Catalunya/99999989.pdfRegne d'Espanya. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la...
30
Catalunya Catalunya , Catalonha i Cataluña bandera de Catalunya escut de Catalunya Mapa geogràfic de Catalunya Himne Els segadors Localització 41° 49′ N, 1° 28′ E Estat Espanya Capital Barcelona Conté província de Barcelona província de Girona província de Lleida província de Tarragona Població Total 7.448.332 (2016) • Densitat 233,53 hab/km² Gentilici català, catalana, catalans Llengua català, castellà i aranès Catalunya Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país [2] europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, [3] [4] i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l' Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans. Amb un estimat de 7.508.106 d'habitants del 2015, agrupa el 51,55% de la població total dels Països Catalans. El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l' imperi Romà que va passar a mans dels gots i els alans el segle V. Els musulmans la van conquerir el 712, però en van ser expulsats de la riba nord del Llobregat a finals del mateix segle i el començament del següent amb el suport de Carlemany. [5] [6] Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un domini independent [7] i es van confederar el 1137 amb la Corona d'Aragó, [8] acabant la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el 1154. [9] La Corona d'Aragó es va unir a la Corona de Castella el 1476 i va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la Guerra de Successió Espanyola [10] el 1714, uns anys després del seu desmembrament per la cessió al Regne de França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya. [11] El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l' Estatut d'autonomia. [12] Tanmateix, la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. [13] En l'actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes d'Espanya. [14] La capital n'és Barcelona [15] i té un total de 948 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona . La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l' aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l' Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L' occità,
Transcript of Catalunya/99999989.pdfRegne d'Espanya. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la...
CatalunyaCatalunya Catalonha i Cataluntildea
bandera de Catalunya escut de Catalunya
Mapa geogragravefic de Catalunya
Himne Els segadors
Localitzacioacute
41deg 49prime N 1deg 28prime E
Estat EspanyaCapital BarcelonaConteacute proviacutencia de Barcelona
proviacutencia de Girona proviacutencia de Lleida proviacutencia de Tarragona
PoblacioacuteTotal 7448332 (2016)bull Densitat 23353 habkmsup2Gentilici catalagrave catalana catalansLlengua catalagrave castellagrave i aranegraves
CatalunyaCatalunya (Cataluntildea en castellagrave Catalonha en occitagrave) eacutes unpaiacutes[2] europeu situat a la Mediterragravenia occidental La sevacondicioacute juriacutedica eacutes objecte duna disputa entre el Parlament deCatalunya que el 27 doctubre de 2017 va proclamar la RepuacuteblicaCatalana[3][4] i el Regne dEspanya que el considera unacomunitat autogravenoma Eacutes situat a la costa nord-est de la peniacutensulaIbegraverica i limita al nord amb Andorra i Franccedila a loest amblAragoacute al sud amb el Paiacutes Valenciagrave i a lest amb el marMediterrani Catalunya eacutes la part meacutes extensa del territori histograverici cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terresde parla catalana o els Paiumlsos Catalans Amb un estimat de7508106 dhabitants del 2015 agrupa el 5155 de la poblacioacutetotal dels Paiumlsos Catalans
El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser unapossessioacute de limperi Romagrave que va passar a mans dels gots i elsalans el segle V Els musulmans la van conquerir el 712 perograve envan ser expulsats de la riba nord del Llobregat a finals del mateixsegle i el comenccedilament del seguumlent amb el suport deCarlemany[5][6] Amb el temps els comtes francs van convertirCatalunya en un domini independent[7] i es van confederar el1137 amb la Corona dAragoacute[8] acabant la conquesta delsterritoris musulmans de Catalunya el 1154[9] La Corona dAragoacutees va unir a la Corona de Castella el 1476 i va conservar les sevesinstitucions autogravenomes de govern fins a lacabament de la Guerrade Successioacute Espanyola[10] el 1714 uns anys despreacutes del seudesmembrament per la cessioacute al Regne de Franccedila del comtat delRosselloacute i part del de la Cerdanya[11] El 1978 va recuperarautonomia i es va constituir com a comunitat autogravenoma delRegne dEspanya
El Parlament de Catalunya recollint el sentiment i la voluntat dela ciutadania de Catalunya ha definit Catalunya com a nacioacuteduna manera agravempliament majoritagraveria en el Preagravembul de lEstatutdautonomia[12] Tanmateix la Constitucioacute espanyola en larticlesegon reconeix la realitat nacional de Catalunya com anacionalitat[13]
En lactualitat Catalunya eacutes una de les comunitats meacutes riques iprogravesperes dEspanya[14] La capital neacutes Barcelona[15] i teacute un totalde 948 municipis Dos terccedilos de la poblacioacute viuen a la regioacutemetropolitana de Barcelona
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la ValldAran on ho eacutes laranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llenguaoficial de lEstat espanyol soacuten oficials en tot el territori Loccitagrave
GeografiaForma part de est dEspanyaSuperfiacutecie 31895 kmsup2Banyat per mar MediterragraveniaPunt meacutes alt Pica dEstats (3143 m)Limita amb Occitagravenia
Aragoacute Paiacutes Valenciagrave Andorra
HistograveriaNacionalitathistograverica
Fundacioacute 988EstatutdAutonomia
9 de setembre de 1932 18 de setembre de 1979 9 dagost de 2006 (versioacute actual)
Fet clau Jocs Oliacutempics destiu de 1992 ocupacioacute franquista de Catalunya setge de BarcelonaGuerra dels catalans (1713-1714) Guerra dels Segadors Guerra del Francegraves Tractat dels Pirineus Renaixenccedila Mancomunitat de Catalunya proceacutes independentista catalagrave Declaracioacute dIndependegravencia deCatalunya
Diada nacional Diada Nacional de CatalunyaPatroacute Sant Jordi i Mare de Deacuteu de
MontserratOrganitzacioacute i govern
Org territorial vegueries i comarquesForma degovern
parlamentarisme
Executiu Govern de CatalunyaLegislatiu Parlament de Catalunyabull President Carles Puigdemont (2016)bull Presidentadel Parlament
Carme Forcadell (JxSiacute)[1]
Judicial Tribunal Superior de Justiacutecia deCatalunya
Membre de Euroregioacute Pirineus MediterragraveniaComunitat de T reball dels Pirineus Quatre Motors per a Europa Conferegravencia de RegionsPerifegraveriques Mariacutetimes dEuropa Assemblea de les RegionsdEuropa Xarxa de Governs Regionals pelDesenvolupament Sostenible REGLEG
EconomiaPIB 204189000000 euro (2015)PIB per cagravepita 27613 euroMoneda euro (euro EUR)
IndicatiusFus horari UTC+0100DominidInternet
cat
ISO 3166-2 ES-CT
denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacute oficial a CatalunyaGeneralment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen perllengua materna Segons les dades de 2013 el 997 delscatalans sap parlar castellagrave mentre que el 804 sap parlarcatalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressiSegons les dades de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36dels catalans utilitza el catalagrave com a llengua habitual el 46 elcastellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altresllenguumles[17]
Toponiacutemia i etimologia
Histograveria
Geografia fiacutesicaTopografiaHidrografiaClimaProteccioacute de la naturaFaunaBiodiversitat
Poliacutetica i governLa Generalitat de CatalunyaEls siacutembols nacionalsDivisioacute territorial i administrativa
ProviacutenciesEls municipisLes vegueriesLes comarquesLAran
EconomiaIndicadors econogravemicsInfraestructura
AeroportsPortsXarxa viagraveriaFerrocarrilAltres transports puacuteblics
Geografia humana i societatDemografiaLlengua
Coneixement del catalagraveConeixement del castellagraveConeixement de loccitagrave aranegravesConeixement de llenguumles estrangeresLlengua habitual i llengua materna
Cultura i oci
Contingut
NUTS ES51Altres dades
Web Lloc web oficial
Belles arts i arts popularsCostums i tradicionsFestes popularsPatrimoni de la HumanitatCultura catalanaMitologia catalanaGastronomiaMitjans de comunicacioacute
TelevisioacutePremsaRagravedioGrups comunicatius i productores
EsportsSeleccioacute catalana de futbol
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Enllaccedilos externs
El nom de Catalunya com a tal es va comenccedilar a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven laMarca Hispagravenica que es van desvincular gradualment de la tutela franca fins a esdevenir sobirans Lorigen del mot Catalunyaencara eacutes incert i obert a interpretacions Una teoria eacutes que es deriva de terra de castells[18] i que hagi evolucionat del terme castlagraveel governador dun castell[19][20] Dacord amb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix queCatalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir la terra dels gots[21] de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot lapeniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia
Talunya o Taluniya fou una localitat musulmana a la regioacute dAth-Thaghr al-Alagrave progravexima a Lleida Eacutes esmentada per lhistoriador igeogravegraf musulmagrave Al-Udhriacute (1002 ndash ~1085)[2][22] en la seva obra Tarsi al-akhbār Segons aquest estava situada a mitjan camiacute entreLleida i Osca fet que fa que molts experts la identifiquin amb Montsoacute[2][22] El nom atorga al poblat un origen ibegraveric[22] Durantlegravepoca sarraiumlna disposagrave duna fortificacioacute o castell (qalat en agraverab) que donagrave qalat Talunya o usant la contraccioacute qa- per referir-se acastell qa Talunya (en catalagrave castell de Talunya)[22] Segons aquesta hipogravetesi els agraverabs anomenarien els habitants de la MarcaHispagravenica com laquoels que viuen meacutes enllagrave de qa Talunyaraquo Lorigen agraverab a traveacutes dun topogravenim iber podria explicar la falta decorrespondegravencia exacta entre el gentilici catalagrave i el topogravenim Catalunya[2][22]
Altres teories suggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres delque avui soacuten el Vallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
El Principat de Catalunya eacutes un terme juriacutedic (en llatiacute principatus) que aparegueacute al segle XIV per indicar el territori sota jurisdiccioacutede les Corts Catalanes el sobiragrave del qual (en llatiacute princeps) era el rei del Casal de Barcelona sense ser formalment un regne sinoacute unaagrupacioacute de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts Tot i que el territori del Principat fou posteriorment confederat amb lacorona dAragoacute i aquesta amb el regne de Castella i que una porcioacute en va ser annexionada per Franccedila (en lactualitat territori conegutcom la Catalunya del Nord) el terme Principat sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre proviacutencies catalanes queconformen la comunitat autogravenoma de manera informal fins a lactualitat
La histograveria de Catalunya tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les seguumlents etapes
Toponiacutemia i etimologia
Histograveria
Histograveria geologravegica de CatalunyaPrehistograveria a CatalunyaPeriacuteode iber a CatalunyaPeriacuteode romagrave a CatalunyaPeriacuteode visigot a CatalunyaEdat mitjana de CatalunyaEdat moderna de CatalunyaHistograveria contemporagravenia de CatalunyaSegle XX a Catalunya
El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per limperi Romagrave el218 aC i formagrave part de la proviacutencia Tarraconense al segle V laTarraconense fou conquerida pels gots i formagrave part del Regne deToledo Els 712 els musulmans derrotaren els gots i ocuparen laTarraconense perograve a finals daquell mateix segle en foren expulsatsde la part nord pels francs amb el suport de Carlemany[5][6] La Gogravetiafranca fou organitzada en comtats que a lextincioacute de la dinastiacaroliacutengia no renovaren el vassallatge a la nova dinastia reial francaEl comte de Barcelona va apoderar-se de diversos comtats i el 1137es casagrave amb Peronella filla del rei dAragoacute constituint una unioacutedinagravestica entre ambdoacutes llinatges Alfons el Cast el primer a ser reidAragoacute i comte de Barcelona unificagrave poliacuteticament lheterogeni grupde comtats catalans que estaven sota la jurisdiccioacute mitjanccedilant tresdocuments de caragravecter legislatiu juriacutedic i cultural els UsaticiBarchinonae (Usatges de Barcelona) el Liber domini regis (Llibredel domini del rei) i la Gesta Comitum Barchinonensium (Gestesdels comtes de Barcelona) documents que configuraren Catalunyacom un estat medieval[25] amb un corpus legislatiu i judicial unificatuns referents culturals comuns i unes fronteres que foren definidescom laquola terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleidaraquo (laquode Salsisusque Dertusam et Ilerdam cum suis finibusraquo)[26]
Administrativament Catalunya fou articulada mitjanccedilant una estructura jurisdiccional dagravembit territorial les vegueries[27] alcapdavant de les quals hi havia un representant de lautoritat reial el veguer La fundacioacute de Catalunya com a estat es veurepresentada per laparicioacute del terme Cathalonia en la documentacioacute legal de la cancelleria del rei dAragoacute[26] que passagrave de tenir lamera i vaga accepcioacute geogragravefica anterior a esdevenir la denominacioacute oficial dun espai poliacutetic i egravetnic definit
El 1319 el rei Jaume el Just consagragrave la laquoUnioacuteraquo indissoluble dAragoacute Valegravencia i Catalunya transformant la unioacute dinagravestica en unapotent federacioacute destats[28] anomenada Corona dAragoacute[29][8] respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi unaestructura poliacutetica equivalent i similar entre si Parlaments Generalitats i sistema constitucional[26] La unioacute dinagravestica del CasaldAragoacute amb la Dinastia Trastagravemara[30] i la Dinastia dels Habsburg no alteragrave el sistema constitucional dels estats de la CoronadAragoacute El 1640 el projecte centralista del comte duc dOlivares desencadenagrave la Guerra dels Segadors que acabagrave ocasionant laseparacioacute del regne de Portugal i pegraverdua per cessioacute al Regne de Franccedila dels Comtats de Rosselloacute i Cerdanya[11] Lentronitzacioacute de laDinastia borbogravenica desencadenagrave la Guerra de Successioacute Espanyola[10] a escala europea i a causa dels continus conflictes entre elsfuncionaris de Felip V i els funcionaris de la Corona aragonesa va creacuteixer a Catalunya un sentiment de suport a lArxiduc Carlesconvertiacute el conflicte en una guerra interna entre els estats de la Monarquia Catogravelica[31] La guerra acabagrave amb la cessioacute destatshispagravenics dItagravelia de Flandes de Menorca i Gibraltar i la imposicioacute de labsolutisme borbogravenic amb els Decrets de Nova Planta
El colmiddotlapse de lAntic regravegim absolutista al llarg del segle XIX i lestabliment de regravegims lliberals no suposagrave la recuperacioacute del sistemaconstitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona dAragoacute sinoacute que consagraren el Regne dEspanya com un regravegimpoliacutetic centralitzat Al llarg del segle XX sassajaren diferents megravetodes de descentralitzacioacute administrativa com la Mancomunitat deCatalunya o la Generalitat republicana perograve no fou fins a la promulgacioacute de la Constitucioacute Espanyola de 1978 i laprovacioacute delEstatut dAutonomia quan es consolidagrave lactual sistema espanyol de delegacioacute politicoadministrativa en les comunitats autogravenomes
El topogravenim Catalunya i legravetnic catalagrave apareixen pervegada en la Histograveria documentats en un contextmilitar i de guerra Eacutes en el Liber maiolichinus degestis Pisanorum illustribus una epopeia medievalllatina escrita a Pisa entre el 1117 i el 1125 quenarra la croada militar de pisans catalans ioccitans contra la taifa musulmana de Balears Enel text sanomena a Ramon Berenguer III com adux catalanensis (duc catalagrave) com a cabdill quelidera els catalanicus hostes (exegravercits catalans) iels catalanicus heros (herois catalans) isanomena a la seva pagravetria com Catalania(Catalunya) Biblioteca Universitaria di Pisa ms723 f 40
LEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 estatueix en el seu preagravembul que laquoelParlament de Catalunya recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania deCatalunya ha definit Catalunya com a nacioacuteraquo tot i que la vigent Constitucioacuteespanyola limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al dunanacionalitat histograverica[13]
La sentegravencia de lestatut de 2010 entre daltres va revifar el sentimentindependentista i va ser el detonant per activar un proceacutes independentista catalagrave queva celebrar manifestacions multitudinagraveries el 2010 2012 2013 2014 fins que leseleccions al Parlament de Catalunya de 2015 van donar lloc a un Parlament ambmajoria absoluta independentista El President de la Generalitat Carles Puigdemontva convocar un Referegravendum dautodeterminacioacute que es va celebrar l1 doctubre de2017 i va donar meacutes dun 90 de vots a favor del siacute Pocs dies despreacutes va fer unadeclaracioacute parcial dindependegravencia a lespera duna mediacioacute internacional[32]
Finalment el dia 27 doctubre del 2017 es va proclamar la independegravencia alParlament de Catalunya
El 27 doctubre de 2017 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Proclamacioacute de laRepuacuteblica Catalana[33]
Catalunya teacute una superfiacutecie aproximada de 32000 kmsup2 Limita al nord amb Andorra(653 km) i Franccedilamdashel Departament dels Pirineus Orientalsmdash(315 km) a loest amblAragoacute (3599 km) al sud amb el Paiacutes Valenciagrave (529 km) i a lest amb la MarMediterragravenia La seva situacioacute geogragravefica ha afavorit des de temps medievals unarelacioacute propera i intensa amb la resta dels paiumlsos mediterranis i alhora amb lEuropacontinental
Aproximadament el 287 del sogravel de Catalunya es dedica als conreus el 157 soacutenprats i pastures l1 correspon a rius el 434 a boscos el 67 a agraverees urbanes ourbanitzables i el 46 a altres activitats no especificades[34]
Vegeu tambeacute Llista de rius de Catalunya Llista de platges de Catalunya i Llista demuntanyes de Catalunya
Catalunya teacute una diversitat geogragravefica molt marcada tenint en compte la superfiacutecie relativament petita del seu territori La geografiaestagrave condicionada pel litoral mediterrani aquest amb 580 quilogravemetres de costa i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord Elrelleu catalagrave presenta a grans trets tres unitats morfoestructurals generals[35]
els Pirineus la formacioacute muntanyosa que connecta la peniacutensula Ibegraverica amb el territori continental europeu i situatsal nord de Catalunyael Sistema Mediterrani Catalagrave o les Serralades Costaneres Catalanes una alternanccedila delevacions i planesparalmiddotleles a la costa mediterragravenia ila Depressioacute Central Catalana unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de lEbre
Els Pirineus catalans representen gairebeacute la meitat en longitud de tot el Pirineu ja que sesteacuten per meacutes de 200 km Tradicionalmentsha diferenciat el Pirineu Axial el principal del Prepirineu (meridional al territori catalagrave) i que soacuten formacions muntanyosesparalmiddotleles a les serralades principals perograve amb altituds menors menys escarpades i duna formacioacute geologravegica diferent Ambduesunitats soacuten meacutes amples a loccident que no pas a lorient on es presenten els pics meacutes elevats Lelevacioacute meacutes alta de Catalunya que
El 1714 la radicalitzacioacute poliacuteticacatalana accentuagrave els plantejamentsrepublicans Lopuacutescle LealthadCatalana publicat el 1714 sosteniacuteaque a la Nacioacute nomeacutes la representenles Corts soles com a reunioacute delstres braccedilos sense la necessagraveriapresegravencia del rei laquoSolo lasresoluciones que se toman en cortesde un reyno o provincia son las quese atribuyen a la Nacioacuten [hellip] quesoacutelo se representa en sus braccedilosunidos Toda la Nacioacuten Cathalanajunta en sus Braccedilos resolvioacute eldefenderse por el rey en cuyodominio estava [hellip]raquo[24]
Geografia fiacutesica
Topografia
es troba al nord de la comarca de Pallars Sobiragrave eacutes la Pica dEstats amb 3143 mseguida del Puigpedroacutes (2914 m) i el Puigmal (2910) tots dos a la frontera ambFranccedila Al Prepirineu hi destaquen diverses serralades com la serralada del Cadiacute o lade Pedraforca
El Sistema Mediterrani Catalagrave teacute la seva base en dues serralades meacutes o menysparalmiddotleles amb la costa en una orientacioacute del nord-oest cap al sud-oest Aquestesdues serralades soacuten la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral La Serralada Litoraleacutes de menor extensioacute i amb altituds menors mentre que la Serralada Prelitoral eacutesmajor tant en extensioacute com en altitud Dins el sistema es troba una segraverie de terresplanes les entitats majors de les quals formen la Depressioacute Litoral i la DepressioacutePrelitoral La Depressioacute Litoral se situa a lest de la Serralada Prelitoral cap a lacosta La Depressioacute Prelitoral per contra se situa a linterior entre les duesserralades i constitueix la base de les terres planes del Vallegraves i el Penedegraves Altresplanes majors soacuten la Depressioacute de la Selva i la Plana de lEmpordagrave majoritagraveriamenta les comarques de la Selva i lAlt i el Baix Empordagrave respectivament Finalment elSistema tambeacute inclou la Serralada Transversal i el Subpirineu[36] que soacutenformacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb elsPirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i en el cas de la primera
volcans a lagraverea de la Garrotxa
La Depressioacute Central Catalana eacutesuna plana situada entre els Pirineusi la Serralada Prelitoral Lescomarques del sud de la proviacutenciade Lleida i les centrals deBarcelona ocupen aquest territoriLes terres de la Depressioacute se situenentre els 200 i els 600 m daltitudLes planes i les aiguumles que
descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fegravertil pels camps de conreu ishi han construiumlt nombrosos canals dirrigacioacute
Gairebeacute la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterragravenia La xarxahidrogragravefica catalana estagrave integrada per dues conques hidrogragravefiques importants lade lEbre i les conques internes de Catalunya totes desguassant al Mediterrani Ameacutes hi ha la conca de la Garona que desemboca a loceagrave Atlagraventic perograve nomeacutes abastal173 del territori catalagrave
La xarxa hidrogragravefica es pot dividir en dos sectors un de vessant occidental o delEbre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen alMediterrani al llarg del litoral catalagrave El primer aporta una mitjana de 18700hm3any mentre que la segona nomeacutes aporta una mitjana de 2020 hm3any Ladiferegravencia eacutes deguda a la gran aportacioacute de lEbre del qual el Segre eacutes un importanttributari A Catalunya hi ha a meacutes a meacutes una relativa riquesa daiguumles subterragraveniestot i que tambeacute existeix la desigualtat entre comarques atesa lestructura geologravegicacomplexa del territori[37] Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits restes de legravepoca glacial El major neacutes el de Banyoles
Resolucioacute de la Constitucioacute de laRepuacuteblica Catalana pel Parlament deCatalunya el 27 doctubre del 2017
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya
Pedraforca
Els Encantats dos pics emblemagraveticsdels Pirineus i lestany de SantMaurici
Hidrografia
La costa catalana eacutes gairebeacute rectiliacutenia amb una longitud superior als 500 km i ambpocs accidents geogragraveficsmdashels meacutes rellevants soacuten el cap de Creus i el golf de Rosesal nord i el delta de lEbre al sud On la Serralada Litoral se submergeix dins el marho fa en dos segments un entre lEstartit i la poblacioacute de Blanes (la costa Brava) imeacutes al sud les costes de Garraf[38]
Catalunya gaudeix dun clima mediterrani temperat propi de la seva latitud alhemisferi septentrional Tot i aixiacute atesa la seva variada topografia hi ha una
diversitat de climes i tretsparticulars[37] Lestemperatures mitjanes anualsoscilmiddotlen des del 0 degC alsPirineus fins als 17 degC a lacosta del sud lestemperatures magraveximes podenarribar als 43 degC (a lesGarrigues) i les miacutenimes als-30 degC (als Pirineus)[37]
Quant a la pluviositat Catalunya pot dividir-se en dues regions
la Catalunya humidaintegrada pels Pirineus elsPrepirineus el Subpirineu ialguns illots muntanyososde la serralada Prelitoralon la pluviositat eacutes superiorals 700 mm anuals ila Catalunya seca la restadel territori on la pluviositateacutes inferior als 700 mmanuals
La pluviositat teacute una tendegravencia equinoccial Al mediterrani els estius soacuten secs i hi hapluges primaverals Als Pirineus les precipitacions hi soacuten abundants durant maig ijuny i els estius en general soacuten humits
En considerar tant les temperatures com la pluviositat Catalunya es divideix en tresgrans dominis climagravetics[37]
un de clima alpiacute (als alts Pirineus)un de clima atlagraventic (a la conca de la Garona)i un de clima mediterrani (la resta del territori) que se subdivideix en una agraverea de muntanya alta i una de muntanyabaixa
Vegeu tambeacute Vegetacioacute de Catalunya i Parcs naturals de Catalunya
El 1990 el govern catalagrave va crear el Consell de Proteccioacute de la Natura un ogravergan consultiu en mategraveria de proteccioacute de la natura i delpaisatge amb el propogravesit de conegraveixer estudiar protegir i gestionar el medi natural catalagrave Existeixen onze parcs naturals a Catalunyael Parc Natural de lAlt Pirineu Aiguamolls de lEmpordagrave el Parc Natural del Cadiacute-Moixeroacute el Cap de Creus els Ports el Delta de
Montserrat
LEbre a Miravet
Clima
Els climes de Catalunya
Clima atlagraventic
Clima alpiacute
Clima mediterrani de muntanya alta
Clima mediterrani de muntanya mitjana
Clima mediterrani litoral
Clima mediterrani continentalitzat
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya alhivern (marccedil de 2010)
Proteccioacute de la natura
lEbre Parc Natural del Montseny Montserrat Sant Llorenccedil del Munt la Serra de Montsant i la Zona volcagravenica de la Garrotxa unparc nacional Aiguumlestortes i Estany de Sant Maurici una reserva natural la Delta del Llobregat i una reserva marina les IllesMedes
La fauna de Catalunya es compon a grans trets duna combinacioacute duna minoriadanimals endegravemics de la regioacute i una majoria danimals que tambeacute estan presentsen altres indrets Gran part del Principat de Catalunya gaudeix dun climamediterrani (exceptuant les regions de muntanya) cosa que fa que molts delsanimals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis Lesactivitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunyaposant algunes espegravecies en perill i extingint-ne altres com ara el llop gris oprobablement loacutes bru Daltra banda el govern tambeacute ha delimitat zonesprotegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya
Catalunya eacutes un mostrari de paisatges europeus a petita escala Poc meacutes de30000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats sogravels climes orientacions altituds i distagravencies al mar El conjunt eacutes dunagran diversitat ecologravegica i duna notable riquesa de paisatges hagravebitats i espegravecies Hi ha meacutes de 600 tipus dhagravebitats naturals iseminaturals Un 65 del territori manteacute un alt grau de naturalitat perograve alhora eacutes molt vulnerable per les pressions a quegrave estagrave sotmegravesMeacutes de 7 milions dhabitants es concentren en el 30 del territori principalment al litoral A una intensa activitat agriacutecola ramadera iindustrial shi afegeix una gran afluegravencia turiacutestica ndashmeacutes de 20 milions de visitants anuals- una alta taxa durbanitzacioacute dispersa i unadensa xarxa dinfraestructures viagraveries La pressioacute que genera aquest model de vida fa que la petjada ecologravegica del paiacutes superi ambescreix la superfiacutecie administrativa[39]
La comunitat autogravenoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitucioacuteespanyola li garanteix com a nacionalitat La norma institucional bagravesica deCatalunya eacutes lEstatut dAutonomia Dacord amb aquest lautogovern de Catalunyasorganitza poliacuteticament en ladministracioacute de la Generalitat de Catalunya LaGeneralitat de Catalunya estagrave formada per diverses institucions de govern entreelles[40]
el Parlament de Catalunya el poder legislatiu del govern catalagrave alparlament es realitza el debat poliacutetic i es controla i impulsa laccioacutepoliacutetica i de govern Entre les seves potestats el Parlament aprova elspressupostos de la Generalitat Estagrave constituiumlt per un miacutenim de 100diputats i un magravexim de 150 elegits per representacioacute proporcional ambllistes de partits tancades per un termini de quatre anysla Presidegravencia de la Generalitat encapccedilalada pel president El president eacutes la meacutes alta representacioacute de laGeneralitat i alhora de lEstat espanyol a Catalunya La seva funcioacute eacutes dirigir les accions del Govern per tant eacutes elrepresentant del poder executiu de Catalunya iel Govern o Consell Executiu eacutes logravergan superior colmiddotlegiat que dirigeix laccioacute poliacutetica i ladministracioacute de laGeneralitat El Govern estagrave presidit pel president de la Generalitat el conseller primer i els altres consellers Dacordamb aquest les competegravencies principals del Govern soacuten en lagravembit de leducacioacute la sanitat i la cultura Elfinanccedilament de la Generalitat eacutes regulat per la Llei Orgagravenica de Financcedilament de les Comunitats Autogravenomes i perlEstatut dAutonomia de Catalunya
Fauna
Les perdius xerres soacuten uns dels ocellscomuns a Catalunya
Biodiversitat
Poliacutetica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
GeografiaForma part de est dEspanyaSuperfiacutecie 31895 kmsup2Banyat per mar MediterragraveniaPunt meacutes alt Pica dEstats (3143 m)Limita amb Occitagravenia
Aragoacute Paiacutes Valenciagrave Andorra
HistograveriaNacionalitathistograverica
Fundacioacute 988EstatutdAutonomia
9 de setembre de 1932 18 de setembre de 1979 9 dagost de 2006 (versioacute actual)
Fet clau Jocs Oliacutempics destiu de 1992 ocupacioacute franquista de Catalunya setge de BarcelonaGuerra dels catalans (1713-1714) Guerra dels Segadors Guerra del Francegraves Tractat dels Pirineus Renaixenccedila Mancomunitat de Catalunya proceacutes independentista catalagrave Declaracioacute dIndependegravencia deCatalunya
Diada nacional Diada Nacional de CatalunyaPatroacute Sant Jordi i Mare de Deacuteu de
MontserratOrganitzacioacute i govern
Org territorial vegueries i comarquesForma degovern
parlamentarisme
Executiu Govern de CatalunyaLegislatiu Parlament de Catalunyabull President Carles Puigdemont (2016)bull Presidentadel Parlament
Carme Forcadell (JxSiacute)[1]
Judicial Tribunal Superior de Justiacutecia deCatalunya
Membre de Euroregioacute Pirineus MediterragraveniaComunitat de T reball dels Pirineus Quatre Motors per a Europa Conferegravencia de RegionsPerifegraveriques Mariacutetimes dEuropa Assemblea de les RegionsdEuropa Xarxa de Governs Regionals pelDesenvolupament Sostenible REGLEG
EconomiaPIB 204189000000 euro (2015)PIB per cagravepita 27613 euroMoneda euro (euro EUR)
IndicatiusFus horari UTC+0100DominidInternet
cat
ISO 3166-2 ES-CT
denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacute oficial a CatalunyaGeneralment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen perllengua materna Segons les dades de 2013 el 997 delscatalans sap parlar castellagrave mentre que el 804 sap parlarcatalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressiSegons les dades de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36dels catalans utilitza el catalagrave com a llengua habitual el 46 elcastellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altresllenguumles[17]
Toponiacutemia i etimologia
Histograveria
Geografia fiacutesicaTopografiaHidrografiaClimaProteccioacute de la naturaFaunaBiodiversitat
Poliacutetica i governLa Generalitat de CatalunyaEls siacutembols nacionalsDivisioacute territorial i administrativa
ProviacutenciesEls municipisLes vegueriesLes comarquesLAran
EconomiaIndicadors econogravemicsInfraestructura
AeroportsPortsXarxa viagraveriaFerrocarrilAltres transports puacuteblics
Geografia humana i societatDemografiaLlengua
Coneixement del catalagraveConeixement del castellagraveConeixement de loccitagrave aranegravesConeixement de llenguumles estrangeresLlengua habitual i llengua materna
Cultura i oci
Contingut
NUTS ES51Altres dades
Web Lloc web oficial
Belles arts i arts popularsCostums i tradicionsFestes popularsPatrimoni de la HumanitatCultura catalanaMitologia catalanaGastronomiaMitjans de comunicacioacute
TelevisioacutePremsaRagravedioGrups comunicatius i productores
EsportsSeleccioacute catalana de futbol
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Enllaccedilos externs
El nom de Catalunya com a tal es va comenccedilar a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven laMarca Hispagravenica que es van desvincular gradualment de la tutela franca fins a esdevenir sobirans Lorigen del mot Catalunyaencara eacutes incert i obert a interpretacions Una teoria eacutes que es deriva de terra de castells[18] i que hagi evolucionat del terme castlagraveel governador dun castell[19][20] Dacord amb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix queCatalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir la terra dels gots[21] de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot lapeniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia
Talunya o Taluniya fou una localitat musulmana a la regioacute dAth-Thaghr al-Alagrave progravexima a Lleida Eacutes esmentada per lhistoriador igeogravegraf musulmagrave Al-Udhriacute (1002 ndash ~1085)[2][22] en la seva obra Tarsi al-akhbār Segons aquest estava situada a mitjan camiacute entreLleida i Osca fet que fa que molts experts la identifiquin amb Montsoacute[2][22] El nom atorga al poblat un origen ibegraveric[22] Durantlegravepoca sarraiumlna disposagrave duna fortificacioacute o castell (qalat en agraverab) que donagrave qalat Talunya o usant la contraccioacute qa- per referir-se acastell qa Talunya (en catalagrave castell de Talunya)[22] Segons aquesta hipogravetesi els agraverabs anomenarien els habitants de la MarcaHispagravenica com laquoels que viuen meacutes enllagrave de qa Talunyaraquo Lorigen agraverab a traveacutes dun topogravenim iber podria explicar la falta decorrespondegravencia exacta entre el gentilici catalagrave i el topogravenim Catalunya[2][22]
Altres teories suggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres delque avui soacuten el Vallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
El Principat de Catalunya eacutes un terme juriacutedic (en llatiacute principatus) que aparegueacute al segle XIV per indicar el territori sota jurisdiccioacutede les Corts Catalanes el sobiragrave del qual (en llatiacute princeps) era el rei del Casal de Barcelona sense ser formalment un regne sinoacute unaagrupacioacute de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts Tot i que el territori del Principat fou posteriorment confederat amb lacorona dAragoacute i aquesta amb el regne de Castella i que una porcioacute en va ser annexionada per Franccedila (en lactualitat territori conegutcom la Catalunya del Nord) el terme Principat sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre proviacutencies catalanes queconformen la comunitat autogravenoma de manera informal fins a lactualitat
La histograveria de Catalunya tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les seguumlents etapes
Toponiacutemia i etimologia
Histograveria
Histograveria geologravegica de CatalunyaPrehistograveria a CatalunyaPeriacuteode iber a CatalunyaPeriacuteode romagrave a CatalunyaPeriacuteode visigot a CatalunyaEdat mitjana de CatalunyaEdat moderna de CatalunyaHistograveria contemporagravenia de CatalunyaSegle XX a Catalunya
El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per limperi Romagrave el218 aC i formagrave part de la proviacutencia Tarraconense al segle V laTarraconense fou conquerida pels gots i formagrave part del Regne deToledo Els 712 els musulmans derrotaren els gots i ocuparen laTarraconense perograve a finals daquell mateix segle en foren expulsatsde la part nord pels francs amb el suport de Carlemany[5][6] La Gogravetiafranca fou organitzada en comtats que a lextincioacute de la dinastiacaroliacutengia no renovaren el vassallatge a la nova dinastia reial francaEl comte de Barcelona va apoderar-se de diversos comtats i el 1137es casagrave amb Peronella filla del rei dAragoacute constituint una unioacutedinagravestica entre ambdoacutes llinatges Alfons el Cast el primer a ser reidAragoacute i comte de Barcelona unificagrave poliacuteticament lheterogeni grupde comtats catalans que estaven sota la jurisdiccioacute mitjanccedilant tresdocuments de caragravecter legislatiu juriacutedic i cultural els UsaticiBarchinonae (Usatges de Barcelona) el Liber domini regis (Llibredel domini del rei) i la Gesta Comitum Barchinonensium (Gestesdels comtes de Barcelona) documents que configuraren Catalunyacom un estat medieval[25] amb un corpus legislatiu i judicial unificatuns referents culturals comuns i unes fronteres que foren definidescom laquola terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleidaraquo (laquode Salsisusque Dertusam et Ilerdam cum suis finibusraquo)[26]
Administrativament Catalunya fou articulada mitjanccedilant una estructura jurisdiccional dagravembit territorial les vegueries[27] alcapdavant de les quals hi havia un representant de lautoritat reial el veguer La fundacioacute de Catalunya com a estat es veurepresentada per laparicioacute del terme Cathalonia en la documentacioacute legal de la cancelleria del rei dAragoacute[26] que passagrave de tenir lamera i vaga accepcioacute geogragravefica anterior a esdevenir la denominacioacute oficial dun espai poliacutetic i egravetnic definit
El 1319 el rei Jaume el Just consagragrave la laquoUnioacuteraquo indissoluble dAragoacute Valegravencia i Catalunya transformant la unioacute dinagravestica en unapotent federacioacute destats[28] anomenada Corona dAragoacute[29][8] respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi unaestructura poliacutetica equivalent i similar entre si Parlaments Generalitats i sistema constitucional[26] La unioacute dinagravestica del CasaldAragoacute amb la Dinastia Trastagravemara[30] i la Dinastia dels Habsburg no alteragrave el sistema constitucional dels estats de la CoronadAragoacute El 1640 el projecte centralista del comte duc dOlivares desencadenagrave la Guerra dels Segadors que acabagrave ocasionant laseparacioacute del regne de Portugal i pegraverdua per cessioacute al Regne de Franccedila dels Comtats de Rosselloacute i Cerdanya[11] Lentronitzacioacute de laDinastia borbogravenica desencadenagrave la Guerra de Successioacute Espanyola[10] a escala europea i a causa dels continus conflictes entre elsfuncionaris de Felip V i els funcionaris de la Corona aragonesa va creacuteixer a Catalunya un sentiment de suport a lArxiduc Carlesconvertiacute el conflicte en una guerra interna entre els estats de la Monarquia Catogravelica[31] La guerra acabagrave amb la cessioacute destatshispagravenics dItagravelia de Flandes de Menorca i Gibraltar i la imposicioacute de labsolutisme borbogravenic amb els Decrets de Nova Planta
El colmiddotlapse de lAntic regravegim absolutista al llarg del segle XIX i lestabliment de regravegims lliberals no suposagrave la recuperacioacute del sistemaconstitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona dAragoacute sinoacute que consagraren el Regne dEspanya com un regravegimpoliacutetic centralitzat Al llarg del segle XX sassajaren diferents megravetodes de descentralitzacioacute administrativa com la Mancomunitat deCatalunya o la Generalitat republicana perograve no fou fins a la promulgacioacute de la Constitucioacute Espanyola de 1978 i laprovacioacute delEstatut dAutonomia quan es consolidagrave lactual sistema espanyol de delegacioacute politicoadministrativa en les comunitats autogravenomes
El topogravenim Catalunya i legravetnic catalagrave apareixen pervegada en la Histograveria documentats en un contextmilitar i de guerra Eacutes en el Liber maiolichinus degestis Pisanorum illustribus una epopeia medievalllatina escrita a Pisa entre el 1117 i el 1125 quenarra la croada militar de pisans catalans ioccitans contra la taifa musulmana de Balears Enel text sanomena a Ramon Berenguer III com adux catalanensis (duc catalagrave) com a cabdill quelidera els catalanicus hostes (exegravercits catalans) iels catalanicus heros (herois catalans) isanomena a la seva pagravetria com Catalania(Catalunya) Biblioteca Universitaria di Pisa ms723 f 40
LEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 estatueix en el seu preagravembul que laquoelParlament de Catalunya recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania deCatalunya ha definit Catalunya com a nacioacuteraquo tot i que la vigent Constitucioacuteespanyola limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al dunanacionalitat histograverica[13]
La sentegravencia de lestatut de 2010 entre daltres va revifar el sentimentindependentista i va ser el detonant per activar un proceacutes independentista catalagrave queva celebrar manifestacions multitudinagraveries el 2010 2012 2013 2014 fins que leseleccions al Parlament de Catalunya de 2015 van donar lloc a un Parlament ambmajoria absoluta independentista El President de la Generalitat Carles Puigdemontva convocar un Referegravendum dautodeterminacioacute que es va celebrar l1 doctubre de2017 i va donar meacutes dun 90 de vots a favor del siacute Pocs dies despreacutes va fer unadeclaracioacute parcial dindependegravencia a lespera duna mediacioacute internacional[32]
Finalment el dia 27 doctubre del 2017 es va proclamar la independegravencia alParlament de Catalunya
El 27 doctubre de 2017 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Proclamacioacute de laRepuacuteblica Catalana[33]
Catalunya teacute una superfiacutecie aproximada de 32000 kmsup2 Limita al nord amb Andorra(653 km) i Franccedilamdashel Departament dels Pirineus Orientalsmdash(315 km) a loest amblAragoacute (3599 km) al sud amb el Paiacutes Valenciagrave (529 km) i a lest amb la MarMediterragravenia La seva situacioacute geogragravefica ha afavorit des de temps medievals unarelacioacute propera i intensa amb la resta dels paiumlsos mediterranis i alhora amb lEuropacontinental
Aproximadament el 287 del sogravel de Catalunya es dedica als conreus el 157 soacutenprats i pastures l1 correspon a rius el 434 a boscos el 67 a agraverees urbanes ourbanitzables i el 46 a altres activitats no especificades[34]
Vegeu tambeacute Llista de rius de Catalunya Llista de platges de Catalunya i Llista demuntanyes de Catalunya
Catalunya teacute una diversitat geogragravefica molt marcada tenint en compte la superfiacutecie relativament petita del seu territori La geografiaestagrave condicionada pel litoral mediterrani aquest amb 580 quilogravemetres de costa i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord Elrelleu catalagrave presenta a grans trets tres unitats morfoestructurals generals[35]
els Pirineus la formacioacute muntanyosa que connecta la peniacutensula Ibegraverica amb el territori continental europeu i situatsal nord de Catalunyael Sistema Mediterrani Catalagrave o les Serralades Costaneres Catalanes una alternanccedila delevacions i planesparalmiddotleles a la costa mediterragravenia ila Depressioacute Central Catalana unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de lEbre
Els Pirineus catalans representen gairebeacute la meitat en longitud de tot el Pirineu ja que sesteacuten per meacutes de 200 km Tradicionalmentsha diferenciat el Pirineu Axial el principal del Prepirineu (meridional al territori catalagrave) i que soacuten formacions muntanyosesparalmiddotleles a les serralades principals perograve amb altituds menors menys escarpades i duna formacioacute geologravegica diferent Ambduesunitats soacuten meacutes amples a loccident que no pas a lorient on es presenten els pics meacutes elevats Lelevacioacute meacutes alta de Catalunya que
El 1714 la radicalitzacioacute poliacuteticacatalana accentuagrave els plantejamentsrepublicans Lopuacutescle LealthadCatalana publicat el 1714 sosteniacuteaque a la Nacioacute nomeacutes la representenles Corts soles com a reunioacute delstres braccedilos sense la necessagraveriapresegravencia del rei laquoSolo lasresoluciones que se toman en cortesde un reyno o provincia son las quese atribuyen a la Nacioacuten [hellip] quesoacutelo se representa en sus braccedilosunidos Toda la Nacioacuten Cathalanajunta en sus Braccedilos resolvioacute eldefenderse por el rey en cuyodominio estava [hellip]raquo[24]
Geografia fiacutesica
Topografia
es troba al nord de la comarca de Pallars Sobiragrave eacutes la Pica dEstats amb 3143 mseguida del Puigpedroacutes (2914 m) i el Puigmal (2910) tots dos a la frontera ambFranccedila Al Prepirineu hi destaquen diverses serralades com la serralada del Cadiacute o lade Pedraforca
El Sistema Mediterrani Catalagrave teacute la seva base en dues serralades meacutes o menysparalmiddotleles amb la costa en una orientacioacute del nord-oest cap al sud-oest Aquestesdues serralades soacuten la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral La Serralada Litoraleacutes de menor extensioacute i amb altituds menors mentre que la Serralada Prelitoral eacutesmajor tant en extensioacute com en altitud Dins el sistema es troba una segraverie de terresplanes les entitats majors de les quals formen la Depressioacute Litoral i la DepressioacutePrelitoral La Depressioacute Litoral se situa a lest de la Serralada Prelitoral cap a lacosta La Depressioacute Prelitoral per contra se situa a linterior entre les duesserralades i constitueix la base de les terres planes del Vallegraves i el Penedegraves Altresplanes majors soacuten la Depressioacute de la Selva i la Plana de lEmpordagrave majoritagraveriamenta les comarques de la Selva i lAlt i el Baix Empordagrave respectivament Finalment elSistema tambeacute inclou la Serralada Transversal i el Subpirineu[36] que soacutenformacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb elsPirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i en el cas de la primera
volcans a lagraverea de la Garrotxa
La Depressioacute Central Catalana eacutesuna plana situada entre els Pirineusi la Serralada Prelitoral Lescomarques del sud de la proviacutenciade Lleida i les centrals deBarcelona ocupen aquest territoriLes terres de la Depressioacute se situenentre els 200 i els 600 m daltitudLes planes i les aiguumles que
descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fegravertil pels camps de conreu ishi han construiumlt nombrosos canals dirrigacioacute
Gairebeacute la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterragravenia La xarxahidrogragravefica catalana estagrave integrada per dues conques hidrogragravefiques importants lade lEbre i les conques internes de Catalunya totes desguassant al Mediterrani Ameacutes hi ha la conca de la Garona que desemboca a loceagrave Atlagraventic perograve nomeacutes abastal173 del territori catalagrave
La xarxa hidrogragravefica es pot dividir en dos sectors un de vessant occidental o delEbre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen alMediterrani al llarg del litoral catalagrave El primer aporta una mitjana de 18700hm3any mentre que la segona nomeacutes aporta una mitjana de 2020 hm3any Ladiferegravencia eacutes deguda a la gran aportacioacute de lEbre del qual el Segre eacutes un importanttributari A Catalunya hi ha a meacutes a meacutes una relativa riquesa daiguumles subterragraveniestot i que tambeacute existeix la desigualtat entre comarques atesa lestructura geologravegicacomplexa del territori[37] Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits restes de legravepoca glacial El major neacutes el de Banyoles
Resolucioacute de la Constitucioacute de laRepuacuteblica Catalana pel Parlament deCatalunya el 27 doctubre del 2017
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya
Pedraforca
Els Encantats dos pics emblemagraveticsdels Pirineus i lestany de SantMaurici
Hidrografia
La costa catalana eacutes gairebeacute rectiliacutenia amb una longitud superior als 500 km i ambpocs accidents geogragraveficsmdashels meacutes rellevants soacuten el cap de Creus i el golf de Rosesal nord i el delta de lEbre al sud On la Serralada Litoral se submergeix dins el marho fa en dos segments un entre lEstartit i la poblacioacute de Blanes (la costa Brava) imeacutes al sud les costes de Garraf[38]
Catalunya gaudeix dun clima mediterrani temperat propi de la seva latitud alhemisferi septentrional Tot i aixiacute atesa la seva variada topografia hi ha una
diversitat de climes i tretsparticulars[37] Lestemperatures mitjanes anualsoscilmiddotlen des del 0 degC alsPirineus fins als 17 degC a lacosta del sud lestemperatures magraveximes podenarribar als 43 degC (a lesGarrigues) i les miacutenimes als-30 degC (als Pirineus)[37]
Quant a la pluviositat Catalunya pot dividir-se en dues regions
la Catalunya humidaintegrada pels Pirineus elsPrepirineus el Subpirineu ialguns illots muntanyososde la serralada Prelitoralon la pluviositat eacutes superiorals 700 mm anuals ila Catalunya seca la restadel territori on la pluviositateacutes inferior als 700 mmanuals
La pluviositat teacute una tendegravencia equinoccial Al mediterrani els estius soacuten secs i hi hapluges primaverals Als Pirineus les precipitacions hi soacuten abundants durant maig ijuny i els estius en general soacuten humits
En considerar tant les temperatures com la pluviositat Catalunya es divideix en tresgrans dominis climagravetics[37]
un de clima alpiacute (als alts Pirineus)un de clima atlagraventic (a la conca de la Garona)i un de clima mediterrani (la resta del territori) que se subdivideix en una agraverea de muntanya alta i una de muntanyabaixa
Vegeu tambeacute Vegetacioacute de Catalunya i Parcs naturals de Catalunya
El 1990 el govern catalagrave va crear el Consell de Proteccioacute de la Natura un ogravergan consultiu en mategraveria de proteccioacute de la natura i delpaisatge amb el propogravesit de conegraveixer estudiar protegir i gestionar el medi natural catalagrave Existeixen onze parcs naturals a Catalunyael Parc Natural de lAlt Pirineu Aiguamolls de lEmpordagrave el Parc Natural del Cadiacute-Moixeroacute el Cap de Creus els Ports el Delta de
Montserrat
LEbre a Miravet
Clima
Els climes de Catalunya
Clima atlagraventic
Clima alpiacute
Clima mediterrani de muntanya alta
Clima mediterrani de muntanya mitjana
Clima mediterrani litoral
Clima mediterrani continentalitzat
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya alhivern (marccedil de 2010)
Proteccioacute de la natura
lEbre Parc Natural del Montseny Montserrat Sant Llorenccedil del Munt la Serra de Montsant i la Zona volcagravenica de la Garrotxa unparc nacional Aiguumlestortes i Estany de Sant Maurici una reserva natural la Delta del Llobregat i una reserva marina les IllesMedes
La fauna de Catalunya es compon a grans trets duna combinacioacute duna minoriadanimals endegravemics de la regioacute i una majoria danimals que tambeacute estan presentsen altres indrets Gran part del Principat de Catalunya gaudeix dun climamediterrani (exceptuant les regions de muntanya) cosa que fa que molts delsanimals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis Lesactivitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunyaposant algunes espegravecies en perill i extingint-ne altres com ara el llop gris oprobablement loacutes bru Daltra banda el govern tambeacute ha delimitat zonesprotegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya
Catalunya eacutes un mostrari de paisatges europeus a petita escala Poc meacutes de30000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats sogravels climes orientacions altituds i distagravencies al mar El conjunt eacutes dunagran diversitat ecologravegica i duna notable riquesa de paisatges hagravebitats i espegravecies Hi ha meacutes de 600 tipus dhagravebitats naturals iseminaturals Un 65 del territori manteacute un alt grau de naturalitat perograve alhora eacutes molt vulnerable per les pressions a quegrave estagrave sotmegravesMeacutes de 7 milions dhabitants es concentren en el 30 del territori principalment al litoral A una intensa activitat agriacutecola ramadera iindustrial shi afegeix una gran afluegravencia turiacutestica ndashmeacutes de 20 milions de visitants anuals- una alta taxa durbanitzacioacute dispersa i unadensa xarxa dinfraestructures viagraveries La pressioacute que genera aquest model de vida fa que la petjada ecologravegica del paiacutes superi ambescreix la superfiacutecie administrativa[39]
La comunitat autogravenoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitucioacuteespanyola li garanteix com a nacionalitat La norma institucional bagravesica deCatalunya eacutes lEstatut dAutonomia Dacord amb aquest lautogovern de Catalunyasorganitza poliacuteticament en ladministracioacute de la Generalitat de Catalunya LaGeneralitat de Catalunya estagrave formada per diverses institucions de govern entreelles[40]
el Parlament de Catalunya el poder legislatiu del govern catalagrave alparlament es realitza el debat poliacutetic i es controla i impulsa laccioacutepoliacutetica i de govern Entre les seves potestats el Parlament aprova elspressupostos de la Generalitat Estagrave constituiumlt per un miacutenim de 100diputats i un magravexim de 150 elegits per representacioacute proporcional ambllistes de partits tancades per un termini de quatre anysla Presidegravencia de la Generalitat encapccedilalada pel president El president eacutes la meacutes alta representacioacute de laGeneralitat i alhora de lEstat espanyol a Catalunya La seva funcioacute eacutes dirigir les accions del Govern per tant eacutes elrepresentant del poder executiu de Catalunya iel Govern o Consell Executiu eacutes logravergan superior colmiddotlegiat que dirigeix laccioacute poliacutetica i ladministracioacute de laGeneralitat El Govern estagrave presidit pel president de la Generalitat el conseller primer i els altres consellers Dacordamb aquest les competegravencies principals del Govern soacuten en lagravembit de leducacioacute la sanitat i la cultura Elfinanccedilament de la Generalitat eacutes regulat per la Llei Orgagravenica de Financcedilament de les Comunitats Autogravenomes i perlEstatut dAutonomia de Catalunya
Fauna
Les perdius xerres soacuten uns dels ocellscomuns a Catalunya
Biodiversitat
Poliacutetica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
NUTS ES51Altres dades
Web Lloc web oficial
Belles arts i arts popularsCostums i tradicionsFestes popularsPatrimoni de la HumanitatCultura catalanaMitologia catalanaGastronomiaMitjans de comunicacioacute
TelevisioacutePremsaRagravedioGrups comunicatius i productores
EsportsSeleccioacute catalana de futbol
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Enllaccedilos externs
El nom de Catalunya com a tal es va comenccedilar a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven laMarca Hispagravenica que es van desvincular gradualment de la tutela franca fins a esdevenir sobirans Lorigen del mot Catalunyaencara eacutes incert i obert a interpretacions Una teoria eacutes que es deriva de terra de castells[18] i que hagi evolucionat del terme castlagraveel governador dun castell[19][20] Dacord amb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix queCatalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir la terra dels gots[21] de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot lapeniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia
Talunya o Taluniya fou una localitat musulmana a la regioacute dAth-Thaghr al-Alagrave progravexima a Lleida Eacutes esmentada per lhistoriador igeogravegraf musulmagrave Al-Udhriacute (1002 ndash ~1085)[2][22] en la seva obra Tarsi al-akhbār Segons aquest estava situada a mitjan camiacute entreLleida i Osca fet que fa que molts experts la identifiquin amb Montsoacute[2][22] El nom atorga al poblat un origen ibegraveric[22] Durantlegravepoca sarraiumlna disposagrave duna fortificacioacute o castell (qalat en agraverab) que donagrave qalat Talunya o usant la contraccioacute qa- per referir-se acastell qa Talunya (en catalagrave castell de Talunya)[22] Segons aquesta hipogravetesi els agraverabs anomenarien els habitants de la MarcaHispagravenica com laquoels que viuen meacutes enllagrave de qa Talunyaraquo Lorigen agraverab a traveacutes dun topogravenim iber podria explicar la falta decorrespondegravencia exacta entre el gentilici catalagrave i el topogravenim Catalunya[2][22]
Altres teories suggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres delque avui soacuten el Vallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
El Principat de Catalunya eacutes un terme juriacutedic (en llatiacute principatus) que aparegueacute al segle XIV per indicar el territori sota jurisdiccioacutede les Corts Catalanes el sobiragrave del qual (en llatiacute princeps) era el rei del Casal de Barcelona sense ser formalment un regne sinoacute unaagrupacioacute de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts Tot i que el territori del Principat fou posteriorment confederat amb lacorona dAragoacute i aquesta amb el regne de Castella i que una porcioacute en va ser annexionada per Franccedila (en lactualitat territori conegutcom la Catalunya del Nord) el terme Principat sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre proviacutencies catalanes queconformen la comunitat autogravenoma de manera informal fins a lactualitat
La histograveria de Catalunya tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les seguumlents etapes
Toponiacutemia i etimologia
Histograveria
Histograveria geologravegica de CatalunyaPrehistograveria a CatalunyaPeriacuteode iber a CatalunyaPeriacuteode romagrave a CatalunyaPeriacuteode visigot a CatalunyaEdat mitjana de CatalunyaEdat moderna de CatalunyaHistograveria contemporagravenia de CatalunyaSegle XX a Catalunya
El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per limperi Romagrave el218 aC i formagrave part de la proviacutencia Tarraconense al segle V laTarraconense fou conquerida pels gots i formagrave part del Regne deToledo Els 712 els musulmans derrotaren els gots i ocuparen laTarraconense perograve a finals daquell mateix segle en foren expulsatsde la part nord pels francs amb el suport de Carlemany[5][6] La Gogravetiafranca fou organitzada en comtats que a lextincioacute de la dinastiacaroliacutengia no renovaren el vassallatge a la nova dinastia reial francaEl comte de Barcelona va apoderar-se de diversos comtats i el 1137es casagrave amb Peronella filla del rei dAragoacute constituint una unioacutedinagravestica entre ambdoacutes llinatges Alfons el Cast el primer a ser reidAragoacute i comte de Barcelona unificagrave poliacuteticament lheterogeni grupde comtats catalans que estaven sota la jurisdiccioacute mitjanccedilant tresdocuments de caragravecter legislatiu juriacutedic i cultural els UsaticiBarchinonae (Usatges de Barcelona) el Liber domini regis (Llibredel domini del rei) i la Gesta Comitum Barchinonensium (Gestesdels comtes de Barcelona) documents que configuraren Catalunyacom un estat medieval[25] amb un corpus legislatiu i judicial unificatuns referents culturals comuns i unes fronteres que foren definidescom laquola terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleidaraquo (laquode Salsisusque Dertusam et Ilerdam cum suis finibusraquo)[26]
Administrativament Catalunya fou articulada mitjanccedilant una estructura jurisdiccional dagravembit territorial les vegueries[27] alcapdavant de les quals hi havia un representant de lautoritat reial el veguer La fundacioacute de Catalunya com a estat es veurepresentada per laparicioacute del terme Cathalonia en la documentacioacute legal de la cancelleria del rei dAragoacute[26] que passagrave de tenir lamera i vaga accepcioacute geogragravefica anterior a esdevenir la denominacioacute oficial dun espai poliacutetic i egravetnic definit
El 1319 el rei Jaume el Just consagragrave la laquoUnioacuteraquo indissoluble dAragoacute Valegravencia i Catalunya transformant la unioacute dinagravestica en unapotent federacioacute destats[28] anomenada Corona dAragoacute[29][8] respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi unaestructura poliacutetica equivalent i similar entre si Parlaments Generalitats i sistema constitucional[26] La unioacute dinagravestica del CasaldAragoacute amb la Dinastia Trastagravemara[30] i la Dinastia dels Habsburg no alteragrave el sistema constitucional dels estats de la CoronadAragoacute El 1640 el projecte centralista del comte duc dOlivares desencadenagrave la Guerra dels Segadors que acabagrave ocasionant laseparacioacute del regne de Portugal i pegraverdua per cessioacute al Regne de Franccedila dels Comtats de Rosselloacute i Cerdanya[11] Lentronitzacioacute de laDinastia borbogravenica desencadenagrave la Guerra de Successioacute Espanyola[10] a escala europea i a causa dels continus conflictes entre elsfuncionaris de Felip V i els funcionaris de la Corona aragonesa va creacuteixer a Catalunya un sentiment de suport a lArxiduc Carlesconvertiacute el conflicte en una guerra interna entre els estats de la Monarquia Catogravelica[31] La guerra acabagrave amb la cessioacute destatshispagravenics dItagravelia de Flandes de Menorca i Gibraltar i la imposicioacute de labsolutisme borbogravenic amb els Decrets de Nova Planta
El colmiddotlapse de lAntic regravegim absolutista al llarg del segle XIX i lestabliment de regravegims lliberals no suposagrave la recuperacioacute del sistemaconstitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona dAragoacute sinoacute que consagraren el Regne dEspanya com un regravegimpoliacutetic centralitzat Al llarg del segle XX sassajaren diferents megravetodes de descentralitzacioacute administrativa com la Mancomunitat deCatalunya o la Generalitat republicana perograve no fou fins a la promulgacioacute de la Constitucioacute Espanyola de 1978 i laprovacioacute delEstatut dAutonomia quan es consolidagrave lactual sistema espanyol de delegacioacute politicoadministrativa en les comunitats autogravenomes
El topogravenim Catalunya i legravetnic catalagrave apareixen pervegada en la Histograveria documentats en un contextmilitar i de guerra Eacutes en el Liber maiolichinus degestis Pisanorum illustribus una epopeia medievalllatina escrita a Pisa entre el 1117 i el 1125 quenarra la croada militar de pisans catalans ioccitans contra la taifa musulmana de Balears Enel text sanomena a Ramon Berenguer III com adux catalanensis (duc catalagrave) com a cabdill quelidera els catalanicus hostes (exegravercits catalans) iels catalanicus heros (herois catalans) isanomena a la seva pagravetria com Catalania(Catalunya) Biblioteca Universitaria di Pisa ms723 f 40
LEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 estatueix en el seu preagravembul que laquoelParlament de Catalunya recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania deCatalunya ha definit Catalunya com a nacioacuteraquo tot i que la vigent Constitucioacuteespanyola limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al dunanacionalitat histograverica[13]
La sentegravencia de lestatut de 2010 entre daltres va revifar el sentimentindependentista i va ser el detonant per activar un proceacutes independentista catalagrave queva celebrar manifestacions multitudinagraveries el 2010 2012 2013 2014 fins que leseleccions al Parlament de Catalunya de 2015 van donar lloc a un Parlament ambmajoria absoluta independentista El President de la Generalitat Carles Puigdemontva convocar un Referegravendum dautodeterminacioacute que es va celebrar l1 doctubre de2017 i va donar meacutes dun 90 de vots a favor del siacute Pocs dies despreacutes va fer unadeclaracioacute parcial dindependegravencia a lespera duna mediacioacute internacional[32]
Finalment el dia 27 doctubre del 2017 es va proclamar la independegravencia alParlament de Catalunya
El 27 doctubre de 2017 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Proclamacioacute de laRepuacuteblica Catalana[33]
Catalunya teacute una superfiacutecie aproximada de 32000 kmsup2 Limita al nord amb Andorra(653 km) i Franccedilamdashel Departament dels Pirineus Orientalsmdash(315 km) a loest amblAragoacute (3599 km) al sud amb el Paiacutes Valenciagrave (529 km) i a lest amb la MarMediterragravenia La seva situacioacute geogragravefica ha afavorit des de temps medievals unarelacioacute propera i intensa amb la resta dels paiumlsos mediterranis i alhora amb lEuropacontinental
Aproximadament el 287 del sogravel de Catalunya es dedica als conreus el 157 soacutenprats i pastures l1 correspon a rius el 434 a boscos el 67 a agraverees urbanes ourbanitzables i el 46 a altres activitats no especificades[34]
Vegeu tambeacute Llista de rius de Catalunya Llista de platges de Catalunya i Llista demuntanyes de Catalunya
Catalunya teacute una diversitat geogragravefica molt marcada tenint en compte la superfiacutecie relativament petita del seu territori La geografiaestagrave condicionada pel litoral mediterrani aquest amb 580 quilogravemetres de costa i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord Elrelleu catalagrave presenta a grans trets tres unitats morfoestructurals generals[35]
els Pirineus la formacioacute muntanyosa que connecta la peniacutensula Ibegraverica amb el territori continental europeu i situatsal nord de Catalunyael Sistema Mediterrani Catalagrave o les Serralades Costaneres Catalanes una alternanccedila delevacions i planesparalmiddotleles a la costa mediterragravenia ila Depressioacute Central Catalana unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de lEbre
Els Pirineus catalans representen gairebeacute la meitat en longitud de tot el Pirineu ja que sesteacuten per meacutes de 200 km Tradicionalmentsha diferenciat el Pirineu Axial el principal del Prepirineu (meridional al territori catalagrave) i que soacuten formacions muntanyosesparalmiddotleles a les serralades principals perograve amb altituds menors menys escarpades i duna formacioacute geologravegica diferent Ambduesunitats soacuten meacutes amples a loccident que no pas a lorient on es presenten els pics meacutes elevats Lelevacioacute meacutes alta de Catalunya que
El 1714 la radicalitzacioacute poliacuteticacatalana accentuagrave els plantejamentsrepublicans Lopuacutescle LealthadCatalana publicat el 1714 sosteniacuteaque a la Nacioacute nomeacutes la representenles Corts soles com a reunioacute delstres braccedilos sense la necessagraveriapresegravencia del rei laquoSolo lasresoluciones que se toman en cortesde un reyno o provincia son las quese atribuyen a la Nacioacuten [hellip] quesoacutelo se representa en sus braccedilosunidos Toda la Nacioacuten Cathalanajunta en sus Braccedilos resolvioacute eldefenderse por el rey en cuyodominio estava [hellip]raquo[24]
Geografia fiacutesica
Topografia
es troba al nord de la comarca de Pallars Sobiragrave eacutes la Pica dEstats amb 3143 mseguida del Puigpedroacutes (2914 m) i el Puigmal (2910) tots dos a la frontera ambFranccedila Al Prepirineu hi destaquen diverses serralades com la serralada del Cadiacute o lade Pedraforca
El Sistema Mediterrani Catalagrave teacute la seva base en dues serralades meacutes o menysparalmiddotleles amb la costa en una orientacioacute del nord-oest cap al sud-oest Aquestesdues serralades soacuten la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral La Serralada Litoraleacutes de menor extensioacute i amb altituds menors mentre que la Serralada Prelitoral eacutesmajor tant en extensioacute com en altitud Dins el sistema es troba una segraverie de terresplanes les entitats majors de les quals formen la Depressioacute Litoral i la DepressioacutePrelitoral La Depressioacute Litoral se situa a lest de la Serralada Prelitoral cap a lacosta La Depressioacute Prelitoral per contra se situa a linterior entre les duesserralades i constitueix la base de les terres planes del Vallegraves i el Penedegraves Altresplanes majors soacuten la Depressioacute de la Selva i la Plana de lEmpordagrave majoritagraveriamenta les comarques de la Selva i lAlt i el Baix Empordagrave respectivament Finalment elSistema tambeacute inclou la Serralada Transversal i el Subpirineu[36] que soacutenformacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb elsPirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i en el cas de la primera
volcans a lagraverea de la Garrotxa
La Depressioacute Central Catalana eacutesuna plana situada entre els Pirineusi la Serralada Prelitoral Lescomarques del sud de la proviacutenciade Lleida i les centrals deBarcelona ocupen aquest territoriLes terres de la Depressioacute se situenentre els 200 i els 600 m daltitudLes planes i les aiguumles que
descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fegravertil pels camps de conreu ishi han construiumlt nombrosos canals dirrigacioacute
Gairebeacute la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterragravenia La xarxahidrogragravefica catalana estagrave integrada per dues conques hidrogragravefiques importants lade lEbre i les conques internes de Catalunya totes desguassant al Mediterrani Ameacutes hi ha la conca de la Garona que desemboca a loceagrave Atlagraventic perograve nomeacutes abastal173 del territori catalagrave
La xarxa hidrogragravefica es pot dividir en dos sectors un de vessant occidental o delEbre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen alMediterrani al llarg del litoral catalagrave El primer aporta una mitjana de 18700hm3any mentre que la segona nomeacutes aporta una mitjana de 2020 hm3any Ladiferegravencia eacutes deguda a la gran aportacioacute de lEbre del qual el Segre eacutes un importanttributari A Catalunya hi ha a meacutes a meacutes una relativa riquesa daiguumles subterragraveniestot i que tambeacute existeix la desigualtat entre comarques atesa lestructura geologravegicacomplexa del territori[37] Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits restes de legravepoca glacial El major neacutes el de Banyoles
Resolucioacute de la Constitucioacute de laRepuacuteblica Catalana pel Parlament deCatalunya el 27 doctubre del 2017
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya
Pedraforca
Els Encantats dos pics emblemagraveticsdels Pirineus i lestany de SantMaurici
Hidrografia
La costa catalana eacutes gairebeacute rectiliacutenia amb una longitud superior als 500 km i ambpocs accidents geogragraveficsmdashels meacutes rellevants soacuten el cap de Creus i el golf de Rosesal nord i el delta de lEbre al sud On la Serralada Litoral se submergeix dins el marho fa en dos segments un entre lEstartit i la poblacioacute de Blanes (la costa Brava) imeacutes al sud les costes de Garraf[38]
Catalunya gaudeix dun clima mediterrani temperat propi de la seva latitud alhemisferi septentrional Tot i aixiacute atesa la seva variada topografia hi ha una
diversitat de climes i tretsparticulars[37] Lestemperatures mitjanes anualsoscilmiddotlen des del 0 degC alsPirineus fins als 17 degC a lacosta del sud lestemperatures magraveximes podenarribar als 43 degC (a lesGarrigues) i les miacutenimes als-30 degC (als Pirineus)[37]
Quant a la pluviositat Catalunya pot dividir-se en dues regions
la Catalunya humidaintegrada pels Pirineus elsPrepirineus el Subpirineu ialguns illots muntanyososde la serralada Prelitoralon la pluviositat eacutes superiorals 700 mm anuals ila Catalunya seca la restadel territori on la pluviositateacutes inferior als 700 mmanuals
La pluviositat teacute una tendegravencia equinoccial Al mediterrani els estius soacuten secs i hi hapluges primaverals Als Pirineus les precipitacions hi soacuten abundants durant maig ijuny i els estius en general soacuten humits
En considerar tant les temperatures com la pluviositat Catalunya es divideix en tresgrans dominis climagravetics[37]
un de clima alpiacute (als alts Pirineus)un de clima atlagraventic (a la conca de la Garona)i un de clima mediterrani (la resta del territori) que se subdivideix en una agraverea de muntanya alta i una de muntanyabaixa
Vegeu tambeacute Vegetacioacute de Catalunya i Parcs naturals de Catalunya
El 1990 el govern catalagrave va crear el Consell de Proteccioacute de la Natura un ogravergan consultiu en mategraveria de proteccioacute de la natura i delpaisatge amb el propogravesit de conegraveixer estudiar protegir i gestionar el medi natural catalagrave Existeixen onze parcs naturals a Catalunyael Parc Natural de lAlt Pirineu Aiguamolls de lEmpordagrave el Parc Natural del Cadiacute-Moixeroacute el Cap de Creus els Ports el Delta de
Montserrat
LEbre a Miravet
Clima
Els climes de Catalunya
Clima atlagraventic
Clima alpiacute
Clima mediterrani de muntanya alta
Clima mediterrani de muntanya mitjana
Clima mediterrani litoral
Clima mediterrani continentalitzat
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya alhivern (marccedil de 2010)
Proteccioacute de la natura
lEbre Parc Natural del Montseny Montserrat Sant Llorenccedil del Munt la Serra de Montsant i la Zona volcagravenica de la Garrotxa unparc nacional Aiguumlestortes i Estany de Sant Maurici una reserva natural la Delta del Llobregat i una reserva marina les IllesMedes
La fauna de Catalunya es compon a grans trets duna combinacioacute duna minoriadanimals endegravemics de la regioacute i una majoria danimals que tambeacute estan presentsen altres indrets Gran part del Principat de Catalunya gaudeix dun climamediterrani (exceptuant les regions de muntanya) cosa que fa que molts delsanimals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis Lesactivitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunyaposant algunes espegravecies en perill i extingint-ne altres com ara el llop gris oprobablement loacutes bru Daltra banda el govern tambeacute ha delimitat zonesprotegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya
Catalunya eacutes un mostrari de paisatges europeus a petita escala Poc meacutes de30000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats sogravels climes orientacions altituds i distagravencies al mar El conjunt eacutes dunagran diversitat ecologravegica i duna notable riquesa de paisatges hagravebitats i espegravecies Hi ha meacutes de 600 tipus dhagravebitats naturals iseminaturals Un 65 del territori manteacute un alt grau de naturalitat perograve alhora eacutes molt vulnerable per les pressions a quegrave estagrave sotmegravesMeacutes de 7 milions dhabitants es concentren en el 30 del territori principalment al litoral A una intensa activitat agriacutecola ramadera iindustrial shi afegeix una gran afluegravencia turiacutestica ndashmeacutes de 20 milions de visitants anuals- una alta taxa durbanitzacioacute dispersa i unadensa xarxa dinfraestructures viagraveries La pressioacute que genera aquest model de vida fa que la petjada ecologravegica del paiacutes superi ambescreix la superfiacutecie administrativa[39]
La comunitat autogravenoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitucioacuteespanyola li garanteix com a nacionalitat La norma institucional bagravesica deCatalunya eacutes lEstatut dAutonomia Dacord amb aquest lautogovern de Catalunyasorganitza poliacuteticament en ladministracioacute de la Generalitat de Catalunya LaGeneralitat de Catalunya estagrave formada per diverses institucions de govern entreelles[40]
el Parlament de Catalunya el poder legislatiu del govern catalagrave alparlament es realitza el debat poliacutetic i es controla i impulsa laccioacutepoliacutetica i de govern Entre les seves potestats el Parlament aprova elspressupostos de la Generalitat Estagrave constituiumlt per un miacutenim de 100diputats i un magravexim de 150 elegits per representacioacute proporcional ambllistes de partits tancades per un termini de quatre anysla Presidegravencia de la Generalitat encapccedilalada pel president El president eacutes la meacutes alta representacioacute de laGeneralitat i alhora de lEstat espanyol a Catalunya La seva funcioacute eacutes dirigir les accions del Govern per tant eacutes elrepresentant del poder executiu de Catalunya iel Govern o Consell Executiu eacutes logravergan superior colmiddotlegiat que dirigeix laccioacute poliacutetica i ladministracioacute de laGeneralitat El Govern estagrave presidit pel president de la Generalitat el conseller primer i els altres consellers Dacordamb aquest les competegravencies principals del Govern soacuten en lagravembit de leducacioacute la sanitat i la cultura Elfinanccedilament de la Generalitat eacutes regulat per la Llei Orgagravenica de Financcedilament de les Comunitats Autogravenomes i perlEstatut dAutonomia de Catalunya
Fauna
Les perdius xerres soacuten uns dels ocellscomuns a Catalunya
Biodiversitat
Poliacutetica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Histograveria geologravegica de CatalunyaPrehistograveria a CatalunyaPeriacuteode iber a CatalunyaPeriacuteode romagrave a CatalunyaPeriacuteode visigot a CatalunyaEdat mitjana de CatalunyaEdat moderna de CatalunyaHistograveria contemporagravenia de CatalunyaSegle XX a Catalunya
El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per limperi Romagrave el218 aC i formagrave part de la proviacutencia Tarraconense al segle V laTarraconense fou conquerida pels gots i formagrave part del Regne deToledo Els 712 els musulmans derrotaren els gots i ocuparen laTarraconense perograve a finals daquell mateix segle en foren expulsatsde la part nord pels francs amb el suport de Carlemany[5][6] La Gogravetiafranca fou organitzada en comtats que a lextincioacute de la dinastiacaroliacutengia no renovaren el vassallatge a la nova dinastia reial francaEl comte de Barcelona va apoderar-se de diversos comtats i el 1137es casagrave amb Peronella filla del rei dAragoacute constituint una unioacutedinagravestica entre ambdoacutes llinatges Alfons el Cast el primer a ser reidAragoacute i comte de Barcelona unificagrave poliacuteticament lheterogeni grupde comtats catalans que estaven sota la jurisdiccioacute mitjanccedilant tresdocuments de caragravecter legislatiu juriacutedic i cultural els UsaticiBarchinonae (Usatges de Barcelona) el Liber domini regis (Llibredel domini del rei) i la Gesta Comitum Barchinonensium (Gestesdels comtes de Barcelona) documents que configuraren Catalunyacom un estat medieval[25] amb un corpus legislatiu i judicial unificatuns referents culturals comuns i unes fronteres que foren definidescom laquola terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleidaraquo (laquode Salsisusque Dertusam et Ilerdam cum suis finibusraquo)[26]
Administrativament Catalunya fou articulada mitjanccedilant una estructura jurisdiccional dagravembit territorial les vegueries[27] alcapdavant de les quals hi havia un representant de lautoritat reial el veguer La fundacioacute de Catalunya com a estat es veurepresentada per laparicioacute del terme Cathalonia en la documentacioacute legal de la cancelleria del rei dAragoacute[26] que passagrave de tenir lamera i vaga accepcioacute geogragravefica anterior a esdevenir la denominacioacute oficial dun espai poliacutetic i egravetnic definit
El 1319 el rei Jaume el Just consagragrave la laquoUnioacuteraquo indissoluble dAragoacute Valegravencia i Catalunya transformant la unioacute dinagravestica en unapotent federacioacute destats[28] anomenada Corona dAragoacute[29][8] respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi unaestructura poliacutetica equivalent i similar entre si Parlaments Generalitats i sistema constitucional[26] La unioacute dinagravestica del CasaldAragoacute amb la Dinastia Trastagravemara[30] i la Dinastia dels Habsburg no alteragrave el sistema constitucional dels estats de la CoronadAragoacute El 1640 el projecte centralista del comte duc dOlivares desencadenagrave la Guerra dels Segadors que acabagrave ocasionant laseparacioacute del regne de Portugal i pegraverdua per cessioacute al Regne de Franccedila dels Comtats de Rosselloacute i Cerdanya[11] Lentronitzacioacute de laDinastia borbogravenica desencadenagrave la Guerra de Successioacute Espanyola[10] a escala europea i a causa dels continus conflictes entre elsfuncionaris de Felip V i els funcionaris de la Corona aragonesa va creacuteixer a Catalunya un sentiment de suport a lArxiduc Carlesconvertiacute el conflicte en una guerra interna entre els estats de la Monarquia Catogravelica[31] La guerra acabagrave amb la cessioacute destatshispagravenics dItagravelia de Flandes de Menorca i Gibraltar i la imposicioacute de labsolutisme borbogravenic amb els Decrets de Nova Planta
El colmiddotlapse de lAntic regravegim absolutista al llarg del segle XIX i lestabliment de regravegims lliberals no suposagrave la recuperacioacute del sistemaconstitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona dAragoacute sinoacute que consagraren el Regne dEspanya com un regravegimpoliacutetic centralitzat Al llarg del segle XX sassajaren diferents megravetodes de descentralitzacioacute administrativa com la Mancomunitat deCatalunya o la Generalitat republicana perograve no fou fins a la promulgacioacute de la Constitucioacute Espanyola de 1978 i laprovacioacute delEstatut dAutonomia quan es consolidagrave lactual sistema espanyol de delegacioacute politicoadministrativa en les comunitats autogravenomes
El topogravenim Catalunya i legravetnic catalagrave apareixen pervegada en la Histograveria documentats en un contextmilitar i de guerra Eacutes en el Liber maiolichinus degestis Pisanorum illustribus una epopeia medievalllatina escrita a Pisa entre el 1117 i el 1125 quenarra la croada militar de pisans catalans ioccitans contra la taifa musulmana de Balears Enel text sanomena a Ramon Berenguer III com adux catalanensis (duc catalagrave) com a cabdill quelidera els catalanicus hostes (exegravercits catalans) iels catalanicus heros (herois catalans) isanomena a la seva pagravetria com Catalania(Catalunya) Biblioteca Universitaria di Pisa ms723 f 40
LEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 estatueix en el seu preagravembul que laquoelParlament de Catalunya recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania deCatalunya ha definit Catalunya com a nacioacuteraquo tot i que la vigent Constitucioacuteespanyola limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al dunanacionalitat histograverica[13]
La sentegravencia de lestatut de 2010 entre daltres va revifar el sentimentindependentista i va ser el detonant per activar un proceacutes independentista catalagrave queva celebrar manifestacions multitudinagraveries el 2010 2012 2013 2014 fins que leseleccions al Parlament de Catalunya de 2015 van donar lloc a un Parlament ambmajoria absoluta independentista El President de la Generalitat Carles Puigdemontva convocar un Referegravendum dautodeterminacioacute que es va celebrar l1 doctubre de2017 i va donar meacutes dun 90 de vots a favor del siacute Pocs dies despreacutes va fer unadeclaracioacute parcial dindependegravencia a lespera duna mediacioacute internacional[32]
Finalment el dia 27 doctubre del 2017 es va proclamar la independegravencia alParlament de Catalunya
El 27 doctubre de 2017 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Proclamacioacute de laRepuacuteblica Catalana[33]
Catalunya teacute una superfiacutecie aproximada de 32000 kmsup2 Limita al nord amb Andorra(653 km) i Franccedilamdashel Departament dels Pirineus Orientalsmdash(315 km) a loest amblAragoacute (3599 km) al sud amb el Paiacutes Valenciagrave (529 km) i a lest amb la MarMediterragravenia La seva situacioacute geogragravefica ha afavorit des de temps medievals unarelacioacute propera i intensa amb la resta dels paiumlsos mediterranis i alhora amb lEuropacontinental
Aproximadament el 287 del sogravel de Catalunya es dedica als conreus el 157 soacutenprats i pastures l1 correspon a rius el 434 a boscos el 67 a agraverees urbanes ourbanitzables i el 46 a altres activitats no especificades[34]
Vegeu tambeacute Llista de rius de Catalunya Llista de platges de Catalunya i Llista demuntanyes de Catalunya
Catalunya teacute una diversitat geogragravefica molt marcada tenint en compte la superfiacutecie relativament petita del seu territori La geografiaestagrave condicionada pel litoral mediterrani aquest amb 580 quilogravemetres de costa i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord Elrelleu catalagrave presenta a grans trets tres unitats morfoestructurals generals[35]
els Pirineus la formacioacute muntanyosa que connecta la peniacutensula Ibegraverica amb el territori continental europeu i situatsal nord de Catalunyael Sistema Mediterrani Catalagrave o les Serralades Costaneres Catalanes una alternanccedila delevacions i planesparalmiddotleles a la costa mediterragravenia ila Depressioacute Central Catalana unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de lEbre
Els Pirineus catalans representen gairebeacute la meitat en longitud de tot el Pirineu ja que sesteacuten per meacutes de 200 km Tradicionalmentsha diferenciat el Pirineu Axial el principal del Prepirineu (meridional al territori catalagrave) i que soacuten formacions muntanyosesparalmiddotleles a les serralades principals perograve amb altituds menors menys escarpades i duna formacioacute geologravegica diferent Ambduesunitats soacuten meacutes amples a loccident que no pas a lorient on es presenten els pics meacutes elevats Lelevacioacute meacutes alta de Catalunya que
El 1714 la radicalitzacioacute poliacuteticacatalana accentuagrave els plantejamentsrepublicans Lopuacutescle LealthadCatalana publicat el 1714 sosteniacuteaque a la Nacioacute nomeacutes la representenles Corts soles com a reunioacute delstres braccedilos sense la necessagraveriapresegravencia del rei laquoSolo lasresoluciones que se toman en cortesde un reyno o provincia son las quese atribuyen a la Nacioacuten [hellip] quesoacutelo se representa en sus braccedilosunidos Toda la Nacioacuten Cathalanajunta en sus Braccedilos resolvioacute eldefenderse por el rey en cuyodominio estava [hellip]raquo[24]
Geografia fiacutesica
Topografia
es troba al nord de la comarca de Pallars Sobiragrave eacutes la Pica dEstats amb 3143 mseguida del Puigpedroacutes (2914 m) i el Puigmal (2910) tots dos a la frontera ambFranccedila Al Prepirineu hi destaquen diverses serralades com la serralada del Cadiacute o lade Pedraforca
El Sistema Mediterrani Catalagrave teacute la seva base en dues serralades meacutes o menysparalmiddotleles amb la costa en una orientacioacute del nord-oest cap al sud-oest Aquestesdues serralades soacuten la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral La Serralada Litoraleacutes de menor extensioacute i amb altituds menors mentre que la Serralada Prelitoral eacutesmajor tant en extensioacute com en altitud Dins el sistema es troba una segraverie de terresplanes les entitats majors de les quals formen la Depressioacute Litoral i la DepressioacutePrelitoral La Depressioacute Litoral se situa a lest de la Serralada Prelitoral cap a lacosta La Depressioacute Prelitoral per contra se situa a linterior entre les duesserralades i constitueix la base de les terres planes del Vallegraves i el Penedegraves Altresplanes majors soacuten la Depressioacute de la Selva i la Plana de lEmpordagrave majoritagraveriamenta les comarques de la Selva i lAlt i el Baix Empordagrave respectivament Finalment elSistema tambeacute inclou la Serralada Transversal i el Subpirineu[36] que soacutenformacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb elsPirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i en el cas de la primera
volcans a lagraverea de la Garrotxa
La Depressioacute Central Catalana eacutesuna plana situada entre els Pirineusi la Serralada Prelitoral Lescomarques del sud de la proviacutenciade Lleida i les centrals deBarcelona ocupen aquest territoriLes terres de la Depressioacute se situenentre els 200 i els 600 m daltitudLes planes i les aiguumles que
descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fegravertil pels camps de conreu ishi han construiumlt nombrosos canals dirrigacioacute
Gairebeacute la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterragravenia La xarxahidrogragravefica catalana estagrave integrada per dues conques hidrogragravefiques importants lade lEbre i les conques internes de Catalunya totes desguassant al Mediterrani Ameacutes hi ha la conca de la Garona que desemboca a loceagrave Atlagraventic perograve nomeacutes abastal173 del territori catalagrave
La xarxa hidrogragravefica es pot dividir en dos sectors un de vessant occidental o delEbre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen alMediterrani al llarg del litoral catalagrave El primer aporta una mitjana de 18700hm3any mentre que la segona nomeacutes aporta una mitjana de 2020 hm3any Ladiferegravencia eacutes deguda a la gran aportacioacute de lEbre del qual el Segre eacutes un importanttributari A Catalunya hi ha a meacutes a meacutes una relativa riquesa daiguumles subterragraveniestot i que tambeacute existeix la desigualtat entre comarques atesa lestructura geologravegicacomplexa del territori[37] Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits restes de legravepoca glacial El major neacutes el de Banyoles
Resolucioacute de la Constitucioacute de laRepuacuteblica Catalana pel Parlament deCatalunya el 27 doctubre del 2017
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya
Pedraforca
Els Encantats dos pics emblemagraveticsdels Pirineus i lestany de SantMaurici
Hidrografia
La costa catalana eacutes gairebeacute rectiliacutenia amb una longitud superior als 500 km i ambpocs accidents geogragraveficsmdashels meacutes rellevants soacuten el cap de Creus i el golf de Rosesal nord i el delta de lEbre al sud On la Serralada Litoral se submergeix dins el marho fa en dos segments un entre lEstartit i la poblacioacute de Blanes (la costa Brava) imeacutes al sud les costes de Garraf[38]
Catalunya gaudeix dun clima mediterrani temperat propi de la seva latitud alhemisferi septentrional Tot i aixiacute atesa la seva variada topografia hi ha una
diversitat de climes i tretsparticulars[37] Lestemperatures mitjanes anualsoscilmiddotlen des del 0 degC alsPirineus fins als 17 degC a lacosta del sud lestemperatures magraveximes podenarribar als 43 degC (a lesGarrigues) i les miacutenimes als-30 degC (als Pirineus)[37]
Quant a la pluviositat Catalunya pot dividir-se en dues regions
la Catalunya humidaintegrada pels Pirineus elsPrepirineus el Subpirineu ialguns illots muntanyososde la serralada Prelitoralon la pluviositat eacutes superiorals 700 mm anuals ila Catalunya seca la restadel territori on la pluviositateacutes inferior als 700 mmanuals
La pluviositat teacute una tendegravencia equinoccial Al mediterrani els estius soacuten secs i hi hapluges primaverals Als Pirineus les precipitacions hi soacuten abundants durant maig ijuny i els estius en general soacuten humits
En considerar tant les temperatures com la pluviositat Catalunya es divideix en tresgrans dominis climagravetics[37]
un de clima alpiacute (als alts Pirineus)un de clima atlagraventic (a la conca de la Garona)i un de clima mediterrani (la resta del territori) que se subdivideix en una agraverea de muntanya alta i una de muntanyabaixa
Vegeu tambeacute Vegetacioacute de Catalunya i Parcs naturals de Catalunya
El 1990 el govern catalagrave va crear el Consell de Proteccioacute de la Natura un ogravergan consultiu en mategraveria de proteccioacute de la natura i delpaisatge amb el propogravesit de conegraveixer estudiar protegir i gestionar el medi natural catalagrave Existeixen onze parcs naturals a Catalunyael Parc Natural de lAlt Pirineu Aiguamolls de lEmpordagrave el Parc Natural del Cadiacute-Moixeroacute el Cap de Creus els Ports el Delta de
Montserrat
LEbre a Miravet
Clima
Els climes de Catalunya
Clima atlagraventic
Clima alpiacute
Clima mediterrani de muntanya alta
Clima mediterrani de muntanya mitjana
Clima mediterrani litoral
Clima mediterrani continentalitzat
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya alhivern (marccedil de 2010)
Proteccioacute de la natura
lEbre Parc Natural del Montseny Montserrat Sant Llorenccedil del Munt la Serra de Montsant i la Zona volcagravenica de la Garrotxa unparc nacional Aiguumlestortes i Estany de Sant Maurici una reserva natural la Delta del Llobregat i una reserva marina les IllesMedes
La fauna de Catalunya es compon a grans trets duna combinacioacute duna minoriadanimals endegravemics de la regioacute i una majoria danimals que tambeacute estan presentsen altres indrets Gran part del Principat de Catalunya gaudeix dun climamediterrani (exceptuant les regions de muntanya) cosa que fa que molts delsanimals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis Lesactivitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunyaposant algunes espegravecies en perill i extingint-ne altres com ara el llop gris oprobablement loacutes bru Daltra banda el govern tambeacute ha delimitat zonesprotegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya
Catalunya eacutes un mostrari de paisatges europeus a petita escala Poc meacutes de30000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats sogravels climes orientacions altituds i distagravencies al mar El conjunt eacutes dunagran diversitat ecologravegica i duna notable riquesa de paisatges hagravebitats i espegravecies Hi ha meacutes de 600 tipus dhagravebitats naturals iseminaturals Un 65 del territori manteacute un alt grau de naturalitat perograve alhora eacutes molt vulnerable per les pressions a quegrave estagrave sotmegravesMeacutes de 7 milions dhabitants es concentren en el 30 del territori principalment al litoral A una intensa activitat agriacutecola ramadera iindustrial shi afegeix una gran afluegravencia turiacutestica ndashmeacutes de 20 milions de visitants anuals- una alta taxa durbanitzacioacute dispersa i unadensa xarxa dinfraestructures viagraveries La pressioacute que genera aquest model de vida fa que la petjada ecologravegica del paiacutes superi ambescreix la superfiacutecie administrativa[39]
La comunitat autogravenoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitucioacuteespanyola li garanteix com a nacionalitat La norma institucional bagravesica deCatalunya eacutes lEstatut dAutonomia Dacord amb aquest lautogovern de Catalunyasorganitza poliacuteticament en ladministracioacute de la Generalitat de Catalunya LaGeneralitat de Catalunya estagrave formada per diverses institucions de govern entreelles[40]
el Parlament de Catalunya el poder legislatiu del govern catalagrave alparlament es realitza el debat poliacutetic i es controla i impulsa laccioacutepoliacutetica i de govern Entre les seves potestats el Parlament aprova elspressupostos de la Generalitat Estagrave constituiumlt per un miacutenim de 100diputats i un magravexim de 150 elegits per representacioacute proporcional ambllistes de partits tancades per un termini de quatre anysla Presidegravencia de la Generalitat encapccedilalada pel president El president eacutes la meacutes alta representacioacute de laGeneralitat i alhora de lEstat espanyol a Catalunya La seva funcioacute eacutes dirigir les accions del Govern per tant eacutes elrepresentant del poder executiu de Catalunya iel Govern o Consell Executiu eacutes logravergan superior colmiddotlegiat que dirigeix laccioacute poliacutetica i ladministracioacute de laGeneralitat El Govern estagrave presidit pel president de la Generalitat el conseller primer i els altres consellers Dacordamb aquest les competegravencies principals del Govern soacuten en lagravembit de leducacioacute la sanitat i la cultura Elfinanccedilament de la Generalitat eacutes regulat per la Llei Orgagravenica de Financcedilament de les Comunitats Autogravenomes i perlEstatut dAutonomia de Catalunya
Fauna
Les perdius xerres soacuten uns dels ocellscomuns a Catalunya
Biodiversitat
Poliacutetica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
LEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 estatueix en el seu preagravembul que laquoelParlament de Catalunya recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania deCatalunya ha definit Catalunya com a nacioacuteraquo tot i que la vigent Constitucioacuteespanyola limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al dunanacionalitat histograverica[13]
La sentegravencia de lestatut de 2010 entre daltres va revifar el sentimentindependentista i va ser el detonant per activar un proceacutes independentista catalagrave queva celebrar manifestacions multitudinagraveries el 2010 2012 2013 2014 fins que leseleccions al Parlament de Catalunya de 2015 van donar lloc a un Parlament ambmajoria absoluta independentista El President de la Generalitat Carles Puigdemontva convocar un Referegravendum dautodeterminacioacute que es va celebrar l1 doctubre de2017 i va donar meacutes dun 90 de vots a favor del siacute Pocs dies despreacutes va fer unadeclaracioacute parcial dindependegravencia a lespera duna mediacioacute internacional[32]
Finalment el dia 27 doctubre del 2017 es va proclamar la independegravencia alParlament de Catalunya
El 27 doctubre de 2017 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Proclamacioacute de laRepuacuteblica Catalana[33]
Catalunya teacute una superfiacutecie aproximada de 32000 kmsup2 Limita al nord amb Andorra(653 km) i Franccedilamdashel Departament dels Pirineus Orientalsmdash(315 km) a loest amblAragoacute (3599 km) al sud amb el Paiacutes Valenciagrave (529 km) i a lest amb la MarMediterragravenia La seva situacioacute geogragravefica ha afavorit des de temps medievals unarelacioacute propera i intensa amb la resta dels paiumlsos mediterranis i alhora amb lEuropacontinental
Aproximadament el 287 del sogravel de Catalunya es dedica als conreus el 157 soacutenprats i pastures l1 correspon a rius el 434 a boscos el 67 a agraverees urbanes ourbanitzables i el 46 a altres activitats no especificades[34]
Vegeu tambeacute Llista de rius de Catalunya Llista de platges de Catalunya i Llista demuntanyes de Catalunya
Catalunya teacute una diversitat geogragravefica molt marcada tenint en compte la superfiacutecie relativament petita del seu territori La geografiaestagrave condicionada pel litoral mediterrani aquest amb 580 quilogravemetres de costa i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord Elrelleu catalagrave presenta a grans trets tres unitats morfoestructurals generals[35]
els Pirineus la formacioacute muntanyosa que connecta la peniacutensula Ibegraverica amb el territori continental europeu i situatsal nord de Catalunyael Sistema Mediterrani Catalagrave o les Serralades Costaneres Catalanes una alternanccedila delevacions i planesparalmiddotleles a la costa mediterragravenia ila Depressioacute Central Catalana unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de lEbre
Els Pirineus catalans representen gairebeacute la meitat en longitud de tot el Pirineu ja que sesteacuten per meacutes de 200 km Tradicionalmentsha diferenciat el Pirineu Axial el principal del Prepirineu (meridional al territori catalagrave) i que soacuten formacions muntanyosesparalmiddotleles a les serralades principals perograve amb altituds menors menys escarpades i duna formacioacute geologravegica diferent Ambduesunitats soacuten meacutes amples a loccident que no pas a lorient on es presenten els pics meacutes elevats Lelevacioacute meacutes alta de Catalunya que
El 1714 la radicalitzacioacute poliacuteticacatalana accentuagrave els plantejamentsrepublicans Lopuacutescle LealthadCatalana publicat el 1714 sosteniacuteaque a la Nacioacute nomeacutes la representenles Corts soles com a reunioacute delstres braccedilos sense la necessagraveriapresegravencia del rei laquoSolo lasresoluciones que se toman en cortesde un reyno o provincia son las quese atribuyen a la Nacioacuten [hellip] quesoacutelo se representa en sus braccedilosunidos Toda la Nacioacuten Cathalanajunta en sus Braccedilos resolvioacute eldefenderse por el rey en cuyodominio estava [hellip]raquo[24]
Geografia fiacutesica
Topografia
es troba al nord de la comarca de Pallars Sobiragrave eacutes la Pica dEstats amb 3143 mseguida del Puigpedroacutes (2914 m) i el Puigmal (2910) tots dos a la frontera ambFranccedila Al Prepirineu hi destaquen diverses serralades com la serralada del Cadiacute o lade Pedraforca
El Sistema Mediterrani Catalagrave teacute la seva base en dues serralades meacutes o menysparalmiddotleles amb la costa en una orientacioacute del nord-oest cap al sud-oest Aquestesdues serralades soacuten la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral La Serralada Litoraleacutes de menor extensioacute i amb altituds menors mentre que la Serralada Prelitoral eacutesmajor tant en extensioacute com en altitud Dins el sistema es troba una segraverie de terresplanes les entitats majors de les quals formen la Depressioacute Litoral i la DepressioacutePrelitoral La Depressioacute Litoral se situa a lest de la Serralada Prelitoral cap a lacosta La Depressioacute Prelitoral per contra se situa a linterior entre les duesserralades i constitueix la base de les terres planes del Vallegraves i el Penedegraves Altresplanes majors soacuten la Depressioacute de la Selva i la Plana de lEmpordagrave majoritagraveriamenta les comarques de la Selva i lAlt i el Baix Empordagrave respectivament Finalment elSistema tambeacute inclou la Serralada Transversal i el Subpirineu[36] que soacutenformacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb elsPirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i en el cas de la primera
volcans a lagraverea de la Garrotxa
La Depressioacute Central Catalana eacutesuna plana situada entre els Pirineusi la Serralada Prelitoral Lescomarques del sud de la proviacutenciade Lleida i les centrals deBarcelona ocupen aquest territoriLes terres de la Depressioacute se situenentre els 200 i els 600 m daltitudLes planes i les aiguumles que
descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fegravertil pels camps de conreu ishi han construiumlt nombrosos canals dirrigacioacute
Gairebeacute la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterragravenia La xarxahidrogragravefica catalana estagrave integrada per dues conques hidrogragravefiques importants lade lEbre i les conques internes de Catalunya totes desguassant al Mediterrani Ameacutes hi ha la conca de la Garona que desemboca a loceagrave Atlagraventic perograve nomeacutes abastal173 del territori catalagrave
La xarxa hidrogragravefica es pot dividir en dos sectors un de vessant occidental o delEbre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen alMediterrani al llarg del litoral catalagrave El primer aporta una mitjana de 18700hm3any mentre que la segona nomeacutes aporta una mitjana de 2020 hm3any Ladiferegravencia eacutes deguda a la gran aportacioacute de lEbre del qual el Segre eacutes un importanttributari A Catalunya hi ha a meacutes a meacutes una relativa riquesa daiguumles subterragraveniestot i que tambeacute existeix la desigualtat entre comarques atesa lestructura geologravegicacomplexa del territori[37] Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits restes de legravepoca glacial El major neacutes el de Banyoles
Resolucioacute de la Constitucioacute de laRepuacuteblica Catalana pel Parlament deCatalunya el 27 doctubre del 2017
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya
Pedraforca
Els Encantats dos pics emblemagraveticsdels Pirineus i lestany de SantMaurici
Hidrografia
La costa catalana eacutes gairebeacute rectiliacutenia amb una longitud superior als 500 km i ambpocs accidents geogragraveficsmdashels meacutes rellevants soacuten el cap de Creus i el golf de Rosesal nord i el delta de lEbre al sud On la Serralada Litoral se submergeix dins el marho fa en dos segments un entre lEstartit i la poblacioacute de Blanes (la costa Brava) imeacutes al sud les costes de Garraf[38]
Catalunya gaudeix dun clima mediterrani temperat propi de la seva latitud alhemisferi septentrional Tot i aixiacute atesa la seva variada topografia hi ha una
diversitat de climes i tretsparticulars[37] Lestemperatures mitjanes anualsoscilmiddotlen des del 0 degC alsPirineus fins als 17 degC a lacosta del sud lestemperatures magraveximes podenarribar als 43 degC (a lesGarrigues) i les miacutenimes als-30 degC (als Pirineus)[37]
Quant a la pluviositat Catalunya pot dividir-se en dues regions
la Catalunya humidaintegrada pels Pirineus elsPrepirineus el Subpirineu ialguns illots muntanyososde la serralada Prelitoralon la pluviositat eacutes superiorals 700 mm anuals ila Catalunya seca la restadel territori on la pluviositateacutes inferior als 700 mmanuals
La pluviositat teacute una tendegravencia equinoccial Al mediterrani els estius soacuten secs i hi hapluges primaverals Als Pirineus les precipitacions hi soacuten abundants durant maig ijuny i els estius en general soacuten humits
En considerar tant les temperatures com la pluviositat Catalunya es divideix en tresgrans dominis climagravetics[37]
un de clima alpiacute (als alts Pirineus)un de clima atlagraventic (a la conca de la Garona)i un de clima mediterrani (la resta del territori) que se subdivideix en una agraverea de muntanya alta i una de muntanyabaixa
Vegeu tambeacute Vegetacioacute de Catalunya i Parcs naturals de Catalunya
El 1990 el govern catalagrave va crear el Consell de Proteccioacute de la Natura un ogravergan consultiu en mategraveria de proteccioacute de la natura i delpaisatge amb el propogravesit de conegraveixer estudiar protegir i gestionar el medi natural catalagrave Existeixen onze parcs naturals a Catalunyael Parc Natural de lAlt Pirineu Aiguamolls de lEmpordagrave el Parc Natural del Cadiacute-Moixeroacute el Cap de Creus els Ports el Delta de
Montserrat
LEbre a Miravet
Clima
Els climes de Catalunya
Clima atlagraventic
Clima alpiacute
Clima mediterrani de muntanya alta
Clima mediterrani de muntanya mitjana
Clima mediterrani litoral
Clima mediterrani continentalitzat
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya alhivern (marccedil de 2010)
Proteccioacute de la natura
lEbre Parc Natural del Montseny Montserrat Sant Llorenccedil del Munt la Serra de Montsant i la Zona volcagravenica de la Garrotxa unparc nacional Aiguumlestortes i Estany de Sant Maurici una reserva natural la Delta del Llobregat i una reserva marina les IllesMedes
La fauna de Catalunya es compon a grans trets duna combinacioacute duna minoriadanimals endegravemics de la regioacute i una majoria danimals que tambeacute estan presentsen altres indrets Gran part del Principat de Catalunya gaudeix dun climamediterrani (exceptuant les regions de muntanya) cosa que fa que molts delsanimals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis Lesactivitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunyaposant algunes espegravecies en perill i extingint-ne altres com ara el llop gris oprobablement loacutes bru Daltra banda el govern tambeacute ha delimitat zonesprotegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya
Catalunya eacutes un mostrari de paisatges europeus a petita escala Poc meacutes de30000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats sogravels climes orientacions altituds i distagravencies al mar El conjunt eacutes dunagran diversitat ecologravegica i duna notable riquesa de paisatges hagravebitats i espegravecies Hi ha meacutes de 600 tipus dhagravebitats naturals iseminaturals Un 65 del territori manteacute un alt grau de naturalitat perograve alhora eacutes molt vulnerable per les pressions a quegrave estagrave sotmegravesMeacutes de 7 milions dhabitants es concentren en el 30 del territori principalment al litoral A una intensa activitat agriacutecola ramadera iindustrial shi afegeix una gran afluegravencia turiacutestica ndashmeacutes de 20 milions de visitants anuals- una alta taxa durbanitzacioacute dispersa i unadensa xarxa dinfraestructures viagraveries La pressioacute que genera aquest model de vida fa que la petjada ecologravegica del paiacutes superi ambescreix la superfiacutecie administrativa[39]
La comunitat autogravenoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitucioacuteespanyola li garanteix com a nacionalitat La norma institucional bagravesica deCatalunya eacutes lEstatut dAutonomia Dacord amb aquest lautogovern de Catalunyasorganitza poliacuteticament en ladministracioacute de la Generalitat de Catalunya LaGeneralitat de Catalunya estagrave formada per diverses institucions de govern entreelles[40]
el Parlament de Catalunya el poder legislatiu del govern catalagrave alparlament es realitza el debat poliacutetic i es controla i impulsa laccioacutepoliacutetica i de govern Entre les seves potestats el Parlament aprova elspressupostos de la Generalitat Estagrave constituiumlt per un miacutenim de 100diputats i un magravexim de 150 elegits per representacioacute proporcional ambllistes de partits tancades per un termini de quatre anysla Presidegravencia de la Generalitat encapccedilalada pel president El president eacutes la meacutes alta representacioacute de laGeneralitat i alhora de lEstat espanyol a Catalunya La seva funcioacute eacutes dirigir les accions del Govern per tant eacutes elrepresentant del poder executiu de Catalunya iel Govern o Consell Executiu eacutes logravergan superior colmiddotlegiat que dirigeix laccioacute poliacutetica i ladministracioacute de laGeneralitat El Govern estagrave presidit pel president de la Generalitat el conseller primer i els altres consellers Dacordamb aquest les competegravencies principals del Govern soacuten en lagravembit de leducacioacute la sanitat i la cultura Elfinanccedilament de la Generalitat eacutes regulat per la Llei Orgagravenica de Financcedilament de les Comunitats Autogravenomes i perlEstatut dAutonomia de Catalunya
Fauna
Les perdius xerres soacuten uns dels ocellscomuns a Catalunya
Biodiversitat
Poliacutetica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
es troba al nord de la comarca de Pallars Sobiragrave eacutes la Pica dEstats amb 3143 mseguida del Puigpedroacutes (2914 m) i el Puigmal (2910) tots dos a la frontera ambFranccedila Al Prepirineu hi destaquen diverses serralades com la serralada del Cadiacute o lade Pedraforca
El Sistema Mediterrani Catalagrave teacute la seva base en dues serralades meacutes o menysparalmiddotleles amb la costa en una orientacioacute del nord-oest cap al sud-oest Aquestesdues serralades soacuten la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral La Serralada Litoraleacutes de menor extensioacute i amb altituds menors mentre que la Serralada Prelitoral eacutesmajor tant en extensioacute com en altitud Dins el sistema es troba una segraverie de terresplanes les entitats majors de les quals formen la Depressioacute Litoral i la DepressioacutePrelitoral La Depressioacute Litoral se situa a lest de la Serralada Prelitoral cap a lacosta La Depressioacute Prelitoral per contra se situa a linterior entre les duesserralades i constitueix la base de les terres planes del Vallegraves i el Penedegraves Altresplanes majors soacuten la Depressioacute de la Selva i la Plana de lEmpordagrave majoritagraveriamenta les comarques de la Selva i lAlt i el Baix Empordagrave respectivament Finalment elSistema tambeacute inclou la Serralada Transversal i el Subpirineu[36] que soacutenformacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb elsPirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i en el cas de la primera
volcans a lagraverea de la Garrotxa
La Depressioacute Central Catalana eacutesuna plana situada entre els Pirineusi la Serralada Prelitoral Lescomarques del sud de la proviacutenciade Lleida i les centrals deBarcelona ocupen aquest territoriLes terres de la Depressioacute se situenentre els 200 i els 600 m daltitudLes planes i les aiguumles que
descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fegravertil pels camps de conreu ishi han construiumlt nombrosos canals dirrigacioacute
Gairebeacute la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterragravenia La xarxahidrogragravefica catalana estagrave integrada per dues conques hidrogragravefiques importants lade lEbre i les conques internes de Catalunya totes desguassant al Mediterrani Ameacutes hi ha la conca de la Garona que desemboca a loceagrave Atlagraventic perograve nomeacutes abastal173 del territori catalagrave
La xarxa hidrogragravefica es pot dividir en dos sectors un de vessant occidental o delEbre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen alMediterrani al llarg del litoral catalagrave El primer aporta una mitjana de 18700hm3any mentre que la segona nomeacutes aporta una mitjana de 2020 hm3any Ladiferegravencia eacutes deguda a la gran aportacioacute de lEbre del qual el Segre eacutes un importanttributari A Catalunya hi ha a meacutes a meacutes una relativa riquesa daiguumles subterragraveniestot i que tambeacute existeix la desigualtat entre comarques atesa lestructura geologravegicacomplexa del territori[37] Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits restes de legravepoca glacial El major neacutes el de Banyoles
Resolucioacute de la Constitucioacute de laRepuacuteblica Catalana pel Parlament deCatalunya el 27 doctubre del 2017
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya
Pedraforca
Els Encantats dos pics emblemagraveticsdels Pirineus i lestany de SantMaurici
Hidrografia
La costa catalana eacutes gairebeacute rectiliacutenia amb una longitud superior als 500 km i ambpocs accidents geogragraveficsmdashels meacutes rellevants soacuten el cap de Creus i el golf de Rosesal nord i el delta de lEbre al sud On la Serralada Litoral se submergeix dins el marho fa en dos segments un entre lEstartit i la poblacioacute de Blanes (la costa Brava) imeacutes al sud les costes de Garraf[38]
Catalunya gaudeix dun clima mediterrani temperat propi de la seva latitud alhemisferi septentrional Tot i aixiacute atesa la seva variada topografia hi ha una
diversitat de climes i tretsparticulars[37] Lestemperatures mitjanes anualsoscilmiddotlen des del 0 degC alsPirineus fins als 17 degC a lacosta del sud lestemperatures magraveximes podenarribar als 43 degC (a lesGarrigues) i les miacutenimes als-30 degC (als Pirineus)[37]
Quant a la pluviositat Catalunya pot dividir-se en dues regions
la Catalunya humidaintegrada pels Pirineus elsPrepirineus el Subpirineu ialguns illots muntanyososde la serralada Prelitoralon la pluviositat eacutes superiorals 700 mm anuals ila Catalunya seca la restadel territori on la pluviositateacutes inferior als 700 mmanuals
La pluviositat teacute una tendegravencia equinoccial Al mediterrani els estius soacuten secs i hi hapluges primaverals Als Pirineus les precipitacions hi soacuten abundants durant maig ijuny i els estius en general soacuten humits
En considerar tant les temperatures com la pluviositat Catalunya es divideix en tresgrans dominis climagravetics[37]
un de clima alpiacute (als alts Pirineus)un de clima atlagraventic (a la conca de la Garona)i un de clima mediterrani (la resta del territori) que se subdivideix en una agraverea de muntanya alta i una de muntanyabaixa
Vegeu tambeacute Vegetacioacute de Catalunya i Parcs naturals de Catalunya
El 1990 el govern catalagrave va crear el Consell de Proteccioacute de la Natura un ogravergan consultiu en mategraveria de proteccioacute de la natura i delpaisatge amb el propogravesit de conegraveixer estudiar protegir i gestionar el medi natural catalagrave Existeixen onze parcs naturals a Catalunyael Parc Natural de lAlt Pirineu Aiguamolls de lEmpordagrave el Parc Natural del Cadiacute-Moixeroacute el Cap de Creus els Ports el Delta de
Montserrat
LEbre a Miravet
Clima
Els climes de Catalunya
Clima atlagraventic
Clima alpiacute
Clima mediterrani de muntanya alta
Clima mediterrani de muntanya mitjana
Clima mediterrani litoral
Clima mediterrani continentalitzat
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya alhivern (marccedil de 2010)
Proteccioacute de la natura
lEbre Parc Natural del Montseny Montserrat Sant Llorenccedil del Munt la Serra de Montsant i la Zona volcagravenica de la Garrotxa unparc nacional Aiguumlestortes i Estany de Sant Maurici una reserva natural la Delta del Llobregat i una reserva marina les IllesMedes
La fauna de Catalunya es compon a grans trets duna combinacioacute duna minoriadanimals endegravemics de la regioacute i una majoria danimals que tambeacute estan presentsen altres indrets Gran part del Principat de Catalunya gaudeix dun climamediterrani (exceptuant les regions de muntanya) cosa que fa que molts delsanimals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis Lesactivitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunyaposant algunes espegravecies en perill i extingint-ne altres com ara el llop gris oprobablement loacutes bru Daltra banda el govern tambeacute ha delimitat zonesprotegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya
Catalunya eacutes un mostrari de paisatges europeus a petita escala Poc meacutes de30000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats sogravels climes orientacions altituds i distagravencies al mar El conjunt eacutes dunagran diversitat ecologravegica i duna notable riquesa de paisatges hagravebitats i espegravecies Hi ha meacutes de 600 tipus dhagravebitats naturals iseminaturals Un 65 del territori manteacute un alt grau de naturalitat perograve alhora eacutes molt vulnerable per les pressions a quegrave estagrave sotmegravesMeacutes de 7 milions dhabitants es concentren en el 30 del territori principalment al litoral A una intensa activitat agriacutecola ramadera iindustrial shi afegeix una gran afluegravencia turiacutestica ndashmeacutes de 20 milions de visitants anuals- una alta taxa durbanitzacioacute dispersa i unadensa xarxa dinfraestructures viagraveries La pressioacute que genera aquest model de vida fa que la petjada ecologravegica del paiacutes superi ambescreix la superfiacutecie administrativa[39]
La comunitat autogravenoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitucioacuteespanyola li garanteix com a nacionalitat La norma institucional bagravesica deCatalunya eacutes lEstatut dAutonomia Dacord amb aquest lautogovern de Catalunyasorganitza poliacuteticament en ladministracioacute de la Generalitat de Catalunya LaGeneralitat de Catalunya estagrave formada per diverses institucions de govern entreelles[40]
el Parlament de Catalunya el poder legislatiu del govern catalagrave alparlament es realitza el debat poliacutetic i es controla i impulsa laccioacutepoliacutetica i de govern Entre les seves potestats el Parlament aprova elspressupostos de la Generalitat Estagrave constituiumlt per un miacutenim de 100diputats i un magravexim de 150 elegits per representacioacute proporcional ambllistes de partits tancades per un termini de quatre anysla Presidegravencia de la Generalitat encapccedilalada pel president El president eacutes la meacutes alta representacioacute de laGeneralitat i alhora de lEstat espanyol a Catalunya La seva funcioacute eacutes dirigir les accions del Govern per tant eacutes elrepresentant del poder executiu de Catalunya iel Govern o Consell Executiu eacutes logravergan superior colmiddotlegiat que dirigeix laccioacute poliacutetica i ladministracioacute de laGeneralitat El Govern estagrave presidit pel president de la Generalitat el conseller primer i els altres consellers Dacordamb aquest les competegravencies principals del Govern soacuten en lagravembit de leducacioacute la sanitat i la cultura Elfinanccedilament de la Generalitat eacutes regulat per la Llei Orgagravenica de Financcedilament de les Comunitats Autogravenomes i perlEstatut dAutonomia de Catalunya
Fauna
Les perdius xerres soacuten uns dels ocellscomuns a Catalunya
Biodiversitat
Poliacutetica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
La costa catalana eacutes gairebeacute rectiliacutenia amb una longitud superior als 500 km i ambpocs accidents geogragraveficsmdashels meacutes rellevants soacuten el cap de Creus i el golf de Rosesal nord i el delta de lEbre al sud On la Serralada Litoral se submergeix dins el marho fa en dos segments un entre lEstartit i la poblacioacute de Blanes (la costa Brava) imeacutes al sud les costes de Garraf[38]
Catalunya gaudeix dun clima mediterrani temperat propi de la seva latitud alhemisferi septentrional Tot i aixiacute atesa la seva variada topografia hi ha una
diversitat de climes i tretsparticulars[37] Lestemperatures mitjanes anualsoscilmiddotlen des del 0 degC alsPirineus fins als 17 degC a lacosta del sud lestemperatures magraveximes podenarribar als 43 degC (a lesGarrigues) i les miacutenimes als-30 degC (als Pirineus)[37]
Quant a la pluviositat Catalunya pot dividir-se en dues regions
la Catalunya humidaintegrada pels Pirineus elsPrepirineus el Subpirineu ialguns illots muntanyososde la serralada Prelitoralon la pluviositat eacutes superiorals 700 mm anuals ila Catalunya seca la restadel territori on la pluviositateacutes inferior als 700 mmanuals
La pluviositat teacute una tendegravencia equinoccial Al mediterrani els estius soacuten secs i hi hapluges primaverals Als Pirineus les precipitacions hi soacuten abundants durant maig ijuny i els estius en general soacuten humits
En considerar tant les temperatures com la pluviositat Catalunya es divideix en tresgrans dominis climagravetics[37]
un de clima alpiacute (als alts Pirineus)un de clima atlagraventic (a la conca de la Garona)i un de clima mediterrani (la resta del territori) que se subdivideix en una agraverea de muntanya alta i una de muntanyabaixa
Vegeu tambeacute Vegetacioacute de Catalunya i Parcs naturals de Catalunya
El 1990 el govern catalagrave va crear el Consell de Proteccioacute de la Natura un ogravergan consultiu en mategraveria de proteccioacute de la natura i delpaisatge amb el propogravesit de conegraveixer estudiar protegir i gestionar el medi natural catalagrave Existeixen onze parcs naturals a Catalunyael Parc Natural de lAlt Pirineu Aiguamolls de lEmpordagrave el Parc Natural del Cadiacute-Moixeroacute el Cap de Creus els Ports el Delta de
Montserrat
LEbre a Miravet
Clima
Els climes de Catalunya
Clima atlagraventic
Clima alpiacute
Clima mediterrani de muntanya alta
Clima mediterrani de muntanya mitjana
Clima mediterrani litoral
Clima mediterrani continentalitzat
Imatge de sategravelmiddotlit de Catalunya alhivern (marccedil de 2010)
Proteccioacute de la natura
lEbre Parc Natural del Montseny Montserrat Sant Llorenccedil del Munt la Serra de Montsant i la Zona volcagravenica de la Garrotxa unparc nacional Aiguumlestortes i Estany de Sant Maurici una reserva natural la Delta del Llobregat i una reserva marina les IllesMedes
La fauna de Catalunya es compon a grans trets duna combinacioacute duna minoriadanimals endegravemics de la regioacute i una majoria danimals que tambeacute estan presentsen altres indrets Gran part del Principat de Catalunya gaudeix dun climamediterrani (exceptuant les regions de muntanya) cosa que fa que molts delsanimals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis Lesactivitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunyaposant algunes espegravecies en perill i extingint-ne altres com ara el llop gris oprobablement loacutes bru Daltra banda el govern tambeacute ha delimitat zonesprotegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya
Catalunya eacutes un mostrari de paisatges europeus a petita escala Poc meacutes de30000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats sogravels climes orientacions altituds i distagravencies al mar El conjunt eacutes dunagran diversitat ecologravegica i duna notable riquesa de paisatges hagravebitats i espegravecies Hi ha meacutes de 600 tipus dhagravebitats naturals iseminaturals Un 65 del territori manteacute un alt grau de naturalitat perograve alhora eacutes molt vulnerable per les pressions a quegrave estagrave sotmegravesMeacutes de 7 milions dhabitants es concentren en el 30 del territori principalment al litoral A una intensa activitat agriacutecola ramadera iindustrial shi afegeix una gran afluegravencia turiacutestica ndashmeacutes de 20 milions de visitants anuals- una alta taxa durbanitzacioacute dispersa i unadensa xarxa dinfraestructures viagraveries La pressioacute que genera aquest model de vida fa que la petjada ecologravegica del paiacutes superi ambescreix la superfiacutecie administrativa[39]
La comunitat autogravenoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitucioacuteespanyola li garanteix com a nacionalitat La norma institucional bagravesica deCatalunya eacutes lEstatut dAutonomia Dacord amb aquest lautogovern de Catalunyasorganitza poliacuteticament en ladministracioacute de la Generalitat de Catalunya LaGeneralitat de Catalunya estagrave formada per diverses institucions de govern entreelles[40]
el Parlament de Catalunya el poder legislatiu del govern catalagrave alparlament es realitza el debat poliacutetic i es controla i impulsa laccioacutepoliacutetica i de govern Entre les seves potestats el Parlament aprova elspressupostos de la Generalitat Estagrave constituiumlt per un miacutenim de 100diputats i un magravexim de 150 elegits per representacioacute proporcional ambllistes de partits tancades per un termini de quatre anysla Presidegravencia de la Generalitat encapccedilalada pel president El president eacutes la meacutes alta representacioacute de laGeneralitat i alhora de lEstat espanyol a Catalunya La seva funcioacute eacutes dirigir les accions del Govern per tant eacutes elrepresentant del poder executiu de Catalunya iel Govern o Consell Executiu eacutes logravergan superior colmiddotlegiat que dirigeix laccioacute poliacutetica i ladministracioacute de laGeneralitat El Govern estagrave presidit pel president de la Generalitat el conseller primer i els altres consellers Dacordamb aquest les competegravencies principals del Govern soacuten en lagravembit de leducacioacute la sanitat i la cultura Elfinanccedilament de la Generalitat eacutes regulat per la Llei Orgagravenica de Financcedilament de les Comunitats Autogravenomes i perlEstatut dAutonomia de Catalunya
Fauna
Les perdius xerres soacuten uns dels ocellscomuns a Catalunya
Biodiversitat
Poliacutetica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
lEbre Parc Natural del Montseny Montserrat Sant Llorenccedil del Munt la Serra de Montsant i la Zona volcagravenica de la Garrotxa unparc nacional Aiguumlestortes i Estany de Sant Maurici una reserva natural la Delta del Llobregat i una reserva marina les IllesMedes
La fauna de Catalunya es compon a grans trets duna combinacioacute duna minoriadanimals endegravemics de la regioacute i una majoria danimals que tambeacute estan presentsen altres indrets Gran part del Principat de Catalunya gaudeix dun climamediterrani (exceptuant les regions de muntanya) cosa que fa que molts delsanimals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis Lesactivitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunyaposant algunes espegravecies en perill i extingint-ne altres com ara el llop gris oprobablement loacutes bru Daltra banda el govern tambeacute ha delimitat zonesprotegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya
Catalunya eacutes un mostrari de paisatges europeus a petita escala Poc meacutes de30000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats sogravels climes orientacions altituds i distagravencies al mar El conjunt eacutes dunagran diversitat ecologravegica i duna notable riquesa de paisatges hagravebitats i espegravecies Hi ha meacutes de 600 tipus dhagravebitats naturals iseminaturals Un 65 del territori manteacute un alt grau de naturalitat perograve alhora eacutes molt vulnerable per les pressions a quegrave estagrave sotmegravesMeacutes de 7 milions dhabitants es concentren en el 30 del territori principalment al litoral A una intensa activitat agriacutecola ramadera iindustrial shi afegeix una gran afluegravencia turiacutestica ndashmeacutes de 20 milions de visitants anuals- una alta taxa durbanitzacioacute dispersa i unadensa xarxa dinfraestructures viagraveries La pressioacute que genera aquest model de vida fa que la petjada ecologravegica del paiacutes superi ambescreix la superfiacutecie administrativa[39]
La comunitat autogravenoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitucioacuteespanyola li garanteix com a nacionalitat La norma institucional bagravesica deCatalunya eacutes lEstatut dAutonomia Dacord amb aquest lautogovern de Catalunyasorganitza poliacuteticament en ladministracioacute de la Generalitat de Catalunya LaGeneralitat de Catalunya estagrave formada per diverses institucions de govern entreelles[40]
el Parlament de Catalunya el poder legislatiu del govern catalagrave alparlament es realitza el debat poliacutetic i es controla i impulsa laccioacutepoliacutetica i de govern Entre les seves potestats el Parlament aprova elspressupostos de la Generalitat Estagrave constituiumlt per un miacutenim de 100diputats i un magravexim de 150 elegits per representacioacute proporcional ambllistes de partits tancades per un termini de quatre anysla Presidegravencia de la Generalitat encapccedilalada pel president El president eacutes la meacutes alta representacioacute de laGeneralitat i alhora de lEstat espanyol a Catalunya La seva funcioacute eacutes dirigir les accions del Govern per tant eacutes elrepresentant del poder executiu de Catalunya iel Govern o Consell Executiu eacutes logravergan superior colmiddotlegiat que dirigeix laccioacute poliacutetica i ladministracioacute de laGeneralitat El Govern estagrave presidit pel president de la Generalitat el conseller primer i els altres consellers Dacordamb aquest les competegravencies principals del Govern soacuten en lagravembit de leducacioacute la sanitat i la cultura Elfinanccedilament de la Generalitat eacutes regulat per la Llei Orgagravenica de Financcedilament de les Comunitats Autogravenomes i perlEstatut dAutonomia de Catalunya
Fauna
Les perdius xerres soacuten uns dels ocellscomuns a Catalunya
Biodiversitat
Poliacutetica i govern
La Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
A meacutes daquestes institucions les altres institucions de la Generalitat soacuten totes lesque creiuml el Parlament mateix Com a ogravergans de garantia i control en lactualitatformen part de la Generalitat el Siacutendic de Greuges el garant dels drets i les llibertatsdels ciutadans la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els compteseconogravemics de les institucions puacutebliques de Catalunya i el Consell de GarantiesEstatutagraveries que vetlla per ladequacioacute a lEstatut i a la Constitucioacute de lEstatespanyol de les disposicions de la Generalitat
La magravexima institucioacute del poder judicial a Catalunya recau sobre el Tribunal Superiorde Justiacutecia segons lEstatut del 2006 Les competegravencies del Tribunal Superior deJustiacutecia inclouen conegraveixer els recursos i procediments en els diversos ordresinstitucionals i tutelar els drets reconeguts per lEstatut En tot cas eacutes competent enels ordres jurisdiccionals civil contencioacutes administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur
El Govern eacutes part integrant de la Generalitat de Catalunya La capital i seu delGovern eacutes la ciutat de Barcelona El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 haestat Jordi Pujol i Soley de Convergegravencia i Unioacute que fou seguit per PasqualMaragall i Mira del Partit dels Socialistes de Catalunya entre el 2003 i el 2006 perJoseacute Montilla Aguilera entre el 2006 i finals del 2010 tambeacute del Partit delsSocialistes de Catalunya seguit dArtur Mas i Gavarroacute de Convergegravencia i Unioacuteentre el 2010 i el 2016 Despreacutes de les eleccions del 27 de setembre del 2015 un copconstituiumlt el nou Parlament el 10 de gener va ser elegit nou president CarlesPuigdemont i Casamajoacute de Junts pel Siacute
Catalunya tambeacute disposa duna policia progravepia els Mossos dEsquadra la forccedila depolicia civil meacutes antiga dEuropa els oriacutegens de la qual es remunten al segle XVIIIDes de 1980 estagrave sota les ordres de la Generalitat i des del 1994 fins al 2008 va ferun proceacutes de desplegament substituint a la Guagraverdia Civil i a la Policia Nacionalcossos dependents directament del Ministeri de lInterior dEspanya LEstat perograveconserva un nombre limitat dagents a Catalunya per exercir altres funcionsespeciacutefiques vigilagravencia dels ports aeroports costes fronteres duanes regravegim generaldestrangeria documents didentitat tragravefic darmes i explosius proteccioacute fiscal delEstat i daltres funcions que la Constitucioacute estableix
Tambeacute en lagravembit de la seguretat existeixen en les localitats meacutes importants lesPolicies Locals que soacuten cossos policials depenent dels Ajuntaments En aquestsmoments existeixen aproximadament 200 daquests cossos Cada Policia Local tambeacute denominat en alguns municipis PoliciaMunicipal (per exemple al Vendrell) o Guagraverdia Urbana (per ex a Barcelona o Reus) eacutes un institut armat de naturalesa civil ambestructura i organitzacioacute jerarquitzada
Exerceixen funcions com
Protegir a les autoritats de les corporacions locals i vigilagravencia o custogravedia dels seus edificis i instalmiddotlacions
Ordenar senyalitzar i dirigir el tragravefic en el nucli urbagrave dacord amb lestablert en les normes de circulacioacute
Instruir atestats per accidents de circulacioacute dins del nucli urbagrave
Policia administrativa quant a les ordenances bagravendols i altres disposicions municipals dins de lagravembit de la seva competegravencia
Participar en les funcions de policia judicialLa prestacioacute dauxili en els casos daccident catagravestrofe o calamitat puacuteblica participant en la forma prevista en lesLleis en lexecucioacute dels plans de proteccioacute civilEfectuar diligegravencies de prevencioacute i quantes actuacions tendeixin a evitar comissioacute dactes delictius en el marc decolmiddotlaboracioacute establert en les juntes de seguretat
Parlament de Catalunya
El retrat oficial de CarlesPuigdemont el President de laGeneralitat
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Vigilar els espais puacuteblics i colmiddotlaborar amb les Forces i Cossos deSeguretat de lEstat i amb la policia de les Comunitats Autogravenomes laproteccioacute de les manifestacions i el manteniment de lordre en gransconcentracions humanes quan siguin requerits per a aixograveCooperar en la resolucioacute dels conflictes privats quan siguin requerits pera aixograve
Catalunya teacute tres siacutembols representatius i distintius propis anomenats estatutagraveriamentsiacutembols nacionals[41] la bandera lhimne i la festa nacional
La bandera o senyera va sorgir de la translacioacute del senyal de lescut dels comtes deBarcelona a un teixit Encara que no nhi ha cap referegravencia documental abans delsegle XIII eacutes una de les banderes meacutes antigues dEuropa[42] La bandera catalana eacutesuna faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles totes del mateix gruix
Lhimne nacional de Catalunya eacutes Els Segadors escrit en la seva forma actual perEmili Guanyavents el 1899 La versioacute musical eacutes de Francesc Alioacute de lany 1892 Elsoriacutegens darrere lhimne es remunten a una primitiva canccediloacute nascuda arran dels fetshistograverics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV en la qual elspagesos van protagonitzar episodis importants Eacutes oficial per llei del Parlament desdel 25 de febrer 1993
La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar elParlament restaurat de Catalunya el 1980 La diada nacional o Festa de Catalunya teacutelloc l11 de setembre commemorant i recordant la pegraverdua de les llibertats del mateixdia de lany 1714 despreacutes del Setge de Barcelona i alhora lactitud de reivindicacioacute iresistegravencia activa enfront de lopressioacute lesperanccedila dun total recobramentnacional[42]
Catalunya sorganitza territorialment en proviacutencies LEstatut dAutonomia del 2006estableix lorganitzacioacute administrativa de Catalunya en tres ens locals els municipisles comarques i les vegueries
Catalunya estagrave dividida administrativament en quatre proviacutencies logravergan rector de les quals eacutesla Diputacioacute
Proviacutencia de BarcelonaProviacutencia de GironaProviacutencia de LleidaProviacutencia de Tarragona
Les capitals de proviacutencia soacuten les poblacions del mateix nom Barcelona Girona Lleida iTarragona
Policia de la Generalitat ndashMossodEsquadrandash amb uniforme de gala
Els siacutembols nacionals
Bandera de Catalunya
Escut de Catalunya
Divisioacute territorial i administrativa
Proviacutencies
Els municipis
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Comarques de Catalunya
LEstatut defineix el municipi com lens local bagravesic i el mitjagrave essencial departicipacioacute de la comunitat local en els afers puacuteblic A meacutes li garanteix autonomiaper a lexercici de les seves competegravencies i la gestioacute dels seus interessos respectiusHi ha a Catalunya en lactualitat 948 municipis Per sota daquests ens locals hi ha lesentitats municipals descentralitzades que tambeacute gaudeixen duna certa autonomia toti dependre dels municipis respectius actualment a Catalunya nhi ha un total de 58
Els municipis amb meacutes habitants soacuten (vegeu la Llista Completa)
Posicioacute Municipi Comarca Poblacioacute[43]
1 Barcelona Barcelonegraves 1604555
2 LHospitalet de
LlobregatBarcelonegraves 252171
3 Badalona Barcelonegraves 217210
4 Terrassa VallegravesOccidental 215654
5 Sabadell VallegravesOccidental 207814
6 Lleida Segriagrave 138542
7 Tarragona Tarragonegraves 131255
8 Mataroacute El Maresme 124867
9 Santa Coloma deGramenet
Barcelonegraves 116950
10 Reus Baix Camp 103194
11 Girona Gironegraves 97586
La vegueria una nova divisioacute territorial es defineix com un agravembit territorial especiacutefic per a lexercici del govern intermunicipal i decooperacioacute local amb personalitat juriacutedica progravepia i eacutes la divisioacute territorial que ha adoptat la Generalitat dacord a lEstatut del 2006per a lorganitzacioacute territorial dels seus serveis Tambeacute gaudeix dautonomia per a la gestioacute dels seus interessos Ladministracioacute de lesvegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions
Proviacutencies de Catalunya
Mapa municipal de Catalunya
Les vegueries
Les comarques
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Economia
Finalment les comarques soacuten entitats integrades per municipis per a la gestioacute de les seves competegravencies i serveis locals Lactualdivisioacute comarcal teacute el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigegravencia fins al 1939 quan seria suprimidapel franquisme El 1987 la Generalitat tornagrave a adoptar aquesta divisioacute territorial i el 1988 shi afegiren tres noves comarques afegint-ne una meacutes el 2015 Actualment nhi ha 42
LAran considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova Llei dArandisposa dun regravegim juriacutedic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers puacuteblics del seu territori La seva institucioacute degovern eacutes el Conselh Generau format pel Siacutendic el Plen des Conselhegravers e Conselhegraveres Generaus i la Oiumldoria de Compdes El siacutendichi eacutes la meacutes alta representacioacute i lordinagraveria de la Generalitat a lAran La llengua progravepia de lAran eacutes loccitagrave anomenat aranegraves a la vallel qual tambeacute eacutes oficial a Catalunya
Catalunya eacutes un paiacutes de tradicioacute industrial des del segle XIXEn lactualitat la induacutestria el turisme i els serveis soacuten elsprincipals sectors econogravemics de Catalunya El creixementmitjagrave anual del periacuteode 1995-2004 en termes reals va serinferior a la mitjana espanyola No obstant aixograve el 2005 vacreacuteixer un 33 el mateix percentatge que la mitjanaespanyola i per damunt la mitjana europea Segons lesmateixes fonts Catalunya es troba a la quarta posicioacute de laclassificacioacute de comunitats segons llur Producte Interior Brutper capita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 188 delPIB total dEspanya 255 del sector industrial del PIB i el175 del sector dels serveis[44] La taxa datur catalana el2005 era del 66
Anoia
BagesSegarra
Solsonegraves
Conca de Barberagrave
Moianegraves
Osona
Berguedagrave
CerdanyaAlt Urgell
Pallars Sobiragrave
Vall dAran
Alta Ribagorccedila
Pallars Jussagrave
Noguera
UrgellPla
dUrgellSegriagrave
Garrigues Alt Penedegraves
Baix LlobregatBarcelonegraves
Vallegraves Occidental
Maresme
Vallegraves Oriental
RipollegravesGarrotxa
Alt Empordagrave
Pla de lEstanyGironegraves
Selva
Baix Empordagrave
GarrafBaix
PenedegravesTarragonegraves
Alt Camp
Baix Camp
PrioratRibera dEbreTerra
Alta
Baix Ebre
Montsiagrave
Franccedila
Andorra
Aragoacute
Paiacutes Valenciagrave
Mar Mediterragravenia
LAran
Economia
Indicadors econogravemics
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Mapa geogragravefic de Catalunya
Moneda euroEstadiacutestiques
PIB nominal euro 170450 milionsPIB per cagravepita euro 24858 (2005)Inflacioacute 41 (2005)RNB per cagravepita naTaxa datur 66 (2006)
Socis comercialsExportacionseuro 42087 milions
Importacionseuro 67748 milions
Nota dades monetagraveries en dogravelars (US$)
Durant el 2008 el creixement del PIB de Catalunya ha anatminvant de forma molt clara passant del 36 devolucioacuteinteranual durant el 2007 a 25 el primer trimestre i a 15el segon trimestre
Com a percentatge del total espanyol les exportacions daltatecnologia de Catalunya representaren el 2005 el 346 Elmateix any les importacions de Catalunya van representar el29 del total espanyol i les exportacions el 268 De lesdespeses per a la recerca i el desenvolupament de lEstat el228 es van realitzar a Catalunya
Catalunya eacutes la primera destinacioacute turiacutestica dEspanya el2005 va rebre 132 milions de turistes entre gener inovembre equivalent al 253 de tots els turistes que vanarribar a Espanya un increment del 127 en un any Lesprincipals destinacions turiacutestiques de Catalunya soacuten la ciutatde Barcelona i les platges de Costa Brava les platges deCosta Barcelona des de Mataroacute a Vilanova i la Geltruacute i lesplatges de Costa Daurada a Tarragona aixiacute com els Pirineusamb 10 estacions desquiacute Vaquegraveira-Beret La Molina EspotEsquiacute La Masella Port Aineacute Vall de Nuacuteria Boiacute Tauumlll Portdel Comte Rasos de Peguera Tavascan Pleta del Prat iVallter 2000
El preu de lhabitatge a Catalunya eacutes el segon meacutes altdEspanya despreacutes de Madrid El 2005 es pagaven 3397euros per metre quadrat No obstant aixograve per ciutatBarcelona eacutes la ciutat meacutes cara dEspanya amb un preu mitjade 3700 euros el metre quadrat
Des del punt de vista financer cal destacar la tradicioacute i egravexit deles caixes destalvis de Catalunya major fins i tot que elsbancs privats De les 46 caixes destalvis espanyoles 10 soacuten catalanes Destaquen especialment La Caixa la primera caixa destalvisdEuropa i Caixa Catalunya Dels bancs el meacutes important de Catalunya eacutes el Banc de Sabadell el quart grup bancari meacutes gran delEstat
Catalunya estagrave ben comunicada tant per terra mar i aire Per a accedir per terra existeix una agravemplia xarxa dautopistes i carreteres i laxarxa de trens
Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat situat a quinze quilogravemetres de Barcelona eacutes el meacutes important deCatalunya i el segon dEspanya Laeroport disposa de dues grans terminals la T1 i la T2 amb una capacitat per ameacutes de 55 milions de passatgers a lanyAeroport de Girona-Costa Brava utilitzat especialment per les companyies de baix cost eacutes la base del trasllat deturistes a la Costa BravaAeroport de Reus orientat al turisme de la proviacutencia de Tarragona A poc meacutes duna hora de BarcelonaAeroport de Sabadell no teacute vols comercials perograve admet aviacioacute executivaAeroport de Lleida-Alguaire inaugurat el 2010Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Infraestructura
Aeroports
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Aeroport de la Seu dUrgell tancat en 1984 i reobert el 2010
Els dos principals ports de Catalunya tant pel transport de passatgers com demercaderies soacuten el Port de Barcelona i el Port de Tarragona que a meacutes soacutenconsiderats dos dels ports meacutes importants dEspanya i del Mediterrani
A part el litoral catalagrave teacute una gran quantitat de ports tant de pescadors comdesportius
Vegeu tambeacute Llista de carreteres de Catalunya i Llista dautopistes i autovies de Catalunya
A Catalunya hi ha 12000 quilogravemetres de vies per al tragravensit dautomogravebils tot i que 10843 daquests quilogravemetres corresponen acarreteres de calccedilada uacutenica 962 soacuten dautopistes (665 amb peatge i 307 lliures de pagament) Daquests 12000 quilogravemetres 5600corresponen a carreteres la titularitat de les quals eacutes de la Generalitat de Catalunya 4400 a les diputacions provincials i 1955 alMinisteri de Foment de lAdministracioacute central
Lestructura de les autopistes estagrave centralitzada cap a Barcelona La principal autopista eacutes lAP-7 coneguda com a Autopista delMediterrani que travessa Catalunya unint per un costat Barcelona amb La Jonquera passant per Girona i Barcelona amb Valegravenciapassant per Tarragona LAP-7 teacute un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeloacute evitant passar per Barcelona ciutatAquesta carretera la B-30 eacutes el tercer cinturoacute de Barcelona i va de nord a sud del Vallegraves LAP-2 que uneix Barcelona ambSaragossa passant per Lleida eacutes la segona autopista en tragravensit de vehicles La C-32 tambeacute coneguda com a Autopista Pau Casalsuneix Barcelona amb El Vendrell amb tuacutenels que eviten el Parc Natural del Garraf Amb una longitud total de 563 quilogravemetres la C-32 eacutes lautopista meacutes cara dEuropa perquegrave teacute dos peatges Lautopista de pagament de Barcelona a Palafolls tambeacute sanomena C-32tot i que eacutes coneguda com a Autopista del Maresme Finalment la C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida)evitant Barcelona Teacute 153 quilogravemetres i eacutes coneguda com a Eix Transversal La C-15 coneguda com a Eix Diagonal uneixManresa amb Vilanova i la Geltruacute i la Mar Mediterragravenia
Catalunya va ser el primer territori de la peniacutensula en tenir ferrocarril el 28 doctubre de 1848 quan es va inaugurar la liacutenia entreBarcelona i Mataroacute duna distagravencia de 284 km Els anys seguumlents abans de lentrada del segle XX es van construir meacutes de 1000quilogravemetres de via (quasi el 80 de les vies actuals) amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona La majoriade les vies van ser financcedilades pel capital privat dindustrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la granciutat
Actualment tot i que shan modernitzat els trens la xarxa viagraveria segueix sent pragravecticament la mateixa que fa cent anys amb unaestructura molt centralitzada cap a Barcelona Les dues rutes principals soacuten la de la costa que uneix Franccedila i el Paiacutes Valenciagrave pellitoral catalagrave i la ruta cap a Saragossa que uneix Barcelona amb Lleida passat per Manresa
Les propietagraveries de les liacutenies ferroviagraveries de Catalunya soacuten lADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Operen aCatalunya les operadores Renfe i FGC
Estagrave en servei en la seva totalitat la liacutenia dalta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa LAVE va arribar a Catalunya el 2003amb la inauguracioacute del tram fins a Lleida El 2006 va arribar al Camp de Tarragona el 2008 a lestacioacute de Sants de Barcelona i el2013 fins a la frontera amb Franccedila on connecta amb la xarxa francesa dalta velocitat Actualment les quatre capitals provincials iFigueres tenen estacions amb serveis dalta velocitat que uneixen Catalunya amb Madrid Magravelaga i Sevilla Pariacutes i altres ciutatsfranceses
Fotografia de la Terminal T2B delAeroport del Prat
Ports
Xarxa viagraveria
Ferrocarril
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Daltra banda el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del2005 un pla per a construir 1100 quilogravemetres de noves liacutenies 300 en viesconvencionals i 800 en vies dalta velocitat que uniran les principals ciutatscatalanes de forma transversal El pla suposaragrave la inversioacute de 25000 milions deurosentre el 2006 i el 2026
Luacutenica xarxa de metro de Catalunya eacutes el Metro de Barcelona que comunica entre siles ciutats de Barcelona lHospitalet de Llobregat Cornellagrave de Llobregat SantaColoma de Gramenet Badalona Sant Boi de Llobregat i Montcada i ReixacActualment hi ha onze liacutenies en marxa comptant les que gestiona TMB i les de FGC A la proviacutencia de Barcelona tambeacute shi pottrobar el tramvia (Trambaix i Trambesograves) i el Bicing un sistema de lloguer de bicicletes
Pel que fa a la xarxa catalana dautobusos Catalunya teacute meacutes de 300 liacutenies dautobuacutes urbagrave i interurbagrave segons dades de la Generalitatdel 2010 Les liacutenies dautobuacutes interurbagrave amb meacutes demanda a Catalunya formaran la xarxa dautobusos interurbans Expreacutes
La poblacioacute catalana en lactualitat supera els 7 milions dhabitants[45] SegonslInstitut dEstadiacutestica de Catalunya la poblacioacute de Catalunya el 2005 era de6995206 habitants el 159 del total de la poblacioacute espanyola Daquests 603636o el 89 eren estrangers el 223 del total destrangers que habiten a EspanyaAproximadament 15 milions viuen a la capital la ciutat de Barcelona (el 228 dela poblacioacute de Catalunya) i 5 milions viuen a lagraverea metropolitana de Barcelona (el727 de la poblacioacute total de Catalunya) fent-la una de les agraverees metropolitanes meacutesgrans dEuropa Per contra les zones meacutes despoblades de Catalunya soacuten lescomarques pirinenques
Al voltant de 25 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capitalDins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara lHospitalet deLlobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet i Cornellagrave Les principalspoblacions de la segona corona soacuten Terrassa Sabadell Montcada i ReixacGranollers Martorell Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Gavagrave i Castelldefels
Catalunya ha rebut diverses onades dimmigrants al llarg del segle XX El 1900 lapoblacioacute de Catalunya era de dos milions dhabitants En la degravecada de 1960 jacomptava amb meacutes de cinc milions dhabitants aquest creixement no nomeacutes va serdegut a lexplosioacute demogragravefica natural ans tambeacute al gran contingent migratori des dediverses regions dEspanya especialment dAndalusia Muacutercia i Extremadura Unasegona onada migratograveria hi va arribar des de principis de la degravecada de 1990 aquestavegada no nomeacutes daltres regions dEspanya sinoacute de lestranger
La taxa de natalitat el 2005 era de l116 i la taxa de mortalitat del 89[46][47]
La taxa de creixement poblacional era del 2 Pel que fa a la piragravemide dedats elgrup meacutes nombroacutes es troba entre els 20 i 50 anys i com eacutes el cas de la majoria de lessocietats europees benestants es percep un envelliment substancial de la poblacioacute(eacutes a dir la cohort dancians cada vegada eacutes major)[48] i alhora un increment en lesperanccedila de vida que arriba als 80 anys[49]
LEstacioacute de Sants
Altres transports puacuteblics
Geografia humana i societat
Demografia
Evolucioacute de la poblacioacute de Catalunyaen termes absoluts (barres) i enrelacioacute amb la poblacioacute totaldEspanya (liacutenia)
Densitat de poblacioacute absoluta de lescomarques catalanes
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
La llengua progravepia de Catalunya eacutes el catalagrave excepte a la Vall dAran on ho eacuteslaranegraves Tant el catalagrave com el castellagrave llengua oficial de lEstat espanyol soacutenoficials en tot el territori Loccitagrave denominat aranegraves a la Vall dAran eacutes tambeacuteoficial a Catalunya Generalment els catalans soacuten bilinguumles i parlen les dues llenguumlesprincipals encara que difereixen respecte a lidioma que tenen per llengua maternaSegons les dades de 2013 el 997 dels catalans sap parlar castellagrave mentre que el804 sap parlar catalagrave[16] A meacutes luacutes per cada parlant dun o un altre idiomadepegraven amb frequumlegravencia de lagravembit social en el qual sexpressi Segons les dades delInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 36 dels catalans utilitza el catalagrave com allengua habitual el 46 el castellagrave el 12 ambdues i el 003 laranegraves El 6 de lapoblacioacute resident de Catalunya utilitza habitualment altres llenguumles Laranegraves eacutes lallengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 ilhabitual del 234 [17]
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana Lorientalinclou el dialecte central majoritari que es parla a les comarques del nord deTarragona Barcelona i Girona en la regioacute pirinenca de la qual apareixen ja trets decatalagrave septentrional Loccidental eacutes el propi de les comarques occidentals deCatalunya (Lleida i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al valenciagrave ambel qual forma un continu i en la interseccioacute del qual es troba el tortosiacute El catalagrave eacutesespecialment preponderant fora de lagraverea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona La Generalitat ha anat desenvolupantlegislacioacute que promou i protegeix luacutes social del catalagrave
El castellagrave que es parla a Catalunya teacute trets dispars sense mostrar un dialecte especiacutefic Alguns parlants del castellagrave que soacuten originarisdaltres regions dEspanya mostren trets fonegravetics i dialectals propis de la seva terra dorigen mentre que uns altres van neutralitzaraquests trets ja sigui a voluntat per contacte amb catalanoparlants per la influegravencia dels mitjans de comunicacioacute etc Elscatalanoparlants que parlen castellagrave mostren algunes influegravencies de la seva llengua materna i els seus trets soacuten de vegadesestereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana El castellagrave no es considera llengua progravepia de Catalunya pelseu origen ja que va ser portat per les grans onades immigratograveries del segle XX sobretot les dels anys 60 i 70 procedents de la restadEspanya sobretot dAndalusia i Extremadura i que en gran part es van concentrar a lagraverea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instalmiddotlada a Catalunya sovint manteacute la seva llengua materna per comunicar-se amb els seusfamiliars o parlants del seu mateix idioma que resideixin tambeacute al territori A part del castellagrave parlat pels immigrants procedents de laresta dEspanya i de lAmegraverica Llatina destaquen sobretot lagraverab i el romanegraves si beacute el seu nombre sesteacuten considerablement en moltesciutats que com Barcelona amb habitants de fins a 131 nacionalitats[50] mostra un ampli repertori linguumliacutestic dels quals a meacutes delscitats destaca el berber el francegraves el portuguegraves litaliagrave lalemany el rus i langlegraves Lenquesta estadiacutestica dusos linguumliacutestics de laGeneralitat realitzada el 2003 revelava tambeacute la presegravencia important de parlants de gallec
El catalagrave eacutes una llengua romagravenica parlada per meacutes donze milions de persones[51] a Catalunya al Paiacutes Valenciagrave (tret dalgunescomarques de linterior) les Illes Balears Andorra la Franja de Ponent (a lAragoacute) la ciutat de lAlguer (a lilla de Sardenya) laCatalunya del Nord[52] i el Carxe un petit territori de Muacutercia poblat per immigrants valencians[53][54] El seu domini linguumliacutestic ambuna superfiacutecie de 59905 kmsup2 i 12805197 dhabitants (2006) inclou 1687 termes municipals Com les altres llenguumles romagraveniques elcatalagrave descendeix del llatiacute vulgar el llenguatge comuacute dels romans que sestabliren a Hispagravenia durant ledat antiga
El catalagrave posseeix dos estagravendards principals el regulat per lInstitut dEstudis Catalans o estagravendard general que pren com a baselortografia establerta per Pompeu Fabra i Poch i el regulat per lAcadegravemia Valenciana de la Llengua estagravendard dagravembit restringitcentrat en lestandarditzacioacute del valenciagrave i que pren com a base les Normes de Castelloacute eacutes a dir lortografia de Pompeu Fabra perogravemeacutes adaptada a la pronuacutencia del catalagrave occidental i als trets que caracteritzen les variants valencianes El catalagrave teacute diversos dialectes(se nhan arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs el catalagrave occidental i el catalagrave oriental Aquests dialectes
Llengua
Coneixement del catalagrave percomarques lany 2011 (FontIDESCAT)
61-70
71-80
+81
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
CatalagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 5899400 943El sap parlar 5027200 804El sap llegir 5152400 824
El sap escriure 3776300 604Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
CastellagraveConeixement Persones Percentatge
Lenteacuten 6239200 998El sap parlar 6233500 997
presenten divergegravencies del catalagrave estagravendard pel que fa a gramagravetica fonegravetica i legravexic Al llarg dels darrers decennis la majoria delsdialectes del catalagrave han rebut una forta influegravencia de lespanyol o del francegraves a la Catalunya del Nord que ha deixat empremta enforma de nou vocabulari i noves expressions i que tambeacute ha funcionat en sentit invers
Lordre estagravendard de les frases eacutes Subjecte-Verb-Objecte tot i que aixograve pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracionsinterrogatives La morfologia del catalagrave eacutes similar a la de la resta de llenguumles romagraveniques eacutes a dir relativament poques flexions dosgegraveneres cap cas (excepte en els pronoms personals on encara romanen vestigis de la declinacioacute llatina) i una distincioacute entre singulari plural Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen i tambeacute es flexionen segons el gegravenere i el nombre Laprosogravedia presenta un accent prosogravedic que pot ser marcat per mitjagrave daccent gragravefic La llengua teacute una varietat vocagravelica mitjana ambvuit sons vocagravelics diferents El catalagrave tambeacute eacutes notable pel pretegraverit perfet perifragravestic un temps verbal singular per la manera com esconstrueix
Al segle XIV ja es constata la denominacioacute daquesta llengua entre altres noms com a valenciagrave denominacioacute emprada sobretot al PaiacutesValenciagrave Actualment i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma poliacutetica per afeblir la llengua basant-seen aquesta doble denominacioacute lAcadegravemia Valenciana de la Llengua defensa que
laquo Eacutes un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designaresta llengua la de valenciagrave establida en lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana i la de catalagrave reconeguda en els Estatuts dAutonomia de Catalunya i lesIlles Balears[55] raquo
El catalagrave eacutes una llengua indoeuropea i pertany a la branca occitanoromagravenica de les llenguumles romagraveniques El catalagrave teacute una classificacioacuteforccedila complexa i no exempta de polegravemica (fins amb un cert rerefons poliacutetic) car comparteix moltes caracteriacutestiques amb el castellagrave(llengua iberoromagravenica) i amb loccitagrave i el francegraves (galmiddotloromagraveniques) Eacutes per aquest motiu que la classificacioacute de la llengua catalanacanvia segons les fonts No obstant aixograve en general es considera una llengua de transicioacute entre les llenguumles iberoromagraveniques i lesllenguumles galmiddotloromagraveniques tot i que eacutes molt propera a loccitagrave[56]
Segons dades del 2013[57] el 943 de la poblacioacute de Catalunya enteacuten el catalagrave el 804 el sap parlar el 824 el sap llegir i el604 el sap escriure El 2008 la llengua catalana era considerada la llengua materna del 354 dels catalans[58] la progravepia del46 [59] i la duacutes habitual del 476 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants que consideren conjuntament al castellagrave i alcatalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el castellagrave eacutes la llengua meacutes parlada deCatalunya on supera el catalagrave tant com a llengua materna didentificacioacute i habitual[57] El 2008 el castellagrave era la llengua materna del588 dels catalans[58] la progravepia del 553 [59] i lhabitual del 579 [60] (els percentatges inclouen tambeacute als parlants queconsideren conjuntament al castellagrave i al catalagrave com a llengua materna progravepia o duacutes habitual)
Coneixement del catalagrave
Coneixement del castellagrave
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
El sap llegir 6092700 974El sap escriure 5997200 959
Poblacioacute total major de 2 anys 7553650 100
Coneixement de laranegraves[57]
Coneixement Persones PercentatgeLenteacuten 6840 8074
El sap parlar 4710 5561El sap llegir 5020 5933
El sap escriure 2950 3487
Coneixement Catalagrave Castellagrave Anglegraves Francegraves Agraverab AltresLenteacuten 953 999 241 132 31 96
El sap parlar 775 998 188 108 30 85El sap escriure 606 990 158 82 26 67
Font Idescat[57]
Laranegraves eacutes la llengua materna del 224 de la poblacioacute de la Vall dAran la progravepia del 271 i lhabitual del 234 [61]
La taula seguumlent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de loccitagrave aranegraves a la Vall dAran (lany 2013) Els percentatgescorresponen a la poblacioacute total daquest territori i no pas a la poblacioacute total de Catalunya
El marccedil del 2011 el Barogravemetre de la Comunicacioacute en colmiddotlaboracioacute amb lIEC feren un estudi sobre luacutes social de les llenguumles aCatalunya i el seu coneixement entre la poblacioacute amb els seguumlents resultats[62]
A Catalunya el factor meacutes important del bilinguumlisme social eacutes la immigracioacute procedent de la resta de lestat espanyol Hom ha calculatque sense migracions la poblacioacute de Catalunya hauria passat duns 2 milions de persones el 1900 a 24 al 2001[63] en comptes delsmeacutes de 61 milions censats en aquesta data (i que soacuten meacutes de 7 al 2008) eacutes a dir la poblacioacute sense immigracioacute hauria estat el 39 dela real El percentatge de parlants de catalagrave com a primera llengua a Catalunya ha passat del 362 meacutes 25 de bilinguumles el 2003 al316 meacutes un 38 de bilinguumles el 2008 unes dades[64] que confirmen el retroceacutes del catalagrave a Catalunya encara que meacutes lentamentque en altres territoris
Segons lEnquesta Demogragravefica de 2007 de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relacioacute a les de lany 1986 totjust encetada la poliacutetica linguumliacutestica destaca el fet que mentre la poblacioacute en aquests 11 anys havia crescut en 1193467 habitants lapoblacioacute que havia adquirit les distintes habilitats linguumliacutestiques ho havia fet de manera superior 1304446 persones meacutes entenien elcatalagrave hi havia 1570034 nous parlants 1588658 eren nous lectors i 2116533 persones meacutes sabien escriure en catalagrave factor que eacutesatribuiumlble a una actitud social favorable i a poliacutetiques puacutebliques eficaces[65]
Tot i aixiacute pel que fa als usos el catalagrave eacutes la segona llengua meacutes parlada de Catalunya on eacutes superada pel castellagrave tant com a llenguamaterna didentificacioacute i habitual segons les dades oficials de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya 2013 Segons les dades de lInstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat) per a lany 2013 el catalagrave eacutes la llengua habitual del 431 de la poblacioacute de Catalunya (un 363en exclusiva i un 68 bilinguumle amb el castellagrave) En termes absoluts 2696200 persones tenen al catalagrave com a idioma habitual(2269600 en exclusiva i 426600 bilinguumle amb el castellagrave) davant de 3172600 (507) que tenen al castellagrave com a llenguahabitual Respecte a lenquesta anterior dIdescat sobserva un retroceacutes en xifres absolutes de luacutes habitual del catalagrave (2696200enfront de 2933300 de 2008) i tambeacute en valors relatius (431 davant del 476) Sobserva tambeacute un retroceacutes tant en valors
Coneixement de loccitagrave aranegraves
Coneixement de llenguumles estrangeres
Llengua habitual i llengua materna
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
absoluts com relatius dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellagrave com el catalagrave (en valors absoluts es passa de736700 a 426600 en valors relatius el retroceacutes eacutes del 12 al 68) el que es tradueix en la disminucioacute de les persones queutilitzen habitualment nomeacutes el catalagrave[57]
Segons lEnquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 de lInstitut dEstadiacutestica de Catalunya el 310 de la poblacioacute tenia com allengua materna el catalagrave el 551 el castellagrave i el 24 era bilinguumle matern La llengua catalana sha mantingut com a llenguahabitual del 356 el 2008 al 363[66] el 2013 mentre que el castellagrave augmenta des del 459 el 2008 al 507[66] el 2013 Per laseva banda els bilinguumles perfectes baixen considerablement de l119[67] el 2008 al 68[66] el 2013 Segons la mateixa font elcatalagrave ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la poblacioacute perograve continua disminuint en percentatgerespecte al total de la ciutadania catalana
Els habitants de Catalunya que tenen com a llengua materna al catalagrave soacuten menys que aquells que la fan servir de manera habitualSegons lIdescat el 2013 2097000 persones (334) tenien al catalagrave com a llengua materna (enfront de 3448500 551 que tenenal castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 152700 que tambeacute tenen com a llengua materna el castellagrave Es mostren fenogravemens similars alsdescrits amb la llengua habitual en relacioacute amb les dades de 2008 estabilitzacioacute de parlants que tenen el catalagrave com a llengua materna(2186000 el 2008 enfront dels citats 2097000 de 2013) amb la reculada en termes relatius (3460 enfront del 334) retroceacutesdels parlants que tenen com a llenguumles maternes el castellagrave i el catalagrave (es passa de 236500 a 152700 parlants retroceacutes del 3 al24 en termes relatius) amb la conseguumlent disminucioacute del nombre de persones que consideren exclusivament al catalagrave com allengua materna[57]
En sentit similar els catalans que consideren al catalagrave com a llengua didentificacioacute soacuten els mateixos que els que la fan servir demanera habitual Segons les dades dIdescat el 2013 2712700 persones (434) tenien al catalagrave com a llengua didentificacioacute (per2973600 el 475 que ho feien amb el castellagrave) Aquestes xifres inclouen a 542800 persones que tambeacute sidentifiquen amb elcastellagrave Es mostren els mateixos fenogravemens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008 lleugerretroceacutes del nombre de parlants que sidentifiquen amb el catalagrave (2770500 el 2008 enfront dels citats 2712700 de 2008) ambretroceacutes tambeacute en termes relatius (46 enfront del 434) retroceacutes dels parlants que sidentifiquen amb el catalagrave i el castellagrave (espassa de 542800 a 437600 parlants retroceacutes del 88 al 70 en termes relatius) amb la simegravetrica disminucioacute del nombre depersones que sidentifiquen exclusivament amb el catalagrave[57]
El catalagrave a Catalunyaa
Any 2008 Any 2013
Persones Percentatge Persones Percentatge
Llengua habitual 2933300 476 2696200 431
Llengua materna 2186000 346 2097000 334
Llengua didentificacioacute[68] 2838100 46 2712700 434
aXifres que inclouen tant els parlants que consideren nomeacutes al catalagrave com a llengua habitual materna o didentificacioacute com als que consideren
daquesta manera tant al catalagrave com al castellagrave
Sobserva que el catalagrave es manteacute com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013 encara que de manera lenta en comptesde retrocedir com al Paiacutes Valenciagrave o a la Catalunya del Nord El retroceacutes en termes relatius que sha produiumlt en el periacuteode 2003-2008es deu a la important arribada dimmigrants a Catalunya meacutes de mig milioacute en aquest periacuteode un 36 dels quals tenen al castellagrave coma llengua progravepia[69] Altres estudis com La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (marccedil de 2009)[70] aplicat alagraverea metropolitana de Barcelona assenyalen que aproximadament el 80 dels immigrants de la zona destudi considerada prefereixutilitzar el castellagrave un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen Els autors creuen que eacutes aixiacute per haver-se instalmiddotlat elsimmigrants en barris on el castellagrave eacutes meacutes habitual
Pel que fa a la distribucioacute territorial (dades de 2013) luacutes del catalagrave (exclusiu sense comptar els que parlen tambeacute habitualment elcastellagrave) eacutes predominant en les agraverees funcionals de les Comarques gironines (515) Terres de lEbre (738) Ponent (619)Catalunya Central (630) i Alt Pirineu i Aran (613) on el catalagrave com a llengua habitual (exclusiva) eacutes usat per meacutes del 50 de la
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
poblacioacute Els graus menors duacutes exclusiu es donen en el Camp de Tarragona (386)el Penedegraves (355) i lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278)[57] Respecte a lesdades de 2008 sobserva un augment percentual dels parlants habituals exclusius decatalagrave en 5 agraverees (que va del 63 a la Catalunya Central al 05 de les Comarquesgironines) una estabilitzacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona (278 el 2008 i278 el 2013) i un lleuger retroceacutes a Ponent (644 el 2008 i 619 el 2013)
La Generalitat de Catalunya ha dut a terme una tasca de foment i potenciacioacute de luacutesdel catalagrave com la llengua prioritagraveria a Catalunya Tant lestatut dautonomia de 1979com el de 2006 defineixen el catalagrave com llengua progravepia de Catalunya Lestatut de2006 indica a meacutes que[71]
laquo El catalagrave [hellip] eacutes la llengua duacutes normal i preferentde les administracions puacutebliques i dels mitjans decomunicacioacute puacuteblics de Catalunya i eacutes tambeacute lallengua normalment emprada com a vehicular idaprenentatge en lensenyament
raquomdash Estatut dAutonomia de Catalunya article 6a
Catalunya ha donat al moacuten moltes figures importants en els agravembits de la cultura Elspintors catalans meacutes coneguts internacionalment soacuten Salvador Daliacute Joan Miroacute iAntoni Tagravepies Molt enllaccedilat amb lambient pictograveric catalagrave va ser el malaguenyPablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut formant-shi com aartista i iniciant-hi el moviment del cubisme Altres artistes plagravestics catalans soacutenRamon Casas Josep Maria Subirachs i Mariagrave Fortuny Els museus pictograverics meacutesrellevants de Catalunya soacuten el Teatre-Museu Daliacute el Museu Picasso de Barcelona laFundacioacute Antoni Tagravepies la Fundacioacute Joan Miroacute el Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC) el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) elCentre de Cultura Contemporagravenia de Barcelona (CCCB) i el CaixaFograverum
En lagravembit de larquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversosestils artiacutestics predominants a Europa deixant petjada en les moltes esgleacutesiesmonestirs i catedrals destil romagravenic (els millors exemples de la qual es troben alantiga Gogravetia o Marca Hispagravenica) i gogravetic (els millors exemples de la qual es troben ales ciutats i a la Catalunya Nova) Altres exemples soacuten larquitectura renaixentistabarroca i neoclagravessica El modernisme a la fi del segle XIX es presenta com lartnacional en especial en les arts decoratives Els arquitectes catalans de renommundial daquest estil soacuten Antoni Gaudiacute Lluiacutes Domegravenech i Montaner i Josep Puig iCadafalch En lagravembit del racionalisme arquitectogravenic destacaren Josep Lluiacutes SertTorres Claveacute i altres Meacutes recentment destaquen els urbanistes Josep A Coderch iRicard Bofill entre molts altres
En la literatura destaquen dos moments histograverics desplendor de les lletres catalanesEl primer comenccedila amb les crograveniques historiogragravefiques dels segles XIII i XIVcontemporagravenies a les novelmiddotles cavalleresques del valenciagrave Joanot Martorell i lapoesia del tambeacute valenciagrave Ausiagraves March El segon moment desplendor va comenccedilardurant el segle XIX amb la Renaixenccedila cultural i poliacutetica Destacaren Jacint
Agravembits funcionals territorials deCatalunya
Agravembit metropolitagrave
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
Ponent
Penedegraves
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran
Cultura i oci
Pantocragravetor de Sant Climent de Tauumlllal Museu Nacional dArt deCatalunya
La Sagrada Famiacutelia
Belles arts i arts populars
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Verdaguer Narciacutes Oller Joan Maragall i Agravengel Guimeragrave Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els movimentsdavantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner Carles Riba i JV Foix Durant la Guerra Civil i el periacuteode del franquismedestacaren Josep Pla Mercegrave Rodoreda i Salvador Espriu
Lagravembit de la muacutesica eacutes un dels sectors meacutes vigorosos de la induacutestria cultural catalana pel nombre dactivitats i esdevenimentsmusicals aixiacute com per la xarxa de recintes musicals productores compositors integraverprets i grups de diferents gegraveneres que van neacuteixer aCatalunya Entre els compositors de muacutesica culta catalana meacutes hom pot citar el violoncelmiddotlista Pau Casals la pianista Aliacutecia deLarrocha i el violinista de gamba i musicograveleg Jordi Savall Entre els cantants dogravepera destaquen Victograveria dels Agravengels MontserratCaballeacute Jaume Aragall i Josep Carreras
Entre els cantautors de muacutesica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Canccediloacute com ara LluiacutesLlach Joan Manuel Serrat Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra en castellagrave van destacar Serrat Luis Eduardo Aute iManolo Garciacutea En el jazz destaca Tete Montoliu i en el rock Companyia Elegravectrica Dharma El Uacuteltimo de la Fila Sopa de Cabra ElsPets i amb un estil meacutes pop Gossos La muacutesica electrogravenica experimental i independent sha vist beneficiada amb la celebracioacute defestivals com ara LEM el Sogravenar o el Primavera Sound
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya Eacutes una dansa de grup que esballa en rotllana on els balladors sagafen de les mans si eacutes possible home-dona-home-donahellip mirant tots al centre de la rotllana Sacompanya amb el so delsinstruments de vent de la cobla El ball de bastons i la jota de les Terres de lEbretambeacute soacuten danses populars catalanes aixiacute com les cantades dhavaneres progravepies dela costa
Una manifestacioacute molt rellevant i molt coneguda internacionalment eacutes laixecamentde castells (torres humanes) tradicioacute original del Camp de Tarragona i que shaestegraves a altres regions de Catalunya Els participants rivalitzen per formar-ne de meacutesalts i de millor estructura coronats amb lenxaneta un nen o nena que aixeca el braccedil
El 23 dabril se celebra Sant Jordi patroacute de Catalunya Aquesta festa se celebra ambla tradicioacute de regalar roses i llibres als familiars i amics
El 23 de juny vigiacutelia del dia de Sant Joan se celebra la revetlla de Sant Joan Latradicioacute antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis lesmalalties i altres desgragravecies es menja coca i es beu cava
El 28 de juliol del 2010 Catalunya va aprovar una llei per abolir les curses de brausAquesta nova llei que seragrave efectiva a partir de l1 de gener de lany 2012 va partirduna Iniciativa Legislativa Popular en la qual van firmar unes 180000persones[72][73]
Les tres principals festivitats de Catalunya soacuten les seguumlents
Sant Jordi (23 dabril) Patroacute de Catalunya Dia laborable La festivitat se celebra amb la tradicioacute del regal de roses illibres als eacutessers estimats la compra dels quals sefectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrersSant Joan (24 de juny) Dia no laborable La festa en realitat se celebra la nit anterior amb la tradicioacute dorganitzargrans revetlles amb les que es rep lestiu encenent fogueres i tirant petards La nit meacutes curta de lany eacutes al seutorn la meacutes festiva al costat de la nit de cap dany Eacutes tradicioacute acabar el sopar menjant coca de Sant Joan i brindantamb cava
Costums i tradicions
Tres de deu amb folre i manilles delsCastellers de Vilafranca
Festes populars
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) festa oficial deCatalunya Dia no laborable Es recorda la caiguda de Barcelona davantles tropes de Felip V l11 de setembre de 1714 que va provocarlabolicioacute de les lleis i institucions progravepies del Principat de Catalunya ElParlament la va declarar laquofesta nacionalraquo en la seva primera lleidespreacutes del seu restabliment el 1980[74] La jornada eacutes proliacutefica enactes simbogravelics i manifestacions de caragravecter poliacutetic
El pla de proteccioacute dels beacutens culturals i naturals de la Unesco conegut comPatrimoni de la Humanitat ha catalogat nombroses obres que es troben a CatalunyaLa primera adscripcioacute al Patrimoni de la Humanitat van ser diverses obres dAntoniGaudiacute el 1984 per la seva contribucioacute a larquitectura modernista a les quals es vanafegir algunes meacutes el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat Aquestes obressoacuten el Parc Guumlell el Palau Guumlell la Casa Milagrave la faccedilana del Naixement i la cripta dela Sagrada Famiacutelia la Casa Vicens la Casa Batlloacute i la Cologravenia Guumlell El 1991 es vaafegir a la llista el Monestir de Poblet on reposen nombrosos monarques de laCorona dAragoacute Set anys despreacutes es va sumar sota el mateix tiacutetol lArt rupestre delarc mediterrani de la Peniacutensula Ibegraverica que sesteacuten pel litoral mediterranipeninsular en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres El 2007 es vadeclarar Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Muacutesica Catalana i lHospital deSant Pau en una mateixa entitat ambdues obres modernistes de Lluiacutes Domegravenech iMontaner El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts la formada per les Esgleacutesiesromagraveniques de la Vall de Boiacute i el Conjunt arqueologravegic de Tagraverraco Luacuteltimaincorporacioacute va ser la de la Patum de Berga el 2005 categoritzada com a Patrimonioral i immaterial de la Humanitat
Els catalans i les catalanes soacuten un poble o una egravetnia europea i mediterragravenia que teacuteles seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents Histogravericament es consideren com a catalans els individus de parlacatalana[75] que generalment soacuten originaris dalgun dels territoris modernament anomenats Paiumlsos Catalans A partir del segle XVIes va generalitzar luacutes del gentilici de valenciagrave[76] tant per la llengua com pels habitants i meacutes tard el gentilici de mallorquiacute perdent-se la unitat del gentilici catalagrave i la consciegravencia de colmiddotlectivitat sobretot a partir de la Guerra de Successioacute[2] Al comenccedilament delsegle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacioacute de la generalitzacioacute del gentilici catalagrave comuacute malgrat laregionalitzacioacute del gentilici al Principat i de les reticegravencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Paiacutes ValenciagraveAcadegravemicament es va superar la polegravemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (catalagrave) mentre que en lagravembit poliacuteticdeterminats sectors intenten (especialment des de la transicioacute democragravetica) de promoure la disgregacioacute[2] Aixograve no obstant segons elDiccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans catalagrave eacutes la persona natural dels Paiumlsos Catalans[77] Tanmateix lacondicioacute poliacutetica de catalans uacutenicament eacutes reconeguda oficialment en dos territoris
En la Comunitat Autogravenoma de Catalunya[78]
Article 7
1 Gaudeixen de la condicioacute poliacutetica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenenveiumlnatge administratiu a Catalunya Llurs drets poliacutetics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis aixiacutecom els que emigren i els seus descendents
Tambeacute eacutes reconegut el gentilici catalagrave en la Catalunya del Nord[79][80]
Parada de venda de llibres el Dia deSant Jordi a la Rambla de Catalunyabarcelonina
Patrimoni de la Humanitat
Temple de la Sagrada FamiacuteliaCultura catalana
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
El mot catalagrave-ana eacutes el gentilici de Catalunya Letimologia dambdoacutes mots eacutes incert i obert a interpretacions La teoria meacutesacceptada eacutes que fa referegravencia al terme castlagrave o catlagrave mot que guardaria relacioacute amb el governador dun castell en francegraves chastelaini chacirctelain en occitagrave chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals pronunciat castelagrave) en espanyol castellano Ambladdicioacute del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia que significaria terra de castells[18][19] Dacordamb aquesta teoria el terme castellagrave en seria homograveleg Una altra teoria suggereix que Catalunya proveacute de Gotholagravendia eacutes a dir laterra dels gots de fet els francs sovint anomenaven el territori catalagrave (o fins i tot la peniacutensula Ibegraverica) com a Gogravetia Altres teoriessuggereixen que proveacute dun miacutetic priacutencep alemany Otger Cataloacute o del mot laketani tribu que habitava les terres del que avui soacuten elVallegraves i el Barcelonegraves i que per influegravencia italiana va evolucionar a katelans i daquiacute a catalans[23]
La primera referegravencia documental del terme Catalunya apareix al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus una epopeiallatina que narra la Croada pisano-catalana de lany 1113-1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per larquebisbe de Niccedila Pere II iel comte Ramon Berenguer III de Barcelona Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona comlaquoDux Catalanensisraquo al seu territori com a laquoCatalaniaraquo i als seus homes com a laquoCatalanensesraquo Malgrat els diversos estudis esdesconeix encara letimologia de la paraula laquocatalagraveraquo i laquoCatalunyaraquo aixiacute com tampoc senteacuten perquegrave apareix primer en un documentpisagrave i no en la progravepia documentacioacute catalana
La Mitologia catalana eacutes el llegendari que sha explicat durant generacions aCatalunya o als Paiumlsos Catalans Es tracta dun conjunt dhistograveries de transmissioacute oralcentrades en personatges singulars o en explicar lexistegravencia de construccions iparticularitats locals Poden ser la transformacioacute de mites europeus similars o beacutetradicions progravepies Com a representacioacute cultural transcendeix els liacutemits fronterersactuals essent una manifestacioacute meacutes de la cultura catalana
Eminentment de transmissioacute oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultureslimiacutetrofes No obstant aixograve als Paiumlsos Catalans shi presenten una segraverie decaracteriacutestiques progravepies com els diferents personatges fruit de la diferenciacioacutecultural
Lorigen de la mitologia possiblement recolliacutes part de les creences preromanesintegrades en el paganisme romagrave eacutes el cas de les faies Els lars haurien derivat cap a les figures dels gnoms i follets les nimfesderivarien a moltes figures lligades a laigua com ara les aloges o beacute les driacuteades derivarien a esperits del bosc com ara les fades
La cristianitzacioacute de limperi Romagrave i especialment ledicte de Milagrave del 313 condemnarien pragravecticament aquestes manifestacions a laclandestinitat cultural no obstant aixograve la penetracioacute fou meacutes profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelamentque tingueacute larrianisme al regne visigot peninsular El sorgiment de lIslam i la conquesta de la peniacutensula Ibegraverica importagrave algunescreences i llegendes progravepies dels pobles semiacutetics i en generaren forccedila lligades als fets de locupacioacute sarraiumlna i la contesta militar delRegne Franc (p ex canccediloacute de Rotllan) tot i aixiacute el paganisme persistiacute amb forccedila a les agraverees rurals Els rituals magravegics les rondalles illegendes foren una forma dentendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres la histograveria i la moral entre les classessense instruccioacute
Lesgleacutesia catogravelica generagrave la seva progravepia mitologia al voltant de les figures de determinats sants Sant Narciacutes i la llegenda de lesmosques durant el setge de Girona del 1285 Sant Jordi i el drac[81] el suposat martiri de Santa Eulagravelia de Barcelona i fins i tot envida com sant Vicent Ferrer Tambeacute fou egravepoca de les epidegravemies de pesta negra i com a consequumlegravencia es desenvoluparen les danses dela mort o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles
A partir de la baixa edat mitjana els eacutessers mitologravegics foren considerats dimonis o beacute entitats relacionades amb la bruixeria iperseguits per lesgleacutesia catogravelica La inquisicioacute practicagrave muacuteltiples execucions puacutebliques i crema dobjectes per tal deradicar labruixeria Molta de la casuiacutestica fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i en lagravembit peninsular autors com elsreligiosos Martiacuten del Rio (Disquisiciones maacutegicas 1599) Fuentelapentildea (El ente dilucidado 1676) Benito Jeronimo Feijoo (Teatro
Mitologia catalana
Drac de Vilafranca del Penedegraves(sXV)
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
criacutetico universal segle XVIII) El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegagrave lescreences sobre bruixeria i els eacutessers fantagravestics als contes per fer por als nens ibandejada dels costums i creences generals[82]
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixenccedila i el modernisme se cercaren els referentsmitologravegics catalans i molts autors sinteressaren a cercar i documentar aquestscostums i rituals propis destacant-sen entre tots la figura de Joan Amades en la sevaobra gairebeacute enciclopegravedica recolliren moltes de les llegendes costums canccedilons irondalles Lesplendor medieval esdevingueacute un referent histograveric i cultural i peraquest motiu sinventariaren especialment els relats de legravepoca
La gastronomia de Catalunyaposseeix una gran tradicioacute culinagraveriaEls seus processos culinaris ja esdescriuen documentalment des delsegle XV Ofereix una gran varietatde productes tant del mar com de lamuntanya i lhorta Sent en algunes
ocasions caracteriacutestica la mescla de tots dos com eacutes el cas del mar i muntanya Lacuina catalana ha aportat tot un seguit de plats tiacutepics del paiacutes amb guisats de peixcom els suquets o la sarsuela lescudella (una espegravecie de bullit) la calccedilotada i lasalvitxada Eacutes tiacutepic de Catalunya el Pa amb tomagravequet que acompanya a molts plats de carn o embotits i amb el qual selaboren elsentrepans Les salses com lallioli i el romesco soacuten les salses meacutes caracteriacutestiques de la cuina catalana Eacutes destacable la riquesadembotits que selaboren a la comarca dOsona especialment el fuet de Vic Les butifarres de diverses composicions Quant a larebosteria soacuten famoses la crema catalana els panellets que selaboren especialment al novembre el Menjar blanc etc
Catalunya tambeacute es distingeix per la seva gran tradicioacute viniacutecola Les zones del Penedegraves Alella Priorat i el Segre soacuten gransproductores duna gran varietat de vins El meacutes conegut i exportat eacutes el cava del Penedegraves la produccioacute del qual lideren empresesfamiliars com Freixenet i Codorniacuteu
Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles aixiacute com de cuinainternacional Malgrat que Barcelona eacutes la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants els meacutes prestigiosos i distingits ambmeacutes estrelles Micheliacuten lany 2012 soacuten el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba a Sant Pol de Mar i El Celler de Can Roca aGirona[83] Altres referents gastronogravemics han estat El Bulli de Ferran Adriagrave que es trobava a Roses tancat el 30 de juliol de2011[84] i el restaurant Can Fabes de Santi Santamaria situat a Sant Celoni
Catalunya teacute una gran quantitat de mitjans de comunicacioacute tant en llengua catalana com castellana i fins i tot un gran nombre demitjans bilinguumles
La Televisioacute de Catalunya cadena puacuteblica de Catalunya que emet iacutentegrament en llengua catalana eacutes la principal televisioacute catalanaTeacute cinc canals TV3 Canal 33 324 Esport3 i el Canal Super3 TVC competeix en audiegravencies amb canals en castellagrave de grups decomunicacioacute espanyols principalment Radiotelevisioacuten Espantildeola Atresmedia i Mediaset Espantildea Comunicacioacuten Aquestes grupstenen la seu a Madrid perograve disposen de centres de produccioacute a Catalunya des don emeten alguns programes
La crema dobjectes durant el solsticidestiu eacutes un ritual habitual des detemps prehistograverics al Pirineu catalagrave(Haro de Les 2008)
Gastronomia
Llesques de pa amb tomagravequet
Mitjans de comunicacioacute
Televisioacute
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Altres televisions de menor audiegravencia encara que de presegravencia destacable soacuten 8 TV televisioacute privada del Grup Godoacute que emet encatalagrave Barccedila TV El Punt Avui TV i les televisions locals el major exponent de les quals eacutes Barcelona Televisioacute que tambeacute emetenen catalagrave
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes soacuten el Grup Godoacute i el Grup Zeta Cadascun dels grups teacute una granvarietat de capccedilaleres tant de diaris dinformacioacute general com esportiva i de revistes
Els dos principals diaris catalans dinformacioacute general soacuten El Perioacutedico de Catalunya (Grup Zeta) i La Vanguardia (Grup Godoacute) totsdos amb edicions en catalagrave i castellagrave Soacuten els dos periogravedics amb major tiratge i distribucioacute a Catalunya per davant de diaris encastellagrave dagravembit estatal com El Paiacutes o El Mundo que tambeacute tenen delegacions a Catalunya Tambeacute destaquen els diaris editatsnomeacutes en catalagrave El Punt Avui i Ara Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en catalagrave i dagravembit meacutes local Els meacutes destacats soacuten El9 Nou Segre Regioacute 7 Diari de Girona i el Diari de Tarragona
En lagravembit de la informacioacute esportiva destaquen Sport del Grup Zeta i El Mundo Deportivo (Grup Godoacute) Tots dos estan escritsiacutentegrament en castellagrave En llengua catalana destaca LEsportiu
La ragravedio amb major audiegravencia a Catalunya eacutes RAC 1 (Grup Godoacute) que emet iacutentegrament en catalagrave com la segona Catalunya Ragravediola ragravedio puacuteblica pertanyent a la Corporacioacute Catalana de Ragravedio i Televisioacute[85]
Catalunya eacutes seu de forts grups de comunicacioacute que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa ledicioacute de llibres irevistes i la produccioacute cinematogragravefica Els meacutes rellevants soacuten el Grup Godoacute el Grupo Planeta i el Grup Zeta Tambeacute soacuten moltdestacables especialment en lagravembit audiovisual les productores Gestmusic El Terrat Focus i Mediapro Tambeacute cal assenyalar laCorporacioacute Catalana de Mitjans Audiovisuals empresa puacuteblica de ladministracioacute autonogravemica catalana titular de Televisioacute deCatalunya i Catalunya Ragravedio entre altres mitjans
Catalunya eacutes un paiacutes amb gran tradicioacute esportiva especialment des de principis delsegle XX data en quegrave shi van fundar els grans clubs en tots els agravembits que enalguns casos van ser els primers dEspanya a fundar-se Els esports meacutes popularssoacuten el futbol el bagravesquet el tennis lhoquei i daltres Cal esmentar tambeacute laficioacute perlesquiacute i les nombroses estacions desquiacute situades als Pirineus catalans
Els clubs de futbol meacutes importants de Catalunya soacuten el Futbol Club Barcelona i elRCD Espanyol ambdoacutes de Barcelona que juguen a la primera divisioacute del futbolespanyol Actualment el Girona FC tambeacute juga a primera divisioacute Altres equipsimportants soacuten el Gimnagravestic de Tarragona el CF Reus Deportiu tots dos la segonadivisioacute El FCB ha guanyat 23 vegades el tiacutetol de campioacute de la Lliga Espanyola icinc vegades la Lliga de Campions a meacutes daltres tiacutetols importants Destaca laconsecucioacute en un mateix any (2009) dels sis tiacutetols possibles (Liga BBVACopa del Rei Lliga de Campions Supercopa dEspanyaSupercopa dEuropa i Mundial de Clubs de la FIFA per part del Barccedila va ser el primer equip de la histograveria a aconseguir-ho
Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals meacutes importants els Jocs Oliacutempics destiu i sent-ne luacutenicaseu espanyola a fer-ho el 1992 els Jocs Mediterranis de 1955 els campionats del moacuten datletisme i natacioacute i lEurobasket Catalunyava ser seu local per a la Copa del Moacuten de Futbol dEspanya el 1982 Shi celebren tambeacute el Gran Premio de Espantildea de Foacutermula 1 i el
Premsa
Ragravedio
Grups comunicatius i productores
Esports
Estadi Camp Nou
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeloacute aixiacute com el Ralmiddotli Costa Brava
Dotze federacions esportives catalanes soacuten oficialment reconegudes per les federacions internacionals Aquestes federacions comptenamb seleccions en catorze disciplines cap delles oliacutempica que participen a nivell internacional de manera oficial representantCatalunya Les catorze seleccions catalanes soacuten de futbol sala corfbol pitch amp putt futbol australiagrave fisicoculturisme taekwondotwirling kickboxing karate icestock raquetball cursa de muntanya esquiacute de muntanya i escalada
Histogravericament sha conegut com a seleccioacute o seleccions catalanes de futbol a lesformacions que han competit sota la jurisdiccioacute de la Federacioacute Catalana de Futbol(FCF) La seleccioacute catalana de futbol no estagrave reconeguda per la FIFA per loposicioacutede la Federacioacute Espanyola de Futbol[86] i del Consell Superior dEsports (CSD)[87] iper tant nomeacutes pot jugar partits amistosos a nivell internacional Tanmateix siacute quepot competir oficialment com a seleccioacute autonogravemica a les competicions de laFederacioacute Espanyola de Futbol que organitza normalment per a categories inferiorsLa seleccioacute absoluta masculina teacute com a seleccionador a Gerard Loacutepez des de 2013
El 22 de desembre del 2009 Catalunya sadjudicagrave el I Trofeu CatalunyaInternacional guanyant la seleccioacute argentina[88]
La recerca cientiacutefica i tecnologravegica ha estat un dels pilars del desenvolupament econogravemic i industrial de Catalunya Alguns delscientiacutefics meacutes cegravelebres de Catalunya soacuten Narciacutes Monturiol lastrogravenom Josep Comas i Solagrave el climatograveleg Eduard Fontseregrave elbioquiacutemic Joan Oroacute o el biograveleg Ramon Margalef En la recerca cientiacutefica econogravemica destaca Andreu Mas-Colell
Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econogravemiques per a potenciar les recerques cientiacutefiques itecnologravegiques Destaca en aquest cas el Consell Superior dInvestigacions Cientiacutefiques de Catalunya
1 Carme Forcadell presidenta del primer parlament amb majoria independentista (httpwwwvilawebcatnoticiescarme-forcadell-presidenta-del-primer-parlament-amb-majoria-independentista) Vilaweb 26102015
2 laquoCatalunya (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016436xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana
3 laquoEl Parlament declara la Repuacuteblica i posa en marxa el Proceacutes Constituent (httpswwwaracatpoliticaDIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574html)raquo (en ca) Aracat
4 laquoCatalan parliament declares independence from Spain (httpwwwbbccouknewsworld-europe-41780116)raquo BBC27-10-2017 [Consulta 27 octubre 2017]
5 ABADAL I DE VINYALS Ramon Catalunya caroliacutengia Institut dEstudis Catalans 1926-556 Cataluntildea (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_4Catalunya_CataluC3B1ahtmls13) 6
Historia MSN Encarta en espantildeol [Consulta 27 de setembre de 2009]7 Catalonia (httpencartamsncomencyclopedia_761556976Cataloniahtml) MSN Encarta Data dacceacutes 22 de
novembre 20088 COLL I ALENTORN Miquel Histograveria Publicacions de lAbadia de Montserrat 1992 ISBN 978-84-321-1882-19 Ezequiel Gort Juanpere La reconquesta de Siurana segons la llegenda (httpwwwcornudellawebcomsiuranallege
ndeshtm)10 HERNAgraveNDEZ CARDONA Francesc Xavier Histograveria militar de Catalunya Vol III La defensa de la terra Rafael Dalmau
2003 ISBN 84-232-0664-511 (francegraves) Text complet del Tractat dels Pirineus (httpwwwsmaediplomatiegouvfrchoiseulressourcepdfD165900
01pdf) transcripcioacute dels arxius nacionals de Franccedila (en PDF)12 laquoPreagravembul (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatutpreambulhtm)raquo Estatut dautonomia de Catalunya 2006
Generalitat de Catalunya [Consulta 30 octubre 2013]
Seleccioacute catalana de futbol
Equip inicial al partit Catalunya-Nigegraveria de gener de 2013
Ciegravencia i tecnologia
Referegravencies
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
13 Preagravembul de lEstatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatutpreambulhtm)14 laquoCatalonia seeks to raise euro11bn in fresh debt (httpwwwftcomcmss087a809f4-2d68-11e0-8f53-00144feab49aht
mlaxzz2JydaeTJp)raquo (en anglegraves) Financial Times 31-01-2011 [Consulta 4 febrer 2013]15 Article 10 de lEstatut de Catalunya16 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2013 (httpwwwidescatcatcatidescatpublicacionscatalegpdfdocseulp
2013pdf) pg 28 Coneixement de llenguumles 201317 laquoUsos linguumliacutestics Llengua inicial didentificacioacute i habitual (httpwwwidescatcatdequaviDequaviTC=444ampV0=15amp
V1=2)raquo Anuari estadiacutestic de Catalunya Idescat 2008 [Consulta 12 juliol 2009]18 La formacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacathistoriahistoria2htm)19 Curiositats sobre Catalunya i el catalagrave (httpnenigaleoncomaficiones1345631html)20 Etimologiacutea de Cataluntildea (httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=1342520amporden=0)21 laquoEtimologia de Catalunya (httpblogssapienscatsocialsenxarxa20120326etimologia-de-catalunya)raquo (en catalagrave)
sagravepienscat 26-03-2012 [Consulta 15 juliol 2017]22 COLL I ALENTORN Miquel Textos i Estudis de Cultura Catalana Histograveria (httpbooksgooglecatbooksid=nrGpXHsfL
3UCamphl=ca) Barcelona CurialAbadia de Montserrat 1992 p 185 ISBN 8478262997 [Consulta 12 abril 2010]23 El Misteri de la Paraula Cathalunya (httpwwwhistocatcatpdftalaiotic_1pdf)24 Fontana (2004 20)25 Sesma 2000 pagraveg 1426 Sesma 2000 pagraveg 6027 Sesma 2000 pagraveg 6228 Hinojosa 2006 pp 268-269
laquo El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II que con gran habilidad transformoacute la unioacuten dinagravesticaen una federacioacuten de Estados todaviacutea imperfecta pero de gran efectividad sobre todo cara a laproyeccioacuten mediterraacutenea de la Corona utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estadodelimitando las fronteras entre ellos y dotaacutendolos de administraciones y gobiernos similares aunqueconservando sus particularidades fiscales monetarias o judiciales Como sentildealoacute E Sarasa (LaCorona de Aragoacuten en la Edad Media Zaragoza 2001) la dualidad monarquiacutea comuacuten y diversidadterritorial parece que fue la clave del eacutexito de la Corona de Aragoacuten como realidad histoacuterica al margende las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragoneacutes Confederacioacutencatalano-aragonesa Condes-Reyes etc) En tiempos de Jaime II Corona de Aragoacuten (CoronaAragonie) era la denominacioacuten habitual para el dominio real La monarquiacutea cohesionariacutea la actuacioacutenexterior de los tres Estados cuyos objetivos eran similares pero siempre tratando de equilibrar lasfuerzas centrales y las perifeacutericas de modo que para fortalecer el conjunto Jaime II promovioacute en laCortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unioacuten proclamando la indivisibilidd de los tres Estadosque integraban la Corona de Aragoacuten y en el juramento real se introdujo la foacutermula de manteneriacutentegra y unida la Corona En definitiva La Corona de Aragoacuten era la Corona del rey No olvidemospor lo demaacutes que la Corona de Aragoacuten no fue soacutelo una construccioacuten poliacutetica sinoacute tambieacuten unapotencia mercantil mariacutetima y cultural de primer orden en el Mediterraacuteneo cuyo eacutexito se basoacute en elpapel de la monarquiacutea como institucioacuten indiscutible y aglutinadora posicioacuten que se afirmoacute en eltraacutensito de los siglos XIII y XIV precisamenet durante el reinado del rey Justo
raquomdash Hinojosa Montalvo Joseacute Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten pp 268-269
29 Cfr laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-1412)raquo (httpwwwseacexesSpanishPublicaciones126corona_aragon_08_03_expanpdf) en Ernest Belenguer Felipe V Gariacuten Llombart yCarmen Morte Garciacutea La Corona de Aragoacuten El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII -XVIII) Sociedad Estatal para la Accioacuten Cultural Exterior (SEACEX) Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura deEspantildea - Lunwerg 2006 ISBN 84-9785-261-3
laquo Entre los siglos XII y XIV la documentacioacuten poco habla de Corona de Aragoacuten y maacutes del CasaldAragoacute si bien la expresioacuten de Corona de Aragoacuten ya se observa con Jaime el Justo prevaleciendoasiacute el tiacutetulo jeraacuterquico del reino por delante del de condado y principado
raquomdash Belenguer Gariacuten Llombart y Carmen Morte laquoLa expansioacuten el Casal dAragoacute (1213-1412) Lexpansioacute el Casal dAragoacute (1213-
1412)raquo op cit 2006
30 ALBERTIacute Elisenda Dames reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval (httpwwwalbertieditorcatfichaphpid_producto=5874) Albertiacute Editor 2007 p 150-152
31 ALBAREDA SALVADOacute Joaquim La Guerra de Successioacute dEspanya 2010 ISBN 978-84-9892-060-432 PRUNA Gerard laquoPuigdemont posa en pausa la DUI per obrir una uacuteltima porta al diagraveleg (httpwwwaracatpoliticaco
mpareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673html)raquo Ara 11-10-2017[Consulta 11 octubre 2017]
33 REDACCIOacute laquoProclamada la Repuacuteblica Catalana (httpswwwvilawebcatnoticiesproclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament)raquo Vilaweb 27-10-2017
34 Quin tipus de territori tenim (httpwww15gencatnetpres_catalunya_dadesAppPHPcatterritorihtmterritori)35 El Relleu (httpwwwgreccatcgibinheccl2pgmUSUARI=ampSESSIO=ampPGMORI=ampNDCHEC=0224004) Grup
Enciclopegravedia Catalana [Data de consulta 26 de desembre 2007]36 Jordi Sacasas i Lluiacutes Geografiacutea de Catalunya Publicacions LAbadia de Montserrat ISBN 978-84-8415-915-5
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
37 laquoCatalunya El clima i la hidrografia (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0016439xml)raquo LEnciclopegravediacatBarcelona Grup Enciclopegravedia Catalana
38 Catalunya (httpesencartamsncomencyclopedia_761556976_1____4Catalunya_CataluC3B1ahtmls4)MSN Encarta Data dacceacutes 26 de novembre 2008
39 laquoBiodiversitat a Catalunya (httpwwwgencatcatmediambpublicacionsmonografiesbd_conservaciobd_catalunya_ca_basicpdf)raquo web Generalitat de Catalunya [Consulta 6 desembre 2014]
40 De les institucions (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_2htm) Estatut dAutonomia de Catalunya 200641 Siacutembols de Catalunya (httpwwwgencatnetgeneralitatcatestatuttitol_preliminarhtma8)42 Els Siacutembols Nacionals (httpwwwgencatcatcatalunyacatsimbolshtm) Generalitat de Catalunya43 Actualitzacioacute IDESCAT 2015 (httpwwwidescatcat)44 Facts and Figures (httpwwwcidemcomcataloniaenaboutfactsindexjsp)45 IDESCAT (httpwwwidescatnetdequaviTC=444ampV0=1ampV1=1)46 Moviment Natural Fecunditat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=917ampALLINF
O=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)47 Moviment natural Mortalitat (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=914ampV4=918ampALLINFO
=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)48 Estructura per edats envelliment i dependegravencia Segraverie temporal (httpwwwidescatnetterritBasicTerrTC=5ampV0=3
ampV1=3ampV3=914ampV4=915ampALLINFO=TRUEampPARENT=1ampCTX=B)49 La poblacioacute de Catalunya (httpwwwgencatcatcatalunyacatpoblaciohtm)50 Ajuntament de Barcelona La poblacioacute estrangera a Barcelona gener 2008 (httpwwwbcncatestadisticacataladad
esinfpobestindexhtm)51 laquoFitxa de llengua a Languages of the World (httpwwwethnologuecomshow_languageaspcode=cat)raquo52 S Alonso A Loacutepez P Lumbreras APeacuterez Apoacutestrofe Lengua y Literatura Bachillerato p14-15 Casals 2004
842182925453 Limorti Ester Artur Quintana El Carxe Recull de literatura popular valenciana de Muacutercia Alacant Institut de
Cultura Juan Gil-Albert 1998 847784315554 Declaracioacute sobre la denominacioacute de la llengua catalana (httpwww2iecatnetgcViewPageactionsiteNodeId=941amp
languageId=1ampcontentId=4483)55 laquoPosicioacute de lAcadegravemia Valenciana de la llengua enfront de la denominacioacute de Valenciagrave (httpwwwavlgvaesvaac
ords-AVLmain03documentNOMENTITATpdf)raquo (PDF) [Consulta 9 agost 2012]56 FERRAN I BALTRONS Francesc laquoLa relacioacute entre el catalagrave i loccitagraveraquo A Actes del catorzegrave Colmiddotloqui internacional de
llengua i literatura (httpsbooksgoogleesbooksid=fEZ3XKkinDwCamppg=PA93ampdq=catalC3A0+occitC3A0+llengues+properesamphl=caampsa=Xampei=lIIOVcfXBszeUfK4g7ACampved=0CCMQ6AEwAQv=onepageampq=catalC3A020occitC3A020llengues20properesampf=false) vol3 LAbadia de Montserrat 2010 p 92-93ISBN 8498832489
57 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 201358 Poblacioacute segons llengua inicial Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=31
62ampv4=3163ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 Institut dEstadiacutesticade Catalunya (Idescat)
59 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3171ampv4=3173ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
60 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatterritbasicterrtc=5ampv0=3ampv1=3ampv3=3191ampv4=3192ampallinfo=trueampparent=25ampctx=b) Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
61 Enquesta dusos linguumliacutestics de la poblacioacute 2008 (httpwww20gencatcatdocsllengcatdocumentsdades_territori_poblacioaltresarxiuseulp2008pdf) cap 8 La Vall dAran
62 laquoEl catalagrave meacutes atractiu (httpwwwavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat391204-el-catala-mes-atractiuhtml)raquoAvui 01-04-2011 [Consulta 1 abril 2011]
63 Anna Cabreacute Immigracioacute i estat del benestar (httpwwwceduabcatpublicacionsPapersPDFText183pdf)64 As Estadiacutestica sobre els usos linguumliacutestics a Catalunya 2008 (httpwwwidescatcatterritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1
=3ampV3=3313ampV4=3314ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=BVs)65 Cens linguumliacutestic 2007 (httpwww20gencatcatportalsiteLlengcatmenuitemb318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a
0vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRDampvgnextfmt=default)
66 Poblacioacute segons llengua habitual Catalunya 2013 pagraveg 4967 Enquesta dusos linguumliacutestics 2008 pagraveg 4468 Poblacioacute segons llengua didentificacioacute Dades enllaccedilades 2003-2008 Catalunya Any 2008 (httpwwwidescatcatt
erritBasicTerrTC=5ampV0=3ampV1=3ampV3=3319ampV4=3320ampALLINFO=TRUEampPARENT=25ampCTX=B) InstitutdEstadiacutestica de Catalunya (Idescat)
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Portal de Catalunya
ALBERTIacute I CASAS Elisenda Dames Reines abadesses 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval AlbertiacuteEditor 2007 ISBN 978-84-7246-085-0SESMA MUNtildeOZ Joseacute Angel La Corona de Aragoacuten Una introduccioacuten criacutetica Zaragoza Caja de la Inmaculada 2000(Coleccioacuten Mariano de Pano y Ruata - Dir Guillermo Fataacutes Cabeza) ISBN 84-95306-80-8HINOJOSA MONTALVO Joseacute laquoJaime II y las institucionesraquo A Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragoacuten EditorialNEREA 2006 ISBN 8489569991
Llista de noms llatins de poblacions catalanesCatalunya Nord
69 El catalagrave perd pes com a llengua habitual per la immigracioacute] El Paiacutes 30 de juny de 200970 C3 B3 + a + BCNpdf La Segona Generacioacute a Barcelona Un Estudi Longitudinal (httpwwwcidoborgescontent
download951296862fileWP+2aGeneraci) dAlejandro Portes (Universitat de Princenton) Rosa Aparicio(Universitat Pontifiacutecia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
71 Tiacutetol preliminar de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006 (httpwwwgencatcatgeneralitatcasestatuttitol_preliminarhtm)
72 Catalunya diu adeacuteu a les corrides de toros (httpwwwcronicacatnoticiaCatalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros)
73 Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012 (httpavuielpuntcatnoticiaarticle3-politica17-politica200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012html)
74 Siacutembols nacionals de Catalunya - La festa (httpwebarchiveorgwebhttpwwwgencatcatcatalunyacassimbolshtmseccio3)
75 Diccionari CA-VA-BA dAlcover-Moll (httpdcvbiecatnet)
catalagrave3b) m i f Que parla dita llengua com a vernacla Catalans de Mallorca o de Valegravencia els mallorquins ovalencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya
76 laquoValenciagrave (httpwwwenciclopediacatEC-GEC-0216660xml)raquo LEnciclopegravediacat Barcelona Grup EnciclopegravediaCatalana [Consulta 16 setembre 2010]
77 laquoDefinicioacute de Catalagrave al Diccionari de lIEC (httpdlcieccatresultsasptxtEntrada=catalE0ampoperEntrada=0)raquo78 Estatut dAutonomia de Catalunya (httpwwwgencatcatgeneralitatcatestatut)79 Histograveric de la Ciutat - Perpinyagrave (httpwwwperpignantourismecomcadecouvrirhistoric-ciutat)80 Perpinyagrave Capital de la Cultura Catalana 2008 (httpwwwmairie-perpignanfrsitesdefaultfilesfichierspdfperpignan
-capital-catalane-mythe-a-la-realitepdf) (francegraves)81 El Llibre dels Feits (SXIII) relata aquest fet durant lassalt final a Ciutat de MallorcaE segons que els sarraiumlns nos
contaren deiumlen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e accedilograve deu esser nostracreenccedila que fos sent Jordi car en hestograveries trobam que en altres batalles lhan vist de cristians e de sarraiumlnsmoltes vegades
82 Duendes Guia de los seres maacutegicos de Espantildea Jesuacutes Callejo Ricardo Sanchez Ed EDAF (5a Ed) 1994 ISBN 84-7640-875-7
83 Cita web|tiacutetol=Restaurants a Catalunya|url=httpviajesviamichelineswebbuscar-restauranteespana-cataluna7Cdata=21 de setembre de 2012|obra=Guia Micheliacuten
84 cita notiacutecia|tiacutetol=El Bulli tanca avui|url=httpwwwlavanguardiacomocio2011073054192796806el-bulli-cierra-hoyhtml7Cobra=La Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataacceacutes=21 de setembre de 2012
85 laquoEl matiacute de Catalunya Ragravedio bate su reacutecord (httpwwwelperiodicocomesnoticiasteleegm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368)raquo El Perioacutedico 02-07-2015 [Consulta 25setembre 2015]
86 laquoLa Federacioacuten Espantildeola de Fuacutetbol aprueba el Catalunya-Argentina para el proacuteximo 24 de mayo (httpwebarchiveorgweb20080402120226httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html)raquo Arxivat de loriginal (httpwwwlavanguardiaeslv24h2008022853441106554html) el 2 dabril de 2008
87 laquoLas autonoacutemicas no podriacutean participar nunca en un deporte oliacutempico (httpwwwabceshemerotecahistorico-03-06-2004abcNacionallas-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090html)raquoABC 03-06-2004
88 Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional (httpwwweuropapresscatesportsnoticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802html) EuropaPresscat
Bibliografia
Vegeu tambeacute
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
Fauna de CatalunyaVegetacioacute de Catalunya
Generalitat de CatalunyaInstitut dEstadiacutestica de CatalunyaAtles Nacional de Catalunya
Obtingut de laquohttpscawikipediaorgwindexphptitle=Catalunyaampoldid=19367236raquo
La pagravegina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2017 a les 0835
El text estagrave disponible sota la Llicegravencia de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual es poden aplicar termesaddicionals Vegeu les Condicions duacutes Wikipediareg (Viquipegravediatrade) eacutes una marca registrada de Wikimedia FoundationInc
Enllaccedilos externs
