1. La decisió

1. Es un fet inqüestionable que les persones prenem DECISIONS2. Quan una persona pren una decisió ho fa seguint una determinada NORMA

3. Aquestes normes el que fan és jutjar les alternatives de la decisió com a bones/dolentes 4. Jutjar en termes de bo/dolent vol dir jutjar de forma moral5. Es per tant un fet inqüestionable que prenen DECISIONS MORALS

M’apunto a una ETT per trobar feina

Dono almoïna perquèpenso que s’ha de ser generós amb els pobres

No dono almoïna perquè penso que són elsgoverns i no les ciudadans particulars, quis’ha d’encarrear d’eradicar el problema de la pobresa

Em faig voluntari de la Creu Roja perquèestic convençut de lanecessitat d’ajuda i solidaritat amb les persones

1. La decisió

Les decisions que prenem seguint una determinada norma moral, s’anomenen MÀXIMES DE CONDUCTA

Totes les màximes tenen una estructura comuna

Si vols M, llavors fes D

El motiu que ens fa prendre la decisióés sempre que ens produeix unsentiment d’atracció (plaer)

La decisió efectiva que es pren

Si vols PLAER, llavors fes D

1. La decisió

Són normes de caràcter empíric, a posteriori

Les màximes són normes que esbasen en les CONSEQÜÈNCIES queobtenim de les nostes accions (femuna cosa o una altra en funció de lesconseqüències –plaer- que obtenim)

Les màximes es compleixen perINCLINACIÓ DE LA VOLUNTAT (lavoluntat determinada pel plaer)

Les màximes són particulars i contingents

Dos individus poden actuar ambmàximes diferents; un mateix individupot actuar en moments diferents ambmàximes diferents

Les màximes són lleis morals particulars, no lleis morals universals

1. La decisió

Si vols trobar la pau personal, endinsar-te en la veritat

absoluta, fugir dels neguits i la vanitat de la vida quotidiana,

fes-t’en monja com jo

Si vols viure la vida intensament, gaudir d’allò

terrenal, conéixer persones i llocs diferents cada dia, fes-te’n

“chico Martini” com jo

No ens posarem mai d’acord perquètots dos seguim màximes moralsdiferents. I és així perquè no tot

individu sent el mateix davant d’unmateix objecte (el sentiment de plaer

cap a un objecte depén de l’individu, la situació, el moment, etc. ).

Es clar, doncs, que qualsevol màximaque connecti plaer i decisió és

contingent.

2. L’imperatiu categòric

A partir de l’observació de que tothom quan decidim ho fem seguint una determinada màxima moral, Kant es fa la següent pregunta:

Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL? = Podem trobar una màxima de conducta que sigui vàlida per a tothom = Podem trobar una màxima de conducta que sigui impossible rebutjar?

Relativisme o particularisme Universalisme

Sofística, escepticisme.

No és possible trobar cap norma moral universal. La moral depén de la cultura, la història, les circumstàncies, etc.

Utilitarisme dels actes (Bentham): en una decisió només s’ha de tenir en compte les conseqüències particulars d’aquelladecisió

Hume, MillSí és possible trobar normes moralsuniversals.

Emotivisme: bases emocionals comunes

Utilitarisme de les normes: en una decisiós’ha de tenir en compte le conseqüènciesde l’acció cas que es pensi com a norma universal

2. L’imperatiu categòric

Si vols ser feliç, estudia filosofia

Si vols ser feliç, no estudiïs filosofia

Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables de forma universal = és possible pensar un món ontothom es comportés seguint qualsevol d’aquestes 2 màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas que tothom segueixiaquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat

Si vols ser feliç, mataEns trobem davant d’una màxima que no és pensable de manera universal, perquè si ho fem es segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar Si vols ser feliç,

menteix

Hi ha normes morals que es poden pensar de forma universal sense que es produeixiuna contradicció i d’altres no.

2. L’imperatiu categòric

Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podempensar una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom

Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL?

Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sensecaure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que etfessin a tu

IMPERATIU CATEGÒRIC

“Actua de manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer com a

principi d’una legislació universal”

2. L’imperatiu categòric

•L’imperatiu categòric no diu QUÈ hem de fer (no dóna cap contingut a l’acció) sinó que ens diu COM hem d’actuar

•L’IC no ordena cap acció o conjunt d’accions concretes suposadament bones, sinó que estableix la CONDICIÓ que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones

•Aquesta condició no és mai un CONTINGUT, sinó una condició PURAMENT FORMAL

Kant planteja una ètica formal, no una ètica material

Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la història són de caràcter material

2. L’imperatiu categòric

•La decisió segons l’imperatiu categòric no es basa en cap INTERÉS, benefici o conseqüències concretes

•Una decisió autènticament moral és aquella que només busca COMPLIR LA LLEI MORAL EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per interés

Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica a heterònoma

AUTONOMIA HETERONOMIALa voluntat que actua independentment de les conseqüències (bones o dolentes)

La voluntat que actua per deure, per respecte a uns principis morals

Normalment no actuem de forma autònoma, però ho hauríem de fer si realment volem ser subjectes morals lliures

•La voluntat condicionada per factors externs a ella mateixa: les conseqüències (premis, recompenses, castigs, sancions).

•Normalment tots actuem de forma heterònoma perquè ens fixem en el resultat de les nostres accions.

•L’ambit del DRET és heterònom: la llei té sempre la forma d’un condicional (Si fas X, rebràs un càstig”)