9. Document de síntesiDocument de síntesi 145 Es procurarà compensar el moviment de terres, per...

Estudi d’Impacte Ambiental Memòria Parc Eòlic de Mudèfer 9. Document de síntesi

139

9. Document de síntesi

9.1 Introducció

9.1.1 Presentació

Per encàrrec de l’empresa CATALANA D’ENERGIES RENOVABLES, SL., promotora de les instal·lacions del “Parc Eòlic de Mudèfer” situat al terme municipal de Caseres a la comarca de la Terra Alta, província de Tarragona, es realitza el present Estudi d’Impacte Ambiental.

Aquest parc eòlic estarà destinat a la producció d’energia elèctrica aprofitant l’energia eòlica; permetent així estalviar altres fonts energètiques com són els combustibles fòssils (petroli, carbó, gas,..), i fomentant l’ús d’altes opcions energètiques renovables i alternatives.

9.1.2 Objecte de l’Estudi d’Impacte Ambiental

L’objecte de l’EIA. es identificar el conjunt d’impactes sobre el medi, que el Parc Eòlic de Mudèfer pot provocar en el seu entorn, per poder-los caracteritzar i avaluar (positius i

negatius), establint mesures correctores per minimitzar-los. Així mateix, s’inclou el programa de vigilància ambiental que garanteixi la correcta aplicació de les mesures preventives i correctores establertes.

L’EIA. planteja una sèrie de mesures correctores encaminades a minimitzar o eliminar els impactes ocasionats pel projecte a l’entorn on s’ubica el parc eòlic.

Els principals factors del medi implicats en el projecte són:

• Medi físic: Geomorfologia, Sòls, Aigües superficials i Atmosfera.

• Medi biòtic: Vegetació, Fauna.

• Medi socioeconòmic i paisatge

9.1.3 Marc legal

Respecte l’avaluació ambiental i el contingut de l’EIA, la normativa de referència ha estat la següent:

• DIRECTIVA 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient


140

• DIECTIVA 97/11/CEE del Consell. de 3 de març de 1997 per la que es modifica la Directiva 85/337/CEE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre e medi ambient.

• REAL DECRETO LEGISLATIVO 1302/1986 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, de 28 de Juny, de Evaluación de Impacto Ambiental.

• REAL DECRETO 1131/1988 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo de 30 de setembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución del R.D.L 1302/1986 de Evaluación de Impacto Ambiental.

• REAL DECRETO LEY 9/2000 de la Jefatura del Estado de 6 d’octubre, por el que se moidifica el Real Decreto Legislativo 1302/1986 de Evaluación de Impacto Ambiental.

• LEY 6/2001 de la Jefatura del Estado de 8 de maig, por el que se modifica el Real Decreto Legislativo 1302/1986 de Evaluación de Impacto Ambiental.

• DECRET 114/1988 de la Generalitat de Catalunya, de 7 d’abril, d’Avaluació d’Impacte

Ambiental.

Així mateix s’ha tingut en compte altre normativa relacionada amb el medi i amb l’activitat que es vol desenvolupar, en especial en referència a espais protegits, espècies protegides, ordenació forestal i prevenció d’incendis, patrimoni cultural, activitats extractives, residus i protecció de l’ambient atmosfèric.

A més de les disposicions anteriors, s’han considerat les disposicions del PROJECTE DE

DECRET regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya (versió juliol 2001). Aquest projecte de Decret té per objecte establir els requisits per a la instal·lació de parcs eòlics i regular el procediment d’autorització.

9.2 Descripció de projecte i les seves accions

9.2.1 Característiques del projecte

9.2.1.1 Localització

El Parc Eòlic de Mudèfer estarà situat en el terme municipal de Caseres, a la província de

Tarragona , entre les coordenades UTM (269.022 ; 4.546.030) i (274.006 ; 4.550.224), seguint aproximadament les corbes de nivell entre 430 i 495 m.

El parc eòlic s’ha projectat en els indrets coneguts com “Los Comuns”, “Les Planes”, “Les Cotes” i la Serra de la Botja.


141

9.2.1.2 Característiques del parc

Les característiques bàsiques del parc són:

• Aerogeneradors: 30 aerogeneradors del tipus S77 de NORDEX, de 1.500 kW de potència unitària.

• Potència instal·lada : 45 MW.

• Producció: s’estima una producció total neta de 108.313.000 kWh/any que suposa una producció neta per aerogenerador de 3.614.400 kWh/any.

9.2.1.3 Accessos

Per al conjunt d’actuacions a desenvolupar a l’interior del parc caldrà crear una xarxa de vials que facilitin l’accés als aerogeneradors per poder instal·lar-los, i per fer el seu posterior manteniment. El traçat d’aquesta xarxa de vials utilitzarà, sempre que sigui possible, la

xarxa de camins actualment disponibles en la zona. El traçat dels camins nous tindrà aproximadament una longitud de 18 km.

L’accés, des del municipi, a la zona nord del Parc (per damunt de la N-420), es farà a través de la carretera N-420 que uneix Gandesa amb Caseres i després pel camí de Batea. L’accés a la zona sud del Parc (per sota de la N-420) es realitzarà primer a través de la carretera N-420 i després pels camins del Mas de Teresina, de les Cotes, de la Vall de la

Conilla i del Mas de Sant Genis. Això representa que l’accés no tindrà cap repercussió en l’entorn.

Característiques dels vials

• Amplada mínima de 4 m.

• Radi minim de les corbes de 35 m.

• Pendent màxima del 12% a les pujades, i del 15% a les baixades.

El volum total de desmunt (sense incloure la terra vegetal) serà de 45.794 m3 i el de terraplenat de 86.186 m3. Els talussos de desmunt seran 1/2 i els de terraplè 3/2.

9.2.1.4 Aerogeneradors

El parc eòlic de Mudèfer tindrà 30 aerogeneradors de 1.500 kW amb una potencia total de 45 MW.


142

Les característiques bàsiques dels aerogeneradors són les següents:

Tipus S77 de NORDEX

Potència nominal: 1.500 kW

Diàmetre del rotor: 77 m

Alçada de la turbina: 85 m

Plataformes

Al costat de cada aerogenerador es construirà una plataforma de 12 x 25 m, necessària per la col·locació dels aerogeneradors (on es situarà la grua que ha d’elevar els aerogeneradors) i per al seu manteniment posterior.

Fonaments

Per l'ancoratge de les torres al terreny s'ha projectat una sabata aïllada, de planta quadrada, de 11 m x 11 m, i 1,50 m de cantell; i un massís de suport, també de planta quadrada, de 5,5 m x 5,5 m, i 1,55 m de cantell.

La sabata és de formigó armat, en la realització de la qual s’utilitzarà formigó HA-25 i acer B 500 S.

En el centre de la sabata, i travessat per armadures, se situa una peça cilíndrica d’acer a la

qual anirà subjectada amb cargoleria la torre.

El forat a excavar serà prismàtic de 11 m x 11 m de base i uns 2,85 m d'alçada. Sobre la sabata, i fins el nivell de terra, es farceix amb el material extret de l'excavació.

L’excavació en cada sabata és de 344,85 m3.

La construcció dels fonaments requerirà un volum total d’excavació de 10.346 m3

9.2.1.5 Línies elèctriques

L’energia es genera a una tensió de 0,69 kV, i es elevada a 20 kV mitjançant un transformador, que es troba a l’interior de cada aerogenerador.

Els transformadors de cada aerogenerador es connectaran a la subestació elèctrica a través de circuits elèctrics trifàsics, enterrats en rases disposades, en general, en els camins del parc.


143

La connexió entre grups d’aerogeneradors formant la xarxa interna del parc de 20 kV es realitza per mitjà dels cables de Mitja Tensió, instal·lant-se en una rasa de 0,9 m de profunditat i 0,4 m, 0,5 m ó 0,7 m d'amplada respectivament si porten 1, 2 ó 3 circuits.

Els cables s’estendran formant terna en un llit de sorra, al fons de la rasa i quedaran coberts

per sorra, planxes de PVC o peces de “rasillón” i capes de terra compactada fins la cota de terreny. Una vegada finalitzada la compactació es col·loca una cinta de senyalització a 25 cm de profunditat, sobre la qual es realitza el rebliment final amb material de l’excavació piconat mecànicament.

L’evacuació de l’energia produïda al Parc es realitzarà a través d’una Línia Elèctrica d’Alta Tensió de 132 kV que transportarà l’energia des de la Subestació transformadora de

“Mudèfer”, fins a l’Estació receptora.

9.2.1.6 Subestació transformadora

La subestació transformadora és objecte d’un altre estudi d’impacte ambiental, degut a que no forma part d’aquest projecte.

Cal dir que la subestació transformadora estarà formada per dues parts ben diferenciades: l’edifici de control i el parc intempèrie.

9.2.2 Accions del projecte

9.2.2.1 Ocupacions directes

L’ocupació és una de les principals accions a tenir en compte. S’intentarà minimitzar les ocupacions del sòl tant permanents com temporals.

Ocupacions permanents

Les ocupacions permanents que representa la implantació del parc eòlic de Mudèfer, són

les següents:

Element del Projecte Superfície aproximada d’ocupació (m2)

Talussos de vials Aproximadament 115.000

Aerogeneradors (cimentacions) 3.630

Plataformes (muntatge i manteniment) 9.000

Plataformes de vials 71.964

TOTAL 199.594


144

Ocupacions temporals

A més de les necessitats de superfície de sòl com a resultat de l’ocupació directa, s’haurà de disposar temporalment, durant la fase d’execució, d’una superfície per a realitzar els diferents abassegaments temporals necessaris, en especial els referits a:

• Àrea d’abassegament de terres vegetals procedents del decapatge, per a posterior restauració de superfícies afectades per l’obra.

• Àrea d’abassegament de terra o materials deficitaris de l’excavació.

• Espai utilitzat com a zona per aparcar la maquinària i realitzar el seu manteniment.

• Espai per oficines a peu d’obra (casetes, vestidors, sanitaris,…).

Les ocupacions temporals, es situaran a ser possible a zones on hagin d’ésser ocupades permanent pel parc.

9.2.2.2 Moviments de terres

Per a realitzar la construcció del parc, així com per adequar la xarxa de vials, cal fer una sèrie de moviments de terres en les següents actuacions:

• Condicionament dels vials existents i obertura dels vials nous.

• Adequació de les plataformes auxiliars per a fer la instal·lació de les torres.

• Fonaments dels aerogeneradors.

• Rases de soterrament de la línia elèctrica de 20 kV d’interconnexió entre els aerogeneradors.

El balanç global del moviment de terres és el següent:

Element del projecte Desmunt m 3 Terraplè m3

Vials 45.794,43 (*) 86.186,70

Fonaments aerogeneradors 10.346

Total 56.140,43 86.186,70

(*) No està inclosa la terra vegetal.

A més dels elements anteriors, s’efectuarà moviment de terres per l’adequació de les plataformes situades al costat de cada aerogenerador, així com per la construcció de rases.


145

Es procurarà compensar el moviment de terres, per tal d’evitar abocadors i préstecs.

9.2.2.3 Formació de talussos

La formació de talussos per als vials d’accés o per l’explanació de superfícies d’ocupació permanent o temporal és una acció important a tenir en compte, en una zona amb clima

mediterrani amb pluges escasses però sovint torrencials, on la formació dels talussos amb una morfologia deficient o sense revegetar, pot provocar l’aparició de problemes erosius.

Es preveu un disseny de talussos que faciliti el poder ser restaurats morfològicament o mitjançant revegetació un cop finalitzat el projecte.

9.2.2.4 Tala de vegetació

A fi de poder condicionar els camins existents, obrir-ne de nous, realitzar les operacions de

muntatge dels aerogeneradors caldrà dur a terme accions en zones arbrades. La pèrdua d’exemplars arboris comporta efectes negatius sobre el medi. Aquesta tala, si es produeix, serà compensada amb la plantació de nous exemplars un cop finalitzades la fase de construcció.

9.2.2.5 Presència d’elements aliens al medi natural

La implantació del parc eòlic suposa la introducció d’elements artificials en el medi. Si no es

prenen mesures oportunes pot ocasionar impactes en el paisatge i l’avifauna.

9.2.2.6 Emissions acústiques

Es produiran emissions acústiques pel soroll derivat de l’execució de les obres i pel funcionament dels aerogeneradors en fase d’explotació, que serà variable segons el tipus d’aerogenerador, els vents dominats, la distància del receptor i el soroll de fons.

9.2.2.7 Emissions de pols

Durant la fase de construcció, derivat del moviment de terres i del pas freqüent de vehicles pels camins, es generarà pols, que pot afectar de forma negativa a la vegetació dels voltants i a les persones.


146

9.2.2.8 Increment de la freqüentació

Durant la fase de construcció del parc es donarà un augment de la freqüentació de la zona. Es tracta d’una acció temporal que desapareixerà durant la fase d’explotació, ja que la freqüentació es reduirà a les accions de manteniment del parc eòlic.

9.2.2.9 Creació de llocs de treball i activitats induïdes

Durant la fase de construcció augmentarà la demanda de mà d’obra local. Els ingressos econòmics a nivell local es veuran incrementats gràcies a la implantació d’una nova activitat econòmica, la qual cosa possibilitarà l’aparició d’activitats induïdes i la dinamització social i econòmica.

9.3 Estudi del medi

L’àrea a implantar el parc eòlic de Mudèfer, al municipi de Caseres i comarca de la Terra Alta,

té lloc a la serra de la Botja i estribacions muntanyoses adjacents. El parc de Mudèfer, està format per 30 aerogeneradors repartits en tres àmbits a banda i banda de la carretera N-420 al seu pas per la citada serra de la Botja.

Els materials terciaris continentals de les formacions de Móra i de Batea són integrats per grans bancs intercalats de gresos i argiles o lutites. Els estrats calcaris s’hi troben escassament representats; únicament al nord de la carretera N-420 afloren petits paquets de

calcàries. El relleu es format per una successió de digitacions muntanyoses i vallades o fondalades, orientades vers ponent i solcades pels únics escorrentius de l’àrea d’estudi. La xarxa hidrogràfica, seguint la morfologia, també s’escola vers ponent i drena al riu d’Algars. La serra de la Botja i l’alineació de collades i carenes de la partida dels Colls de Caseres delimiten les subconques fluvials dels rius Matarranya i Algars.

El relleu no mostra cingleres, penya-segats ni formacions rocoses que puguin ésser hàbitats

de nidificació d’espècies rellevants de la fauna. Tota ella és de característiques força banals, sense que hi hagi valors significatius protegits per directives comunitàries.

El domini de la pineda de pi blanc arreu de camps, vessants i tossals actua de comunitat transitòria vers la vegetació zonal. Garrigues i brolles conformen el substrat arbustiu. Arreu de l‘àrea d’estudi no hi ha cap hàbitat que mereixi ésser considerat d’interès comunitari.

Amb un clima mediterrani temperat càlid, és una zona de transició entre el clima propi de les

regions marítimes i les terres interiors, seques i continentals. L’àrea d’emplaçament del parc eòlic assoleix uns bons nivells de qualitat per la freqüència i intensitat de vent.


147

Pel que fa al soroll ambiental, en l’actualitat hi ha un ambient acústic de calma. Com hipòtesi de treball i en base a estudis realitzats, els sorolls generats pel parc eòlic restaran limitats a la seva zona més immediata, sense afectar cap nucli de població ni habitatge estable.

Els nivells d’immissió acústica que poden generar els aerogeneradors (soroll mecànic i

soroll aerodinàmic) depenen de diversos paràmetres – velocitat de gir de les pales, materials de construcció i disseny de les pales i velocitat del vent -.

Aquest projecte presenta una transformació mínima del terreny, atès que el parc eòlic bàsicament transcorre pels trams culminals de digitacions muntanyoses i els aerogeneradors s’emplaçaran en indrets aturonats.

El municipi de Caseres acusa un aïllament socioeconòmic per la seva llunyania geogràfica i

el relleu del seu entorn, que el deixen en l’oblit. L’activitat econòmica de la població està associada al sector primari i les pensions de vellesa. El relleu accidentat afavoreix l’abandonament de petits bancals penjats o parcel·les i redueix el nombre de has amb un progressiu abandonament de terres de baixa qualitat que lentament es transformen en erms i àrees forestals.

És una zona de demografia molt feble amb un índex de densitat de població molt inferior al

de la mitjana del conjunt de Catalunya, afectada per l'emigració rural i per un índex d'envelliment molt palès dels habitants. El nombre d’habitants, així com el de les poblacions properes és molt baix i amb una tendència negativa.

Un percentatge força elevat de la població treballa al sector primari. Tanmateix bona part de les activitats productives arreu s'orienten cap a aquest sector (42%). L'agricultura continua essent la base de l'economia, on domina la producció majoritària d’ametlles, vinya i oliveres.

Per altra part, l’activitat ramaderia esdevé un complement econòmic de l’activitat agrícola, però escàs pel conjunt de les explotacions del terme de Caseres.

L'activitat industrial té poca rellevància a igual que en molts altres pobles de la Terra Alta. Aquesta tendeix a concentrar-se a Gandesa, la capital comarcal, i està relacionada amb l'activitat agrària.

9.4 Estudi d’alternatives

9.4.1 Objecte de l’estudi d’alternatives

L’estudi de les alternatives del projecte i l’anàlisi de la repercussió de cada una d’elles és un aspecte fonamental en qualsevol estudi d’impacte ambiental.

Estudi d’Impacte Ambiental Memòria

Parc Eòlic de Mudèfer 9. Document de síntesi

148

L’elecció de la zona on ha d’emplaçar-se el parc eòlic s’ha fet seguint els criteris establerts en el Pla Director de Parcs Eòlics de Catalunya on es consideren criteris energètics i criteris ambientals.

En relació al projecte que s’avalua, en el present document, es plantegen les següents alternatives:

• Alternatives estratègiques.

• Alternatives tàctiques.

9.4.2 Alternatives estratègiques

L’empresa promotora del parc eòlic objecte del present estudi d’impacte ambiental, decideix ubicar el parc al terme municipal de Caseres, que reuneix les següents característiques:

• Les dades de vent de l’Atlas Eòlic de Catalunya i l’estudi de les dades de vent elaborat per l’empresa promotora, reflecteixen el potencial eòlic de l’àrea.

• La zona no presenta hàbitats específics d’ocells inclosos dins l’annex I de la Directiva d’Aus. Els únics hàbitats d’interès comunitari que figuren a la cartografia del Departament de Medi Ambient, corresponen a matollars escleròfils (hàbitat 5210), tot i que es troben força degradats.

• La instal· lació del parc eòlic ajudaria positivament al desenvolupament econòmic de la zona.

Segons el Mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, l’emplaçament del parc eòlic de Mudèfer no està situat en zona incompatible, i compleix els requisits de potencial eòlic.

Les altres alternatives d’emplaçament contemplades, tenen un menor potencial eòlic, o bé estan situats en zones incompatibles (molt properes a zones PEIN).


149

9.4.3 Alternatives tàctiques

9.4.3.1 Alternatives pel que fa a línia de connexió entre els aerogeneradors

Per evacuar l’energia, s’han considerat dues possibles alternatives:

• Línia elèctrica aèria

• Línia elèctrica soterrada.

Les principals raons per considerar que la millor opció és realitzar la connexió soterrada són: disminució de l’impacte paisatgístic, menor afecció sobre l’avifauna, aprofitament dels vials d’accés de l’interior del parc per obrir les rases per a soterrar la línia elèctrica i la inexistència de problemes d’interferències de les línies i els aerogeneradors.

Es soterrarà la totalitat de línia elèctrica de 20 kV d’interconnexió entre aerogeneradors i

amb la subestació transformadora.

9.4.3.2 Alternatives pel que fa a la localització dels accessos

La construcció dels accessos a l’obra pot tenir una afecció al medi notable.

L’alternativa és única , cal aprofitar al màxim possible els accessos existents. S’aprofitaran els camins ja existents.

9.4.4 Conclusions de l’estudi d’alternatives

La zona d’execució del parc no es troba dins cap àrees naturals protegida ni tampoc afecte cap habitat d’espècie protegida, i atès que la zona presenta les quantitats de vent mínimes requerides pel funcionament d’un parc d’aquestes característiques (velocitats mitjanes i hores de vent), l’alternativa seleccionada es considera com a favorable, ja que altres alternatives com a màxim serien d’iguals característiques que les proposades, corrent el risc d’afectar zones dins d’espais protegits o afectar zones amb un alt contingut de patrimoni

cultural o altres.

Pel que fa a les alternatives tàctiques, el soterrament de la línia que uneix els aerogeneradors i la utilització del major nombre de camins ja existents, seran millores previstes pel projecte que aconseguiran una menor ocupació i una millor integració dels seus elements.


150

9.5 Identificació i valoració d’impactes

9.5.1 Introducció

Un cop analitzades les alternatives del projecte des de la perspectiva ambiental, a continuació es mostra la detecció o identificació dels impactes principals del projecte, s’avaluen i posteriorment es defineixen les mesures de protecció, correctores o de

compensació a fi i efecte d’evitar, minimitzar o compensar els efectes no desitjats.

9.5.2 Descripció dels principals impactes

Pels diferents factors del medi, els principals impactes identificats son els que es relacionen a continuació.

9.5.2.1 Impactes sobre la geomorfologia i el sòl

El condicionament dels accessos d’un parc eòlic pot generar un impacte sobre el sòl i les

formes de relleu, ja que en el nostre país l’emplaçament dels parc eòlics sol estar en les carenes de les serres on el vent és òptim.

Els impactes detectats associats a la morfologia i el sòl son els que es detallen a continuació:

• Canvis en les formes del relleu de les carenes i zones d’implantació dels aerogeneradors.

• Pèrdua quantitativa de sòl com a recurs natural per les pròpies ocupacions de les obres.

• Pèrdua qualitativa del sòl per increment dels fenòmens erosius a les superfícies neoformades.

• Contaminació de sòls pel vessament accidental d’efluents líquids (olis, hidrocarburs, etc) de la maquinaria implicada en l’obra.

En conjunt aquests impactes es poden avaluar com a moderat-sever si les obres es porten a terme sense l’aplicació de les mesures correctores proposades. Amb l’aplicació de les mesures plantejades, els impactes del projecte sobre la morfologia i el relleu de la zona

s’avaluen com a compatible-moderat.


151

9.5.2.2 Impactes sobre l’avifauna

La zona en qüestió, sense morfologies tipus cingleres ni penya-segats, comporta l’absència de fauna associada a aquest tipus d’hàbitats rocosos (particularment grans rapinyaires i carronyers).

La presència de masses forestals força esclarissades així com la humanització del territori, no afavoreixen la implantació en nombre ni en qualitat de taxons faunístics, que puguin atreure espècies del grup accipítrids (esparvers). No es descarta la presència, ocasional, d’àligues marcenques durant la primavera i època estival. Cap au protegida nidifica en aquesta serra, per manca d’hàbitats.

Tot i els aspectes esmentats, es detecten els impactes associats a l’avifauna que es

relacionen a continuació:

• Pèrdua d’efectius de l’avifauna per col·lisió amb el cablejat de les línies elèctriques aèries.

• Pèrdua d’efectius de l’avifauna per col·lisió amb les pales i estructura dels aerogeneradors del parc eòlic.

• La resta d’impactes que afecten l’avifauna tenen relació amb l’increment de la freqüentació humana durant la construcció de la infrastructura.

Donada l’absència o la presencia ocasional d’aus rapinyaires i carronyers, els impactes esmentats s’han avaluat com a compatible-moderat prèviament a la implantació de les mesures correctores proposades. Amb posterioritat a l’execució de les mesures correctores, l’avaluació que es pot fer dels impactes és de compatible.

Per la resta d’espècies, la majoria, l’impacte és previsiblement molt menor, ja que el seu comportament fa que no hi hagi tan perill com les rapinyaires. Per les aus de zones obertes on s’implanta un parc eòlic tots els estudis coincideixen en l’absència de problemes

significatius.

9.5.2.3 Impactes sobre la vegetació

L’àrea objecte del projecte es troba en una zona de trànsit entre els elements corològics mediterranis i continentals. No obstant això, no es detecten comunitats singulars susceptibles de catalogació a la Directiva d’Hàbitats.

Algunes taques que figuren en la cartografia dels Hàbitats d’Interès Comunitari a Catalunya

(Codi 5210), es corresponen a formacions de matollars esclerofil·les dominats per garrigues


152

i brolles de romaní que en aquesta àrea no assoleixen l’interès comunitari inicialment atorgat. Per altra part, l’habitat 5210 es considera no prioritari.

Els impactes que el projecte pot comportar sobre la vegetació de la zona, son els que es detallen a continuació:

• Pèrdua de la vegetació natural (pi blanc, romaní, garric, etc.) a les zones implicades en el projecte.

• Increment del risc d’incendi forestal.

Atenent a aquests impactes, l’avaluació inicial que se’n desprèn és de moderat, mentre que amb l’aplicació de les mesures preventives i correctores previstes, els impactes associats a la vegetació es poden avaluar com a compatibles.

9.5.2.4 Impactes paisatgístics

L’alteració del paisatge es veu ocasionada per la presència de la barrera lineal dels aerogeneradors i dels accessos, més que no pas en els elements estàtics o suports de la pròpia infrastructura.

La presència dels aerogeneradors, per les seves dimensions i la forma dels seus components, ocasiona un impacte visual en funció de les distància a la qual es troba l’observador i les zones ocupades.

La pèrdua del valor estètic d’aquest tipus d’infrastructura, pot comportar la malmesa de la pròpia integritat del paisatge, que està relacionada amb les seves característiques i amb les característiques visuals dels elements que introdueix la implantació del parc eòlic.

El Parc Eòlic de Mudèfer s’ubica en un espai on les característiques del paisatge estan amb contradicció amb les instal·lacions projectades, ja que representa la introducció d’elements rígids en un medi caracteritzat per ser forestal i agrícola, amb plans pedregosos ocupats per

conreus de secà, vessants amb conreus en feixa i amb espones, superfícies ermes, àrees forestals, etc.

Segons es desprèn del estudi del medi, el parc eòlic serà visible des de diferents punts del territori, entre els que es pot citar:


153

Pobles Distància (km)

Conca visual

Visibilitat

Caseres < 2 Molt

pròxima Nul·la

Arenys de Lledó (Terol) < 5 Pròxima Nul·la

Batea < 5 Pròxima Nul·la

Bot < 8 Pròxima Nul·la

Gandesa > 10 Llunyana Nul·la

Calaceit (Terol) < 10 Llunyana Percepció alta sobre els àmbits I, II i III del parc eòlic.

En funció d’aquests punts des d’on els observadors podran detectar la presencia del parc eòlic, encara que no en la seva totalitat, s’avalua l’impacte ocasionat com a sever. La introducció de les mesures correctores proposades reduirà l’impacte inicial del projecte, avaluant-lo com a moderat després de la seva implantació.

9.5.2.5 Impactes sobre el patrimoni cultural

Cal dir que segons les dades consultades, dins l’àrea del parc existeix un sol element patrimonial catalogat en l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta del Jaciment Arqueològic del Coll del Moro del Al-mudefer, que queda a priori afectat per la instal·lació d’un dels aerogeneradors (núm. 30). Per aquest motiu, cal portar a terme una actuació arqueològica prèvia a la redacció del projecte tècnic definitiu consistent en diversos sondejos o cales arqueològiques i, en cas necessari, una excavació en extensió,

per determinar l’abast real i l’estat de conservació d’aquest jaciment. Seria, aleshores, amb aquestes dades que es podria plantejar la solució tècnica adequada per tal que el nou Projecte no l’afectés de manera irreversible (desmantellament del jaciment o reubicació de l’aerogenerador ubicat a l’indret).

Els principals impactes sobre el patrimoni cultural derivats de l’execució del parc estan relacionats amb la destrucció de formacions associades a la cultura de la pedra com

cabanes de volta, espones per formació i manteniment de feixes, etc.

Donades les característiques del projecte, les ocupacions que comportarà, etc, es considera que l’impacte sobre el patrimoni cultural (principalment agrícola) es pot avaluar com a moderat-sever, mentre que amb l’aplicació de les mesures correctores proposades, l’avaluació que se’n pot fer és de compatible.


154

9.5.2.6 Impactes sobre el medi acústic

Impactes potencials

L’impacte sonor durant la fase de construcció es deriva del soroll produït per la maquinària pesada durant els moviments de terres per la construcció d’accessos, fonaments,

construccions adjacents i elevació de torres i aerogeneradors. Es tracta d’un nivell de control en quant a intensitat - control de nivells màxims sonors de la maquinària, distància a nuclis habitats -. En aquest cas, l’impacte sonor durant les obres serà insignificant si es prenen les mínimes mesures.

Impactes del projecte

Per poder estudiar l’impacte sonor generat per una instal·lació d’aquest tipus en

funcionament, és important caracteritzar i quantificar les diferents fonts per separat.

Es poden diferenciar dos tipus de soroll:

• Soroll d’origen mecànic. Aquest és degut principalment al moviment dels diferents elements mecànics que composen l’aerogenerador. Aquesta causa de soroll, degut al disseny dels aerogeneradors, està reduït al màxim, essent perceptible només a la “barqueta” dels aerogeneradors quan estan en

funcionament. Al ser aquest un element al que només s’hi accedeix amb l’aerogenerador parat, aquesta font de soroll pot considerar-se nul·la.

• Soroll d’origen aerodinàmic generat al circular l’aire entre les pales en moviment. La seva magnitud ve determinada principalment per dos factors: d’un bon acabat superficial i disseny de les pales i la velocitat de gir del rotor.

En quant al soroll d’origen aerodinàmic cal considerar els següents paràmetres:

• La velocitat de gir de les pales. Un increment d’un 20 % en la velocitat ideal ( que oscil·la pròxima als 200 Hz de freqüència) pot multiplicar per tres el soroll

produït.

• El material de què estan construïdes les pales.

• El disseny de les pales, principalment l’espai que existeix entre el cos de la pala i el seu extrem. Quan més petit sigui l’espai menor serà el soroll generat.

• La velocitat del vent i de les turbulències que pot incrementar el soroll produït pels aerogeneradors.

Estudi d’Impacte Ambiental Memòria

Parc Eòlic de Mudèfer 9. Document de síntesi

155

• El nombre de pales.

A l’estudi del soroll del parc cal diferenciar el produït per la màquina aïllada i el produït pel conjunt del parc. S’ha de tenir en compte que el soroll total produït no és la suma del soroll produït per cada aerogenerador, sinó que és molt menor en s er suma logarítmica.

9.5.3 Taula resum de l’avaluació ambiental del projecte

A continuació es mostra la taula resum de l’avaluació ambiental del projecte desprès de l’aplicació de mesures de protecció i correctores.

Avaluació del projecte desprès d’aplicar les mesures correctores

Factor del medi Fase d’obra Fase d’explotació

Medi físic

• Geomorfologia i relleu *-**

• Recurs sòl *

• Erosió del sòl *-**

• Aigües superficial. *

• Contaminació d’aigües superficials *

• Emissions acústiques * *

• Ambient atmosfèric Positiu

• Contaminació de sòls *

Medi biòtic

• Vegetació *

• Fauna * *

Medi Socioeconòmic

• Qualitat paisatgística ** **

• Patrimoni cultural *

• Xarxa de pistes i camins locals Positiu

• Nous llocs de treball Positiu Positiu

• Activitats econòmiques Positiu

Impacte global del projecte Compatible – Moderat

Compatible *, Moderat **, Sever ***, Crític ****


156

9.5.4 Síntesi de l’avaluació ambiental del projecte

Per a l’avaluació ambiental del projecte s’han tingut en compte els diferents factors del medi afectats pel conjunt d’accions que s’han de portar a terme, tant per a la seva execució, com per la posterior explotació.

Per cada un dels factors s’han identificat els impactes potencials que es poden produir i s’ha avaluat l’impacte ocasionat prèviament a la implantació de les mesures preventives i correctores. Posteriorment a la definició de mesures preventives i correctores s’han avaluat novament els impactes, resultant una avaluació global per al conjunt del projecte de compatible – moderat.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que donada la morfologia del territori i l’actuació que

s’hi pretén portar a terme, els impactes mes significatius, i ja destacats anteriorment, son els corresponents a alteració del sòl i del relleu, afecció sobre l’avifauna i la vegetació i sobre el paisatge i el patrimoni cultural (principalment agrícola).

9.6 Mesures de protecció, correctores i compensatòries

9.6.1 Introducció

En aquest apartat és defineixen des del punt de vista ambiental, els criteris, consideracions i tasques que cal tenir en compte per garantir la correcta execució ambiental de l’obra.

S’ha optat per tractar separadament la gestió dels processos de suport i les mesures correctores que per la seva importància o abast mereixen un tractament particular, les mesures correctores genèriques i les mesures correctores específiques.

9.6.2 Gestió ambiental dels processos de suport

9.6.2.1 Procedència dels materials. Abocadors i/o préstecs

Procedència dels materials

Els materials importats hauran de procedir de explotacions extractives de la zona degudament legalitzades segons la normativa vigent sobre la Restauració d’Activitats Extractives.


157

Legislació aplicable

Per a la importació de terres s'utilitzaran com a zones de préstec les extraccions a cel obert degudament legalitzades d'acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 de la Generalitat de Catalunya.

Programa de restauració

Un cop determinats i avaluats els impactes ambientals produïts per una activitat extractiva, es procedirà a prendre les mesures correctores necessàries per pal·liar i compensar els seus efectes.

9.6.2.2 Abocadors

L'eliminació de les terres s'haurà de realitzar de forma controlada, localitzant els abocadors

legalitzats i, preferentment s'utilitzaran com a zones d'abocament les àrees abandonades on s'han realitzat activitats extractives, d’acord amb els Ajuntaments i Consell Comarcal, i un cop és disposi del permisos reglamentaris.

Disseny dels abocadors

El disseny estarà definit per la topografia resultant del rebaix realitzat, i sempre es restaurarà la topografia original, en especial si es tractava d’una zona de cultiu.

Restauració

Es procedirà a l’estesa de terra vegetal en els talussos per afavorir la implantació d’una coberta vegetal que a més d’estabilitzar el talús, l’integri a l’entorn.

9.6.2.3 Parc de maquinària i instal·lacions auxiliars

L’objectiu del parc de maquinària es crear una zona dins l’obra on es pugui fer el manteniment de tota maquinària que intervé en l’obra. Aquest parc de maquinària haurà

d’estar dotat de les infrastructures necessàries per evitar la contaminació del sòl durant el manteniment de les maquines.

9.6.2.4 Ubicació zones d'abassegament

Per executar l’obra i les mesures correctores descrites serà necessari abassegar els materials de l’obra i les terres vegetals en zones preparades al efecte. Un cop finalitzada l’obra es procedirà a la restauració o recuperació d’aquestes zones.


158

9.6.2.5 Camins i accessos a les obres

S’obriran els accessos a la zona d’obres estrictament necessaris, en cas necessari es condicionaran els existents. Aquests camins es regaran de forma periòdica per evitar l’emissió de pols i de sòlids en suspensió

Es realitzarà la senyalització del accessos a les diferents zones d'obra segons els models establerts.

9.6.2.6 Reg de superfícies

Les mesures de protecció en fase de construcció van encaminades a evitar l’emissió de pols generada pel moviment de terres i el tràfic de vehicles. Es prendran mesures especials de protecció contra l’emissió de pols, especialment en les zones properes a nuclis habitats i a

zones on es realitzin activitats agrícoles.

9.6.2.7 Senyalització i balisament

Delimitar zones d’especial protecció, indicar ubicació d'instal·lacions auxiliars de l’obra i accessos .

9.6.2.8 Protecció de la vegetació existent

La tala i el esbrossada es realitzarà a la superfície estrictament necessària i s’evitarà la seva execució per excés.

Amb posterioritat al replanteig i abans d’iniciar l’esbrossament de l’àrea de les obres, es procedirà a marcar (mitjançant una cinta, tanques,..) aquells exemplars d’arbres o zones d’arbusts i garriga, que pròxims a les zones d’obres, cal no afectar.

9.6.2.9 Protecció contra el soroll

Les mesures que es prendran per a minimitzar les emissions acústiques són les següents: durant la construcció es realitzarà un seguiment dels nivells de soroll assolits, es limitaran els horaris de treball, es controlarà el nivell d’emissió sonora de la maquinària.

9.6.2.10 Mesures de protecció de la fauna

Les mesures que tenen per objectiu no afectar a la fauna de la zona són les relacionades en

l’apartat de mesures per evitar l’afecció per soroll i emissió de pols, protecció de la vegetació i paisatge.


159

9.6.2.11 Control i recollida selectiva de residus

L’objectiu és la recollida i l’emmagatzematge, selectiu i segur, dels residus sòlids i líquids, que evitin la contaminació dels sòls i aigües de la zona, durant la fase de construcció.

S’estableix un sistema de punts nets, que consistirà en:

• Crear en el parc de maquinaria una zona de neteja de les formigoneres.

• Instal·lació de punts nets amb contenidors per recollida de fustes, ferro, vidres, etc.

Un cop finalitzat l’ús de cada punt net o al finalitzar les obres, es procedirà a la restauració de les àrees utilitzades.

9.6.3 Mesures correctores genèriques

A l’Annex I es detallen les mesures correctores genèriques d’acord a l’índex següent:

1.- Identificació i abast de les mesures correctores

2.- Gestió de terra vegetal

3.- Hidrosembra

4.- Plantacions

5.- Mesures de prevenció del risc d’incendis

9.6.4 Mesures correctores específiques.

Es diferencien les mesures correctores especifiques considerades durant la construcció i l’explotació del parc eòlic.

9.6.4.1 Mesures correctores en fase de construcció

Geomorfologia i relleu

Les mesures preventives i correctores a implementar es detallen a continuació:

• Com a mesures preventives en fase de projecte, es planteja allunyar, sempre que sigui possible, els aerogeneradors de les cotes màximes de les carenes. Es minimitzarà


160

l’ocupació del projecte i de l’amplada i el nombre i dimensions dels talussos dels nous vials.

• Com a mesures correctores, es minimitzarà i es procedirà a la restauració de les sabates dels aerogeneradors. S’evitarà al màxim la creació de petits talussos com a

conseqüència de l’abocament de materials d’obra. Les ocupacions temporals es realitzaran en indrets de visual reduïda i de posterior i fàcil restauració paisatgística.

• La terra vegetal extreta durant les excavacions per implantar els aerogeneradors i els suports serà abassegada i restituïda en els mateixos indrets d’extracció a fi de permetre la ràpida recuperació del mantell vegetal. La restauració i condicionament vegetal es farà amb espècies adequades per aconseguir una ràpida integració amb l’entorn.

Recurs sòl

Les mesures preventives i correctores a implementar es detallen a continuació:

• Com a mesures preventives s’aplicaran les solucions de disseny que representin una menor ocupació del sòl.

• Com a mesures correctores es procedirà al decapatge dels primers 20-30 cm. de sòl en aquelles àrees on es prevegi que els moviments de terres, condicionament morfològic del sòl, etc. han de ser importants. El material obtingut (terra vegetal) s’abassegarà per a utilitzar-lo per a les restauracions del sòl de les àrees a revegetar. Així mateix, i en cas

de necessitat, l’aportació de terra es realitzarà procedint a barreja-hi matèria orgànica i fertilitzants que millorin la seva qualitat.

• De la mateixa manera, els sòls ocupats per abocadors d’obra o per préstecs s’hauran de retirar prèviament a l’inici de l’activitat, i s’abassegaran fins al moment de reutilitzar-los per recuperar aquestes àrees un cop finalitzada l’actuació.

Respecte el sòl, les mesures preventives i correctores es detallen a continuació:

• Com a mesura preventiva es maximitzarà que el recorregut dels accessos al parc

segueixin el traçat actual de les pistes existents.

• Com a mesura correctora es minimitzarà l’ocupació en amplada i el nombre i dimensions dels talussos dels nous vials i altres superfícies neoformades.

• Igualment, per la regeneració de les superfícies afectades per les obres, s’aportà el material edàfic procedent del decapatge de les superfícies afectades i es revegetarà amb exemplars d’espècies presents (pi blanc, romaní, garric, arçot, carrasca, etc.) a les comunitats dels voltants.


161

Les mesures preventives i correctores a aplicar es relacionen a continuació.

• Com a mesura preventiva, en fase d’obra es definirà una àrea destinada a parc de maquinaria i d’acumulació de residus, la qual estarà dotada dels sistemes de recollida d’aigües, tancs per la recollida d’olis i combustibles, contenidors ,etc. Així mateix, la

maquinaria estarà subjecte a les revisions periòdiques corresponents.

• Com a mesures correctores, les actuacions relacionades amb la conservació i manteniment de la maquinaria es portaran a terme a les àrees definides a tal efecte. En cas d’abocament accidental de fluids líquids, l’accident es comunicarà immediatament, i es prendran les mesures oportunes en funció de la magnitud de l’accident (recollida i transport a empresa autoritzada per a la gestió de sòls contaminats).

• Posteriorment es realitzarà el sanejament de la zona, mitjançant la recollida selectiva de

residus.

Aigües superficials

S’aplicaran dos tipus de mesures, unes de preventives i unes de correctores.

• Com a mesures preventives, l’execució del projecte es portarà a terme ocupant la mínima superfície possible, i disminuint l’afecció sobre les línies d’escolament superficial actualment existents.

• Com a mesura correctora es construiran trencants d’aigua en l’adequació dels accessos i a la resta de superfícies remodelades, procurant no desviar les aigües fora de les línies

de drenatge existents.

• Així mateix, es procedirà a la restauració i condicionament vegetal de les superfícies neoformades.

Les mesures a implementar per evitar la contaminació de les aigües superficials es detallen a continuació:

• Com a mesures preventives, en fase d’obra es definirà una àrea destinada a parc de maquinaria, la qual estarà dotada dels sistemes de recollida d’aigües, tancs per la

recollida d’olis i combustibles, etc. Així mateix, la maquinaria estarà subjecte a les revisions periòdiques corresponents.

• Com a mesures correctores, les actuacions relacionades amb la conservació i manteniment de la maquinaria es portaran a terme a les àrees definides a tal efecte. En cas d’abocament accidental d’efluents líquids, l’accident es comunicarà immediatament a la direcció d’obra, qui prendrà les mesures oportunes en funció de la magnitud de l’accident.


162

Ambient atmosfèric


• Com a mesures preventives els vehicles utilitzats per a la realització de les obres hauran d’estar al corrent de les revisions periòdiques que s’han de realitzar, i disposaran dels

corresponents sistemes de filtrat de fums i d’amortiment del soroll.

• Com a mesures correctores, els vials interiors per a l’execució de les obres, així com les pròpies zones d’actuació, es sotmetran a recs periòdics per minimitzar la producció de partícules en suspensió (pols).

Formacions vegetals: arbòries, arbustives i herbàcies


• Com a mesures preventives el projecte constructiu haurà de contemplar solucions que

afectin en la menor mesura possible la vegetació natural present a la zona, de trànsit entre elements corològics mediterranis i continentals. A més, s’ha de tenir en compte que la pròpia permeabilitat de la vegetació facilita el pas de la fauna per qualsevol lloc, segons es detecta de l’estudi del medi.

• S’elaborarà un Pla d’Autoprotecció contra incendis, que es presenta posteriorment .

• Com a mesures correctores, tot i no detectar-se comunitats singulars catalogades a la Directiva d’Hàbitats, es procedirà a la recuperació i restauració vegetal de totes les superfícies afectades per les obres, promocionant la utilització d’espècies autòctones,

entre elles pi blanc, romaní, garric, arçot, carrasca, etc.

• En el cas de realitzar hidrosembres, la barreja utilitzada serà representativa de les espècies herbàcies i arbustives majoritàries a la zona.

• Degut a la forta competència per l’aigua, la plantació d’espècies arbòries es farà a una distància mínima de 7 m dels camps de conreu.

• Així mateix, per a la restauració i condicionament vegetal s’utilitzaran espècies no piròfites.

• Pel que fa a la gestió dels productes de la tala i esbrossada, els materials no

aprofitables per a fusta o llenya no s’abandonaran per l’obra sinó que es trituraran i s’apilaran conjuntament amb la terra vegetal. En cap cas es procedirà a la crema o soterrament dels mateixos en els abocadors d’obra.


163

• Com a mesures correctores l’obertura de nous camins afavorirà la lluita contra incendis en actuar com a talla focs i en facilitar l’accés a les zones amb vegetació arbustiva i arbòria.

Fauna


• Com a mesura preventiva, tot i que a l’estudi de fauna exposa l’absència de grans espècies de la fauna associades a aquests hàbitats, i per tant, els efectes del parc eòlic sobre la fauna es poden considerar baixos, en fase de projecte es contempla el disseny de la xarxa elèctrica d’interconnexió d’aerogeneradors de forma soterrada, principalment pels efectes que pot tenir sobre l’avifauna l’execució de la línia aèria.

• Com a mesures preventives, les actuacions a portar a terme es desenvoluparan a les

àrees estrictament necessàries, no afectant més superfície que la directament implicada en l’obra.

• Es farà una campanya d’informació als treballadors sobre els valors naturals de l’espai que acull la infrastructura, per tal d’adquirir pràctiques i hàbits de treball compatibles amb l’entorn.

• Com a mesura correctora, i en la mesures del possible, les actuacions relacionades amb moviments de terra, tala i esbrossada, etc, es fora d’època de nidificació i cria de fauna (de març a juliol.).

• Així mateix, els treballs es realitzaran a plena llum del dia. Els vehicles que circulin per la zona moderaran la velocitat i els conductors posaran atenció sobre possibles animals que hi hagi als camins.

Paisatge

Les mesures preventives i correctores a aplicar es detallen a continuació.

• Com a mesura preventiva, sempre que sigui possible, s’ajustarà la ubicació dels aerogeneradors a fi de respectar les masses forestals.

• Com a mesura preventiva es minimitzarà l’ocupació de zona, ja sigui per ocupacions directes o indirectes. S’ha de tenir cura en l’ocupació de les zones amb una notable massa forestal.

• Com a mesura correctora es procedirà a l’estabilització del sòls amb aportació de material edàfic, terra vegetal i reposició de la coberta vegetal.


164

Les mesures a aplicar donen compliment als requisits indicats en el Projecte de Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya.

Patrimoni Cultural

S’aplicaran dos tipus de mesures genèriques, unes de preventives i unes de correctores.

• Com a mesura preventiva s’intentarà preservar les construccions agrícoles fetes de pedra, com les cabanes de volta i les espones de manteniment de feixes.

• Com a mesura correctores es proposa la restauració puntual dels elements agrícoles malmesos durant la fase de construcció.

De manera específica, per tal de minimitzar l’impacte al Jaciment Arqueològic del Coll del Moro del Al-mudefer, que queda afectat totalment per la instal·lació d’un molí (aerogenerador núm. 30), és del tot necessari portar a terme, com a mesura correctora, una

actuació arqueològica prèvia a la redacció del projecte definitiu consistent en diversos sondejos o cales arqueològiques i, en cas necessari, una excavació en extensió, per determinar l’abast real i l’estat de conservació d’aquest jaciment. Seria, aleshores, amb aquestes dades que es podria plantejar la solució tècnica adequada per tal de que el nou Projecte no l’afectés de manera irreversible (desmantellament del jaciment o reubicació de l’aerogenerador ubicat a l’indret).

A la vegada, al tractar-se d’una zona fortament ocupada al llarg de tots els temps i tenint en compte que el descobriment de nous jaciments arqueològics només es pot realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta amagat en ell i que per tant no s’ha de descartar l’aparició d’aquests durant la realització de les obres; creiem necessari aplicar una sèrie de mesures preventives que consistiran en:

ü Portar a terme una actuació arqueològica sistemàtica prèvia a la redacció

del projecte tècnic definitiu, consistent en una prospecció superficial sistemàtica de la franja d’afectació de l’obra per tal d’evidenciar si existeix algun jaciment arqueològic o element arquitectònic no catalogat (s’ha de fer especial menció a possibles elements relacionats amb la Guerra Civil espanyola de 1936-1939) i, a la vegada, determinar el grau d’afectació real dels jaciments arqueològics de Castell d’Almudéfer, El Puig, 3 Túmuls al costat del Puig, Túmul I

al costat del Puig, Serra de la Gessera i La Serra Mitjana. De les conclusions d’aquesta prospecció se’n derivaran les possibles modificacions del projecte o, en tot cas, la realització d’una intervenció arqueològica més intensiva.

Es minimitzarà, sempre que sigui possible, l’execució del projecte en zones dotades d’espones, cabanes de volta, i altres elements que conformin el paisatge agrícola.


165

ü Efectuar un seguiment arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (excavacions, abocadors, abassegaments temporals, etc.)

ü Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament

d’algun jaciment arqueològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.

Les mesures a aplicar donen compliment als requisits indicats en el Projecte de Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya.

9.6.4.2 Mesures correctores en fase d’explotació

Ambient atmosfèric

• Com a mesura preventiva alhora de escollir els aerogeneradors es tindrà en compte la

tecnologia utilitzada, on el soroll produït sigui compensat pel soroll que ocasiona el propi vent.

Fauna


• Com a mesura preventiva, tot i que a la zona, tal i com es desprèn de l’estudi de fauna, no es detecta la presència de forma continuada de grans rapinyaires, els aerogeneradors escollits aniran pintats de blanc, que es el color que dóna més contrast

quan els ocells veuen els aerogeneradors des de dalt. En tots els casos la pintura cal que sigui setinada o mat, mai brillant.

• S’utilitzaran aerogeneradors de disseny esvelt, de torre tabular, que resulten menys perilloses per l’avifauna.

• Com a mesura preventiva alhora de escollir els aerogeneradors es tindrà en compte la tecnologia utilitzada, on el soroll produït sigui compensat pel soroll que ocasiona el propi vent


166

Paisatge


• Com a mesura preventiva tots els aerogeneradors tindran la mateixa mida, forma i color.

• Com a mesures correctores s’allunyarà els aerogeneradors, en el possible, de les cotes màximes de les carenes. Es reduirà al mínim l’afectació sobre la vegetació. En els

casos de revegetació, les plantacions es realitzaran amb espècies pròpies de les comunitats que hagin estat afectades.

• Com a mesura correctora s’evitaran les disposicions massa geomètriques o artificials en relació amb l’orografia o geomorfologia circumdant; segons les alineacions naturals com serres, corbes de nivell, etc, trencant la monotonia d’alienacions massa llargues separant més la distància entre alguns aerogeneradors o situant alguns fora de la

situació principal.

• Es sensibilitzarà a la població sobre els avantatges d’aquesta energia neta i renovable.

Residus

A l’Annex 6, s’indica la gestió (mesures correctores) dels residus (no especials i inerts, i olis minerals usats, produïts pels aerogeneradors i olis usats dels transformadors) produïts durant la fase d’explotació del parc.

9.6.4.3 Pla d’autoprotecció d’incendis forestals

El Pla d’Autoprotecció contra els incendis forestals es redactarà per donar compliment al que estableixen el Decret 64/95 de 7 de març pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, i el Decret 268/ 96 de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions.

L’objecte d’aquest Pla d’Autoprotecció contra incendis (PAU) és establir l’organització i

els procediments d’actuació dels recursos i serveis per fer front a les emergències per incendis forestals, dins de la instal·lació del parc eòlic.

Les funcions bàsiques d’aquest PAU, un cop el parc eòlic entri en funcionament seran les següents:

• Zonificar el territori en funció del risc i de les previsibles conseqüències dels incendis forestals.


167

• Preveure l’estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per incendis forestals, dins de les instal·lacions del parc eòlic.

• Establir sistemes d’articulació de la administració local de la Fatarella, segons plans comarcals.

9.6.5 Programa de desmantellament del Parc eòlic

A l’annex 7, s’indica el procediment i programa de desmantellament del parc eòlic de Mudèfer.

9.7 Programa de vigilància ambiental

9.7.1 Objectius

El Programa de Vigilància Ambiental (PVA.) s'ha de dur a terme un cop s’iniciïn les obres d’execució del projecte. El PVA. té uns objectius que es concreten en:

• Verificar l'avaluació inicial dels impactes previstos, concretant els

paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.

• Controlar l'aplicació de cadascuna de les mesures correctores previstes en aquest Estudi d'Impacte Ambiental (EIA.), i definir, en cas d’aparèixer nous impactes, les mesures a aplicar d’acord amb els estàndards i paràmetres de qualitat establerts per la legislació vigent.

La finalitat del PVA. és assolir un nivell d’integració de la transformació, que permeti garantir la qualitat dels vectors ambientals afectats i, alhora, el sosteniment i conservació dels valors

naturals, socioeconòmics i culturals presents a l’àrea.

9.7.2 Verificació de l'avaluació inicial dels impactes

L'estudi d’impacte ambiental realitzat ha definit els impactes ambientals detectats, ha realitzat l'avaluació dels mateixos i ha indicat una sèrie de mesures preventives i correctores a adoptar.

S'ha de tenir en compte l'aparició, durant el seguiment de les obres, de nous impactes no

previstos pels quals s'hauran de definir les mesures correctores adients.


168

9.7.2.1 Factors objecte de seguiment ambiental

L'avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres dels factors ambientals afectats.

Per llur presència en l'espai i el temps, el PVA. considera els següents factors:

• El medi edàfic

• La qualitat de l’aire.

• Ambient acústic.

• La fauna

• La vegetació

• El paisatge

• El patrimoni cultural

9.7.3 Sistema de validació i d’identificació de nous impactes

Durant la fase d’execució de les obres s’haurà de fer el seguiment i control dels efectes identificats a l’Estudi d’Impacte derivats de les accions a portar a terme.

Per a les funcions de seguiment i control ambiental serà necessària l’assistència de personal qualificat, amb competències de Direcció Ambiental d’Obra.

Les funcions de seguiment i control que portarà a terme la Direcció Ambiental d’Obra es realitzaran respecte els següents aspectes:

• Ocupacions permanents i temporals.

• Medi físic.

• Medi biòtic.

• Paisatge

• Patrimoni cultural.


169

9.7.3.1 Ocupacions permanents i temporals

Quant a les ocupacions permanents i la seva validació, l’ocupació es restringirà a la prevista en projecte. Si es produeixin noves ocupacions permanents, aquestes només es podran dur a terme per canvis en la definició de les obres.

Les ocupacions temporals dependran de la planificació de les obres. Es definiran i fixaran les zones d’ocupació temporal i la posterior restauració una vegada finalitzades les obres.

Per a la validació es tindran en compte els següents criteris: que la ocupació es limiti a l’àrea prevista, que les mesures correctores de restauració a implementar una vegada finalitzada l’obra són suficients per a la consecució dels objectius perseguits.

9.7.3.2 Medi físic

Sòl

Els moviments de terres i la importació de materials de préstec comporten canvis morfològics i en les condicions físico-químiques del sòl. El possible vessament d’efluents líquids pot contaminar els sòl.

El manteniment de la qualitat del sòl passa per desenvolupar actuacions de decapatge i abassegament del material obtingut, per poder-lo utilitzar en la fase de restauració vegetal.

La validació i control dels canvis morfològics que s’hauran de portar a terme estan relacionats amb el seguiment topogràfic durant la fase de replanteig i la fase d’obra.

Per preservar el sòl de la contaminació amb líquids passa per crear parcs de maquinaria on poder realitzar els manteniments de la maquinària

Qualitat atmosfèrica

Els efectes sobre la qualitat atmosfèrica estan relacionats amb els següents aspectes:

generació de pols, emissió de gasos de combustió de la maquinaria implicada a l’obra.

Els criteris de validació de l’emissió de gasos estaran relacionats amb el seguiment dels contaminants atmosfèrics.

Quant a la pols la validació es farà a partir del seguiment de partícules sòlides en suspensió, considerant com a nou impacte la detecció continuada de valors per sobre els actuals o legislats.


170

Ambient acústic

Fruit del trànsit de maquinaria, moviments de terres i obres a realitzar, en determinades fases de l’obra es produirà un augment de la contaminació acústica.

El propi funcionament del parc eòlic generarà un increment de la contaminació sonora,

degut als moviments dels aerogeneradors.

El paràmetre de seguiment estarà definit per una Leq que a dos metres de les façanes no ha de superar els 55 dB(A) entre les 23 h i les 7 h, i els 65 dB(A) entre les 7h i les 23 h. El Leq màx. no excedirà els 75 dB(A) i si s’excedeix, no superarà 1 hora.

9.7.3.3 Medi biòtic

Vegetació

Els impactes que es poden produir sobre la vegetació estan ocasionats bàsicament per les accions de tala i esbrossada i per les ocupacions territorials, tan ocasionals com permanents, que es portaran a terme.

La implantació de les mesures correctores descrites serà suficient per no produir majors impactes sobre la vegetació, qualsevol altre afecció que es produeixi sobre la vegetació es considerarà com a nou impacte.

Respecte les sembres, hidrosembres i plantacions d’espècies herbàcies, arbustives i arbòries, es realitzarà el seguiment i control de la seva evolució.

Fauna

Els principals impactes sobre la fauna es poden donar per les ocupacions territorials, per les accions de tala i esbrossada de les àrees implicades en l’obra, l’increment dels nivells sonors durant la fase d’explotació del parc i l’ocasional col·lisió d’alguna gran rapinyaire amb

les pales dels aerogeneradors.

L’aplicació de les mesures correctores es consideren suficients per corregir els impactes potencials.

9.7.3.4 Paisatge

Els impactes sobre el paisatge es deriven de les ocupacions territorials i dels moviments de terres i desmunts i terraplens i de la implantació de 30 torres d’aerogeneradors.

Les mesures proposades es consideren suficients per a la integració paisatgística de l’obra.


171

La validació i control estarà relacionada amb el seguiment de les morfologies resultants dels moviments de terra, de la minimització del grau d’ocupació del territori, especialment en les àrees amb una massa forestal notable, així com de l’evolució de les restauracions vegetals a realitzar i de la campanya informativa realitzada a la població local amb la finalitat de

millorar el seu concepte sobre els parcs eòlics.

9.7.3.5 Patrimoni cultural

A la zona objecte de l’actuació a desenvolupar s’hi ha detectat la presència de construccions agrícoles de pedra (cabanes de volta, espones) les quals estan perfectament integrades dins el paisatge.

Es considera que les mesures preventives i correctores proposades son suficients per a fer

compatible el projecte amb aquests béns culturals.

La validació i control estaran relacionades amb el seguiment de les obres per detectar la presència de nous elements del patrimoni cultural, tant del patrimoni agrícola com del arqueològic. Es considerarà com a nou impacte l’aparició de noves restes, per les que es definiran d’immediat noves mesures correctores.

9.7.3.6 Document i informes de seguiment

Les funcions de seguiment es realitzaran a partir de l’elaboració de la següent documentació:

Llibre d’assistències: serà elaborat pel Director de l’obra i el tècnic ambiental en ell es detallaran les observacions derivades del seguiment de l’obra i les recomanacions al Director o encarregat de la mateixa.

Fitxa de l’estat de les mesures correctores: serà elaborat pel tècnic ambiental i en elles es

reflectirà el seguiment de les mesures correctores aplicades, medi afectat, impactes provocats, grau d’aplicació de les mesures correctores, efectivitat de la mesura correctora, optimitat de l’actuació i observacions derivades de qualsevol tipus d’incidència.

Informes periòdics: Es realitzaran mensualment en els es reflectirà la descripció de les mesures correctores i de les actuacions de recuperació ambiental i integració paisatgística realment executades, detallades amb un esbós, situació de la zona i activitat realitzada.

També s’inclourà l’estat i progrés de les actuacions de recuperació ambiental i d’integració paisatgística de les obres, abocadors i zones de préstecs


172

9.8 Cost de les mesures correctores

El resum del cost d’aplicar les mesures correctores és:

Capítol Mesures correctores de l’impacte €

1 Revegetació 142.189,00

2 Prevenció de riscos forestals 3.000,00

3 Programa de vigilància ambiental i campanya d’informació

125.000,00

Total pressupost estimatiu de mesures correctores 270.189,50

El pressupost total d’execució material de mesures correctores puja la quantitat de DOS-

CENTS SETANTA MIL CENT VUITANTA-NOU MIL EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS

(270.189,50 € )


173

9.9 Conclusions

L’emplaçament escollit compta amb tots els condicionants per establir un parc eòlic d’aquestes característiques, ja que es troba en zona compatible (d’acord al mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya), la zona té potencial de vent, no és cap espai PEIN ni en té cap a les proximitats, es troba en una zona amb infrastructures de

xarxes elèctriques ja existents, facilitant això l’evacuació de l’energia elèctrica. D’altra banda la comarca de la Terra Alta es troba dins les comarques més deprimides econòmicament de Catalunya, per la qual cosa el parc eòlic podria suposar un impuls notable per a la sòcio-economia de la comarca.

La instal·lació del parc eòlic, sempre que s’apliquin les mesures correctores definides en el present Estudi d’Impacte Ambiental, pot comptabilitzar-se amb la preservació dels valors de

la zona on s’ubica. Amb l’aplicació de les mesures correctores proposades al present document, l’impacte global derivat del parc eòlic es pot avaluar com a compatible-moderat, no detectant-se, a nivell ambiental, factors que limitin la seva implantació.

Barcelona, juliol de 2002

L’ENGINYER RESPONSABLE DE LA REDACCIÓ DE L’ESTUDI

Joan Tasias i Pitarch Enginyer Agrònom

ENTORN, SL.

9. Document de síntesiDocument de síntesi 145 Es procurarà compensar el moviment de terres, per...

Documents

Transcript of 9. Document de síntesiDocument de síntesi 145 Es procurarà compensar el moviment de terres, per...