9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals...

31
9. Qualitat de l’aire. Objectius específics. Implementació en el planejament

Transcript of 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals...

Page 1: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

9. Qualitat de l’aire. Objectius específics. Implementació en el planejament

Page 2: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE

9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en ge-neral, reduir el màxim les immissions de substàncies contaminants

Objectius específics 1. Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reducció de la seva contribució

al canvi climàtic 2. Millora de l’eficiència energètica de les edificacions i reducció de la seva contribució al

canvi climàtic 3. Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

9.2 Indicadors bàsics Entre els possibles indicadors aplicables al nou planejament, poden considerar-se els següents: 1. Objectiu 1.Comparació entre els nivells actuals d’emissions de gasos generadors de l’efecte

hivernacle i nivells a assolir mitjançant el planejament. Com a principal indicador, en el cas de PTP, PDU i POUM i determinats PMU, pot utilitzar-se la quantitat de tones de CO2 per habi-tant emeses a l’atmosfera en l’àmbit objecte d’ordenació, abans del pla i la quantitat estimada una vegada executat completament aquest.

Pot calcular-se a partir dels increments o decrements estimats de trànsit motoritzat com a con-seqüència de la implementació del nou planejament. Es poden comptabilitzar també els efec-tes previsibles de les noves normatives d’edificació que el pla contingui, de les mesures de correcció de la contaminació que aquest pugui establir i de la creació de noves zones verdes.

2. Objectiu 2. Percentatge actual d’edificacions que utilitzen energies renovables de generació

pròpia en l’edificació i percentatge a assolir amb el planejament

Aquest indicador es pot aplicar especialment a la utilització de l’energia solar en la producció d’aigua calenta sanitària (percentatge en relació al volum total produït) i al consum d’energia

Estalvi energètic i contaminació per substàncies de l’ambient atmosfèric són, com s’ha dit anteriorment, dos aspectes directamentrelacionats entre sí i amb el tipus d’estructura urbana. El planejament pot incidir positivament sobre ambdós factors a diversos nivells. En primer lloc a través de la implantació de mo-dels territorials i urbans que millorin l’eficiència energètica dels sistemes urbans i disminueixin la contaminació generada, especi-alment amb la reducció de les necessitats de transport. D’altra banda, mitjançant l’ordenació de la ubicació de les edificacions, la seva configuració arquitectònica, els materials i elssistemes constructius a emprar, etc., el planejament urbanístic pot també contribuir a la millora de l’eficiència energètica de lesedificacions (aïllaments, aprofitament de l’energia solar i de la il·luminació natural, etc.). També pot fomentar la introducciód’energies renovables en l’edificació mitjançant requeriments normatius i mesures de foment. Finalment, el planejament pot actuar sobre les fonts fixes de contaminació, amb la previsió de la ubicació de les noves fonts enindrets ambientalment adequats i d’espais lliures que puguin desenvolupar funcions de pulmó i de separació, la regulació delsusos industrials i altres, la fixació de requeriment per a l’atorgament i, si és el cas, la revisió de llicències, etc.

Page 3: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE

elèctrica d’origen fotovoltaic (percentatge en relació al conjunt de l’electricitat consumida en l’àmbit del pla). Poden comptabilitzar-se tant els edificis dotats de instal·lacions d’aquests tipus com aquells altres que comparteixen els elements generadors a nivell local.

3. Objectiu 3. Dies a l’any que es sobrepassen els llindars admesos, per tipus de substàncies

contaminants.

Les referències per a l’aplicació d’aquest indicador són les estacions locals de control i vigilàn-cia i els valors imperatius establerts per la legislació ambiental.

Page 4: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE

9.3 FITXES: Implementació en el planejament: criteris d’ordenació i de reglamentació. Referències i exemples pràctics

Page 5: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 1: Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans

Objectiu 1 Millora de l’eficiència energètica dels siste-

mes urbans i reducció de la seva contribu-ció al canvi climàtic

Page 6: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 1: Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans

Objectiu 1 Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reducció de la seva contribució al canvi climàtic

Criteris d’ordenació i de reglamentació:

CRITERIS D’ORDENACIÓ 1.1 Evitar les expansions innecessàries de les ciutats i els models urbans dispersos i/o difusos, i fomen-

tar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals (PTP, PDU, POUM) 1.2 Fomentar l’optimització funcional i els reciclatge dels teixits preexistents, mitjançant la seva rehabili-

tació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals (PTP, PDU, POUM)

1.3 Fomentar el caràcter policèntric dels sistemes i dels teixits urbans (PTP, PDU) 1.4 Planificar de forma integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i

reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de transport (I): Incorporació d’estudis de mobili-tat i de plans directors de mobilitat en la redacció del planejament (PTP, PDU, POUM, PMU, PMU)

1.5 Planificar de forma integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i

reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de transport (II): Reduir el tràfic motoritzat a l’interior de les ciutats. (POUM, PMU, PPU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ 1.6 Evitar les baixes densitats edificatòries en els sistemes urbans (PTP, PDU, POUM) 1.7 Regulació dels usos del sòl mixta, flexible i plurifuncional en la zonificació del planejament (POUM,

PMU, PPU) 1.8 Exigència d’enllumenat públic de baix consum en espais públics (POUM, PMU, PPU)

La forma d’estructuració dels sistemes urbans i de les ciutats determina molt directament els nivells de consum energètic neces-saris per al seu funcionament i també els seus efectes contaminants sobre l’ambient atmosfèric i, conseqüentment, sobre el canvi climàtic.. Els models compactes i raonablement densificats, organitzats internament de forma que puguin atendre en la mesura possible les noves demandes urbanes sense necessitat d’expansionar-se i redueixin el màxim la mobilitat obligada, són el que presenten un grau d’eficiència més gran. Aquesta organització interna passa per un tractament molt acurat de la mobilitat, una regulació flexible dels usos del sòl, la potenciació del reciclatge o la rehabilitació d’aquelles parts del teixit urbà que ho requereixin, etc. Aquests criteris han estat tractats al capítol 7, raó per la que en aquesta part únicament es desenvoluparan alguns aspectes addicionals.

Page 7: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 1: Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans

1.1 Evitar les expansions innecessàries de les ciutats i els models urbans

dispersos i/o difusos, i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals

1.2 Fomentar l’optimització funcional i el reciclatge dels teixits preexistents,

mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recu-peració d’espais intersticials o marginals

1.3 Fomentar el caràcter policèntric dels sistemes i dels teixits urbans (Vegeu, les fitxes amb la mateixa denominació al capítol 7, objectiu 1)

Page 8: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 1: Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans

Actualment són nombrosos els ajuntaments que elaboren estudis i plans directors de mobilitat, els quals poden ser de gran utilitat per a la redacció del planejament. De fet, els plans (PTP, PDU, POUM, PPU, PMU, i, si és el cas, PEU) haurien d’incorporar estudis de la mobilitat generada, mesura que en el futur esdevindrà probablement una obligació. D’altra banda, la Llei 2/2002 estableix que els POUM han d’exposar en la seva memòria les mesures adoptades pera facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l’obligació de prestació del serveide transport col·lectiu urbà de viatgers, mentre que els PPU han de contenir la justificació que es compleixen lesdeterminacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible. Així mateix, és recomanable que la normativa urbanística estableixi l’obligació de realitzar estudis d’avaluació de la mobilitat generada, per a totes aquelles noves implantacions d’activitats generadores de mobilitat que puguin incidir de forma significativa en el trànsit motoritzat.

1.1 Planificar de forma integrada els usos del sòl i el transport amb

l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i reduir la mobilitat obligada i, en ge-neral, la demanda de transport (I): Incorporació d’estudis de mobilitat i de plans directors de mobilitat en la redacció del planejament (vegeu també la fitxa 1.4 del capítol 7 i la fitxa 1.5 d’aquest capítol)

Les imatges corresponen al Pla director de mobilitat de Terrassa (2002) el qual introdu-eix en el POUM un sistema viari basat en anelles concèntriques, amb un progressiu augment de la permeabilitat i de la velocitat a mesura que augmenta la distància al centre. D’altra banda, el Pla director defineix una xarxa per a vianants que relliga el sistema d’espais verds del planejament urbanístic i, pel que fa a les bicicletes, estableix uns itineraris que connecten els barris i els seus equipaments i microcentralitats, amb una longitud total de 150 km. En general, es poden distingir cinc nivells de vialitat urbana: la xarxa de comunicació amb l’exterior, la xarxa bàsica urbana, la xarxa bàsica a nivell de barri, la xarxa de prioritat invertida (preferència per a via-nants) i les xarxes d’ús exclusiu per a via-nant i/o bicicletes.

Page 9: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 1: Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans

El Pla general de Lleida (1999) va adoptar el criteri d’observar una distància màxima d’1,5 km. entre qualsevol sòlurbà o urbanitzable i els centres de serveis urbans i de comerç, equivalents a 15 minuts de recorregut peatonal.Això va permetre establir un model d’ordenació a escala de vianant, amb la consegüent disminució de la mobilitatobligada, que es completà amb la previsió d’uns eixos cívics i d’accessibilitat i amb determinacions sobre itinerarisper a bicicletes i transport públic. Així mateix, el pla va establir la redacció posterior d’una Pla d’accessibilitat i d’unPla director d’eixos cívics.

1.2 Planificar de forma integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de transport (II): Reduir el tràfic motoritzat a l’interior de les ciutats (vegeu també la fitxa 1.4 del capítol 7 i la fitxa 1.4 d’aquest capítol)

Les mesures destinades a la reducció del tràfic motoritzat dins de les ciutats poden ser molt diverses i sovint vanmés enllà de l’àmbit propi del planejament urbanístic. No obstant això, el paper de l’ordenació urbanística pot resul-tar bàsic en funció de l’estructura general de l’ordenació, però també amb l’aplicació mesures concretes com lacreació d’estacionaments estratègics, restriccions d’accessos, potenciació itineraris per a vianants i bicicletes, etc.Així mateix, por ser recomanable localitzar entorn dels punts d’alta accessibilitat al transport públic aquelles activi-tats que requereixin més desplaçaments, així com incrementar en aquests indrets les densitats edificatòries (vegeul’exemple de la fitxa 1.4 de capítol 7). Pel que fa als criteris d’estructuració, a continuació es mostraran dos exemples.

Les imatges anteriors corresponen a l’Estudi de Mobilitat de Rubí (Ajuntament de Rubí, Fundació RACC, 2002), el qual planteja un nou esquema d’accessibilitat al cas antic a partir de tres criteris: − Facilitar als vianants un accés còmode i la prioritat en la mobilitat interna. − Permetre l’accés fàcil als perímetres per als vehicles i dotar-los d’estacionaments i d’aparcaments. − Compatibilitzar la prioritat dels vianants amb la circulació motoritzada dels residents, de càrrega i descàrrega,

serveis i transport públic. Amb aquestes finalitats, com a mesures concretes d’ordenació s’estableixen les següents: − S’amplien els trams de vianants i es reordenen els sentits de la circulació motoritzada. − Es fixen un punts concrets d’entrada i de sortida, preferentment en contacte amb la xarxa bàsica. − Es barren les sortides a la resta de trams perimetrals. − Es creen bucles d’entrada i de sortida, per evitar el pas pel centre, al mateix temps que s’eviten trams rectes

excessivament llargs.

Page 10: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 1: Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans

Com a referències de la relació entre la densitat d’habitatges i l’edificabilitat bruta d’un sector, poden esmentar-se,entre moltes altres, les següents: − En un sector de sòl urbanitzable delimitat, d’un ús mixt residencial amb terciari i un 60% de sòls de cessió (per

viari, espais lliures i equipaments), una densitat mitjana d’habitatges (50 habitatges/ha) pot equivaler a una edi-ficabilitat bruta de 0,55 m2sostre/m2sòl. (Pla general de Girona –2002-, sector Torre Rafael).

− Anàlogament, en un sector de sòl urbanitzable delimitat, amb un ús mixt residencial amb terciari i un 65% de

sòls de cessió( per viari, espais lliures i equipaments), una densitat mitjana/alta d’habitatges (75 habitatges/ha)pot equivaler a una edificabilitat bruta de 0,75 m2sostre/m2sòl. (Pla general de Girona –2002-, sector Mas Ma-só).

− En sòl urbà no consolidat, el POUM de Malgrat de Mar (aprovació inicial, 2002) determina un polígon

d’actuació urbanística amb una densitat de 100 habitatges/ha i una edificabilitat bruta d’1,03 m2sostre/m2sòl. − L’estudi Objectius i estratègies de sostenibilitat de planejament general i d’ordenació urbanística (Ajuntament

de Sant Cugat del Vallès, Institut Cerdà, 2000), amb la finalitat de crear una ciutat compacta que permeti lesrelacions de proximitat i redueixi la mobilitat obligada, recomana establir, sempre que sigui possible, establiruna edificabilitat neta entorn els 2 m2sostre/m2sòl.

Pel que fa al sòl urbanitzable al tenir en compte que, d’acord amb l’article 35.5 de la Llei 2/2002, el sòl susceptibled’aprofitament privat en cada sector no pot ésser inferior, en els supòsits de sectors físicament continus, al 45% dela superfície total del sector, inclosa la corresponent al 10% de cessió obligatòria i gratuïta d’aprofitament al’administració actuant.

1.3 Evitar les baixes densitats edificatòries en els sistemes urbans

1.4 Regulació dels usos del sòl mixta, flexible i plurifuncional en la zonifi-

cació del planejament (vegeu Capítol 7, fitxa 1.9).

Reiteradament ens hem referit a la conveniència de fomentar densitats raonablement altes en els teixits urbans. Jal’any 1990 el Llibre verd sobre el medi ambient urbà recalcava que les estratègies fonamentades en l’ús mixt i enun desenvolupament més dens tenen més probabilitats d’aconseguir que els ciutadans visquin més a prop dels llocsde treball i dels serveis necessaris per a la visa urbana. En aquestes circumstàncies la mobilitat amb vehicle moto-ritzat privat deixa de ser una obligació i es converteix en opció. Al mateix temps, aquesta densitat (que, d’altra banda, ha estat característica en les nostres ciutats i centres histò-rics) permet el desenvolupament de relacions socials, econòmiques i culturals més complexes i promou maneres deconstruir una més gran eficiència energètica (Ciudades europeas sostenibles, 1996). Lògicament l’estalvi energètic ide sòl, amb la consegüent reducció de vialitat i del trànsit motoritzat incideixen directament en la qualitat del’ambient atmosfèric. En definitiva, pel que fa a l’habitatge, cal potenciar les diverses tipologies plurifamiliars (en forma d’illa tancada ooberta, amb volumetries específiques, etc.), amb les lògiques excepcions sobretot en municipis eminentment rurals.Aquestes tipologies han de permetre també la coexistència de tots aquells altres usos que puguin resultar compati-bles (equipaments i serveis públics, comercials, productius, etc.). Cal recordar que la Llei 2/2002 admet en sòlurbanitzable delimitat densitats de fins a cent habitatges per hectàrea.

Page 11: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 1: Millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans

Pel que fa a les instal·lacions preexistents, el Pla de Millora Energètica de Barcelona (2002), preveu les mesures següents:

− Substitució de lluminàries d’enllumenat públic. Reduir el consum elèctric de l’enllumenat de la via públicamitjançant la substitució de bombetes de vapor de mercuri per bombetes de vapor de sodi d’alta pressió.A la vegada, per tal d’augmentar l’eficiència i reduir la contaminació lumínica es proposa la substituciód’algun tipus de làmpades per d’altres de disseny més adequats a aquests objectius.

− Semàfors de LEDs i millora de l’eficiència energètica. Reduir el consum elèctric de la senyalització de trà-fic mitjançant la substitució de les luminàries dels semàfors amb bombetes d’incandescència per semà-fors de LEDs.

− Instal·lacions ornamentals. Realització d’un estudi per a reduir el consum elèctric de les instal·lacions or-namentals, Com instal·lacions ornamentals s’entén l’enllumenat ornamental, tan d’us diari com d’ús festiu,així com les fonts públiques.

Existeixen diverses ordenances municipals que poden servir com a referència. Algunes es troben ahttp://www.celfosc.org. Entre altres mesures a adoptar amb finalitats d’estalvi, poden esmentar-se les següents:

− Utilitzar criteris urbanístics amb relació a la disposició, les tipologies i les intensitats de les llumineres uti-litzades, en funció de la zonificació i altres aspectes de l’ordenació, per tal d’adequar-les a les necessitatsfuncionals dels espais urbans amb el màxim estalvi energètic.

− Utilitzar llumeneres d’alta qualitat amb índex de rendiment per sobre del 60% i sistemes de regulació deflux lumínic que permetin reduir la llum, i per tant el consum, durant les hores de baixa activitat als carrers.No fer servir lluminàries del tipus globus sense pantalla o semiesfera superior opaca amb elements reflec-tors.

− Modificar les instal·lacions antigues seguint els criteris d’eficiència energètica i de consecució de nivellsluminotècnics establerts per la legislació o pel propi planejament.

− Il·luminació d’espais comunitaris. Totes les lluminàries amb carcassa hauran de ser metàl·liques amb di-fusors que millorin el nivell i qualitat de la llum. Caldrà utilitzar exclusivament en espais d’exterior làmpa-des de vapor de sodi, làmpades d’inducció o làmpades de vapor de mercuri amb halogenurs; en espaisd’interior, làmpades fluorescents amb recobriment trifòsfor i balastos electrònics d’alta freqüència, làmpa-des fluorescents compactes, làmpades de descàrrega de nova generació o làmpades d’alt rendiment. Encap cas s’utilitzaran bombetes d’incandescència.

1.5 Exigència d’enllumenat públic de baix consum en espais públics i es-pais comunitaris (vegeu també el capítol 10, objectiu 2)

A més dels aspectes relatius a l’estructuració del teixit urbà, el transport, les regulacions d’usos i de l’edificació, etc.,que ha estat objecte de les fitxes anteriors, el planejament pot incidir, directament o indirecta, en altres aspectesrelatius a l’eficiència energètica de la ciutat. Com a exemple, plans com el POUM, el PMU o el PPU poden establirmesures per a millorar l’estalvi en l’enllumenat públic. En general, es freqüent que les ordenances municipals més recents contemplin aquesta qüestió (vegeu capítol 10,objectiu 2), per bé que resulta recomanable que el planejament, amb caràcter general o en aquells àmbits on lipertoqui fixar l’ordenació detallada (POUM en sòl urbà consolidat, PMU i PPU en sectors de sòl urbà no consolidat ide sòl urbanitzable, respectivament), inclogui les determinacions oportunes. Cal recordar també que perquè unterreny urbà tingui la condició de solar i, per tant pugui ser edificat, cal que reuneixi els requisits d’urbanitzacióestablerts pel planejament, entre els quals es trobaran els relatius a l’enllumenat públic. El POUM pot també programar la promulgació d’una ordenança municipal específica o de caràcter més general quereguli les condicions de l’enllumenat dels espais públics i dels espais comunitaris (vegeu també el capítol 10).

En qualsevol cas, cal tenir en compte el que disposen al respecte la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambi-ental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i les seves disposicions de desplegament. En aquestsentit, l’article 7 de la Llei , estableix que les instal·lacions i aparells d’enllumenament han de reunir les característi-ques següents:

− S’han de dissenyar i instal·lar de manera que es previngui la contaminació lumínica i s’afavoreixi l’estalvi,l’ús adequat i l’aprofitament de l’energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi.

− Els aparells d’enllumenament exterior que, de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2, com-pleixen els requisits exigits pel que fa als components, el disseny, la instal·lació, l’angle d’implantació res-pecte a l’horitzontal i l’eficiència energètica, poden acreditar mitjançant un distintiu homologat llur qualitatper a evitar la contaminació lumínica i estalviar energia.

− D’acord amb criteris d’estalvi energètic, s’ha de prioritzar en els enllumenaments exteriors la utilitzaciópreferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Aquestes làm-pades han de substituir les làmpades de vapor de mercuri en els processos de renovació del’enllumenament públic, que han de tenir a la reducció de la potència instal·lada.

Page 12: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

Objectiu 2 Millora de l’eficiència energètica de les edificaci-

ons i reducció de la seva contribució al canvi cli-màtic

Page 13: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

Objectiu 2 Millora de l’eficiència energètica de les edificacions i reducció de la seva contribució al canvi climàtic

Criteris d’ordenació i de reglamentació:

CRITERIS D’ORDENACIÓ

2.1 Delimitar adequadament les àrees edificables per tal de permetre la màxima eficiència de captació

solar de les edificacions i en l’aprofitament de la llum natural. (POUM, PMU, PPU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

2.2 Condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions (màxima eficiència en la captació solar i

en l’aprofitament de la llum natural). (POUM, PMU, PPU) 2.3 Condicions de configuració arquitectònica: disseny solar passiu (zonificació interior, optimització

d’obertures, sistemes passius de captació solar, prevenció de sobre-escalfaments, etc.). (POUM, PMU, PPU)

2.4 Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes. (POUM, PMU,

PPU) 2.5 Exigència d’un rendiment energètic mínim per a calderes i bombes de calor i, en el seu cas, d’un

distintiu de garantia de qualitat ambiental. (POUM, PMU, PPU) 2.6 Previsió d’ una ordenança municipal d’energies renovables. (POUM) 2.7 Exigència en les noves edificacions, transformacions integrals i canvis d’ús, de sistemes mixtes per

a subministrament d’aigua calenta sanitària, amb utilització de captadors solars i d’acumuladors). (POUM, PMU, PPU)

2.8 Exigència d’instal·lacions fotovoltàiques en nous edificis públics. (POUM) 2.9 Exigència de cogeneració d’electricitat i calor a nous equipaments i edificis grans d’oficines, co-

mercials i hotelers. (POUM, PMU, PPU) 2.10 Exigència d’incorporació d’estudis de costos energètics en els projectes. (POUM)

La millora de l’eficiència energètica de les edificacions ha constituir un objectiu bàsic del planejament, el qual pot incidir-hi de formes diverses: en la selecció i la delimitació de les àrees edificables, en la determinació de les condicions d’ubicació i d’orientació de les edificacions, en la regulació de l’edificació (condicions de disseny, de materials i de construcció, d’instal·lacions, etc. Algunes de les mesures plantejades es troben, de fet, en el límit d’intervenció del planejament i entren més en l’àmbit de l’ordenança d’edificació i de la metodologia del projecte arquitectònic. Tanmateix, és important que des del planejament s’estableixin les mesures d’articulació necessàries en forma de normes, directrius, previsió de desplegament mitjançant el plane-jament derivat i les ordenances municipals, etc. Altrament, planejament pot fomentar la utilització de energies netes, amb la consegüent reducció de l’ús d’energies fòssils i de la contaminació que aquestes comporten, a traves de la regulació dels usos (vegeu objectiu 4) i la de l’edificació, sigui de forma directa (POUM, PPU, PMU) o a través de la previsió de la formulació d’ordenances municipals específiques com a instrument dedesplegament (PDU, POUM).

Page 14: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

2.1 Delimitar adequadament les àrees edificables per tal de permetre la

màxima eficiència de captació solar de les edificacions i en l’aprofitament de la llum natural

La disposició de les edificacions ha de permetre optimitzar les possibilitats d’il·luminació natural i de captació solar,en funció de l’orientació, el pendent del terreny, els vents dominants i la seva canalització, la humitat l’existènciad’obstacles per l’assolellament, etc. Els estudis d’ombres, d’assolellament i de les condicions microclimàtiques del lloc han de ser incorporats al plane-jament per tal de permetre ubicar adequadament els diversos usos i edificacions en funció de les possibilitatsd’aprofitament solar. En general, les orientacions predominants de façanes cap el sud són les que ofereixen un comportament tèrmicmillor i unes possibilitats en la distribució dels espais interiors d’aprofitament òptim de la il·luminació i del sòl i, engeneral, de dissenys solars passius.

Els gràfics annexos repre-senten dues alternativesd’ordenació del mateix indret(PERI de Trinitat Nova, aBarcelona). La primera alinea les rengle-res d’edificacions en direcciónord-sud, de manera que lesfaçanes s’encaren a l’est i al’oest, orientacions que nopermeten un aprofitamentòptim de la llum ni del sòl. La segona proposta, apro-vada finalment, es fonamen-ta en una distribució méseficient de les edificacions idisposa els espais públicsd’una forma que els atorgauna entitat molt significativaen el conjunt de l’ordenació iels confereix possibilitatsmolt més grans pel que faals usos públics. Entre les dues propostess’ha desenvolupat un intensprocès de participació ciuta-dana que ha incidit moltdirectament en el PERIaprovat definitivament(2002). El Pla, tot i que es cirscums-criu a l’àmbit del barri que hade ser objecte de remodela-ció, parteix una perspectivaglobal del barri i de la sevarelació amb la serra deCollserola. El Pla s’inscriu en un projec-te global de sostenibilitataplicat al barri que comprènel tractament dels residuos(inclosos el enderrocs de laremodel·lació, la mobilitat,els espais públics, l’aigua,l’energia i la construcciósostenible, així com ladinamització econòmica iocupacional.

Page 15: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

La imatge correspon al Pla parcial del Turó de can Mates - carretera de Vallvidrera (Sant Cugat del Vallès) (2001). El Pla parcial s’ha realitzat considerant criteris d’eficiència energètica pel que fa a la distribució i orientació de lesedificacions. La seva normativa estableix, entre les mesures mínimes exigibles, que els projectes d’edificació hau-ran d’afavorir l’aparició de vivendes passants amb ventilació creuada o en cantonada, orientades preferiblementd’est a oest, de manera que el major nombre d’obertures quedin encarades a sud. Pot observar-se en la imatge, el detall de l’ordenació d’algunes de les edificacions, amb una orientació predominantcap el migdia, tant d’aquestes com dels espais lliures a elles vinculats. Pel que fa al possible ús de sistemes d’aprofitament d’energia solar tèrmica, el Pla determina que cal garantir l’úscomunitari de la coberta per aquest i altres usos comuns, disposa que, amb aquesta finalitat, es reservarà un per-centatge de la coberta en edificació col·lectiva que, com a criteri general, serà al menys del 30% de la superfície.En cas d’instal·lació de captadors solars tèrmics, aquests hauran d’estar integrants l’edificació i no podran sobre-passar el gàlib de la coberta establert en el planejament

2.2 Condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions (màxima

eficiència en la captació solar en l’aprofitament de la llum natural

Com a complement del que ha estat exposat a la fitxa anterior, cal afegir que els plans que regulen detalladamentl’edificació (POUM i PMU en sòl urbà i PPU en sòl urbanitzable) han de fixar els paràmetres urbanístics necessarisper a l’atorgament de llicències d’edificació. Pel que fa a l’ordenació de volums, poden determinar-la directament obé preveure-la de forma alternativa per a la seva concreció per mitjà de la reparcel·lació o bé en el moment del’atorgament de llicències d’edificació. En qualsevol cas, els plans esmentats, en el cas que no estableixin directament l’ordenació volumètrica, haurien dedeterminar normativament els criteris per a aquella. Entre aquests criteris haurien de figurar els relatius al’emplaçament i l’orientació de les edificacions, per tal d’assolir la màxima eficiència en la captació solar i enl’aprofitament de la llum natural. Els exemples continguts en aquesta fitxa i en l’anterior mostren alguns d’aquests possibles criteris.

Page 16: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

Com a referència per al tractament en el planejament o en les ordenances municipals dels sistemes solars passius,a continuació es reprodueixen algunes de les recomanacions contingudes a la Guia de bones pràctiques d’edificaciósostenible per a Vilanova i la Geltrú (Institut Cerdà, 2001) adreçades a l’aprofitament de l’energia solar ila protecciódel sobreescalfament :

− En climes càlids i amb orientacions on el sobreescalfament de les façanes a l’estiu sigui important, s’hade considerar l’opció de disposar d’alguna solució constructiva que permeti crear una cambra d’aire venti-lada entre el material exterior d’acabat, que rep la càrrega solar tèrmica, i el parament de tancament entreinterior i exterior. Amb això, es pot esmorteir considerablement la influència d’aquesta càrrega tèrmica alse pas cap a l’interior de l’habitatge.

− S’ha de tenir en conte els condicionants constructius que implica una solució d’aquest tipus, com són el

tipus d’aïllament i el tipus de material de façanes. − Utilització de sistemes de captació solar passius, com per exemple: galeries o hivernacles. Aquestes zo-

nes només haurien d’escalfar-se amb la radiació solar i per consegüent serà útil un determinat període del’any:

∗ Les tribunes i les galeries en façanes de component Sud concebuts i construïts com a elementsde captació solar passiva contribueixen a millorar el comportament climàtic dels habitatges i enredueixen la demanda energètica.

∗ Els cossos sortints construïts tancats i semitancat en orientació Sud,Est i Oest deurien justificaruna K (Coeficient de conductivitat tèrmica) del propi element inferior a 2 W/m2ºC (equivalent a vi-dre amb cambra i persiana exterior).

∗ No es recomana la construcció de cossos sortints tancats i semitancats en orientació Nord. Encas d’haver-n’hi, es recomana una K inferior a 1,4 W/m2ºC o 2 W/m2ºC (equivalent a vidre encambra, persiana exterior i porticó o divisió interior)

− Els cossos sortints construïts íntegrament com elements de control climàtic es poden considerar com “sis-

temes especials de control ambiental” − Els cossos sortints tancats com tribunes o galeries, no poden destinar-se a cap ús que formi part del pro-

grama funcional mínim, ni computar-se, per tant, dins de la superfície mínima de cap espai del programamínim.

− Els cossos sortints tancats i semitancats en orientació ± 90º Sud, haurien de comptar amb proteccions so-

lars exteriors. No són imprescindibles, si existeix un element de divisió interior. Per orientacions diferentsde Sud (+/-30º), l’element de vidre exterior ha de comptar amb proteccions solars mòbils, preferentmentverticals i orientables, permetent mantenir un bon nivell d’il·luminació natural.

− En qualsevol cas, les galeries o tribunes han de reunir unes condicions apropiades de control ambiental

mitjançant la possibilitat de separació amb al dependència escalfada i el tractament adequat dels tanca-ments interiors, l’ús adequat del vidre, una correcta ventilació natural, etc.

2.3 Condicions de configuració arquitectònica: disseny solar passiu (zoni-

ficació interior, optimització d’obertures, sistemes passius de captació solar, prevenció de sobreescalfaments, etc.)

Sens perjudici de la necessitat d’una correcta disposició urbanística de les edificacions establerta directament oindirecta pel planejament (vegeu fitxes 2.1 i 2.2), les normes d’edificació dels POUM, PMU i PPU o, si és el cas, lesordenances municipals han de contenir disposicions, criteris i orientacions de cara als projectes arquitectònics, pertal d’optimitzar-ne l’eficiència tèrmica i l’estalvi energètic (a més d’altres relatives a materials, residus, etc. que serandesenvolupades al capítol 11). Aquestes condicions han de fer referència a l’orientació i la distribució interior de les distintes zones i peces delsedificis, els tancaments exteriors (horitzontals i verticals) (vegeu fitxa 2.4), les obertures, les divisions interiors, lesinstal·lacions, etc. En general, un disseny basat en criteris d’aprofitament solar passiu d’un edifici situarà i configurarà les oberturesper tal de captar el calor necessari durant les hores d’exposició al sòl i utilitzarà els elements del propi edifici per aacumular-lo i repartir-lo durant tot el dia. Requereix paral·lelament un aïllament i una ventilació adequats.

Referències: − Institut Cerdà. 2001. Guia de bones pràctiques d’edificació sostenible per a Vilanova i la Geltrú − http://www.coac.net/mediambient/renovables/disseny_solar_passiu/conceptes.htm − http://www.geohabitat.es/castell/pdf/pasivos.pdf − http://www.terrassa.org/mediambient/estalvi/criteris/criteris.htm − http://www.sustainable.doe.gov/pdf/sbt.pdf

Page 17: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

Pel que fa a mesures de foment, l’Ordenança fiscal núm. 13 de Tarragona (2002), estableix la possibilitat de bonifi-cacions en obres que compleixin, entre altres condicions, les següents:

− Fonaments, estructura i aïllaments. Utilització exclusiva de: sostre sanitari amb elements ceràmics lleu-gers i cambra ventilada, sostre sanitari de formigó amb cambra ventilada, llanes o fibres minerals, vidreespumat (sense CFC), aïllants de naturalesa renovable, poliestiré expandit , formigons lleugers aïllants,formigó en massa, formigó armat amb àrid reciclat, tàpia, tova, maçoneria, ceràmica i blocs de formigó.

− Cobertes. Utilització exclusiva de: suro, cel·lulosa, llanes minerals (excepte d’amiant), formigons lleugers

aïllants, sense làmina d’impermeabilització, betum modificat , butil o cautxú sintètic, materials naturals decobertura, teules ceràmiques, teules de formigó, coberta enjardinada amb cambra d'aire ( NT ), acabatgranular mineral (NT), peces prefabricades sistema flotant (T). (NT = No transitable; T = Transitable). Lescobertes hauran de tenir colors que no absorbeixin la calor.

− Tancaments i fusteria exteriors. Utilització exclusiva de: tàpia, tova, maçoneria, blocs de ceràmica alleu-

gerida ( termoargila ), blocs de formigó cel·lular lleuger, fusta local sostenibles amb tractament natural, o-bra vista, suro, cel·lulosa, fusta resinosa local sostenible sense tractament o amb tractament natural, fustasostenible de llarga durada.

− Impermeabilitzacions i segellats. Utilització exclusiva de: teles drenants rígides de polietilè, betum modifi-cat, butil o cautxú sintètic, fibres naturals (amb tapajuntes), llanes minerals (amb tapajuntes), gomes sintè-tiques, morters especials, segellants naturals, silicones.

2.4 Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes

i cobertes

Les mesures passives d’estalvi energètic de l’edifici han de referir-se també als materials i les solucions constructi-ves dels tancaments exteriors, amb l’objecte d’evitar les pèrdues tèrmiques i possibilitar funcions d’acumulació idistribució de calor. Com en els casos anteriors, el planejament difícilment pot entrar en una regulació a fons d’aquests aspectes cons-tructius, però si pot establir les regulacions bàsiques dins de les normes d’edificació i preveure el desenvolupamentexhaustiu a través d’ordenances municipals y de bonificacions, així com la necessitat què els projectes que han deser objecte de llicència urbanística justifiquin expressament aquests aspectes.

En relació als aïllaments tèrmics i la inèrcia tèrmica, l’Agència de Serveis Energètics de Terrassa recomana (vegeu referència a la fitxa anterior):

− Augmentar els aïllaments mínims que marca la normativa. Actualment la NRE-AT/87 obliga a uns coefici-ents d’aïllament menor o igual a 0.46 W/m2 en el cas de cobertes i menor o igual a 0.6 W/m2 en el cas defaçanes. Es recomana reduir aquest valor fins a 0,4 W/m2 tant per a façanes orientades a nord, est i oest,com per a cobertes.

− Millorar els aïllaments de les finestres, elements amb una major pèrdua de calor. Passar d’una finestra

simple a una doble pot comportar una disminució de fins el 15% en la despesa de calefacció.

− Evitar els ponts tèrmics. La pèrdua de calor per efecte dels ponts tèrmics pot arribar a representar un 10%del consum de calefacció.

− Aïllar tèrmicament el primer sostre o la solera en contacte amb el terra si l’espai superior que defineixen

és un local calefactat.

− Minimitzar les infiltracions d’aire exterior. Disposar de portes dobles o automàtiques pels accessos, o mi-llorar els tancaments fent-los més hermètics.

− Fer edificis amb inèrcies tèrmiques elevades, és a dir, amb materials amb una massa elevada.

− En el cas de que els sobrescalfaments de la coberta o de les façanes a l’estiu sigui molt elevat, cal consi-

derar la utilització de sistemes de sostres i façanes ventilades.

Page 18: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

2.5 Exigència d’un rendiment energètic mínim per a calderes i bombes de

calor i, en el seu cas, d’un distintiu de garantia de qualitat ambiental

Aquesta exigència pot ser recollida a les normes d’edificació del planejament o, al menys, hauria de ser requeridaen les condicions per a l’atorgament de llicències d’edificis d’equipaments, oficines, hotels i altres edificacions iserveis turístics, etc. Cal tenir en compte, tanmateix, que les alternatives a elegir en cada cas depenen de factors diversos:

− Les calderes d’alt rendiment mixtes combinen la calefacció i l’aigua calenta sanitària i, resulten normal-ment apropiades per a usos domèstics.

− Les calderes de baixa temperatura esdevenen útils per a calefaccions d’ús continuat i baixa temperatura(equipaments sanitaris, edificis d’oficines, etc.). Tanmateix en instal·lacions col·lectives poden resultar a-dients determinats tipus de bombes de calor.

− Les calderes de condensació són més adequades per a una utilització desigual o intermitent. − No pot exigir-se encara la instal·lació de calderes amb distintiu o certificació de qualitat ambiental, atesa la

seva relativament escassa presència en el mercat. Tanmateix és convenient recomanar-ne i incentivar-nel’ús.

Legislació: − Reial Decret 1751/1998, Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions

Tècniques Complementàries (ITE).

− Reial Decret 275/1995, Disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell de les Comunitats Europees92/42/CEE, relativa als requisits de rendiments per a les calderes noves d’aigua calenta alimentades percombustibles líquids o gasosos, modificada per la Directiva 93/68/CEE del Consell.

− Decret 316/1994, de 4 de novembre, sobre atorgament dels distintiu de garantia de qualitat ambiental per laGeneralitat de Catalunya, i Decret 296/1998, de 17 de novembre.

− Resolució de 8 d’agost de 2000, per la qual s’estableixen els criteris mediambientals per a l’atorgament deldistintiu de garantia de qualitat ambiental a les calderes i els escalfadors domèstics de gas.

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya Etiqueta Ecològica de la UE

Com a referència, a continuació es reprodueixen alguns dels criteris ambientals sobre aquest tema continguts endiverses resolucions del Departament de Medi Ambient per les que s’estableixen els criteris ambientals per al’atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental distints tipus d’instal·lacions:

− Residències casa de pagès. a) Utilització d’una caldera amb un rendiment superior al 85%. b) Instal·lació d’una caldera o un escalfador domèstic de gas que compleixi els criteris de la Reso-

lució de 8 d’agost de 2000, per la qual s’estableixen els criteris ambientals per a l’atorgamentdel distintiu de garantia de qualitat ambiental a les calderes i escalfadors domèstics de gas.

c) Les habitacions disposaran d’un sistema de regulació individual de la temperatura.

− Hotels, càmpings, instal·lacions juvenils. a) Utilització d’una caldera amb un rendiment superior al 85%, a excepció de les que utilitzen bi-

omassa. b) Per a calderes que utilitzen combustible diferent del gas, l’opacitat dels gasos generats no ha

de ser superior a 2 d’acord amb l’escala de Bacharach.

Page 19: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

2.6 Previsió d’ una ordenança municipal d’energies renovables

Com a referència dels aspectes a regular en el primer cas, sigui a través del planejament o, específicament, mitjan-çant ordenances municipals a continuació es reprodueix l’índex de l’Ordenança Municipal per a l'aprofitament d'e-nergia solar de Terrassa :

− Objecte − Edificacions afectades − Usos afectats − Responsables del compliment de l’Ordenança − Millor tecnologia disponible − Requisits formals a incorporar a les llicències d'obres o ambiental − Mesures a incorporar en el projecte − Sistema adoptat − Càlcul de la demanda: Paràmetres bàsics − Paràmetres específics de consum per habitatges − Paràmetres específics de consum per a altres tipologies d’edificació − Orientació i inclinació del subsistema de captació − Irradiació solar − Instal·lació de canonades i altres canalitzacions − Sistema de control − Exempcions − Obligacions del titular − Inspecció, requeriments, ordres d’execució i multa coercitiva − Mesures cautelars − Infraccions − Sancions − Procediment sancionador − Disposicions transitòries

ANNEX: CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ

1. Generalitats 2. Criteris de classificació de les instal·lacions d’energia solar tèrmica 3. Requisits generals del disseny d’instal·lacions 4. Requisits del sistema de captació 5. Requisits del sistema d’acumulació 6. Requisits del sistema d’intercanvi 7. Requisits del circuit hidràulic 8. Requisits del sistema elèctric i de control

El foment de la utilització de energies renovables en l’edificació precisarà, en tot cas, d’un tractament detallat que,d’acord amb les condicions generals establertes pel planejament (POUM, PMU, PPU) haurà de ser desenvolupatnormalment a través d’ordenances municipals. És important una bona articulació entre aquests instruments perassolir uns nivells d’efectivitat adequats. Existeixen en diversos ajuntaments del nostre país ordenances d’aquest tipus, en uns casos directament relaciona-des amb els projectes edificatoris i en altres més dedicades a fomentar la implantació d’energies netes a través debonificacions fiscals. Generalment es circumscriuen a l’energia solar

Pel que es refereix als enfocaments basats en exempcions fiscals, una mostra n’és l’Ordenança fiscal nº 13 deTarragona (2002) que, entre altres bonificacions de caràcter mediambiental, estableix per a les energies renovablesuna bonificació de 30% en els blocs de pisos i del 50% en les vivendes individuals de la quota de l’impost en el casque el projecte contempli la instal·lació de qualsevol dels 3 casos següents:

− Energia solar tèrmica. Sistema format per col·lectors solars tèrmics, bescanviadors, dipòsitd’acumulació i connexions necessàries per l’aprofitament d’energia solar per a la producció d’aiguacalenta sanitària i/o calefacció. Aquesta instal·lació haurà de donar servei, com a mínim al 60% anualde la demanda d’aigua calenta sanitària. Caldrà la presentació d’un projecte tècnic, que existeixi unagarantia de resultats a l’usuari, que hi hagi un contracte de manteniment i que els equips ques’instal·lin estiguin homologats (vegeu fitxa 3.2).

− Energia solar fotovoltàica. Sistema integrat en edificis format per mòduls fotovoltaics, inversor, siste-

ma de connexió a la xarxa o d’emmagatzematge i connexions necessàries per a l’aprofitament del’energia solar per a la producció d’electricitat. Caldrà la presentació d’un projecte tècnic, que existei-xi una garantia de resultats a l'usuari, que hi hagi un contracte de manteniment i que els equips ques’instal·lin estiguin homologats (vegeu fitxa 3.3).

− Utilització de la biomassa per a la producció d’aigua calenta sanitària o calefacció.

Page 20: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

2.7 Exigència en les noves edificacions, transformacions integrals i canvis d’ús, de sistemes mixtes per a subministrament d’aigua calenta sanitària, amb utilització de captadors solars i d’acumuladors)

Amb independència de la previsió d’una ordenança específica (vegeu fitxa anterior), és convenient que les normesd’edificació del planejament (POUM o, en el seu defecte, PMU i PPU), determinin l’exigència d’incorporació del’energia solar en la producció d’aigua calenta sanitària dels edificis i n’estableixin, si més no, les condicions bàsi-ques.

En aquest sentit, l’Annex sobre captació solar tèrmica (1999) de l’Ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona regula la incorporació de sistemes de captació i utilització d'energia solar activa de baixa temperatura per a la producció d'aigua calenta sanitària als edificis i construccions situats al terme municipal. La incorporació d’aquests sistemes és obligatòria quan concorren els supòsits següents:

− Realització de noves edificacions o construccions o bé rehabilitació, reforma integral o canvi d’us de la to-talitat de l’edifici o construccions existents, tant si són de titularitat pública com privada. Hom inclou els edificis independents que pertanyen a instal·lacions complexes.

− Que l’ús de l’edificació es correspongui amb algun dels següents: habitatge, residencial, amb inclusió decasernes i presons, sanitari, esportiu, comercial (en casos determinats), industrial, en general si cal aigua calenta per al procés i, també, quan sigui preceptiva la instal·lació de dutxes per al personal, qualsevolaltra que comporti l'existència de menjadors, cuines o bugaderies col·lectives.

− Quan sigui previsible un volum de demanda diària d’aigua calenta sanitària el calentament del qual com-porti una despesa superior als 292 MJ (Megajoule) útils, en càlcul de mitjana anual

A la sol·licitud de la llicència d'obres o de la llicència mediambiental cal acompanyar el projecte bàsic de la ins-tal·lació, amb els càlculs analítics escaients per justificar el compliment de l’ordenança. El sistema a instal·lar constarà del subsistema de captació mitjançant captadors solars, amb aigua en circuit tancat,del subsistema d'intercanvi entre el circuit tancat del captador i l'aigua de consum, del subsistema d'emmagatze-matge solar, el subsistema de suport amb altres energies i del subsistema de distribució i consum. Excepcional-ment, en el cas de les piscines, es podrà emprar un subsistema col·lector en circuit obert, sense intercanviador i sense dipòsit d'emmagatzematge, en la mesura que el vas de la piscina en faci les funcions.

Pel que fa als criteris tècnics bàsics a incloure en la normativa, com a referència esmentarem alguns dels contin-guts a la Guia de bones pràctiques d’edificació sostenible per a Vilanova i la Geltrú (Institut Cerdà, 2001):

− Preveure i integrar el sistema de captació solar en el projecte és preferible a afegir-lo una vegada a l’edifici esta ja construït, el que permet assegurar una bona ubicació i una optimització del sistema d’acumulació i distribució.

− Destinar un mínim del 25% de la superfície de la coberta per a usos comunitaris específics per a la ins-tal·lació possible de sistemes centralitzats de climatització i/o d'aigua calenta sanitària.

− Pre-dimensionat de col·lectors solars segons un radi de 2 a 4 m2 de col·lector solar per a habitatge (considerant l’habitatge de 4 persones). Aquesta variació va en funció de la cobertura anual que es vul-gui obtenir de producció d’aigua calenta sanitària solar, que oscil·larà entre un 60-80% respectivament.

− La pendent òptima per a la instal·lació de col·lectors solars a les cobertes oscil·la entre 31º i 51º (reco-manable 41º).

− L’orientació òptima dels col·lectors és Sud, amb una tolerància de +_ 30º. − Dos possibles sistemes d’instal·lació:

∗ Col·lectors solars comuns dimensionats per a tots els habitatges de l’edifici, canonades de distribució a habitatges, acumulador de 100 l i caldera mixta individual amb comptador de ca-lories individual.

∗ O en comptes d’emmagatzematge individualitzat per habitatge, disposar d’un dipòsit comuni-tari a partir del qual es distribueix l’aigua pre-escalfada per energia solar als habitatges.

− En instal·lacions col·lectives, si es disposa d’acumulador d’aigua calenta, es millora el rendiment dels equips de producció i s’obté major eficiència a la instal·lació. És millor produir més quantitat d’aigua ca-lenta en menors oportunitats i emmagatzemar la que sobra per a usos posteriors, que fer funcionar de manera més discontínua l’equip de producció.

− Un circuit de retorn d’aigua calenta a la xarxa de distribució d’una instal·lació col·lectiva manté l’aigua del circuit calenta, evitant les pèrdues d’aigua i energia que es produirien si no existís aquest retorn.

Page 21: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

La Guia de bones pràctiques d’edificació sostenible per a Vilanova i la Geltrú (Institut Cerdà, 2001), assenyala que es tracta d’una solució aplicable a casos especials. En concret, recomana:

− Considerar la utilització de pannells fotovoltaics a la coberta sobretot per al cas d’habitatges en zones ru-rals o aïllades, on no es disposa d’infrastructura de serveis o bé resulta més car portar subministramentde xarxa elèctrica a l’habitatge que instal·lar un sistema fotovoltaic.

− També per a edificis col·lectius d’habitatges a la façana sud i al llarg de les superfícies de patis o escalesper cobrir les necessitats de consum elèctric de les instal·lacions comunitàries.

− Considerar la instal·lacions de plaques fotovoltàiques per produir l’energia necessària pel sistema de pro-gramació de rec i per espais comunitaris exteriors ( com per exemple per fanals, rellotges,...).

2.8 Exigència d’instal·lacions fotovoltàiques en nous edificis públics

Les instal·lacions fotovoltàiques no han tingut fins ara el mateix nivell d’implantació assolit per la producció d’aiguacalenta sanitària mitjançant energia solar. Han estat creades algunes plantes generadores (per a la integració de laenergia produïda a la xarxa general), i també han estat aplicades en edificis o instal·lacions normalment de caràcterpúblic, amb una funció sovint demostrativa. Així mateix, l’energia fotovoltàica ha estat utilitzada en edificacionsrurals aïllades i per a l’alimentació de petites instal·lacions. El planejament (especialment POUM, i també PMU i PPU), pot exigir que els projectes de determinats edificis con-tinguin les determinacions necessàries per tal que un percentatge de l’energia elèctrica consumida sigui d’origenfotovoltaic. Igualment, el planejament pot preveure mesures per fomentar l’ús d’aquesta font energètica (directament o en basea ordenances municipals). En aquest sentit, vegeu a la fitxa 3.1 la referència a l’Ordenança fiscal nº 13 de Tarrago-na.

El Pla de Millora Energètica de Barcelona (2002) contempla com a actuació emblemàtica la Planta fotovoltàica delFòrum 2004 , així com un projecte d’introducció d’energia fotovoltàica a les escoles. A més planteja com a objectiusrelacionats amb aquesta energia els següents:

− Aconseguir que el 10% de l’energia elèctrica consumida per les noves grans superfícies comercials igrans serveis, amb més de 3500 m2 de sostre, sigui d’origen fotovoltaic.

− Aconseguir que el 12% de l’energia elèctrica consumida per les noves oficines de més de 1.500 m2 siguitambé d’origen fotovoltaic.

Per la seva banda, el Pla especial d’infrastructures del Poblenou de Barcelona (2000), estableix com a criteri deprojectes que tots els edificis nous o què es transformin o es rehabilitin hauran d’instal·lar un sistema fotovoltàic degeneració d’electricitat. La potència instal·lada serà com a mínim de 0,35 Wp per metre quadrat de sostre. Lespotències mínimes corresponents a diversos edificis d’una mateixa illa o superilla es podran agrupar en una o mésinstal·lacions comunitàries. (http://www.bnc.es/22@bcn/cata/planesyproyectos/plan_especial/normativa/index.htm).

Page 22: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

2.9 Exigència de cogeneració d’electricitat i calor a nous equipaments i edifi-

cis grans d’oficines, comercials i hotelers

El Pla de millora energètica de Barcelona (2002) planteja l’objectiu d’aconseguir un augment del rendiment entreenergia primària i final, implantant sistemes productors d’electricitat, calor i fred, mitjançant equips de trigeneracióen edificis comercials de més de 3.500 m2, polisportius, grans hotels, clíniques i edificis d’oficines de més de 4.000m2. La normativa del planejament urbanístic (especialment en el cas dels PDU i dels POUM) pot establir aquesta exi-gència per als projectes esmentats i d’altres equiparables.

La imatge correspon a la ciutat alemanya de Kronsberg mostra l’esquema de la xarxa urbana de calefacció centralobtinguda per cogeneració. Font: GEOHABITAT. 2002. Manual de diseño. La ciudad sostenible. IDEA. Madrid. A petita escala, existeixen experiències d’aquest tipus al nostres país. Per exemple a Sant Pere de Torelló s'hi haconstruït una planta tèrmica de cogeneració alimentada amb residus de fusta, la qual subministra calefacció alshabitatges de la població a través d'una xarxa de distribució d'aigua calenta; a més, genera vapor a alta pressió peralimentar un turbogenerador que produeix energia elèctrica.

Page 23: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 2: Millora de l’eficiència energètica de les edificacions

2.10 Exigència d’incorporació d’estudis de costos energètics en els projectes

A títol d’exemple pot esmentar-se la recomanació de l’Agencia de Serveis Energètics de Terrassa, que els projectescontinguin un Estudi de consums energètics de l’edifici, format pels documents següents:

− Justificació de les solucions adoptades en els aspectes amb incidència sobre els consums energètics: ori-entació i protecció solar de l’edifici, aïllament tèrmic i inèrcia tèrmica, Distribució de les estances,il·luminació natural, reducció del consum d’electricitat, eficiència dels sistemes de climatització, reducciódel consum energètic produït per l’aigua calenta sanitària, materials, etc.

− Estudi de consum energètic mensual, quantificant una previsió d’energia consumida (kWh) i el tipus de

combustible. Aquest estudi haurà de diferenciar entre: ∗ consum per il·luminació ∗ consum per calefacció ∗ consum per producció de fred ∗ consum per producció d’aigua calenta sanitària

− Realització d’una qualificació energètica de l’edifici (segons el programa de CEV de l‘Instituto para la Di-

versificación y el Ahorro de la Energia - IDAE) amb una puntuació mínima de 7.5. Font. Ajuntament de Terrassa. Agencia de Serveis Energètics de Terrassa. Criteris ambientals per a l’edificació.(http://www.terrassa.org/mediambient) Es convenient que aquests estudis incorporin també una avaluació econòmica dels costos, amb una anàlisis de latarifació. Sobre la qualificació energètica d’habitatges i altres edificis vegeu la web de l’IDEA (http://www.idae.es/home.asp),on es pot descarregar el programa CEV, concebut com un ajut per millorar el disseny arquitectònic pel que fa al’eficiència energètica dels edificis).

Per tal d’incentivar l’estalvi energètic, resulta particularment convenient que les normes del planejament, en especialles del POUM i les ordenances municipals d’edificació, contemplin com a requisit per a l’atorgament de llicènciesd’edificació l’exigència d’inclusió d’estudis de costos energètics en els projectes, amb l’objecte d’avaluar la idoneïtatde les mesures adoptades en aquells àmbits projectuals que incideixen en el consum i en l’estalvi energètics. Aquesta exigència podria fer-se també extensiva al planejament derivat (especialment PMU i PPU), pel que fa alsaspectes específics de l’ordenació en ells establerta.

La taula pertany a l’Informe MIES realitzat per avaluarl’impacte ambiental en la construcció de l’edifici del’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès(UPC). Una part de l’estudi esta dedicada a l’avaluaciódel cost energètic de l’execució material. Amb aquesta finalitat van ser adoptats els factors deconversió energètica que mostra la taula, per passar deles mesures geomètriques als consums energètics. D’altra banda, les quanties energètiques van ser conver-tides, a la seva vegada, en Kg. de CO2 per assolir unaaproximació a les emissions contaminants d’aquestasubstància generades. De les xifres obtingudes es dedu-eix que l’estructura i els tancaments verticals de l’edificiconcentra la major part del consum energètic. Cal afegir que l’informe quantifica també altres tipus dedespeses energètiques i d’emissions consegüents: lesdegudes a l’ús de l’edifici, al transport per a l’accés delsseus usuaris i, fins i tot, les associades a l’activitat pro-fessionals dels llicenciats les quals esdevenen de llunyles més significatives. − Font: Cuchí, Albert; López Caballero, Isaac. 1999.

Informe Mies. Una aproximació a l’impacte ambientalde l’Escola d’Arquitectura del Vallès. ETSAV; UPC.

Page 24: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 3: Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

Objectiu 3 Prevenció i correcció d’immissions i de fonts con-

taminants

Page 25: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 3: Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

Objectiu 3 Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

Criteris d’ordenació i de reglamentació:

CRITERIS D’ORDENACIÓ

3.1 Assignar els usos del sòl en funció de la capacitat del medi atmosfèric de dispersió de contaminants

(PTP, PDU, POUM, PMU, PPU) 3.2 Crear, si és necessari, espais esmorteïdors entorn d’activitats contaminants (POUM, PMU, PPU) 3.3 Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans (POUM, PMU, PPU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

3.4 Regulació d’usos industrials: adequar a la zonificació els límits màxims d’emissions admissibles

(POUM, PMU, PPU) 3.5 Establir requeriments de disseny i constructius dels conductes d’evacuació (POUM, PMU, PPU) 3.6 Revisió de llicències i autoritzacions urbanístiques i ambientals en cas de canvis de zonificació

(POUM, PMU, PEU)

Les funcions preventives del planejament dependran en gran mesura dels aspectes estructurals de l’ordenació (objectiu 1), i també de la regulació de l’edificació que pugui contenir o promoure el planejament (objectius 3 i 4). Així mateix, els plans que tenen capacitat de regular detalladament els usos del sòl i l’edificació (POUM, PMU, PPU), poden incidir directament sobre els nivells d’emissions i d’immissions de substàncies en l’ambient atmosfè-ric, tant pel que fa a determinats aspectes de l’ordenació adoptada (zonificació, disposició d’espais lliures i assig-nació d’usos), com en allò relatiu a la regulació específica d’usos i instal·lacions potencialment contaminants, con-dicions d’autorització, etc.

Page 26: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 3: Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

D’acord amb la legislació, els mapes de capacitat i de vulnerabilitat del territori en relació amb la contaminacióatmosfèrica han de servir com a referència als instruments de planejament territorial i urbanístic. Aquests mapeshauran de considerar els nivells d’immissió, les condicions meteorològiques, la localització i les característiques deles activitats contaminants existents, de masses forestals, de vies de comunicació, de serveis, etc., com també elsespais naturals protegits existents a la zona. Existeixen nou mapes de vulnerabilitat que corresponen als àmbits enque ha estat dividit el territori de Catalunya a aquests efectes. Els gràfics corresponen al Mapa de la Selva, VallèsOccidental i Vallès Oriental.

3.1 Assignar els usos del sòl en funció de la capacitat del medi atmosfèric de dis-

persió de contaminants

Tots els instruments de planejament que poden incidir en la ubicació i les condicions d’implantació d’activitats po-

tencialment contaminants haurien de considerar la capacitat i la vulnerabilitat del territori front a les principals subs-tàncies (CO2, CO, NOx, etc.) per tal de situar aquestes activitats en indrets ambientalment adequats La legislació específica (vegeu quadre annex) estableix que la determinació de la vulnerabiltat es fixarà mitjançant:

a) La tipificació estadística en l'espai i en el temps d'episodis meteorològics recurrents limitatius de la disper-sió dels contaminants emesos.

b) Els nivells d'immissió mesurats en la zona, així com la tipificació estadística en el temps i en l'espai d'epi-sodis de contaminació per causes meteorològiques recurrents.

c) La capacitat dispersiva per l'àmbit territorial corresponent. d) La densitat d'emissió de contaminants a l'atmosfera que tenen una incidència sobre la zona.

Lògicament, no sempre serà possible que el planejament pugui desenvolupar aquest tipus d’estudis, raó per la qualresulta particularment important que siguin contingut per aquells plans plurimunicipals (especialment PTP i PDU)als quals s’han d’adequar els POUM i el planejament derivat. D’altra banda, les diagnosi i auditories territorials elaborades en el marc del processos d’agendes 21 locals o enaltres contexts, haurien de contenir una avaluació de la capacitat i la vulnerabilitat del medi atmosfèric la qual, entrealtres aplicacions, pot servir de guia per al planejament. Cal tenir també en compte la existència dels Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori que estableix la legislacióespecífica i l’existència (present o anterior) de declaracions de zones d’atmosfera contaminada o de zones de pro-tecció especial. En el futur una altra referència important serà l’Inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya(http://www.gencat.net/mediamb/eper-cat.htm) .

Principals referències legislatives: − Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric. Modificada per la Llei 6/1996, de 18 d

juny. − Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983. − Decret 199/1995, de 16 de maig, d'aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a

contaminació atmosfèrica. − Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia.

Page 27: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 3: Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

3.2 Crear, si és necessari, espais esmorteïdors entorn d’activitats contaminants

En ocasions, la coexistència d’usos en un una determinada part del teixit urbà esdevé inviable. Cal aleshores que elplanejament segregui els usos d’alta incompatibilitat i estableixi àmbits de separació en relació als altres que, perles seves dimensions, morfologia, especialització, etc., desenvolupin una funció de filtratge o d’esmortiment delspossibles impactes (contaminació de substàncies, soroll, llum, perillositat, etc.). En ambients urbans, aquests espais acostumen a situar-se entorn de zones industrials, de vials de gran densitat detrànsit, per aïllar activitats especialment sensibles (hospitals, etc.) i en altres supòsits similars. Els espais lliures i elsde protecció de sistemes poden desenvolupar aquestes funcions esmorteïdores, per bé que aquestes zones inter-mèdies poden també destinar-se a usos menys sensibles, com determinats terciaris i equipaments.

Les imatges corresponen a dues zones verdes amb funcions, respectivament, de separació d’indústries i d’un viald’alta densitat en relació a àrees d’habitatge (Pla general de Màlaga, 1998).

Page 28: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 3: Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

3.3 Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans (vegeu tam-

bé el capítol 12, 1.7 i 2.6)

Des d’una perspectiva de sostenibilitat ambiental el sistema de zones verdes i espais lliures urbans ha de ser disse-nyat, sobre la base del seu caràcter estructurador dels teixits urbans, per atendre un conjunt de funcions: controlclimàtic en l’entorn urbà, millora de l’ambient atmosfèric (tant pel que fa a la qualitat de l’aire, els nivells acústics,etc.), la millora de la biodiversitat urbana i la connexió amb les xarxes territorials d’espais naturals, aprofitament delsrecursos hídrics i control del drenatge de l’aigua de pluja, etc. En aquest context, es necessari concebre el verd urbà com una xarxa físicament contínua, en la mesura possible.En allò referent a la qualitat de l’aire, caldrà potenciar-ne el paper de pulmó, amb espais de dimensions suficientsdisposats estratègicament i amb un tractament adequat de la vegetació. En altres casos, aquests espais hauran dedesenvolupar una funció de separació en relació als focus emissors (determinades zones industrials, gran artèriesde trànsit motoritzat, etc.). Aquests criteris afecten particularment els plans que poden definir l’estructura i/o el tractament detallat d’aquestsespais (especialment POUM, PMU, PPU i, en ocasions, PEU). També cal considerar els PDU pel que fa a les xar-xes urbanes supamunicipals.

La imatge mostra la configuració del sistema d’espais lliures en un àmbit d’expansió urbana a Sant Cugat del Vallès,on esdevé un eix central de les àrees de nova urbanització, al mateix temps que desenvolupa funcions d’encaixamb el teixit urbà preexistent. Una part correspon a l’àmbit del Pla parcial Turó de can Mates - carretera de Vallvidrera (2001). Entre els seusobjectius es troba el d’establir un sistema d’espais lliures lligats preferentment a la xarxa viària que s’estructuri apartir de la continuïtat i consolidació del Parc Central del municipi, com element que asseguri l’equilibri entre lesoperacions edificatòries i el teixit natural i incideixi positivament en la qualitat de vida de l’àmbit. Amb caràcter general, el document “Objectius i estratègies de sostenibilitat de planejament general i d’ordenacióurbanística” (Ajuntament de Sant Cugat; Institut Cerdà, 2000) fixa com a objectiu el de projectar les zones verdesurbanes d’acord amb uns objectius ambientals, de control del clima, respecte per al drenatge natural de l’aigua,creació de pulmó verd, control acústic, estalvi de recursos naturals, i criteris de sostenibilitat en la selecció de lesespècies vegetals. Entre les estratègies d’actuació es troba l’elaboració d’una Instrucció municipal per als projectes de zones verdes, laqual ha de contenir els mecanismes de control ambiental amb els que les zones verdes poden contribuir a millorarel microclima urbà. També ha de considerar el ventall de possibilitats que contribueixen a l’estalvi d’energia i d’aiguade les mateixes zones verdes. Concretament aquesta instrucció ha d’orientar la selecció del verd, amb espèciesadaptades o autòctones de la Comarca del Vallès: per a una educació del ciutadà, amb l’objectiu d’optimitzar elmanteniment i el consum d’aigua de rec, des del coneixement del paisatge, del clima i de l’entorn natural i també elde les propietats climàtiques i acústiques, així com les biològiques, estètiques i formals, de les espècies. Aquestsfactors (alguns dels quals són desenvolupats en altres capítols del present treball) han de ser integrats pel planeja-ment, tant a l’hora d’establir la configuració general del sistema d’espais lliures, com el tractament específic de lesseves peces.

Page 29: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 3: Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

3.4 Regulació d’usos industrials: adequar a la zonificació els límits màxims

d’emissions admissibles.

La conveniència de flexibilitzar els usos admesos en les diverses zones urbanes (vegeu capítol 7, fitxa 1.9, entrealtres) obliga a definir amb precisió les condicions de compatibilitat entre diversos usos i, molt particularment, enrelació als usos industrials. Normalment, el planejament classifica els usos industrials en categories (en funció de la seva compatibilitat ambl’habitatge i amb altres usos) i en funció de la seva situació pel que fa a l’edificació (plantes altes, plantes baixes,interiors d’illa, edificis aïllats, etc. Per a cada categoria es fixen uns límits màxims de potència i/o d’emissions.D’altra banda, en cada zona s’estableixen les categories i les situacions admissibles.

El gràfic i el quadre corresponen al Pla general de Sabadell (1994). − Indústria artesanal: aquelles indús-

tries compatibles amb l'ús residen-cial que compleixen tots els parà-metres per ésser considerades com innòcues.

− Indústria urbana: amb una potència mecànica inferior a 20 Kw en el seu conjunt i qualsevol de les màquines amb una potencia no superior a 5 Kw.

− Indústria agrupada: indústries no compatibles amb l'habitatge i que poden produir efectes molestos greus sobre l'entorn.

− Indústria separada: indústries que per les seves característiques s'ha-gin d'instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activi-tats alienes a elles.

Page 30: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 3: Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

3.5 Establir requeriments de disseny i constructius dels conductes d’evacuació.

Els conductes d’evacuació de gasos són en els edificis els principals focus d’emissió de substàncies contaminantsde l’ambient atmosfèric. Per aquest motiu les condicions de disseny i constructives han de ser regulades acurada-ment. Aquesta regulació pot ser establerta per les ordenances municipals o pel propi planejament: el POUM o, per defec-te, pels PMU i els PPU en sectors on els usos industrials resultin admesos.

Com a referència, l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà de Barcelona (1999), estableix que els fums, bafs,vapors i altres efluents contaminants, qualsevol que en sigui l’origen, hauran d’evacuar-se a l’exterior a través deconductes, o xemeneies que compleixin les condicions establertes per l’Ordenança.

Les xemeneies i els corresponents conductes d’unió hauran de construir-se amb materials inerts resistents a lacorrosió dels productes a evacuar, en cas que aquests puguin trobar-se a una temperatura diversa de l’ambiental sesepararan de qualsevol construcció o local aliè a l’usuari un mínim de 5 cm. sense que hi puguin tenir contacte físic,tret que s’estableixi un calorífug o aïllament adequat, de manera que durant la utilització no es produeixin incre-ments de temperatura en paraments de locals aliens.

Per a instal·lacions industrials de combustió inferior a 20.000 Kcal/h (83.470 KJ) i les instal·lacions domèstiques,l’Ordenança classifica les xemeneies d'evacuació e quatre categories, a efectes de la seva regulació ::

− Xemeneies de focus fixos de combustió que consumeixen únicament combustibles gasosos. Han de teniruna alçada superior a 1 m. a tota edificació situada dins d’un cercle de radi 10 m.

− Xemeneies de focus fixos de combustió que consumeixen combustibles en els quals el contingut de sofreés igual o inferior a l'1 per 100. Han de tenir una alçada superior a 3 m. a tota edificació situada dins d’uncercle de radi 20 m.

− Xemeneies de focus fixos de combustió que utilitzen combustibles en els quals el contingut de sofre ésigual o inferior al 2,5 per 100. Han de tenir una alçada superior a 3 m. a tota edificació situada dins d’uncercle de radi 40 m.

− Xemeneies de focus fixos de combustió que consumeixen combustibles en els quals el contingut de sofreés superior al 2,5 per 100. Han de tenir una alçada superior a 5 m. a tota edificació situada dins d’un cer-cle de radi 80 m.

Quan a conseqüència de l'edificació d'un immoble veí d'alçada no superior a la màxima prevista en les NormesUrbanístiques del Pla General Metropolità, una xemeneia industrial o conducte deixi de complir els requisits d'alçadaestablerts en els articles anteriors, amb càrrec a la indemnització que li ha de satisfer el titular de l'edificació veïna,el propietari o usuari haurà de realitzar l'obra oportuna per tal que la xemeneia tingui l'alçada que correspon a lanova situació. Quan una xemeneia o conducte tingui l'alçada reglamentària respecte a la màxima permissible per a l'edificaciód'immobles segons les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, però resulti insuficient respecte a algunedifici de caràcter singular o l'alçada del qual sigui conseqüència d'una compensació de volums, el propietari noestarà obligat a fer cap mena d'obra, però sí a permetre que es faci, a càrrec del titular de l'edifici respecte al qual laseva alçada resulti deficitària. En les xemeneies o conductes l'alçada dels quals sigui superior a 10 m a la dels edificis propers en un radi de 50 m,el propietari haurà de disposar la instal·lació del corresponent parallamps en aquelles xemeneies o conductes.

Legislació de referència: − Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de instalaciones térmicas en

edificios (RITE) y sus instrucciones técnicas complementarias (ITE)

Page 31: 9. Qualitat de l’aire.QUALITAT DE L’AIRE 9.1 Objectius del planejament Objectius generals Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

QUALITAT DE L’AIRE Objectiu 3: Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants

3.6 Revisió de llicències i autoritzacions urbanístiques i ambientals en cas de can-

vis de zonificació

A partir de l’entrada en vigor de la Llei 3/98, d’intervenció integral de l’administració ambiental, les indústries hand’estar sotmeses a controls periòdics que avaluaran les seves emissions. Aquests controls han de permetre verifi-car-ne l’adequació a les condicions d’autorització, i també a les noves exigències normatives.

En aquest sentit, les revisions del planejament poden situar determinats usos preexistents en condicions de forad’ordenació o de disconformitat amb la nova ordenació.

La Llei 2/2002 (art. 102), estableix que els usos preexistents a un nou planejament es poden mantenir mentre noesdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que s’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat iperill que estableixi per a cada zona la nova reglamentació. Per a la implantació d‘aquest precepte resultarà neces-sari determinar en cada cas el grau de compatibilitat i les possibles condicions d‘adaptació, sigui a través del mateixplanejament, d’un PEU o mitjançant la revisió de les llicències i autoritzacions urbanístiques i ambientals. El fomentd’auditories ambientals i de l’aplicació de sistemes de gestió ambiental (EMAS) en les instal·lacions problemàtiques,pot contribuir a resoldre les situacions més complexes.

En qualsevol cas, cal no oblidar que, d’acord amb la Llei, les figures de planejament han de contenir les disposici-ons pertinents per a resoldre totes les qüestions que les noves determinacions urbanístiques plantegin amb relacióa les preexistents.

Tant, per a l’ordenació (elecció d’emplaçaments) com per a l’avaluació de focus preexistents de cara a possiblesampliacions o regularitzacions, l’ús de models de difusió atmosfèrica pot esdevenir un instrument altament útil, si esdisposa d’informació suficient. Existeixen a Internet programes gratuïts de simulació (poden obtenir-se, per exem-ple, a http://www.epa.gov. Els models de difusió permeten simular els efectes d’un focus contaminant o d’un conjunt d’ells, en un territori de-terminat i sota les diverses condicions meteorològiques previsibles. Les imatges mostren dues seqüències d’un model de concentració de partícules elaborat per a un període de tempscurt (24 hores). Ha estat extret de: http://www.etsimo.uniovi.es/gma