El desenvolupament de la ciència en el s. XVII va acompanyat de la reflexió sobre el mètode adequatper a l’obtenció del coneixement vertader

EL CONEIXEMENT TÉ EL SEU ORIGEN I FONAMENT

L’experiència La raó

En la Modernitat

AristòtilP lató

EMPIRISME ANGLÈS

RACIONALISME

CONTINENTAL

IDEALISME TRASCENDENTALDescartes

Kant

Hume

Locke

David HumeEdimburg

(1711-1776)

Francis BaconLondres1561-1626

Thomas Hobbes(Malmesbury)

(1588-1679)John Locke (Bristol)

(1632-1704)

George Berkeley(Dublín)

(1685-1753)

EMPIRISMESegle XVII

empírico històric Metafísica

problemes

epistemològics polítics

capacitats

límits

aplicació

De la raóCiència experimental

Francis Bacon (s. XVII)

influència

busc

a de

term

inar

es caracteritza

que qüestionaper un mètode

mètode inductiu

• John Locke (1632 - 1704);• Representant de l’empirisme britànic

– Rebutjava la doctrina de les idees innates

• Representant del liberalisme polític– Defensava els drets naturals inalienables.

Universitat d’Oxford

• Destacat en Filosofia política• Professor• Secretari per a afers de Comerç (1673)

• John Locke (Wrington, a prop de Bristol 29 d’agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d’octubre 1704).

• Locke estudià medicina a Oxford, coneix el químic Robert Boyle, fonamentalen la defensa de Locke del mètode experimental.

• Ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un certtemps i contactar amb els cartesians.

• Intervé en la redacció de la Constitució fonamental de Carolina (EUA) – (1 de març de 1669).

• 1663 Es nomenat Censor Moral del Christ Church• 1671 Lord Ashley (després de 1672, comte de Shaftesbury) l’anomena

Secretari de la Presentation of Beneficies i el 1673 esdevé responsable dels assumptes del comerç.

• El 1684 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Coneix a Guillem d’Orange, futur rei d’Anglaterra (Guillem III). Escriu “Carta sobre la tolerància” en llatí, que no va publicar fins el 1689.

• 1688 Guillem III, rei d’Anglaterra (Revolució Gloriosa). Locke retorna a Anglaterra, i es considerat el filòsof dels wigh.

• 1689 El Parlament britànic aprova la “Toleration Act”, després que la Carta de Locke fos publicada en llatí i traduïda a l’anglès, tanmateix Locke no es va donar a conèixer com autor de la Carta.

• 1692 Fundació del Banc d’Anglaterra, Locke hi participa amb 500 lliures. S’interessa per temes teològics, estudia els escrits de Sant Pau.

• Després de la Revolució Gloriosa de 1688 va publicar les seves obres més importants:– Assaig sobre l’enteniment humà , manifest

empirista– Assaigs sobre el govern civil, manifest

del liberalisme.

• Assaigs sobre el govern civil (1660-1662)• Assaig sobre l’enteniment humà (1690)• Tractats sobre el govern civil (1689). Reeditat el 1690, 1698 i 1713. Cada

reedició inclou canvis i variacions sobre l’anterior. Tot i que el mateix Locke va comunicar en una carta que la darrera versió (publicada pòstumamentpel seu secretari el 1713) és la que volia que “passés a la posteritat”, actualment se segueixen editant traducció de la primera i tercera versió. Hi ha importants canvis, especialment en el capítol V, sobre la propietat.

• Carta sobre la tolerància (1689)• Segona carta sobre la tolerància (1690)• Tercera carta sobre la tolerància (1692)• Alguns pensaments sobre l’educació (1693)

No publicats o manuscrits pòstums• 1660. Primer Tractat de Govern (o the English Tract)• c.1662. Segon Tractat de Govern (o the Latin Tract)• 1664. Questions Concerning the Law of Nature (text definitiu

en llatí, amb traducció a l’anglès)• 1667. Essay Concerning Toleration• 1707. Notes a les Epístoles de Sant Pau

Gerrit Dou, Physician 1653

Un Assaig sobre L’Enteniment Humà. “suppose the mind to be, as we say, white paper”

Assaig sobre l’Enteniment Humà (1690)– Crítica de l’innatisme– El coneixement és adquirit– Anàlisi de les idees– Graus de coneixement– Límits del coneixement

Empirisme• Els continguts mentals no són innats. L’experiència

sensitiva aporta les dades a una ment originàriamentbuida.

• L’experiència sensible és l’única font de coneixement. La raó ha de limitar les seves operacions a les dadessensorials.

• L’evidència sensible és l’únic criteri de veritat. El coneixement no pot trascendir els límits de l’experiència.

• Els conceptes universals no tenen valor objectiu. Les idees complexes són generades a partir d’idees simples derivades de les dades sensibles.

QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT?

D’on procedeixen les idees que tenim en la ment?

Són innates o adquirides? Reminiscència o tabula rasa?

Com es formen les idees que tenim en la ment?

PREGUNTA PELS ELEMENTS DEL CONEIXEMENT

Fins a on pot conéixer la ment humana?

Què és un coneixement autèntic i un

pseudoconeixement?

Ciència/pseudociènciaCiència/religióCiència /metafísica

PREGUNTA PELS LÍMITS DEL CONEIXEMENT

La filosofia com a “geografia mental”El coneixement com a joc de construcció

Trobar els fonaments (igual que Descartes)

Advertiment de Locke

“L’enteniment, com l’ull, tot i que ens permet veure i percebre totes les altres coses, no s’adverteix a si mateix, i necessita art i esforç per a posar-se a distància i convertir-se en el seu propi objecte.”

EHU, I, I IntroduccióAn Essay Concerning Human Understanding

D’on procedeixen les idees que tenim en la ment?

Locke defensa un plantejament

EMPIRISTA

“Empeiria” = experiència sensible = dades,

continguts que s’obtenen a través dels sentits

Tot contingut mental procedeix de l’experiència

La ment és inicialment una tabula rasa

No hi ha coneixements innats

La ment humana, de forma espontània, fabrica el coneixement a partir d’uns materials sensorials bàsics

AristòtilOccam

PlatóDescartes

Pregunta filosòfica però també psicològica. Psicologisme:

estudi dels processos mentalsprodueixen el coneixement

Coneixem fenòmens i idees, no la realitat Descartes

Principis de l’innatisme

• Què és l’innatisme?

• “És opinió establerta entre algunes persones que en l’enteniment hi ha certs principis innats; certes nocions primàries, caràcters impresos en la ment de l’home, que l’ànima rep en el seu primer ser i que porta al món amb ella” (A, 1,1)

Arguments de l’innatisme

innatismeconsensuniversal

argumentplatònic

intuïció consciència

Déu

evidència

Crítica de l’innatisme

• Idees innates serien caracters impresos en la ment des del moment de la seva existència.

• Crítiques a l’innatisme:1. El consens universal no pot ser prova d’innatisme.2. Els nens i els idiotes refuten l’innatisme.3. La dificultat de la tasca docent és una prova contra

l’innatisme.4. No hi ha principis teòrics, ni pràctics innats, com ho

proven les distintes teories i modes de conducta al llarg de l’espai geogràfic i del temps històric.

CRÍTICA DE LES IDEES INNATES

1 L'argument del desconeixement infantil. Si hi haguessin idees innates, els infants també les tindrien. Però els infants desconeixen determinats principis de la demostració que per als adults són evidents (axiomes)

2 L'argument de la necessitat d'educació. Si certes veritats fossin innates, no caldria ensenyar-les, ja que la raó humana les descobriria immediatament. Però determinades veritats suposadament innates (Déu) són realment ensenyades.

3 L'argument de la manca de consens Si certes veritats fossin innates, llavors hi hauria un acord entre tots els éssers humans. Però és evident que aquest acord no existeix ni sobre veritats especulatives (Déu) ni sobre principis morals.

Text complementariÉs opinió establerta entre alguns que en l’enteniment hi ha certs principis innats; certes nocions primàries o caràcters com si diguéssim impresos en la ment de l’home, que l’ànima rep en el primer moment de la seva existència i que du amb ella quan arriba al món. Per convèncer el lector imparcial de la falsedat d’aquesta hipòtesi, bastaria mostrar només (tal com espero fer en les diverses parts d’aquest assaig) com els homes, simplement amb el recurs de les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió innata, o com poden arribar a la certesa sense cap d’aquestes nocions o principis innats. Perquè m’imagino que tothom admetrà que no tindria sentit suposar que són innates les idees de color en una criatura a la qual Déu va donar la vista i el poder de rebre-les per mitjà dels ulls a partir dels objectes externs. I no deixaria de ser poc raonable atribuir algunes veritats a certes impressions de la natura i a certs caràcters innats, si podem observar en nosaltres mateixos algunes facultats adequades per obtenir un coneixement fàcil i cert d’aquelles veritats, com si estiguessin originàriament impreses en la nostra ment.LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre I

Text complementariPerò el pitjor és que aquest argument de l’assentiment universal, que s’utilitza per provar principis innats, segons el meu parer demostra que no hi ha cap principi d’aquesta mena: perquè no hi ha cap principi pel qual la humanitat assenteixi d’una manera universal. Començaré pels principis especulatius, exemplificats en aquells famosos principis de la demostració: “El que és, és” i “és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui”, als quals cal atribuir, em penso, més que cap altre, el títol d’innats. Aquests principis han adquirit tal reputació de ser màximes universalment acceptades que seria molt estrany que algú pogués posar-los en dubte. Tanmateix, em prenc la llibertat d’afirmar que aquestes proposicions són tan lluny de rebre l’assentiment universal que podem dir que una gran part de la humanitat les ignora. Perquè, primer, és evident que els infants i els idiotes no en tenen la més mínima percepció o idea, i aquesta mancança ja es basta per destruir aquell assentiment universal, que forçosament ha de ser el concomitant necessari de tota veritat innata.

Mètode històric

El mètode que segueix el filòsof anglès ésl’anomenat mètode històric. Aquest mètode consisteix a esbrinar1. com la ment rep les seves idees2. com elabora d’altres idees a partir d’aquestes

idees originàries (I, int, 2)3. després, el que es tractar és de dirimir la realitat

objectiva de les idees, quines idees tenen la funció de conèixer la realitat i quines no.

An Essay Concerning Human Understanging

• Let us then suppose the mind to be, as we say, white paper, void of all characters, without any ideas:- How comes it to be furnished? Whence comes it by that vast store which the busy and boundless fancy of man has painted on it with an almost endless variety? Whence has it all the materials of reason and knowledge? To this I answer, in one word, from EXPERIENCE. (EHU 2:1:2)

La ment és com una taula rasa

Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció,

sense cap idea. ¿Com arriba a tenir-la? (I, 2, 1,2)

Qui consideri atentament l’estat d’un nen acabat de

néixer, tindrà pocs motius per pensar que està ple de les idees que constituiran el

material dels seus coneixements futurs.

(I, 2, 1,6)

Tot el que la ment percep en si mateixa, o tot el que és

objecte immediat de percepció, de pensament o

d’enteniment, és el que anomeno idea ... (I, 2, 8, 8)

Text complementariAnomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem; i el poder de produir una determinada idea en la ment l’anomeno qualitat de l’objecte on rau aquest poder. I així, la bola de neu que té el poder de produir en nosaltres les idees de blanc, fred i rodó, és a dir, els poders de produir en nosaltres aquestes idees, com a poders presents en la bola de neu, els anomeno qualitats; i aquests poders, com a sensacions o percepcions en l’enteniment, els anomeno idees. I si alguna vegada parlo de les idees com si estiguessin en les coses, cal entendre que em refereixo a les qualitats dels objectes que produeixen en nosaltres aquelles mateixes idees.

LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

El recurs a la Filosofia natural

• Distinció entre idea i qualitat (A, II, 8,8):IDEA: tot el que la ment percep en si mateixa, o tot el que és

objecte immediat de percepció, de pensament o d’enteniment.

QUALITAT: poder de produir una idea qualsevol en la nostrament per part d’un objecte.

Bola de

neuMent

rodófred

blanc

Qualitats primàries

qualitats idees

Les idees i l’empirisme de Locke

• En el llibre IV afirma:

“el coneixement de les nostres idees acaba amb elles i no assoleix més enllà, quan s’intenta aconseguir alguna cosa més, els nostres pensaments més seriosos no seran de més utilitat que els somnis dels bojos …” (IV, 4, 2)

Aquesta limitació la podem anomenar limitació idealista.

Les idees i l’empirisme de Locke

• Aquests principis constitueixen els principis definitoris de la teoria de les idees de Locke.

• Aquests principis estan tutelats per una limitació que s’autoimposa Locke:

les idees són l’origen, el fonament i el límit dels nostres coneixements.

Les idees i l’empirisme de Locke

Limitació idealista.Aquesta limitació permet fer dues distincions1. Permet justificar en part el mètode històric de

com es va omplint la ment, en principi buida: 1. primer són les idees simples captades pels sentits,

després, 2. sobre aquestes, la ment crea idees complexes.

2. Permet distingir dues funcions de la ment: 1. ment passiva capta idees simples2. ment activa crea idees complexes

Les idees i l’empirisme de Locke

Ment buida

Concepciógenètica del coneixement

Mentpassiva/ment

activa

Idees simples/idees

complexes

1

2

3

4

Contra l’innatisme

Experiència: origen de tot coneixement

Funcions de la ment

Anàlisi d’idees

Els dos estats de la ment

• Dos estats de la ment:– Estat passiu de la consciència: recepció de les idees

simples. En aquest estat, el subjecte no aporta res. – Estat actiu de la consciència: per generar idees

complexes. Tot i que el coneixement humà té com a origen i fonament l’experiència, no tot coneixement deriva o és explicable a partir d’ella: l’enteniment humà permet obtenir idees complexes i coneixements que els sentits mai no poden proporcionar-nos. (P.ex: la noció de causalitat) (II, 2, 25)

Ment passiva

Idees simples

•De sensació•De reflexió

Ment activa

Idees complexes

•Modes•Substància•Relacions

Idees simplesEHU II, 1,2

Estat passiu de la ment (recepció d’idees)

•

Idees simples

Idees de sensació d´un sol sentit (color, sabor, olor ..) qualitats secundàries

de diferents sentits (extensió, figura, nombre ...) qualitats primàries

Idees de reflexió d’operacions o estats de la nostra ment (record, disgust ...)

An Essay Concerning Human Understanging

First, our Senses, conversant about particular sensible objects, do convey into the mind several distinct perceptions of things, according to those various ways wherein those objects do affect them. And thus we come by those ideas we have of yellow, white, heat, cold, soft, hard, bitter, sweet, and all those which we call sensible qualities; which when I say the senses convey into the mind, I mean, they from external objects convey into the mind what produces there those perceptions. This great source of most of the ideas we have, depending wholly upon our senses, and derived by them to the understanding, I call SENSATION (2:1:3).

• Secondly, the other fountain from which experience furnished the understanding with ideas is,- the perception of the operations of our own mind within us, as it is employed about the ideas it has got;- which operations, when the soul comes to reflect on and consider, do furnish the understanding with another set of ideas, which could not be had from things without. And such are perception, thinking, doubting, believing, reasoning, knowing, willing, and all the different actings of our own minds;- which we being conscious of, and observing in ourselves, do from these receive into our understandings as distinct ideas as we do from bodies affecting our senses (2:1:4).

Text complementari“Pel que fa a les idees simples, que provenen de lasensació, cal tenir en compte que tot allò que perconstitució natural és capaç, per mitjà de l’excitaciódels sentits, de causar alguna percepció en la mentprodueix per aquest fet una idea simple enl’enteniment; aquesta idea, sigui quina sigui la sevacausa externa, un cop advertida per la nostra facultatde discernir, la ment la contempla i la considera comuna idea positiva real en l’enteniment, igual comqualsevol altra idea, tot i que, potser, la seva causa noés més que una privació en l’objecte.”

LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

Text complementariVist això, cal distingir en els cossos dues formes de qualitats. Primer,aquelles que són del tot inseparables del cos en qualsevol estat enquè es trobi, i que el cos manté constantment en totes lesalteracions i canvis que pateix, sigui quina sigui la força a què puguiestar sotmès; o aquelles també que els sentits constantment trobenen cada partícula de matèria amb massa suficient per serpercebuda, i que la ment considera inseparables de cada partículade matèria, per bé que siguin massa petites per ser percebudes deforma individual pels nostres sentits. Per exemple, prenem un grade blat i el dividim en dues parts: cada part manté la solidesa,l’extensió, la forma i el moviment. Dividim-lo de nou i cada partmanté encara les mateixes qualitats; (...). Aquestes qualitats lesanomeno qualitats originals i primàries d’un cos, i són, per exemple,la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment o el repòs i el nombre,qualitats que produeixen en nosaltres idees simples, tal com podemobservar, penso jo.

QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES

IDEA SIMPLE DE SENSACIÓ: VERMELL.

“QUALITAT” DE PRODUIR LA SENSACIÓ DE VERMELL.

Una QUALITAT és la capacitat (la potència) que tenen els objectes de produiridees en la nostra ment.Les qualitats depenen de la matèria dels cossos.Però això no significa que les idees siguin la còpia exacta de les qualitats.

Text complementariSegon, aquelles qualitats que veritablement no són en els objectesmateixos res més que poders o potències per produir en nosaltressensacions mitjançant les qualitats primàries dels objectes, és a dir,mitjançant la massa, la forma, la textura o el moviment de les sevesparts insensibles, com els colors, els sons, els sabors, etc., aquestes,dic, les anomeno qualitats secundàries. Hi podem afegir una terceraclasse, que tothom està d’acord en dir que són simplement poders,tot i que són qualitats de l’objecte tan reals com aquelles que,acomodant-me a la manera habitual de parlar, anomeno qualitats i,per distingir-les, qualitats secundàries. Perquè el poder del foc perproduir un color nou o una nova consistència en la cera o en el fang,mitjançant les seves qualitats primàries, és tant una qualitat del foccom la potència que té per produir en mi una nova idea o sensaciód’escalfor o de cremada, que no he sentit anteriorment, per mitjàde les seves qualitats primàries, és a dir, la massa, la textura i elmoviment de les seves parts sensibles.

LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES

Qualitats primàries: solidesa, extensió, forma, moviment, repòs i nombre.

Inseparables del cos, qualsevol que sigui l'estat en què es trobi,i que aquest cos les conserva constantment en totes lesalteracions i canvis que pugui sofrir a causa de la major forçaque hom pugui exercir sobre ell.

QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES

Les qualitatssecundàries(p.e gust salat) no sónres en els objectesmateixos sinó que sónel resultat de l'operació de les qualitats primàries(p.e clorur sòdic) en nosaltres.

Estímul

Òrgan sensorial Transmissió

Transducció

Sensació

Idees complexesEHU II

Estat actiu de la ment

Distingir, comparar, combinar ..., són les principals operacions de l’enteniment. 1. Amb aquestes activitats l’enteniment multiplica

els seus objectes, amplia el seu horitzó, crea mons. (II, 12, 2).

2. En aquest estat del dinamisme de la ment, el que sembla més oportú és descriure minuciosamentels mecanismes subtils que porten a l’entenimenta formar aquestes idees: substància, causa, infinit, espai, temps ...

Estat actiu de la ment (creació d’idees)

Idees complexes

Substància

Mode

Relacions

Text complementari“Totes les idees simples concorden amb les coses...En segon lloc, com que les idees complexes, tret de la de substància, són arquetipus construïts per la mateixa ment, i no pretenen ser còpies de res ni referir-se a cap cosa existent com si fos el seu original, no poden deixar de tenir la conformitat que el coneixement real necessita. Perquè el que no està fet per representar res llevat d’ell mateix no pot ser mai capaç de representar falsament, ni pot allunyar-nos d’una vertadera aprehensió de cap cosa, pel fet de no assemblar-s’hi. I això passa amb totes les idees complexes, excepte la idea de substància.” LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

Idees complexes• La ment activa, a més, té la capacitat d’associar i

combinar aquestes idees simples, produint així les“idees complexes”, que poden ser:– de substància

• Particular o de coses individuals que existeixen(“aquesta taula”, “aquest arbre”. Són còpies derivadesd’idees simples.

• General (material o espiritual) és un supòsit per a les qualitats però totalment desconegut.

“jo no sé quin subjecte, completament desconegut, que sesuposa ser el suport de les qualitats capaces d’excitar ideessimples en la nostra ment.” (II 23,2).

Substància

SUBSTÀNCIA

ARISTÒTILJOHN LOCKE

idees simples

propietatsdels objectes

CONSTANT I NECESSARI

suport real darrer

ésser o que és

punt de vista

Text complementari“Com que suposem que les nostres idees de substàncies són còpies que esrefereixen a arquetipus que es troben fora de nosaltres, cal que s’haginconstituït d’acord amb coses que existeixen o hagin existit; no podenconsistir només en idees unides a voluntat en els nostres pensaments,sense haver estat extretes de cap model, encara que no percebéssim capinconsistència en aquesta combinació. Perquè, com que no sabem quinaés la constitució real de les substàncies, de la qual depenen les nostresidees simples i que és, a més, la causa real del fet que algunes d’ellesvinguin estretament unides i altres s’excloguin mútuament, són moltpoques les idees d’aquest tipus de les quals podem saber si són o noconsistents en la natura, més enllà del que ens diu l’experiència ol’observació sensorial. Aquest és, en conseqüència, el fonament de larealitat del nostre coneixement referent a les substàncies: el requerimentque totes les idees complexes que apliquem a les substàncies siguinconstituïdes només per les idees simples que hem pogut descobrircoexistents en la natura. Sent aleshores les nostres idees vertaderescòpies, encara que potser no gaire exactes, seran també objecte deconeixement real (en la mesura que en tenim algun).”

LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

Text complementari

“Quan parlem o pensem de qualsevol classe desubstància corpòria, com un cavall o una pedra,etc. tot i que la idea que tenim d’elles no és sinóla de reunió de vàries idees de qualitats sensiblesque acostumem a unir en la cosa anomenadapedra o cavall, tanmateix, perquè no podemconcebre com podrien subsistir elles soles,suposem que existeixen un subjecte comú que lessosté, i a aquest suport l’anomenem substància,malgrat que és cert que no tenim una idea niclara ni distinta del que és aquest suport.”

LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

Estat actiu de la ment (EHU,II)

Substància(Aristòtil/Descartes)

Realitat primària i d’ella depenen les

realitats secundàries(accidents)

Substància(Locke)

Les realitats primàriessón les idees simples. Sobre elles, la ment

construeix la idea complexa de substància.

realitat

ficció

Idees complexes– de mode – les que no existeixen en si mateixes sinó

en una substància. Els modes analitzats per Lockesón: espai, successió, nombre, moviment,pensament, potència (power) activa i passiva,i llibertat.

– de relacions – que descriuen associacions d’idees:causa-efecte, identitat i diversitat.

En tot cas, l’experiència esdevé l’element determinant icom a font de les idees, determina la possibilitat delconeixement i també els seus límits; i com a únic elementde contrastació de les idees, és el que legitima elconeixement. (limitació idealista)

El coneixement

Sabem que una cosa existeix de tresmaneres:per intuïció (així coneixem la nostrapròpia existència);per demostració (així coneixem, perexemple –segons Locke-, l'existència deDéu) iper sensació (impressió que els objectesprodueixen per mitjà dels sentits), és adir, aquella percepció que la ment té dequè existeixen coses particulars finites(així sabem, amb menor certesa, noobstant, que la que proporcionen laintuïció i la demostració, que les cosesexternes existeixen).

Coneixement

Intuïtiu foc, blau, Jo

Demostratiu matemàtiques, Déu

Sensorial realitat

Enteniment, intel·ligència, raó natural.

El coneixement consisteix en la percepció quetenim de la conveniència o de ladesconveniència que les nostres ideestenen entre elles. Conèixer, és compararidees, descobrir quines són les seves relacions, ijutjar.

TIPUS DE CONEIXEMENT

1 Coneixement intuïtiuConeixement immediat (sense cap mediació) del qual no cal demostració perquèresulta evident per a l’experiencia sensible.

La certesa del coneixement intuïtiu es basa en la impossibilitat de dubtar que una idea determinada forma part de la meva ment en un moment determinat.

És evident que estic experimentant una sensació de dolor. La idea de dolor, per tant, éscerta de forma intuïtiva. Se’m fa present senseque calgui cap demostració.

També de la pròpia identitat personal i existencia del jo, tenim una certeza intuïtiva.

Sobre el Jo

• «Pel que fa a la nostra existència, la percebem ambtanta d’evidència i de certesa que no cal pas que siguidemostrada per cap prova. Jo penso, jo raono, jo sentoplaer i dolor; cap d’aquestes coses no em pot ser mésevident que la meva pròpia existència? Si dubto dequalsevol altra cosa, aquest mateix dubte em convençde la meva pròpia existència i no em permet pas queen dubti. [...] En cada acte de sensació, de raonament ode pensament, som convençuts interiorment ennosaltres mateixos del nostre propi ésser, i arribem pelque fa a això al més alt de certesa que sigui possibled’imaginar.» EHU

TIPUS DE CONEIXEMENT

2 Coneixement demostratiuConeixement mediat que té lloc com a resultat d'un procediment deductiu.

La seva certesa es basa en la correcta connexió entre idees, és a dir, en la derivació d'una idea-conclusió a partir d'altres idees-premises. Atès que necesita mediació argumentativa, la seva certeza és inferior a la del coneixement intuïtiu.

Demostració: també la ment gràcies a ella coneix la conveniència o inconveniència de dues idees, però no immediatament sinó mitjançant idees intermèdies que cal considerar successivament. El coneixement demostratiu no sempre és clar, perquè alguna de les idees intermèdies que ho fan possible no són fàcilment evidents. (p.ex. “La suma dels angles d’un triangle és igual a la suma de dos angles rectes”). Necessita d’un raonament, mediat, indirecte mitjançant altres idees que permeten percebre l’acord. (IV, 2, 1-2)

Sobre la demostració de l’existència de Déu

• L’existència de Déu pot ser demostrada:– Locke reprèn l’argumentació causal de l’existència de

Déu:– “És evident que el que té el seu ser i principi d’un altre

també ha de tenir d’un altre tot el que és i li pertany. Totes les facultats que posseeix han de procedir de la mateixa font. És necessari, doncs, que aquesta font eterna de tot ser sigui la font i origen de tota facultat o potència; i així, aquest Ésser etern ha de ser també el més poderós.” (EHU, VII, 4)

TIPUS DE CONEIXEMENT

3 Coneixement sensorialConeixement de l'existència d'objectes externs.Cal suposar que hi ha objectes externs que produeixen les idees que hi ha en la ment humana.

És evident que esticexperimentant una sensació de dolor. La idea de dolor, per tant, és certa de forma intuïtiva. Se'mfa present sense que calgui capdemostració.

Però cal postular que aquesta sensació la provoca el foc que hi és realment en la meva mà.

Locke: realisme indirecte

Idea en la ment(directament

percebut)

Objecte material(causa de la idea)

Problema del “vel de la percepció” : com podemsaber que hi ha un objecte material?

77

coneixement sensible i realitat

• La superioritat de la intuïció sobre lademostració i el coneixement sensorials’explica per la percepció immediata que té lament sobre l’objecte de coneixement.

• El subjecte (autolimitació idealista) té unaccés immediat a la representació de l’objecte(la idea), però no a allò representat (l’objecteextern).

coneixement sensible i realitat

• El coneixement sensorial no assoleix el grau de certesa dels anteriors, només una certa probabilitat. (A, IV, 2, 14).

• Graus d’assentiment:1. Certesa (coneixement intuïtiu i demostratiu)2. Probabilitat (coneixement del món físic i

metafísica3. Creença, fe (religió)

coneixement sensible i realitat

• La filosofia Locke accepta, doncs, el realismeindirecte respecte a l’existència del mónexterior. Però condueix a un cert escepticismesobre el nostre coneixement del “mónexterior”, ja que mai no podrem tenir unconeixement evident del que representen lesnostres idees més enllà del límit de la nostraexperiència.

coneixement sensible i realitat

• Locke contra l’escepticisme assumeix la defensadel realisme amb uns arguments que ens recordenals utilitzats per Descartes en la Meditació VI.

• Contra l’argument de l’escèptic segons el qual ésdubtós que una idea que percebem sigui l’efectedel seu corresponent objecte extern, Locke afirmaque l’evidència d’aquest vincle és possible perquèestà fonamentada en la vivacitat amb què sentimla seva percepció.

Text complementari

“Aquests dos, l’intuïtiu i el demostratiu, són elsdos graus del nostre coneixement; tot allò queestà per sota d’aquests dos graus, sigui quinasigui la seguretat amb què ho acceptem, no ésmés que fe o opinió. De fet hi ha una altrapercepció de la ment abocada a l’existènciaparticular dels ens finits en l’exterior de nosaltresmateixos: l’acceptem com un coneixement queexcedeix a la mera probabilitat, però no ateny demanera plena a cap dels dos graus de certesa araesmentats. No hi ha res de més cert que la ideaque rebem en les nostres ments d’un objecteexterior; i aquest és el coneixement intuïtiu.

Text complementari“Però saber si existeix alguna cosa més que la simpleidea en la nostra ment, o si podem a partir de la ideainferir amb certesa l’existència d’alguna cosa exterior anosaltres, que correspongui a la idea, és una qüestióper alguns controvertible, perquè pot passar quetinguem idees en la ment sense que existeixin les cosesa què es refereixen, o sense que cap objecteimpressioni els nostres sentits. Però també en aquestassumpte, em penso, estem proveïts d’una evidènciaque ens fa superar el dubte. Perquè jo pregunto a quivulgui si no està invenciblement o íntimamentconvençut que la percepció és diferent quan de dia veuel Sol o quan només hi pensa de nit; quan tasta de fetl’absenta, o flaira realment una rosa, o quan noméspensa en aquell sabor i en aquesta olor.

Text complementari“Veiem tan clarament la diferència que hi ha entre unaidea reviscuda en la ment mitjançant el record i aquellaque arriba de fet a la nostra ment per mitja dels sentits,com veiem la que hi ha entre dues idees distintes. I sialgú diu: en un somni passa el mateix, i totes aquestesidees poden estar produïdes en la nostra ment sense quehi hagi cap objecte extern; aquest tal que somniï, si vol,que li dono la resposta següent: 1) que no importa massaque jo elimini o no el seu dubte; si tot és un somni, noserveix ni raonar ni argumentar, la veritat i elconeixement no són res; 2) que crec que admetrà que hiha una diferència molt clara entre somniar trobar-se dinsd’un foc i trobar-hi realment.

Text complementari“Amb tot, si està decidit a mostrar-se tan escèptic fins al punt demantenir que el que jo anomeno “trobar-se realment dins d’un foc”no és més que un somni, i que per això manté que no podem saberamb certesa si coses com el foc existeixen en realitat sensenosaltres, li responc: que sabem amb certesa que se’n segueix plaero dolor quan ens afecten determinats objectes –l’existència delsquals percebem, o somniem que percebem– mitjançant els nostressentits; aquesta certesa és tan gran com la nostra felicitat o lanostra desgràcia, per sobre de les quals conèixer o existir deixen detenir interès per nosaltres. De manera que em penso que podemafegir a les dues formes precedents de coneixement tambéaquesta: la de l’existència dels objectes externs, mitjançant lapercepció i la consciència que tenim de la recepció actual de lesidees a partir dels objectes, i que podem admetre aquests tresgraus de coneixement, a saber, l’intuïtiu, el demostratiu i elsensorial; en cadascun d’ells hi ha graus i formes d’evidència i decertesa.” (EHU, IV, II, 14)

Ment empirista vs ment racionalista

• A partir de la crítica que Locke realitza de l’innatisme podem establir una distinció entre el que és una concepció racionalista-cartesiana i el que és una concepció empirista -lockeana de la ment o enteniment humà.

Descartes

Locke

Ment lockeana1. Heteronomia i dependència

del pensament enversl’experiència.

2. al principi és una ment“buida” d’idees.

3. els continguts de la ments’adquireixen mitjançantl’experiència externa o interna (ment és passiva en el seu origen, en expectativa de rebre continguts).

4. les diferències entre les ments depenen de les sevesdiferents educacions, de les seves diferents experiències.

Ment cartesiana1. el pensament gaudeix d’una

autonomia pràcticamentcompleta enfront l’experiència.

2. és una ment “carregada” de continguts innats.

3. la ment no necessita del concurs de la sensibilitat, jaque té la capacitatd’autodesplegar-se per si mateixa.

4. les diferències entre les mentsestan relacionades amb la capacitat de fer o no emergirels coneixements innats de la ment.

Descartes versus

Locke

Ètica

Crítica a l’innatisme

L’ètica és una ciència demostrativa

L’ètica no és una ciència fàctica

Base naturalista de l’ètica de Locke

Crítica de l’innatisme

• Argument del consens universal:• “… hi ha uns principis, tant especulatius com pràctics,

acceptats de manera universal per tothom”. (A, 1, 2)

objeccions

A banda, de la teoria innatista hi ha d’altres

teories que poden explicar per què els humans

comparteixen les mateixes veritats: la conveniència.

(A, 2,2)

Un repàs a la història de la humanitat i un examen

dels diferents pobles demostra que no existeix unanimitat en la pràctica de les regles morals (A,)

L’ètica no és una ciència fàctica

• En un moment de la crítica que fa Locke contra l’innatisme en el terreny de la moral, el filòsof anglès afirma que un judici com “els pares han de conservar i estimar els seus fills” que no expressa un coneixement (ciència) sinó una norma o obligació.

• Una de les característiques de la ciència és que els seus enunciats expressen o volen expressar veritats.

• Si el judici moral anterior no és una veritat i tots els judicis com aquest són de la mateixa forma (tots expressen una norma, un deure, una obligació ...), arribem a la conclusió que l’ètica no és una ciència.

L’ètica no és una ciència fàctica

• Els judicis morals no expressen realitats, sinó models de realitats (comportaments), són manaments, aspiren a què la realitat s’acomodi a ells, no a l’inrevès.

• Per tant, la concepció que utilitza l’ètica de veritat no és la de la correspondència, sinó la de coherència (com les matemàtiques) : els seus judicis no poden ser autocontradictoris, deriven de principis superiors ...

Disciplina Tipus Fonamenta S’expressa en Determina valors de

Ciències Ciènciadescriptiva

fets proposicions V/F

Ètica Cièncianormativa

deures normes B/M

Ètica de locke

Doble perspectiva

demostrativa naturalista

Les regles moralsderiven de principis

superiors.

Les regles moralss’originen en

tendències naturals: la conveniència de viure

en societat.

Base naturalista de l’ètica de Locke

• Anteriorment, Locke havia assenyalat un seguit de “regularitats” en el comportament humà, que no eren regles morals, però que eren naturals i constants (quasi universals, i per tant, les podíem anomenar “naturals”).

1- Per exemple, troba en la inclinació de la conveniència la raó que explica per què el compliment dels acords és un principi moral respectat fins i tot pels bandits i els delinqüents. Sense aquest principi no existiria la confiança necessària per conservar la unitat del grup. (A, 1,2,2)

Base naturalista de l’ètica de locke

2- Per la seva universalitat i constància, Locke considera que el desig de felicitat i el rebuig de la desgràcia formen part també d’aquestes inclinacions naturals. (A, 1,2,3).

3- Una altra inclinació que influeix en el comportament dels humans és el seguiment de l'interès i el benefici propi. (A, 1,2,6)

• Justament per posar fre a aquesta tercera inclinació apareixen les lleis ètiques (els deures) i els legisladors que vigilen que s’acompleixin. (A, 1,2, 13)

Base naturalista de l’ètica de Locke

• Les regles morals (els deures) poden tenir un doble origen explicatiu:

Origen de les regles morals

metafísic Déu Voluntat divina

Antropològic/naturalista

conveniència

Les lleis i l’amenaçadel càstig a l’infractorhan de fer front a l’interès particular

Base naturalista de l’ètica de Locke

• La perspectiva naturalista tindrà una repercussió més gran en Locke que no pas la perspectiva metafísica: sobre ella fonamentarà la seva teoria política. (Els dos Assaigs sobre el govern civil)

• En tot cas, no prescindirà del tot de la figura de Déu, que deixarà el seu paper de principi suprem del qual deriven les lleis morals, per assumir la funció de Legislador Suprem, que assegura que si no és en aquesta vida, en l’altra els infractors seran castigats.

Base naturalista de l’ètica de locke

• No hi ha principis morals innats, però hi ha tendències naturals que mouen els humans a actuar moralment: com, per exemple, la conveniència de viure en comunitat .

• Hi ha també tendències naturals contràries a les a les tendències socialitzadores: la tendència a seguir només el benefici personal. Contra aquestes tendències poc pot fer el coneixement (anti-intel·lectualisme moral). Només tendències contràries: la por a ser castigat, per exemple, poden contrarestar la seva força.