DIRECTORENRIC HERNÀNDEZ

CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.catwww.grupozeta.es1,50€ DISSABTE

28 D’ABRIL DEL 2012i MÚSICA

CLÀSSICA 9,95 €AGATHA CHRISTIE 1,95 €

AMB‘YO DONA’

CURS ANGLÈS 9,95 €

28ds.

Guardiolaper sempre

El relleu de Pep per Tito garanteix la continuïtat del futbol que ha captivat el món · Els detalls de l’adéu · Les fotografies d’una època memorable · Retrat dels

dos tècnics · Les millors reflexions · Articles de Laporta, Perarnau, Puntí, Bigatá i Fonalleras

Roma, maig del 2009.

JORDI COTRINA

DIRECTORENRIC HERNÀNDEZ

CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.catwww.grupozeta.es1,50€ DISSABTE

28 D’ABRIL DEL 2012i

28ds.

MÚSICA CLÀSSICA 9,95 €

AGATHA CHRISTIE 1,95 €

AMB‘YO DONA’

CURS ANGLÈS 9,95 €

Pujada de l’IVALES CONSEQÜÈNCIES DE LA RECESSIÓ PANORAMA 3Pàgines 22 i 23

TEMA DEL DIA 3Pàgines 2 a 5 i editorial

Els ministres Guindos i Báñez fl anquegen la vicepresidenta, Sáenz de Santamaría, ahir.

JOSÉ LUIS ROCA

El Govern canvia d’opinió i planeja un augment de l’impost el 2013

Atur sense freBuscar-se la vidaa Alemanya

Els joves sense feina sónel 52% i 1.728.400 famílies tenen tots els membres desocupats

Les retallades i la reforma laboralvan dur a la desocupació 365.900persones el primer trimestre

Poseu un tros de Londres al saló

COSES DE LA VIDA 3Pàgina 32

3British Telecom treu a la venda les mítiques cabines públiques angleses

L’Executiu obre la porta a la fusió de municipisPANORAMA 3Pàgines 16 i 17

Els cotxes vells augmenten la contaminacióa BarcelonaCOSES DE LA VIDA 3Pàgines 28 i 29

El Govern canvia d’opinió i apujarà l’IVA el 2013

GUERRA AL DÈFICIT

PANORAMA 3Pàgines 22 i 23

3Economia també planeja rebaixar les cotitzacions socials

Yo donaAVUI

El viatge a Chiapas de la dissenyadora Genoveva Casanovas

5.639.500drames per la falta de feina

EPA DEL PRIMER TRIMESTRE

TEMA DEL DIA 3Pàgines 2 a 5 i editorial

3La reforma laborali les retallades disparen l’atur

A EL PERIÓDICO

SUPLEMENT DE 16 PÀGINES

DISSABTE2 28 D’ABRIL DEL 2012

L’adéu del Pep La decisió

Pep se’n va però Tito Guardiola deixa el Barça pel desgast de quatre anys, encara que «en pau» amb ell

DAVID TORRAS / MARCOS LÓPEZBARCELONA

Ajudeu el Tito, per favor no el deixeu sol». Abans de fer saber a tothom la se-va decisió d’abandonar

el Barça («estic buit, sento que ja no puc donar més, necessito omplir-me», va argumentar) , Pep Guardio-la va deixar el santuari de Sant Joan Despí, l’escenari on més hores han passat junts en aquests gairebé qua-tre anys, un missatge cap al seu amic de l’ànima. Que el cuidin. Ell també ho farà, però des de la distància. En endavant res serà el que era. El Bar-ça va viure ahir un dels episodis més emotius de la seva història. L’adéu del Pep, l’adéu del geni que en qua-tre anys ha construït una obra d’art única. Una obra perfecta. Una obra inoblidable. Eterna. I aquí quedarà per sempre. El Barça de Guardiola. Del Pep. Molts es resistien a creure-s’ho, incapaços d’assumir el comiat de l’autor d’un equip que ha conquis-

tat el món i que té un valor que va més enllà dels 13 títols. I, sí, Guar-diola se’n va. Esgotat, però «en pau» amb ell mateix, «amb la sensació del deure complert», després d’un llarg procés en què l’han acompanyat un munt de dubtes i que ha mantingut en absolut secret. El seu pare, el Va-lentí, va confessar haver-se assaben-tat de la decisió el dia abans.

SENSIBILITAT I SENY / Se’n va el Pep i es queda el Tito, un signe que ja dela-ta el llegat que ha deixat Guardio-la. El model futbolístic no es discu-teix. La solució era a casa. Sandro Rosell, el president; Andoni Zubi-zarreta, el director esportiu; Guar-diola i el mateix Tito van orquestrar amb absoluta discreció el modèlic relleu. Ahir, quan el barcelonisme iniciava un llarg dol per la marxa de l’«entrenador més important de la història del club», segons Sandro Ro-sell, es va produir una transició pa-cífica per la immediatesa, la sensibi-litat i el seny de la decisió, cosa mai

vista en l’època con-temporània de la insti-tució. «El dol dura una nit, però la salut del club és forta. Aquest és un club d’una potèn-cia imparable. El que ve ho farà bé. No tin-gueu por», va profe-titzar Guardiola amb energia. El que ve és el seu amic. És Tito Vilanova, l’espatlla sobre la qual s’ha recolzat des que van iniciar l’aventura pels anònims camps de Tercera Divisió ara fa un lustre. Des de Pre-mià del Mar, on van de-butar amb el Barça B el 2007, fins a Abu Dhabi o Yokohama, els cims del món que van coro-nar junts. Però ara Guardiola s’ha quedat sense for-ça. «A principis d’octu-bre, a la tardor, vaig co-municar a Rosell i a Zu-bi que veia el meu final a prop. Però no ho po-dia dir als jugadors», va exposar el tècnic, lamentant haver pro-vocat «tanta incerte-sa» sobre el seu futur. Si hagués dit alguna cosa, l’equip s’hauria desplomat. I ha llui-tat fins al final, enca-ra que no ha pogut se-guir el guió que somi-ava, després del revés a la Lliga i a la Copa de Campions. Però enca-ra pot adornar els tres

JORDI COTRINA

33 Piqué, Cesc i Pedro (a dalt), Xavi ,Valdés i Iniesta (a sota), segueixen els parlaments d’ahir.

DISSABTE 328 D’ABRIL DEL 2012

888

continua la seva obramateix, i Zubizarreta li passa el testimoni a Vilanova per mantenir el model del club

títols de la temporada amb la Copa. «Potser va ser un error, hauria d’ha-ver firmat per dos anys. Però sempre he volgut contractes curts», es va dis-culpar. «Quatre anys són una eternitat, això desgasta molt. Necessito allu-nyar-me, mirar des de fora i tornar-me a omplir», va explicar Guardio-la, mentre Rosell proclamava «agraï-ment etern» al tècnic que ha sublimat un model futbolístic. «Gràcies, Pep, per haver-lo perfeccionat de tal ma-nera que no serà mai qüestionat», va dir el president. En aquest insa-ciable viatge cap a la perfecció, l’au-tor s’ha anat deixant el talent («pen-sàvem que tot estava inventat en el futbol, però el Pep ens ha demostrat que sempre hi ha coses noves, ell ja forma part de la història d’aquest es-port al segle XXI», va recalcar Zubi) i, a més, ha anat perdent passió, el mo-tor que l’ha portat a dirigir un Barça revolucionari, avançat al seu temps, que ha canviat la manera de veure el futbol. «Me’n vaig del millor lloc possible, ho sé. Però és el que toca. Si hagués seguit m’hauria fet mal a mi i als jugadors», insinuant el desgast de les relacions que implica una con-vivència tan intensa.

«SURTO» / Se’n va Guardiola i es que-da Tito. En aquests quatre màgics anys, el Museu s’ha omplert de tro-feus (13 de 17 possibles) i d’una co-sa que no es toca, però que transcen-deix. El Barça de Guardiola s’ha eri-git en un referent amb un impacte que ha anat més enllà de la pilota. Fins i tot ha canviat la mentalitat del Camp Nou. En dues nits tràgiques –derrota amb el Madrid i eliminació europea amb el Chelsea–, el públic es va posar dret per cantar l’himne i homenatjar un equip de llegenda. «Gràcies al Pep hem guanyat el tro-feu de l’orgull, no havia vist mai una cosa així al Camp Nou», va explicar Rosell, entestat que el club sàpiga «administrar l’herència» i les ense-nyances que ha deixat Guardiola. Se’n va i no sap on. «Tard o d’hora tornaré a entrenar, però no aquest any. Si ho fes no recuperaria l’ener-gia que he perdut. El que faré no in-teressa, però que quedi clar que faig un pas al costat, surto», va dir, men-tre Zubizarreta, en una sòlida expo-sició, va descobrir les claus d’aquesta assossegada successió. «Vam mirar a casa i era Tito. Fàcil. N’estem absolu-tament convençuts». El guardiolis-me sense Guardiola. El Pep se n’ha anat, però el seu esperit continua. I, enmig del dolor, la respectable fi-gura de Tito Vilanova va ajudar a mi-tigar l’adéu del seu amic. El Pep el cui-darà. H

Vegeu el vídeo d’aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

ELS 13 TÍTOLS DE GUARDIOLA

1r Copa del Rei 2008-09

2n Lliga 2008-09

3r Lliga de Campions 2008-09

4t Supercopa d’Espanya 2009-10

5è Supercopa d’Europa 2009-10

6è Mundial de Clubs 2009-10

7è Lliga 2009-10

8è Supercopa d’Espanya 2010-11

9è Lliga de Campions 2010-11

10è Lliga 2010-11

11è Supercopa d’Espanya 2011-12

12è Supercopa d’Europa 2011-12

13è

FOTO: JORDI COTRINA

Mundial de Clubs 2011-12

Gràcies, Pep 33 Leo Messi va justificar la seva absència en la roda de premsa a través de Facebook: «Vull agrairde tot cor al Pep tot el que m’ha donalt en la meva carrera professional i personal. A causad’aquesta emotivitatque sento, he preferit no estar present en la rodade premsa, sobretot perquè sé que ells buscaran les cares de pena dels jugadorsi això he decidit no demostrar-ho».

FCBARCELONA.COM

«El que ve ho farà molt bé, no tingueu por. Tito donarà als jugadors les coses que jo ja no podia donar-los»

«A l’octubre els vaig dir a Rosell i Zubi que veia el meu final a prop. Però no podia dir-hoals jugadors»

«Me’n vaig. La raó és molt simple: estic buit. Sento que ja no puc donar més, necessito omplir-me d’energia»

Pep Guardiola ENTRENADOR DEL BARÇA

les frases

«No és una decisió meva, és seva. Hem de saber administrar l’herència que ens deixa i aprendre de tot el que ens ha ensenyat»

Sandro RosellPRESIDENT DEL BARÇA

«Vam mirar a casai era el Tito. És fàcil. Té caràcter, personalitat i parafrasejant el Pep: ‘Cordem-nos els cinturons, ens ho passarem bé’»

Andoni ZubizarretaDIRECTOR ESPORTIU DEL BARÇA

DISSABTE4 28 D’ABRIL DEL 2012

L’adéu del Pep La intrahistòria del relleu

@Carles5puyol«¡Moltes gràcies per tot, Pep! Ens has ensenyat el camí... Una abraçada molt forta»

@andresiniesta8«Avui ens ha donat la notícia i tan sols vull donar-li les gràcies a ell i al seu equip per aquests anys, sense oblidar que queda temporada»

@DaniAlvesD2«Donar-li les gràcies pel que ha aportat a les nostres vides i no tan sols futbolísticament, també humanament i personalment»

@3gerardpique«Moltes gràcies, Pep, per donar-nos tant... Quatre anys plens de victòries, d’alegries i, sobretot, de lliçons de futbol»

@Thi_Alcantara91«¡Vas arribar al més alt en el futbol i mai més baixaràs d’allà dalt! T’estarem eternament agraïts. ¡Gràcies Pep!»

«Queda’t i agafa el juvenil»Rosell i Zubizarreta van treballar perquè el Pep decidís amb plena llibertat

Fins i tot Artur Mas ha complert la seva part del tracte en el delicat pro-cés de permetre que Pep Guardiola prengués la seva decisió amb lliber-tat. Diuen que algú li va demanar al poderós vicepresident Carles Vilar-rubí, organitzador de grans sopars i amic personal del líder de CiU, que li suggerís al president de la Generali-tat que no demanés, ni públicament ni privadament, la renovació de l’en-trenador blaugrana. Perquè si alguna cosa volien el president Sandro Rosell i Ando-ni Zubizarreta era que el míster de Santpedor tingués llibertat absolu-ta, prenent-se tot el temps del món («temps que ens prenia per trobar-li substitut», va reconèixer ahir a la nit un dels vices blaugrana), per decidir sense interferències. Així que aquell sopar, al qual, a més del matrimoni Mas i Guardiola, hi van anar Ferran Adrià, Ainhoa Arteta i alguna pare-lla il·lustre més, podia ser la vetllada ideal perquè Mas sentís la temptació d’animar el Pep a renovar. I no va ser així. No. Perquè encara que ahir tots van coincidir a dir que el no de Guardio-la va ser anunciat a la tardor, res més lluny de la realitat. Hi va haver insi-nuació. I senyals, sí. També manifes-tació d’esgotament, més mental i/o anímic, que físic. Però fins dimecres passat no hi va haver mai un no defi-nitiu, un «me’n vaig», un «no comp-teu amb mi». Sempre hi va haver un fil d’esperança que seguís. Fins i tot quan, el dia abans de viatjar a Màla-ga, van conèixer el fort cop de la re-

caiguda d’Eric Abidal, que s’afegia als patiments del Pep. És evident que l’escenificació del relleu de Guardiola ha estat una de-mostració de maduresa del Barça, sens dubte fonamentada en la forta-lesa que li han proporcionat no tan sols els èxits i les formes liderats per Guardiola, sinó el reforçament del més que un club futbolístic. Un pre-sident a qui molts consideraven in-sípid ha decidit sense titubejos. Un director esportiu, a qui molts cre-ien mut, ha demostrat posseir un discurs tan atractiu i convincent, a més de sincer, com el del míster més captivador del planeta. L’entitat ha trigat dos segons a donar el nom del nou entrenador. La transició es des-envoluparà sense que els dolents pu-guin assenyalar Guardiola com a traïdor. El club ha respost al prin-cipal repte dels últims anys amb un home de la casa, amb la prolonga-ció de Guardiola. Ha contestat apos-tant pel model, la tradició, el joc i el planter. «Ens hem limitat –va ex-plicar ahir a la nit un dirigent blau-grana– a copiar el Pep, que, quan es compliquen els partits, respon amb el millor que tenim: atac, atac i atac. La nostra resposta, doncs, ha sigut en línia Guardiola».

EL SILENCI DE MILÀ / Diuen que en aque-lla vetllada a can Vilarrubí, l’home dels fogons li va dir a Guardiola que, al Japó, deien meravelles del Barça. I tots van coincidir que aquella au-rèola no era tan sols fruit d’aques-ta època, malgrat que els 13 títols de 17 hi haguessin influït. No era la primera vegada que a Guardiola li alegraven les orelles amb aquests comentaris. El mateix Zubi li havia dit, alguns dies abans, que Manel Ar-royo, directiu encarregat dels drets

de televisió, havia tornat bocabadat dels elogis que del model Barça havia fet Dave Richards, president de la Premier League. Si per piropos fos, Guardiola havia de renovar. Diuen que el sopar del primer de març a casa de Rosell, en què Guardi-ola va parlar de tot menys de la seva renovació, despatxada amb un altre «necessito temps» i un suggeriment del president al míster («fes-me cas, segueix entrenant, no et quedis a ca-sa, patiràs molt»), va ser el detonant, juntament amb el silenci de Guar-diola en el llarg viatge a Milà, que va accelerar la reflexió. I, des del pri-mer moment, Zubizarreta va pensar en Tito Vilanova. No hi va haver mai un altre candidat, malgrat que Zubi utilitzés la seva amistat amb Ernes-

Rosell tem que el Pep ho passi fatal a casa i, en el sopar de l’1 de març, li va suggerir que seguís entrenant

to Valverde per fer broma sobre la pressió que sentien davant la situa-ció («¿em parles de pressió, Andoni?, veniu a Atenes i sabreu què és pres-sió, veniu, veniu») o que, fa algunes setmanes, rebés al Miniestadi André Villas-Boas, que havia estat acomia-dat del Chelsea. Zubizarreta, que havia estudiat detalladament, juntament amb els

seus ajudants Narcís Julia, Albert Valentí i Raúl Sanllehí, les diverses transicions realitzades pels grans clubs, totes elles protagonitzades per homes de la casa, va debatre la seva elecció amb Guardiola, que no tan sols va donar el seu vistiplau si-nó que va elogiar, feliç, l’aposta pel Tito, tal com va fer Rosell al conèixer les cinc raons ofertes pel seu direc-tor esportiu.

VITALITAT AL MÀXIM / Quedava la xer-rada amb el Tito en què el membre dels golafres (els famosos golafres de La Masia: Guardiola, Vilanova, Jordi Roura i Aureli Altamira) va demostrar una seguretat absoluta. «En aquesta història –va dir ahir un dels dirigents que ha estat al marge

EMILIO

Pérez de Rozas

LA CAPELLA SIXTINA DEL BARÇA PER A LA FINAL DE ROMA

EL PERIÓDICO va il·lustrar la portada i la contraportada commemorativa de la final de Roma amb una representació figurada de Guardiola en el fresc de

DISSABTE 528 D’ABRIL DEL 2012

888

@Guaje7Villa«Gràcies al Pep per aquests dos anys junts i pel que li has donat al Barça més enllà de títols. I enhorabona al Tito.Ningú millor que tu!»

@mascheranojavi«Vull agrair-li al Pep tot el que ens ha donat. I a seguir treballant amb una gran persona i entrenador com el Tito»

@cesc4official «Pep, el meu ídol des de petit i la meva inspiració com a entrenador. Gràcies pel temps compartit. El valoraré sempre»

«Respecte al Tito, moltíssima sort en aquesta gran oportunitat que li ha donat el futbol. Ja el vaig tenir de petit i a part de ser una gran persona és un crac com a entrenador»

@CuencaIsaac «Una gran persona, un gran mestre»

«En aquesta història si hi ha un valent és el Tito, que assumeix la plaça del triomfador més gran de la història del Barça»

del procés–si hi ha un valent és el Ti-to, que assumeix, sense titubejos, la plaça del triomfador més gran de la història del Barça i ho fa amb la vita-litat que va demostrar el Pep des del primer dia». Perquè no hi ha veritat més gran que la raó esgrimida per Guardio-la per fer-se a un costat. «M’he bui-dat i m’he de tornar a omplir. Hau-

ria pogut seguir, és clar que sí, però no amb la intensitat que es mereix el Barça». És més, ja hi va haver, ja, mo-ments en què, mirant des del seu en-vidriat despatx els camps de la Ciu-tat Esportiva, Zubi li va suggerir se-guir amb ells. «Aparta’t, però no te’n vagis. Agafa un juvenil. El de l’Òscar Garcia queda lliure». I el Pep el mi-rava amb la complicitat amb què es miren els grans amics i unes vega-des s’abraçaven i d’altres aixecaven els braços desenfadadament dient-se «¡vinga va! ¡estàs de conya!». Però, no, aquesta és una història massa seriosa per fer bromes. Una història en què, a més de l’agraï-ment etern a la tasca d’un tècnic ir-repetible, el Barça 2.0 ha demostrat ser més que un club. H

Miquel Àngel Buonarotti ‘La creació d’Adam’ de la Capella Sixtina. El Déu del futbol va insuflar i va inspirar Guardiola. Abans de la final i des d’aleshores.

L’INICI 3 LA PROMESA

«Cordeu-vos els cinturons perquè ens ho passarem bé»Era un calorós 17 d’agost del 2008. El Camp Nou es va omplir a reben-tar per veure el primer Barça de Pep Guardiola en l’estrena del tro-feu Joan Gamper. El tècnic, nervi-ós, va agafar el micròfon davant més de 90.000 culers i va expo-sar les que serien les bases del seu equip. Es va quedar curt: absoluta-ment ningú s’imaginava que co-mençava l’era del millor Barça de tots els temps. Aquestes van ser les seves paraules: «Us vull agrair que vingueu a l’estadi. És un repte me-ravellós conquistar-vos. Ho posa-

rem tot, esforç, treball, dedicació... Tant és que un partit sigui en di-mecres o en cap de setmana. Us de-mano que us animeu a venir. De nosaltres depèn conquistar-vos i és un repte meravellós intentar-ho. No importa si veniu de Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona. L’im-portant és que quan vingueu a veu-re un partit a l’estadi ho feu sabent que l’equip no us fallarà. No sé si guanyarem, però l’esforç us dono la meva paraula d’honor que l’hi posarem. Persistiré, persistirem fins al final. No sé si guanyarem al-gun títol, ho intentarem i persis-tirem». «Benvinguts a aquesta nova temporada, benvinguts a casa vos-tra... Cordeu-vos els cinturons que ens ho passarem bé. Visca el Barça i visca Catalunya. I molta sort». H

tres discursos per a la història

EL RECONEIXEMENT 3 ACTE AL PARLAMENT

«Hi ha un moment fantàstic que dóna sentit a la meva professió»«Jo vaig ser escollit, qualsevol altre hauria pogut ser l’entrenador del Barça, però em van escollir a mi, el mèrit és de les persones que em van escollir (...) Jo només tinc una cosa que m’imputo: estimo el meu ofi-ci, tinc passió per ell, creieu-me... Al final tot s’acaba en un instant, un moment que m’agradaria com-partir: un dia o dos abans de cada partit, me’n vaig al soterrani del Camp Nou, allà hi ha un despat-xet, m’hi tanco i començo a veure DVD de l’equip rival fins que arri-ba un moment acollonant, fantàs-

tic, que dóna sentit a la meva pro-fessió. Sóc entrenador per aquest instant, quan dic: Ja ho tenim, de-mà guanyem (...) El que sóc com a persona m’ho ha donat l’esport. M’ha ensenyat el que és guanyar i a celebrar-ho amb moderació, també m’ha ensenyat el que és perdre, he après que si un entrenador decideix que jo no jugo és perquè ell pensa per tots i jo no-més per mi, he après que un com-pany és millor que jo i es mereix ju-gar, he après que els retrets i les ex-cuses no serveixen de res, que quan guanyes és responsabilitat teva, i quan perds, també. I només vull dir que si ens aixequem ben d’ho-ra, ben d’hora i no hi ha retrets ni excuses, i ens posem a treballar, creieu-me que som un país impa-rable». H

LA POLÈMICA 3 LA GUERRA AMB MOURINHO

«En aquesta sala és el ‘puto’ amo, no hi vull competir ni un instant»«Bona nit, com que el senyor Mou-rinho m’ha tutejat, jo també el tu-tejaré. Com que m’ha dit Pep, jo li diré José. No sé quina és la càme-ra del senyor José, deuen ser totes aquestes… Demà, a les 8.45, ens en-frontem al camp, fora ja ha gua-nyat al llarg de tot l’any. Li regalo la seva Champions particular fo-ra del camp, que se l’emporti i que la disfruti. Al camp, jugarem, gua-nyarem o perdrem, normalment guanya ell, perquè la seva història així ho avala, nosaltres ens confor-mem amb victòries però petitones

en les quals provoquem l’admira-ció del món, de la qual cosa estem molt orgullosos. Jo també podria treure una llista de greuges com-paratius i no acabaríem mai, és qüestió de treure un paper, però no tinc ni tants secretaris ni direc-tors generals ni tinc un àrbitre que m’apunti aquestes coses (…) En aquesta sala ell és el puto je-fe, el puto amo, ell és el que en sap més del món i jo no hi vull compe-tir ni un instant. Només li recordo que hem estat junts durant qua-tre anys, ell em coneix i jo a ell. Si després ell es vol quedar amb les declaracions de la premsa escrita, llegint els amics del senyor Floren-tino Pérez de la central lletera, que decideixi el que li plagui. José, no sé quina és la teva càmera, però aquí ho tens». H

DISSABTE6 28 D’ABRIL DEL 2012

L’adéu del Pep El successor

Tito Vilanova va compartir ensenyances amb Guardiola a La Masia, va ser deixeble de Rexach i garanteix la continuïtat del model sense ruptures

Amb permís d’El timbaler del Bruc, ningú ha donat més fama a Santpedor que Pep Guardiola. No es coneix cap personalitat que pugui discutir qui és ara el per-sonatge més il·lustre de Bellcaire d’Empordà, una població de menys de 700 habitants del Baix Empordà delimitada entre el tri-angle que formen l’Escala, Verges i Torroella de Montgrí. Francesc Vilanova Bayo (17 de setembre de 1969), Tito per als amics, Pito per a Mourinho, agafa el relleu d’un al-tre noi de poble, culer de bressol com l’encara avui primer entre-nador, per perpetuar el millor Bar- ça mai conegut. El Barça s’assegura amb el no-menament de Vilanova la perfec-ta continuïtat d’un model que s’ha anat perfeccionant en els úl-tims 20 anys i que segueix en evo-lució permanent. Una successió tranquil·la, gens traumàtica, que s’assembla a l’efectuada en altres clubs que es van veure obligats a canviar de tècnic quan l’equip vivia una etapa d’èxit. Va pas-

sar a l’Ajax dels anys 70 (Vic Buc-kingham, Rinus Michels, Stefan Ko-vacs), al Liverpool (Bill Shankly, Bob Paisley, Joe Fagan, Kenny Dalglish) i, a una altra escala, al Milan dels 90 (Arrigo Sacchi, Fabio Capello). Vilanova és al costat de Guardiola des del 2007, quan el cap va anar a buscar-lo a Terrassa perquè es con-vertís en el seu ajudant al Barça B. El Tito va baixar del despatx de direc-tor tècnic egarenc a Tercera abans de pujar fins al cel. Fins a l’eternitat d’una era inoblidable.

Assessor de tots

«Nano, no t’ho pensis ni un segon», li va aconsellar Charly Rexach a Vilanova quan ell li va fer saber l’oferta de Guardiola. L’assessor de Rosell els va tenir a tots dos de deixe-bles, i sempre ha estat una veu que tots dos han escoltat. D’ell n’han ex-tret les bases de la filosofia futbolís-tica que va imposar Cruyff el 1988, en la gènesi del dream team. No era la primera vegada que Vilanova baixava esglaons. La se-va carrera futbolística no va tenir les dimensions ni la brillantor del seu amic. Guardiola va saltar per la finestra de La Masia al Camp Nou cinc anys després d’entrar a la re-sidència. Vilanova ja hi era. Allà es van conèixer i van cultivar l’amis-tat que després han perpetuat. Allà van compartir els somnis que han complert en plena maduresa vital. Allà van fundar el grup Els golafres, al qual també pertanyen Aureli Al-timira i Jordi Roura, també nois de poble, també avui integrants del cos tècnic, per brindar-se homenat-ges gastronòmics i tertúlies inobli-dables.

Una altra vegada junts

El futbol els va separar i el futbol els va unir. Un altre cop al Barça, 15 anys després que Vilanova, després de dos anys al filial, marxés del Mi-niestadi per guanyar-se la vida. Pri-mer al Figueres, després al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Gramenet fins a penjar les botes per una lesió al genoll. Va diri-gir el Palafrugell i el Figueres i va ser director tècnic del Terrassa. Guardiola es fa a un costat i no estarà amb els seus amics «de cos present», com va dir ahir de broma, sinó espiritualment. Sempre amb el telèfon a punt per si li demanen ajuda o el convoquen a una costella-

JOAN DOMÈNECHBARCELONA

De Santpedora Bellcaire

EL SUPORT

El successor del Pep va tenir a les seves ordres Cesc i Piqué al cadet B i va ser qui va fer debutar Messi oficialment

LA PARADOXA

Vilanova va ser acomiadat per Rosell quan el 2003 exercia de vicepresident esportiu i va reestructurar el planter

EL CAMÍ DE TITO VILANOVA

JOAN VILÀ

La Bisbal d’Empordà

Bellcaire d’Empordà

Figueres Roses

Banyoles

Girona

AP-7

N-2

0N 10KM

NASCUT A

Bellcaire d’Empordà (Girona)

DATA DE NAIXEMENT17-9-1969

ALÇADA

Va disputar la promociód’ascens a Primera

1,78 metres

Tito VilanovaFrancesc Vilanova Bayo

Trajectòria com a jugador Trajectòria com aentrenador

Entre 1988 el i el 1990VA JUGAR AL BARÇA B

Celta1992-95

Badajoz1995-96

Elx1998-00

Mallorca1996-97

2006-07(director tècnic)

Lleida 1997-98

Figueres 1990-92

Gramenet2000-02

Barça B 1988-906

13

4

5

7

2

8

FC Palafrugell

UE Figueres

FC Terrassa

FC Barcelona2012Primer entrenador

FC Barcelona2008-12(2n entrenador)

Barça B2007-08(2n entrenador)

Tito Vilanova, en un entrenament de fa uns mesos a la ciutat esportiva del Barça.

FC BARCELONA

DISSABTE 728 D’ABRIL DEL 2012

888

da. De la mateixa manera que va fer Vilanova, convalescent de l’opera-ció que va patir a la glàndula paròti-de, quan va trucar a Carlos Naval, el delegat, durant el Vila-real-Barça. «Si te’n sents capaç, si et sents amb energia, i creus que els faràs funcionar, no ho dubtis, és l’opor-tunitat de la teva vida; si tens dub-tes, planteja-t’ho perquè això és molt exigent», va ser el consell que Josep Guardiola li va brindar a Tito quan Zubizarreta li va proposar ser el nou primer entrenador. Vilanova ja ha passat el pitjor: la malaltia i el tractament arran de la interven-ció que va passar al novembre, poc abans que es jugués el Milan-Barça de la lligueta.

El dit que assenyala el camí

En aquells moments, Guardiola ja es plantejava deixar la banqueta. «Mou, el teu dit ens assenyala el camí», es va llegir en una pancarta al Berna-béu després de l’agressió del tècnic blanc en la tornada de la Superco-pa. Aquell dit va inspirar Zubizarre-ta quan rumiava el nom del substi-tut del ja mític Guardiola. No se sap quina devia ser la primera resposta de Sandro Rosell, el president. Pot-ser es va torbar. Vuit anys abans, el 2003, i exercint de vicepresident es-

portiu en el mandat de Joan Lapor-ta, va assumir la reestructuració del futbol base. Una de les víctimes va ser Vilanova, que a partir de l’1 de juliol es converteix en un pilar fo-namental sobre el qual es recolzarà l’estabilitat del club que dirigeix. Llavors, Vilanova era un entre-nador feliç perquè comptava amb un equip espectacular. Molt simi-lar al d’ara, salvant distàncies i cate-gories. A les seves mans tenia xavals com Cesc Fàbregas, Gerard Piqué i un xaval petitet i callat. Era argen-tí. Per més senyes, responia al nom de Leo Messi. Vilanova no va firmar cap tovalló per fitxar-lo, ho va fer Re-xach, però va presentar a l’àrbitre la primera fitxa federativa perquè l’astre mundial debutés al Barça. Ells, Cesc, Piqué i Messi, nens de quinze anys que van rebre les ense-nyances de Vilanova, seran ara el suport del futur. H

EL CONSELL

«Si te’n veus capaç i et sents amb energia, no ho dubtis, és l’oportunitat de la teva vida», li va dir Guardiola

LA MALALTIA

Al novembre va ser operat d’un tumor a la glàndula paròtide però ja ha completat el tractament mèdic

Vegeu el vídeo d’aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

l’ideari del Tito en les seves xerrades amb EL PERIÓDICO

L’ESTIL

«La gent no ha de pensar a canviar res»

El Barça sempre ha de mantenir aquest estil i fi-losofia. També hem de ser

conscients que arribarà un moment, hi sigui el Pep o no, en què l’equip no aconseguirà aquests grans resultats ni, potser, aquest joc. Però el Barça ha de mantenir aquesta filosofia. En aquests moments, la gent no ha de pensar a canviar res, no han de creu-re que s’han de buscar altres coses ni un altre tipus de jugadors. És una filosofia que hem de seguir. Per ai-xò, hem de donar sempre les gràcies als que van començar això, Cruyff i Charly. Encara que a vegades és dur. Per exemple, van intentar fer veu-re que érem uns tramposos, que no teníem fair play. ¡Com pot ser-ho un equip que té en cada partit el 80% de la possessió! Som un exemple de fair play».

Guardiola i Tito Vilanova donen instruccions en un entrenament del Barça l’agost del 2010.

«Hi sigui el Pep o no, el Barça ha de mantenir la filosofia»

JORDI COTRINA

MESSI

«Fa el mateix que amb mi al cadet B»

El gran mèrit de Leo Mes-si és que el que feia al ca-det B amb mi ho fa ara

contra professionals. A mesura que creixen, els nens que semblaven fe-nòmens fan grans jugades de tant en tant. Messi les segueix fent en ca-da entrenament. Les dificultats li van enfortir el físic i el caràcter. És un superdotat i conserva tota la se-va ambició. És un paio normal que no competeix contra ningú. Bat rè-cords perquè disfruta jugant. Estic segur que Messi és el millor jugador que hi ha hagut. Per una qüestió evolutiva, de millora de l’espècie. ¿No es baten rècords de velocitat? ¿No ha millorat el material del ten-nis? Els grans astres tenen 10 gols extraordinaris, però els del Leo no caben en un DVD; ell no en té 10, en té 100».

EL VESTIDOR

«Tots han de sentir-se importants»

Cada entrenador té la se-va manera de treballar. Al-guns es troben còmodes

amb 25 jugadors, fins i tot amb 30. Per a nosaltres, seria incòmode. No és només per un tema de convivèn-cia, sinó perquè ho entenem així. Al-gú que es queda sovint fora de la con-vocatòria és impossible que tingui la mateixa motivació per entrenar-se que els altres. Tots s’han de sen-tir importants, tots saben que juga-ran. Així tots mantenen la il·lusió, ningú es desconnecta de l’equip. No en tenen temps. Així perceben que són importants. No els ho dius, pe-rò ho veuen. S’ha de tenir en compte que jugar al Barça és molt difícil per aquest estil tan peculiar que tenim. Ibrahimovic, per exemple, va inten-tar que l’equip s’adaptés a ell i les co-ses no van sortir bé».

EL PLANTER

«Cada any ens reinventem, som diferents»

El nostre treball és facili-tar les coses als jugadors. Nosaltres només els do-

nem un mapa del que pot passar durant un partit, però els bons són ells, els jugadors. Ells són els que troben les solucions. Per aju-dar els joves els dediquem les ho-res que faci falta, estudiant els ri-vals i buscant solucions als pro-blemes tàctics que puguin anar apareixent. Això mateix en un al-tre equip no ens serviria per gua-nyar. Cada any ens reinventem, som diferents dels altres. Tots els rivals intenten descobrir-te el truc, i no és fàcil. Tenim un dibuix tàctic que es va reorganitzant tàc-ticament, hem d’estudiar encara més l’adversari si és possible i co-nèixer encara molt més el que et faran».

DISSABTE8 28 D’ABRIL DEL 2012

L’adéu del Pep L’opinió

Pep, ens has fet més feliçosUn dia s’aixecarà amb el dipòsit ple. Quan això passi, l’estarem esperant. L’hi devem.

És migdia i em truquen del diari per explicar-me el que ens temíem des de fa alguns dies, encara que tots dissimulà-vem. N’hi ha prou amb dues paraules –«Se’n va»– i de cop i volta s’amunteguen els records, un àlbum d’imatges, pa-

raules i sensacions en què es barregen aquests quatre anys glorio-sos de color blaugrana. Encara falta una estona per a la conferèn-cia de premsa de Pep Guardiola, però agafo un quadern i començo a apuntar el que em ve al cap, sense gaire ordre, i el que apunto és això... Primer, la sensació de privilegi, l’agraïment. ¡Quantes vega-des, davant les jugades de tiralínies, els gols estratosfèrics i la pa-ciència amb la pilota hem sentit que estàvem contemplant un es-pectacle únic i irrepetible! Tot el que hem viscut al llarg d’aquestes quatre temporades, més enllà del balanç impressionant de títols i de rècords, és una revolució futbolística. Guardiola ens ha fet sen-tir privilegiats perquè ha sabut atendre la història del Barça, ha de-fensat la seva tradició de joc i al mateix temps ha mostrat el talent per innovar, per portar el seu ideari futbolístic cap a nous territo-ris, fins al segle XXI. La seva interpretació del futbol i la manera com els seus jugadors l’han posat en pràctica han canviat la mane-ra d’entendre aquest joc en general, i el caràcter del barcelonisme, en particular. És molt senzill resumir-ho: Guardiola ens ha fet més feliços. James Joyce va escriure que l’art és la vida vista a través del tem-perament. La cita s’adapta molt bé al futbol tal com el veu Guardi-ola. Entre els mèrits que ens deixen ell i la seva gent hi ha el d’en-tendre’l com una proposta ètica i estètica. No val tot, ens diuen. Les excuses externes no porten enlloc. És preferible jugar bé i convèn-cer que guanyar a qualsevol preu, perquè si perds sense jugar bé, et queda cara de tonto. Aquesta dimensió humana i artística del fut-bol va quedar confirmada després de l’últim gran episodi: l’elimi-nació contra el Chelsea. Es va notar en la reacció del públic, tan fa-vorable i incondicional, però també en la intervenció del mateix Guardiola en la roda de premsa. Després d’aquell partit agònic, amb detalls de cansament mental en els jugadors, les seves parau-les i la seva actitud van tenir la clarividència d’un oracle. Hi ha es-criptors o músics que un dia escullen el silenci perquè no tenen res més a dir. M’agrada veure el gest de Guardiola com una cosa sem-blant, un bloqueig temporal. El buit que ens deixa –aquell mateix buit que ell diu que ha d’omplir novament– és el de l’espectador, el del lector, però el que té de bo és que tots ja som una mica més savis. Ara podríem omplir aquest buit amb la por i el pessimisme, perquè en el futur ja res serà igual, però sembla més sa i intel·ligent pensar que tota aquesta alegria no ha estat en va i que les reserves del futbol après donen per a un viatge molt més llarg. A més a més, Guardiola és obsessiu, i apassionat, i jove, i convincent, i arribarà un dia en què s’aixecarà al matí amb el dipòsit ple. Quan això passi, l’estarem esperant. L’hi devem. H

Jordi Puntíescriptor

Els jugadors fan la sardana per celebrar la tercera Lliga, el maig del 2011.

Seirulo ajuda el Pep a fer estiraments, el juliol del 2009 a Anglaterra.

Guardiola, al Prat l’abril del 2010.

DISSABTE 928 D’ABRIL DEL 2012

888

FOTOS: JORDI COTRINA

‘‘Mou’ (d’esquena) s’encara al Tito i el Pep.

El Pep, amb la Champions guanyada a Roma el 2009.

DISSABTE10 28 D’ABRIL DEL 2012

«Si ens llevem ben En l’entrega de la Medalla d’Or del Parlament, el mes de setembre passat, Evarist Murtra, l’exdirectiu blaugrana i home que més el va empènyer per tornar al Barça, i el seu amic David Trueba van perfilar la figura de Pep Guardiola.

«Un catalàuniversal»

mitjans, i també que potser no gua-nyaríem les eleccions. Així l’hi vaig dir, i em va contestar: «Ja ho sé, pe-rò no ens podem trair, i molt menys trair el Barça». La candidatura del Sr. Laporta va guanyar justament les eleccions que es van celebrar a mitjans del 2003. Van passar els anys i el Pep va ser nomenat tècnic del Barça B, que aca-bava de baixar a 3a Divisió. Una al-tra vegada el jove becari tornava al seu club amb la voluntat de ser-vei que sempre l’ha caracteritzat i d’anar acumulant experiència en el seu nou ofici. Jo llavors era directiu del club i vaig poder comprovar que el Pep va anar gua-nyant-se la credibili-tat i el respecte de tots i cada un dels que treballaven a la casa, dels professio-nals del futbol i de tots els que gestionen un club tan complex com és el Bar-ça. No busquin doncs moltes explicacions al seu ascens com a entrenador del primer equip. Ho va ser perquè quan el secretari tèc-nic d’aquell moment, Txiki Begui-ristain, el va proposar, dins de la ca-sa s’assumia com la millor opció, en-cara que les enquestes populars li donaven un percentatge molt petit d’acceptació. Va emergir llavors el Pep entrenador d’equip d’elit. Ser entrenador del Barça no és fà-cil. El Barça ha tingut 50 tècnics des del dia de la seva fundació. Per ra-ons de temps no em referiré als tí-tols aconseguits, però sí als valors que transmet, i que són els motius d’aquest homenatge: l’esportivitat, el treball en equip, l’esforç i la supe-ració personal, que ajuden a la pro-jecció que ell ha fet d’una Catalunya culta, cívica i oberta. Com bé resu-

Em sento molt honrat de poder dirigir-vos unes paraules referi-des a un amic molt es-timat: Josep Guardio-

la i Sala, que ara s’ha convertit en un model cívic de primera magni-tud no només pels resultats espor-tius obtinguts, sinó per la mane-ra d’aconseguir-los. Us vull parlar d’aquest jove amic, en el seu mo-ment excel·lent jugador, que als seus 40 anys, amb tot un camí al da-vant, ja ha aconseguit ser un refe-rent per a molta gent. Vaig conèixer Pep Guardiola a principis del 2003. S’havien de con-vocar eleccions a la presidència del Barça, i va acceptar anar a la llista, com a secretari tècnic, de Lluís Bas-sat. Ens va semblar adequada una presa de contacte, i aquesta es va produir a Brescia. Del viatge en vaig treure una conclusió principal; el Pep és un home educat, que té el que antigament era una assignatu-ra indispensable a les escoles: urba-nitat. Aquesta bona educació prové d’un entorn familiar humanament excel·lent, els Guardiola i Sala, del poble de Santpedor. La Dolors i el Valentí van posar la llavor. Ell la va saber desenvolu-par formant-se a la Masia blaugra-na, educat en un esperit d’autoexi-gència que va fer que lluités cada dia per ser una miqueta millor. Vaig poder comprovar tam-bé que, tot i la distància, estava as-sabentat de tot el que succeïa a Catalunya. Preguntava sense parar pels últims esdeveniments que es desenvolupaven en aquell moment, encara que el Barça, com no podia ser d’una altra manera, va ocupar la part més gran de la nostra conver-sa. Em va sorprendre gratament que em preguntés per episodis del pas-sat del club, i vaig percebre que la se-

va passió pel Barça anava més enllà de com encarar unes eleccions en el curt termini. En definitiva, en vaig sortir captivat. Ja a Barcelona, mesos més tard, ens vam reunir amb un alt execu-tiu del club per tenir informació so-bre la situació econòmica de prime-ra mà. Es va confirmar el que pensà-vem, que el club estava en situació delicada, i que caldria fer un impor-

«Vaig saber des del primer moment que és un ésser excepcional, per a qui el fi no justifica els mitjans»

«En funció de com l’equip integri les seves decisions sabrem quant temps durarà»

tant esforç de sanejament econò-mic en el cas de guanyar. Al marxar el nostre interlocu-tor, em va dir: «No podrem contac-tar amb cap representant, club ni ju-gador de manera directa. Això enca-riria els possibles fitxatges futurs. I fins que no es reverteixi la situació, jo renunciaré al meu salari». Vaig saber en aquell moment que estava davant un ésser humà excep-cional, per a qui el fi mai justifica els TÀSIES

L’adéu del Pep El reconeixement institucional

DISSABTE 1128 D’ABRIL DEL 2012

d’hora, ben d’hora...»

33 Guardiola, al Parlament de Catalunya.

meix una frase ja coneguda: «El va-lor de tenir valors». El Pep és un privilegiat. És de les poques persones que conec que des-envolupen en la seva vida i en la se-va activitat professional l’urgent, l’important i l’essencial. En un club com el Barcelona, el que és urgent és guanyar partits i títols. L’impor-tant és guanyar-los amb els codis de noblesa que qualsevol esport com-porta. L’essencial és ser lleial a la institució que es representa i a l’es-perit dels seus fundadors. I el Barça és una institució que ja molt pocs dubten que és més que un club per la seva vinculació amb la ciutada-nia. «Esport i ciutadania», com va encunyar Josep Sunyol i Garriga, expresident del club, assassinat a la serra de Guadarrama al principi de la Guerra Civil. En la gestió esportiva, el Pep ha

estat un innovador. Va tras-lladar el primer equip

a la ciutat esporti-va en els primers

dies del seu

educat, genera confiança. Tot això fa del Pep un exem-ple a seguir en moments de for-tes turbulències com els actuals. Especialment a Catalunya, on la puixança i la prosperitat han vin-gut històricament de la mà d’un elevat sentit d’associacionisme i de mancomunar esforços. Aques-ta manera de cooperar, de fer pi-nya, és el que històricament ens va fer resistents, grans i inno-vadors.

He intentat glossar la seva personalitat. Les moltes

coses bones que té. I la ressonància ja acla-

paradorament internacio-

nal de to-tes les seves

virtuts. Crec que és de justícia que li fem públic reconeixe-ment pel bon exemple que ens aporta. Per l’orgull de poder pro-clamar que ell és un dels nostres conciutadans. Però ara ja tam-bé un home admirat arreu del món. Un català universal. Senzi-llament, el Pep. Un dels els nos-tres. Seguint el seu exemple, no hi ha problema, no prendrem mal. H

JORDI COTRINA

aquestes decisions, tin-drem la resposta de quant temps durarà al capdavant del nostre club. Hi ha empresaris que han de fer un ERO en alguna ocasió de la seva vida. El Pep ho fa més de 50 vegades a l’any, i quan ets una persona pro-fundament honesta es conviu mala-ment amb aquest tipus de decisions, encara que evidentment són inevi-tables. La humilitat és una altra ca-racterística que el nostre amic ha sa-but transmetre a tot el col·lectiu. El respecte al rival, la mesura en la vic-tòria, l’autocrítica quan convé, fan que el Barça, guanyi o perdi, trans-meti bones vibracions. Per a molts barcelonistes, entre els quals jo em trobo, un partit té tres parts: les du-es de tota la vida, i una tercera que és la conferència de premsa del nostre entrenador després del partit: sem-pre prudent, sempre valent, sempre

Evarist MurtraEXDIRECTIU BLAUGRANA

nomenament. Es va envoltar d’un staff de

col·laboradors amb qui es planifiquen minuciosa-

ment tots els detalls que tenen a veure amb la preparació d’un es-

portista. L’equip està gestionat com un tot, on el planter, ara sí, és la part decisiva al servei de l’interès gene-ral que és el primer equip.

Hi ha innovació gestionada per un home que també podríem convenir que és un emprene-dor. Com tots els bons empre-nedors, ell té un alt sentit de la justícia, i aquesta és la clau que ens dóna una pista sobre quant temps durarà en el pri-mer equip. El més difícil per a ell és confeccionar l’equip que jugarà cada partit. Ell ha de decidir deixar a la banque-

ta jugadors que per la seva pro-ximitat, compromís, dedicació i

talent mereixerien la categoria de titulars, i ell pateix molt per això. En funció de com el col·lectiu integri

«El millor exemple d’amistat»

«Ha aconseguit que molts escèptics o aliens al futbol visquem com a repte propi la peripècia d’aquest Barça»

He d’agrair a Evarist Murtra que em deixi un forat per colar-me en aquest homenatge al Pep. És una llàstima

que no pugui estar aquí, amb tots vos-altres, perquè són poques les oportu-nitats que un té de dir en veu alta a algú a qui estima, que l’estima molt. Crec, a més, que la raresa de la pre-sència d’un madrileny en aquest ho-menatge del Parlament de Catalunya al Pep ofereix bastantes claus sobre el personatge. L’essència del Pep va consistir a ser un futbolista que no es va tancar en la bombolla de l’èxit esportiu ni de la rellevància. Sempre va deixar colar-se al seu món persones que li aportes-sin alguna cosa. I no se m’ocorre mi-llor exemple del que significa l’amis-tat. Transcendeix l’ofici, la família, la generació a la qual pertanys, la pàtria i els gustos. Els amics són un luxe escàs. Aju-den a tapar les goteres quan el sos-tre s’esquerda, et recorden que no tots tenen la teva sort quan et pre-mia la sort, t’obliguen a mirar cap on no t’havies fixat, ocupat a mirar-te a tu mateix, comparteixen les se-ves obsessions, les seves frustracions, els seus somnis amb tu. Això et rega-la un tros d’altres persones dins teu. Sentir-se amic d’algú és compartir el seu destí com una part del teu destí propi. Així el Pep ha aconseguit que molts que som escèptics o aliens al futbol, visquem la peripècia d’aquest Barcelona seu com un repte propi. Tracta el futbol amb tanta delicadesa i afecte que és impossible no apreciar en aquest joc alguna cosa més que un negoci, una passió irracional o una exhibició d’habilitats. Però l’equip que millor gestiona el Pep és el que formen els seus amics. Fidels, entregats, repartits pel camp amb criteri del cap tàctic, cada un exigit en les seves virtuts, però prote-git en les seves carències. Vas viure onades dolentes i ona-des bones. La música encantadora del copet a l’esquena i l’aplaudiment a vegades va desertar del teu costat, però aquests silencis et van mostrar els que viatgen amb tu de veritat. Jo sé que tu saps que la primera condició indispensable per rebre un

homenatge és estar convençut que «no» el mereixes. Per això sé que avui estàs aquí només per regalar-los als teus pares un pessic d’orgull. Dei-xa’m donar-los les gràcies als teus per fer-te ser com ets, sobretot a la te-va mare, per les estones que et va cas-tigar sense pilota. Molts no hauríem tingut la sort de conèixer-te i disfru-tar-te si no haguessis descobert que al món hi havia altres coses a part de clavar puntades a una pilota. I encara que li deus al futbol i als teus futbolistes estar rebent aquest

honor avui aquí, és precisament el teu joc sense pilota el que et conce-deix el valor afegit que la gent projec-ta sobre tu. Com a amic analfabet fut-bolístic, jo només puc dir-te que a ca-sa meva sempre hi ha una ampolla de cava posada a refredar per si la neces-sites, en el triomf i en la derrota, en la salut i en la malaltia. Enhorabona per ser com ets, mèrit molt més gran que qualsevol altre. Gràcies i una abraçada enorme a tots. H

DavidTruebaESCRIPTOR I CINEASTA

«L’equip quemillor gestiona és el dels seus amics. Repartits pel camp amb criteri del cap tàctic»

888

DISSABTE12 28 D’ABRIL DEL 2012

L’adéu del Pep Les reflexions

Amb l’adéu del Pep Guardi-ola com a entrenador del Barça sento un profund agraïment per una perso-

na que és un orgull d’aquest club i d’aquest país. Estaré eternament agraït al Pep per tot el que ha fet pel Barça, pels anys meravellosos d’un equip que, de manera clara i deci-dida, ha practicat un futbol que és referència mundial. Guardiola ha potenciat la filosofia de joc de Jo-han Cruyff que ens ha conduït a viu-re els millors moments de la histò-ria del club.

També el meu agraïment al Pep pels valors que ha transmès. Tre-ball, esforç col·lectiu, perseveran-ça, generositat, respecte, responsa-bilitat i sentit de l’èpica per tocar la glòria. Virtuts inseparables de la se-va persona i dels seus orígens, fami-liars i esportius. I un agraïment més personal perquè el Pep va entendre perfec-tament una situació injusta que m’afecta a mi i als meus companys de junta. Ho va fer saber, amb valen-tia, amb paraules que li van sortir del cor, intrínseques a una persona agraïda. I li estic agraït a ell, als juga-dors i al seu equip tècnic, que amb el millor futbol de tots els temps (i, a mesura que anaven sumant títols i victòries, de llegenda inesborrables en la memòria) van fer cada vegada millor la decisió que el va portar a ser entrenador del primer equip. Li desitjo al Pep que trobi la feli-citat, amb la seva família i els seus

Jo hauria fet més per convence’l del que han fet els que manen ara

El millor Barça de la història tornarà

amics de veritat. Pel bé del Barça, m’hauria agradat que continués. Us asseguro que si dirigís el club hauria fet tot i més per convence’l. I penso que hauria fet més per con-vence’l del que han fet els que ma-nen ara. No sé si ho hauria aconse-guit, però ho hauria intentat amb la sinceritat del dia del «no tindràs collons» o de l’abraçada a la clínica el maig del 2008, o de la xerrada tor-nant des de Sant Carles de la Ràpita

o d’aquell sopar a casa amb brindis per la primera re-novació. Pep, gràcies per ser com ets, per tot el que ens has donat i per tot el que ens hauràs de tornar a donar. El millor Barça de la història tornarà. Tornarem a tenir co-llons per fer-ho. H

Anàlisi

JoanLaportaEXPRESIDENT

33 El comiat 8 Guardiola diu adéu després de la roda de premsa d’ahir.

JORDI COTRINA

Gràcies, Pep. De tot cor. Per tot el que ens has donat fins avui i per tot el que sens dubte donaràs en el

futur d’una manera o una altra, per-què això no és en absolut un funeral. Gràcies, Pep, per ser com ets, per dig-nificar el futbol apujant el llistó de qualitat i per assumir ara la teva lli-bertat humana superant pressions. Perdó, Pep, de tot cor, per la pressió que t’hem afegit específicament des dels mitjans de comunicació contra la teva sortida del càrrec. Tenies dret a decidir amb més tranquil·litat i no hem contribuït a donar-te-la, encara que en l’actual societat hipermedià-tica els teus propis preanuncis aire-

jant els teus dubtes et convertien en un lògic centre d’informació veraç i d’especulacions interessades. Te’n vas en un bon i en un mal moment. Pesa en el primer la bona feina feta, el formidable balanç de triomfs i la sensació que has seguit mentre t’has trobat amb forces per estar al nivell més alt. Pesa en el se-gon que no és ideal anar-se’n coin-cidint amb unes decepcions puntu-als quan hi ha una excel·lent matè-ria primera per continuar. I quan tot el Barça (és a dir, els jugadors, els seguidors i els directius) desitjaven la teva continuïtat. Però és una lli-çó d’esportivitat imposar els crite-ris humans, no mesurar contínua-ment si és un bon o un mal moment per donar prioritat a la llibertat de criteri. I és una altra lliçó d’esporti-vitat no castigar excessivament la vi-da privada personal. El pitjor de la teva decisió és que deixes en solitari a la peanya del li-deratge mundial dels entrenadors Mourinho, i això és dolent per al fut-bol. Perquè és un subjecte que creu

culpa teva que Mourinho sigui així, però la teva presència i la teva perso-nalitat han acabat de fer-lo sortir de polleguera. També seria injust atri-buir-te que quedi aquest lideratge procaç a les teves espatlles, esperem que tan poc temps com sigui possi-ble. ¿Com queda el Barça? El verdader valor de les entitats es posa de mani-fest en situacions complexes. El Bar-ça ha d’estar per sobre de les perso-nes concretes i es posa a examen. Pe-rò té l’avantatge que has enfortit la validesa dels seus principis, aquell històric Esport i Ciutadania, has do-nat un gran impuls a l’ús correcte del planter per sobre del, de vega-des, suïcida ús de la cartera, i deixes un primer equip i una organització esportiva interna amb moltíssimes possibilitats futures. Això única-ment ho pot espatllar, si fos possi-ble, una mala gestió directiva o, el que és pitjor, una mala reacció de la grada. La família blaugrana de vega-des ha utilitzat la seva llibertat per equivocar-se amb exigències abusi-ves o resignacions excessives. O do-nant la culpa dels errors propis a fac-tors de fora. Ara és una bona oportu-nitat per examinar-la, per veure si l’has ajudat a madurar una mica. H

Te’n vas en un bon i en un mal momentAnàlisi

Antonio BigatáPERIODISTA

33 Dos números u 8 El Pep felicita Messi a Stamford Bridge.

AFP / MIGUEL RUIZ

en la legalitat de l’antifutbol, en la duresa excessiva com a arma vàlida davant de la superioritat del rival, en els plantejaments d’allò més con-servadors quan el marcador li és fa-vorable i en el seu dret a desestabi-

litzar l’entitat per a la qual treballa subvertint els valors que ella predi-ca. A més a més, humanament és un manipulador trampós en l’àrea de la comunicació i un maleducat que no se sap reprimir. Evidentment no és

DISSABTE 1328 D’ABRIL DEL 2012

888

Ara no podem cagar-la». Ai-xí de clar es va expressar Guardiola en el seu mo-ment. Es referia a la sensa-

ció gairebé vertiginosa que era ara o mai. Que La Masia era un volcà im-

parable d’energètics xavals que demanaven pas. I que no s’havia de taponar el volcà amb fitxatges erràtics. Que ja s’havia equivo-cat (ho reconeixia, sense temor) i que ara era el moment dels xa-vals. No perquè ocupessin les pri-meres posicions de la trinxera; no per ser titulars. Sinó que era el mo-ment de construir la plataforma definitiva, de greixar l’ascensor al

Camp Nou, perquè els fills del volcà no es perdessin pel camí. Perpetuar l’espècie, filtrar l’inevitable darwi-nisme. Era el Pep en estat pur dient que aquesta era l’hora, el moment clau per al club, perquè qui sap què podria passar el dia que tot bufés en contra. I va arribar aquest dia, el de les derrotes i l’adéu, i va resultar que l’ascensor no només continuava funcionant, sinó que al segon ascen-sorista li van donar els galons de ca-pità per redoblar l’aposta volcànica. El Tito ja té les claus de l’ascensor i no és un qualsevol. És un altre fill de La Masia i al mateix temps, pare d’un noi del planter. A ell tampoc se l’ha de convèncer de les bondats del vol-cà. El coneix al mil·límetre: sap les se-ves virtuts i els seus defectes; coneix els tècnics de sota, els nens prodigi, els que fan el ronso i els Busquets del futur blaugrana. Quan Messi era un nano, Tito ja va estar al seu costat, com Cesc i Pi-qué. Quan es va haver de dissenyar un pla en tres fases per a cada xaval

del Barça B, el Pep va mirar el Tito i aquest va dibuixar els terminis, els processos i les maneres d’avaluar el rendiment. Amb el resultat que ja coneixem.

Més guardiolista que el Pep

Amb els nens, Vilanova va aprendre que formar i competir són dues ma-neres d’expressar el mateix: el desig de guanyar. Amb els grans va com-prendre que no hi ha cap barreja mi-llor que la barreja de sangs, d’aquí ve

Tito té les claus de l’ascensor

El nou tècnic no és un qualsevol. És un altre fill de La Masia i pare d’un noi del planter

Anàlisi

Martí PerarnauPERIODISTA

33 Com sempre 8 El Pep i el Tito dirigeixen, ahir, l’entrenament de l’equip.

FCB

la seva passió per ajuntar-ne molts de casa amb pocs elegits de fora. Pocs cops l’ascensor del Camp Nou haurà estat en més bones mans, perquè si el Pep es va demostrar més cruyffista que Cruyff, molt probable-ment Tito serà més guardiolista que el mateix Guardiola. El seu primer triomf és que el club hagi decidit no apartar-se del camí iniciat. H

Fa quatre anys, en l’acte de presentació de Pep Guar-diola com a nou entrena-dor del Barça, es percebia

en l’ambient un cert perfum d’epo-peia. Dir-ho ara, és clar, a pilota pas-sada, és molt fàcil, però puc certifi-car –jo hi era– que aquell matí de juny del 2008, a la Sala París, es po-dia intuir que la Història, en majús-cules, era allà, a l’espera d’un capí-tol que l’acabés d’arrodonir. La fi-gura de Guardiola reunia tot el que feia falta per a un argument emotiu, un d’aquells arguments que conver-

teixen el futbol en mitologia: l’in-fant enyoradís que arribava a La Ma-sia; el jugador que protagonitzava l’etapa més gloriosa del club; l’ho-me que feia front a les adversitats; l’arquitecte, una aranya que con-trola els fils. La mitologia necessi-ta un mite, i Guardiola ho era. Però, ¿què més tenia aquell home d’ulls il-lusionats, amb tant poca experièn-cia, vestit amb la pulcritud d’Anto-nio Miró? No res: «L’únic mèrit que tinc és que m’han escollit a mi». Sóc aquí perquè hi sóc. Vull pensar que Guardiola, aquell dia, ho tenia tot calculat, que sabia com havia d’anar tot perquè tot anés bé. Reunia els ingredients ne-cessaris per a una colossal manio-bra constructora. El Barça, avui, és tota una altra cosa. Això és el que re-alment ha aportat en Pep, més en-llà de les victòries. Ha creat un ima-ginari nou. Aquell dia de juny ja ho tenia escrit, n’estic segur. I si això

Més enllà de les victòries, el tècnic ha creat un imaginari nou

El decasíl·labde l’entrenador

omplir-me». Com un Enric V després de la batalla. Esgotat, no pas estabor-nit, sinó conscient d’haver dut a ter-me un projecte que podia ser con-siderat, pels incrèduls, pels febles d’esperit, massa ambiciós, massa in-humà. I què fer després d’infantar un univers? «Allontanar-mi un po’». Allunyar-se’n. Descansar. Contem-plar, exhaust, la proesa. H

Anàlisi

Josep MariaFonallerasESCRIPTOR

que dic és cert, s’entén que una tas-ca que requereix tanta heroïcitat, tant d’instint generador, tant de ta-lent creatiu, acabi per buidar l’orga-nisme i la ment, l’esperit de qui el contemplava com a possible. En el comiat, Guardiola, en la so-ledat desolada de qui ha lluitat fins a l’extrem, ha escrit un bellísim decasíl·lab: «M’he buidat. I necessito

33 Alumne i mestre 8 Xavi atén les explicacions de Guardiola en la primera temporada del tècnic.

JORDI COTRINA

MÒNICA TERRIBAS EXDIRECTORA DE TV-3 «Que l’acaronin els estels»

SuSANNA gRISoPRESENTADORA D’‘ESPEJO PÚBLICO’, D’ANTENA 3

«Seria inhumà exigir-li més»«Com a culer a Madrid, em fa pe-na la marxa del Pep, perquè signi-fica el final d’una etapa. Però de-mano que es respecti la seva deci-sió. Exigir-li una temporada més hauria estat inhumà: la gent no veu que la feina d’entrenador del Barça és summament estressant. Ha estat com un profeta, ha can-viat els esquemes de moltes coses i la manera de veure el món dels catalans. Amb els anys ens ado-narem de la seva importància. El Pep s’hi ha deixat la pell, l’ener-gia i la salut i quan el cos i la vo-luntat et diuen que has de parar, els has de fer cas».

dAvId CARABéNCANTANT DE mIShImA

«genial maniobra de col·locar el Tito»«Un dels èxits més grans de Guar-diola és que ha aconseguit que les directives ja no entrin al vestidor. Però no només això: la maniobra de col·locar Tito Vilanova també és magnífica. Per mi aquest és el seu gran llegat, per sobre fins i tot dels títols aconseguits. En una so-cietat com la nostra, on la gent amb més poder i autoritat és tan poc exemplar, Guardiola trans-met una sèrie de valors que et pots aplicar cada dia. És un exem-ple total de líder social: una per-sona amb un grandiós talent que retorna a la societat tot el que ha rebut».

JoSé CoRBACHohUmORISTA

«Trobaré a faltar el seu estilisme»«Guardiola és espectacular per educació, respecte i bones mane-res. Li feia falta, al futbol. Trobaré a faltar el seu estilisme, que comen-cen a imitar altres tècnics, com vam comprovar davant el Chelsea. El fitxatge del Tito em sembla bé, en coherència amb la filosofia del Barça. En el seu moment, Guardio-la va ser una aposta que alguns van veure arriscada i va sortir bé. Seria un error fitxar un entrenador es-trella que desmuntés tot el plante-jament de l’entitat. El Tito es podrà defensar de tu a tu amb Mou quan li torni a ficar el dit a l’ull.»

RAFAEL NAdAL TENNISTA

«guanyar tant acaba cansant»«El futbol del Barça aquests anys ha estat de somni, gairebé no s’havia vist en el passat, i només se’l pot felicitar. Felicitar-lo pel que ha aconseguit i per l’actitud. És el model de fer les coses bé. Si el Pep ha decidit deixar el seu càrrec és perquè deu tenir les seves raons. Té tot el dret a descansar si és el que ell necessita. Dirigir un equip com el Barça, en el qual tens un màxim nivell d’exigència cada dia, desgasta molt. I ho sé per experiència: guanyar tant acaba cansant».

oRIoL PuJoLSECRETARI GENERAL DE CiU

«Ens deixa una gran herència» «D’entrada he de dir que conside-ro que li hem de mostrar al Pep Guardiola el nostre més profund agraïment per la feina feta du-rant tot aquest temps. Lluny de veure una pèrdua en la seva mar-xa, el conjunt del club i del país el que hem de trobar és la gran herència que ens deixa en forma d’una actitud positiva, construc-tiva i humil. I, especialment, crec que haurem de fer d’una cèlebre frase de Pep Guardiola un refe-rent per al conjunt del nostre pa-ís: «si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora, i penquem, tirarem endavant».

CARLES FRANCINoPRESENTADOR D’‘hOY POR hOY’, A LA CADENA SER

«El Pep ha estat el da vinci del futbol»«El Pep ha estat un Leonardo da Vinci del futbol: s’ha avançat 10, 15 o 20 anys. Hi haurà un abans i un després d’ell, perquè ha estat un revolucionari, un Bill Gates. En els temps que corren, simbolitza un model de coses que no tenim en aquest país: honestedat, cohe-rència, lluitar per una idea i sentit comú. El gran repte del Barça serà demostrar si creu en aquesta his-tòria i si creu en el model per so-bre de les persones. El Tito ho tin-drà cru, com tothom que ocupa el lloc d’un mite. Té un risc doble, pe-rò em sembla coherent. I, com can-ta Sabina: «Con un par».

gARCÍA FARRERASDIRECTOR GENERALDE LA SEXTA

«és com estar a la cadira elèctrica»«Una banqueta com la del Barça és un somni que comporta una im-mensa responsabilitat i una tortu-ra. És com estar assegut en una ca-dira elèctrica amb descàrregues pe-riòdiques d’alta tensió. Guardiola és un apassionat i un obsessiu per-feccionista i això incrementa el ni-vell de desgast i ho fa més dolorós en el terreny personal i emocional i m’imagino que en el familiar. Per-sonatges com ell o José Mourinho eleven el nivell del nostre futbol es-pectacularment i converteixen la nostra Lliga en caviar beluga impe-rial per a qualsevol aficionat».

JoSEP M. ESPINÀSAUTOR DE L’hImNE DEL BARÇA

«Potser necessita allunyar-se de l’èxit»«Personalment estaria molt més satisfet si Pep Guardiola hagués decidit continuar. Però com-prenc que potser els èxits poden arribar a fatigar. Hi ha gent que necessita refer-se dels fracassos, però alguns també necessiten re-fer-se dels èxits; hi ha qui necessi-ta disposar d’un cert període de recuperació per poder allunyar-se, encara que sigui per un temps, de la proximitat de l’èxit. Òbvi-ament, també pot existir el risc que l’èxit no el tornis a tenir, però si et sents molt asfixiat per l’èxit potser el més saludable és allu-nyar-te’n».

RAMoN PELLICERPRESENTADOR DEL‘TN vESPRE’ DE Tv-3

«Ha contribuït a cohesionar el país»«El Pep ha canviat amb els seus èxits aquell pensament pessimis-ta endèmic del culer. Amb La Ma-sia ha demostrat la capacitat del club de produir i d’exportar ta-lent. Amb el seu discurs i la trans-missió de valors, ha contribuït, en certa manera, a cohesionar el país. Tito Vilanova és una garan-tia de continuïtat i, veient els tro-feus aconseguits, la raó aconse-lla intentar mantenir aquest es-til que és tan envejat a tot el món. Estic trist per la marxa del Pep, agraït per tot el que ens ha donat i esperançat pel que ens aportarà Vilanova».

PEdRoZARRALuKIESCRIPTOR

«Ha convertit el futbol en dansa»«El menys important són els resul-tats, impressionants, d’altra ban-da. Pep Guardiola ha donat un al-tre caràcter al futbol. L’ha conver-tit en una dansa elegant, en planter d’homes rectes, en una aventura permanent, un conte amb tants finals que ha acabat per esgotar-se. Li estaré sempre agraït perquè m’ho ha fet passar tan bé, però so-bretot per l’empremta que ha dei-xat. Espero que no oblidem aque-lla passió relaxada, aquella entre-ga absoluta a una cosa que se sap que només és un joc, que per a mi és la seva millor herència».

JoRdI évoLE PERIODISTA

«Fa quatre anys va arribar el Pep a la banqueta del primer equip del Barça. I fa quatre anys em vaig embarcar en un projecte televisiu que m’ha exigit molts sacrificis però que m’ha donat moltes satisfaccions. No faré paral·lelismes absurds. Dic això perquè en aquests quatre anys he viscut el Barça de Guardiola amb la intensitat d’un nen petit. Vaig disfrutar com un boig la Copa de Mestalla, la Champions de Roma o la de Wembley. L’he seguit per televisions d’hotels recòndits. He canviat rodatges per no perdre-me’l. He rebut les trucades més emocionades del meu pare. Els missatges de la meva germana. Les abraçades amb el meu amic Jordi, sempre amb les seves samarretes fetitxe. He seguit les rodes de premsa com una cerimònia litúrgica. He parlat amb ell cinc o sis vegades. No més. Un dia l’hi explicaré al meu fill. Jo vaig viure el Barça de Guardiola. Ara tocarà viure altres Barces. Potser seran millors. Tant de bo. Però aquest és irrepetible. Potser exagero. Però és que això del Pep ha estat exagerat».

«Això del Pep ha estat exagerat»

«El recordarem amb un somriure»ANdREu BuENAFuENTE HUMORISTA

«Guardiola ha aconseguit dignificar el futbol, que li feia molta falta. L’ha fet un món més bonic, més educat, més professional, l’ha valoritzat. Ha sabut combinar la màgia i l’elegància, la passió i la tècnica, l’orgull i l’esforç. Només podem estar agraïts, recordar-lo amb un somriure de felicitat, posar-lo d’exemple per als seus successors i esperar que algun dia sigui president del Barcelona».

DISSABTE14 28 D’ABRIL DEL 2012

888L’adéu del Pep Les reaccions

DISSABTE 1528 D’ABRIL DEL 2012

888L’adéu del Pep Reaccions a peu de carrer

A Canaletes. Els aficionats, emocionats i agraïts, s’acomiaden de Pep Guardiola al davant d’una portada d’EL PERIÓDICO a la Rambla.

FEMKE

«No te’n vagis per favor, ¡et volem aquí!. Et desitjo molta sort però... ¡No te’n vagis!»

ROC«Li desitjo molta sort allà on vagi, que s’hi trobi a gust com ho estava al Barça»

RAÚL«Al Pep només li puc dir: moltes gràcies per fer-nos viure aquest somni»

TEXTOS:LAIA MESTRE FOTOS: JULIO CARBÓ

MARÍA«Jo no li vull dir res a Guardiola, només li vull fer un petó»

ROMAN

«M’agrada molt com juga el Barça i ara enyoraré molt el Pep»

SERGI

«Em fa molta pena, però cal respectar la seva decisió encara que em sàpiga molt de greu»

Vegeu el vídeo d’aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

MARIA TERESA«Ara no és el moment d’anar-se’n, que aquest any no guanyarem res. S’hauria de quedar»

SINA«Ja m’agradava de jugador i més com a entrenador. Sembla que ens deixa abandonats»

RASHAK«Sóc totalment culer. A Guardiola li demano un favor: que es quedi aquí, que no se’n vagi»

GIOVANNI«Cobra 10 milions d’euros, però en un altre lloc en pot guanyar 30. No se n’ha d’anar»

CLARA«Se m’ha trencat el cor. M’he posat a plorar. Però amb això de Tito m’he animat una mica»

ÀNGELS«Al Pep el considerem de la família. No només és de son pare, sa mare i la seva dona, és de Catalunya»

JAVIER«Pep, moltes gràcies per fer-me molt feliç després de patir moltíssims anys»

CLÀUDIA«Tots els culers estan molt orgullosos del Pep. L’espera un bon futur sigui on sigui...¡ànims!»

ALBA I VÍCTOR

«Ha marcat una etapa en la història del futbol. És un entrenador genial i no l’oblidarem mai»

8 420565 002004

11946