A1-1 Estudis previs - aca-...

PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DE LA CONCA DE LA TORDERA

P210411/SRLC/ME-0 Novembre 2002. Ed. 1 – Rev. 1 A.1.1- ESTUDIS PREVIS Pàgina 1

ESTUDIS PREVIS



ESTUDIS PREVIS

INDEX

1 INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................... 4

2 PROJECTE DE DEFENSA DE MARGES DEL RIU TORDERA ENTRE SANT CELONI

I EL MAR (BARCELONA I GIRONA)......................................................................................... 4

2.1 Introducció ...................................................................................................................... 4

2.2 Resum de característiques del projecte ........................................................................... 4

2.3 Descripció de les obres.................................................................................................... 4

2.4 Estudi hidrològic ............................................................................................................. 5

2.5 Cabals de dimensionament .............................................................................................. 5

2.6 Càlculs hidràulics ............................................................................................................ 6

2.6.1 Hipòtesis i metodologia............................................................................................... 6

2.6.2 Endegament riu Tordera en règim lent........................................................................ 6

2.6.3 Endegament riu Tordera en règim ràpid ..................................................................... 6

2.6.4 Efectes hidràulics en corba.......................................................................................... 6

3 INTERREG II-C ..................................................................................................................... 7

3.1 Introducció ...................................................................................................................... 7

3.2 Característiques de la conca i del curs fluvial................................................................. 7

3.3 Característiques físiques de la conca............................................................................... 7

3.3.1 Trets geològics i geomorfològics ................................................................................ 7

3.3.2 El clima ....................................................................................................................... 7

3.3.3 La xarxa de drenatge ................................................................................................... 7

3.3.4 La vegetació de ribera ................................................................................................. 7

3.4 La població i les activitats econòmiques ......................................................................... 7

3.5 Características dels trams d’estudio ................................................................................ 8

3.5.1 Geomorfologia del canal fluvial.................................................................................. 8

3.5.2 Hidrologia i règim fluvial ............................................................................................8

3.6 Tipus d’ús i canvis en l’ocupació de l’espai fluvial ........................................................9

3.7 Inventari i caracterització de les riuades més importants ................................................9

3.7.1 Freqüència de les inundacions històriques ..................................................................9

3.7.2 Períodes de retorn de pluges i cabals .........................................................................10

3.8 Perillositat i danys de les riuades ...................................................................................10

3.8.1 La Tordera abans de 1960..........................................................................................10

3.8.2 La Tordera desprès de 1960.......................................................................................11

3.9 Cronologia i conseqüències de les riuades (torderades) ................................................11

3.9.1 Abans de 1960 ...........................................................................................................11

3.9.2 Desprès de 1960.........................................................................................................11

3.10 Altre informació històrica ..............................................................................................12

3.10.1 Projectes d’endegaments i obres de defensa: Cronologia i conseqüències ...........12

3.10.2 Extraccions d’àrids: Cronologia i conseqüències ..................................................12

3.11 Hidrogeomorfologia ......................................................................................................12

3.11.1 Descripció del sistema de terrasses i del canal ......................................................12

3.11.2 Perfil Longitudinal.................................................................................................13

3.11.3 Dinàmiques de les riuades en relació al sistema de Terrasses, als processos de

modificació del curs fluvial, i a les infraestructures ..............................................................13

3.12 Estudi hidràulic ..............................................................................................................13

3.12.1 Resultats de l’anàlisi hidràulica .............................................................................13

3.13 Síntesi dels resultats obtinguts .......................................................................................13

3.14 Espais inundables...........................................................................................................14

3.14.1 Zonificació dels espais inundables ........................................................................14

3.15 Avaluació de l’espai inundable en el marc general de la conca ....................................14

3.16 Patrimoni històric i cultaral ...........................................................................................14

4 INUNCAT .............................................................................................................................15

4.1 Introducció .....................................................................................................................15

4.2 Metodologia emprada ....................................................................................................15

4.3 Caracterització de les conques .......................................................................................15

4.4 Valors de caracterització ................................................................................................16



4.5 Caracterització hidrològica ........................................................................................... 16

4.6 Estudi pluviomètric ....................................................................................................... 16

4.7 Hietogrames de càlcul ................................................................................................... 17

4.8 Modelització hidrològica............................................................................................... 18

4.9 Càlcul de cabals d’avinguda.......................................................................................... 18

4.10 Capes del sistema d’informació geogràfica .................................................................. 20

4.10.1 Taula de punts crítics............................................................................................. 20

5 ESTUDI DE MÀXIMES AVINGUDES A LA CONCA DEL RIU TORDERA. D.

MANUEL NOVOA. NOVEMBRE 1979 ..................................................................................... 21

5.1 Introducció .................................................................................................................... 21

5.2 Estudi hidrològic ........................................................................................................... 21

5.2.1 Mètodes empírics ...................................................................................................... 21

5.2.2 Determinació de les dades físiques de la conca de la Tordera.................................. 21

5.3 Mètode general pluviomètric ........................................................................................ 22

5.3.1 Deducció del coeficient d’escorrentia per màxims instantanis ................................. 23

5.4 Estudi probabilístic de les avingudes del riu tordera en san celoni............................... 23

5.5 Mètodes hidromètrics .................................................................................................... 23

5.6 Conclusions ................................................................................................................... 24

5.7 Capacitat de desguàs ..................................................................................................... 24

5.8 Dimensions de la llera................................................................................................... 25

5.9 Elecció de l’avinguda de càlcul..................................................................................... 25

6 LA TORDERA. PERSPECTIVA GEOGRAFICOHISTÒRICA D’UN RIU. CÈSAR

GUTIÉRREZ I PEREARNAU. SETEMBRE 1999. .................................................................... 26

6.1 Introducció .................................................................................................................... 26

6.2 Breu descripció biofísica de la tordera i de la seva conca............................................. 26

6.2.1 Generalitats................................................................................................................ 26

6.2.2 Litologia .................................................................................................................... 26

6.2.3 Pluviometria .............................................................................................................. 26

6.2.4 Hidrologia .................................................................................................................. 26

6.2.5 L’ùs del sòl i l’ocupació humana .............................................................................. 26

6.3 Característiques del riu.................................................................................................. 26

6.4 Aproximació a la tordera pretèrita .................................................................................27

6.5 Les conseqüències de les torderades..............................................................................27

6.6 Torderades .....................................................................................................................27

6.6.1 Estacionalitat de les revingudes .................................................................................27

6.7 La problemàtica actual de la Tordera ............................................................................27

6.8 Algunes mesures de protecció .......................................................................................28

6.9 Conclusions ....................................................................................................................28



1 INTRODUCCIÓ

En aquest apartat hem recollit de forma resumida tots aquells estudis realitzats amb anteriorment

a la conca de la Tordera i que tenen un caràcter rellevant dins l’àmbit del nostre estudi. Així

doncs trobem resumides les dades presents en el projecte de defensa de marges del riu Tordera

entre Sant Celoni i el mar, portat a terme per la Generalitat de Catalunya, a més dels documents

Interreg II-C, i Inuncat. També incloem dades de l’estudi realitzat per D. Manuel Novoa de

màximes avingudes i la perspectiva geograficohistòrica de César Gutiérrez.

2 PROJECTE DE DEFENSA DE MARGES DEL RIU TORDERA

ENTRE SANT CELONI I EL MAR (BARCELONA I GIRONA).

El present projecte fou encarregat per la Junta d’Aigües, Departament de Política Territorial i

Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, al desembre de 1987. L’empresa Consultora fou

Ibérica de Estudios e Ingeniería, S.A. (IBERINSA)

2.1 INTRODUCCIÓ

Les obres definides en aquest projecte tenen per objecte la defensa dels marges del riu Tordera

entre Sant Celoni i el mar. En aquest projecte es contempla alhora els problemes de desguàs a les

confluències de les rieres de Pertegàs, Santa Coloma i d’altres, incloent l’estudi de

comportament estàtic resistent de les defenses, davant els cabals produïts en una avinguda de

període de retorn fixat, per als diferents trams en que es divideix el projecte.

2.2 RESUM DE CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE

Províncies Barcelona i Girona

Riu Tordera

Conca Hidrogràfica Conques del Nord de Catalunya

Longitud canalitzada 22500m

Longitud canalitzada Tram 1 3500m

Longitud canalitzada Tr am 2 8500m

Longitud canalitzada Tram 3 10500m

Pendent transversal solera 2%

Talús dels dics 2 : 3

Gruix escullera 0,83 m

Diàmetre escullera del dic 0,6 a 0,4 m

Ample màxim canalització 180m

Ample mitjà canalització 80m

2.3 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3 Longitud (m) 3428 8739,27 11146,68

Lloc

Des de la població de Sant Celoni fins el terme municipal de Gualba, just fins aigües amunt de la riera de Gualba.

Des de aigües amunt de la riera de Reminyó, entre el terme municipal de Buixalleu i de Fogars de Tordera fins aigües avall del poble d'Hostalric.

Des de aigües amunt del casc urbà del poble de Tordera fins la desembocadura al mar.

Amplada endegament

Varia inicialment de 60 a 45 metres fins a la riera de Pertegàs i després augmenta de 45 a 50 metres estabilitzant-se en 50 metres, variant la pendent entre 0,004, un 0,002 i 0,005.

Al començament del tram, l'amplada és de 93 metres augmentant a 100 metres, per després reduir-se a 70 metres amb una pendent de 0,0014.Posteriorment la pendent varia de 0,0043 a 0,0033 variant les amplades entre 100 m. a 70 m., menys algun petit subtram on s'hi ha donat una pendent superior, per ser necessari la disminució de l'amplada. Després del pont d’Hostalric l 'amplada de l’endegament varia entre 68,5 i 50 m, variant la pendent entre 0,0033 i 0,0016. A més la riera de Santa Coloma s'ha endegat en una longitud de 1190,25 m.

Des de la secció d'embocadura fins al començament de la bifurcació de l’illa de Tordera i desprès al llarg del ramal dret i esquerra i fins el pont de la C.N.-II existeix una pendent unitària de 0,00266 i una amplada variable entre 86 metres inicials fins 150 m.

Observacions

Al començament del tram, o sigui aigües amunt de l’endegament, s'ha disposat un azud per aconseguir que es produeixi la suficient pèrdua d'energia per a que el riu funcioni en règim lent.

Per protegir la depuradora del poble d'Hostalric ha sigut necessari la realització d'un mur donada la seva proximitat a la ribera del riu.

A l’illa de Tordera s'ha disposat un azud a la entrada de cadascun dels ramals deixant el ramal dret com principal per al normal funcionament del riu i el ramal esquerra com un canal de seguretat davant avingudes.



2.4 ESTUDI HIDROLÒGIC

Les dades que s’han extret de les diferents estacions d’aforament en el riu Tordera són:

Estació d'aforament

Nº Conca vertent (km2)

Avinguda màxima (m3/s)

Data

LA LLAVINA 26 35 148 21/09/1971

SANT CELONI 15 125 210

290

10-1966

20-09-1971

CAN SERRA 62 802 1280 20/09/1971

2.5 CABALS DE DIMENSIONAMENT

S’ha realitzat un ajust mitjançant la llei de Gumbel per obtenir el cabal corresponent al període

de retorn T = 500 anys, obtenint un valor de 345 m3/s a Sant Celoni. Comparant aquest valor

amb la màxima avinguda estimada a Sant Celoni, 290 m3/s resulta un coeficient:

Q500/ QMAE = 1,193

QMAE = Cabal de la màxima avinguda estimada.

Mitjançant la de fórmula de Fuller s’ha calculat que el període de retorn de la màxima avinguda

estimada a Sant Celoni és de 115 anys. En aquest projecte s’ha utilitzat el cabal corresponent a

aquest període de retorn, menys en alguns llocs de defensa de poblacions, com Tordera o la

corba de la Cadireta, per protegir les poblacions de Blanes i Malgrat, on s’ha projectat amb un

període de retorn de 500 anys.

En el següent quadre es calculen els cabals màxims per períodes de retorn de 500 anys, aplicant

el coeficient corrector igual a 1,193. D’acord amb això, es fa el càlcul per a diferents seccions del

riu Tordera, en funció de la superfície de la conca .

CABALS MÀXIMS D'AVINGUDES ESTIMADES, 'QMAE' I 'QT=500'

PUNT S (km2) QMAE (m3/s) QT=500

Aigües amunt confluència Vallgorguina 87,36 691,842 825,312

Aigües avall confluència Vallgorguina 124,76 837,531 99,107

Aigües amunt confluència Pertegàs 134,41 869,575 1037,33

Aigües avall confluència Pertegàs 158,6 942,809 1124,696

CABALS MÀXIMS D'AVINGUDES ESTIMADES, 'QMAE' I 'QT=500'

Aigües amunt confluència Gualba 169,18 972,174 1159,726

Aigües avall confluència Gualba 199,73 1049,752 1252,271

Aigües amunt confluència Breda 251,86 1163,364 1387,801

Aigües avall confluència Breda 280,32 1217,955 1452,923

Aigües amunt confluència Arbúcies 307,92 1266,992 1511,421

Aigües avall confluència Arbúcies 423,51 1441,804 1719,958

Aigües amunt confluència Sta. Coloma 450,79 1477,613 1762,675

Aigües avall confluència Sta. Coloma 775,47 1812,122 2161,718

Aigües amunt desembocadura Mar 894,16 1907,298 2275,255

Degut a que passar d’un QMAE a un Q500 representa un cost molt elevat, l’estudi decideix utilitzar

com a període de retorn aproximat el de 115 anys amb uns cabals representats a la taula següent:

TRAM SUBTRAM

CABAL

(m3/s)

1 Rª Vallgorguina - Rª Pertegàs 870

1 Rª Pertegàs - Rª de Gualba 972

- Rª de Gualba - Rª de Breda 1160

2 Rª Breda - Rª de Arbúcies 1270

2 Confluència Tordera - Rª de Arbúcies 1375

2 Rª de Arbúcies - Rª Santa Coloma 1480

2 - 3 Rª Santa Coloma - Població Tordera 1900

3 Població Tordera (*) 2280

3 Població Tordera - Corba La Cadireta 1990

3 Corba La Cadireta - (Blanes - Malgrat) (*) 2280

3 Corba la Cadireta - Mar Mediterrani 1900

(*) A la població de Tordera han considerat, ja que és una zona urbana, que s’ha de protegir per

al cabal de T=500 anys. La mateixa consideració s’ha donat a La Cadireta, ja que els

desbordaments tradicionals, han produït el pas de l’aigua de La Tordera al Canal del Jelpí, a

través del qual les aigües han inundat parcialment el poble de Blanes.



2.6 CÀLCULS HIDRÀULICS

2.6.1 Hipòtesis i metodologia

La naturalesa i la acció humana han fet d’aquest riu un dels més irregulars que es coneixen,i per

tant porta al plantejament obligat d’un règim variat en el espai, encara que permanent en el

temps.

Per l’estudi en règim variat en l’espai i permanent en el temps , s’han utilitzat els cabals

procedents de l’estudi hidrològic. Per determinar les pèrdues de càrrega s’ha utilitzat la fórmula

de Manning o Strickler, amb coeficients K:

K=35

Canal excavat a terra, lent, virat, valor mitja entre sense vegetació i amb gespa i matolls.

K=20 A la zona de la península

2.6.2 Endegament riu Tordera en règim lent

Es realitza el càlcul partint d’un calat conegut aigües avall, seguint cap a aigües amunt, aplicant

simplement l’equació de l’energia, introduint subtrams, i calculant les pèrdues amb la fórmula de

Manning.

2.6.3 Endegament riu Tordera en règim ràpid

Es realitza el càlcul des de aigües amunt cap a aigües avall obtenint totes les característiques

hidràuliques de cada perfil i el calat en règim ràpid i el conjugat podent delimitar amb un grau

màxim d’aproximació la zona on es produirà el ressalt.

2.6.4 Efectes hidràulics en corba

Es calculen les sobreelevacions i depressions així com les velocitats màximes i mínimes en un

canal rectangular en corba. Les fórmules utilitzades són:

∆h = Diferencia de nivell entre els dos extrems de la corba transversal descrita per la superfície

de l’aigua.

R = Radi de curvatura en el eix del canal.

b = Amplada del canal.

R

bRhS

22−

•∆= S = Sobreelevació en metres.

R

bRhD

22+

•∆= D = Depressió en metres.

( ) TbRVi •+= 2 Vi = Velocitat interior en m/s

( ) TbRVe •−= 2 Ve = Velocitat exterior en m/s

22

2

ie rrhg

T−∆

=

Pont llera fluvial

Es calcula la sobreelevació a la làmina d’aigua produïda al passar el riu per sota un pont, així

com la pèrdua de càrrega produïda pels estreps i les piles, afegint, a més, pèrdues produïdes per

excentricitat de la corrent .

Càlcul del perfil longitudinal

La cota de la làmina d’aigua ve donada implícitament en el càlcul hidràulic i només cal sumar al

calat , “y”, a la cota del peu del dic per obtenir- la.

Fent varies hipòtesis i els seus corresponents càlculs s’ha arribat a la conclusió que la

sobreelevació màxima que es pot produir és de 0,40 m, considerant en ambdós marges.



3 INTERREG II-C

3.1 INTRODUCCIÓ

La Cartografia dels espais inundables (1: 25000) en el Projecte INTERREG II-c és una primera

delimitació dels espais inundables fluvials basada en l’anàlisi geomorfològica del sistema fluvial

i la caracterització cartogràfica i hidràulica de les riuades ocorregudes en el passat recent. La

metodologia emprada ofereix una visió integrada de l’estructura del sistema fluvial i dels

processos naturals o antròpics que l’afecten.

3.2 CARACTERÍSTIQUES DE LA CONCA I DEL CURS FLUVIAL

Superfície de la conca: 894 Km2 .

Localització: NE de Barcelona, en la part septentriona l de las Serralades Costeres Catalanes.

3.3 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE LA CONCA

3.3.1 Trets geològics i geomorfològics

Els material més abundant són les roques eruptives juntament amb roques sedimentàries en el

fons de la depressió. Els vessants que pertanyen a la Serralada Prelitoral tenen uns pendents

extensos i elevats abombats per les acumulacions col·lovials. Els vessants que pertanyen a la

Serralada Litoral són abruptes, curts i molt disectats per la incisió fluvial.

3.3.2 El clima

És de tipus Mediterrani subhumit de caràcter marítim, amb notables diferències entre les zones

de plana i de muntanya.

Les mitjanes pluviomètriques anuals són altes ( > 750 mm) al igual que la variació interanual.

Períodes secs (gener – febrer i juny – agost).

Períodes humits (març – maig i setembre – desembre).

Els valors màxims de precipitació s’enregistren l’octubre.

El juliol és el mes més sec.

Les temperatures mitjanes anuals a Sant Celoni, Gualba i Breda es situa entre els 14,8ºC i

15,4ºC, amb unes mitjanes al gener de 5ºC i de 23ºC al juliol.

3.3.3 La xarxa de drenatge

La forma de la conca és gairebé quadrangular.

Longitud màxima de 37 Km i una amplada màxima de 30 Km.

Factor de relació entre ambdós paràmetres d’1,2.

La conca té una marcada tendència a l’arrodoniment que comporta una concentració

relativament lenta de les aigües.

De la Serralada Litoral i per la dreta rep diversos afluents, les rieres de Fuirosos i de Ramió.

Per l’esquerra i del Montseny rep les rieres de Pertegàs, Gualba, Breda i Arbúcies.

Els cursos d’aigua conformen un patró amb un marcat desenvolupament lineal i una tendència de

les grans artèries a descriure colzes en angle recta.

3.3.4 La vegetació de ribera

Vern (Alnus glutinosa). Gatell (Salix atrocinerea subsp.Catalaunica). Salze (Salix alba). Alber

(Populus alba).

3.4 LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

La població es concentra bàsicament als peus del massís del Montseny i en la zona de la plana

al·luvial.

Blanes és el nucli de població més important de la conca amb 25663 habitants.



3.5 CARACTERÍSTICAS DELS TRAMS D’ESTUDIO

3.5.1 Geomorfologia del canal fluvial

Al tram inicial, Sant Celoni – Fogars de Tordera, el pendent mig del canal és de 0.75%,

disminuint progressivament aigües avall de la riera de Pertegàs, fins assolir 0.5% a l’alçada

d’Hostalric.

Al tram baix, Fogars de Tordera – Blanes, el pendent mig del canal és de 0.30%, tot i que

s’observa algunes ruptures del pendent relativament destacades.

3.5.2 Hidrologia i règim fluvial

TRAM INICIAL TRAM BAIX

Aportació mitjana anual 25,1 hm3 66,8 hm3,

Escolament 201 mm 86,5 mm

%sobre la pluja mitjana 22% 11%

Cabal mig 0.8 m3s -1 2,1 m3s -1

Cabal específic mig 0,006 m3s -1km2 0,003 m3s -1km-2

Coeficient de variació 0.40 0,6

La distribució mensual i estacional dels cabals es caracteritza per:

Un màxim mig mensual al gener amb un cabal mig de 9,08 m3s-1. Dos mesos amb un cabal mig

superior al cabal mig anual: febrer (4,47 m3s-1) i desembre (4,35 m3s-1). Un grup de mesos amb

un cabal mig inferior al cabal mig anual: març (1,71 m3s-1), abril (1,38 m3s-1), juny (1,15 m3s-1),

maig (1.03 m3s-1), novembre (0,89 m3s-1), juliol (0,46 m3s-1), octubre (0,37 m3s-1), setembre (0,26

m3s-1) i agost (0,2 m3s-1). L’hivern és, per tant, l’estació amb una major contribució al flux total

anual (un cabal mig de 5 m3s-1), seguida de la tardor (1,9 m3s-1), la primavera (1,2 m3s-1) i l’estiu

(0.3 m3s-1 ).

La corba de Freqüències de cabals ha permès la caracterització d’alguns dels cabals més

representatius de la conca en aquest punt:

Industria Turisme Agricultura i ramaderia

ACTIVITAT ECONÒMICA

Textil Química

Fusta Cultiu de Secà Cultiu de regadiu

Tram inicial

Amplada màxima

Amplada mínima

Morfologia

Mida mitjana material

40 m

Meandriforme tendència rectilini

17 mm

Tram Baix

Amplada màxima

Amplada mínima

Morfologia

Mida mitjana material

117 m

75 m

Sinuositat = 0,88

3,2 – 1,6 mm



Figura 1. Corba de Freqüència de cabals de la Tordera a l’Estació d’aforament de Fogars de Tordera (1997-99)

3.6 TIPUS D’ÚS I CANVIS EN L’OCUPACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL

A partir anys seixanta, s’ha anat produint la invasió del llit major del riu per part d’indústries,

mitjançant terraplenaments i estretament del seu canal.. Actualment , a zona de desembocadura

(Blanes) s’està produint un canvi progressiu dels conreus a usos turístics bàsicament de

càmpings. No s’han detectat urbanitzacions ni segones residències prop de la llera del riu en tot

el tram analitzat.

Un altre ús del canal ha estat la seva utilització com a zona d’abocament dels productes de rentat

i classificació dels àrids que provenen de les nombroses plantes d’extracció situades al llarg del

tram.

Els canvis més recents fan referència a l’ocupació de la llera al tram de Sant Celoni – La

Batllòria per part d’horts il·legals.

3.7 INVENTARI I CARACTERITZACIÓ DE LES RIUADES MÉS IMPORTANTS

Es té constància d’un total de 38 avingudes. Del conjunt destaquen 7 riuades anteriors al 1960

(1777, 1840, 1887, 1898, 1902, 1930 i 1943) i 7 ocorregudes després de 1960 (1962, 1963, 1965,

1969,1971,1982 i 1994).

Es tracta de riuades amb cabals màxims instantanis entre 120 i 300 m3s-1 a l’estació d’aforament

de Sant Celoni, i entre 500 i 1280 a l’estació de Can Serra. Durant la riuada de 1971 el nivell

assolit per les aigües va oscil·lar entre 2,25 a la secció de la Batllòria – Gualba fins a 5,6 metres a

la secció Sant Celoni – Can Pàmies.

3.7.1 Freqüència de les inundacions històriques

CABALS MÀXIMS INSTANTÀNIS A LA TORDERA

Qci(m3s-1) Qci(m3s-1)

Any Sant Celoni Can Serra Any Sant Celoni Can Serra

44 / 45 4 70 / 71 (2)290 1280

45 / 46 (1)9,7 71 / 72 - (5)239

46 / 47 (1)8,7 72 / 73 (1)6,2 72

47 / 48 (1)8,7 73 / 74 100 112

48 / 49 8 74 / 75 46 140

49 / 50 17 75 / 76 19 36

50 / 51 13 76 / 77 72 400

51 / 52 21 77 / 78 41 340

52 / 53 7 78 / 79 61,6 400

53 / 54 21 79 / 80 25 68,7

54 / 55 26 80 / 81 14,4 86,8

55 / 56 36 81 / 82 120 1008

56 / 57 (1)50,4 82 / 83 82 270

57 / 58 (1)7,8 83 / 84 60 163

58 / 59 42 84 / 85 50 300

59 / 60 52 85 / 86 18 400

60 / 61 (1)41,2 86 / 87 4,5 65

61 / 62 (1)58,8 87 / 88 69 325

El cabal que és superior o igualat el 10% del temps correspon a 5,4 m3s-1





62 / 63 - 88 / 89 91 360

63 / 64 - 89 / 90 6 204

64 / 65 36,2 90 / 91 - 64,1

65 / 66 213 91 / 92 (3)45,8 56,5

66 / 67 - 92 / 93 (3)3,1 27

67 / 68 16,1 (4)72,3 93 / 94 (3)1,5 13,1

68 / 69 - 500 94 / 95 (3)298,7

69 / 70 10 106

(1) Estimats a partir de Qc

(2) Pedraza (1988)

(3) Estimats a partir de limnigrames no publicats

(4) Pedraza (1988) indica un cabal de 150 m3/s

(5) Pedraza indica un cabal de 600 m3/s

3.7.2 Períodes de retorn de pluges i cabals

A partir de les onze sèries de precipitacions màximes en 24 hores s’han calculat els períodes de

retorn mitjans per la conca de la Tordera.

T(x) Pluja màxima en 24 h C.V. (%)

2 70,6 18,8

5 120,6 21

10 151,1 26,6

25 190,7 32,7

50 220,1 36

100 248,6 38,3

500 310,7 41,6

Taula 2. Períodes de retorn mitjans de les pluges màximes diàries a la Tordera

Qci (m3s -1) Qci-específic (m3s -1km-2)

T(x) Sant Celoni Can Serra Sant Celoni Can Serra

2 27,00 155,10 0,22 0,20

5 88,00 353,40 0,70 0,45

10 129,00 598,50 1,03 0,76

25 194,00 194,00 1,55 0,25

50 253,00 1085,60 2,02 1,37

100 299,00 1263,50 2,39 1,60

500 352,00 1467,00 2,82 1,86

Taula 3: Períodes de retorn dels cabals màxims instantanis a la Tordera

3.8 PERILLOSITAT I DANYS DE LES RIUADES

Abans del 1960 la Tordera estava en ple procés d’agradació, que es caracteritzava per una

situació erràtica i mòbil, amb freqüents desbordaments i trencaments. Sovint s’escapava per la

plana d’inundació fins ben entrat el segle XX.

Desprès dels anys 60, la Tordera va entrar en un clar procés de degradació. La canalització del

riu, les extraccions d’àrids a la llera i el descens de l’al·luvionament varen capgirar la situació

històrica.

3.8.1 La Tordera abans de 1960

Abans de 1960, el riu presentava una gran mobilitat, amb un clar procés de sedimentació que

sovint permetia que les seves aigües sortissin de mare. S’inundaven camps i pobles i es

malmetien collites i edificis. Durant aquesta etapa les aigües circulaven desbordades pel Pla

(Tordera Baixa) on es produïa la formació del que es coneixia com a gorgs.

La Tordera en el seu tram mig presentava un curs de tipus trenat amb una gran mobilitat lateral,

fet que implicava que la llera fos ample i de límits indefinits i irregulars.

T= 10 anys Avinguda anual ordinària T= 100 anys Avinguda que defineix la zona inundable T= 500 anys Avinguda que defineix la zona de seguretat



3.8.2 La Tordera desprès de 1960

El riu ha sofert un acusat procés d’erosió general, amb efectes morfològics i efectes sobre les

obres públiques.Les fortes extraccions d’àrids de material en el propi llit del canal va provocar

que la Tordera entrés en un clar procés de degradació. Es va restar mobilitat al riu i en alguns

sectors es van suavitzar les corbes. S’activà, així, un procés d’encaixament del llit del riu amb la

conseqüent desconnexió, en la part baixa de la conca, entre el canal principal i la seva plana

al·luvial. A partir dels anys vuitanta els principals punts problemàtics s’han localitzat a la

desembocadura del riu a Blanes.

3.9 CRONOLOGIA I CONSEQÜÈNCIES DE LES RIUADES (TORDERADES)

3.9.1 Abans de 1960

Destaquen les torderades de 1777, 1840, 1898, 1902, i 1947.

1840: La segona avinguda provoca que a Malgrat s’hagi d’anar en barca.

15 de gener de 1898: El riu es desbordà a Malgrat i a Tordera. Aigües amunt, el riu va trencar a

Can Serra i canvià de curs. Es creà el segon braç que ara té la Tordera.

12 i 13 de desembre de 1902: La riuada va afectar plenament tot el tram baix de la conca,

començant pel poble de Tordera. La riuada va tenir una especial incidència a la zona de plana

compresa entre la roca anomenada la “Cadireta” i el pont de ferrocarril de Barcelona a Portbou

entre les poblacions de Malgrat i Blanes.

7 de gener de 1930: La Tordera va ocupar els dos braços a l’alçada del poble de Tordera.

15 de desembre de 1943: El riu va desbordar a la zona de San Celoni. El poble de Tordera també

va quedar inundat i a Malgrat el riu va tornar a passar per sota el pont de Xon Pixota (antic braç

funcional de la desembocadura).

3.9.2 Desprès de 1960

Destaquen les inundacions dels anys 1962 i 1971, essent també importants les de 1982 i 1994.

11 a 13 d’octubre de 1962: La intensitat màxima registrada va ser de 150 lm-2 . A Tordera el riu

desbordà en arribar als 4,5 metres d’altura (3 metres segons LA VANGUARDIA DEL 13-10-62)

i als 3 metres a la part baixa de la conca a Blanes. Altres nivells d’aigua són els 1,5 metres

d’aigua a l’interior d’algunes cases del poblat de Fibracolor a Tordera, i els 0.5 a 1.5 metres a la

carretera de Fogars. El nivell de calat de la riuada respecte al nivell actual del llit és de 6 metres,

a la secció-12: Riu Tordera (La Plantera).

7 – 8 - 9 octubre 1965: A l’estació d’aforament de Sant Celoni s’arribà a enregistrar un cabal de

fins a 213 m3/s, amb un període retorn superior als 100 anys.

4 -7 abril 1969: El dia 5, a l’estació d’aforament de Tordera, Can Serra, el riu assoleix un cabal

instantani de 500 m3 /s.

20-21 setembre 1971: El riu dugué el dia 20 un cabal màxim de 1280 m3/s. S’ha obtingut un

nivell d’aigua de 4 metres sobre el nivell del llit actual, que correspon a la cota de 137,3 metres,

segons la topografia de 1993. Aigües amunt de la confluència de la Riera de Vallgorguina amb la

Tordera, el nivell de l’aigua va arribar fins a la cota 142 metres. Just al costat de l’estació

d’aforament nº- 15 de San Celoni, s’ha determinat el nivell de la riuada a la cota 135,6 metres.

Segons el guarda fluvial, durant aquest episodi per la riera de Santa Coloma van passar uns 400

m3/s. En el terme d’Hostalric van passar 900 m3/s. S’ha fet una estimació del cabal de la riuada

de 1971 a partir de les cotes màximes obtingudes

Estimacions en relació al nivell màxim de la riuada de 1971

Calat màxim

(m)

Calat mig (m)

Perímetre (m)

Amplada (m) Àrea (m2) Radi (m)

Secció nº-1 Riu Tordera (Pont trencat) 4 2 31,7 27,7 55,4 1,74

Secció nº-2 Riu Tordera (Estació d'aforament nº-15) - 3,7 37,5 30,1 111,4 2,9

Secció nº-3 Riu Tordera (Can Pàmies) 3,7 2,2 34,3 29,8 65,6 1,91

Secció nº-4 Riu Tordera (Barri de Borrelles) 4,9 3,5 45,8 38,8 135,8 2,9

Secció nº-5 Riu Tordera (La Batllòria- Gualba) 2,25 1,4 205,8 203 284,2 1,38

Secció nº-6 Riu Tordera (La Ferreria) 3,9 0,8 67,6 66 52,8 0,78

Secció nº-7 Riu Tordera (Hostalric) 0,5 0,5 105 104 52 0,49

Secció nº-8 Riu Tordera (Can Serra) 0,9 0,94 224,6 222,7 209,3 0,93

Secció nº-9 Riu Tordera (Braç Dret) 0,5 0,5 239 238 119 0,5



Riuada de 1971 Cabal estimat m3/s

Secció nº-1 Riu Tordera (Pont trencat) (1)199,4

Secció nº-2 Riu Tordera (Estació d'aforament nº-15) 568,1

Secció nº-3 Riu Tordera (Can Pàmies) 250,5

Secció nº-4 Riu Tordera (Barri de Borrelles) 693,4

Secció nº-5 Riu Tordera (La Batllòria- Gualba) 714,9

Secció nº-6 Riu Tordera (La Ferreria) 459,6

Secció nº-7 Riu Tordera (Hostalric) 932,6

Secció nº-8 Riu Tordera (Can Serra) 1132

Secció nº-9 Riu Tordera (Braç Dret) 1422,5

(1) Riera de Vallgorguina no inclosa.

A la secció 9 la riuada va afectar la carretera de Tordera prop de la cota 26,6 metres.

A la secció 11 Riu Tordera (Poblat de Fibracolor) el nivell del llit és de 5,5 metres (inundació de

més de 1 metre al recinte de Fibracolor).

15-17 febrer 1982: Es tracta de la segona avinguda màxima enregistrada (aforada) a la Tordera.

El dia 17, la Tordera assolí 120 m3/s a Sant Celoni, i 1000 m3/s a Tordera (1008 m3/s a l’estació

de Can Serra). En aquest aiguat el riu traginà un volum de 200.000 m3. A Hostalric trobem 750

m3/s de cabal punta, amb una altura màxima de 5,00 metres, segons La Vanguardia.

10-11 octubre 1994: Va inundar la zona dels càmpings.

3.10 ALTRE INFORMACIÓ HISTÒRICA

3.10.1 Projectes d’endegaments i obres de defensa: Cronologia i conseqüències

“Proyecto de reparación de las Obras de defensa de la margen izquierda del río Tordera”.

Término municipal: Gualba (Barcelona) M.O.P./C.A.P.O. de 1971.

“Certificación de la primera fase del proyecto de acondicionamiento de un tramo del río Tordera

(Término municipal de Tordera)”. M.O.P./C.A.P.O. Abril 1970.

“Proyecto de liquidación de las Obras de Acondicionamiento de un tramo del río Tordera:

Término municipal de Tordera”. M.O.P./C.A.P.O. Abril 1970.

“Certificación correspondiente al Proyecto de reposición y protección de motas en la margen

derecha del río Tordera. Término municipal: Tordera (Barcelona)”. M.O.P./C.A.P.O. 1971

“Projecte de defensa de marges del riu Tordera entre Sant Celoni i el mar (Barcelona i Girona)”.

Desembre 1987.

3.10.2 Extraccions d’àrids: Cronologia i conseqüències

Entre 1960 i 1968 es produeix un augment en la demanda d’àrids que fa que es disparin les

extraccions de sorres del llit del riu. L’any 1968, la Comissaria d’aigües s’adona de la situació i

posa fre als abusos prohibint l’explotació d’àrids del llit o propera a aquest. Durant la segona

meitat dels setanta i fins mitjans dels anys vuitanta, van tenir lloc les principals extraccions

d’àrids, degut a la reobertura dels permisos de l’explotació d’àrids a canvi de col·locació de

defenses, especialment escollera.

Bàsicament, les extraccions es van realitzar en la part baixa d ela conca en els termes municipals

de Tordera i Blanes.

3.11 HIDROGEOMORFOLOGIA

3.11.1 Descripció del sistema de terrasses i del canal

L’amplada del fons al·luvial és d’uns 750 metres a la altura de Sant Celoni i es va fent més ple

aigües avall, amb més d’1 Km La Batllòria, gairebé 2 Km a Hostalric, a la confluència amb la

riera d’Arbúcies. Després de l’estretament per l’aflorament basàltic d’Hostalric el nivell

d’al·luvions continua amb un eixamplament progressiu fons el mar.



3.11.2 Perfil Longitudinal

3.11.3 Dinàmiques de les riuades en relació al sistema de Terrasses, als processos de

modificació del curs fluvial, i a les infraestructures

Les principals actuacions i influència sobre la dinàmica fluvial i les terrasses han estat:

Endegament de pràcticament el 90 % del llit major del riu en el límit amb la terrassa actual,

causant-ne l’alineament en molts sectors.

Construcció de nombroses motes de defensa per evitar l’erosió dels marges i els desbordaments

lligada sovint al terraplenament de nombroses zones per guanyar terreny industrial.

La construcció de l’autopista A-7 actua sovint com a mota d’endegament i d’altres cops envaint

el canal i reduint l’amplada de la secció.

Les extraccions d’àrids han provocat una forta incisió del canal, sobretot en el tram de Tordera

fins el mar.

3.12 ESTUDI HIDRÀULIC

3.12.1 Resultats de l’anàlisi hidràulica

Calat

màxim

(m)

Calat

mig

(m)

Perímetre

(m)

Amplada

(m) Àrea (m2) Radi (m)

Secció nº-1 Riu Tordera (Pont trencat) 3,7 2,2 19,9 15,5 34,1 1,7

Secció nº-2 Riu Tordera (Estació d'aforament nº-15) 5,5 3,2 25,5 19 61,4 2,4

Secció nº-3 Riu Tordera (Can Pàmies) 6,4 3,7 37,4 30 111 2,9

Secció nº-4 Riu Tordera (Barri de Borrelles) 4,2 2,9 39,5 33,7 97,7 2,5

Secció nº-5 Riu Tordera (La Batllòria- Gualba) 4,9 2,8 55,4 49,8 139,4 2,5

Secció nº-6 Riu Tordera (La Ferreria) 3,3 2,1 68,2 64 134,4 2

Secció nº-7 Riu Tordera (Hostalric) 6,4 3,9 52,3 44,5 173,5 3,3

Secció nº-8 Riu Tordera (Can Serra) 4 3,5 63,5 56,5 197,8 3,1

Secció nº-9 Riu Tordera (Braç Dret) 5 3,4 103,7 97 327,9 3,1

Secció nº-10 Riu Tordera (Pont N-II) 5,3 3,8 152,1 144,5 549,1 3,6

Secció nº-11 Riu Tordera (Poblat Fibracolor) 3,5 2,6 123,2 118 306,8 2,5

Secció nº-12 Riu Tordera (La Plantera) 2,8 2,6 201,7 196,5 510,9 2,5

Secció nº-13 Riu Tordera (Blanes) 3 2,7 143,4 138 372,6 2,6

3.13 SÍNTESI DELS RESULTATS OBTINGUTS

Tram de Sant Celoni a Hostalric: La capacitat de desguàs s’ha incrementat notablement respecte

a les seccions de l’any 1971.

Tram d’Hostalric a Blanes: La capacitat de desguàs s’ha incrementat notablement respecte a les

seccions de l’any 1971. No obstant, la major part de les inundacions es produeixen per falta de

desguàs dels torrents laterals a la Tordera.



3.14 ESPAIS INUNDABLES

3.14.1 Zonificació dels espais inundables

Els espais fluvials s’han subdivid it en:

Espai inundable: Els límits de la riuada de 1971 ha guiat la delimitació d’aquesta zona. El canal

fluvial està limitat (95% del recorregut ) per una escullera entre 3,5 i 4,5 metres d’alçada. Els

períodes de retorn que assoleixen els cabals que inunden parcialment o totalment les terrasses

baixes es troben entre 100 anys o superior.

A San Celoni hi trobem petits conreus i aigües avall d’aquest punt hi trobem explotacions

agrícoles comercials i conreus intensius, sobretot la part baixa de la conca. Al voltant del poble

de Tordera, es l’àrea més conflictiva (poblat de Fibracolor).

Espai inundable protegit: A la confluència de la riera de Pertegàs amb la Tordera trobem dues

zones. L’ocupació del sol es força homogènia, hi trobem explotacions agro-forestals habitatges i

indústries

Zona de seguretat: Els períodes de retorn estimats per la inundació, està entre 100 i 500 anys.

3.15 AVALUACIÓ DE L’ESPAI INUNDABLE EN EL MARC GENERAL DE LA

CONCA

Arrel de l’estudi històric i hidrològic s’ha constat que les afeccions de les riuades en la conca

estan relacionats en la localització de la precipitació. Cap riuada de les estudiades ha afectat en la

mateixa intensitat tot el tram complet, des de San Celoni fins al mar.

Propostes d’interès per la gestió dels espais inundables:

1- Supressió dels horts il·legals.

2- Manteniment de l’actual franja de conreus.

3- Continuar amb la moratòria d’explotacions d’àrids.

3.16 PATRIMONI HISTÒRIC I CULTARAL

Situat en zona inundable de terrassa actual i amb un període de retorn de menys de 100 anys

trobem l’Església de San Cebrià de Fogars al punt quilomètric 21. Espai inundable

Espai inundable protegit

Zona de Seguretat



4 INUNCAT

4.1 INTRODUCCIÓ

Aquest estudi té com objecte determinar els cabals d’avinguda representatius al conjunt

territorial de totes les Conques Internes de Catalunya. Al tenir un caràcter general només s’han

obtingut cabals d’avinguda per a períodes de retorn de 2.33, 5, 10, 25, 50, 100, 500 i 1000 anys

en un conjunt de 288 subconques.

En els següents apartats es resumeixen totes les dades que fan referència a la conca de la

Tordera.

4.2 METODOLOGIA EMPRADA

La divisió de la conca s’ha realitzat amb el programa Topaz, partint del Model Digital del

Terreny (MDT) proporcionat per l’ A.C.A. Aquest programa no és possible fer- lo servir a les

zones costaneres degut a la minsa diferència de cota , i en lloc seu s’utilitza els límits de conca,

facilitats per l’A.C.A.

Per a la caracterització de la subconca, s’ha considerat dos tipus de paràmetres: morfològics

(superfície, pendent, geologia, usos del sòl) i hidrològics ( nombre de corba del S.C.S).

Per als estudis pluviomètrics s’han considerat els valors de precipitació màxima en 24 hores en

funció del període de retorn, utilitzant el model estadístic SQRT-ET max.

La intensitat de les precipitacions es defineix en funció de la durada de les pluges, i la confecció

dels hietogrames característics, en funció de les corbes Intensitat - Durada - Freqüència. Per a

l’elaboració d’aquests hietogrames s’ha utilitzat la tècnica dels blocs alternats, en el qual es van

alternant intensitats màximes de pluja al moment immediatament anterior i posterior a aquest

instant central, que acostuma a situar-se a la meitat de la durada de l’aiguat.

Per a la modelització hidrològica de les conques s’ha construït un model basat en el programa de

càlcul HEC-HMS.

Per últim, el càlcul de cabals d’avinguda s’ha realitzat amb models construïts en funció de les

precipitacions establertes després de l’anàlisi de la pluviometria efectuada.

Procés Mètode Valor

Estimació de la pluja neta Soil Conservation Service

P0 = 0,2 S CN condició antecedent d’humitat II

Tc fórmula de Témez Hidrograma d’escorrentia superficial

Hidrograma unitari del S.C.S.

Tdp = lag = 0,6 Tc

Propagació d’hidrogrames Onda cinemàtica Secció trapezial; pendent 2H:1V n = 0.07

Durada de la pluja 12 hores

Hietograma Blocs alternants ( ) 73,0t 126,1 −∆=MI

Model meteorològic Estacions amb pesos definits per l’usuari

Especificacions de control Simulació: 48 hores de duració

4.3 CARACTERITZACIÓ DE LES CONQUES

Per a l’estudi hidrològic a la zona del riu Tordera, s’utilitzen els límits de conca d’una capa

facilitada per L’A.C.A. on es calculen els paràmetres morfològics fonamentals i els paràmetres

que lliguen precipitació amb escorrentia mitjançant la precipitació eficaç.

LLERA NOM DE LA SUBCONCA ID

Tordera en capçalera 14001

Tordera aigües amunt de Vallgorguina 14002

Vallgorguina complet 14003

Tordera entre Vallgorguina i Rifer 14004

Rifer 14005

Tordera entre Rifer i Breda 14006

Breda complet 14007

Tordera entre Breda i Arbúcies 14008

Arbúcies en capçalera 14009

Arbúcies complet 14010

Tordera entre Arbúcies i Sta. Coloma 14011

Sta. Coloma en capçalera 14012

Sta. Coloma aigües amunt de Sils 14013

Sils en capçalera 14014

Sils complet 14015

Sta. Coloma complet 14016

Riu Tordera

Tordera complet 14017



4.4 VALORS DE CARACTERITZACIÓ

Caracterització morfològica de les diferents subconques.

LLERA Nom de la subconca

Superfície (km2)

Longitud de la llera

Desnivell (m)

Temps de concentració (hores)

(m) Califòrnia Témez Tordera en capçalera 35.0 7297 1075 0.6 2.0

Tordera aigües amunt de Vallgorguina

52.6 19439 1025 2.0 5.0

Vallgorguina complet 37.0 9958 300 1.5 3.3 Tordera entre Vallgorguina i

Rifer 11.1 6800 350 0.9 2.3

Rifer 25.3 12.17 1000 0.0 3.2 Tordera entre Rifer i Breda 82.9 15950 1575 1.4 3.7

Breda complet 31.4 12170 1050 1.2 3.2 Tordera entre Breda i Arbúcies 30.1 21499 200 4.3 7.5

Arbúcies en capçalera 40.8 8503 800 0.9 2.4 Arbúcies complet 71.9 23698 900 2.7 6.2

Tordera entre Arbúcies i Sta. Coloma

21.3 8008 200 1.4 2.9

Sta. Coloma en capçalera 37.1 9627 700 1.0 2.8 Sta. Coloma aigües amunt de Sils 79.1 19952 500 2.7 5.9

Sils en capçalera 47.2 12300 250 2.1 4.2 Sils complet 84.1 13380 50 4.2 6.2

Sta. Coloma complet 74.8 21603 575 2.9 6.2

Riu

Tordera

Tordera complet 114.2 17630 375 2.7 5.5

4.5 CARACTERITZACIÓ HIDROLÒGICA

Per representar el comportament hidrològic del terreny s’ha escollit el mètode del nombre de

corba, proposat pel Soil Conservation Service.

El valor mitjà del nombre de corba a la Tordera s’ha realitzat en condicions d’antecedents

d’humitat II (mitjà) i III (humit).

Precipitació total (mm) als cinc dies anteriors

Condició Estat de latència Estat de creixement

I sec PT ≤ 13 PT ≤ 36

II mitjà 13 ≤ PT ≤ 28 36 ≤ PT ≤ 53

III humit PT ≥ 28 PT ≥ 53

Cal destacar que el mètode del nombre de corba del S.C.S. considera quatre tipus de substrat

diferent, segons el seu grau de permeabilitat. La delimitació dels diferents tipus de substrat s’ha

basat en la informació dels mapes geològics de Catalunya a escala 1:250.000.

LLERA ID Nom conca Condició Nombre de Corba

II III

14001 Tordera en capçalera 65 83

14002 Tordera aigües amunt de Vallgorguina 60 79

14003 Vallgorguina complet 67 85

14004 Tordera entre Vallgorguina i Rifer 71 88

14005 Rifer 61 80

14006 Tordera entre Rifer i Breda 66 84

14007 Breda complet 68 85

14008 Tordera entre Breda i Arbúcies 66 84

14009 Arbúcies en capçalera 68 86

14010 Arbúcies complet 68 85

14011 Tordera entre Arbúcies i Sta. Coloma 70 87

14012 Sta. Coloma en capçalera 69 86

14013 Sta. Coloma aigües amunt de Sils 64 82

14014 Sils en capçalera 70 87

14015 Sils complet 69 86

14016 Sta. Coloma complet 69 87

Riu Tordera

14017 Tordera complet 70 87

4.6 ESTUDI PLUVIOMÈTRIC

L’estudi de pluges màximes parteix de les dades contingudes al llibre ‘Máximas lluvias diarias

en la España peninsular’, de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment. El model

de distribució utilitzat ha sigut SQRT_ET max.



LLERA Nom de la subconca Precipitació Màxima en 24 h, segons Període de Retorn (anys)

2.33 5 10 25 50 100 500 1000

Tordera en capçalera 86 109 132 164 190 219 288 323

Tordera aigües amunt de

Vallgorguina 86 109 133 166 192 221 293 327

Vallgorguina complet 80 103 125 157 183 211 280 312

Tordera entre Vallgorguina i

Rifer 83 106 130 163 189 218 289 321

Rifer 91 116 141 176 204 235 312 348

Tordera entre Rifer i Breda 86 109 133 167 193 223 295 329

Breda complet 88 113 137 172 199 228 302 337

Tordera entre Breda i Arbúcies 84 107 130 164 190 219 290 323

Arbúcies en capçalera 89 113 137 170 197 226 298 333

Arbúcies complet 87 110 134 167 193 222 293 328

Tordera entre Arbúcies i Sta.

Coloma 84 108 131 165 191 220 292 325

Sta. Coloma en capçalera 86 109 133 165 191 220 290 325

Sta. Coloma aigües amunt de Sils 86 110 134 168 194 223 296 330

Sils en capçalera 83 106 130 163 190 219 291 324

Sils complet 85 109 133 167 194 224 298 331

Sta. Coloma complet 86 110 133 167 194 223 295 329

Riu

Tordera

Tordera complet 81 104 127 160 186 214 284 317

4.7 HIETOGRAMES DE CÀLCUL

Mitjançant la tècnica de blocs alternats i d’acord amb la variació de la intensitat de pluja deduïda

per a l’observatori de Barcelona, s’han confeccionat els dos hietogrames diferents, per a pluges

de 12 i 24 hores de durada.

% de la pluja diària

T (hores) Valors acumulats

Increments Increments,

mètode alternant

Acumulats, mètode

alternant

1 42.40 42.40 1.14 1.14 2 51.12 8.73 1.22 2.36 3 57.04 5.91 1.31 3.67 4 61.65 4.61 1.42 5.09 5 65.47 3.83 1.55 6.64

6 68.78 3.30 1.71 8.35 7 71.70 2.92 1.93 10.27 8 74.33 2.63 2.21 12.49 9 76.73 2.40 2.63 15.12 10 78.95 2.21 3.30 18.42 11 81.01 2.06 4.61 23.03 12 82.93 1.93 8.73 31.76

13 84.74 1.81 42.40 74.16 14 86.46 1.71 5.91 80.07 15 88.08 1.63 3.83 83.90 16 89.63 1.55 2.92 86.82 17 91.11 1.48 2.40 89.22 18 92.53 1.42 2.06 91.28 19 93.89 1.36 1.81 93.09 20 95.20 1.31 1.63 94.72 21 96.46 1.26 1.48 96.20 22 97.68 1.22 1.36 97.56 23 98.86 1.18 1.26 98.82 24 100.00 1.14 1.18 100.00

Distr ibución de la precipi tación. L luvia de 24 horas

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 1 1 2 13 1 4 15 1 6 1 7 18 1 9 20 21 2 2 23 2 4

horas

% d

el to

tal



% de la pluja diària

T (hores) Valors acumulats

Increments Increments,

mètode alternant

Acumulats, mètode

alternant

1 42.40 42.40 1.93 1.93

2 51.12 8.73 2.21 4.14

3 57.04 5.91 2.63 6.77

4 61.65 4.61 3.30 10.08

5 65.47 3.83 4.61 14.68

6 68.78 3.30 8.73 23.41

7 71.70 2.92 42.40 65.81

8 74.33 2.63 5.91 71.72

9 76.73 2.40 3.83 75.55

10 78.95 2.21 2.92 78.47

11 81.01 2.06 2.40 80.87

12 82.93 1.93 2.06 82.93

Distr ibución de la precipi tación. L luvia de 12 horas

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

horas

% d

el to

tal

Degut a l’efecte de no simultaneïtat de la pluja per a tota la seva àrea es fa servir un factor de

reducció pel qual es multipliquen els valors puntuals estimats prèviament. Pel cas de la Tordera

el factor corrector per àrea és:

Àrea (km2 ) KA

180 – 1000 0.80

4.8 MODELITZACIÓ HIDROLÒGICA

El mètode hidrològic de propagació d’hidrogrames que s’ha utilitzat en aquest cas per a la

propagació d’una avinguda al llarg d’una llera és el model d’ona cinemàtica en un canal. Les

dades de partida que s’han utilitzat pel model són:

Forma de la secció transversal: S’ha establert una secció trapezial.

Amplada del fons del canal: S’ha emprat una amplada mínima de 5 m.

N de Manning: S’ha establert un valor de 0,07 a tots els trams. Aquest valor proporciona unes

velocitats de transmissió admissible segons diu el document.

4.9 CÀLCUL DE CABALS D’AVINGUDA

Els resultats obtinguts es resumeixen a la següent taula on es recullen els cabals i volums.

El significat de les abreviatures és el següent:

Qx = Cabal màxim (m3/s) per a un període de retorn de x anys. Vx = Volum total d’avinguda (hm3) per a un període de retorn de x anys. QEx = Cabal específic (m3/s.km2) per a un període de retorn de x anys.



Cabals d’avinguda. Riu Tordera

CODI SUPERFÍCIE Q_233 V_233 Q_5 V_5 Q_10 V_10 Q_25 V_25 Q_50 V_50 Q_100 V_100 Q_500 V_500 Q_1000 V_1000 QE_50 QE_100 QE_500

14009 40.8 30.8 0.4 60.0 0.7 96.0 1.1 153.1 1.7 205.1 2.3 261.3 2.9 412.4 4.6 489.6 5.5 5.0 6.4 10.1

Arbúcies 40.8 30.6 0.4 59.9 0.8 95.8 1.2 152.5 1.7 204.3 2.4 259.5 3.0 411.9 4.7 489.1 5.5 5.0 6.4 10.1

14001 35.0 19.3 0.2 43.3 0.5 73.7 0.8 122.7 1.2 166.3 1.7 221.0 2.2 361.1 3.5 432.8 4.2 4.8 6.3 10.3

Tordera1 35.0 19.1 0.3 43.0 0.5 73.4 0.8 122.6 1.3 165.2 1.7 219.7 2.2 359.8 3.5 428.3 4.3 4.7 6.3 10.3

14002 52.6 8.9 0.2 22.5 0.5 41.1 0.9 74.0 1.5 103.4 2.1 140.9 2.8 242.6 4.7 294.7 5.7 2.0 2.7 4.6

14003 37.0 14.2 0.2 31.0 0.5 52.8 0.8 88.7 1.3 120.9 1.8 159.4 2.3 261.1 3.7 310.0 4.4 3.3 4.3 7.1

C Tord1 124.6 39.7 0.7 92.1 1.5 159.2 2.5 269.1 4.1 364.5 5.5 483.2 7.2 792.7 12.0 946.4 14.3 2.9 3.9 6.4

Tordera2 124.6 39.5 0.7 92.0 1.5 159.0 2.5 268.2 4.1 364.2 5.5 481.0 7.2 790.0 11.9 942.7 14.3 2.9 3.9 6.3

14004 11.1 9.6 0.1 18.3 0.2 29.2 0.3 46.1 0.5 61.0 0.7 77.7 0.8 121.4 1.3 142.0 1.5 5.5 7.0 10.9

14005 25.3 7.7 0.1 18.7 0.3 33.1 0.5 58.3 0.8 81.1 1.2 108.4 1.5 183.8 2.6 221.6 3.1 3.2 4.3 7.3

C Tord2 161.1 50.7 1.0 119.3 2.0 208.0 3.3 356.0 5.4 486.0 7.3 645.7 9.6 1067.1 15.8 1275.5 18.9 3.0 4.0 6.6

Tordera3 161.1 50.3 1.0 118.9 2.0 207.8 3.3 355.5 5.4 485.5 7.3 643.4 9.6 1065.9 15.8 1273.1 19.0 3.0 4.0 6.6

14007 31.4 18.4 0.3 36.5 0.5 58.6 0.8 95.5 1.3 128.1 1.8 164.3 2.3 262.4 3.6 311.0 4.3 4.1 5.2 8.4

14006 82.9 32.5 0.6 69.3 1.2 116.4 1.9 194.9 3.1 264.4 4.2 346.8 5.4 568.2 8.8 675.5 10.4 3.2 4.2 6.9

C Tord3 275.3 64.6 1.5 164.9 3.2 308.0 5.3 538.4 8.7 760.5 11.8 1017.0 15.5 1702.3 25.5 2038.4 30.4 2.8 3.7 6.2

Tordera4 275.3 64.0 1.5 163.7 3.1 303.7 5.2 534.4 8.6 758.7 11.7 1013.3 15.4 1695.6 25.5 2036.7 30.5 2.8 3.7 6.2

14010 71.9 25.1 0.6 49.4 1.2 78.8 1.8 126.5 2.9 168.3 3.8 218.0 5.0 349.6 7.9 415.8 9.4 2.3 3.0 4.9

14008 30.1 7.2 0.2 14.8 0.4 24.5 0.7 40.9 1.1 55.5 1.5 72.2 1.9 118.2 3.1 140.5 3.7 1.8 2.4 3.9

C Tord4 418.1 94.1 2.5 236.8 5.1 434.2 8.4 751.3 13.7 1059.8 18.5 1403.6 24.2 2334.2 39.6 2795.1 47.3 2.5 3.4 5.6

Tordera5 418.1 93.8 2.5 235.3 5.1 431.1 8.4 747.0 13.7 1053.4 18.4 1403.3 24.1 2330.4 39.7 2793.9 47.4 2.5 3.4 5.6

14012 37.1 25.4 0.4 49.2 0.7 78.3 1.0 124.0 1.6 165.9 2.1 212.4 2.6 335.9 4.2 398.1 4.9 4.5 5.7 9.1

Sta. Coloma1 37.1 25.3 0.4 49.1 0.7 78.0 1.0 123.9 1.6 165.7 2.1 211.3 2.7 334.1 4.2 397.3 4.9 4.5 5.7 9.0

14014 47.2 22.8 0.4 44.7 0.8 72.5 1.3 116.9 2.0 155.8 2.7 200.4 3.4 320.2 5.4 376.7 6.4 3.3 4.2 6.8

Sils 47.2 22.7 0.4 44.6 0.8 72.4 1.3 116.7 2.1 155.6 2.6 199.9 3.4 320.0 5.4 376.7 6.4 3.3 4.2 6.8

14013 79.1 18.7 0.5 41.3 1.0 69.9 1.6 119.5 2.7 163.9 3.6 216.2 4.8 360.6 7.8 432.5 9.4 2.1 2.7 4.6

14015 84.1 30.8 0.8 59.8 1.4 96.2 2.2 154.7 3.6 207.5 4.7 266.4 6.1 426.0 9.6 501.9 11.4 2.5 3.2 5.1

C Colo1 247.4 75.3 1.7 156.4 3.4 258.7 5.4 426.7 8.8 577.2 11.8 748.4 15.2 1213.2 24.5 1440.0 29.1 2.3 3.0 4.9

Sta. Coloma2 247.4 75.2 1.7 156.2 3.3 258.6 5.4 426.3 8.8 576.4 11.7 747.9 15.2 1212.3 24.5 1438.3 29.1 2.3 3.0 4.9

14011 21.3 14.3 0.2 27.8 0.4 44.3 0.6 71.2 0.9 94.7 1.2 121.1 1.6 191.1 2.5 224.6 2.9 4.4 5.7 9.0

14016 74.8 30.1 0.7 57.6 1.4 90.0 2.1 143.8 3.3 189.5 4.3 243.3 5.5 385.9 8.7 454.9 10.2 2.5 3.3 5.2

C Tord5 761.6 184.5 5.0 429.2 10.0 777.9 16.1 1323.1 26.2 1832.1 35.1 2402.7 45.6 3931.8 74.3 4682.1 88.5 2.4 3.2 5.2

Tordera6 761.6 181.5 4.9 425.7 9.8 775.6 15.9 1317.7 26.0 1823.6 35.1 2400.2 45.6 3927.0 74.3 4675.8 88.4 2.4 3.2 5.2

14017 114.2 42.9 1.0 83.5 1.8 135.1 2.9 218.6 4.6 294.4 6.1 377.0 7.8 603.9 12.5 712.6 14.7 2.6 3.3 5.3

Desembocadura 875.8 191.5 5.7 459.5 11.4 851.8 18.5 1463.7 30.1 2048.2 40.6 2713.2 52.7 4461.2 85.6 5316.5 101.8 2.3 3.1 5.1



4.10 CAPES DEL SISTEMA D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA

4.10.1 Taula de punts crítics

CODI RIU CONCA LOCALITZACIÓ MUNICIPI PERILL OBSERVACIONS

TDCN01 La Tordera Tordera Sant Celoni-Santa Maria de

Palautordera Sant Celoni-Santa Maria de

Palautordera ALT Afeccions a Sant Celoni. Fortes afeccions en el marge esquerre de la Tordera des del peatge de l'autopista A-7 fins a la sortida de Sant Celoni, tot ell ocupat per polígons industrials, amb indústries químiques potencialment contaminant.

TDCN03 La Tordera Tordera Sant Celoni Sant Celoni ALT Afeccions al Barri de Pertegàs de Sant Celoni per insuficient capacitat de desguàs de la Riera de Pertegàs. És recomanable estudiar mesures en futurs plans urbanístics, substituint el pont actual.

PTCN02 Riera de Pertegàs Tordera Sant Celoni Sant Celoni ALT Afeccions al barri de Pertegàs de Sant Celoni per insuficient capacitat de desguàs de la Riera de Pertegàs. És recomanable estudiar mesures en futurs plans urbanístics, substituint el pont actual.

GAGA01 Riera de Gualba Tordera Gualba Gualba MIG Afeccions a una zona que es preveu que es preveu que es desenvolupi industrialment. És recomanable controlar el desenvolupament de la plana en el marge esquerre de la confluència de la Riera de Gualba i la Tordera.

TDGA01 La Tordera Tordera Gualba Gualba MIG Afeccions a una zona que es preveu que es preveu que es desenvolupi industrialment. És recomanable controlar el desenvolupament de la plana en el marge esquerre de la confluència de la Riera de Gualba i la Tordera.

TDCN04 La Tordera Tordera La Batllòria Sant Celoni MIG La Tordera es troba molt encaixada en el sector entre l'autopista A-7 i el camp d'esports, afeccions degudes a la velocitat que pot portar l'aigua en aquest tram

BDBD01 Riera de Breda Tordera Breda Breda BAIX Afeccions a vivers. Aigua amunt de la confluència existeix un pont amb insuficient capacitat. TDBD02 La Tordera Tordera Breda Breda BAIX Afeccions a vivers. Aigua amunt de la confluència existeix un pont amb insuficient capacitat.

TDHL01 La Tordera Tordera Hostalric Hostalric ALT Afeccions des del Gorg d'en Perxistor fins a la confluència amb la riera d'Arbúcies. Es recomanable limitar futures actuacions que puguin influ ir en la capacitat de desguàs.

ABHL02 Riera d'Arbúcies Tordera Hostalric Hostalric ALT Insuficient desguàs de la riera d'Arbúcies a la Tordera, al Terme d'Hostalric, amb afeccions a zones industrials, a una escola i al camp de futbol. Existeix un gual que és zona de trànsit. És recomanable limitar futures actuacions en zones properes al riu

TDHL03 La Tordera Tordera Hostalric Hostalric ALT Insuficient desguàs de la riera d'Arbúcies a la Tordera, al Terme d'Hostalric, amb afeccions a zones industrials, a una escola i al camp de futbol. Existeix un gual que és zona de trànsit. És recomanable limitar futures actuacions en zones properes al riu

TDHL04 La Tordera Tordera Hostalric Hostalric MIG Afeccions des de 200 m aigua amunt del pont de la carretera BV-5122 cap a aigua avall, afeccions a Hostalric i a zones industrials.

TDTD01 La Tordera Tordera Tordera Tordera ALT Afeccions a l'Illa del riu degudes, sobretot, al braç esquerre de La Tordera.

CODI RIU CONCA LOCALITZACIÓ MUNICIPI PERILL OBSERVACIONS

TDMG01 La Tordera Tordera Malgrat Malgrat ALT Afeccions a càmpings als dos marges de la Tordera, més importants al marge dret degudes al tram rectificat de desguàs del riu.

CLCF01 Riera de Santa Coloma Tordera Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Farners ALT Molta erosió de marges en tot el tram de Santa Coloma de Farners amb especial incidència en la zona del Balneari, captacions d'aigua, etc...Afeccions a habitatges i naus industrial del nucli urbà

CLRA01 Riera de Santa Coloma Tordera Riudarenes - Les Mallorquines Riudarenes - Les Mallorquines ALT Greu erosió de marges i transport de sòlids; afeccions a les poblacions de Riudarenes i les Mallorquines. És recomanable limitar les noves actuacions a prop dels canals de rec de Riudarenes ( Riu d'Esplet,. Recs Vallmadrals i Rec del Molí).

ESSL01 Estany de Sils Tordera Sils i Varis Sils i Varis BAIX La zona de l'Estany de Sils és una zona inundable reconeguda , encara que no afecta habitatges ni indústries.

ABAB01 Riera d'Arbúcies Tordera Arbúcies Arbúcies ALT Afeccions a tot el nucli d’Arbúcies. Controlar i limitar futures actuacions en zones inundables.



5 ESTUDI DE MÀXIMES AVINGUDES A LA CONCA DEL RIU

TORDERA. D. MANUEL NOVOA. NOVEMBRE 1979

5.1 INTRODUCCIÓ

Aquest estudi es va elaborar amb l’objecte de determinar els màxims cabals instantanis que

poden tenir lloc, amb un període de retorn suficientment llarg, a l’últim tram del riu Tordera,

amb la finalitat de donar secció i l’endegament més adequat, i poder limitar els perills dels

desbordaments.

5.2 ESTUDI HIDROLÒGIC

Per al càlcul d’aportacions, es disposava de les estacions d’aforament: nº 26 en La Llavina, la nº

15 en San Celoni, la nº 62 en Can Serra, i en la riera d’Arbúcies la nº 56.

5.2.1 Mètodes empírics

Partint de la superfície total de la conca del riu Tordera igual a 894 km2, i les fórmules

empíriques existents, obté els següents resultats de màxims cabals instantanis a l’últim tram del

riu.

Fórmula utilitzada Màxims cabals instantanis en l’últim tram del riu

SANTI 987 m3/s

CREAGER 2083 m3/s

SCIMENI 1487 m3/s

GAUGUILLET 640 m3/s

FORTI 1478 m3/s

FANNING 720 m3/s

DIKENS 1128 m3/s

G.QUIJANO 1577 m3/s

MYER 2616 m3/s

KUICKLING 1807 m3/s

ZAPATA 1239 m3/s

Fórmula utilitzada Màxims cabals instantanis en l’últim tram del riu

VALENTINI 807 m3/s

GUTMANN 2557 m3/s

HOFFMAN 373 m3/s

HERAS T =100 anys 2386 m3/s T= 500 anys 3296 m3/s

Aquests resultats en conjunt no són gaire coherents. La fórmula de Heras, en la que intervenen

les constant físiques de la conca, és la que dóna els valors més reals.

5.2.2 Determinació de les dades físiques de la conca de la Tordera

Superfície total de la conca 894 km2

Longitud 50 km

Altitud màxima de la conca 1712 m

Altitud mitja 342 m

Afluents principals

Tots pel seu marge

esquerra, Riera

de Gualba,

Riera d'Arbúcies i

Riera de Sta. Coloma

Perímetre 138 Km

Índex de compacitat 1,292

Rectangle equivalent Costat gran 51,66 km

Costat petit 17,31 km

Índex de pendent 0,151

Temps de concentració Fórmula Califòrnia: 5

hores

Corba hipsomètrica del riu Tordera:



5.3 MÈTODE GENERAL PLUVIOMÈTRIC

En aquest estudi s’han utilitzat les dades de precipitacions màximes en 24 hores i s’han processat

amb la finalitat d’obtenir els corresponents períodes de recurrència de 25, 50, 100 y 500 anys. El

mètode utilitzat va consistir en ajustar mitjançant la llei de distribució Gumbel la sèrie de valors

màxims de precipitació diària.

• Estació pluviogràfica de Tordera, altitud 35 m.

Període

(hores)

P25 anys

(mm)

P50 anys

(mm)

P100 anys

(mm)

P500 anys

(mm)

0,5 64 73 81 101

1 94 108 122 155

2 147 172 196 253

3 168 197 225 291

6 171 198 226 290

12 182 209 236 299

24 199 229 258 326

- Estació pluviogràfica de Montseny, altitud 500 m.

Període

(hores)

P25 anys

(mm)

P50 anys

(mm)

P100 anys

(mm)

P500 anys

(mm)

0,5 56 64 72 92

1 94 108 123 157

2 128 149 169 217

3 142 164 187 240

6 164 188 212 268

12 216,4 247 277 348

24 242,8 275 308 384

Corbes de Intensitat - Duració - Freqüència:

(Estació pluviomètrica de Tordera).



5.3.1 Deducció del coeficient d’escorrentia per màxims instantanis

Partint de pluges conegudes i els seus corresponents hidrogrames, es dedueix a partir d’aplicar

la fórmula racional, els següents valors:

Avinguda Valor calculat del

coeficient d'escorrentia

20 de Setembre de 1970 0,14

7 de gener de 1977 0,136

4 setembre de 1972 0,071

En aquest estudi s’ha agafat el valor de c = 0.17 previsible per una avinguda excepcional en el

disseny de l’endegament.

Al aplicar el mètode racional l’estudi obté la següent taula:

25 anys 50 anys 100 anys 500 anys

Intensitat en (mm/minut)

0,6 0,7 0,78 1

Cabal màxim instantani Can Serra (m3/s)

1363 1590 1772 2275

Cabal màxim instantani tot el

riu (m3/s)

1520 1773 1975 2533

5.4 ESTUDI PROBABILÍSTIC DE LES AVINGUDES DEL RIU TORDERA EN

SAN CELONI

A partir de les dades de cabals màxims anuals registrats a la estació d’aforament de San Celoni

durant el període que comprèn de 1942 a 1978, s’han obtingut els següents cabals corresponents

a diferents períodes de retorn:

T Període de retorn QT (m3/s)

25 187

50 224

100 260

500 346

Amb les dades de l’estació d’aforament de Can Serra, durant el període que comprèn de 1967 a

1978, l’estudi obté els següents cabals:

T Període de retorn

QT (m3/s)

25 1260

50 1509

100 1757

500 2337

5.5 MÈTODES HIDROMÈTRICS

El seu objectiu consisteix en simular l’avinguda que produirà una determinada pluja amb unes

certes característiques de la conca. En aquest estudi s’utilitza el mètode de les isocrones. Aquest

mètode permet que, a partir de multiplicar l’àrea compresa entre dues corbes, per la intensitat de



la precipitació, s’obté el cabal en el punt estudiat, degut a la precipitació en cadascuna de les

zones. Així doncs, la conca queda dividida en cinc zones diferents tal i com es veu en el gràfic

següent:

5.6 CONCLUSIONS

Lloc Superfície

(km2) Mètode utilitzat Q25

(m3/s) Q50

(m3/s) Q100

(m3/s) Q500

(m3/s)

San Celoni 125 Distribució de cabals 187 224 260 346

Can Serra 802 Distribució de cabals Distribució de pluges

1260 1363

1509 1590

1757 1772

2327 2272

Desembocadura 894 Empíric-

Heras (1) (2) Distribució de pluges 1520 1773

1788 2386 1975

2235 3296 2533

Finalment, l’estudi agafa com a resultats definitius a la desembocadura del riu Tordera, per als

diferents períodes de retorn, els següents valors :

T25 anys = 1520 m3/s

T50 anys = 1773 m3/s

T100 anys = 1975 m3/s

T500 anys = 2533 m3/s

El següent gràfic representa les corbes Cabal – Superfície – Període de retorn per a la conca del

riu Tordera, amb el qual es podrà extrapolar els cabals a qualsevol superfície parcial.

5.7 CAPACITAT DE DESGUÀS

Per al càlcul de la capacitat de desguàs, l’estudi utilitza com a dades conegudes, la pendent mitja

de la llera, a partir de considerar diversos punts i el coeficient de rugositat:

L’estudi considera una secció rectangular de 100 metres de costat gran i una alçada de 3 metres,

amb un cabal en règim uniforme. Aplicant les formules corresponents obté els següents resultats:

I = 2,5 %

Coef. Rugositat = 0,025



Manning 1200 m3/s

Strickler 1200 m3/s

Bazin 1236 m3/s

Kutter 1333 m3/s

L’autor escull, de entre tots aquests resultats, el que s’obté aplicant la fórmula de Manning, que

és el resultat més conservador.

5.8 DIMENSIONS DE LA LLERA

Aplicant la fórmula de Manning per diferents amplades i per diferents alçades, l’estudi obté el

següent quadre (m3/s):

AMPLADA DE LA LLERA (m)

Alçada

(m) 80 100 120 150 200

3 951 1200 1449 1823 2447

3,5 1221 1542 1864 2348 3154

4 1513 1915 2317 2912 3928

5.9 ELECCIÓ DE L’AVINGUDA DE CÀLCUL

L’estudi recomana l’elecció de l‘avinguda de 500 anys pel tram inferior del riu Tordera,

corresponent a un cabal de 2533 m3 /s, justificant aquesta elecció dient que no constitueix un gran

cost d’expropiacions (6 Ha).



6 LA TORDERA. PERSPECTIVA GEOGRAFICOHISTÒRICA D’UN

RIU. CÈSAR GUTIÉRREZ I PEREARNAU. SETEMBRE 1999.

6.1 INTRODUCCIÓ

En aquest document es realitza una breu descripció biofísica de la Tordera i de la seva conca així

com un anàlisi de les característiques del riu partint de l’estudi de la Tordera pretèrita enumerant

els trencs que s’han produït al llarg de la història. També s’enumeren les torderades que s’han

produït al llarg del temps. Per últim s’analitza quina és la problemàtica actual de la Tordera, així

com certes mesures de protecció proposades per l’autor.

6.2 BREU DESCRIPCIÓ BIOFÍSICA DE LA TORDERA I DE LA SEVA CONCA

6.2.1 Generalitats

La conca de la Tordera té 894 km2. Travessa tres comarques, el Vallès Oriental, la Selva i el

Maresme, i encara hi ha un bon grapat de quilòmetres quadrats dins de la d’Osona. Són 30

municipis repartits en 4 comarques.

6.2.2 Litologia

57 % de granit (508,5 km2)

18,2 % de formacions terciàries (sediments neògens del miocè i del pliocè), (159,5 km2)

12 % d’al·luvions quaternaris (106 km2)

10,6 % d’esquistos primaris (94 km2)

1,4 % de basalt (12 Km2)

6.2.3 Pluviometria

La precipitació mitjana anual de les 16 estacions considerades en el document és de 805,6 l/m2, i

la mensual de 67,1 l/m2, dades pròpies d’un clima subhumit.

Es remarca la existència dels màxims equinoccials de precipitació (principalment, setembre i

octubre, març i maig, respectivament). El mínim estival, que s’accentua al juliol a més del mínim

relatiu hivernal (només al gener i al febrer). D’entre tots els mesos, l’octubre sobresurt,

clarament com el més plujós.

6.2.4 Hidrologia

El cabal presenta fortes oscil·lacions, amb els típics màxims primaveral i tardoral i el mínim

estival que marca el clima. A Tordera la relació interanual entre els cabals extrems és de 19, a

San Celoni és només de 4,8 i a la riera d’Arbúcies de 4,3.

L’escolament mitjà mensual, és , aproximadament un terç de la quantitat total d’aigua

precipitada damunt la conca: un 33% per la conca de la riera d’Arbúcies i un 36% per al curs alt

de la Tordera.

6.2.5 L’ùs del sòl i l’ocupació humana

La població que s’abasta de les aigües de la Tordera volta les 170-175.000 persones. Aquestes

dades corresponen als habitants que hi són censats, ja que els qui passen el cap de setmana o que

hi estiuegen multipliquen aquesta xifra arribant fins 500.000 persones durant l’estiu.

6.3 CARACTERÍSTIQUES DEL RIU

Segons els càlcul del document el 35,1% de les torderades importants o catastròfiques es

produeixen a l’octubre, i un 64,9% a la tardor. La Tordera és un riu força irregular. El seu règim

correspon al tipus pluvial mediterrani, amb unes crescudes de gran energia i, un marcat eixut

estival.

Les roques que constitueixen la conca, sobretot granítiques, són poc permeables a la infiltració,

de manera que la regulació subterrània de les aigües hi té poca importància i el cabal és més

irregular.

Al ser granític és fàcilment meteoritzable químicament sota el clima relativament humit i càlid

de la zona, consegüentment l’alliberament de sorres a la xarxa fluvial és molt important. En els

106 km2 de la conca calcula una producció global anual de 14.056 tones de sediment.



6.4 APROXIMACIÓ A LA TORDERA PRETÈRITA

La situació primitiva del riu, especialment en el seu tram baix, havia de ser la d’un curs divagant,

escampat per la plana, amb una llera mòbil, i canvis en la forma i el traçat.

La canalització, com totes, dificulta els trencs i els desbordaments a còpia de reforçar les motes

naturals que el riu devia tenir i de donar al curs un traçat rectilini. Millorà la capacitat de desguàs

de la Tordera, la qual perdé potencial com a agent geomorfològic. Les canalitzacions foren,

realment, un pas molt important pel que fa a la seva desnaturalització.

6.5 LES CONSEQÜÈNCIES DE LES TORDERADES

En 1898, fruit d’un trenc, la Tordera féu el segon braç que té ara a Tordera, tot fent una

devastadora drecera pel pla de can Ribes.

6.6 TORDERADES

Si es considera la informació obtinguda a partir del 518, trobem la xifra mitjana d’una torderada

més o menys catastròfica cada 4,9 anys.

13 – 16 novembre 1777: L’aigua de la Tordera arribà a la vila de Malgrat, en les cases hi havia

6, 8, 10 pams. En un lloc a prop de San Celoni arribà 40 pams més alta que l’any 1740.

12-13 desembre 1902: La riuada va afectar plenament tot el tram baix de la conca, començant

pel poble de Tordera. A Sant Hilari es recolliren 257,5 l/m2 durant el desembre.

11-12 octubre 1962: A Tordera el riu desbordà en arribar als 4,5 metres d’altura (als 3 metres

segons LA VANGUARDIA DEL 13-10-62) i als 3 metres a la part baixa de la conca a Blanes.

Altres nivells d’aigua són els 1,5 metres d’aigua a l’interior d’algunes cases del poblat de

Fibracolor a Tordera, i els 0.5 a 1.5 metres a la carretera de Fogars

20-21 setembre 1971: La Tordera va enregistrar la major avinguda que es recorda fins el dia

d’avui. El riu dugué el dia 20 un cabal màxim de 1280 m3/s, el registre més alt en els poc més de

20 anys de registres a l’estació d’aforament de Can Serra. S’ha obtingut un nivell d’aigua de 4

metres sobre el nivell del llit actual, que correspon a la cota de 137,3 metres segons la topografia

de 1993. Aigües amunt de la confluència de la Riera de Vallgorgina amb la Tordera, el nivell de

l’aigua va arribar fins a la cota 142 metres. Just al costat de l’estació d’aforament nº- 15 de San

Celoni, s’ha determinat el nivell de la riuada a la cota 135,6 metres. Segons el guarda fluvial,

durant aquest episodi per la riera de Santa Coloma van passar uns 400 m3/s. En el terme

d’Hostalric van passar 900 m3/s.

15-17 febrer 1982: Es tracta de la segona avinguda màxima enregistrada (aforada) a la Tordera.

El dia 17, la Tordera assolí 120 m3/s a Sant Celoni, i 1000 m3/s a Tordera (1008 m3/s a l’estació

de Can Serra). En aquest aiguat el riu traginà un volum de 200.000 m3. A Hostalric trobem 750

m3/s de cabal punta, amb una altura màxima de 5,00 metres, segons La Vanguardia.

6.6.1 Estacionalitat de les revingudes

Hi ha quatre mesos consecutius dels quals no consta cap revinguda important (de maig a agost), i

dels dos anteriors (març i abril) només hi ha notícia d’una cadascun d’ells. Els aiguats estivals

(de juliol i d’agost), tenen un abast reduït en l’espai. La resta de l’any (de setembre a febrer )

acumula un 96,4% de les torderades, el mes més destacat és l’octubre dins el qual es produeixen

un 35,1% de les crescudes importants, i el setembre, amb un 15,8%.

6.7 LA PROBLEMÀTICA ACTUAL DE LA TORDERA

Hi ha quatre impactes, de primer ordre, responsables d’una profunda alteració de l’hidrosistema:

A) La desestabilització de la dinàmica fluvial natural

B) L’ocupació massiva de l’espai a la plana al·luvial

C) La sobreexplotació dels cabals, superficials o subterranis

D) La contaminació de les aigües

Tots són de transcendència extrema, i els dos primers, a més, són pràcticament irreversibles, si

més no a curt termini. La desestabilització de la dinàmica fluvial, no és conseqüència d’una

causa única, sinó d’una combinació de factors: canalització del riu, extraccions d’àrids de la llera

i minva en l’al·luvionament

L’extracció d’àrids a la Tordera va prendre dimensions industrials a partir de la segona meitat

dels anys 50. Durant els anys 60. La Comisaria de Aguas del Pirineo Oriental autoritzà

l’extracció, només per a l’any 66, de 155.000 m3.



6.8 ALGUNES MESURES DE PROTECCIÓ

L’autor proposa les següents mesures:

A) Garantir per a la Tordera un cabal líquid ecològic.

B) Tenir una visió integrada que inclogui tota la conca hidrogràfica.

C) Potenciar el coneixement i el respecte de la població regional envers els valors naturals

de la Tordera i de les seves zones humides.

D) Adquisició de terres riberenques o un sistema de subvencions i ajuts als propietaris

afectats ajudaria a contemplar els efectes de les torderades com un risc ambiental més.

E) Els embassaments són un seriós obstacle per al manteniment de la dinàmica fluvial

natural. La construcció dels embassaments de la Llavina (a la Tordera ) i de la riera de

Santa Coloma, previstos pel Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya

minvaria el paper del riu com a agent geomorfològic bo i limitant la capacitat de

descàrrega d’aigua i de mobilització de sediment.

F) Cal millorar la qualitat de l’aigua del riu. Els poblaments monoespecífics de bacteris i

tubifícids que dominen en certs trams haurien de quedar només pel record.

G) Cal admetre que el riu tingui un bosc de ribera a bona part del seu recorregut.

H) És aconsellable posar en pràctica algun pla de millora paisatgística.

I) Molt de compte amb les extraccions d’àrids

J) És necessari dur a terme programes de protecció especial i de rehabilitació d’habitats

malmesos, patrocinats per un pla de conservació i recuperació del patrimoni natural que

abasti tant el medi biòtic com l’abiòtic, éssers vius i processos natural, inseparables l’un

de la l’altre.

K) Fóra molt aconsellable encetar més estudis sobre la Tordera, que han de servir per

entendre’n millor el funcionament i millorar-ne la gestió.

L) Vetllar per la restauració i la conservació del patrimoni cultural lligat al riu, als

aiguamolls i a l’aprofitament de l’aigua de la zona.

M) Controlar el creixement urbanístic i industrial a la conca esdevé imprescindible: la

Tordera és un riu petit, al seu pla la disponibilitat d’espai és un factor força limitant. Una

ordenació territorial respectuosa amb l’entorn hauria de contemplar una zonidificació

d’usos, especialment a les vores de la Tordera, preservar els espais agrícoles de primera

qualitat i ordenar i agrupar mínimament la urbanització del sòl.

6.9 CONCLUSIONS

Passada la meitat del segle xx, la canalització del curs mitjà, juntament amb l’extracció massiva

d’àrids a la llera i la minva en l’al·luvionalitat a causa de la revegetació de la conca, van ser els

responsables principals dels canvis morfohidràulics de la Tordera. L’efectivitat de les torderades

va anar minvant pel fet que el riu, canalitzat i ensotat, havia perdut la mobilitat lateral i la

capacitat de desbordar o de trencar les motes. Des de la segona meitat dels anys 70 que ha

quedat restringit a la llera sorrenca que hi ha entre marge i marge.

El riu es troba cada cop més aïllat del seu entorn terrestre , i quasi no és aquell sistema natural

format per la interacció amb la seva plana d’inundació, amb el seguit de complexes relacions

entre característiques físiques, químiques i biològiques que això comporta.

A1-1 Estudis previs - aca-...

Documents

Transcript of A1-1 Estudis previs - aca-...