirir en el moment de comprar la parcel·la, abans que es fes aquesta reparcel·lació i s’aprovés la urbanització en sí – el pla parcial- i s’ha decidit reconèixer aquests drets amb parcel·les urbanitzables. Fins i tot això comportarà una modificació de pla general. Aquestes modificacions s’estan pactant tant amb els propietaris com amb la Direcció General d’Urbanisme i són una mica més complicades del que es preveia al principi. Per tant, això no està inscrit per aquest motiu. Alcalde: acabaríem el plenari amb aquesta última intervenció. Va haver-hi una entrada de preguntes del públic fora de termini i no hem tingut temps de preparar la resposta perquè és una bateria de preguntes que presentava la Sra. Sílvia Gómez Cuevas. No ho contestarem en aquest plenari per falta de temps, però ho contestarem per escrit i, si cal, en el proper plenari. Queda la pregunta in voce de la Toñi, li contesto jo mateix. Tenim la voluntat, i així ho vaig parlar amb un grup de veïns d’una zona concreta del municipi, d’intentar fer en un breu termini de temps un bus específic un cop per setmana que vagi explícitament al cementiri amb temps suficient, en horari de matí, i que vagi bé a les persones grans, ja que són les que habitualment hi van, a banda de la mitja hora que es té diàriament. Treballem amb això i crec que en breu tindrem resposta. Acabem el Ple. Bona nit a tothom. L’alcalde-president aixeca la sessió de la qual, com a secretària de la corporació, estenc aquesta acta. La secretària, Vist-i-plau, L’alcalde-president, Marta Portella Nogué Joan Carles García Cañizares