8 EL 9 NOU POLÍTICA I SOCIETAT L’entrevista “Ens ... · PDF fileels...
1
Dilluns, 15 de febrer de 2016 POLÍTICA I SOCIETAT L’entrevista 8 NOU 9 EL Entrevista a l’alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera, d’Independents de Vilanova de Sau-CP “Ens barallarem per donar una solució a les cases de Sant Romà” JORDI PUIG Joan Riera, divendres a la tarda, davant de l’ajuntament de Vilanova de Sau Vilanova de Sau Agustí Danés No plou. Aquests dies ha fet alguna ruixadeta, però venim de set- manes de sequera. És un problema? Per la gent que es guanya la vida i vol recollir cereal i menjar per les vaques sí. Si aquesta setmana plou encara ens en sortirem. D’aigua al pantà n’hi ha. Hi ha reserves suficients per anar tirant. El pantà és un atractiu, però de tant en tant també dóna algun maldecap. Últimament ens va donar maldecaps quan ens hi va aparèixer una alga i a Sant Romà vam haver de dur-hi cisternes d’aigua del poble. Està resolt? Sí. És una alga estacional i quan ha passat ja està. Quan hi era feia mal d’ulls, però no vol dir que l’aigua no fos apta per al consum. Es va decidir dur-la-hi amb cisternes per precaució. El tema de les cases de Sant Romà com està? Hem aconseguit que s’hi faci una neteja. A compte de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)? Sí. I ara s’està treballant perquè hi ha una altra gent interessada a desenvolupar- hi un projecte. Estem en converses. Aquests quatre anys ens tornarem a barallar per donar-hi una solució i a veure si és la definitiva. No és una història vista? Es parla que s’hi projecta, que s’hi farà, però no ho compra ningú. Per això ho dic. A veure si ara va la vençuda. A dia d’avui almenys hi ha els papers sobre la taula per poder-ho adjudicar. Mai els hi havíem tingut. Aquesta és la gran victòria de l’últim mandat? Sí, perquè després de les hores que hi hem perdut almenys, ara, si algú ho vol comprar pot fer-ho. Sempre havia servit d’excusa. Ara, no. Això ho hem resolt. Vostè hi veu una solució o li toca ser optimista perquè és l’alcalde? Sóc optimista perquè crec que pot haver-hi una solució i l’ACA ha de ser conscient que no té un tresor. La reali- tat és la que és. Hi ha d’anar alguna activi- tat turística. Algun projecte de turisme, vendre alguna parcel·la... S’està treballant. Aquesta iniciativa, encara que tingui la intermedia- ció de l’Ajuntament, serà privada. De les públiques, quina és la més rellevant: remodelar el carrer Jacint Verdaguer serà la gran obra d’aquest mandat? Sí. Tenim els serveis dete- riorats: la claveguera està en mal estat i hem d’endre- çar tot el carrer, reduir-hi la velocitat i fer una petita rotonda, que va a càrrec de la Diputació de Barcelona. Van tard aquestes obres? Sis anys tard. A darrere del PUOSC, el finançament i totes les lleis que limiten l’endeutament ens hem tro- bat lligats de mans i peus. És un contrasentit que en pobles petits com el nostre, on s’han fet les coses bé, ens posin traves per invertir. És un aspecte que costa de pair. L’indigna? Molt. Quan les obres estan aca- bades, perfecte però mentre es fan són una murga. Les del carrer Jacint Verdaguer el preocupen? És un carrer molt principal? L’experiència ens diu que si s’explica i es compleixen els terminis la gent ho entén. Serà conflictiu perquè hau- Però si el paraigua és Osona Turisme no s’acabarà promocionant Vic. Això és el que es deia. Era el temor que hi havia. Però surten més imatges del pan- tà, dels cingles, de la zona de les Guilleries que no pas de Vic, i quan hi ha la fira d’herbes es potencia. I així amb els esdeveniments de cada poble. És una eina molt important que ens funciona. El de la MAT és un debat que, avui, ja no està al car- rer? Que no afecta? Afecta i et sents enganyat perquè van dir que traurien les torres i no ho van fer. A nosaltres ens passa molt al límit del terme i gairebé no afecta, però van dir que les traurien i les han de treure. Es farà. Sí. I a través del Consorci se’n fa el seguiment. No és treure la torre i que quedi el formigó. S’ha de fer un procés de desmantellament i deixar-ho bé. Tot el que va lligat al ter- ritori és un actiu? Ho és, però sempre dic que hem de preservar l’actiu i el territori però no ofegar la gent que hi viu. Tenim el mateix dret a guanyar-nos la vida a Vilanova de Sau que a Barcelona i el que estem tips de queixar-nos és que trobem pegues per aplicar idees que no acaben de quadrar amb els esquemes generals. Com ara? En l’àmbit de serveis soci- als volem engegar un projec- te. Tenim gent gran al poble que no en volen marxar, però fan falta serveis que per part de la família costa que es puguin donar i volem fer-ho a través de l’Ajuntament. Pot haver-hi qui té el fill a treba- llar i ha d’anar a caminar, qui necessiti ajuda per llevar-se... Aquest servei és positiu. Però quan se’n parla amb els tècnics ho veuen difícil. Nosaltres volem engegar-ho. Hem de buscar la forma legal per poder-ho fer i se’n bene- ficiarà molta gent. Serà un servei que anirà a més. Segons on no seria notícia, però a Vilanova sí: diuen que s’obrirà una segona botiga. Sembla que va endavant. Neix de l’hort ecològic que es va fer i els joves que ho han dut instal·laran un punt de venda. I el senglar? Vostè és caçador. Quants n’han mort aquesta temporada? N’hem mort més de 570 i encara queda un mes i mig de caça. Serà el rècord segur. Presentarem un estudi del cost que té per la nostra butxaca cada senglar que matem. El que hauria de ser un hobby s’ha convertit en una obligació. No som els dolents de la pel·lícula; estem fent una gestió al ter- ritori molt important. “És un contrasentit que en pobles petits on s’han fet les coses bé ens posin traves per invertir” “L’escola té el futur garantit. És l’última cosa que hem de deixar perdre” rem de canviar sentits de circulació, però amb bona voluntat i paciència tot ho aconseguirem. L’escola té el futur garan- tit? Sí. L’any que ve incremen- tem el cupo, mantenim els mestres... És la nostra lluita. L’escola és l’última cosa que hem de deixar perdre. Tenir una escola així és un plus afegit que hem de valorar. Cada alumne té un ordina- dor. Això no ho tenen a Vic. Tot ha de ser compartit. Aquí no. Hi ha alumnes que fan un curs sols, tenen ganes de tirar i sempre van una mica més endavant. La prova és que l’home de la directora també és mestre en un altre centre i, quan veu el nivell, diu: ‘Aquí no hi arribo’. L’Ajuntament també hi ha abocat els recursos. Els alumnes no paguen els llibres. Que sigui gratis és correcte? És una aposta que vam fer. Intentem ajudar amb tot el que podem. Ja que Educa- ció no ens va fer una escola nova, gairebé li hem fet nosaltres: tenim els tanca- ments nous, bons aïllaments, noves tecnologies i ajudem perquè el dia a dia sigui el màxim de fàcil tant pels mes- tres com pels alumnes i les famílies perquè els costos no siguin un impediment per dur el fill en aquesta escola. La xifra d’habitants està estable des de fa anys. Sí. Es mou poc. Si tingués- sim llocs de treball podríem augmentar població i aconse- guir que vingués gent jove. Però la gent que ve aquí es veu obligada a anar amunt i avall amb el cotxe. Els que som d’aquí no en fem ni més ni menys perquè ja hi estem acostumats, però el que ve de nou sempre troba carregós haver de fer tants revolts. El que sí vénen són turis- tes. És una font d’ingressos important? El turisme és font d’ingres- sos, però no són faves comp- tades. La gent que s’hi dedica mai sap si tindrà ple o no. Vilanova no és Rupit. Entesos. Però ve gent: ciclistes, caminadors, per- sones que vénen a visitar el pantà... Amb motiu del 50è aniversari es va constar que és un atractiu brutal. Però la presa tampoc està adaptada per poder-la visitar i, alesho- res, es va fer però de forma extraordinària amb motiu de l’aniversari. Que no hi hagi el Consor- ci de Turisme és un punt en contra de la divulgació turística? No. Amb el Consorci hi havia uns diners, però es van invertir a arreglar camins, que està molt bé, més que no pas en el turisme. Ara, a través d’Osona Turisme, està ben enfocat.
Transcript of 8 EL 9 NOU POLÍTICA I SOCIETAT L’entrevista “Ens ... · PDF fileels...
Dilluns, 15 de febrer de 2016
POLÍTICA I SOCIETAT L’entrevista8 NOU9EL
Entrevista a l’alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera, d’Independents de Vilanova de Sau-CP
“Ens barallarem per donar una solució a les cases de Sant Romà”
JOR
DI
PUIG
Joan Riera, divendres a la tarda, davant de l’ajuntament de Vilanova de Sau
Vilanova de Sau
Agustí Danés
No plou.Aquests dies ha fet alguna
ruixadeta, però venim de set-manes de sequera.
És un problema?Per la gent que es guanya
la vida i vol recollir cereal i menjar per les vaques sí. Si aquesta setmana plou encara ens en sortirem.
D’aigua al pantà n’hi ha.Hi ha reserves suficients
per anar tirant.El pantà és un atractiu,
però de tant en tant també dóna algun maldecap.
Últimament ens va donar maldecaps quan ens hi va aparèixer una alga i a Sant Romà vam haver de dur-hi cisternes d’aigua del poble.
Està resolt?Sí. És una alga estacional i
quan ha passat ja està. Quan hi era feia mal d’ulls, però no vol dir que l’aigua no fos apta per al consum. Es va decidir dur-la-hi amb cisternes per precaució.
El tema de les cases de Sant Romà com està?
Hem aconseguit que s’hi faci una neteja.
A compte de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)?
Sí. I ara s’està treballant perquè hi ha una altra gent interessada a desenvolupar-hi un projecte. Estem en converses. Aquests quatre anys ens tornarem a barallar per donar-hi una solució i a veure si és la definitiva.
No és una història vista? Es parla que s’hi projecta, que s’hi farà, però no ho compra ningú.
Per això ho dic. A veure si ara va la vençuda. A dia d’avui almenys hi ha els papers sobre la taula per poder-ho adjudicar. Mai els hi havíem tingut.
Aquesta és la gran victòria de l’últim mandat?
Sí, perquè després de les hores que hi hem perdut almenys, ara, si algú ho vol comprar pot fer-ho. Sempre havia servit d’excusa. Ara, no. Això ho hem resolt.
Vostè hi veu una solució o li toca ser optimista perquè és l’alcalde?
Sóc optimista perquè crec que pot haver-hi una solució i l’ACA ha de ser conscient que no té un tresor. La reali-tat és la que és.
Hi ha d’anar alguna activi-tat turística.
Algun projecte de turisme, vendre alguna parcel·la...
S’està treballant.Aquesta iniciativa, encara
que tingui la intermedia-ció de l’Ajuntament, serà privada. De les públiques, quina és la més rellevant: remodelar el carrer Jacint Verdaguer serà la gran obra d’aquest mandat?
Sí. Tenim els serveis dete-riorats: la claveguera està en mal estat i hem d’endre-çar tot el carrer, reduir-hi la velocitat i fer una petita rotonda, que va a càrrec de la Diputació de Barcelona.
Van tard aquestes obres?Sis anys tard. A darrere
del PUOSC, el finançament i totes les lleis que limiten l’endeutament ens hem tro-bat lligats de mans i peus. És un contrasentit que en pobles petits com el nostre, on s’han fet les coses bé, ens posin traves per invertir. És un aspecte que costa de pair.
L’indigna?Molt.Quan les obres estan aca-
bades, perfecte però mentre es fan són una murga. Les del carrer Jacint Verdaguer el preocupen? És un carrer molt principal?
L’experiència ens diu que si s’explica i es compleixen els terminis la gent ho entén. Serà conflictiu perquè hau-
Però si el paraigua és Osona Turisme no s’acabarà promocionant Vic.
Això és el que es deia. Era el temor que hi havia. Però surten més imatges del pan-tà, dels cingles, de la zona de les Guilleries que no pas de Vic, i quan hi ha la fira d’herbes es potencia. I així amb els esdeveniments de cada poble. És una eina molt important que ens funciona.
El de la MAT és un debat que, avui, ja no està al car-rer? Que no afecta?
Afecta i et sents enganyat perquè van dir que traurien les torres i no ho van fer. A nosaltres ens passa molt al límit del terme i gairebé no afecta, però van dir que les traurien i les han de treure.
Es farà. Sí. I a través del Consorci
se’n fa el seguiment. No és treure la torre i que quedi el formigó. S’ha de fer un procés de desmantellament i deixar-ho bé.
Tot el que va lligat al ter-ritori és un actiu?
Ho és, però sempre dic que hem de preservar l’actiu i el territori però no ofegar la gent que hi viu. Tenim el mateix dret a guanyar-nos la vida a Vilanova de Sau que a Barcelona i el que estem tips de queixar-nos és que trobem pegues per aplicar idees que no acaben de quadrar amb els esquemes generals.
Com ara?En l’àmbit de serveis soci-
als volem engegar un projec-te. Tenim gent gran al poble que no en volen marxar, però fan falta serveis que per part de la família costa que es puguin donar i volem fer-ho a través de l’Ajuntament. Pot haver-hi qui té el fill a treba-llar i ha d’anar a caminar, qui necessiti ajuda per llevar-se...
Aquest servei és positiu.Però quan se’n parla amb
els tècnics ho veuen difícil. Nosaltres volem engegar-ho. Hem de buscar la forma legal per poder-ho fer i se’n bene-ficiarà molta gent. Serà un servei que anirà a més.
Segons on no seria notícia, però a Vilanova sí: diuen que s’obrirà una segona botiga.
Sembla que va endavant. Neix de l’hort ecològic que es va fer i els joves que ho han dut instal·laran un punt de venda.
I el senglar? Vostè és caçador. Quants n’han mort aquesta temporada?
N’hem mort més de 570 i encara queda un mes i mig de caça. Serà el rècord segur. Presentarem un estudi del cost que té per la nostra butxaca cada senglar que matem. El que hauria de ser un hobby s’ha convertit en una obligació. No som els dolents de la pel·lícula; estem fent una gestió al ter-ritori molt important.
“És un contrasentit que en pobles petits on s’han fet les coses bé ens posin traves per invertir”
“L’escola té el futur garantit. És l’última cosa que hem de deixar perdre”
rem de canviar sentits de circulació, però amb bona voluntat i paciència tot ho aconseguirem.
L’escola té el futur garan-tit?
Sí. L’any que ve incremen-tem el cupo, mantenim els mestres... És la nostra lluita. L’escola és l’última cosa que hem de deixar perdre. Tenir una escola així és un plus afegit que hem de valorar. Cada alumne té un ordina-dor. Això no ho tenen a Vic. Tot ha de ser compartit. Aquí no. Hi ha alumnes que fan un curs sols, tenen ganes de tirar i sempre van una mica més endavant. La prova és que l’home de la directora també és mestre en un altre centre i, quan veu el nivell, diu: ‘Aquí no hi arribo’.
L’Ajuntament també hi ha abocat els recursos. Els alumnes no paguen els llibres. Que sigui gratis és correcte?
És una aposta que vam fer. Intentem ajudar amb tot el que podem. Ja que Educa-ció no ens va fer una escola nova, gairebé li hem fet nosaltres: tenim els tanca-ments nous, bons aïllaments, noves tecnologies i ajudem perquè el dia a dia sigui el màxim de fàcil tant pels mes-tres com pels alumnes i les famílies perquè els costos no siguin un impediment per dur el fill en aquesta escola.
La xifra d’habitants està estable des de fa anys.
Sí. Es mou poc. Si tingués-sim llocs de treball podríem augmentar població i aconse-
guir que vingués gent jove. Però la gent que ve aquí es veu obligada a anar amunt i avall amb el cotxe. Els que som d’aquí no en fem ni més ni menys perquè ja hi estem acostumats, però el que ve de nou sempre troba carregós haver de fer tants revolts.
El que sí vénen són turis-tes. És una font d’ingressos important?
El turisme és font d’ingres-sos, però no són faves comp-tades. La gent que s’hi dedica mai sap si tindrà ple o no.
Vilanova no és Rupit.Entesos. Però ve gent:
ciclistes, caminadors, per-sones que vénen a visitar el pantà... Amb motiu del 50è aniversari es va constar que és un atractiu brutal. Però la presa tampoc està adaptada per poder-la visitar i, alesho-res, es va fer però de forma extraordinària amb motiu de l’aniversari.
Que no hi hagi el Consor-ci de Turisme és un punt en contra de la divulgació turística?
No. Amb el Consorci hi havia uns diners, però es van invertir a arreglar camins, que està molt bé, més que no pas en el turisme. Ara, a través d’Osona Turisme, està ben enfocat.
