Penombra

entre la llum i la foscor la realitat i la ficció

A la penombra dels inicis... la rebel lia de· l'adolescència... la il lusió de veure't amb·

mi...Aquesta Nit

La terra desperta com tots els matinsLa terra s'aixeca i es prepara amb mi

Per contemplar els horrors dels humans

Per observar les misèries del

capital

La terra es renta, la terra es

vesteixLa terra obri la

porta, i desapareix!

La terra entra com tots els matinsA la fàbrica amb tu i amb mi

El divendres es queda aquíAl bar amb tots els amics...Lluitant per seguir!

Aquesta NitEl meu cor serà un canó

Aquesta NitEls meus ulls estan de dol

Aquesta NitLa terra plora amb tu i amb mi

Ja no vull veure el solTan sols la lluna

A dintre dels teus ulls...Aquesta Nit

Ja no vull veure guerresTan sols poesies

Envoltant-nos a nosaltres...Aquesta Nit

Ja no vull veure plorsTan sols fantasies

A dintre del meu cor...Aquesta Nit

La terra ploraLa terra resisteixLa terra lluitaContra el poder

La terra lluita, contra el poder

...La tristesa de no veure't mai més...La foscor de les nits...

Als carrers, de la gran ciutatL'ànima en pena, rodejada de soledatAls estrets carrerons de la llibertat

el teu cor i el meu viuen l'eternitat

Aquest conte de fades, un dia va acabarel malson que avui a començatSomnis, il lusions i esperances·

perdudes, en la barra d'aquell bar

Avui t'escric, pot ser per darrer copLes tenebres envolten el meu cor

Avui t'escric, pot ser per darrer copLes Nits són llargues,

sempre esperant la mortAvui t'escric, pot ser per

darrer copMort en vida,

completament mort d'amor.

Ara que les llàgrimes envolten el meu rostreAra que la foscor de les nits envolta el meu cor

Avui t'escric, pot ser per darrer cop

Els teus llavis i els meus mai es podien separari ara que tot acaba

Que tindré que fer per a poder-ho oblidar?

Falses promeses d'amorque ara ja s'han esborrat

El cor partit en dos

Quan no hi ets al meu costat

Avui t'escric, pot ser per darrer copLes tenebres envolten el meu cor

Avui t'escric, pot ser per darrer copLes Nits són llargues, sempre esperant la mort

Avui t'escric, pot ser per darrer copMort en vida, completament mort d'amor.

Avui t'escric, des de la foscor de les nitsel meu cor, la meua vida, el meu destí

Avui t'escric, des de la foscor de les nits

...L'esperança de l'amistat, de tornar a començar amb el somriure de Milers d'Estels...

Màgica nit plena d'estelsEl teu rostre banyat per la lluna plenaCada mitjanit baixant als inferns

Els fruits prohibits per trencar la pena

Màgica nit plena d'estels

El teu cos mullat a la platja serena

El vent mou els teus cabellsMentre el meu cor batega i alena

Ara per fi m'he retrobat amb el somriure de milers d'estelsAra que la nit va a començar

m'encontre al teu costat......Amb el somriure de milers d'estels

Màgica nit per tornar als arrelsLa música ressona al teu interior

La lluna desvetllada al celSons de dolçaina plens d'il lusions·

Una nit de lluna plenaUna nit per fer camí

I ara que torna la llumestarem fins al matí

Una nit amb el somriurede poder veure't amb mi

I ara que els estels s'encenenEncendre'm el teu destí

Ara per fi m'he retrobatamb el somriure de milers d'estelsAra que la nit va a començar

m'encontre al teu costat...Amb el somriure de milers d'estels...Amb el somriure de milers d'estels!!

I un altra vegada a la penombra, Sempre Despert...

Al meu món imaginari de fades i orcsEn el meu somni inacabable

Sempre DespertSempre buscant la felicitat

Amagada al davall de la realitat

Al meu món imaginari de “donyets” i follsEn el meu somni etern

Sempre DespertSempre amb l'esperança

Descoberta a dins de l'hostilitat

L'insomni perduraDesesperant

L'insomni habita al meu cordes de la nit que vas marxar

L'insomni al malson del meu somniEns amaga de la veritat.

...Acompanyat de la soledat...

Soledat, ànima en pena entre milers d'estelsLa música i la poesia, l'aire per respirar

Quan et quedes rodejat en la més absoluta soledat

Atrapat entre els murs de pedra que construeix la

teua ànima......per evadir-se de la realitat.

Soledat, sense música, sense cantel silenci per acompanyar

Soledat, tantes vegades cantadaTan menyspreada soledat.

I un altre llum, i més fum

en l'obscura habitacióentre les ombres del

meu cor

I més llum, i més fumEl món imaginari que

has creats'enfonsa dins del teu cap

Amb la saviesa que em dona el fracàscom deia aquell poeta del que tant he sentit

parlar.La meua poesia naix únicament

de la meua ment cansada d'estar-se ofegant.

Quan quedes acompanyat de la teua ombra dibuixada per un fanal

Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un mirall...

...evadint-te de la realitat.

Soledat, sense música, sense cantel silenci per acompanyar

Soledat, tantes vegades cantadaTan menyspreada soledat.

...Un càlid raig en la foscor...Un estel fugaç ...

Milers d'estels al celEncenent-se nit a nit

Amagant-se quan surt el sol

Milers d'estels al celTambé hi ha estels fugaços que no es poden atrapar

Un estel fugaçUn dels milers d'estelsque vagen per la nitfugint de la soledat

Un estel fugaçUna intensa llum

que mor en un instantil luminant-ho tot al seu pas·

Un estel fugaçUn càlid raig en la foscorMàgia al vent, màgia al món

Ara serem estels fugaçosil luminarem l'obscuritat·

Ara que la nit va a començarM'encontre al teu costat

Amb el somriure de Milers d'Estels

...I l'amor que mai tornarà...

Uns ulls que embruixenacompanyats d'un etern somriure

t'observen, t'enamorenescoltes el teu cor accelerat

quan es veus als seus ulls reflexa't

Els seus cabells al ventencesos per el foc de la lluna

Es mouen, t'enamorenMilers d'estels plens de felicitatquan es troben al seu costat

Un negre carreróUna nit foscaSoledat, tristesa

Tot s'il lumina quan la seua· presència

encén en flames el teu cor amb violència

Tots es tornen bojos, escriuen poesies

tan sols per poder veure el seu somriure

Dorm, somiePer poder estar al seu costat en les meues

fantasies

...A la penombra eternament....

Després de tant caminarDesprés de tant lluitar

Una mirada em vas deixarpenetrant

impossible d'oblidar

Una fragància que ja es tevauna imatge tantes vegades repetida

en la meua ment crueldesesperant

provant-ho d'oblidar

A la penombra eternamentEntre la llum i la foscor

entre la realitat i la ficcióentre l'odi i l'amor

Altra nit amb la calor dels estelsamb els somnis en els que estic al teu costatles fades m'acompanyen en aquesta obscuritat

Altra nit....preciosa nit!On la llum

t'acompanyaOn la llum no es

cegaOn pots somiarOn veus els teus

somnis convertits en realitat

Altra nit...preciosa nit!On per fi em

veuràsal teu costat

abraçatOn pots somiar

On els teus malsons s'en van espantats

La nitEls estels

La soledatSempre Desperten La penombra

entre la claror i l'obscuritatExcuses per poder veure't al meu costat

Aquesta història acaba quan el sol es torna a alçar

Quan torna la realitat el somni ha finalitzat

A la penombra eternamentEntre la llum i la foscor

entre la realitat i la ficcióentre l'odi i l'amor