7. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES ADOPTADES PER A LA MILLORA … · Programa de mesures del Pla de...

Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

132

7. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES ADOPTADES PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES

En aquest capítol es descriuen les mesures, les inversions i els criteris de gestió que

recull el Programa de mesures per a la millora de les aigües. La informació es presenta

agrupada per cadascuna de les línies d’actuació que conformen aquest bloc del

Programa de mesures, que són:

■ Mesures per al sanejament de les aigües residuals urbanes i industrials.

■ Mesures per a la reducció de substàncies prioritàries.

■ Mesures per a la reducció de l’impacte de les descàrregues dels sistemes de

sanejament en temps de pluja.

■ Mesures per a la reducció de la contaminació d’origen agrari.

■ Mesures per a la reducció de la contaminació salina a la conca del Llobregat.

■ Mesures per a la gestió i protecció dels aqüífers.

La caracterització tècnica i econòmica de les mesures es presenta en forma de fitxes en

l’annex I d’aquest document, mentre que la relació d’actuacions detallada de cadascun

dels eixos que es desenvolupen a continuació es troba en format de taules en l’annex II.

Els percentatges de finançament establerts per cada una de les actuacions s'han de

considerar orientatius. El Pla de gestió definirà els criteris aplicables en la determinació

de les aportacions amb càrrec a l'Agència.

7.1. Mesures per al sanejament de les aigües residuals urbanes i

industrials

La Llei 5/1981, aprovada pel Parlament de Catalunya, sobre el desplegament legislatiu en

matèria d’evacuació i tractament d’aigües residuals, va instituir un model propi de

sanejament a Catalunya, amb la creació de la Junta de Sanejament i d’un règim

economicofinancer lligat al desenvolupament d’un pla de sanejament. La implementació

del Pla de sanejament de Catalunya fins a l’actualitat ha tingut com a resultat la posada

en marxa de 385 depuradores, que estan tractant el 95% de les aigües residuals urbanes

generades a tot el país.


133

Els reptes plantejats per la DMA quant a l’assoliment del bon estat ecològic per a les

masses d’aigua l’any 2015 fan necessari disposar d’un conjunt d’actuacions addicionals

per al sanejament de les aigües residuals urbanes que hi doni resposta, mitjançant el

desenvolupament de mesures de protecció, millora i regeneració d’aquestes masses, i

que compleixin les disposicions de la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament de les

aigües residuals urbanes. Aquest Programa de mesures inclou tota una sèrie

d’actuacions fins al 2015 en aquest àmbit, que representen un volum d’inversió per al

total de Catalunya de 1.789,2 milions d’euros, dels quals 1.437,1 milions corresponen al

districte de conca fluvial de Catalunya, i els restants 352,1 milions a les conques

intercomunitàries. Aquest volum d’inversió es reparteix en set grans tipologies de

mesures segons la distribució percentual següent (vegeu la Figura 7-1):

52% 21%

12%

1%

7%5%

1%1%

Actuacions definides al PSARU 2005, incloent l'actualització de l'any 2007. 1er escenari (2006-2008)

Actuacions definides al PSARU 2005, incloent l'actualització de l'any 2007. 2on escenari (2009-2014)

Actuacions incloses a l'actualització de l'any 2010 del PSARU

Noves necessitats del PSARU a implementar fins a l'any 2015

Inversió tècnica de millora i actualització en sistemes de sanejament

Actuacions del Programa de tractament i gestió de fangs no incloses al PSARU

Actuacions de millora de l'eficiència energètica de les EDAR

Actuacions incloses en el Pla especial de reordenació d'abocaments

Figura 7–1 Distribució de la inversió de les mesures per al sanejament de les aigües residuals urbanes.

Font: elaboració pròpia.

Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005 (PSARU 2005)

El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005 (PSARU 2005) és un

instrument de la planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de sanejament de

Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat en data 7 de novembre de 1995, i que té

com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la

contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua, que permetin l’assoliment dels objectius

de qualitat.


134

El PSARU preveu, en el període 2006-2014, més de 1.800 actuacions en matèria de sanejament i depuració amb una inversió total de 1.664

milions d’euros.

El PSARU 2005, aprovat pel Govern de la Generalitat en data 20 de juny del 2006,

s’emmarca en la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d’aigües residuals urbanes, i

la DMA, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política

d’aigües, adreçada a la protecció de les aigües i que pretén aconseguir abans de l’any

2015 un bon estat de les masses d’aigua superficials, i la reducció de l’impacte dels

abocaments de les aigües residuals urbanes.

El document PSARU 2005 relaciona ordenadament una llista exhaustiva i concreta

d’actuacions en sistemes existents exigibles per la DMA per a l’any 2015, agrupades en

dos escenaris (del 2006 al 2008, i del 2009 al 2014). L’objectiu fins a l’any 2015 és

acomplir plenament la Directiva 91/271, inclosos els nuclis de menys de 2.000 habitants

equivalents. Allà on sigui necessari, s’adoptaran tractaments més exigents d’acord amb

els objectius ambientals del bon estat.

La relació d’actuacions que inclou el programa es va revisar arran de l’actualització

aprovada pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua en data de 20 de

juny del 2007.

Figura 7–2 EDAR de Viladecans.

El primer escenari del PSARU (2006-2008) inclou quasi bé 800 actuacions de

sanejament i depuració, tenint en compte l’actualització duta a terme l’any 2007. El

pressupost previst en aquest primer escenari, amb la incorporació de l’actualització 2007 i

tenint en compte els imports finals de les actuacions una vegada redactats els projectes

constructius, és de 936,2 milions d’euros (vegeu la Taula 7–1). En l’actualitat, el


135

percentatge d’actuacions del primer escenari que es desenvolupa o ja s’ha executat és de

l’ordre d’un 93%, incloent l’actualització 2007.

En el segon escenari del PSARU (2009-2014) s’hi inclouen més de 1.000 actuacions,

tenint en compte l’actualització duta a terme l’any 2007, amb una inversió pressupostada

en 368,6 milions d’euros.

L’actualització del PSARU que s’ha dut a terme l’any 2010 inclou una sèrie d’actuacions

addicionals en funció de les noves necessitats de sanejament per incompliments de

normativa, ampliacions i millores de plantes existents, canvis de solució tècnica en

actuacions ja programades i actuacions candidates que passen a ser programades, entre

d’altres. Aquesta actualització del llistat d’actuacions del PSARU de l’any 2010 significa la inclusió de 146 noves actuacions, amb una inversió addicional de 219 milions d’euros. Complementàriament, en el Programa de mesures es preveuen 18,2 milions d’euros més per a noves necessitats en aquests àmbits que es detectin durant el període

d’implementació del Pla de gestió, fins a l’any 2015, seguint els mateixos criteris que han

servit per a l’actualització de l’any 2010. D’altra banda, es destinen 122 milions d’euros

per a la inversió tècnica de millores i actualització de sistemes de sanejament per

garantir el correcte funcionament de les instal·lacions de depuració existents.

Les actuacions que s’han actualitzat en 2010, així com aquelles corresponents a les

diferents tipologies de mesura que es descriuen a continuació, figuren amb detall en

l’annex II d’aquest Programa de mesures.

Taula 7–1 Distribució del pressupost del PSARU (en milions d’euros). Font: elaboració pròpia.

Primer escenari Segon escenari

PSARU 2005 i actualització del 2007 936,2 368,6 (*)

Actualització 2010 del PSARU) 219

Previsió de noves necessitats i increments d’import (2010-2015) 18,2

Inversió tècnica de millora i actualització en sistemes de sanejament 122

TOTAL 936,2 727,8

(*) Inclou 48 milions d’euros destinats al tractament i gestió de fangs.

En el Mapa 7–1 es presenten les diferents actuacions del PSARU segons l’escenari en

què es preveuen realitzar.


136

Mapa 7–1 Actuacions del PSARU. Font: Agència Catalana de l’Aigua.

Així mateix, i a partir d’aquest Pla de gestió, es duran a terme els treballs per poder

disposar d'uns criteris tècnics de garanties mínimes de servei dels sistemes de

sanejament (tant en hores de funcionament com en qualitat de depuració) que, en funció

dels requeriments del medi, les possibilitats tècniques i les disponibilitats pressupostàries

han de permetre optimitzar el funcionament, i minimitzar les afeccions al medi fins a uns

límits compatibles amb els objectius de qualitat. Les actuacions que es derivin de la

implantació d’aquests criteris tècnics s’incorporaran i formaran part de les futures

actualitzacions del PSARU.


137

Programa de tractament i gestió de fangs

El Programa de tractament i gestió dels fangs forma part del conjunt d’actuacions que

porta a terme l’Agència Catalana de l’Aigua en compliment del Pla de sanejament de

Catalunya. Les inversions que es realitzaran en matèria de tractament i gestió dels fangs

de depuradora fins al 2015 s’estimen en 86 milions d’euros, dels quals 36 milions

corresponen a un conjunt de diverses actuacions, i 50 milions d’euros a actuacions per fer

front a les restriccions en l’aplicació en profit de l’agricultura que deriven de l’aplicació del

Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les

zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts

agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes; i de l’Acord de Govern/128/2009, de 28

de juliol, de revisió i designació de noves zones vulnerables en relació amb la

contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, ambdós de recent aprovació. A

part d’aquesta inversió descrita, el PSARU aprovat també preveu un seguit d’actuacions

destinades al tractament i gestió de fangs per un import de 48 milions d’euros.

En total, el Programa de tractament i gestió dels fangs inclou un conjunt de 31 actuacions

en diferents plantes, de les quals 20 són digestions, 4 ampliacions d’assecatges tèrmics,

2 ampliacions de compostatges i 5 nous compostatges, amb l’objectiu d’assolir una

disposició del 70% per a valorització agrícola i un 30% per a valorització energètica.

Programa d’estalvi i eficiència energètica de les estacions depuradores d’aigües

residuals urbanes

El Programa d’estalvi i eficiència energètica aplicat a les estacions depuradores d’aigües

residuals el duu a terme l’Agència Catalana de l’Aigua des de l’inici de l’any 2009, i inclou

la reducció de consums i costos energètics, la reducció de l’emissió de gasos d’efecte

hivernacle, l’aprofitament energètic de biogàs i altres fonts potencials d’energia, així com

la implementació d’un sistema de gestió energètica per garantir la màxima eficàcia en el

control i optimització energètica de les EDAR. Aquestes actuacions significaran una

inversió de 20 milions d’euros durant el període de vigència del Programa de mesures.

L’objectiu previst és assolir un estalvi de l’11% del consum energètic.


138

Subvencions al sector industrial per a la millora dels tractaments de depuració en

origen per complir uns límits més exigents que els de la normativa

S’inclouen sota aquest epígraf actuacions de millora dels tractaments de depuració en

origen en indústries que actualment estan abocant les aigües en un total de 106 EDAR

identificades en el Pla especial de reordenació d’abocaments (PERA), per tal que

compleixin uns límits més estrictes que els que fixa la normativa, i actuacions de millora

dels tractaments de depuració d’indústries que aboquen directament a medi i que tenen

fixats uns límits d’abocament més estrictes per poder assolir els objectius de qualitat que

fixa la DMA al medi receptor. Les actuacions suposaran una inversió total de 19,2 milions d’euros en el conjunt de Catalunya (13,2 milions al districte de conca fluvial de

Catalunya, i 6 milions a les conques intercomunitàries). Aquestes actuacions estan

cofinançades en un 25% per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Costos d’explotació

El conjunt de les actuacions previstes en el Programa de mesures per al sanejament de

les aigües residuals urbanes significarà uns sobrecostos estimats per a l’explotació i

operació de les mesures implementades de 53,6 milions d’euros anuals, dels quals 43,8

milions d’euros estaran destinats al districte de conca fluvial de Catalunya, i 9,8 milions

d’euros a les conques intercomunitàries.

Criteris de gestió

Pel que fa referència a l’Agència Catalana de l’Aigua, es disposen els següents criteris de

gestió:

■ No s’autoritzaran noves connexions d’aigües residuals de tipus industrial en

aquells sistemes de sanejament existents on la càrrega industrial actual i

prevista de connectar superi el 30% de la càrrega total. La interpretació

d’aquest criteri correspon a la Comissió Tècnica Paritària de seguiment i

interpretació del PSARU 2005.

■ S’intensificarà, on calgui, la intervenció administrativa dels abocaments

industrials connectats a la depuradora que incideixin en el compliment de la

normativa d’abocament de la pròpia planta, en funció del que determina el Pla

especial de reordenació d’abocaments (PERA), ja redactat.


139

■ S’aplicaran els criteris tècnics per a la correcta determinació de les actuacions

que formin part, d’una banda, del sanejament en alta, i per una altra, del

sanejament en baixa, on s’inclouen les instal·lacions de sanejament

associades. En aquest sentit, cal indicar que la Comissió Tècnica Paritària de

seguiment i interpretació del PSARU 2005 ha acordat la definició tècnica

d’aquest criteri després de dos anys de treballs intensos.

■ El reforçament dels sistemes públics de sanejament en alta derivats de la

connexió de nous creixements urbanístics vinculats al desenvolupament de sòl

urbanitzable haurà d’anar a càrrec dels promotors pel que fa a la xarxa dels

col·lectors en alta, de la depuradora i del col·lector de retorn al medi, segons

recull la legislació vigent, i en funció de la magnitud del desenvolupament

urbanístic.

■ Criteris de priorització d’actuacions del segon escenari del PSARU. Ordre de

prioritat:

Ordre de prioritat:

1. Acompliment de la Directiva de tractament d’aigües residuals urbanes

(91/271/CEE).

2. Afeccions a captacions d’abastament.

3. Afeccions ambientals que comportin un risc d’incompliment dels objectius de

qualitat de la DMA (anàlisi IMPRESS i compliment dels objectius de qualitat en

l’any 2015), o un deteriorament d’un ecosistema aquàtic protegit (Xarxa Natura

2000).

4. Noves EDAR o connexions al sistema de sanejament existent amb conveni

d’execució PSARU per administració actuant.

5. Nova EDAR o connexions al sistema de sanejament existent amb conveni de

sanejament urbanístic (creixements urbanístics).

6. Altres millores imprescindibles en EDAR en servei (aigües blanques...).

7. Noves EDAR amb conveni d’explotació per administració actuant.

8. Resta d’actuacions.


140

7.2. Mesures per a la reducció de substàncies prioritàries

Amb la finalitat d’assolir el repte de la millora en la qualitat de l’aigua en el medi cal

disposar d’un nombre de mesures orientades a la reducció de les substàncies prioritàries

abocades. L’Agència Catalana de l’Aigua, amb anterioritat a la DMA, havia elaborat el

Programa de sanejament d’aigua residual industrial (PSARI 2003), que tenia per objecte

l’assoliment dels objectius de qualitat en relació amb els abocaments industrials.

Posteriorment, la línia de treball ha tendit a l’adaptació de la Directiva 2006/11/CE,

(incorporada en la DMA), de 15 de febrer del 2006, la qual té com a objectiu el control de

la contaminació causada per determinades substàncies prioritàries vessades des de fonts

terrestres en el medi aquàtic (continental o costaner), i a la Directiva 2008/15/CE, de 16

de desembre, relativa a l’establiment de les normes de qualitat ambiental per les

substàncies prioritàries i per altres contaminants amb l'objectiu d'assolir un bon estat

químic de les aigües superficials. Aquesta directiva queda incorporada en la DMA.

Aquesta línia d’actuacions fins a l’any 2015 representa un volum d’inversió per al total de

Catalunya de 156 milions d’euros, dels quals 0,7 milions corresponen al DCFC, i els

restants 155,3 milions a les conques intercomunitàries.

Estudis de traçabilitat de les fonts de contaminació (2009-2015) per a la redacció

d’un pla de reducció

Aquesta mesura està enfocada la identificació i seguiment de les fonts de contaminació

de les substàncies prioritàries per a la redacció d’un pla de reducció. La mesura pretén la

millora de l’estat químic de les masses d’aigua i s’aplicarà a tot Catalunya durant el

període 2009-2015. És promoguda per l’Agència Catalana de l’Aigua i la inversió suma un

total d‘1 milió d’euros, del qual 666.667 euros corresponen al DCFC, i els 333.333

milions restants a les conques intercomunitàries.

Adaptació de les activitats industrials

L’actuació que promou aquesta mesura és la descontaminació de l’embassament de Flix

(conca hidrogràfica de l’Ebre), atès que pot afectar la qualitat del riu aigües avall si es

mobilitzen els 560.000 m3 de residus acumulats. Aquesta actuació està promoguda

íntegrament pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), amb una inversió

de 155 milions d’euros provinent del tram estatal de Fons de Cohesió de la UE (117

milions d’euros).


141


El conjunt de les actuacions previstes en el Programa de mesures per a la reducció de

substàncies prioritàries no comportarà sobrecostos d’explotació i manteniment fins que no

estigui redactat el Pla de reducció que s’inclourà en el pròxim Pla de gestió (2016-2021).

Criteris de gestió

Els criteris de gestió que s’imposa l’Agència Catalana de l’Aigua són:

■ Diagnosi i localització de presència de substàncies prioritàries en les masses

d’aigua superficials, subterrànies i marines.

■ Identificació dels focus emissors de la contaminació i les activitats que originen

l'incompliment.

■ Establiment de criteris de priorització d’actuació en el territori sobre els focus

emissors detectats en funció dels riscos associats.

Els criteris de gestió que es proposen en altres departaments de la Generalitat de

Catalunya són:

■ Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR): es potenciaran

mecanismes eficients d’intercanvi d’informació entre el DAAR i l’Agència

Catalana de l’Aigua per tal d’interpretar les afeccions i concentracions

detectades al medi amb les possibles emissions provinents de l’aplicació de

plaguicides en camps de conreu.

7.3. Mesures per a la reducció de l’impacte de les descàrregues dels

sistemes de sanejament en temps de pluja

Un dels objectius del Pla de gestió de l’aigua de Catalunya, seguint el procés

d’implementació de la DMA, consisteix en assolir el bon estat ecològic de les masses

d’aigua. En particular, el document IMPRESS, d’anàlisi de pressions i impactes, preveu

l’afecció a les masses d’aigua per motiu de la descàrrega de sistemes de sanejament

unitaris en temps de pluja. Per això, es fa necessari disposar d’un conjunt de mesures de

protecció, millora i regeneració per mitigar els efectes negatius sobre els medis receptors.

Aquestes mesures inclouen tota una sèrie d’actuacions que representen un volum

d’inversió per al total de Catalunya de 68,9 milions d’euros, dels quals 45,9 milions


142

corresponen al DCFC, i els restants 23 milions a les conques intercomunitàries. Aquest

volum d’inversió es reparteix en 3 tipologies de mesures segons la distribució percentual

següent:

12%

44%44%

Redacció, per part de lesadministracions actuants, delsPlans de mesures mínimes(PMM)

Redacció, per part de les adm.actuants, dels Plans directorsintegrals de sanejament (PDIS)

Execució d'actuacions previstesen els PMM

Figura 7–3 Distribució de la inversió de les mesures per a la reducció de l’impacte de les descàrregues

dels sistemes de sanejament en temps de pluja. Font: elaboració pròpia.

Redacció, per part de les administracions actuants, dels plans de mesures mínimes

(PMM)

Mitjançant la redacció d’aquests plans es defineixen i programen les mesures destinades

a mitigar les pressions produïdes per les descàrregues dels sistemes de sanejament

(DSS) en temps de pluja. S’aplica aquesta mesura a tot Catalunya. Aquests plans hauran

d’incorporar un seguit de bones pràctiques i actuacions bàsiques per reduir l'impacte de

les DSS en els medis receptors. Les actuacions són promogudes per organismes locals,

ens gestors i altres, amb cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua per a la

redacció dels PMM. Tot plegat suposa una inversió total de 8 milions d’euros, dels quals

5,3 milions d’euros corresponen al DCFC, i els restants 2,7 a les conques

intercomunitàries.

Redacció, per part de les administracions actuants, dels plans directors integrals

de sanejament (PDIS)

La redacció d’aquests plans també està orientada a la planificació de les mesures per

mitigar les pressions de les descàrregues dels sistemes de sanejament en episodis de

pluja arreu de Catalunya. Els plans directors integrals de sanejament hauran d’incloure

els estudis de detall per definir i pressupostar les actuacions reductores de l’impacte del


143

sanejament en el medi receptor en temps de pluja. Aquests estudis hauran de basar-se

en la modelització de la xarxa de sanejament (alta i baixa) i dels medis receptors, i han

d’incloure una diagnosi de l’estat actual i una prognosi dels resultats esperats amb les

actuacions planificades. Les actuacions les promouen els organismes locals, ens gestors

i altres, amb cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua per la redacció dels PDIS, i

suposen una inversió total de 30 milions d’euros, dels quals 20 milions d’euros

corresponen al DCFC, i els 10 milions restants a les conques intercomunitàries.

Execució d’actuacions previstes en els PMM

Aquesta mesura permetrà el desenvolupament d’actuacions previstes en els plans de

mesures mínimes. Les actuacions (bàsicament de neteja i manteniment de xarxa) són

promogudes per organismes locals, ens gestors i altres, sense el cofinançament de

l’Agència Catalana de l’Aigua i signifiquen una inversió total de 30,9 milions d’euros,

dels quals 20,6 corresponen al DCFC, i els restants 10,3 milions a les conques

intercomunitàries.

L’execució de les actuacions previstes en els PDIS es desenvoluparan en un escenari

posterior a aquest Programa de mesures.


El conjunt de les actuacions previstes en el Programa de mesures per a la reducció de

l’impacte de les descàrregues dels sistemes de sanejament en temps de pluja,

corresponents a les execucions d’actuacions previstes en els PMM, comportarà uns

sobrecostos estimats per a l’explotació i manteniment de 26,6 milions d’euros anuals

que seran finançats per les entitats locals.

Criteris de gestió

Els criteris de gestió que s’imposa l’Agència Catalana de l’Aigua són:

■ Condicionar les subvencions per a l’execució d’obres a l’aplicació de taxes

locals de clavegueram.

■ Completar el traspàs del sanejament en alta cap a les administracions

actuants: titularitat, responsabilitat i cofinançament.

■ Coordinar i consensuar amb les administracions actuants els treballs de

redacció dels PMM i els PDIS.


144

■ Aprovar els PMM i PDIS.

■ Inventariar amb més concreció els punts de sobreeiximent dels sistemes de

sanejament als medis receptors.

■ Expressar la conformitat progressiva amb els sistemes de sanejament un cop

realitzades les actuacions dels PMM i dels PDIS (en general, prevista a partir

del 2015 en endavant).......................

La normativa que es proposa per a les administracions locals és:

■ Municipis: aplicació de la taxa de clavegueram i/o possible creació d’una taxa

per sanejament d’aigües pluvials o tarifa de prestació de serveis.

■ Administracions actuants: redacció dels PMM, obligatòria per a tots els

sistemes i redacció dels PDIS, obligatòria per a tots els sistemes prioritaris.

■ Administracions actuants i/o municipis: aplicació de les actuacions previstes en

els plans de mesures mínimes abans del 2012 i construcció, pels sistemes

prioritaris, de les actuacions previstes en els PDIS abans del 2021.

7.4. Mesures per a la reducció de la contaminació d’origen agrari

La contaminació per nitrats és la principal causa del mal estat de les masses d’aigua

subterrànies com a conseqüència, essencialment, d’unes pràctiques de fertilització

deficients i, en particular, de l’aplicació de les dejeccions ramaderes.

La reducció de la contaminació d’origen agrari a les aigües subterrànies, que és palesa

pels elevats continguts de nitrats detectats en gran part del territori, molt per sobre dels

continguts propis d’un medi en condicions naturals, és un dels objectius per a l’any 2015

en aplicació de la DMA, per tal d’assolir el bon estat de les masses d’aigua.

Per tal d’arribar a aquest objectiu cal implantar un seguit de mesures, que en el cas de la

contaminació d’origen agrari també han de complir les disposicions de la Directiva

91/676/CEE, relativa a la protecció de les aigües davant de la contaminació per nitrats

derivats de l’activitat agrícola, i de la Directiva 2006/118/CE relativa a la protecció de les

aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

Aquest Programa de mesures inclou un seguit d’actuacions per dur a terme fins a l’any

2015, amb l’objectiu de reduir aquesta contaminació d’origen agrari, que suposen una


145

La biodesnitrificació in situ permet recuperar pous

d’abastament i aqüífers.

inversió total de 184,1 milions d’euros, dels quals 99,4 milions corresponen al DCFC, i

84,7 milions a les conques intercomunitàries.

En la Figura 7-4 es presenta la distribució percentual d’aquesta inversió en cinc tipologies

de mesures.

13%9%

3%

11%64%

Desnitrificació i actuacions localsde protecció

Caracterització dels processosde contaminació per nitrats iplaguicides

Implantar la millora de lafertilització agrària

Estímuls/subvencions a lesbones pràctiques agràries per ala reducció del nitrat al sòl

Mesures agronòmiques

Figura 7–4 Distribució de la inversió de les mesures per a la reducció de la contaminació d’origen

agrari. Font: elaboració pròpia.

Desnitrificació i actuacions locals de protecció

Actuacions locals de desnitrificació in situ

Les actuacions estan destinades a la reducció de la contaminació per nitrats de les

aigües subterrànies, de manera que permetin recuperar el bon estat dels aqüífers i els

pous d’abastament actualment en desús a causa de les concentracions de nitrats que s’hi

detecten.

Les actuacions s’efectuen in situ mitjançant

processos de biodesnitrificació, gràcies als quals

s’estimula als microorganismes existents per dur a

terme la desnitrificació, sense necessitat d’inòcul

especialitzat. El procés es duu a terme en

condicions anòxiques. Periòdicament, es dosifica el

sistema amb addició dels nutrients i substrats necessaris per mantenir l’activitat

microbiana. Les actuacions es poden aplicar a l’aqüífer en general, en seccions que

faciliten el control del flux subterrani, o bé a l’entorn de captacions concretes.


146

L’Agència Catalana de l’Aigua promou aquestes actuacions, i suposen en conjunt un total

de 16,6 milions d’euros d’inversió, dels quals 9,9 milions corresponen al DCFC, i 6,7

milions a les conques intercomunitàries.

Condicionament, segellat i perforació de nous pous afectats per nitrats

La mesura està destinada, d’una banda, a la protecció dels aqüífers subjacents de les

zones vulnerables, es fomenta el segellat dels pous i perforacions abandonats per evitar

l’entrada de contaminants a l’aqüífer; i de l’altra, a millorar o recuperar captacions

afectades per nitrats, sempre que sigui possible aïllar els horitzons productius menys

afectats, ja sigui mitjançant un reacondicionament adequat del pou o mitjançant el

segellat, la reperforació o el desplaçament d’aquest.

És una mesura que promou l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una inversió de 7 milions d’euros, dels quals 5 milions corresponen al DCFC i els restants 2 milions a les conques

intercomunitàries.

Mesures per a la caracterització dels processos de contaminació per nitrats i

plaguicides

Estudis de caracterització zonal i puntual

La proposta de solucions efectives passa per realitzar una caracterització detallada de la

presència de nitrats que inclogui tant el funcionament hidrogeològic com el coneixement

de les pressions. Mitjançant la caracterització zonal de la presència de nitrats, la redacció

de criteris per restringir l’aplicació de fertilitzants, la realització d’analítiques puntuals, la

determinació de la vulnerabilitat dels aqüífers enfront del nitrat i les afeccions per nitrats a

captacions d’abastament, es persegueix la reducció de la contaminació per nitrats de les

aigües subterrànies, especialment de les destinades a l’abastament de les xarxes

públiques.

En aquesta línia, l’anterior Ministeri de Medi Ambient va finançar l’Agència Catalana de

l’Aigua per realitzar l’estudi: Diagnosi de la causalitat de la contaminació per nitrats

d’alguns abastaments públics a les zones vulnerables de Catalunya. Anàlisi d’alternatives

i mesures de prevenció i correcció, que inclou reconeixements detallats a escala local de

la contaminació per nitrats en 128 municipis. Les actuacions, promogudes per l’Agència

Catalana de l’Aigua i el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, suposen una

inversió total de 12 milions d’euros, dels quals 9 milions es destinen al DCFC i 3 milions

a les conques intercomunitàries.


147

Treballs per a la determinació de l’origen dels nitrats i sulfats

L’objectiu d’aquesta mesura és, per una banda, arribar a identificar l’origen dels sulfats en

masses d’aigua on hi ha incompliments d’aquest paràmetre la procedència dels quals pot

vincular-se a l’activitat agrícola o a la naturalesa de la formació aqüífera i, per una altra,

determinar l’origen dels nitrats.

A través de tècniques isotòpiques es pot arribar a discernir l’origen inorgànic i orgànic del

nitrogen. Per una altra banda, es vol determinar l’origen ramader dels nitrats presents a

les aigües subterrànies, mitjançant estudis sobre la presència de substàncies d’ús

veterinari, com els antibiòtics que s’apliquen al bestiar (per exemple, els sulfamides i els

seus metabòlits), que poden ser detectats a les aigües fins a concentracions traça.

La inversió per dur a terme aquests treballs és de 3,1 milions d’euros, dels quals 1,6

milions es destinen al DCFC, i 1,5 milions a les conques intercomunitàries. L’Agència

Catalana de l’Aigua promou íntegrament aquests estudis.

Anàlisi de la pressió dels fangs de depuradora a les aigües subterrànies

La mesura va orientada a determinar el possible impacte sobre les aigües subterrànies,

especialment per nitrats, derivada de l’aplicació dels compostatges de fangs de

depuradora i altres productes orgànics industrials en l’adobat dels camps de conreu,

mitjançant estudis de caracterització hidrogeològica de les zones d’aplicació,

determinació de les concentracions de nitrats i altres possibles contaminants de les

aigües subterrànies i la determinació de l’origen d’aquests contaminants en cas d’ésser

detectats.

La mesura la promou l’Agència Catalana del Aigua, amb una inversió de 450.000 euros,

dels quals 325.000 euros es destinen al DCFC i 125.000 euros a les conques

intercomunitàries.

Estudis relacionats amb l’aplicació de la Directiva sobre plaguicides

Aquests estudis estan orientats a l’establiment de criteris d’aplicació i de restricció de les

aplicacions de plaguicides, principalment en agricultura i silvicultura, pel que fa al

potencial impacte sobre el medi hídric, segons les directrius marcades per la Directiva de

plaguicides que està en procés d’aprovació.

Els treballs comportaran la caracterització dels plaguicides aplicats, la caracterització

zonal i per conreus de les aplicacions, així com la possible afecció a les aigües


148

subterrànies que puguin produir, atenent a les condicions hidrogeològiques dels àmbits

d’aplicació.

L’Agència Catalana de l’Aigua promou aquestes actuacions amb una inversió de 600.000 euros, dels quals 400.000 euros es destinen al DCFC i 200.000 euros a les conques

intercomunitàries.

Implantació del model EPIC

Aquesta actuació s’emmarca dins el conveni establert entre l’Agència Catalana de l’Aigua

i el Joint Research Center, per a l’adaptació i/o modificació de la base de dades

associada al projecte FATE d’estudi de l’evolució dels impactes dels productes

agroquímics sobre el medi ambient d’Europa a les conques fluvials catalanes. La mesura

va dirigida a la implantació del model EPIC (Environment Policy Impact Calculator) a tot

Catalunya. Mitjançant aquest model es pretén caracteritzar l’aportació de nutrients

(principalment N i P) al medi sota diferents escenaris de gestió agrícola. Permetrà la

valoració combinada de l’impacte de les diferents pràctiques agràries sobre les aigües

superficials i subterrànies i servirà de base per a una primera validació de les mesures en

relació amb la reducció de la contaminació per nitrats d’origen agrícola. La implantació del

model EPIC ha estat promoguda per l’Agència Catalana de l’Aigua amb una inversió de

130.000 euros.

Mesures per implantar la millora de la fertilització agrària

Aquestes mesures s’emmarquen dins els plans per a la millora de la fertilització agrària

impulsats i coordinats pel Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya

(GESFER). Se centren en un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci de

Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya per a la millora de la fertilització mitjançant

la realització d’estudis en parcel·les experimentals per determinar el comportament del

nitrogen al sòl, la resposta dels cultius a diferents dosificacions de nitrogen, el

comportament de l’aqüífer enfront del nitrogen en funció de les pràctiques agràries, i el

coneixement del ritme i evolució del nitrogen al sòl.


149

Mapa 7–2 Mapa de les comarques on es duen a terme o es troben programades mesures per a la

millora de la fertilització. Font: elaboració pròpia.

L’objectiu és establir pautes i estratègies de fertilització a les zones agrícoles estudiades,

la generació d’instruments d’assessorament de la fertilització nitrogenada i la divulgació

dels coneixements obtinguts i les eines generades.

Per la seva banda, l’Agència Catalana de l’Aigua assumeix, com a treball propi, fer el

seguiment i evolució de les entrades de nitrats a les zones saturades (aqüífers)

subjacents, mitjançant parcel·les pilot en les àrees d’estudi.

La inversió per implantar aquesta mesura, compartida entre l’Agència Catalana de l’Aigua

i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, és de 5,5 milions d’euros, dels

quals 2,9 milions es destinen al DCFC, i 2,6 milions a les conques intercomunitàries.


150

Estímuls/subvencions a les bones pràctiques agràries per reduir el nitrogen al sòl

per a una fertilització correcta

La mesura pretén estimular la implantació d’un ampli conjunt de bones pràctiques

agràries que van més enllà de les normatives mitjançant subvencions a les explotacions

que vulguin posar-ho en pràctica. La mesura contempla també la difusió de les

metodologies i la formació necessària per a la seva aplicació.

Aquestes bones pràctiques agràries són una eina important per disminuir de manera

significativa la presència de nitrats a les aigües. El Departament d’Agricultura, Alimentació

i Acció Rural és qui promou aquesta mesura i la finança conjuntament amb l’Agència

Catalana de l’Aigua, amb una inversió de 20 milions d’euros, dels quals 15 milions són

per al DCFC, i 5 milions per a les conques intercomunitàries.

Mesures agronòmiques

Programes d’actuació en zones vulnerables

Aquests programes es recullen en el Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del

programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de

nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.

Deriven de les obligacions de la Directiva de nitrats (91/676/CEE) per tal de prevenir i

reduir la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries.

Aquests programes d’actuació inclouen mesures agronòmiques en relació amb els

períodes d’aplicació dels fertilitzants nitrogenats, quantitats aplicables, mesures sobre el

reg, mètodes d’aplicació, concentracions màximes de nutrients al sòl, distàncies i terminis

d’incorporació de fertilitzants al sòl, sistemes d’emmagatzematge de les dejeccions

ramaderes, gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants.

Per tal de prevenir i reduir la contaminació per nitrats s’ha de dur a terme el seguiment del

compliment del decret, així com l’assessorament necessari en les explotacions agrícoles

en l’aplicació de les bones pràctiques recomanades. Es preveu una inversió estimada de

118,8 milions d’euros, amb 55,2 milions al DCFC, i 63,6 milions a les conques

intercomunitàries.


151


El conjunt de les actuacions previstes en el Programa de mesures per a la reducció de la

contaminació d’origen agrari generarà uns sobrecostos estimats per a l’explotació i

manteniment de 3,1 milions d’euros anuals, dels quals 1,9 milions d’euros corresponen

al DCFC, i 1,2 milions d’euros a les conques intercomunitàries.

Criteris de gestió

Els criteris de gestió que, de manera comuna, aplica l’Agència Catalana de l’Aigua i/o el

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural són:

■ Estímuls/subvencions/préstecs per a la millora i modernització de la

maquinària agrícola, de les explotacions ramaderes i les bones pràctiques

agràries, amb l’objectiu de controlar i minorar l’impacte de l’activitat i les

instal·lacions ramaderes sobre el medi hídric en general i les aigües

subterrànies en particular, especialment pel que fa a la qualitat, gestió i

utilització de les dejeccions com a adobs.

■ Estímuls/subvencions a les bones pràctiques agràries: alimentació animal,

gestió de fems i purins, adequació de les instal·lacions, etc.

■ Increment del control de les pràctiques agrícoles i ramaderes, implementant

els dispositius de control necessaris per poder garantir l’aplicació dels criteris

de bones pràctiques.

■ Revisió de la normativa sancionadora per males pràctiques, de manera que

resulti factible la denúncia i aplicació de penalitzacions per la reiteració en

pràctiques perjudicials pel medi hídric.

■ Creació de mecanismes de control i traçabilitat de la venda i ús d’adobs

inorgànics i productes fitosanitaris, és a dir, que permetin establir una relació

quantitativa entre l’origen (punts de venda), i els punt d’aplicació d’aquests

productes.

■ Foment de la plantació de conreus fixadors del nitrogen, després de cultius de

producció que requereixen aportacions suplementàries de nitrogen, amb

l’objectiu de disminuir els continguts d’espècies nitrogenades al sòl.

■ Creació de mecanismes o entitats de gestió que facilitin l’eliminació o

exportació a zones deficitàries dels excedents de les dejeccions ramaderes


152

generats. Creació dels mecanismes per fer operativa aquesta mesura: plantes

de depuració i centres de transferència.

■ Implementació i control dels perímetres de protecció, per tal de garantir la

qualitat de les aigües subterrànies.

Els criteris de gestió que es proposen a les administracions locals i als usuaris, són:

■ Control periòdic del contingut en nitrats, cabal d’extracció i profunditat del nivell

freàtic en les captacions amb concentracions superiors a 25 mg/l de nitrats.

7.5. Mesures per a la reducció de la contaminació salina a la conca del

Llobregat

Amb la finalitat d’assolir l’objectiu del bon estat ecològic de les masses d’aigua definides

per a l’any 2015 en el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya, es fa necessari disposar d’un

nombre de mesures encaminades a la reducció de la contaminació salina a la conca del

Llobregat, les quals inclouen tot un plegat d’actuacions que es desenvoluparan fins a

l’any 2015. Aquestes representen un volum d’inversió de 182,5 milions d’euros, dels

quals 125,1 milions d’euros corresponen a l’Agència Catalana de l’Aigua i els restants

57,4 milions d’euros recauen en altres entitats (empreses, organismes...). El total de la

inversió de les mesures s’agrupen en 6 grans tipologies d’actuacions.


153

88%

1%4% 3%

4%

<1%

Col·lectors de salmorres (1a i 2a Fase). Surgències salines. Connexions efluents industrials salins Baix Llobregat

Restauració Vall Salina de Cardona

Restauració runam inactiu de Vilafruns

Noves surgències detectades

Eliminació runams inactius de Cardona. Mesures correctores en els runams de Súria i Sallent (empreses explotadores de Cardona, Súria i Sallent)

Estudis per minimitzar impactes runams salins del Cogulló i del Fusteret

Figura 7–5 Distribució de la inversió de les mesures per a la reducció de la contaminació salina a la

conca del Llobregat. Font: elaboració pròpia.

Reducció de la contaminació salina de la conca del Llobregat

La finalitat d’aquesta mesura és millorar la qualitat de la conca del Llobregat com a recurs

destinat a l’abastament i assolir el bon estat ecològic respecte al paràmetre fisicoquímic

de la salinitat. Per aconseguir aquest objectiu és necessari eliminar o atenuar la

contaminació salina que actualment pateix la conca, analitzant-ne les diferents

aportacions (d’origen natural o antròpic). Per aquest motiu, en aquesta mesura, es

plantegen 8 actuacions i s’elaboren unes eines de control i seguiment.

Les actuacions preveuen en dues fases la millora de la capacitat hidràulica del col·lector

general de salmorres de la conca del Llobregat. La primera fase engloba l’àmbit territorial

des del mar fins a Abrera, ja en servei; la segona fase comprèn des d’Abrera a Balsareny-

Cardona, i la recollida i conducció cap al col·lector de les surgències salines indicades en

el conveni entre l’empresa explotadora de potassa de Súria i Sallent i l’Agència Catalana

de l’Aigua. També s’inclou l’actuació d’intercepció i conducció cap al col·lector de les

noves surgències detectades i les que puguin aparèixer en un futur i la connexió al

col·lector d’efluents salins d’origen industrial en la zona del Baix Llobregat. Dins del

Programa de restauració de la Vall Salina de Cardona es preveu la retirada i eliminació


154

Una correcta gestió dels runams salins permetrà millorar la qualitat de les aigües de la conca del

Llobregat.

dels runams salins nous i vells. El runam inactiu de Vilafruns (Balsareny) disposa d’una

actuació en execució destinada a reduir-ne l’impacte ambiental. Respecte les mesures

correctores dels runams actius del Cogulló (Sallent) i del Fusteret (Súria) queden fixades

en les respectives autoritzacions ambientals vigents.

De les actuacions citades en el paràgraf anterior, dues estan en servei i la resta estan

programades i planificades per al període 2009-2015. D’aquestes actuacions, quatre

estan promogudes totalment per l’Agència Catalana de l’Aigua, i li suposen una inversió

de 117,9 milions d’euros. Unes altres tres actuacions les promouen les empreses

mineres de Cardona, Súria i Sallent, amb el cofinançament de l’Agència Catalana de

l’Aigua, la qual cosa suposa una inversió total de 14,4 milions d’euros. La resta

d’actuacions les promouen les mateixes empreses explotadores, sense el cofinançament

de l’Agència Catalana de l’Aigua, i sumen una inversió de 6,78 milions d’euros.

Estudis per minimitzar els impactes dels runams salins

S’inclou aquesta mesura per poder analitzar i avaluar estudis de detall relacionats amb la

reducció i la minimització de la incidència derivada de l’activitat extractiva de la mineria de

potassa dels rius Cardener i Llobregat, des de l’àmbit del medi receptor (aigües

superficials i subterrànies) fins a l’àmbit del procés d’explotació de l’activitat industrial.

Presenta una única actuació associada, promoguda pels diferents departaments implicats

de la Generalitat de Catalunya i per les empreses mineres, amb el 50% de cofinançament

de l’Agència Catalana de l’Aigua, i suposa una inversió total de 300.000 euros.


El conjunt de les actuacions previstes pel Programa de mesures per a la reducció de la

contaminació salina a la conca del Llobregat comportarà uns sobrecostos estimats per a


155

l’explotació i manteniment d’1,9 milions d’euros anuals, dels quals 1,4 milions d’euros

corresponen a l’Agència Catalana de l’Aigua i la resta a les empreses explotadores.

Criteris normatius i de gestió

En referència a aquesta mesura, es proposa la redacció d’un pla per a la disminució

progressiva dels runams salins actuals com a criteris de gestió, conjuntament amb el

Departament d’Economia i Finances (Direcció General d’Energia i Mines), i altres

departaments de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Innovació, Universitats i

Empreses, i Departament de Medi Ambient i Habitatge) implicats pel seu àmbit

competencial.

7.6. Mesures per a la gestió i protecció dels aqüífers

Les aigües subterrànies són un recurs natural de gran importància socioeconòmica,

estratègica i mediambiental, que satisfan necessitats d’abastament urbà, ús industrial i

regadiu, en alguns casos com a font única de proveïment o en combinació amb d’altres

xarxes. Tanmateix, aporten els cabals de base de rius perennes tot i la manca de pluges

durant períodes prolongats, i contribueixen al manteniment de zones humides i masses

d’aigua superficials.

A Catalunya, un 80% del territori depèn en major o menor mesura de les aigües

subterrànies per a l’abastament, les quals representen aproximadament el 34,6% de

l’aigua destinada a proveïment urbà. De conformitat amb el que estableix la Directiva

2006/118/CE, aquestes han de ser protegides de la contaminació química i del

deteriorament.

Per tal de realitzar una explotació sostenible i millorar l’estat quantitatiu i qualitatiu de les

aigües es proposen tot un seguit de mesures que passen primer per millorar el

coneixement de la recàrrega, caracteritzar detalladament el medi i establir les normes

d’explotació sostenible, i definir els criteris de preservació dels aqüífers i recuperar el bon

estat.

Les mesures orientades a la gestió i protecció dels aqüífers inclouen un conjunt

d’actuacions, que es desenvoluparan fins a l’any 2015, que representen un volum

d’inversió per Catalunya de 128,9 milions d’euros, dels quals 109,5 milions d’euros

corresponen al DCFC, i els restants 19,4 milions d’euros a les conques intercomunitàries.


156

Aquest volum d’inversió es reparteix en 6 grans tipologies de mesures, agrupades segons

la distribució percentual que es mostra en la Figura 7–6 i que es detallen en els apartats

relacionats a continuació:

7%

22%

23%21%

12%

15%

Actuacions per a la millora delconeixement

Actuacions per a la protecció delrecurs

Recàrrega d'aqüífers

Actuacions de prevenció, control icorrecció de la intrusió marina

Actuacions per a la millora de lagestió

Actuacions per a ladescontaminació d'aqüífers

Figura 7–6 Distribució de la inversió de les mesures per a la gestió i protecció dels aqüífers. Font:

elaboració pròpia.

Actuacions per a la millora del coneixement

Recàrrega natural i recursos hídrics

El conjunt d’actuacions previstes en aquesta mesura té per objectiu la millora del

coneixement de la recàrrega natural en els diferents aqüífers i dels recursos d’aigua en

condicions naturals de les masses d’aigua subterrània de Catalunya. Inclouen la

realització de balanços hidrometeorològics en els aqüífers, l’inventari i control dels punts

de descàrrega dels aqüífers, la millora en el coneixement de les relacions riu-aqüífer,

caracteritzant els trams de riu segons cedeixin o rebin aigua dels aqüífers, i la

determinació de les afeccions als recursos dels aqüífers més soms ocasionades per les

plantacions de freatòfites i els vivers de plantes, entre d’altres.

L’ Agència Catalana de l’Aigua promou aquestes mesures, que suposen una inversió total

de 3,1 milions d’euros, dels quals 2,3 milions corresponen al DCFC, i els restants

830.000 euros a les conques intercomunitàries.

Projectes de caracterització addicional de les masses d’aigua

La caracterització addicional de les masses està adreçada a millorar el coneixement

d’aquelles masses que presenten un risc d’incompliment d’objectius, tot avaluant de

manera més exacta la importància d’aquest risc i determinant amb més precisió les


157

mesures que cal adoptar. Són actuacions orientades a millorar la gestió dels recursos

hídrics.

La caracterització addicional ha d’incloure informació sobre la incidència de l’activitat

humana, i si escau, informació sobre les característiques de l’aqüífer, com ara, les

característiques de la zona de recàrrega, l’inventari dels ecosistemes superficials

associats, la taxa mitjana anual de recàrrega i la determinació dels paràmetres

quantitatius i qualitatius que defineixen els nivells naturals de referència, entre d’altres

aspectes.

L’Agència Catalana de l’Aigua promou aquestes actuacions amb una inversió total de 5,6 milions d’euros, dels quals 4,2 milions d’euros corresponen al DCFC i 1,4 milions

d’euros a les conques intercomunitàries.

Actuacions per a la protecció del recurs

Anàlisi i control dels impactes d’infraestructures

Els projectes i la construcció de nombroses infraestructures que durant aquesta darrera

dècada s’han portat a terme en l’àmbit del Delta del Llobregat (desviament del riu, port,

aeroport, TGV, metro, barrera hidràulica, etc.), i que tenen un impacte sobre uns aqüífers

considerats com a reserva hidrològica estratègica de l’àrea metropolitana de Barcelona,

va fer recomanable el desenvolupament de l’anomenat Pla Delta, per a l’anàlisi i

seguiment de l'efecte que produeixen les infraestructures que intercepten la zona

saturada dels aqüífers, mitjançant l’avaluació de forma acumulativa dels impactes que el

conjunt d’aquestes infraestructures generen sobre els aqüífers.

Per tal de determinar aquest impacte s’aplica un model numèric (model acumulatiu

d’impactes de la mesa tècnica dels aqüífers del Llobregat), que permet identificar les

zones de major impacte i dissenyar una xarxa de seguiment i control adient, i també

realitzar el correcte seguiment de l’evolució dels paràmetres hidrogeològics durant les

fases de construcció i explotació de les infraestructures lineals, així com l’aplicació de les

mesures correctores idònies.

L’eficiència demostrada per aquesta metodologia ha fet que, a part del delta del

Llobregat, s’adaptés per al control de les grans obres de la resta del territori, inclosa una

previsió d’actuacions fins a l’any 2015.


158

Actualment es revisen les captacions d’abastament per establir l’ordre de prioritat

dels perímetres de protecció.

De manera paral·lela, i amb el mateix horitzó, es preveu desenvolupar un projecte

específic per a l’anàlisi i control de l’impacte de la modernització de regadius sobre la

recàrrega dels aqüífers, acompanyat de les mesures correctores adequades.

La inversió total d’aquesta mesura a Catalunya és de 863.752 euros, i està promoguda

per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Treballs de redacció de criteris de preservació dels aqüífers

Aquesta mesura recull tots els estudis encaminats a establir i unificar els criteris bàsics

d’actuació davant dels impactes que poden afectar el bon estat de les aigües subterrànies

(perímetres de protecció, climatització d’habitatges mitjançant sistemes hidrogeotèrmics,

extraccions d’àrids, impactes originats per les infraestructures, i actuació en cas de

contaminacions puntuals), amb l’objectiu de facilitar una correcta gestió i protecció de les

aigües subterrànies segons les diferents causes de deteriorament.

El conjunt d’actuacions implica una inversió de 4,7 milions d’euros, dels quals 3,7

milions van destinats a l’àmbit del DCFC, i 1 milió a l’àmbit de les conques

intercomunitàries.

Seguiment i control d’aigües subterrànies

Aquesta mesura inclou les actuacions orientades al seguiment i control de l'estat

qualitatiu i quantitatiu de les masses d'aigua subterrànies en el període 2009-2015,

mitjançant el control i el registre dels nivells piezomètrics.

L’Agència Catalana de l’Aigua promou aquest conjunt d’actuacions que suposen una

inversió de 2,7 milions d’euros, dels quals 1,5 milions van destinats a l’àmbit del DCFC, i

1,2 milions a l’àmbit de les conques intercomunitàries.

Delimitació de perímetres de protecció

A Catalunya hi ha comptabilitzades més de 2.500

captacions destinades al proveïment públic, de les

quals només una petita part disposen de perímetre

de protecció. En l’actualitat s’ha decidit revisar-les

per tal de determinar l’ordre de prioritat en

l’establiment dels perímetres de protecció. Prenent

com a base el resultat d’aquest estudi, la mesura

preveu tant la realització dels estudis hidrogeològics


159

pertinents, com les actuacions i/o ajuts encaminats a la seva implementació.

En aquest cas, però, els estudis els promouen els i les titulars de les captacions, i

compten amb el cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb la finalitat de

facilitar i promoure l’aplicació de la mesura.

La inversió total ascendeix a 17 milions d’euros, repartits en parts iguals entre l’Agència

Catalana de l’Aigua i els altres agents. De tota la inversió, 13,6 milions corresponen al

DCFC, i 3,4 milions a les conques intercomunitàries.

Segellament de pous

Les actuacions d’aquesta mesura estan destinades al segellat de captacions

abandonades, com a prevenció de l’accés de contaminants a l’aqüífer, i al segellat,

condicionament i reperforació d'aquelles captacions que exploten aqüífers superposats,

afectats per contaminació en un sol nivell, amb l’objectiu de solucionar o atenuar el

problema.

Igual que en la mesura anterior, correspon als i les titulars de la captació promoure

aquesta mesura, i compten també amb el cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua

per tal de fer-la més efectiva. La inversió total ascendeix a 3 milions d’euros, repartits en

parts iguals entre l’Agència Catalana de l’Aigua i els altres agents. Del total d’inversió, 2

milions correspon al DCFC, i 1 milió a les conques intercomunitàries.

Recàrrega d’aqüífers

Aquesta mesura inclou les actuacions orientades a millorar la gestió i disponibilitat dels

recursos hídrics en el període 2009-2015, amb la finalitat d’incrementar–ne la garantia i

augmentar la qualitat de les aigües subterrànies. Preveu un total de nou actuacions

promogudes per l’Agència Catalana de l’Aigua en tot Catalunya. Aquestes actuacions són

principalment l’execució de basses de recàrrega, dics de retenció a lleres o injeccions

directes als aqüífers, pels quals s’utilitza aigua d’escorrentia o aigua regenerada amb

diversos tractaments addicionals.


160

Mapa 7–3 Actuacions de recàrrega orientades a millorar la gestió dels recursos hídrics. Font:

elaboració pròpia.

Tres d’aquestes actuacions estan en curs d’execució (posteriors al 2006), i les sis que

resten s’han planificat per al període 2009-2015. En conjunt, sumen una inversió de 29,7 milions d’euros, distribuïts entre 27,6 milions d’euros a l’àmbit del DCFC, i 2,1 milions

d’euros a l’àmbit de les conques intercomunitàries, atenent les situacions més deficitàries

en relació a la possibilitat de l’actuació.

Actuacions de prevenció, control i correcció de la intrusió marina

En els aqüífers litorals en contacte directe amb el mar es produeix en estat natural un

equilibri de caràcter dinàmic entre l’aigua dolça continental i l’aigua marina, regulat per la

pressió del flux d’aigua dolça. Les extraccions i sobreexplotacions d’aigua a la franja

litoral provoquen una alteració d’aquest equilibri, de manera que l’aigua salada tendeix a

avançar cap a l’interior, la qual cosa dóna lloc a un procés d’intrusió d’aigua marina.


161

Els models numèrics constitueixen una eina important per a la gestió

dels recursos hídrics.

Aquest Programa de mesures té l’objectiu de retornar els aqüífers costaners al seu estat

d’equilibri i fer enrere la intrusió de l’aigua de mar mitjançant l’aplicació de diferents

actuacions. Aquestes poden ser la reducció de les extraccions per connexió a altres

xarxes d’abastament, l’aportació de nous recursos (és el cas de les dessalinitzadores), la

redistribució dels punts de captació, les recàrregues artificials dels aqüífers, i el

desenvolupament de barreres hidràuliques per frenar la intrusió.

Les actuacions d’aquesta mesura suposen una inversió de 27 milions d’euros, dels

quals 25,7 milions corresponen al DCFC, i 1,3 milions a les conques intercomunitàries.

Actuacions per a la millora de la gestió

Models numèrics

Els models numèrics de funcionament hidràulic dels aqüífers constitueixen una eina

complementària de gestió que permet analitzar l’estat dels recursos disponibles en

diferents escenaris (condicions climatològiques, usos i demandes...). És una eina molt útil

per al desenvolupament dels models descriptius puntuals que resulten dels estudis

hidrogeològics, ja que permet extrapolar els resultats

obtinguts en escenaris i situacions hipotètiques, i facilita

els càlculs que comporta la introducció de variables i

l’obtenció de resultats.

Els models es fan imprescindibles per a la gestió de les

masses d’aigües subterrànies (i aqüífers concrets), que

presenten problemes d’extraccions importants, de

manera que normalment es realitzen de manera complementària als plans de gestió i

d’ordenació d’extraccions.

Són projectes promoguts per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una inversió a Catalunya

de 2,8 milions d’euros, dels quals 2,2 milions s’assignen al DCFC, i 600.000 euros a les

conques intercomunitàries.

Revisió de títols de dret atorgats i regularització de captacions

Aquesta mesura està adreçada a completar abans de l’any 2015 la revisió i actualització

de les concessions i permisos administratius que figuren inscrits en el registre de

l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu de concretar el volum d’aigua que es pot

extreure dels aqüífers del DCFC, segons concessió o autorització administrativa.


162

L’Agència Catalana de l’Aigua promou aquesta mesura i la inversió necessària és de 9,5 milions d’euros.

Establiment de normes d’explotació

Per fer front a les problemàtiques associades a l’extracció d’aigua subterrània

(sobreexplotació d’aqüífers, intrusió marina, descensos piezomètrics...) abans de l’any

2015, es preveu tot un conjunt d’actuacions orientades a redactar i establir plans

d’ordenació d’extraccions (POE), plans directors d’usos (PDU), i règims d’explotació

conjunts d’aigües superficials i subterrànies (REC). De manera paral·lela, i per tal de

facilitar una bona gestió dels aqüífers, es fomentarà la creació de comunitats d’usuaris i la

col·laboració.

Aquestes actuacions, també promogudes per l’Agència Catalana de l’Aigua, suposaran

una inversió de 3,2 milions d’euros, repartits entre 2,5 milions al DCFC i 0,7 milions a

les conques intercomunitàries.

Actuacions per a la descontaminació dels aqüífers

Descontaminació dels aqüífers afectats per contaminacions puntuals

La contaminació de les aigües subterrànies per fonts d’origen puntual és una

problemàtica creixent en tot el territori. En aquest sentit, s’ha inclòs en el Programa de

mesures del Pla de gestió de l’aigua de Catalunya un conjunt d’actuacions destinades a

mitigar l’impacte d’aquestes contaminacions sobre les masses d’aigua subterrània,

mitjançant actuacions concretes de descontaminació dels aqüífers afectats.

La mesura també preveu, si escau, el segellament de pous en àrees contaminades, com

a mesura preventiva de la propagació dels contaminants, així com el condicionament,

segellat o reubicació de pous d’abastament afectats.

En conjunt, la inversió d’aquestes actuacions, assumides per l’Agència Catalana de

l’Aigua de manera subsidiària, és de 5,3 milions d’euros, dels quals 4,2 milions es

destinen a l’àmbit del DCFC, i 1,1 milions a l’àmbit de les conques intercomunitàries.

Aplicació del protocol d’actuacions de descontaminació de les aigües subterrànies en

estacions de servei

Aquesta mesura està orientada a reduir la contaminació de les aigües subterrànies

originada per les instal·lacions relacionades amb l’emmagatzematge, la distribució i la


163

venda de combustible. A Catalunya, els episodis de contaminació de les aigües

subterrànies derivades d’aquest tipus d’activitats comporten un bon nombre d’expedients

de descontaminació d’aqüífers, per la qual cosa s’ha creat un protocol d’actuacions que

cal aplicar per dur a terme el sanejament d’un emplaçament contaminat per aquest tipus

de compostos.

Les actuacions d’aquesta mesura suposen una inversió de 6 milions d’euros, dels quals

4 milions es destinen al DCFC i 2 milions a les conques intercomunitàries.

Actuacions subsidiàries de l’Agència de Residus de Catalunya de descontaminació de

sòls

L’aplicació del Reial decret 9/2005 suposa un increment important en l’activitat en matèria

de gestió de sòls contaminats. D’altra banda, en l’àmbit europeu, l’estratègia derivada de

la proposta de la Directiva marc sobre la protecció del sòl (COM (2006) 232), inclou la

protecció del sòl (prevenció de la degradació i restauració de sòls degradats). Implica la

necessitat que els estats realitzin un inventari de sòls contaminats i estableixin

mecanismes per al finançament d’emplaçaments sense responsable identificat, i que

l’Administració actuï subsidiàriament.

Aquesta mesura queda inclosa en el Programa de gestió de residus industrials de

Catalunya (PROGRIC) per al període 2009-2015, representa una inversió de 6 milions d’euros, dels quals 4 milions corresponen al DCFC i 2 milions a les conques

intercomunitàries.

Identificació, regularització i control d’abocadors

L’objectiu derivat de la proposta de la Directiva marc sobre la protecció del sòl (COM

(2006) 232) dels espais degradats (en els quals s’inclouen els abocadors), és la

prevenció de la degradació del sòl i la conservació de les seves funcions, la restauració

dels sòls degradats per retornar-los el nivell de funcionalitat corresponent com a mínim al

seu ús actual o previst, considerant, així mateix, les repercussions financeres vinculades

a la restauració d’aquests sòls.

També caldrà definir una estratègia de col·laboració amb els ens locals i altres

institucions per tal d’optimitzar la identificació i recuperació d’espais degradats. Aquesta

mesura queda inclosa en el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya

(PROGRIC) per al període 2007-2012.


164

Totes les actuacions d’aquesta mesura sumen 2,4 milions d’euros, dels quals 1,6

milions corresponen al DCFC i 800.000 euros a les conques intercomunitàries.


El conjunt de les actuacions previstes pel Programa de mesures per a la gestió i protecció

d’aqüífers comportarà uns sobrecostos estimats per a l’explotació i manteniment de 5,3 milions d’euros anuals, dels quals 4,9 milions corresponen a l’Agència Catalana de

l’Aigua i 384.000 euros a altres agents del cicle de l’aigua.

Criteris de gestió

Criteris de gestió de caràcter general:

■ Aplicació dels criteris tècnics de segellat de perforacions en desús, per tal de

preservar els aqüífers de les pressions superficials i de la connexió entre

nivells productius.

Criteris de gestió que s’imposa l’Agència Catalana de l’Aigua:

■ Definició de plans d’ordenació i extraccions orientats a la distribució entre

usuaris i regularització sostenible de les extraccions d’aigua.

■ Definició d’àrees i perímetres de protecció dels aqüífers i captacions d’aigües

subterrànies, per pal·liar els efectes de les activitats antròpiques que poden

afectar el bon estat de l’aqüífer.

■ Establiment de criteris tècnics de construcció de pous per tal d’assolir una

bona qualitat de la captació, amb un mínim impacte sobre l’aqüífer.

■ Establiment i definició dels criteris tècnics per a una correcta avaluació de les

activitats extractives en el medi hidrogeològic.

■ Establiment i definició de normes de protecció i prevenció en la construcció de

grans infraestructures.

■ Minimització del contingut de nutrients en l’efluent de totes les depuradores

ubicades a les zones vulnerables.

■ Aplicació de criteris per a l’establiment dels límits dels paràmetres de

descontaminació a les aigües subterrànies, mitjançant el protocol QUASAR

(químics-usos-aigües subterrànies basats en l’avaluació de risc).

■ Definició de protocols de descontaminació d’aigües subterrànies.


165

■ Compensació de la pèrdua de recàrrega causada per obres d’urbanització, per

corregir la pèrdua de la capacitat d’infiltració del sòl derivada de l’ocupació

urbana.

■ Constitució de comunitats d’usuaris de les aigües subterrànies per tal d’assolir

una bona gestió dels aqüífers, segons estableix el Decret 1/2001 del Text refós

de la Llei d’aigües, de 20 de juliol.

Criteris de gestió que es proposen a d’altres departaments de la Generalitat de

Catalunya:

■ Optimitzar el reg agrícola i estudiar alternatives, per tal d’adequar les dotacions

de reg amb la finalitat d’assolir un aprofitament òptim dels recursos i de les

fonts de proveïment disponibles.

■ Establiment de criteris per a la instal·lació de sistemes hidrogeotèrmics en la

climatització d’edificis, per tal de controlar i corregir els impactes sobre el medi

aqüífer.

Criteris de gestió que es proposen a les administracions locals i als usuaris:

■ Implementació i control de perímetres de protecció de les captacions

d’abastament públic.

■ Instal·lació de comptadors volumètrics en les captacions d’aigües subterrànies.

7. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES ADOPTADES PER A LA MILLORA … · Programa de mesures del Pla de...

Documents

Transcript of 7. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES ADOPTADES PER A LA MILLORA … · Programa de mesures del Pla de...