a càrrec de Daniel MasaguéAlcalde de Torredembarra

CONFERÈNCIA DE L’ESTAT DE TORREDEMBARRA

5

Il·lustríssims senyors, autoritats, senyores i senyors, benvin-

guts i moltes gràcies per la seva assistència.

L’acte que avui es convoca, acte habitual en altres ciutats dins

i fora de Catalunya, és una expressió de la responsabilitat pú-

blica i de la transparència, valors que la nostra democràcia

ha d’enaltir sempre, i més que mai en moments de crisi. Va-

lors, responsabilitat i transparència, que inspiren la gestió

diària del nostre ajuntament i del seu alcalde i amb els quals

volem comprometre’ns fins al grau màxim d’exemplaritat.

Per això, els anticipo ja que aquest acte neix amb la

vocació de continuïtat. Almenys mentre jo mantin-

gui l’honor i la responsabilitat de seguir sent el seu al-

calde i vostès l’interès i la paciència d’escoltar-me.

Comencem.

6

7

L’Any 2007 em presentava per primera vegada a les elecci-

ons municipals. Una de les meves principals motivacions

era contribuir a millorar Torredembarra, pensar quina era

la Torre que volíem per a als propers 50 anys. Crèiem, i de

fet encara ho penso, que calia posar fre a un creixement de-

sorbitat i que havia arribat el moment de fer les coses més

bé, de gestionar amb criteri i prudència els nostres recursos,

de deixar d’endeutar la ciutat hipotecant el seu futur.

A diferència dels meus predecessors, vaig tenir el repte d’esdevenir

alcalde de Torredembarra quan la crisi econòmica ja era una realitat

i castigava durament les finances dels ajuntaments, les institucions

més malparades per culpa d’aquest context.

Els dos darrers anys de govern que portem acumulats han estat

caracteritzats per un entorn econòmic insòlitament advers que ha

posat a prova les finances dels municipis de tot el país, evidenci-

ant també la inviabilitat financera de centenars, de milers d’ajunta-

ments de tot l’Estat.

Ens trobem en un marc generalitzat de dràstica caiguda en la

recaptació dels impostos i taxes pròpies com ara l’ICIO, impost

de construcció i obres, de retallada en les recepcions de transferèn-

cies i subvencions i de dificultats i retards en els cobraments, i amb

urgència per desplegar els serveis, uns serveis que la ciutadania lò-

gicament reclama sense admetre excuses o demores. L’Ajuntament

de Torredembarra, compaginat amb els serveis per la ciutadania,

pot estar legítimament orgullós de l’equilibri dels seus comptes.

8

Molta gent encara no entén que quadrar els comptes no és un exer-

cici acadèmic, ni una intranscendent tasca administrativa. Aquells

responsables polítics que van menysprear la gestió dels diners

aliens i que van creure que la política podia estar any rere any per

sobre del sentit comú, de l’austeritat o, fins i tot, de les normes es-

sencials de comptabilitat, avui tenen seriosos problemes. I encara

pitjor, els tenen els seus administrats, els haguessin votat o no.

L’administració local és la gran derrotada en les reformes successi-

ves de l’administració de l’Estat. En efecte, l’Estat central i les Comu-

nitats Autònomes, sota un aparent clima de tensió, han augmentat

en els últims anys la cistella d’impostos i pactat el seu repartiment,

congelant el finançament dels ajuntaments, alhora que, per la via

dels fets, se’ls feia responsables de més i més competències: Reforç

de la seguretat, prestacions socials, complements educatius, etc.

Aquesta situació ha posat un gran nombre d’hisendes locals contra

les cordes, i no poques localitats veïnes a la vora de la suspensió de

pagaments. El nostre Ajuntament, permetin-me que ho digui amb

orgull, no ha recorregut al pla d’ajust del ministre Montoro al cos-

tat de centenars d’ajuntaments catalans, ni ha necessitat improvisar

un pla de xoc per compensar l’escletxa entre ingressos i despeses.

Podem dir ben clar que els impostos i taxes no han pujat, i farem

tot el possible perquè no pugin; que els serveis es mantindran amb

l’ajuda i corresponsabilitat dels usuaris en alguns casos, com el de

l’escola bressol municipal, i que els proveïdors seguiran cobrant en

els terminis estipulats per la llei.

9

El meu objectiu, com a responsable dels recursos públics, és que

la reducció del pressupost de despeses, provocat per uns ingressos

deprimits com a conseqüència de la caiguda d’activitat, no es vegi

associat amb una reducció de la qualitat o freqüència dels serveis

que hem de prestar als ciutadans, 7 dies a la setmana, 24 hores al

dia. Crec que, raonablement, ho estem aconseguint. Podem do-

nar-li la importància que vulguem, però els asseguro que una im-

mensa majoria dels ajuntaments espanyols enveja la nostra capa-

citat de reacció.

El consistori està assumint els ajustaments, retallades i estalvis en

la mesura del que és possible, perquè el torrenc noti tan poc com

es pugui els efectes de la crisi. Això seria impensable sense l’abne-

gada tasca, la responsabilitat i el sacrifici personal dels treballadors

de l’Ajuntament, als qui cal agrair haver sabut estar a l’alçada de les

circumstàncies, redoblant el seu esforç mentre acceptaven rebaixes

en els seus sous. Gràcies, de veritat, a tots vosaltres.

Fa dos anys el partit més votat en les passades Eleccions Municipals

de 2011, CiU, assolia un acord estable de govern amb el Partit Popu-

lar i amb el GIT. Tot i que no sempre és fàcil conciliar els legítims in-

teressos de cada formació i les seves respectives visions polítiques,

és de justícia reconèixer l’actitud i responsabilitat de tots dos, si-

tuant per sobre els interessos de Torredembarra, així com agrair

la seva contribució a les tasques de govern , agraïment que vull fer

avui als seus caps de llista, Jose Oviedo, del Partit Popular, i, Ignasi

Duran, del Grup d’Independents per Torredembarra.

10

A tots plegats ens ha tocat, per tant, racionalitzar, estrènyer el nostre

cinturó cada any, i no poder fer de manera directa grans inversi-

ons per a Torredembarra. Ara bé, hem sabut negociar i ser capaços

d’obtenir un nou contracte de l’aigua que ens atorga 17 milions

d’euros entre inversions i millores per al municipi. I d’això se’n diu

saber gestionar bé en un context advers i de crisi. El resultat ja l’hem

pogut veure: hem estat, gairebé, el municipi que ha generat i gene-

ra més obra civil, gràcies a una excel·lent gestió.

Hem prioritzat el dia a dia, aixecar la persiana de la vila cada matí i

assegurar els serveis que el torrenc necessita. Aquesta conferència

no vull que es converteixi en una llista de deures fets, però perme-

tin-me que recordi que el nostre consistori és puntual en el mo-

ment de pagar als nostres treballadors i proveïdors, i no només no

hem hagut d’acomiadat ningú sinó que, a banda de mantenir la

plantilla de personal, ens hem pogut permetre donar feina a nova

gent en àrees tan importants com ara Serveis Socials.

Cada dia aixequem la persiana dels nostres serveis. Alguns coneguts

pel ciutadà, d’altres que sovint passen desapercebuts. Som un ajun-

tament obert 24 hores al dia. Els 7 dies a la setmana. Just quan els

més matiners s’aixequen, a les 6 de la matinada, des de la Regidoria

de Serveis es posa en marxa la neteja viària, per poder comptar amb

uns carrers i places nets. L’espai públic és de tots i ens hem d’assegu-

rar que estigui en les millors condicions possibles. A quarts de 9, dues

hores més tard, les nostres escoles i instituts obren les portes amb

l’aixopluc i el suport de la Regidoria d’Ensenyament, que ens permet

comptar amb una gran escola de música per a la canalla, amb la nova

Oficina municipal d’Escolarització o amb el Punt Òmnia.

11

Menció a part mereix la Brigada de Serveis, que ha assumit ara obres

que abans eren subcontractades. Cada dia, des de les 7 del matí són

els garants dels nostres carrers, els que arreglen les bombetes, mi-

lloren voreres, cuiden els nostres parcs públics i els jardins de tot-

hom. Són els mecànics, jardiners, paletes i lampistes de tots nosal-

tres. Cada dia des de la Regidoria de Platges se’ns assegura unes

platges preparades per a rebre visitants, amb 3 banderes blaves i un

dels millors patrimonis de casa nostra. Així com des de la Regidoria

de Medi Ambient, que manté els Muntanyans com una reserva na-

tural respectada arreu del país. O el regidor responsable del Patronat

de Turisme, que ha sabut convertir la marca Torredembarra en si-

nònim de gastronomia i turisme familiar de qualitat.

Des de la Regidoria d’Esports ens assegurem que la nostra canalla,

quan surti de l’escola, es trobi amb unes instal·lacions esportives de

qualitat, que funcionen. Una piscina amb cursos per a tothom, des

dels més grans als més petits i un poliesportiu cuidat, al servei de

vosaltres. Un camp de futbol que s’omple de vida cada tarda i una

platja que ja és referent esportiu nacional. Des del Patronat de Cul-

tura, el seu regidor treballa per millorar les nostres festes, buscant

la manera de programar concerts, exposicions, cicles i xerrades de

qualitat, al nivell de la vila. A la regidoria de la Biblioteca comptem

amb un espai referent i amb grans professionals. La Regidoria de

Benestar Social, trucant cada matí als més grans amb el servei Bon

Dia, el SIAC, la dinamització laboral, el Capicua o preocupant-nos

d’aquells i, sobretot, aquelles, que demanen ajuda. Just quan cau

el sol, la feina no para. Des de la Regidoria de Governació, la nostra

Policia Local segueix al carrer, protegint. Prevenint. Vigilant. Tant

hi fa el dia de la setmana o l’hora. Gràcies a Governació i els nostres

12

policies, els torrencs i torrenques podem passejar per una vila se-

gura, amb uns índexs de delinqüència baixos i amb la certesa que

la Torre és un poble protegit i que comptarà aviat amb una nova

comissaria que ens permetrà ser encara més eficients.

Ells hi són i hi seran, com ara la Regidora d’Hisenda, espai transver-

sal que dóna suport i ajuda a totes les altres.

Una ràdio oberta a associacions i entitats i la Regidoria de Partici-

pació Ciutadana ens acosten l’opinió de la ciutadania i ens permet

governar coneixent què pensen els nostres veïns i veïnes. Gràcies a

la Regidoria de Joventut i el Punt d’Informació Juvenil, programem

activitats per als més petits i joves i comptem amb cultura, oci i lleu-

re per als qui són el futur de Torredembarra. I amb la creació de la

nova Regidoria d’Actes posem ordre i treballem perquè les activitats

d’aquesta vila no se solapin i les podem gaudir tots plegats.

I quan la gran majoria ja ens n’anem a dormir, arriba el torn de la

recollida de brossa, símbol que tots els serveis són a punt per tornar

a començar, per tornar a obrir la persiana.

Torredembarra és oberta les 24 hores del dia. Una gran casa que la

formen més de 15.000 habitants amb uns serveis que ens fan més

fàcil la nostra vida. Més de 250 treballadors que fan que la maquinà-

ria rutlli, que la persiana s’aixequi cada dia. Des del castell, de cara al

ciutadà. És gràcies a tota aquesta gent que la casa que tots compar-

tim, Torredembarra, rutlla, arriba a final de mes i s’aixeca cada dia

amb la voluntat de seguir treballant en un projecte comú.

Per poder assumir-ho, per poder assegurar tots aquests serveis no

hi ha solucions màgiques. Treball, esforç i dedicació. Entendre que

els actes i els serveis han de ser per a les persones, com hem fet amb

13

la Festa del Bull, que era un acte tancat per a només 200 persones i

amb un cost de 42.000 euros,i ara ha esdevingut una festa oberta, un

reclam turístic i ens costa gairebé cinc vegades menys: 8.000 euros.

I n’hem d’estar més que satisfets d’això. Els esforços de gestió del

consistori ens han permès obtenir els primers fruits i cal felicitar

a tot el govern per aquest fet. Hem estat capaços, aquest 2012, de

pagar un milió d’euros per un error del passat, a una promotora vin-

culada a una regidora i que aquest alcalde es va trobar just accedir

al càrrec. I ho hem pogut fer gràcies al fet de tenir més d’un milió

d’euros de romanent positiu. Malauradament, no hem pogut desti-

nar aquests diners al que realment voldríem: inversions per millo-

rar la Torre a partir de plans d’ocupació, i hem hagut de pagar fac-

tures, herències un cop més del passat. A alguns no els agrada pas

escoltar la paraula herències. Potser seria millor dir errors del passat

que ens han hipotecat, i molt. Entre d’altres, equipaments com un

Teatre Auditori mal gestionat i amb desviacions del 47%. Nosaltres

ho hem hagut de resoldre i rescindir-lo i pensar el que els altres

no havien fet: un projecte per al futur d’aquest teatre. O un Carrer

Nou mal acabat i amb massa errors. Ara bé, és la nostra obligació fer

un pas endavant i assumir la finalització de l’obra. Perquè hem de

ser responsables i intentar, en la mesura del que sigui possible, no

seguir perdent diners i subvencions. Ara bé, amb un nou projecte,

que toqui de peus a terra i ens permeti comptar amb un espai poli-

valent. Una proposta que, per cert, ja defensava al 2007 a l’oposició.

I en això estem treballant: en poder comptar amb un teatre que

ens ofereixi diverses possibilitats, com ara un cinema urbà.

I aquests errors ens hipotequen. I repeteixo, malgrat tot, hem es-

tat capaços d’aconseguir una situació econòmica envejable si mi-

14

rem la situació del país. Tot just fa dos anys, en campanya electoral,

alguns volien posar la por al cos dels ciutadans i ciutadanes sobre

la tresoreria municipal. Ara, just a mig mandat, tots reconeixen una

gestió acurada, que permet comptar amb benefici a finals de 2012

i que ens permet estabilitat i credibilitat per als ciutadans, empre-

ses i institucions del territori. I ara i aquí us puc assegurar que tre-

ballarem per tornar a tenir benefici econòmic aquest 2013. No en

tinguin cap dubte.

M’agradaria insistir en dos avenços dels que estic particularment

orgullós: Superàvit públic, és a dir benefici en la gestió, i reducció

de deute. Repagar deute es tradueix en exactament el contrari que

augmentar-lo. En el nostre cas, l’any que vé pagarem menys des-

peses financeres. Polítics d’esquerres i de dretes hauríem de con-

venir en que si hi ha una despesa poc social, aquesta és la despesa

financera: els diners que paguem als banquers. Si aconseguim no

només no augmentar el deute -que en el context de l’administració

pública és ja heroic-, sinó reduir-lo, l’any que vé destinarem a polí-

tica social el que abans anava a remunerar la banca. Torredembarra

ha d’estar molt orgullosa d’anar en contra del 99% del sector públic

del país que no han aconseguit autofinançar-se malgrat els esfor-

ços realitzats. Nosaltres tornarem a presentar uns comptes sane-

jats i continuarem tornant els diners a la banca fins no deure’ls res.

Perquè aquesta és la millor garantia que no pujarem els impostos,

que podrem mantenir els serveis i els llocs de treball, que marcarem

des de Torredembarra les nostres prioritats. En altres paraules, que

seguirem sent independents.

Això significa que ara estem pagant les grans inversions del pas-

15

sat. Per primera vegada tornem el deute dels anys 90, de més de

20 milions d’euros. I repeteixo: el paguem ara, vint anys després

d’endeutar-nos estem pagant la Torredembarra del passat.

Tot just el 2008, aquesta era una prioritat: gestionar amb criteri, fer

entendre que s’havia acabat l’època de les grans inversions i que

calia recuperar els orígens, treballar de valent. En els darrers 5 anys

com alcalde de Torredembarra he actuat entenent que jo era el mà-

xim responsable, i ho sóc, de la nostra gestió municipal. L’honor

de ser batlle obliga a ser-hi cada dia, cada tarda, 24 hores, 7 dies a

la setmana. Renunciant a moltes coses a nivell particular, és cert,

però supervisant obres de nit quan tocava i sent al costat de la gent

i les entitats quan ens ho han demanat.

He entès que, malauradament, la política implicava polèmica, i he

après que, per a alguns, tot s’hi val. Hem hagut de conviure amb

partits que confonen el debat de les idees amb els jutjats, i que pre-

tenen criminalitzar la política torrenca. Persones que han interpo-

sat querelles fruit de la impotència i que han cregut en el discurs

de la por, de generar el dubte permanent a la societat. Hem viscut

plens en què el ridícul ha estat a l’ordre del dia i malgrat això prefe-

reixen seguir sense col·laborar i aportar cap alternativa de govern.

Per primer cop en molts anys comptem amb un govern estable, que

governa i pren decisions. Tres partits amb un programa de govern

conjunt. De fet, les úniques tres formacions que van tenir volun-

tat de posar-se d’acord i fer un pas endavant, deixant les reivindi-

cacions i arromangant-se, posant-se a la feina. D’altres, però, han

preferit seguir amb les querelles, les denúncies, els cartells i les sa-

16

marretes. Per sort, però, nosaltres hem sabut no sortir del camí, no

caure en les provocacions i esdevenir la centralitat política, aquells

capaços de governar i convertir el malgastar en racionalitat.

No és pas senzill provar de fer política amb aquells que van als jut-

jats cada dos per tres i qüestionen un sou d’alcalde que van aprovar

i establir quan governaven. I, segurament, des del govern no hem

fet algunes coses bé, és cert. Però és el que passa quan un treba-

lla des de la passió, amb la màxima dedicació. No podem deixar

que els plens es converteixin en un espai d’espectacle, on alguns

regidors d’ERC i PSC busquin la promoció personal i provoquin a

l’equip de govern per trencar-lo, sense ser conscients que un dels

mals endèmics d’aquest poble és la ingovernabilitat.

Torredembarra; els seus 15.355 habitants mereixen una reflexió.

De tots plegats, i de l’alcalde i el seu govern primerament. Just al

començar el mandat vaig voler pactar unes regles de joc amb els

altres portaveus municipals, esdevenir àrbitre entre ideologies con-

frontades. Malgrat això, alguns no van voler formar part del pac-

te. Ho tornarem a provar, tornarem a parlar amb tots plegats per

dignificar el ple, per no entregar-lo a aquells que voldrien reben-

tar-ho tot i per mantenir un debat en què tots hi puguin dir la seva.

Nosaltres, jo, faré el primer pas la propera setmana.

Seguirem treballant. I continuarem amb la voluntat d’acabar amb

dèficits històrics, de canviar allò que molts haurien volgut fer però

els va mancar valor per fer-ho. Abans deia que ara, per primera ve-

gada, estem pagant la Torredembarra del passat, aquelles inversions

que potser eren necessàries, però que ens van endeutar. Però no

17

ens aturem aquí, no n’hi ha prou. Ara, encarem greuges històrics,

projectes que durant anys han estat en calaixos. I ho podem fer

perquè comptem amb una economia sanejada, amb benefici a fi-

nals d’any. Aquest era el primer pas que em vaig proposar quan vaig

arribar a l’alcadia. Ara, un cop hem estat capaços de comptar amb

uns bons números, és el moment d’encarar el present pensant en el

futur. Sense pors, fent el que els altres no van gosar. Tenint clares les

prioritats i traient la pols a aquells projectes que els torrencs i torren-

ques feia anys que ens reclamaven. Actuacions diverses gràcies a

una bona gestió i dins un projecte comú: La Torre del demà.

Per primera vegada en trenta anys, l’Ajuntament de Torredembarra

ha fet obres a Baix a Mar i hi ha posat una xarxa de clavegueram

del segle XXI. Parlant amb els veïns, abans, durant i després de les

obres. Pactant amb ells la nova circulació, escoltant quines eren les

seves preferències per al mobiliari i arbrat. El resultat ja l’ha vist tot-

hom. Un barri renovat, que esdevé centre turístic i que convida la

gent a sortir del passeig per caminar pels carrers i places de Baix a

Mar. Unes obres que han durat un any, menys del que havíem pre-

vist i que ho deixen tot a punt per peatonalitzar el barri, i evitant en

la mesura del possible que les actuacions afectin al turisme, ja que

vam aturar les obres el passat agost i, malgrat això, hem pogut re-

duir el període d’execució. Sense cap cost pels veïns de Baix a Mar,

recordem-ho, i que ens permet comptar amb un barri marítim re-

ferent al territori. Sense massificacions, amb les arrels històriques i

aquells detalls que el fan únic. Un centre turístic que s’uneix a l’eix

comercial de dalt la Torre i amb carrers i places que guanyem per a

les famílies en un entorn econòmicament advers.

Hem iniciat també obres als Munts. El gran barri oblidat de Tor-

18

redembarra. Posant clavegueres, pluvials, canonades d’aigua, asfal-

tant carrers i assumint una problemàtica que es va deixar de banda

quan el vent era positiu. Teníem una altra obligació amb els Munts,

un espai que uneix la platja amb la vegetació, amb un projecte de

futur com és el Camí de Ronda, el Canyadell i el far. Un barri de

futur, que mereix un espai públic digne.

Ja hem iniciat els passos per al quart gran projecte que millorarà el

nostre nivell de vida i evitarà imatges que malauradament encara

són de present. Per primera vegada finalitzarem la canalització de

la rasa i construirem un gran dipòsit d’aigua a l’alçada del pont

subterrani que ens evitarà inundacions a l’antiga nacional 340, al

Camí del Moro, a Babilònia, l’antiga fàbrica Pirelli i l’institut Ra-

mon de la Torre, l’escola l’Antina i Baix a Mar. Ja hem començat els

passos per poder construir grans dipòsits que canalitzin l’aigua i no

ens obliguin a realitzar actuacions a la mínima que plou. Es tracta

d’un projecte ambiciós, històric i que de ben segur es veurà iniciat

el proper 2014. Un projecte que realment solucionarà la problemà-

tica de centenars de veïns i veïnes, que durant anys han viscut amb

por cada cop que plovia amb intensitat.

Governar és això. Resoldre problemes i buscar les solucions més

adients. Hem estat els primers, també, que hem establert un nou

model esportiu, més just per a clubs i seccions i assegurant que

tots els recursos esportius van destinats a la base i no a pagar per-

sonal d’un club. Una idea que s’ha anat provant des de 1980, que no

va quallar i que va quedar amagada en un calaix fins aquest mandat,

on hem estat valents i hem fet el pas que molts i moltes demanaven.

19

Aquest és només el principi d’un nou model que ens permetrà ser

equitatius i que tots els clubs esportius de Torredembarra estiguin

en igualtat de condicions i els més petits en surtin beneficiats. Cre-

iem molt en l’esport com a eix vertebrador de la societat. L’impacte

mediàtic dels nostres clubs i esportistes és incalculable, i ja ha arri-

bat l’hora de fer un pas més, de dignificar les nostres instal·lacions

esportives amb valentia, prenent decisions que potser no agraden

a alguns, però que beneficien a la majoria. Esmenar errors del pas-

sat i poder comptar amb una pista d’atletisme reglamentària, amb

els metres necessaris per a fer-hi competicions oficials. Més de 30

anys després ja va essent hora que els atletes no hagin de seguir

corrent quan acabi la pista per fer els metres oficials, no creieu?

Volem construir també una altra pista de futbol 7 per a un club amb

més de 200 jugadors. I per això engegarem un concurs d’idees per

poder fer més útil la zona esportiva, per racionalitzar totes les de-

mandes i poder comptar amb un espai més ampli i a la vegada més

útil.

No ens aturem. No podem deixar escapar més trens si volem

arribar al destí, si volem comptar amb una Torredembarra neta,

oberta al mar i pensada per a les famílies. Hem tornat la plaça

de les Monges a les famílies traient-ne la font i posant-hi un

parc infantil, una actuació que veurem repetida en altres espais.

I ho podem fer perquè hem endreçat l’economia i podem pensar

on volem anar a parar. I, a diferència d’altres, ho sabem. Una Tor-

redembarra de la gent, amb carrers i places per als més menuts,

amb els serveis del segle XXI. Per això iniciarem, ara també, obres

20

al centre de la vila, per posar-hi canonades d’aigua i clavegue-

ram. Als carrers més antics, a l’antiga Nacional 340 i a Sant Jordi.

Com a Baix a Mar, pararem durant l’agost però hi tornarem

al setembre.

Alguns critiquen aquesta voluntat de posar Torredembarra al dia,

d’encarar reptes històrics. Això sí, cada vegada més fluixet, amb la

boca més petita. La resposta és el treball, la gestió diària. Hem prio-

ritzat aquesta tasca per damunt de tot, perquè cal ser responsables.

No és el moment de brindis al sol gratuïts i sense beneficis. Ens

hi estem jugant el futur de Torredembarra, la credibilitat del nostre

municipi. Manquen dos anys per arribar a les eleccions, dos anys

que no els podem perdre amb batalles de campanar i radicalitzant el

discurs polític. Estem millorant la Torre i la nostra voluntat és seguir

fent-ho, però a partir del seny, la racionalització. En definitiva: la

bona gestió.

Just abans de la crisi econòmica qui manava va projectar una Tor-

redembarra massificada, que pretenia arribar als 41.214 habitants.

Suposo que prevalien els ingressos de la construcció sobre els in-

teressos dels ciutadans, com ja va quedar clar amb Muntanyans II.

Aquesta gran ciutat que havia de ser Torredembarra ens ha portat

a una vila de desenes quilòmetres de carrers, amb centenars de

pisos buits i amb esquelets d’edificis esperant que algú reprengui

les obres. Netejar cada dia quilòmetres i quilòmetres de carrers és

una despesa enorme, els ho asseguro.

Ja vaig acabant, però permetin-me que els expliqui que potser ha

arribat el moment que ens plantegem un canvi de rumb, un nou

21

futur per a Torredembarra, la Torre. Per primera vegada, paguem

el passat i endrecem el present, ens posem al dia. I és el moment,

també per primer cop, de redibuixar el camí de futur.

El creixement ja no és el paradigma en gairebé cap organització.

Les empreses fan prevaldre la rendibilitat o la flexibilitat sobre la

mida. Amb els estats o les ciutats passa una cosa semblant. Créi-

xer i créixer no és la solució a res. La crisi que vivim, les bombolles

financeres o immobiliàries són producte del creixement desorde-

nat. Tots intuïm que en països petits com Luxemburg o Andorra,

en general, es viu millor que a la Xina o l’Índia, poblats per més de

1.000 milions d’habitants. La clau està en la qualitat de vida. En po-

der assegurar que el nostre model és sostenible en el temps. Una

sostenibilitat que s’expressa no només en termes mediambientals

sinó financers o, si vostès volen, fiscals. Amb la nostra població no

podem mantenir quilòmetres il · limitats de carreteres o il · luminar

cada racó del municipi. Urbanitzar, per exemple, les privilegiades

reserves ecològiques dels Muntanyans no només seria una aberra-

ció mediambiental irreversible que condemnaria la riquesa natural

i l’immens potencial turístic de la zona. A més significaria un esforç

financer que obligaria a grans ajustos en el pressupost, a renunciar

a programes socials o a apujar els impostos.

Tenim la jerarquia de la capitalitat comarcal. Som una ciutat mo-

del en el territori. Per això, alguns esperen que la inèrcia d’una

visió passada ens porti a més de 40.000 habitants aviat. Crec que

aquest és un model equivocat. Una visió urbanística del passat que

aquest alcalde i l’equip de govern no volen per a la nostra ciutat.

22

Repeteixo: som la capital del Baix Gaià. Un territori que ens té com

el centre cultural, social i de serveis del territori. I ho volem seguir

sent. Un referent a la Costa Daurada, un dels millors aparadors gas-

tronòmics i amb una Festa Major referència arreu del país. Tenim

un equip de futbol a Primera Catalana i gimnastes que competei-

xen a nivell estatal. La nostra vocació d’obrir-nos a l’exterior és in-

qüestionable. I hem fet passos importants al nostre municipi per

comptar amb serveis de més qualitat. Tindrem una comissaria de

Policia Local amb recursos ara que s’han acabat les traves admi-

nistratives i comptarem amb una Comissaria de Mossos al munici-

pi. Mentre alguns es veuen obligats a retallar en els seus serveis, no-

saltres treballem en un projecte pioner a l’Estat que presentarem els

propers dies i que ajudarà de manera directa i eficaç als desnonats,

a les persones amb risc d’exclusió social i als que no tenen recursos

per poder pagar l’aigua o la llum.

Ho vaig dir el dia que Torredembarra va escollir la seva torrenca

de l’any: la ciutadania ens fa arribar un missatge que no podem

obviar. La crisi econòmica ha agreujat les desigualtats i la situació

és dramàtica en alguns casos. És per això que des de la Regidoria

de Benestar Social estem posant en marxa una taula que coordini

tots els aspectes que afecten als drets fonamentals de les perso-

nes. I això vol dir, per exemple, fer de mediador entre els bancs i

les famílies afectades, oferir possibilitats a les famílies sense casa

i buscar habitatges per poder donar assistència a les famílies des-

nonades. Amb respostes útils i solucions reals. Una taula pionera,

que comptarà amb un espai obert per atendre tots els casos. Així

entenem i entenc la gestió: amb una política efectiva més enllà dels

gestos. Hauria estat molt fàcil declarar Torredembarra lliure de des-

23

nonaments i pensar que així estaríem ajudant a qui ho necessita.

Però siguem sincers, no hauria estat així. Amb la creació de la taula

social pretenem donar resposta efectiva, cada dia, a qui més ho ne-

cessita.

Volem ser i som la capital del territori. Però hem de revisar amb

urgència el nostre model de creixement i preguntar-nos oberta-

ment si volem i podem assumir ser una ciutat de 41.214 habitants

amb els mateixos recursos que tenim ara. Jo ho tinc clar: no. Cal

repensar aquest model, apostar per una major qualitat de vida dels

torrencs i torrenques i deixar de projectar pisos dels quals no en

podem assumir el manteniment de l’entorn.

I ara ja acabo de veritat.

Ni la crisi econòmica ni algunes herències rebudes han de servir

d’excusa. Tampoc les comparacions autocomplaents amb ciutats

que tenen problemes o no tenen model. Nosaltres tenim un model.

Es diu treball en equip. Es diu visió de ciutat. Es diu gestió, creixe-

ment ordenat i millora de serveis. Torredembarra té un model que

ens permet pagar els deutes del passat i acabar amb greuges histò-

rics gràcies a una economia ordenada. Torredembarra té futur. Puc

assegurar avui que les millors pàgines de la nostra ciutat estan per

escriure.

Perquè el futur de Torredembarra passa per les decisions que es

prenguin ara. I és el moment de la valentia, de la gestió acurada, im-

prescindible per poder pagar els errors del passat. És el torn d’aquells

als quals no els fa por treballar i que, per primer cop, obren espais

24

públics a la ciutadania, arreglen barris sencers i, malgrat això, po-

den pagar quan toca a treballadors i proveïdors. Un present que

s’uneix a un projecte de futur, a una Torredembarra que s’oblida

de ser una ciutat massificada, sense empremta, per racionalitzar els

seus serveis i mantenir per millorar la seva qualitat de vida. Ahir,

avui i demà, units, en un mateix projecte. Format per 15.355 veïns

i veïnes i amb un nom que ens uneix: Torredembarra.