1

Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALGener - febrer de 2010

87

El 22 de desembre passat,es va fer la presentaciópública de la FundacióObservatori Català de laSostenibilitat de la qual laICHN n’és patró fundador.En el mateix acte es va ferla presentació de l’Informede Sostenibilitat aCatalunya 2006. Al web dela Institució hi ha elcorresponent enllaç peraccedir als contingutsd’aquest informe.

S’ha publicat l’Atles de plantes llenyo-ses dels boscos de Catalunya (F.Lloret, A. Solé, J. Vayreda, H. Estevan,J. Terradas, Editorial Lynx, Barcelona2009, 185 p.) i s’ha creat un web per aconsultes on line, amb la possibilitatde carregar i visualitzar simultàniamentaltres fonts cartogràfiques, i que espot actualitzar en tot moment a mesuraque millori la informació disponible(vegeu http://oslo.geodata.es/ftp/llenyoses/). Tant el llibre com el webpretenen presentar la informació del’Inventari Ecològic i Forestal deCatalunya (IEFC), fet pel CREAF, queés rellevant per a la caracteritzacióecològica de les espècies llenyosesmés freqüents en relació a variablesestructurals (recobriment arbori iarbustiu), de composició del bosc(tipus de bosc) i orientació, que proce-deixen de la mateixa base de dades del’IEFC, variables climàtiquesobtingudes de l’Atles Climàtic Digitalde Catalunya(realitzat a laUniversitat Autònomade Barcelona), del’altitud, el pendent ila variació topogrà-fica, obtingudes delModel d’Elevacionsdel Terreny (del’Institut Cartogràficde Catalunya),litològiques,derivades del MapaGeològic deCatalunya 1:250000(de l’InstitutCartogràfic deCatalunya), i dediversitat d’usos delsòl d’acord amb elMapa de Cobertesdel Sòl de Catalunya

(del CREAF). Es tracta d’un treballfonamentalment estadístic, que contépoc text i molts histogrames. Tot i quees dóna la distribució de punts en quèels equips de camp de l’Inventari vananotar cada espècie, no s’ha pretèspas d’elaborar mapes de distribució, jaque les parcel·les inventariadesprocedien d’un mostreig limitat a lesàrees arbrades i no d’una prospecciósistemàtica de tot el territori. Si algús’interessa per la distribució generalde les espècies, pot consultar-la aBIOCAT.

De totes les parcel·les de l’IEFC, no-més hem utilitzat aquelles que tenenllistes d’espècies llenyoses. Són untotal de 1866, repartides a l’atzar pertot l’àmbit forestal arbrat. L’obraexplora el gran potencial d’aquestainformació. Tanmateix, la base dedades presenta limitacions. Els equipsde camp no eren formats per botànicsexperts i cometien errors

d’identificació. Enconseqüència, vamdeixar de bandaalgunes espècies,com per exemple lesdel gènere Rosa i lamajoria de ginestes.Per a algunesespècies publicades,hi ha punts que hande ser erronis, comens han fet notar elscompanys botànics.Del total de 11 350dades consideradesen l’Atles, unaseixantena ho sónclarament i d’altressemblen dubtoses.Per a la majoria de lesespècies, la propor-

(Continua)

Atles d’espècies llenyoses dels boscos de Catalunya

2

Cursos naturalistes

ls dies 16, 23, 26 i 29 de passat novembre, vatenir lloc el curs sobre Morfologia Mineralimpartit pel professor Carles Curto, conser-vador de Mineralogia del Museu deCiències Naturals de Barcelona i organitzatper la Institució Catalana d’Història Natural iel Grup Mineralògic Català.

Davant d’un curs sobre una matèria que devegades sembla difícil, l’èxit d’assistència haestat molt més que satisfactori. Han vingutdiferents membres de la ICHN i el Grup peròtambé persones interessades en la

mineralogia no relacionades amb les entitatsorganitzadores, alguns des de llocsallunyatscom Olot oCampdevànol.

Les explica-cions deCarlesCurto vanser moltamenes i esva establir

El món dels cristalls: iniciació a la morfologia cristal·lina

Sortides naturalistes

Al web de les sortides naturalistes de laInstitució s’hi ha incorporat una novasortida, en aquest cas al massís del Montgrí,al Baix Empordà. L’itinerari proposat permetfer un bon reconeixement de la geologia, laflora, la fauna i el patrimonicultural d’aquests relleussituats entremig de la planaempordanesa. Aquesta sortidatambé permet observar unfenomen força singular, la granduna continental que migparteixel massís.

Durant l’any 2010 es preveuincloure noves sortides al web,les quals transcorreran per laserra de Miralles (Anoia), elsplans de Sió (Urgell-Segarra), lazona volcànica de la Garrotxa ila Tinença de Benifassà, al BaixMaestrat. Tots aquells membresde la Institució que disposin

d’informació d’algun dels components delmedi natural d’aquests espais i vulguincol·laborar en l’elaboració d’algunad’aquestes sortides, poden posar-se ambcontacte amb la Secretaria de la ICHN. <

ció d’errors resulta estadísticament pocrellevant i no afecta a la seva caracteritzacióecològica, però una part important delspunts erronis es concentra en certes espè-cies que probablement els equips de campno devien reconeixien prou bé. Això ens hadut a excloure de l’Atles on line Calicotomespinosa i Lonicera periclymenum, per a lesquals el grau d’incertesa en les determina-cions era excessiu; a agrupar en una solafitxa Lavandula latifolia i L. angustifolia; i afiltrar i refer els càlculs en sis espècies més.La nostra referència principal per determinarla validesa de les dades, a més de l’opiniódels experts, ha estat la concordança ambels mapes de BIOCAT que, llevat dels casosesmentats, i d’uns pocs punts en les fitxesen revisió, és prou bona.

D’altra banda, la litologia és una variableque no es relaciona d’una manera gaireprecisa amb les característiques del sòl quemés afecten les plantes. Per desgràcia,encara no existeix un Mapa dels Sòls de

Catalunya, tan necessari. Aquella és lacausa d’alguns resultats estranys en unesquantes espècies pel què fa al seu caràctercalcífil o calcífug. Gràcies a nova informació,procedent del Tercer Inventario NacionalForestal, es farà possible millorar la caracte-rització del substrat (i del sòl) i aviat podremoferir en el web resultats més satisfactorissobre aquest tema respecte d’aquestparàmetre. També més endavant, esperemaplicar algunes tècniques estadístiques méspotents. Entenem l’Atles com una einaoberta que s’anirà perfeccionant en el web, iaixí ho han d’entendre també els usuaris.

Per acabar, hem d’agrair als Drs. Josep Vigo iJosep Maria Ninot que, amb les seves apor-tacions, ens hagin ajudat a millorar l’Atles i ala Fundació Caixa de Catalunya i l’Institutd’Estudis Catalans que hagin finançat eltreball. <

F. Lloret, J. Vayreda, J. Terradas

(Continua)

Mètode, núm. 63. Publica-cions de la Universitat deValència, tardor 2009.

Botanics, núm. 39. Hivernde 2009. 15 p.

Sortida al massís del Montgrí

3

Reconeixement d’activitats de formació permanent

un continu diàleg on els assistents pregun-taven i aclarien els seus dubtes. Tal com vacomentar ell mateix, aquest curs preteniadonar una base per a mirar-se els cristallsd’una manera més analítica. Va insistir en lanecessitat d’acostumar l’ull a cercarsimetries en els cristalls naturals fent servirde base els models de cristalls ideals defusta, plàstic o cartró. Alguns assistentsvan comentar que el curs els ha servit per aperdre la «por» i llançar-se a intuir eixos,plans de simetria, pinacoides, prismes... i demanera pràctica pronosticar a quin sistemapot pertànyer un cristall determinat.

Descartar uns quants sistemes i quedar-seamb un parell ja és tot una satisfacció. Hem

«jugat» amb els models però també ambexemplars reals, però aquest cop han estatels cristalls reals els que jugaven ambnosaltres, amb deformacions a les cares,cares que desapareixen, allargamentsinesperats... però amb l’ajuda del professorels hem pogut interpretar.

Esperem que l’any vinent puguem aprofun-dir més en aquest tema o en altres temesrelacionats amb la mineralogia similars ipoder establir amb la ICHN nous vincles decol·laboració per a enfortir la secció amb mésmineralogia i «pedres». Gràcies a tots elsassistents pel vostre interès i al professorCurto per la seva excel·lent didàctica. <

Sortides naturalistesLes dues darreres sortides naturalistes fo-ren, sobretot, caminades paisatgístiques; lade novembre a la serra de la Mussara de lesmuntanyes de Prades en un escenaritardorenc, la de desembre a la costa entrel’Ametlla de Mar i l’Ampolla la descobertad’un paisatge litoral.

7 de novembre. Serra de la Mussara -muntanyes de Prades (Baix Camp). Des-prés de deixar enrere amb recança l’Esplugade Francolí amb la seva cova i el bosc dePoblet —que queden per a una propera

ocasió—, la primera aturada fou prop deltossal de la Baltasana per veure la singularroureda de roure reboll (Quercus pyrenai-ca), la seva única localitat a Catalunya. A laroureda, a més del roure reboll de fullesgrans, tomentoses i lobulades amb entrantsmolt profunds, en destaca l’ambient frescal ihumit que estimula el recobriment de líquensfruticulosos sobre troncs i branques,l’abundància d’una falguera, el polipodi(Polypodium vulgare ssp. serrulatum) i, ales roques, la presència de l’herba del nord(Saxifraga fragilis [=S. corbariensis]).

Des del petit poble de la Febró iniciem lacaminada en un dia fred, ventós i a estonesplujós, plenament de tardor. Una bona voltaper l’obaga de la serra de la Mussara, en laqual ens surten al pas el teix (Taxusbaccata) a les canals, els gatolins o conillets(Antirrhinum barrelieri) encara en flor alsroquissars i l’eriçó (Erinacea anthyllis) alssolells exposats al vent, arribem al pla queculmina la serra i on el pi roig (Pinussylvestris) domina el bosc. En un extrem delpla hi ha els avencs de la Febró. Els avencs

Delegació del Bages

Roure reboll

(Continua)

Omniscellula, núm. 23.Societat Catalana deBilogia, desembre de2009. 50 p.

El Departament d’Educació de la Generalitatha concedit el reconeixement d’activitats deformació permanent als cursos següents:• Eines pel seguiment i avaluació dels acords

de custòdia del territori (abril de 2010).• Metodologia de prospecció d’invertebrats

terrestres i dulciaqüícoles (maig de 2010).• Fotografia d’odonats (juny de 2010).

• Geomorfologia d’alta muntanya (juny 2010).• Pautes i eines per comprendre i interpretar

el paisatge actual pirinenc (juliol de 2010).Així mateix, també tenen el reconeixement:• Curs de sortides naturalistes de la delega-

ció del Bages.• Curs de recorreguts geològics de

Catalunya.

4

12 de desembre. El litoral entre l’Ametllade Mar i l’Ampolla (Baix Ebre). El tram decosta entre l’Ametlla il’Ampolla és majori-tàriament rocós, de penya-segats baixos iplatges de còdols allà on desemboquen elspetits torrents. Les roques sónconglomerats quaternaris o bé calcàries delCretaci –a la punta de l’Àliga i a la penínsulade l’Illot. Tot i que no pas indemne, aquest

tram fins ara ha sobreviscut a l’ocupaciógeneralitzada del litoral català, conservant elseu natural encant. El sender GR 92, el llargcamí de ronda del litoral mediterrani català,condueix la caminada entre les dues pobla-cions, sempre tan arran de mar com éspossible.

Ja de bon inici ens fixem en les plantes espe-cialistes en créixer damunt les roquesesquitxades per la salabror de les onades,entre elles el fonoll marí (Crithmum mariti-mum), l’ensopeguera o limònium (Limoniumvirgatum) i el plantatge crassifoli (Plantagocrassifolia). En un punt apareix també unarbust, el limoniastre (Limoniastrum mono-petalum) que coneixíem de la península del

Fangar que es reconeix a l’horitzó. La floridatardana d’un parell d’espècies del gènereSenecio, S. cineraria i S. angulatus, el dar-rer originari de Sud-àfrica, ambdós afavoritsper la jardineria, acoloreix una mica més elcamí.

Les onades han acumulat les restes de posi-dònia o alga dels vidriers (Posidoniaoceanica) a les petites platges, en part sónfulles en forma de cinta, en part boles depèls. Tot plegat és testimoni de la riquesadel fons marí.

Al bell mig de l’itinerari es troba la platja deSantes Creus amb la seva llacuna d’aiguasalobre, el que constitueix un petit espaiprotegit pel PEIN. Al sediment de la llacunatrobem escopinyes i, sense èxit malgrat queprobablement hi sigui, busquem el samaruc

(Valencia hispanica), un peixet endèmic deles llacunes del litoral mediterrani ibèric.

Al peu de l’illot, un paratge d’especial belle-sa, ens parem a dinar. La roca calcària és fetad’orbitolines, uns foraminífers en forma deplat, d’uns 4-5 mm de diàmetre, que vanviure al mar durant el Cretaci Inferior.

En acostar-nos a l’Ampolla, la urbanitzacióprogressivament roba protagonisme a lanatura. Algunes construccions són molesfantasmagòriques, projectes d’hotelabandonats a mig fer, víctimes del fracàsimmobiliari per excés.

Sota uns pins, el terra apareix totalment co-bert de pinyols d’oliva i d’excrementsd’ocell i l’aire fa una fortor intensa de galli-ner; sens dubte deu tractar-se d’undormidor d’estornells. Efectivament, enarribar a l’Ampolla quan el sol s’acosta a laposta, apareixen estols i més estols de milersd’estornells cadascun, com núvols que ta-pen el cel. Probablement vinguin dels olivetsde Mas de Barberans i Ulldecona. Desprésde les seves acrobàcies aèries, els milersd’estornells s’aturen als pins, entre ells els

L’Illot

Llacuna de Santes Creus

de la Febró és una àrea de roca dolomíticaesquarterada per grans diàclasis, estretes iprofundes de fins a 30 metres, que hanafavorit el procés de carstificació. Es potaccedir al fons de la diàclasi més llarga, onregna un món impensat, fosc i profund. Laparet encarada al nord està entapissada deplantes, entre elles falgueres com la llenguade cérvol (Phyllitis scolopendrium). Al fonss’obre la cova de la Febró. Conté formesescultòriques a les parets i al sostre i, alterra, un moonmilk d’hidromagnesita, decolor clar, precipitat de l’aigua que hi circulaa temporades. Els més agosarats surten del’esquerda per unes clavilles de ferro clava-des a la roca.

A la tarda, després de visitar el poble aban-donat de la Mussara, baixem pel solell de laserra fins a Vilaplana, on ens recull l’auto-bús.

Paisatge de tardor des de la serrade la Mussara

Avencs de la Febró

(Continua)

Penya-segat a L’Ametlla de Mar

Catàleg de paisatge de laregió metropolitana deBarcelona. Sessions dedebat. Document desíntesi. Setembre 2009.Observatori del paisatge.45 p.

5

que havíem creuat just abans de l’arribadadels inquilins. L’espectacle del vold’estornells ha estat grandiós, wagnerià.

Durant tot l’itinerari hemgaudit del paisatgeesplèndid i lluminós de lacosta, el que va atraure elturisme foraster cap aCatalunya. Malmèsposteriorment a la majoriadel litoral català per lacobdícia urbanitzadora,aquest turisme comença aabandonar-lo. És una lliçóque cal aprendre bé. <

Dinar ran de mar

Properes sortides programades:• 16 de gener de 2010. Les mines de variscitade Gavà i el delta del Llobregat

• 20 de febrer de2010. L’estanyd’Ivars i la concade Tremp

• 20 de març de2010. La serra deCollserola.

Un cicle de recorreguts geològics, organitzatconjuntament pel Museu de GeologiaValentí Masachs i la delegació del Bages dela ICHN i dirigit pels geòlegs Josep M. Matai Ferran Climent, està programat durantalguns dissabtes de gener a març.

Consta de les següents visites a llocs d’inte-rès geològic i a museus miners o de geologiade Catalunya:

- 30 de gener. Museu de Geologia ValentíMasachs, patrimoni geològic de Manresai coves del Toll de Moià (Bages)

- 13 de febrer. Patrimoni geològic i miner del

Recorreguts geològics

Segrià i del Baix Cinca (conca carboníferade Mequinensa)

- 27 de febrer. Museu de les mines de plomde Bellmunt del Priorat

- 13 de març. Salines de Cambrils (Solsonès)- 27 de març. Museu de les mines de carbó

de Cercs (Berguedà) i observació depetjades de dinosaure fossilitzades.

El punt i lloc de trobada de totes les sortidesés davant de l’EPSEM-UPC (Av.Bases deManresa, 61, de Manresa), a les 9 h. Calinscriure’s a l’adreça ferclicos@gmail.com oal tel. 933248582. Cal portar calçat adequat,menjar i beguda. <

Des de la delegació del Bages vam iniciarl’any 2005 un projecte d’introducció (oreintroducció?) de la cigonya blanca(Ciconia ciconia) al pla de Bages. Aquestprojecte va comptar amb el suport econòmici tècnic de la Fundació Territori i Paisatge(Obra social de Caixa Catalunya). L’1d’agost de 2005 van arribar 16 cries decigonya provinents del Centre de Recupera-ció de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida)a un aviari d’uns 100 m2, que prèviaments’havia construït a Lluçà (Santpedor), idurant els 20,5 mesos següents aquestsocells van ser alimentats amb pollastre pelSr. Narcís Sala, propietari de Lluçà. Acomençament de primavera de l’any 2007,les 16 cigonyes van ser alliberades desprésde ser anellades, ambl’esperança que, almenysalgunes, passessin l’estiu alpla de Bages i l’any següent hitornessin per criar, però elnostre anhel no es va ferrealitat. Podeu trobar mésinformació sobre aquestprojecte en els Notícies de laInstitució números 61 i 70.

Paral·lelament, el Consorci del’Estany de Banyoles tambéamb la col·laboració de laFundació Territori i Paisatge,va iniciar el 20 de juliol de 2006un projecte similar al del pla de

La reintroducció de la cigonya blanca al pla de Bages i al pla de l’Estany,dos projectes que han convergit

Bages. Les 13 cigonyes blanques deBanyoles van ser alliberades el dia 20 dejuliol de 2008. Aquest grup va migrar, peròl’any següent dos mascles que hipertanyien van retornar a Banyoles, i un vaformar parella amb una femella alliberada aSantpedor. De la feliç unió van néixer dospollets. Una d’aquestes cries va morirabans d’envolar-se, però l’altra va arribar avolar i migrar. Esperem que la parellaformada pel mascle banyolí i la femellasantpedorenca tornin a criar a Banyolesl’any que ve, i que també ho faci en un futurla seva descendència. Si això es complís,l’esforç de les persones i entitats implicadesen els projectes de reintroducció quedariarecompensat. <

Cigonyes de Banyoles (foto Ramon Casadevall)

Spira. Revista de l’Associa-ció Catalana deMalacologia, vol.3 nums. 1-2. Octubre 2009. 126 p.ISSN-1577-7952.

Butlletí de la SocietatCatalana de Malacologia,núm. 11. Octubre de 2009.

6

El Grup de Naturalistes d’Osona duu a ter-me tres projectes per afavorir la fauna delsambients agraris: el projecte Mussol, el pro-jecte Gralla i el projecte Basses, les actua-cions dels quals es duen a terme a travésd’acords de custòdia del territori amb elspropietaris de les finques. A la zona nordd’Osona, ja es compta amb dos acords decustòdia signat amb els propietaris de lesfinques de Niubó, Diumeres, Corcó (Man-lleu) i Vilagelans (Gurb) i nombrosos acordsverbals amb propietaris d’altres finques deManlleu, Torelló i l’Esquirol.

S’ha establert també una relació de col·labo-ració amb l’Ajuntament de Torelló perdesenvolupar el projecte Gralla, que contem-

Ja ha finalitzat la instal·lació dels 14 cartellsinformatius a l’sspai natural protegit delCollsacabra que el GNO va elaborar perl’Ajuntament de l’Esquirol i que han estatfinançats pel Departament de Medi Ambienti Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

El projecte del GNO «Aplicació de mesures de conservació per a la faunaen finques agràries amb acords de custòdia del territori a la comarcad’Osona», ha rebut un ajut de La Caixa

pla actuacions específiques per conservar ipotenciar l’espècie; els seus objetius són:

1. Consolidar un nucli de finques ambacords de custòdia a la zona agrària del nordde la comarca d’Osona per implementar unseguit de mesures genèriques de conserva-ció i millora mediambiental i mesures especí-fiques per aquelles espècies per les quals jaexisteixen projectes de conservació.2. Potenciar el mosaic agroforestal típic delmodel agrícola tradicional3. Demostrar als propietaris i als agricultorsque és possible compatibilitzar la conserva-ció de la natura en espais agroforestals il’activitat agrària i ramadera, sense que aixòsuposi una disminució dels beneficis. <

El GNO i l’ajuntament de l’Esquirol han instal·lat cartells informatius alCollsacabra

Els cartells es troben repartits a l’ENP delCollsacabra corresponent al municipi del’Esquirol i donen informació sobre l’espai,els seus valors naturals i les recomanacionsd’ús per a la seva conservació. <

La Marató Ornitològica de Tardor d’Osonaconsisteix a detectar el màxim nombre d’es-pècies en el període comprès entre el 15 desetembre i el 15 de novembre. En l’ediciód’enguany, amb una desena de participants,s’ha assolit una nova fita, amb 163 espèciesdetectades, comparat amb les quasi 150 del’any passat. A més, d’entre les espèciesdetectades es troben observacions tandestacables com les primeres citacions per

la comarca de xoriguer petit i territ variant, iel que podria ser el primer voltor negred’origen ibèric a la comarca d’Osona. Altresobservacions de gran rellevància inclouenun grup d’oques, dues polles pintades,corriol pit-roig, gaig blau, boscaler pintatgros, boscarla dels joncs i llucareta, perposar alguns exemples. El llistó per la pro-pera edició queda alt, i serà difícil superar laxifra d’enguany! <

La Marató Ornitològica de Tardor d’Osona

Delegació d’Osona

Presentació del llibre-guia Itinerari Natura i Modernisme, entorn de lariera de RajadellAquest és un llibre promogut per l’entitatmanresana Meandre i publicat per Zenobita,amb la col·laboració de la delegació delBages de la ICHN, en particular de FlorenciVallès, i el fotògraf Francesc Muntada.

La presentació, amb una notable assistènciade públic, va ser el 22 de desembre passat,sota la conducció de Josep Antoni Serra(Zenobita) i les intervencions d’Albert Ruhí(ANG, UdG) que va exposar l’interès enconèixer la natura propera, Francesc Munta-da (SCFN) que va presentar imatges de lavall i Jaume Torras (Meandre) que vaexplicar la història de l’entitat i la necessitatde donar valor i defensar l’entorn.

La vall de la riera de Rajadell és una àrea denatura a tocar del centre urbà de Manresa,

molt popular com a lloc d’esplai i caminada iamb una notable diversitat d’espècies i am-bients. També destaca per la presènciad’alguns masos notables d’arquitecturamodernista, la majoria d’ells obra de l’arqui-tecte Ignasi Oms i Pons i, al seu temps,ocupats per prohoms manresans. El llibre-guia acompanya en un itinerari de 14,6 km,explicant els valors de natura i d’arquitectu-ra que troba al seu pas.

La publicació d’aquest llibre-guia és espe-cialment oportuna ara, quan és previst ques’iniciïn els treballs de construcció d’un noutram de l’autovia C-15, l’eix Diagonal deCatalunya, que ha de creuar la vall. La sensi-bilitat per la natura que mostra el llibrehauria d’impregnar també l’execució de lesobres. <

Anuari naturalista. ParcNatural de l’Alt Pirineu,juliol 2009. 41 p. Http://www.parcsdecatalunya.net.

Itinerari. Natura i Modernis-me entorn de la riera deRajadell. Ed. Meandre.

7

Delegació de la Garrotxa

Projecte GrallaDesprés de més de 3 mesos d’haver alliberat37 joves de gralla per mitjà de Hacking enuna finca de Torelló, hem pogut controlarles dispersions de tardor i els dormidershivernals mixtes amb garses. Hem trobat dosgrups diferents amb 12 i 7 gralles respectiva-ment i tenim indicis d’un tercer grup queesperem localitzar properament. Hem pogutconfirmar la formació d’un grup mixt entre

les gralles autòctones de Torelló i les allibe-rades. Per tant, aquest primer any delProjecte Gralla està essent un èxit, esperemque amb la continuació del projecte l’anyvinent es pugui consolidar una novacolònia de nidificació d’aquest amenaçatpetit còrvid i així assegurar la sevasupervivència a Osona i a la CatalunyaCentral. < < < < <

IV Seminari sobre Patrimoni Natural de la Comarca de la Garrotxa

El dissabte, 27 de febrer de 2010, a Olot, a tres quarts de deu del matí fins a dos quarts de setdel vespre, tindrà lloc el IV Seminari sobre Patrimoni Natural de la Garrotxa. El programa és elsegüent:

09:45 Recepció dels assistents i lliurament de documentació10:00 Presentació10:10 Elements geoclimàtics sobre el paisatge i el medi natural de la comarca de la

Garrotxa. Alguns resultats de la Beca 2007 de Ciències Naturals Ciutat d’Olot, acàrrec de JORDI ZAPATA. Associació Catalana d’Observadors Meteorològics

10:30 Avaluació dels impactes provocats per les fortes nevades (desembre 2008) alsboscos madurs del PNZVG, a càrrec de SANDRA SAURA-MAS. Centre d’Estudis deBiologia de la Conservació Aquàtica i Terrestre - La Balca

10:50 Les diatomees com a indicadors de canvis ambientals: el riu Llémena i les sevesfonts, a càrrec d’HELENA GUASCH, MARTA RICART i GEMMA URREA. Institut d’EcologiaAquàtica de la Universitat de Girona i Institut Català de Recerca de l’Aigua

11:10 Conservació de la falguera Dryopteris remota: un exemple de col·laboració entrepropietaris, investigadors i l’Administració, a càrrec de JOSEP MARIA DACOSTA. Àreadel Medi Natural. Serveis territorials de Girona. Departament de Medi Ambient iHabitatge. Generalitat de Catalunya

12:30 La flora dels prats de la Garrotxa, a càrrec de NEUS VILLEGAS, botànica11:50 Pausa - Cafè12:20 Estudi de la germinació de cinc espècies amenaçades de la  Garrotxa, a càrrc de

ROSA MERLO DOMINGO i NÚRIA MEMBRIVES FERNÀNDEZ. Jardí botànic Marimurtra.Blanes

12:40 Primers assajos sobre el comportament germinatiu de l’endemisme Alliumpyrenaicum Costa & Vayreda, a càrrec de MARIA CRISTINA GIFRE i JOAN FONT. Grup deRecerca de Flora i Vegetació. Departament de Ciències Ambientals. Universitat deGirona

13:00 Mesures de conservació del teix a l’Alta Garrotxa, a càrrec d’ANTÒNIA CARITAT.Delegació de la Garrotxa de la ICHN

13:20 Anàlisi de la diversitat genètica de la població garrotxina de Dichoropetalumschottii. Significació biogeogràfica, a càrrec de JORDI LÓPEZ-PUJOL i MANE

MARTINELL. Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB) i Facultat de Farmàcia de laUniversitat de Barcelona

13:40 Cartografia 1:5000 i tipificació de les rouredes de roure pènol de la Garrotxa, acàrrec de XEVI BÉJAR i XAVIER OLIVER, delegació de la Garrotxa de la ICHN i Fundaciód’Estudis Superiors d’Olot

14:00 Dinar16:00 Aportacions a la flora vascular de la Garrotxa i actualització de l’Atles d’orquídies

de la Garrotxa i del Catàleg de Flora vascular de la Garrotxa, a càrrec de XAVIER

BÉJAR, SALVADOR BERGA, ISIDRE COS, JOAN FONT, MOISÈS GUARDIOLA, CHIRAPHAN

MARKCHOO i XAVIER OLIVER, delegació de la Garrotxa de la ICHN i Grup Orchisd’estudi de  les orquídies de la Garrotxa

16:20 Bolets interessants de la Garrotxa, a càrrec de MIQUEL À. PÉREZ-DE-GREGORIO,Associació Micològica Joaquim Codina. Girona

16:40 Seguiment de les poblacions de cranc de riu autòcton i de cranc roig americà delPNZVG, 2009, a càrrec de LLUÍS BENEJAM. Centre d’Estudis de Biologia de laConservació Aquàtica i Terrestre - La Balca

17:00 Pausa - Cafè17:30 Fenologia altitudinal dels grills (gènere Gryllus, Insecta: Orthoptera) al NE de

Catalunya. Descoberta del bivoltinisme de Gryllus bimaculatus, a càrrec de RAFAEL

CARBONELL FONT, delegació de la Garrotxa de la ICHN

Guia d’arbres per a nois inoies. RAMON PASCUAL.Cossetània ediciona,setembre de 2009. 205 p.Http://www.cosetania.com.ISBN:978-84-9791-555-7.

Programa

(Continua)

Seminari sobre patrimoninatural de la Garrotxa. 27de febrer de 2010, a Olot.

8

Els dies 11 i 18 de desembre passat es vanfer dues sessions de reconeixement d’ortòp-ters a partir de fotografies a laseu de la Fundació d’EstudisSuperiors (FES), a Olot. Elsassistents van portar imatgesdigitals i, fent ús de les clausdicotòmiques, es va arribar adeterminar-les en una bonapart, però no tota. Gràcies a lamillora en la resolució iqualitat creixent del suportdigital, es poden arribar amostrar els mateixos detallsque clàssicament s’hauriende veure sota la lupa.

Tot i que aquestes sessions,continuació del petit curs dereconeixement d’ortòpters

Vols aprendre a conèixer els ortòpters de la Garrotxa?

que es va fer al 2008, van comptar amb pocaassistència, s’ha anat refermant un grup

petit d’afeccionats,connectats a un fòrum createxpressament, on s’hipengen articles d’interès,enllaços i fotografies.

Durant les temporadessegüents és previstcontinuar fent mostrejos dezones no prospectades, i enun futur editar unamonografia sobre elsortòpters de la Garrotxa.

Per tenir accés al fòrum, con-tacteu amb el seu moderador,Rafael Carbonell, a l’adreçarafael_carbonell@hotmail.com.

Echorthippus declivus

El portal web MERIDIÀ(Mesurament de la Recer-ca, Desenvolupament iInnovació) <http://meridia.iec.cat> és unservei d’informació espe-cialitzada per a analitzar,planificar, coordinar idifondre les activitatsd’R+D+I dins el sistemade ciència i tecnologiadels territoris de llengua icultura catalanes.

El dia 10 de novembre de2009 s’ha activat la sego-na fase de MERIDIÀ, ambl’objectiu de potenciar laconsulta de la plataforma idels continguts oberts perpart de la comunitatcientífica i de la societat engeneral. En l’actualitat, enels continguts oberts, s’hipoden consultar 65informes estadístics i 160documents i enllaços webde referència, a més delsserveis de cerca textual ide notícies.

Congressos i reunions

L’assistència és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través de l’adreçaelectrònica ichn@iec.cat o del telèfon 933248 582.

La jornada es desenvoluparà a la salad’actes de l’Institut Municipal de Promocióde la Ciutat d’Olot (IMPC) al carrer BisbeLorenzana, 15 d’Olot.

17:50 Distribució de la població de l’escorxador a l’Alta Garrotxa: una visió general, acàrrec de MARIA BERTRAN, GEMMA VIDAL i FRAN TRABALON, delegació de la Garrotxa dela ICHN

18:10 Resum del contingent de rapinyaires en migració al Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa , a càrrec de RUTH GARCIA i FRAN TRABALON, Cosd’Agents Rurals de la Garrotxa i Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

18:30 Cloenda.

Sessió conjunta CREAF-SCB-ICHN «Aturem la pèrdua de biodiversitat»

El 3 de desembre passat, se celebrà la jorna-da «Aturem la pèrdua de biodiversitat»,organitzada conjuntament pel CREAF, laSocietat Catalana de Biologia i la ICHN.L’acte va tenir lloc a l’Institut d’EstudisCatalans, amb una notable assistència depúblic, que va arribar a superar la capacitatde la sala. L’objectiu de la jornada era refle-xionar sobre la conservació de labiodiversitat a Catalunya i valorar si s’haassolit, dins d’aquest àmbit geogràfic, la fitadefinida en lacomunicació «Aturemla pèrdua debiodiversitat per al 2010i més enllà», adoptadaper la ComissióEuropea.

Després de la benvin-guda inicial, l’actecomençà amb unaamena ponència deJohn Celecia, assessorde la Unió Europea,sobre eldesenvolupamentsostenible i laconservació de la

biodiversitat. Després d’aquesta ponènciainicial, la sessió es va subdividir en 3 blocs.D’una banda, es realitzà una breu anàlisi del’estat de la biodiversitat a Catalunya, apartir de la reflexió sobre la situació de 3grups d’espècies força ben coneguts(plantes, ocells i papallones). D’altra banda,es van exposar algunes de les pressions iimpactes que amenacen la biodiversitat en elnostre àmbit. En tercer lloc, ja a la tarda, escomentaren algunes de les eines de

Exposició Xarxes. Els primersintercanvis fa 6.000 anys.Organitzada per l’Ajuntamentde Gavà, el Museu d’Històriade Sabadell i l’Area de Culturade la Diputació de Barcelona.

Http://www.patrimonigava.cat.

Meridià – Observatoride la Recerca (IEC)

(Continua)

9

1987-2007 Vint anysd’estudis. Memòria delsestudis realitzats al Parcde Collserola per alconeixement de ladiversitat biològica i laqualitat dels ecosistemes2007. Parc de Collserola.

planificació i gestió de què es disposa perintentar conservar la biodiversitat, com sónla restauració d’hàbitats, la reintroducciód’espècies, l’ordenació del territori i laprotecció mitjançant la declaració d’espaisnaturals protegits.

En el primer bloc, Sergi Herrando, de l’Insti-tut Català d’Ornitologia, exposà algunes deles dades obtingudes en els projectes deseguiment d’ocells de Catalunya: l’Atlesd’ocells nidificants, el SOCC (Seguimentd’ocells comuns a Catalunya), els Censosd’ocells aquàtics hivernants, etc. Escomentaren, per exemple, els percentatgesd’espècies que es troben en les diferentscategories d’estat de conservació i lesseves tendències, així com algunsindicadors basats en ocells, que permetenobtenir informació sobre d’altres qüestions.

Constanti Stefanescu, del Museu de Cièn-cies Naturals de Granollers, presentà algunsdels resultats del projecte CBMS (CatalanButterfly Monitoring Scheme). És constatàque el canvi climàtic està afectant lespoblacionsde papal-lones deCatalunya ique potcomportarpèrdues debiodiversitat.El mante-niment de lacontinuïtatdels hàbitatsen les zonesde munta-nya és undelselementsque pot ser important per intentar aturaraquesta pèrdua.

En la ponència «Conservació de la biodiver-sitat vegetal: l’assignatura pendent», Llo-renç Sáez, de la UAB, va fer un repàs delsdiferents mecanismes científics, tècnics ijurídics existents per intentar conservar labiodiversitat vegetal. La seva valoració ésque el grau d’implementació a Catalunyad’aquests mecanismes és forçainsatisfactori. Els endemismes i les espèciesamenaçades són el principal objectiu aprotegir i es constata que se’n té un conei-xement encara insuficient i que no s’hi estanaplicant mesures concretes de conservació.

El bloc següent, dedicat a l’anàlisi dels im-pactes provocats per l’activitat humana,començà amb la ponència «La intensificacióagrícola i la biodiversitat: les implicacionsper a la conservació», realitzada per XavierSans, de la UB, en la qual exposà que elsagrosistemes han comportat una pèrduaimportant de biodiversitat, accentuada per lacreixent intensificació agrícola. S’ha produïttambé una pèrdua de la biodiversitat vegetalcultivada i una reducció del nombre devarietats locals.

Sergi Tudela, del programa mediterrani depesqueria de la WWF, comentà que els

recursos biològics marins s’han explotathistòricament segons un patró productivistai molt simplificat, fet que ha donat lloc a unasobreexplotació de la majoria d’espècies,totalment insostenible, com a mínim, desdels anys 60. Es comentà amb més detall elcas de la tonyina vermella, que segonsalguns autors es troba ja en una situacióprou crítica com per ser inclosa en l’annex Idel CITES.

Jordi Camprodon, del Centre Tecnològic iForestal de Catalunya, presentà la ponència«La gestió del bosc com a eina de conser-vació de la biodiversitat», en la qual exposàque la gestió forestal pot ser una bona einaper a la conservació, si se segueixen algunscriteris, com tenir en compte la multifuncio-nalitat de les forests, evitar visionssimplificadores, deixar de buscar rendescontínues, etc.

El darrer bloc de ponències se centrà enl’anàlisi d’eines i mecanismes que s’estanaplicant per intentar aturar la pèrdua debiodiversitat.

Gisela Loran,de Tallerd’EnginyeriaAmbiental SL,va exposaralgunes de lesproblemàtiquesassociades alesrestauracionsd’hàbitats, comla tendència aconfondre lesrestauracionsamb dissenysurbanístics dejardineria, la

tendència a afavorir determinats hàbitats,l’ús de tecnologies importades o pocconegudes, etc. Entre els aspectes positius,va destacar l’existència de bons models derestauracions i va concloure que conservarsempre és més efectiu que restaurar.

Bernat Claramunt (CREAF, UAB) en la sevaponència «Conservació i reintroducció devertebrats» exposà diversos aspectesrelacionats amb les reintroduccions, com elsmotius per realitzar-les, els factors queafavoreixen el seu èxit o el seu fracàs, elcost, etc. En la ponència «Ordenació delterritori i conservació de la biodiversitat»,Ferran Rodà (CREAF, UAB) exposà tresprincipis de l’ecologia del paisatge quepoden inspirar l’ordenació: mantenir gransàrees de vegetació natural o seminatural; feratenció preferentment al funcionament delterritori i als fluxos (d’aire, aigua, sediments,organismes, persones, etc.); i mantenirl’heterogeneïtat en l’espai i en el temps.

Després de la ponència de Josep MariaMallarach, que va exposar els resultats del’avaluació del sistema d’espais protegits deCatalunya efectuada per la ICHN, la jornadaacabà amb un debat amb força participació,on els assistents han pogut aclarir algunsdubtes i plantejar els seus suggeriments i

(Continua)

Ordenació i gestió delpaisatge a Europa. Plecsde paisatge-eines 2.Observatori del paisatge,2009. ISBN: 978-84-613-5010-0. 381 p.

10

inquietuds. La conclusió global de la jorna-da és que no s’ha aconseguit l’objectiud’aturar la pèrdua de biodiversitat l’any2010 i que cal incrementar els esforços en

tots els àmbits —científics, tècnics, legis-latius, de gestió, etc.— per tal d’aconseguirresultats significatius en aquesta lluita. <

Consell Consultiu del Parc de Collserola

El tema més destacat de l’última reunió delConsell Consultiu del Parc de Collserola del16 de desembre passat, va ser la proposta dedecret per a declarar Collserola parc naturalamb dues reserves naturals parcials. Final-ment ja es troba a exposició pública desprésde 6 anys i mig de tràmits!! Cal recordar queja en la sessió del 17 de juny de 2003 elConsell Consultiu va aprovar elevar a laComissió Executiva del Patronat la propostad’estudiar la possibilitat de declararCollserola parc natural.

Així doncs, la sessióordinària d’hivern esva convertir en lasessió extraordinàriaprevista per quansortís el decret aexposició pública.Durant la sessió es varepassar la propostade límits del parc, quefa uns ajustos sobreels límits de l’anticPEIN i Pla Especial.Finalment Collserolatindrà una delimitacióúnica!! D’aquestamanera es resolen lesincongruències que hihavia abans entre elPEIN i el Pla Especial.Un cop declarat el parcnatural, es redactaràun nou pla especialque servirà per tota lasuperfície declarada i,per tant, la delimitacióde l’EIN, del parcnatural i del plaespecial coincidirantotalment. També esfarà la modificaciópertinent de la Xarxa Natura 2000indorporant els nous límits.

En total, la superfície del nou parc natural(8.262 ha) augmentarà respecte la superfíciede l’antic EIN (7.516 ha) i disminuirà respec-te la superfície del Pla Especial (8.475 ha).Aquesta disminució respecte el Pla Especiales produeix perquè s’exclouen els nuclis desòl urbanitzat de l’àrea de parc ja que notenia gaire sentit que quedessin inclosos enel Pla Especial de Collserola quan l’òrgangestor no podia incidir-hi.

També es proposen dues reserves naturalsparcials en zones d’elevada biodiversitat iinterès per la conservació: la Font Groga(113 ha) i la Rierada-Can Balasc (380 ha endues peces separades).

Com ja s’havia avançat en cròniques ante-riors, també apareix una nova categoria deregulació dels usos, els espais de regulacióespecial (ERE), que seran zones de majorvinculació amb la trama urbana (ambpresència significativa d’habitatges o ambequipaments previstos) o zones d’espaisoberts que funcionaran com a zones tampó iportes d’entrada al parc amb un ús públicmés intens. Queden dins del parc peròrequereixen una gestió diferenciada de laresta de l’espai. La proposta de parc natural

inclou 9 ERE (8 al termemunicipal de Barcelona i1 a Sant Cugat).

El parc natural es decla-rarà sobre el sòl nourbanitzable, fent ajus-tos sobre algunes pecesde sòl d’equipamentsque passen a formar partdel parc reduint, però, elsostre construïble ja quesi queden dins del parcnomés s’hi podràedificar en un 10 % de lasuperfície. Bàsicament,és una declaraciótotalment vinculada alrègim urbanístic, semblaser que un decret s’had’adaptar al règimurbanístic...

També cal recordar queamb l’aprovació deldecret, un cop finalitzatel termini d’al·legacions,la Generalitat iniciarà lesseves aportacions alpressupost del consorciaugmentant així lacapacitat de gestió de

l’òrgan gestor.

Com a valoració inicial de la proposta, esmillora la delimitació, el parc creix i quedaben ordenat, però a la vegada és una llàs-tima que els nous límits quedin supeditats al’ordenació urbanística. Pel que fa alfuncionament del parc, es copia la situacióactual a l’espera que el nou pla especialpermeti algunes millores (consell assessorde caire més científic, pla de gestió ambsistema de seguiment de l’efectivitat de lagestió respecte als objectius de conservaciói ús públic, i d’altres).

Tota la informació del decret (text, memòria iplànols), es troba disponible al web delDMAH. També hi ha un enllaç des de la pà-gina del parc. El termini per presentar

Espais naturals protegits

(Continua)

MUNTANYA, CENTRE EXCUR-SIONISTA DE CATALUNYA,NUM 886, DES 2009

ISSN: 0212-2111. 50 P.

WWW.CEC.CAT

Catàleg de flora vascularde la Garrotxa. Delegacióde la Garrotxa de la ICHN,2009.

11

El passat 28 d’octubre es va inaugurar alMuseu de Ciències Naturals de Barcelonal’exposició Exploradors: aventura ibiodiversitat. Aquesta exposició es podràvisitar fins el 31 de maig de 2010. LaInstitució ha contribuït a la realització del’exposició prestant algun dels materials ques’hi mostren i, sobretot, se sent molthonorada pel fet que part de l’exposició secentri en la figura de Joan Baptistad’Aguilar-Amat, un dels fundadors de laICHN.

L’evolució històrica de l’exploració natura-lista vertebra el primer àmbit expositiu. Acontinuació, el relat de dues expedicionsdispars omple l’espai central: el viatge al’Orient l’any 1929 amb unexpedicionari del propi museu,Joan Baptista d’Aguilar-Amat,contrasta amb el programaespanyol de recerca antàrtica delsnostres dies. L’últim àmbit estàdestinat a documentar el procésmetodològic que gira a l’entorndel concepte de biodiversitat:recol·lecció de dades, avaluacióde la riquesa d’espècies, càlculd’índexs de biodiversitat, selecciód’indicadors biològics. A la fi, esrecorda l’enorme bossa de naturaque està pendent encara de serexplorada en un moment, l’actual,ben controvertit: ara que el progréstecnològic ofereix moltes possibilitats demillorar l’eficiència en l’exploració, consta-tem preocupats com declina l’inventari d’or-ganismes al nostre planeta. El consell que fa

Col·laboracions amb altres entitats

Exploradors: aventura i biodiversitat

de colofó a la visita consisteix a animar alsvisitants a col·laborar en projectes d’estudide la biodiversitat.

L’exposició es vesteix amb un gran nombred’objectes procedents dels laboratoris derecerca, recursos multimèdia genuïns idiversificats i una estructura d’elements querecrea els tres àmbits amb estètiques dife-rents. Una museografia molt respectuosaamb els elements exposats està al servei detres objectius principals a comunicar. Elprimer ens dóna fe de la importància de lespersones en els projectes expedicionaris. Ensegon lloc, es destaca la rellevància metodo-lògica i el rigor que s’associa a avaluacionscientífiques de la biodiversitat, estimacions

que suposen unainversió de temps irecursosconsiderable. Perúltim, la novetatmés recent: avui diatots estemconvidats a fer-nosexploradors per sertestimonis actius del’estat dels sistemesnaturals. La com-binació deprofessionals de larecerca i la col-laboració ciutadana

en projectes d’exploració de la natura permetambicionar objectius d’estudi de granrecorregut en l’espai i en el temps, altramentpoc abastables amb contingents humansprofessionals. <

al·legacions expira el 16 de gener de 2010.Des de la ICHN s’està estudiant ladocumentació per veure si es pot proposaralguna millora a la proposta. Si algun socivol fer alguna aportació al respecte, cal quecontacti amb la Secretaria de la ICHN.

Durant la sessió del Consell Consultiu, tam-bé es van tractar altres temes com elsresultats del concurs per desenvolupar elcorredor verd del centre direccional deCerdanyola. Els objectius del projecte sónpreservar la funcionalitat de la zona agrícolacom a connector ecològic i afavorir lacirculació de fauna per sobre/sota de l’AP-7i la línea ferroviària.

També es van comentar actuacions ques’han desenvolupat al parc en els últims sismesos com la conversió en zona de vianantsdel Tibidabo limitant l’accés de vehiclesprivats i impedint l’aparcament a la vora dela carretera, l’estrenyiment de la carretera del’Arrabassada de Barcelona fins a Vallvidre-ra (ara no es pot avançar en tot el recorreguti hi ha espai per als vianants), la finalitzacióde la boca del túnel d’Aigües Ter-Llobregata la vall de Sant Just (només quedarevegetar el talús que envolta la boca), la

restauració de les fonts de can Llevallol molta prop del pantà de Vallvidrera i de la font dela Maduixera a la carretera de les Aigües, lasubstitució del pont de can Borrell a SantCugat del Vallès o, d’un caire més naturalís-tic, la nova exposició fotogràfica de líquensdel parc a càrrec del professor AntonioGómez-Bolea i el seu grup de treball de laUniversitat de Barcelona.

Pel que fa a les actuacions previstes perl’any que ve, cal destacar el projecte dereintroducció del gripau d’esperons(Pelobates cultripes) al pantà de Vallvidreraque coordinarà la Societat Catalana d’Herpe-tologia. Aquesta espècie es consideraextingida des de fa molts anys al parc.

Només resta recordar que totes les actes deles sessions del Consell Consultiu del Parcde Collserola (excepte l’última, ja que trigaun temps a arribar) estan disponibles a laSecretaria de la ICHN. Les sessions es fancada sis mesos (al juny i al desembre).També es pot trobar un breu resum de lessessions del Consell Consultiu al web delparc de Collserola (www.parccollserola.net,a l’apartat de Consell Consultiu, dins de lasecció de Consorci). <

XIV Curso de Especializa-ción. Técnicas de reconoci-miento de plántulas ydiásporas de malashierbas. Lleida, del 26 al29 de gener de 2010.

Per a més informació iinscripcions: http://www.weedresearch.udl.cat/.Tel.: 973 70 64 66 (A.Royo); 973 70 25 49 (J.Recasens); a/e:aritz@hbj.udl.cat;jrecasens@hbj.udl.cat.

12

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Jordi Artola, Jordi Badia, Rafael Carbonell, Xavier Escuté, Josep Germain, Francisco Lloret,Clara Racionero, Joan Rosell, Jaume Terradas, Florenci Vallès, Jordi Vayreda, Jordi Vidal iFrancesc Uribe.

Agenda

Sessions científiques

Dimecres 20 de gener de 2010, a les 7 de la tarda, a la Porta del Delta, Oficinad’Informació i Promoció del Llobregat, el Prat de Llobregat. Règim hidrològic icoexistència d’espècies de plantes a les maresmes del delta del Llobregat, acàrrec d’EFREM BATRIU, Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona.Dimarts 23 de febrer de 2010, a les 10 del matí, a l’Aula Magna de la Facultat deBiologia, UB. Problemática, investigación y gestión de las poblaciones ibéricasde lobos, a càrrec d’ALBERTO FERNÀNDEZ GIL, Institut Cantàbric de Biodiversitat,Principat d’Astúries, CSIC, Universitat d’Oviedo.Dijous 4 de març de 2010, a les 12 del migdia, a l’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria Agrària, UdL. Amfibis: biologia i conservació, a càrrec d’ULRICH

SINSCH, Universitat de Koblenz (Alemanya).

Delegació del Bages

Sortides naturalistes guiades. Programa per al curs 2009-2010

16 de gener de 2010. Les mines de variscita de Gavà i el delta del Llobregat20 de febrer de 2010. L’estany d’Ivars i la conca de Tremp20 de març de 2010. La serra de Collserola.

Grup de treball Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura

Divendres 29 de gener de 2010, a les 19 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Ladakh,vida salvatge al transhimàlaia, a càrrec d’ÒSCAR DOMÍNGUEZ.

Delegació de la Garrotxa

Dissabte 27 de febrer de 2010. VI Seminari sobre patrimoni natural de laGarrotxa. L’assistència és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través del’adreça electrònica ichn@iec.cat o del telèfon 933 248 582.La jornada es desenvoluparà a la sala d’actes de l’Institut Municipal de Promoció dela Ciutat d’Olot (IMPC). Consulteu el programa a la pàgina 7 d’aquest NOTÍCIES.

Legislació

Catalunya

Decret 156/2009, de 20 d’octubre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pelqual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, consistent en la inclusió de l’espai de Gallecs.(Correcció d’errada en el DOGC núm. 5514, pàg. 89448, de 26.11.2009). DOGC núm. 5489 de 22d’octubre de 2009.Decret 174/2009, de 10 de novembre, pel qual s’acorda l’inici de la revisió del Pla territorialgeneral. DOGC núm. 5504 del 12 de novembre de 2009.

País Valencià

Decret 213/2009, de 20 de novembre, del Consell, pel qual s’aproven mesures per al controld’espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 6151 de 24 denovembre de 2009.

Recorreguts geològics per Catalunya

30 de gener de 2010. Museu de Geologia Valentí Masachs, patrimoni geològic deManresa i coves del Toll de Moià (Bages)13 de febrer de 2010. Patrimoni geològic i miner del Segrià i del Baix Cinca (concacarbonífera de Mequinensa)27 de febrer de 2010. Museu de les mines de plom de Bellmunt del Priorat13 de març de 2010. Salines de Cambrils (Solsonès)27 de març de 2010. Museu de les mines de carbó de Cercs (Berguedà) i observacióde petjades de dinosaure fossilitzades.

Vegeu les pàgines 4 i 5 d’aquest NOTÍCIES.

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES: