7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

14
INTERIOR HOLANDÈS Documentació general Catalogació: Autor: Joan Miró Títol: Interior holandès I Cronologia: 1928 Estil: surrealisme Localització: Museu d’Art Modern(Nova York) Anàlisi material: Suport: Tela Tècnica: oli Dimensions: 92 x 73 cm

Transcript of 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Page 1: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

INTERIOR HOLANDÈS Documentació general

Catalogació:Autor: Joan MiróTítol: Interior holandès ICronologia: 1928Estil: surrealisme Localització: Museud’Art Modern(Nova York)

Anàlisi material:Suport: TelaTècnica: oliDimensions: 92 x 73 cm

Page 2: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Joan Miró (1893-1983)Pintor, escultor, grabador i ceramista espanyolConsiderat un dels màxims representants del realisme

1907: Assisteix a l'Escola de Comerç de Barcelona, i al mateix temps a l'Escola Superior d'Arts Industrials i Belles Arts (la Llotja), fins al 1910. 1918: Forma part de l'Agrupació Courbet, juntament amb Josep Llorens Artigas, J.F. Ràfols, E.C. Ricart, Rafael Sala, Francesc Domingo i Marià Espinal, tots ells alumnes de l'Escola Galí i del Cercle Artístic de Sant Lluc. Primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona.

1920 : Va a París per primera vegada, on Josep Dalmau intenta organitzar-li una exposició. Visita Picasso. Paris --> la seva obra es torna més onírica coincidint amb els punts del surrealisme i introduint-se en el moviment

Page 3: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

1939 : A l'estiu deixa París i lloga una casa, Clos des Sansonettes, a Varengeville-sur-Mer, Normandia, on s'està fins al maig de 1940.

1947 : Va per primera vegada als Estats Units, on ha de fer una pintura mural per a la Gourmet Room del Terrace Plaza Hotel de Cincinnati. Durant l'estada a Nova York freqüenta el taller de Stanley W. Hayter, Atelier 17, on aprofundeix en les tècniques del gravat. Participa en l'exposició "Le Surréalisme en 1947: Exposition internationale du surréalisme", a la Galerie Maeght de París, organitzada per André Breton i Marcel Duchamp.

1950: torna a Barcelona

1975: Fundació Joan Miró (Barcelona)

Joan Miró (1893-1983)

Page 4: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Surrealisme● Pur automatisme psíquic, per mitjà del qual s'intenta expressar, el procés real delpensament. El dictat del pensament, lliure de qualsevol control de la raó,independent de preocupacions morals o estètiques.● Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art. Proposatraslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un exercicimental lliure, sense la participació de la consciència Influència de les teories de Freud

● Tècniques surrealistes: L'art surrealista va investigar noves tècniques, com: elfrottage, la decalcomania, el grattage, el cadàver exquisit o la pintura automàtica:Van estendre a la tècnica del collage.● Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc.● Trenquen amb les convencions socials

Page 5: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Context Històric

El surrealisme neix entre el període d'entreguerres. Aquesta obra més concretament l'any 1928, quan Miró va viatjar a Bèlgica i Holanda. Van ser dues dècades marcades pel canvi radical de la relació entre les forces internacionals, la consolidació de règims autoritaris, els avenços tècnics i pel marcat contrast entre un enorme desenvolupament del capitalisme (anys 1920) i la seva major crisi (anys 1930).

La historiografia occidental sol dividir en quatre etapes i una d'elles va ser d'auge econòmic (1925-1929), coincidint amb el moment en que Miró pintà el quadre.

Page 6: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Anàlisi formal: elements plàstics

- Colors brillants, purs i plans.

- Les formes es distorsionen i s'estenen pel quadre de manera molt particular.

- Tres grans bandes de color: verd,marro fosc i marro clar.

- línies de relació entre els personatges i objectes

- vigorosos traços negres que travessen les taques de color

- elements naturals i rurals (animals, sol...)

Page 7: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Anàlisi formal: Composició

1) Llaüt

2) L'home que el toca

3) Gos

4) Gat

5) Finestra i paisatge

6) Taula (on hi ha una dona, dificilment visible)

Quadre

- Sensació de moviment

- No sequeix la perpectiva tradicional

Petjada

ratpenat

Page 8: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Totes les formes segueixen un ritme molt dinàmic, i ocupen un lloc concret per mantenir-lo.

Els detalls del quadre original foren transformats per Miró en formes fantàstiques.

El centre del quadre és l'home tocant el llaüt

El resultat del quadre és una naturalització de la casa que es veu envaïda pels personatges i animals que provenen del món rural

Page 9: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

InterpretacióEl surrealisme neix al període d’entreguerres, a partir de les teories de Freud: una persona té el món del conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.Miró volia ser realista i deia que per molt estranyes que fossin les seves figures sempre feien referència a una persona, cosa o animal concret. El realisme de Miró és un realisme que elimina elements del quadre; aquest es el procés que duu a terme en l'Hinterior holandès I.L’any 1928 va a Bèlgica i Holanda. A Mont-roig pinta els dos Interiors holandesos. Va realitzar nombrosos dibuixos per a la consecució de la primera pintura Interior holandès I, inspirada a El tocador de Llaüt de Hendrick Martensz Sorgh; a Interior holandès II, és del pintor Jan Havicksz Steen del qual va prendre la idea, aquí, en aquesta sèrie, Miró va transformar , la pintura dels seus somnis surrealistes, amb l'espai buit en els quals imperaven els grafismes, a la recuperació de la composició en perspectiva i les formes analitzades

“Vaig pintar, doncs, aquest quadre amb la postal col·locada al cavallet. No tenia pas la idea de burlar-me de la concepció realista de Sorgh. El que passa és que el resultat respon a la mescla tràgico-humorística que domina el meu caràcter. No hi havia res de preconcebut en la meva manera de pintar aquesta tela, sinó que em sortia així”.

Page 10: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Després de pintar la Senyora K, una obra en què no es veu la dona per en lloc encara que sigui present en el coll columna, l'orella, el pit, el cor i en molts

altres elements, Miró explicà que, en pintar el quadre, amb la dona com a model de carn i ossos, “em proposava fer una cosa realista i després anar

eliminant, eliminant, fins a sentir-me en aquell moment de la meva revolta completament

anticubista, fins a eliminar el cubisme de la meva obra”.

Page 11: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

FuncióEl mateix any que pintà els Interiors holandesos, Miró va fer una exposició a la Galeria Bernheim. Ho vengué tot i va ser considerat pels crítics com un dels artistes més importants del moment.Miró va tenir una gran autonimia disn del surrealisme . No volia summergir-se, com molts surrealistes, en l'inconscient profund, sinó recuperar la innocència d'una infantesa feliç.

Joan Miró i André Masson són considerats els representants més destacats de l'automatisme surrealista.

Interior Holandès II

Page 12: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Models i Influències

Hendrik Martensz Sorgh, el tocador de llaüt és sense dubte la seva gran inspiració a l'hora de fer el quadre.

Les seves primeres obres mostren una barreja d'influències, dels brillants colors dels fauvistes, de les formes del cubisme i de la bidimensionalitat dels frescos romànics catalans. El 1919 va viatjar a París, on va trobar a Pablo Picasso, i va viure la influència dels poetes i escriptors surrealistes. El seu estil va anar madurant.

Els seus primers quadres, entre 1915 i 1918, estaven influïts especialment pels pintors Cezanne i Van Gogh. Va demostrar ben aviat un gust per figures i paisatges rurals.

Influí a altres surrealistes posteriors

A Holanda reb la influència de pintors com Van Dyck, Jan Vermeer i Jan Steen

Page 13: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Traces fosforescents d'ungles

Carnaval de l’Arlequí

La masia

Page 14: 7d. interiorholandesi rocioperez-100311051817-phpapp02

Mural de Miró en elPalau de Congresos de Madrid(1980).

Dona i ocell

Femme (1981), escultura de Joan Miró en la Casa de la Ciutat de Barcelona