6a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de...

Gerència de Serveis de Medi AmbientEdifici del Rellotge, 2n pisComte d’Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/mediambient/default.asp

Àrea de Medi Ambient

Servei de ProgramacióEdifici Can SerraRambla de Catalunya, 126, 5è pis08008 BarcelonaTel. 934 022 237s.programació@diba.catwww.diba.cat/menugovernlocal/cci.asp

Àrea d’Hisenda iRecursos Interns

6a edició delCercle deComparacióIntermunicipalde Gestió i Tractament deResidus i Neteja Viària

Resultats any 20086a e

dic

ió d

el C

ercl

e d

e C

om

par

ació

Inte

rmun

icip

al d

e G

esti

ó i

Trac

tam

ent

de

Res

idus

i N

etej

a V

iàri

aR

esul

tats

any

200

8


Resultats any 2008

Diputació de BarcelonaÀrea de Medi AmbientGerència de Serveis de Medi AmbientEdifici del Rellotge, 2n pisComte d’Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/mediambient/default.asp

Diputació de BarcelonaÀrea d’Hisenda i Recursos InternsServei de ProgramacióRambla de Catalunya, 126, 5è pis08008 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/menugovernlocal/cci.asp

Primera edició: novembre 2009Impressió: UIR

Cercles de comparació intermunicipals

su

ma

ri

PRÒLEG ..........................................................................................................................................................................................3ELS CERCLES DE COMPARACIÓ INTERMUNICIPAL ..........................................................................................................5

INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................................................7DEFINICIÓ, OBJECTIUS I COMPROMISOS ......................................................................................................................8FASES DE L’ESTUDI ................................................................................................................................................................9ALGUNES XIFRES .................................................................................................................................................................22

MARC TEÒRIC .............................................................................................................................................................................23DEFINICIÓ I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES ..........................................................................................................25UTILITATS I APLICACIONS DELS INDICADORS ..........................................................................................................25EL BENCHMARKING ............................................................................................................................................................26LEGISLACIÓ ...........................................................................................................................................................................28BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................................................................29

EL CERCLE DE COMPARACIÓ DE RESIDUS - NETEJA ....................................................................................................31CALENDARI DEL CERCLE ..................................................................................................................................................33PARTICIPANTS .......................................................................................................................................................................34

FASE DE DISSENY: GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS ..............................................................................................37INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................................................39QUADRE RESUM D’INDICADORS DE GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS .....................................................40I. DIMENSIÓ ENCÀRREC POLÍTIC / ESTRATÈGIC .......................................................................................................42II. DIMENSIÓ USUARI / CLIENT .......................................................................................................................................48III. DIMENSIÓ VALORS ORGANITZATIUS / RECURSOS HUMANS ........................................................................49IV. DIMENSIÓ ECONÒMICA .............................................................................................................................................55V. INDICADORS ENTORN ..................................................................................................................................................62

FASE DE DISSENY: NETEJA VIÀRIA ......................................................................................................................................63INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................................................65QUADRE RESUM D’INDICADORS DE NETEJA VIÀRIA ..............................................................................................66I. DIMENSIÓ ENCÀRREC POLÍTIC / ESTRATÈGIC .......................................................................................................68

FASE DE MESURA: GESTIÓ I TRACTAMENT RESIDUS ....................................................................................................85INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................................................87VARIABLES .............................................................................................................................................................................89

FASE DE MESURA: NETEJA VIÀRIA ......................................................................................................................................97VARIABLES .............................................................................................................................................................................99

FASE D’AVALUACIÓ: GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS ....................................................................................... 103INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................................... 105I. DIMENSIÓ ENCÀRREC POLÍTIC / ESTRATÈGIC ..................................................................................................... 107II. DIMENSIÓ USUARI / CLIENT .................................................................................................................................... 119III. DIMENSIÓ VALORS ORGANITZATIUS / RECURSOS HUMANS ..................................................................... 122IV. DIMENSIÓ ECONÒMICA ......................................................................................................................................... 130V. INDICADORS ENTORN .............................................................................................................................................. 137

FASE D’AVALUACIÓ: NETEJA VIÀRIA ................................................................................................................................ 139INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................................... 141I. DIMENSIÓ ENCÀRREC POLÍTIC / ESTRATÈGIC ..................................................................................................... 143II. DIMENSIÓ USUARI / CLIENT .................................................................................................................................... 147III. DIMENSIÓ VALORS ORGANITZATIUS / RECURSOS HUMANS ..................................................................... 150IV. DIMENSIÓ ECONÒMICA ......................................................................................................................................... 158V. INDICADORS ENTORN .............................................................................................................................................. 162

SUMARI


su

ma

ri

FASE DE MILLORA.................................................................................................................................................................. 163INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................................... 165BADALONA ......................................................................................................................................................................... 171CANET DE MAR ................................................................................................................................................................. 179CASTELLDEFELS ................................................................................................................................................................ 187FRANQUESES DEL VALLÈS, LES ................................................................................................................................... 195GARRIGA, LA ...................................................................................................................................................................... 203GAVÀ ..................................................................................................................................................................................... 209GRANOLLERS ..................................................................................................................................................................... 217IGUALADA........................................................................................................................................................................... 225LLEIDA .................................................................................................................................................................................. 233MANCOMUNITAT DE LA PLANA .................................................................................................................................. 241MANCOMUNITAT DEL CARDENER .............................................................................................................................. 247MANRESA ............................................................................................................................................................................ 255MATARÓ ............................................................................................................................................................................... 263MOLLET DEL VALLÈS ....................................................................................................................................................... 271PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS ....................................................................................................................................... 279PRAT DE LLOBREGAT, EL ................................................................................................................................................ 285REUS ...................................................................................................................................................................................... 291SABADELL ........................................................................................................................................................................... 299SANT BOI DE LLOBREGAT .............................................................................................................................................. 307SANT CUGAT DEL VALLÈS .............................................................................................................................................. 315SANT JOAN DESPÍ ............................................................................................................................................................ 323SANTA COLOMA DE GRAMENET ................................................................................................................................. 331TERRASSA ........................................................................................................................................................................... 337VILADECANS ...................................................................................................................................................................... 345VILAFRANCA DEL PENEDÈS .......................................................................................................................................... 349

INFORME GLOBAL DELS INDICADORS DE GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS I NETEJA VIÀRIA: CONCLUSIONS ............................................................................. 357

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................................... 3592. ANÀLISI GLOBAL DELS INDICADORS .................................................................................................................... 3613. ANÀLISI DELS TALLERS DE MILLORA..................................................................................................................... 379CONCLUSIONS FINALS ................................................................................................................................................... 381


3

pr

òl

eg

El document que teniu a les mans és el resultat de moltes hores de feina i de de-bat del Cercle de Comparació Intermu-nicipal de Recollida de Residus i Neteja Viària, un dels serveis municipals bàsics en els que més recursos econòmics i lo-gístics hi destinen els ajuntaments.

Malgrat que la quantitat de taules i de xi-fres de partida pot resultar aclaparadora el més important és el que hi ha al darre-ra, totes les sinèrgies generades per la re-lació directa i l’intercanvi d’experiències entre els tècnics que hi han participat.

Els Cercles son una iniciativa impulsada pel Servei de Programació i per la Gerèn-cia de Serveis de Medi Ambient de la Di-putació de Barcelona, que pretén la mi-llora de la qualitat del processos a partir de l’adopció de les actuacions de millora contínua en cadascun dels serveis de re-collida de residus i de neteja viària que participa en els Cercles.

Això es fa a través d’uns tallers on es desenvolupa un treball pràctic que parteix de variables i indicadors de la situació de cada municipi i de la comparació entre els diversos municipis participants, per arribar a proposar per a cadascun d’ells possibles accions de millora fàcilment implantable per avançar en la millora continua d’aquest servei.

Enguany han participat al cercle 24 municipis, destacar que dos són municipis de fora de la província de Barcelona. Per raons d’operativitat i per facilitar les tasques es va dividir en dos tallers, un per els municipis de més de 50.000 habitants i un altra per els municipis d’entre 10.000 i 50.000 habitants.

Esperem seguir avançant en properes edicions dels cercles i que aquests pu-guin seguir sent una eina de millora i d’innovació per els serveis municipals de recollida de residus i neteja viària.

Barcelona, novembre de 2009

Joan Antoni Baron i EspinarDiputat de l’Àrea de Medi Ambient

PRÒLEG


5ELS CERCLES DE COMPARACIÓ INTERMUNICIPAL


7

ce

rc

le

s de c

om

pa

ra

ció in

te

rm

un

icip

al

INTRODUCCIÓ

L’experiència de la Diputació de Barcelona en l’àmbit dels indicadors de gestió local es remunta a l’any 1983, amb l’aparició del Servei d’Informació Econòmica Municipal (SIEM). Aquest producte, que gaudeix d’un gran prestigi en l’àmbit de les finances locals, se centra en termes pressuposta-ris, de fiscalitat i d’endeutament.

La demanda creixent de serveis públics es va enfortir notablement durant la dècada dels 80, la qual cosa va comportar que els ajuntaments haguessin d’incrementar d’una manera ràpi-da i relativament poc ordenada la prestació de nous serveis per a la ciutadania. Als anys 90 es va veure la necessitat d’instrumentalitzar la ges-tió en la provisió dels serveis públics locals, i la racionalització i la qualitat van esdevenir con-ceptes claus en parlar de serveis públics. Així doncs, es fa necessari començar a treballar per obtenir informació en relació a la manera en què se subministren aquests serveis, per tal que els responsables i gestors municipals puguin pren-dre decisions.

En aquesta situació, es crea una nova línia de tre-ball l’any 1998 destinada a la posada en marxa d’un instrument per a l’obtenció d’informació comparada en el marc de la gestió dels serveis: l’estudi Indicadors de Gestió de Serveis Munici-pals (IGSM). La característica principal d’aquest estudi, que s’elaborava a partir d’enquestes re-meses als municipis, és que oferia als municipis participants una evolució dels seus indicadors de gestió, de forma comparada amb la mitjana del conjunt de municipis participants.

L’any 2000 es produeix un nou salt qualitatiu amb la creació dels Cercles de Comparació In-termunicipal (CCI). Es tracta d’un instrument que va més enllà de l’obtenció d’informació, perme-tent la participació dels responsables locals en el procés de definició i validació dels indicadors, en l’anàlisi dels resultats, i la comparació entre els diferents municipis. Tot això ha de possibilitar el coneixement i transferència de bones pràctiques i l’establiment d’accions de millora per part dels governs municipals.

Els CCI constitueixen un dels productes més no-vedosos que s’està oferint al món local des de la Diputació de Barcelona, en l’àmbit dels indica-dors de gestió. Enguany tots els serveis analit-zats en els IGSM estan inclosos en algun CCI. El

fet diferencial d’aquesta actuació rau en la par-ticipació i implicació dels responsables locals en tot el procés d’implementació dels mateixos, des de l’inici fins a l’acabament.

Aquest mètode de treball constitueix la filosofia bàsica d’actuació de la Diputació de Barcelona que, des del seu Pla de Mandat, vol impulsar el treball en xarxa amb els ens locals de la provín-cia. Llur implicació com a agents proactius en la definició de les actuacions de la nostra Corpora-ció esdevé un factor clau que augmenta la ga-rantia d’èxit en l’aplicabilitat i en el grau d’utilitat de les polítiques supralocals.


8

ce

rc

le

s d

e c

om

pa

ra

ció

in

te

rm

un

icip

al

Els CCI es configurem com un mètode de treball, en l’àmbit de la prestació i gestió dels serveis proveïts pels governs municipals, per a assolir els objectius següents:

mesurar, comparar i avaluar resultats, ♦

mitjançant uns indicadors comuns consensuats;

formar un grup de treball per intercanviar ♦

experiències;

impulsar la millora dels serveis. ♦

La implementació dels CCI s’efectua a través de la realització d’un nombre determinat de reunions per any (anomenades tallers), amb una metodologia pròpia de treball, i amb la participació de diferents responsables del servei municipal objecte d’anàlisi, que desenvolupen la seva tasca diària en ajuntaments majors de 10.000 habitants* .

Els objectius dels tallers són:

proposar una metodologia de treball comu- ♦

na que permeti comparar els serveis muni-cipals dels ajuntaments participants,

arribar a un acord sobre uns indicadors co- ♦

muns amb els quals poder comparar els ser-veis municipals,

formar un grup de treball concret que, de ♦

forma transparent, intercanviï els resultats dels indicadors entre els seus participants.

El nombre recomanable d’ajuntaments participants en un CCI se situa entre els 10 i els 15. L’augment de la participació de noves entitats locals passa per la creació de CCI addicionals. Així, en diversos serveis municipals, hi ha més d’un CCI.

Els compromisos a adquirir per la part dels participants són els següents:

facilitar la informació necessària per efec- ♦

tuar una comparació intermunicipal dels serveis locals analitzats,

* Excepcionalment, municipis de menys de 10.000 habi-tants han participat en alguns Cercles.

permetre que tots els participants del CCI ♦

puguin veure les dades facilitades (i no mostrar les dades a terceres persones),

participar en la sessió d’avaluació dels resul- ♦

tats i de presentació de propostes de millo-ra internes per a cada municipi.

En aquest sentit, cal destacar que les dades que es publiquen fora del Cercle són exclusivament les mitjanes del conjunt de participants, però mai les dades concretes de cada municipi.

El perfil de les persones assistents als tallers ha de ser preferentment de caire directiu, amb capacitat de decisió, i bon coneixedor del servei analitzat. Es tracta de facilitar la implantació de les millores en el departament que és de la seva responsabilitat.

DEFINICIÓ, OBJECTIUS I COMPROMISOS


9

ce

rc

le

s de c

om

pa

ra

ció in

te

rm

un

icip

al

El Procés de Millora Contínua

FASE DE MESURA-Recollida de dades- Validació de dades

FASE D’AVALUACIÓ- Informes amb indicadors de gestió

-Identificació de punts forts / oportunitats de millora

FASE DE MILLORA- Anàlisi d’Oportunitats de Millora

- Anàlisi de Bones Pràctiques

FASE DE COMUNICACIÓ I IMPLEMENTACIÓ- Comunicació de resultats

- Pla de millora *- Implementació *

FASE DE DISSENY- Definició de la missió i objectius del servei

- Consensuació d’indicadors- Consensuació de les variables de l’enquesta

* Tasques realitzades exclusivament pels municipis

2

34

5

1

FASES DE L’ESTUDI

El procés de desplegament dels CCI s’articula en torn de cinc fases que es retroalimenten de manera successiva:

Fase de disseny,1.

Fase de mesura,2.

Fase d’avaluació,3.

Fase de millora,4.

Fase de comunicació i implementació.5.

Tractant-se d’un procés que pretén aconseguir la millora contínua, un CCI no té, teòricament, acabament. Cada any els seus membres han de tornar a participar en els tallers per avaluar i continuar implantant les millores.


10

ce

rc

le

s d

e c

om

pa

ra

ció

in

te

rm

un

icip

al

1. Fase de disseny

Aquesta fase consisteix en la definició de la mis-sió i dels objectius estratègics del servei munici-pal objecte d’anàlisi, en la relació i definició con-sensuada dels indicadors que han de ser emprats en la comparació entre els municipis (benchmar-king) i, en l’establiment de comú acord de les va-riables utilitzades pel càlcul dels indicadors.

La durada d’aquesta fase és aproximadament de dos dies de treball. Es realitzen, per tant, dos tallers de treball amb els diferents municipis par-ticipants en el CCI.

Al primer taller participen un grup reduït d’experts municipals (aproximadament 6), amb experiència reconeguda en el treball amb in-dicadors. Aquest grup, dirigit per persones del Servei de Programació i d’altres Àrees de la Di-putació de Barcelona que treballen en l’àmbit del servei analitzat, s’encarrega d’efectuar un pri-mera aproximació a la definició de la missió i ob-jectius estratègics, als indicadors i a les variables. El mètode de treball es fonamenta en tècniques de dinàmiques de grup que afavoreixen la parti-cipació ordenada dels ajuntaments, això com la posterior sistematització de les idees resultants (pluja d’idees, metaplan, tècniques nominals de grup, entre d’altres).

El segon taller està format per tots els integrants del CCI. En aquest, s’aporta tot el treball realitzat prèviament pel grup reduït d’experts i es fan les consideracions que es creuen oportunes. Final-ment es valida i s’assumeix per part de tot el cercle: la missió i objectius estratègics del servei analitzat, els indicadors utilitzats per efectuar la comparació intermunicipal, i les variables que han de ser contemplades en la definició dels in-dicadors. A partir d’aquest moment es compar-teix un llenguatge comú, establert i acordat per tots els participants, i que serà el fil conductor de la implementació del cercle.

Convé posar especial èmfasi en el fet que són els propis ajuntaments que seleccionen i consen-suen els indicadors que hauran d’utilitzar per mesurar i comparar amb d’altres la gestió del ser-vei municipal que se subministra des del seu go-vern local. Aquest fet és fonamental i constitueix una clau d’èxit atès que garantitza l’aplicabilitat i la utilitat d’allò que s’està realitzant.

Els indicadors resultants s’estructuren en quatre dimensions de meta:

Primera dimensió: encàrrec polític / estratè- ♦

gic

Segona dimensió: usuari /client ♦

Tercera dimensió: valors organitzatius / re- ♦

cursos humans

Quarta dimensió: econòmica ♦

II. Dimensió II. Dimensió Usuari / ClientUsuari / Client

Es tracta d’indicadors relacio-nats amb l’ús que fan els usuaris / clients del servei, i la seva satisfacció amb el servei.

Si s’escau, es pot distingir entre usuaris interns i externs del servei.

I. Dimensió Encàrrec polític I. Dimensió Encàrrec polític / estratègic/ estratègic

Es tracta d’indicadors relacionats amb la consecució dels objectius finals del servei, així com amb la qualitat del servei

Les 4 dimensions

IV. Dimensió IV. Dimensió EconòmicaEconòmica

Es tracta d’indicadors que expressen l’ús dels recursos necessaris per donar el servei, els seus costos associats, així com les fonts de finançament del servei.

III. Dimensió Valors III. Dimensió Valors Organitzatius / RRHHOrganitzatius / RRHH

Es tracta d’indicadors relacionats amb el model organitzatiu i de gestió, així com dels recursos humans (com ara retribucions, formació, taxa de presència, satisfacció o càrregues de treball).


11

ce

rc

le

s de c

om

pa

ra

ció in

te

rm

un

icip

al

Així mateix, s’incorporen alguns indicadors d’entorn, que ajuden a contextualitzar el municipi.

Cal destacar que els indicadors es presenten en un format de “Quadre Resum d’Indicadors”, que pretén ser una primera aproximació a un Quadre de Comandament Integral, en què per a cada dimensió, es defineixen uns objectius estratègics i uns indicadors que serveixen per mesurar-los.

Amb l’objectiu de poder fer comparacions entre diversos serveis -objectiu complementari al de fer comparacions intermunicipals d’un servei-, s’han definit una sèrie d’indicadors transver-sals per a tots els serveis analitzats. En concret, es tracta de 5 indicadors de la dimensió de Va-lors Organitzatius / Recursos Humans (% de gestió directa, % de gestió indirecta, % d’hores de baixa, salari brut d’una categoria professio-nal rellevant en el servei, i hores de formació per treballador) i de 5 indicadors de la dimensió

Econòmica (despesa corrent per habitant, % de despesa corrent sobre el pressupost corrent mu-nicipal, % d’autofinançament per taxes i preus públics, % de finançament per part d’altres ad-ministracions, i % de finançament per part de l’ajuntament).

Periòdicament, es realitzen sessions de revisió dels indicadors, en què es reflexiona sobre els indicadors consensuats en edicions anteriors, i s’arriba a un nou consens d’indicadors que reflecteixi d’una forma més acurada el servei analitzat.

Quadre Resum d'Indicadors SERVEI X

Impulsar A Impulsar B Fomentar Y Fomentar Z

Oferir un servei de qualitat als usuaris / clients

Oferir un servei accessible als usuaris Altres objectius Altres objectius

Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió

Oferir un servei de qualitat (model de gestió)

Promoure un clima laboral positiu pels treballadors

Millorar les habilitats dels treballadors

Disposar dels recursos adequats

Finançar adequadament el servei

Gestionar adequadament els recursos

Oferir el servei a uns costos unitaris adequats

Valo

rs O

rgan

itz /

RR

HH

Usu

ari /

Clie

ntEn

càrr

ec p

olíti

cEc

onom

ia


12

ce

rc

le

s d

e c

om

pa

ra

ció

in

te

rm

un

icip

al

Un cop identificades les variables en la fase de disseny, aquestes es recullen en una enquesta que es lliura als ajuntaments participants. El suport utilitzat pel lliurament de l’enquesta pot ser doble, en funció dels requeriments informàtics del municipi:

a través d’un fitxer excel, o bé, ♦

via internet, utilitzant un aplicatiu creat ad ♦

hoc (Gestió i Tramitació d’Enquestes –GTE) que permet la introducció de dades mit-jançant un accés restringit.

La durada d’aquesta fase està consensuada pels municipis, en funció de la seva disponibilitat d’accés a la informació. D’altra banda, durant tot el procés de recollida de dades, s’ofereix assessorament individualitzat als municipis per a omplir l’enquesta.

Si els participants envien la informació en format excel, es fa un abocament posterior de la mateixa a l’aplicatiu GTE.

Les dades rebudes són objecte d’una validació conceptual i estadística per part de la Diputació de Barcelona, a fi i efecte de depurar possibles errors en la recollida de dades. Aquesta validació inclou, entre d’altres, la comprovació dels valors extrems i la verificació de les dades que s’han modificat substancialment d’una any a un altre.

Cal mencionar que la mitjana del grup de municipis participants es calcula de la següent manera:

X = qualsevol variable del denominador de l’indicadorY = qualsevol variable del numerador de l’indicadorlp = municipi participant

∑

∑

=

== n

plpl

n

plpl

Y

XMitjana

1

1

(essent necessari que un municipi tingui disponibles els valors de les variables del denominador i el numerador per tal que s’inclogui en el càlcul de la mitjana).

Els indicadors amb dades monetàries s’expressen en euros en termes corrents (és a dir, no estan deflactades per l’índex de preus al consum).

Totes les dades són anuals, excepte si s’indica una periodicitat diferent (diària, setmanal, mensual).

2. Fase de mesura


13

ce

rc

le

s de c

om

pa

ra

ció in

te

rm

un

icip

al

Consisteix en l’elaboració d’un informe amb els indicadors de cada municipi i/o mancomunitat de municipis, destacant els valors més significatius. Així, per a cada indicador es calcula la mitjana, i es destaquen els valors dels municipis de la següent manera:

En verd ♦ : els valors com a mínim un 50% per sobre la mitjana del conjunt de municipis.

En taronja ♦ : els valors com a mínim un 50% per sota la mitjana del conjunt de munici-pis.

Addicionalment, s’elabora un Quadre Resum Individual, per a cada municipi, comparant els valors del municipi amb la mitjana del Cercle. De la mateixa manera que a l’informe Intermunicipal, es destaquen els valors específicament significatius (que estan el 50% per sobre o per sota la mitjana).

A partir d’aquests valors, així com d’altres que puguin ser significatius, es realitza per part de la Diputació de Barcelona un primer esborrany d’identificació dels punts forts i oportunitats de millora de cada municipi, el qual es remet als participants del Cercle.

En un nou taller d’intercanvi, cada municipi valida el primer esborrany de punts forts i oportunitats de millora, i explica succintament a la resta de municipis el conjunt dels resultats del seu municipi.

OPORTUNITATS DE MILLORA

MUNICIPIPUNTS FORTS

Provindrà de:

1. Anàlisi quantitatiu en base als valors superiors / inferiors en més / menys d’un 50 % de la mitjana.

2. Selecció i concreció en base a un anàlisi qualitatiu.

Provindrà de:

1. Anàlisi quantitatiu en base als valors superiors / inferiors en més / menys d’un 50 % de la mitjana.

2. Selecció i concreció en base a un anàlisi qualitatiu.

ALTRES COMENTARISPot provenir indistintament de:

Punts Forts i Oportunitats de MilloraAspectes de coneixement del municipi que no es veuen reflectits en les dades.

ENTORN−Dades que ajuden a contextualitzar el municipi

3. Fase d’avaluació


14

ce

rc

le

s d

e c

om

pa

ra

ció

in

te

rm

un

icip

al

4. Fase de millora

A continuació, i durant aquest taller d’intercanvi tot just mencionat, es treballa per identificar les millores que es poden realitzar en la prestació del servei municipal. Es tracta d’un taller eminentment pràctic i participatiu, que dóna peu a replantejar-se com s’ofereix i es gestiona el servei, a la vegada que possibilita l’intercanvi d’experiències i la transferència de coneixements.

Cada un dels participants selecciona una oportunitat de millora per treballar en aquest taller, i l’analitza en tres subetapes (que es descriuen amb més detall en les pàgines següents):

4.1. S’identifiquen les diferents causes de l’oportunitat de millora seleccionada. Eina emprada: Diagrama Ishikawa (o d’espina de peix).

4.2. Per a l’oportunitat de millora seleccionada, s’identifica el pes de cada causa, i s’ordenen les causes de major a menor importància. Eina emprada: Matriu de Classificació de Causes.

4.3. Per a l’oportunitat de millora seleccionada, s’identifiquen possibles accions de millora i es ponderen. Eina emprada: Matriu d’Anàlisi d’Accions de Millora.


15

ce

rc

le

s de c

om

pa

ra

ció in

te

rm

un

icip

al

4.1. Diagrama d’Ishikawa. A partir d’aquests diagrames, anomenats també d’espina de peix, es poden detectar les causes d’una oportunitat de millora.

En primer lloc, s’escriu la oportunitat de millora a la part dreta de l’espina de peix. A continuació, a través d’una pluja d’idees s’identifiquen les dife-rents causes de la oportunitat de millora que, a la vegada, es classifiquen, en les espines principals, en varies categories.

Aquestes categories ens ajuden a classificar les causes, però no necessàriament han de ser aquestes.

CLASSIFICACIÓ DE CAUSES

ORGANITZACIÓ Causes degudes al sistema d'organització del centreEx. Funcions no ben delimitades

ENTORN Causes degudes a factors externs al serveiEx. No s'ha donat prioritat política al servei

ESTRUCTURA Causes degudes a deficiències estructurals o de recursosEx. Manca d'espai suficient per realitzar determinades activitats

PERSONAL Causes degudes als professionals / treballadorsEx. Manca de formació en atenció al públic

CLIENTS Causes degudes als usuaris - clientsEx. Desconeixement dels serveis que oferim

MATRIU D'ANÀLISI DE LES ACCIONS DE MILLORA

EFECTIVITAT En quin grau dóna resposta al problema?

DISPONIBILITATDE RECURSOS

En quin grau estan disponibles els recursos (econòmics i materials) necessaris?

FACTIBILITAT En quin grau és viable la proposta de millora tenint en compte el nivell organitzatiu?

ACCEPTACIÓ En quin grau serà acceptada l’acció de millora pels treballadors i pels usuaris?

ESTRUCTURAORGANITZACIÓ ENTORN

PERSONAL CLIENTS

OPORTUNITAT DE MILLORA

Diagrama Ishikawa (o d’espina de peix)4.1

a. oPorTuniTaT de millora


16

ce

rc

le

s d

e c

om

pa

ra

ció

in

te

rm

un

icip

al

4.2. Matriu de Classificació de Causes. És una metodologia que ens permet conèixer el pes de cada causa en la globalitat d’una oportunitat de millora, així com ordenar les causes de major a menor importància.

Els participants d’un equip de millora es reuneixen i, individualment, donen una puntuació subjectiva a les causes d’un problema (analitzades amb el diagrama Ishikawa). Cada un dels participants valora la importància de la causa de 1 a 3: 1 poc important, 2 important, 3 molt important.

A continuació, per cada causa es multipliquen les puntuacions individuals i s’obté la ponderació

acumulada de cada causa, que ens permet ordenar-les de major a menor, i d’aquesta manera decidir quines, de totes les causes detectades, cal abordar primer.

Gràficament, es poden representar les causes amb un diagrama de Pareto. A l’exemple següent, amb 2 causes, s’aconsegueix “atacar” un 80% de la oportunitat de millora:

MATRIU DE CLASSIFICACIÓ DE CAUSES

PARTICIPANTS***

Tipus * Causes ** 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 TOTAL **** % % Acumulat

TOTAL

* Espines principals del peix: Organització / Entorn / Estructura / Personal / Clients *** Puntuació: 1 Poc Important, 2 Important, 3 Molt important** Espines secundàries del peix **** Multiplicació de la puntuació dels diversos participants

OPORTUNITATDE MILLORA:

Pareto Gráfico 4

Page 10%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Causa 1 Causa 2 Causa 3 Causa 4 Causa 5 Causa 6 Causa 7 Causa 8 Causa 9 Causa 10


17

ce

rc

le

s de c

om

pa

ra

ció in

te

rm

un

icip

al

4.3. Matriu d’Anàlisi de les Accions de Millora. Aquesta eina ens permet identificar possibles accions de millora i ponderar-les.

CLASSIFICACIÓ DE CAUSES

ORGANITZACIÓ Causes degudes al sistema d'organització del centreEx. Funcions no ben delimitades

ENTORN Causes degudes a factors externs al serveiEx. No s'ha donat prioritat política al servei

ESTRUCTURA Causes degudes a deficiències estructurals o de recursosEx. Manca d'espai suficient per realitzar determinades activitats

PERSONAL Causes degudes als professionals / treballadorsEx. Manca de formació en atenció al públic

CLIENTS Causes degudes als usuaris - clientsEx. Desconeixement dels serveis que oferim


EFECTIVITAT En quin grau dóna resposta al problema?

DISPONIBILITATDE RECURSOS

En quin grau estan disponibles els recursos (econòmics i materials) necessaris?

FACTIBILITAT En quin grau és viable la proposta de millora tenint en compte el nivell organitzatiu?

ACCEPTACIÓ En quin grau serà acceptada l’acció de millora pels treballadors i pels usuaris?


OPORTUNITATDE MILLORA:

CAUSA(a partir del diagrama causa-

efecte)ACCIÓ DE MILLORA PROPOSADA TOTAL

(**)

* Escala de 1-5: 1 cap; 2 alguna; 3 moderada; 4 alta; 5 molt alta** Efectivitat x Disponibilitat de Recursos x Factibilitat x Acceptació

ACCEPTACIÓ

PONDERACIÓ (*)DESCRIPCIÓ

EFECTIVITAT DISPONIBILITAT DE RECURSOS FACTIBILITAT

Un cop s’han prioritzat les causes de la oportunitat de millora, en seleccionarem les 2 / 3 causes principals (és a dir, aquelles que hagin obtingut un percentatge més elevat en la “Matriu de classificació de causes” i que conjuntament superin el 60 %).

Per a cada una de les causes, amb la tècnica del “brain storming” s’identifiquen possibles accions de millora.

A continuació, es ponderaran les possibles accions de millora, mitjançant la “Matriu d’anàlisi de les accions de millora”, emprant les següents 4 dimensions.

Les dimensions es valoren en una escala de 1 a 5: 1 cap, 2 alguna, 3 moderada, 4 alta, 5 molt alta.S’obté el total de la puntuació multiplicant els valors de les 4 dimensions.

Les accions de millora amb major puntuació són aquelles que s’haurien de portar a terme.


18

ce

rc

le

s d

e c

om

pa

ra

ció

in

te

rm

un

icip

al

B. Bones PrÀcTiQues

A continuació es detallen els principals aspectes conceptuals d’una bona pràctica i el pla de treball desplegat.

I. CONCEPTE, ATRIBUTS I ESTRUCTURA FORMAL D’UNA BONA PRÀCTICA

EL CONCEPTE DE BONA PRÀCTICA

Es pot definir com a bona pràctica qualsevol actuació o experiència implantada, avaluable, participativa, sostinguda i transferible, basada en el disseny d’una planificació prèvia, que dóna una resposta satisfactòria a un problema concret, en un determinat àmbit d’actuació, ja sigui per resoldre una temàtica innovadora o per millorar de forma excel·lent una pràctica ja existent.

L’impuls del concepte de bones pràctiques a les Administracions Públiques ha tingut un desenvolupament important a partir de la dècada dels noranta, amb la finalitat de donar resposta a nous reptes i necessitats de canvi en l’àmbit del sector públic.

Concepte originari del món anglosaxó, Best Practices. La idea bàsica consisteix a recollir i difondre experiències exemplars que donin resposta a problemes comuns per a diferents organitzacions o territoris.

Les bones pràctiques van girar en un primer moment al voltant de temes relacionats amb l’eficiència en l’ús dels recursos públics, les polítiques d’orientació als usuaris/clients i la qualitat dels serveis prestats. Amb el temps, es van anar estenent a temàtiques i sectors més específics fins arribar a una àmplia popularització.

Hi ha dos aspectes, a banda d’altres que veurem més endavant, que caracteritzen de forma espe-cial les bones pràctiques:

la innovació, ja que serveixen per abordar ♦

situacions o problemes novedosos a partir d’experiències exitoses, i

la millora orientada cap a l’excel·lència, és a ♦

dir, com bones pràctiques ja reconegudes són millorades en el seu disseny metodològic o en la seva aplicació per experiències posteriors.

Les bones pràctiques han acabat constituint-se en una molt bona eina per a la gestió pública, amb una especial incidència a l’Administració Local.

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (Tic) ha reforçat el seu ús i n’ha potenciat la creació de bases de dades, la generació de comunitats virtuals i la constitució de xarxes de treball.

ATRIBUTS D’UNA BONA PRÀCTICAQuins atributs o característiques ha de tenir una bona pràctica? L’ampli desplegament que han tingut ha fet que, segons el marc en què es desenvolupin, es posi més l’accent en un tipus d’atributs que no pas en d’altres.

En el nostre marc de treball ens centrarem en els següents:

Planificació1) . La bona pràctica ha de ser fruit de l’ús de la metodologia de la planificació on, a partir d’un diagnòstic i de l’establiment d’uns objectius, el desplegament d’un con-junt d’accions ordenades i interrelacionades permetin l’assoliment d’uns resultats mesu-rables i concrets.

Participació. 2) La bona pràctica ha d’estar basada en la participació activa de diversos agents, amb la finalitat de concretar acords que beneficiïn totes les parts interessades.

Impacte. 3) La bona pràctica ha d’aportar re-sultats tangibles i concrets que suposin can-vis positius i observables en l’àmbit en què s’ha portat a terme.

Avaluable. 4) La bona pràctica ha de disposar de mecanismes que permetin fer un segui-ment de la seva evolució, detectar possibles desviacions i avaluar els resultats obtinguts en base als objectius prèviament formulats.

Innovació5) . La bona pràctica ha de suposar una novetat o una millora excel·lent respec-te al que ja s’està fent.

Perdurable.6) La bona pràctica ha de provocar uns efectes que es mantinguin en el temps, més enllà del període temporal vinculat a la posada en marxa i execució del projecte que inicialment l’ha generat.

Transferible. 7) La bona pràctica ha de poder ser repetida amb èxit, en els seus aspectes essencials, en un context diferent d’on va ser originada.


19

ce

rc

le

s de c

om

pa

ra

ció in

te

rm

un

icip

al

ESTRUCTURA FORMAL DE PRESENTACIÓ D’UNABONA PRÀCTICA

Les pautes que es donen per presentar les bones pràctiques, matisos a banda, acostumen a estructurar-se d’una forma semblant:

Dades identificatives. ♦

Descripció sintètica. ♦

Descripció detallada. ♦

En el nostre marc de treball usarem l’estructura de presentació següent:

Dades identificatives

Nom de la bona pràctica ♦ . Ha d’avançar el tema sobre el qual s’ha portat a terme la bona pràctica.

Organització promotora. ♦ Nom de l’organització que l’ha impulsat.

Altres agents participants. ♦ Nom d’altres organitzacions, col·lectius o professionals que hi han intervingut.

Dates clau. ♦ Inici, posada en marxa, avaluació, així com d’altres que es considerin rellevants.

Descripció sintètica

Text concís que dóna una idea precisa de la bona pràctica en qüestió i dels seus aspectes més rellevants, aquells que aporten més valor.

Descripció detallada

Necessitats detectades. ♦ Quines van ser les necessitats que van generar la bona pràcti-ca.

Objectius plantejats. ♦ Quins objectius es van plantejar a partir de les necessitats de-tectades.

Metodologia emprada. ♦ Quin plantejament metodològic de treball es va portar a ter-me: fases de treball; tipus de reunions, amb quins participants, amb quina periodicitat; gestió de la informació generada; mecanis-mes de seguiment i avaluació; etc.

Accions portades a terme. ♦ Quines accions es van portar a terme per assolir els objec-tius plantejats.

Recursos utilitzats. ♦ Quins van ser els recur-sos humans, tecnològics, econòmics, logís-tics, i d’altres, emprats.

Resultats obtinguts. ♦ Quins resultats con-crets es van assolir d’acord amb els objec-tius plantejats.

Difusió feta de la bona pràctica. ♦ A qui, quan i com es va transmetre la bona pràc-tica.

Aspectes clau a ressaltar (positius i dificul- ♦

tats). Quins van ser els aspectes més positius generats per la bona pràctica. Quines les prin-cipals dificultats a l’hora de portar-la a terme.

En la presentació cal utilitzar un estil de llenguatge planer i concís, amb frases curtes i entenedores, títols que amb un cop d’ull permetin obtenir una visió de l’estructura general del text i l’ús d’enumeracions i símbols que facilitin la comprensió interna dels diferents apartats. Sempre s’aconsella defugir de l’argot administratiu i de l’ús de tecnicismes.


20

ce

rc

le

s d

e c

om

pa

ra

ció

in

te

rm

un

icip

al

S’estructura a partir dels punts següents:

4.1. Objectius a assolir.

4.2. Introducció de continguts.

4.3. Anàlisi d’un cas.

4.4. Descripció d’una bona pràctica.

4.5. Presentació i valoració de bones pràctiques.

L’acció es desenvolupa a partir dels objectius següents:

Analitzar els principals aspectes metodolò- ♦

gics d’una bona pràctica.

Descriure bones pràctiques. ♦

Compartir i valorar les bones pràctiques ♦

descrites.

Es presenten els continguts següents:

Què és una bona pràctica? ♦

Atributs associats a bones pràctiques. ♦

Formalització de la bona pràctica. ♦

Criteris de valoració. ♦

Webs de bones pràctiques. ♦

Premi internacional Dubai. ♦

Comentari webs i documentació. ♦

Aquests continguts es complementen amb documents i webs de referència sobre bones pràctiques.

Es presenta i valora un cas sobre el ser-vei analitzat, que s’elabora específicament per a la sessió, per facilitar la compren-sió de la metodologia amb un cas pràctic.

4.4. Descripció d’una bona pràctica

A l’hora de descriure la seva bona pràctica, els i les participants compten amb una plantilla per desenvolupar els punts següents:

Nom de la bona pràctica. ♦

Organització promotora. ♦

Altres agents participants. ♦

Dates clau: inici / posada en marxa / avaluació. ♦

Descripció sintètica. ♦

Necessitats detectades. ♦

Objectius plantejats. ♦

Metodologia emprada. ♦

Accions portades a terme. ♦

Recursos utilitzats. ♦

Resultats obtinguts. ♦

Difusió feta de la bona pràctica. ♦

Aspectes clau a ressaltar (positius i dificultats). ♦

4.5 Presentació i valoració de les bones pràctiques

Un cop elaborada la bona pràctica per part de cada municipi, se’n fa la presentació en plenari i la resta de participants en fan una valoració amb una plantilla que contempla els paràmetres se-güents:

Dades identificatives (Nom de la bona pràc- ♦

tica, Biblioteca, Municipi).

Indicadors de puntuació per a cada ♦

atribut de la bona pràctica presentada: Gens: 0, Poc: 1/4, Bastant: 5/8, Molt: 9/10.

Atributs a valorar (veure apartat d’atributs ♦

d’una bona pràctica).

4.1. Objectius a assolir

4.2. Introducció de continguts

4.3. Ànàlisi d’un cas

ii. PLA DE TREBALL


21

ce

rc

le

s de c

om

pa

ra

ció in

te

rm

un

icip

al

Un cop identificades les millores, cal comunicar a l’organització les accions que es plantegen dur a terme. Aquesta Comunicació la realitza cada un dels responsables municipals, tant al seu equip de treball com als seus superiors.

De cara a facilitar la comunicació, la Diputació ofereix als participants fer una jornada de tancament, en què es resumeixen els resultats principals del CCI.

Un cop feta la comunicació, correspon a cada municipi realitzar la seva acció de millora. Per dur a terme aquesta tasca es recomana elaborar un Pla de Millora, i implementar-lo amb posterioritat.

Un Pla de Millora acostuma a vincular diversos agents territorials i departaments municipals, a comprometre recursos públics i requereix d’un temps prudencial de planificació i d’execució. Per tots aquest motius la Diputació de Barcelona no participa directament en la seva elaboració. No obstant això, no es descarta que a mig termini s’iniciïn actuacions en aquesta línia.

5. Fase de comunicació i imPlemenTació


22

ce

rc

le

s d

e c

om

pa

ra

ció

in

te

rm

un

icip

al L’any 2009 es realitzaran CCI dels següents 10 serveis, en el quals participaran 319 tècnics municipals,

englobats en 24 Cercles.

Així mateix, s’ha implementat en 2 serveis (25 municipis) una Eina de Gestió anomenada Quadre Resum d’Indicadors, que comparteix la filosofia i les fases dels CCI, però n’és una versió simplificada.

CerclesMunicipis

participantsNombre de

grupsMunicipis

participantsNombre de

grups

Policia Local 35 3 43 3Neteja viària i residus 26** 2 22 2Biblioteques 27 + 1* 3 27 3Espais Escènics Municipals 12 1 26 2Escoles Bressol 25 2 27 2Escoles de Música 14 1 27 2Esports 42 4 49 4Serveis Socials 44** 4 47 3Mercats 25 2 29 2Serveis Locals d'Ocupació - - 12 1

Total 260 22 319 249 serveis 10 serveis

* Barcelona ciutat (10 districtes) * Barcelona ciutat (10 districtes)** Addicionalment, participen Lleida i Reus ** Addicionalment, participen Lleida i Reus

Quadres Resum d'IndicadorsFires Locals 14 1OMICs 11 1

Cercles 2008 Cercles 2009

*** Consell Comarcal Alt Penedès (8 municipis); Roda de Ter (2 municipis); La Vall del Tenes (4 municipis)

+ 1***

**

***

En els gràfics següents es mostra l’evolució al llarg dels anys dels municipis participants a cadascún dels serveis analitzats pels Cercles de Comparació Intermunicipal i per l’Eina de Gestió: Quadre Resum d’Indicadors.

Participants als Cercles i Quadres Resum d'Indicadors realitzats

Servei 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Policia Local 15 24 35 43Neteja viària i residus 12 11 17 24 26 22Biblioteques 13 13 27 37 37 37Espais Escènics Municipals 12 26Escoles Bressol 8 13 25 27Escoles de Música 7 11 14 27Esports 8 13 29 37 42 49Serveis Socials 25 25 32 41 43 42 44 47Mercats Municipals 12 25 29Serveis Locals d'Ocupació 12Fires Locals 14OMICs 11

Total Participants 20 25 25 45 78 146 200 260 34454 60 84

Nota: Els anys 2003 i 2005, es va analitzar el servei de TIC.

Persones 1 1 2 3 3Participants per persona 37 0 103 100 87 115

No S. Socials 05-06

146

200

260

344

25252045

78

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

ALGUNES XIFRES

Participants als Cercles i Quadres Resum d'Indicadors realitzats

Servei 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Policia Local 15 24 35 43Neteja viària i residus 12 11 17 24 26 22Biblioteques 13 13 27 37 37 37Espais Escènics Municipals 12 26Escoles Bressol 8 13 25 27Escoles de Música 7 11 14 27Esports 8 13 29 37 42 49Serveis Socials 25 25 32 41 43 42 44 47Mercats Municipals 12 25 29Serveis Locals d'Ocupació 12Fires Locals 14OMICs 11

Total Participants 20 25 25 45 78 146 200 260 34454 60 84

Nota: Els anys 2003 i 2005, es va analitzar el servei de TIC.

Persones 1 1 2 3 3Participants per persona 37 0 103 100 87 115

No S. Socials 05-06

146

200

260

344

25252045

78

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


23MARC TEÒRIC


25

ma

rc t

eò

ric

Els indicadors de gestió són uns estadístics sin-tètics que ens proporcionen informació relle-vant sobre la prestació d’un servei i, que ens per-meten fer-ne el seguiment i l’avaluació periòdica mitjançant la seva comparació amb municipis de característiques socieconòmiques similars.

Els indicadors s’obtenen a partir de la realització d’algunes operacions amb magnituds elemen-tals, tant en unitats físiques com monetàries.

Els indicadors tenen una funció descriptiva i va-lorativa sobre el nivell de prestació dels diferents serveis públics. D’una banda, la funció descrip-tiva fa referència a la informació necessària que un indicador de gestió ha de proporcionar per facilitar un coneixement sintètic del nivell de provisió dels diferents serveis públics. D’altra banda, la funció valorativa permet quantificar i avaluar l’impacte de canvis en la gestió dels ser-veis públics.

És desitjable que els indicadors reuneixin una sèrie de característiques:

Pertinença ♦ : El concepte que expressa l’indicador és clar i es manté en el temps. L’indicador és adequat per allò que es vol mesurar.

Disponibilitat ♦ : Les dades bàsiques per a la construcció de l’indicador han de ser de fàcil obtenció.

Simplicitat ♦ : L’indicador ha de ser de fàcil elaboració.

Objectivitat ♦ : El càlcul a partir de les magni-tuds observades no és ambigu.

Fiabilitat ♦ : L’indicador no permet interpreta-cions equívoques, no ha de permetre inter-pretacions contraposades.

Sensibilitat ♦ : La mesura de l’indicador és su-ficientment eficaç per identificar variacions petites.

Precisió ♦ : El marge d’error de l’indicador és suficientment acceptable.

Fidelitat ♦ : Les qualitats de l’indicador es mantenen en el temps i l’espai.

Rellevància ♦ : La informació que ens propor-cionin ha de ser útil.

Els indicadors de gestió tenen unes utilitats i aplicacions que els fan una eina de gestió essencial per:

Fer un diagnòstic de la situació actual. ♦

Ajudar a revisar i marcar objectius. ♦

Donar informació a l’hora de prendre deci- ♦

sions.

Ajudar a millorar els estàndards de qualitat ♦

dels serveis.

Ajudar a la planificació i pressupostació de ♦

serveis, així com a l’avaluació de la imple-mentació d’aquests.

Ajudar al disseny i implementació de polí- ♦

tiques.

Informar als usuaris (ciutadans) del servei ♦

que se’ls ofereix.

Facilitar l’oportunitat per a introduir la ♦

comptabilitat de costos a les administra-cions locals.

DEFINICIÓ I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES UTILITATS I APLICACIONS DELS INDICADORS


26

ma

rc

te

òr

ic

Existeixen nombroses definicions sobre el benchmarking. Tanmateix, de forma genèrica, la majoria dels autors coincideixen en els principis fonamentals:

És el procés sistemàtic i continu de mesurar i comparar productes, serveis i pràctiques d’una organització amb les organitzacions líders per obtenir informació amb el propòsit de realitzar millores organitzacionals.

Aquesta definició presenta aspectes importants com:

el concepte de continuïtat: el benchmar- ♦

king no tan sols és un procés que es fa una vegada i s’oblida, sinó que és un procés con-tinu i constant.

el concepte de mesura: cal mesurar els pro- ♦

cessos propis i els d’altres empreses per po-der comparar-los.

la comparació es realitza amb les organitza- ♦

cions líders, de manera que canvia la pràcti-ca de comparar-se internament per passar a comparar-se en base a estàndards externs de les organitzacions reconegudes com a líders del negoci.

Segons el tipus d’organitzacions amb les quals es fa la comparació, es pot parlar de tres tipus de Benchmarking:

EL BENCHMARKING

Benchmarking intern

Entenem per Benchmarking intern les opera-cions de comparació que podem efectuar dins la mateixa organització, entre diversos departa-ments o seccions. Això, en general, és aplicable a grans organitzacions, on el que es busca és veure quins processos dins la mateixa organitza-ció són més eficients i eficaços. Podem així esta-blir patrons de comparació amb departaments o seccions prenent-les com a estàndard per iniciar processos de millora continua.

Un dels riscos de l’enfocament intern és que no siguem conscients durant la comparació de que els mètodes de la pròpia organització són menys eficients que els d’altres organitzacions. Aquest enfocament predominantment intern impedeix, doncs, una visió global de l’exterior.

Benchmarking competitiu

Aquest és el més conegut dels benchmarkings. Consisteix en efectuar proves de comparabili-tat així com investigacions que ens permetin conèixer totes les avantatges dels nostres com-petidors més directes.

Un dels aspectes més importants dins d’aquest tipus d’investigació a considerar és el fet que pot ser realment difícil obtenir informació sobre les operacions dels competidors.

Pot succeir que sigui impossible obtenir la infor-mació degut a que està patentada i és la base de l’avantatge competitiu d’una organització.

Benchmarking genèric

Existeixen funcions i processos que poden ser idèntics en organitzacions de sectors i activitats diferents. Així departaments de comptabilitat, facturació, compra d’estocs, logística… d’altres organitzacions poden mostrar similituds amb la nostra, així que també pot ser lògica la compa-ració de les millors pràctiques d’aquestes orga-nitzacions i l’adequació a nous sistemes o pro-

cessos de millora.

El benchmarking genèric requereix una àmplia conceptualització, però amb una comprensió acurada del procés genèric. És el concepte de benchmarking més difícil per obtenir accepta-ció i ús, però probablement és el que té major rendiment a llarg termini.


27

ma

rc t

eò

ric

Segons Michael Spendolini, un benchmarking ha de constar de 5 fases:

Determinar a què se li ha de fer un a. benchmarking. Determinar quins són els participants del benchmarking. Determinar les necessitats d’informació dels participants del benchmarking. Identificar els factors crítics d’èxit. Fer un diagnòstic del procés de benchmarking.

Formar un equip de benchmarkingb. . Considerar el benchmarking com a activitat d’equip. Decidir quines són les persones involucrades en el procés de benchmarking (especialistes interns, especialistes externs, empleats). Definir funcions i responsabilitats de l’equip de benchmarking. Definir les habilitats i atributs d’un practicant eficient de benchmarking. Capacitar l’equip del benchmarking (a través d’accions formatives). Calendaritzar les etapes del benchmarking.

Identificar els socis / participants del c. benchmarking. Establir una xarxa d’informació pròpia. Identificar altres recursos d’informació. Buscar les millors pràctiques. Establir xarxes de benchmarking.

Recopilar i analitzar la informació de d. benchmarking. Conèixer-se (entre els participants del benchmarking). Recopilar la informació. Organitzar la informació. Analitzar de la informació.

Actuare. . Realitzar un informe de benchmarking. Presentar els resultats als participants del benchmarking. Identificar possibles millores de productes i processos. Visió del projecte en la seva totalitat.

D’altra banda, segons Robert C. Camp , un benchmarking ha de constar de 5 fases (amb 10 passos):

Fase de Planificacióa. L’objectiu d’aquesta fase és planejar les investigacions de benchmarking. Els passos essencials són els mateixos que els de qualsevol planificació – qui, què, i com. 1. Identificar a què se li farà el benchmarking. 2. Identificar organitzacions comparables. 3. Determinar el mètode per recopilar les dades i recopilar les dades.

Fase d’Anàlisib. Després de determinar qui, què i com, s’ha de portar a terme la recopilació i l’anàlisi de les dades. Aquesta fase ha d’incloure la comprensió curosa de les pràctiques actuals del procés així com les dels socis en el benchmarking. 4. Determinar la bretxa d’actuació actual (respecte el líder). 5. Planificar els nivells de d’actuació futurs.

Fase d’Integració c. La integració és el procés d’emprar els resultats del benchmarking per a fixar objectius operacionals per al canvi. 6. Comunicar els resultats de benchmarking i obtenir acceptació. 7. Establir fites funcionals.

Fase d’Acciód. S’han de convertir en acció els resultats del benchmarking i els principis operacionals basats en aquests resultats. Així mateix, és necessari incorporar processos d’avaluació dels resultats i re-avaluar periòdicament les fites. 8. Desenvolupar plans d’acció. 9. Implementar accions específiques i supervisar el progrés. 10. Recalibrar els benchmarks.

Fase de Maduresae. S’assoleix la maduresa quan s’incorporen les millors pràctiques del sector a tots els processos, assegurant així la superioritat. També s’assoleix la maduresa quan es converteix en una faceta contínua, essencial i autoiniciada del procés de gestió (dit d’una altra manera, quan s’institucionalitza el benchmarking).

Diversos autors han proposat metodologies lleugerament diferents sobre com fer un benchmarking. Les dues principals són les de Michael Spendolini i Robert C. Camp.


28

ma

rc

te

òr

ic

El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, estableix, a l’article 211, que els municipis de més de 50.000 habitants i les altres entitats locals d’àmbit superior han d’acompanyar el seu compte general: «a) Una memòria justificativa del cost i rendiment dels serveis públics; b) una memòria demostrativa del grau en què s’hagin complert els objectius programats amb indicació dels objectius previstos i dels objectius assolits amb el seu cost».

D’altra banda, a l’Annex de l’Ordre EHA/4041/2004, de 23 de novembre, per la qual s’aprova la Instrucció del Model Normal de Comptabilitat Local, s’especifica que, a la memòria, «els municipis de més de 50.000 habitants i les altres entitats locals d’àmbit superior hauran de complimentar la part que fa referència als indicadors de gestió».

Així mateix, en diversa legislació es fa referència als conceptes d’economia, eficiència i eficàcia.

En la pròpia Constitució Espanyola, s’estableix a l’article 31.2 que: «La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics, i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia». Posteriorment, a l’article 103.1 de la carta magna també s’observa el següent: «L’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al dret».

La Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària indica en el seu article 120 que «la comptabilitat del sector públic estatal ha de permetre el compliment de les següents finalitats de gestió, de control i d’anàlisis i informació: ... 6. Proporcionar informació per a l’exercici dels controls de legalitat, financer, de economia, eficiència i eficàcia».

A la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local s’estableix en el seu article 133 que la gestió econòmico-financera s’ajustarà als criteris següents: «e) introducció de l’exigència del seguiment dels costos dels serveis; f ) l’assignació de recursos, d’acord amb els principis d’eficàcia i eficiència, es farà en funció de la definició i el compliment d’objectius».

El Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el texte refos de la llei reguladora de les Hisendes Locals, posa l’accent en diversos temes relacionats amb el control de gestió municipal en el seu article 205.

La reforma de la comptabilitat local aprovada el 23 de novembre de 2004, que es va reflexar en les ordres ministerials que aprovaven les instruccions de Comptabilitat Local, va fixar en l’apartat corresponent a la memòria que ha d’acompanyar als Comptes Generals, l’obligatorietat de presentar una sèrie d’indicadors financers, patrimonials i pressupostaris.

A la Llei Orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes, s’indica a l’article 9.1. que «la funció fiscalitzadora del Tribunal de Comptes es referirà al sotmetiment de l’activitat econòmico-financera del sector públic als principis de legalitat, eficiència i economia» i a l’article 13.1 que «l’Informe o Memòria anual que el Tribunal ha de remetre a les Corts Generals... s’estendrà als extrems següents: c) la racionalitat en l’execució de la despesa pública basada en criteris d’eficiència i economia».

Finalment, a la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de taxes i preus públics, s’indica en els articles 7, 19.1 i 25.

LEGISLACIÓ


29

ma

rc t

eò

ric

A continuació, es detalla alguna bibliografia de referència sobre indicadors de gestió, cercles de comparació (benchmarking) i el procés de millora contínua.

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA PARA LA CALIDAD (2004). • Herramientas para la calidad. Cyan, Proyectos y Producciones Editoriales, S.A.

CAMP, R. (1989). • Benchmarking: The Search for Industry Best Practices that Lead to Superior Performance. Milwaukee (Wisconsin, Estats Units): American Society for Quality Press

CAMP, R. (1995). • Business Process Benchmarking: Finding and Implementing Best Practices. Milwaukee (Wisconsin, Estats Units): American Society for Quality Press

CAMP, R. (1998). • Global Cases in Benchmarking: Best Practices from Organizations Around the World. Milwaukee (Wisconsin, Estats Units): American Society for Quality Press

CARRASCO DÍAZ, D. [et al.] (2005). • Cálculo de costes e indicadores de gestión en los servicios municipales. Menor (Navarra): Thomson Civitas

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DE PROGRAMACIÓ (2006). • Memòria 2003-2004: Servei d’Informació Econòmica Municipal (SIEM). Barcelona: Diputació de Barcelona

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DE PROGRAMACIÓ (2006):• Indicadors de gestió de serveis municipals. guia d’interpretació 2005. Barcelona: Diputació de Barcelona

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DE PROGRAMACIÓ (2007):• Indicadors de gestió de serveis municipals. guia d’interpretació 2006. Barcelona: Diputació de Barcelona

FEMP (2006). • Guía para la Implantación de un sistema de costes en la Administración Local. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP)

LÓPEZ CAMPS, J.; GADEA CARRERA, A. (1992): • El control de gestión en la administración local., Barcelona: Ediciones Gestión 2000

METCALFE, L.; RICHARDS, S. (1989). • La modernización de la gestión pública. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas

OSBORNE, D.; GAEBLER, T. (1994): • La reinvención del gobierno. La influencia del espíritu empresarial en el sector público. Barcelona: Paidós. p. 205-240 i 467-479

SUBIRATS, J. (1989). • Análisis de políticas públicas y eficacia de la Administración. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas

SPENDOLINI, M. (1992). • The benchmarking book. New York (Estats Units), AMACOM, a division of the American Management Association

BOSCH, N; MAS, D. (2008): • Indicadores de gestión: aplicación a los servicios municipales. Papeles de Economía Española 115/2008, Fundación de las Cajas de Ahorros

BIBLIOGRAFIA


31EL CERCLE DE COMPARACIÓ DE RESIDUS - NETEJA


33

ce

rc

le d

e co

mp

ar

ac

ió de r

es

idu

s - ne

te

ja

CALENDARI DEL CERCLE

DATES DEL CERCLE DE RESIDUS I NETEJA VIÀRIA

En el quadre següent es mostren les dates del Cercle de Comparació Intermunicipal de Gestió i Tractament de Residus i Neteja Viària que ha tingut lloc durant l’any 2009.

Dates del Cercle de Neteja - Residus

FASE DE MESURAAbril - Juny (2009)

FASE D’AVALUACIÓJuliol – Setembre (2009)

FASE DE MILLORA15 i 29 d’Octubre (2009)

FASE DE COMUNICACIÓ I IMPLEMENTACIÓ

10 de Desembre (2009)

FASE DE DISSENY

2

34

5

1


37FASE DE DISSENY: GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS


39

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

INTRODUCCIÓ

El servei de gestió, tractament i recollida de residus és una de les competències bàsiques dels ajuntaments però, a la vegada, suposa un gran repte: per una banda, optimitzar les despeses de la recollida i posterior tractament dels residus i, per l’altra, resoldre les dificultats tècniques per assolir uns nivells d’eficiència i eficàcia que reverteixin en un bon servei a la ciutadania i un elevat percentatge de valorització dels residus municipals.

Els indicadors que es presentaran a continuació són un instrument per observar, analitzar i avaluar les característiques del servei de gestió de residus dels municipis. A través dels indicadors s’aconsegueix una gran quantitat d’informació que ens permet detectar aquells punts de millora que afecten als municipis i, així, plantejar mesures correctores o possibles alternatives de millora.

En l’edició d’enguany, un total de 24 municipis han participat en el cercle de comparació in-termunicipal de gestió i tractament de residus i neteja viària. Tots els municipis es situen a la província de Barcelona, exceptuant les ciutats de Lleida i Reus que, per segon any, participen tam-bé en el cercle de comparació intermunicipal.

A continuació doncs, es presenten un total de 43 indicadors per a l’anàlisi del servei de gestió i tractament de residus: 14 dels quals, en la di-mensió ‘encàrrec polític’, 3 per la dimensió ‘usuari / client’, 13 per la dimensió ‘valors organitzatius / RRHH’ i, 13 per la dimensió ‘economia’.


40

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

QUADRE RESUM D’INDICADORS DE GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUSQuadre resum d'indicadors de GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS 2008

Oferir un servei accessible als usuaris (I) Vidre Paper -

Cartró

Env - Llaun - Brics

Fracció orgàn.

No sel. (resta) Total Oferir un servei accessible als

usuaris (II) TotalReduir les emissions de CO2

del servei de recollidaTotal Assolir uns nivells adequats de

recollida selectiva Vidre Paper - Cartró

Env - Llaun - Brics

Fracció orgàn.

Volumi- nosos

No sel. (resta)

Total Fomentar el civisme Total

Total Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Total Promoure un clima laboral

positiu pels treballadors Total Millorar les habilitats dels treballadors Total Total

Disposar dels recursos adequats (I) Vidre Paper -

Cartró

Env - Llaun - Brics

Fracció orgàn.

Voluminosos

No sel. (resta)

Disposar dels recursos adequats (II) Total Finançar adequadament el

servei Total Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Total

--

37,818,91,1 3,66,42,35,1

14.1091.685

3,0

0,8

Renda per càpitaDensitat de població (hab. / km2 municipi)

25,1 %

5,3 %

82,1

69,7

102,7 %

1,5 %

Depesa corrent en gestió per cada 1.000 Kg. recollits

Despesa corrent en deixalleria per cada 1.000 kg. gestionats a la deixalleria

3,3

16,3

2,0 %

24,0 %% de treballadors de nacionalitat estrangera sobre el total de treballadors

7,7

5,1 %

21.379

10,3

1.751

803

15,7 %

84,3 %

1,9 %6,7

7,2

1,4 %% kg de residus comercials recollits respecte el total recollit de cada fracció

% de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de contenidors

20,0 % 24,4 % 9,8 %

23,7 % -- 17,7 %

35 13 33 34419

4,2 %

46,5 % 42,2 % 23,5 % 20,0 %

7,6 % 2,8 %% de la recollida selectiva sobre el total de la recollida de residus 7,2 %

29 81

5,4 3,3 %

15

29.046

52,4 %

37,7 %

44

22

82,1 %

41

25 144 93 54 674 989

Habitants per punt de recollida

Capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes (litres)

Periodicitat mensual de la recollida de residus

289

3 13 11

Ento

rnEn

càrr

ec p

olíti

cU

suar

i / C

lient

Valo

rs o

rgan

itzat

ius

/ RR

HH

Econ

omia

Despesa corrent en deixalleria per habitant

% d’autofinançament per taxes i preus públics de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

% d’autofinançament per aportacions d'altres institucions de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

% de finançament per part de l'ajuntament de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

% d’ingressos per recuperació selectiva sobre despesa en gestió de residus selectiva

% d’autofinançament per taxes i preus públics de la deixalleria

Despesa corrent en gestió de residus per habitant

Depesa corrent en tractament i/o eliminació de residus per habitant

7,0 %

20,0

% d'hores de baixa sobre total d'hores laborals

% de població coberta amb serv. recollida orgànica

-4,7 %

35,9 %

% del pressupost corrent municipal destinat a la gestió, tractament i/o eliminació de residus

Despeses en campanyes de sensibilització per habitant



Habitants per deixalleria

% d'impropis

306 302

% recollit de cada fracció sobre el total generat

Kg recollits per habitant i any% d’utilització de la deixalleria

% de deixalleries en el casc urbà respecte el total de deixalleries

166 120

Promoure la responsabilitat social

Població 76.247

% Gestió indirecta(concessió, altres...)

% de treballadors amb contractes bonificats sobre el total de treballadors

Hores anuals de formació per treballador

Accidents laborals per cada 100 treballadors

% de dones sobre el total de treballadors

Antiguitat mitjana dels treballadors

Sou brut base anual d'un peó del servei de recollida de residus

Peticions per cada 1.000 habitants

Habitants per treballador del servei

Tones de residus recollides per treballador

Satisfacció general de la ciutadania amb els serveis

Tones d'emissions de CO2 per cada 1000 habitants

Kg de residus gestionats per habitant i any a la deixalleria

% Gestió directa(Ajuntament, OOAA, Emp. Municipal, Mancomunitat, Consorci)

Satisfacció general dels treballadors

Oferir un servei de qualitat a la ciutadania


41

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Quadre resum d'indicadors de GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS 2008

Oferir un servei accessible als usuaris (I) Vidre Paper -

Cartró

Env - Llaun - Brics

Fracció orgàn.

No sel. (resta) Total Oferir un servei accessible als

usuaris (II) TotalReduir les emissions de CO2

del servei de recollidaTotal Assolir uns nivells adequats de

recollida selectiva Vidre Paper - Cartró

Env - Llaun - Brics

Fracció orgàn.

Volumi- nosos

No sel. (resta)

Total Fomentar el civisme Total

Total Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Total Promoure un clima laboral

positiu pels treballadors Total Millorar les habilitats dels treballadors Total Total

Disposar dels recursos adequats (I) Vidre Paper -

Cartró

Env - Llaun - Brics

Fracció orgàn.

Voluminosos

No sel. (resta)

Disposar dels recursos adequats (II) Total Finançar adequadament el


--

37,818,91,1 3,66,42,35,1

14.1091.685

3,0

0,8

Renda per càpitaDensitat de població (hab. / km2 municipi)

25,1 %

5,3 %

82,1

69,7

102,7 %

1,5 %

Depesa corrent en gestió per cada 1.000 Kg. recollits

Despesa corrent en deixalleria per cada 1.000 kg. gestionats a la deixalleria

3,3

16,3

2,0 %

24,0 %% de treballadors de nacionalitat estrangera sobre el total de treballadors

7,7

5,1 %

21.379

10,3

1.751

803

15,7 %

84,3 %

1,9 %6,7

7,2

1,4 %% kg de residus comercials recollits respecte el total recollit de cada fracció

% de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de contenidors

20,0 % 24,4 % 9,8 %

23,7 % -- 17,7 %

35 13 33 34419

4,2 %

46,5 % 42,2 % 23,5 % 20,0 %

7,6 % 2,8 %% de la recollida selectiva sobre el total de la recollida de residus 7,2 %

29 81

5,4 3,3 %

15

29.046

52,4 %

37,7 %

44

22

82,1 %

41

25 144 93 54 674 989

Habitants per punt de recollida

Capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes (litres)

Periodicitat mensual de la recollida de residus

289

3 13 11

Ento

rnEn

càrr

ec p

olíti

cU

suar

i / C

lient

Valo

rs o

rgan

itzat

ius

/ RR

HH

Econ

omia

Despesa corrent en deixalleria per habitant

% d’autofinançament per taxes i preus públics de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

% d’autofinançament per aportacions d'altres institucions de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

% de finançament per part de l'ajuntament de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

% d’ingressos per recuperació selectiva sobre despesa en gestió de residus selectiva

% d’autofinançament per taxes i preus públics de la deixalleria


Depesa corrent en tractament i/o eliminació de residus per habitant

7,0 %

20,0


% de població coberta amb serv. recollida orgànica

-4,7 %

35,9 %


Despeses en campanyes de sensibilització per habitant



Habitants per deixalleria

% d'impropis

306 302

% recollit de cada fracció sobre el total generat

Kg recollits per habitant i any% d’utilització de la deixalleria

% de deixalleries en el casc urbà respecte el total de deixalleries

166 120


Població 76.247







Sou brut base anual d'un peó del servei de recollida de residus



Tones de residus recollides per treballador



Kg de residus gestionats per habitant i any a la deixalleria





42

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

I. DIMENSIÓ ENCÀRREC POLÍTIC / ESTRATÈGIC

Oferir un servei accessible als usuaris (I)

Fase de Disseny 7


Habitants per punt de recollida Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la possibilitat que té la ciutadania de dipositar els residus en contenidors i participar en la recollida selectiva. Es tracta doncs d’un indicador de proximitat, i un major nombre de punts de recollida suposa una major facilitat d’accés als contenidors.

Població Fórmula de càlcul: Nombre punts de recollida

Variables emprades: Població: Nombre de persones empadronades al municipi a 1 de gener de l’any en estudi. Font:

Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Punts de recollida: Nombre de punts de recollida segregats per cada tipus de contenidor. S’hi ha

diversos contenidors de la mateixa fracció en un mateix punt, es comptabilitza com un únic punt de recollida. Aquestes dades corresponen al 31 de desembre de l’any en estudi. Font: Ajuntaments.

Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Vidre: 306 24 Paper-cartró: 302 22 Envasos-llaunes-brics: 289 22 Fracció orgànica: 166 21 No selectiva (resta): 120 21 Total: 41 21

Capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la disponibilitat de la ciutadania per poder deixar els residus en contenidors i participar en la recollida selectiva. Es tracta doncs d’un indicador que mesura la capacitat d’emmagatzematge dels contenidors, i mostra que com més elevat sigui el resultat més quantitat de residus podran ser recollits.

Litres de contenidors x Nombre de recollides al mes Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Litres dels contenidors: El nombre de litres dels contenidors s’obté de multiplicar el nombre de

contenidors per la seva capacitat en litres segmentada en les diverses fraccions. En cas que el municipi tingui contenidor multiproducte, el 50% s’imputa a paper-cartró i el 50% a envasos. Aquestes dades corresponen al 31 de desembre de l’any en estudi. Font: Ajuntaments.

Nombre de recollides al mes: Nombre de recollides al mes segmentat per les diverses fraccions a 31 de desembre de l’any en estudi. Font: Ajuntaments.

Població: Nombre de persones empadronades al municipi a 1 de gener de l’any en estudi. Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya.

Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Vidre: 25 24 Paper-cartró: 144 22 Envasos-llaunes-brics: 93 22 Fracció orgànica: 54 21 No selectiva (resta): 674 21 Total: 989 21


43

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Fase de Disseny 8

Periodicitat mensual de la recollida de residus Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra la freqüència de recollida de residus per les diferents fraccions. S’expressa en context amb els dos indicadors precedents, com a informació complementària.

Fórmula de càlcul: Nombre de recollides al mes

Variables emprades: Nombre de recollides al mes: Nombre de recollides al mes segmentat per les diverses fraccions.

Font: Ajuntaments.Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Vidre: 3 24 Paper-cartró: 13 22 Envasos-llaunes-brics: 11 22 Fracció orgànica: 22 21 No selectiva (resta): 29 21 Total: 81 21

% de població coberta amb el servei de recollida orgànica Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra el percentatge d’habitants que poden realitzar la recollida selectiva de la fracció orgànica.

Nombre d’habitants coberts per la recollida orgànicaFórmula de càlcul: Població x 100

Variables emprades: Nombre d’habitants coberts per la recollida orgànica: Nombre d’habitants que tenen accés al

servei de recollida orgànica a 31 de desembre de l’any en estudi. Font: Ajuntaments. Població: Nombre de persones empadronades al municipi a 1 de gener de l’any en estudi. Font:

Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Valor mitjà de l’indicador 2008: 82,1 % Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 24

Oferir un servei accessible als usuaris (II)

Habitants per deixalleria Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra la facilitat d’accés dels habitants per aportar residus a la deixalleria i, per tant, contribuir en la recollida selectiva de residus.

Població Fórmula de càlcul: Nombre de deixalleries


Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Nombre de deixalleries: Centre d’aportació i emmagatzematge, selectius, de residus municipals

que no son objecte de la recollida domiciliaria amb l’objectiu de facilitar-ne la valorització o gestió correcte a 31 de desembre de l’any en estudi. S’inclouen les deixalleries fixes, mòbils, minideixalleries i deixalleries de barri; resten excloses les minideixalleries publicitàries (destinades a la recollida selectiva de bombetes, piles, cds i altres residus especials de petit volum). Font: Ajuntaments.

Valor mitjà de l’indicador 2008: 29.046 Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 24

Fase de Disseny 8
















Valor mitjà de l’indicador 2008: 29.046 Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 24Fase de Disseny 8



















44

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

Fase de Disseny 9

% de deixalleries dins del casc urbà respecte el total de deixalleries Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra el percentatge de deixalleries localitzades dins del casc urbà dels municipis i, per tant, valora el grau de proximitat de les deixalleries a la ciutadania.

Nombre deixalleries dins del casc urbà Fórmula de càlcul: Nombre de deixalleries x 100

Variables emprades: Nombre de deixalleries dins del casc urbà: Centres d’aportació i emmagatzematge, selectius, de

residus municipals que no son objecte de la recollida domiciliaria amb l’objectiu de facilitar-ne la valorització o gestió correcte a 31 de desembre de l’any en estudi i que es situen dins el casc urbà, incloent també les deixalleries mòbils. Per tant, aquelles deixalleries que es trobin en zones industrials o altres zones allunyades del casc urbà quedaran excloses. Font: Ajuntaments.

Nombre de deixalleries: Centres, selectius i amb personal responsable, de recepció i emmagatzematge de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària a 31 de desembre de l’any en estudi.

S’inclouen les deixalleries fixes, mòbils, minideixalleries i deixalleries de barri; resten excloses les minideixalleries publicitàries (destinades a la recollida selectiva de bombetes, piles, cds i altres residus especials de petit volum). Font: Ajuntaments.

Valor mitjà de l’indicador 2008: 52,4 % Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 24

% d’utilització de la deixalleria Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra en quina mesura els habitants fan ús de les deixalleries, mitjançant la relació del nombre anual de visites respecte a la població.

Nombre de visites o entrades a la deixalleria Fórmula de càlcul: Població x 100

Variables emprades: Nombre de visites o entrades a la deixalleria: S’inclouen tant les visites o entrades particulars

com les industrials i comercials a 31 de desembre de l’any en estudi. Font: Ajuntaments. Població: Nombre de persones empadronades al municipi a 1 de gener de l’any en estudi. Font:


Kg. de residus gestionats per habitant i any a la deixalleria Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra la quantitat de residus gestionats a la deixalleria en relació al número d’habitants del municipi.

Kg. de residus gestionats a la deixalleria Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Kg de residus gestionats a la deixalleria: Kg. de residus gestionats anualment en el servei de

deixalleria (inclou deixalleries fixes, mòbils, minideixalleries i deixalleries de barri). S’entén per residus gestionats els residus sortits de la deixalleria a 31 de desembre de l’any en estudi. Font: Ajuntaments


Valor mitjà de l’indicador 2008: 44 Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 24

Fase de Disseny 9



















Fase de Disseny 9




















45

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Reduir les emissions de CO2 del servei de recollida

Fase de Disseny 10


Tones d’emissions de CO2 per cada 1.000 habitants Explicació de l’indicador: Aquest indicador aproxima la quantitat d’emissions de CO2 que produeixen anualment els vehicles de recollida de residus per cada 1.000 habitants

Emissions de CO2 dels vehicles de recollida de residus Fórmula de càlcul: Població x 1000

Variables emprades: Emissions de CO2 (tones de CO2): es calcula a partir de l’obtenció del consum anual (litres) dels

vehicles de gestió de residus, i se li aplica factors d’emissió segons el tipus de combustible líquid que utilitzin (vegeu Parpal, N. (cord) Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat, Diputació de Barcelona 2000, pàg. 83). Font: Ajuntaments, entitats gestores.

Taula de conversió: Tipus combustible Teps CO2 (tones) Gasoil Litres Gasoil / 1150 Teps Gasoil * 2,98 Gasolina Teps Gasolina / 1240 Teps Gasolina * 2,89 Biodiesel Teps Biodiesel / 1150 Teps Biodiesel * 2,98


Valor mitjà de l’indicador 2008: 5,4 Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 21

Assolir uns nivells adequats de recollida selectiva

% de recollida selectiva sobre el total de recollida de residus Explicació de l’indicador: Aquest indicador expressa quina importància relativa representen les fraccions recollides selectivament sobre el total de residus municipals que es recullen en un municipi.

Kg. recollits per any de forma selectiva Fórmula de càlcul: Kg. recollits per any (selectiva i No selectiva) x 100

Variables emprades: Kg. totals recollits per any de forma selectiva: Kg. recollits selectivament segmentats per

fraccions (vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, orgànica i voluminosos). S’inclouen les recollides porta a porta, de comerços i dels mercats setmanals municipals. No s’inclouen els residus de la deixalleria ni de la poda. Els Kg. de voluminosos recollits són aquells residus de gran volum que no es recullen en

contenidors, sinó amb un servei específic de l’ajuntament (mobles, electrodomèstics, estris vells, matalassos, etc.). Font: Ajuntaments.

Kg. recollits per any (selectiva i no selectiva): Suma dels Kg. recollits de forma selectiva (tan sols fraccions vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, fracció orgànica, voluminosos) i de forma noselectiva (resta). Font: Ajuntaments.

Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Vidre: 3,3 % 24 Paper-cartró: 7,6 % 24 Envasos-llaunes-brics: 2,8 % 24 Fracció orgànica: 7,2 % 24 Voluminosos: 4,2 % 22 Total parcial (Σ fraccions anteriors): 25,0 % 22

Fase de Disseny 10


Tones d’emissions de CO2 per cada 1.000 habitants Explicació de l’indicador: Aquest indicador aproxima la quantitat d’emissions de CO2 que produeixen anualment els vehicles de recollida de residus per cada 1.000 habitants

Emissions de CO2 dels vehicles de recollida de residus Fórmula de càlcul: Població x 1000

Variables emprades: Emissions de CO2 (tones de CO2): es calcula a partir de l’obtenció del consum anual (litres) dels

vehicles de gestió de residus, i se li aplica factors d’emissió segons el tipus de combustible líquid que utilitzin (vegeu Parpal, N. (cord) Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat, Diputació de Barcelona 2000, pàg. 83). Font: Ajuntaments, entitats gestores.





% de recollida selectiva sobre el total de recollida de residus Explicació de l’indicador: Aquest indicador expressa quina importància relativa representen les fraccions recollides selectivament sobre el total de residus municipals que es recullen en un municipi.

Kg. recollits per any de forma selectiva Fórmula de càlcul: Kg. recollits per any (selectiva i No selectiva) x 100

Variables emprades: Kg. totals recollits per any de forma selectiva: Kg. recollits selectivament segmentats per

fraccions (vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, orgànica i voluminosos). S’inclouen les recollides porta a porta, de comerços i dels mercats setmanals municipals. No s’inclouen els residus de la deixalleria ni de la poda. Els Kg. de voluminosos recollits són aquells residus de gran volum que no es recullen en

contenidors, sinó amb un servei específic de l’ajuntament (mobles, electrodomèstics, estris vells, matalassos, etc.). Font: Ajuntaments.

Kg. recollits per any (selectiva i no selectiva): Suma dels Kg. recollits de forma selectiva (tan sols fraccions vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, fracció orgànica, voluminosos) i de forma noselectiva (resta). Font: Ajuntaments.

Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Vidre: 3,3 % 24 Paper-cartró: 7,6 % 24 Envasos-llaunes-brics: 2,8 % 24 Fracció orgànica: 7,2 % 24 Voluminosos: 4,2 % 22 Total parcial (Σ fraccions anteriors): 25,0 % 22



46

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

Fase de Disseny 11

% recollit de cada fracció sobre el total generat Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura l’eficiència de la recollida selectiva de cada fracció. Per al càlcul s’utilitza la composició de la bossa estàndard d’escombraries segons el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya de la Generalitat de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012).

Kg. recollits anualment de forma selectiva Fórmula de càlcul: Kg. generats de cada fracció segons PROGREMIC x 100

Variables emprades: Kg. recollits anualment de forma selectiva: Kg. recollits de forma selectiva per fraccions (vidre,

paper-cartró, envasos-llaunes-brics, orgànica i voluminosos) anualment. No s’inclouen els residus de la deixalleria ni de la poda. S’inclouen les recollides porta a porta, de comerços i dels mercats setmanals municipals. Els Kg. de voluminosos recollits són aquells residus de gran volum que no es recullen en contenidors, sinó amb un servei específic de l’ajuntament (mobles, electrodomèstics, estris vells, matalassos, etc.). Font: Ajuntaments.

Kg. generats de cada fracció segons PROGREMIC (2007-2012): Per cada fracció, és el productede: a) Kg. de residus municipals generats (vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, fracció orgànica, voluminosos i resta) i b) el percentatge de la composició de la bossa tipus per a cada tipologia de fracció que és: vidre (7%), paper-cartró (18%), envasos-llaunes-brics (12%), fracció orgànica (36%), resta (27%), d’acord amb el document de la Generalitat de Catalunya "Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012" (PROGREMIC). Font: Agència de Residus de Catalunya, PROGREMIC, (2007-2012)

Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Vidre: 46,5 % 24 Paper-cartró: 42,2 % 24 Envasos-llaunes-brics: 23,5 % 24 Fracció orgànica: 20,0 % 24

Kg. recollits per habitant i any Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la generació anual de residus municipals, a la vegada que mostra el grau de recollida selectiva de la ciutadania.

Kg. recollits per any (selectiva i no selectiva)Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Kg. recollits per any (selectiva i no selectiva): Suma dels Kg. recollits de forma selectiva (tan sols

fraccions vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, fracció orgànica, voluminosos) i de forma no selectiva (resta). Font: Ajuntaments.


Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Vidre: 15 24 Paper-cartró: 35 24 Envasos-llaunes-brics: 13 24 Fracció orgànica: 33 24 Voluminosos: 19 22 No selectiva (resta): 344 24


47

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Fase de Disseny 12

% d’impropis Explicació de l’indicador: Aquest indicador valora la qualitat de la recollida selectiva de paper-cartró, envasos lleugers i fracció orgànica que fa la ciutadania. Com més gran sigui aquest indicador, amb menys cura s’estarà realitzant la recollida selectiva.

Fórmula de càlcul: % d’impropis anuals

Variables emprades: % d’impropis per any: Mitjana anual no ponderada dels certificats (de l’entitat corresponent que

els expedeix) del percentatge d’elements estranys en el contingut bàsic de la fracció paper-cartró; envasos-llaunes-brics, fracció orgànica. Així doncs, el valor proporcionat és la mitjana dels valors de cada caracterització, sense ponderar els Kg. recollits en cada una d’aquestes caracteritzacions. Font: Ajuntaments, Agència de Residus de Catalunya.

Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Paper-cartró: 20 % 2 Envasos-llaunes-brics: 24,4 % 10 Fracció orgànica: 9,8 % 19

% de residus comercials recollits respecte el total recollit de cada fracció Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra el pes de la recollida selectiva comercial per cada fracció de residus recollits selectivament .

Kg. recollits anualment en la recollida segregada comercial de cada fracció Fórmula de càlcul:

Kg. residus recollits anualment de cada fracció x 100

Variables emprades: Kg. Recollits anualment en la recollida segregada comercial de cada fracció: Kg de residus

comercials recollits mitjançant el servei de recollida específica a comerços i grans generadors de residus. Font: Ajuntaments.

Kg. Residus recollits anualment de cada fracció: Kg. de residus recollits selectivament segmentats per fraccions (vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, orgànica i voluminosos). S’inclouen les recollides porta a porta, de comerços i dels mercats setmanals municipals. No s’inclouen els residus de la deixalleria ni de la poda.

Els Kg. recollits de voluminosos són aquells residus de gran volum que no es recullen en contenidors, sinó amb un servei específic de l’ajuntament (mobles, electrodomèstics, estris vells,

matalassos, etc.). En el cas que el municipi tingui contenidor inorgànic, la dada inclosa és la de la planta de triatge. Font: Ajuntaments.

Valor mitjà de l’indicador 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Vidre: 1,4 % 1 Paper-cartró: 23,7 % 18 Envasos-llaunes-brics: 0 Fracció orgànica: 17,7 % 9


48

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

II. DIMENSIÓ USUARI / CLIENT

Fase de Disseny 13


Satisfacció general de la ciutadania amb el servei Explicació de l’indicador: Aquest indicador reflexa directament la percepció del servei per part de la ciutadania com a dada complementària als indicadors quantitatius.

Fórmula de càlcul: Grau de satisfacció general de la ciutadania amb el servei

Variables emprades: Grau de satisfacció general de la ciutadania amb el servei de recollida de residus: Resultat

d’enquesta en una escala de 0 a 10 ("gens satisfet" - "molt satisfet"); i la mitjana de puntuació. En absència d’una enquesta comuna, s’utilitzen els següents criteris homogeneïtzadors: resultat de la valoració global en una escala de 0 a 10; si no hi ha valoració global s’utilitza la mitjana de lespreguntes de l’enquesta; si l’enquesta està feta amb altres escales, cal fer l’equivalència a l’escala de 0 a 10; en qüestionaris qualitatius, si és possible, es fa l’equivalència numèrica. Es recullen resultats de les enquestes realitzades en un període màxim de 3 anys. Font: Ajuntaments.


Peticions per cada 1.000 habitants Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el nombre de peticions de la ciutadania sobre la recollida de residus per cada 1.000 habitants i pretén ser una aproximació al seu grau de satisfacció.

Peticions dels ciutadans Fórmula de càlcul: Població x 1000

Variables emprades: Peticions dels ciutadans: Nombre de peticions rebudes a través dels diferents canals de

comunicació (telèfon, cartes, etc.) al llarg de l’any. Cal tenir present que el sistema de recollida de les peticions no és homogeni entre els diversos municipis i, per tant, s’inclouran tan les queixes com els suggeriments. Resten excloses les peticions per un servei específic, com per exemple la recollida de mobles. Font: Ajuntament, entitats gestores.



Fomentar el civisme

% de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de contenidors Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el grau de civisme a través del càlcul del nombre de contenidors que són cremats per actes vandàlics anualment.

Contenidors cremats per actes vandàlicsFórmula de càlcul: Nombre de contenidors x 100

Variables emprades: Contenidors cremats per actes vandàlics: Nombre anual de contenidors cremats, i que s’han de

reposar o reparar. Queden exclosos els contenidors avariats i/o reposats a causa del propi ús del servei. Font: Ajuntaments.

Nombre de contenidors. Aquestes dades corresponen al 31 de desembre de l’any en estudi. Font: Ajuntaments.


Fase de Disseny 13


Satisfacció general de la ciutadania amb el servei Explicació de l’indicador: Aquest indicador reflexa directament la percepció del servei per part de la ciutadania com a dada complementària als indicadors quantitatius.

Fórmula de càlcul: Grau de satisfacció general de la ciutadania amb el servei

Variables emprades: Grau de satisfacció general de la ciutadania amb el servei de recollida de residus: Resultat

d’enquesta en una escala de 0 a 10 ("gens satisfet" - "molt satisfet"); i la mitjana de puntuació. En absència d’una enquesta comuna, s’utilitzen els següents criteris homogeneïtzadors: resultat de la valoració global en una escala de 0 a 10; si no hi ha valoració global s’utilitza la mitjana de lespreguntes de l’enquesta; si l’enquesta està feta amb altres escales, cal fer l’equivalència a l’escala de 0 a 10; en qüestionaris qualitatius, si és possible, es fa l’equivalència numèrica. Es recullen resultats de les enquestes realitzades en un període màxim de 3 anys. Font: Ajuntaments.


Peticions per cada 1.000 habitants Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el nombre de peticions de la ciutadania sobre la recollida de residus per cada 1.000 habitants i pretén ser una aproximació al seu grau de satisfacció.


Variables emprades: Peticions dels ciutadans: Nombre de peticions rebudes a través dels diferents canals de

comunicació (telèfon, cartes, etc.) al llarg de l’any. Cal tenir present que el sistema de recollida de les peticions no és homogeni entre els diversos municipis i, per tant, s’inclouran tan les queixes com els suggeriments. Resten excloses les peticions per un servei específic, com per exemple la recollida de mobles. Font: Ajuntament, entitats gestores.



Fomentar el civisme

% de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de contenidors Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el grau de civisme a través del càlcul del nombre de contenidors que són cremats per actes vandàlics anualment.

Contenidors cremats per actes vandàlicsFórmula de càlcul: Nombre de contenidors x 100

Variables emprades: Contenidors cremats per actes vandàlics: Nombre anual de contenidors cremats, i que s’han de

reposar o reparar. Queden exclosos els contenidors avariats i/o reposats a causa del propi ús del servei. Font: Ajuntaments.

Nombre de contenidors. Aquestes dades corresponen al 31 de desembre de l’any en estudi. Font: Ajuntaments.



Fomentar el civisme


49

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Fase de Disseny 14


Habitants per treballador del servei Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el nombre d’habitants per treballador, i pretén mostrar el nombre de “clients potencials” que té assignat cada treballador.

Població Fórmula de càlcul: Treballadors


Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el

cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. En el cas de contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’any s’aplicarà el següent càlcul: nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntament, entitats gestores.

Valors mitjans dels indicadors 2008: 1.751 Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 23

Tones de residus recollides per treballador Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la càrrega de treball dels treballadors del servei de recollida de residus.

Kg. de residus recollits Fórmula de càlcul: Treballadors x 1.000

Variables emprades: Kg. de residus recollits anualment (selectiva i no selectiva): Suma dels Kg. recollits de forma

selectiva (tan sols fraccions vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, fracció orgànica, voluminosos) i de forma no selectiva (resta). Font: Ajuntaments.

Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. En el cas de contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’any s’aplicarà el següent càlcul: nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.



III. DIMENSIÓ VALORS ORGANITZATIUS / RECURSOS HUMANS


50

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

Fase de Disseny 15


% de gestió directa Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura si la prestació del servei es fa mitjançant gestió directa, mesurant el % de la despesa en gestió directa respecte el total de la despesa.

Despeses corrents en gestió directa Fórmula de càlcul: Desp. corrents en gestió directa + Desp. corrents en gestió indirecta x 100

Variables emprades: Despeses corrents en gestió directa: Inclou les despeses corrents gestionades directament per

una sola administració local (ajuntament, un organisme autònom, una societat mercantil de capital íntegrament municipal) o en col·laboració amb altres administracions (mancomunitat, consorci, etc.). Font: Ajuntaments.

Despeses corrents en gestió indirecta: Inclou les despeses corrents gestionades indirectament per l’ajuntament (via concessió, concert, arrendament, gestió interessada o societat d’economia mixta). Font: Ajuntaments.


% de gestió indirecta Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura si la prestació del servei es fa mitjançant gestió indirecta, mesurant el % de la despesa en gestió indirecta respecte el total de la despesa.

Despeses corrents en gestió indirecta Fórmula de càlcul: Desp. corrents en gestió directa + Desp. corrents en gestió indirecta x 100

Variables emprades: Despeses corrents en gestió indirecta: Inclou les despeses corrents gestionades indirectament

per l’ajuntament (via concessió, concert, arrendament, gestió interessada o societat d’economia mixta). Font: Ajuntaments.

Despeses corrents en gestió directa: Inclou les despeses corrents gestionades directament per una sola administració local (ajuntament, un organisme autònom, una societat mercantil de capital íntegrament municipal) o en col·laboració amb altres administracions (mancomunitat, consorci, etc.). Font: Ajuntaments.



Satisfacció general dels treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador pretén reflectir la valoració del clima laboral per part dels propis treballadors.

Fórmula de càlcul: Grau de satisfacció general dels treballadors

Variables emprades: Grau de satisfacció general dels treballadors de recollida de residus: Resultat d’enquesta en una

escala de 0 a 10 ("gens satisfet" - "molt satisfet"); mitjana de puntuació. En absència d’una enquesta comuna, s’utilitzen els següents criteris homogeneïtzadors: resultat de la valoració global en una escala de 0 a 10; si no hi ha valoració global s’utilitza la mitjana de les preguntes de l’enquesta; si l’enquesta està feta amb altres escales cal fer l’equivalència a l’escala de 0 a 10; en qüestionaris qualitatius, si és possible, es fa l’equivalència numèrica. Es recullen resultats de les enquestes realitzades en un període màxim de 3 anys. Font: Ajuntaments.



Fase de Disseny 15





una sola administració local (ajuntament, un organisme autònom, una societat mercantil de capital íntegrament municipal) o en col·laboració amb altres administracions (mancomunitat, consorci, etc.). Font: Ajuntaments.

Despeses corrents en gestió indirecta: Inclou les despeses corrents gestionades indirectament per l’ajuntament (via concessió, concert, arrendament, gestió interessada o societat d’economia mixta). Font: Ajuntaments.





per l’ajuntament (via concessió, concert, arrendament, gestió interessada o societat d’economia mixta). Font: Ajuntaments.

Despeses corrents en gestió directa: Inclou les despeses corrents gestionades directament per una sola administració local (ajuntament, un organisme autònom, una societat mercantil de capital íntegrament municipal) o en col·laboració amb altres administracions (mancomunitat, consorci, etc.). Font: Ajuntaments.



Satisfacció general dels treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador pretén reflectir la valoració del clima laboral per part dels propis treballadors.


Variables emprades: Grau de satisfacció general dels treballadors de recollida de residus: Resultat d’enquesta en una

escala de 0 a 10 ("gens satisfet" - "molt satisfet"); mitjana de puntuació. En absència d’una enquesta comuna, s’utilitzen els següents criteris homogeneïtzadors: resultat de la valoració global en una escala de 0 a 10; si no hi ha valoració global s’utilitza la mitjana de les preguntes de l’enquesta; si l’enquesta està feta amb altres escales cal fer l’equivalència a l’escala de 0 a 10; en qüestionaris qualitatius, si és possible, es fa l’equivalència numèrica. Es recullen resultats de les enquestes realitzades en un període màxim de 3 anys. Font: Ajuntaments.




51

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Fase de Disseny 16

% d’hores de baixa laboral sobre el total d’hores laborals Explicació de l’indicador: Aquest indicador avalua l’absentisme a partir de les hores de baixa laboral respecte el total d’hores treballades.

Hores de baixa laboral per any Fórmula de càlcul: Hores laborables totals per any x 100

Variables emprades: Hores de baixa laboral per any: S’inclou el total d’hores de baixa i d’indisposicions anuals

(indisposició laboral transitòria i accidents de treball) del conjunt de treballadors. No es considerales hores de baixa per maternitat. Font: Ajuntaments, entitats gestores.

Hores laborables totals per any: Nombre d’hores laborables anuals definides en el conveni multiplicat pel nombre de treballadors. Font: Ajuntaments, entitats gestores.


Sou brut base anual d’un peó del servei de recollida de residus Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra el salari brut anual d’un peó del servei de recollida de residus.

Fórmula de càlcul: Sou brut base anual d’un peó de recollida de residus

Variables emprades: Sou brut base anual d’un peó de recollida de residus: Sou brut anual d’un peó del servei de

recollida de residus d’acord amb les dedicacions horàries base o estàndard de cada ajuntament/empresa gestora del servei, sense considerar els complements salarials personals i els relacionats amb els conceptes de prolongació de jornada, nocturnitat i/o festivitat, antiguitat i els complements personals transitoris. No s’inclou el cost de la Seguretat Social (a càrrec de l’empresa). En el cas de diferents tipus de contractes de gestió i, per tant, de peó, es calcularà la mitjana. Font: Ajuntaments, entitats gestores.

Valor mitjà de l’indicador 2008: 21.379 € Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 19

Antiguitat mitjana dels treballadors Explicació de l’indicador: L’indicador avalua l’estabilitat laboral a partir de l’antiguitat mitjana dels treballadors.

Antiguitat de tots els treballadors Fórmula de càlcul: Treballadors

Variables emprades: Antiguitat de tots els treballadors: Suma de l’antiguitat de tots els treballadors. En el cas de canvi

d’empresa concessionària, l’antiguitat del treballador és la suma de la seva permanència en les diferents concessionàries. Font: Ajuntaments, Entitats gestores.

Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el cas d’una plantilla homogènia al llarg de l’any, nombre de places anuals. En el cas de contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’any s’aplicarà el següent càlcul: nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.


Fase de Disseny 16


















Fase de Disseny 16



















52

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

Fase de Disseny 17


Hores anuals de formació per treballador Explicació de l’indicador: Considerant la formació laboral com un factor d’influència respecte a la satisfacció, motivació, seguretat i productivitat dels empleats, aquest indicador mesura les hores de formació que rep l’equip de treball.

Hores anuals de formacióFórmula de càlcul: Treballadors

Variables emprades: Hores anuals de formació: Suma d’hores de cursos de formació multiplicat pel nombre de

treballadors assistents. Les dades procedents d’empreses externes a través de les justificacions corresponents. Font: Ajuntaments, entitats gestores.



Accidents laborals per cada 100 treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador avalua el grau de sinistralitat del servei de gestió de residus a partir del percentatge d’accidents laborals soferts anualment per cada 100 treballadors

Nombre d’accidents laborals Fórmula de càlcul: Treballadors x 100

Variables emprades: Nombre d’accidents laborals: Es considera accident laboral aquell que genera un comunicat

d’assistència de la mútua concertada del conjunt de la plantilla del servei de gestió de residus. Font: Ajuntaments, entitats gestores.





53

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Fase de Disseny 18


% de dones sobre el total de treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la presència de dones que intervenen de forma directa en el servei de recollida de residus

Núm. de dones Fórmula de càlcul: Treballadors x 100

Variables emprades: Núm. de dones: S’inclouen tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests

serveis que siguin dones. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. No s’inclou el personal indirecte. Font: Ajuntaments, Entitats gestores.

Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el cas d’una plantilla homogènia al llarg de l’any, Nombre de places anuals. En el cas de contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’any s’aplicarà el següent càlcul: nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.


% de treballadors de nacionalitat estrangera sobre el total de treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la presència de treballadors de nacionalitat estrangera que intervenen de forma directa en el servei de recollida de residus

Núm. de treballadors de nacionalitat estrangera Fórmula de càlcul: Treballadors x 100

Variables emprades: Núm. de treballadors de nacionalitat estrangera: S’inclouen tots els treballadors directes

relacionats amb la prestació d’aquests serveis que tinguin la nacionalitat estrangera. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. No s’inclou el personal indirecte. Font: Ajuntaments, Entitats gestores.





54

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

Fase de Disseny 19

% de treballadors amb contractes bonificats sobre el total de treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la presència de treballadors amb contractes bonificats que intervenen de forma directa en el servei de recollida de residus

Núm. de treballadors amb contractes bonificats Fórmula de càlcul: Treballadors x 100

Variables emprades: Núm. de treballadors amb contractes bonificats: Inclou tots els treballadors directes relacionats

amb la prestació d’aquests serveis que tenen un contracte indefinit bonificat. S’entenen per bonificats aquells contractes a: dones (desocupades i víctimes de violència de gènere; contractades en els 24 mesos posteriors al part; contractades després de 5 anys d’inactivitat laboral o, si, anteriorment a la seva retirada, han treballat almenys durant 3 anys); majors de 45 anys; joves (entre 16 i 30 anys); i, altres col·lectius amb situacions especials (desocupats durant més de 6 mesos i treballadors amb risc d’exclusió social, persones amb discapacitat -general i severa- i conversions a indefinits de contractes formatius, de relleu i de substitució per jubilació). En cas de dubte, consultar la Llei 43/2006 del 29 de Desembre (BOE núm. 312). Font: Ajuntaments, Entitats gestores.




55

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

IV. DIMENSIÓ ECONÒMICA

Disposar dels recursos adequats (I)

Fase de Disseny 20


Despesa corrent en gestió de residus per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent per habitant del servei de recollida de residus.

Despeses corrents del servei de gestió de residus Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Despeses corrents del servei de gestió de residus: Inclou les despeses (obligacions

reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el del servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). S’inclou dins del cost de recollida de residus les següents activitats: recollida, transport, manteniment i neteja dels contenidors. En el cas de la recollida selectiva s’inclou el cost de les recollides porta a porta (comerços) i dels mercats setmanals municipals. Resta exclosa la poda. Font: Ajuntaments (Intervenció).


Valor mitjà dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Residus: Gestió selectiva – vidre: 1,1 € 20 Gestió selectiva – paper-cartró: 5,1 € 22 Gestió selec. – envasos-llaunes-brics: 2,3 € 22 Gestió selectiva – fracció orgànica: 6,4 € 21 Gestió selectiva – voluminosos: 3,6 € 20 Gestió No selectiva (resta): 18,9 € 21 Total residus: 37,8 € 22

Disposar dels recursos adequats (II)

Despesa corrent en tractament i/o eliminació de residus per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent en tractament i/o eliminació de residus per habitant.

Despeses corrents en tractament i/o eliminació de residus Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Despeses corrents de tractament i/o eliminació de residus: Inclou les despeses (obligacions

reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). Correspon al cost de la no selectiva (resta) i selectiva des del moment que entren a la planta de tractament. No s’inclou la despesa de la deixalleria. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la facturació de l’ajuntament a l’ens corresponent. Font: Ajuntaments (Intervenció).


Valor mitjà de l’indicador 2008: 20 € Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 16


Fase de Disseny 20


Despesa corrent en gestió de residus per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent per habitant del servei de recollida de residus.

Despeses corrents del servei de gestió de residus Fórmula de càlcul: Població


reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el del servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). S’inclou dins del cost de recollida de residus les següents activitats: recollida, transport, manteniment i neteja dels contenidors. En el cas de la recollida selectiva s’inclou el cost de les recollides porta a porta (comerços) i dels mercats setmanals municipals. Resta exclosa la poda. Font: Ajuntaments (Intervenció).


Valor mitjà dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Residus: Gestió selectiva – vidre: 1,1 € 20 Gestió selectiva – paper-cartró: 5,1 € 22 Gestió selec. – envasos-llaunes-brics: 2,3 € 22 Gestió selectiva – fracció orgànica: 6,4 € 21 Gestió selectiva – voluminosos: 3,6 € 20 Gestió No selectiva (resta): 18,9 € 21 Total residus: 37,8 € 22


Despesa corrent en tractament i/o eliminació de residus per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent en tractament i/o eliminació de residus per habitant.

Despeses corrents en tractament i/o eliminació de residus Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Despeses corrents de tractament i/o eliminació de residus: Inclou les despeses (obligacions

reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). Correspon al cost de la no selectiva (resta) i selectiva des del moment que entren a la planta de tractament. No s’inclou la despesa de la deixalleria. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la facturació de l’ajuntament a l’ens corresponent. Font: Ajuntaments (Intervenció).




56

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

Fase de Disseny 21


Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el % del pressupost municipal que es destina a la gestió, tractament i/o eliminació de residus

Despeses corrents en gestió de residus + Despeses corrents en tractament i/o eliminació de residus Fórmula de càlcul:

Despesa corrent pressupost municipal x 100


reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). S’inclou dins del cost de recollida de residus les següents activitats: recollida, transport, manteniment i neteja dels contenidors. En el cas de la recollida selectiva s’inclou el cost de les recollides comercials i dels mercats setmanals municipals. Resta exclosa la poda. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents del tractament i/o eliminació de residus: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències Corrents). Correspon al cost de la No selectiva (resta) i orgànica des del moment que entren en la planta de tractament. No s’inclou la deixalleria. En el cas de consorcis o mancomunitats el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despesa corrent pressupost municipal: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis), 3 (Interessos) i 4 (Transferències corrents) del pressupost municipal consolidat de l’any en estudi. (S’inclouen l’ajuntament i els organismes autònoms, i s’exclouen les empreses municipals). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Valor mitjà de l’indicador 2008: 7 % Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 14

Despesa en campanyes de sensibilització per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa anual en campanyes de sensibilització per habitant.

Despeses en campanyes de sensibilitzacióFórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Despeses en campanyes de sensibilització: Despeses corrents (obligacions) destinades

anualment a campanyes de sensibilització. Font: Ajuntaments (Intervenció). Població: Nombre de persones empadronades al municipi a 1 de gener de l’any en estudi. Font:

Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya.Valor mitjà de l’indicador 2008: 0,8 € Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 19


57

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Fase de Disseny 22

Despesa corrent en deixalleria per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa del servei de deixalleria municipal per habitant.

Despeses corrents en deixalleries Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Despeses corrents en deixalleries: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1

(Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). La despesa inclou la gestió del servei, el transport i el tractament. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments (Intervenció).


Valor mitjà de l’indicador 2008: 3,0 € Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 23


% d’autofinançament per taxes i preus públics de la gestió, el tractament i/o eliminació de residusExplicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en gestió i tractament i/o eliminació de residus està finançada per ingressos de la recuperació de la recollida selectiva i per taxes.

Ingressos per taxes, preus públics i altres ingressos+ Ingressos per retorn del cànon d’orgànica Fórmula de càlcul:

Desp. cor. servei gestió + Desp. cor. tractament i/o eliminació de residus x 100

Variables emprades: Ingressos per taxes, preus públics i altres ingressos: Inclou la taxa de recollida de residus (tan

domèstica com comercial). També inclou els ingressos obtinguts de les fraccions de recollida selectiva i dels convenis establers per ECOEMBES i ECOVIDRIO. En el cas de no haver rebut l’ingrés en el moment de realitzar l’enquesta del cercle de comparació intermunicipal, s’agafaran les sol·licituds d’ingressos fetes pels ajuntaments. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Ingressos per retorn del cànon d’orgànica: Ingressos (drets reconeguts) del retorn del cànon de recollida de la fracció orgànica (no confondre amb el retorn de cànon per tractament). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents del servei de gestió: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió; i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). S’inclou dins del cost de recollida de residus les següents activitats: recollida, transport, manteniment i neteja dels contenidors. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents de tractament i/o eliminació de residus: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). Correspon al cost de la no selectiva (resta) i orgànica des del moment que entren en la planta de tractament. No s’inclou la deixalleria. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Valor mitjà de l’indicador 2008: 102,7% Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 13


Fase de Disseny 22

Despesa corrent en deixalleria per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa del servei de deixalleria municipal per habitant.

Despeses corrents en deixalleries Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Despeses corrents en deixalleries: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1

(Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). La despesa inclou la gestió del servei, el transport i el tractament. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments (Intervenció).




% d’autofinançament per taxes i preus públics de la gestió, el tractament i/o eliminació de residusExplicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en gestió i tractament i/o eliminació de residus està finançada per ingressos de la recuperació de la recollida selectiva i per taxes.

Ingressos per taxes, preus públics i altres ingressos+ Ingressos per retorn del cànon d’orgànica Fórmula de càlcul:

Desp. cor. servei gestió + Desp. cor. tractament i/o eliminació de residus x 100

Variables emprades: Ingressos per taxes, preus públics i altres ingressos: Inclou la taxa de recollida de residus (tan

domèstica com comercial). També inclou els ingressos obtinguts de les fraccions de recollida selectiva i dels convenis establers per ECOEMBES i ECOVIDRIO. En el cas de no haver rebut l’ingrés en el moment de realitzar l’enquesta del cercle de comparació intermunicipal, s’agafaran les sol·licituds d’ingressos fetes pels ajuntaments. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Ingressos per retorn del cànon d’orgànica: Ingressos (drets reconeguts) del retorn del cànon de recollida de la fracció orgànica (no confondre amb el retorn de cànon per tractament). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents del servei de gestió: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió; i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). S’inclou dins del cost de recollida de residus les següents activitats: recollida, transport, manteniment i neteja dels contenidors. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents de tractament i/o eliminació de residus: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). Correspon al cost de la no selectiva (resta) i orgànica des del moment que entren en la planta de tractament. No s’inclou la deixalleria. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Valor mitjà de l’indicador 2008: 102,7% Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 13


58

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

Fase de Disseny 23

% d’autofinançament per aportacions d’altres institucions de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en gestió, tractament i/o eliminació de residus està finançada per aportacions d’altres institucions.

Ingressos per aportacions d’altres institucions i/o administracions Fórmula de càlcul: Desp. cor. servei gestió residus + Desp. cor. tractament i/o eliminació de

residus x 100

Variables emprades: Ingressos per aportacions d’altres institucions i/o administracions: Ingressos (drets reconeguts)

per subvencions aportades per altres institucions i administracions. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents del servei de gestió de residus: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). S’inclou dins del cost de recollida de residus les següents activitats: recollida, transport, manteniment i neteja dels contenidors. En el cas de la recollida selectiva s’inclou el cost de les recollides porta a porta (comerços) i dels mercats setmanals municipals. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents de tractament i/o eliminació de residus: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). Correspon al cost de la no selectiva (resta) i orgànica des del moment que entren a la planta de tractament. No s’inclou la deixalleria. En el cas de consorcis o mancomunitats el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments (Intervenció).



59

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Fase de Disseny 24

% de finançament per part de l’ajuntament de la gestió, tractament i/o eliminació de residus Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en gestió, tractament i/o eliminació de residus està finançada pels recursos propis de l’ajuntament

(Desp. cor. servei gestió de residus + Des. cor. tractament i/o eliminació de residus) – (Ingressos per taxes, preus públics i altres ingressos +

ingressos per retorn cànon + ingressos tractament i/o eliminació de residus + Ingressos per aportacions d’altres institucions i/o administracions) Fórmula de càlcul:

Desp. cor. servei de gestió de residus + Desp. cor. tractament i/o eliminació de residus

x 100


reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). S’inclou dins del cost de recollida de residus les següents activitats: recollida, transport, manteniment i neteja dels contenidors. En el cas de la recollida selectiva s’inclou el cost de les recollides porta a porta (comerços) i dels mercats setmanals municipals. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents de tractament i/o eliminació de residus: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències Corrents). Correspon al cost de la no selectiva (resta) i orgànica des del moment que entren a la planta de tractament. No s’inclou la deixalleria. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Ingressos per taxes, preus públics i altres ingressos: Inclou la taxa de recollida d’escombraries (tan domèstica com comercial). També inclou les fraccions de recollida selectiva i dels convenis establers per ECOEMBES i ECOVIDRIO. En el cas de no haver rebut l’ingrés en el moment de realitzar l’enquesta del cercle de comparació intermunicipal, s’agafaran les sol·licituds d’ingressos fetes pels ajuntaments.. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Ingressos per retorn del cànon: Ingressos (drets reconeguts) pel retorn del cànon de recollida selectiva d’orgànica (No confondre amb el retorn del cànon per tractament). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Ingressos tractament i/o eliminació de residus: Correspon al retorn del cànon per tractament (no confondre amb el concepte de retorn del cànon de recollida de la fracció orgànica). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Ingressos per aportacions d’altres institucions i/o administracions: Ingressos (drets reconeguts) per subvencions aportades per altres institucions i administracions. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Valor mitjà de l’indicador 2008: -4,7 % Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 13


60

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

Fase de Disseny 25

% d’ingressos per recuperació selectiva sobre la despesa en gestió de residus selectiva Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en gestió de residus selectiva està finançada per ingressos provinents de la recuperació d’aquests residus.

Ingressos per recuperació dels residus + Ingressos pel retorn del cànon d’orgànica Fórmula de càlcul:

Despesa corrent de la gestió de la recollida selectivax 100

Variables emprades: Ingressos per la recuperació dels residus recollits de forma selectiva: A incloure en cada una de

les fraccions de recollida selectiva i dels convenis establerts per ECOEMBES i ECOVIDRIO. En el cas de no haver rebut l’ingrés en el moment de realitzar l’enquesta, s’agafaran les sol·licituds d’ingressos fetes pels ajuntaments. No inclou els ingressos obtinguts de la taxa d’escombraries. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Ingressos pel retorn del cànon d’orgànica: Cànon de recollida selectiva d’orgànica, no confondre amb el cànon per tractament. En el cas de no haver rebut l’ingrés en el moment de realitzar l’enquesta, s’agafaran les sol·licituds d’ingressos fetes pels ajuntaments. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents de la gestió de la recollida selectiva: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1(Personal, inclosa la Seguretat Social), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), destinades a la gestió de residus de la recollida selectiva (recollida, transport, emmagatzematge, valorització, disposició dels residus no selectius i comercialització dels residus, inclosa la vigilància). Font: Ajuntaments (Intervenció).


% d’autofinançament per taxes i preus públics de la deixalleria Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part del cost de la deixalleria es cobreix amb els ingressos propis de la deixalleria.

Ingressos de la deixalleria Fórmula de càlcul: Cost de la deixalleria x 100

Variables emprades: Ingressos de la deixalleria: És la suma de tots els ingressos de la deixalleria. Inclou els ingressos

obtinguts a partir dels preus públics que els usuaris de la deixalleria paguen i els obtinguts per la valorització dels productes de la deixalleria. Font: Ajuntaments, entitats gestores.

Cost de la deixalleria: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). La despesa inclou la gestió del servei, el transport i el tractament. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments, entitats gestores.



61

fa

se d

e dis

se

ny: g

es

tió i t

ra

ct

am

en

t re

sid

us

Oferir els serveis a uns costos unitaris adequats

Fase de Disseny 26


Despesa corrent en gestió de residus per 1.000 Kg recollits Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent per cada tona de residus recollits

Despeses corrents del servei de gestió de residus Fórmula de càlcul: Kg. recollits per any(selectiva i no selectiva) x 1000


reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). S’inclou dins del cost de recollida de residus les següents activitats: recollida, transport, manteniment i neteja dels contenidors. En el cas de la recollida selectiva, s’inclou el cost de les recollides porta a porta (comerços) i dels mercats setmanals municipals. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Kg. recollits per any (selectiva i no selectiva): Suma dels Kg. recollits de forma selectiva (tan sols fraccions vidre, paper-cartró, envasos-llaunes-brics, fracció orgànica, voluminosos) i de forma no selectiva (resta). Font: Ajuntaments.


Despesa corrent en el servei de deixalleria per cada 1.000 Kg. gestionats a la deixalleria Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent per cada tona de residus gestionats al servei de deixalleria del municipi

Cost de la deixalleria Fórmula de càlcul: Kg. de residus gestionats a la deixalleria x 1000

Variables emprades: Cost de la deixalleria: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal),

2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents). La despesa inclou la gestió del servei, el transport i el tractament. En el cas de consorcis o mancomunitats, el cost serà la factura que es pagui. Font: Ajuntaments, entitats gestores.

Kg de residus gestionats a la deixalleria: Kg de residus gestionats anualment en el servei de deixalleria (inclou deixalleries fixes, mòbils, minideixalleries i deixalleries de barri). S’entén per residus gestionats els residus sortits de la deixalleria. Font: Ajuntaments, entitats gestores.



62

fa

se

de

dis

se

ny

: g

es

tió

i t

ra

ct

am

en

t r

es

idu

s

V. INDICADORS ENTORN

Fase de Disseny 27

Població Explicació del indicador: Aquest indicador mesura indica la grandària d’un municipi en termes de habitants.

Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Població: Nombre de persones empadronades en el municipi a 1 de gener de l'any en estudi. Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya.


Densitat de població Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura com de dens és globalment un municipi en el seu territori.

PoblacióFórmula de càlcul: Superfície municipal

Variables emprades: Població: Nombre de persones empadronades en el municipi a 1 de gener de l'any en estudi.

Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Superfície Municipal: Extensió del municipi, en Km. quadrats. Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya.


Renda per càpita Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura com de ric és globalment un municipi.

Renda familiar bruta disponibleFórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Renda familiar bruta disponible: Renda municipal. Font: Diputació de Barcelona (SIEM, Elaboració pròpia). Població: Nombre de persones empadronades en el municipi a 1 de gener de l'any en estudi. Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya.



63FASE DE DISSENY: NETEJA VIÀRIA


65

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria

INTRODUCCIÓ

La neteja viària és també un servei bàsic a nivell municipal. La ciutadania i visitants d’un municipi valoren de manera molt positiva la netedat dels espais públics, carrers i voreres i, pels ajuntaments, mantenir un entorn net a la seva ciutat és també molt positiu, ja sigui per raons higièniques i de qualitat, com també per atraure un major nombre de visitants i turistes.

Un total de 23 municipis han proporcionat informació per al càlcul dels indicadors corresponents a la neteja viària.

Un total de 32 indicadors serveixen per analitzar el servei de neteja viària dels municipis participants, agrupats de la manera següent: dimensió ‘encàrrec polític’ 6 indicadors, dimensió ‘usuari / client’ 4 indicadors, dimensió ‘valors organitzatius / RRHH’ 14 i dimensió ‘economia’ 8 indicadors.


66

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

Quadre resum d'indicadors de NETEJA VIÀRIA 2008

Oferir un servei accessible als usuaris Total

Reduir les emissions de CO2

del servei de neteja viàriaTotal Assolir un nivell adequat de

qualitat en la neteja viàriaE.

Manual E. Mixta E. Meca-nitzada

Aigua-batre Altres Total

Promoure l'estalvi d'aigua Total

Oferir un servei de qualitat a la ciutadania Total Fomentar el civisme Total

Oferir un servei de qualitat (model de gestió) Total Gestionar el servei amb les

diverses formes de gestió Total Promoure un clima laboral positiu pels treballadors Total Total

Disposar dels recursos adequats Total Finançar adequadament el


--



% de treballadors de nacionalitat estrangera sobre el total de treballadors


Ento

rnEn

càrr

ec p

olíti

cU

suar

i / C

lient

Valo

rs o

rgan

itzat

ius

/ RR

HH

Econ

omia


% d’hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d’hores anuals que es presta el servei

49,2

2.774,3

3,3



Habitants per paperera

Habitants per papereres específiques per a la recollida d’excrements de gos

6,1

7,1

Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant% de litres d'aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d'aigua

Metres quadrats per treballador





Sou brut base anual d'un peó del servei de neteja viària14.134


Metres lineals per treballador

Despesa corrent per habitant Depesa corrent en neteja viària per metre lineal

Millorar les habilitats dels treballadors Total

5,2

24,1

38,4 0,0 %

Població 76.247

% de la despesa sobre el pressupost corrent municipal

% de despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària

4,6 %

0,6 %

Depesa corrent en neteja viària per metre quadrat

Densitat de població (hab. / km2 municipi)

Renda per càpita

% d'autofinançament per taxes i preus públics

% d'autofinançament per aportacions d'altres institucions

% de finançament per part de l'ajuntament




12,3 % 100,0 %

75,2

18,5 %

62,0 % 14,3 % 8,1 % 5,0 %

2,2 %

5,4 %

1.131

1.954

27,8 %

72,2 %

7,3

5,3 %

% d'hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d'hores de servei de neteja viària

% de papereres substituïdes per actes vandàlics durant l'últim any respecte el total de papereres

22,2

19.312

8,8

15,5 %

17,1 %

10,4 %

1.685 14.109

0,0 %

100,0 %

3,0

QUADRE RESUM D’INDICADORS DE NETEJA VIÀRIA


67

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria

Quadre resum d'indicadors de NETEJA VIÀRIA 2008

Oferir un servei accessible als usuaris Total

Reduir les emissions de CO2

del servei de neteja viàriaTotal Assolir un nivell adequat de

qualitat en la neteja viàriaE.

Manual E. Mixta E. Meca-nitzada

Aigua-batre Altres Total

Promoure l'estalvi d'aigua Total

Oferir un servei de qualitat a la ciutadania Total Fomentar el civisme Total

Oferir un servei de qualitat (model de gestió) Total Gestionar el servei amb les

diverses formes de gestió Total Promoure un clima laboral positiu pels treballadors Total Total

Disposar dels recursos adequats Total Finançar adequadament el


--



% de treballadors de nacionalitat estrangera sobre el total de treballadors


Ento

rnEn

càrr

ec p

olíti

cU

suar

i / C

lient

Valo

rs o

rgan

itzat

ius

/ RR

HH

Econ

omia



49,2

2.774,3

3,3



Habitants per paperera

Habitants per papereres específiques per a la recollida d’excrements de gos

6,1

7,1

Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant% de litres d'aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d'aigua

Metres quadrats per treballador





Sou brut base anual d'un peó del servei de neteja viària14.134


Metres lineals per treballador

Despesa corrent per habitant Depesa corrent en neteja viària per metre lineal

Millorar les habilitats dels treballadors Total

5,2

24,1

38,4 0,0 %

Població 76.247

% de la despesa sobre el pressupost corrent municipal

% de despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària

4,6 %

0,6 %

Depesa corrent en neteja viària per metre quadrat

Densitat de població (hab. / km2 municipi)

Renda per càpita

% d'autofinançament per taxes i preus públics

% d'autofinançament per aportacions d'altres institucions

% de finançament per part de l'ajuntament




12,3 % 100,0 %

75,2

18,5 %

62,0 % 14,3 % 8,1 % 5,0 %

2,2 %

5,4 %

1.131

1.954

27,8 %

72,2 %

7,3

5,3 %

% d'hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d'hores de servei de neteja viària

% de papereres substituïdes per actes vandàlics durant l'últim any respecte el total de papereres

22,2

19.312

8,8

15,5 %

17,1 %

10,4 %

1.685 14.109

0,0 %

100,0 %

3,0


68

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

I. DIMENSIÓ ENCÀRREC POLÍTIC / ESTRATÈGIC


Fase de disseny 34

Oferir un servei accessible als usuaris

Habitants per paperera Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el nombre d’habitants per cada paperera.Com més elevat sigui el resultat, menor serà la quantitat de papereres en el municipi.

Població Fórmula de càlcul: Papereres


Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Papereres: Nombre total de papereres (incloses les situades en parcs i jardins) a 31 de

desembre de l’any en estudi. No s’inclouen aquelles destinades a recollir excrements d’animals. Font: Ajuntaments.


Habitants per papereres específiques per a la recollida d’excrements de gos Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el nombre d’habitants per cada paperera específica per a la recollida d’excrements de gos.

Població Fórmula de càlcul: Papereres específiques per a excrements de gos


Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Papereres específiques per a excrements de gos: Nombre total de papereres destinades a la

recollida d’excrements d’animals a 31 de desembre de l’any en estudi. Els altres tipus de papereres queden excloses. Font: Ajuntaments

Valor mitjà de l’indicador 2008: 2.774,3 Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 20


69

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria

Fase de disseny 35


Tones d’emissions de CO2 per cada 1000 habitants Explicació de l’indicador: Aquest indicador aproxima la quantitat d’emissions de CO2 que produeixen anualment els vehicles de neteja viària per cada 1.000 habitants.

Emissions de CO2 dels vehicles de neteja viàriaFórmula de càlcul: Població x 1000

Variables emprades: Emissions de CO2 (tones de CO2): es calcula a partir de l’obtenció del consum anual en litres

dels vehicles de neteja viària i se li aplica factors d’emissió segons el tipus de combustible líquid que utilitzin (vegeu Parpal, N. (cord) Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat, Diputació de Barcelona 2000, pàg. 83). Font: Ajuntaments






70

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

Promoure l’estalvi d’aigua

Fase de disseny 36

Promoure l’estalvi d’aigua

Litres d’aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador quantifica el consum d’aigua del servei de neteja viària per habitant del municipi.

Consum d’aigua xarxa d’abastament + Consum d’aigua d’altres fonts de subministrament Fórmula de càlcul:

Població

Variables emprades: Consum d’aigua de la xarxa d’abastament: Número anual de litres consumits pel servei de neteja

viària de la xarxa d’abastament municipal. Font: Ajuntament i entitat gestora Consum d’aigua d’altres fonts de subministrament: Número anual de litres consumits que

s’obtenen de fonts diferents a la xarxa de subministrament d’aigua potable, com p.ex.: reutilització d’aigua depurada, aigua provinent de pous, aigües blanques (aigües que no han estat sotmeses a cap procés de transformació de tal manera que la seva potencial capacitat de pertorbació del medi és nul·la i, per tant, no han de ser conduïdes mitjançant els sistemes públics de sanejament), entre d’altres. Font: Ajuntament i entitat gestora.

Població: Nombre de persones empadronades al municipi a 1 de gener de l’any en estudi. Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d’Estadística de Catalunya.

Valor mitjà de l’indicador 2008: 75,2 L Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 16

% litres d’aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d’aigua del mateix servei

Explicació de l’indicador: Aquest indicador quantifica el consum d’aigua de xarxa respecte el total d’aigua consumida pel servei de neteja viària.

Consum d’aigua de xarxa d’abastament Fórmula de càlcul: Consum d’aigua de xarxa d’abastament + Consum d’aigua

d’altres fonts de subministrament x 100

Variables emprades: Consum d’aigua provinent de xarxa abastament: Número anual de litres consumits pel servei de

neteja viària de la xarxa d’abastament municipal. Font: Ajuntament. Consum d’aigua provinent d’altres fonts de subministrament: Número anual de litres consumits

que s’obtenen de fonts diferents a la xarxa de subministrament d’aigua potable, p. ex: reutilització d’aigua depurada, aigua provinent de pous, aigües blanques, etc. Font: Ajuntament.



71

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria

Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària

Fase de disseny 37

Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària


Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra el percentatge d’hores de servei de les diferent tipologies de neteja: equips manuals, mixtes, mecanitzats, aigua-batre i altres.

Hores anuals del servei per tipologia emprada Fórmula de càlcul: Hores anuals de servei (total) x 100

Variables emprades: Equip manual: Total d’hores anuals del servei de neteja viària realitzada de forma manual.

S’entén per manual quan un treballador escombra la via pública amb l’ajut o sense d’un vehicle o carro de transport per recollir la brossa. En el cas d’equips o brigades d’escombrada manual se sumaran les hores de cada treballador. Font: Ajuntament, entitats gestores.

Equip mixt: Total d’hores anuals del servei de neteja viària realitzada de forma mixta. S'entén per mixta quan un grup de dos o més operaris realitzen operacions d’escombrada manual mentre un altre operari condueix una màquina que fa la funció d’escombrada del carrer i de recol·lecció de la brossa. Cal comptabilitzar les hores de l’equip, amb independència del nombre de persones que en formin part. Font: Ajuntament, entitats gestores.

Equip mecanitzat: Total d’hores anuals del servei de neteja viària realitzada de forma mecanitzada. S’entén per mecanitzada, les situacions quan un vehicle conduït per un operari fa funcions de recollida d’objectes i neteja de la via pública (calçades, voreres i zones de vianants). Cal comptabilitzar les hores de l’equip, amb independència del nombre de persones que en formin part. Font: Ajuntament, entitats gestores.

Aiguabatre: Total d’hores del servei de neteja viària realitzada utilitzant aigua a pressió. No es fan distincions entre baldeig manual, mecànic i mixt, i, per tant, s’agruparan totes les hores d’aquests tres tipus de neteja en una mateixa variable: neteja viària de forma aiguabatre. Cal comptabilitzar les hores de l’equip, amb independència del nombre de persones que en formin part. Font: Ajuntament, entitats gestores.

Altres: Total d’hores del servei de neteja viària incloent les operacions de: neteja de l’entorn dels contenidors de recollida, neteja de solars i àrees degradades, neteja d’escocells, retirada d’herbes de l’arbrat viari i voreres de carreteres i carrers, servei específic de recollida d’elements abandonats a la via pública, recollida de defecacions d’animals a la via pública, neteja de pintades i retirada de cartells a les façanes, recollida d’animals morts, neteges a conseqüència d’accidents a la via pública, neteja de punts negres i de mercats i activitats lúdiques, neteja de mobiliari urbà (faroles, parades autobús, etc.), neteja de monuments, neteja de l’espai públic utilitzat per a les festes locals i de barri, serveis de neteja urgents (per accidents de trànsit, causes climatològiques, etc.) i neteja d’embornals. No s’inclou la neteja de zones industrials. Cal comptabilitzar les hores de l’equip, amb independència del nombre de persones que en formin part. En el cas que es realitzin altres serveis de neteja viària no contemplats en aquesta descripció, anotar-ho a comentaris. Font: Ajuntament, entitats gestores.

Valor mitjà de l’indicador 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Equip Manual: 62,0 % 23 Equip Mixt: 14,3 % 22 Equip Mecanitzat: 8,1 % 23 Aiguabatre: 5,0 % 23 Altres: 12,3 % 22 Total: 100 % 21


72

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

II. DIMENSIÓ USUARI / CLIENT


Fase de disseny 38


Satisfacció general de la ciutadania amb els serveis Explicació de l’indicador: Aquest indicador reflexa directament la percepció del servei per part de la ciutadania com a dada complementària als indicadors quantitatius.

Fórmula de càlcul: Grau de satisfacció general del ciutadà amb el servei

Variables emprades: Grau de satisfacció general del ciutadà amb el servei de neteja viària: Resultat d’enquesta en

una escala de 0 a 10 ("gens satisfet" - "molt satisfet"); mitjana de puntuació. En absència d’unaenquesta comuna, s’utilitzen els següents criteris homogeneïtzadors: resultat de la valoració global en una escala de 0 a 10; si no hi ha valoració global s’utilitza la mitjana de les preguntes de l’enquesta; si l’enquesta està feta amb altres escales, cal fer l’equivalència a l’escala de 0 a 10; en qüestionaris qualitatius, si és possible, es fa l’equivalència numèrica. Es recullen resultats de les enquestes realitzades en un període màxim de 3 anys. Font: Ajuntaments.


Peticions per cada 1.000 habitants Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el nombre de peticions de la ciutadania sobre la neteja viària per cada 1.000 habitants i pretén ser una aproximació al seu grau de satisfacció.


Variables emprades: Peticions dels ciutadans sobre la neteja viària: Nombre de peticions rebudes a través dels

diferents canals de comunicació (telèfon, cartes, etc.) Cal tenir present que el sistema de recollida de les peticions no és homogeni entre els diversos municipis i, per tant, s’inclouran tan les queixes com els suggeriments. Font: Ajuntaments.




73

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria

Fomentar el civisme

Fase de disseny 39

Fomentar el civisme

% d’hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d’hores de servei de neteja viària

Explicació de l’indicador: Aquest indicador valora la problemàtica dels grafits a la ciutat, quantificant les hores anuals destinades a la neteja de façanes per pintades i cartells publicitaris.

Hores destinades a la neteja de façanes Fórmula de càlcul: Hores anuals del servei (total) x 100

Variables emprades: Hores destinades a la neteja de façanes: Nombre d’hores anuals destinades a la neteja de

façanes de cada treballador per treure grafits o cartells publicitaris. Si hi ha més d’un treballador se sumaran el total d’hores de tots ells. Font: Ajuntaments, entitats gestores.

Total hores del servei: Total d’hores anuals del servei de neteja viària, sense distinció de la tipologia del servei. Font: Ajuntaments, entitats gestores.


% de papereres substituïdes per actes vandàlics durant l’últim any respecte el nombre total de papereres

Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el grau de civisme a partir del nombre anual de papereres reposades per actes vandàlics.

Nombre de papereres reposades per actes vandàlics Fórmula de càlcul: Papereres x 100

Variables emprades: Nombre total de papereres reposades per actes vandàlics: Nombre de papereres que bé per

actes de vandalisme, o per mal ús (voluntari o involuntari) dels ciutadans s’han de substituir. No s’inclouen la renovació periòdica de papereres ni tampoc les papereres situades en carrers nous o en zones on no n’hi havia amb anterioritat. Font: Ajuntaments

Papereres: Nombre total de papereres (incloses les situades en parcs i jardins) a 31 de desembre de l’any en estudi. No s’inclouen les destinades a recollir excrements d’animals. Font: Ajuntaments.


Fase de disseny 39

Fomentar el civisme

% d’hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d’hores de servei de neteja viària

Explicació de l’indicador: Aquest indicador valora la problemàtica dels grafits a la ciutat, quantificant les hores anuals destinades a la neteja de façanes per pintades i cartells publicitaris.

Hores destinades a la neteja de façanes Fórmula de càlcul: Hores anuals del servei (total) x 100

Variables emprades: Hores destinades a la neteja de façanes: Nombre d’hores anuals destinades a la neteja de

façanes de cada treballador per treure grafits o cartells publicitaris. Si hi ha més d’un treballador se sumaran el total d’hores de tots ells. Font: Ajuntaments, entitats gestores.

Total hores del servei: Total d’hores anuals del servei de neteja viària, sense distinció de la tipologia del servei. Font: Ajuntaments, entitats gestores.


% de papereres substituïdes per actes vandàlics durant l’últim any respecte el nombre total de papereres

Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura el grau de civisme a partir del nombre anual de papereres reposades per actes vandàlics.

Nombre de papereres reposades per actes vandàlics Fórmula de càlcul: Papereres x 100

Variables emprades: Nombre total de papereres reposades per actes vandàlics: Nombre de papereres que bé per

actes de vandalisme, o per mal ús (voluntari o involuntari) dels ciutadans s’han de substituir. No s’inclouen la renovació periòdica de papereres ni tampoc les papereres situades en carrers nous o en zones on no n’hi havia amb anterioritat. Font: Ajuntaments

Papereres: Nombre total de papereres (incloses les situades en parcs i jardins) a 31 de desembre de l’any en estudi. No s’inclouen les destinades a recollir excrements d’animals. Font: Ajuntaments.



74

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

III. DIMENSIÓ VALORS ORGANITZATIUS / RECURSOS HUMANS


Fase de disseny 40


Habitants per treballador del servei Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la relació d’habitants per treballador i pretén mostrar el nombre de “clients potencials” que té assignat cada treballador.

Població Fórmula de càlcul: Treballadors


Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el

cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. En el cas de contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’any s’aplicarà el següent càlcul: nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.


Metres lineals o quadrats per treballador Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la càrrega de treball dels treballadors del servei de neteja viària.

Càrrega de treball Fórmula de càlcul: Treballadors

Variables emprades: Càrrega de treball:

o Metres quadrats de carrers: Metres quadrats d’espai de la xarxa viària amb neteja viària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.

o Metres lineals de carrers: Metres lineals d’eix de carrer amb neteja viària (en el cas d’haver de netejar en ambdues direccions, tan sols es compta una vegada). Font: Ajuntaments, entitats gestores.


Valors mitjans dels indicadors 2008: Municipis participants (majors de 10.000 hab.): Per metres lineals: 1.954 20 Per metres quadrats: 14.134 13


75

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria


Fase de disseny 41





una sola administració local (l’ajuntament, un organisme autònom, una societat mercantil de capital íntegrament municipal) o en col·laboració amb altres administracions (mancomunitat, consorci, etc.) Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents en gestió indirecta: Inclou les despeses corrents gestionades indirectament per l’ajuntament (concessió, concert, arrendament, gestió interessada o societat d’economia mixta). Font: Ajuntaments (Intervenció).





per l’ajuntament (concessió, concert, arrendament, gestió interessada o societat d’economia mixta). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents en gestió directa: Inclou les despeses corrents gestionades directament per una sola administració local (l’ajuntament, un organisme autònom, una societat mercantil de capital íntegrament municipal) o en col·laboració amb altres administracions (mancomunitat, consorci, etc.) Font: Ajuntaments (Intervenció).



Satisfacció general dels treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador pretén reflectir la percepció del servei per part dels treballadors.


Variables emprades: Grau de satisfacció general dels treballadors de neteja viària: Resultat d’enquesta en una escala

de 0 a 10 ("gens satisfet" - "molt satisfet"); mitjana de puntuació. En absència d’una enquesta comuna, s’utilitzen els següents criteris homogeneïtzadors: resultat de la valoració global en una escala de 0 a 10; si no hi ha valoració global s’utilitza la mitjana de les preguntes de l’enquesta; si l’enquesta està feta amb altres escales cal fer l’equivalència a l’escala de 0 a 10; en qüestionaris qualitatius, si és possible, es fa l’equivalència numèrica. Es recullen resultats de les enquestes realitzades en un període màxim de 3 anys. Font: Ajuntaments.


Promoure un clima laboral positiu pels treballdors

Fase de disseny 41





una sola administració local (l’ajuntament, un organisme autònom, una societat mercantil de capital íntegrament municipal) o en col·laboració amb altres administracions (mancomunitat, consorci, etc.) Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents en gestió indirecta: Inclou les despeses corrents gestionades indirectament per l’ajuntament (concessió, concert, arrendament, gestió interessada o societat d’economia mixta). Font: Ajuntaments (Intervenció).





per l’ajuntament (concessió, concert, arrendament, gestió interessada o societat d’economia mixta). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses corrents en gestió directa: Inclou les despeses corrents gestionades directament per una sola administració local (l’ajuntament, un organisme autònom, una societat mercantil de capital íntegrament municipal) o en col·laboració amb altres administracions (mancomunitat, consorci, etc.) Font: Ajuntaments (Intervenció).



Satisfacció general dels treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador pretén reflectir la percepció del servei per part dels treballadors.


Variables emprades: Grau de satisfacció general dels treballadors de neteja viària: Resultat d’enquesta en una escala

de 0 a 10 ("gens satisfet" - "molt satisfet"); mitjana de puntuació. En absència d’una enquesta comuna, s’utilitzen els següents criteris homogeneïtzadors: resultat de la valoració global en una escala de 0 a 10; si no hi ha valoració global s’utilitza la mitjana de les preguntes de l’enquesta; si l’enquesta està feta amb altres escales cal fer l’equivalència a l’escala de 0 a 10; en qüestionaris qualitatius, si és possible, es fa l’equivalència numèrica. Es recullen resultats de les enquestes realitzades en un període màxim de 3 anys. Font: Ajuntaments.



76

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

Fase de disseny 42




(indisposició laboral transitòria i accidents de treball), del conjunt de treballadors. No es consideren les hores de baixa per maternitat.

Hores laborables totals per any: Nombre d’hores laborables anuals definit en el conveni multiplicat pel nombre de treballadors. Font: Ajuntaments, entitats gestores.


Sou brut base anual d’un peó del servei de neteja viària Explicació de l’indicador: Aquest indicador mostra el salari brut anual d’un peó del servei de neteja viària.

Fórmula de càlcul: Sou brut base anual d’un peó

Variables emprades: Sou brut base anual d’un peó: Sou brut anual d’un peó del servei de neteja viària d’acord amb

les dedicacions horàries base o estàndard de cada ajuntament/empresa gestora del servei, sense considerar els complements salarials personals i els relacionats amb els conceptes de prolongació de jornada, nocturnitat i/o festivitat, antiguitat i els complements personals transitoris. No s’inclou el cost de la Seguretat Social (a càrrec de l’empresa). En el cas de diferents tipus de serveis de neteja viària i, per tant, de peó, es calcularà la mitjana. Font: Ajuntaments, Entitats gestores.






Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. En el casde contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’any s’aplicarà el següent càlcul: nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.



77

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria


Fase de disseny 43


Hores anuals de formació per treballador Explicació de l’indicador: Considerant la formació laboral com un factor d’influència respecte a la satisfacció, motivació, seguretat i productivitat dels empleats, aquest indicador mesura les hores de formació que rep l’equip de treball

Hores anuals de formacióFórmula de càlcul: Treballadors

Variables emprades: Hores anuals de formació: Suma d’hores de cursos de formació multiplicada pel nombre de

treballadors assistents. Les dades procedents d’empreses externes a través de les justificacions corresponents.. Font: Ajuntaments, Entitats gestores.



Accidents laborals per cada 100 treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador avalua el grau de sinistralitat del servei de neteja viària a partir del percentatge d’accidents laborals soferts anualment per cada 100 treballadors.

Nombre d’accidents laborals Fórmula de càlcul: Treballadors x 100

Variables emprades: Nombre d’accidents laborals: Es considera accident laboral aquell que genera un comunicat

d’assistència de la mútua concertada del conjunt de la plantilla del servei de neteja viària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.

Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. En el cas de contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’any s’aplicarà el següent càlcul: Nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.



78

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria


Fase de disseny 44


% de dones sobre el total de treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la presència de dones que intervenen de forma directa en la neteja viària.

Núm. de dones Fórmula de càlcul: Treballadors x 100

Variables emprades: Núm. de dones: S’inclouen tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests

serveis que siguin dones. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. No s’inclou el personal indirecte. Font: Ajuntaments, Entitats gestores.

Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. En el cas de contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’anys’aplicarà el següent càlcul: nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntaments, entitats gestores.


% de treballadors de nacionalitat estrangera sobre el total de treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la presència de treballadors de nacionalitat estrangera que intervenen de forma directa en la neteja viària.

Núm. de treballadors de nacionalitat estrangera Fórmula de càlcul: Treballadors x 100

Variables emprades: Núm. de treballadors de nacionalitat estrangera: S’inclouen tots els treballadors directes

relacionats amb la prestació d’aquests serveis que tinguin la nacionalitat estrangera. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. No s’inclou el personal indirecte. Font: Ajuntaments, Entitats gestores.




79

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria

Fase de disseny 45

% de treballadors amb contractes bonificats sobre el total de treballadors Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la presència de treballadors amb contractes bonificats que intervenen de forma directa en la neteja viària.

Núm. de treballadors amb contractes bonificats Fórmula de càlcul: Treballadors x 100

Variables emprades: Núm. de treballadors amb contractes bonificats: S’inclouen tots els treballadors directes

relacionats amb la prestació d’aquests serveis que tenen un contracte indefinit bonificat. S’entenen per bonificats els contractes a: dones (desocupades i víctimes de violència de gènere; contractades en els 24 mesos posteriors al part; contractades després de 5 anys d’inactivitat laboral si, anteriorment a la seva retirada, han treballat almenys durant 3 anys); majors de 45 anys; joves (entre 16 i 30 anys); i, altres col·lectius amb situacions especials (desocupats durant més de 6 mesos i treballadors amb risc d’exclusió social, persones amb discapacitat -general i severa- i conversions a indefinits de contractes formatius, de relleu i de substitució per jubilació). En cas de dubte, consultar la Llei 43/2005 del 29 de Desembre (BOE núm. 312). Font: Ajuntaments, Entitats gestores.

Treballadors: Tots els treballadors directes relacionats amb la prestació d’aquests serveis. En el cas d’una plantilla homogènia temporalment al llarg de l’any, nombre de places anuals. En el cas de contractacions temporals i/o a temps parcial, per estimar la plantilla mitjana al llarg de l’any s’aplicarà el següent càlcul: Nombre d’hores treballades de tots els treballadors (fixes i temporals), sense hores extres, dividit pel nombre d’hores de conveni a l’any. No s’inclou el personal indirecte, com per exemple els tècnics municipals i el personal d’administració i gerència de l’empresa concessionària. Font: Ajuntaments, Entitats gestores.



80

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

IV. DIMENSIÓ ECONÒMICA


Fase de disseny 46


Despesa corrent per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent per habitant del servei de neteja viària.

Despeses corrents del servei de neteja viària Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Despeses corrents del servei de neteja viària: Inclou les despeses (obligacions reconegudes)

dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). Font: Ajuntaments (Intervenció).



% de la despesa sobre el pressupost corrent municipal Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent del servei de neteja viària respecte el pressupost corrent municipal.

Despesa corrent en neteja viària Fórmula de càlcul: Despesa corrent del pressupost municipal x 100

Variables emprades: Despesa corrent en neteja viària: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1

(Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despesa corrent del pressupost municipal: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis), 3 (Interessos) i 4 (Transferències corrents) del pressupost municipal consolidat de l’any en estudi. (S’inclou l’ajuntament, els organismes autònoms i no s’inclouen les empreses municipals). Font: Ajuntaments (Intervenció).


Fase de disseny 46


Despesa corrent per habitant Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent per habitant del servei de neteja viària.

Despeses corrents del servei de neteja viària Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Despeses corrents del servei de neteja viària: Inclou les despeses (obligacions reconegudes)

dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). Font: Ajuntaments (Intervenció).



% de la despesa sobre el pressupost corrent municipal Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent del servei de neteja viària respecte el pressupost corrent municipal.

Despesa corrent en neteja viària Fórmula de càlcul: Despesa corrent del pressupost municipal x 100

Variables emprades: Despesa corrent en neteja viària: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1





81

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria

Fase de disseny 47

% de la despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària respecte el pressupost corrent municipal.

Despesa fora del contracte del servei de neteja Fórmula de càlcul: Despesa corrent del pressupost municipal x 100

Variables emprades: Despesa fora del contracte del servei de neteja: Inclou el cost anual de tots aquells serveis i

actuacions no inclosos en el contracte, en el cas de les concessions, o en el cost ordinari del servei. Font: Ajuntaments (Intervenció).




% d’autofinançament per taxes i preus públics Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en neteja viària està finançada per taxes i preus públics.

Ingressos per taxes i preus públics Fórmula de càlcul: Despesa corrent del servei de neteja viària x 100

Variables emprades:

Ingressos per taxes i preus públics: Ingressos (drets reconeguts) per serveis de neteja viària. Normalment aquesta variable serà 0, excepte si es realitzen accions de forma subsidiària, per exemple: neteja de solars. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despesa corrent del servei de neteja viària: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). Font: Ajuntaments (Intervenció).



Fase de disseny 47

% de la despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària respecte el pressupost corrent municipal.

Despesa fora del contracte del servei de neteja Fórmula de càlcul: Despesa corrent del pressupost municipal x 100

Variables emprades: Despesa fora del contracte del servei de neteja: Inclou el cost anual de tots aquells serveis i

actuacions no inclosos en el contracte, en el cas de les concessions, o en el cost ordinari del servei. Font: Ajuntaments (Intervenció).




% d’autofinançament per taxes i preus públics Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en neteja viària està finançada per taxes i preus públics.

Ingressos per taxes i preus públics Fórmula de càlcul: Despesa corrent del servei de neteja viària x 100

Variables emprades:

Ingressos per taxes i preus públics: Ingressos (drets reconeguts) per serveis de neteja viària. Normalment aquesta variable serà 0, excepte si es realitzen accions de forma subsidiària, per exemple: neteja de solars. Font: Ajuntaments (Intervenció).




82

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

Fase de disseny 48

% d’autofinançament per aportacions d’altres institucions Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en neteja viària està finançada per aportacions d’altres institucions.

Ingressos per aportacions d’altres institucions i/o administracions Fórmula de càlcul: Despesa corrent del servei de neteja viària x 100

Variables emprades:




% de finançament per part de l’ajuntament Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura quina part de la despesa corrent en neteja viària està finançada pels recursos de l’ajuntament.

Despesa corrent del servei de neteja viària + Despesa fora del contracte del servei de neteja - Ingressos per taxes i preus públics –

Ingressos per aportacions d’altres institucions i/o administracions Fórmula de càlcul:Despesa corrent del servei de neteja viària+Despesa fora del

contracte del servei de neteja

x 100

Variables emprades: Despesa corrent del servei de neteja viària: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels

capítols 1 (Personal), 2 (Béns i serveis) i 4 (Transferències corrents), més l’amortització de la maquinària (en el cas de les concessionàries, ja està inclòs en el preu de la concessió, i en el cas de servei prestat directament per l’ajuntament, s’haurà d’incloure la part de l’amortització de la maquinària corresponent a l’any d’estudi). Font: Ajuntaments (Intervenció).

Despeses fora del contracte del servei de neteja: Cost anual de tots aquells serveis no inclosos en el contracte, en el cas de les concessions, o en el cost ordinari del servei. Font: Ajuntaments (Intervenció).

Ingressos taxes i preus públics: Ingressos (drets reconeguts) per: serveis de neteja viària. Normalment aquesta variable serà 0, excepte si es realitzen accions de forma subsidiària, per exemple: neteja de solars. Font: Ajuntaments (Intervenció).


Valor mitjà de l’indicador 2008: 100 % Municipis participants (majors de 10.000 hab.): 22


83

fa

se d

e dis

se

ny: n

et

ja vià

ria


Fase de disseny 49


Despesa corrent en neteja viària per metre lineal de carrerExplicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent per metre lineal de carrer amb neteja viària del municipi.

Despesa corrent en neteja viària Fórmula de càlcul: Metres lineals de carrer

Variables emprades: Despeses corrent en neteja viària: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1


Metres lineals de carrer: Metres lineals d'eix de carrer amb neteja viària (en el cas d’haver de netejar en ambdues direccions, tan sols es compta una vegada). Font: Ajuntaments.


Despesa corrent en neteja viària per metre quadrat de carrerExplicació de l’indicador: Aquest indicador mesura la despesa corrent per metre quadrat amb neteja viària de carrer del municipi.

Despeses corrent en neteja viària Fórmula de càlcul: Metres quadrats de carrers

Variables emprades: Despeses corrent en neteja viària: Inclou les despeses (obligacions reconegudes) dels capítols 1


Metres quadrats de carrer: Metres quadrats d'espai de la xarxa viària amb neteja viària. Font: Ajuntaments.



84

fa

se

de

dis

se

ny

: n

et

eja

vià

ria

V. INDICADORS ENTORN

Fase de disseny 50

Població Explicació del indicador: Aquest indicador mesura indica la grandària d’un municipi en termes de habitants.

Fórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Població: Nombre de persones empadronades en el municipi a 1 de gener de l'any en estudi. Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya.


Densitat de població Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura com de dens és globalment un municipi en el seu territori.

PoblacióFórmula de càlcul: Superfície municipal

Variables emprades: Població: Nombre de persones empadronades en el municipi a 1 de gener de l'any en estudi.

Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya. Superfície Municipal: Extensió del municipi, en Km. quadrats. Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya.


Renda per càpita Explicació de l’indicador: Aquest indicador mesura com de ric és globalment un municipi.

Renda familiar bruta disponibleFórmula de càlcul: Població

Variables emprades: Renda familiar bruta disponible: Renda municipal. Font: Diputació de Barcelona (SIEM, Elaboració pròpia). Població: Nombre de persones empadronades en el municipi a 1 de gener de l'any en estudi. Font: Instituto Nacional de Estadística i Institut d'Estadística de Catalunya.



357INFORME GLOBAL DELS INDICADORS DE GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS I NETEJA

VIÀRIA:CONCLUSIONS


359

co

nc

lu

sio

ns

El document que es presenta a continuació conté la informació referent a la sisena edició del Cercle de comparació intermunicipal de gestió i tractament de residus i neteja viària, el qual analitza aquests serveis al llarg de l’any 2008.

L’estructura d’aquest informe es conforma a partir dels apartats següents. En primer lloc, es presenta una anàlisi global dels indicadors de gestió i tractament de residus i de neteja viària des d’una perspectiva temporal (dades de l’any en estudi i d’anys anteriors) i per trams de població (municipis de més de 50.000 habitants i municipis entre 10.000 i 50.000 habitants), per poder disposar d’una visió global i conjunta dels resultats obtinguts dels diferents indicadors.

En segon lloc s’analitza el treball que s’ha portat a terme en els tallers de millora amb els municipis participants. Aquesta informació es presenta mitjançant una anàlisi quantitativa i qualitativa de les oportunitats de millora analitzades, així com un estudi sobre la participació obtinguda.

Enguany és la tercera edició d’aquest cercle de comparació intermunicipal que es desenvolupa sense aplicar canvis substancials en la metodologia de càlcul dels indicadors ni en el mètode d’obtenció de les variables, fet que ha permès realitzar una primera aproximació d’anàlisi temporal i d’evolució dels indicadors.

Per a l’estudi de l’any 2008, un total de 24 municipis han participat en la present edició del Cercle de comparació intermunicipal de gestió i tractament de residus i neteja viària, fet que ha suposat, per primera vegada, un descens en el nombre de municipis participants. Les previsions, però, són que de cara a la propera edició el nombre de municipis participants torni a créixer.

Tal i com es pot observar en el gràfic que es presenta tot seguit, els municipis participants representen el 28% del total de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona (no s’ha inclòs Lleida i Reus en el càlcul al pertànyer a les províncies de Lleida i Tarragona respectivament).

Figura 1.1 Percentatge del nombre de municipis participants al cercle respecte el total de municipis de més de 10.000 habitants de la Província de Barcelona, any 2008 (excepte Lleida i Reus)

Dels 24 municipis participants, n’hi ha 10 amb una població entre 10.000 i 50.000 habitants, mentre que la resta de participants (14) tenen una població superior als 50.000. És destacable assenyalar també que un total de 7 municipis són poblacions de més de 100.000 habitants, que 2 dels participants (Lleida i Reus) no formen part de la província de Barcelona i que 2 són mancomunitats (Mancomunitat la Plana i Mancomunitat del Cardener) que han participat en tant que gestors dels serveis de gestió i tractament de residus i neteja viària dels municipis que els integren.

1. INTRODUCCIÓ


360

co

nc

lu

sio

ns

En relació a la població, s’observa com el 29,5% de la ciutadania de la província de Barcelona viu en algun dels municipis que han participat en el cercle de comparació intermunicipal de gestió i tractament de residus i neteja viària. S’ha de tenir en compte que per al càlcul d’aquest valor així com el de la gràfica que es presenta a continuació no s’han tingut en compte les poblacions residents a la ciutat de Barcelona així com les de Lleia i Reus; aquestes dues últimes al no formar part de la província de Barcelona.

Figura 1.2 Percentatge de població dels municipis participants respecte el total de població de la província de Barcelona, any 2008 (exceptuant la ciutat de Barcelona, Lleia i Reus)

Tal com ja s’ha anat fent en els darrers tres anys del Cercle de gestió i tractament de residus i neteja viària i amb l’objectiu de facilitar el treball de comparació, així com per disposar del temps necessari per al treball en els tallers de millora, es van separar els municipis participants en dos grans grups en funció de la seva població (vegeu taula següent).

Taula 1.1 Classificació dels municipis per trams de població

Com ja ha anat succeint en els anys anteriors, els municipis expressen la dificultat en l’obtenció d’algunes de les variables per al càlcul dels indicadors que conformen el cercle de comparació intermunicipal.

GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS

NETEJA VIÀRIA


361

co

nc

lu

sio

ns

En primer lloc, cal tenir en compte que la majoria dels municipis participants gestionen els serveis de residus i de neteja viària de forma indirecta. Aquest fet provoca que els serveis municipals s’hagin de posar en contacte amb les empreses concessionàries o prestadores dels serveis per què els facilitin les dades i compleixin amb tots els requisits (correcció de variables, compliment de les restriccions en la definició de cada indicador, disponibilitat i voluntat d’accés a les dades, etc.), la qual cosa alenteix el procés.

Majoritàriament, les dades amb major dificultat d’accés i d’obtenció d’informació són les que fan referència a la dimensió dels valors organitzatius i de recursos humans; per exemple, l’accidentalitat, les hores de baixa, les hores de formació per treballador, el salari brut base, etc.

En segon lloc, també s’observen dificultats de càlcul dels indicadors de la dimensió econòmica, més concretament en el servei de gestió i tractament de residus. Existeix un nombre elevat d’actors (consorcis, empreses concessionàries, serveis municipals, etc.) que gestionen de forma independent determinats serveis (per exemple, deixalleria, gestió dels residus selectius, tractament de residus, etc.), fet que ha comportat que s’hagi hagut de realitzar un important esforç per adequar la informació proporcionada per aquests organismes a la metodologia establerta pels cercles.

A continuació es presenten i s’analitzen els resultats dels indicadors de gestió i tractament de residus i de neteja viària. Amb l’objectiu de facilitar-ne la lectura i posterior comprensió, la informació que es presenta està estructurada en dues parts; la primera correspon a la gestió i tractament de residus mentre que la segona presenta els resultats del servei de neteja viària. Cada una d’aquestes parts es troba a la vegada dividia en quatre subapartats, corresponents a les quatre dimensions que recullen tots els indicadors d’aquest estudi.

Taula 2.1 Estructura dels indicadors de gestió i tractament de residus i neteja viària

2. ANÀLISI GLOBAL DELS INDICADORS


NETEJA VIÀRIA


362

co

nc

lu

sio

ns

2.1 GESTIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS

2.1.1 DIMENSIÓ ENCÀRREC POLÍTIC I ESTRATÈGIC

Els indicadors que formen part d’aquesta dimensió estan relacionats amb la qualitat i la consecució dels objectius finals del servei. Així, els indicadors que a continuació es presenten poden ser d’interès per valorar la qualitat i l’eficiència del servei de gestió i tractament de residus municipals.

2.1.1.1 OFERIR UN SERVEI ACCESSIBLE ALS USUARIS

Un total de quatre indicadors avaluen l’accessibilitat dels usuaris al servei de recollida de residus: habitants per punt de recollida; capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes; periodicitat mensual de la recollida de residus, i, finalment, percentatge de població coberta amb el servei de recollida de la fracció orgànica.

Taula 2.2 Evolució dels indicadors, any 2006-2008

Els resultats que presenta la taula anterior mostren que, amb el pas del temps, els municipis han millorat en termes d’accessibilitat, excepte en el cas del grau de cobertura del servei de recollida de la fracció orgànica. No obstant això, és important puntualitzar que 20 dels 24 municipis participants tenen una cobertura superior al 90% pel que fa a aquest servei; el fet, doncs, que la mitjana global rondi el 80% és degut a un baix percentatge de cobertura en un petit nombre de municipis, 3 dels quals tenen una cobertura inferior al 15%.

De totes maneres, la cobertura del servei de recollida de la fracció orgànica s’incrementarà ja que, a partir de l’any 2010, tots aquells municipis que no tinguin implementada la recollida de la fracció orgànica hauran de pagar un cànon de 20€/Tn per la deposició de rebuig i 15€/Tn per la incineració. És de preveure doncs, que els resultats d’aquest indicador mostrin una clara millora els propers anys.

Un segon grup d’indicadors quantifiquen també el grau d’accessibilitat dels usuaris encara que, en aquest cas, avaluen el servei prestat per les deixalleries. Concretament, quantifiquen la proximitat i accessibilitat del servei (habitants per deixalleria i percentatge de deixalleries que es troben dins el nucli urbà) així com el grau d’utilització de l’equipament (percentatge d’utilització i kilograms totals de residus gestionats).


NETEJA VIÀRIA


363

co

nc

lu

sio

ns

Els resultats que es poden observar en la taula següent mostren que s’ha produït un clar augment en el nombre d’usuaris, però també s’observa que això no ha comportat un increment tan clar dels quilos de residus gestionats per habitant i any a la deixalleria; és a dir, s’ha aconseguit fidelitzar un cert nombre d’usuaris a la deixalleria així com augmentar el nombre dels que en fan ús per primera vegada, però sense que això hagi suposat un augment important dels residus gestionats.

Taula 2.3 Resultats dels indicadors, any 2006-2008

Una explicació d’aquesta tendència és que es tracta de petits productors de residus (probablement domèstics) els que fan ús de la deixalleria, en comptes de tractar-se de grans generadors.

2.1.1.2 REDUIR LES EMISSIONS DE CO2 DEL SERVEI DE RECOLLIDA

Per a l’anàlisi d’aquest objectiu, tan sols es disposa d’un únic indicador, que mesura les tones d’emissions de CO2 que emeten els vehicles que fan el servei de recollida de residus. La tendència evolutiva d’aquest indicador mostra una certa estabilitat; és a dir, sense canvis tendencials rellevants. En canvi, sí que és destacable assenyalar que s’observen grans diferències entre els dos grups de municipis; mentre els municipis entre 10.000 i 50.000 habitants (a partir d’ara grup +10) emeten un total de 7,6 Tn per cada 1.000 habitants, el grup de municipis de més de 50.000 habitants (a partir d’ara grup +50) només emeten 5,0 Tn.

Figura 2.1 Tones d’emissions de CO2 per cada 1.000 habitants per trams de població, any 2008


364

co

nc

lu

sio

ns

Aquest resultat està directament relacionat amb les característiques de les ciutats i pobles que conformen cada grup. En el grup +50, la major densitat de població i la major proximitat a les infraestructures de gestió i tractament de residus comporten una disminució de les distàncies a recórrer pels vehicles del servei, mentre que els municipis del grup +10 presten el servei de recollida en zones més àmplies del territori i amb una menor densitat de població, fet que comporta un major consum de combustible.

Una segona raó d’aquests resultats podria estar relacionada amb els sistemes de recollida que s’utilitzen. Municipis que apliquen el sistema porta a porta, així com els que recullen els residus comercials de forma segregada de la recollida domèstica, haurien de presentar un major nombre d’emissions de CO2. No es disposa, però, de suficient informació estadística per poder afirmar aquesta explicació amb absoluta certesa; per tant, les raons són multicausals.

2.1.1.3 ASSOLIR UNS NIVELLS ADEQUATS DE RECOLLIDA SELECTIVA

Tenint en compte l’evolució temporal dels indicadors agrupats en l’objectiu d’assoliment d’uns nivells adequats de recollida selectiva, s’observa un increment de les eficiències del sistema de recollida selectiva.

Per una banda, l’indicador que analitza el percentatge recollit de cada fracció sobre el total de residus generats, mostra l’augment de l’eficiència de la recollida de les fraccions vidre, paper-cartró i envasos-llaunes-brics (vegeu figura 2.2). Per altra banda, la disminució dels quilos recollits per habitant i any de la fracció resta (no selectiva), que passa dels 372 l’any 2006 als 344 l’any 2008, seria una mostra més d’aquesta millora.

Figura 2.2 Evolució % recollit de cada fracció sobre el total generat, 2006-2008

Per contra, però, sembla estancar-se l’eficiència en el cas de la fracció orgànica, ja que la millora detectada per al període 2006-2007 (del 17,2% al 20,7%) es veu aturada (el 2008 és del 20%).

És important puntualitzar que enguany s’ha produït un canvi en la metodologia del càlcul de l’indicador percentatge recollit de cada fracció sobre el total generat (vegeu Guia d’interpretació dels indicadors de gestió i tractament de residus i neteja viària 2009), a causa de la modificació de la ‘bossa tipus’ segons estableix el PROGREMIC 2007-2012* ; aquest fet ha comportat una millora en els resultats de les eficiències de tots els municipis participants en els cercles i, per tant, també una millora en la mitjana global de les diferents fraccions.

* http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cdma/bibliotecadigital/residus/Programadegesti_deresidusmunici-palsdeCatalunya-PROGREMIC2007-2012.jsp?ComponentID=149847&SourcePageID=66537#1


365

co

nc

lu

sio

ns

Si bé els resultats mostren una millora de la recollida selectiva dels residus en la majoria de les fraccions, els indicadors que analitzen el percentatge d’impropis, és a dir, el percentatge d’elements estranys en el contingut bàsic de les fraccions que es recullen selectivament, no han millorat de manera global, sinó al contrari: el percentatge d’impropis de les fraccions paper-cartró i envasos-llaunes-brics ha augmentat (del 10 al 20% en el primer cas i del 20,3al 24,4% en el segon durant el període 2006-2008).

Es tracta d’una dada negativa, també per als mateixos gestors del servei de recollida de residus, ja que el percentatge d’impropis s’utilitza per establir els ingressos provinents del cànon de recollida de la fracció orgànica i dels convenis establerts amb Ecoembes i Ecovidrio (vegeu apartat 2.1.4 d’aquest document).

Finalment, és important destacar que els municipis que formen part del grup +10 presenten uns resultats de les eficiències millors en totes les fraccions en comparació amb els municipis del grup +50, tal com es pot observar en la taula següent.

Taula 2.4 Percentatge recollit de cada fracció sobre el total de residus generats segons agrupació de municipis, any 2008

2.1.2 DIMENSIÓ USUARI / CLIENT

Els indicadors que formen part d’aquesta dimensió estan relacionats amb l’ús que es fan les persones usuàries i clients del servei amb el grau de satisfacció que els produeix. Es tracta doncs d’un anàlisi sobre la qualitat del servei des del perspectiva de la ciutadania.

2.1.2.1 OFERIR UN SERVEI DE QUALITAT A LA CIUTADANIA

Per una banda, s’utilitza el nombre de peticions rebudes pel servei de gestió i tractament de residus (inclou tant les queixes com els suggeriments) com una mitjà indirecte per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris. Segons aquest indicador, l’any 2008 es van rebre un total de 7,2 peticions per cada 1.000 habitants, fet que suposa un augment respecte als anys anteriors (l’any 2006 hi va haver 6,8 peticions per cada mil habitants). Aquests resultats, però, no ens permeten saber quantes d’aquestes peticions eren queixes i suggeriments.

En segon lloc, es comptabilitzen les enquestes de satisfacció realitzades a la ciutadania. Segons els resultats del 2008, la satisfacció s’ha reduït en una dècima: ha passat a un 6,7 en una escala on el màxim és un 10, quan l’any 2006 era del 6,8. La informació, però, no ens permet conèixer ni extreure informació més explicita que permeti treure conclusions sobre la percepció de la ciutadania sobre la qualitat del servei.

2.1.2.2 FOMENTAR EL CIVISME

Des de fa tres anys, es recullen les dades sobre el nombre de contenidors que resulten cremats per vandalisme; durant aquest temps, s’observa una certa estabilitat o continuïtat en els resultats: entorn de l’1% i el 2% dels contenidors dels municipis del grup +10 i +50 respectivament són cremats anualment; l’any 2008 el percentatge va ser de l’1,2% en els municipis del grup +10 enfront del 2% dels municipis del grup +50.


366

co

nc

lu

sio

ns

2.1.3 DIMENSIÓ VALORS ORGANITZATIUS I RECURSOS HUMANS

Els indicadors que formen part d’aquesta dimensió estan relacionats amb el model organitzatiu i de gestió, així com amb els recursos humans; és a dir, amb les càrregues de treball dels equips de gestió i tractament de residus, l’absentisme laboral, la formació dels equips de treball, els sistemes de gestió, etc.

2.1.3.1 PROMOURE UN CLIMA LABORAL POSITIU I MILLORAR LES HABILITATS DELS TREBALLADORS

Els resultats que presenten els indicadors mostren un elevat grau d’accidentalitat en aquest sector. Concretament, les dades de 2008 mostren que es van produir un total de 16,3 accidents laborals per cada 100 treballadors i que les hores de baixa sobre el total d’hores laborals es va situar en el 5,1%.

En el primer cas, l’accidentalitat ha disminuït de forma considerable respecte a l’any anterior (el 2007 va ser del 26,3%), però no ha patit la mateixa evolució el percentatge d’hores laborals de baixa (tan sols ha disminuït en 4 dècimes respecte a l’any 2006).

Taula 2.5 Resultats dels indicadors, 2006-2008

El fet que la majoria de municipis externalitzin el servei de gestió i tractament de residus –l’any 2008 eren el 84,3% dels casos–, mitjançant una concessió temporal o altres mètodes indirectes, pot comportar que els serveis municipals no portin a terme una intervenció directa i de seguiment diari de gestió del personal.

Els resultats obtinguts mostren una correlació entre la tipologia de gestió del servei (directa o indirecta) i les hores de baixa laboral i l’accidentalitat, tal com es pot observar en els gràfics que es presenten a continuació.


367

co

nc

lu

sio

ns

Figura 2.3 Hores de baixa laboral i accidentalitat de la plantilla de treballadors segons la tipologia de gestió del servei, any 2008

2.1.4 DIMENSIÓ ECONÒMICA

Els indicadors que formen part de la dimensió econòmica expressen l’ús dels recursos necessaris per donar el servei i els costos que s’hi associen, així com les fonts de finançament del servei de gestió i tractament de residus.

2.1.4.1 DISPOSAR DELS RECURSOS ADEQUATS

La gestió i tractament dels residus suposa una partida important en els pressupostos municipals; concretament, l’any 2008, el 7% del pressupost corrent municipal es va destinar a la gestió, tractament i eliminació dels residus. Si, a més, hi sumem la despesa en neteja viària (vegeu apartat 2.2.4), arribaríem a l’11,6%.


368

co

nc

lu

sio

ns

Figura 2.4 Evolució del % del pressupost corrent municipal destinat a la gestió, tractamenti eliminació de residus, 2006-2008

L’anàlisi temporal d’aquest indicador mostra una tendència de decreixament; és a dir, que de manera continuada la despesa en gestió, tractament i eliminació de residus en relació al pressupost total del municipi ha disminuït durant el període 2006-2008.

Pel que fa als aspectes poblacionals, els resultats mostren, però, que els municipis del grup +10 destinen una major part del seu pressupost corrent municipal a la gestió, tractament i eliminació de residus, el 7,5%, davant el 6,9% dels municipis del grup +50. En bona part, aquesta diferència es deu al fet que un nombre important de municipis d’aquest darrer grup formen part de l’EMA (Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona), que gestiona directament el tractament dels residus municipals i, per tant, els ingressos i les despeses corresponents a aquest servei no es comptabilitzen. En cas de disposar de totes les dades econòmiques, no s’observarien dades tan diferenciades entre un grup de municipis i l’altre.

De fet, la despesa corrent en tractament i eliminació de residus per habitant pràcticament no ha variat (s’ha produït un descens d’0,10 €/hab. entre el 2006 i el 2008; dels 20,1€/hab. el 2006 als 20,0€/hab. l’any 2008), mentre que la despesa corrent en gestió (és a dir, en la recollida) ha passat dels 33,8 €/hab. l’any 2006 a 37,8 €/hab. l’any 2008. Concretament, això representa un augment de l’11,8%.

2.1.4.2 FINANÇAR ADEQUADAMENT EL SERVEI

Segons els resultats obtinguts en els indicadors agrupats en aquest objectiu, el servei de gestió i tractament de residus es troba, l’any 2008, adequadament finançat. De fet, el percentatge d’autofinançament per taxes i preus públics de la gestió, tractament i eliminació de residus està sobrefinançat. La mitjana en els municipis participants és del 102,7%; és a dir, hi ha un 2,7% de guanys.

No obstant això, és molt important assenyalar que segons la metodologia de càlcul dels indicadors dels cercles, es recullen les despeses directes del servei, mentre que algunes de les despeses indirectes no estan comptabilitzades. Per aquest motiu, el resultat d’aquest indicador mostra un sobrefinançament.


369

co

nc

lu

sio

ns

Un dels sistemes per millorar el grau d’autofinançament, a banda de l’augment de la taxa de recollida d’escombraries domèstica o comercial, la qual repercuteix directament en les persones usuàries o clients, és mitjançant els ingressos per recuperació de la recollida selectiva (cànons i convenis amb Ecoembes i Ecovidrio). Es tracta d’una font de finançament important, però que està directament relacionada amb el grau d’eficiència en la recollida selectiva: com major és l’eficiència (menor percentatge d’impropis), majors són els ingressos obtinguts pels cànons i convenis. Tal com ja s’ha comentat en l’apartat 2.1.1 d’aquest document, s’ha produït una millora en el grau d’eficiència en la recollida i, per tant, també en el percentatge d’ingressos per recuperació selectiva.

Figura 2.5 % d’ingressos per recuperació selectiva sobre la despesa en gestió de la recollida selectiva, 2008

De totes maneres, però, aquests ingressos continuen essent baixos i, per tant, s’ha de continuar avançant en aquest sentit; tal com mostren els resultats del gràfic anterior, els ingressos per recuperació de la recollida selectiva financen el 35,9% de la despesa que suposa proporcionar aquest servei.

Les deixalleries també suposen una despesa important per als ajuntaments. Segons els resultats de 2008, costen 3 €/hab/any, un 30% més que el cost proporcionat pel mateix servei l’any 2006 (que era de 2,3 €/hab/any). En aquest cas, doncs, també és molt important poder proporcionar mecanismes d’autofinançament del servei, com per exemple les taxes i preus públics que actualment ja estableixen alguns municipis. L’any 2008, aquestes taxes van suposar el 25,1% del finançament de les deixalleries.

2.2 NETEJA VIÀRIA

2.2.1 DIMENSIÓ ENCÀRREC POLÍTIC I ESTRATÈGIC

Els indicadors que formen part d’aquesta dimensió estan relacionats amb la qualitat i la consecució dels objectius finals del servei. Així, els indicadors que a continuació es presenten poden ser d’interès per valorar la qualitat i l’eficiència del servei de neteja viària.


370

co

nc

lu

sio

ns

2.2.1.1 OFERIR UN SERVEI ACCESSIBLE ALS USUARIS

Per determinar el grau d’accessibilitat de la ciutadania en matèria de neteja viària, s’utilitzen els dos indicadors següents.

Taula 2.6 Evolució indicadors, any 2006-2008

Tal com es pot observar a la taula anterior, en ambdós indicadors es detecta una lleugera disminució del valor del 2008 respecte a l’any 2006. Cal considerar, però, que una disminució de la ràtio significa una disminució dels habitants per paperera, i per tant, un major nombre de papereres, fent així més accessible el servei a la ciutadania.

Es detecten, però, diferències més significatives en la distinció entre els municipis amb més de 10.000 habitants i els de més de 50.000 habitants. Segons els resultats obtinguts, els habitants de municipis més petits tenen una major accessibilitat a les papereres: n’hi ha 1 per a cada 44,2 habitants, mentre que en el segon grup de municipis la ràtio és de 50,0.

S’ha de considerar, però, l’existència d’altres variables que no es consideren a l’hora d’analitzar aquest indicador, com per exemple el grau de compactació o de densitat de població dels municipis o la seva intensitat comercial per dimensionar la dotació de papereres.

2.2.1.2 ASSOLIR UN NIVELL ADEQUAT DE QUALITAT EN LA NETEJA VIÀRIA

L’indicador utilitzat per a l’assoliment d’aquest objectiu és el que avalua el percentatge d’hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d’hores anuals que presta el servei; per tant, dóna informació de la tipologia de serveis pels quals ha apostat cada un dels ajuntaments participants en els cercles.

Tal com es pot observar al gràfic següent, el servei majoritari és l’escombrada manual (62,0%), en segon terme, l’escombrada mixta (14,3%) i posteriorment, l’escombrada mecanitzada (8,1%). L’últim servei analitzat en hores destinades seria el servei d’aiguabatre (5,0%). El grup Altres (12,3%) inclou altres serveis de neteja no especificats, com neteja de solars, neteja d’escocells, retirada d’herbes de l’arbrat viari o neteja de pintades, entre d’altres.


371

co

nc

lu

sio

ns

Figura 2.6 Percentatge d’hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d’hores anuals que presta el servei, 2008

A nivell temporal, no s’aprecien diferències significatives en el període 2006-2008. Únicament s’ha detectat una lleugera disminució del percentatge d’hores destinades als serveis d’escombrada manual, escombrada mecanitzada i aiguabatre, mentre que en els casos del percentatge d’hores destinades a l’escombrada mixta i el grup de serveis Altres, s’ha detectat un lleuger increment. Tot i així, les diferències detectades no es consideren significatives i, per tant, tampoc rellevants.

Taula 2.7 Evolució dels resultats de l’indicador, 2006-2008

On sí que es detecten diferències importants és en l’anàlisi de l’indicador per trams de població. En aquest cas, es pot concloure que els municipis del tram de població +50 destinen esforços elevats a l’escombrada manual (63,6%) i pocs a l’escombrada mecanitzada (7,5%) i a l’aiguabatre (4,9%). En els municipis del tram de població +10 els resultats són oposats. En aquest cas, es destinen majors esforços a l’escombrada mecanitzada (12,8%) i l’aiguabatre (6,4%), i la proporció del grup Altres també és superior (16,6%).

Taula 2.8 Resultats indicador per trams de població


372

co

nc

lu

sio

ns

2.2.1.3 PROMOURE L’ESTALVI D’AIGUA

L’objectiu de promoure l’estalvi d’aigua s’analitza a partir dels dos indicadors següents:

Litres d’aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant ♦

Percentatge de litres d’aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del ♦

consum d’aigua

Analitzant l’evolució temporal dels indicadors, es detecta una clara millora en ambdós casos, principalment en el segon indicador.

Així, amb referència al nombre de litres consumits pel servei de neteja viària, s’ha passat de 91,0 l/hab. l’any 2006 a 75,2 l/hab. l’any 2008, la qual cosa representa una disminució del 17,36%. Cal indicar, però, que aquesta reducció s’ha produït principalment en el darrer any, ja que del 2006 al 2007 la reducció no va ser significativa.

En el cas del percentatge de litres d’aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d’aigua, també es detecta una reducció molt important. Així, s’ha passat de 91,0% l’any 2006, és a dir, pràcticament la totalitat de l’aigua consumida pel servei era aigua de xarxa, al 18,5% l’any 2008.

En general, doncs, es tracta d’un resultat positiu, derivat de l’esforç d’alguns municipis per optimitzar la gestió de l’aigua, per exemple a través de la reutilització d’aigua depurada o l’ús d’aigua provinent de pous o aigües blanques per fer el servei d’aiguabatre.

Taula 2.9 Resultats indicadors, 2006-2008

Analitzant els resultats per trams de població, es detecten clares diferències entre els dos grups; concretament, els resultats obtinguts són millors en el cas del grup de municipis +50.

Pel que fa al primer indicador, els municipis del grup +10 consumeixen un total de 89,3 l/hab mentre que els municipis del grup +50, 72,4 l/hab; per tant, es detecta una elevada diferència entre els dos grups, concretament de 16,9 l/hab.

En el cas del segon indicador, també es detecten diferències significatives entre els dos grups. Així, mentre que en els municipis del grup +10 un 36,5% de l’aigua consumida és de xarxa, en els municipis del grup +50 el percentatge es redueix a un 14,2%.


373

co

nc

lu

sio

ns

Figura 2.7 Litres d’aigua consumits i % de consum d’aigua de xarxa, any 2008

2.2.2 DIMENSIÓ USUARI / CLIENT

Els indicadors que formen part d’aquesta dimensió estan relacionats amb l’ús que fan les persones usuàries i clients del servei i amb el grau de satisfacció que els produeix.

2.2.2.1 OFERIR UN SERVEI DE QUALITAT A LA CIUTADANIA

Tal com passava en el servei de gestió i tractament de residus, en la dimensió persona usuària i client de l’apartat corresponent a neteja viària també s’utilitzen els indicadors que avaluen, per una banda, la satisfacció general de la ciutadania amb els serveis i, per l’altra, les peticions per cada 1.000 habitants.

El primer indicador fa referència als resultats obtinguts a les enquestes de valoració i satisfacció del servei a la ciutadania. En aquest cas, no es detecten diferències importants en el període 2006-2008 ja que s’ha passat d’una valoració de 5,9 l’any 2006 a 6,1 l’any 2008. D’altra banda, és important matisar el fet que s’han considerat com a vàlides les enquestes de satisfacció realitzades durant els tres anys analitzats pel fet que el resultat d’una enquesta de satisfacció té una validesa superior a un any. En aquest sentit, de cara a properes edicions caldrà determinar exactament la vigència dels resultats.

Amb relació al segon indicador, l’any 2007 es va detectar un increment força important de les peticions, però l’any 2008 el valor va disminuir arribant pràcticament als valors del 2006.


En el cas de l’anàlisi per trams de població, en el primer indicador els valors obtinguts són exactament iguals en ambdós grups. On es detecten diferències és en el segon indicador, en aquest cas, tal com es pot observar a la figura següent, es detecta un major nombre de peticions en els municipis del grup +50 (7,3) que en els municipis del grup +10 (6,2).


374

co

nc

lu

sio

ns

Figura 2.8 Peticions per cada 1.000 habitants per trams de població

2.2.2.2 FOMENTAR EL CIVISME

Com en el cas anterior, per valorar la consecució de l’objectiu es disposa de dos indicadors:

Percentatge d’hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d’hores de servei ♦

de neteja viària

Percentatge de papereres substituïdes per actes vandàlics durant l’últim any respecte al total de ♦

papereres

En l’anàlisi temporal, únicament es detecten diferències significatives en el cas del segon indicador, ja que en el primer, tot i que en l’edició del 2007 es va detectar una certa disminució del percentatge, enguany el valor s’ha situat pràcticament al mateix llindar que l’any 2006.

Així, en el cas del percentatge de papereres substituïdes per actes vandàlics respecte al total de papereres durant l’últim any, s’ha detectat una disminució progressiva del valor assolit durant el període analitzat, passant d’un 7,3% de papereres l’any 2006 a un 5,4% l’any 2008.



375

co

nc

lu

sio

ns

En el cas dels resultats obtinguts per trams de població, no s’hi detecten diferències importants. En el primer indicador, el percentatge d’hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d’hores de servei de neteja, el valor obtingut és inferior en els municipis +10, un 1,6% per un 2,2 en els municipis +50. En el cas del segon indicador, el valor dels municipis +10 (5,6%) és lleugerament superioraldelsmunicipis+50(5,4%),totiqueladiferènciaéspràcticamentnul•la.

2.2.3 DIMENSIÓ VALORS ORGANITZATIUS I RECURSOS HUMANS

Els indicadors que formen part de la dimensió valors organitzatius i recursos humans estan relacionats amb el model organitzatiu i de gestió, així com amb els recursos humans (càrregues de treball de l’equip, absentisme laboral, formació dels treballadors, sistemes de gestió del servei...).

2.2.3.1 OFERIR UN SERVEI DE QUALITAT (MODEL DE GESTIÓ)

Per avaluar la qualitat del servei en matèria de valors organitzatius, s’utilitzen indicadors que determinen les càrregues de treball de les plantilles de treballadors que porten a terme el servei de neteja viària. Concretament, els indicadors calculats són:

Habitants per treballador del servei ♦

Metres lineals de carrer per treballador ♦

Metres quadrats de carrer per treballador ♦

Tal com es pot observar a la taula següent, l’anàlisi temporal dels resultats dels tres indicadors calculats no presenta diferències importants. Únicament caldria destacar que, mentre que en els dos primers indicadors la càrrega de treball de la plantilla ha disminuït, en el tercer aquesta s’ha incrementat.


Per contra, en l’anàlisi per trams de població si que es detecten diferències significatives entre els dos grups.

En els dos primers indicadors, tant en el cas d’habitants per treballador com dels metres lineals per treballador, els municipis del grup +10 presenten una càrrega de treball força superior als municipis +50. En el cas del tercer indicador (m2/treballador), els resultats presenten la mateixa tendència. Tot i que seria important l’anàlisi cas per cas (municipi per municipi), una de les causes de la major càrrega de treball pot ser el fet que els municipis +10 presenten un menor percentatge d’hores destinades al servei d’escombrada manual i un major percentatge a l’escombrada mecanitzada, fet que permet realitzar una major distància per jornada de treball.


376

co

nc

lu

sio

ns

Figura 2.9 Habitants per treballador i metres lineals per treballador, per trams de població

2.2.3.2 MILLORAR LES HABILITATS DELS TREBALLADORS I PROMOURE UN CLIMA LABORAL POSITIU PER ALS TREBALLADORS

Tal com es pot observar a la taula següent, mentre que l’indicador del percentatge d’hores de baixa sobre el total d’hores laborals ha disminuït lleugerament, passant del 5,7% l’any 2006 al 5,3% l’any 2008, l’accidentalitat (accidents laborals per cada 100 treballadors) s’ha incrementat, de 20 l’any 2006 a 24,1 l’any 2008. Es pot concloure, doncs, que el sector de la neteja viària, com el de la recollida de residus, és una sector d’activitat amb una elevada accidentalitat.

Taula 2.13 Resultats dels indicadors, 2006-2008

Com en el cas del servei de recollida de residus, és interessant analitzar les diferències entre els municipis amb una gestió directa i els municipis amb una gestió indirecta. Tal com es pot observar als gràfics següents, en aquest cas la dinàmica resultant no és la mateixa que en el cas dels residus, ja que els municipis amb gestió directa presenten un menor percentatge d’hores de baixa laboral però una major accidentalitat. En el cas dels municipis amb gestió indirecta, s’ha exclòs el resultat d’un municipi el qual presentava una accidentalitat molt elevada degut a particularitats del conveni laboral.

Cal destacar, doncs, l’elevada accidentalitat del servei de neteja viària.


377

co

nc

lu

sio

ns

Figura 2.10 % d’hores de baixa laboral i accidentalitat en funció de la tipologia de gestió del servei

2.2.4 DIMENSIÓ ECONÒMICA

Els indicadors que formen part d’aquesta dimensió expressen l’ús dels recursos necessaris per donar el servei i els costos que s’hi associen, així com les fonts de finançament del servei.

2.2.4.1 DISPOSAR DELS RECURSOS ADEQUATS

Per a l’anàlisi d’aquest objectiu s’utilitzen els tres indicadors següents:

Despesa corrent per habitant ♦

Percentatge de la despesa sobre el pressupost corrent municipal ♦

Percentatge de despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària ♦

A la taula següent es pot comprovar que la despesa corrent per habitant ha augmentat considerablement, i passa de 32 €/hab. l’any 2006 a 38,4 €/hab. l’any 2008, cosa que representa un increment del 20%. Aquesta dada reflecteix que el servei de neteja viària representa un cost creixent i elevat per als municipis.

En el cas del segon indicador, l’any 2007 va mostrar un lleuger increment respecte al 2006, però enguany ha disminuït i el valor resultant és inferior al valor inicial del 2006. Tot i així, la diferència no és important. En qualsevol cas, cal destacar que el servei de neteja viària representa un 4,6% del pressupost corrent municipal, un percentatge elevat si a més es té en compte el fet que és un servei per al qual no es pot cobrar cap taxa i, per tant, no hi ha ingressos per finançar-lo.


378

co

nc

lu

sio

ns

El tercer indicador presenta uns resultats importants de cara a la gestió econòmica del servei. L’evolució del percentatge de despesa fora del contracte del servei de neteja viària ha passat del 2,4% l’any 2006 al 0,6% l’any 2008.


Per trams de població, els resultats no presenten diferències importants. Als municipis +10, la despesa corrent per habitant i el percentatge de la despesa sobre el pressupost corrent municipal són lleugerament inferiors als valors dels municipis +50; per contra, el percentatge de despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària és lleugerament superior.

2.2.4.2 OFERIR UN SERVEI A UNS COSTOS UNITARIS ADEQUATS

Com en el cas anterior, per a la valoració del present objectiu s’han definit dos indicadors que permeten comparar els costos del servei de manera unitària:

Despesa corrent en neteja viària per metre lineal ♦

Despesa corrent en neteja viària per metre quadrat ♦

Tal com es pot observar a la taula següent, sorprèn que la despesa corrent per metre lineal hagi augmentat considerablement, passant de 17,96 €/m l’any 2006 a 22,2 €/m l’any 2008, mentre que la despesa corrent en metres quadrats ha disminuït lleugerament, passant de 3,3 €/m2 l’any 2006 a 3,0 €/m2 l’any 2008.



379

co

nc

lu

sio

ns

Com en l’objectiu anterior, els resultats dels indicadors presenten diferències significatives en l’anàlisi per trams de població. Així, els resultats mostren que els municipis del grup +10 presenten una despesa corrent inferior, tant en metres lineals com en metres quadrats.

Figura 2.11 Despesa corrent del servei de neteja viària per metre lineal i metre quadrat

En la present edició, els tallers de millora s’han distribuït en dues jornades diferents, agrupant els municipis per trams de població. En el primer taller es van convidar els municipis que pertanyen al grup +50, i en el segon taller, els municipis que pertanyen al grup +10. Cal destacar, com a novetat d’aquesta edició, la celebració del primer taller de millora a la Fira de Sabadell.

Dels 24 municipis participants en els cercles 2008, un total de 21 van assistir als tallers de millora, la qual cosa representa una participació del 87,5%.

De tots els municipis participants en els tallers de millora, 12 (57%) han escollit una oportunitat de millora de l’àmbit de la gestió i tractament de residus, i 9 (43%), de l’àmbit de la neteja viària. En aquest sentit, i com en les passades edicions, el camp de la gestió dels residus és escollit per més municipis que el de la neteja viària.

Si observem les dimensions que han estat objecte d’anàlisi dels tècnics participants, la més analitzada ha estat la dimensió encàrrec polític, amb 13 municipis (62%); en segon lloc, la dimensió econòmica, amb 4 municipis (19%); i per últim, les dimensions persona usuària i client, i valors organitzatius i recursos humans amb 2 municipis cada una (9,5% i 9,5%, respectivament).

A la taula següent, es detallen les oportunitats de millora analitzades durant els tallers, classificades, en primer lloc, en funció de si fan referència al servei de recollida de residus o al de neteja viària, i, en segon lloc, en funció de la dimensió i l’objectiu al qual fan referència.

3. ANÀLISI DELS TALLERS DE MILLORA


380

co

nc

lu

sio

ns


NETEJA VIÀRIA


381

co

nc

lu

sio

ns

4.1 SERVEI DE RECOLLIDA I TRACTAMENT DE RESIDUS

La despesa corrent en gestió de residus per habitant és de 37,8 €, i en tractament i/o ♦

eliminació és de 20,0 €.

Un 7% del pressupost corrent municipal és destinat a la gestió, tractament i/o elimi- ♦

nació de residus.

El percentatge d’autofinançament per taxes i preus públics de la gestió, tractament ♦

i/o eliminació de residus és del 102,7%.

La despesa corrent en deixalleria és de 3 € per habitant. ♦

El percentatge d’autofinançament per taxes i preus públics de la deixalleria és del ♦

25,1%.

La despesa corrent en gestió és de 82,1 € per cada 1.000 kg recollits, i en deixalleria ♦

és de 69,7 € per cada 1.000 kg recollits.

El percentatge recollit de cada fracció sobre el total generat és: ♦

Vidre: 46,5%•

Paper i cartró: 42,2%•

Envasos, llaunes i brics: 23,5%•

Fracció orgànica: 20,0%•

El percentatge de població coberta pel servei de recollida de la fracció orgànica és ♦

del 82,1%.

El percentatge de deixalleries en el nucli urbà respecte al total de deixalleries és del ♦

52,4%,ielpercentatged’utilitzaciód’aquestesinstal•lacionsésdel37,7%.

El percentatge d’impropis de la fracció orgànica és del 9,8%, el de la fracció envasos- ♦

llaunes-brics del 24,4%, i el de la fracció paper-cartró, del 20,0%.

El nombre de tones d’emissions de CO2 per cada 1.000 habitants del servei de reco- ♦

llida de residus és de 5,4.

El nombre de peticions (queixes i suggeriments) per cada 1.000 habitants és de 7,2. ♦

El percentatge de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de conteni- ♦

dors és de l’1,9%.

El nombre d’habitants per treballador del servei de recollida de residus és de 1.751, ♦

mentre que les tones de residus recollides per treballador són 803.

El percentatge d’hores de baixa sobre el total d’hores laborals és del 5,1%, i el nom- ♦

bre d’accidents laborals per cada 100 treballadors és de 16,3.

El sou brut base anual d’un peó del servei de recollida de residus és de 21.379 €. ♦

De mitjana, es realitzen 3,3 hores anuals de formació per treballador. ♦

CONCLUSIONS FINALS


382

co

nc

lu

sio

ns

4.2 SERVEI DE NETEJA VIÀRIA

La despesa corrent per habitant del servei de neteja viària és de 38,4 €. ♦

El servei de neteja viària representa el 4,6% de la despesa del pressupost corrent ♦

municipal.

La despesa corrent en neteja viària per metre lineal és de 22,2€ i per metre quadrat, ♦

de 3€.

El nombre d’habitants per paperera és de 49,2. ♦

El nombre de tones d’emissions de CO2 per cada 1.000 habitants del servei de neteja ♦

viària és de 3,3.

Predomina el servei d’escombrada manual (62%) envers el d’escombrada mecanit- ♦

zada (8,1%).

El nombre de litres d’aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant és de ♦

75,2.

El percentatge de litres d’aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre ♦

el total del consum d’aigua és del 18,5%.

El nombre de peticions (queixes i suggeriments) per cada 1.000 habitants és de 7,1. ♦

Un 5,4% del total de papereres han estat substituïdes per actes vandàlics. ♦

El nombre d’habitants per treballador del servei és de 1.131. ♦

Els metres lineals de carrer netejats per treballador són 1.954, i els metres quadrats, ♦

14.134.

El percentatge d’hores de baixa sobre el total d’hores laborals és del 5,3%, mentre ♦

que el nombre d’accidents laborals per cada 100 treballadors és de 24,1.

El sou brut base anual d’un peó del servei de neteja és de 19.312 €. ♦

Gerència de Serveis de Medi AmbientEdifici del Rellotge, 2n pisComte d’Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/mediambient/default.asp

Àrea de Medi Ambient

Servei de ProgramacióEdifici Can SerraRambla de Catalunya, 126, 5è pis08008 BarcelonaTel. 934 022 237s.programació@diba.catwww.diba.cat/menugovernlocal/cci.asp

Àrea d’Hisenda iRecursos Interns


Resultats any 20086a e

dic

ió d

el C

ercl

e d

e C

om

par

ació

Inte

rmun

icip

al d

e G

esti

ó i

Trac

tam

ent

de

Res

idus

i N

etej

a V

iàri

aR

esul

tats

any

200

8

6a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de...

Documents

Transcript of 6a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de...