A questa presentació a estat feta, per recordar aquelles

persones que em el seu afany de volgué millorar el seu

estatus de vida varen voler marxar a terres llunyanes a buscar

“Fortuna.”

Alguns la varen aconseguir però d'altres s`hi varen quedar en l´intent.

Per això dedico aquest power als indians, al Rom i a las havaneres

L'Havanera és un gènere musical dels denominats “d' anada i tornada", que té el seu origen durant el segle XIX en els "indians", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes.

Musicalment té el seu origen en un ritme de procedència anglesa a què s'afegeixen influències del CaribEn la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries.

Estan escrites en compàs de dos “Per” quatre i amb “tempo lento”com podrem comprovar mes avall.

1 Cuando salí de la Habana, ¡Válgame Dios!

Nadie me ha visto salir si no fui yo,

y una linda Guachinanga Sí, allá voy yo,

que se vino tras de mí, ¡Que sí, señor!

Coro: Si a tu ventana llega

una Paloma, trátala con cariño

que es mi persona. Cuéntale tus amores,

bien de mi vida, corónala de flores que es cosa mía.

¡Ay! ¡Chinita que sí! ¡Ay! ¡Que dame tu amor! ¡Ay! Que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo!

.

Les havaneres són tonades marineres originàries de Cuba. Les portaren els indians, nom amb el que es designava a la gent que a finals

del XVIII i durant tot el XIX, anaren a “Fer les Ameriques”

Aquets indians, que rics o pobres, tornaven a casa, i escampaven aquesta música de ritme

indolent i gronxadís.Les entonaven de taverna en taverna, que era el

lloc on cercaven refugi en dies de tràngol

Grup Port Bo

Hi ha varies fonts en les quals no queda clara quina va ser la primera havanera, però el que queda clar, es que l'Havanere més popular es “La paloma”, composada per Sebastián Iradier l’any 1840.Cal destacar que les havaneres van tenir una gran decaiguda de públic als anys 50, i solsament es van mantenir a les tavernes i barraques d´arran de mar de la costa empordanesa.

Dos temes són imprescindibles amb aquesta popular cita de havaneres la tradicional “LA BELLA LOLA”, amb els mocadors resistents al aire, i “EL MEU AVI”, autor Josep Lluís Ortega Monasterio, entonada per tot el públic.

Despedin als emigrans Calella de Palafugell

Museo del Mar de Lloret de Mar

Gràcies a les noves tècniques de museïtzació i a la incorporació d'elements didàctics i lúdics, el visitant del Museu del Mar es veu immers en un autèntic viatge per la història de Lloret i la seva estreta vinculació amb el mar.

• El Museu del Mar es troba ubicat a l'antiga Casa Garriga. Aquest edifici pertanyent a la segona meitat del segle XIX i situat al passeig Verdaguer és l'emblema d'un passat gloriós, quan alguns lloretons ho deixaren tot per anar a fer fortuna a les amèricas. Aquesta casa, exemple pervivent de la petjada dels indians.

Les cases dels indians que varen tornar rics, a Begur

Cuando en la playala bella Lola,su larga cola,luciendo va,los marineros se vuelven locos,y hasta el pilotopierde el compás. Ay que placer sentía yo, cuando en la playasacó el pañuelo y me saludópero después se acercó a mime dio un abrazoy en aquel actocreí morir.

Después de un año de no ver tierraporque la guerra me lo impidióllegué al puerto donde se hallabala que adoraba mi corazónLa cubanita lloraba tristede veras sola y en alta mary el marinero la consolabano llores Lolano te has de ahogar.

La bella Lola

Ay que placer sentía yo cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó pero después se acerco a mi medio un abrazo y en aquel acto creí morir

“Fer les amèriques” no era, ni de bon tros, tan fàcil com podia semblar. La majoria dels catalans emigrats a Cuba ocupaven llocs de treball modestos i pertanyien al rang més baix de la societat blanca de l’illa. I així ho reflecteix una expressió cubana de l’època molt popular entre els negres: “Ay madre, quién fuera blanco, aunque fuese catalán!” Criats, aprenents o mossos eren alguns dels oficis que exercien a l’espera de poder complir el seu somni: convertir-se en comerciants i, amb una mica de sort, ser amos d’una gran fortuna. La gran majoria no ho van aconseguir

Fins i tot hi havia els que, en tornar de Cuba a Catalunya, portaven persones de serveide color, moltes descendents d’antics esclaus: el tràfic d’esclaus va ser un negoci indigne, amb el qual van fer fortuna algunes famílies aparentment dignes.

Encara avui a moltes cases es menja l’“arròs a la cubana”⎯arròs blanc amb plàtans fregits, ous ferrats isalsa de tomàquet—. I de l’illa ens arribà el bon costumde la sobretaula, amb el “cafè, copa i cigar” que encaracelebrem avui. JOSEP MARIA AINAUD DE LASARTE

EL MEU AVIJ.L. Ortega MonasterioEl meu avi va anar a Cubaa bordo del “Catalá”,el millor barco de guerrade la flota d’Ultramar.El timoner i el nostramoi catorze marinerseren nascuts a Calella,eren nascuts a Palafrugell...

Quan el “Catalán” sortia a la mar,els nois de Calella feien un cremat,mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar:Visca Catalunya! Visca el ”Catalá”!...

Arribaren temps de guerresde perfídies i traïcionsen el mar de les Antillesretronaren els canons.

I el mariners de Calella,el meu avi enmig de tots,varen morir a coberta,varen morir al peu del canó!

Quan el “Catalá” sortia a la marcridava el meu avi:apa nois que és tard!però els valents de bordono varen tornar, no varen tornartingueren la culpa els americans...

El cremat és la beguda que sol acompanyar les havaneres. Originari de la Costa Brava, principalment de la zona al

voltant de Palafurgell, el costum de fer un recital d'havaneres amb un bon cremat inclòs s'ha estés per tot el

litoral, fins i tot terra endins.

PER FER UN BON CREMAT PER A 200 A 300 PERSONAS

Fórmula

-Una ampolla de Ron Pujol 49% vol. 70 cl.

-Sis ampollas de Ron Pujol Cremat 30% vol. 200cl.

-1/3 part de la pell d´una llimona

-50 grams de sucre

-Una canyella de 10 centimetres

Per a fer el Cremat necessitem dues cassoles de terrissa i abocarem el contingut de la botella de Rom de 49%, la pell de la llimona, la canyella i el sucre. Encendrem el foc i deixarem escalfar les cassoles durant 3 o 4 minuts. A continuació hi abocarem poc a poc els 6 litres de Rom Pujol Cremat a cada cassola i una vegada estiguin ben enceses, ho remenarem em un cullerot duran uns 25 minut sense parar, i ja tenim el cremat fet. Just abans d'apagar-lo, si es vol, espot afegir 2 o 3 taces de cafè exprés i ja està a punt de servir

El moscatell a galet, però... El cremat am gotet home!

EL MEU AVI és l'havanera catalana més coneguda i cantada. Fou composta per

JOSEP LLUIS ORTEGA MONASTERIO, El 1968 i homenatjà els soldats morts

En la guerra de CUBA

Poc desprès de que comences la guerra entre Estats Units i Espanya, Theodore Roosevelt, que tres anys mes tard es convertiria en president del Estats Units, crea un regiment de voluntaris que varen anar a Cuba per lluitar contra els Espanyols. Al quadro representa un moment de la batalla de “La Colina de San Juan”, assaltada per els voluntaris de Roosevelt.

EL MEU AVIJ.L. Ortega MonasterioEl meu avi va anar a Cubaa bordo del “Catalán”,el millor barco de guerrade la flota d’Ultramar.El timoner i el nostramoi catorze marinerseren nascuts a Calella,eren nascuts a Palafrugell...

Quan el “Catalán” sortia a la mar,els nois de Calella feien un cremat,mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar:Visca Catalunya! Visca el ”Catalán”!...

Arribaren tems de guerresde perfídies i traïcionsen el mar de les Antillesretronaren els canons.

I el mariners de Calella,el meu avi enmig de tots,

cridava el meu avi:apa nois que és tard!però els valents de bordono varen tornar, no varen tornartingueren la culpa els americans...

varen morir a coberta,varen morir al peu del canó!

Quan el “Catalán” sortia a la mar

ELS HOMES QUE VAREN ANAR AFER LES AMERICAS

ELS INDIANS SEGLE XIX

Corre l’any 1830 i, del port de Sitges, parteix un vaixell rumb al nou món. A bord hi viatja un jove de només 15 anys amb la seva família: un de tants que salpa cap al Carib amb les butxaques buides i al cap només un objectiu: fer fortuna. Facund Bacardí i els seus germans comencen una gran aventura que, molts anys més tard, culminarà amb la creació d’una de les empreses familiars més pròsperes i reputades d’ultramar, Bacardi Limited.

Pere Catasús i Ferret (Sitges 15 de setembre del 1841–Barcelona 20 de decembre del 1914), empresari d‘hidrocarburs.

Amb dotze anys seguí les passes de molts altres sitgetans i emigrà a Cuba, on s'establí a Santiago, com ja havia fet son germà Antoni el 1845. Amb els seus germans Josep i Antoni fundà a mitjans del segle XIX la societat comercial Catasús

Hnos., dedicada a la comercialització, especialment de queviures. L'entrada de nous socis portà la seva reconversió en

Catasús y Casanovas, fins que la guerra dels deu anys els portà el 1868 a abandonar l'illa.

La Transatlàntica" va ser fundada a Cuba al 1850 com la "Compañia de Vapores Correos A.

López" per l'empresari espanyol A.Lopez i Lopez Va començar amb un vapor de 400 tones. Al

1883 mor Antonio López, (Marqués de Comillas des del 1878) i el seu fill, Claudi Lopez i Bru, es

fa càrrec de l'empresa. Al 1894 la flota de la Companyia Transatlàntica ja comptava amb 33 vaixells amb un total de 93.500 TRB (tones de

registre brut.

Colón a PORT SAID de transatlàntica va prendre part en el malaurat intent de trencar el bloqueig americà a les filipines durant l'any 1898

D'altres que també varen fer las grans fortunes a Cuba varen ser :

VICHI CATALÁN

FLOR DE TABACO PERTEGÀS Y COMPAÑIA

ASLAND Museu de ciment Asland

CALELLA DE PALAGURGELL

LES HAVANERES SÓN

-LA PALOMA, Autor Sebastian Iradier

-LA BELLA LOLA, Autor anonim

-EL MEU AVI, Autor, Jose Luis Ortega Monasterio

-L´AMOR AL MAR, Autor,

Lletra, Joaquim Espinet

Música, Xavier Folgarona

També n’hi van haver que no varen fer diners, i varen tornar tant o mes pobres que quan se’n van anar.

O que també varen morir a Cuba sense ni tan sols poguer tornar a casa seva.

Desitgem que us hagí agradat

Fotos i comentaris Google

Fet per lolita ardanuy

Candimoore.ardanuy20@gmail.com

Amb l´ajuda de:

Montserrat Lledó amb els ajustaments de presentació i

Enriqueta Nebot emb el Rom cremat