a. Mostra del Comerç L’Associació de Comerciants inicia una … · La família d’en Miquel...

RdR1

1 de maig de 2009

> Tribuna

Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada

Bea Artigas“El 14 de juny organitzem la

primera mostra d’art i comerç”

> Entrevista> Història

Ramon CarbonellEl representant de WindMaster

Spain opina sobre el parc eòlic

2 - Núm. 91 - 1 de maig de 2009Revista mensual i diari digital

1a. Mostra del ComerçL’Associació de Comerciants

inicia una nova etapa

Sebastià SolàConeixem com va

viure “la retirada” i la postguerra aquest veí de la Jonquera

2

1 de maig de 2009

�

1 de maig de 2009

RESUM

Infojonquera.cat Diari digital de la JonqueraL’Esquerda de la BastidaRevista mensualApartat de correus 15117700 LA JONQUERA(00.�4) 972 554 105

[email protected]@impremta.info

Edita. Ivan Sanz

Cap de redacció. Gemma Arché

Consell directiu. Judith Na-dal, Gemma Arché i Ivan Sanz

Secció d’opinions. F.A. Picas, Francesc Martínez, Ramon Boix, Amada Rubio, Jordi Cabezas, Jaume Domènech i Vicenç Fiol

Secció història. Miquel Serra-no i Lluís Serrano

Secció de natura. Albert Campsolinas, Joan Budó i Josep Ribas

Secció d’esports. Coke del Campo i Xavi Boix

Fotografia. Josep Ribas (Foto Falgués), Eduardo Romo (Zep-pelinfotos) i Esquerda

Col·laboradors. Jordi Llosa, Josep Ma. Najes, Paco Puigse-gur, Xavi Guri, Carol Magallón, Rafa Gallego i Sergi Cabrera

Fonts d’informació. Vilaweb El Punt, Diari de Girona, Hora Nova, Setmanari Empordà, Ajuntaments i entitats

CTP. Roger - Figueres

Imprimeix. www.impremta.info

Contractació publicitat: 972 55 41 05

Correccions. Gemma Arché

Disseny gràfic. www.impre-mta.info

Dipòsit legal. GI-1574-9�

Núm. exemplars. 1.000

Portada: I Fira del Torró, celebrada el maig de 2007 al carrer Major de la Jonquera. Foto: arxiu Falgues

Amb el suport de:

Editorial

Agermanats amb Revista Massana L’Albera - Argelers de la Marenda i Revista de RosesL’Esquerda de la Bastida és un mitjà col·laborador de la Fundació la Jonquera en acció des de març de 2007

La Jonquera s’ha quedat sense cap fira comercial al carrer. El darrer intent de crear un esde-veniment comercial propi pels carrers de la Jonquera es va esvair fa pocs dies, quan els actuals membres de l’Associació de Comerciants de la Jonquera (ACJ) no van aconseguir involucrar el nombre suficient d’establiments per ocupar amb parades el carrer Major de la vila (veure pàgina 6).Es tracta doncs d’una notícia negativa per al sector comercial del carrer Major, que a més s’afegeix al llistat de precedents fallits però ben intencionats, com la Fira del Torró, impulsat per la fundació La Jonquera en acció. A l’intent i les causes que han provocat la fallida d’organitzar una fira pels carrers de la Jonquera s’hi ha d’afegir a més, alguns altres condicionants als quals val la pena dedicar-hi una reflexió.En els darrers anys l’Associació de Comerciants de la Jonquera ha entrat en un llarg període d’inactivitat que l’han convertida en una entitat amb poca influència a nivell local, i això contrasta amb l’esperit combatiu que va tenir deu anys enrere, o amb l’empenta autènticament comercial que tenia a principis dels anys 90. Tot això s’ha anat esvaïnt i no per culpa de l’actual junta, sinó més aviat per una tendència passiva de tot l’associacionisme de la societat actual. Fins i tot, l’escassa

> El comerç del centre urbà busca la fòrmula per reactivar-se

influència actual de l’ACJ s’extén a la nul·la representació del teixit comercial dins el consistori jonquerenc.La situació que viu aquesta entitat no és una bona notícia per al nostre municipi. A més, en el període que l’Associació ha quedat inactiva, hem vist com a nivell comercial la Jonquera i el món viuen canvis accelerats. A nivell mundial han aparegut noves tendències en el consum (franquícies) i noves modalitats de comerç (via internet). A nivell local hem vist com el client nordcatalà, el camioner o el turista de pas els mesos d’estiu cada cop li costa més entrar al casc urbà, sobretot per desconeixe-ment o perquè li és més còmode quedar-se als polígons i centres comercials ben comunicats amb la carretera Nacional.A nivell comarcal també s’ha reorganitzat Comerç Figueres tot extenent la col·laboració i la seva influència a les associacions de Roses, L’Escala, Llançà i Castelló. I de moment l’Associació de la Jonquera n’ha quedat al marge, és clar que això no vol dir necessària-ment que sigui negatiu.En qualsevol cas creiem que la situació actual s’ha de capgirar i l’ACJ ha de recuperar, en primer lloc, el paper d’una entitat influent i vital, i en segon lloc, necessita sumar sinergies amb la Fundació La Jonquera en acció.

> L’Associació de Comerciants no aconsegueix organitzar una Fira i ara centra els esforços en una Mostra

Creiem del tot encertat que les dues entitats vagin unides davant d’un futur econòmic que es presenta incert però també carregat d’oportunitats. El model econòmic de futur a la Jonquera podria esdevenir repetitiu i mancat d’identitat si no es tenen clars uns objectius comuns, entre els quals és necessari que els negocis del carrer Major i de les zones comercials del municipi siguin liderats preferiblement per part d’emprenedors locals, i no per multinacionals o nous inversors que potser es presenten com a empresaris quan en realitat són uns especuladors oportunistes. Cal treballar per fer viable el futur comercial del casc urbà i fer-lo compatible i complementari de la zona sud, la duana i la carretera. Caldrà estar atents a les noves tendències, nous productes i serveis i tipologies de clients. Tot això passa per la col·laboració i el treball en comú que han iniciat la Fundació i l’ACJ, amb la complicitat de l’Ajuntament, en l’organització de la primera Mostra de Comerç i Art prevista per al 14 de juny, que substitueix l’intent d’organitzar la Fira. En tot cas, un bon símptoma i un primer pas per activar tot l’engranatge i una nova etapa.

1 de maig de 2009

• I Fira del Torró, celebrada el maig de 2007 - Foto: arxiu Falgues

4

1 de maig de 2009

> OPINIÓ

Una de les nove-tats d’aquest Sant Jordi ha estat la publicació del llibre “La dictadura de la incompetència”

(Ed. Columna), de Xavier Roig (enginyer industrial i columnista al diari Avui). En una entrevista feta per un mitjà de comuni-cació deixa clar que el llibre és una crítica a l’administració catalana i els seus polítics. Segons hi explicava, un dels te-mes que el preocupen i que per tant “denuncia”, és el fet que en l’actual Parlament de Catalu-nya un 60% dels seus diputats són funcionaris en excedència o provenen directament dels partits polítics. Al Parlament espanyol el percentatge puja a gairebé el 70%, unes dades que contrasten amb les de la resta d’Europa, que diu se situen per sota del 50%.Aquesta circumstància fa que sovint els polítics que majo-ritàriament ens representen en els Parlaments regulin lleis sense coneixements pràctics de determinats àmbits econòmics o fins i tot d’alguns aspectes socials del dia a dia. Lligat amb tot això, vull recordar que en les darreres eleccio-ns municipals, els diputats d’algun parlament, se’ls va ocòrrer legislar sobre allò de les llistes paritàries. Per si no ho recorden, en resum era que a les llistes electorals hi havien d’haver meitat homes i meitat dones. Però això només afecta-va a les poblacions de més de 15.000 habitants. Es veu que en els pobles petits les dones (o els homes) no es valoren igual. En resum, deien que l’objectiu

era reflectir la realitat “paritària d’homes i dones” de la nostra societat.Tot això ve al cas perquè el llibre del senyor Roig l’he lligat amb el tema editorial d’aquesta revista (el comerç local actualment no té cap representant directe al consistori). No sé si algú de vostés s’ha preguntat mai quans dels actuals regidors del nostre poble tenen, no ja un comerç, sinó un negoci propi a la Jonquera? Un parell? O potser només un, d’entre 11 regidors?Doncs bé, posats a regular, modificar i crear lleis “paritàries” quan creuen convenient (i per les quals cobren) convido als nostres representants als parlaments a crear una llei que també serveixi per regular “paritàriament” la configuració dels seus propis grups polítics, dels Parlaments en els quals tre-ballen i d’uns Ajuntaments que reflecteixin de veritat la realitat del país i dels nostres municipis. Per descomptat que sóc cons-cient que aquesta petició en forma de “convit” no arribarà mai als qui realment podrien canviar com es configuren les llistes electorals, però no per això m’evitaran fer ús del benefici del dubte: si realment els hi arribés, estic segur que per cap raó del món voldrien canviar aquest statu quo.

Ivan SanzAbril de [email protected]

> “Relligant” les novetats editorials de Sant Jordi...

Tendències i senyals

Setmana Cultural al CEIP Josep Peñuelas del Río

Aquesta primavera, l’escola del poble ha celebrat per primera vegada una setmana cultural cen-trada en la multiculturalitat. L’objectiu ha estat conèixer aspectes de les diferents cultures que conviuen a l’escola i a la vila. Enfocats en els tres continents (Àfrica, Amèrica i Europa) els tallers que es van oferir a tots els nens i nenes van ser dedicats als contes i llegendes, danses, cuina i jocs d’arreu del món. Dels més petits fins als més grans han participat, incloses les famílies, en tallers i activitats que els han fet

sentir ciutadans del món, obrint-se a altres maneres de fer, de pensar, de parlar, de menjar... de sentir.L’èxit d’aquesta proposta ha estat la capacitat de tota la comunitat educativa en sumar esforços i el recolzament d’entitats de la Jonquera en el projecte, com l’Ajuntament, GRÀFIC, i la col·laboració del supermercat Esclat. L’experiència ha valgut la pena. Conèixer és el primer pas per comprendre, i només comprenent es pot respectar.

5

1 de maig de 2009 Tendències i senyals

Fàtima, 1 • Hanníbal, � • Catalunya, 2517709 EL PORTÚS

Nacional II, 56 • Nacional II, 5817700 LA JONQUERA

Actitut deplorable d’un camioner captada amb un telèfon mòbil

Els fets van passar dimecres 22 d’abril de 2009, aproximadament a 2/4 de 9 del vespre. El xofer d’un camió va aturar el vehicle al mig de la carretera Nacional 2 i va posar els quatre intermitents. Tot seguit va baixar del camió i se’n va anar al caixer automàtic de l’oficina de La Caixa que hi ha a l’avinguda Mateu Pla de la Jonquera, ben visible des de la N-II. Les fotografies seqüencials que publica el portal informatiu de la Jonquera Infojonquera.cat no són de bona qualitat ja que es van fer precipitada-ment amb un telèfon mòbil en una hora que ja no hi ha gaire llum natural (Es poden veure en aquest enllaç: http://www.infojonquera.cat/espai-denuncia.html).

La família d’en Miquel Plana i PagèsVolem agrair a totes les persones i entitats les mostres de condol rebudes,

tota vegada que ens és impossible de fer-ho personalment.Un agraïment especial als metges i infermeres del

CAP Dr. Subirós de la Jonquera.

> RÈCORD A L’ESQUERDA

Per primera vegada en els 15 anys que portem editant L’Esquerda (1994-2009) arribem a les 40 pàgines. Els lectors tenen a les mans una revista que ha necessitat un suplement de quatre pàgines per poder donar cobertura a les necessitats informatives i publicitàries de la Jonquera. Hem passat de les �6 a les 40 pàgines! Des de la direcció de L’Esquerda volem agrair especialment el suport publici-tari rebut per part d’empreses i institucions que continuen confiant en aquest mitjà, però també aquelles que tempo-ralment s’han vist obligades a suspendre la inversió en publicitat així com els lectors i subscriptors pel seu suport incondicional. A tots, els de-diquem aquestes 40 pàgines. Una edició especial feta amb il·lusió en un moment especial-ment difícil per a tots.

Quaranta pàgines!

El Centre Cultural de l’Albera, Can Laporta, acaba d’informar dels cursos organitzats al centre l’any 2008, i les dades són de rècord. De l’informe emés se’n conclou que hi han participat 1.062 inscrits, alguns del quals participen en mes d’un curs o taller al llarg de l’any. Pel que fa al Punt Jove, ubicat dins les dependències de Can Laporta, hi han participat uns �0 nois. Pel que fa al Punt Omnia, punt d’accés públic i regulat a internet, també a Can Laporta, va registrar un total de �.500 connexions (una

Can Laporta publica un informe amb les dades de participació als cursos i tallers de l’any 2008

connexió per persona/dia).Per l’Escola de Música, en el curs 2007/2008 hi van passar 58 alumnes. D’altra banda al Centre Cultural de l’Albera s’hi ha d’afegir les persones que visiten l’oficina del Parc Natural de l’Albera, que l’any 2008, van ser prop de 5.000, unes dades a les quals cal afegir les 10.000 consultes anònimes a la pnatalla dàctil amb accés directe des del carrer Major. L’informe permet arribar a la conclusió que gaire-bé 500 persones es beneficien

setmanalment dels serveis que ofereix Can Laporta.

• Cruïlla de La Caixa el amb el camió aturat mentre el xofer era en un caixer (Infojonquera.cat).

6

1 de maig de 2009Informació

> Decepció a l’Associació de Comerciants de la Jonquera per la fira comercial

El passat 8 d’abril es va reunir l’Associació de Comerciants de la Jonquera (ACJ) als porxos de Can Laporta en una reunió oberta a tots els més de 80 establiments comercials de la vila. El motiu de la convocatòria era aconse-guir animar els comerços de la Jonquera a reactivar l’ associació, que ha perdut empenta en els darrers anys, però sobretot perquè l’objectiu era concretar i organitzar una fira comercial d’àmbit local amb data prevista per al 24 de maig. La reunió però ja va començar “coixa” ja que tot i que la convoca-tòria es va fer de forma massiva i porta a porta, a l’hora de la convocatòria només hi van assistir els actuals membres de la junta i una vintena de comerciants. Hi havia també altres raons per a la convocatòria, entre els quals de-batir fòrmules per afrontar l’actual situació de crisi econòmica des del comerç local, comentar fets oco-rreguts recentment o com establir una col·laboració permanent entre l’ACJ i la “Fundació la Jonquera en acció” per així treballar conjun-tament en temes d’interés comú. La reunió però no va servir per a concretar cap dels punts plantejats i per aquest motiu es va considerar adient deixar uns dies de reflexió als asistents amb la possibilitat de que el dimarts dia 14, vuit dies més tard de la primera concoca-tòria, els assistents plantegessin a la Junta la predisposició a par-ticipar activament, o com a mínim presencialment, a la fira prevista per al 24 de maig.

> SENSE REACCIÓ

Però la reacció, vuit dies més tard, ha estat que gairebé cap dels assistents a la reunió va donar el visit-i-plau a participar o involucrar-se a la fira, segons ha informat l’actual Junta. Aquest fet els ha decepcionat i s’han mostrat indig-nats per la total manca d’interés en les propostes plantejades i han declarat a Infojonquera.cat i a l’Esquerda de la Bastida, tot recor-dant la reunió del dia 8 d’abril, que alló “que més mal ens ha fet és que no demanàvem diners, no-més demanavem el compromís per exposar els productes de cada comerç en unes paradetes que ja vindrien montades, ho posàvem fàcil, molt còmode per a tothom”. Amb resignació han afegit que constataven que els as-sistents a la reunió es van queixar de moltes coses del comerç de la Jonquera però que a l’hora de la veritat han reaccionat sense cap

> L’ACJ, l’Ajuntament i la Fundació centraran ara els esforços per organitzar una mostra d’art i comerç enlloc d’una fira

interés, com si, es pensessin que “algú altre els hi ha de solu-cionar els problemes del seu comerç”. Així doncs per als responsables de l’ACJ entre els comerciants de la Jonquera hi ha “molta queixa general per a tot” però per contra “cap interés en treballar ple-gats”. En aquestes circumstàncies la Junta ha decidit, de moment, suspendre la fira que s’havia d’organitzar el proper 24 de maig, ja que només s’hi havien compro-més 5 comerços i els membres de la junta, i per tant s’ha considerat que podia ser contraproduent per l’imatge que es vol transme-tre de la Jonquera. Finalment la Junta continuarà treballant amb la vista posada en un nou intent d’organitzar un esdeveniment comercial de perfil més baix per al proper mes de juny. Aquesta informació ha estat facilitada per els membres de l’actual organigra-ma de l’ACJ.

> Retingut per portar el CATJoan Pere Le Bihan, director general de les escoles La Bres-sola de la Catalunya Nord, va ser retingut el 24 d’abril per la policia al pas fronterer al Portús per dur l’adhesiu CAT al cotxe. Le Bihan tornava a casa seva després de fer una conferència a Canet de Mar i es va trobar immobilitzat amb el seu cotxe per la policia del punt fronterer.

> El camí a Canadal a puntLa Regidoria d’Esports anuncia la finalització del camí de Canadal. La brigada municipal ha acondi-cionat el Camí cap al veïnat de Sant Jaume de Canadal, amb un recorregut de 800 metres. S’ha senyalitzat adequadament i s’han posat bancs, papereres i una taula de picnic.

> MÉS INFORMACIÓ

> Una nova oportunitat el proper 14 de junyPerduda l’oportunitat d’organitzar una Fira Comercial del comerç jonquerenc ara els esforços van encami-nats cap al proper 14 de juny. Aquest dia s’organitzarà la primera “Mostra d’Art i de Comerç”. L’organització ha destacat que la Mostra d’Art i de Comerç prioritzarà com a expositors els artistes de pintura, dibuix i escul-tura i en l’apartat comercial es prioritzaran els establi-ments comercials i de serveis ubicats a la Jonquera.

7

1 de maig de 2009 Informació

• A la zona de la piscina Municipal s’està construint un Camp de Voley Platja. En unes setmanes aquesta obra estarà finalitzada, i segons in-forma la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament, aquesta serà una nova alternativa per practicar l’esport.

• El fiscal i l’acusació par-ticular imputen un delicte d’homicidi a Juan Carlos Chaves Yáñez, el noi de Figueres que el 2008 va matar Diana Gisela Celaya García i va portar el seu cadàver a la comissaria dels Mossos. Els dos nois van estar aquella nit a la sala de festes La Cartuja, a l’entrada de la Jonquera.

• Nou centre emissor TDT per la Jonquera. La secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha activat els centres emissors de la televisió digital terrestre a la Farga de Bebié, la Jonquera, Sant Joan de les Abadesses i Setcases.

• Jordi Font (actual director del MUME) i Magdala Perpinyà, directors fins

fa un any de la Fundació Es-pais d’Art Contemporani de Girona, han estat reconeguts amb el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art /ACCA) en l’apartat de publi-cacions, catàlegs i obres col.lectives.

• L’Ajuntament de la Jonque-ra estudia prendre mesures per acabar amb l’intrusisme existent en la prestació del servei de taxi al municipi. La Policia Local té identificats alguns dels intrusos però no pot demostrar els fets.

> BREUS

• Fotografia de grup dels alcaldes i regidors dels darrers trenta anys a la sala-teatre de la Unió Jonquerenca (Foto: www.falgues.com)

> La Jonquera commemora els 30 anys d’Ajuntaments democràtics

Dissabte 25 d’abril la Jonquera va commemorar els �0 anys d’Ajuntaments democràtics en un acte organitzat pel propi Ajunta-ment. Els actes es van iniciar a les 6 de la tarda a la sala de Plens del nou edifici consistorial, on es van poder veure les fotografies dels Alcaldes dels darrers �0 anys, i que a partir d’ara estaran exposa-des permanentment a la Sala de Plens. Val a dir que l’assistència de càrrecs electes en aquests darrers trenta anys a l’acte de comme-moració va ser molt notable i que van ser pocs els qui van fallar, els uns per causes alienes a la seva voluntat, altres per compromisos ja tancats des de feia temps o per motius obvis, com ara el decés

dels exalcaldes Pere Brugat o Joan Monjonell. Després de l’acte a l’edifici del nou Ajuntament tota la comitiva es va desplaçar fins a la sala-teatre de la Societat La Unió Jonquerenca, on a partir de les 19 hores, s’hi va desen-volupar l’acte de reconeixement als càrrecs electes per la seva feina i dedicació en benefici de La Jonquera i de la consolidació de la democràcia. L’acte institucional, va comptar amb la presidència de la Directora dels Serveis Territorials del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya Sra. Mireia Mata i dels alcaldes més antics de l’Alt Empordà, Jaume Coderch d’Espolla i Pere Moradell de Torroella de Fluvià. Aquests dos

> La Sala de Plens acollirà de forma permanent els retrats dels alcaldes escollits democràticament des de 1979

darrers van fer un discurs extens i molt documentat sobre la seva experiència i tot seguit va ser la Di-rectora dels Serveis Territorials Mi-reia Mata qui va fer el tancament dels parlaments. Tot seguit, les ac-tuals regidores a l’Ajuntament de la Jonquera Sònia Martinez i Ra-quel Fiol, van procedir a nomenar els noms dels homenatjats per tal que aquests pugessin a l’estrada on Mireia Mata, Pere Moradell i Jaume Coderch els anaven fent l’entrega d’un diploma i un pin amb l’escut de la Jonquera. L’acte va finalitzar amb un recital de l’Orfeó Jonquerenc i a �/4 de 9 del vespre es va donar per acabat l’acte de reconeixement.

8

1 de maig de 2009

> Dispositiu per manipular tacògrafsEls Mossos d’Esquadra estan investigant un negoci de manipula-ció de tacògrafs que funcionava a la Jonquera i que atreia molts ca-mioners. La policia ja ha comissat la màquina que servia per modifi-car els tacògrafs i l’està analitzant. Aquest aparell estava col·locat just al costat d’una gasolinera. De moment, no hi ha detinguts, però el cas ja ha arribat als jutjats i és possible que acabi amb alguna persona imputada. Fa unes setma-nes, la unitat de trànsit va detectar que hi havia més camioners del compte que portaven el tacògraf manipulat –és un aparell que ser-veix per comptabilitzar les hores de conducció, els descansos del xofer, etcètera–. Alguns dels impli-cats van assegurar que s’havien aturat en una gasolinera de la Jonquera i just al costat els oferien un servei per poder modificar o inutilitzar els tacògrafs. Més d’un xofer també va assegurar que no sabia que estigués fent res il·legal. Els Mossos d’Esquadra van co-mençar a investigar els moviments que hi havia a la gasolinera i en una caseta del costat, on suposa-dament es feia aquesta manipula-ció. Fa uns quinze dies, van decidir intervenir i van comissar l’aparell per estudiar-lo més detinguda-ment. Van interrogar la gent que s’encarregava d’aquesta feina, però no va haver-hi detinguts.

Informació

> Nova denúncia falsa d’un robatori per part d’un xoferUn camioner dels centenars que a diari fan nit a la Jonquera va fer el 17 d’abril una peregrinació per comissaries i centres mèdics per denunciar una gran tragèdia, que va resultar que era una gran mentida. El camioner assegurava que s’havia posat a dormir vestit a la cabina i que ben entrat el matí havia descobert que estava nu, amb símptomes d’haver estat sodomitzat, i que la càrrega havia desaparegut. Al final va confessar que s’havia emborratxat i que tot era mentida. El motiu pel qual es va inventar la truculenta història no va quedar del tot clar.

> Cabezas i Rotllan signen la pau pel conflicte L’alcalde Jordi Cabezas, i el president de Càritas i de Comerç Figueres, Jordi Rotllan, van arribar a un principi d’acord que posa el punt final a la polèmica que es va generar a principis de març arran de l’estudi de Càritas sobre les problemàtiques socials de l’Alt Empordà. El dimecres 15 d’abril van signar un acte de conciliació al jutjat de pau de la Jonquera en què tots dos accepten les demandes que els havia fet l’altre i s’excusen per les declaracions que els van enfrontar. Rotllan va pre-sentar al jutjat de pau documents que demostren que Càritas havia convidat Cabezas i els serveis tècnics del consistori i del Con-sell Comarcal a la presentació de l’estudi. El més important, però, és que va deixar clar que ell no va fer les declaracions que se li atribuïen en un diari sobre la Jonquera, i que deien que destaca “la impor-tància de la prostitució al municipi a través de clubs i hotels. En total, quinze o vint locals donen feina a unes �00 prostitutes”. Cabezas, per la seva banda, va manifestar que no volia desacreditar Rotllan com a president de Comerç Fi-gueres quan va declarar que havia utilitzat l’estudi per perjudicar el comerç de la Jonquera (perquè li feia competència al de Figueres). En l’acte de conciliació, l’alcalde de la Jonquera admet que “la frase va ser fruit de la preocupació derivada de l’article”, i per aquest motiu retira les seves acusacions.

> Més seguretat a l’aparcament de la duanaL’aparcament situat a la duana, conegut com el d’exportació, és de propietat municipal des de l’any 2005, quan l’Ajuntament el va comprar al Ministeri d’Hisenda per 277.000 euros amb la condició que fos destinada als mateixos usos, o sigui, aparcament. Ara l’Ajuntament vol donar exemple a la resta d’aparcaments destinats als camions que són de propietat particular i ser així els primers en organitzar el recinte per donar-hi seguretat als camioners que hi pernocten o que necessiten fer-ne ús per fer tràmits a la duana. Aquesta explanada de 18.000 m2 situada entre el peatge nord de l’Ap7 i el carrer Nord, està dividida en dues parts, una destinada a l’aparcament de turismes i l’altre part per a camions i autocars. L’Ajuntament vol oferir seguretat davant dels robatoris als camio-ners, un dels motius que fan de-sistir cada vegada més camioners d’estacionar a la població.

> Nova tècnica per identificar els grafitersLa policia local de la Jonquera aplicarà la tècnica de la cal·ligrafia forense per identificar “grafiters”Una dotzena d’agents de les policies locals de Figueres, Girona, Olot, la Jonquera i l’Escala han participat aquest mes d’abril en un curs de cal·ligrafia forense per identificar els autors dels grafits a la via pública. Es tracta de la primera vegada que es fa un curs d’aquest tipus a les comarques gironines. La tècnica permet permet buscar els trets característics i únics de cada persona en els grafits i en el traç que puguin haver

> Tall per un ves-sament de gasoil d´un camióLa circulació en els primers 100 metres de la carretera de Canta-llops (entre rotonda Can Quartos i rotonda Mas del Plà) va quedar tallada unes hores, segons va in-formar el Servei Català de Trànsit, i no es va poder obrir fins que ja no hi quedaven rastre del vessa-ment que pogués comportar algun risc per als vehicles. L’accident es va produir, segons els Bombers de la Generalitat, la nit del dissabte 11 d’abril. Un camió d’una em-presa d’Alacant que transportava llimones es va endinsar en un camí amb moltes pedres, segons fonts dels bombers, una de les quals, amb el gir de les rodes, va sortir disparada cap al dipòsit de combustible i el va rebentar.

9

1 de maig de 2009

> Recollida de signatures per evitar la central eòlica a la diada de Sant Jordi> El JAC va organitzar una cercavila i un concert en un acte de caràcter festiu que vol evitar una central eòlica a Sant Julià

Transitari de duanesImport - Export

Juan Garrido (M) 659 956 650José Antonio Moreno (M) 686 7�1 654

17700 LA JONQUERA

JAUME PAGÈS GUMBAU • ECONOMISTAJAUME MUXACH MARUNY • ECONOMISTADOLORS GARCÍA CADARSO • DIPLOMADA

CIÈNCIES EMPRESARIALS

• La lectura d’un manifest al carrer Major va posar el punt i final a la diada de Sant Jordi (Foto: www.falgues.com)

Informació

Els actes organitzats pel JAC (Jo-ventut Albera Canyera) per evitar la construcció d’una central eòlica a la muntanya de Sant Julià van tenir els moments més intensos a la plaça de l’Ajuntament, quan es va iniciar una cercavila reivindicati-va. Aquesta venia protagonitzada pels Xanquers de l’Albera, que a més anaven disfressats de “molins de Vent”, tot lluint a les esquenes unes aspes com les dels aeroge-neradors eòlics. La cercavila va començar a 2/4 de vuit del vespre i en arribar a la zona de parades de llibres i roses de les diferents entitats davant el Bar de La Socie-tat, es va procedir a la lectura d’un manifest per tot seguit finalitzar amb un concert a càrrec de “Te-rral” . Aquests actes van servir per visualitzar la lluita del JAC contra de la instal·lació d’una central eòlica a la muntanya de Sant Julià i són els que a més van posar el punt i final a la diada de Sant Jordi a la Jonquera. En el manifest que es va llegir davant d’unes 80 persones, es va demanar una mo-ratòria en la instal·lació d’aquestes

instal·lacions i es va demanar que l’Ajuntament eviti donar els per-misos que depenguin d’aquesta institució. El JAC va voler donar un contingut reivindicatiu i festiu a la diada de Sant Jordi i de fet els actes van durar tot el dia per mitjà d’una parada pròpia ubicada al carrer Major, en la qual s’hi donava informació i s’hi recollien signa-tures en contra del projecte de parc eòlic que promou l’empresa Windmaster Spain a Sant Julià, uns terrenys d’un alt valor natural i que són considerats connector ecològic. En el manifest, que van llegir els organitzadors, es van mostrar a favor del desenvolupa-ment de les energies alternatives, com ho és l’eòlica, però conside-ren que l’actual model de desenvo-lupament d’aquest tipus d’energia no alleugerirà els problemes de contaminació ni de canvi climàtic, sinó que «produeix importants seqüeles a zones ben conser-vades». Per això van demanar la implantació racional d’energies renovables i «d’una forma res-pectuosa amb l’entorn». Per la

seva part, l’alcalde, Jordi Cabe-zas, va recordar que l’Ajuntament encara no ha rebut el projecte de l’empresa i, per tant, encara no té permís municipal. Tot i això, reconeix que es veuran obligats a donar aquest permís perquè ja té el vistiplau de la Generalitat, que a més ha inclós la muntanya de Sant Julià en el mapa eòlic de Catalunya. Cabezas assegura, malgrat tot, que l’Ajuntament «farà tot el possible perquè el projec-te no tiri endavant» i afegeix que «el pla general no permet fer ampliacions de camins rurals ni que s’usin per temes que no siguin forestals», per tant, no permetrà a l’empresa promotora ni obrir nous camins ni eixamplar els actuals. L’acte de Sant Jordi és el tercer que organitza en poc temps el JAC i s’fegeix a les conferèn-cies i xerrades organitzades el divendres 20 de març i el dijous 2 d’abril. El primer d’aquest actes també venia organitzat amb el suport de part dels propietaris de la muntanya de Sant Julià afectats per expropiacions.

10

1 de maig de 2009

> La Jonquera aprova el Pla Especial d’Identificació de Masies i cases rurals

El 28 de febrer de 2008 el Ple municipal va aprovar inicialment el primer borrador del Pla Especial Urbanístic d’Identificació i Regu-lació de Masies i Cases Rurals de la Jonquera. En aquest primer bo-rrador o pla inicial s’hi va presentar una al·legació per part del grup municipal d’Esquerra Republicana i que en resum pretenia excloure del catàleg algunes edificacions en runes entre les quals el Mas Fabra, Can Coima, Can Pau, Can Mundina, Can Buarat, Mas Patirà, Can Travessa i el Mas de la Por, i és que l’al·legació considerava que eren runes sense possibilitats de ser recuperables. El cas és que en el Ple municipal del 26 de febrer d’aquest 2009, a la pràctica un any més tard de l’aprovació del primer document, es va presentar en un dels punts del Ple el document ja definitiu del “Pla Especial d’Identificació de Masies i cases rurals”. Però en aquest document el grup municipal d’ERC hi va presentar una al·legació que només va ser acceptada parcialment. L’aprovació parcial de l’esmena dels republi-cans venia motivada per raons degudament argumentades que es van descriure en l’informe de

l’arquitecte municipal però això va obrir un debat entre govern i oposició. En aquest, el regidor Ramon Boix (ERC) va mani-festar que el seu grup mantenia l’opinió contingu-da a l’al·legació d’excloure íntegrament totes les “fitxes” (els masos i edificacions en runes es classifiquen en fitxes) que s’esmentaven en l’al·legació, insistint a més que el criteri d’ERC també el compartia el Departa-ment de Medi Ambient. També va intervenir Jaume Domène-ch (ERC) ja que creia que s’havia de respectar el parer del Departament de Medi Ambient i apuntava que moltes de les ruïnes a les quals s’atorgaria el dret a ser restaurades no havien estat mai habitades. Va respondre l’alcalde, Jordi Cabezas, dient que hi havia

propietaris que volen rehabilitar les masies i això no s’havia de veure malament, primer perquè deixa d’haver-hi una ruïna i desprès perquè es netejaria l’entorn. Tam-bé hi va afegir que en les masies amb ermita adossada creia que l’única manera de restaurar-les seria permetre la restauració de la masia, ja que altrament l’ermita s’acabaria derruint. Va respondre Domènech comentant alguns casos amb restauració d’ermites adossades a masies que sovint després els seus propietaris les tanquen amb pany i clau i ningú les pot visitar. Aquest podria ser el cas del Mas del Forn del Vidre, Sant Pere del Pla de l’Arca, Mas de l’Ermita de Santa Llúcia i Mas de l’Església. En aquest sentit si es prohibeixen els usos hoteler i restauració però conservant-ne els usos d’habitatge, turisme rural i educació en el lleure, s’obre la porta a la possibilitat de restaura-ció de masies i esglésies a elles adossades. Finalment el Pla va comptar amb l’aprovació pels 6 vots de l’equip de govern, mentre ERC hi va votar en contra al no recollir-se íntegrament l’al·legació presentada pel grup republicà.

Informació

> Una al·legació presentada per ERC, que coincideix amb els criteris de Mediambient, es va aprovar parcialment

> EL QUE S’HA DE VEURE

• Parets mitgeres del que va ser el Mas de la Por, a mig camí entre la Jonquera i l’ermita de Santa Llúcia (Foto: Infojonquera.cat)

> “Efecte tafaner” per veure el camió a Can QuartosDimecres 29 d’abril a primera hora de la tarda, un camió carregat de pomes va bolcar a la rotonda de Can Quartos. El sinistre no va provocar ferits però sí molta expectació i l’inevitable efecte “tafaner” ja que l’accident era ben visible per a tots els vehicles que circulaven per la zona. Els Mossos de trànsit van senya-litzar la zona i els propietaris de l’empresa van estar vigilant la zona per evitar possibles robatoris. De fet el camió va quedar fora del paviment de la carretera i va ocupar part del marge que queda entre l’aparcament de l’estació de servei Andamur i la mateixa carretera. El camió va ser retirat dos dies després per una grua amb repetició altre cop de l”efecte tafaner”.

• Camió bolcat a la rotonda de Can Quartos (Infojonquera.cat).

11

1 de maig de 2009

C/ Major, 69 17700 LA JONQUERATel. 972 55 44 02

> Absolen dos venedors d’imitacions d’El Portús per l’evidència que són falses

El jutjat penal número 1 de Figue-res ha absolt dos comerciants del Portús per a qui el fiscal demana-va una pena de dos anys de presó per un delicte contra la propietat industrial, per haver venut peces de roba amb la marca falsifica-da. El jutjat ha dictat l’absolució,

sobre la base dels arguments de l’advocat de la defensa, ja que creu que no hi havia delicte perquè no existia engany al con-sumidor de tan clares com eren les falsificacions. Les absolucions s’afegeixen a d’altres que ja s’han donat al jutjat i ratifiquen que

les actuacions contra la venda d’imitacions per la via penal que-den en lletra morta. Per això, ara ja les envien a la via administrati-va. Les diligències contra aquests dos comerciants es van iniciar a causa d’una inspecció que va fer la Guàrdia Civil el 2� de març del 1999, a dues botigues, on van comissar un centenar de peces que duien etiquetes falsificades de les marques Umbro, Reebok, Calvin Klein, Timberland, Warner Bros... El fiscal va considerar que els responsables de les dues botigues eren responsables d’un delicte contra la propietat intel·lectual i va sol·licitar per a cadascun dels dos botiguers una pena de dos anys de presó i una multa de 12.960 euros. El mes de març es va fer el judici a Figueres i la magistrada ha dictat sentèn-cia absolutòria, ja que considera que els comerciants, pel tipus de botiga que tenen, destinada a vendre records i productes barats per als turistes, i pel lloc on la tenen, a la frontera, no enganya-ven ningú perquè qualsevol client veia que eren imitacions.

Informació

Totes les fotografies de la vida social a la Jonquera

C/ Major, 1�6 - 17700 LA JONQUERA

> La Jonquera guanya habitants però comença a moderar el creixement

Segons les dades estadístiques d’empadronament a la Jonquera, el municipi continua creixent però ara ho fa de forma moderada. Les dades del 2007 indiquen que ales-hores la Jonquera comptava amb una població de �.117 habitants, un any més tard �.184 i en aquest 2009 la xifra s’estabilitza en �.195 habitants.De les dades de l’estadística també se n’extreu la conclusió que hi ha diversos col·lectius que continuen creixent i altres que mostren una lleuger descens. Per exemple, el col·lectiu de ciutadans francesos, que el 2007 sumava 87 persones s’ha anat reduint lleugerament fins arribar als 79, i és, de fet, l´únic col·lectiu de certa

importància que mostra un lleuger retrocés. Aquest fet contrasta amb els ciutadans d’origen marroquí, que si el 2007 era de �02 veïns, actualment ja és de �51 amb la particularitat que també és l’únic col·lectiu en el qual el nombre d’homes (221) supera de molt el de dones (1�0). La resta de col·lectius nacionals amb més representants i que tècnicament es podrien considerar estabilit-zats és el format per catalans i espanyols (2.04�), seguit a molta distància pels marroquins (�51), equatorians (156), francesos (79), brasilers (76), colombians (74), dominicans (7�), romanesos (64) i bolivians (44). La resta de col·lectius nacionals segons el

nombre d’empadronats baixa de forma considerable però tenen certa presència els hondurenys (�5), argentins (24), cubans (2�) i portuguesos (2�). La resta de nacionalitats més representativa queda, de més a menys empadronats, en aquest ordre: búlgars (19), xinesos (16), polonesos (12), italians (10), veneçolans (8), alemanys (7), peruans (7), suissos (5), eslovacs (5) i xilens (5). Finalment, i amb menys de 5 representants o més d’un, hi ha empadronats ciutadans d’Argèlia, Bielorússia, El Salvador, USA, Gàmbia, Mèxic, Nicaragua, Nigèria, Paquistan, Regne Unit, Rússia, Senegal, Síria, Suècia, Tuníssia, Ucraïna, i l’Urugai.

> El Col·lectiu marroquí és el que més creix, mentre el francés és l’únic que va lleugerament a la baixa

> La sentència considera que era evident que els productes que es venien a la botiga no pretenien enganyar a ningú

• Imatge d’arxiu del carrer Dr. Subirós, al Portús (Foto: L’Esquerda)

12


> Més d’un robatori per dia als camionsEls aparcaments de les àrees de serveis de la Jonquera van patir el 2008 fins a 490 robatoris, el que representa una mitjana d’un robatori i mig cada dia. Les xifres de robatoris reflecteixen només els casos que han estat denun-ciats. Els robatoris es produeixen sobretot els cap de setmana.

> Els jonquerencs responen amb una alta assistència a la presentació de Cor-Fi

Un cop més l’espai d’els Porxos de Can Laporta van quedar al límit de la seva capacitat. L’acte va ser organitzat pel CAP Doctor Subirós i el Casal de l’Avi de la Jonquera. El divendres � d’abril, l’Associació Cor Fi es va presen-tar a la Jonquera. L’acte es va desenvolupar als Porxos de Can Laporta tal com estava previst a partir de les 19.�0 h i va servir per donar a conèixer, a la nostra vila i pobles veíns, aquesta entitat sen-

se ànim de lucre d’àmbit comarcal que es dedica a donar suport psicològic i informació als afectats per malalties coronàries. També hi va haver una xerrada a càrrec del Doctor Marco Antonio Paz, cardiòleg dels serveis mèdics de la Fundació Salut Empordà, però aquesta era adreçada a qualsevol persona que vulgués conèixer de primera mà com realitzar una bona prevenció davant una posible malaltia coronària. Entre el públic

hi havia força pacients del Dr. Paz i un cop va acabar la seva xerrada va convidar al públic a fer les pre-guntes que volguéssin. Va costar d’arrencar, però la gent es va anar animant i finalment hi va participar molt. Uns dies després Infojonque-ra.cat ha tingut coneixement que l’associació COR FI ha fet alguns socis nous a la Jonquera gràcies a aquest acte. L’acte va ser orga-nitzat pel CAP Doctor Subirós i el Casal de l’Avi de la Jonquera.

> Els porxos de Can Laporta van quedar al límit de la seva capacitat per acollir la presentació de “Cor-Fi”

• A la presentació de l’entitat i associació de Cor-Fi hi va assistir una gran nombre de veïns de la Jonquera però també pacients del doctor Antonio Paz de Figueres (Foto: Infojonquera.cat)

> Decés de dos jonquerencs el mes d’abrilMiquel Plana ens va deixar el passat 19 d’abril. Havia col·laborat amb la Quina de la Societat La Unió Jonquerenca durant molts anys i amb moltes altres activitats que s’organitzaven a la vila. Va formar part de la junta de l’ACEJ primer com a vocal i més endavant com a tresorer. També va formar part de la junta del Patronat d’homenatges a la Vellesa però de fet va col·laborar amb gairebé totes les entitats que li ho van demanar.I només uns dies més tard, el 24 d’abril, va ser Àngel Frigola qui ens va deixar. Fou president de la Societat “La Unió Jonquerenca” de l’any 196� al 1967 ambdós inclosos i també va ser nomenat Jutge de Pau. L’Ajuntament de la Jonquera li va otorgar el Jonc d’Or l’octubre de 2004 pels seus anys de dedicació a l’ensenyament al municipi, primer a l’escola del Portús (aleshores Els Límits) i posteriorment com a director de l’escola Josep Peñuelas del Rio a la Jonquera. L’Esquerda el va entrevistar en el número 87 (01/01/09).

> L’Ajuntament diu pagar a 4 mesosEn el Ple municipal del passat mes de febrer el grup d’ERC va demanar quina és actualment la previsió de pagament de factures de l’Ajuntament als proveïdors. L’alcalde va derivar la pregunta a la secretària de la corporació, la qual va respondre que el termini de pagament era “d’uns quatre mesos”. L’Esquerda però té cons-tància que els terminis són força superiors a la xifra donada i en alguns casos de gairebé 7 mesos.

1�

1 de maig de 2009

Carrer Major 124 - 17700 LA JONQUERATel./Fax: 972 55 50 60

Informació

> La gent gran de la Jonquera podrà gaudir del Centre de Dia que es farà a Agullana

El divendres � d’abril es va anun-ciar l’inici d’obres de la reforma de l’antic asil Gomis d’Agullana. Les obres convertiran l’edifici en un Centre de Dia per a la gent gran de l’àrea d’influència d’Agullana i la Jonquera. Un acord recent entre el Departament d’Acció social de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la Jonquera permetran que el Centre de Dia d’Agullana” sigui a efectes pràctics com si estigués ubicat a la Jonquera. Això és així perquè fa només uns dies l’Ajuntament de La Jonquera ha consensuat amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania i amb l’Ajuntament d’Agullana, que les persones grans de la Jonquera puguin fer ús del Centre de Dia d’Agullana, com si fos a la Jonquera. De fet, segons ha informat l’alcalde de la Jonquera fa uns anys al consistori jonquerenc ja s’havia plantejat formalment la intenció d’obrir un Centre de Dia a la Jonquera, però

el projecte no va prosperar per la manca de complicitats per part de l’aleshores Govern la Genera-litat i per la intenció explícita del govern de Catalunya de promoure el centre a Agullana. Finalment el fallit projecte de Centre de Dia a la Jonquera ha fet que s’arribi a un acord amb els pobles de l’entorn d’Agullana, això és Cantallops, La Jonquera, Capmany, Darnius, Massanet i La Vajol, per utilitzar el Centre de Dia de l’Assil Gomis. Les condicions d’ús per a la gent gran de la Jonquera seran les mateixes que si es estigués situat a la Jonquera. L’Ajuntament d’Agullana va aprovar divendres � d’abril el projecte bàsic i executiu d’adequació d’un centre de dia a l’asil Gomis. Tindrà una capacitat de 24 places. Les obres de rehabi-litació de façanes, forjats, coberta i adequació del centre s’espera que comencin abans de l’estiu. El centre de dia s’ubicarà en una de les plantes de l’edifici de l’asil

Gomis, en concret la que es dis-posa directament sobre el nivell natural del terreny a peu pla dels jardins formats en un terraplè aixecat sobre el carrer Dolors Gomis. Disposarà d’un accés in-dependent a peu pla dels jardins amb un itinerari adaptat sense barreres arquitectòniques que unirà a través d’aquests espais exteriors la via pública amb l’interior del centre. Al centre hi haurà una recepció i despatxos d’administració i direcció. La sala d’estar i activitats de lleure, de 100 metres quadrats; una sala interior de descans i repòs, de �5 metres quadrats; una sala de rehabilitació de 50 metres quadrats, acompanyada de dos banys geriàtrics i tres saletes o despatxos d’atenció persona-litzada aptes per a infermeria, medicina, podologia i perruque-ria, així com altres serveis.

> L’Ajuntament de la Jonquera va intentar la ubicació d’un centre de dia al municipi ara fa vuit anys

• L’antic Asil Gomis serà restaurat com a Centre de Dia destinat a la gent gran de la Jonquera, Agullana i la contrada (Foto: Infojonquera.cat)

14


La Jonquera, gràcies a la nostra situació geogràfica som els primers de rebre el turisme d’Europa. Els jonquerencs han estat sempre molt atents i edu-cats quan el turista ha demanat informació d’una carretera, d’un hotel o restaurant, i amb tota atenció se’ls ha indicat el carrer que buscaven si precisaven la farmàcia, per exemple, o se’ls ha procurat resoldre un proble-ma duaner.

La Jonquera té la cultura del turisme. Des de 1960, Catalun-ya i concretament l’Empordà, començà d’atreure el turisme d’Europa, gràcies a la pau que regnava al país, on aleshores no hi havia ni drogues ni atra-caments, i gràcies a l’atracció de les platges solellades de la Costa Brava i especialment gràcies a una bona paella i vins excel·lents a uns preus econòmics, que sempre s’ha ofert als turistes, i també a bons preus gasolina, tabac, i altres productes.

Creiem que avui la cultura d’atenció al turisme pertoca es-pecialment a la guàrdia urbana. La seva funció no ha de ser fer l’ofici de guineu per pescar una gallina, o sigui, buscar el motiu per clavar una sanció. Tàctica municipal molt anticiutadana i antidemocràtica. La missió del guàrdia municipal és d’atendre el turista desorientat, i fer-se entendre amablement especial-ment pel turista que es la prime-ra vegada que visita la nostra Vila. Aquesta cultura turística l’han pogut aprendre de les nostres autoritats, en primer lloc del senyor Alcalde, una persona molt correcte i atent. I sota les ordres del Conseller de Gover-

> OPINIÓ

nació, creiem que hauran rebut instruccions que és primordial una bona atenció i simpatia a tothom que ens visita, sigui per passejar, per comprar o anar al restaurant. I no és just clavar multes al que de bona fe infligeix una norma. Diferent es el “carota” que aparca on sap que no és legal, o el conductor que tots hem vist a la carretera que passa amb tota barra una ratlla continua.

Permeteu que us expliqui un fet: el divendres, dia 17 d’abril, va entrar per la carretera nacional, procedent de l’autopista, un turisme vingut de Suissa, a les vuit del mati, una hora que no hi ha trànsit de camions ni gairebé de turismes. Matricula del cotxe BS 90444 conduït per Di Noto Claudio, un suís amb relacions comercials a una agència de duanes de la nostra vila. En passar davant de l’edifici de la Duana, on no hi ha cap indica-ció de “prohibit el pas” va pas-sar per un tall de carretera que segurament no era el correcte. Hi havia un guàrdia municipal. El suís va demanar al guàrdia la direcció de l’agent de duanes que buscava. La resposta del guàrdia fou clavar-li una multa de 150 euros. Un autèntic abús d’autoritat. El més propi que havia de fer el guàrdia, veient que el turista era una persona educada, que anava amb famí-lia, la senyora, i dos nens, un de cinc anys i l’altre de vuit, era in-dicar-li amb educació que aquell pas era prohibit, i informar-lo el destí que buscava. No procedia multar-lo. Esperem que el Con-seller de Governació instrueixi degudament als guàrdies i no s’oblidi de posar un cartell de “prohibició” on calgui per evitar malentesos. I esperem que el

guàrdia nº 1.411 abans de po-sar una multa mediti les hores que li costa a ell treballar per guanyar 150 euros.

F.A. PicasAbril de [email protected]

> La Jonquera, una vila culta i simpàtica...

• Foto policia local Jonquera. Imatge d’arxiu: L’Esquerda

Continuant la campanya de infor-mació i divulgació empresa per la Corredoria d’Assegurances de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el passat dilluns 27 d’abril es va celebrar a la sala d’actes del Centre Cultural Can Laporta de La Jonquera (Alt Em-pordà) una nova jornada dedicada a les assegurances esportives, que va comptar amb l’assistència d’una bona part dels directius i re-presentants de clubs i entitats tant de la vila de La Jonquera com de Figueres i Castelló d’Empúries, que van seguir les exposicions del Sr. Joan Bertran, Director de la Corredoria, en quan a les neces-sitats, modalitats i cobertures que cal disposar de manera obligatòria o complementàries per cobrir

> La Jonquera acull la jornada sobre assegurances esportives

les possibles incidències que es poden produir des de les diferents vessants de l’esport. L’acte va ser organitzat i presi-dit per el regidor d’esports de l’Ajuntament de la Jonquera, Sr. Sergi Aznar Marín i va comptar amb la presència del representant territorial de la Unió de Federacio-ns a Girona, Sr. Lluís Barba. Des de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya es valora positivament l’organització i resul-tats d’aquestes jornades tant per la informació que s’ofereix com per les consultes i debat que generen i que ajuden a clarificar i trobar solucions a les diferents necessi-tats de cada club o entitat dins les problemàtiques i responsabilitats de la practica esportiva.

• Jornada tècnica sobre assegurances el 27 d’abril a Can Laporta (Foto: Ajunt. de la Jonquera).

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Jonquera ha programat per aquest mes de maig una exposició d’arts visuals i plàs-tiques, en la que quatre artistes de distinta formació s’han unit per iniciar un diàleg en el qual l’espai és el punt de partida i el desenvo-lupament d’aquest es converteix en un paisatge d’interferències. A l’exposició s’interrelacionen diversos suports artístics: pintura, fotografia, formes escultòriques i textos literaris els quals proposen, a través d’un recorregut quotidià, una reflexió sobre el cicle creatiu del artista: el camí de formació, les fonts d’inspiració, la creació de l’obra i l’exposició com a símbol

> Can Laporta programa noves exposicions per al mes de maig

del cicle vital del naixement fins a la mort. El muntatge és obra de Laia Pol (pintura), Boris Zapata amb (fotografia) i comptaran amb la col·laboració de Cecília Morella (escultura) i Mireia Pol (textos literaris). L’exposició serà oberta de dilluns a divendres de 17 a 20 h amb entrada pel carrer Major i fins al dia 22 de maig.

15

1 de maig de 2009 Informació

Gominoles - BombonsLlaminadures - Pipes - Begudes

Especialitats llatinesEncàrrecs per festes

C/ Major, 7�17700 LA JONQUERA

> Ball de xifres en el mercat immobiliari de la Jonquera

Llogar un pis a la Jonquera el 2008 va continuar siguent més car que Girona o Figueres, segons l’informe publicat a principis del mes d’abril pel diari El Punt.En el lloguer d’habitatges també es nota l’impacte de la crisi del sector immobiliari, però a la Jon-quera molt menys, segons la com-parativa del rotatiu gironí. D’una banda, el descens en la compra de pisos s’està compensant amb l’augment més important del nom-bre de contractes de lloguer dels últims anys. El 2008 es van firmar 8.006 contractes, un �4,7% més que l’any anterior. Però, d’altra banda, el preu mitjà que costa llogar un pis ha disminuït fins als 629,5 euros al mes, 40 euros menys que l’any passat. Només a l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany els preus han pujat. Segons les dades oficials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a Cata-lunya el preu s’ha mantingut esta-ble, i només ha pujat un 1%. A tot Catalunya, l’augment del nombre de contractes de lloguer del 2008 respecte al 2007 va ser d’un 28%

Dins aquest percentatge i en nom-bre absolut hi ha 8.006 contractes signats s’han a la demarcació de Girona, que han tingut un augment superior al de la resta de Catalun-ya, d’un �4,7%. Aquest augment de demanda ha anat acompanyat alhora d’una important pujada de l’oferta, tot plegat provocat per l’aturada dels crèdits i per la necessitat de posar en el mercat habitatges sense ús que no es ve-nen. Però mentre que en el conjunt de Catalunya aquesta equació ha comportat una estabilització dels preus –només un 1% d’augment de mitjana, que s’ha situat en els 908 euros mensuals–, a Girona ha representat una disminució d’un 6% de mitjana.

> LA JONQUERA, EL MÉS CAR

Dels quinze municipis gironins que han signat més de cent contractes nous durant el 2008 –entre els quals la Jonquera–, n’hi ha que han vist com el preu queia espec-tacularment –entre el �5% i un 20% –, mentre que a l’Alt Empordà

augmentaven. A la Jonquera és on més ha pujat, i és l’únic mu-nicipi d’un total de quinze en què és superior als 1.000 euros. A Girona, el preu és de 754 euros, a Figueres 618, Banyoles 670, Salt, 596 i Olot, 5�7.Les dades publicades pel diari El Punt i publicades a Infojonquera.cat van fer que algunes persones de la Jonquera coneixedores del mercat immobiliari local fessin notar el seu desacord. L’Esquerda va contactar fa uns dies amb l’agència Finques Jocar per contrastar aquesta informa-ció. De les consultes realitzades es pot deduir que en els darrers cinc anys els lloguers no han superat en cap cas els 850 euros en el cas dels pisos i que al llarg de l’any 2008 els preus es van mantenir, i de fet, tot i disminuir les vendes i transaccions im-mobiliàries a la vegada que han augmentat la recerca de vivendes en règim de lloguer, també s’han posat més pisos a lloguer que han fet baixar el preu d’aquests.

> El diari El Punt publica unes dades del 2008 que han provocat perplexitat al mercat immobiliari local

• Diversos rètols informen de locals comercials i pisos en règim de venda o lloguer a la Jonquera (Foto: Infojonquera.cat)

16


Victòria absoluta per al jonquerenc Dídac Cuadros (en l’actualitat forma part del Club Triatló Sant Joan de les Abadesses) en la 14a. Duatló de la Garrotxa. La cursa es va celebrar entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, en una diada marcada pel bon temps que va fer a tot el país el cap de setmana del 18 i 19 d’abril. Dídac va obtenir el millor parcial a les dues curses a peu, la primera de 5 kms en terra i asfalt, i la segona de 2.500 metres, i va ser el primer en els 20 km de ciclisme interposats entre les dues carreres a peu. Uns dies més tard Dídac també va guanyar la Vuitena duatló Ciutat de Vic. (Font: El Mundo Deportivo)

> Dídac Cuadros guanya la 14a. duatló de la garrotxa i la 8a Ciutat de Vic

U.E. La Jonquera 12F.C. Furhock 1 L’equip de futbol de veterans de la U.E. La Jonquera va tornar a dis-putar un partit, aquesta vegada contra l’equip de veterans alemany del F.C. Furhok, desprès que el mes de març juguessin a Sant Se-bastian contra la Real Sociedad. El partit es va disputar a l’estadi de Roses, lloc on habitualment equips de veterans de tot europa i juguen partits contra equips catalans. Aquesta activitat futbolística és organitzada per la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament rosinc.

Malgrat la pluja i el fred, a les 8 de la tarda del 7 d’abril va començar el partit, que des

de bon començament es va posar de cares pel conjunt blanc i verd. La contun-dència del resultat a mitja part, ja feia entreveure que

el partit acabaria amb una golejada escandalosa, com

així va ser. La clau de la victòria va ser la gran superioritat tècnica que va mostrar l’equip jonquerenc. El golejadors van ser Ernest Padern i Joan Budó, amb tres gols cada un; Quim Viarnés, amb dos gols i Pep Biurrun, Manel Melgar, Chema i Bruno Ribera amb un gol.

> Golejada dels veterans de la UE la Jonquera al FC Furhock alemany

El proper diumenge 17 de maig el Centre Excursionista Jonquerenc organitzarà una nova edició de la Marxa dels Dòlmens. Com a novetats respecte a les darreres edicions, segons ha informat el CEJ, hi ha una variació en el preu, que passarà dels 5 euros que valien els drets d’inscripció, als 6 euros que caldrà pagar aquest any. El CEJ també ha informat que en els darrers anys s’han reduït progressivament i de forma gradual el nombre de quilòmetres, passant dels 21 inicials als 16 actuals, amb la finalitat d’obrir-se a nous públics i segments d’edat.

> El CEJ organitza la XXVI edició de la Marxa dels Dòlmens

El 7 de març la secció de Patinat-ge del Club Patí Jonquerenc va organitzar al pavelló municipal la 1ª Trobada Comarcal de Patinatge Artístic obtenint 1� medalles de les quals 7 eren d’or. També el dia 29 varen organitzar el Campionat Territorial de Patinatge (la fase

preliminar) juntament amb la Federació Catalana de Patinatge. El CP Jonquerenc va classificar 4 patinadores per al Campionat Preliminar del mes de Juny: Paula Andrea, Júlia Salellas, Joana Coll i Sara Ferreira.

> Primera trobada Comarcal de Patinatge a la Jonquera

> El Jonquerenc valora la temporada

Informació facilitada pel CP Jonquerenc.

Prebenjamí: El FuturSetens de la lliga regular, són el futur, és un equip en progressió, 2 prebenja-mins de segon any, tres de primer i reforçats per jugadors d’escola, el resultat és enganyós ja que la baixa d’un jugador important els ha limitat moltissim. Esperem tingui una rápida recuperació.

Benjamí: Els “nostres” campionsSegons de la lliga regular, han convertit el pavelló en un “fortí”, no els ha pogut superar ningú a casa i és una de les bases del seu éxit, format per una base de 4 jugadors veterans reforçats per uns altres cinc molt motivats.

Infantil: equip amb altibaixos.Equip força just en quant en quati-tat però no en qualitat, estan entre els setze millors equips infantils de Catalunya, la qualitat individual cadascú en la seva faceta és la clau indispensable.

Femení: Objectiu complert, però en volem més.Hem aconseguit salvar l’equip que fa dues temporades se’ns moria a

les mans, la incorporació de sang nova ens ha permés a partir de la Copa Primavera 2009, la confecció d’un segon femení en competi-ció, la seva sisena posició ens fa creure que és un equip amb molta projecció de futur.

Sèniors: Primera temporadaCom ja esperavem no ha sigut una temporada massa bona, en quan a resultats, però no obstant això, la actitud i l’implicació dels jugadors ha estat molt positiva, creiem que no és un equip que es faci en una sola temporada i creieu-nos, donarem de què parlar.

Valoració: 10 sobre 10La Junta vol agraïr a tothom qui ha fet possible la temporada...

• Al centre Dídac Cuadros, en finalitzar la Duatló de la Garrotxa. Foto: El Mundo Deportivo

• Patinadores del CP Jonquerenc (Foto Sergi Aznar)

• Equip de benjamins (Foto: Falgués).

17

1 de maig de 2009

I el teu logotip? Ens hi faltes tu! Membres patrons de la Fundació:

Més informació: Can Laporta - C/ Major, 2 - 17700 LA JONQUERA - Tel. 972 555 71� - Fax: 972 555 [email protected] www.lajonqueraenaccio.org

La Fundació la Jonquera en Acció, és una entitat sense ànim de lucre constituïda amb la voluntat de facilitar el desenvolupament sostenible, equilibrat i coherent amb el medi ambient de la nostra vila, així com promoure i impulsar l’expansió comercial, econòmica i social de la Jonquera i el seu entorn. Treballem per oferir una bona imatge externa del municipi, cerquem iniciatives per a tenir cura del mediambient que ens envolta, proporcionem serveis a empreses locals i col·laborem amb entitats de la vila. Particulars i empreses col·laboren desinteressadament amb la fundació, a fi de que pugui dur a terme els seus projectes. çA tots ells moltes gràcies, per a col·laborar en fer una Jonquera millor.

Polígon Mas Morató • Avda. Euskadi, 4 • 17700 LA JONQUERATel. (00.�4) 972 55 6� 50 • Fax: 972 55 55 18 • www.buffetelmirador.com

Preu tot inclós: 14,50 euros Nens: 10,00 Festius: 16,50 euros

18

1 de maig de 2009

Carrer Nord, 22Tel. (00.�4) 972 55 44 �617700 LA JONQUERAwww.aduanerallorente.com

Àlbum fotogràfic

> Un abril amb una intensa vida social i cultural a la Jonquera

> Com és habitual, amb l’arribada del bon temps, les activitats culturals i socials s’incrementen a la Jonquera. Setmana Cultural al CEIP Josep Peñuelas, Sant Jordi... i un recull fotogràfic per deixar-ne constància.

Per Josep RibasAbril de 2009

[email protected]

Equip de Curses Centre Excursionista Jonquerenc

• Josep Rigau a l’esquerra, com a alcalde legislatura 1987-1991 i regidor legis-latura 1991-1995, al centre Jordi Cabezas com a regidor legislatures 1991-1995, 1995-1999 i alcalde legislatures 1999-200�, 200�-2007, 2007-2011 i a la dreta de la imatge, Josep M. Mesquida, com a alcalde 1979-1982 i regidor de 1982-198�.

• Pares d’alumnes i professors participant a la Setmana Intercultural del CEIP Josep Peñuelas del Río

• Setmana Intercultural amb activitats al carrer per part de Gràfic al CEIP Josep Peñuelas del Río

19

1 de maig de 2009

Oficina 0191Av. Miquel Mateu i Plà, 617700 LA JONQUERATel.: 972 55 70 00 - Fax: 972 55 59 19

Àlbum fotogràfic

• Fotografia de grup dels assistents a l’acte “Trenta Anys”. Regidors, exregidors, alcalde i exalcaldes tots junts a la sala-teatre de la Unió Jonquerenca.

• Regidors i exregidors a la nova Sala de Plens de l’edifici consistorial inaugurat el juliol de 2008 • Entrega del diploma i escut de la Jonquera a cadascún dels exregidors de l’Ajuntament.

• i en el mes d’abril no podien faltar les activitats de la diada de Sant Jordi, el 2� d’abril amb concerts, parades de llibres i roses, concert de l’Orfeó Jonquerenc.... (Més imatges pàgina 2�).

IMPRESSIÓ - PUBLICITAT - DISSENY GRÀFIC I WEBEDICIÓ - SERVEI DE PREMSA

Polígon Mas Morató - Avda. Euskadi, 10 nau 6 - 17700 LA JONQUERA Tel. / Fax: 972 554 105 - www.impremta.info

20

1 de maig de 2009

21

1 de maig de 2009

22

1 de maig de 2009

Polígon Mas MoratóAv. Euskadi, 10 nau 6 - 17700 LA JONQUERA

Tel. / Fax: 972 554 105www.impremta.info

DISSENY WEBSOLUCIONS A MIDA, ECONÒMIQUES I FUNCIONALS

PER SER A INTERNET

Soci Tecnològic

WEB BÀSICA

A partir de 400 Euros

Inclou:• Correu electrònic amb antivirus i antispam• Web presencial• Registre de domini• Hosting 12 mesos

Preu total per al primer any. A partir del segon any el client només paga pel servei de hosting.

Més detalls d’aquesta opció entrant a: www.impremta.info/web.html

WEB PRO

A partir de 999 Euros

Inclou:• Correu electrònic amb antivirus i antispam• Més de 2.500 dissenys per escollir• Formularis via mail• Web autogestionable (sense programació)• Registre de domini• Hosting 12 mesosPreu total per al primer any. A partir del segon any el client només paga pel servei de hosting.Més detalls d’aquesta opció entrant a: www.idse.es

WEB COMERÇ

A partir de 2.000 Euros

Inclou:• Correu electrònic amb antivirus i antispam• Botiga Online• Formularis via mail• Autogestió (sense coneixements de programació)• Registre de domini• Hosting 12 mesosPreu total per al primer any. A partir del segon any el client només paga pel servei de hosting.Més detalls d’aquesta opció entrant a: www.idse.es

Entra al nostre web i comprova les feines que ja hem realitzat...www.marcoalberini.com / www.immoprestige.es / www.aca3.net

2�

1 de maig de 2009 Àlbum fotogràfic

> Cercavila “eòlica” i Sant Jordi 2009 • Imatges captades per Falgués Fotografia

• Actuació d’alumnes i professors de l’escola de música municipal

• Sessió de contes al carrer a càrrec de “Minúscula”.• “Cercavila eòlica” de Xanquers i tambors pels carrers de la Jonquera

• La cercavila va finalitzar davant ls parades de Sant Jordi. A la vesprada, concert de Terral. • La diada de Sant Jordi porta, com sempre, bon humor. El CPJ va disposar de parada pròpia.

• A la parada del llibre del Club Patí s’hi va afegir la del llibre Codex, presentat uns dies abans.• Els Xanquers van desfilar amb aspes giratòries a l’esquena, una veritable disfressa “eòlica”.

Pol. Ind. El Pla, C/ Ripollès, 18 - 17486 Castelló d’Empúries • Tel. 902 001 126 - Fax: 902 001 128 • http://www.idse.es • [email protected]

24

1 de maig de 2009

Les notícies de la Jonquera cada dia al diari digital www.infoJonquera.cat

Informa’t i opina sobre l’actualitat del nostre municipi. Tot el que necessites saber de la Jonquera a l’hora del “bon dia”. Un diari digital que et sorprendrà. Fes el cafè amb nosaltres i que no t’ho expliquin, explica-ho tu.

25

1 de maig de 2009

“Cal que els jonquerencs participin a la mostra del proper 14 de juny”

> Entrevista a la presidenta de l’Associació de Comerciants de la Jonquera. Després de l’intent fallit d’organitzar una Fira, l’entitat que presideix Bea Artigas centra ara els esforços en l’organització d’una Mostra.

> Bea Artigas • Presidenta de l’Associació de Comerciants

Bea, des de quan presideixes l’Associació de Comerciants de la Jonquera?Des da fa un mes i mig però ja feia 10 anys que era membre de la junta com a secretària. El cas és que feia uns quatres anys que l’ACJ (Associació de Comerciants de la Jonquera) estava inactiva.

A la reunió general del passat 8 d’abril es va proposar fer una fira comercial pel 24 de maig en la qual els comerços de la Jonquera havien de ser-ne els protagonistes. Ara proposeu una Mostra pel 14 de juny. Què va passar?No hi havia massa interés ni estava garantida una participació mínima per aquell dia i vam preferir desestimar-la o deixar-ho per més endavant.

I la Mostra del 14 de juny en què consistirà?Fem una col·laboració amb l’Associació Cultural Projecte Desat’Art, ells sí tenen interés en ser presents a la Jonquera i ens garanteixen un bon nombre d’expositors que donaran ambient. A més, en aquest cas els comerços de la Jonquera que hi estiguin interessats podrem exposar els nostres productes al carrer i complementar-nos amb les parades dels artites que exposaran obra per vendre. A més el mateix dia coincidirà que a la tarda hi ha prevista una trobada de sardanistes i tot plegat pot fer que hi hagi una bona assistència. L’ambient està garantit...

Per als comerciants de la Jonquera que hi vulguin participar teniu previst alguna facilitat?D’entrada dir que tothom que vulgui hi podrà participar. Pel que fa a la societat La Unió Jonquerenca ens cedirà els seus taulells en el cas que algú no tingui manera de fer la seva parada o expositor. Cal inscriure’s abans del dia �0 a Can Laporta, amb en Xavier Ribera de la Fundació La Jonquera en Acció,

> ELS MEMBRES DE LA JUNTA

BEA ARTIGASPresidenta(Artigas Joies i Regals)

ESTHER PARÉSSecretària(Bar La Societat)

MONTSE GARCÍATresorera(Souvenirs Puerta España)

ANTONI IZQUIERDOVocal(Peixos Costa Brava Nord)

JOSEP BLEISAVocal(Cafeteria d’Avall)

ISABEL ARCHÉVocal(Perruqueria FinaStil)

DAIANE COSTAVocal(Botiga Gelats Marco)

DAIANE DA SOUSAVocal(Destock Paradise)

o bé al bar de la Societat o a la Joieria Artigas.

Quins són els objectius de la fira? Volem potenciar el comerç del poble i també volem que sigui un motiu de més per animar als comerciants a reacticvar l’ACJ.

Com s’està visquent la crisi general des de la perspectiva dels comerços i establiments del carrer Major?Jo només podria parlar del meu cas i de moment ho estem notant, però bé, anem tirant endavant. Pel que fa als altres establiments no en puc respondre, cada negoci és una experiència singular.

Tenim entés que heu iniciat un procés de col·laboració entre la Fundació i l’associació....A partir d’ara intentarem treballar en equip amb ells. Va ser la Fundació qui ens va proposar de bon principi crear nous projectes i col·laborar entre les dues entitats.

A la Jonquera hi ha gairebé 80 activitats econòmiques. No caldria fer una campanya de promoció per incrementar els associats?A la primera reunió del 8 d’abril vam convidar als establiments de “tota la vida” i també els nous supermercats, botigues i restau-rants. Però només van venir 22 representants o propietaris.

Hi ha altres projectes per més endavant? Recuperar la Fira del Torró per al mes de novembre i també volem fer alguna campanya amb les bosses de compra reutilitzables.

Què vols afegir dir als lectors de l’Equerda?Només afegir que el dia de la Mostra les AMPAS de les escoles i guarderies hi participaran fent plats cuinats que després seran sortejats al migdia. Així que només em queda demanar als jonquerencs que participin a la mostra del 14 de juny.

Entrevista

• Bea Artigas, actual presidenta de l’ACJ (Associació de Comerciants de la Jonquera) Foto: Infojonquera.cat

26

1 de maig de 2009Patrimoni

El pujol de Bellaguarda (42� m) domina els colls del Portús (271 m) i de Panissars (��5 m), els més baixos de la serralada del Pirineu. Col·locat en el centre de la vasta depressió formada per aquests dos colls, Belleguarda ha jugat un gran paper estratègic en el trans-curs dels segles.És probable que una torre de sen-yals hagi estat la primera obra mi-litar construïda dalt d’aquest pujol. En efecte, la paraula «guarda» és un topònim que evoca les famoses torres d’on sorgien, segons un codi establert, uns senyals d’alerta que eren de foc a la nit o de fum durant el dia.És així com es comunicaven les poblacions i el castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà que centra-litzava la visió de les torres de Madeloc, de la Massana i de Sant Cristau. Ja des del començament del regnat de Jaume II s’havia pre-vist la necessitat d’una fortalesa en aquest lloc per la importància estratègica capital per a un regne massa fràgil. La primera menció d’un fort medieval a Bellaguarda data de 1�24 i es tracta d’un salari ingressat als servents del castell de «Bellaguàrdia.»

> EL CASTELL MEDIEVAL

A l’atles del cavaller de Beaulieu es troba un gravat representant aquest castell abans de ser des-truït i reemplaçat per la fortalesa actual. Es tracta d’una torrassa rectangular de diversos pisos envoltada d’un recinte.

> PRIMERA OCUPACIÓ FRAN-CESA

L’ any 1462 el rei d’Aragó Joan II, que tenia alguns conflictes interns, sol·licita al rei de França Louis XI ajuda financera i militar. Aquest últim la hi concedeix però amb uns condicionants que pesaran sobre el Rosselló i la Cerdanya. Com que Joan II triga a complir amb el seu deute, Louis XI s’apodera de Perpinyà. Bellaguarda és alesho-res ocupat. Caldrà esperar a l’any 149� perquè el fort sigui retornat a la corona catalanoaragonesa.Serà a l’any 1659 quan el fort medieval passarà a dependre del rei de França, conseqüència del Tractat dels Pirineus que lligarà el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya al regne de França. A partir d’aquest moment s’obre un període de guerres ininterrom-

> El Fort de Bellaguardapudes entre França i l’Espanya.Diversos conflictes van posant al descobert la importància estratè-gica del fort de Bellaguarda i això fa que els francesos es decideixin a fer la construcció d’un fort més modern.Són els enginyers militars Sant Hi-laire i Vauban els arquitectes de la nova fortalesa prevista per acollir 1.200 homes i fins a 150 cavalls, i a més serà equipada amb una poderosa artilleria. Els treballs de construcció s’allargaran en un termini llarg, concretament entre 1670 i 1688.

< LA CONSTRUCCIÓ DEL GRAN POU

El fort de Bellaguarda és situat al cim d’un pujol granític i per tant no es pot beneficiar de cap font natural. Per aquest motiu s’havien previst cinc cisternes destinades a recollir les aigües pluvials per resoldre aquest greu problema. L’any 168� Vauban donava una estimació de la capacitat de les cisternes les quals un cop plenes haurien de proveir d’aigua a uns 1.200 homes per un període de quatre mesos amb la hipotesi que en aquest termini no hi caigués ni una sola gota d’aigua. Tanmateix les cisternes es van revelar insu-ficients i es van haver d’iniciar els treballs per a la construcció d’un pou al bastió de “Saint André”. Aquest pou, excavat a la roca, té una profunditat de 6� metres amb un diàmetre de gairebé 6 metres. L’alçada mitja de l’aigua varia entre els 27 i �0 metres, el que repre-senta un volum d’entre 750 a 850 metres cúbics. Així doncs, entre les cisternes i el pou, a la fortalesa mai no li hauria de faltar aigua.

> ESTRUCTURA

El fort de Bellaguarda té una extensió de 14 hectàrees i fins a 8.000 m2 en edificis. Hi ha tot un fossar cavat a la roca i un primer recinte format per cinc bastions batejats com del Perthus, de Sant André, d’Espanya i del Precipici. Entre el bastió del Perthus i el de Sant André s’hi obre la porta de França, la més gran, proveïda d’un pont llevadís. Entre el bastió d’Espanya i el del Precipici s’hi troba la porta d’Espanya igualment dotada d’un pont llevadís. Davant la porta de França s’estén una mitja lluna tancada per un tercer pont llevadís.

> Patrimoni natural i cultural de la Jonquera • Espai mensual de difussió del patrimoni

El segon recinte s’eleva sobre els terraplens dels bastions. Despro-veït de fossat, el recinte es com-pon d’una torre rodona i de quatre petits bastions superposats als del primer recinte. El recinte protegeix una plaça d’armes tancada al nord per la capella i l’estància del governador, mentre que sobre als laterals s’hi troben els aquarteraments. Totes aquestes construccions s’han proveït de magatzems a prova de bombes.

> ARMAMENT DE LA FORTA-LESA

En un inventari de l’any 1705 es comptabilitzen 24 peces d’artilleria preparades per a tots els calibres i

• Fossar a l’entorn del recinte fortificat de Bellaguarda (Foto L’Esquerda).

municions (�2.000 bales de canó, 2 morters, 858 mosquets, �8 fuse-lls, 20 arcabusos, �5 alabardes, �5 pertuisanes, 25 bombes, mig-bom-bes i granades, 59.84� lliures es-terlines de pólvora i 78.680 lliures esterlines de plom. Poderosament armat el fort era protegit per entre 500 i 600 homes en temps de pau. En temps de guerra en podia contenir el doble.

> EL FORT I ELS REDUCTES

L’any 1674, en un assalt a la forta-lesa s’havien aconseguit col·locar quatre canons a alguns centenars de metres al sud del castell on s’hi s’elevava una feble fortificació encerclada. Aquesta artilleria ha-via causat destrosses importants.

• Porta principal d’accés a Bellaguarda (Foto L’Esquerda).

27

1 de maig de 2009 Patrimoni

Però a partir de la recuperació del fort, els francesos van decidir construir un fortí sobre aquest em-plaçament estratègic. Es tractava d’una fortificació composta de dos mig-bastions. Al nord es troba un angle destacat i agut en forma de mitja lluna defensada per un petit reducte. Un fossat cavat al peu de la muralla oest i d’una part del front sud el feia inaccessible. Un camí cobert envolta aquesta obra i el comunica amb la resta del fort. L’entrada d’aquest fortí era defensada per un pont llevadís que avui ha desaparegut. A més dels aquarteraments per a un centenar de soldats, quadres i un polvorí situat sobre el front nord, el fortí està equipat amb una capella i un pou al sud de la seva plaça d’armes.Per tal de complementar la defen-sa de Bellaguarda i la vigilància dels colls, es van construir els

reductes del Precipici (1668), de Panissars (1678) i del Perthus (169�).

> BELLAGUARDA, DEL SEGLE XVIII FINS ALS NOSTRES DIES

Des d’aleshores Bellaguarda compleix amb el seu paper de seguretat, però també de reserva de tropes i de municions durant totes les campanyes portades per Louis XIV a Catalunya: la guerra de la Lliga d’Augsbourg (1689-1697) i la guerra de successió a Espanya (1701-1715). Després de la mort del monarca francès i la consolidació del seu nét Philippe V al tron d’Espanya, s’obre per a Bellaguarda un llarg període de pau. La fortalesa havia de conèixer de nou la guerra gairebé un segle més tard, durant la Revolució fran-cesa. El 179� el general espanyol Ricardos envaeix el Rosselló i

> Patrimoni natural i cultural de la Jonquera • Espai mensual de difussió del patrimoni

posa a setge Bellaguarda. Privada de tot contacte i bombardejada sense treva durant dos mesos la guarnició es veu obligada a capi-tular. L’any següent el general Du-gommier, després d’haver obligat l’exèrcit espanyol a retrocedir fins a la Catalunya sud, organitza el setge del fort de Bellaguarda però en prohibeix tot bombardeig ja que el vol tornar a França en bon estat. Quatre mesos i mig més tard, són els espanyols els qui capitulen. El fort ja no coneixerà cap altra gue-rra i només servirà per a les tropes de Napoléo, durant les campanyes a Catalunya (1808- 181�). L’exèrcit hi mantindrà un regiment fins a la primera guerra mundial. Servirà d’hospital l’any 19�9 durant la Re-tirada dels republicans fins que de 194� a 1945 hi albergarà militars alemanys. Finalment serà desafec-tat per l’exèrcit i serà recomprat pel municipi nordcatalà d’el Portús

La informació sobre Bellaguar-da publicada en aquesta edició de L’Esquerda es basa en un text original de Joan Tocabens el qual ha estat readaptat, traduït i retallat en determinats punts per L’Esquerda. Hi poden haver alguns errors involuntaris.

> Informacions pràctiques

Horaris d’obertura : Juny a set-embre, obert de 10h�0 a 18h�0Visites guiades tots els dies a 11 h , 15 h, i 17 h.Fora de temporada amb visita concertada.Informació: Telèfon: (00.��) 04 68 54 27 5�Accés molt fàcil i ben indicat des del mateix centre urbà d’El Portús. Molt a prop del fort s’hi troba el Priorat de Panissars, les excavacions dels Trofeus de Pompeu i el pas de la Via Domitia.

> Enllaços útils a internet:

• http://www.lajonquera.info/for-tdebellaguarda.html

http://www.lesfortalesescatala-nes.info

• http://www.le-perthus.com

> Altres textos publicats per L’Esquerda:

• L’Esquerda de la Bastida núm. 14 (Setembre de 1997).

• L’Esquerda de la Bastida núm. 51 (Desembre de 2004).

> INFO PRÀCTICA

• Vista aèria actual (2008) del castell o fort de Bellaguarda (Foto: Eduardo Romo - www.zeppelinfotos.com)

(Le Perthus). Actualment, el fort de Bellaguarda s’ha reconvertit en un destí ben pacífic. Es pot visitar des de finals de maig fins als mes de setembre.

28

1 de maig de 2009

> Un article per conéixer com va viure la Guerra Civil Sebastià Solà. El van destinar al front del Segre i va viure la retirada per la zona de la Cerdanya. Després arribaria una postguerra dura.

En Sebastià nasqué al mas Gros d’en Perxés (Agullana) el 21 de gener de 1919, la família eren treballadors de la terra, tenia un germà.Marxaren a Colera quan ell tenia cinc anys. Anà a l’escola a Portbou i també a Figueres.A Barcelona treballava de dibuixant en una empresa on eren setze dibuixants, alhora que estudiava el batxiller superior. A l’esclatar la guerra només li faltava la revàlida.

> 1936

Pel juliol de 19�6 era a Colera i de l’aixecament militar se’n va assabentar pels diaris.

> 1938

El 10 de març de 19�8 el van incorporar a l’exèrcit de la Repú-blica. L’enviaren al front del Segre, al batalló de Sapadors minadors núm. 10 base octava com a soldat. La seva missió era dibuixar i fer plànols.La vida al front era la “normal” en aquells moments, a les trinxeres quan no es combatia s’insultaven i en determinats moments s’intercanviaven tabac i paper.El juny de 19�8 el van enviar a Alcantarilla (Múrcia), a la base aèria per fer un curs d’observador aeri. No va acabar el curs ja que no disposava de tota la documen-tació exigida; li faltava un aval polític signat pel jutge municipal, document que els seus pares no van demanar, ja que representava anar a Rússia.D’ençà del 15 de novembre de 19�8, quan les tropes de la repú-blica repassen l’Ebre, ja se sabia que la guerra estava perduda. Per Nadal va tenir deu dies de

permís que va aprofitar per anar a casa.El dia 2� de desembre de 19�8 a primera hora del matí començà, l’ofensiva de les tropes franquistes en els fronts de Serós i Tremp i una retirada que durarà 49 dies.Al reincorporar-se anà a Manresa, allí tingué problemes de transport per reunir-se amb la seva unitat i l’autoritat militar va comunicar la seva situació per evitar mals ente-sos. En aquells moments no tenir la documentació justificant la seva situació podia representar greus problemes.Ja incorporat al batalló, en plena retirada, una de les situacions que el va colpir més, fou que abans d’arribar a la Seu d’Urgell, els avions franquistes metrallaven als que marxaven per la carretera, civils o militars. Un republicà, que havia estat aviador, amb un fusell metrallador, va esperar que un bimotor passés per davant seu per disparar-li amb molta eficàcia, ja que el va incendiar i l’aparell s’estavellà.El dia 6 de gener els “nacionals” ocupen la Seu d’Urgell i arriben a la frontera d’Andorra.En Solà i la seva unitat es tro-baven a Pi – poble del municipi de Bellver de Cerdanya, admi-nistrativament de la província de Lleida – ja feia dies que no tenien pa i si molta gana , van fer bullir bresques – en el rusc, la bresca es un conjunt de cel·les hexagonals, fetes de cera, on les abelles hi di-positen la mel – i tots els que van participar de l’àpat agafaren febre a causa de la cera.El capità Suñer, de la caserna de Lepanto els va reunir a Bellver i els hi va comunicar la decisió de travessar la frontera, “el que vulgui la república que vingui amb mi, el que no que faci el

que vulgui”.Van passar a França per Bourg Madame (la Guingueta d’Ix), el dia 9 de febrer, no lliurarà les armes ja que era dibuixant i no en portava, només en disposava quan estaven

de guàrdia. A la frontera els separaven seguint el mateix sistema que feien al Perthús, els homes a un lloc i les dones i criatures en un altre.Puigcerdà fou ocupada o “allibera-

> ...el 23 de desembre comença l’ofensiva de

les tropes franquistes en els fronts de Serós i Tremp i una retirada que dura 49 dies.

<

• Sebastià Solà , l’abril de 2009 (Foto R.Boix)

> Memòria de la història Sebastià Solà Coromines

Per Ramon BoixAbril de 2009

[email protected]

> Sebastià Solà Coromines • Història local

Història

> ...el va colpir veure que abans d’arribar a la

Seu d’Urgell, els avions franquistes metrallaven als que marxaven per carretera...

<

29

1 de maig de 2009 Història

da” el dia 10. Per anar a Llívia s’ha de passar per la carretera internacional i la gendarmeria només va deixar passar tres soldats armats – per ocupar la població - d’acord amb el Tractat del Pirineus de 1659.

De la frontera francesa foren enviats al camp d’internament de Septfonds (Sét-Fonts en occi-tà), en el departament del Tarn i Garona (82). La major part dels republicans internats en aquell camp, al iniciar-se la Segona

> ...els internats en aquell camp, al iniciar-se la Segona Guerra Mundial, foren integrats en les

Companyies de treballadors estrangers.<

> Sebastià Solà Coromines • Història local

Guerra Mundial, foren integrats en les Companyies de treballadors estrangers.En Sebastià es va fer voluntari a l’exèrcit francès per un període de tres anys i l’enviaren a la frontera belga, prop de la Línia Maginot, on encara es podia trobar restes, armes i municions, de la Primera Guerra Mundial.

> 1939

L’1 de setembre de 19�9 començà la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia pels alemanys. França i el Regne Unit declaren la guerra a l’Alemanya de Hitler.

> A PARTIR DE 1940

El 10 de maig de 1940 acaba el període de la Guerra de broma quan els alemanys ataquen i envaeixen Luxemburg, Bèlgica, els Països Baixos i seguidament França.Abans del 22 de juny en que es rendeixen les últimes tropes franceses que combatien, en Solà, amb la documentació necessària facilitada per l’exèrcit francès, va anar – amb tren – fins Argelers i d’allí en trànsit, cap a Espanya.A la frontera l’enviaren al CRIM, a la carbonera, de Figueres, on feien la classificació dels exiliats que tornaven.Un funcionari franquista li va dir que els estudis que tenia no servien de res i que si volia havia de tornar a començar, la qual cosa encara el treu de polleguera.Com tots els que havien es-tat incorporats a l’exèrcit de la República després del cop d’estat

>...es va fer voluntari a l’exèrcit francès per un període de tres anys i l’enviaren a la frontera

belga, prop de la Línia Maginot...<

• Sebastià Solà , en un retrat del passaport (Imatge escanejada per R.Boix)

del juliol del �6, va haver de fer una llarga “mili”, en el seu cas, al castell de Figueres.Recorda que ocupat el departa-ment del Rosselló pels alemanys, membres de l’exèrcit nazi – que tenien molt bones relacions amb el règim franquista - dipositaven “coses” al castell de Figueres.Era furrier. En un vell camió Ka-tiuska, anava a comprar queviures per la comarca i també en portava a les tropes que construïen les for-tificacions – els nius - de la famosa “línia P” o Gutiérrez.L’any 1947 ingressà a l’acadèmia de policia de Saragossa. Ja graduat de policia armada, anà destinat a Madrid, Portbou i la Jonquera.Fent el servei de control de pass-aports a la frontera del Portús, va conèixer a la Magdalena Guisset que treballava als Límits, amb la que es casaria. Tingueren dos fills, en Francesc i en Joan.En la primera meitat dels anys 60 (1961 o 62) es destapà un cas de contraban en el que hi estaven implicats uns policies, cap policia armada va voler denunciar als companys i se’ls traslladà a tots. De fet i segons altres fonts, alguns dels implicats no foren traslladats. En Solà – el policia que estuvo con los rojos, així el coneixien i que ell rectificava puntualitzant con la República - no va voler anar-se’n de la Jonquera i va plegar.Anà a treballar a Transports Casa-demont del Perthús i més tard a la Duana fins que es va jubilar.Testimoni oral.La Jonquera a 27 d’abril de 2009.Ramon Boix.

�0

1 de maig de 2009Tribuna

En l’actualitat les comarques gironines no disposen de cap parc eòlic en funcionament, un fet que resulta paradoxal per dos motius: d’una banda, perquè les comar-ques empordaneses són una zona privilegiada quant a la disposició de recurs de vent i, de l’altra, perquè precisament van ser dos municipis d’aquesta àrea, Vilopriu i Garriguella, els que van acollir els primers aerogeneradors de l’Estat, convertint-se així en pioners en la implantació d’aquests projectes. En aquest context, el parc eòlic Coll de Panissars, que s’ubicarà a la Jonquera, pot esdevenir una oportunitat per donar el tret de sortida cap a un impuls definitiu per les renovables, i en concret per l’eòlica, a la zona. Projectat a la Serra del Portell -entre els colls de Panissars, de Teixidó, de Prio-rat i de Portell-, amb 17 aeroge-neradors de 2,9 MW, el parc eòlic de Coll de Panissars generarà cada any 180 milions de kWh d’electricitat, una xifra suficient per abastir el consum domèstic anual d’electricitat de més de 60.000 famílies. Però, a banda de la seva funcio-nalitat –que és el fet de satisfer una necessitat social creixent com és el consum d’energia-, també cal tenir en compte els benefi-cis mediambientals de l’energia eòlica, una font d’energia elèctrica

neta que, a diferència d’altres, no produeix emissions de CO2, con-taminants atmosfèrics ni tampoc residus. Tal és així que el Govern de Catalunya la contempla entre les diverses actuacions encami-nades a complir els compromisos internacionals del nostre país pel que fa a la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, els grans reptes globals també són la suma de petits projectes. Així, en termes concrets, el parc eòlic autoritzat a Coll de Panissars pot gene-rar l’equivalent al combustible contingut en 1.600 camions, amb el conseqüent estalvi de conta-minants que això provoca. La generació d’electricitat neta del parc evitarà, cada any, l’emissió de 191.000 tones de diòxid de carbo-ni (CO2), 4.800 tones de biòxid de sofre (SO2), 680 tones d’òxids de nitrogen (NOx) i 54 tones de par-tícules contaminants. O dit també d’una altra manera, les emissions de CO2 evitades un cop funcioni aquest parc de la Jonquera equi-valdran a l’efecte depurador de gairebé 10 milions d’arbres.D’altra banda, els desenvolupa-ment d’un projecte com el parc eòlic de Coll de Panissars també suposa la creació de llocs de tre-ball així com una dinamització de l’activitat econòmica de la zona. La societat ha d’apostar per aquells

sectors que són generadors de feina –especialment en temps de crisi- i això és el que nosaltres proposem. Per donar un exemple, durant la construcció del parc eòlic es crearan uns 25 llocs de treball durant dotze mesos, en feines tan diverses com operaris i especia-listes en construcció, electricitat, muntatges mecànics, treballs forestals, etc. ...En aquest període es requerirà, a més, la prestació de serveis per part de les empreses locals en restauració, allotjament, construc-ció, muntatges i subministraments. Algunes acostumen a continuar el seu servei en el manteniment de la instal·lació. Un cop construït el parc i posat en funcionament, es crearan llocs de treball de caràcter permanent de personal especialis-ta qualificat. Com a mínim caldrà contractar en aquest règim a 6 tècnics d’operació i manteniment de la zona.Durant l’explotació del parc també s’hauran de contractar serveis de manteniment d’infraestructures (camins i obra civil), manteniments forestals (tales i neteja), servei de neteja de les instal·lacions i d’altres. I un altre punt a tenir en compte: diversos estudis entre agents de la propietat en zones on hi ha parcs eòlics en operació mostren que no hi ha cap evidència que decreixi

> L’autor d’aquest article és el representant de l’empresa que té la previsió de construir un parc eòlic de 17 aerogeneradors a la Jonquera.

> Veure-hi més enllà Per Ramón Carbonell SantacanaAbril de 2009

Representant de Windmaster Spain

> Un article a l’entorn del projecte eòlic de Sant Julià • L’espai “Tribuna” és ofert per L’Esquerda

el valor de les propietats dels par-ticulars que viuen a l’entorn d’una infraestructura com aquesta. Per tal de garantir la compatibilitat dels parcs eòlics i els indrets on s’ubiquen, els promotors hem de demostrar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que no afectaran la vida salvatge. Per això es realitzen estudis d’impacte ambiental que són sotmesos a informació pública i a l’anàlisi en profunditat per part dels tècnics de l’administració, en especial per aquells projectes que, com el parc eòlic Coll de Panissars estan ubi-cats en la denominada zona con-dicionada segons la reglamentació catalana. La declaració d’impacte ambiental i l’informe integrat rebut des de l’Administració ha estat favorable, amb només un parell de condicions que suposarien la reubicació d’alguns dels aeroge-neradors. A més, cal tenir en compte que, gràcies a l’avenç de la tecnologia eòlica, el projecte, que inicial-ment contemplava un total de �� aerogeneradors de 1.500 kW, s’ha vist reduït als 17 actuals perquè ara és possible produir la mateixa energia amb la meitat de molins de vent. L’evolució tecnològica dels aerogeneradors fa que els models més moderns, com els que s’implantaran a la zona, siguin molt silenciosos. A una distància de 400 metres, la remor de les pales queda totalment emmas-carada pel mateix soroll del vent i és totalment possible mantenir una conversar sense alçar el to de veu. Qualsevol persona ho pot comprovant realitzant una visita a uns dels 17 parcs eòlics en fun-cionament que actualment hi ha a Catalunya. Amb aquest mar de xifres i evidències que parlen en favor de l’eòlica pretenem que la societat valori l’energia eòlica amb tots els elements que la caracterizen. Con-siderem necessari que els veïns de la Jonquera i de tot l’Empordà puguin entendre per ells mateixos que els molins no són, ni molt menys, uns grans elements de fe-rro que suposadament destrueixen el paisatge, sinó que al rerefons d’aquesta apreciació subjectiva hi ha quelcom d’alt valor.

• Imatge del parc eòlic de Rubió (Foto: windmaster Spain).

�1

1 de maig de 2009

�0 anys de democràcia no es celebren cada dia, felicitats a tots, als que es posen medalles, als que les posaven i no les voldrien rebre per tal efemèride, i a aquells que dia a dia la fan possible amb el seu vot, amb el seu esforç, amb la seva dedicació per tot alló que és públic i fa que visquem millor.Es pot treballar per la democràcia de moltes maneres i permeteu-me en aquest article captar la vostra atenció i vosaltres mateixos feu-vos l’opinió corresponent.Ser crític i exigent amb l’Ajuntament no és una qüestió personal sinó un simple exercici democràtic i la transparència en els seus actes és un principi fonamental.Arrel d’una discussió amb un veí, que sortosament treballa a l’Ajuntament sense patir cap crisi econòmica, vaig rebre l’impressió que no tots els jonquerencs rebem el mateix tracte per part de l’equip de govern ni per part de certs funcionaris que creuen que certs privilegis són exclusius de certes amistats. L’urbanisme és l’apartat on es manifesta més significadament la tasca d’un govern. Moltes vegades s’oblida que l’interés públic i el be-nefici de la societat en la seva exe-cució ha de ser la seva premissa principal. Cal estar atent a les ne-cessitats de tots els jonquerencs i del poble, i no pas als interessos d’ uns pocs que gaudeixen el favor i la proximitat de l’equip de govern o del funcionari amic.Cal fer una mica d’història per comprovar els privilegis que gau-deixen certs jonquerencs.Als dos anys de ser aprovat l’anterior Pla general d’Ordenació Urbana, cap el 1987, es va fer una modificació puntual per requalificar uns terrenys rústics en uns camps on el jovent jugava a futbol en

una època de pocs equipaments públics, prop de l’urbanització Prat d’en Malagrava.El febrer de 1989 es va aprovar el Pla Parcial d’Ordenació “Olivar del rector” que donava lloc a la creació de varies parcel·les urbanes. En tota requalificació cal cedir, d’acord amb la llei, els espais destinats a equipaments, vialitat, espais lliures i zones verdes, a més del 10% d’aprofitament mig. L’objectiu de l’urbanisme és el benefici del municipi sempre com-pensant al propietari per la seva aportació, respectant els seus drets i les seves obligacions.Encara que tothom que demani una requalificació no sempre s’obté la seva aprovació doncs es dóna prioritat a les necessitats del municipi i no pas als interessos econòmics del propietari. Fins aquí es pot admetre una bona gestió. Per llei calia cedir en total 1.481 metres quadrats. Molts veïns del barri del Prat d’en Malagrava potser ni ho saben que al costat de casa hi havia reservats uns equipaments, vials i espais lliures. Jo mateix només ho he sabut fa poc temps. No hi havia Internet i penjar un full servia per complir el tràmit. No es va informar als veïns com és requisit previ actualment. L’ informació pública de la seva tramitació no va ser gaire curosa. Anys més tard, aquest espais van ser canviats per altres parcel·les situades lluny del Prat d’en Malagrava. Quin ús tenen actualment? Caldria demanar explicacions de qui és el beneficiat d’aquesta permuta? És el barri o és el particular? Si us plau, no pensin malament si una de les persones beneficiades va exercir de regidora a l’Ajuntament i gau-deix de l’amistat de la secretària municipal. I el dubte és gran quan

em pregunto si la urbanització va ser entregada, doncs els vials i vo-reres no es van acabar, les places d’aparcament projectades no hi són... No és obligat comprovar que l’urbanització s’ha fet abans o com a mínim simultàniament a la cons-trucció dels habitatges. I un, queda amb la constatació d’un urbanisme que no busca la millora del poble sinó el benefici i lucre particular. Segons el POUM vigent el carrer d’accés hauria de ser públic i ac-tualment es troba tancat. La tanca està acabada amb un arremolinat sense pintar i la vorera que dóna al carrer Sant Pere del Pla de l’Arca no s’ha fet. Dos habitatges construïts actualment no com-pleixen les determinacions del POUM vigent al realitzar aquesta permuta, i una incongruent servi-tud serveix perquè un únic front

de parcel·la doni accés als dos habitatges. Un camí que anava fins al Mas Esquerrà ha desapa-regut -aquí va ser l’origen de la meva investigació, veure article a l’Esquerda núm. 8�-, annexionant-se a les parcel·les privades con-tradient el que deia el Pla Parcial. Tota una sèrie d’irregularitats han estat permeses.Aquí no acaba tot, fa dos dies he comprovat al cadastre a Girona que les parcel·les que s’haurien d’ haver cedit, que són propietat d’una exregidora i del seu marit, empleat municipal, encara estan a nom del Ajuntament de la Jonque-ra. És a dir, el rebut de la contribu-ció no el paguen, el paguem entre tots els jonquerencs. Quin qualifi-

Opinió

> L’autor d’aquest article denuncia una infracció urbanística i en detalla tot el procés que ha seguit. La infracció implica altres conseqüències.

> Trenta anys d’urbanisme Per Josep Maria NajesAbril de 2009

[email protected]

> Un article de denúncia urbanística • Temes d’urbanisme

Passa a la pàgina següentRequadre inferior

• Parcel.les 01, 09 i 05 segons cadastre estan a nom de l’Ajuntament de La Jonquera; i carrer en cul de sac, ortogonal al carrer Sant Pere, que segons cadastre i POUM haurien de ser publics, que actualment són propietat privada.

>...no pensin malament si una de les persones beneficiades va exercir de

regidora a l’Ajuntament i gaudeix de l’amistat de la secretària municipal.

<

�2

1 de maig de 2009Opinió

> Commemoració dels trenta anys d’Ajuntaments democràtics

Per Jordi CabezasAbril de [email protected]

> Trenta Anys d’Ajuntaments democràtics • Alcalde de la Jonquera

> En aquest article l’autor ens fa un resum del què han estat i significat els tren-ta anys de democràcia als ajuntaments, i en concret el de la Jonquera, i com han evolucionat i s’han transformat. Planteja també els reptes immediats.

Aquest mes d’abril hem commemorat els �0 anys de les primeres eleccions democràti-ques, celebrades el 1979, per governar els ajuntaments dels nostres pobles, viles i ciutats. A la Jonquera ho hem comme-morat amb un acte celebrat el dia 25 d’abril en que s’han col·locat les fotografies dels 5 alcaldes d’aquests últims �0 anys de democràcia a la Sala de Sessions del nou Ajuntament. També s’ha celebrat un acte públic a la Sala d’actes de la Societat la Unió Jon-querenca, en què s’ha reconegut a tots els regidors, regidores i alcal-des d’aquests últims �0 anys, la seva feina i dedicació en benefici de la Jonquera i de la consolidació de la democràcia al nostre país.

Amb l’assistència de la Direc-tora dels Serveis Territorials del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya Sra. Mireia Mata i dels Alcaldes més antics de la comarca de l’Alt Empordà Sr . Jaume Coder-ch, Alcalde d’Espolla i Sr. Pere Moradell, Alcalde de Torroella de Fluvià, s’ha fet entrega a tots els regidors, regidores i alcaldes d’un diploma commemoratiu i d’un pin amb l’escut de la Jonquera. Els diferents parlaments han fet esment a l’importància d’aquests �0 anys en la consolidació de la democràcia al nostre país i a la millora i qualitat dels serveis que ens hem dotat en la majoria dels nostres pobles. Hem acabat l’acte amb un magnífic recital de l’Orfeó Jonquerenc.

Amb aquest article, a part de fer esment a l’acte celebrat el dia 25 d’abril, voldria que els jonquerencs i jonquerenques, especialment els que ja l’any 1979 vivíem a la Jonquera, féssim un esforç de memòria i recordéssim com era la Jonquera llavors, i com es ara després d’aquests �0 anys. Per a molts, ben segur que pensaran que era millor aquella Jonquera, amb pocs serveis, però amb poca immigració, amb la duana i el comerç com element vertebrador de la feina de la població, i amb una activitat social, cultural i esportiva prou impor-tant que giraven a l’entorn de la Societat La Unió Jonquerenca, de l’Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca ACEJ, i de la Unió

Esportiva La Jonquera. Aquella era una Jonquera que havia su-perat amb escreix les restriccions de tota mena de l’època franquista i que mirava el futur amb opti-misme. Era una Jonquera amb identitat. Però era una Jonquera en què les administracions, ni local ni estatal havien invertit en serveis per millorar la qualitat de vida de les persones.

Va ser a partir de les primeres eleccions democràtiques, que els ajuntaments del país, i també el de la Jonquera, van iniciar un procés de millora dels nostres pobles i ciutats, amb la creació d’equipaments esportius, culturals, educatius, sanitaris, etc.

Els primers ajuntaments democrà-

> El 1979 era una Jonquera amb identitat. Però era una Jonquera en què les administracions, ni local ni estatal havien invertit en serveis...

<

> Fins l’any 2007 la Jonquera va viure un dels períodes mes pròspers de la seva història,

amb la creació de noves empreses...<

Ve de la pàgina anterior

catiu mereix aquesta situació? Que potser els empleats, i/o els amics de la secretària no paguen impostos?Molts jonquerencs veuen com els impostos pugen considera-blement- sobretot la contribu-ció, per sobre del IPC-, en con-trast d’altres que no paguen, i es pengen medalles. Es por permetre? Es pot tolerar? Quina solució dona-ran? Això no és irregular, Sr Alcalde?Trenta anys es mereixen actua-cions que demostrin realment

quin és el tarannà dels nostres politics, i saber quins han de ser els beneficiats del seu govern: els jonquerencs o els amiguets del partit... Totes aquestes dades són fruit d’un treball d’investigació, consul-tant el planejament a Urbanisme a Girona o a l’arxiu històric i al Cadastre. Per part de l’Ajuntament la diligència en accedir a certa documentació ha trigat fins i tot un any, i demanant-ho varies vegades per escrit per deixar-ne constàn-cia. Potser el lector es pensa que

actuo per despit i per fer oposi-ció a l’actual equip de govern. Només vull reflexar la realitat i la manera de fer de la secretària municipal, responsable de la tramitació urbanística i de que tots els jonquerencs estiguin al corrent del pagament del impostos. Doncs l’oposició, quan els vaig voler explicar aquestes irregularitats, es va desentendre. No és d’estranyar quan en un article publicat a l’Esquerda manifesten que només defensen els interessos dels seus electors. Jo no sóc dels que demana feina amb un carnet polític sinó dels que pensen que

tots i cadascun dels jonque-rencs mereixen ser beneficiats per l’acció de govern. O potser es discrimina segons el color polític? Això és el que donen �0 anys de democràcia?Des de l’ajuntament poden reba-tre això amb claredat i docu-mentació abans de desqualificar i menysprear persones sense cap mena d’argumentació, però els fets són constatables i no es poden amagar. Quines responsabilitats, quines actuacions pensen prendre l’equip de govern?I l’ oposició per a què serveix?

��

1 de maig de 2009 Opinió

tics de la Jonquera, encapçalats pels Srs. Josep Maria Mesquida, Joan Monjonell i Josep Rigau, a part de treballar per crear totes aquestes infraestructures que ens mancaven, van haver de treballar de valent per mantenir a la Jonquera les instal·lacions i equipaments de la Duana que du-rant molts anys van córrer el perill que les traslladessin a Vilamalla. Es van millorar els serveis de revisió de camions amb l’obertura de noves campes d’aparcament i instal·lacions municipals i es va aconseguir mantenir la majoria dels serveis duaners d’importació i exportació a la Jonquera fins l’any 199�. A part d’aquesta lluita aferrissada per mantenir els serveis duaners a la Jonquera, durant aquells primers anys de democràcia municipal a la Jonquera, durant el mandat d’en Josep Maria Mesqui-da i d’en Joan Monjonell, es van millorar les instal·lacions esporti-ves, es va construir la depuradora, es va sanejar el riu Llobregat, es va construir la guarderia, es va iniciar la construcció de la casa de cultura, la creu roja, l’escola nova, l’urbanització de carrers i noves zones urbanes de la població, com el carrer Nord, zona La Caixa-hotel Jonquera, Prat de Malagrava, etc. Durant el mandat del Sr. Josep Rigau, a part de les millores de planejament urbanístic que van comportar posteriorment la cons-trucció dels polígons industrials i comercials del sector sud de la població, es va acabar la Casa de Cultura, es va construir el Polies-portiu, el Dispensari nou i el Parc d’en Lloveras, i es va comprar la casa de Can Laporta. Va ser durant el mandat del Sr. Pere Brugat que es va haver de lluitar per superar la sotragada de l’atur provocat l’any 199� per l’obertura de les fronteres i el tancament de moltes agències de duanes. L’Alcalde Brugat va treba-llar molt intensament per superar aquella crisi. Durant el seu mandat es van construir els polígons de la Campa i del Mas Morató i es

> Trenta Anys d’Ajuntaments democràtics • Alcalde de la Jonquera

va consolidar el polígon Vilella, amb la creació de moltes noves empreses i molts llocs de treball nous, el que va portar passar de mes del �0% de tassa d’atur l’any 199�, a un atur tècnic de menys del �% l’any 1999. L’acabament de la biblioteca, l’urbanització del carrer Major, el col·lector del riu Llobregat i la portada d’aigua des de Peralada, que ha solucionat per sempre la problemàtica de l’aigua a la Jonquera, van ser les seves obres mes importants. Aquests darrers 10 anys han estat els de consolidació i acabament de la feina iniciada pels anteriors alcaldes. Fins l’any 2007 la Jon-quera va viure un dels períodes mes pròspers de la seva història, amb la creació de noves empre-ses i activitats econòmiques que aportaven uns ingressos impor-tants per l’Ajuntament, cosa que no havia passat en altres èpoques. Aquesta bonança econòmica ha

comportat que a part de millorar l’estructura de l’administració mu-nicipal, s’hagin pogut construir un seguir d’equipaments i dotar-nos d’uns serveis impensables i impos-sibles en els anteriors mandats. S’han millorat les instal·lacions esportives, s’ha construït l’equipament de Can Laporta com a centre cultural de primer ordre, el Museu Memorial de l’Exili, el nou Ajuntament, l’Institut d’Ensenyament Secundari, el nou parbulari, la deixalleria, les naus del Mas Morató per a petits indus-trials i comerciants, els 41 habitat-ges de protecció oficial, la portada d’aigües al Portús, la depuradora del Portús, els Aparcaments del Portús, s’ha millorat l’urbanització Carme-Cavi, s’ha instal·lat el gas a la població, s’està construint la nova depuradora, etc. A partir del 2008 hem entrat en el període de crisi que tots coneixem, que ens ha portat a una reducció dràstica dels ingressos municipals, que fan perillar el manteniment i la millora de molts dels equipaments municipals de què disposem. Els problemes i reptes de futur que tenim els ajuntaments, i molt especialment els ajuntaments de pobles petits, és el mal finança-

• Jaume Coderch, alcalde d’Espolla, Mireia Mata, delegada Territorial de la Generalitat a les comarques de Girona, Jaume Moradell, alcalde de Torroella de Fluvià i les actuals regidores a l’Ajuntament de la Jonquera Raquel Fiol i Sònia Martinez el passat 25 d’abril (Foto: www.falgues.com)

ment per part de l’administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Ens parlen que hem de ser capaços d’integrar la nova immigració. De combatre l’atur i la crisis econòmica. Hem de combatre la creixent desafecció política de la majoria de la pobla-ció. Necessitem una nova Llei de Governs Locals, que ha de millorar l’equilibri i l’autonomia local, però també, molt especialment ha de millorar les hisendes municipals. Necessitem una revisió i una millora urgent del finançament local. Les noves generacions d’Alcaldes i Alcaldesses, Regi-dors i Regidores, han de poder treballar amb unes economies locals sanejades per poder complir amb les demandes dels nostres conciutadans. Aquests darrers �0 anys han estat de consolidació de la democràcia i de la millora dels equipaments i dels serveis dels nostres municipis. Els propers anys han de ser els de la revisió del finançament del municipis, que fa més de 25 anys que esperem. Jordi Cabezas LlobetAlcalde des de 1999.

> Els propers anys han de ser els de la revisió del finançament del municipis, que fa mes de

25 anys que esperem.<

�4

1 de maig de 2009

> Exposició de fotografies d’Alfred Mauve al MUME fins al 17 de maigEl MUME presenta les fotogra-fies evocadores dels passos de frontera d’Alfred Mauve. En aquesta exposició es mostren, fonamentalment, imatges de l’àrea de l’Albera d’una i altra banda de la frontera i, particularment, dels indrets de pas dels centenars de milers de persones que l’hivern de 19�9 van emprendre el camí de l’exili en direcció cap a França. En concret, a les fotografies s’hi plas-men paisatges naturals, racons de carrers de pobles fronterers, vistes parcials de monuments i, fins i tot, petits detalls que possiblement van poder veure els mateixos refugiats en el seu trajecte de fugida. El mateix artista explica la seva inten-ció: “jo fotografio l’herba que ha rebrotat damunt d’aquesta història, la seva ombra, alguna cosa que ha sobreviscut”. Es

tracta d’una recerca fotogràfica centrada en les emocions i la sentimentalitat que es proposa

Cultura

> Exposició de fotogràfia • Museu Memorial de l’Exili

> Tot plegat, comporta que les fotografies

evoquin unes atmosferes que presenten la frontera com un espai ambigu...

<

> ...una ratlla imaginària situada en el món real que el fet de travessar-la pot conduir cap a la

llibertat, però també cap a la mateixa mort.<

resseguir els rastres dels itineraris de l’exili. Per mitjà de l’austeritat que li proporciona la tècnica em-

prada en el revelat, la platinotípia o paladiotípia, l’artista aconsegueix transmetre una profunda reflexió sobre la llibertat, la desesperació, el passat, la frontera i el mateix es-tatus de la fotografia com a dispo-sitiu generador de memòria visual. Els tons delicats, la presentació acurada dels detalls, el predomini de negres i grisos i l’acabat mat sense estridències, són alguns dels elements definidors de les fotografies. Tot plegat, comporta que les fotografies evoquin unes atmosferes que presenten la frontera com un espai ambigu: una ratlla imaginària situada en el món real que el fet de travessar-la pot conduir cap a la llibertat, però tam-bé cap al sofriment o la mateixa mort. A l’exposició es pot veure un total de �6 fotografies de petites dimensions realitzades entre 1998

i 2008. Tot i que es tracta de foto-grafies que ens són coetànies pel que fa a la seva realització, gràcies al punt de vista gairebé atempo-ral que adopta l’artista en evitar reproduir qualsevol signe del món contemporani en l’enquadrament dels seus plans, l’observador pot tenir la impressió de trobar-se al davant d’un prat, un carrer o una tanca del mateix any 19�9. Alfred Mauve és el nom artístic del fotògraf alemany Christian Riedeberger. Es formà en l’Escola de Belles Arts de Perpinyà, on inicià els estudis el 1989. El 2002 es traslladà a Barcelona, on viu i treballa des d’aleshores. La seva obra es troba en col·leccions públiques d’equipaments com el Centre Pompidou de Paris, el Musée de la Photographie de Chalons/Saone, la Biblioteca Municipal de Perpinyà, el Musée de la Photographie de Charleroi, el MUME Museu Memorial de l’Exili o el Musée des Beaux-Arts de Dunkerque.

• Alfred Mauve (Foto: www.falgues.com)

• Uns jonquerencs observen algunes de les fotografies d’Alfred Mauve exposades al MUME (Foto: www.falgues.com)

�5

1 de maig de 2009 Cultura

Jordi Gispert exposa la seva obra als porxos de Can LaportaPAISATGES INTERIORS, UNA VISIÓ POÈTICA DE L’EQUILIBRI INESTABLE En observar les pe-ces de Jordi Gispert l’espectador es troba al davant una obra paradoxal en la qual conviuen d’una manera harmònica la con-tundència i la fragilitat. En aquesta ocasió, al porxos de Can Laporta, Gispert exposa dues sèries, un conjunt de 10 pintures i un altre de 6 escultures que suposen un doble exercici de representació dels seus paisatges interiors. Es tracta de paisatges passats pel filtre de la memòria i en els quals es percep un estrany equilibri entre la intensitat de les sensacions recolli-des davant la natura i la lleugeresa del tractament artístic al qual han estat sotmeses aquelles sensa-cions. En la sèrie pictòrica que exposa en aquesta ocasió, Gispert ens presenta un conjunt de teles en les quals el fons aïlla i potencia la figura/paisatge i on els símbols elementals com ara les creus, les aspes, els arcs actuen com a fites que marquen territori entre el fons i la figura però també com a embastes que van cosint la figura sobre el fons. En alguns casos els regalims, les finíssimes línies verticals sorgides d’un extrem del paisatge retallat semblen elevar-lo sobre un fons que esdevé indefinit. Es tracta de pintures que destil·len tot l’ofici de pintor que té en Jordi Gispert i que es fa evident en la valentia de la pinzellada, en el gust per experimentar entorn de les textures i dels reflexos. Un treball molt meditat però fet des de la es-pontaneïtat guiada per la saviesa de l’ofici. La sèrie d’escultures ens apareix com una evolució natural, potser inevitable, de l’obra pictòri-ca ja que, en realitat, són figures retallades del quadre i que s’han alliberat del fons i ens arriben lleugeres, sobre suports delicats i fràgils cosa que els permet un moviment oscil·latori només que una mica d’aire hi incideixi. Són escultures fetes amb materials discrets, austers i sobre els quals Gispert aconsegueix fer sorgir

> Paisatges interiors, una visió poètica de l’equilibri inestable

> Durant aquest mes d’abril als Porxos de Can Laporta s’ha pogut veure l’obra de Jordi Gispert. Enric Tubert, llicenciat en història de l’art, ens apropa a la seva obra amb aquesta crítica.

> Crítica d’art • Enric Tubert Canada

una explosió de colors i tonalitats extraordinària. Són paisatges retallats que suren oscil·lants en l’aire i dels quals pengen escales i cordes que tant poden servir per entrar en aquell món com poden esdevenir una via des de la qual quelcom pugui despenjar-se se-cretament. El que tenen en comú totes aquestes obres és que amb elles Gispert aconsegueix forma-litzar una representació poètica i molt precisa del que és l’equilibri inestable, una posició davant la vida que ha guiat sempre el treball d’aquest artista, fidel a un manera d’entendre el món i l’art on la lli-bertat és un valor irrenunciable i el rigor tècnic arriba a conviure amb la sinceritat expressiva. .

• Jordi Gispert a Can Laporta (Foto: Enric Tubert)

• Vista general de la Sala d’Exposicions de Can Laporta, amb l’obra de Jordi Gispert (Foto: Enric Tubert)

�6

1 de maig de 2009

> Ball i festes• Tots els diumenges

Tots els diumenges al migdia, BALL i MÚSICA EN DIRECTE al Bufet el Mirador amb en Rafa de Roses.

> Política• Darrer dijous del mes

PLE MUNICIPAL a l’Ajuntament Hora: 20.�0h.Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament

> Cultura i lleure

• Dilluns 11 de maig

TALLER DE RELAXACIÓ a càrrec d’Amada RubioLloc: Can LaportaHora: de 20 a 21 h

• De l’11 al 22 de maig

EXPOSICIÓ D’ARTS PLÀSTI-QUES I VISUALS: CARRERSA càrrec de Laia Pol i Boris Zapata, amb la col·laboració de Cecília Morella i Mireia Pol.Lloc: Porxos de Can LaportaHora: dilluns a divendres de 17 a 20 hOrganitza: Regidoria de Cultura

• Dimecres 13 de maig

SERVEI D’ORIENTACIÓ FAMI-LIARLloc: Can Laporta

AGENDA D’ACTIVITATS D’INTERÉS PER ALS LECTORS CORRESPONENT AL MES DE MAIG

Agenda

Hora: 19 hOrganitza: Reg. Benestar i Família

FUTBOL: RETRANSMISIÓ DE LA FINAL DE LA COPA DEL REILloc: Sala Societat Unió Jon-querencaOrganitza: Penya Amics del Barça de la Jonquera

• Diumenge 17 de maig

BALL DE TARDA amb en LLUÍS PADRÓ (Obert a tots els públics)Hora: 17 hLloc: Sala Societat Unió Jon-querencaPreu: gratuït (berenar no inclòs) Organitza: Casal de l’Avi


TALLER D’AMANIDES DE PRIMAVERA FÀCILS I DIVER-TIDESPresentació i explicació nutri-cional de diferents aliments per fer les nostres amanides més colorides, originals i saludables. Intriduirem algues i nous ali-ments, explicarem i provarem els germinats i el liquat “de la vitalitat”. Farem vinagretes saludables i moltes coses més.Professora: Anna FerrerInscripcions a Can Laporta fins al 8 de maig (de 17 a 20 h)Lloc: Porxos de Can LaportaHora: de 19 a 21 hPreu: 15€Organitza: Regidoria de Cultura

• Del 21 de maig al 4 de juny

Exposició A pencar!Exposició oferta pel Conse-ll Català del Llibre Infantil i Juvenil (CCLIJ) que es basa en el món del treball als llibres infantils i juvenils sota les classificacions següents: Oficis de tota mena, Mar, terra i aire per obtenir menjar, Treballs a mà i a màquina, Per a poder comprar i vendre i negociar..., Habilitats excepcionals i admi-rables, Carrera faràs estudia que estudiaràs, Quan tot depèn

de tots i de cadascú, Cara i creu de la feina i Fora mandra i força enginy.Lloc: Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria Horari: matins de dilluns, dime-cres i divendres d’11 a 1� h; tardes de dilluns a divendres de 15 a 20 hOrganitza: Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria

• Dissabte 23 de maig

XERRADA: El paper de la comunitat islàmica en el des-envolupament de la regió en moments de crisi.Hora: 17 hOrganitza: Comunitat Islàmica El Firdaous de la Jonquera

CONCERT DE PRIMAVERA a càrrec de les corals Les Veus de la Muga, Bell Ressó i Orfeó Jonquerenc.Lloc: Sala de la societat la Unió JonquerencaHora: 19 h


EXCURSIÓ AL PARATGE NA-TURAL DE L’ALBERA - Vores de l’OrlinaDificultat: mitjana - Durada: 4 hPer a més informació i reser-ves cal trucar 10 dies abans al 972545079Organitza: Generalitat de Cata-lunya – Departament de Medi Ambient i Habitatge i Parcs de CatalunyaCol·labora: CCAE


SI T’AGRADA L’HORA DEL CONTE, no et perdis la sessió de contes a càrrec de la Mercè.No hi faltis!Per a nens i nenes, a partir de � anys, que sàpiguen escoltar amb ulls com llunes. Els pares i mares de nens petits es poden quedar amb ells a la sala i participar de l’activitat.Lloc: Biblioteca Carles Bosch de la TrinxeriaHora: 17.�0 a 18.�0 hPreu: GratuïtOrganitza: Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria – Ajunta-ment de la Jonquera

SERVEI D’ORIENTACIÓ FAMI-LIARLloc: Can Laporta Hora: 19 hOrganitza: Reg. Benestar i Família

• Dies 29, 30 i 31 de maig i 1 de juny

FESTES DE PASQUA DE PEN-TECOSTA

> Esports• Futbol

Segona Categoria Territorial Catalana

Diumenge � de maig a les 17.15 h

LA JONQUERA UE “A”– ES-PLAIS

Diumenge 17 de maig a les 17.45 h

LA JONQUERA UE “A”– TO-RROELLA

Diumenge 24 de maig a les 18 h

LA JONQUERA UE “A”– RO-SES AE “B”

Tercera Categoria Territorial Catalana

Dissabte 16 de maig a les 16 h

LA JONQUERA UE “B”– SELVA D MAR

Tercera Divisió Infantil

Diumenge � de maig a les 11 h

�7

1 de maig de 2009

AGENDA CORRESPONENT AL MES DE MAIG

Serveis al lector

La carta que es publica aconti-nuació fou enviada pel sotasig-nant al portal informatiu de la Jonquera el passat 10 d’abril. La seva carta va rebre un total de 120 visites i es converteix així en la notícia més clicada en els quatre mesos que porta funcionant Infojonquera.cat.

> Carta Oberta de Ramon Boix“Commemoració de 30 anys de democràcia municipal”

M’han convidat a l’acte institucional amb motiu de la commemoració de �0 anys de democràcia municipal, en que es farà un reconeixement públic, a tots els Alcaldes, Regidors i Regidores de 1979-2009, als quals se’ls hi lliurarà l’escut de la Jonquera i un diploma commemoratiu.

Qui ens vol fer un reconeixe-ment públic?. El poble?. Segur que els ciutadans i ciutadanes de la Jonquera ni s’ho han plantejat. Faig públic que no hi assistiré, i aquesta és una decisió personal d’acord amb el meu codi ètic; per tant no faré judicis als que hi participin.

Perquè no hi aniré?. Doncs no penso participar en fer una competència descarada al “Màgic Andreu”. Perquè quan m’he presentat a les eleccions municipals no he buscat honors ni reconeixe-ments, ni tampoc beneficis o privilegis. Tampoc puc oblidar als que de grat o per força van estar a l’ajuntament en l’època franquista, treballant per la Jonquera, i que mereixen tot el meu respecte. També he de recordar els que hi estigueren durant la república, i a tots els que en un moment o altre han esmerçat una part del seu temps per dedicar-lo a favor de la Jonquera i no en el seu propi benefici. Per cert, em pregunto, els regidors – elegits el 1979 – que van plegar juntament amb tota la llista, deixant vacants el seu càrrec, també tindran aquest reconeixement públic?.

Cordialment, en Ramon Boix i Viarnès

La Jonquera el 10 d’abril de 2009.

> EXCLUSIVES

LA JONQUERA UE “A” – BASE L’EMPORDANET, CF “A”

Diumenge 17 de maig a les 11 h

LA JONQUERA UE “A” – BASE ROSES C.F. “B”

• HOQUEI

Infantils

Dissabte 16 de maig CP JONQUERENC – CP MAL-GRAT

Dissabte �0 de maig CP JONQUERENC – CP LLO-RET B

Prebenjamins

Dissabte 9 de maig a les 16 hCP JONQUERENC – SHUMM B

Benjamins

Dissabte 9 de maig a les 18 hCP JONQUERENC – HC RI-POLL A

Fèmines

Dissabte 16 de maig CP JONQUERENC B – BREDACP JONQUERENC A – SANT FELIU DE CODINES

Dissabte 2� de maig CP JONQUERENC B - BLANESCP JONQUERENC A - MAN-LLEU

• BÀSQUET

Diumenge 10 de maig a les 17.45 hACEJ JONQUERA – STA EU-GENIA B

• Divendres 29 de maig

NIT JOVE a Can Laporta, adreçada a joves majors de 12 anysHora: de les 2� h del dia 29 a les 2 h de la matinada del dia �0Organitza: Punt Jove La Jonquera

• Dissabte 30 de maig

60a Festa de la Gent Gran12 h - Missa a l’Església Parroquial

14 h - Dinar d’Homenatge i Germanor a la Gent GranLloc: Sala de la Societat

17 h - Tres Sardanes amb la Principal de la BisbalLloc: carrer Major davant la Societat

19 h - Concert de tarda amb l’orquestra la Principal de la BisbalLloc: Sala de la Societat

11 h - Sessió de contes de Festa Petita amb la Perleta i els Mitjons, “La carpeta de la Perleta”Lloc: Biblioteca Carles Bos-ch de la Trinxeria

16 h - Campionat de Tennis Taula Lloc: Parc d’en Lloveras

2� h - Ball de Nit amb l’orquestra la Principal de la BisbalLloc: Sala de la Societat


8.�0 h - Despertada General amb els Trabucaires de l’AlberaLloc: carrers de la Vila

12 h - Missa solemne amb l’Orfeó JonquerencLloc: Església Parroquial

Al matí - Inflables i jocs infantilsLloc: carrer Major davant la Societat

A la tarda - Inflables i jocs infantils i Xocolatada a càrrec de la Societat de Socors Mu-tus “La Unió Jonquerenca”Lloc: carrer Major davant la SocietatOrganitza: Societat de Socors Mutus “La Unió Jonquerenca”

18 h - Audició de sardanes amb la Cobla Vila de la Jon-quera Lloc: carrer Major davant la Societat.

19.�0 h - Jocs Tradicionals CatalansEstirada de corda, comptar titis, tir de pinyols d’oliva, api-lar caixes de cervesa, etc ...Lloc: Carrer major davant la Societat.Organitza: GRAFIC (Grup d’Animació de Festes i Co-rrefocs)

22.�0 h - COFFEE & MUSIC Duo de Guitarrra Espanyola i Elèctrica amb Evandro Co-rrea i Francesc UbanellLloc: Porxos de Can Laporta

• Dilluns 1 de juny

APLEC DE SANTA LLÚCIA - Programa pendent de con-firmar.

> Festes de Pasqua de la Pentecosta 2009

�8

1 de maig de 2009

Si no em vols guardar, recicla’m, i envia’m a un contenidor blau. Imprés en paper lliure de clor. Tornem a sortir el proper 1 de juny de 2009.

TELÉFONS D’INTERÉS

Mossos d’Esquadra 088Bombers 112Generalitat de Catalunya 012Electricitat (Avaries) 900 770 077Policia Local 972 554 975Policia Nacional 972 554 826Guàrdia Civil 972 554 029Ajuntament de la Jonquera 972 554 005Creu Roja Jonquera 972 554 �8�CAP Dr. Subirós 972 554 566Centre d’Informació de l’Albera 972 555 258Can Laporta 972 555 71�CEIP Josep Peñuelas del Rio 972 554 620IES la Jonquera 972 554 440Llar d’Infants 972 554 704Biblioteca Municipal 972 554 ��8Casal de l’Avi 972 554 9�2Sorea Servei d’Aigua 972 555 285Correus 972 554 �10Farmàcia 972 554 014Clínica Dental 972 554 485Deixalleria 625 658 182Pavelló 626 050 24�Serveis socials 972 555 668

> ClimaDades Abril 2009

Temperatura màxima absoluta: 29,0 ºC (2�/0�4)Temperatura mínima absoluta: 04,9 ºC (04/04)Mitjana del mes: 1�,6 ºCCop de vent màxim en km/h: 74,4 (07/04)Pluja recollida en litres: 1�6 (7 tongades)

> ClimaDades Març 2009

Temperatura màxima absoluta: 24,1 ºC (14/0�)Temperatura mínima absoluta: 01,0 ºC (05/0�)Mitjana del mes: 12,2 ºCCop de vent màxim en km/h: 96,5 (06/0�)Pluja recollida en litres: 62,10 (4 tongades)

Classificats 100% gratuïts

> FEINA

S’ofereixContable per a petita i mitjana em-presa. Servei personalitzat. Zona de la Jonquera, Agullana, El Portús o Cantallops. Tel. 610 048 270

> IMMOBILIÀRIA

La Jonquera: Es lloga nau industrial situada al polígon, té una superfície de 450 m2 en una sola planta. Preu: a con-sultar - 972 554 664

La Jonquera: Pis de nova cons-trucció de 80 m2. Cuina, menjador, tres hab., bany complet i lavabo. Calefacció, balcó, pàrquing i as-censor. 179.000 €- 972 554 664

La Jonquera: Pis molt cèntric i re-format a una planta baixa, consta de � habitacions, dues individuals i

una doble, cuina equipada, menja-dor, bany complet i terrassa. Fuste-ria exterior d’alumini. Preu: 160.000 972 554 664

Nova promoció de 6 pisos, dos d’ells dúplex, amb opció de compra de plaça de parquing.Els dúplex tenen cuina equipada-menjador de �1 m2, 2 habitacions dobles i una suite de �0 m2 amb lavabo y safareig. Tancaments d’alumini, calefacció gas ciutat i al-tres acabats de gran qualitat.La resta dels pisos cuina equipada i menjador, 2 habitacions dobles, 2 banys complets. Tancaments d’alumini, calefacció gas ciutat i al-tres acabats de gran qualitat.Preu: a partir de 171.000

Edició final

> REGISTRE CIVIL

Naixements

• CHERRIB KHTIRA, Rihan (05/04/09)• YESTE SOTO, Celia (1�/04/09)

Matrimonis

• No n’hi ha

Defuncions

• HÜBSCHMANN, Joseph-Wil-helm (20/0�/09)

Enterraments de defuncions

• PLANA PAGÈS, Miquel (19/04/09) (21/04/09)• GODOY LIMONES, Manuel(21/04/09) incineració 22/04/09• FRIGOLA BUIXÓ, Àngel (24/04/09) (25/04/09)

• El Club Patí Jonquerenc consumava el descens de la Divisió d’Honor, a la que tant havia costat d’arribar. La temporada havia començat molt bé i va acabar siguent un veritable despropòsit. El desànim es va fer omnipresent al club d’hoquei per que al descens s’hi van afegir altres condicionants.• Un esquirol d’origen coreà voltava pels boscos de la Jonquera• Xavier Martín, veí de la Jonquera, descobria un nou dòlmen al “plà de la Serafina”, prop de la riera dels Carols.• Recta final a les obres del carrer Major tram superior, entre els dos ponts del riu Llobregat.• Els crancs americans colonitzaven el riu Llobregat a la Jonquera mentre a Agullana hi havia una plaga de coloms.• Els Diables de l’Albera van organitzar els primers Versots en la his-tòria de la Jonquera. L’espectacle va tenir molt bona acollida.• Els Castellers de l’Albera consolidaven el Pilar de 5.• La Festa de la gent gran arribava a la 50a. edició.• La UE la Jonquera pujava a segona categoria territorial, aleshores anomenada segona regional.• Eleccions municipals: CIU aconseguia 5 regidors, ERC � i PSC tres més.

> Què era notícia a L’Esquerda ara fa deu anys? Segon trimestre de 1999.

• Portada Esquerda núm. 21

�9

1 de maig de 2009

PREUS DE PROMOCIÓESPECIAL PRIMAVERA

•VINE A VEURE LA NOSTRA EXPOSICIÓ!

“DE PROFESSIONAL A PARTICULAR”

Moble-conjunt de bany

MOTRIL 800 F/R

Només

335,24 eurosIVA inclós

“CelosíaCorazón Nº 1”

Blanca 25x25x5,5

Només


Pavimentexterior

(Antilliscant, anticalòric i antigel)

Model Altea 50x50

Només


AlteaColor Salmón

AlteaColor Tosca

Coronació per piscines

Model MarsellaNomés


Biblioteca Carles Bosch dela TrinxeriaSubscripció de diaris i revistes

DIARIS-El Punt-L’Avui-El Diari de Girona-La Vanguardia

REVISTES-Altaïr -Animalia-Año cero -Arquitectura viva-Arquitectura y diseño -Bon art-Bricolaje y decoración-Bricomania-Camacuc -Caravaning & camping-Cavall fort-Cinemanía-Clara-Cocina fácil-Compartir-Computer hoy-Cosas de casa-Cosmopolitan-Crecer-Cucafera-Cuerpomente-Cupatges-Decoración-Descobrir cuina-Descubrir el arte

-Dietética y salud-Don balón-Enderrock-Esquerda de la bastida-Fotografia actual-Foto digital-Fotogramas-Geo-I love english -I love english junior -Hobby-Integral-Jueves-Labores del hogar-Llengua Nacional-Lletres-Mi jardín-Motociclismo-Motor 16-Mundo del caballo-Mueble-Muntanya-Muy interesante-Muy interesante junior-National geographic-Natura-Naútica-Navegar-Patrones-PC world-Pelo new look-Pesca feder

-Perros & Compañia-Personal computer-Psicologia práctica-Punxa-Qué leer -Quercus-Quo-Revista de Ana Rosa-Revista de Girona-Rolling Stone-Saber vivir-Sàpiens-Ser padres-Serra d’or-Solo bici-Super foto-Super juegos-Tatano-Temps -The ecologist-Todo por la danza-Top girona-Tretze vents-Tu bebé-Turismo rural-Vèrtex-Viajar-Viajes National Georaphic-Vinos y restaurantes-Viure en família-Vivir en el campo

40

1 de maig de 2009

a. Mostra del Comerç L’Associació de Comerciants inicia una … · La família d’en Miquel...

Documents

Transcript of a. Mostra del Comerç L’Associació de Comerciants inicia una … · La família d’en Miquel...