Any iegon.-ll.a2Epoca> N.°|29 ÇWfMbt« [17|Maig: d« 1924

Justícia Social Emprav per la guerra les multitudsno instruïdes en l'art militar, és llht-rar-les a Ja pròpia pèrdua.

KHOUNG-FU-TSEU.

15 ets. SETMANARI SOCIALISTA Redacció: Fi, 11. - BARCELONA

La gran paradoxa«La Publicitat» està empenyada en fer-nos renyir amb

el Primer ministre, britànic. A cada moment ens encaraamb l'il·lustre polític i ens mostra fantàstiques discrepàn-cies entre el nostre pensament i el d'aquell home. I des-prés es gira al públic i diu amb to de satisfacció inconte-nible: — «Eh, quina paradoxa?»

Nosaltres, però, no hi renyirem amb Ramsay Mac-Do-nald. Coneixem molt bé el seu pensament i ens hi sentimfonamentalment identificats. Com que sabem el seu ta-rannà, no ens causa sorpresa que un dia digui amb amis-tosa ironia parlant d'Anglaterra: This foreign land(aquesta terra estrangera). Mac-Donald no es proposafer-ne un credo d'aqueixes innocents expansions, lesquals a penes si intenten expressar cap sentiment ni capidea precisa.

Tampoc ens alarmen les manifestacions que «La Publi-citat» recull en el seu editorial del dia 7 de maig. El doc-te periòdic beu en males fonts i a vegades un diari de Pa-rís pot fer-nos dir una tontería al donar molt abreujadala nova de quelcom que ha esdevingut a Anglaterra.Creiem estar en situació d'endevinar d'on ha tret «La Pu-blicitat» la versió de les paraules de Mac-Danald. El queno podem endevinar, hi sospitar, és d'on haurà tret allòde que «el cap del Govern de Londres procedeix de V In-dependent Labour Party q\iz representava una tendèn-cia més socialista que l'antic Labour Party.» Tenim noti-cia de que V Independent Labour Party va ésser fundaten 1893 i el Labour Party en 1900, no usant aquesta de-nominació fins al 1906. També sobem que el primer—al'igual que altres partits—integra el segon, però no potparlar-se d'ell en pretèrit, car és un partit en actual exis-tència del qual Mac-Donald no procedeix sinó que enforma part, Tan és així que les paraules que retreu «LaPublicitat» foren pronunciades pel Primer ministre brità-nic en la Conferència anyal de V Independent LabourParty, la qual, aquest any, s'ha celebrat a York, el dia 21d'abril darrer.

I sabeu quines paraules va dir Mac-Donald a York?Les traduirem literalment, per a no estalviar cap amargorals nostres companys socialistes. Va dir així:

—«Es l'esperit ço que compta en tota cosa. Per aixòestic tan completament d'acord amb les paraules deMrs. Glasier respecte al Treballîsme (Labour). No tinccap objecció en contra de que s'anomeni al Govern labo-rista, Govern socialista. No tinc cap objecció en contrade que el nostre partit1 s'anomeni Partit Socialista; peròsentimentalment no em plau, car, després de tot, hi hauna mena d'aire erudit o llibresc (bookish) en el mot so-cialisme.»

Qui conegui Anglaterra, encara que sigui superficial-ment, sap que Mac-Donald té raó. El mot Socialisme ésun mot tan exòtic a Anglaterra, com són exòtics a Cata-lunya i a tots els països continentals els mots Laborisniei Treballisme (Labour). Es més; el concepte que s'expres-Sa/anlb la paraula labour, a A^nglqterra és iritraduible enÖftres''p>aïsos i fins no,'té.'us'ni aplicació, en països de par-la anglesa com els Estats Units i el Cana4à. No. obstant,£jÍl¿j que en l'ordre de les idees i dels sentiments corres-bçjn $ti\trç. qe la Qran Bretanya al Socialisme europeu, ésJa organització del Labour Party, malgrat la qual cosanosaltres no hem d'adoptar la denominació de laboristes,ni els anglesos la de socialistes.

Veus-ho aquí tot. Nosaltres agraïm a «La Publicitat» lalliçó que ens ha ofert rescentment donant-nos a conèixerla opinió d'un gran nombre de clergues estrangers respec-te a la significació del mot «nacjp,n,9h'sme», í*èrò &f evi-¿ferit que up pot mostrar 1$ mateixa erudició en parlar dejes 'opinions dels homes socialistes. En això nosaltres te-nim la immodèstia de considerar-nos a major altura que;L* PííÜCÍÍÍÍ?; ï ** ™* li hosíra SÍÍCÍÓ per aqueixes co-§çs data de molt temps. Figureu-vos que ja patíem aquesta,dèrfà quan encara 3 Anglaterra no suiavig fundat et tan!«antic» taboùr Party'..,

L'Assemblea le SubirteliVoldríem fer una ressenya amb to-

ta mena de details, sobro la tasca rea-lltzada a l'assemblea pels delegat», pe-rò la condició de setmanari de JUSTI-CIA SOCIAL per una part, i, altra-ment, la inoportunitat de publiear-sed'un dia par l'altre, fa que dediquemla nostra atenció als més francs co-mentaris.

Cal remarcar la importància que téen aquests moments pels quals estàpassant l'obrer a Catalunya, una as-semblea d'aquesta naturalesa, major-ment encara, quan l'ordre del dia, perla seva discusió es prestava a demos-trar la capacitació de les delegacions

C O M E N T A R I S

obreres a resqldre problemes d'p.rde-nacló sindical, en els aspectes inte-riora i exteriors. Així són els temes;«Actitud de l'organització en els mo-ments actuals» i «La crisi del treball».

Hem de confessar, però, que queda-rem desilusionáis en veure que tota latasca realitzada a aquesta assembleaha quedat reclosa en el marc de lesdimissions presentades pel ComitèRegional i Director i Administradorde «Solidaridad Obrera». No per aixòdeixarem de dir que la feina feta enaquest aspects és altament profitosaper l'actitut ferma i serena del ComitèRegional en puntualitzar les obstrue-

EL PROLETARIAT INTERNACIONAL

—Avant, minyons! Pel f root lín/c i per ai menys un través dedit de front.

clous, coaccions i manca de conflan-ça, que certs individus, portentìixentsa j untes i comitès presentii ven conti- >nuament, cosa que posava al desco-bert un interrogant, que és el que els,delegats de fora de Barcelona ignora-ven la feina xacrosa que realitzaven;per l'organització alguns dels 'queabans del ple do Granollers prenienjcàrrecs que avui encara representenen algún Comitè o Junta. Cal remar-car que a aquesta tasca d'ajudar alComitè a parlar clar, es distingireuespecialment els delegats del Trans-ports, Textil i Fabril i Construcció deBarcelona. Es per això que creiem queencara quo poc, s'ha començat a es-quinçar el vol de l'organització obrera,vel que la sotmetia a los més incom-prensibles fosquetats. Hem d'esperar,doncs, en el Comitè Regional i tenir-hi confiança.

Per altra part, nosaltres no podemressistir la tentació del comentari i,encara que crû, la nostra pensa since-ra està desposseïda de tot partidisme.

Una delegació py(t desmerèixer efec-tivitat segons qui s'guj ei cxwinauyque l'ostenti'? tí! cus de la inter-comaivcai de Lleida, que pol :;sol fet d'ésserrepresentada pel company Maurin,fan rebutjada, és un cas Insòlit i sen-se procedents, àdhuc en el mat»1^Ple de Sabadell. Les r»^is aportadespel Comitè i^gíonal són fora de tota

justicia; la Ínter-comarcal de Lleida haestat representada altres yo^tes. & InConfederació. VI siu.dicat deMonjatrol\ altres Assistents ni Me de Sabadell,es trobaven en les mateixes condicionspor les quals no os concedí la repre-sentació a Lleida.

Això, aquest procediment desigual,sembla demostrar poca convicció opoca confiança n ell mateix, perquè"s'evita que ¡# crítica sigui exercida,por poguer arribar a una constatacióde valors.

La qüestió de «Solidaridad Obrera»presenta tres aspectes que si bé no te-nen res de comú, en si, es comple-mentan per a obstaculitzar la sevaobra.

Primer.—La manca d'una veritableorientació sindical, per part de la re-dacció, més atenta a exposicions Ideo-lògiques que a realitats sentides pelstreballadors, fy que nq es disc.uteixtpuix l'assemble,a no cr.eu que s'hagide discutir; greu equivocació, la mésgreu de totes, ben segur. Segon.—;L,ainfluència d'elements do caràcter ir-responsable davant l'organització, perla intromissió en el confeccionamenttècnic del diari, és afrontat amb totaenteresa pel Comitè Regional, però esdeixà de marcar les veritables causespels qui podien i dehien, aclarint aixídefinitivament aquesta qüestió. Ter-cer.— La situació econòmica del diarifa temps ja que és la més gran preo-cupació de tota l'organitaació i elsdirigents; ara bé: nosaltres confessemque ha d'amoïnar molt poc una qües-

' tió que es mou quan només se sap

aplicar el mateix específic, i que perhaver-lo ja provat, podem dir que noresol res, i, en canvi, ens desprestigiamolt; em refereixo als donatius de vi-da o mort, que a tot l'lo o reunió esplantej-i. Acordar ingressos volunta-ris per deutes i despeses realitzats, éscom navegar per l'occoè amb un bar-quet amb les veles destrocados; elnaufragi gairebé és segur,

Tractar com a base d'économies elreduir el cos de redacció — quan tot-hom invoca la necessitat del millora-ment del diari — és simplement in-fantil. Reduir els sous dels treballa-dors de la impremta, essent aquestapropietat d'una Confederació obftsya ide resistència al capitaj, wreixeriaun qualificatiu qu^ no ens utrovim aescriure, però direni que j,utjar i solu.eionar així els problemes 4't'^nomia,és resoldre's amb uua iftentalitat ea-sencialmotyt V\ur,gçsa,.

La Burgesia,, per fer economies,sols troba aquests roo«rsoa ; rodtiir ladependència ' rebaixar ela sous dolsobrers, Vna sola proposició ora encer-tada, al nostre entendre, i fou rebut-jada, Era la presentada pel Sindicatde Construcció de Barcelona, o sigui,la cotització ded,ei'. cèntims mtma^üfl'.Per toto els federats, dedtuaijs oxoli¿-sivament & «Soliçiajfita,t Obrera». Si eldiari és 4ft V9rf?an^zílc'^> ^ dèficitque en determinats momenta puguisofrir, és olio, mateixa la qui ha docobrirei a.

Si els deures i drets són per totsIguals, la representació proporcional,moral i material, on aquesta i totes,les manifestacions, no hau d'esse* unjoc simplement de uaraules. L'aug-ment de d,ßU cèntims mensuals a l'as-sociat no pot mortificur-to ni moral nimaterialment en el més mínim per-què deixi de complir un doure, poro,en canvi, causa mal efecte el p,idolarcontínuament i molesta al sindicat ojuntes, que potser en els momentsqua se'ls demana, no podeu corres-pondre per manca de cabdals, tren-cant des d'aquest moment tota uçdo-nació administrativa del gji\di;cats oi;realitzar uns esforces superiors a lesseves forces.

Bn e\ sentit pràctic, cai romurcarnomés un exemple :: ei perquè croiemencertada la pro,p.o*toió del Sindicatde Construcció; comptant que la Con-federació Regional consti d'un nom-bre de 50.000 adherits, amb la ditaproposició es recabdarien 5.00.Ü ptos.mensuals, quantitat su/ioient per acobrir el dèficltt Si d« veritat es volel diari no pot ésser altra la conclusió.

«La crisi del treball». Un altre pro-blema, que ha de merèixer atenciópel seu estudi, en els nostres organis-mes, i, no obstant, queda demostradaper part dels delegats la falta do vo«luntat a afrontar-se amb un problematan vital per les multituds treballa-dores. Hem de fer remarcar amb jus-tícia la profitosa tasca que de l'estudid'atur forçós realitza d'un temps euçà

CRÒNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalLes eleccions alemanyes

Sempre que s'ha presentat ocasió havem expressat la nostra te-mença de que les eleccions del 4 de maig foren una derrota per alPartit Socialista unificat d'Alemanya. Entre els que parlen a la re-flexió i demostren que no hi ha altra ruta possible que el cumpli-ment de les obligacions derivades de la guerra, i els que exciten alpoble a defugir aquestes càrregues, no és difícil endevinar de quincantó serà la balançada. Encara que les propagandes dels comu-nistes i dels ultranationalistes siguin de ben díferenta natura, enl'aspecte precís de ço que més interessa al poble alemany tenen unefecte completament idèntic.

També prevèiem que el grup governamental format per centris-tes, populistes i demòcrates sufriria una forta reculada com a con-seqüència de la política moderada del Canciller Marx, I ha sigutaixí. Però hem de confessar que no s'han realitzat totalment elsnostres càlculs. Els alemanys, i particularment els treballadorsd'Alemanya, han demostrat una serenitat major de la que els hiatribuíem. S'han cumplert els vaticinis però ha quedat de manifestuna significativa repugnància a llençar-se deíinitivament cap alsextrems.

En el Parlament disolt els vots socialistes unificais eren 169 i 4de la Lliga Socialista alemanya. Dels unificats, 102 eren majorita-ris, i els restants independents. Part d'aquests s'havien passat alComunisme el qual originàriament tenia 4 diputats al Reichstag iamb el reforç dels independents va constituir una minoria de 15.Una de les incògnites d'aquesta elecció era saber si els electorsdels independents votarien als socialistes unificats o anirien ambels comunistes. Per les dades que tenim sembla que s'han partit re-sultant pels unificats (majoritaris i independents) una pèrdua apro-ximada del 20 per 100 de sufragis. Els comunistes, en canvi, queen les eleccions anteriors havien tingut una votació ridícula, ambel reforç dels vots dels socialistes independents han sixtuplicat llurvotació en les eleccions del 4 de maig obtenint més de 3.600.000sufragis.

A Alemanya hi han 40 milions d'electors entre homes i dones.Pel sistema de representació proporcional establert per la Consti-tució de Weimar hi ha un diputat per cada óO.OuO electors. El nom-bre de diputats que integren el Reichstag és, doncs, variable. Enles eleccions anteriors varen votar 27.937.057 electors í en les da-rreres 29.319.500. En lloc de 459 diputats que constitukn l'anteriorReichstag, ara seran 471. Vol dir que malgrat les propagandes con-tra el parlamentarisme, a Alemanya, com a tots els paissos civilit-zats, com més va, més es vota.

EÌ conjunt de vots emesos per proletariat alemany és aproxima-dament igual que en les eleccions anteriors. Pel nombre de sufra-gis, corresponen als socialistes unificats 103 actes, o sigui la frac-ció més nombrosa del Parlament. Suposant que sigui així (car nos'han publicat encara els resultats oficials) i que els comunistessumin 60 actes i 4 els socialistes alemanys, hi haurà un conjunt de167 diputats obrers en el Reichstag, o siguin 21 menys que en lacambra disolta.

Aquest resultat es deu a les causes ja senyalades, és a dir, al pres-tigi que dona a les propagandes extremistes la tràgica situació deAlemanya. Les dones particularment són sensibles a la suggestiódels radicalismes tan de dreta com d'esquerra. La prova és queLedebour sostenint l'antiga bandera dels independents, amb tot ila seva rellevant personalitat moral, no consegueix només que unavotació esquifida. Aquest desplaçament de vots vers el comunismeserà en definitiva una desgràcia per Alemanya. Els que realmenten beneficiaran seran els nacionalistes, amb l'agravant que al'hora de la liquidació del comunisme, aquests sufragis ja no po-drà reabsorvir-los el proletariat alemany. El vot comunista repre-senta en aquestes eleccions un vot de desesperança. Estudieu leszones ou es produeix amb major extensió: Regions ocupades, Ba-viera^ Silesia, Berlin... escenaris de violència o de reacció, en ge-tye^al,. allà on el nacionalisme es presenta amb major poixança.

ta coliçio governamental ha sofert moît més que els socialistes.La dimissió del canciller Marx és cosa descartada com també sem-bla decidit que el President de la República, Ebert, deixarà defini-tivament el càrrec, cosa que de temps desitja i espera. La sevasubstitució i la formació ¿'un govern que pugui sostenir-se parla-mentàriament representen per Alemanya un trànsit difícil i ple deperills.

Examinada fredament la situació, creix el convenciment de queres hi ha tan sòlid i ben orientat dins Alemanya com aquesta mas-sa obrera cauta i reflexiva que constitueix el Partit Socialista uni-ficat. Aquesta columna formidable, malgrat els vents tempestuososque corren d'un extrem a altre del país, no s'ha trontollat encara.Nosaltres que en més d'una ocasió hem combatut les claudica-cions i debilitats dels home.s més conspícuus de la Social Demo-cràcia, rendim avui tribut a la massa incommovible i serena qu;-segueix amb heroica perseverança el camí de la lluita civil i del'esforç constant en pro de la pau. Si tornen a Europa dies de doli de carnatge.,. no en culpeu pas a aquests homes que per la sevallealtat als grans principis, en seran doblement víctimes.

M. Serra Í Moret

el Sindicat Fabril i Textil de Barce-lona; i crèiem quo el l'io hauria reon-llit aquesta llavor, l així, creiem queel menys que os podia fer ora aplau-dir i seguir aquests procedimentsdels números i atendro los realitats,par corregir o augmentar els propisconeixements i els de les multitudsobreres. No es vol o no es pot posarde relleu la incapacitat comercial itècnica de la nostra burgesia, una dolos causes — al nostro entendre — dola manca de feina. L'estudi arau/.elarí — pel que es veu — no interessadesentreuyar-lo n la classe obrera,por veure do si neix alguna obstaeulitzacló pol funcionament d'ulgunesindustries. La qüestió de l'interme-diari — causa do l'encariment dol pro-ducte — no s'citudia por veure si potportar-nos a un aminorament de lamauca de feina i a una tributació ma-

jor coin :\ consumidor. I així aniríemexposant un grau nombre de qües-tions, quo només els números ens po-drien portar a conci usions més apro-ximades a les realitats.

Conveniències (l'una qüestió poli t i - 4ca burgesa, la crisi del treball? No l i icreiem -- que se'ns porrnoti aquosiMsinceritat Només creiem amb laseva incapacitat i egoismo, i amb lanostra indiferència, precisament ambtot el que és primordial pols interes-sos col·lectius i de elasso. I no cal in-vocar norme** ni basaments, car tot,trontolla. Nosaltres creiem solamenton un basninont, 1 aquest el conside-rem intangible: Lu uniu d« tots etstreballadors.

Roc Guinart

J U S T I C I A S O á C I A L 17 ¿e Haig de JB24

Cròniques argentinesLES ELECCIONS

Triomf del Partit SocialistaV i l i i últim

l si -Imita Itacrutadora obrí l'últimsobro, du les elt-ecious ilo març, el dia•I del current mos d'abril.

lleu's aquí els resultats totals :Senador looUllita, .

Dr. Juan B, Jaato. 80.B2& vots.Cundida! radical . . Íil.,r>7H »

» demòcru ta -progressista. 8.~:{0 »

Kls diputats socialistes uctmsoguirun un turino mig d« Ti.üoo vots.

í els diputats radicals obtinguerenio.iioo per terme niig.

HI Partit Socialista ha triomfat entota la línia!

I ao sols a la capital federal, sinótambé per tot el país.

lis la segona vegada, dos d« HHii,que ei l'urtit. Socialista guanya les ma-jories de, diputats a la capital, i és laprimera que triomfa ii l'interior dol[mis. Do senadors, és la tercera queKuanyen. L'última Victoria fi m l'anypassat.

( 'omparant l'elecció de senadors ac-tual amb ia de liíKl, i la de diputatsamb la corresponent do 'l'.tfií, l'aug-inunt dols vots soci alistes és moitinésimportant que els aconseguits pelpartit radical, únic que ens disputala capital.

Les xifres no menteixen i elles ensd i u e n que les arrels del socialisme al'Argentina stm can fondes com indes-Inietibles.

I «¡xó, no obstant les repetides osci-aions i | i ie born sofert ï l'existènciad'unpart i t comunista, la missió del qualun As altra que la do combatre eixor-eamuiit al Partit Socialista, iarnb tan-ta rancúnia que s'oblida inclus de l'e-nemie comú : el capitalisme.

L'escrutini. — Sens dubte els com-panys de JUSTICIA SOCIAL es pre-guntaran la raó do la tardatila eu co-nèixer el resultat de les eleccions delAi de març.

1 la raó és ben senzilla.Abans, aqui, com a Barcelona, 1'es-

eriitiui os feia inmediatameut desprésde Telacelo.

Pero aquí, com a Barcelona, elspartita polítics burgesos quan veienquo on un col·legi perdien per massavots, l'assaltaven, trencaven l'urna,o bé, ai tenien camp lliure, feien la• tapiñada».

Per evitar això, la llei electoral var íglaraentar l'escrutini de la següent.orina:

Acabada l'elecció, les autoritats dei-ula eol·logi entreguen l'urna a uns

• npleats de correus, els quals, cnsto-' iats per la for^a pública, la traslla-

.,••11 a la Cambra de Diputats.

Allí són custodiats per la força pú-blica ¡ roproHontants dols partits po-lític«.

Kl dia següent, la Junta Escruta-dora, integrada per tres jutges fede-rals, fa el recompte de vots.

Ket això, comença l'escrutini, quedura molts dies, i si això pot ésser uninconvenient, té, en canvi, l'enormeaventatja de impedir tot frau de quaUseguila partit burgès.

La suma total és firmada i legalit-zada pels tres jutges, i ells, com a re-presentants de la justícia, esteneu elsdiplomes dels novells representantsdol pthle i els proclameu públi-cament.

La victòria ós oi fruit d'una accióconstant, sens solució de continuïtat.

A força de dirigir-se al poble, par-lant-li dels seus problemes immediatsi dimnnt-li les solucions immediatesi de definir-li els drets essencials dela civilització soehiiislsi quina llunya-nia pot. atauyar o allargar, sogous laseva capacitat, do reacció i compren-sió, el poble acaba per elevar ies so-ves preocupacions, per fer-se una con-ciencia suficientment forta per cliscu-tirs-se interiorment la significaciód'un vot i el poderós germe revolu-cionari d'un vot ben donat.

Això és el quo hem fet nosaltres iara recollim el gloriós fruit.

I en quant a la classe treballadora,desglosant-la del concepte genèric dopoble, quitm mentalitat molt germa-na dels treballadora llatins, l'intensi-tat de la propaganda socialista és pro-porcional a l'excesiva facilitat en quèsol caure cap a l'estreta i unilateralvisió do la lluita contra el capital.

Uocordo que en una de les confe-rències que vaig donar durant la pas-sada campanya, des d'una cantonada,definia així als treballadors que m'es-coltaven :

«En cada treballador hi són trespersonalitats : «1 treballador, al con-sumidor i el ciutadà. El treballadorsofreix, una triple explotació ;. com atreballador, com a consumidor i coma ciutadà. Coma treballador, és ex-plotat directament en salari i jorna-da pel capitalista; com a consumidor,és explotat pel comerciant o pol mer-catxifle, que U veu cares mercaderiesdolentes; i com a ciutadà, és explotatpel poder polític do, la classe capita-lista que fa lleis de tinsse, que dis-minueix el salari misèrrim decretantfeixucs impostos al consum, que per-torba l'iutßHigeneia dol poblo par-lant-li de patriotisme a la violenta, queenverina l'intel·ligència dels l'illa deltreballador amb escoles de rutina isupersticions primor i arnb el quarter

després. Contra la primera formad'explotació, el treballador s'orgaait-za gromiulraent. Doncs, per què ab&u-douar el nitres camps do batalla? Perquè no s'urganitía on cooperatíTea,per defensar oi seu consum? Peí quèno s'organitza políticament per con-querir oi poder politic'? Un vot enblanc, contribueix a la victòria bur-gesa, i un vot contra el Partit Socla-eialista, és un vot contra natura, unafonda ferida que el treballador in-conscient s'infereix amb Ja seva prò-pia mà.»

Són paraules clares, d'una lògicairrebatible. Aquestes i les dels altresoradors del Partit Socialista. Ellesconvencen pel sentiment i per la raóals obrers capayos d'escoltar i refle-xionar, que, afortunadament, sóncada dia'més nombrosos. ,

El triomf del Partit Socialista és eltriomf de l'intel·ligència, de la since-ritat i de l'honestetat. Es la prova elo-qüent del clarivident esperit de clas-se quo es va formant a la RepúblicaArgentina,

1 vosaltres, companys de Gata-»luuya'í

Joan ComoreraBuenos Aires, 4 d'abril de 1924.

A Vif! AL LECTOR. Per retardAi} correus ens ha, arribat aquesto, evò-nica gairebé al mateix temps qm lestres (interiors destinades a estudiarles «-Eleccions Argentines». Per la se-va actualitat major, la -inserim/ora,de sèrie, abans de les altres que ani-rem publicant en successives edicions.

^EUHOMEJD'AHIR i

Lord Byron '(¿we en diuen de coses eníeni-MSnia-

des lots els crítics moralistes en jpíff-lar d'aquest Itome extraordinari qutvisqué només ,'ifí anys i morí com unheroi! (¿ue en tenia, seyons ells, de de-fectes, [aquest meteor humà, que fouV admiració del gran Goethe! Quantesqüestions literàries i d'alta cultura,quants problemes suscita aquest ro-màntic formidable que escrigué con-tra els romàntics.' Romantieisme'?Classicisme'? L'home és l'interessant,—sobretot si ha viscut plenament tóseva vida! <

Jordi Noel Gordon, Lord Byron,nasqué a Londres el 22 de gener de'¡788. Era de nissaga reial i sa maretenia un caràcter extraordinàriamentvehement, irascible í llunàtic que tanaviat maltractava d'una manera ir-raonable al seu f i l l com se'l menjavaa carícies, (i'iian Jordi assolí Fedatde 10 anys, per la mort del seu oncleGuillem, hereda la dignitat de Lord.En ítíli 1 ingressà en la Universitat deCambridge, distinyinl-se entre la fa-

ramalla de joves estudiant* rics ¡terla, seva generositat, el seu, latent i-una'mica per les seves e.i-cenlriKitaln, se-gons dinen, e-ls biògrafs.

doi-œeja-Pii liniment, Lord Byron.Cap cirurgià pnyni' yuarir-tu i això/itti mim molin du la s mi meliivconiii. |i era de bdUi prestanca i per i/amvnide. tot nn mona f '¡¡itela que. s'enamn- jrata premalurameni. Mum ifell ynea '.) anys ja senfia nna passiu pfr lanena niaria Dtiff. Aquest ¡/ran sensi-Hit, que els academics d'armi trobenripios poeta, encara en sa infantesa¿inffiie altres passions.

A 10 anys, en IS<¡7, ¡ivWir.à Hoursof idleness, i MI IMI',! Muglial i bardsand Scotch reviewers, tal 'rifinì 'ima/ani-àstica- vida lai que una de iex do-nes amb les que tenia relacions l'a-companyava per tot arreu vestida,disfressada, de valtje. J ai.r.ò era lareprobado i escàndol de tota la vellasocietat anglesa.

(•lu-an assoli la majoria d'edat, en-trà per drei propi en r Mia Cambrai poc temps després va empeñare uinbson intim amic HobJionse aquell llargviatge a Portugal, h'span.na. Malla,Alfmnia, pari de (irida, la conia ileV Asia Menar i Constantinopla, (¡ne-

J-an fecund devia dresser per a Its lle-tres angleses. Filien d'iiqiiesl viatgesón íifjneltes cèltbri.i i itrnbattidtsobres, que Iníhom ijwe tinyni micade ciillurii /ut Ilei/il. — Kl primerscants di- Childre Harold, Kl (í¡nur,Kl Corsari, Lara, Parisina, MelodiesHebraiques —publicades entre M/.'í i1X16, el feren l'ídol dels any lesos.

Kn Iftt5, Lord lit/ron es casà ambuna filla de Ralf Mübauke, de In quetingué una filla : Ada. Però eren in-compatibles, no podien avenir-se il'any següent Fubímdonà escrivintaquell formós Adéu a la seva dona,en el que per orgull o per masclia *•'«-tribu'ia ell itiaieix culpes qve no le-nia, cosa que sembla reproba lolhom.I el 20 d'abril de iHHi deixava la pà-tria on no havia de tornar riu, men-tre (oía la premsa any lesa iniciava unagran campanya contra el millor delsseus poetes, impopularitzant-lo ambtanta de manera que Hyron des d'Ità-lia escrima : «Totes les monstrusitalsi lots els vicis se m'atribueixen. Klmeu nom il·lustre ha estat deshonrat.He comprès que sí el que es deia de miera ceri, jo era indi/jne d'Anglaterra;però essent com és falç, Anglaterra esindigna de mi. Per això me'n aní-».

En iXK't publica el tercer cant delChilde Harold i en 1817 lo, seva pri-mera obra dramàtica Manfred, escritaa Ginebra. De 18ifí a ,18 lli visqué aVenècia on escrigité el quart cant delChilde Harold, Les lamentacions delTassó, Beppo, Oda a Venècia i Ma.r-seppa (1818). Va, escriure també el pri-mer caní de la seva obra millor : elinacabat poema Don Joan. A'o ésaquest lloc a propòsit per aparlar de lesseves amors amb la bella Teresa Gv.ie-cioli. Jín iH'Jí fisgué a Pina onpm-dni els drames Marino Fallero, Kls dosFoscari, Sardanapal i Caín, i algjtnscants mes del célebre Don .Toan, lira

DE PARIS ESTANT

No hi ha pas manera de coTrt-pemire la gestació i solució dela darrera crisi ministerial fran-cesa. Hom creia que era exclshick determinats països això desucceir coses desproporciona-des de tota lògica, i anava benerrat.

Va caure el Ministeri Poinca-ré, per haver-se ajunfat en con-tra d'ell les esquerres de la Cam-bra de Diputats, i als pocs diestornà a governar el mateix Pre-mier, havent canviat la majoriadels seus col'ìoboradors, i pre-sentant el nou Ministeri l'ano-malia de trobar-s'hi junts ele-ments ben oposats.

Tothom sap de quina manerava haver d'aplicar els fòrceps,Mr. Poincaré, per a treure a lallum els famosos décrets-lois,mena d'assaig d'un modern ab-solutisme. Si en va havci- de ferd'aquilibris i coses, no totes con-fesables, per aconseguir que elSenat sancionés l'atac a laConstituciól Doncs, ara es pre-senta el cas anòmal que algunsdels que combateren aquell pro-jecte i votaren en contra, formenpart de l'actual Govern, que se-gurament haurà d'aplicar tanexcepcional mesura. Quan jo dicque per tot en passenl

* * *A França gaudeixen un Presi-

dent de la República inquiet icerca-raons com ell sol. Fa unatemporada que la seva interven-ció personal es remarca en elsmés importants esdevenimentspolítics, com si allò de la irres-ponsabilitat fos un romanso.

Quan té ganes de pronunciarqualque discurs, es fica en defi-nicions pretenent senyalar nor-mes i actituds. Se li adjudica,també, la paternitat de la genial

pensada de prorrogar la vida deles Corts, per evitar el tràngold'tines eleccions, que no es pre-senten massa falagueres per lapolítica dretista, per la qual senttantes debilitats. Però, on s'hamarcat bé la seva actuació per-sonal ha estat en la solució de

,la darrera crisi ministerial. Vaoferir justificar, amb missatgesa les Cambres, la continuació enel Poder del Govern que haviaestat derrotat pel Parlament. Vallençar notes oficioses, i es diusi va imposar la continuació dedeterminats ministres, que tot-hom assenyala com a desafectesa la República.

* * * *Els parlamentaris ben d'es-

^uerra, els socialistes, els radi-cals-socialistes, els comunistes,s'aprofiten de l'actuació aiguali-da del Govern, i, sovint, homllegeix els formidables cops demaça, que la major part del paíscomenta amb vsatisfacció.

El caire extremadament con-servador de la política governa-mental, la incapacitat demostra-da per a resoldre el problemacada dia més paorós de l'enca-riment de la vida— que, mal-grat la puja del franc, no millo-ra pas, —- i la impopularitat, ca-da, dia més manifesta, de la ocu-pació de la »Ruhr. Veu's-aci tresfactors importants que s'hantingut en compte en la batallade l'onze de maig.

Creiem i desitgem que la polí-tica iniciarà un snetít franca-ment socialista, acabant ambaquests ministeris anomenatspatriotes o nacionals, aquí coma tot arreu desacreditats.

Rafael Ramis

(1) Reimt amb endarreriment.

íntim amic del t/r au poeta fUielley, aqui, víctima d'un accident, hu<ju<: deretre els fúnebres /lauors.

Abrandat d'heroisme, vessu-nlyene-rnsilaf, amador de les llibertats i deMa independí'iina, a'fiiibarcii cap a.•Minsalimi!hi amena-çadii pf.í.s turcs —on arrien-el .'> degener dt, In'.'l, essentrebnl per la població coni mi salva-ilo-r. Lord Hymn, ai/iifll lnnnf, I/UK unitalien el seus compatriotes, anar a alluitar per la independència deix¡¡recs. 1 féu lot ni qne l/nntanameutpodin fer, sense segones intencions,desinteressada/tient, Llii-ilit com unhome i com un brau : pai/ava dels senscabals els soldats; exposava la seravida. Kl que no fere» les bâtes, ni elsassalts, ho realitzà l<t febre : el l'J

d'abril du / N V J Í , morta a Al isso tony M—l'CiC-patrial t/ran poein Lord lìynu.

At/west (:a en breus para-vies l-körnedel í/uti¡ itfa, a Ant/laicrra i (Irèciu.,han celebrat e! /f/itrio» centev/nvi de lasera mori.

Demòphil

lli mimißblidirtía eil revisat DUI la

ECOS i COMENTARISContra el« malparlat«

l'rngmeuta d'umi K. O. del dissabtepassat:

«Aunque, afortunadamente, el há-'•ito de blasfemar va desapareciendo,.musando una consoladora mejora enla moral y cul tura, es preciso ir haciaMI completa extinción ptir la inter-vención de las autoridades y acasoma-i eficazmente por la de los maes-tros.*

Kl document porta aquesta signa-tura: « Kl Subsecretario encarnado delilrs/tac/to, Martine; Ânido.a

Un oonaell qu« DO es «de cent»líl «Consell dels deu», «con objeto

de fomentar el crecimiento y desarrolio de, los jardines a instalar en el Pa-lar io l íeal en construcción», ha prosl'acord «(«(íiïi'nt:

< - ( , I M I ' se constituya una J n n t . i oComiti'1 au tónomo q u«, bajo la deito-l iH iKic ion lie Amifíos de las plantusili ' l reni pii l i icin do l'odralben, cuidar»de su ¡ultT.umla instalación.»

Fraises del «Tenorio»—1 quo vengas aliore., mis plantas

asi a lamer...—¡Anciano, b lengua ten!(No responem de la seva l i teral i ta t ) .

Filología, encaraKls nostres ¡unies de «La Pub l i c i -

tat', els dui i i acLoiu i l i s ine «sense con-dicions*, han fet ara do puc una. (••rundescoberta, t is ia següent: Que lesparaules no diuen res per elles matei-xes, sinó pel significat que l'us e.ls• iiinti, i que en passar d'nu país H unnitre varia l'escala de valors filològi-

ques i els mots tenon a voltes un con-tingut distint. Encora que 1» decla-ració vingui amb un xic de retràs, tf'de satisfür-noa que rs reconegui laveritat del que nosaltres escribiera faunes quantes setmanes: «Vivim en laKuropa continental—dMem aleshores—i bavera de pbndre els ruote en elsentit que en ella tenen i no en el quepuguin tenir a Anglaterra.»

I—jpsats a fer—encara han desco-bert més coses: I lau descobert que elsgrans partits obreristea anglesos noes titulen socialistes, sinó treballis-te/s, emprant en lloc de laboristes elpoc simpàtic purisme popularitzat pelpoc simpàtic senyor Cambó, segonsdiuen els seus amics.

En llegir «La Publicitat», com te-iien per costum cada matí a l'hora delcafiV ura b-llet, els líders dels granspartits socialistes continentais hanrestat osbalits. De totes maneres, boupunt s'han pogut refer del seu acla-parament han vist que, fet í fet, foramés entenedor seguir-se designantamb el vell adjectiu. «Digueu-nos so-cialistes», han exclamat. Afegint amb

¡ clara precisió: «El mot laborismo téun caient massa llibresc.»

Me« filologi*

Kn l'editorial de l'al·ludit col·legacorresponent al dia 9 de l'actual rela-tin ¡i Ics eleccions d'Alemanya i Fran-ça, els partits reaccionaris d'abdueanacions són designats amb el nomque s'acostuma a douar-los.

A desgrat do les lluminoses opi-nions de la clerecia europea vulgarit-•/.iules per «La Publicitat», i com elmateix popular rotatiu ha volgut reco-nt ' ixer , ela equivoca i els confusionis-uiKS a quo dona lloc aa designació douacioualistca emprada pels nostresamii'9, úainéa perillosa cada dia.

Una manxeta. de la «Soli»«Solidaridad Obrera» persisteix en

la seva dèria de l'apolitícisme. La set-i

numa passada mateix publicava, ehuna de les edicions, aquesta manxeta:«Aprovechemos esta època feï>ril deelecciones para repetir la màxima del 'maestro; /Trabajadores! Salvaos vos-otros mismos.*»

Nosaltres no trobem nas què oiMestre volgués dir el significat queells donen a les sevas paraules.

Una novel·la de Oalnworthyen català

! En un dels seus pròxims volums,La Novel·la Estrangera publicarà unaobra del gran escriptor aocialiataanglès John Galsworthy, el qual haautoritzat especialment la publica-ció.

De l'AMemblea de SabadellEn el Ple de Sabadell els represen-

tants de l'organització obrera vantractar llargament de la dimissió delComitè Regional i de la situació de«Solidaridad Obrera».

. Kou objecte d'una curtadeliberació una qüestió importantís-sima i d'una trascendencia, que cadadia anirem tocant més i més, d'unamanera mos crua com és la crisi detreball.

Una altra qüestió essencial o siguila Unia de conducta que lia de seguirl'organització en els moments actuals,malgrat tota La significació i gravetatque conté dintre un anunciat un xicimprecís, va ésser tractada també ambveritable manca d'interès per partdels reunits.

No volem fer retrets a ningú, peròno trobem prou satisfactori ui enco-ratjador el fet que mentre» afersd'ordre intern i alguns gairebé íntimfossin objecte d'interminables discus-sions, en canvi altres qüestiona vita-líssimea por tots companys i per lamateixa organització fossin tractadesa la lleugera i a corre-cuita, sols pera donar cumpliment a l'ordre del dia.Aquesta desproporció en la manerade deliberar aobre certs assumptes ésreveladora d'un estat do depressió ide confusalo del qual hem de reaccio-nar per tots els mitjans.

Nomenament singular

EU principi.»Molts companys seuten l'obsessió

de tancar-so dintre els murs que aixe-quen amb llurs principis incompati-bles. La puresa de doctrina sobre tot.Bis obrers isolant-nos donem la feinafeta al burgès.

Els principis són sempre fogarsirradiadors, mai poden ésser paretsque separen.

Cal salvar l'organització de tots elsgens perills.

Una parella dlcBortadaSegons «Las Noticias» el l'resident

del Directori amb relació a les peti-cions formulades pels senyors Mel-quíades Alvarez i Komanones per a'celebrar actes públics, va exclamar:

«—Eso do los partidos políticos esalgo muerto, que pertenece a la His-toria; una sombra liviana que se esfu-ma y desvanece.

— Vamos—dijo uno—, algo así co-mo estrellas que He eclipsan y lucesque se apagan.

El presidente, mediti serio y bro-meando, siguió de esto modo:

— Aquí no hay más que uu partido:el Directorio, pero por voluntat líiiíi.-nime dol pueblo. No podernos rehuirel compromiso; tenemos que obedecery seguir gobernando, y, puesto queKspafia entera lo impone, continua-remos hasta el fin nuestra tareadosalvar a la patria.

Aunque loa enemigos hacen apues-tas .sobre la caída inmediata del Di-rectorio, el que quiera ganar puedeofrecer ventaja, porque oí sacrificioque se ha impuesto el Ejército ea obrade años. Ai principio creí que unosmeses de clínica terapéutica seriansuficientes, poro observé quo el malestá muy arraigado. Mientras no pue-dan sucedemos hombres y métodosdistintos de los que derribamos en 13de septiembre, continuaremos ene ipoder, sin prisas de ninguna clase.»

Decididament tau D. Melquíadescom D. Alvaro, són homes que estande pega. Junts en la dosgràcia—s'hau-ran dit—com abans s'havien trobatj unts en la famosa concentració.

De masioaLa darreaa audició de la Novena

Simfonia do lioethovon que ha donatl'Orfeó Català ha resultat la més per-fecta quo s'ha donat a la nostra ciutat.Cal esmentar-ho en honor tío la nos-tra primera institució clioral.

Reaparició d'en FournlerHa sigut nomenat fiscal de S. M. ü

l'Audiència Provincial def ì i rona l'ex-diputat a Corts pel districte de To-rroella de Montgrí,

Kl senyor Fournier ha sigut el mésactiu representant de la «provincià»de Girona,

, havent sigut, diputat fins que, elDirectori donà el Decret do dissoluciód.e les ( :orts, en el raça de setembredarrer.

Retalla del Diario de Barcelonas«Tau ciego estarà el Monarca o el os~

tadisla que.siga el camino que la ge-neral opinión ie trace, como el que la

desdeñe y marche sin olla, o contraella.*«;La honrado/,, en las alturas, empio-

üa a padecer desdo que os sospecho-sa!»

«Lo que más daño hi/o ¡i doña Isa-bel, do cuanto contra ella so escribió,lúe sus relaciones y las de su madre,con banqueros y bolsistas.»

PáranlesEscolteu:«l'ora ois intel·lectuals q u« son un

obstacle pur nosaltres! Veraegrutu lacultura qua vol superar la nostra ac-ciò!»

No sentiu la ressò d'aquestes parau-les. Sembla quo vinguin dels tempsmedievals i, no obsttiut, són vousd'homes d'avui, que estan eutre no-saltres. ,

Un* conte« 1 nna tradúcelode Cristòfor de Domènec

Bn pocs dios dt) diferència, s'hanpublicat un volumet do contes delcompany Cristòfor de Domènec i unatraducció seva de la novel·la del granescriptor rus Turgúonov «Dasprós dela mort».

Bis contes, titolata «Mn Xagai», «Ladiscreta parladora»' i «Pusaió», hanestat editats per Kls Contistes Cata-lans i són il·lustrnts per Freixas. Elstres contes d'ou Domènec són tresveritables obres d'art, escrites amb elseu estil ràpit, precis, d'una imatge-ria justa, gosaríem dir matemàtica.La ' psicologia dols personatges—aquell Xa gai pistoler, aquella discre-ta parladora, la Laïota, que tan sub-tilment sap desenganyar al seu gro-tesc enamorat, cl senyor Manel pin-tat arnb mà mestra^ i, sobretot, el ro-màntic Haímond—és del més seriósque s'ha l'et a casa nostra. Rl fet que,als vuit dies d'ésser publicats, EnCristòfor de Domènec ja hagi rebutuna sol·licitud per a que autoritzi latraducció dels seus contes en caste-llà, és el millor elogi que podemfer-ne.

La traducció de la novel·la de Tur-guenev, publicada per La Novel·laJistranyera és feta amb un tal encerti mestratge que gairebé no desdiul'original.

17 d« K*ig de 1994 J U S T Í C I A ,SO;CÏAL

Conversesexemplors

EVOLUCIÓ I REVOLUCIÓ

En Paü.—Contra la vostra te-si política jo hi oposo la mevanetametií revolucionària. Solsla Revolució pot donar al prole-tariat aquelles prerrogatives queinútilment cerqueu vós i els vos-tres amics per mitjans refor-mistes.

Bn , Pere.—Amic Pau. Jo he.sigut sempre revolucionari; hosóc ¡encara avui amb més conrvicció que mai.

En Pau.—l alhora, espereuque les coses evolucionin?

£73 Pere.—Exacte. NEn Pau.--Vos sofriu una con-

tradicció.En Pere.—Parlem-ne.En Pau.—Us escolto.En Pere.—La substitució com*-

plerta del règim burgès, ambtots els seus atributs, sols potésser obra de la Revolució; peròcal preparar-se per aquestasubstitució, més encara si teniuen compte que el nostre prole-tariat és avui dels menys capa-;citats per exercir aquelles fun-cions que li pertoquen. I heu'saquí que jo soc reformista, enel sentit de fer desaparèixeraquesta incapacitat; convençutde que sols l'evolució pot des-pertar en nosaltres el veritableinstint de responsabilitat social1 de govern de la col·lectivitatque ara no tenim. Vós esteu se-gur com jo mateix, que si en un 'moment donat els nostres ho-mes es posessin a dirigir la so-cietat, el bell tresor cobejat cau-ria de Ics seves .mans fet atroços.

En Pau. — Fixeu-vos que lavosta suposició és gratuita.Nosaltres no hem de lluitar solspels homes d'ara, sinó per lesgeneracions que vindran. Elnostre objectiu dissortadamentés llunyà.

En Pere. — Doncs, jo sóc mésimpacient. Vós us conformeuen un futur ple de vaguetat; peròjo crec que aquest futur tan llu-nyà cal apropar-ló, la qual cosasols pot aconseguir-se per unaacció gradual preparatòria. So-lament així podrem implantar

-un nou règim que sigui viable.Altrament, ens exposaríem queen el moment suprem de trobarel vas maravellós que tanti detemps fa que cerquem no po-guéssim donar-li un contingutprou real. Cal treballar per laRevolució; però cal treballartambé pel demà de la Revola-do; Aquesta és l'història de lesrevolucions que han triomfat,

Màrius Vidal

, ÜJti¥>r»lu havent, <l'-w '»W 'íl u*ti*litat.de l 'Ari. Ui's mó.s llun.v do larealitat. I, 'home noc.esslt«, im sulii-Iiiçni del nni lni i ie i i t del cos, sin«) quali ¿s inilispeii '-ahle, ni ' « l o IVsperit;això és, lorimir so una cnltiira pormitjó, de la qual l 'ugni relacionar-seamb els seus semblants.

L'homo sonco cultura, no podràveuro mai mos enllà U'on arribin elssous propH u lU, no podrà i'er mai capcomentari a res, i de tot c;u que liparleu os sentirà foraster i novat;montre que J 'hume cul te , pod rii l'orvaler la seva opinió ou tes m ú l t i p l e socasions que podeu presentar so-H ifura un bon paper «levant il(! tothomi en tot lloc. I ¡usò, tant ou eo quo fareferència ti la cul tura c i en t i f i ca com. urarti»tica.

I annesta cultura no solament l'ho.d'abastar una determinada classo«lo persovjes, smo-qm» ha d'esser osti)-<<n ori tote-i le-, hrau<|uos soeials, dedi'*'de l'home hurgvs i acalmlat ¡ilmói linmd ai terà .

Siguí « U t ai\ó pur mostrar a aquellsquo (Uñón que l'art ós una cosainstili que no «lona pii, quo l 'errende mig1 a miy. «Oui nedarà que l'art haestatua dels, nut jaus qu.o mofi hauiuf juHen la owliUació dels pobles?Art, 6a s inònim de hou çust; a qui osríe u «ino dl bon K ".st, la màxima per-fecció u quo li.iii .irrihat avid certescosos'? Art, no es solament una poe-sia, una obra pictòrica, una possa mu-sical, titc., sinó quo osta estes, a, totsels objectes que ens yolton. i a ixídiem q,uo on una tanta, o en un 1110-Wo qualsevol, hi ha niés o menys art,més omen.\s bon g'ust. Aquests edi-ficis superbs q_ue -iviii són l'orgull delosaran« ciut.ils, a qui es doneu sinóa l'art? Existiríeu aquestos cambresresplatidoutes i enlluernadores, ambels SÇJis i'Miialt.i i amb los seves pin-tures, si no lia^ui''3 exis t i t l'art'' Kns«hauriam mai impressionat, hauríempusiçt mai aquestes estones ¡igraila-bk.*llegint o sentint o contemplantles, belle» creacions de 1 home, si¡ibaus no hï hagués hagut l'art i ambell els artistes?

Quaïits.casos s'Han donat on quepareS, Veient (|iie els seus fil'ls s'en-treterídh ou el 'conreu' d'un art, elsluhHéititftue mea \aldria que es preo-cupessin de coses quo, çlg dqneasinpa, amonestant los do valent i proQu-rtmt'destruir llur vocació! A aquestinfaat enamorat do los Muses, deixeu-lo EpinniaT en les gevcs aficiona, carIjj, seva intel·ligència pot en l'esdeve-nidor donar fruits profítosos; potserli estil rosón ida la expressió d 'nuamunió do coses nul dites i' les sevesobres sor.iu cum un far que gu i í lah ubi unitat. \ .1 q uest infant que co-mença d ibu ix nit i pintant ninots,donou-lí ois mitjans per ftsr-só unacultura que potser on el dia de domàeuçi revolnr'i no\es valors i coloraciónoves! I a aquest q-ne to disposiciópernia musica, deixeu-lo eu l l iber ta ten la seva doria,1 quo algun dia potrecrear les nostres oïdes amb harmo-nies mai sentides! I a totes aqueste»intel·ligències jovonyanes, a tots a-quells'joves en oi pit dels quals bategui un cor d'artista, donmi-ins elsmitjans per poder-sc perfeccionar enels*'Seus arts íespoctius, qíie potser laglòria els reserva uu'l'loror (umareos-sible; c*om a premi d'haver contribuïtafermés sensible i palesa-la beutat,de la vida i d'haver contribuit, -ja siamomentàniament, Is felicitat delshome».' • •

RamonTPla i CoralOlot, . ,

v '$>:»i V-.Ì«arnefceteródoxe*€-

El veritable lliure

—Lliure xoc com ningú!—deiaun.

—Per què?-Perquè, gaiament, sense

violències, he renunciat a tot.La més mínima cosa que m'es-cau, ¡quina festa!

—Així no hi ha ningú més ricque vos?

— Qui sap si vera riquesa—aquella que és niés torta que eimateix destí—no comença enaquesta pura, bona i austeraalegria de res exigir de Ja vida:en saber acceptar com a bellafortuna tot ço que no és molès-tia, ni fadiga, ni dolor.

—Què de cristià és això,amici

—La cosa més Hunyívola pos-sible! Perquè tot el que obtinc ala vida em sembla prou granper a no voler en canvi altracosa. Un bis, em semblaria ex-cessiu i injust. Canviar les co-ses pur altres, àdhuc millors,serà sempre una gitanería. No-més vol millors les coses, aquell•que té les millors. És per aixòque *són tan pobres tots elsrics.

BRAND

A N T O L O G I A

L'HèroeKs i·ll! Du'l sigue (io la victòria...l'udrà .011 la Unita ca.uru i ser víctimamés ningú podrà mai arrencar-lil'es loi del front que un ideal fulgura.

Armes o ceptres, enginys o màquines,no atenyen l'astre do llum altíssima,ni 'a grapades de fané que li llansipot eclipsar-lo la profana turba...

Ans bé'l suplici sublima l'hèroe :sa sang treu flames apoteòsiques,i'Ls insults que l'infàmia li tirade jems en terra a son llorer serveixen.

Ell de son poblo coucentra'Tànima.Tranquil·la atura les bregues díscolos;lluitador, hi remou los tormentos,com fa'l mestral sobre la mar voluble.

L-'lmpuls que oli dóna produeix(l'ímpetu

que enfora guia la gent i l'òpooa,i damunt la corrent que so'n formaell passa al trot do tr iomfal quadriga,...

Davant l'enigma s'asseu por àrbitre;romp lo insoluble sa espasa

(auetòctona;i »I relleu do »n pròpia/lgurnell dona oneuny a sa mateixa pàtria.

Sortat el poble, sortosa Pí'poead'on surt nu borne «lo f'orya, màxima,

¡ com un Arn fió edificant amb In, lira,j o corn Thesen esvaïdor do monstres!

(Juan plana l'ombra /lo les catàstrofesi total caos sembla dísoldre's-bi,

ja ós bé l'hora de l'hèroo! (¡erminila terra niaré sa Ikivor fecunda!.

Héroe! t'invóqiion les palmos èpiques,volà a cercar-te l'oda pindàrica;1 si'ls cors abatuts no't suspiren,com quo't prometin- ois antics

(sepulcres!

Triomf de les esquerresLes eleccions í'ranceses, cele-

brades diumenge passa*, handonat el triomf a les esquerres.El Bloc Nacional lia assolit unnombre respectable de di|vul·itsmenys que el de! Bloc d'fCsquc-rra i els comunistes!

El sentiment lliberal çs va ac-centuant cada dia més arreu deEuropa i del món. Ho havíem.pogut veure en aquests darrerstemps; el triomf obtingut ara aFrança ho acaba de confirmar.Es va acostant el gran dia delSocialisme...!. Les eleccions han^estat un ve-ritable triomf per les esquerres.Ja era d'esperar, però l'èxit hasuperat a tot càlcul.' Hem vistcom els diputats socialistes aug-mentaven considerablement elnombre; hem vist com homesrepublicans de dreta elegits unapila de vegades i que són ex-ministçes í a més a "més tenen eidiari més important del distric-te, ara han estat derrotats; hemvist el més gran fracàs de l'«Ac-tion Française», dels conserva-dors que es diuen... Bell triomf,en bona fe!

En parlarem amb la detencióque cal.

WtH¿ »¿AtSW*-**,*-*

L'Ateneu Popalsrd'Estudis Socials

L'Ateneu Popular d'EstudisSocials, del qual hem parlarmantes vegades des d'aquestespàgines, fa pocs dies que haquedat constituït, havent obtin-gut el franc èxit que de bonprincipi auguràrem. Amb TAíc-neu Popular d'Estudis Socials,per fi, ha vingut aquella socie-tat obrera en la qual es trobenreunits tots els obrers, els ma-nuals i els intel·lectuals.

Dijous que ve, dia 22, l 'Ate-neu celebrarà l'acte d'inaugura-ció, en el qual parlaran ei p re •siàent i dos obrers intel·lectuals,Després, cada dijous, en el localsocial — carrer de In Lluna, I ' l ,segon — es celebrarà una con-ferència sobre palpitants Jemesd'actualitat social.

ü ̂ íl\A aijufíla paí i18.a llista de príliitneliE*

(HtUaf.— .L <.',., 100 ptes.-A-. •''., :.'.'.'ptos." ti. P., i p tM. - . l . i I ' . A. , i n!-^.

Af/rammif.--.]. !UV V . , i'ì> p1e>.(¡ii'OÌM. — M. I ' . , . '¿".MI pti'x. :f

Unix. — li. lì. li., •> ptes.; A. M. (•;..2pt.es.; M. li., aptes.: .1. li. iM , . - - ; >ptes. - - '

Jiwla. - .\. <; . , 1 pia.; .1. S.. I pia, :.1. K., 0-ÍIO .ptes.

S¿t,(7í'.v.-l.>. C., I' pia.: M. V., I ina.'l'arraffona. -.1. I'., ;> ptes.

Tolal. J'./fi'xtipiuíí.

Miquel Costa i Lloberp , À tots ol nostre agraïmem

IFulletons de JUSTICIA SOCIAL

17 Malg 1924

CONTISTKS ESTHAN«¡KRS

la minyona de ¡eiveiper FERENCZ MOLNÁR

(Acabament)

mitja solament, sinó que creu,en canvi, que com advocat ésd'una classe superior, posem-hiaristocràcia, i per això m'el mi-ro capaç de baixar de dret finsa l'Eugeni a donar-li una bufe-tada, sí fos arribat el cas, per-què només fa que parlar delsseus avis, que vingueren antiga-ment aquí, i regaren amb la se-va sang aquesta terra, i com aguerrers havien tingut per coixíel ras i tendre sòl, a la qual cosala mamà amb raó va esmentarque el papà com advocat haviafurtat de dessota llurs testesàdhuc allò, però la mamà ho vadir de per riure, ço que s'haviapogut afirmar des del momentque el papà davant d'aitals pa-raules li relliscà un plat a terrai, doncs, imagina't ara amb tan-ta de severitat i amb tant d'or-

gull, què cosa esdevindria si sà-pigues quelcom d'aquest amordesigual i si s'adonés de ço quejo he vist després, que jo et dicque és una cosa interessantíssi-ma perquè d'aleshores enda-vant, des de que vaig adonar-med'això, no podria pas esguar-dar en els ulls aquella dona,ans la detestava quan m'acom-panyava a qualsevol lloc, i tre-molava tota quan, a casa, percasualitat, veia que s'esguarda-ven, saps, és una cosa que t'es-treny tant el cor, és una cosaque m'oprimia tant, tan terribk,que solament ho pot compendrela que té un germà, i que s'a-doni que aquest germà està ena-morat de la minyona i que laminyona està enamorada delgermà, perquè és una cosa ve-rament horrible, si àdhuc mésendavant, una vegada, vaig cer-car de torçar de camí, una ve-gada vaig veure'm obligada atravessar l'avant-cambra, men-tre aquella dona abraçava al'Eugeni, ells no em vegeren,però jo ho vegi tot, i em semblàcom si una forquilla m'haguéspenetrat al cor, però la cosaprengué bon caire perquè la xi-cota digué a l'Eugeni : «Simpà-tic, preneu l'abric groixut, car

asw&n^4a9KK«^&:W :̂̂ nHmm*t> '-

fa molt de vent i esteu consti-pat», i, saps, Pepeta, mirava pelseu bé, tenia tanta cuna d/ell,que quasi l'embolicà ella matei-xa amb el capot, que jo la vaigestimar; i vegi que era una veri-table dona enamorada, dispo-sada i tot a morir per l'objectedel seu amor, i aristocràciaaquí, democràcia allà, l'homeroman home i» aquesta dona es-tima tant el meu germà Eugeni,que em fa l'efecte de que m'ésparenta i d'ara endavant, nopuc menysprear-la, encara quevolgués, saps, i vaig entrar'a lameva cambra i vaig netejar elreconet d'escombraries que ellahavia apilota t, perquè pensava,d'això jo li en soc deutora, pro-brissona, si ella està disposada'a morir per al meu germà mal-grat del buid que ronda com unabim al nostre entorn, i ço és,,que el meu germà no pot pen-dre-la per muller, encara que elcor li esclati de dolor perquè elmeu pare no ho permetria i joem moriria de vergonya car ai-xò em sofocaría el cor,, peròmalgrat tot vaig pensar obrarmillor protegint-la secretamentdes d'aleshores a casa, ço quevaig fer, però en els darrerstemps és esdevinguda cosa difi-

| cilíssimar perquè la noia, con-) fiant en que el meu germà l'a-- dora,, es-comporta més uvada, iell cada dia sospira .més amar-gament per ella i el xicot, alvespre, quan .tots són al llit iella despara la taula j cada diateneri raons en veu baixa, i ai-

:xo,fa 'que cada vegada netejamenys les sabates d'Eugeni, per-què sap que,ell no gosarà dír-hoa la mamà, i, saps, Pepeta, bonicàngel meu,, jo em veig obligadaa aixe.car-me, de nit i d'amagat;i plorant ciro en secret les saba-tes: del pobre Eugeni perquè laxicota». si bé, està disposada,com a dona enamorada, a mo-rir, per/Eugeni, no està disposa-da'a fer.el que li pertoca com aminyona i turmenta a posta elpobre xicot, és veritat, sí, quef a , tot això, portada pel. seuamor, però per altra banda l'Eu-geni l'e,stima, i si jo no li cirésa la nit les sabates, la mamàtreqria de casa a la Lili, per laqual cosa potser Eugeni mori-ria <je dolor, o bé sortiria decasa amb les sabates brutes, laqual cosa jo no soc capaç decomportar, i al cap i a la f j,saps, ara és el cas que Lili estàtan enamorada, que s'oblida detot, ía neteja a la bona de Déu,

en parar la taula s'oblida sem-pre alguna cosa i jo em veigforçada a fer el que ella no fa,perquè la mamà no se n'adoni,

- i posar a son lloc el que ella haoblidat, perquè veu; l'amor enels ulls del pobre Eugeni i séque aquesta dona no considera

, l'abira que ronda corn .un buidentorn de nosaltres, però sapsofrir pel seu constipat í jo sé.premiar-la, i comprenc que úuna dona enamorada li fa malaquell escarressar-se i cirar sa-bates que es relaciona amb etseu ideal, i aleshores ciro lessabates jo, la., defenso, davant;de la mamà, faig la neteja en-comptes d'ella, i amago, les es-;combraries que ella es deícuidti:sota el llit, i tot el que en general neteja, així, perquè netejasolament, on hi ha anants i vi- ,nents, i del darrera dels marcs!no n'.etxuga la polç i del desso- '•ta del diva res no n'escombra, :

així és que empeny tota l < t sut- :zura allí sota, i tot això ho fa ig 'de bon cor perquè estic segura '4e treballar amb això per llur.'felicitat, encara que si bé E'üge^ui no en sjp resy i, des,de que té ;

ai tals soni i rnents ni tan .sol ï-ment 'tn'esguaréa, .ni -'tau sola-ment parla amb mi, res em fa,

perquè ell és el meu germà. 'què n'ha de saber ell, de que -nsofreixo per la seva fe l i c i t a t , s:sofreixo de bon cor, i conf-que en això em donaràs ] > - c a i ' .

! benvolguda Pepe u, bonic aní.*.. '| meu, perquè .si val a dir Ui ver i

tat, t'he escrit aquesta carta, pu vquè tu em responguis, i . 'pcr iume si faig bé el que fai<4, pern:1,,jo no puc p M J n l i c a - h > o K -V]o obro sol >'nuit » o ^ o n * t 1 »el un t m Í ) K Í i, m i o Mi ikl 1 <•? nt, i s i i , ) qn ' e ' ii v° f u c HO ( sta h ' i c > ie I i mig K i ., i q u i

, niig In , ( u u t i i ic ^ rus jon i ,i ; i i - t

', mena lespo'i, dor i 'm u >| pau, i per i in i' n n i p1 c .} 11 i i íosn i_ ' t r T,j tv r i t a io ic r r'a, , ¡! 'co>a et u sta ^ i "u ' l i i

amitfa f id< 1 qiu 11 be a i j ( ) l(~>do vtg i les,

Oferf.P. S. — M'adono fot just ar.i,

que m'he ob1id-jt de povu 'Yi : -pun ís , i que la .mev.i .',rí:i ryTi · i . i sola proxr'icio. Tii > pre-go; posa-hi tu mateixa els ;-UMS.,i c , invia le-', mimisciiles e-ii rañ-jú-.cules després de s punts. 1escriu, àngel bonic.

J. M., trad."

«SlflO^â »O01Aí I 7 da Vaig 1934

Pel número ptelm

per Andreu Sans

tes lutado Visito de la pri-nta laiàoda

per C. Rofes

per loan Comorera

per Carlota Goteras

towers» muíanper Marins Vidal

la vida le ruiu"per ). Roure i Torrent

per )oan Forment

i treballs de Gabriel Alomar, Se-rra 1 Moret, Campalans i altres.

ALS OBRERS DELRAM DE L'AIGUA

Ab suscrlptors de foraEl .manteniment d'un

periòdic com el nostracomporta u n sacrificiconstant. L ' anormalitatactual fa més dura encarala vida de JUSTÍCIA SO-CIAL

Preguem a tots, viva-ment, vulguin ajudar aTèxit de la nostra obra re-mesant-nos l'import de lessuscripcions que s ' ensdeuen.

Treballadorl

Signes digne de la teva condi-ció hnmanal

Com a home, t'has de sentirciutadà i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'nnasodetat millor.

Com a productor, t'has d'a-plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-mans.

lli nosln» loimpuÉFem present als nostres

corresponsals que les li-luidacions deuen practí-:ar-les cada fi de mes. Alsnegligents que no ho efec-tuin els gii arem, carre-qant-los una pesseta per¡es despeses.

No admetem retorns depaper. Per això facturemels exemplars a 10 ets.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de I?, premsa socia-

lista i obrerista?

C. FA ( í ES |)K C'LIMKNT

Les Bruixesde Llers

Pòrtic do Vantimi (¡nsolIl·lustracions di> Salvador Dal í

K U I T O I f l A ! , POLÍÜl.UTA

Prou : 3'60 ptfs.

COOPERATIVADE CONSUM

C. A. de D. del C. i de la I.E n t i t a t Obrera

QUEVIURES de totes classesCAMISERIA

PERFUMERIAPANYERIA

Bep*rtlmant a- domicili

Per a tots els socis del Centre

Avui cl nostre Sindicat, comtots els de Catalunya, maté elsobrers en un ambient tant poccultural que tots per força ensen tindríem de doldre. Caldriarecordar-me que el Sindicat re-presenta per l'obrer una escolaon tots són mestres i tots somdeixebles. Els obrers, i particu-laritzem una mica, nosaltres, elsobrers del ram de l'aigua, estemsotmesos llastimosament en unaignorància de la cultura social.I és culpa nostra en gran partaquest descens espiritual de cul-tura, car quan de petits els nos-tres pares, la necessitat els obli-ga a treure'ns de l'escola (elsque hi podem anar) no ens dig-nem continuar en les classesnocturnes, i ens quedem paratsquan tot just hem après quatreBeceroles i tres números i en«sembla que ja en tenim prou. Iencara això els que hem tingutla sort d'anar a l'escola, doncsmolt són aquells que, segonsdiuen els seus pares eren massapobres (i en veritat eren pobresd'euteniment, car avui a Catalu-nya hi ha escoles gratuites itrenta mil mitjans d'ensenya-ment on l'obrer pot aplicar-s'hiper més pobre que sigui).

Avui ens en dolem més dequatre, i demà ens en doldremencara més de la nostra inferio-ritat sobre el burgès, que ens ésun gran retràs per la nostramarxa sindical.

Es error que els obrers tenimhomes que en cultura o sensehan sapigut portar a l'organització fins allà on la tenim avui.Però vosaltres mateixos gireufulls de l'Història i-veureu comels grans homes d'idealitats ge-neroses, els qui han sacrificatllur vida d'estudis en pro de laHumanitat eren homes de cul-tura a pesar de ser molts d'ellsben pobres de petits i m eJsseus estudis han trobat la. sevamillora que han repartit gracio-sament per tota l'Humanitat. Le-nin mateix fou un d'aquestsexemples, home d'estudis, homede cultura, que havia estudiaten les Universitats de Russia il'estranger.

Pixcu-vos què fora la nostraobra en mane d'homes de supe-rior intel·ligència si a cada braçgenerós s'unia una pensa forta,segura i conscient.

Els obrers que avui composemel nostre Sindicat recordaremprou bé que abans ens preocu-pava més la ensenyança que nopas ara, car avui encara exis-teix una escola posada per l'ArtFabril i Textil anomenada »laConstància» que és com un re»cort de les nostres aspiracionsculturals d'abans, i una provapels obrers presents que no sa-ben continuar aquella obra queuns homes es proposaren dur acap,,però que nosaltres, dejunsper complert deí yalor de la cul-tura, no hem intentai seguir, si-nó que al acabar el »o«fre tre-ball diari preferim quedar-wsvagosos en un cafè o tabernaon respirem una atmosfera maj •sana més amiga de vicis qued'ensenyances. No serà d'aques-ta manera que vencerem alsnostres enemics i millorarem lanostra posició social. $ío con-seguirem mai res, car el bufçësper intel·ligència ens venceríaper complert.

Els obrers /tenim la necessitatde les escoles. íEi« homes queformem els nostres sindicats, te-nim la missió de posar-les. E$precís que dels barris obrerpdesapareixia .els cataus i hi crei-xin les escoles, unes escoles queens honrin i siguin I'orguJJ delsnostres fills.

Aquest i cap més és dl mitjàde vèncer en la nostra illuita perla vida. Mirem de ser quelcommés que sers explotats; procu-rem igualar-nos en cultura amjjelsjnostres opressors i procu*rem que els nostres fills puguinesgrimir les mateixes armes qwells; unim-nos tots sens distin-ció. Estudiem els que som joves;treballeu per ells els que souvells que sols una paraula potser-nos bandera i sols la realit-zació d'una obra cultural exten-sa pot dur-nos a la victorià.

Josep CervellóDel Ram de l'Aigua

Aquest número hapassat per la cen-

sura militar.

Noves í documents w« momARGENTINA.-Quays •oeiAll·t··.

Els escrutinis oficiala de les darre-res eleccions en la ciutat d« BuenosAires, en les quals els socialistes vu-reu guanya les majories, oferelien elsegüent resultat amb respecte a leseleccions anteriors :

Kleccíó de Senadors.Vots socialistes en 1923. . 77.501

» » » 1924. . 80.529-Augment de vots socia-

listes 3.028¡

Klccció de Diputats.Vots socialistes en 1922 . , 00.081

» » » 1924, , 17.359Augment de vots aocia- """""""

listes , . n.278

Kn total, hi ban ara 19 represen-tants socialistes en el Congrés de 1)1-putatr i 2 on el Sonat argentí.

TXECOSLOVAQUJA..-O«a»rés "O-cUlliU.

El dia 21 d'abril va reunir-se elCongrés nocional del Partit Social-de-rnòcrata amb assistència de nombrp-so» delegats estrangers," Bis parla-mentaris dal partit, particularmentels membres del ministeri, Becuiue,Habrmau, Markovic i el President dela Cambra, Tomasek, prengueren parten la sessió d'obertura,

El progama del partit presentat atCongrès l'Inspira en els principis dal'Internacional de Londres i proclamala necessitat de una política realistaque £OD»pr0U£ui la participació cu elpoder oposant l'jueció fecunda del so-cialisme democratic a fßs autopies iromanticismes purament revolucio-naris.

ßl report do la Secretaria del PartitSocial-dtfoiócr.ita de Txecoslovàquiaindien que compta *ml> 2,^60organit-zacions amb un total de J$7.i|îfê afifl-ata, « periòdics deportiate», SQO.QOO'cooperadors i 23 periòdics cooperatls-tes, 4.423 sindicats Joca*"s } 09 perW-dict slndlaaU, £>l diputats .socialistesi 36 senadors, i majoria <le «pnaeljefsen els municipis roés important«, ha-*ont obtingut 421.410 vota e» í .-513;8jj u^Bjents en les eleccions de 192a.

AUSfßA.'Lfi,—Util vittori« so-cialist».

A l'Australia de l'Oest s'han cala*-brat eleccions parcials en els distric-tes de Pllbarra I MltcheUlte haventgu.*<jyat els dos llocs els candidatslaboristes.. Bn el Consell legislatiu del'Australia ite l'Oest què's composa de50 membres, hi teñan ar* una majoriado-quatre. Com Ja delem diet passats,el Govern de l'Australia del Oest estàW mans dels socialistes, presidint elmioisferí ßl company Philip Collier.

XI •o·t·niMff·t 4*1» tofani«.

En ía Conferència, anyai A&. f/iiììQyrParty de l'Estat de Victòria (Austri-Ila), ha sigut aprovada una resolució4e#lf£ant que tan bon punt s'apode-rin ¿«J fuj^errrjßusa qne es consideramolt próxiroa -r-'des^naja^ jjna partde la renda eûnaoHqWa a ¡cw*̂ «̂una pensió setmana} 40 § íWng?per a cada Infant des de la natj(#n$afins a la terminació de l'edat escolar,l Címpjorta manutenció dels tills lie-gítims, fuig 4è yídues o dones aban-donades.

En la resolució es diu que «tai gig-ftìffa/f. només que el primer pa« ver el(total 8p8jte#íffltent de tots els infantsper compie de ¿'EsjljS4

BÉLGICA.-» aoagr«s««*J#**a.

Els dies 19 i 20 d'abril va tenir lioea la Casa del Poble, de Brussel·les, elCongrés anyal del Partit Socialistabelga, pi qual va consagrar-se parti-,cularmeni £ J* elaboració del progra-ma electoral en víate« » les eleccionsgenerals legislatives que hfui 4e Ce-lebrar se en el mes de mqig de ,19%.

J.'ex-mlnistre Wauters -va 'dpnarcpmpte ¿o l'estat de l'organitzacióque reauHa aitajuent satisfactori. ElPartit compta amb fi^pQQ .eotitzants,més ,52.000 dpnes afiliades. Les /oven-íwís socialistes, tenen 22.000 mem-bres, gla grups depor t is tes, 15.000Inscrits. Les Mutualitats, obreres so-cialistes tenen 400,̂ 9 membres. ElsSindicats obrers, 600.00o. fces ¡Coope-rativos socialistes reuneixen 17jl.̂famílies í realitzeu vendes per mésde 300 milions de franci cada any. ElPartit sosté 69 escoles sociajistes 1 haorganitzat en un any 716,conferèn-cies instructíï-es. Té 69 diputats en laCambra popular, $1 membres en elSenat, 19 senadors proylnciaja ( 14 di-pútate permanents. Aquesjtes fortesrepr«seniten qua un 40 per cept de lapoblació total de jfyèlglea és socialista.

V» anyiar-se un entusiaste missat-ge d'eiieoratjament als soojaljstesfrancesos i alemanys alentaut-los pera la lluita electoral l proclamant quela victòria llur serà l'afiançamefft dela pau l la germanor entre els pobles,

¿'ex-mlnlstre de Justícia, Vander-

Velde, va fer una brillant exposiciódel programa electoral recomanant lacoalició de socialistes i flamigautsper a exercir el poder. VauderveldoTa dir que el primer acte de goverudels socialistes fóra el reconeixementde la República dels Soviets, comtambé «la independència de Ueòrgiaindignameli! violada».

Els principals punts de la platafor-ma electoral adoptada pels socialistesbelgues, són els següents ;

1. Defensa 4e les llibertats consti-tucionals 1 sindicals i de la sobiraniadel sufragi universal.

2. Reducció de les càrregues mi-litars.

3. Equilibri del pressupost gene-ral per mitjjà de una política fiscaldemocràtica (impostes gravant lesherències i els beneficis de la guerra1 percepcions de rendes; impost sobreel capital fins a fer la xifra de 5.000milions de francs, pagadora en deuanys).

4. Explotació en profit de la col-lectivitat de )es mines no concedides.

5. Manteniment do la jornada devuit hores i ratificació dels convenisde Washington.

/J, Assegurança social comprenentla pensió gratuita de T.ÌÌO fraucs.

7 Construcció de pases barates iprorroga de la llej sobr« lloguers.

S, Bevisió dels danys particularde guerra que importin més de 500mH francs,

t», Mas upes a fyvor dels salarisagrícoles i dels petits terratinents.

10. Completado do la legislacióprotectora del treball 1 desenrotlla-ment de l'ensenyament tècnic.

El Congrés va votar una resolucióInvitant als socialistes a separar-se dela Federació d'ex-combateuts; una al-tra encarregant al Consell general deintencificar la propaganda dintre .dej'exèrcit 1 una altra recomanant lacreaci^ d'un ujrganfsme de defensa enprevisió de quafseypj ingent de donarífn C.ÛP de força contra les organitza-plofts democràtiques o el ffanc desen-rutljo dej moylm/3nt socialista.

mtVf» P-N l'f9. -S»toidi§.Malgrat l'astat da prospßritat econò-

mica, durant l'any 1923 va Uayer-)(ials Estats Units 12.048 suïcidis. La Lli-ffa intitulada «Salva una vida» decla-ra que la ostjadística és deficient 1 queel nombre real de suïcidis, en 1923 os-ella entre 15118,000,

Beguus I;; estadística, s'han suïci-dat 8.832 homes i 4.3}« donps, El sui-cida més jove tenia <$ »ivy s l aimésvell 97. Dos mil sueldes havien perte-nescut a l'exèrcit. A Nova York hihan hagut 879 suïcidis, registrant-nedeu cada dia en vigílies l durant lesfestes de Nadal.

La misèria és on la major part delscasos la causa del suicidi, però és£yldan.t que el suïcidi revesteix el ca-r»8tèr *'ejjid$mia als Estats Units 1hi ha qui es íwata per Jés raons méstontes 1 trivials. Però ço que es méshorripilant és el gran nombre d'In-fants que se suïciden. En els darrers.Cinc ^anys, ßl nombre de criatures,en,tre'els 'sis' ^ els d(ivult anys ques^a» Jjjivj^t Ja yida, arriba 1 la xifrade 4«.m'

Per cause» indepen-

dents de la no*Ír* vo-luntat, a darrera horaen» veiem obligats asuprimir fartlçje delnostre redactor Cot deReddis «El llibre ca-

J»»*

iLes 'bones accions^njagades són les mésestimables. <Qu#n enveig alguna a la histò-ria em plau molt. Però,tanmateify np s'hauranrealitzat ocultament 4^1tot, quan han estat co-negutjesj i aquesta mi-ca, per la gual les co-neixem, H Jleva mèrit,.car la seya major beile*sa consisteix en haver-

des yplguî amagar,

PASCAL

Enhorabona!l l u u sigut píiSiitH en provisional-

ment en llibertat els senyors Harm-ft) t ,Vldinl lu , Cavalle i Roca, processatsper hi autoritat militar

No cal dir com ens alegrem de quehugin sortit de la presó aquests qua-tre senyors a qui desitgem els siguinsobresseides llurs causes, sense mésconseqüències ni molèsties.

Un comentariCal, no obstant, posar un comenta-

ri a quelcom inusitat que s'ha succeïtamb motiu d'aquests lamentables em-presonaments.

Por demenar la llibertat d'n ditssenyora s'han fet innombrables ges-tions i treballs,

. Emperò I» mi'« re-marcable és que totes les nomenades/orces vives de la població s'han roM-nit, s'han Interessat insistentment ihan efectuat viatges a Barcelona perconseguir, a Capitania general bena-volença per als presos. Poden aquestsrestar fondament agraïts a dits ele-ments,.

A nosaltres no ens sap mal ah,tiestaInsistència i aquest interés, emperò seens acut. fer unes preguntes: s'han-fia fet el mateix si els presos hagués-siu sigut obrers?

Per què en altres ocasions, sí en unavaga, en una lluita, o en una lascaperiodística han caigut dignes cinta-danta np s'han reunit aquestes for-cet vifttf '

Encare hi han classes!

em contà que elque l'havia portat a re-córrer tota la terra i,finalment^ a deixar-laper anar a la Lluna, erael np haver pogut frp-bi? ni un sol país onni solament el pensa-

ment fos lliure,CYRANO de BERGERAC

La Mn Teatre

Al Teatre Talia del Paral·lel, fins fapoc music-hall conegut per «L'As»,des de que s'inaugurà, deu fer quatreo cinc mesos, fins ara, hi esté actuantla Companyia espanyola Mella-Ce-brián. Es tracta d'una companyia decomèdies altament discreta que formaun bon conjunt, dels millors que ha-vem vist a la nostra ciutat la qual ensha ciona't'Unà seyie cj'^reg' força estiniables, posades e» escena aro'tí uriagran amor 1 cura per les simpàticaparella que la dirigeix i per tots els&(}Ítif9,

Ca) felicitar de tot cor aquests aï-tiatesi alegrar-nos 'd'aquesta oportft-ció al popular Paral·lel, par fe unaveritable obra d'educació artística,cosa que mal no s'havien preocupattotes les companyies de melodrames,vodevills 1 sarçueles que, any darreraaijy, han omplenat els escenaris d'a-quell'b'arr» d'obrejs. L'èxit més grande públic 1 de critic«, na cofoaat ßlbell esforç de la Companyia Meliïi-Oa-brián.

Jocs FloralsAviat començaran a aparèixer els

cartells dels Jocs Florals rurals, quevenen & resultar la collita dels poetes,després de les fecundadores nits d'hi-vern a l'Ateneu.

Dintre una tartana o dintre un au-tomòbil qne va a Festa Major es troba-ran amb els poetes, els nostres sa-•rauistes, els nostres músics i l'homede la Planeta. Tots amb aquella ale-gria comunicativa que en diuen barrrila, amb aquell posat que tenimquan ens proposem divertir-nos, fentel viu l enredant pagesos.

Quin jovent més,., lluït que puja,que diria aquell.

Si ets conscient veuràsclarament el camí del teudeure:

Com a home, has d'és-ser socialista.Com a obrer, sindicalista.

SETMANARI SOCIALISTA

(TortícíaJÒCKXl2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ:

arrer del PI, 11.-BA1ELOBIIADMINISTRACIÓ:

Hanlal Badia, Llovera, 13. - REU!REDACTORS i COL·LABORADORS:

Híbrid llonai - Serti I Morii. - Imp Con-pondi - »tas Muir» - Dr, »¡umili Miritrilito di Dominic -1. Figli it ílimntJ. Honni I Mig« - r. Emili Min - J. PoliI finitir • Dr. Jonjaim Kinn • Fruem I.buis • "»pa" • »sind Hitas - Dr. MoiluyiMr Villdtpins - Robirlo Kirvisi - Miniiliullis - Reni Ijr • Join Contorni - lllrtd ta-llin - Dr. índies Ovtjira • Joiip Sitar! SiliManuel Estoni - losip M." Pin I Sibil«J. teens I Mercati - aliei (impilili! - Jo-HP M.a Tallada - Join Minium! - Emili li-lilí • Pire Gora« - F. Canada! - Josip M." diSutri-J. tal i Terreni - Manali ftlcintm Ga-mi • Dr. Cosmi Rolli - Ignisi Iglislu • lochGulnirt - Dilli Dilnua - Joan Fienjosé -litigai .Bari - R. Ràfols Camí • I. Francis • ]aweCirdis-f. Dnrin i Gnirdli-Piilg Pgjidis-Jotn Ors.

Or.Jesip»morís-D,. J. EstadellaImo.

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'30 pies. - Mig any, 4'50 pies.• Un any, 8 pies.

Estranger:Mig any, 575 pies.Un any, 10'UO pies.

JUSTICIA SOCIAL és Tunic periodicsocialista que es publica a Cata-lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o a¡'administració, o bé trametentr import de f abonament a l'admi-nistrador, amb segells de correu,

gir postal^ etç.

Primeres Nocions d'Economia Politi»C H A R L E S G I D E 'Versió castellana de J, Carda

Preu; 17)0 l'tes,

Jivant-proiecte (Tuna Liei ile CooperativesJ . S A L A S A N T Ó N

Preu: 0'15 Ptes.Publicacions de Propaganda de

Aocia CooperaiistaEncàrrecs; Aurora, 11 bis.

Obrers del campiLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DE RA-BASAWBS DE CATALUNYA»rl'\:i ;„ :. ; .i,,::^ \ -

ßs publica cada dissabte. 16 Cit.

Reden» l AÉlalstratU: Canteri, 12,1."JWW*

Portaveu de la Federació de Coo-peratives de Catalunya

Articles doctrinals sobrecpp,peració:El movimentcéòperátw • fr Catalunyai a Espanya ; ProWetrie*soCÍül* relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUINZENA

Sùscrì'pció amai; 4 ate.^1* i AÉbistái: ™ '

Annua, 11 tis.-W

«IrPtìefrugeìl-U. M.~Rebudes 8, snjcripcló un

any.K/c/i.-S. A.-ldtm 8 pessetes, Idem id.Stai Joan de Mediona.--). T.--ld«ra 8 pesíetes,

idem id.

Panerei.--]. F.-Idem 8, pessetes, Ideïn id.La «A/M/.--!. V.-ldem 8, idem id.Stai SaOuraí.-]. M1. P.-ldemS, idea W.Vilosell.—M. S.—Idem 4'50, idem semestre.Alfllf.-^. P.-Jdem 2'50, Idem trimestre.Valeva»—|. M.« H.-Idem 8, idem any.Hospitalet.—U. d'E.--Idem 8, idem Id.G/ronal-M. P.-Idem 1S'90:14, de piquets; 2'90

donatiu.

Wi«M»r*ö»».~S. I. E.-ldera 8, Idem any.Mattile^.-']. P.'-Idem 17: 14'10, paqu»ts¡ 2'9U

donatius que indica.Sitges.--?. C.-Idcm 27: 25, paquets; 2, donatius.Mairolg,-íí, V.-|dem 8, auscrlpdé any.

Imp. BlBUOTHBKA,-B«S«,