7. Riscos associats al clima

7. Riscos associats al clima

Maria del Carme Llasat i Jordi Corominas

Maria del Carme Llasat Botija és doctora en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelonaon actualment és professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia. Les seves prin-cipals línies de recerca són els riscos hidrometeorológics, incloent-hi l’estudi de l’impacte sociali la sensibilització, així com l’anàlisi de la variabilitat i el canvi climàtic a la Mediterrània. Va serpresidenta de la secció de Natural Hazards de la EGU, editora en cap de la revista Natural Hazardsand Earth System Sciences, i coordinadora internacional del tema “Heavy Rains” del programaAMHY/FRIEND d’UNESCO. Coordina els Grups d’Anàlisi d’Impacte Social dels projectes inter-nacionals MEDEX i HYMEX. Ha participat en una quarantena de projectes de I+D, i també haparticipat com a revisora en els informes de l’IPCC de 2001 i 2007. És membre del GECCC i con-sellera del CADS de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Corominas Doctor en Ciències Geològiques. Catedràtic d’Enginyeria del Terreny a l’ETSd’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (UPC). Especialitzat en enginyeria geològicai en l’anàlisi, previsió i mitigació de riscos naturals, en particular, els esllavissaments i les cres-cudes fluvials. Ha participat en més d’una quinzena de projectes de recerca competitius i ha es-crit més de 120 contribucions en revistes, llibres i congressos de caire nacional i internacional.Conferenciant convidat en diversos congressos i cursos internacionals (França, Itàlia, Suïssa,Austria, UK, Canadà, Colòmbia, Panamà, Xina). Ha intervingut en més de cent contractes degeologia aplicada, estudis geològics-geotècnics per a obres d’enginyeria civil, riscos naturals id’impacte ambiental. És president de l’European Center on Geomophological Hazards (Strasbourg,França); membre del Joint Technical Committee-1 on Landslides, de les societats internacionals deMecànica de Sòls, Mecànica de Roques i Geologia Aplicada a l’Enginyeria; membre de l’Institutd’Estudis Catalans, del Patronat del Parc Nacional d’Aigües Tortes – Sant Maurici, i del ConsellAssessor de Túnels i Obres Singulars de la Generalitat de Catalunya.

El nostre agraïment a Marco Turco, per la seva col·laboració en l’anàlisi de les tendències de precipitació i de temperaturaextremes utilitzant les dades SPAIN02 i E-OBS, i al projecte ESTCENA, dins del qual s’ha fet aquest estudi de tendències aCatalunya. El nostre agraïment per l’accés a la base de dades de temperatura, E-OBS del projecte EU-FP6, ENSEMBLES(<http://ensembles-eu.metoffice.com>), així com als proveïdors de dades del projecte ECA&D project (<http://eca.knmi.nl>)i als projectes FLASH i SEVERUS en què s’han desenvolupat part dels estudis sobre inundacions i pedregades presentats aquí.Volem expressar també el nostre agraïment a Francesc Xavier Castro, del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, per la re-visió i els comentaris sobre el capítol relatiu a aquests; a Glòria Furdada Bellavista del grup RISKNAT i a Carles Garcia Sellés iGlòria Martí, del Servei Geològic de Catalunya, per la seva col·laboració en la recopilació d’informació sobre allaus, així coma Joan Arús i Miquel Gayà, d’AEMET, per la informació sobre tornados que ens han fet arribar. El nostre agraïment a Jordi Cu-nillera, del Servei Meteorològic de Catalunya, per la informació sobre l’evolució dels índexs d’extrems a Tortosa i a Barcelona.

Resum i paraules clau 249

Introducció 251

7.1. Riscos naturals i canvi climàtic 252

7.1.1. Definicions per a un millor diàleg sobre els riscosnaturals i el canvi climàtic 252

7.1.2. Riscos naturals susceptibles de ser afectatspel canvi climàtic 253

7.1.3. Identificació dels riscos naturals més freqüentsi/o de més impacte a Catalunya 254

7.2. Antecedents 256

7.2.1. Informes anteriors en l’estudi de l’impacte delcanvi climàtic sobre els riscos naturalsa Espanya 256

7.2.2. Conclusions extretes del primer Informesobre el canvi climàtic a Catalunya 257

7.2.3. L’informe Aigua i canvi climàtic. Diagnosidels impactes previstos a Catalunya 257

7.3. Estimació de l’impacte del canvi climàtic sobreels riscos naturals a Catalunya 258

7.3.1. Pluges fortes i inundacions 259

7.3.1.1. Zones de major afectació 259

7.3.1.2. Tendències observades a Catalunya 260

7.3.1.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futurs 266

7.3.2. Sequera 268




7.3.3. Incendis forestals 273




7.3.4. Temporals de vent, temporals marítims, tornadosi petits huracans mediterranis o medicans 275

246 Riscos associats al clima Maria del Carme Llasat i Jordi Corominas




7.3.5. Pedra, calamarsa i tempestes elèctriques 277




7.3.6. Onades de calor i altes temperatures 279




7.3.7. Onades de fred i gelades 282




7.3.8. Temporals de neu i allaus 284




7.3.9. Esllavissades, despreniments i caigudes de pedres 287




7.3.10. Conclusions 292

7.3.10.1. Precipitacions intenses i inundacions 292

7.3.10.2. Sequera 294

7.3.10.3. Incendis forestals 294

7.3.10.4. Tornados, medicans i temporals de vent 295

7.3.10.5. Pedregades i tempestes elèctriques 295

7.3.10.6. Temperatures altes i onades de calor 295

7.3.10.7. Onades de fred i gelades 296

7.3.10.8. Temporals de neu i allaus 296

7.3.10.9. Esllavissades, despreniments i caigudesde roques 296

7.4. Identificació d’incerteses, punts febles i temes noexplorats 296

7.4.1. De l’impacte global a l’impacte regional 296

7.4.2. Canvi climàtic i riscos naturals? O riscos naturalsi canvi global? 297

7.5. Punts a millorar i propostes de millora 297

7.6. Conclusions i recomanacions finals 298

Acrònims 301

Referències 301

El canvi climàtic a Catalunya Riscos associats al clima 247

Resum

El canvi climàtic, forçat per l’actuació de l’homei sobretot per l’emissió de gasos amb efecte d’hi-vernacle, és una realitat. Tanmateix, el paper quecom a inductor pot jugar en un creixement po-tencial sobre els riscos naturals a Catalunya no ésel mateix per a tots ells. Aquest capítol analitzatots els factors que poden estar implicats enaquesta relació, i el particular paper que tenen aCatalunya. Per a una millor comprensió i diàleg,s’introdueixen els conceptes i la terminologia as-sociats als riscos naturals, a partir de la termino-logia més recent proposada per l’Organització deles Nacions Unides. S’identifiquen els riscos na-turals que poden ser afectats pels factors meteo-rològics, i, conseqüentment, pel canvi climàtic,que, si atenem al seu paper directe (riscos hi-drometeorològics) i indirecte (gran part dels ris-cos geològics i biològics), resulten ser la majo-ria. S’analitza breument la seva distribució aCatalunya, per entrar a fons en cada un dels ris-cos, les tendències observades fins al moment iels possibles escenaris futurs. Es té present l’es-tat de l’art actual, que s’introdueix en diversosapartats, així com els altres capítols d’aquest ma-teix informe en els quals es consideren indirec-tament els extrems i els riscos naturals. Entre lestendències ja observades, cal destacar aquells ris-cos pels quals ja s’ha detectat un augment vin-culat directament al canvi climàtic (i.e. onadesde calor i altes temperatures), aquells pels qualsl’augment està vinculat principalment a un aug-

ment de la vulnerabilitat (i.e. inundacions), elsque tot i una millora de la resiliència no han aug-mentat com s’esperava (i.e. incendis forestals), iaquells en els quals els canvis en la percepció il’observació han estat tan marcats que és difícilassociar el seu augment al canvi climàtic (i.e. tor-nados). Atenent a tots els factors que poden afec-tar la freqüència, l’impacte i la capacitat d’afron-tar un risc, s’analitzen les febleses existents enl’actualitat. En aquest sentit es tracten els pro-blemes de l’escala dels models regionals, de lapropagació d’incerteses en la pròpia estima dela perillositat futura; la complexitat de l’estimade l’evolució del risc quan es tenen en compteels possibles canvis en vulnerabilitat i exposició,incloent aquí els processos i mesures preventi-ves, els canvis en l’adaptació i la resiliència, i elscanvis en la percepció de la població i en el seugrau de tolerància enfront dels riscos. Es pre-senten propostes de futur i es conclou que quanparlem de riscos associats al clima s’ha d’anarmés enllà i considerar no solament el canvi cli-màtic, sinó també el canvi global i el desenvolu-pament sostenible.

Paraules clauCanvi climàtic, riscos naturals, riscos hidrome-teorològics, riscos socionaturals, perillositat,vulnerabilitat, resiliència, adaptació, mitigació,inundacions, esllavissades, allaus, incendis fo-restals, Catalunya.


IntroduccióEn el darrer informe de l’IPCC (2007) s’inclouenalgunes conclusions sobre tendències observadesaixí com les conseqüències que els escenaris fu-turs poden tenir sobre els riscos naturals, i, enparticular, sobre aquells vinculats amb la preci-pitació, la temperatura i el temps sever. En ter-mes generals, les observacions apunten a un aug-ment de les situacions extremes com sequeres,pluges fortes, onades de calor i ciclons tropicals,si bé aquestes observacions poden canviar moltd’una regió a l’altra. L’informe indica, de formagenèrica, que s’ha observat un augment en la in-tensitat i en la duració de les sequeres des de1970, particularment en les zones tropicals i sub-tropicals. Aquest augment estaria vinculat ambl’augment de temperatures, la disminució de laprecipitació, els canvis en la temperatura su-perficial del mar (SST), els vents i el decreixe-ment del mantell nival. També conclou que lafreqüència d’episodis de pluges fortes ha aug-mentat en algunes regions, en coherència ambl’escalfament i l’increment de vapor d’aigua al’atmosfera. Respecte a les temperatures extre-mes, fa incidència en els canvis observats en elsdarrers 50 anys, amb una disminució de diesfreds i gelades i un augment de la freqüència dedies i nits càlids així com d’ones de calor. Enambdós casos estaríem parlant, segons l’IPCC,d’un canvi de l’ordre d’un 10%, tant en l’aug-ment dels dies càlids com en la disminució delsfreds. En el cas dels ciclons tropicals, si bé esparla d’un increment de la seva intensitat des de1970, relacionat amb l’augment de la SST, no espot concloure res sobre la seva freqüència. El ma-teix informe fa palès que no hi ha prou evidèn-cia que justifiqui canvis en els riscos de petita es-cala com poden ser els tornados, la pedra icalamarsa, els llamps i les tempestes de sorra. Siens referim als escenaris futurs, l’informe indicaque és molt probable que augmentin les onadesde calor, els extrems càlids, els episodis de plu-ges fortes i la intensitat dels ciclons tropicals. L’in-forme de l’IPCC no fa cap comentari concloentsobre altres riscos que es podrien vincular ambles condicions meteorològiques o climàtiques,com és el cas de les esllavissades, els incendis

forestals, les inundacions, les allaus o els tempo-rals de vent. Cal dir que l’elevació del nivell maríi l’augment de les temperatures mitjanes no serantractats com a riscos en aquest capítol, atès el seutractament in extenso en altres capítols d’aquestinforme.

El Programa de les Nacions Unides pel MediAmbient i la Secretaria sobre el Canvi Climàtic(UNFCCC) corrobora de manera genèrica les an-teriors conclusions, tot indicant que es preveuun augment de la freqüència i la severitat de lesonades de calor; major sequera estival i majornombre d’incendis forestals; augment de la irre-gularitat del cicle hidrològic i del percentatge depluges fortes, cosa que podria causar més eslla-vissades de terres i més erosió del sòl.

Si bé és cert que la major pèrdua de vides hu-manes a conseqüència dels riscos naturals es pro-dueix al tercer món, el Mediterrani és una regiócaracteritzada per una freqüència elevada de ris-cos naturals, i, especialment, d’aquells d’origenhidrometeorològic que poden ser afectats pelcanvi climàtic. Per exemple, a Espanya les inun-dacions han produït històricament forts impactessocioeconòmics, amb més de 1.525 víctimes enles últimes cinc dècades (Benito et al., 2003).L’Informe Executiu sobre els Riscos Naturals aCatalunya publicat pel CADS (Vilaplana i Payàs,2008) indica que la mitjana anual pagada pelConsorci de Compensació d’Assegurances ésde 89.000.000 €, tractant-se essencialment dedanys per d’inundacions. En el mateix informees valora que entre el 1982 i el 2002 es van pro-duir pèrdues per terratrèmols i inundacions aCatalunya valorades en 1.334.780.279 €.

El present capítol aborda l’impacte del canviclimàtic sobre els riscos naturals amb una pri-mera introducció dels termes i els conceptes vin-culats amb els riscos naturals, a fi de poder uti-litzar un llenguatge comú. Prossegueix amb lapresentació dels antecedents sobre aquesta te-màtica que es poden trobar en els principals in-formes nacionals, ja que el darrer IPCC (2007)s’ha abordat a la introducció i la bibliografia es-pecífica es tractarà quan es parli de cada risc. Elcapítol central tracta individualment cadascun,la seva evolució temporal i les perspectives futu-


res. A partir de les conclusions d’aquest capítols’identifiquen les principals incerteses, els puntsfebles i els temes no explorats, per passar des-prés als punts a millorar i a les propostes. El ca-pítol es tanca amb les conclusions.

7.1. Riscos naturals i canvi climàtic

7.1.1. Definicions per a un millor diàlegsobre els riscos naturals i el canvi climàticUn dels principals problemes amb què es trobenels estudis interdisciplinaris i multidisciplinarisrau en la utilització d’un llenguatge comú, o, simés no, en la comprensió comuna de llenguatgesdiferents però que expressen el mateix. Aquestaproblemàtica és particularment incisiva en elcamp de l’estudi dels riscos, i és per això queabans d’entrar en l’anàlisi de l’estat actual sobrel’impacte del canvi climàtic en els riscos naturals,és oportú aclarir el significat d’uns quants con-ceptes que aniran apareixent al llarg d’aquest ca-pítol. Per unificació de criteris ens referirem,sempre que no es digui el contrari, a les defini-cions proposades per l’Estratègia Internacionalper a la Reducció dels Desastres de Nacions Uni-des (UNISDR).

Segons la UNISDR (2009) es defineix el risccom la combinació de la probabilitat que es pro-dueixi un episodi potencialment danyós i lesseves conseqüències negatives. A partir d’aquestadefinició és usual considerar el risc com el pro-ducte de la perillositat per les conseqüències ne-gatives. La perillositat o amenaça, coneguda enanglès com a «hazard» i en francès com a «aléa»(actualment la UNISDR proposa utilitzar la pa-raula amenaça com a traducció de «hazard»), fareferència a la probabilitat que un determinat fe-nomen natural, d’una certa extensió, intensitat idurada, amb conseqüències negatives, es produ-eixi. La vulnerabilitat estaria constituïda per lescaracterístiques i circumstàncies d’una comuni-tat, un sistema o uns béns, que els fan suscepti-bles als efectes perjudicials d’una amenaça. Elgrau d’exposició s’estima a partir de la pobla-ció, les propietats, els sistemes i altres elementspresents en les zones on existeixen amenaces ique conseqüentment estan exposats a pèrduespotencials. Segons els autors i les disciplines,l’exposició es pot incloure dins de la vulnerabi-

litat o com un factor a part. En funció dels factorsfísics, socials, econòmics i ambientals existeixendiferents tipus de vulnerabilitat, que, a més,poden canviar amb el temps. La vulnerabilitataugmentaria, per exemple, amb una proteccióinadequada dels béns, construccions inadequa-des, la manca de sensibilització i de coneixementdels riscos per part dels ciutadans o l’existènciad’una cadena d’avisos defectuosa. L’existència deconstruccions en zones amenaçades augmenta-ria l’exposició.

En català és usual identificar l’expressió «ris-cos naturals» amb l’expressió anglesa «naturalhazards», tot i que no seria estrictament el ma-teix, ja que aquesta darrera es refereix al procéso fenomen natural (és a dir, l’amenaça) que potproduir pèrdues humanes, econòmiques o am-bientals, així com afectar negativament la salut, lasocietat, etc. Usualment els estudis sobre «natu-ral hazards» es referirien a la perillositat, i l’anà-lisi global del risc es trobaria dins de la políticade l’avaluació del risc o «risk assessment».Aquesta avaluació es faria a partir de l’anàlisi delrisc, que consistiria en la metodologia per deter-minar la natura i l’extensió d’un risc tot analit-zant els possibles perills («hazards») existentsa la zona exposada i avaluant les condicionsde vulnerabilitat dels elements amenaçats. Elsmapes de risc s’elaborarien establint uns criterisnumèrics per estimar objectivament la perillosi-tat i les conseqüències negatives per a diferentsescenaris. L’avaluació del risc inclouria el conei-xement de la ubicació, la intensitat i la freqüèn-cia de les amenaces o perills potencials; l’anàlisidel grau d’exposició i de vulnerabilitat, inclosesles dimensions físiques, socials, de salut, econò-miques i ambientals; i l’avaluació de l’eficàcia deles capacitats d’afrontament respecte als possi-bles escenaris de risc.

La mitigació comprendria les mesures per ala disminució o limitació dels impactes adversosi els desastres associats. Les mesures de mitigaciócomprenen tècniques d’enginyeria i de cons-trucció, una millora de les polítiques ambientalsi una sensibilització pública més alta. La resi-liència o «resilience» es refereix a la capacitatd’un sistema, una comunitat o una societat perresistir, adaptar-se, absorbir i recuperar-se delsefectes del desastre, d’una forma oportuna i efi-


caç. Finalment, per la conscienciació o sensibi-lització pública, o «public awareness», s’enténel coneixement comú de la societat sobre els ris-cos i sobre les mesures que es poden prendre perdisminuir la seva exposició i vulnerabilitat.

Les mesures de prevenció i els sistemes depredicció i avís es podrien considerar inclososdins de les mesures de mitigació. La prevenciócomprèn les actuacions realitzades amb antici-pació a fi de pal·liar, disminuir o evitar els danysproduïts com a conseqüència del desencadena-ment del fenomen perillós en qüestió. Es tracta,doncs, de mesures realitzades a llarg termini enfunció dels perills dominants i que, en general,impliquen una gestió adequada del territori enfunció del mapa de risc així com actuacions decaràcter estructural (obres d’enginyeria, milloresarquitectòniques, etc.) o no estructural (legislaciói normatives sobre els usos del sòl en zones derisc, plans d’emergència, etc.). La predicció esrefereix a l’anticipació del fenomen amb més omenys antelació, cosa que dependrà del tipus defenomen, tot i que a alguns casos només es potestablir amb poques hores d’antelació i difícil-ment es pot precisar la zona concreta on tindràlloc (en el cas d’una tempesta i la conseqüentriuada sobtada, per exemple). Hi ha fenòmensper als quals ni tan sols és possible realitzar unapredicció. En altres casos, l’única cosa que es potanticipar és si les condicions ambientals seran fa-vorables per al seu potencial desencadenamenta aquells llocs en què existeixi un cert risc (i.e.,allaus).

Dins d’una visió global dels riscos naturalscom els que acabem de comentar és, per tant, ne-cessari, tenir presents tots els factors que podeninfluir en la seva previsió, actuació i mitigació,així com els canvis que poden alterar, ja sigui lapart més «natural» i vinculada amb la perillosi-tat (i.e. impermeabilització del territori, cosa quepodria augmentar les rierades), ja siguin els im-pactes potencials, essencialment vinculats ambla vulnerabilitat i l’exposició (i.e. la construcciód’habitatges al costat de les rieres). Conseqüent-ment, s’haurà de traspassar la frontera de la prò-pia definició de canvi climàtic proposada perl’IPCC (2007), com a «canvi en l’estat del climaque es pot identificar a partir d’un canvi en elvalor mitjà o en la variabilitat de les seves pro-

pietats i que persisteix durant un període per-llongat, usualment d’alguns decennis o més, ique pot ser degut a factors de forçament intern,extern o d’origen antropogènic», per referir-se acanvi global i introduir el desenvolupament sos-tenible, entès com a «aquell desenvolupamentque satisfà les necessitats presents sense com-prometre la capacitat de les generacions futuresde satisfer les seves pròpies necessitats», tal comja es va enunciar a l’Informe Brundtland (UN,1987). Així doncs, riscos naturals, canvi climàtici desenvolupament sostenible es troben íntima-ment lligats.

7.1.2. Riscos naturals susceptibles de serafectats pel canvi climàticNo existeix una classificació única dels riscosnaturals. De fet, atenent la disciplina des de laqual es faci la proposta, la classificació pot can-viar considerablement. És per això que aquí tin-drem present la classificació proposada per laUNISDR (2009), segons la qual podríem distin-gir entre:• Riscos hidrometeorològics. Actualment s’inclo-

uen aquí els riscos desenvolupats per proces-sos d’origen atmosfèric, hidrològic o oceano-gràfic. Entre ells es troben els ciclons tropicals,les tempestes, les pedregades, els tornados, lestempestes de neu, les nevades fortes, les allaus,les marejades, les inundacions, la sequera i lesonades de calor i de fred. Les condicions hi-drometeorològiques també poden ser un fac-tor important en altres riscos, com esllavissa-des, incendis forestals, plagues, epidèmies, i eltransport i la dispersió de substàncies tòxiquesi d’altres materials volcànics.

• Riscos geològics. Aquests inclouen els riscosque són conseqüència de processos internsde la Terra, com terratrèmols, activitat volcà-nica i emissions, així com processos geofísicstals com esllavissades, caigudes de roques,col·lapses superficials i colades de fang o terra.Els factors hidrometeorològics contribueixenconsiderablement a la major part d’aquestsdarrers processos i, conseqüentment, seransusceptibles de ser afectats pel canvi climàtic.Els tsunamis són difícils de classificar ja quemalgrat ser desencadenats per terratrèmols ialtres processos geològics, són essencialment


processos oceànics manifestats com a riscosrelacionats amb les aigües costaneres.

• Riscos biològics. Es consideren els riscos des-envolupats per aquells processos o fenòmensd’origen orgànic o que es transporten mitjan-çant vectors biològics. S’inclou l’exposició amicroorganismes patògens, toxines o substàn-cies bioactives que poden causar la mort, ma-lalties o altres impactes a la salut, així comdanys a la propietat, pèrdua de mitjans de sos-teniment i serveis, trastorns socials i econò-mics o danys ambientals. La seva relació ambel canvi climàtic se centra en aquells factorsmeteorològics i climàtics que poden facilitarel seu inici, extensió o propagació.Darrerament s’ha introduït el terme «socio-

natural hazard», que es traduiria per “amenaçasocionatural”, tot fent referència a aquells riscoshidrometeorològics i geofísics, com esllavissades,inundacions, subsidència i sequera, que estanaugmentant a conseqüència de la interacció entreels riscos naturals amb les terres degradades i/osobreexplotades, els recursos ambientals i la ges-tió inadequada del territori.

7.1.3. Identificació dels riscos naturals mésfreqüents i/o de més impacte a CatalunyaNo existeix una única resposta a la pregunta«quin és el risc natural més important a Catalu-nya?», ja que no existeix unanimitat sobre el sen-tit del terme important. Si s’aplica una aproxima-ció inspirada en el nombre de víctimes mortals iels danys materials, resulta que a Catalunya, elprimer risc natural serien les inundacions, talcom ja demostra l’informe executiu de RISKCAT(Vilaplana i Payàs, 2008). En aquest informes’indica que les pèrdues a Catalunya per inun-dacions entre el 1982 i el 2002, van ser de1.334.780.279 €.

Si la perspectiva aplicada pretén tenir encompte la percepció social, és possible utilitzarcom a indicador, entre d’altres, el tractament quesobre els riscos naturals i el canvi climàtic fa lapremsa (Allan et al., 2006; Delitala, 2005; Fis-cher, 1998; Lacey i Longman, 1997). Els mit-jans de comunicació («media») constitueixenuna de les fonts més importants d’informaciósobre els desastres naturals i tenen una influèn-cia decisiva sobre la visió i la resposta no sols de

la població sinó, fins i tot, del govern. De fet, eltractament del canvi climàtic per part de lapremsa a Catalunya ja va ser abordat per Tàbaraen el seu capítol «Percepció i comunicació sobreel canvi climàtic» publicat en el PICCC (2005),i posteriorment en la monografia publicada pelCADS sobre la percepció del canvi climàtic (Tà-bara, 2008). Ambdós treballs mostren la bonacorrelació entre la presència del canvi climàtic ala premsa i la percepció que en té el públic aixícom el paper de la premsa en l’amplificació o lareducció de l’atenció pública sobre el canvi cli-màtic. En el darrer treball, el capítol sobre inun-dacions i canvi climàtic (Llasat i Llasat-Botija,2008) deixa palès un augment de les notíciesvinculades amb aquest i amb els riscos naturals,i, conseqüentment, un augment del grau de per-cepció, fet que també es confirma pel cas de lessequeres (Llasat et al., 2009a). Un recent estudiintensiu de les notícies publicades durant el pe-ríode 1982-2007 relatives a riscos naturals icanvi climàtic (Llasat et al., 2009b), mostra queels incendis forestals, la sequera i les onades decalor ocupen el major nombre de titulars, ambun nombre total de 2.323 titulars referits a epi-sodis produïts a Catalunya, cosa que equivaldriade mitjana a uns 4 titulars per a cada episodiesmentat a la premsa (figura 1). En segon lloc estroben les notícies referides a pluges fortes, inun-dacions i esllavissades, amb 1.501 titulars, quecorrespondria a uns 5 o 6 titulars per episodi. Entercer lloc apareixerien la neu i onades de fred i,posteriorment, els temporals de vent. El fet que lapremsa dediqui un major nombre de titulars alsincendis forestals i a la sequera que a les inunda-cions està en part vinculat amb l’època de l’anyen què es produeixen els incendis, fora del pe-ríode de major activitat política, motiu pel qualels petits incendis també queden reflectits a lapremsa, i en part vinculat amb el fort paper queva jugar en la campanya electoral la darrera se-quera. La figura 2 mostra una marcada tendèn-cia positiva en el nombre de notícies sobre in-cendis forestals i sequera, que es pot demostrarque es deu a una major cobertura periodística; enel cas de les inundacions la tendència, també po-sitiva, queda lleugerament amagada pel fort im-pacte mediàtic que van tenir els episodis d’inun-dacions de febrer, octubre i novembre de 1982.


caux des regions de l’arc Méditerranéen occi-dental en matière d’information et de sensibili-sation des populations face aux risques natu-


Finalment, cal dir que dins del projecte In-terreg IIIB: RINAMED («Elaboration et mise enplace d’une strategie commune entre acteurs lo-

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

1 2 3 4 5 6 7

Tema

Nom

bre

de

titul

ars

Total Catalunya

Figura 1. Nombre de titulars publicats a La Vanguardia entre 1982 i 2007, en total i referits exclusivament a Catalunya, pelssegüents temes: 1=riscos associats a pluja, 2=riscos associats a vent, 3=riscos associats a neu i onades de fred, 4=incendisforestals, sequera i gelades, 5=canvi climàtic, 6=sistemes d’avís, prevenció i gestió d’emergències per riscos naturals, 7=al-tres riscos naturals.Font: Llasat et al., 2009.

y = 6,0x + 236,7

r = 0,4

y = 8,7x - 6,1

r = 0,8

0

100

200

300

400

500

600

700

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

Any

Nom

bre

de

titul

ars

tote

sle

sre

gion

s

Temes 1,2,3,4 Temes 5,6 Lineal (Temes 1,2,3,4) Lineal (Temes 5,6)

Figura 2. Evolució del nombre de titulars a La Vanguardia, pels diferents riscos naturals i canvi climàtic, des de 1982 fins a 2007.La classificació fa referència a la figura 1.Font: Llasat et al., 2009b.

rels»), liderat per la Generalitat de Catalunya, esva establir el rànquing següent:

1. Inundacions2. Incendis forestals3. Moviments de vessants4. Tempestes i temporals de vent5. Allaus i nevades6. Sequeres7. Onades de calor i onades de fred8. Terratrèmols.

Qualsevol estudi que es faci en relació ambels riscos naturals i el canvi climàtic a Catalunyaha de tenir present aquesta distribució i el fet quees refereix a una distribució mitjana, que pot sertotalment alterada a conseqüència d’esdeveni-ments de gran impacte, com serien la sequera del2004-2008, les ventades del 2009 o la tempestade neu del 2010. Així mateix, atenent a les re-gions, aquesta distribució dels riscos segons laseva importància pot variar considerablement.En conseqüència, els factors d’ escala local seranmolt importants en futurs estudis i actuacions.

7.2. Antecedents

7.2.1. Informes anteriors en l’estudi de l’im-pacte del canvi climàtic sobre els riscos na-turals a EspanyaL’«Informe Preliminar sobre el Impacto del Cam-bio Climático en España» (Moreno [ed.], 2005)tracta l’impacte del canvi climàtic sobre els ris-cos naturals, en dos capítols. En el capítol «Elclima de España: pasado, presente y escenariosde clima para el siglo XXI» (De Castro et al.,2005), s’indica que en alguns períodes de la Pe-tita Edat del Gel (s.XVI-s.XIX) les sequeres i lesinundacions van ser més freqüents i de majormagnitud que durant el segle XX, que actualmentno hi ha resultats concloents sobre l’evolució delnombre de dies d’abundant precipitació, i queels canvis més rellevants projectats pels modelsregionals per a l’últim terç de segle en relacióamb el clima actual apunten al fet que no s’apre-cien alteracions significatives en la freqüènciad’anomalies mensuals de precipitació. Per con-tra, en el cas de la temperatura, s’anuncia unaugment en l’amplitud i en la freqüència de lesanomalies tèrmiques mensuals, una major fre-

qüència de dies amb temperatures màximes ex-tremes, sobretot a la primavera i a la tardor, i unadisminució en el nombre de dies amb tempera-tures mínimes extremes.

En el mateix informe, en el capítol «Impactossobre los riesgos naturales de origen climático»(Benito et al., 2005), es constata que els riscosnaturals de major impacte a Espanya, associatsal clima, inclouen, principalment, inundacions,sequeres, moviments de vessant, allaus, llamps,incendis forestals, vendavals, ventades, pedrega-des, temporals i onades de fred i de calor. En elcapítol ja es reconeix que la tendència a l’aug-ment en els danys produïts pels desastres natu-rals afavoreix la idea que s’està produint unamajor freqüència de successos extrems associadaals efectes del canvi climàtic. En consonànciaamb el capítol esmentat anteriorment, es fa pa-lesa, a partir dels registres històrics i de paleo-crescudes, una major freqüència d’inundacionsdurant els estadis inicials i finals de períodesfreds com la Petita Edat de Gel. A les conquesmediterrànies les sèries de crescuda del passat in-diquen que les avingudes extremes s’han produïtdurant períodes d’irregularitat elevada de la pre-cipitació tant estacional com anual. Durant elsanys setanta i vuitanta es va observar un incre-ment de crescudes catastròfiques amb cabals mà-xims superiors als enregistrats en les estacionsd’aforament en la primera meitat del segle XX.Tanmateix, aquesta tendència no s’ha mantinguta les darreres dècades. L’increment de la tempe-ratura pot augmentar la irregularitat del règim decrescudes i sequeres i pot promoure la generacióde crescudes sobtades, rierades o riuades en lesconques mediterrànies i de l’interior de la pe-nínsula ibèrica. Tanmateix, l’informe insisteix enel fet que ha augmentat la vulnerabilitat enfrontdel perill d’inundacions per un augment inade-quat de l’exposició (expansió de les zones urba-nes properes a les lleres, etc.).

Respecte al risc d’inestabilitat de vessants, Be-nito et al. (2005) insisteixen en el fet que comque les esllavissades per pluja són les mésfreqüents, la incertesa sobre l’augment de la fre-qüència de les precipitacions torrencials com-porta també una incertesa sobre la futura evo-lució de les esllavissades, i que és necessari dis-posar d’un inventari complet d’esllavissades i


aprofundir en les relacions entre els successosplujosos i els diferents tipus d’esllavissada, perpoder treure conclusions futures. Referent a lesallaus de neu, en els últims decennis no s’ha ob-servat cap canvi de tendència ni en la freqüènciani en la tipologia. Finalment, sobre el risc d’in-cendis forestals, indiquen que durant el segle XX,l’índex mitjà de perill va augmentar constant-ment, i ho continuarà fent en el XXI, en coherèn-cia amb l’augment de les temperatures i de la se-quedat del sòl, fet que induirà a una majordessecació dels combustibles vius i morts i, pertant, a un augment de la seva inflamabilitat. Leszones amb perill alt, la duració d’aquest al llargde l’any, i les situacions extremes de perill, s’in-crementaran amb el temps. Aquests augmentsfan suposar que la freqüència d’incendis puguiaugmentar.

En el mateix informe hi ha un capítol en quèes treballa l’impacte sobre les zones costane-res i la pujada del nivell del mar (Cendreroet al., 2005), però aquest tema serà tractat àm-pliament en capítols posteriors del presentinforme.

El recent informe sobre escenaris climàtics re-gionalitzats per Espanya (AEMET, 2009) no téun capítol específic sobre riscos naturals. Tan-mateix, es diu que pel que fa al comportament deles temperatures màximes es pot afirmar amb unalt grau de probabilitat que pels períodes 2011-2040 i 2071-2100, les temperatures màximes ex-perimentaran un augment d’entre 1 i 2 ºC, en elprimer, i de 5 i 8 ºC en el segon, a les regions in-teriors de la península ibèrica per a l’escenarid’emissió SRES A2, i en comparació amb el pe-ríode 1961-1990, sent aquest augment més suauen les regions pròximes al litoral. Aquest fet afa-voriria el risc climàtic de l’onada de calor. En el casde les precipitacions, el treball apunta a una re-ducció futura de la precipitació en la meitat sudde la Península Ibèrica de fins al 40%. Aquest fetafavoriria el risc climàtic de la sequera, i la de-sertització. L’informe posa de manifest les incer-teses que es troben quan s’analitza el comporta-ment de la precipitació sobre Espanya. Aquestessón especialment elevades en el sector mediter-rani, on s’ofereixen resultats contraposats segonscom siguin el model global i les regionalitzacionsaplicades.

7.2.2. Conclusions extretes del primer In-forme sobre el canvi climàtic a CatalunyaEl primer Informe sobre el canvi climàtic a Catalu-nya (Llebot, 2005) no contenia cap capítol espe-cífic sobre riscos naturals, però al llarg del llibre estroben referències a aquells que poden tenir mésimpacte, com serien les inundacions, les sequeresestiuenques i les onades de calor, els incendis fo-restals, els riscos costaners per pujada del nivelldel mar i els riscos sobre la salut. L’estudi reflecteixque la temperatura de l’aire prop de la superfícieaugmentarà a tot el territori català en el decurs delproper segle, així com que les temperatures mà-ximes seran més altes i hi haurà més dies caloro-sos sobre totes les àrees continentals, cosa que afa-vorirà episodis d’onada de calor. Es preveu unaugment de l’índex de xafogor i un augment del’evaporació durant l’estiu als continents, amb elrisc associat de sequeres i d’incendis forestals queaixò comporta. Com a conseqüència de la dilata-ció tèrmica provocada per l’augment de tempera-tura, i també com a resultat de la fosa d’un certvolum de gel continental, es preveu un incrementdel nivell del mar, fet que provocarà inundacionsen zones costaneres. També deixa palès que hi haestudis que prediuen un augment de la intensitatde les precipitacions, i altres que treuen la con-clusió que la variabilitat pluviomètrica anual alllarg del segle XX a Catalunya probablement hagiaugmentat. Els registres dels darrers lustres no de-mostren encara el presumpte augment a Catalu-nya dels ruixats amb més precipitació, si bé esparla de la possibilitat de més situacions de plu-ges intenses i d’un augment de les intensitats mà-ximes dels vents en ciclons tropicals. L’informeindica que s’ha d’esperar un nombre més elevatd’esdeveniments o episodis meteorològics ex-trems o riscos climàtics en el seu enfocament tem-poral ampli. En referència a la temperatura, pre-senta una nítida tendència creixent a Catalunya,d’acord amb la tendència global planetària queafavoreix el risc natural d’onada de calor. En elmateix informe es parla d’un augment de l’aridesaen les regions seques.

7.2.3. L’informe Aigua i canvi climàtic.Diagnosi dels impactes previstos a CatalunyaEs tracta d’un informe elaborat per una comissiód’experts coordinada per l’Agència Catalana de


l’Aigua i amb el suport de la Fundació Nova Cul-tura de l’Aigua (ACA, 2009). El seu objectiu ésl’anàlisi de l’impacte del canvi climàtic en els re-cursos hídrics, però en alguns moments tractasobre els riscos de sequera i d’inundacions. El ca-pítol dedicat a les constatacions de caràcter me-teorològic a Catalunya (Llasat et al., 2009c) re-vela que no existeix una tendència clara icomuna en les sèries de precipitació. Es fa unaespecial incidència en la influència que la selec-ció del període d’estudi, tant per la seva duradacom per la data d’inici i final, pot tenir en els re-sultats, tal com es revela també en altres estudisinternacionals. Tanmateix, s’hi apunta un possi-ble augment de la precipitació a l’estiu a la costai una disminució de la precipitació a la prima-vera. Aquest descens podria ser més marcat a lescapçaleres dels rius. En la línia de les constata-cions, el Servei Meteorològic de Catalunya hacalculat l’evolució dels índexs climàtics definitspel Grup d’Experts en Detecció de Canvi Climà-tic i Índexs (Expert Team on Climate ChangeDetection and Indices, ETCCDI) a partir de les sè-ries de precipitació i de temperatura de l’Obser-vatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (Baix Ebre), ide l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (Bar-celonès), iniciades el 1905 i el 1913, respectiva-ment (Cunillera, 2009). D’acord amb aquest es-tudi i en relació amb els extrems, s’observa unatendència a l’augment de les nits tropicals, la mà-xima de les temperatures màximes, la mínima deles temperatures màximes, les nits i els dies cà-lids, la durada de les ratxes càlides i l’amplitudtèrmica anual, mentre que presenten una ten-dència a la reducció de les nits fredes, els diesfreds i les ratxes fredes. L’Índex simple d’intensi-tat diària mostra una tendència positiva, que voldir que un augment del seu valor indica que lapluja total anual cau repartida en menys dies.

El capítol referit a les constatacions biològi-ques (Peñuelas et al., 2009) apunta a un poten-cial augment futur de la intensitat dels períodesde sequera i els greus danys que poden compor-tar en molts boscos i matollars, si bé el graud’afectació pot ser diferent depenent del tipusfuncional i de la història evolutiva de les distin-tes espècies. El mateix capítol mostra que lescondicions més càlides i més àrides, juntamentamb altres fenòmens relacionats amb el canvi

global (increment de biomassa i d’inflamabilitat,canvis en els usos del sòl i de les pràctiques i ac-tivitats al bosc) podrien augmentar la freqüènciai la intensitat dels incendis forestals.

Pel que fa als canvis en les crescudes i les inun-dacions, el capítol dedicat a Impactes Hidrològics(Gallart, 2009) remarca que en una sèrie de con-ques de la capçalera de l’Ebre als Pirineus cen-trals, s’ha observat durant el període 1959-1995una disminució de la freqüència dels cabals ele-vats i de les crescudes, i una major incidència decabals baixos a l’hivern i a la primavera, que espodrien atribuir a l’augment del cobert forestal ia una disminució del mantell de neu a l’alta mun-tanya. El capítol dedicat a extrems (Manzano,2009) presenta una anàlisi profunda de l’impactesobre inundacions i sequeres a Catalunya, i con-clou que a Catalunya molt probablement s’agu-ditzarà el règim hidrològic estacional (reducciód’aportacions a l’estiu i increments parcials a l’hi-vern) i interanual, amb reduccions de les aporta-cions mitjanes que donarien lloc a situacions enquè les sequeres més extremes podrien doblartant la freqüència com els dèficits hídrics asso-ciats. De la mateixa manera, també indica que ésmolt probable que es dupliqui la freqüènciad’aiguats extrems, amb cabals màxims fins a un20% superiors als de les estimacions actuals pera períodes de retorn de 10 a 100 anys. En amb-dós casos, l’agreujament pot ser major a causa del’increment de vulnerabilitat.

7.3. Estimació de l’impacte del canvi climà-tic sobre els riscos naturals a CatalunyaA nivell europeu, i Catalunya no és l’excepció, esfa palès un creixement significatiu dels danysproduïts pels fenòmens naturals a les últimes dè-cades. A més de l’impacte potencial del canvi cli-màtic, hi ha altres raons que s’han de tenir encompte:• L’augment del nivell de vida.• La concentració de la població.• Les infraestructures i els béns en llocs privile-

giats des d’un punt de vista econòmic o lúdic,però amb existència de perills naturals.

• L’augment de l’ocupació i freqüentació d’in-drets amb perills naturals

• El creixement de la mobilitat per carretera oen tren.


• Les accions antròpiques que augmenten el pe-rill (p.ex. la impermeabilització del territorique fa augmentar el cabal i reduir el temps deconcentració, els desmunts i les excavacionsque desestabilitzen els vessants, etc.).

• El desarrelament per part de la població de lescaracterístiques naturals dels llocs en què ha-biten o s’instal·len i dels seus riscos.

• La manca de conscienciació i d’educació da-vant el risc amb les conseqüents actuacions in-correctes o imprudents.Si la relació entre l’augment de gasos amb

efecte d’hivernacle i la perillositat dels riscos es-trictament meteorològics (p.ex. pluges fortes, tem-pestes, etc.) és usualment no lineal, l’anàlisi del’impacte del canvi climàtic es complica quan esparla de riscos no estrictament meteorològics, ques’han d’abordar des d’una perspectiva multifacto-rial. En el cas de Catalunya s’ha produït un aug-ment de la vulnerabilitat vinculat a l’augment dela població en zones de risc, com pot ser la costa;l’augment de la valoració dels béns susceptiblesde ser danyats i l’augment de població emigranto els moviments de la pròpia població forana quepot desconèixer els riscos locals. Simultàniaments’ha de tenir present que les accions per dismi-nuir l’impacte dels riscos, així com per gestionarles emergències han anat augmentant en les dar-reres dècades, com és el cas de la millora de laprevenció dels incendis forestals, dels avisosd’allaus, de la predicció meteorològica i delsplans d’emergència específics o de l’existènciad’embassaments que es poden haver utilitzat perlaminar avingudes o per gestionar els recursoshídrics. Es tracta de factors que també s’haurande tenir presents quan s’analitzin les tendènciesactuals i les futures.

En aquest capítol es desenvoluparan amb uncert detall tots els riscos naturals que poden serafectats pel canvi climàtic, amb excepció dels ris-cos litorals i els vinculats amb la salut, les malal-ties i les plagues de les plantes, que es tractaranen detall en el capítol 5 d’aquesta part i en di-versos capítols de la tercera part. També volemaclarir que la gran informació de què es disposarespecte a la precipitació, les incerteses existentsen l’actualitat, el fort paper que la pròpia preci-pitació té en el desenvolupament d’altres riscos,i el seu paper capdavanter entre els riscos natu-

rals, queda reflectit en una major dedicació enaquest capítol a aquesta variable.

7.3.1. Pluges fortes i inundacionsLes inundacions són un risc hidrometeorològicmixt que necessita tenir presents els altres fac-tors involucrats. Pel que fa a la part climàtica, elseu règim es pot veure alterat si es produeix unaugment o una disminució de les pluges torren-cials, sobretot a l’estiu (inundacions locals i sob-tades) i a la tardor (inundacions més generalit-zades). Les inundacions de primavera són menysfreqüents climàticament però quan es donen s’hade tenir present la possible fusió de neu i, con-seqüentment, els canvis que hi pugui haver enl’acumulació de neu. El mateix podria passar al’hivern. Podrien augmentar o disminuir, si aug-mentessin els períodes de pluges contínues, o siun canvi molt marcat forcés situacions més fre-qüents de pluges torrencials en aquesta estació(fenomen que també es dóna, com va ser el casdel juny de 2000 o de l’abril de 2002).

La idea més estesa és que la freqüència delsextrems de precipitació probablement augmen-tarà com a conseqüència del canvi climàtic.Aquest augment es produirà en latituds mitjanesi en altes. Aquests conceptes, com es veurà mésendavant, han estat corroborats per resultats demúltiples models climàtics (Durman et al., 2001;Christensen i Hewitson, 2007; Palmer i Räisä-nen, 2002). Atesa la forta contribució de les pre-cipitacions intenses i de les inundacions al riscosnaturals a Catalunya, la major peculiaritat de laprecipitació envers la temperatura, i l’abundantbibliografia, en aquest capítol es farà una inci-dència especial sobre aquest tema.

7.3.1.1. Zones de major afectacióEls aiguats i les inundacions poden afectar qual-sevol punt de Catalunya. Així, per posar uns ex-emples, les inundacions de 1907, 1937, 1940 i1982, van afectar principalment les zones piri-nenques, prepirenenques i la conca de l’Ebre; lesde 1971, gairebé totes les comarques de la costa;i les de octubre del 2000, les comarques del sudi la Franja. Tanmateix, on el risc és més alt és a lescomarques de la costa i a les comarques situadesa les capçaleres dels rius Noguera Pallaresa iNoguera Ribagorçana, tal com revela la figura 3


corresponent al mapa fet per l’INUNCAT (2006).Si considerem aquells augments de cabal, avin-gudes o desbordaments que hagin produït danysa la població i dels quals hagi quedat constànciadins del període 1901-2000, s’arriba a una xifrade 217 episodis d’inundació, concentrats princi-palment en els municipis de la costa, tal com espot veure a la figura 4. (Barnolas i Llasat, 2007).

7.3.1.2. Tendències observades a CatalunyaConvé distingir entre les tendències observadesen la precipitació, que és la variable que estariadirectament afectada pel canvi climàtic, i aquellesobservades en les inundacions. La sèrie de pre-

cipitació més llarga de la qual disposem és la deBarcelona, que un cop completada i homogeneït-zada, pot arribar a estendre’s fins al 1786, en elcas de la pluja mensual, i fins al 1851, en el casde la pluja diària (Barrera-Escoda, 2008). En elcas de Barcelona, com a la major part del país,les estacions més plujoses són la tardor (princi-palment setembre-octubre, fet que fa que en plu-viometria es consideri com a tardor el perío-de setembre-octubre-novembre) i la primavera(març-abril-maig), motiu pel qual les anomaliesque es trobin en aquestes estacions tindran unpes més gran, sobretot pel que fa a les sequeres,com es comentarà més endavant. Cal dir que, en


Molt Alt

Alt

Mitjà

Moderat

Baix

Figura 3. Mapa de risc d’inundacions a Catalunya per municipis (INUNCAT).

el cas de les comarques pirinenques, l’estiu en-registra de mitjana més precipitació que la tar-dor. D’altra banda, els aiguats a Catalunya sovintestan vinculats amb precipitació de caràcter con-vectiu (Llasat, 2009), sent l’estiu l’estació en laqual la contribució d’aquest tipus de precipita-ció respecte a la total és major, seguit de la tardor,com es pot veure a la figura 5 (Llasat, 2001). Lafigura 6 dóna una idea de quines parts de Cata-lunya són les més afectades per pluges de caràc-ter convectiu, que són les que poden produir elsaiguats forts. En efecte, l’estiu es caracteritza perpluges associades a tempestes de curta duradaperò amb intensitats de precipitació molt eleva-des, que poden donar inundacions locals, comsón les típiques del Maresme, mentre que la tar-

dor pot enregistrar intensitats de pluja elevadessostingudes durant bastant temps, produintinundacions a conques més grans (p.ex. les inun-dacions del novembre de 1982, de l’octubre de1987, del setembre de 2006; per a més informa-ció consulteu Llasat, 2009). Primavera i hiverntambé poden enregistrar fenòmens de pluges ex-cepcionals i inundacions (p.ex. el gener de 2006i el juny de 2000), si bé no són tan freqüents.Finalment, és molt possible que les sèries men-suals no reflecteixin l’existència d’aiguats d’un diao de menys de durada, però sí que reflectiran elsperíodes de dèficit pluviomètric. Això dificulta notan sols l’anàlisi de les tendències observades,sinó també la predicció d’escenaris futurs, ja quel’escala de treball és, normalment, mensual.


012-56-1011-1516-2526-51

Nombre d’episodis

Figura 4. Distribució per municipis del nombre d’episodis d’inundació enregistrats a Catalunya entre 1901 i 2000Font: Barnolas i Llasat, 2007

L’anàlisi de la precipitació anual de Barcelonaen el període 1786-2005 indica que no presentacap tendència estadísticament significativa, però

que en canvi, sí que es detecta un augment lleu-ger (de l’ordre de 0,1mm/a) de la precipitació al’estiu, mentre que en el cas de la primavera, si bées cert que apareix una certa tendència negativa,aquesta no és encara significativa, com tampocsón significatives les tendències positives obser-vades a la tardor i a l’hivern (Barrera-Escoda,2008). Altava-Ortiz et al., (en premsa) apunten aun descens que es concentra a la primavera,principalment al mes de març, i també afirmenque la dècada 1995-2004 ha estat la més seca desdel 1850, malgrat que aquest comportament noes plasma en una tendència estadísticament sig-nificativa. Aquest descens al principi de la pri-mavera també és detectat per altres autors (Pare-des et al., 2006). El tractament de les sèries arealsde precipitació anual per a la regió compresa perles conques de l’Ebre i les conques internes, en elperíode 1897-1998, revela una lleugera tendèn-cia positiva de 0,49 mm/any, però que no és es-tadísticament significativa (Barrera-Escoda i Lla-sat, 2004). La precipitació areal té l’avantatge deser més representativa de la regió en el seu con-junt. Tanmateix, en tots els casos s’han de tenirpresents les fortes anomalies negatives enregis-trades cap a principis del segle XX i cap al 1950(figura 7), així com el fet que si es considerés ladarrera sequera 2004-2008, les tendències nega-tives serien més marcades.

Respecte al nombre de dies de pluja, tan solses troba una tendència positiva significativa en elnombre de dies amb pluja per sota de 10 mm, aBarcelona, entre el 1854 i el 2005, que es deu ala millora dels aparells de mesura; en canvi, no esdetecta, per ara, cap augment del nombre de diesde pluges fortes (Barrera-Escoda, 2008).

Si ens centrem en valors extrems, la sèrie deprecipitacions diàries màximes anuals de la ciu-tat de Barcelona del període 1851-2000, mostrauna certa tendència positiva, si bé a causa delvalor del pendent (inferior a 0,02 mm/dècada),com de la correlació, es pot considerar menys-preable (Barrera-Escoda et al., 2006).

Evidentment aquests resultats poden canviarsi ens referim a altres períodes, com ja s’ha dis-cutit abastament per diferents grups d’experts, amés de la influència que la pròpia metodologiaemprada en l’anàlisi de tendències pot tenir enla interpretació dels resultats. Així, en el període


0,40

0,35

0,30

0,25

0,20

0,15

0,10

0,05

0,001 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Mes

ß

Figura 5. Distribució del quocient entre la precipitació con-vectiva respecte a la precipitació total, ß, per a cada mes, aBarcelona (Llasat, 2001). La major part d’inundacions a Ca-talunya són produïdes per pluges amb valors de ß supe-riors a 0,3. En un episodi típic d’estiu es poden assolir valorsde ß superiors a 0,8.

Figura 6. Regionalització de les Conques Internes de Cata-lunya atenen a la seva afectació per part de pluges convecti-ves i intenses. En les regions 3 (Tarragonès) i 7 (Barcelonès iMaresme) més d’un 30% de la precipitació anual és de caràc-ter convectiu. La regió 1 (Alt Empordà), enregistra el majornombre d’episodis molt convectius (més d’un 75% de la pre-cipitació és de caràcter convectiu). En la regió 5 (part mitjanade la Conca del Llobregat), més d’un 75% dels episodis con-vectius són de caràcter moderat a fort.Font: Llasat et al., 2007b.

1951-2000 es troben algunes sèries de precipi-tació anual amb tendència negativa, si bé nomésdues (Torelló i Vilaller) són significatives (Llasatet al., 2009c). En el mateix període, Gonzalez-

Hidalgo et al. (2009) coincideixen a assenyalaruna manca de tendència global en la precipitaciómensual, amb excepció del mes de març, ambtendència negativa, tal com s’ha comentat ante-


1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1977 1987 1997

400

Anys hidrològics

450

500

550

600

650

700

750

800

850

900Precipitació (mm)

Precipitació Areal

Filtre de 5 anys

Filtre de 10 anys

Filtre de 30 anys

1

0

–1

Precipitació normalitzada

2

3

Regió nord-est

1926 1931 1936 1941 1946 1951 1956 1961 1966 1971 1976 1981 1986 1991 1996

Anys hidrològics

0

2

4

6

–2

–4

–6

SON DGF MAM JJA

mm / any Regió nord-oest

a)

b)

Figura 7. a) Evolució temporal de les sèries areals anuals suavitzades amb filtres gaussians de 5, 10 i 30 anys per a les con-ques de l’Ebre i internes de Catalunya per al periode 1897-1997 (Barrera-Escoda i Llasat, 2004); b) Evolució de la mitjanaareal mòbil estacional amb una longitud de finestra de 30 anys, per a les conques de l’Ebre i internes de Catalunya, per alperíode 1897-1997 (Barrera-Escoda, 2008)

riorment a partir de sèries més llargues. D’aquestdarrer treball es pot inferir a Catalunya un pre-domini de les tendències positives al gener i, enmenor grau, al maig (a l’interior i nord-est), al’agost (al sud i al nord), i a l’octubre (a les co-marques de la Noguera). Burgueño et al. (2005)troben una tendència significativa en el nombreanual de dies de pluja a 23 estacions de les 75estacions catalanes que analitzen, però con-clouen que no hi ha una tendència generalitzadaen el nombre anual de dies de pluja en el període1950-2000. Cal esmentar també els treballs ela-borats en aquesta temàtica per la Universitat Ro-vira i Virgili (Saladié et al., 2004, 2006, 2007).

Dels índexs climàtics calculats pel Servei Me-teorològic de Catalunya i referits a l’ObservatoriFabra (Barcelona) i a l’Observatori de l’Ebre (Tor-tosa) des de 1913 i 1905, respectivament (Cuni-llera, 2009), l’evolució del valor màxim anual dela precipitació diària (PX1dia) presenta una ten-dència positiva en el primer i negativa en elsegon, però estadísticament no significatives; lamàxima anual de la precipitació enregistrada en5 dies consecutius (PX5dia) té una tendència po-sitiva en ambdues estacions, però no és signifi-cativa com tampoc ho és la tendència positiva delnombre de dies en què la pluja supera els 50 mmo dies de precipitació molt abundant (DP50),ni la tendència de la pluja total acumulada enels dies en què la pluja diària supera el percen-til 95 (dies molt plujosos) (P95pTOT) i el per-centil 99 (dies extremament plujosos) (P99pTOT).La precipitació total anual dividida pel nombre dedies amb pluja superior a 1 mm o Índex Simpled’Intensitat Diària (SDII) és l’únic índex relacio-nat amb pluges fortes que presenta una tendèn-cia positiva estadísticament significativa (SMC,2008). L’índex R90N referit al nombre d’episodisamb precipitació superior al percentil 90, en elperíode 1950-2006, presenta una certa tendèn-cia negativa sobretot a la part de la conca de l’E-bre, mentre que el percentatge de precipitaciótotal procedent d’aquestos episodis no presentacap tendència amb excepcions d’algunes esta-cions de les comarques més occidentals, en quèés negatiu (López-Moreno et al., 2009a). Final-ment, el càlcul d’aquests índexs per a tot Catalu-nya, utilitzant la base de dades SPAIN02 ambuna resolució de 10 k × 10 km (Herrera et al.,

2010), en el període 1950-2003, dins del con-text del projecte ESTCENA, corrobora a escalaregional els resultats mostrats per Cunillera(2009). En efecte, l’únic índex relatiu a precipi-tacions extremes que presenta una tendència sig-nificativa (99% confiança) és l’SDII, si bé tan solsa l’estiu i amb un comportament dipolar, és a dir,augment a algunes comarques de la costa i a laVall d’Aran, i disminució als Pirineus i a la concadel Segrià (figura 8). Finalment, utilitzant la ma-teixa base de dades, s’observa una disminució dela precipitació a la primavera a la conca delSegre, des dels anys setanta, i un augment de laprecipitació a la tardor en gran part d’aquestaconca, així com a la costa central.

Respecte a les inundacions, és important dis-tingir entre inundacions catastròfiques, extraor-dinàries i ordinàries, depenent dels danys (sensecomptar pèrdues humanes) (Llasat et al., 2005).Les primeres són les més vinculades a les varia-cions climàtiques, com es pot veure a la figura 9.La figura reprodueix l’evolució de les inunda-cions en els darrers 700 anys; els màxims coin-cideixen amb moments de màxim desenvolupa-ment de les geleres alpines, així com amb elsextrems de la Petita Edat de Gel i l’oscil·lacióMaldà (Barriendos i Martín Vide, 1998; Llasat etal., 2005; Barriendos i Llasat, 2003). Les inunda-cions ordinàries i extraordinàries depenen engran part dels usos del territori en les proximitatsdels rius i les rieres. La figura10 mostra l’augment


0,3

0,2

0,1

0

–0,1

–0,2

–0,3

Figura 8. Evolució de l’index SDII 1973-2003. Es presentenels píxels amb tendències significatives amb una confiançadel 99%

de les inundacions a la costa en la segona partdel segle XX (Barnolas i Llasat, 2007), que estariacausat principalment pels canvis en els usos delterritori i per la impermeabilització del territori,

l’augment de densitat de població i la pressióurbanística (Llasat et al., 2008a). En efecte, lafigura 11 mostra un increment de les inundacionsextraordinàries en els darrers 25 anys. Si en tot


1301 1351 1401 1451 1501 1551 1601 1651 1701 1751 1801 1851 1901 1951 2001

0

0,5

1

1,5

2

–0,5

30y. Filter 10y. Filter

Figura 9. Evolució d’un índex normalitzat que representa el nombre anual d’inundacions catastròfiques a Catalunya en elperíode 1301-2001 (s’ha aplicat un filtre gaussià de 10 i 30 anys respectivament).Font: Llasat et al., 2005.

1901

a

b

c

1908 1915 1922 1928 1936 1943 1950 1957 1964 1971 1978 1985 1982 1999

2,5

2

1,5

1

0,5

0

1901 1908 1915 1922 1928 1936 1943 1950

Anys

No

mb

red

’inun

dac

ions

1957 1964 1971 1978 1985 1982 1999

2,5

2

1,5

1

0,5

0

1901 1908 1915 1922 1928 1936 1943 1950 1957 1964 1971 1978 1985 1982 1999

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Figura 10. Evolució de les inundacions a Catalunya en el període 1901-2000.Font: Barnolas i Llasat, 2007.

un segle tenim constància de 217 episodisd’inundació, en el període 1982-2007, en tenim212. Els resultats trobats en l’SDII apunten a unpossible augment de la precipitació recollida perdia de pluja a la costa, però els altres índexs vin-culats amb les precipitacions extremes no pre-senten cap tendència, per la qual cosa no es potconcloure que hi hagi un augment d’episodis deprecipitacions intenses. Si bé és cert que avui endia tenim molta més informació i que és proba-ble que no tinguem constància d’algunes avin-gudes menors del segle XX, és indubtable queaquesta tendència positiva està lligada a un aug-ment de la percepció, un augment dels impactesi un canvi en els usos del sòl que, en algunesconques ha produït un canvi en la resposta hi-drològica del terreny. De fet, en el període 1982-2007, el mes de setembre va enregistrar un23,11% del total d’inundacions, seguit d’agost id’octubre, amb un 16,98%. Aquest màxim po-dria estar relacionat no tan sols amb les tempes-tes pròpies de l’estiu (no es detecta, per ara, capaugment), sinó també amb una major ocupacióde la costa en aquesta època de l’any, i, conse-qüentment, amb un augment d’exposició. Lamajor part d’aquestes inundacions són avingu-

des sobtades, enregistrant-se un augment en elsdarrers 25 anys, que és degut sobretot a l’aug-ment observat al Maresme i a l’Alt Empordà,molt vinculat al creixement de població a l’estiu.Aquest increment d’inundacions sobtades, as-sociades a pluges molt intenses però de curta du-rada, també s’observa a la ciutat de Barcelona(figura 12). Aquesta figura mostra com la inter-venció humana pot alterar considerablement ladistribució d’inundacions: el màxim observat amitjans del segle XIX estaria en part relacionat ambl’enderrocament de la muralla de Barcelona, queen alguns punts feia de protectora de la ciutat,mentre que la disminució d’inundacions catas-tròfiques a la ciutat que s’observa al final de lasèrie, es justificaria en part per la gestió dela xarxa de drenatge i la construcció de dipòsitsd’aigües pluvials (Barrera-Escoda et al., 2006).L’augment d’inundacions extraordinàries en reali-tat podria també reflectir una disminució del llin-dar de tolerància i un augment de la percepció.

7.3.1.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursCom ja s’ha dit en l’apartat relatiu als informesantecedents, alguns models apunten a llarg ter-


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Time (years)

Num

ber

even

ts

category 0 category 1 category 2 Total Lineal (category 1)

Figura 11. Evolució de les inundacions a Catalunya en el període 1982-2007. Es diferencia entre inundacions ordinàries (0),extraordinàries (1) i catastròfiques (2).

mini (2020-2100) a un increment de la freqüèn-cia dels aiguats, però cal remarcar que el graud’incertesa és encara molt elevat. Existeix la im-pressió generalitzada de que un major escalfa-ment portarà com a conseqüència una quantitatmés alta de vapor d’aigua i d’energia latent, i,conseqüentment, un major nombre de «gotesfredes». Tanmateix, la idea que els aiguats estanproduïts per «gotes fredes» és del tot errònia(Llasat et al., 2007a). Si bé és cert que aquestespoden estar presents en alguns casos, la majoriadels aiguats que es produeixen a Catalunya estanrelacionats amb l’existència d’una baixa pressióen les seves proximitats, que ajuda a crear lacirculació, la inestabilitat o a disparar els proces-sos que donaran lloc a l’aiguat (Jansà et al., 1996;Jansà et al., 2001; Rigo, 2004). La major partd’inundacions es produeixen, entre d’altres fac-tors, per una entrada d’aire molt càlid i humit ennivells baixos, procedent del Mediterrani, usual-ment organitzat per la baixa pressió, amb pre-sència o no d’aire fred en alçada, i en un contextde forta inestabilitat i energia disponible per ge-nerar una convecció elevada (Ramis et al., 1998;

Llasat et al., 2003; Llasat, 2009; Martín et al.,2007). La presència de les cadenes muntanyosescatalanes, sobretot, la litoral, és un factor essen-cial en el desencadenament dels processos o l’es-tacionarietat dels sistemes convectius que donenlloc a les elevades quantitats de pluja (Llasat i Pu-igcerver, 1992; Romero et al., 1997; Rigo i Llasat,2005). Es remarcable, per tant, l’important paperdels factors de mesoscala, que difícilment predi-uen els models meteorològics (Ramis et al., 1994;Romero et al., 1998; Martín et al., 2007) i, enconseqüència, encara més difícilment ho veuenels models climàtics.

Aquesta forta dependència dels factors me-soscalars, fan que la relació entre aiguats i circu-lació general sigui molt difícil d’establir. Potserel senyal més fort seria la connexió que moltesvegades (però no sempre) existeix entre uníndex NAO (Oscil·lació de l’Atlàntic Nord) ne-gatiu i la presència d’un solc sobre la penín-sula ibèrica que afavoriria el possible desenvo-lupament d’aiguats, o la relació que existeix ambl’índex WeMO (Oscil.lació del MediterraniOccidental) (Martín Vide i López Bustins, 2006;


25

20

15

10

5

0

Catastrophic

c) Protected city. Internal naturaldrainage in original configuration

(*): Daily instrumental data available from 1854

d) Protected city but internal drainageclosed by “Sea Wall”

e) Similarsituationthan d)

f) Open city.Drainagenetwork inprogress

g) Protected city.Undergrounddrainage network

1351

-140

0

1401

-145

0

1451

-150

0

1501

-155

0

1551

-160

0

1601

-165

0

1651

-170

0

1701

-175

0

1751

-180

0

1801

-185

0

1851

-1900

1901

-195

0

1951

-2000

1 FLASH 1 FLASH 1 FLASH

2 FLASH

2 FLASH2 FLASH

5 FLASH

8 FLASH

8 FLASH

13 FLASH3 FLASH

7 FLASH

1 FLASH

Nr. of Flood Events

1350-1550 1551-1750 1751-1850

(*)

1851-1900 1901-2000

Extraordinary Flash Flood Events

Figura 12. Evolució de les inundacions enregistrades a la ciutat de Barcelona des de 1351 a 2000.Font: Barrera et al., 2006.

Oliva et al., 2006; López Bustins et al., 2008).Comentarem més a fons la influència dels pa-trons de variabilitat de baixa freqüència, quanens referirem a les sequeres.

Un altre aspecte a considerar és l’evolució dela temperatura de l’aigua de mar. Una hipòtesisimple apuntaria al fet que a més temperatura hihauria més evaporació i més energia latent dis-ponible per desenvolupar la convecció i els ai-guats. Però, com que també augmenta la tempe-ratura de l’aire, el gradient de temperatura potcanviar i això implica canvis en la inestabilitat(bàsicament proporcional al gradient). La rela-ció, per tant, no és gens simple. L’anàlisi de lasèrie de temperatura superficial de l’aigua delmar a l’Estartit des de 1974 mostra que ha aug-mentat significativament fins als 80 m de fondà-ria, amb una tendència compresa entre 0,34 ºC/dècada (superfície) i 0,22 ºC/dècada (80 m) (Cu-nillera, 2009). Cal dir que la dècada dels setantava ser particularment freda, i que, si es conside-rés una sèrie més llarga, probablement la ten-dència no seria tan marcada. Sigui com sigui, elsvalors actuals es troben per sobre de la mitjana iaquesta tendència positiva es dóna a tota la Me-diterrània. Tanmateix, es troba, per exemple, quel’augment de temperatura de l’aire a l’estiu, a l’Es-tartit, és inferior al que està registrant l’aigua demar. En aquest sentit, l’estudi de l’evolució de laSST i la temperatura de l’aire a l’observatori del’Estartit (1969-2005) no mostra cap incrementen aquests gradients.

En l’anàlisi futura és també molt importanttenir presents els possibles canvis en la ciclogè-nesi mediterrània o reforçament de depressionsatlàntiques, vinculats també, entre d’altres fac-tors, a la SST. En aquesta línia cal esmentar al-guns dels resultats trobats en el context del pro-jecte MEDEX (Mediterranean Experiment) de laWMO (World Weather Research Programme),centrat en l’estudi i la millora de la prediccióde les depressions (o ciclons) en el Mediter-rani. Campins et al., (2007) mostren com enmés d’un 77% dels episodis de pluges intensesa Catalunya s’ha trobat una depressió a propde Catalunya.

Als aspectes anteriors, de caràcter essencial-ment climàtic, s’hauria d’afegir la potencial evo-lució dels escenaris socioeconòmics, de les me-


sures de mitigació i dels canvis antròpics que pu-guin canviar el grau de perillositat de les avin-gudes i pluges fortes.

7.3.2. SequeraTractarem aquest fenomen en segon lloc perpoder continuar amb el discurs pluviomètric.Existeixen diferents definicions sobre el que ésla sequera, des de la que considera solament eldèficit de precipitació fins la que té present el ba-lanç entre disponibilitat d’aigua i consum. Con-seqüentment, requereix un tractament interdis-ciplinari i una visió de canvi global, que incloguifactors com els embassaments, el regatge els hà-bits de la població, etc. En essència, els factorsclimàtics que més hi influeixen són la precipita-ció i la temperatura, però la humitat i el venttambé són importants quan es té presents l’eva-potranspiració i l’evaporació. Les estacions deprimavera i tardor són les més importants a con-siderar pel que fa a la precipitació a Catalunya,però l’estiu ho és per la part d’evaporació i pre-cipitació en els Pirineus, i l’hivern pel que fa a laprecipitació en forma de neu.

7.3.2.1. Zones de major afectacióLa gestió dels recursos hídrics a través dels em-bassaments ha modificat l’impacte de la mancade pluja tant temporalment com en els diversossectors. Per aquest motiu, més que parlar dezones d’afectació, s’hauria de parlar de sectorsd’afectació. Els conreus de secà, els boscos i, engeneral, la vegetació no irrigada artificialment,en són una excepció, ja que la manca de plujaels afecta directament, com es va veure en el dar-rer període de sequera (2004-2008). No entra-rem aquí en profunditat sobre la gestió dels re-cursos hídrics, tema que es tractarà en el capítolsegüent d’aquest informe, però sí que remarca-rem la notable dificultat que avui existeix per es-brinar quan comença i acaba realment una se-quera, atesa la gran diversitat de criteris existents.Això pot dificultar la selecció dels tipus de tempsassociats i la identificació de sequeres.

7.3.2.2. Tendències observades a CatalunyaCatalunya sempre ha estat caracteritzada per unaforta variabilitat de la pluja. Les figures 13 (Bar-celona) i 14 (Ebre i conques internes) deixen ben

palès les fortes anomalies negatives que es vanenregistrar durant l’oscil·lació Maldà, a les aca-balles de la Petita Edat de Gel (Barriendos i Lla-sat, 2003), a finals del segle XIX i principis delsegle XX, i en les dècades dels 40 i dels 90 (Bar-rera-Escoda, 2008). Algunes d’elles van tenir

conseqüències veritablement catastròfiques i vanforçar l’emigració de la població a conseqüènciade la fam, per la pèrdua de les collites i els danysen el bestiar. Podríem dir, per tant, que la se-quera pluviomètrica forma part de l’escenari cli-màtic català, i que a hores d’ara és difícil dir si la


500

400

300

200

100

0

–100

–200

–300

–4001787 1797 1807 1817 1827 1837 1847 1857 1867 1877 1887 1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1977 1987 1997 2007

anomalia

filtre 11a

filtre 31a

Figura 13. Evolució temporal de les anomalies anuals de precipitació (valor-mitjana) a la ciutat de Barcelona des de 1787 a2005. Les línies contínues representen l’evolució suavitzada amb filtres gaussians passa-baixos d’11 i 31 anys.Font: Barrera-Escoda, 2008.

1897 1907 1917 1927 1937 1947 1957 1967 1977 1987 1997

Hydrological year

0

100

200

300

400

500

–100

–200

–300

–400

–500

Annual precipitation (mm)

Areal precipitation 5 yr. filter

North-east region

Figura 14. Evolució de les anomalies anuals de precipitació (valor-mitjana) a la conca de l’Ebre i a les conques internes enel període 1897-1998.Font: Barrera-Escoda, 2008.

darrera sequera, dels anys 2004-2008, va ser aconseqüència del canvi climàtic o formava partde la pròpia variabilitat natural.

La figura 15 mostra l’evolució de l’índex SPIentre els anys 1982 i 2007; es tracta d’un índexque es calcula a partir de la precipitació acumu-lada (en aquest cas, la de 12 mesos, SPI-12), demanera que períodes secs estaran associats a va-lors baixos de l’índex SPI (McKee et al., 1993). Lafigura mostra una variabilitat considerable, sentremarcable el període final. En la mateixa figuraes mostra l’impacte mediàtic de la sequera icom es dispara en determinades circumstàncies,

com podria ser la proximitat de les eleccions le-gislatives (Llasat et al., 2009a). Abundant en lasequera dels anys 2004-2008, cal dir que la se-veritat (intensitat i durada) d’aquest episodi estàmolt per sobre de la d’episodis previs en el se-gle XX. La figura 16, referida al conjunt de Cata-lunya i al País Valencià, mostra com l’àrea afec-tada per sequera extrema va estar a prop dels40.000 km2 (Altava-Ortiz, 2010).

A diferència dels aiguats, els períodes de se-quera pluviomètrica estan fàcilment reflectits enles sèries mensuals. Una variabilitat més alta enla pluviometria mensual comportaria un possi-


0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Years

Num

ber

ofn

ews

–2,00

–1,50

–1,00

–0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

SP

I

Number of news SPI

Figura 15. Evolució de l’índex SPI mitjà a Catalunya per al periode 1982-2007.Font: Llasat et al., 2009a.

4x104

3x104

2x104

1x104

0

Evolució àrea afectada per S3 (1916-2008)

Anys

1920 1940 1960 1980 2000

Àre

a(k

m2 )

Figura 16. Àrea afectada per sequera extrema amb l’índex SPI-12, durant el període 1915-2008, considerant Catalunya i elPaís Valencià.Font: Altava-Ortiz, 2010.

ble augment dels períodes de dèficit pluviomè-tric. Com ja s’ha comentat abans, qualsevol ten-dència, inclosa en la variabilitat, dependrà con-siderablement del període elegit i del tractamentefectuat. A Llasat et al. (2009c) es diu que elnombre d’estacions catalanes que registren unaugment de variabilitat del període 1951-1975al 1976-2000 no supera una tercera part, lo-calitzant-se a la meitat occidental del territori.D’altra banda, l’índex climàtic corresponent almàxim nombre de dies consecutius en un anyamb precipitació inferior a 1 mm o una longitudmàxima de la ratxa seca (LMRS) té una tendèn-cia lleugerament positiva, però no estadística-ment significativa a les estacions de l’Observatoride l’Ebre i l’Observatori Fabra (Cunillera, 2009),dominant també la tendència positiva (malgratno ser generalitzada ni significativa en totes lesestacions) en el període 1955-2006 (López-Mo-reno et al., 2009a).

Cal remarcar que un estudi recent sobre lestendències dels extrems de precipitació a Cata-lunya mostra que aquest índex LMRS (en anglès«CDD index») és l’únic índex d’extrems que pre-senta una tendència significativa temporal i es-pacialment en algunes regions de Catalunya(Turco i Llasat, en rev.). En aquest treball, des-envolupat dins del projecte STCENA, s’utilitza labase de dades coneguda com SPAIN02 (Herreraet al., 2010), que és la utilitzada per validar lessortides dels models climàtics a Espanya, i contéinformació del període 1951-2002 per unamalla de 10 km de braç. Es troba que un 30% del’àrea de Catalunya ha experimentat un augmentde la ratxa seca de l’ordre de 2 dies/dècada i queaquest augment es manifesta independentmentde la longitud de la finestra d’anys que s’agafi pelcàlcul de tendències, sent la més llarga la sèrie1951-2002 (figura 17). L’estació per a la quall’augment de la duració de les ratxes seques és el


0,6

0,4

0,2

0

–0,2

–0,4

–0,6

0,6

0,4

0,2

0

–0,2

–0,4

–0,6

c) d)

0,6

0,4

0,2

0

–0,2

–0,4

–0,6

0,6

0,4

0,2

0

–0,2

–0,4

–0,6

b)a)

Figura 17. Mapes de tendència de la longitud de la màxima de la ratxa seca (LMRS ó “CDD index”) per diferents finestrestemporals: a) 1951-2003, 53 anys, b) 1957-2003, 47 anys, c) 1963-2003, 41 anys, d) 1969-2003, 35 anys. Les unitats són dies/any,i es requereix que tinguin una significància del 99%.

més marcat és la primavera. Aquest augmentafecta una gran part de les capçaleres dels rius,així com algunes comarques de la costa central inord i de la Depressió Central Catalana. Tanma-teix, si es treballa amb una sèrie mitjana per totCatalunya, es troba que no hi ha tendència, enproduir-se una compensació amb altres regionsen què la longitud de la ratxa disminueix.

7.3.2.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursSi atenem als patrons de variabilitat de baixa fre-qüència, com és el cas de l’índex NAO (NorthAtlantic Oscillation) o NAOI, que poden ser cap-turats pels models climàtics, els períodes de se-quera estaran caracteritzats usualment per valorspositius de l’índex. Aquest índex va ser desen-volupat principalment per a l’hivern, si bé avuien dia s’utilitza per a totes les èpoques de l’any.Si considerem la regió constituïda per les con-ques internes i l’Ebre i el període 1897-1998, estroba una correlació significativa amb un coefi-cient de correlació lineal de −0,60 en els mesosde desembre i gener, poc significatius des d’unpunt de vista pluviomètric; per contra, a l’estiuno hi ha cap correlació, mentre que a la tardor,malgrat trobar-se els coeficients entre −0,24 (se-tembre) i −0,45 (novembre), la correlació no éssignificativa (Barrera-Escoda, 2008). De totesformes, és important assenyalar que la correla-ció pluja-NAOI està augmentant. Per exemple,la correlació de la precipitació d’hivern amb laNAOI en el període 1898-1948 era de −0,48, entant que va passar a ser de −0,66 en el període1948-1998. Aquesta tendència afavoriria la mi-llora de la predictabilitat. Això també s’observaquan es tracta la sèrie de precipitació d’hivern1786-2005 de la ciutat de Barcelona, arribant aser de -0,5 al final de la sèrie (Barrera-Escoda,2008). González Hidalgo et al. (2009) troben queen el període 1951-2000 també existeix una cor-relació negativa significativa entre la precipitacióde la franja mediterrània de la Península i el MOI(Mediterranean Oscillation Index), a l’entorn de−0,4 pels mesos de setembre i maig, que baixa-ria a −0,3 pels mesos de febrer, abril, juliol iagost; i que referint-se al WeMOI (Western Medi-terranean Oscillation Index) seria de −0,4 al maigi a l’entorn de −0,35 al gener i al juliol.

Respecte a la influència de les depressions alMediterrani, introduïda en la part anterior rela-tiva a pluges fortes, els darrers estudis apunten alfet que s’està produint una disminució del nom-bre de ciclons moderats, que són els vinculatsusualment a les pluges. Això implicaria una dis-minució del nombre d’episodis pluviomètrics,però no necessàriament de la pluja, cosa que, siseguís aquesta tònica, produiria un augment delsperíodes de sequera.

El capítol 3 d’aquest informe, referit a esce-naris, proposa per a l’escenari A2 i el període2071-2100, una disminució de la precipitacióanual compresa entre el −5% i el –15% de mit-jana per tot Catalunya, i que seria més marcadaa la costa. La disminució seria més marcada al’estiu, sent compresa entre el –10% i –30%,però en el cas dels Pirineus, on la precipitació es-tival és més important, el canvi es trobaria entreel 0% i el –15%. Les regions de la costa i l’inte-rior experimentarien a la tardor disminucionscompreses entre –5% i –15% mentre que en elcas de la primavera, seria entre el 0% i el –10%a la costa i –5% i –15% a l’interior. Certament, hihauria una disminució de la precipitació total ital vegada un augment de períodes secs, peròatenent al fet que els principals embassamentss’alimenten de les pluges als Pirineus i als Prepi-rineus, i que per a aquests els canvis anuals esta-rien compresos entre el –5% i el +5%, és difícilpredir un major dèficit pluviomètric.

En la sequera també influeix l’evolució de latemperatura, la humitat i el vent, de forma queel gran desig dels experts en recursos hídricsseria poder conèixer l’evolució prevista d’aques-tes variables, i, millor encara, poder disposardirectament de les sortides de cabal, que tambérequeririen conèixer els possibles canvis enel territori i els usos consumptius. De moment elque es pot avançar és que un augment de tem-peratura augmentaria l’evapotranspiració, espe-cialment a l’estiu, però seria necessari conèixerels canvis en la vegetació que es podrien produiren el context dels escenaris futurs. Finalment,cal dir que ja s’ha presentat la modelització delsrecursos hídrics en els escenaris futurs, a partirde les sortides regionals per tot Espanya, pro-porcionades per l’AEMET, que inclouen les sor-tides del projecte PRUDENCE. Tanmateix, sobre


la gestió dels recursos hídrics, se’n parlarà al ca-pítol següent.

7.3.3. Incendis forestalsEls incendis forestals són un risc mixt amb unaforta component meteorològica, però on s’hande tenir presents els altres factors involucrats,particularment la vegetació, l’orografia i les in-tervencions humanes (urbanitzacions, vies de co-municació, xarxes elèctriques, etc.). Pel que fa ala part climàtica, el seu règim es pot veure alte-rat si es produeix un augment de les temperatu-res, així com canvis en la distribució temporal iespacial de la precipitació, el vent i la humitat.Això implicaria a mitjà termini canvis en la ve-getació cap a plantes més petites (menys càrrega)i un desplaçament geogràfic d’algunes espècies.També seria necessari conèixer el possible im-pacte del canvi climàtic sobre les tempestes elèc-triques, ja que una part dels incendis es deu a lacaiguda d’un llamp. Malgrat que es produeixenincendis forestals en qualsevol època de l’any ésmolt important conèixer els canvis que es podenproduir a l’estiu.

7.3.3.1. Zones de major afectacióLa figura 18 mostra la distribució de l’activitat defoc a Catalunya des de 1979 (Aguadé et al., enrev.). Hi ha una major concentració d’incendis enles regions Litoral i Prelitoral, que estaria vincu-

lada a la distribució de la població, atès el fortcomponent antropogènic en l’inici dels incendisforestals (al voltant del 90%). Tanmateix, els in-cendis de major extensió han afectat les comar-ques de l’interior com el Solsonès, l’Anoia o elBages, a més de les comarques gironines de l’Em-pordà, on la tramuntana juga un paper important.

7.3.3.2. Tendències observades a CatalunyaLa figura 19 permet observar que no existeix unatendència positiva en el nombre d’hectàrees cre-mades per incendis forestals a Catalunya, des de1970. Destaquen els màxims de 1986 i de 1994,i, en tot cas, es podria parlar d’una tendència ne-gativa al final de la sèrie. Respecte al nombre d’in-cendis, es detecta un augment des de l’inici de lasèrie fins al 1994, però que a la darrera dècada jano s’observaria. Aquesta tendència positiva nosostinguda en el temps és en part conseqüènciadel canvi de criteris en l’elaboració de l’estadís-tica dels incendis forestals, ja que en les primeresdècades de la sèrie no es consideraven els incen-dis petits, i per tant, la sèrie no és homogènia. Eltreball que estan desenvolupant Blanco et al. (enprep.) reconstrueix la sèrie i l’homogeneïtza, ar-ribant a la conclusió que l’evolució en el nombred’incendis per sobre de 0,1 ha no mostra cap ten-dència significativa que es mantingui des delprincipi de la sèrie. De fet hi ha un màxim en elnombre d’incendis, cap a mitjans de la sèrie. Perexplicar aquesta manca de tendència malgratl’augment de temperatura és necessari tenir pre-sent la millora en la prevenció (que inclou canvisde comportament de la població) i l’extinció d’in-cendis experimentada en els darrers anys.

7.3.3.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursEls resultats comentats en l’apartat anterior re-quereixen una reflexió que donarà llum als puntsa considerar en l’elaboració d’escenaris futurs. Elsfactors climàtics i meteorològics tenen un im-portant paper, tant en l’estat de la vegetació comen les condicions que poden afavorir l’inici i l’ex-tensió de l’incendi, però no són els únics factorsa considerar. Condicions extremes de baixa hu-mitat, fort vent i elevada temperatura, com lesdels incendis de 1994, amb una situació sinòp-tica favorable i una sequera prèvia important, se-


10 ha

0km 50km 100km

100 ha 1000 ha 10000 ha

Figura 18. Distribució de l’activitat del foc forestal a Cata-lunya entre 1979 i 2008.Font: Aguadé et al., (en revisió).

rien un exemple de la influència de la meteoro-logia en els incendis forestals.

El nombre d’ignicions que es produeixen estàfortament vinculat a l’activitat humana. Un co-neixement més alt dels factors que poden incre-mentar el potencial inici i extensió del foc, el des-envolupament de nous hàbits i normatives queevitin en bona mesura el inici dels incendis, lesmesures preventives, la millora de la generacióde mapes de risc d’incendi i de propagació, i lesactuacions dels bombers i cossos rurals, podendisminuir en gran part el nombre d’incendis.Això és el que ha passat en els darrers anys. Caldir que ni l’augment de temperatura ni les dar-reres sequeres han estat un factor favorable per aaquesta disminució, i que l’incendi que va afec-tar més de 5.000 ha (majoritàriament agrícoles)a la demarcació territorial de Lleida el juliol de2009 va ser totalment inusual. En efecte, va serun foc agrícola de gran extensió i virulència quees propagava afectant la massa forestal (normal-ment és al contrari) i afectant béns com cases,tractors, coberts, i produint, lamentablement,una víctima mortal. Casos com aquest, tan sin-

gular fins al moment, serien un exemple de laversatilitat d’aquests tipus de fenòmens, i que enun escenari de canvi climàtic afegeixen un repteencara més gran.

En un escenari de temperatures més elevades,un augment de la ratxa de dies secs i una dismi-nució de la precipitació a la primavera, hem d’es-perar un agreujament del problema de forma ge-neralitzada. Així mateix podem trobar noveszones d’afectació, com seria el cas de zones ar-brades a les parts mitjanes de les muntanyes i demés latitud. Com en el cas de les inundacions,l’impacte del canvi climàtic en els incendis fo-restals requereix el coneixement, no tan sols delsescenaris de temperatura, precipitació i humitat,sinó també dels canvis en freqüència i en inten-sitat de les situacions meteorològiques favorablesa la ignició i a la propagació, dels canvis en la ve-getació i en les condicions del sòl (sobretot, lahumitat) i dels canvis en la capacitat d’adaptaciói de resiliència.

La disminució detectada en el nombre d’in-cendis a Catalunya i la contenció del nombre desuperfície afectada, malgrat l’augment de tempe-


0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

200820

09*0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

Ha arbrades Ha no arbrades Incendis

Distribució del nombre d’incendis forestals i hectàrees cremadesPeríode: 1970-2009*

*dades provisonals del 2009 i fins al dia 31/10

Figura 19. Evolució de l’activitat de foc a Catalunya (1 gener 1970-31 d’octubre 2009). Cortesia del Servei de Prevenció d’In-cendis Forestals. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

ratura ja detectat i la darrera sequera, és un bonexemple de com la conscienciació ciutadana, lesmesures preventives i les millores en la predic-ció i la capacitat d’extinció, entre d’altres aspec-tes, poden millorar la capacitat d’adaptació i deresiliència enfront dels riscos naturals en un en-torn de canvi climàtic i augment de les condi-cions meteorològiques desfavorables. Evident-ment, això no evita que hi pugui haver anysdolents, en què malgrat els esforços i les milloresno s’assoleixin els resultats desitjats, però vol seruna crida a les oportunitats que tenim enfrontdels riscos naturals.

7.3.4. Temporals de vent, temporals marí-tims, tornados i petits huracans mediterra-nis o medicansEls temporals de vent, tornados, «derechos» ihuracans es consideren dins del temps sever i,per tant, són riscos que depenen exclusivamentde les condicions atmosfèriques. En el cas delstemporals de vent, i malgrat que no se’n parlagaire es troba en el número 1 de les peticionsd’informes al Servei Meteorològic de Catalunyacom a conseqüència de danys menors (Amaroet al., 2009). Per tant es tracta d’un risc elevat mésque pels danys d’un esdeveniment específic, perla seva elevada freqüència. En algunes comar-ques és el risc més important. A més dels danysfreqüents però poc greus, s’han de considerar elsforts temporals de vent, que juntament amb lespluges intenses constitueixen una característicamediterrània, així com les llevantades que afec-ten la costa. Els esdeveniments de novembre de2001, d’octubre de 2005 i el més recent del 24de gener de 2009 en són un clar exemple. Preci-sament aquest darrer temporal, conegut com aKlaus, va posar de moda el terme ciclogènesi ex-plosiva, per donar a entendre una disminució depressió de 24 hPa o més en 24 hores (Genovéset al., 2010; Liberato et al., 2010). Els temporalsde vent s’associen a d’altres riscos naturals,com els temporals marítims, les inundacionsper entrada del mar i l’erosió de la costa. L’estudide l’efecte que el canvi climàtic pugui tenir sobreels temporals de vent se centra en l’anàlisi del’evolució del vent i de les situacions meteorolò-giques favorables perquè es donin temporalsforts.

Si bé els huracans no es produeixen al Me-diterrani, recentment, en l’àmbit científic, es co-mença a parlar de «medicans» que serien unssistemes similars als huracans però que es pro-dueixen al Mediterrani i presenten unes caracte-rístiques pròpies (Homar et al., 2003a; Emanuel,2005; Fita et al., 2007; Moscatello et al., 2008).Serien molt poc freqüents i per tant es trobenentre els riscos de menys impacte a Catalunya.Tanmateix, en l’actualitat s’estan creant bases dedades històriques, per analitzar la seva evoluciótemporal, i s’ha de tenir molt present si els esce-naris futurs i l’augment d’SST, apunten a un aug-ment d’aquests.

Els tornados (i les trombes marines) són mésusuals que els medicans i causen importantsdestrosses materials, malgrat que a Espanya usual-ment no superen la força 2 (Roebber et al., 2002;Homar et al., 2003; Gayà et al., 2007; Bechet al., 2007). En ocasions acompanyen situacionsde fortes pluges o de pedra (Ramis et al., 1997,1999). L’anàlisi de l’impacte del canvi climàticsobre ells els ha de considerar directament, i ésmolt complex. En els darrers anys hi ha hagut unaugment de la percepció i de l’interès sobreaquests fenomens (els «caçadors de tornados»)que pot alterar les conclusions sobre la seva evo-lució. Recentment s’han començat a estudiar els«derechos» a Catalunya, que són temporals devent generalitzats, que es desplacen a gran velo-citat, amb l’aspecte d’un mur de vent que es mo-gués i al seu pas arribés a afectar àrees de milersde quilòmetres de llarg i un centenar d’ample.

7.3.4.1. Zones de major afectacióLa figura 20 mostra les comarques més afectadesper tornados en el període 1994-2008 (Moraleset al., 2009), destacant la costa i particularmentles zones més poblades. Això seria un indicador,més que de la freqüència dels tornados, de laseva percepció i del seu grau d’impacte. S’ha dedir que moltes vegades es confonen tornados, es-clafits i fins i tot mànegues, cosa que dificultadisposar d’una bona base de dades. De mitjana,i per a aquest període, hi ha uns 4 tornados/any,5,7 mànegues i uns 3,8 esclafits. La majoria delstornados no arriben a ser F-2, i en el període1994-2000 no hi ha hagut cap cas que superés laforça F-2.


7.3.4.2. Tendències observades a CatalunyaExisteixen nombrosos estudis sobre temporals devent al centre i al nord d’Europa, del seguimentde les depressions o ciclons amb els que van as-sociats i de les seves trajectòries (Alexandersonet al., 1998; Wang et al., 2009; Ulbrich et al.,2009; Della Marta i Pinto, 2010). Alguns d’a-quests estudis mostren un cert augment en la fre-qüència d’aquests esdeveniments en algunes re-gions i disminució a d’altres (Kunz et al., 2010).Pel que respecta a estudis de períodes molt llargs,és possible disposar d’informació de temporalsde mar i huracans a partir dels quaderns dels vai-xells (García et al., 1999; García i García-Herrera,2003), a més d’altres estudis recents basats en lautilització de sèries de pressió com a «proxydata» per obtenir l’evolució de l’activitat de tem-

pesta (Krueger i VonStorch, 2010). Tanmateix,a nivell espanyol i, més encara, referit a Catalu-nya, existeixen pocs estudis (Prohom, 2002).L’estudi de Rasilla i García Cordón (2010), refe-rit a la costa cantàbrica, que relaciona els tem-porals de mar i els huracans amb la circulacióde la NAO, i que utilitza uns índexs proxyper fer l’anàlisi des de 1949, obté una variaciómenyspreable.

L’evolució dels tornados a Catalunya en elsdarrers 60 anys (Gayà et al., en prep.) mostracom es passa del promig d’1 tornado/any fins al1980, a 1,4 tornados/any entre 1980 i 2009, ambun increment que referit al període 1995-2009passa a ser de 5 casos/any (figura 21). Cal dir queen l’any 2005 es van enregistrar 5 casos en l’àreade Barcelona en un dia, i l’any 2006, es van pro-


7 o més tornados

1 tornado

0 50 km

3-6 tornados

2 tornados

N

Figura 20. Distribució de les zones afectades per tornados des de 1994 (Morales et al., 2009).

duir en el mes de setembre simultàniament a unepisodi d’inundacions. El fort creixement de l’in-terès de la població i l’augment d’informacióconstitueixen un factor de gran pes a l’hora deconsiderar si aquesta tendència positiva es deual canvi climàtic. La distribució estacional mos-traria una tendència positiva en els mesos com-presos entre l’agost i el novembre.

7.3.4.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursEstudis pel centre i el nord d’Europa apunten aun augment dels ciclons associats a tempestestant per als escenaris A1B i A2, amb un augmentpotencial de la intensitat i de la seva freqüència(Della Marta i Pinto, 2010), mentre que d’altresconclouen que no hi ha una tendència comuna(Kunz et al., 2010). Bengtsson et al. (2009) tambéapunten a un augment de ciclons al sud d’Europacom el Klaus, que va afectar Catalunya el 24 degener de 2010. Pel que fa al Mediterrani, Cam-pins et al. (2006, 2007) troben que a Catalu-nya el 64% dels temporals de vent estan relacio-nats amb la presència simultània d’un cicló od’un nucli de baixa pressió. Per tant, l’evolu-ció d’aquests serà decisiva en l’evolució futuradels temporals de vent (Nissen et al., en premsa).

Els models actuals no pronostiquen l’evolu-ció dels tornados en els escenaris futurs, sobre-

tot pel que fa a Europa, ni tampoc entren en lestendències dels temporals de vent, cosa que faque sigui un tema totalment obert a noves in-vestigacions. Una hipòtesi seria que l’augment dela convecció, a causa de l’augment de la tempe-ratura de l’aire i de l’aigua de mar, podria con-duir a un augment de tornados, medicanes itemporals de vent, però com ja s’ha comentat enel cas de les pluges fortes, la relació no és lineal.

7.3.5. Pedra, calamarsa i tempestes elèc-triquesEs tracta de riscos d’origen exclusivament me-teorològic. En la meteorologia es consideren coma temps sever. En algunes comarques de Catalu-nya constitueixen el risc més important. La pedrasempre va associada al desenvolupament de nú-vols convectius, usualment de gran extensió ver-tical, motiu pel qual va també usualment asso-ciada a un fort aparell elèctric. Tanmateix tambées poden produir llamps amb tempestes quecomportin pluges o sense precipitació, o en elsnúvols que creen els grans incendis forestals. A lavegada un nombre considerable d’incendis fo-restals són iniciats per llamps.

7.3.5.1. Zones de major afectacióLes calamarsades es poden enregistrar en qual-sevol punt de Catalunya, si bé la zona més afec-


Tornadoes Waterspouts

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

30 years average Tornadoes (x10)

30

25

20

15

10

5

0

Figura 21. Distribució anual de tornados i trombes marines a Catalunya de 1950 a 2010.Font: Gayà et al., (en prep).

tada per les pedregades és la vall de l’Ebre (figu-ra 22), fet que també està vinculat a la seva ele-vada vulnerabilitat agrícola, sobretot els fruitersdel Segrià i els conreus del Delta de l’Ebre (Pas-cual, 2000; Bernal, 2008, Ceperuelo et al.,2009), i, en segon lloc, les comarques de la costa.En aquest darrer cas se sol tractar d’episodis moltconvectius que produeixen simultàniamentpedra i pluja. El període més important de pe-dregades és el comprès entre els mesos de maigi setembre, amb màxims a l’estiu.

7.3.5.2. Tendències observades a CatalunyaEn els darrers 20 anys s’ha observat un augmentde les indemnitzacions per pedregades a Cata-lunya (Merino, 2009), que estaria relacionat, enpart, amb un augment del nombre de dies depedregada a Lleida i de la seva intensitat mà-xima, si bé es tracta d’un augment que no és es-tadísticament significatiu (figura 23). L’anàliside la seva evolució per categories i relativa a totCatalunya mostra un augment de la categoria A1de l’ANELFA (figura 24), que comprèn aquellscasos en què els diàmetres es troben entre 1 cmi 2 cm i poden produir danys a vinyes i horta,però que no es considera pedra severa (Bos-homs, 2008). Pel que fa als llamps no s’ha de-tectat cap tendència, sobretot per la manca desèries llargues o la seva heterogeneïtat. Com enel cas dels tornados, els temporals de vent i elsmedicans, encara es requereix molta investigació,sobretot per la manca de sèries llargues i la in-troducció de tecnologies més o menys recentsen la seva detecció i seguiment (radar, detectorsde llamps, etc.).

7.3.5.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursEl coneixement de la seva evolució requereixaprofundir en el coneixement de la tendènciadels núvols d’origen convectiu, i, particular-


Episodis

1-4

5-13

14-22

23-35

36-94

Figura 22. Episodis de pedra per municipi a Catalunya de1996 a 2007.Font: Bernal, 2008.

800

700

600

500

400

300

200

100

0

Anys

ME

1985 1990 1995 2000 2005 2010

Figura 23. Evolució de les indemnitzacions per pedregades.Font: Merino, 2009.

ment, de les situacions associades a temps sever.Les pedregades tenen molts aspectes en comúamb les situacions que produeixen pluges in-tenses, i, per tant, es podria suposar que les ten-dències futures podrien ser similars, si be ate-nent a les variacions estacionals. Actualmentencara s’està treballant bastant en obtenir elsfactors discriminants que ajudin a distingir idiscriminar les situacions favorables a pedra deles favorables a pluges intenses (Sánchez et al.,2003; Arán et al., 2007; López et al., 2007;Ceperuelo et al., 2009).

Hi ha estudis que relacionen la capacitat degeneració de pedregades amb la temperaturamínima diària (Dessens, 1995; Merino, 2009;Merino et al., en prep.). Si fos així, un augmentd’aquestes, tal com està pronosticat o com jas’està detectant, comportaria un augment de lespedregades severes.

7.3.6. Onades de calor i altes temperaturesEs tracta d’un risc d’origen exclusivament me-teorològic, i un dels que hi ha menys incertesessobre el seu augment a conseqüència del canviclimàtic, i en el qual hi ha un consens més gran,com ja s’ha vist en el punt 2 d’aquest capítol. Pelque fa a les onades de calor, es tracta d’un tipus

de risc que malgrat no ser recent, ha adquirit unaimportància notable precisament per la seva vin-culació amb el canvi climàtic, i per tant, encaraexisteixen nombroses discussions sobre la sevadefinició. En efecte, hi ha qui defineix com a onade calor aquelles situacions en les quals les tem-peratures superen entre 5 ºC i 9 ºC per sobre deles temperatures mitjanes diürnes i nocturnesdurant un mínim de 3 dies (per exemple), o quiposa la condició que les temperatures han d’es-tar per sobre del percentil del 95% o del 99%durant un cert nombre de dies seguits. Per ex-emple, Kuglitsch et al. (2010) defineixen l’onadade calor com un període de tres dies o més i nitsconsecutius en què les temperatures màximesi mínimes superen el percentil del 95% delsvalors propis de l’estació d’estiu, és a dir, delperíode comprès entre juny i setembre.

Les onades de calor van adquirir una impor-tància notable arran de l’estiu de 2003 (LópezBonillo, 2004; Schär et al., 2004), i el mateixIPCC (2007) va relacionar aquest episodi amb elcanvi climàtic. Tanmateix no es tracta d’un delsriscos més freqüents a Catalunya, si més no, finsara. El seu impacte directe és sobre la salut i, enmenor grau, les connotacions de demanda ener-gètica que comporta. Tots els escenaris apunten


Evolució percentual dels dies de calamarsa, classificats en funció de l’escala ANELFA

05

101520253035404550556065707580859095

100

1996

1997

1998

1999

20002001

20022003

20042005

2006

Per

cent

atg

e

Categoria A0 Categoria A1 Categoria A2 Categoria A3 Categoria A4 Categoria A5

Figura 24. Evolució del nombre de dies de calamarsa a Catalunya (Boshoms, 2008).

a un increment d’aquest risc, tant pel que res-pecta a la vulnerabilitat (l’augment de la pobla-ció més vulnerable) com a la seva perillositat(l’augment de la seva freqüència). D’acord ambaquest consens, així com amb l’ampli tractamentde l’evolució de la temperatura en altres capítolsd’aquest informe, en aquest capítol no entraremen una discussió tan exhaustiva com ha estatfeta per la precipitació, si bé sí que es proveeixel lector d’una abundant bibliografia de refe-rència.

7.3.6.1. Zones de major afectacióTotes les zones són susceptibles de patir onadesde calor, si bé les que poden ser més afectadessón les comarques de l’interior situades a lesvalls, atès que els models apunten a un augmentde temperatura més alt cap a l’interior. Tanmateixs’ha d’afegir el factor humitat, ja que com mésalta és, més gran és la sensació de calor que esté. Sigui com sigui és necessari disposar d’esce-naris regionals més acurats per poder comentarcom serà aquesta distribució espacial.

7.3.6.2. Tendències observades a CatalunyaAtenent a les diferents definicions d’ona decalor, les tendències futures i passades poden sertotalment diferents quant a la seva distribuciógeogràfica. És per això que de moment es tractaprincipalment amb índexs climàtics associats atemperatures màximes, mínimes i mitjanes.

Una primera anàlisi de l’evolució de les tem-peratures màximes es pot fer a partir dels índexsque s’hi associen i que es calculen per les sèriesmés llargues de Catalunya, l’Observatori Fabra aBarcelona (des de 1913) i l’Observatori de l’Ebrea Tortosa (des de 1905), d’una forma similar acom s’ha procedit amb la precipitació (Cunillera,2009). En aquest sentit, l’evolució dels índexsclimàtics relatius al nombre de dies d’estiu (tem-peratura màxima major a 25 ºC; SU25), a les nitstropicals (temperatura mínima superior a 20 ºC,TR20), als valors màxims de les temperaturesmàximes i mínimes diàries (TXx, TNx), al per-centatge de dies en què màximes o mínimes estroben per sobre del percentil 90 (TX90p,TN90p), al nombre de dies en un any en què,com a mínim, hi ha 6 dies consecutius amb mà-xima per sobre del percentil 90 (WSDI), i a l’am-

plitud tèrmica anual (DTR), presenten un aug-ment estadísticament significatiu (amb un nivellde confiança igual o superior al 95%) en amb-dós observatoris.

L’anàlisi de l’evolució regional a partir de labase de dades E-OBS (Haylock et al., 2008;Hofstra et al., 2009a, 2009b), que ofereix dadesde temperatura interpolades per una malla de25 km × 25 km, permet analitzar l’evolució delsíndexs anteriors per tot Catalunya, del període1950-2008. A la figura 25 s’aprecia una tendèn-cia positiva superior al 3%/dècada en el percen-tatge de nits molt càlides (índex TN90p) en totCatalunya, amb una significació del 100%. L’e-volució del valor mitjà d’aquest índex per tot elpaís mostra una tendència positiva del 5% / dè-cada, així com l’ augment extraordinari experi-mentat des de la dècada dels vuitanta, desprésde la petita oscil·lació de temperatura que es vaproduir a la dècada dels setanta figura 26).Aquesta darrera tendència així com totes les quees comenten a continuació, relatives a l’índexmitjà de Catalunya, té una significació del 95%.Paral·lelament, l’índex TX90p, relatiu a dies moltcàlids, mostra un augment del 4%/dècada, sentmolt més marcat a les comarques del Baix Ebre iel Montsià. Una distribució pràcticament iguales troba en l’evolució de la temperatura màximade les mínimes diàries (TNx), apuntant, de mit-


TREND for tn90p Field significance: 1000,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0

–0,1

–0,2

–0,3

–0,4

–0,5

Figura 25. Evolució de l’índex TN90p (percentatge de diesper any en què la temperatura mínima nocturna ha estat persobre del percentil 90) a tot Catalunya, a partir de les dadesE-OBS, en el període 1950-2008. S’observa una tendènciapositiva superior al 0,3% a totes les regions, amb una signi-ficància del 100%.

jana, a un augment de 0,3 ºC/dècada, en tant quel’evolució de la temperatura màxima de les mà-ximes diàries (TXx) mostra un augment encaramés gran, de 0,4 ºC/dècada. El nombre de nitstropicals (TR20) creix acceleradament des dels80, amb una tendència que de mitjana és per totCatalunya de 1,7 dies/dècada (figura 27), però

que en la costa pot arribar a 5 dies/dècada (fi-gura 28) mentre que a les comarques pirinen-ques (principalment la Vall d’Aran, el Pallars, laCerdanya i l’Alt Urgell) la tendència és pràctica-ment nul·la. Molt similar a l’evolució de TR20,tant regional com mitjana, és l’evolució del nom-bre de dies consecutius per any amb temperatu-res màximes superiors a 25 ºC (WSDI), amb unatendència mitjana de 1,9 dies/dècada, mentreque el nombre de dies que superen aquest llindarde temperatura (SU25) presenta una tendènciade 2,7 dies/dècada, si bé en les comarques piri-nenques no s’observa cap tendència significativa(figura 29).

7.3.6.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursCom ja hem dit, en aquest cas hi ha coincidèn-cia entre tots els escenaris i models en apuntar aun augment de la freqüència de les onades decalor i altes temperatures, cosa que implica unaugment de la perillositat. Schär et al. (2004) de-mostren que el clima de l’estiu pot patir a Eu-ropa un canvi pronunciat en la variabilitat d’unany per un altre com a resposta al forçament del’efecte hivernacle, podent arribar a ocórrer fre-qüentment en un futur successos com el de2003. Dins del projecte PRUDENCE, Beniston etal. (2007) obtenen un augment futur de la fre-qüència, la magnitud i la duració de les onades


Trend: 0.4728; significant at 95%80

70

60

50

40

30

20

10

0

%

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

Anys

Figura 26. Evolució de l’índex TN90p (percentatge de diesper any en què la temperatura mínima nocturna ha estat persobre del percentil 90) calculat com a mitjana per tota Ca-talunya, a partir de la mitjana d’aquest índex per tots els pí-xels, en base a les dades E-OBS, en el període 1950-2008.S’observa una tendència positiva propera al 0,5% amb unasignificància del 95%.

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

Anys

Trend: 0.17019; significant at 95%

30

25

20

15

10

5

0

dies

Figura 27. Evolució de l’índex TR20 (nombre de dies perany en què la temperatura mínima ha estat per sobre dels20ºC) calculat com a mitja per tota Catalunya, a partir de lamitjana d’aquest índex per tots els pixels, en base a lesdades E-OBS, pel període 1950-2008. S’observa una ten-dència positiva propera a 0,2 dies/any, amb una significàn-cia del 95%.

TREND for tn Field significance: 100

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0

–0,1

–0,2

–0,3

–0,4

–0,5

Figura 28. Evolució de l’índex TR20 (nombre de dies perany en què la temperatura mínima ha estat per sobre dels20 ºC) per tota Catalunya, a partir de les dades E-OBS, pelperíode 1950-2008. S’observa una tendència positiva supe-rior al 0,2% a totes les comarques excepte les pirenenques,amb una significància del 100%.

de calor, a l’estiu i a Europa a causa de l’escalfa-ment superficial regional, resultats que tambéobté, entre d’altres, Meehl et al. (2004). Respectea les denominades «onades o períodes de calord’hivern», que, entre d’altres, poden induir a lafusió de la neu, reforçant els diferents riscos tí-pics de regions de muntanya, Beniston et al.(2005) troben que en un escenari futur de canviclimàtic (+4 ºC), aquestes onades de calor aug-mentarien un 30% i com que ho lliguen a unaugment dels anticiclons persistents lligats a lafase positiva de la NAO (Oscil·lació de l’AtlànticNord), aquesta es podria considerar com un pre-dictor empíric d’aquestes onades.

Atenent als resultats mostrats en el capítol 3de la part 1, les temperatures màximes podenaugmentar entre 2,1 ºC (escenari B2) i 5,6 ºC (es-cenari A1) en el període 2071-2100, en compa-ració amb el de 1961-1990.

A aquest augment s’ha afegit un augment de lavulnerabilitat. En efecte, la comunitat més afec-tada per les onades de calor està constituïda per lagent gran, com ja es va veure a les estadístiques del’estiu de 2003. A Catalunya, i de fet a tot Europa,es preveu un augment de l’edat mitjana de la po-blació i, particularment un augment de la pobla-ció per sobre dels 65 anys, que són els més vul-nerables. Aquest augment, unit a la distribuciógeogràfica d’aquesta població i als mitjans als quals


puguin tenir accés per afrontar situacions comaquesta, o d’una forma més general, la resiliència,serà definitiu en la distribució del risc futur.

7.3.7. Onades de fred i geladesLes onades de fred constitueixen un risc d’origenexclusivament meteorològic que és molt impor-tant a alguns països d’Europa però molt menysen el Mediterrani occidental. El seu impacte di-recte és sobre la salut i, en menor grau, les con-notacions de demanda energètica que comporta.A diferència de les onades de calor les víctimesmortals solen ser indigents. Requereix l’estudi del’evolució de les temperatures sobretot a l’hivern.Pel que fa a les gelades, pot ser que estiguin vin-culades a una onada de fred, a una entrada d’ai-re fred o a un refredament radiatiu nocturn. Sónparticularment perjudicials per a l’agricultura.Depenen de les temperatures mínimes i quan sónmés perilloses és a finals d’hivern i a la primavera.

7.3.7.1. Zones de major afectacióTotes les zones són susceptibles de patir onadesde fred i gelades, si bé les que més ho poden serles comarques de l’interior, les zones depressio-nàries i les comarques de muntanya. Tanmateix,el risc canvia molt d’una zona a l’altra, ja quela vulnerabilitat es troba fortament vinculada al’agricultura.

7.3.7.2. Tendències observades a CatalunyaL’evolució de tots els índexs climàtics relatius alnombre de dies freds i gelades presenten una dis-minució estadísticament significativa, tant a l’Ob-servatori de l’Ebre com a l’Observatori Fabra(Cunillera, 2009). El percentatge de dies en quèla temperatura nocturna està per sota del per-centil 10, mostra una tendència negativa ambsignificació >96% en els Pirineus i els Prepirineus(figura 30), i la mitjana per tot Catalunya és del−2,1%/dècada amb una significació del 95%. Elvalor mínim de la temperatura mínima diària(TNn) i del nombre de dies de gelada (FD) mos-tra una distribució regional molt semblant, ambuna significació del 100% en els Pirineus, peròamb valors que com a màxim són de 0,6 ºC/dè-cada i de 6 dies/dècada, respectivament, mentreque la tendència és de −0,26 ºC/dècada i de −1,9dies/dècada (figura 31) de mitjana. El nombre de

TREND for su Field significance: 100 0,4

0,3

0,2

0,1

0

–0,1

–0,2

–0,3

–0,4

Figura 29. Evolució de l’índex SU25 (nombre de diesper any amb temperatures màximes superiors a 25ºC) atot Catalunya, a partir de les dades E-OBS, en el període1950-2008. S’observa una tendència positiva superior al0,2% a gairebé totes les comarques, amb una significànciadel 100%. En el cas d’algunes comarques pirinenques la ten-dència no és significativa.

dies consecutius per any amb temperatures infe-riors a 0 ºC (CSDI) també mostra una tendèncianegativa, que és de −1,2dies/dècada de mitjana,valor que regionalment està molt més marcat enels Pirineus, però que s’estén també a d’altres co-marques properes a la costa i a la Depressió Cen-tral Catalana (figura 32). Finalment, el nombrede dies freds, és a dir, aquells en què la tempera-tura màxima està per sota del percentil 10(TX10p), presenta una disminució de l’−1,6%/dè-cada (95% de significació), però amb una distri-bució regional totalment diferent de l’anterior,amb màxims a la conca del Segre (figura 33).

7.3.7.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursEn aquest cas hi ha coincidència entre tots elsescenaris i models en apuntar una disminucióde la freqüència de les onades de fred i del nom-bre de dies de gelada. El problema és quel’avançament del període de floració pot com-portar una vulnerabilitat més alta enfront de lesgelades de finals de tardor i principis de prima-vera. La disminució del nombre d’hores-fred idel període fred tindrà conseqüències impor-tants a l’agricultura. Atenent als canvis comen-tats a les temperatures màximes, es constata una


TREND for tn10p Field significance: 960,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0

–0,1

–0,2

–0,3

–0,4

–0,5

Figura 30. Distribució regional de les tendències més sig-nificatives (significància >96%) en la disminució del nombrede nits fredes (Tn10).

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

Years

daysTrend: –0.19335; significant at 95%

75

70

65

60

55

50

45

40

35

Figura 31. Tendència mitjana a Catalunya, del nombre dedies de gelada (FD), calculat a partir de la mitjana d’aquestíndex per tots els pixels, en base a les dades E-OBS, en elperíode 1950-2008. S’observa una tendència negativa pro-pera a –0,2 dies/any, amb una significància del 95%.

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0

–0,1

–0,2

–0,3

–0,4

–0,5

TREND for csdi Field significance: 99

Figura 32. Distribució regional de les tendències més sig-nificatives (significància >99%) en la disminució del nombrede dies consecutius amb temperatures mínimes per sota de0 ºC (CSDI).

TREND for tx10p significance: 99 0,25

0,2

0,15

0,1

0,05

0

–0,05

–0,1

–0,15

–0,2

–0,25

Figura 33. Distribució regional de les tendències més sig-nificatives (significància >99%) en la disminució del percen-tatge anual de dies amb temperatures per sota del per-centil 10 (TX10p).

disminució en l’oscil·lació diürna de tempera-tura, sobretot als Pirineus, que atenent als esce-naris serà molt més marcada en el futur. Atenentals resultats mostrats en el capítol 3, les tempe-ratures mínimes poden augmentar entre 2 ºC(escenari B2) i 5 ºC (escenari A1) en el període2071-2100, en comparació amb el període1961-1990.

7.3.8. Temporals de neu i allausLes allaus són processos característics de leszones d’alta muntanya de Catalunya i, particu-larment dels Pirineus. Són el resultat de la des-estabilització del mantell nival que s’ha acumu-lat als vessants directament com a conseqüènciade les nevades, l’acció del vent o el pas de per-sones. En la neu recent, l’allau es produeix per ladesestabilització de la capa superficial a causad’una sobrecàrrega i/o d’un augment de la tem-peratura. Si hi ha discontinuïtats al mantell nival,és freqüent la desestabilització de les capes su-periors, que de vegades formen cornises, donantlloc a les allaus en placa. Si la temperatura del’aire augmenta molt per sobre dels 0 ºC o en elcas de pluja, es donen les allaus per fusió.

Aquest tipus de fenomen característic de re-gions de muntanya s’ha analitzat sobretot per a lazona dels Alps, on es posa de manifest la sensi-bilitat de l’activitat de les allaus enfront del canviclimàtic, si bé la resposta no seria la mateixa siens referim a allaus de tipus humit o sec (Jome-lli et al., 2006; Demirdijan, 2004). Tanmateix, enaquesta regió no s’ha detectat encara un canvi enla probabilitat d’ocurrència d’allaus catastròfi-ques (Ancey, 2005; Bader i Kunz, 2000). Apa-rentment el clima no ha canviat suficientmentper produir un canvi en l’activitat d’allaus i lesmesures de protecció poden contrarrestar-nel’efecte. Una variació de la temperatura mitjanad’1 ºC a 2 ºC i de la precipitació en un 10-20%no hauria d’influir en l’activitat d’allaus en elsAlps suïssos. Fins i tot un augment de tempera-tures podria escurçar l’estació en què es produ-eixen. Paral·lelament, aquest augment de tempe-ratures o l’augment d’onades de calor d’hivern(Beniston et al., 2005) podria augmentar el nom-bre d’allaus per fusió. Sense oblidar l’importantinflux del vent i de la precipitació, que en un su-posat augment a l’hivern tal com prediuen els es-

cenaris al centre d’Europa produiria un augmentd’allaus (Seiler, 2006).

En analitzar el nombre d’accidents als Piri-neus catalans en funció del tipus d’allau, segonsles dades de l’Institut Geològic de Catalunya(IGC), s’observa que el 5% són deguts a allausde neu recent, el 80% a allaus de placa i el 7% ales allaus de fusió o neu humida. Les allaus deneu recent sovint són de grans dimensions, ambuna forta pressió d’impacte i desencadenades perfactors naturals. Les allaus de placa afecten es-quiadors i muntanyencs, i la gran majoria sóndesencadenades per les mateixes víctimes enatravessar-les.

Un fenomen associat a les nevades i el vent ésel torb. Es tracta d’un temporal de vent del nord,molt fred, que arrossega neu en pols tot limitantfortament la visibilitat. El torb constitueix ungran perill per als excursionistes i ha estat causad’accidents com els de gener de 2001 on vanperdre la vida nou excursionistes als voltants delBalandrau o el més recent, del novembre de2009, en què van morir dues germanes en baixardel Puigmal.

Un altre fenomen en aquesta línia serien lesnevades intenses a cotes baixes, agreujades perles baixes temperatures, com serien les que es vanproduir a la Catalunya central el desembre de2001, o per temporals de neu molt humida, comseria el recent episodi de nevades del 8 de marçde 2010, amb danys ecològics i socials greus.Tanmateix, no hi ha encara estudis específicssobre la seva variació deguda al canvi climàtic.

7.3.8.1. Zones de major afectacióLes allaus afecten una part relativament petita delterritori català, fonamentalment els Pirineusaxials i els Prepirineus. Fora d’aquí, només elmassís del Montseny pot ser considerat d’unacerta susceptibilitat, si bé és baixa (figura 34).Les zones sensibles són els vessants i les fonda-lades de les capçaleres dels principals cursosfluvials i els seus afluents. Rarament les allaus ar-riben a les zones habitades, per bé que històri-cament diverses poblacions de la Vall d’Aran,l’Alta Ribagorça i els Pallars n’han patit les con-seqüències alguna vegada. Aquest és el cas deSenet (Alta Ribagorça), Bossost (Vall d’Aran) i Ta-vascan (Pallars Sobirà). L’esdeveniment més ca-


tastròfic documentat va tenir lloc l’abril de 1855a Casagnau, Unha i Bagergue (Vall d’Aran) ambunes 58 cases destruïdes i 60 morts (García-Se-llés et al. 2005; Copons, 2008). Més recentment,el 27 de gener de 2003, una allau va provocardesperfectes a les primeres fileres de cases de laPleta de Vaquèira.

Les zones susceptibles de generar allaus i lesàrees potencialment afectades s’han cartografiat iestan recollides en un conjunt de mapes que espoden consultar i descarregar en format digital ala pàgina web de l’IGC (http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/igc/igc_cataleg.html#allaus).

7.3.8.2. Tendències observades a CatalunyaLa base de dades de l’IGC recull una relació com-pleta d’allaus dels darrers 24 anys i també es pottrobar més informació sobre l’evolució del nom-bre i la magnitud de les allaus als Pirineus, la re-lació de l’activitat d’allaus i l’efecte sobre lesallaus a Catalunya, a Furdada Bellavista (2006),Oller et al. (2006) i a l’informe RISKCAT (Vila-plana i Payàs, 2008). No s’observa però cap ten-dència clara pel que fa al nombre i a la magnitudde les allaus. Pel que fa a les seves conseqüèn-cies, les dades de la figura 35 mostren un aug-

ment progressiu del nombre de persones arros-segades, víctimes mortals i ferits al llarg de lesdarreres dècades. Així, entre el 1986-87 i el 2009-2010, van morir 35 persones i 61 van quedar fe-rides com a conseqüència directa de les allausals Pirineus catalans, això fa una mitjana anual de1,5 morts i 2,7 ferits. Als darrers 10 anys aques-tes xifres augmenten fins a 2 morts i 2,9 ferits.

Les dades de la figura 35 requereixen una ex-plicació ja que el nombre d’afectats no es pot re-lacionar amb l’activitat allavosa natural però sí,en canvi, amb una freqüentació més alta dels in-drets perillosos. A la pràctica habitual de l’esquíalpí dins els dominis esquiables delimitats, s’hiha d’afegir la pràctica del fora pista, l’esquí demuntanya i les tradicionals travesses de munta-nya hivernal. És significatiu el fet que el 90% deles allaus que han causat accidents han estat des-encadenades per les mateixes víctimes (Martínezi Oller, 2004). A l’esmentat estudi s’indica tambéque un 85% de víctimes mortals no anaven equi-pades amb equips detectors de víctimes (ARVA).

Finalment cal dir que no s’ha detectat capcanvi significatiu en la producció de nevades acotes baixes i a la costa, en part perquè encarasón necessaris més estudis en què es disposi de


N

Susceptibilitat

Alta

Mitjana

Baixa

No detectada

0 10.000 20.000 40.000

280000 320000 360000 400000 440000

m.

4680

0047

2000

Figura 34. Zones susceptibles de generar allaus a Catalunya.Font: Copons, 2008.

sèries llargues. El darrer episodi de nevades in-tenses unides a tempestes que es va produir el 8de març de 2010, si bé excepcional, a hores d’arano es pot considerar una conseqüència del canviclimàtic.

7.3.8.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursLes nevades depenen exclusivament de factorsmeteorològics i, per tant la influència del canvi cli-màtic és directa. L’augment de temperatures mí-nimes farà desplaçar l’alçada del mantell nival acotes més elevades i reduir la seva superfície alconjunt dels Pirineus. Els estudis de Peña et al.(2006) i de García-Sellés et al. (2009a, 2009b)analitzant la relació amb la circulació general i,particularment amb l’índex NAO, fet que permetderivar part de la seva possible evolució futura, del’evolució d’aquest índex, si bé en un grau similara com podria ser la dependència que tingui la pre-cipitació, la temperatura i el vent. Un recent es-tudi de López-Moreno et al. (2009b) mostra que

segons el model HIRHAM el gruix de la neu i laduració de la coberta nival als Pirineus disminu-irà dramàticament. La magnitud d’aquests canvisseguirà un gradient altitudinal, amb decreixe-ments del 78% en l’equivalent d’aigua acumuladai del 70% en la cobertura nival, a altituds de 1.500m sobre el nivell del mar, i considerablement in-feriors a altituds superiors, de tal forma que en elspunts més alts no s’espera pràcticament cap canvi.Pel que fa a la precipitació no es poden concloureencara canvis significatius als Pirineus a l’hivern,com ja s’ha comentat en els apartats corresponentsa precipitacions extremes i a sequeres, motiu pelqual no es preveu una variació en el nombre d’e-pisodis allavosos de gran magnitud. En tot cas, ladisminució potencial de precipitació a la prima-vera podria disminuir el perill d’allaus, si bé estemparlant d’una precipitació mitjana, i per tant, mésdificil d’associar a les allaus.

Tanmateix en el conjunt del risc d’allaus és ne-cessari també considerar els canvis en els ecosiste-mes pirinencs i en l’estabilitat dels vessants i el fet


0

5

10

15

20

25

30

35

40

1987

-88

1989

-90

1991

-92

1993

-94

1995

-96

1997

-98

1999

-00

2001

-02

2003

-04

2005

-06

2007

-08

2009

-10

Nom

bre

d’a

fect

ats

Temporada

Morts

Ferits

Arrossegats

Figura 35. Nombre d’afectats per allaus de neu a Catalunya entre les temporades 1986-87 i 2009-10. D’aquesta darrera lesdades corresponen fins al mes de març de 2010. No es disposa de dades de la temporada 1995-96. Dades obtingudes dellloc web de l’IGC (http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/allaus/igc_allaus_accidents.html), de l’ACNA (www.acna.cat) i premsaescrita.

que la disminució de neu en cotes baixes dismi-nuria el perill que les allaus arribessin al fons deles valls, provocant tal vegada una pèrdua de me-mòria històrica i, conseqüentment una exposiciómés gran (Furdada Bellavista, 2006). Si el nombrede practicants d’esports de muntanya hivernal con-tinua creixent, caldrà esperar doncs un majornombre d’afectats per les allaus. Des del punt devista socioeconòmic, l’augment de la temperaturai les cotes d’innivació podria retardar l’inici de latemporada hivernal, fet que suposaria pèrdues pelturisme durant el període de Nadal i Any Nou.

7.3.9. Esllavissades, despreniments i caigu-des de pedresEs tracta d’un risc geològic, usualment d’origenhidrometeorològic, però també amb altres orí-gens possibles. Les esllavissades són despla-çaments de masses rocoses o de terres en un ves-sant o desmunt, per l’acció de la gravetat. Nor-malment es desencadenen per la infiltraciód’aigua de pluja, sacsejades sísmiques o l’erosióde la base del vessant. Les intervencions antrò-piques com les excavacions, les sobrecàrregues,les tales forestals i altres actuacions poden des-

estabilitzar els desmunts i el vessants sencers. Se-gons els mecanismes de propagació, les esllavis-sades es classifiquen en despreniments, bolcades,lliscaments, fluxos i moviments complexos. A di-ferència d’altres perills naturals, les esllavissadesocorren de manera dispersa pel territori, espe-cialment en zones muntanyoses i poc poblades.No obstant això, l’expansió continuada de leszones urbanes, la construcció de noves infraes-tructures i una freqüentació més alta dels indretsperillosos, fa que el risc hagi augmentat de ma-nera significativa les darreres dècades. Mostrad’això és l’augment progressiu durant les darre-res dècades del nombre de víctimes mortals (fi-gura 36). Cal tenir present però, que els danysmés importants de les esllavissades són els cau-sats en infraestructures de comunicació i els in-directes (per exemple, l’aïllament temporal depoblacions o els desviaments forçats de trànsit).Si bé no hi dades oficials, els danys per trencadesde desmunts i terraplens sobrepassen de mitjanales desenes de milions d’euros anuals. Els costosindirectes i les molèsties produïts pel tancamentdel tren cremallera, únic accés a Núria, el marçde 2001 i els mesos d’abril i juny de 2003; les


Anys

Nom

bre

de

vict

imes

morts

ferits

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Figura 36. Nombre de ferits i morts per esllavissades i despreniments de roques en el període 1909-2009.

retencions quilomètriques per l’esllavissament elmaig de 2004 del terraplè a l’autopista AP-7 a Vi-ladesens (Gironès); la interrupció de l’accés aMontserrat pels diversos despreniments el generde 2007, el novembre i el desembre de 2008,que van deixar aïllat el monestir; o l’esllavissa-ment del desmunt de l’autovia A-2 del març de2009 a Montmaneu (l’Anoia), són de difícil esti-mació, però sens dubte, molt elevats.

7.3.9.1. Zones de major afectacióLa figura 37 mostra la distribució dels terrenysmés susceptibles a produir esllavissades i des-

preniments a Catalunya. La distribució de lesesllavissades està controlada per dos elementsfonamentals: el relleu i la presència de materialssusceptibles (taula 1). També influeix, particu-larment en els esllavissaments superficials, l’úsdel terreny i la vegetació. El règim de pluges,l’erosió i els terratrèmols són, per aquest ordre,els mecanismes desencadenants més freqüents.La Depressió Central Catalana i les planes del’Empordà són les menys conflictives perquètenen un relleu eminentment pla. Per contra, lesserralades i, especialment, els Pirineus, mostrenun major nombre de fenòmens d’inestabilitat


Figura 37. Mapa dels terrenys susceptibles d’esllavissades de Catalunya (modificat de Corominas, a Marull, 2004).

afavorits pel relleu jove, la pluviositat i la pre-sència de litologies susceptibles. No obstantaixò, la naturalesa fonamentalment carbonatadade sectors de les serralades litorals com ara elsmassissos del Garraf o dels Ports, els confereixuna relativa estabilitat, per bé que els despreni-ments rocosos no hi són aliens. La forta incisiódels cursos fluvials en els terrenys predomi-nantment argilosos que composen les depres-sions terciàries (el Vallès-Penedès i la Cerdanya),fa que també apareguin fenòmens d’inestabili-tat freqüents.

A grans trets es poden distingir tres grans do-minis de les esllavissades a Catalunya: a) lesgrans serralades, b) les depressions i c) els penya-segats costaners.

Grans serralades. Els Pirineus i les serres cos-teres concentren la major part de les esllavissadesa causa del fort relleu, modelat en part per les ge-leres pleistocenes, l’aflorament de terrenys sus-ceptibles i un règim de pluges favorable, en es-pecial, els temporals de tardor i la presènciad’hiverns humits. Entre les formacions litològi-ques, les pissarres silúriques han donat lloc a

grans moviments de vessant com els de Pardinesi Nevà (Ripollès), el Pont de Bar i Arduix (Alt Ur-gell) o el de barranc de Boès a Llavorsí (PallarsSobirà), preferentment en forma de lliscaments icolades de terres. També les argil·lites i guixosdel Keuper originen lliscaments rotacionals i co-lades com els del Pont de Suert (Alta Ribagorça).Les fàcies flysch mesozoiques produeixen tren-cades complexes o lliscaments sobre capes al sec-tor de les Nogueres. Als dipòsits glacials (tils) sónfreqüents els corrents i les allaus d’arrossegalls.Les trencades d’aquests materials han deixat ci-catrius erosives profundes a la Guingueta (PallarsSobirà), Arties (Vall d’Aran), Senet i Taüll (AltaRibagorça) o Capdella (Pallars Jussà). Els dipòsitscol·luvials que entapissen bona part dels vessantssón l’origen de lliscaments superficials i de cor-rents d’arrossegalls, sent especialment significa-tius els esdeveniments de l’octubre de 1940 a laconca alta del Ter o els del novembre de 1982 ales capçaleres del Llobregat i del Cardener. Unasíntesi dels tipus d’inestabilitat als Pirineus i a laresta de serralades es pot consultar a Corominasi Alonso (1984) i Corominas (1985).


Taula 1. Formacions litològiques inestables a Catalunya, tipus de ruptures i la seva distribució geogràfica. Síntesi a partir deles dades de Corominas i Alonso, 1984, i de Corominas, 1985.

Litologia Edat Tipus d’inestabilidad Sector

Pissarres negres Silurià Colades de terres, Pirineus axials, serreslliscaments costeres

Guixos i argil·lites Keuper Colades de terres, Prepirineus, serres costereslliscaments rotacionalsi traslacionals

Alternances de lutites, Cretàcic superior Colades de terres, Prepirineus i Conca de Trempgresos i lignits lliscaments rotacionals(fàcies garumnianes) i traslacionals

Argiles, argiles Eocè inferior - Lutecià Colades de terres, Prepirineusmargoses lliscaments rotacionals

Limolites i alternances Eocè inferior Colades de terres, Prepirineusgresos, limolites i lliscamentscalcàries (fàcies flysch)

Argiles, llims sorrencs Miocè Lliscaments rotacionals, Depresionscolades de fang intramuntanyoses del

Vallès-Penedès i la Cerdanya

Grans blocs i graves Pleistocè Corrents i allaus Pirineus axialsamb matriu sorrenca- d’arrossegalls.llimosa o argilosa Lliscaments rotacionals(til glacial)

Graves, sorres, llims Pleistocè-Holocè Lliscaments i corrents Totes les serraladesi argiles (col·luvió) d’arrossegalls

Basalts Pleistocè Despreniments Zona volcànica d’Olot

Depressions. Les depressions intramuntanyo-ses com la conca de Tremp, la Cerdanya i el Va-llès-Penedès estan reblertes de formacions detrí-tiques potents entre les quals es troben paquetsd’argiles continentals i marines potents així comnivells de guixos intercalats. La migració delsmeandres del cursos fluvials erosiona el peu delsvessants, afavorint la formació de lliscamentstraslacionals, rotacionals i colades de terres.Aquests processos s’observen molt bé als margesdels rius Anoia, Llobregat i dels seus afluentscom el Lavernó a Sant Sadurní d’Anoia (Anoia),i els relleus de Castellbisbal i Sant Esteve Sesro-vires (Baix Llobregat) o d’Ullastrell (Vallès Occi-dental). Un sector particularment sensible sónles conques de Tremp, Dellà i els seus voltants,on apareixen lliscaments generalitzats dels ves-sants que afecten periòdicament les vies de co-municació i diverses poblacions com Benaventde la Conca, Sant Miquel i Sant Cristòfol de laVall, Llimiana o Guàrdia de Tremp (PallarsJussà). La presència de nivells potents de gresosi conglomerats juntament amb la disposicióquasi horitzontal dels estrats fa que els relleus dela Depressió Central Catalana mostrin fenòmensinestables de petites dimensions, com ara el des-preniment i la bolcada dels marges.

Penya-segats costaners. El sector més afectat ésel de la Costa Brava on l’erosió i el descalçamentde les parets rocoses afavoreix la formació de llis-caments i despreniments rocosos. Aquests fenò-mens són freqüents als camins de ronda i a plat-ges com a Blanes (la Selva), el Cap de Begur il’Estartit (Baix Empordà), l’Escala i el Cap deCreus (Alt Empordà), que han necessitat diversesactuacions de contenció i protecció.

Pel que fa als impactes també és importantconsiderar l’ocupació urbanística en zones d’altrisc i que s’ha incrementat en les darreres dèca-des. En aquest sentit, convé esmentar la munta-nya de Montjuïc a Barcelona, que ha tingut untràgic registre de víctimes per despreniments finsque es va procedir a l’estabilització parcial i a lareurbanització de la zona.

7.3.9.2. Tendències observades a CatalunyaL’ocurrència d’esllavissades a Catalunya està vin-culada principalment a la precipitació i a lespluges fortes, ja siguin molt intenses o molt

abundants. En conseqüència, les estacions mésimportants són la tardor i la primavera, però noes poden oblidar l’hivern i l’estiu. Malaurada-ment es disposen ben pocs registres històricsd’esllavissades a Catalunya. El motiu, com s’hadit, és el caràcter puntual de les trencades enzones poc habitades de muntanya, que fa quepassin desapercebudes, i també es deu al fet quesovint els seus efectes s’han tractar de maneraindiscriminada com si fossin deguts a aiguats iinundacions. Pel que fa a la distribució tempo-ral, els esdeveniments més catastròfics i genera-litzats han tingut lloc a la tardor (octubre, no-vembre). S’ha pogut comprovar, també, queestan associades a episodis humits de llarga du-rada (setmanes o mesos) de l’hivern i la prima-vera.

Els darrers decennis del segle passat han estatespecialment actius pel que fa a les noves tren-cades i reactivacions. Als Pirineus centrals iorientals, les reactivacions de lliscaments i cola-des de terres de mida mitjana i gran (de desenesde milers a milions de metres cúbics), han aug-mentat (figura 38). En observar el registre de re-activacions obtingut amb tècniques dendrogeo-morfològiques (Corominas i Moya, 1999) quecobreix la totalitat del segle passat, s’observencicles, amb alternança d’episodis de més activi-tat (1905-1930 i 1958-1987) i de tranquil·litat(1930-1958). Aquests cicles també han estat de-tectats en d’altres regions europees per bé queno d’una manera simultània a la dels Pirineus.L’avantatge del registre dendrogeomorfològic ésque és continu en el temps. Cal tenir presentperò, que algunes reactivacions poden no que-dar enregistrades en els anells de creixementdels arbres. Es tracta, doncs, d’un registre quepot ser incomplet.

El nombre de víctimes per esllavissades mos-tra una evolució diferent ja que té una forta de-pendència de l’exposició al risc (figura 39). Elscasos més dramàtics corresponen als despreni-ments de la muntanya de Montjuïc a Barcelona(el març de 1963) en el qual es van veure afecta-des diverses vivendes o als accidents de mitjansde transport col·lectiu com el del ferrocarril a lescostes del Garraf (l’octubre de 1981) que vacol·lidir contra uns blocs despresos. Els treballsd’estabilització i la millora en la seguretat dels


desmunts de la xarxa ferroviària ha permès re-duir el risc en els punts esmentats. Malgrat això,la freqüència d’accidents mortals i la mitjana devíctimes anuals ha augmentat de manera pro-gressiva els darrers anys com a resultat d’una fre-qüentació més alta de les zones de muntanya(0,4 morts/any en el període 1910-1979 i 0,7

morts/any en el període 1980-2009; mentre quehi van haver 0,3 i 0,9 ferits/any en els mateixosperíodes respectivament). Aquestes xifres podenno reflectir les dades reals perquè l’inventari d’es-deveniments no és complet, especialment pelque fa a la primera part del segle XX, però mar-quen una tendència.


La Nou(n = 135)

60

40

20

0

60

40

20

0

60

40

20

0

60

40

20

0

806040200

I (%)

1879-80

1889-90

1899-00

1909-10191

9-20192

9-30193

9-401949-50

1959-60196

9-70197

9-801989-90

1999-00

1879-80

1889-90

1899-00

1909-10191

9-20192

9-30193

9-401949-50

1959-60196

9-70197

9-801989-90

1999-00

1879-80

1889-90

1899-00

1909-10191

9-20192

9-30193

9-401949-50

1959-60196

9-70197

9-801989-90

1999-00

1879-80

1889-90

1899-00

1909-10191

9-20192

9-30193

9-401949-50

1959-60196

9-70197

9-801989-90

1999-00

1879-80

1889-90

1899-00

1909-10191

9-20192

9-30193

9-401949-50

1959-60196

9-70197

9-801989-90

1999-00

1879-80

1889-90

1899-00

1909-10191

9-20192

9-30193

9-401949-50

1959-60196

9-70197

9-801989-90

1999-00

I (%)

I (%)

I (%)

I (%)

I (%)

Can Pujals(n = 24)

Clot d’Esquers(n = 49)

Ransol(n = 50)

Llavorsí(n = 18)

Mas de Guillem(n = 31)

Any dendrológic

60

40

20

0

Figura 38. Registre de reactivacions en diverses colades de terres distribuïdes pel Pirineu català. I, mostra el percentatged’arbres que han estat afectats per cada reactivació i n, el nombre total d’arbres mostrejats. La barra gruixuda horitzontal in-dica l’extensió del registre (modificat de Corominas et al. 2004).

7.3.9.3. Punts a considerar en l’elaboraciód’escenaris futursSi tenim en compte els escenaris contemplats pera la península ibèrica (Castro el al. 2004), hi hadiversos aspectes que condicionen la futura acti-vitat de les esllavissades: a) una possible reduc-ció de la pluja hivernal i un augment de la irre-gularitat de les pluges; b) un ascens moderat delnivell del mar i c) un augment de les temperatu-res amb el desplaçament altitudinal de la vegeta-ció i l’augment del risc d’incendis.

En aquest context, no s’ha d’esperar un in-crement de noves grans esllavissades per l’ab-sència d’episodis humits de llarga durada. Lavariació del nombre de pluges torrencials és in-certa. Christensen i Christensen (2003) preve-uen per a Europa un increment de la freqüènciade pluges intenses a l’estiu, però els modelsmostren una gran incertesa per a la regió medi-terrània. De Castro et al. (2005) entenen, però,que no canviaria gaire la torrencialitat de les pre-cipitacions. Malgrat la incertesa, cal preveure unaugment dels lliscaments superficials, correntsd’arrossegalls i despreniments causat per les al-teracions d’origen antròpic i per una menor pro-tecció de la vegetació, que estarà sotmesa a unescondicions climàtiques més adverses per al seudesenvolupament i a un major nombre d’incen-dis forestals que limitarà el seu efecte estabilit-zador del vessant. Aquest augment no serà gaireevident a les serres litorals, especialment de lescomarques de Tarragona, perquè es tracta de ter-renys de naturalesa calcària molt resistents i ambun escàs recobriment per sòls susceptibles delliscar.

L’augment de temperatures a la zona piri-nenca, afavorirà l’augment dels despreniments acotes més altes que, en l’actualitat, estan prote-gides dels contrastos tèrmics per la presènciad’un mantell nival des de desembre fins a maig.L’ascens del nivell del mar, així com l’augmentde la freqüència dels temporals marins facilitaràl’erosió, la sapa i la conseqüent desestabilitzaciódels penya-segats, particularment aquells cons-tituïts per roques tendres.

Una disminució de la precipitació d’hi-vern produiria una disminució de les esllavis-sades extenses, produïdes per llargs períodeshumits.

7.3.10. Conclusions

7.3.10.1. Precipitacions intenses i inundacionsPel que fa a les precipitacions extremes, no exis-teix una concordança en la bibliografia sobre unatendència clara i comuna en les sèries de preci-pitació, atesa sobretot la gran influència de la se-lecció del període d’estudi, tant per la seva du-rada com per la data d’inici i de final, així comper la metodologia aplicada. De l’anàlisi de laprecipitació de Barcelona en els períodes 1786-2005 (sèrie mensual) i 1854-2005 (sèrie diària),de l’anàlisi de les sèries diàries de l’Observatoride l’Ebre (des de 1905) i de l’Observatori Jardí(des de 1913), i de l’estudi de l’evolució de laprecipitació mensual en els darrers 100 anys adiferents estacions de Catalunya, es conclou que:• La precipitació anual no presenta cap tendèn-

cia estadísticament significativa.• Es detecta un lleuger augment (de l’ordre de

0,1 mm/a) de la precipitació a l’estiu, que éssignificatiu estadísticament.

• A la primavera apareix una certa tendència ne-gativa, no significativa. El mes de març és el quepresenta una tendència negativa més marcada.

• A la tardor i a l’hivern es detecta una certa ten-dència positiva, que no és significativa.

• El nombre de dies amb precipitació per sota dels10 mm té una tendència positiva estadísticamentsignificativa, que està lligada a la millora delssistemes de mesura i a la sistematització del re-gistre de dies de pluja amb escassa precipitació.

• No hi ha un augment del nombre de dies depluges fortes ni de la màxima en 24 hores.

• La precipitació total anual dividida pel nom-bre de dies de pluja o Índex Simple d’Intensi-tat Diària (SDII), als Observatoris de l’Ebre iFabra, presenta una tendència positiva esta-dísticament significativa.Aquestes tendències poden canviar si es tre-

balla amb períodes més curts. Així, pels darrers50 anys, aproximadament, es troba que:• Hi ha una manca de tendència global en la

precipitació mensual. Tanmateix, s’apunta auna disminució de la precipitació a principisde la primavera, que seria més marcada a laconca del Segrià incloent la part pirinenca ique pràcticament afecta totes les capçaleresdels rius, des dels anys setanta.


• S’apunta a un cert predomini de les tendèn-cies positives estadísticament significatives dela precipitació mensual al gener i, en menorgrau, al maig (a l’interior i al nord-est), a l’agost(al sud i al nord), i a l’octubre (a les comarquesde la Noguera), a les conques internes de Ca-talunya. En general hi ha una tendència posi-tiva de la precipitació de tardor als Pirineus,així com a punts de la costa central.

• No hi ha una tendència generalitzada a Cata-lunya en el nombre anual de dies de pluja.

• L’índex R90N, referit al nombre d’episodisamb precipitació superior al percentil 90, pre-senta una certa tendència negativa sobretot ala part catalana de la conca de l’Ebre. En lamateixa línia, el percentatge de precipitaciótotal procedent dels episodis amb precipita-ció superior al percentil 90 no presenta captendència, amb excepcions d’algunes estacionsde les comarques més occidentals. De mitjanaper tot Catalunya aquestes tèndencies no sónestadísticament significatives.

• L’índex SDII és l’únic índex relatiu a precipita-cions extremes que presenta una tendència sig-nificativa, si bé tan sols a l’estiu i amb un com-portament dipolar, és a dir, amb un augment aalgunes comarques de la costa i Vall d’Aran, iuna disminució als Pirineus i a la conca del Se-grià. Aquest comportament dipolar, afegit alsllocs que no experimenten tendència, porta alfet que el SDII no presenti cap tendència si esrefereix a la sèrie mitjana de Catalunya.L’anàlisi de la sèrie d’inundacions catastròfiques

enregistrades a Catalunya en els darrers 500 anysmostra una variabilitat natural fortament vinculadaamb les oscil·lacions climàtiques, destacant els mà-xims de l’inici i del final de la Petita Edat de Gel ide l’oscil·lació Maldà. Aquesta relació pot ser útilper a l’anàlisi dels escenaris futurs i, atenent a larelativa benignitat del segle XX en comparació ambsegles anteriors (amb excepcions com les inunda-cions de 1907, 1937, 1940 o 1982), a l’elaboracióde possibles escenaris d’inundacions útils per mi-llorar les mesures de resiliència i d’adaptació. Així,respecte a les inundacions és conclou que:• No existeix cap tendència en les inundacions

catastròfiques. Aquest factor pot estar vinculatamb el clima, però també amb les diverses me-sures preventives adoptades al llarg del temps.

• Existeix una tendència positiva, estadísticamentsignificativa, en el nombre d’inundacions extra-ordinàries a Catalunya, a conseqüència de l’aug-ment de les inundacions a les conques petites,principalment a la costa i sobretot al Maresme.Aquesta tendència es comença a detectar a fi-nals del segle XIX i s’incrementa a les acaballesdel segle XX. Es confirma que no es deu a uncanvi en la pluviometria, sinó a un canvi en elsusos del sòl que podria canviar la resposta hi-drològica, l’augment de població en zones derisc d’inundació, l’augment d’exposició i de vul-nerabilitat, l’augment de percepció i el decrei-xement del llindar de tolerància. La majoriad’aquestes inundacions són sobtades. Tanmateix,les troballes recents en l’augment de l’índex SDIIa la costa a l’estiu, tot i que no constitueixen unaprova de l’augment de la torrencialitat (ni la pre-cipitació màxima diària ni la que supera el per-centil del 90% donen cap tendència) reque-reixen un estudi més en profunditat sobrel’evolució de la precipitació convectiva i la sevaassociació a aquest augment de les inundacions.

• A una sèrie de conques de la capçalera del’Ebre als Pirineus centrals s’han observat du-rant el període 1959-1995 una disminució dela freqüència dels cabals elevats i crescudes, iuna incidència més alta de cabals baixos a l’hi-vern i a la primavera, que es podrien atribuira l’augment del cobert forestal i a una dismi-nució del mantell de neu a l’alta muntanya.L’aplicació dels escenaris regionals sobre els

extrems pluviomètrics no dóna, encara, cap in-formació sobre Catalunya. Malgrat que l’augmentde temperatura global fa pensar en una major eva-poració sobre el mar i una major disponibilitatd’energia latent, no es pot concloure que comportinecessàriament un augment de les pluges fortes aCatalunya. L’augment de temperatura superficialde l’aigua de mar detectat en les darreres dècadesal Mediterrani occidental i les seves conseqüèn-cies sobre el desenvolupament de la convecciós’han d’analitzar en comparació de l’augment de latemperatura de l’aire i la baixa troposfera.

Els aiguats a Catalunya estan poc vinculatsamb la circulació general, si bé és clar que valorsde NAOI (índex de la NAO) negatius afavoririenel desenvolupament de solcs sobre la penínsulaibèrica i l’augment potencial d’aiguats (sense


oblidar que són necessaris altres factors). Existeixuna correlació significativa, amb un coeficient decorrelació lineal de −0,60, entre el NAOI i la pre-cipitació en els mesos de desembre i gener, a laregió constituïda per les conques internes il’Ebre, en els darrers 100 anys. A l’estiu no hi hacap correlació, mentre que a la tardor, malgrattrobar-se els coeficients entre −0,24 (setembre) i−0,45 (novembre), la correlació no és significa-tiva. La correlació pluja-NAOI està augmentanten les darreres dècades. En el període 1951-2000existeix una correlació negativa significativa entrela precipitació de la franja mediterrània de la pe-nínsula i el MOI (Mediterranean OscillationIndex), a l’entorn de −0,4 pels mesos de setem-bre i maig, que baixaria a −0,3 pel febrer, l’abril,el juliol i l’agost. Existeix una correlació signifi-cativa entre el WeMOI (Western MediterraneanOscillation Index) i la precipitació, de −0,4 al maigi a l’entorn de −0,35 al gener i al juliol.

És important analitzar l’evolució de les de-pressions mediterrànies atesa l’estreta relació quetenen amb la pluviometria a Catalunya (hi ha in-dicis que s’està produint una disminució delnombre de ciclons moderats, que són els vincu-lats usualment a les pluges). Considerant la granimportància dels factors mesoscalars, els modelshaurien de reproduir millor l’orografia de Cata-lunya i la parametrització de la convecció.

7.3.10.2. SequeraPer a l’estudi de la sequera seria necessari conèi-xer l’evolució potencial de la temperatura, la hu-mitat i el vent, a més de la precipitació. Seriadesitjable poder disposar directament de les sor-tides de cabal, que també requeririen conèixerels possibles canvis en el territori i el consum. Demoment les conclusions són:• L’índex climàtic corresponent al màxim nom-

bre de dies consecutius en un any amb preci-pitació inferior a 1 mm, o longitud màxima dela ratxa seca (CDD) té una tendència lleugera-ment positiva a les sèries de Tortosa i de Bar-celona.

• Aquest índex CDD és l’únic índex d’extremsque presenta una tendència significativa tem-poral i espacialment en algunes regions de Ca-talunya, des de 1951 i per a tots els intervalstemporals. Es troba que un 30% de l’àrea de

Catalunya ha experimentat un augment de laratxa seca de l’ordre de 2 dies/dècada, i queaquest augment es manifesta independent-ment de la longitud de la finestra d’anys ques’agafi pel càlcul de tendències, sent la mésllarga la sèrie 1951-2002. L’estació en la quall’augment de la duració de les ratxes seques ésel més marcat és la primavera.

• La sequera pluviomètrica forma part de l’esce-nari climàtic català. A hores d’ara és difícil dirsi la darrera sequera 2004-2008 va ser a con-seqüència del canvi climàtic o formava part dela pròpia variabilitat natural, malgrat que laseva intensitat i durada està molt per sobre dela d’episodis previs en el segle XX.

• Per a l’escenari A2 i el període 2071-2100, esprojecta una disminució de la precipitacióanual compresa entre el −5% i el −15% demitjana per a tot Catalunya, i que seria mésmarcada a la costa. Tanmateix encara existei-xen moltes incerteses.

7.3.10.3. Incendis forestalsHi ha molts factors que poden influir en l’exten-sió i el nombre d’incendis, i que fan que calguinencara molts estudis. Tanmateix es pot conclou-re que:• No existeix una tendència positiva en el nom-

bre d’hectàrees cremades per incendis fores-tals a Catalunya, des de 1970. Respecte alnombre d’incendis, es detecta un augment desde l’inici de la sèrie fins al 1994, però que a ladarrera dècada ja no s’observaria. Aquesta ten-dència positiva no sostinguda amb el tempspot estar influida pel fet que la sèrie no és ho-mogènia. Per explicar aquesta manca de ten-dència malgrat l’augment de temperatura ésnecessari tenir present la millora en la pre-venció (que inclou canvis de comportamentde la població) i en l’extinció d’incendis expe-rimentada en els darrers anys.

• La disminució detectada en el nombre d’incen-dis a Catalunya i la contenció del nombre desuperfície afectada, malgrat l’augment de tem-peratura ja detectat i la darrera sequera, és unbon exemple de com la conscienciació ciuta-dana, les mesures preventives i les millores enla predicció i capacitat d’extinció, entre d’altresfactors, poden millorar la capacitat d’adaptació


i de resiliència enfront dels riscos naturals enun entorn de canvi climàtic i d’augment de lescondicions meteorològiques desfavorables.

• Els escenaris apunten a condicions més seve-res de temperatura, humitat i precipitació quepodrien comportar que els incendis forestalscremessin un nombre més gran d’hectàrees, ial fet que es produixin incendis en zones onara no és usual a causa dels canvis en la vege-tació i en la coberta forestal.

7.3.10.4. Tornados, medicans i temporals deventEs tracta d’una temàtica relativament recent a Ca-talunya i que per tant es troba molt subjecta a lesinvestigacions futures. Per ara es poden con-cloure les consideracions següents:• L’evolució dels tornados a Catalunya en els

darrers 50 anys presenta un augment remar-cable, però que estaria molt influït pel creixe-ment de l’interès de la població i l’augmentd’informació, cosa que dificulta esbrinar el pesque el canvi climàtic ha representat en aquestatendència.

• Els darrers episodis de temporals de vent, comel produït pel cicló Klaus el 2009 no es podenadjudicar, de moment, al canvi climàtic.

• No hi ha prou estudis per concloure cap ten-dència sobre aquests fenòmens. No hi ha prouinformació per concloure que els temporals devent hagin augmentat o siguin més intensosque abans. Tanmateix, els models apunten aun potencial augment dels ciclons vinculats aaquests temporals que arribarien o es desen-voluparien a prop de Catalunya. Un augmentde la SST pot ser favorable a l’augment de laintensitat i de la freqüència dels medicanes.

7.3.10.5. Pedregades i tempestes elèctriquesCom en el cas anterior, les xarxes de detecció dellamps i la detecció per satèl·lit desenvolupadesfa relativament poc temps no permeten disposarencara de bones sèries llargues. Pel que fa a lespedregades, es fa díficil aconseguir informacióexhaustiva sobre l’evolució dels danys i de laseva freqüència, així com de la seva afectació ge-neral, però es diposa de molta més informacióper a la plana de Lleida. A hores d’ara es pot con-cloure que:

• Hi ha un augment de les indemnitzacions pa-gades per AGROSEGURO en els darrers 20anys, però que no se sap si estaria vinculata una intensitat o freqüència més alta de lespedregades o a un increment en el nombred’assegurances. Seria necessari disposar de mésinformació i de sèries llargues.

• Es detecta un lleuger augment en el nombrede dies amb calamarsa (diàmetres inferiors a2 cm) a Catalunya, així com un augment po-sitiu, però tampoc estadísticament significa-tiu, en la intensitat de les pedregades a Lleida.

• Hi ha estudis que obtenen una bona correlacióentre la temperatura mínima i la probabilitatde pedregades, i per tant, un augment d’aques-ta produiria un increment del risc de pedre-gada. Tanmateix, s’han de considerar altresfactors.

7.3.10.6. Temperatures altes i onades de calorA diferència del cas de la precipitació, existeixun acord general sobre l’augment d’aquests ris-cos. En conclusió es pot dir que:• S’observa una tendència a l’augment de les nits

tropicals, la màxima de les temperatures mà-ximes, la mínima de les temperatures màxi-mes, les nits i els dies càlids, la durada de lesratxes càlides i l’amplitud tèrmica anual, tanta la sèrie de Barcelona com a la de Tortosa.

• Hi ha una tendència positiva superior al3%/dècada en el percentatge de nits molt cà-lides (índex TN90p) en totes les comarques deCatalunya, que de mitjana per tot el país mos-tra una tendència positiva del 5%/dècada.

• L’índex TX90p, relatiu al percentatge de diesmolt càlids, mostra un augment del 4%/dè-cada, sent molt més marcat a les comarquesdel Baix Ebre i del Montsià.

• El nombre de nits tropicals (TR20) creix acce-leradament des dels anys vuitanta, amb unatendència que és per tot Catalunya de 1,7dies/dècada de mitjana, però que en la costapot arribar a 5 dies/dècada. L’evolució delnombre de dies consecutius per any amb tem-peratures màximes superiors a 25 ºC (WSDI)mostra una tendència mitjana de 1,9 dies/dè-cada, mentre que el nombre de dies que su-peren aquest llindar de temperatura (SU25)presenta una tendència de 2,7 dies/dècada. En


aquests casos les comarques pirinenques nomostren cap tendència positiva significativa.

7.3.10.7. Onades de fred i geladesL’efecte del canvi climàtic sobre aquests riscosapunta a una clara disminució en la seva fre-qüència. Detallant-ho més es pot dir que:• L’evolució de tots els índexs climàtics relatius al

nombre de dies freds i de gelades presenta unadisminució estadísticament significativa, tant al’Observatori de l’Ebre com a l’Observatori Fabra.

• La disminució del nombre de dies freds, de ge-lades i de dies consecutius amb gelada és so-bretot remarcable en els Pirineus i Prepirineus.

• El percentatge de dies en què la temperaturanocturna està per sota del percentil 10, mos-tra una tendència negativa per tot Catalunyade −2,1%/dècada de mitjana.

• El valor mínim de la temperatura mínima dià-ria (TNn) i del nombre de dies de gelada (FD)mostra una tendència de −0,26 ºC/dècada i de−1,9 dies/dècada de mitjana.

• El nombre de dies consecutius per any ambtemperatures inferiors a 0 ºC (CSDI) tambémostra una tendència negativa, que és de −1,2dies/dècada de mitjana, però que s’esténtambé a d’altres comarques properes a la costai a la Depressió Central Catalana.

• El nombre de dies freds, és a dir, aquells enquè la temperatura màxima està per sota delpercentil 10 (TX10p), presenta una disminu-ció del −1,6%/dècada però amb una distribu-ció regional totalment diferent de les anteriors,amb màxims a la conca del Segre.

7.3.10.8. Temporals de neu i allausL’anàlisi de la seva tendència encara està subjectaa disposar de més sèries llargues i a l’anàlisi detots els factors climàtics, geomorfològics, socialsi de canvis en la vegetació, que poden influir.Tanmateix podem concloure que:• No s’observa, però, cap tendència clara pel

que fa al nombre i a la magnitud de les allaus.• No es pot concloure que el darrer episodi de

nevades intenses a cotes baixes, del 8 de marçde 2010, fos degut al canvi climàtic, ni tampocque es detecti un canvi significatiu en la fre-qüència de nevades a cotes baixes.

• Pel que fa a les seves conseqüències, s’observa

un augment progressiu del nombre de perso-nes arrossegades, víctimes mortals i de feritsal llarg de les darreres dècades, a causa prin-cipalment de l’augment de l’exposició.

• Els escenaris futurs apunten al fet que el gruixde la neu i la duració de la coberta nival als Pi-rineus disminuirà dramàticament, si bé lamagnitud d’aquests canvis seguirà un gradientaltitudinal, amb decreixements superiors al70% a la cota 1.500 m i menyspreables alspunts més alts.

7.3.10.9. Esllavissades, despreniments i cai-gudes de roques

Com en el cas anterior, s’han de tenir presentsmolts factors, i encara existeix una forta necessi-tat de disposar de sèries més llargues. Les prin-cipals conclusions són les següents:• Els registres dendrocronològics mostren un

augment del nombre d’episodis de reactivaciód’esllavissades de mida mitjana i gran, durantels darrers decennis. No obstant això, noestem en condicions d’afirmar que la tendèn-cia es mantingui perquè l’augment pot estarassociat al caràcter cíclic de les reactivacions.Tanmateix seria necessari disposar de sèriesmés llargues per confirmar-ho.

• Les conseqüències i, en particular, el nombrede víctimes ha experimentat una tendència al’augment en els darrers anys, a causa fona-mentalment d’una exposició més alta a leszones perilloses.

• Els canvis futurs depenen dels canvis en lesprecipitacions intenses i en les precipitacionsabundants recollides en períodes llargs, aixícom canvis de temperatura que afectin el man-tell nival. Malgrat la incertesa, cal preveure unaugment dels lliscaments superficials, els cor-rents d’arrossegalls i els despreniments causatsper les alteracions d’origen antròpic i pels can-vis en la vegetació.

7.4. Identificació d’incerteses, punts feblesi temes no explorats

7.4.1. De l’impacte global a l’impacteregionalVeient tot el que s’ha exposat anteriorment i ate-nent a les pròpies conclusions del darrer informe


de l’IPCC (2007) i dels diversos informes sobreles projeccions climàtiques globals i regionals, ésobvi que els escenaris futurs no estan pasexempts d’incertesa, fet que explica les diferèn-cies entre els resultats dels diversos models cli-màtics emprats. Les incerteses de les diversesprojeccions, sobretot pel que fa a la precipitació,són encara molt elevades quan es tracta a escalaregional i per a segons quines èpoques de l’any.Aquestes són especialment elevades en el sectormediterrani, on s’observen resultats contraposatssegons sigui el model global i les regionalitza-cions aplicades. El projecte Europeu STARDEX(Beniston et al., 2007) centrat en l’anàlisi i en lesprojeccions dels extrems a Europa, apunta a unincrement dels extrems en el període 2071-2100per als escenaris A2 i B2, però que la naturad’aquests canvis pot variar d’un lloc a l’altrei d’una època de l’any a l’altra; particularment elsresultats sobre la península ibèrica són poc con-cloents, més encara en la part mediterrània.

La majoria d’estudis de canvi climàtic secentren en l’estudi de l’hivern i l’estiu. Tanma-teix, a Catalunya, les estacions de primavera itardor tenen una importància notable, com és elcas del desenvolupament de tempestes o de lapròpia distribució de la pluja, caracteritzada peruna distribució bimodal. Les futures orienta-cions han de contemplar específicament aques-tes estacions de l’any.

7.4.2. Canvi climàtic i riscos naturals? O ris-cos naturals i canvi global?El concepte «risc» inclou un aspecte més vincu-lat a la perillositat i un altre aspecte vinculat a lavulnerabilitat. Aquest darrer, a més, inclou ex-plícitament o implícita aspectes com l’exposició,la gestió de l’emergència, l’educació o sensibilit-zació i la valoració dels danys. El clima i les sevesvariacions poden afectar, en primera instància, laperillositat, tant en el seu vessant de freqüència iperíode de retorn, com en el vessant de magni-tud o intensitat. Si la relació entre l’augment degasos d’efecte hivernacle i la perillositat dels ris-cos estrictament meteorològics és usualment nolineal, l’anàlisi de l’impacte es complica quan esparla de riscos no estrictament meteorològics,que s’han d’abordar des d’una perspectiva mul-tifactorial. Un exemple serien les inundacions,

per a les quals qualsevol estudi de freqüència omagnitud exigiria tenir presents els aspectes geo-morfològics, hidrològics o hidràulics, així comels seus possibles canvis.

El segon aspecte fa referència a l’impacte so-cial i ecològic, molt més complex si es té encompte que la franja d’adaptació o d’acceptacióenvers els riscos no és estacionaria ni homogèniaen totes les regions. Un cert augment del risc potamagar tant un augment de la pobresa de la regiói dels seus habitants, com un augment del valordels béns susceptibles de ser danyats. Al seu torn,un canvi climàtic pot provocar desplaçaments depoblació i conseqüentment, de vulnerabilitat, ocanvis d’actitud que acabin per alterar també laperillositat. De fet, si bé entre la comunitat cien-tífica no hi ha cap acord unànime sobre l’aug-ment de la perillositat, sí que hi ha acord sobrel’augment dels riscos, o millor dit, de l’impactedels riscos naturals, a causa essencialment d’unaugment en la vulnerabilitat i en l’exposició, líniaen la qual també coincideix l’informe executiuRISKCAT (Vilaplana i Payàs, 2008).

Un dels altres punts febles és l’escassa inter-relació entre ciències socials i ciències naturals.Parlar d’escenaris futurs exigeix no tan sols par-lar dels escenaris meteorològics i climàtics, sinódels escenaris socials i ambientals potencials as-sociats. Això és particularment important quanens referim a l’impacte sobre els riscos naturals.

Finalment, atenent al diferent impacte que elsriscos tenen a les diverses regions de Catalunya,és necessari que els estudis tinguin un compo-nent espacial important. Si a això se sumen lesincerteses existents en les projeccions climàti-ques, haurem de ser conscients que no es podenesperar resultats deterministes, sinó que s’ha detreballar dins d’un marge de possibilitats.

7.5. Punts a millorar i propostes de milloraQuan s’estudia l’impacte del canvi climàtic sobreels riscos naturals, s’han de tenir en compte les fe-bleses i les fortaleses en ambdues matèries, així comla cadena d’incerteses que això implica. Això im-plica conèixer les mesures de prevenció, tant es-tructurals com no estructurals; el paper de la pre-dicció a curt, mig i llarg termini; els agents implicatsen els sistemes d’avís i en les emergències; l’exis-tència d’una cultura del risc així com la legislació i


els sistemes d’assegurances. Aquest enfocament glo-bal ha posat de manifest que encara resten moltspunts a millorar per tenir un bon coneixement delsriscos naturals, entre els quals cal destacar:• La comprensió dels processos físics vinculats

als diversos riscos naturals• L’anàlisi del seu impacte sobre les construc-

cions i la seva vulnerabilitat• La definició de mesures de protecció òptimes

que inclouen els sistemes ràpids d’avís• L’harmonització de la cartografia de riscos• L’estima de la intensitat dels fenòmens, dels

llindars d’avís i dels períodes de retorn• La insuficiència de les eines necessàries per

poder avaluar íntegrament el risc i establir elsprocediments per reduir-lo

• La necessària implicació de tots els actors so-cials en la mitigació del riscLes estratègies futures han de tenir present el

marc de la International Strategy for Disaster Re-duction (ISDR) de l’ONU, vigent en l’actualitat ireforçada en la reunió que es va celebrar a Kobe(Hyogo, Japó) el 2005. L’objectiu de l’ISDR éspromoure una preparació més gran de les co-munitats davant dels riscos naturals, com unapart important del desenvolupament sostenible,així com tractar la influència que hi té el canviclimàtic. Això inclou:• Les mesures d’adaptació i de reducció de l’im-

pacte d’aquells riscos vinculats al clima• L’aplicació de la guia elaborada a Hyogo (Bu-

ilding the Resilience of Nations and Commu-nities to Disasters).

• L’aplicació d’eines que s’han mostrat efectivesen aquells riscos que seran incrementats pelcanvi climàtic (l’avaluació de la vulnerabilitati el risc, els sistemes d’alerta primerenca, laplanificació del territori, l’elaboració d’un codide regulació i de mesures legals i institucio-nals).

• El fet d’assegurar que l’adaptació al canvi cli-màtic i la reducció dels desastres es troba in-tegrada en la planificació del desenvolupa-ment en tots els sectors.

• L’establiment de comissions interministerialsi de plataformes nacionals per la reducció delrisc, assegurant la coordinació intersectorial ide totes les parts interessades («multistake-holders»).

• La millora de les capacitats i dels serveis per ala transferència de coneixement i l’aplicacióper cobrir els buits en la gestió del risc en elssectors més sensibles al clima.Pel que fa a Catalunya s’ha elaborat una pri-

mera aproximació per ordre d’importància delsriscos naturals, però cal millorar el coneixementobjectiu de l’impacte (els danys materials i per-sonals) dels riscos naturals que poden ser afec-tats pel canvi climàtic. Seria convenient conèi-xer-ho per a diferents zones de Catalunya, a fide poder prendre les mesures oportunes per acada regió (escala provincial o per agrupació decomarques). Es recomana tenir presents els can-vis futurs en la vulnerabilitat, que entesa en elsentit més ampli de la paraula, inclou l’exposi-ció, la resposta de la població i tota la cadenad’alerta.

7.6. Conclusions i recomanacions finalsEn el capítol 4 ja s’han presentat les conclusionsque a hores d’ara existeixen sobre les tendènciesa Catalunya de tots els riscos naturals que podenser afectats pel canvi climàtic. En síntesi, la pri-mera conclusió és que l’augment d’una gran partdels riscos naturals es deu a un augment de lavulnerabilitat, de l’exposició, així com de la per-cepció, afavorida per les millores en l’observació,la detecció i la informació. En segon lloc, el co-neixement de com els futurs escenaris de canviclimàtic afectaran els riscos naturals està ple deincerteses, i es requereixen nous estudis que es-tudiin el canvi en la seva globalitat, tant en elsaspectes essencialment climàtics com en els so-cials, geomorfològics, etc., així com totes les re-troalimentacions entre els sistemes i els actorsimplicats. En tercer lloc, si bé en el cas de la tem-peratura hi ha evidències estadísticament signifi-catives (entre un 95% i un 100% de confiança,segons la variable i la regió) d’un augment de lesnits tropicals, de la màxima de les temperaturesmàximes, de la mínima de les temperatures mà-ximes, de les nits i els dies càlids i la durada deles ratxes càlides, i d’una disminució estadística-ment significativa de tots els índexs climàtics re-latius al nombre de dies freds i de gelades, nopassa el mateix amb la precipitació. En aquestdarrer cas, tan sols l’Índex Simple d’IntensitatDiària (SDII), que dóna la precipitació total anual


dividida pel nombre de dies amb pluja superiora 1 mm, i la longitud màxima de la ratxa seca(CDD), presenten tèndencies significatives ambuna confiança del 99% a algunes regions de Ca-talunya, si bé no de mitjana. El primer presentaun comportament bipolar, amb augment a lacosta i a la Vall d’Aran i disminució als Pirineusi al Segrià, i el segon, una tendència positiva. Ésper tant necessari insistir en estudis sobre la pre-cipitació, i sobretot, sobre l’evolució de les preci-pitacions intenses i de curta durada, l’evolucióde la precipitació convectiva i l’impacte dels es-cenaris futurs en aquestes variables.

Respecte als incendis forestals i malgrat l’aug-ment de l’índex mitjà de perill a conseqüència del’augment de temperatures, no existeix una ten-dència positiva en el nombre d’hectàrees crema-des per incendis forestals a Catalunya, tot i querespecte al nombre d’incendis, es detecta un aug-ment des de l’inici de la sèrie fins al 1994, peròque a la darrera dècada ja no s’observaria, ten-dència que pot estar afectada per l’heterogeneitatde la sèrie. En aquesta evolució és necessari tenirmolt present la millora en la prevenció i en l’ex-tinció d’incendis, experimentada en els darrersanys. Per contra, es detecta un augment d’inun-dacions extraordinàries a la costa, produït so-bretot per un augment de la vulnerabilitat, l’ex-posició i els canvis en els usos del sòl.

Pel que fa a riscos severs com poden ser tem-porals de vent, tornados, tempestes elèctriques ipedregades, el problema principal rau en l’hete-rogeneitat i/o l’escassa longitud de les sèries dequè es disposa. Així, l’evolució dels tornados aCatalunya presenta un augment remarcable, peròque estaria molt influït pel creixement de l’inte-rès de la població i l’augment d’informació. Esdetecta un lleuger augment en el nombre de diesamb calamarsa, així com un augment en lesquanties pagades per AGROSEGURO, però noés estadísticament significatiu. En tots aquestsriscos, la generació de sèries a partir del radarmeteorològic, de les xarxes de deteccions dellamps i dels satèl·lits es revela fonamental peranalitzar-ne l’evolució.

En el cas de riscos hidrogeològics com serienles esllavisades, les caigudes de pedres i els des-preniments, la freqüència d’accidents ha aug-mentat com a resultat d’una freqüentació més

alta de les zones de risc; si bé en els darrers de-cennis del segle passat es van observar novestrencades i reactivacions, és possible que aquestatendència formi part d’un ritme cíclic, i per tantseria necessari disposar de sèries més llargues perconfirmar-ho. No s’observa però cap tendènciaclara pel que fa al nombre i la magnitud de lesallaus, però sí que hi ha un augment progressiudel nombre de persones afectades a causa prin-cipalment de l’augment de l’exposició.

Finalment és necessari insistir en el fet que elsriscos naturals més importants a Catalunya de-penen de les condicions atmosfèriques/climàti-ques, i per tant, són susceptibles de ser afectatspel canvi climàtic. Tanmateix tots són riscos mix-tos i han de ser abordats des d’una perspectivainterdisciplinària que tingui presents totes les va-riables que hi poden intervenir.

Les orientacions inspiradores que s’haurien detenir en l’àmbit de l’impacte del canvi climàticsobre els riscos naturals, tenint en compte larealitat catalana apunten a:• Seguir les pautes acordades a la Conferència

Mundial sobre la Reducció dels Desastres, i lesrecomanacions de l’ISDR, atenent a l’informede l’IPCC (2007), i, coneixedors que en l’ac-tualitat ja s’està produint un augment de l’im-pacte dels riscos naturals a Catalunya, pren-dre les mesures no estructurals (gestió delterritori, educació, etc.) i estructurals necessà-ries per retenir i disminuir aquest augment.

• L’augment de les zones vulnerables com a con-seqüència de l’augment de l’exposició sugge-reix que per a una millor adaptació és neces-sari tenir present en la planificació territoriali urbana les zones de risc i regular les inter-vencions urbanístiques i infrastructurals enaquestes zones.

• Atès el caràcter transversal dels riscos naturalsi de l’impacte del canvi climàtic, seria oportúestablir una coordinació intersectorial i inter-departamental més intensa, així com unacooperació interdisciplinària més gran incloentexperts de tots els àmbits involucrats així comgestors i representants de la societat civil.

• Tenir present l’impacte del canvi climàtic enels riscos naturals en un marc de desenvolu-pament sostenible, i, per tant, introduir com aorientació inspiradora l’estudi de l’impacte del


canvi global sobre els riscos naturals i, en par-ticular, els riscos socionaturals, consideratscom aquells riscos que estan augmentant aconseqüència de les activitats humanes, mésenllà de les seves probabilitats naturals, i quees poden reduir i, fins i tot, evitar. Aquestesactivitats poden ser les vinculades amb els fac-tors causants del canvi climàtic, però tambéaquelles vinculades amb la gestió del sòl i delsrecursos ambientals.

• Millorar el coneixement de tots els factors queintervenen en els riscos naturals a Catalunya ide com aquests poden ser afectats pel canviglobal. S’inclou també el coneixement de compoden evolucionar els diversos escenaris so-cioeconòmics a Catalunya.

• Millorar les sortides dels models climàtics detotes les variables que intervenen en la peri-llositat dels diferents riscos.

• Unificar la terminologia relacionada amb elsriscos.

• Tenir un recull sistemàtic de les bases de dadesclimàtiques d’alta qualitat a resolució diària isubdiària.

• Acordar les metodologies sobre el tractamentde les sèries de dades i establir un protocol.

• Millorar les sèries de dades relatives a tots elsfactors que poden influir en els diferents riscosnaturals, tant pel que fa a la seva qualitat coma l’extensió espacial i temporal.

• Tenir una bona apreciació dels danys i de lesseves causes, tot discriminant els diferents fac-tors que hi poden estar implicats.En l’àmbit concret dels diferents riscos que

afecten Catalunya, es recomana:–Pel que fa a les inundacions, les esllavissa-

des i els despreniments de pedres és necessarimillorar el coneixement en:• Les sortides de les projeccions d’escenaris re-

gionals a les estacions de tardor i d’estiu.• Les sortides de les projeccions d’escenaris re-

gionals pels extrems pluviomètrics, tot distin-gint entre pluges intenses i períodes anòmala-ment humits.

• La incorporació en els models regionals delsprincipals factors responsables dels aiguats aCatalunya, en particular els que donen cres-cudes sobtades (rierades). En cas de no poderfer-ho, cal ser suficientment crític amb els

resultats de les projeccions per establir un marged’incertesa.

• El coneixement sobre com evolucionaran elsescenaris socials/usos del territori, a tot Cata-lunya, principalment a les comarques de lacosta.

• Les projeccions sobre l’augment/disminucióde la intensitat de les pluges fortes (en el sen-tit mediterrani de la paraula, és a dir, de mésde 60 mm/h)

• La seva evolució fins a l’actualitat, separant elcomponent pluja de la resta de variables quehi intervenen. Això implica introduir infor-mació sobre les variacions en els usos delsòl, etc.

• L’anàlisi de si s’ha produït o els models climà-tics apunten a una variació estacional.

• La consideració de les peculiaritats mediterrà-nies (ciclogènesi, inestabilitat potencial, etc) iels factors de mesoscala que són decisius en eldesenvolupament de les pluges torrencials, ique moltes vegades no es consideren en elsmodels climàtics.

• La validació sobre Catalunya de les sortidesdels models climàtics regionals per a un pe-ríode suficientment llarg.

• La millora de la introducció dels modelshidrològics adequats per a la predicciód’inundacions a Catalunya en els escenarisfuturs.–Pel que fa als incendis forestals es recomana:

• Analitzar les tendències tant en el nombred’incendis com en el nombre d’hectàrees cre-mades, de les darreres dècades i fins als nos-tres dies, tenint presents les actuacions realit-zades.

• Tenir presents les tendències i les sortidesdel escenaris futurs, de tots els factors meteo-rològics implicats: temperatura, humitat ivent.–Pel que fa a la sequera es recomana:

• Millorar l’anàlisi de tendències, distingintentre sequera pluviomètrica i sequera hidro-lògica, i prenent períodes suficientment llargs.

• Analitzar la sequera pluviomètrica tenint pre-sent l’afectació del dèficit pluviomètric a lesdiverses zones de Catalunya.

• Millorar el coneixement de la tendència de laprecipitació.


• Tenir en compte tots els factors que poden in-fluir en la sequera, entesa com un dèficit derecurs hídric per satisfer les necessitats de lapoblació, de l’agricultura, etc.

• Millorar la introducció dels models hidrolò-gics de llarg termini adequats per a la predic-ció de sequera a Catalunya en els escenarisfuturs.–Pel que respecta a tots els altres riscos és

necessari:• Disposar d’un inventari complet de la seva

evolució en els darrers anys a Catalunya iaprofundir en les relacions entre els factorsmeteorològics implicats i els diferents tipus igraus dels riscs mixtos.

• Validar les hipòtesis existents, obtingudes apartir dels models, sobre Catalunya.

• Discriminar les variacions en vulnerabilitat(inclou l’exposició) i en perillositat.

• Incloure dins de les llistes de riscos naturalsaquells fenòmens que poden esdevenir un risca conseqüència del canvi climàtic, sobretotaquells vinculats amb la salut i la vegetació.

AcrònimsACA: Agència Catalana de l’AiguaIGC: Institut Geològic de CatalunyaMEDEX: Mediterranean Ciclogenesis ExperimentNAO: North Atlantic OscillationPICCC: Primer informe sobre el canvi climàtic a

CatalunyaSST: Sea Surface TemperatureSTARDEX: Statistical and Regional dynamical

Downscaling of Extremes for European regionsUNFCCC: Programa de les Nacions Unides pel

Medi Ambient i la Secretaria sobre el CanviClimàtic

UNISDR: United Nations International Strategy Re-duction

WeMO: Western Mediterranean Oscillation.

ReferènciesACA, 2009. Aigua i canvi climàtic. Diagnosi dels impac-

tes previstos a Catalunya. Barcelona: Generalitat deCatalunya, Departament de Medi Ambient i Habi-tatge, Agència Catalana de l’Aigua.

AEMET, 2009. Generación de escenarios de cambio cli-mático para España. Madrid: Ministerio de MedioAmbiente y Medio Rural y Marino, 158 pp.

AGUADÉ, D.; MARTÍN-VIDE, J.; LLASAT, M.C. «Descrip-tion of forest fires in Catalonia using the triple-dic-hotomy method.» International Journal of Wild Fires(en revisió).

AMARO, J.; GAYÀ, M.; ARAN, M.; LLASAT, M.C. (2009).Preliminary results of the Social Impact Researchgroup of MEDEX: requests related to Strong Windevents (2000-2002) of two Meteorological Servi-ces. Plinius Conference Abstracts, Vol. 11, Pli-nius11-92, 11th Plinius Conference on Mediterra-nean Storms.

ALEXANDERSSON, H.; SCHMITH, T.; IDEN, K.; TUOMEN-VIRTA, H. (1998). Long-term variations of the stormclimate over NW Europe. The Global Atmosphereand Ocean System, 6 (2): 97-120.

ALLAN, S., ADAM, B.; CARTER, C. (eds.) (2002). Envi-ronmental Risks and the Media. London i New York:Routledge. 278 p.

ALTAVA-ORTIZ, V. (2010) «Caracterització i monitoratgede les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià.Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI». Bar-celona: Universitat de Barcelona.

ALTAVA-ORTIZ, V.; LLASAT, M.C.; FERRARI, E. [et al.]«Monthly rainfall changes in Central and WesternMediterranean Basin, at the end of the 20th and be-ginning of the 21st centuries.» International Journalof Climatology. (En premsa).

ARAN, M.; SAIROUNI, A.; BECH, J. [et al.] (2007). «Pilotproject for intensive surveillance of hail events in Ter-res de Ponent (Lleida).» Atmos. Res., 83, p. 315-335.

BARNOLAS, M.; LLASAT, M.C. (2007). «A flood geodata-base and its climatological applications: the case ofCatalonia for the last century.» Nat. Hazards EarthSyst. Sci., 7, 271–281.

BARRERA, A. (2008). Técnicas de completado de series men-suales y aplicación al estudio de la influencia de la NAOen la distribución de la precipitación en España; Barce-lona: Universitat de Barcelona. (Tesi doctoral).

BARRERA, A.; LLASAT, M.C. (2004). «Evolución regionalde la precipitación en España en los últimos 100años». Revista de Ingeniería Civil, n.135, p. 105-113.

BARRERA, A.; LLASAT, M.C.; BARRIENDOS, M. (2006). «Es-timation of extreme flash flood evolution in Barce-lona County from 1931 to 2005». Nat. HazardsEarth Syst. Sci., 6, 505-518.

BARRIENDOS, M.; MARTIN-VIDE, J. (1998). «Secular Clima-tic Oscillations as Indicated by Catastrophic Floodsin the Spanish Mediterranean Coastal Area (14th-19th Centuries)». Climatic Change 38, p. 473-491.


BARRIENDOS, M.; LLASAT, M. C. (2003). «The study ofclimatic anomalies by means of zonality and NAOindices. The case of ‘Malda’ anomaly in the Wes-tern Mediterranean Basin (AD 1760-1800)». Cli-matic Change 61, p. 191-216.

BECH, J.; PASCUAL, R.; RIGO, T. [et. al.] (2007). «An ob-servational study of the 7 September 2005 Barce-lona tornado outbreak». Nat. Hazards Earth Syst.Sci., 7, p. 129–139, <www.nat-hazards-earth-syst-sci.net/7/129/2007/>

BENGTSSON, L; HODGES, K.I.; KEENLYSIDE, N. (2009)«Will extra-tropical storms intensify in a warmerclimate?» J. Climate 22, p. 2276–2301.

BENITO, G.; COROMINAS, J.; MORENO, J.M. (2003). «Im-pacto sobre los riesgos naturales de origen climático».A: MORENO, J. M. (coord.) (2005). Evaluación Preli-minar de los Impactos en España por Efecto del CambioClimático; Madrid: Ministerio de Medio Ambiente.

BENITO, G.; BARRIENDOS, M.; LLASAT, C. [et. al.] (2005).«Impactos sobre los riesgos naturales de origenclimático.» A: MORENO, J. M. (coord.). Evaluaciónpreliminar de los impactos en España por efecto delCambio Climático; Madrid: Ministerio de Medioam-biente, p. 527-548.

BENISTON, M. (2005). «Mountain climates and clima-tic change: An overview of processes focusing onthe European Alps». Pure and Applied Geophysics,162, p. 1587-1606.

BENISTON, M.; STEPHENSON, D. B.; CHRISTENSEN, O. B.[et. al.] (2007). «Future extreme events in Euro-pean climate; an exploration of Regional ClimateModel projections». Climatic Change, 81, p. 71-95.

BERNAL, M. (2008). Aplicación de un SIG al análisis es-pacial de las tormentas de granizo en el NE de la Pe-nínsula Ibérica; Barcelona: Universitat de Barcelona.(Treball del Màster Oficial en Meteorologia).

BOSHOMS, M. (2008). Tempestes de calamarsa a Catalu-nya. Cap a la creació d’una base de dades d’episodis decalamarsa.Anàlisi temporal per al període (1996-2006); Barcelona: Universitat de Barcelona. (Treballdel Màster Oficial en Meteorologia).

BURGUEÑO, A.; MARTÍNEZ, M.D.; LANA, X.; SERRA, C.(2005). Statistical distributions of the daily rainfall re-gime in Catalonia (Northeastern Spain) fort he years1950-2000.

CAMPINS, J.; JANSÀ, A.; GENOVÉS, A. (2006). «Heavy rainand strong wind events and cyclones in the Balea-rics». Advances in Geosciences, 7 p. 73-77.

CAMPINS, J.; ARAN, M.; GENOVÉS, A.; JANSÀ, A. (2010).

«High impact weather and cyclones simultaneity in Ca-talonia». 8th Plinius Conference on MediterraneanStorms and extreme events in an era of climate change.

CENDRERO, U.; SÁNCHEZ-ARCILLA, A.; ZAZO, C. (2005).«Impactos sobre las zonas costeras». A: MORENO,J.M. (coord.). (2005). Evaluación Preliminar de los Im-pactos en España por Efecto del Cambio Climático; Ma-drid: Ministerio de Medio Ambiente, p. 469-524.

CEPERUELO, M.; RIGO, T.; LLASAT, C.; SÁNCHEZ, J.L.(2008). «Improving hail identification in the EbroValley region using radar observations: Probabilityequations and warning thresholds». AtmosphericResearch, 2008.

CHRISTENSEN, O.B.; CHRISTENSEN, J.H. (2003). SevereSummer Flooding in Europe, Nature, 421, 805-806

–– (2004). «Intensification of extreme European sum-mer precipitation in a warmer climate», Global andPlanetary Change, 44, p. 107-117.

CHRISTENSEN, J.H.; HEWITSON, B. (2007). Regional cli-mate projection. Supplementary material to Ch. 11 ofClimate Change 2007. The Physical Science Basis.Contribution of Working Group I to the Fourth Assess-ment Report of the IPCC.

COPONS, R. 2008. «El risc d’allaus a Catalunya». A: VI-LAPLANA, J.M.; PAYÀS, B. (red.) (2008). RISKCAT: elsriscos naturals a Catalunya. Barcelona: Generalitatde Catalunya, CADS. (Informes del CADS, 6).< http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/informesespecials/2008/el_risc_dallaus_a_catalunya.pdf>

COROMINAS, J.; ALONSO, E. (1984). «Inestabilidad deladeras en el Pirineo Catalán. Tipología y causas».Conferència de presentació. Ponències i comunicacionsde les Jornades de treball sobre la inestabilitat de ves-sants en el Pirineu. Barcelona, p. C.1-C.53

COROMINAS, J.; (1985). «Els riscos geològics». A: His-tòria Natural dels Països Catalans. Barcelona: GranEnciclopèdia Catalana, vol. 3, p. 225-270.

COROMINAS, J.; MOYA, J. (1999). «Reconstructing re-cent landslide activity in relation to rainfall in theLlobregat River basin, Eastern Pyrenees, Spain».Geomorphology, 30(1-2), p. 79-93.

COROMINAS, J., MOYA, J., MASACHS, I. [et al.] (2004). Re-constructing recent landslide activity of Pyreneanlandslides by means of dendromorphological tech-niques. IX Int. Symposium on Landslides. Rio deJaneiro. A: LACERDA, W.A.; EIRLICH, M.; FONTOURA,S.A.B.; SAYAO, A.S.F. (eds.). Landslides: evaluationand stabilisation. Balkema. Vol.1, p. 363-369


CUNILLERA, J., 2009. «Escenaris Climàtics: Indicadorsclimàtics per al seguiment». A: Aigua i canvi climà-tic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya,Agència Catalana de l’Aigua, p. 53-62.

DE CASTRO, M.; MARTÍN-VIDE, J.; ALONSO, S. (2005). «Elclima de España: pasado, presente y escenarios declima para el siglo XXI». A: Moreno, J.M. (coord.)(2005). Evaluación Preliminar de los Impactos en Es-paña por Efecto del Cambio Climático; Madrid: Mi-nisterio de Medio Ambiente, p. 1-64

DELITALA, A.M.S. (2005). «Perception of intense preci-pitation events by public opinion». Nat. HazardsEarth Syst. Sci, 5, p. 499–503.

DELLA-MARTA, P.M.; PINTO, J.G. (2009). «The statisti-cal uncertainty of changes in winter storms overthe North Atlantic and Europe in an ensemble oftransient climate simulations». Geophys. Res. Lett.36: L14703. DOI 10.1029/2009GL038557.

DESSENS, J. (1995). «Severe convective weather in thecontext of a night-time global warming», Geophys.Res. Lett., 22, p. 1241-1244.

DURMAN, C.F.; GREGORY, J.M.; HASSELL, D.C. [et al.](2001). «The comparison of extreme Europeandaily precipitation simulated by a global and a re-gional climate model for present and future clima-tes». Q. J. R. Meteorol. Soc. 127 (573), p. 1005-1015.

EMANUEL, K.A. (2005). «Genesis and maintenanceof ‘mediterranean hurricanes’», Adv. in Geos., 2,p. 217-22.

FISCHER H.W. (1998). Response to disaster: Fact versusFiction and its perpetuation: The sociology of disasters;New York: University Press of America.

FITA, L.; ROMERO, R.; LUQUE, A. [et al.] (2007). «Ana-lysis of the environments of seven Mediterraneantropical-like storms using an axisymmetric, non-hydrostatic, cloud resolving model», Natural Ha-zards and Earth System Sciences, 7, p. 41-56.

FURDADA BELLAVISTA, G. (2006). «Aludes de nieve.Riesgo actual y riesgo futuro». Rev.C&G., 20, 3-4,p. 73-78.

GALLART, F. (2009). «Impactes hidrològics: Canvis tem-porals observats en les sèries de cabals». A: Aigua icanvi climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Ca-talunya; Barcelona: Agència Catalana de l’Aigua,p. 105-114.

GARCÍA, R.; GARCÍA HERRERA, R. (2003). «Sailing shipsrecords as proxies of climate variability over theworld´s oceans». Global Change Newsletter, 53,p. 10-13.

GARCÍA R.; PRIETO M.R.; GIMENO L. [et al.] (1999).«The Archivo General de Indias as a source of cli-matic marine surface information». WMO MarineMeteorology and Related Oceanographic Activities. Re-ports 43. WMO/TD 957, p. 61-69.

GARCÍA-SELLÉS, D; RODÉS, P.; MARTÍ, G. [et al.] (2005).«La reconstrucción de riesgos naturales en el con-texto climático de la miniglaciación. El caso catas-trófico de abril de 1955 en el valle de Toran». Bo-letín Glaciológico Aragonés, 6, p. 61-85.

GARCÍA-SELLÉS, C.; MARTÍ, G.; OLLER, P. [et al.] (2009a).Major avalanche occurrence at regional scale andrelated atmospheric circulation patterns in the Eas-tern Pyrenees, Cold Regions Science and Techno-logy, 59, p. 106-118.

–– (2009b). «Major avalanches in the Eastern Pyreneesand North Atlantic Oscillation». International SnowScience Workshop, Proceedings Davos 2009; Suïssa,p. 48-52.

GAYÀ, M.; HOMAR, V.; ROMERO, R.; RAMIS, C. (2001).«Tornadoes and waterspouts in the Balearic Is-lands: Phenomena and environment characteriza-tion». Atmos. Res., 56, p. 253-267.

GAYÀ, M.; ARÚS, J.; LLASAT, M.C. (en preparació). «Tor-nados and waterpsouts in Catalonia (1950-2009)».Natural Hazards and Earth System Science.

GENOVÉS, A.; PICORNELL, M.A.; CAMPINS, J. (2010). «Ex-plosive cyclogenesis of 23-24 January 2009. Fore-cast from AEMET SREPS». Geophysical ResearchAbstracts, Vol. 12, EGU2010-12459.

GONZALEZ-HIDALGO, J.C.; LÓPEZ-BUSTINS, J.A.; STEPÁNEK,P. [et al.] (2009). «Monthly precipitation trends onthe Mediterranean fringe of the Iberian Peninsuladuring thesecond-half ofthe twentieth century(1951-2000)». Int. J. Climatol., 29, p. 1415-1429.

HAYLOCK, M.R.; HOFSTRA, N.; KLEIN TANK, A.M.G[et al.](2008). «A European daily high-resolutiongridded dataset of surface temperature and preci-pitation». J. Geophys. Res (Atmospheres), 113,D20119, DOI 10.1029/2008JD10201.

HERRERA, S.; GUTIÉRREZ, J.M.; ANCELL, R. [et al.] «De-velopment and Analysis of a 50 year high-resolu-tion daily gridded precipitation dataset over Spain(Spain02)», Int J Climatol. (en procés).

HOFSTRA, N.; HAYLOCK, M.; NEW, M.; JONES, P.D.(2009a). «Testing E-OBS European high-resolutiongridded dataset of daily precipitation and surfacetemperature», J Geophys Res (en premsa). DOI10.1029/2009JD011799.


HOFSTRA, N.; NEW M.; MCSWEENEY, C. (2009b). «Theinfluence of interpolation and station network den-sity on the distributions and trends of climate va-riables in gridded daily data». Climate Dynamics.

HOMAR, V.; ROMERO, R.; STENSRUD, D. et al. (2003a). «Nu-merical diagnosis of a small, quasi-tropical cycloneover the western mediterranean: Dynamical vs. boun-dary factors»,Q.J.R.Meteorol. Soc., 129, p.1469-1490.

–– (2003b). «Tornadoes over complex terrain: An ana-lysis of the 28th August 1999 tornadic event in eas-tern Spain». Atmos. Res., 67-68, p. 301-317.

INUNCAT (2006). Pla especial d’emergències per inun-dacions; Barcelona: Generalitat de Catalunya.

IPCC (2007). Climate Change 2007: The Physical ScienceBasics. Summary for Policymakers. 21 p.

JANSÀ, A.; GENOVÉS, A.; RIOSALIDO, R.; CARRETERO, O.(1996). «Mesoscale cyclones vs heavy rain andMCS in the Western Mediterranean». MAP News-letter 5, p. 24-25.

JANSÀ, A.; GENOVÉS, A.; PICORNELL, M.A. [et al.](2001).«Western Mediterranean cyclones andheavy rain. Part II. Statistical approach». Meteorolo.Appl. 8, p. 43-56.

JOSHI, M.; GREGORY, J.; WEBB, M. [et al.] (2008). «Mec-hanisms for the land/sea warming contrast exhibi-ted by simulations of climate change», Climate Dy-namics, 30 (5), p. 455-465.

KUGLITSCH, F.G.; TORETI, A.; XOPLAKI, E. [et al.] 2010.«Heat wave changes in the Eastern Mediterraneansince 1960». Geophysical Research Abstracts, Euro-pean Geosciences Union.

KUNZ, M.; MOHR, S.; RAUTHE, M. [et al.] (2010). «As-sessment of Extreme Wind Speeds from RegionalClimate Models. Part I: Estimate of Return Valuesand their Evaluation». Nat. Hazards Earth Syst. Sci.,10, p. 907-922.

LACEY, C.; LONGMAN, D. (1997). The Press as Public Edu-cator: Cultures of Understanding, Cultures of Igno-rance. Luton: University of Luton Press, 228 pp.

LIBERATO, M.L.R.; PINTO, J.G.; TRIGO, I.F.; TRIGO, R.M.(2010). «Klaus, an exceptional winter storm overNorthern Iberia and Southern France – a compari-son between storm diagnostics». Geophysical Re-search Abstracts Vol. 12, EGU2010-7319.

LÓPEZ, L.; ORTEGA, E.G.; SÁNCHEZ, J.L. (2007).«A short-term forecast model for hail», Atmos. Res.,83, p. 176-184.

LÓPEZ BONILLO, J.A. (2004). Análisis de tendencias enolas de calor a partir de series largas de tempera-

tura. A: GARCÍA [et al.] (eds.), El Clima, entre el Mary la Montaña; Santander: Publicaciones de la AEC,serie A n.º 4. IV Congreso de la AEC. Serviciode Publicaciones de la Universidad de Cantabria,p. 347-354.

LÓPEZ BUSTINS, J.A.; MARTÍN-VIDE J.; SÁNCHEZ-LORENZO, A.(2008). «Iberian winter rainfall trends based uponchanges in teleconnection and circulation patterns».Global and Planetary Change, 63, p. 171-176.

LÓPEZ-MORENO, J.I.; VICENTE-SERRANO, S.M.; ANGULO-MARTÍNEZ, M. [et al.] (2009a). «Trends in daily pre-cipitation on the northeastern Iberian Peninsula,1955-2006». Int. J. Climatol., publicat en línia,DOI:10.1002/joc.1945.

LÓPEZ-MORENO, J.; GOYETTE, S.; BENISTON, M. (2009b).«Impact of climate change on snowpack in the Py-renees: horizontal spatial variability and verticalgradients». Journal of Hydrology, 374, p. 284-396.

LLASAT, M.C. (2001). «An objective classification ofrainfall events on the basis of their convective fea-tures: application to rainfall intensity in the Nort-heast of Spain». International Journal of Climatology21, p. 1385-1400.

–– (2009). «Chapter 18: Storms and floods». A:WOODWARD, Jamie (2009). In The Physical Geo-graphy of the Mediterranean basin. Oxford Univer-sity Press, p. 504-531.

LLASAT, M.C.; BARRIENDOS, M.; BARRERA, A.; RIGO, T.(2005). «Floods in Catalonia (NE Spain) sincethe 14th century». A: BENITO, G; OUARDA,T.B.M.J., BÁRDOSSY, A. (eds.) «Palaeofloods, hys-torical data & climate variability: Applications inflood risk assessment», Journal of Hydrology 313(1-2), p. 32-47.

LLASAT, M.C.; CEPERUELO, M.; RIGO, T. (2007b). «Rain-fall regionalization on the basis of the precipitationconvective features using a raingauge network andweather radar observations». Atmospheric Research,83, p. 415-426.

LLASAT, M.C.; CUEVAS, G.; MIRALLES, R. (2008b). Im-pacte del canvi climàtic sobre els riscos naturals. Bar-celona: Generalitat de Catalunya, CADS. (Informeintern elaborat per al Grup d’Experts de Canvi Cli-màtic de Catalunya).

LLASAT, M.C.; LLASAT-BOTIJA, M. (2008). «El canvi climà-tic i la percepció de riscos d’inundacions a Catalu-nya». A: TÀBARA, J. David (coord.) (2008). Percepciópública i política del canvi climàtic a Catalunya; Bar-celona: Generalitat de Catalunya, CADS, p. 55-69.


LLASAT, M.C.; LLASAT-BOTIJA, M.; BARNOLAS, M. [et al.](2009a). «An analysis of the evolution of hydro-meteorological extremes in newspapers: the case ofCatalonia, 1982-2006». Natural Hazards and EarthSystem Science, 93, p. 474-482.

LLASAT, M.C.; LÓPEZ, L.; BARNOLAS, M.; LLASAT-BOTIJA, M.(2008a). «Flash-floods in Catalonia: The social per-ception in a context of changing vulnerability»,Adv. Geosci., 17, p. 63-70.

LLASAT, M.C.; LÓPEZ, L.; LLASAT-BOTIJA, M. (2009b).«Social perception of floods in northeastern Spainthrough press data», Natural Hazards and Earth Sys-tem Science, 9, p. 2049–2061.

LLASAT, M.C.; MARTÍN, F.; BARRERA, A. (2007a). «Fromthe concept of »kaltluftropfen» (cold air pool) to thecut-off low. The case of September 1971 in Spain asan example of their role in heavy rainfalls». Meteo-rology and Atmospheric Physics, 96, p. 43-60.

LLASAT, M.C.; MARTÍN-VIDE, J.; LÓPEZ, J.A.; BARRERA-ESCODA, A. (2009c). «Escenaris Climàtics. Consta-tacions de caràcter meteorològic a Catalunya». A:Aigua i canvi climàtic. Diagnosi dels impactes previstosa Catalunya. Barcelona: Agència Catalana de l’Ai-gua, p. 29-41.

LLASAT, M.C.; PUIGCERVER, M. (1992). «Pluies extremesen Catalogne: influence orographique et caracté-ristiques synoptiques». Hydrologie Continentale, 2p. 99-115.

LLASAT, M.C.; RIGO, T.; BARRIENDOS, M. (2003). «The‘Montserrrat-2000’ flash-flood event: A compari-son with the floods that have occurred in the Nort-heastern Iberian Peninsula since the 14th Cen-tury», Int. J. Climatol., 23, p. 453–469.

LLEBOT, J.E. (coord.) (2005). Informe sobre el Canvi Cli-màtic a Catalunya; Barcelona: IEC i Generalitat deCatalunya, Consell Assessor per al Desenvolupa-ment Sostenible.

MANZANO, A. (2009). «Impactes hidrològics: efectessobre la variabilitat hidrològica i els fenòmens ex-trems; exemples de modelització hidrològica d’ai-guats i sequeres en escenaris futurs». A: Aigua icanvi climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Ca-talunya; Barcelona: Generalitat de Catalunya, Agèn-cia Catalana de l’Aigua, p. 153-166.

MARTÍN, M.L.; SANTOS-MUÑOZ, D.; MORATA, A. [et al.](2006). «An objectively selected case study of aheavy rain event in the Mediterranean Basin: A dia-gnosis using numerical simulation». AtmosphericResearch, 81, p. 187-205.

MARTÍN, A.; ROMERO, R.; HOMAR, V. [et al.] (2007).«Sensitivities of a flash flood event over Catalonia:a numerical analysis». Monthly Weather Review,vol. 135, p. 651-669.

MARTÍN VIDE, J.; LÓPEZ BUSTINS, J.A. (2006). «The Wes-tern Mediterranean Oscillation andrainfall in theIberian Peninsula». International Journal of Clima-tology, 26, 11, p. 1455-1475.

MARTÍNEZ, P; OLLER, P. (2004). «Els accidents per allausal Pirineu de Catalunya». Actes de la 1a Jornada Tèc-nica de Neu i Allaus. Insitut Cartogràfic de Catalu-nya. Barcelona, 16 de Juny de 2004.

MARULL, J., (dir.) (2004). La matriu territorial: criterisecològics i mètodes paramètrics aplicats a Catalunya;Barcelona: Barcelona Regional. (CD-ROM).

MCKEE, T.B.; DOESKEN, N.J.; KLEIST, J. (1993). «The re-lationship of drought frequency and duration totime scales». Eight Conference on Applied Climato-logy, 17-22 January, Anaheim, California.

MERINO, A. (2009). «Caracterización termodinámicade la atmósfera en situaciones de granizo en el vallemedio del Ebro y comparación con otras regionesde formación de tormentas»; Barcelona: Universi-tat de Barcelona. (Treball del Master Oficial en Me-teorología).

MORALES, E, J.; ARÚS, M.C.; LLASAT, M.; [et al.] (2009).«A database about the tornadic activity in Catalo-nia (NE Spain) since 1994». 11th Plinius Conferenceon Mediterranean Storms, Barcelona, setembre 2009.

MORENO, J.M. (coord.) (2005). Evaluación Preliminarde los Impactos en España por Efecto del Cambio Cli-mático; Madrid: Ministerio de Medio Ambiente,822 pp.

MOSCATELLO, A.; MIGLIETTA, M.M.; ROTUNNO, R. (2008).«Numerical analysis of a Mediterranean ‘hurricane’over south-eastern Italy», Monthly Weather Review,136, p. 4373-4397. DOI 10.1175/ 2008MWR2512.1

MOYA, J.; COROMINAS, J. (1997). «Condiciones pluvio-métricas desencadenantes de deslizamientos en elPirineo Oriental». 4º Simposio Nacional sobre Taludesy Laderas Inestables. Granada. Noviembre 1997.Vol. 1, p. 199-212.

NISSEN, K.M.; LECKEBUSH, G.C.; PINTO, J.G. [et al.] (enprocés). «Cyclones causing wind storms in theMediterranean: characteristics and links lo large-scale patterns». Natural Hazards and Earth SystemSciences.

OLIVA, M.; LÓPEZ BUSTINS, J.A.; BARRIENDOS, M. [et al.](2006). «Reconstrucción histórica de la oscilación


del Mediterráneo Occidental (WEMO) e inunda-ciones en el Levante Peninsular (1500-2000)». A:CUADRATS et al. (eds) Clima, Sociedad y Medio Am-biente. Publicaciones de la Asociación Española deClimatología, AEC, Serie A, 5, p. 241-250.

OLLER, P.; MUNTAN, E.; MARTURIÀ, J.; [et al.] (2006).«The avalanche data in the Catalan Pyrenees. 20years of avalanche mapping», Proceedings Interna-cional Snow Science Workshop, Telluride (CO, USA),p. 305-313.

PALMER, T. N.; RÄISÄNEN, J. (2002). «Quantifying therisk of extreme seasonal precipitation events in achanging climate». Nature, vol. 415.

PAREDES, D.; TRIGO, R.M.; GARCÍA-HERRERA, R.; TRIGO,I.F. (2006). «Understanding precipitation changesin Iberia in early spring: weather typing and storm-tracking approaches». J. Hydrometeorol., 7, p. 101-113.

PASCUAL, R. (2000). «Granizo en el llano de Lleida».INM. Tempoweb training module.

PEÑA, JC.; GARCÍA-SELLÉS, C., MARTÍ, G., [et al.] (2006).«Análisis de la temperatura en alta montaña: re-ciente descenso térmico invernal en el Pirineooriental y su relación con la circulación atmosfé-rica. Resultados preliminares». A: Clima, Sociedady Medio Ambiente, Publicaciones de la AsociaciónEspañola de Climatología (AEC), Serie A, nº 5, p.261-271, Zaragoza.

PEÑUELAS, J. [et al.] (2009). «Escenaris climàtics:Constatacions biològiques del canvi climàtic a Ca-talunya» A: Aigua i canvi climàtic. Diagnosi delsimpactes previstos a Catalunya; Barcelona: Genera-litat de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua,p. 43-52.

PROHOM, M. (2002). «El uso de los diarios de navega-ción como instrumento de reconstrucción climá-tica. La marina catalana del siglo XIX». InvestigaciónGeográfica, 28; Alicante: Universidad de Alicante,p. 89-104.

RAMIS, C.; LLASAT, M.C.; GENOVÉS, A.; JANSÀ, A. (1994).The October-1987 floods in Catalonia: synopticand mesoscale mechanisms. Meteorological Appli-cations 1: 337-350.

RAMIS, C.; ARÚS, J.; LÓPEZ, J.M.; MESTRES, A.M. (1997).«Two cases of severe weather in Catalonia (Spain): anobservational study». Meteorological Applications, 4,p. 207-217. DOI 10.1017/S1350482797000510.

RAMIS, C.; ROMERO, R.; HOMAR, V. [et al.] (1998). Dia-gnosis and numerical simulation of a torrential pre-

cipitation event in Catalonia (Spain). Meteorol.Atmos. Phys., 69, 1-21.

RAMIS, C.; LÓPEZ, J.M.; ARÚS, J. (1999). «Two cases ofsevere weather in Catalonia (Spain). A diagnosticstudy». Meteorological Applications, 6, p. 11-27.DOI 10.1017/S1350482799000869.

RASILLA, D.; GARCÍA, J.C. (2010). «Decadal variability ofwindstorms in the Gulf of Biscay: classification,trends and links with low frequency patterns».Geop-hysical Research Abstracts Vol. 12, EGU2010-13798.

RAUTHE, M.; KUNZ, M.; KOTTMEIER, Ch. (2009). «Chan-ges in storm climatology over Central Europe deri-ved from a small ensemble of high resolution re-gional climate models». Accepted Met. Z.

RIGO, T. 2004. Estudio de Sistemas Convectivos Mesosca-lares en la zona Mediterránea Occidental mediante eluso del radar meteorológico. Universitat de Barce-lona. (Tesi doctoral).

RIGO, T.; LLASAT, M.C. (2005). «Radar analysis of thelife cycle of mesoscale convective systems duringthe 10 June 2000 event». Natural Hazards andEarth System Sciences, 5, p. 1-12.

ROEBBER, P. J.; SCHULTZ, D.M.; ROMERO, R. (2002).«Synoptic regulation of the 3 May 1999 tornadooutbreak». Weather and Forecasting., 17, p. 399-429.

ROMERO, R.; RAMIS, C.; ALONSO, S. (1997). «Numeri-cal simulation of an extreme rainfall event in Cata-lonia: Role of orography and evaporation from thesea». Quart. J. R. Meteorol. Soc., 123, p. 537-559.

ROMERO, R.; RAMIS, C.; ALONSO, S. [et al.] (1998). «Me-soscale model simulations of three heavy precipi-tation events in the western Mediterranean region»,Mon. Wea. Rev., 126, p. 1859-1881.

SALADIÉ, O. [et al.] (2004). «Variaciones y tendenciasecular de la precipitación en el sistema mediterrá-neo catalán (1901-2000)». A: GARCÍA CODRÓN

[et al.], AEC n. 4, p. 400 i següents.–– (2006). «Análisis de la tendencia de la precipita-

ción de primavera en la cuenca del Pirineo Orien-tal durante el periodo 1896-2003». A: CUADRAT

[et al.] (2006). Clima, Sociedad y Medio Ambiente,AEC n. 5, p. 475 i següents.

–– (2007). «Observar la lluvia en Cataluña: 150 añosde registros». Universitat Rovira i Virgili. (Publica-cions de la URV, col. Recerca, 3).

SÁNCHEZ, J.L.; FERNÁNDEZ, M.V., FERNÁNDEZ, J.T. [et al.](2003). «Analysis of mesoscale convective systemswith hail precipitation», Atmos. Res., 67-68, p. 573-588.


SCHÄR, C.; VIDALE, P.L.; LÜTHI, D. et al. (2004). «Therole of increasing temperature variability in Euro-pean summer heatwaves», Nature 427, p. 332-336

SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA (SMC) (2008).Butlletí anual d’indicadors climàtics. Any 2007.

TÀBARA, J. D. (2005). «Percepció i comunicació del canviclimàtic a Catalunya». A: LLEBOT, J.E. (coord). (2005)Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya; Barcelona:Generalitat de Catalunya, CADS i Institut d’EstudisCatalans, p. 772-815. <http://www.gencat.cat/cads/pdf/iccc/C3.pdf>

TÀBARA, J.D. (coord.) (2008). Percepció pública i políticadel canvi climàtic a Catalunya; Barcelona: Generali-tat de Catalunya, Consell Assessor per al Desenvo-lupament Sostenible de Catalunya. (Documents derecerca, 14).

TURCO, M.; LLASAT, M.C. (2010). «Extreme precipita-tion variability in Catalonia in the period 1951-2003», Natural Hazards and Earth System Science.(en rev.).

ULBRICH, U.; LECKEBUSCH, G.C.; PINTO, J.C. (2009).«Extra-tropical cyclones in the present and futureclimate: a review», Theoretical and Applied Clima-tology, vol. 96, 1-2 (abril, 2009). DOI 10.1007/s00704-008-0083-8, p.117-131.

UN (1987). Report of the World Commission on Environ-ment and Development: Our Common Future. UNDocuments. Transmitted to the General Assembly

as an Annex to document A/42/427 - Developmentand International Co-operation: Environment

UNISDR (2009) UNISDR Terminology on DisasterRisk Reduction [http://www.unisdr.org/eng/termi-nology/terminology-2009-eng.html]

VILAPLANA, J.M.; PAYÀS, B. (coord.) (2008). RISKCAT.Els Riscos Naturals a Catalunya. Informe executiu;Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departamentde la Vicepresidència, Consell Assessor per al De-senvolupament Sostenible, 226 p. (Informes, 6).

WANG, X.L.; ZWIERS, F.W.; SWAIL, V.R.; FENG, Y. (2009).«Trends and variability of storminess in the North-east Atlantic region, 1874-2007». Climate Dynamics,33 (7), p. 1179-1195.

WebsENSEMBLES: http://ensembles-eu.metoffice.com.ECA&D project: http://eca.knmi.nl.IGC: http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/igc/igc_cataleg.html#allaus.IGC, accidents allaus: http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/allaus/igc_allaus_accidents.htmlInforme ACA: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb= true&_pageLabel=P17200198371242729159775&_nfls=false)MEDEX: http://medex.aemet.uib.es/.RINAMED: http://www.rinamed.net.STARDEX: http://www.cru.uea.ac.uk/projects/stardex/reports/STARDEX_FINAL_REPORT.pdf.


7. Riscos associats al clima

Documents

Transcript of 7. Riscos associats al clima