HORA NOVA

Josep Maria Bernils l garrigàs

Des de la UdG es planteja la realització d’un estudi aprofundit sobre la situació a la comarca i els avantatges d’aquest model educatiu

L’escola rural, objectiu universitari

La Universitat de Girona vol endegar un estudi aprofun-dit sobre l’escola rural, com

un exemple pedagògic a tenir molt present en el model educatiu cata-là del futur. Per dur-lo a terme s’ha fixat en l’Alt Empordà, una comar-ca on aquest model és molt nom-brós a causa de l’existència de més d’una cinquantena de municipis petits. Manuel de Gracia, profes-sor de Psicologia Bàsica de la UdG, està fent mans i mànigues per po-der desenvolupar aquest projecte que té la seva rèplica en un estudi realitzat l’any passat per la Univer-sitat de Granada.

De Gracia, que tot i viure a Figue-res porta els seus fills a l’escola de Garrigàs perquè veu nombrosos avantatges en aquest model, asse-nyala que “l’escola rural catalana ha millorat considerablement la seva qualitat educativa en els úl-tims 25 anys. Els motius han estat pedagògics i organitzatius, però sobretot també socials i formatius dels mestres de les escoles rurals. A la fi dels 70, principis dels 80, l’escola rural catalana comença a canviar radicalment. Es milloren les infraestructures, rehabilitant antigues escoles en la majoria de pobles de l’Alt Empordà, millorant accessos, mobiliari, recursos di-dàctics. Més tard es van crear les zones escolars rurals (ZER) com agrupacions d’escoles rurals que per afinitat pedagògica entre els mestres i certa proximitat geogrà-fica entre les escoles poden com-partir un projecte educatiu i curri-cular comú”.

El professor de la UdG assenya-la que “un gran avantatge per a l’aprenentatge significatiu dels nens de les escoles rurals és que re-ben un tractament individualitzat en les diferents matèries curricu-lars. A més, la ràtio escolar, és a dir nombre d’alumnes per classe, és molt més baixa en les escoles ru-rals que en les ordinàries. En con-cret, de mitjana hi ha 12 nens per mestre-tutor, a més dels especia-lista itinerants, enfront dels 25 de la resta d’escoles en aquesta etapa educativa a Catalunya. Això per-met als docents dedicar més temps a l’alumnat i oferir-li una veritable atenció personalitzada”. Actual-ment les ZER disposen de mestres especialistes itinerants en educa-ció física, música, llengua estran-gera i educació especial.

sENsE graUs. Una altra caracte-rística fonamental i exlusiva d’al-gunes escoles rurals és que són escoles multi-grau o sense graus. Explica Manuel de Gracia que “aquest tipus d’escola pretén po-sar en pràctica la teoria del pro-grés continu de l’alumne. Ja que les diferències entre els nens són

grans, i en vista que no poden mo-dificar-se substancialment, l’es-tructura escolar té el deure de fa-cilitar l’evolució educativa cons-tant de cada alumne. Al permetre que l’alumnat aprengui a un rit-me propi, elimina els inconveni-ents de l’ensenyament graduat”.

Afegeix el professor emporda-nès que “el funcionament de l’es-cola no graduada difereix notable-ment del que manté l’escola amb graus. Es formen grups d’alumnes d’acord amb el nivell de coneixe-ments que posseeixen en una de-terminada disciplina i sense re-ferència a un grau concret, que treballen tan ràpid o tan lent com les seves possibilitats els perme-

ten. Cada alumne pot seguir el seu propi itinerari educatiu i és ava-luat per comparança amb la seva situació anterior, però mai amb l’expectativa que es tingui sobre el grau. Un objectiu fonamental és assolir una actitud positiva davant l’aprenentatge”.

Reconeix aquest professor de la UdG que “és cert que tradicional-ment l’escola rural s’ha conside-rat la parenta pobra en l’educació. Molts pares es pregunten a l’ho-ra d’inscriure els nens en l’escola rural del seu propi poble en què es diferencia l’educació que rep un nen en un poble petit vers la que el sistema educatiu ofereix als habi-tants d’una ciutat o població més

gran. La resposta és que l’escola rural té un potencial bàsic: els seus alumnes obtenen, generalment, més bons resultats acadèmics de l’etapa de Primària que els d’en-torns urbans i les conductes agres-sives són menys freqüents que en la resta de centres”.

Afegeix que “els alumnes que arriben als instituts procedents d’aquests col·legis ho fan en més bones condicions acadèmiques i a més tenen menys comportaments agressius durant tota l’educació se-cundària. Així ho demostra un es-tudi realitzat per la Universitat de Granada, en el qual també es mos-tra una altra sèrie d’avantatges de les escoles rurals sense graus so-bre les urbanes”. En aquest sentit hi ha l’interès per part de la UdG de poder desenvolupar un estudi semblant a l’àmbit de l’Alt Empor-dà per poder contrarestar aques-tes dades que, a priori, també es donarien a la comarca.

L’escola rural de Garrigàs pot ser un bon exemple d’aquestes es-coles multigrau en l’actualitat. El centre d’educació infantil i primà-ria Garrigàs és una de les cinc es-coles públiques i rurals que con-figuren la ZER Empordà. Situada a vuit quilòmetres de Figueres, el centre acull alumnes d’edats com-preses entre els 3 i els 12 anys que cursen educació infantil i primà-ria. Recentment ha estat el primer CEIP rural a introduir en les seves aules la distribució de programes educatius Linkat, facilitats per la Generalitat, i disposen en l’actu-alitat de pràcticament un ordina-dor per nen que tots saben fer anar sense dificultat. n

EDUCACIÓ a GranaDa es va fer L’any passat Un trebaLL sembLant

HORA NOVAavantatges. es formen grups d’alumnes d’acord amb el nivell de coneixements però no pas pel seu grau

y manuel de gracia (udg)

“els AlumNes de l’escOlA RuRAl ObteNeN, eN geNeRAl, més bONs ResultAts AcAdèmics”

y el cas de garrigàs

és el pRimeR ceip RuRAl que AplicA els pROgRAmes educA-tius iNfORmàtics liNkAt

ceip garrigàs. L’escola disposa de gairebé un ordinador per alumne i està considerat com un model d’escola multigrau per les seves característiques

HORA NOVA5 de maig de 2009

gent 41