Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALMaig - juny de 2008

77

Els sistemes naturals de les planes de Son i la Mata de Valencia

Després de dos anys de treball decamp i d’estudi de totes les dadesobtingudes, els vint-i-tres equips derecerca que han estat treballat a lesPlanes de Son i a la Mata de València(Pallars Sobirà) han arribat a la darreraetapa dels seu treball i a la Institució jas’han començat a rebre els primersarticles que conformaran un nou volumde la sèrie Treballs de la InstitucióCatalana d’Història Natural, que perprimera vegada se centrarà en l’estudidels organismes i dels sistemesnaturals d’un espai pirinenc.

Només amb les primeres dades ja esposa de relleu l’interessant valord’aquest espai, que possiblementesdevindrà un dels més coneguts delsnostres Pirineus gràcies al’extraordinari esforç realitzat pel

nombrós grup d’investigadors que hihan estat treballant aquest dos darrersanys. Una mostra de la importància dedur a terme aquest tipus de treballs derecerca intensiva i pluridisciplinar d’undeterminat espai, és l’elevat nombre deprimeres citacions, especialmentd’invertebrats, que s’han fet per aCatalunya i per a la península Ibèrica ien el descobriment de més d’una novaespècie d’invertebrats.

La darrera etapa d’aquest projecte seràla publicació dels vint-i-tres articlesque s’estan elaborant, material aquestque incrementarà sensiblement elconeixement d’aquest sector pirinenc ique esperem que contribueixi a facilitarla seva gestió i a mantenir-lo en unestat de conservació d’acord amb elsseus notables valors. <

Projectes

El proper mes de juny s’haprevist celebrar l’Assem-blea General de socis de laICHN.

Un dels punts de l’ordredel dia serà el de larenovació dels càrrecs delConsell Directiu, queenguany correspon a laPresidència, la Tresoreria iquatre vocalies.

D’acord amb el que esta-bleixen els Estatuts i elReglament de règiminterior, poden presentar laseva candidatura per ocu-par un càrrec del ConsellDirectiu tots els socis quetinguin més d’un anyd’antiguitat.

Els socis que vulguin pre-sentar la candidatura aalgun desl càrrecs vacants,poden fer-ho fins al proper23 de maig, adreçant unescrit o un correu electrònica la Secretaria de la Insti-tució, manifestant la sevadisponibilitat per a ocuparun d’aquests càrrecs. Apartir d’aquesta data,juntament amb la convoca-tòria de l’AssembleaGeneral, es trametrà larelació de les candidaturesrebudes.

Per a qualsevol aclarimento informació addicional, nodubteu de posar-vos encontacte amb la Secretàriade la Institució.

Assemblea General2008

22

Cursos naturalistes

Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya

A la pàgina web de la Institució ja es pot tro-bar l’informe Invertebrats que requereixenmesures de conservació a Catalunya. Estracta d’una llista d’espècies d’invertebratsque requereixen l’adopcióde mesures deconservació i de lacorresponent fitxa per a lacada una de les 106espècies seleccionades.

En aquest treball noméss’han tingut en compte 7grups d’invertebratscontinentals: mol·luscs(17 espècies), miriàpodes(12 espècies), odonats (15espècies), ortòpters (19espècies) heteròpters (9espècies), coleòpters (29espècies) i lepidòpters (5espècies). L’informe escomplementa amb la llistad’espècies d’invertebratsdels grups esmentats que ja gaudeixend’algun grau de protecció a Catalunya, ja

sigui en el conjunt del territori o només en undeterminat espai protegit.

En una segona etapa es voldria ampliaraquesta llista a altres grups d’invertebrats,

de manera que desd’aquest NOTÍCIES es volfer una crida als expertsen l’estudi d’invertebratsdels grups que encara nos’han estudiat per tal queparticipin en aquestprojecte i contribueixinamb els seusconeixements a posar derelleu l’interès de la faunainvertebrada i lanecessitat d’adoptar lesnecessàries mesures deprotecció per adeterminades espècies.Tots aquells que vulguinparticipar-hi només calque s’adrecin a la

Secretaria de l’Institució i ja se’ls informaràde com poden fer-ho. <

El cap de setmana del 19 i 20 d’abril es va dura terme el curs naturalista Els grans simisfòssils de Catalunya. La seu del curs va serel Museu Miquel Crusafont de l’InstitutCatalà de Paleontologia, a Sabadell, ondesenvolupen el seu treball com ainvestigadors els professors dels curs, enSergio Almécija i l’Isaac Casanovas-Vilar. Elcentre d’interès del curs estava en conèixerde primera mà com es du a terme una recercapaleontològica sobre els simis que vanpoblar Catalunya al Miocè Mitjà i Superior,ara fa entre 13 Ma i 8 Ma. En aquest sentit,destaca el fet que en cap altre indret de lapenínsula Ibèrica es troben restes fòssils desimis.

Els descobriments realitzats per l’equip del’Institut, han permès descriure espècies comHispanopithecus laietanus, conegut com a“Jordi”, trobat al jaciment de CanLlobateres (Sabadell) als anys 90i, més recentment,Pierolapithecus catalaunicus, elfamós “Pau” trobat als Hostaletsde Pierola l’any 2002. Elscursetistes van poder observar icomparar reproduccions delsfòssils d’aquest dos simis ambd’altres d’actuals, amb humansancestrals fòssils i altres primatsno antropomòrfics. A més de lesinteressants sessions teòriquesque van permetre, en altrestemes, situar el context ambientalon van viure els simis fòssils, esva visitar el laboratori on té llocel procés de preparació dels

materials que es recullen als jaciments per elseu posterior anàlisi i interpretació. Eldiumenge es va visitar els voltants deljaciment de Can Vila, on es van trobar lesrestes del “Pau”, i guiats pels experts, es vafer una petita recerca de fòssils de fauna,utilitzats per datar les capes de deposició dematerials i conèixer el paleoambient associata la presència dels simis. Petites troballesfòssils de vèrtebres de grans mamífers,mandíbules de conills o closques detortugues van arrodonir la part pràctica delcurs.

Cal felicitar els professors per l’entusiasmeque van transmetre i seguir les properespublicacions de l’equip de l’Institut Català dePaleontologia que seran, com ja ens vanavançar, de gran interès amb descripcions denoves espècies. <

Botanics. Royal BotanicGarden Edinburgh, núm.32. Primavera 2008. 15 p.

Cenma. La revistad’estudis de la neu i de lamuntanya d’Andorra, núm.1. 1r semestre de 2008.62 p.

33

Consell Directiu

El Premi de Medi Ambient 2008, que convo-quen conjuntament l’Institut d’EstudisCatalans i l’Obra Social Caixa Sabadell, hacorrespost enguany a l’ecòleg JosepPeñuelas, president de la Institució Catalanad’Història Natural. El guardó es lliurà el 2d’abril passat, a la sala d’actes de CaixaSabadell, i s’avançà a la celebració delsPremis Sant Jordi 2008, corresponents alLXXVII Cartell de premis i de borsesd’estudi, de l’IEC.

Josep Peñuelas (Vic, 1958) és llicenciat enbiologia i farmàcia i doctor cum laude enecologia. Actualment, és investigador delConsell Superior d’Investigacions Científi-ques (CSIC) i del Centre de RecercaEcològica i Aplicacions Forestals (CREAF),entitat creada l’any 1987 entre la Generalitatde Catalunya, la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) i l’IEC. Dirigeix la Unitatd’Ecofisiologia i Canvi Global CSIC-CEAB-CREAF i és un autor citat freqüentment(highly cited) segons l’ISI Essential ScienceIndicators en ecologia i medi ambient, enbiologia vegetal i animal i en el conjunt detots els camps científics. És especialista enecofisiologia i estudia les interaccions entrebiosfera i atmosfera. Entre els temes detreball que ha desenvolupat recentment hiha el canvi global, el canvi climàtic, lacontaminació atmosfèrica, la teledetecció,l’ecofisiologia vegetal i el funcionament il’estructura dels ecosistemes mediterranis.És president de la ICHN des del 2004 iconseller del Consell Assessor per alDesenvolupament Sostenible (CADS).

El Premi de Medi Ambient, reconeix investi-gadors o institucions de les terres dellengua catalana per la trajectòria d’estudis,investigació i difusió del coneixement enalguna de les disciplines de les ciènciesambientals relacionades amb aspectes so-cioeconòmics del medi ambient, la plani-

L’ecòleg Josep Peñuelas guanya el Premi de Medi Ambient 2008

ficació i ordenació territorials i l’educacióambiental.

El jurat decidí atorgar el premi, per unanimi-tat, a Josep Peñuelas perquè és «uninvestigador de gran prestigi científic inter-nacional en el camp de l’ecologia i el mediambient» i perquè ha destacat en «posar enevidència mecanismes ecofisiològics lligatsal carboni i a l’oxigen en la distribució deplantes, l’emissió per aquestes de compos-tos orgànics volàtils i en desenvolupartècniques de teledetecció».

L’acte de lliurament del premi fou presiditpel secretari general del Departament deMedi Ambient i Habitatge, Eduard Pallejà; elpresident de l’IEC, Salvador Giner; el presi-dent de Caixa Sabadell, Lluís Brunet, il’investigador del CREAF Ferran Rodà. En eltranscurs de l’acte, el premiat pronuncià laconferència «Components biològics negli-gits del canvi global». <

Journal of Iberian Geology.An International Publicationof Earth Sciences, vol 34,núm. 1 (2008). 158 p. ISSN(print): 1698-6180. ISSN(online): 1886-7995.

La conservació del patri-moni natural i labiodiversitat. VI Jornadessore l’Alta Garrotxa. 31 demaig i 1 de juny de 2007.JOSEP VILA (ed.). Universitatde Girona, març de 2008.198 p. ISBN: 978-84-8458-266-3.

Tal com us varem anunciar, l’InstitutMenorquí d’Estudis i la ICHN hanorganitzat una trobada en commemoraciódel 75è aniversari de la visita de la ICHN aMenorca

Aquesta trobada tindrà lloc Menorca, elsdies 6, 7 i 8 de juny. El programa provisionalés el següent:

Divendres19.00 h. Recepció a l’Ajuntament de Maó.Xerrada: 75è aniversari de la visita (Històriade la Ciència). J. M. Vidal i J.M. Camarasa.

Dissabte10.00 h. Visita a l’IME. Xerrada: Què ésl’OBSAM? Sergi Marí o David Carreras

Commemoració del 75è aniversari de la visita de la ICHN a Menorca

11.30 h. Excursió a Mongofra. Itinerari perconèixer la gestió en diverses tipologies dezones humides. Ses Salines de Mongofra i laBassa dets Armaris. Joan Lluís Pretus i PereFraga.14.00 h. Dinar19.00 h. Conferència a l’Ateneu de Maó.Xerrada d’un representant de la ICHN.

Diumenge10.00 h. Excursió a s’Albufera des Grau.Exemples de projectes de gestió del ParcNatural. Carles Santana o Miquel Truyol.14.00 h. Dinar16.00 h. Excursió al sistema dunar de SonSaura del Nord. Recuperació d’un espaidegradat. Francesc X. Roig. <

Premis per a estudiants

Els membres del jurat constituït per RoserCampeny, Moisès Guardiola i Joan Pino,atorgá el Permi per a estudiants convocat perla Institució Catalana d’Història Natural(convocatòria de l’any 2008), al treball: El

L’Institut d’Estudis Catalans convoca premisamb l’objectiu de distingir obres i investiga-dors en tots els àmbits de la ciència i de lacultura catalanes.

Podeu consultar les bases i el cartell a l’adre-ça http://www.iec.cat/gc/

El termini d’admissió decandidatures és el 5 dedesembre de 2008, a les 13hores. El lliurament dels premistindrà lloc el 22 d’abril de 2009.

La ICHN convoca per trentenavegada el premi per aestudiants a un treball sobre elpatrimoni natural.

Si es tracta d’obres, hand’ésser inèdites, llevatd’aquelles en les bases de lesquals s’indiqui el contrari,

executades abans d’aquesta convocatòria iredactades en català. Cada obra pot ésserpresentada únicament a un dels premis. Lesobres ja premiades per l’Institut o per altri enconcursos anteriors, així com les subvencio-nades per l’Institut, no poden ésserconsiderades.

Les obres aspirants a cada premihan d’ésser presentadesmitjançant exemplar imprès únic ien suport digital, mitjançant CD,a la seu principal de l’Institut(carrer del Carme, 47, 08001Barcelona), amb les indicacionssegüents: nom, adreça, telèfon iNIF de l’autor i premi a quèaspira l’obra, tant a l’exemplarimprès com al CD, i han d’anaracompanyades d’una declaracióque el treball s’ajusta a aquestescondicions. <

LXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC

poblament vegetal del Massís del Montgrí,les illes Medes i l’antic Estany deSobrestany, de Miquel Jover Benjumea.En una propera edició, us oferirem un resumd’aquest treball. <

L’Atzavara. Butlletí de laSecció de CiènciesNaturals del Museu deMataró, núm. 16. Canviclimàtic. Ajuntament deMataró, 2008. 79 p.

Manual. Serie manualesEUROPARC-España 2008.Planificar para gestionarlos espacios naturalesprotegidos. Ed. FUNDACIÓN

FERNANDO GONZÁLEZ

Bernáldez. 120 p.

4

5(Continua)

Detall del rascler modelat per l’aigua a lesvetes de sal a Cardona

La muntanya de Salde Cardona, amb elrunam vell treient elcap per la dreta

Carme Casas i Guillem Mas a la finca d l’Avenc

Delegació del Bages

El dissabte 29 de març vam fer una excursióatípica; en comptes d’anar a caminar per lamuntanya vam optar per fer-ho per la planadels Monegros. L’itinerari a peu va començaral restaurant el Ciervo, a la vora de l’A-2 mésenllà de Bujaraloz, per dirigir-nos cap al sudtravessant el que probablement és el millorrelicte de bosc al cor eixut i guixenc de lacomarca de Monegros fins a trobar la Saladade la Playa, la més gran de les llacunes en-dorreiques de la plana de Bujaraloz-Sástago.En aquesta vasta extensió d’horitzonsamplis, despoblada, alterada només persuaus onades del relleu, la colla de la ICHN-Bages, més que caminar, semblàvem navegarcom un vaixell per un mar ressec.

Només dues espècies d’arbres suporten l’ari-desa del lloc combinada amb el clima conti-nental de temperatures extremades, l’exposi-ció al vent i el guix al sòl: la savina turífera(Juniperus thurifera) i el pi blanc (Pinushalepensis). Aquestes dues gimnospermesconíferes, de fullatge persistent, són l’origendel topònim Monegros que actualmentsembla ben poc encertat. Enmig creixen unsarbustos d’aspecte entre el d’una ginesta i eld’un equiset i amb flors extremadamentsimples, les èfedres (Ephedra sp.), elsdarrers representants d’un grupd’espermatòfits filogenèticament molt antic,independent tant de les coníferes com de lesangiospermes. Entre les plantes gipsícoles,especialistes en suportar el sòl guixenc, s’hicompten el ruac (Ononis tridentata), latrincola(Gypsophilahispanica), el romerblanc(Helianthemumsyriacum) iHelianthemumsquamatum.

La vida vegetal alsMonegros és unestira-i-arronsa ambl’aridesa. Enguanyles pluges i laprimavera hantornat a ser gasives.La naixença i laflorida de plantesanuals als terrenysen guaret i alsmarges han estatpobres. Però als

erms destacaven dues herbes de flors espec-taculars, l’adonis (Adonis microcarpa), unaplanta arvense de la família ranunculàcies,anual i de vistoses flors grogues, i la nadalamenuda (Narcissus dubius), un narcís deboniques flors blan-ques i fulles llargues,planes i de color blavís que emergeixen delbulb soterrat.

La Salada de Bujaraloz era ja, a finals demarç, ben seca. No era pròpiament la llacunaque s’esperava, sinó una planura de fangcoberta de cristallets de sal, tot i que unessetmanes abans havia estat plena d’aigua.Quedava aigua només a la bassa més fonda,construïda per bombar l’aigua de la llacunacap a les salines. No es tractava realmentd’aigua, sinó de salmorra amb un contingutde 140 grams de clorur —que equivalen a 230grams de sal— per litre. Un cinyell d’halòfitsamb cirialeres, limòniums, salats i franquè-nies envolta la llacuna i s’hi endinsa. Unacolònia de gralles (Corvus monedula) portaanys establerta al gran edifici desballestatque havia servit durant el temps de funciona-ment de les salines.

Grans extensions de Monegros, des de Can-dasnos fins a Bujaraloz, s’han transformat enregadius que produeixen un blat migrat acanvi de l’aportació de molta aigua, o queesperen un blat de moro que necessitarà regquasi continu per sobreviure sota un sol dejustícia i sense pluja. Als secans llaurats isembrats a l’hivern, enguany, com passasovint, no es collirà res. Tanta inversiód’aigua i de terreny per tan miserable collitaés, certament, un mal negoci per tots costats,també per l’ambiental. No valdria la penadeixar lliures aquests terrenys i paisatges?

A la tarda varem visitar a correcuita la serretaNegra o vedat de Fraga. Aquí varem interpre-tar la vegetació, una garriga de garric, arçot,llentiscle i ginesta vimenera que, sumant-hi elpi blanc, aconsegueix un recobriment mésgran que la bosquina de l’àrea de Bujaraloz.Vam fixar-nos també en els nòduls de sílex

Sortida als Monegros

Adonis microcarpa

Nadala menuda(Narcissus dubius)

Examinant una savina turífera i, als seus peus, una èfedra vera.

Medi Ambient. Tecnologia iCultura, núm. 41. Salut iqualitat de l’aire. Desem-bre de 2007. Departamentde Medi Ambient iHabitatge, Generalitat deCatalunya, 2007. 105 p.Http://www.gencat.es/

mediamb/revista.

6

incrustats a la roca calcària lacustre. Del pa-tró de fractura concoïdal del sílex —que vampoder experimentar— va néixer la primeratecnologia punta, ja als temps reculats delPaleolític.

El despoblament humà de l’àrea així coml’abundància de conills —en són testimoniels seus excrements que s’acumulen aquí iallà— permeten que la fauna hi sigui més

abundant del que podria pensar-se. Entre elsanimals van cridar-nos especialment l’aten-ció un parell de voltors (Gyps fulvus) queplanaven damunt els nostres caps mentreobservàvem la serreta Negra i els escarabatsbutllofers (Meloe majalis), grossos, amb elsèlitres curts i el cos negre amb frangesvermelles, vistosos i molt abundosos aalguns indrets de brolla gipsícola. <

El diumenge 30 de març la delegació delBages de la ICHN va contribuir a l’organit-zació de la plantada d’arbres a Manresa,prop del riu Cardener al lloc conegut com lafàbrica Blanca del barri de Sant Pau, al suddel nucli urbà. La plantada a Manresa va seruna de les 35 realitzades arreu del país sota elpatrocini de Catalunya Ràdio i de la Funda-ció Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.D’altres llocs propers de plantada simultàniavan ser l’aiguamoll de la Bòbila a Santpedor iel coll de can Massana de Montserrat, alterme del Bruc, ja a la comarca d’Anoia.

L’Ajuntament de Manresa, amb recursos idedicació plena, contribuí molt positivamental bon funcionament de la plantada aManresa. Florenci Vallès dirigí la qüestió delsarbres i arbustos. La gent de la ICHN, a mésde mà d’obra i d’organització, vam posar-hiels coneixements botànics per establir quinaespècie, a quin lloc i perquè, i per donarexplicacions als assistents.

Plantem el futur

Es van plantar a 4 àrees al llarg d’un dels iti-neraris de natura de Manresa; el que sortintdes del Pont Vell, al barri Vell de la ciutat, vaper la riba esquerra del riu Cardener i permetdesprés seguir o bé per la costa del Malbaçcap a les Arnaules, Viladordis i el riu Llobre-gat, o bé, travessant el Cardener, endinsar-secap a la vall de la riera de Rajadell. S’hi vanplantar arbres com l’alzina i el pi pinyer al llocmés allunyat del Cardener i, a les àrees mésfèrtils, roures, freixes de fulla petita —potserl’arbre més representatiu del bosc de riberadel Cardener—, salzes i aurons blancs inegres, i arbustos com el llentiscle, el garric,la ginesta i l’aladern a la part eixuta i elsaüquer, el sanguinyol, l’arç blanc, el tamariui el gatell a la més humida. D’aquesta maneraes va donar a conèixer aquest nou camí perfer a peu.

Tot plegat va ser un èxit de participació, bonambient, feina feta i esperem que també deresultats futurs. <

La UCECN ofereix en la seva cinquena edició23 cursos alhora, així com pràctiques decamp i excursions diàries a l’Aiguabarreig.Els cursos es concentren del 6 al 13 de juliol ihi donaran classes i conferències 50 profes-sors vinguts d’arreu els Països Catalans,Europa i Amèrica.

Entre els cursos hi ha des de gestió d’espaisfluvials fins a l’estudi i gestió de la faunainvertebrada, entre moltes altres temàtiques.La Universitat acollirà també diferentsesdeveniments, entre ells el Primer Congrésde Turisme de Papallones i Insectes, la II

Delegació de la Franja de Ponent

Cinquena edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de laNatura

Mostra Internacional de Fotografia i Docu-mental de Natura, la segona Jornada d’Ètniesdel Món, dedicada als Tehuelxes de la Pata-gonia o l’Assemblea mundial de NaturalistsWithout Borders —Naturalistes senseFronteres.

Els socis de la ICHN tenen un descompte del50 % en la matrícula i l’allotjament de franc.

Per a més informació, adreceu-vos a:www.ucenatura.cat o bé truqueu al telèfon973 780 009. <

Naturalistes sense Fronteres i la UCECNofereixen un nou programa de cursosinternacionals a diferents països d’Amèricadel sud, des de Puerto Rico a la Patagoniaargentina.

Els cursos treballen intensament i ambpràctiques de camp diàries tota mena detemes de la conservació i recerca de la faunaal Neotròpic: reintroducció del cocodril de

Curs a la selva ennuvolada veneçolana

l’Orinoco, còndor dels Andes, tití lleó daurato recuperació de coralls entre molts altres.

El primer d’aquest nou programa de cursoses farà al maig amb destí a la Selva ennuvo-lada i els Llanos de Veneçuela. Es tracta de latercera realització d’aquest curs i en ell elprograma inclou estudiar de prop i en maespècies emblemàtiques de la fauna com araels colibrís o els caimans. El curs es divideix

Mètode. Revista de difusióde la investigació. Hivern2007/2008, núm. 56.Universitat de València,2008. 148 p.

7

en dues àrees bendiferenciades. En primer lloc elsLlanos de Veneçuela ons’estudia fauna com ara elscocodrílids, el Capibara, la grandiversitat de felins, rat-penats,serps i ocells.

Tot seguit al parc nacionalHenri Pittier es recorre la selvaennuvolada. Des de lesorquídies i bromèlies a dojo fins la seva

costa caribenya ones treballen lestortugues marines iels dofins.

Aquest curs estàaltamentsubvencionant,aprofiteu lesdarreres places! <

Saltarín coladehilo

A la web del GENM www.joseplainez.org,es publica al catàleg de l’ornitofàuna de lacomarca, la descripció dels pícids o picotsque poblen el Moianès. Ens troben davantd’uns ocells originals i de costums bastantdesconegudes per la majoria de la gentdonat que la seva vida generalment

Delegació d’Osona - GNO

transcorre a la ombra dels arbres del bosc. Elelevat percentatge de massa forestal quecobreix el Moianès fa que sigui un habitatde preferència per alguns espècimensd’aquesta família. Cal remarcar la probableexpansió a la comarca del picot negre. Unaespècie en perill de desaparèixer. <

Delegació de la Garrotxa

Projecte de l’Atles d’orquídies de la Garrotxa

La delegació de la Garrotxa de la ICHNtreballa aquest anys en el «Atles d’orquídiesde la Garrotxa». Es tracta d’un projecte en elque ja participen unes 30 persones, algunesamb coneixements botànics i altres sense. Mitjançant sortides col·lectives de formació(fins al moment ja s’han fet 4 sortides), unallista de distribució que permetl’assessorament sobre les fotografies que lagent fa i diferents documents penjats a lapàgina web de la delegació tothom vareconeixent i identificant les diferentsespècies d’orquídies que van florint a lacomarca i ressol els dubtes . 

Els voluntaris que participen assumeixen uno més quadrats de UTM de 5 x 5 km de lacomarca i van fent un seguiment de lesdiferents orquídies que hi surten. A part, esfa un seguiment perquè no quedi capquadrat sense prospectar, i així asseguraruna bona cobertura de tota la comarca aaquesta escala. Per això també s’organitzen oels participants queden ells per ferprospeccions a les zones que encara nodisposen de cites. 

Fins al moment, i comptant Orchis conicaque ha estat l’última orquídia que s’halocalitzat a la comarca, ja són 42 espècies deles quals s’han trobat exemplars garrotxins.Totes les cites dels participants es guardenen una base de dades, amb les dadesd’interès i les imatges digitals de cada citacióque la validen. 

Al web de la delegació ja es pot consultaruna bona part de les fitxes descriptives (ambles millors fotografies dels participants) i delsmapes de distribució amb les citacions

existents fins al moment. Alguns documentsels pengen els mateixos participants:característiques de les orquídies, fenologia,pol·linització... i fins i tot algun vídeo de lessortides. 

El projecte té com a objectius implicar lapoblació en projectes de recerca i millorar elconeixement de la família de les orquídies a laGarrotxa. A finals d’any, quan s’acabi lacampanya, s’editarà el segon volum de les«Monografies del Patrimoni Natural de laGarrotxa», que incorporarà totes les citacionsi els mapes de distribució de cada espècie. <

Mineralogistes de Catalu-

nya. Grup MineralògicCatalà, 2008/1. 62 p. ISSN:1132-7022.

Minerals i Mines de la

Conca de Bellmunt delPriorat. JOAN ABELLA I CREUS.Febrer de 2008. 128 p.ISBN: 978-84-612-1312-2.

8

Sortida del Màster «Conservació i gestió de la flora i dels hàbitats» de laUniversitat de Barcelona

El passat 15 d’abril es va desenvolupar a laGarrotxa una sortida pràctica del màster«Conservació i gestió dela flora i dels hàbitats»de la Universitat deBarcelona. Primer esva fer una breu diagnoside l’estat actual delpatrimoni botànic de lacomarca i del seu grau deconeixement ia continuació es vaexplicar l’estratègia, leslínies de recerca i elsprogrames deconservació que estàdesenvolupant ladelegació de la Garrotxarespecte a flora ivegetació, i com aquestss’articulen amb lesadministracions ambcompetències en matèria de conservació.

Després d’aquesta breu introducció es varecórrer el Parc Nou i els paratges de laMoixina i el Triai, una de les zones mésinteressants de la comarca des del punt de

vista botànic però que a la vegada, en situar-se a la perifèria de la ciutat d’Olot, també és

una de les zones més vulnerables i afectadesper nombroses activitats. A la sortida es vanveure «in situ» espècies i comunitatsvegetals amenaçades, espècies invasores,problemàtiques, actuacions de conservació igestió d’hàbitats. <

Grup de treball Oxygastra

Els dies 19 i 20 d’abril es van desenvoluparles III Jornades Odonatològiques del grupOxygastra, que en aquesta ocasió i perprimer cop es van realitzar fora de Barcelona,en concret, al Museu Comarcal del Montsiàa Amposta. Hi van assistir 11 membres delgrup acompanyts molts d’ells per les sevesfamílies.

Les Jornades varen començar el dissabte ales 10 del matí aproximadament a una de lesaules del Museu amb un taller sobretècniques de identificació d’exúvies a càrrecde Paul Müller.

El professor Müller vamostrar als assistents lametodologia,equipament ibibliografia que utilitzaper a la identificació dela gran quantitatd’exúvies que col·lectacada temporada.

També va mostrar comprocedeix a lapreparació iconservació delsexemplars.

A continuació el grupes va traslladar a la salad’actes del Museu ones va celebrar unareunió del grup

Oxygastra. A continuació i en la mateixa sala,David Vilasís portà a terme la seva xerradasobre fotografia d’exúvies i edició ambl’aplicatiu Photoshop CS3.

En David va mostrar les múltiples utilitats del’aplicatiu per millorar o modificar les fotogra-fies d’acord a la conveniència de l’usuari.

Aproximadament a les 14 hores es van donarper finalitzades aquestes III Jornades ambuns resultats molt satisfactors tant pel que faa l’interès dels tallers i la xerrada com perl’assistència de membres del grup. <

III Jornades Odonatològiques del grup Oxygastra

I Jornades Catalanes deConservació de Flora

La I Jornades Catalanesde Conservació de Floratindrà lloc a Blanes (laSelva) els propers dies 2 i3 de juny de 2008. LesJornades tractarand’aspectes de recercacientífica en ciència de laconservació de la biodiver-sitat vegetal així com delsprojectes de conservacióque es duen a terme.

Atès que es tracta de laprimera vegada que tenenlloc aquestes Jornades, espreveu la presentació demodels de gestió i conser-vació de flora que es portena terme a d’altres comuni-tats autònomes o països, iun debat sobre com calorientar la conservació deles plantes a Catalunya enun futur.

Per a més informació iinscripcions es pot consul-tar la pàgina web http://mediambient.gencat.net/

cat/el_medi/natura/Jornades_flora.jsp

9

La Societat Catalana de Fotògrafs de Natura,recentment creada com a grup de treball de laICHN, anuncia la presentació del seu cicle deprojeccions de fotografia naturalista, a la seude l’IEC.

Coneguda la vocació naturalista de la SCFN,expressada en la seva declaració fundacio-nal, les exposicions dels treballs dels seusmembres volen incidir especialment en lapreservació, l’estudi i la divulgació delsvalors naturals.

Cicle de projeccions de fotografia de natura

La primera sessió anirà a càrrec de FrancescMuntada sota el títol Mirades: El que tenimi no podem perdre i tindrà lloc el properdimecres 14 de maig, a les 19 h.

La segona sessió,a càrrec de Jordi Bas, ver-sarà sobre Què hi ha darrera les fotografiesd’animals salvatges? Aventures i desven-tures d’un fotògraf de Natura i tindrà lloc, eldijous 19 de juny, també a les 19 hores.

Us hi esperem! <

El dimarts 27 de maig es durà a terme a la SalaPrat de la Riba de l’IEC una trobada científicaper valorar l’interès natural dels prats, elsconreus, les brolles i les màquies de Collse-rola i debatre les mesures de conservació igestió necessàries per preservar aquestsvalors naturals.

Tot i que els prats, els conreus, les brolles iles màquies de Collserola han estat forçaestudiats i es disposa de dades de seguimentde diversos components del seu medi naturalforça completes, també són els que menyss’han valorat i, a diferència dels espaisforestals, el seu interès no sempre ha estatadequadament tingut en compte en elsdiferents instruments normatius i de planifi-cació que incideixen sobre Collserola. Lasituació perifèrica d’aquests ambients tambéha propiciat que siguin els més afectats perdiversos tipus de pressions i impactes.

S’ha convidat a participar-hi tots els cientí-fics que han realitzat algun treball de recercaa Collserola o en el seu entorn immediat i,

també, els científics que han treballat enespais amb unes característiques similars iels representants de les institucions i entitatscientífiques que actuen a Collserola.

Durant la trobada es faran diverses presenta-cions dels resultats obtinguts en els treballsde recerca sobre organismes i sistemes ques’hagin desenvolupat en els prats, els con-reus, les brolles i les màquies, i els mosaicsque constitueixen, de l’entorn de la serra deCollserola i, com a resultat final de la trobadas’elaborarà un document de Propostes de lacomunitat científica per a l’estudi i protec-ció dels prats, conreus, brolles i màquies deCollserola.

Per qüestions d’organització, l’assistència aaquesta trobada es limita als experts queexpressament ha convidat la ICHN. De totamanera, també hi ha la possibilitat de que elssocis de la Institució que hi estiguin interes-sats, puguin assistir-hi si prèviament s’hiinscriuen a través de la Secretaria(ichn@iec.cat). <

Propostes de la comunitat científica per a la conservació dels prats, elsconreus, les brolles i les màquies de Collserola

Legislació

Andorra

Decret del 5-3-2008 pel qual s’aprova el reglament de la pesca. BOPA núm. 24 del 12 de marçdel 2008.

Catalunya

Ordre AAR/60/2008, de 12 de febrer, per la qual s’estableixen mesures excepcionals i urgentsper a la protecció i recuperació del banc natural de petxina lluent (Callista chione) localitzat ala zona compresa des del Masnou fins a Blanes. DOGC núm. 5077 del 25 de febrer del 2008.Decret 41/2008, de 26 de febrer, de modificació dels límits del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa, de declaració de reserves naturals parcials i de concreció topogràficade l’àmbit territorial del Parc Natural i de les seves reserves naturals. DOGC núm. 5081 del 29de febrer del 2008.Resolució MAH/698/2008, de 5 de març, per la qual es fixen les espècies pescables, elsperíodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a les aigüescontinentals de Catalunya per a la temporada 2008. DOGC núm. 5090 del 13 de març del 2008.

Congressos i reunionsRevista de la Academia

Canaria de Ciencias. FoliaCanariensis AcademiaeScientiarum. Vol. XVIII,núms. 3-4 (2006). 199 p.ISSN: 1130-4723.

L’observació i el traç.Dibuixos botànics. JOAQUIM

CONCA I GRAU. Monografiesd’Eina, núm. 8. Barcelona,febrer de 2008. 104 p.ISBN: 978-9850-077-6.

(Continua)

Grup de treball - Societat Catalana de Fotògrafsde la Natura

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Han col·laborat en laredacció d’aquestNOTÍCIES:Jordi Badia, CarmeCasas, Guillem Chacon,Gregori Conill, JosepGermain, Pere Luque,Roger Eritja, XavierOliver, Andreu Salvat iFlorenci Vallès.

Sessións científiques

Dimarts 20 de maig de 2008, de 12 a 14 h, Sala d’Actes de Ciències UAB/CREAF.Biodiversitat i canvi global: el cas de les papallones, a càrrec de CONSTANTÍ

STEFANESCU, Museu de Granollers.

Cursos naturalistes

17 i 18 de maig de 2008. Els cetacis de Catalunya, a càrrec d’ALBERT LÓPEZ, psi-còleg i entrenador de dofins, Projecte NINAM i de GEMMA GONZÀLEZ, biòloga,Projecte NINAM.

24 i 25 de maig de 2008. Biologia i conservació del trencalòs (Gypaetus barbatus), acàrrec d’ANTONI MARGALIDA, Grup d’Estudi i Protecció del Trencalòs (GEPT).

28 i 29 de juny de 2008. Introducció als nudibranquis i opistobranquis mediter-ranis, a càrrec de JOSEP M. DACOSTA i MIQUEL PONTES, Grup d’Estudis de MareNostrum; ENRIC MADRENAS, fotògraf submarí i GUILLEM MAS, Nereo.

12 i 13 de juliol de 2008. TICs a l’abast. La descoberta de la natura amb el suportde les noves tecnologies de la informació, a càrrec d’ALFONS RASPALL (amb lacol·laboració de JOAN MANEL RIERA, ENC).

Per a informació i inscripcions consulteu el programa imprès o bé l’adreça http://ichn.iec.cat/activitats.htm

Delegació d’Osona - GNO

11 de maig de 2008. Cicle de descoberta del Territori; El Salt del Mir i la sevafageda, Santa Maria de Besora.8 de juny de 2008. El Bosc del Llopart, espai amb acord de Custòdia delTerritori. Sortida conjunta amb la delegació de la Garrotxa. Sant Pere de Torelló.Per a més informació i inscripcions truqueu al 669 798 555 o escriviu a l’adreçanepta40@hotmail.com.

Ordre AAR/140/2008, de 31 de març, per la qual s’estableixen mesures complementàriesde regulació de l’extracció de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors dellitoral català. DOGC núm. 5107 del 9 d’abril del 2008.

País Valencià

Ordre de 12 de febrer de 2008 de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme iHabitatge per la qual es declaren quatre reserves de fauna a la Comunitat Valenciana.DOCV núm. 5719 del 7 de març del 2008.Ordre d’11 de març de 2008, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme iHabitatge, per la qual es declaren 14 noves microreserves vegetals i s’amplia lamicroreserva vegetal de Cala Argilaga, a la província de Castelló. DOCV núm. 5738 del 9d’abril del 2008.RET 40/2008, de 4 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el Pla de Recuperació de laSilene d’Ifac a la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 5739 del 10 d’abril del 2008.

Delegació del Bages

Sortides Naturalistes de Llevant a Ponent de Catalunya.17 de maig, la cova del Toll i la Sauva Negra7 de juny, el congost de Mont-rebei5 de juliol, el massís del Carlit

Cal apuntar-s’hi, com a mínim dos dies abans, trucant al telèfon 938 788 608 oenviant un correu electrònic a ichnbages@infonegocio.com. Podeu consultar elprograma complet a l’adreça http://ichn.iec.cat/agenda.htm.

Grup de treball Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura

Cicle de projeccions de fotografia naturalista

Dimecres 14 de maig, a les 19 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Mirades: El quetenim i no podem perdre, a càrrec de FRANCESC MUNTADA.

Dijous 19 de juny de 2208, a les 19 h, a la Sala Pere Coromines de l’IEC. Què hi hadarrera les fotografies d’animals salvatges? Aventures i desventures d’un fotògrafde Natura,a càrrec de JORDI BAS.