A
21
http://traductor.softwarevalencia.com/index.php INFORME DE SITUACIÓ I PROPOSTES DE FUTUR PER A RADIOTELEVISIÓ VALENCIANA Per a arribar a un ERO la situació d'una empresa ha de ser per definició catastròfica. Això sembla passar en RTVV. Abans de parlar d'un ERO caldrà parlar de moltes coses, perquè si el motiu és econòmic, caldria parlar del que ara es malgasta, per example, en el lloguer dels despatxos de la Gran Via, el balafiament del lloguer del sòl del centre territorial d'Alacant, la mala gestió dels drets del futbol, en que i per a què s'han gastat els diners que es deu, de la poca transparència en matèria de contractació, de la F1, del Papa... En definitiva, de la mala gestió dels nostres directius. S'han ja gastat molts bits digitals per a demostrar-ho, no cal insistir. Teclegen RTVV en Google i veuran. Ara, els directius intenten ocultar la seua lamentable gestió en una suposada reestructuració en què els que primer paguen són els treballadors amb els seus llocs de treball i la pèrdua dels seus drets. Treballadors que no han viscut per damunt de les seues possibilitats, que tenen la culpa de ser impecables i puntuals perquè la televisió i la ràdio públiques (tres canals de TV, dos de ràdio i un portal multimèdia) emeten programes 24 hores al dia els 365 dies de l'any. Abans d'un ERO caldria vore qui no ha fet el seu treball. En una televisió pública els actors que intervenen perquè
Transcript of A
http://traductor.softwarevalencia.com/index.php
INFORME DE SITUACIÓ I PROPOSTES DE FUTUR PER A
RADIOTELEVISIÓ VALENCIANA
Per a arribar a un ERO la situació d'una empresa ha de ser per
definició catastròfica. Això sembla passar en RTVV. Abans de parlar
d'un ERO caldrà parlar de moltes coses, perquè si el motiu és
econòmic, caldria parlar del que ara es malgasta, per example, en el
lloguer dels despatxos de la Gran Via, el balafiament del lloguer del
sòl del centre territorial d'Alacant, la mala gestió dels drets del futbol,
en que i per a què s'han gastat els diners que es deu, de la poca
transparència en matèria de contractació, de la F1, del Papa... En
definitiva, de la mala gestió dels nostres directius. S'han ja gastat
molts bits digitals per a demostrar-ho, no cal insistir. Teclegen RTVV
en Google i veuran. Ara, els directius intenten ocultar la seua
lamentable gestió en una suposada reestructuració en què els que
primer paguen són els treballadors amb els seus llocs de treball i la
pèrdua dels seus drets. Treballadors que no han viscut per damunt de
les seues possibilitats, que tenen la culpa de ser impecables i
puntuals perquè la televisió i la ràdio públiques (tres canals de TV,
dos de ràdio i un portal multimèdia) emeten programes 24 hores al
dia els 365 dies de l'any.
Abans d'un ERO caldria vore qui no ha fet el seu treball. En una
televisió pública els actors que intervenen perquè siga possible no
són només els directius i treballadors. Eels polítics tenen també un
treball fonamental amb la seua labor legislativa i de control. Han fet
el seu treball els polítics per a que la televisió siga viable? L'anàlisi de
la legislació i el seu desenvolupament ens podria donar llum sobre
este tema. I al fer-ho no s’en adonem que en les lleis valencianes en
matèria de comunicació hi ha molta xarrameca de cara a la galeria i
molt poc desenvolupament. La major part de les lleis que regixen el
funcionament, control democràtic, i independència de RTVV, com el
Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana, el Consell
Assessor i el Comité de Redacció, no es complixen o no han sigut
desenvolupades. El Govern Valencià i RTVV porten un retard supí en
matèria legislativa respecte a la resta de televisions públiques
espanyoles, almenys amb les històriques, a causa de la paràlisi de
Govern de Camps/Fabra i la CATASTRÒFICA GESTIÓ I INEFICÀCIA dels
òrgans de govern de la nostra RTVV.
Mentres altres televisions públiques ja van canviar les seues
empreses a corporacions, van subscriure un Mandat Marco i més d'un
CONTRACTE PROGRAMA, els nostres volguts governants valencians
volen començar la casa per la teulada. Plantegen,
precipitadament i sense reflexió, un avantprojecte de Llei de RTVV,
sense cap dubte antidemocràtic perquè elimina tota fórmula de
control per part de la ciutadania i els professionals, i ens planten un
ERO assassí abans de complir les seues obligacions No serà que no
poden complir-les, o volen llevar del mig a allò que els incomoda, els
ruboritza o no randa amb els seus objectius partidistes? Què han
estat fent tots estos anys? Abans d'un ERO deurien assentar-se unes
bases sòlides del sector audiovisual valencià i de la nova RTVV, per a
la qual cosa deurien posar-se en marxa els mecanismes de control
democràtic que els nostres polítics no han sigut capaços de
desenvolupar en estos 20 anys. Si els directius han fracassat en la
gestió i els polítics només han volgut utilitzar la RTVV en benefici
propi, la base més sòlida, honrada i que millor han fet el seu treball
durant tots estos anys són precisament els treballadors. CGT, i els
altres sindicats de classe, porten anys denunciant la nefasta gestió i
advertint a la societat valenciana. Per això companys, el cap ben alt,
la consciència tranquil·la i el pit fora per a reivindicar una televisió
pública, de qualitat i en valencià (mai hem deixat de fer-ho) i
EXIGIR EL MANTENIMENT DE TOTS I CADA UN DELS NOSTRES
LLOCS DE TREBALL
AJO SS CGT-RTVV
Per tot això ens atrevim a reivindicar els següents mínims a tindre en
compte a l'hora de legislar sobre un nou model de Radiotelevisió
Pública per a tots els valencians.
El següent estudi, elaborat per la Secció sindical de CGT, és al mateix
temps una proposta de mínims del model de RTVV i un anàlisi
comparatiu d'alguns punts entre l'Esborrany de l'Avantprojecte de Llei
de RTVV, i la legislació vigent d'altres Radiotelevisions públiques:
RTVE, CCMA, EITV i TVG.
Respecte al control democràtic del servei públic de comunicació
audiovisual, a més del control parlamentari:
La posada en marxa del CONSELL AUDIOVISUAL DE LA
COMUNITAT VALENCIANA com establia la Llei de
l'Audiovisual Valencià del 2006. Amb competències per a
detectar les posicions dominants i pràctiques abusives en el
mercat audiovisual Valencià, així com per a les competències
en inspecció, control i sanció en matèria audiovisual. Inclòs el
control de la gestió i del compliment de la funció de servei
públic de RTVV, en l'avaluació del qual han d'atorgar audiència
als distints interessat (grups polítics, associacions d'usuaris,
sindicats, etc.) i els seus resultats han de publicar-se, per a fer
efectiu l'Article 41.3 de la Llei 7/2010, de 31 de març, General
de la Comunicació Audiovisual. A Catalunya tenen el Consell de
l'Audiovisual de Catalunya (CAC) com a autoritat competent que
es regix per Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de
l'Audiovisual de Catalunya. També n'hi ha a Andalusia, el CAA
que es regix per la Llei 1/2004 de 17 de desembre, de creació
del Consell Audiovisual d'Andalusia. Cap menció de l'autoritat
competent en matèria audiovisual en l'Avantprojecte de Llei, de
la Generalitat, de Radiotelevisió Valenciana.
Exigir al Govern Central del PP la creació del CONSELL
ESTATAL DE MITJANS AUDIOVISUALS (CEMA) i del seu
Comité Consultiu, tal com es definix en el Títol V de la Llei
7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual,
com l'òrgan regulador i supervisor del sector audiovisual que
exercirà les seues competències davall el principi
d'independència dels poders polítics i econòmics. Seran les
seues funcions principals garantir la transparència i el
pluralisme en el sector i la independència i imparcialitat
dels mitjans públics així com del compliment de la seua
funció de servei públic.
La posada en marxa del CONSELL ASSESSOR com establia la
Llei de Creació de RTVV (en la seua Secció IV. Article 9) fa 20
anys i que mai han sigut capaços de desenrotllar. Òrgan que
garantix la participació de la societat en RTVV. El Consell
Assessor de RTVE és un bon exemple, la composició i funcions
del qual es desenrotllen en l'Article 23 de la LLEI 17/2006, de 5
de juny, de la ràdio i la televisió de titularitat estatal. De la
mateixa manera a Catalunya hi ha el Consell Assessor de
Continguts i de Programació desenrotllat en l'Article 16 i 17 de
la Llei 11/2007, d'11 d'octubre, de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals. L'Avantprojecte de Llei, de la Generalitat,
de Radiotelevisió Valenciana no preveu cap òrgan així.
UNA NOVA LLEI AUDIOVISUAL VALENCIANA ja que la la Llei
de l'Audiovisual Valencià del 2006 (LAV) està desfasada. És una
llei anterior a la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la
Comunicació Audiovisual (LGA) i anterior a l'apagada analògica i
que, a més, no ha servit per a consolidar el sector audiovisual a
la Comunitat Valenciana.
Sobre el model de Radiotelevisió pública de RTVV, deuria de seguir el
model de la Corporació de RTVE. Un model d'èxit reconegut tant en
audiencia com en reconeixement internacional, independència i
pluralitat:
ASSEGURAR L'ÚS DEL VALENCIÀ i no sols procurar-ho com
diu el Article 5 de l'esborrany que tenim de l'Avantprojecte de
Llei, de la Generalitat, de Radiotelevisió Valenciana.
Que el CAPITAL DE LES SOCIETATS DEPENDENTS DE RTVV
serà íntegrament aportat per la Generalitat (com s'arreplegava
en Secció II. Article 15.3 de la Llei de Creació de RTVV) no pot
ser alienat ni cedit ni gravat de totes maneres onerosa o
gratuïta, per a evitar la privatització, incompatible, al nostre
entendre, amb el servei públic de comunicació audiovisual. Així
és en RTVE segons l'Article 5.2 de la LLEI 17/2006, de 5 de juny,
de la ràdio i la televisió de titularitat estatal, també en CCMA
l'Article 18.2 de la Llei 11/2007, d'11 d'octubre, de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals; en EITB Article 38 de la Llei
5/1982, de 20 de maig, de creació De l'Ens Públic Ràdio
Televisió Basca; i en l'Article 7.2 de Llei 9/2011, de 9 de
novembre, dels mitjans públics de comunicació audiovisual de
Galícia. NO A LA PRIVATITZACIÓ o A LA GESTIÓ MIXTA. I
menys a l'externalització dels treballadors, com ha insinuat
algun mitjà de comunicació. NO ESTEM DE SALDO.
Que la TELEVISIÓ PÚBLICA SIGA EN OBERT AMB CANALS
GENERALISTES I TEMÀTICS d'acord amb l'Article 40.2 de la
Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació
Audiovisual. Així és també en la Corporació Catalana segons el
seu Article 22.2 Llei 11/2007, d'11 d'octubre, de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals. En l'acabada d'aprovar Llei
9/2011, de 9 de novembre dels mitjans públics de comunicació
audiovisual de Galícia “todos los canales y todos los servicios
considerados en cada momento de servicio público son de libre
acceso”. I així s'especifica en l'Article 29. C) del Mandat Marco
de RTVE. En l'Avantprojecte de Llei, de la Generalitat, de
Radiotelevisió Valenciana en l'Article 2.2 proposa canals
codificats.
Posada en marxa del COMITÉ DE REDACCIÓ com a òrgan
rector per a l'elaboració dels criteris rectors de la direcció
editorial i la composició del qual reflectisca el pluralisme
polític i social, tal com s'encomana en l'Article 42.3 de la Llei
7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual.
Un òrgan que garantisca la independència i participació dels
professionals per a assegurar la neutralitat i l'objectivitat dels
continguts informatius. Els Consells d'Informatius, funcions i
composició en RTVE estan arreplegats en l'Article 24 de la Llei
17/2006, de 5 de juny, de la ràdio i la televisió de titularitat
estatal. Ni una sola menció al Comité de Redacció en
l'Avantprojecte de Llei, de la Generalitat, de Radiotelevisió
Valenciana . Com sabem en el nostre Conveni Col·lectiu tenim
regulat el Comité de Redacció, que va deixar de funcionar
després d'una gran labor, per interferències realitzades per
l'empresa. La curta duració del mandat dels triats i la forma de
selecció dels seus membres han fet impossible la seua
continuïtat, per la qual cosa proposaríem una modificació
consensuada del mateix.
Elaboració per part de Les Corts del MANDAT MARCO amb
vigència per un període de 9 anys, concretant els objectius
generals de la funció de servei públic, Articule 40.1 i 41.1 de la
Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació
Audiovisual. La Corporació RTVE i CCMA han ja subscrit els seus
Mandats Marcos, el primer aprovat el 4 de desembre del 2007 i
publicada en el Butlletí Oficia de la Talls Generals i el segon
aprovat l'11 de febrer 2011. La RTVG, en l'Article 32 de la Llei
9/2011, de 9 de novembre, dels mitjans públics de comunicació
audiovisual de Galícia, també comanda al mandat marc la
concreció dels objectius generals de servei públic per un
període de 9 anys. El més complet és el de RTVE perquè
s'encarrega de definir, entre altres, conceptes com:
Objectius generals de Servei Public.
Defensa de la pluralitat social espanyola.
Independencia, pluralisme, neutralitat, imparcialitat i
rigor.
Respecte als principis etics.
Compromis en l'Igualtat entre dones i homens.
Defensor de l'espectador, oient i usuari de mitjans
interactius.
Adequacio d'horaris respecte de l'audiencia potencial.
Programacio Informativa. La Corporacio se dotarà d'un
Manual de Normes d'Estil i llinies de produccio per a les
seues informatius en l'objectiu de garantir el rigor
periodistic i el bon us del llenguage.
Dret d'acces.
El dret de rectificacio.
Llinies estrategiques de continguts, emissio i producción,
definint la naturalea juridica de la produccio:
o Produccio aliena
o Produccio mixta o coproducció:
o Produccio propia interna i externa. Aci els
percentages son significatius segons l'Articul
35.2:
El 100 per cent de produccio interna
en programes informatives, programes de
caracter institucional i continguts
d'AUTOPROMOCIÓN.
El 60 per cent de produccio interna de
l'oferta generalista del conjunt de la
programacio en continguts d'actualitat,
infantil i jovenil, educatiu, mitjambiental,
religios o de proteccio al consumidor.
El 55 per cent de produccio interna de
l'oferta generalista del conjunt de les
programes de genere divulgatiu,
deportiu, ficcio series, magazines,
concursos, humor, entreteniment gran
format, talk show, ficcio dibuixs animats,
docushow, concurs gran format, musical,
docuserie, reality show, televenta i ficcio
teatre.
Per a el conjunt de l'oferta tematica els
objectius de produccio interna estaran en
funcio de la definicio de canals que se
contemplarà en el Contracte Programa.
Contractacio de Produccions
El Model de Gestio.
Innovacio, investigacio i desenvolupament del Servei Public
de la Corporacio RTVE
Relacions institucionals
IMPULSAR LA PRODUCCIÓ PROPIA INTERNA DE LA
PROGRAMACIÓ de forma que esta comprenga la majoria de
les programes difoses en les cadenes generalistes, tal i com es
determina en Articul 41.1 de la Llei 7/2010, de 31 de març,
General de la Comunicacio audiovisual, tambe arreplegat en
RTVE en l'Articul 7.5 de la LLEI 17/2006, de 5 de juny, de la
radio i la televisio de titularitat estatal. I que es semble a lo
dispossat en el Mandat Marc de RTVE.
Que la programacio siga plural i garantisca el dret d'acces
als grups socials i politics i a les minories.
La subscripcio per part de l'empresa i del CONSELL de
CONTRACTES PROGRAMA per períodes inferiors tal com
s'encomana en l'Articule 41.1 de la Llei 7/2010, de 31 de març,
General de la Comunicacio Audiovisual. (CCMA des de el 2006 i
EITB 2007 tenen SENDOS Contractes Programa en vigor).
o On se fixen els objectius especifics a desenrollar en
l'eixercici de la funcio de servei public.
o Fixar els principis inspiradors i les llinies d'actuacio de
la programacio. Especificacio del percentage en hores
de programacio de radio i de televisio per a cada
genere televisiu i de l'us del valencià.
o Les aportacions en carrec als Presuposts de la
GENERALITAT destinades a la prestacio del servei
public de radi i televisio.
o Fixar els llimits d'endeutament per a cada exercici
Articul 31 de la LLEI 17/2006, de 5 de juny, del radi i la
televisio de titularitat estatal.
o Fixar els criteris per a l'obtenció d'ingresos
resultants de publicitat i atres fonds, a semblança
en l'Articul 21.1, F) de la LLEI 11/2007, D’11 D’octubre,
de la Corporació Catalana de MITJANS AUDIOVISUALS.
o Concretar la proporcio de finançació que ha de
destinar-se a obres audiovisuals valencianes.
o Establir els indicadors per a portar a terme l'evaluació
del contracte-programa i els criteris de la composició
de la comissió de seguiment del anomenat contracte-
programa. Deuen formar part d'esta comissió de
seguiment os representants dels treballadors de la
Corporacio i de les seues empreses filials.
Que l'eleccio dels membres del CONSELL D'ADMINISTRACIÓ I
EL SEU PRESIDENT/A siga triat pels CORTS per majoria de
dos terços dels vots emesos i que entre les seues integrants
dos siguen proposts pels sindicats representats en el
Comite d'Empresa, de forma molt pareguda a lo dispost en la
Seccio 10, Articuls 10 a 18 de la LLEI 17/2006, de 5 de juny, del
radi i la televisio de TITULARITAT estatal. D'igual manera la
CORPORACIÓ Catalana de MITJANS AUDIOVISUALS l'eleccio
CORRESPONDE la PARLAMENT per majoria de dos terços
despres de que el Consell de l'AUDIOVISUAL de Catalunya els
PROPONGA i verifique la seua idoneïtat segons l'Articul 7.2 de
la LLEI 11/2007, D’11 D’octubre, de la CORPORACIÓ Catalana
de MITJANS AUDIOVISUALS. Dos terços dels vots emesos i en
representacio dels sindicats es tambe la formula en EITB, Articul
7 de la Llei 5/1982, de 20 de maig, de creacio de l'Ent Public
Radio Televisió Vasca. En quant a l'eleccio del President de
manera democratica la mateixa Llei Vasca, en el seu Articul
11.1, determina que La Presidencia del Consell d'Administració
sera rotativa entre els membres que ho integren. Tindra una
duracio trimestral, i s'iniciarà pel membre de mes edat,
continuant la tanda de rotacio pel membre que despres del
President alcançara la major edat, sent este el criteri que
s'aplicarà per a la rotacio successiva. En la Corporacio RTVG son
triats pel Parlament de GALICIA per majoria de dos terços. Si
esta majoria no se conseguix en el determini de tres mesos des
de la primera votacio, sera suficient per a l'eleccio una majoria
de tres quints.
Que els seus membres actüen en absoluta independencia,
sense que puguen rebre instruccions, directrius o
qualsevol classe d'indicacio imperativa del CONSELL, ni
de l'Administració u atres institucions o entitats (a
semblança de l'Articul 15. 6 de la LLEI 17/2006, de 5 de
juny, del radi i la televisio de TITULARITAT estatal).
Que la seua eleccio siga per prestigi i qualificacio i no per
pertinença a ningun grup politic. Que la seua dedicacio
siga en exclusiva i estigui subjecta a la llegislacio en
materia d'incompatibilitats d'alts carrecs de
l'Administració i incompatible en la vinculacio en
empreses de prestacio de comunicacio AUDIOVISUAL,
grups MEDIÁTICOS, empreses de serveis, del sector
AUDIOVISUAL, grups politics a semblança de l'Articul 8.3
de la LLEI 11/2007, D’11 D’octubre, de la CORPORACIÓ
Catalana de MITJANS audiovisualS.
Que el seu mandat siga de sis anys i puguen cessar per
criteris objectius deguts a la malalta gestio o
l'endeutament per damunt del 10 % del presupost
assignat per a cada any al servei public encomanat en el
Contracte Programa. Que el President no puga ser
renovat en el seu carrec.
Que el Consell d'Administració siga el responsable del
compliment dels objectius generals fixats en el Mandat
Marc i en el Contracte Programa (que ademes deura
elaborar i firmar en el CONSELL), del compliment dels
principis de programacio que s'establixquen per a la
mateixa i de la bona Administració i govern de RTVV i
totes les seues societats. Desenrollar els principis basics
en materia de produccio, aixina com la publicitat i
programacio en la RTVV.
Que en les seues funcions estigui nomenar i cessar a
l'equip directiu per majoria de dos terços i CUYA decisio
tindra caracter vinculant per a el Director General. Aixina
en per eixemple en l'EITB (Articul 36.1 de la Llei 5/1982,
de 20 de maig, de creacio de l'Ent Public Radio Televisio
Vasca).
Aprovar les directrius basiques en materia de personal.
Aprovar, en caracter definitiu, les plantilles de l'Ent Public
i les seues modificacions. Establir els criteris generals per
a la negociacio colectiva i aprovar el regim de retribucions
del personal de l'Ent Public i de les seues Societats.
Aprovar tota la contractacio i negocis juridics sense
llimitacio de quantia o en tot cas que el llimit delegat al
Director General ho acorde el propi Consell
d'Administració (a semblança de l'Articul 20. 1 F de la LLEI
17/2006, de 5 de juny, del radi i la televisio de
TITULARITAT estatal). Estem escaldats del sistema actual
de contractacio que mos ha portat a l'enruna i mos pareix
una animalada el llimit de 5 millons d'euros que arreplega
l'Articul 17. 3,D) de l'ANTEPROYECTO de Llei, de la
GENERALITAT, de RADIOTELEVISIÓN Valenciana.
Aprovar la proposta de contracte-programa i velar per la
seua adequacio al mandat marc aprovat pel Parlament.
Requerir al director o directora general, en qualsevol
moment, informacio detallada i complet sobre qualsevol
aspecte de la seua gestio a semblança en lo dispost en
l'Articul 11, n de la LLEI 11/2007, D’11 D’octubre, de la
CORPORACIÓ Catalana de MITJANS audiovisualS.
Velar pel compliment de les quotes de produccio, d'acort
en el contracte-programa i el mandat marc.
Que el DIRECTOR GENERAL NO FORME PART DEL CONSELL
D'ADMINISTRACIÓ ni tinga vot en ell. L'ANTEPROYECTO de Llei,
de la GENERALITAT, de RADIOTELEVISIÓN Valenciana PROPONE
tot lo contrari en el seu Articul 21.3. I molt menys que puga ser
el President del Consell d'Administració com PROPONE el seu
Articul 17, 3, C) del mateix ANTEPROYECTO.
ELECCIO: PROPONEMOS que siga triat pel Consell
d'Administració mediant convocatoria publica previa,
entre professionals de reconegut prestigi i competencia a
semblança en l'Articul 14 de la LLEI 11/2007, D’11
D’octubre, de la CORPORACIÓ Catalana de MITJANS
audiovisualS. La Corporacio RTVG opta per l'eleccio
parlamentaria per majoria de dos terços en primera
tornada i de tres quints en segona, Articul 23.2 Llei
9/2011, de 9 de novembre, dels mijos publics de
comunicacio audiovisual de GALICIA. L'ANTEPROYECTO de
Llei, de la GENERALITAT, de RADIOTELEVISIÓN Valenciana
PROPONE l'eleccio pels CORTS majoria de tres quints i per
majoria absoluta en segona tornada. Seria aixina l'eleccio
menys democratica de totes la RADIOTELEVISIONES
publiques.
El Director exercirà la direccio executiva ordinaria de la
Corporacio RTVE, que eixercirà en apany als criteris,
objectius generals o instruccions que establixca el Consell
d'Administració.
Que no puga ser renovat una volta conclosa el seu
mandat que sera de 4 anys no coincidents en les
llegislatures dels CORTS de manera pareguda a EITB
( Articul 17 de la Llei 5/1982, de 20 de maig, de creacio
de l'Ent Public Radio Televisio Vasca)
Que la CONTRACTACIO DE PERSONAL fixe soles puga realisar-se
mediant les corresponents PROVES PUBLIQUES D'ADMISSIO
conforme als principis d'igualtat, merit, capacitat i publicitat,
establides i convocades d'acort en el Consell d'Administració,
tal i com establia el CAPITULO VII. Articul 30. 4 de Llei de
Creacio de RTVV. Aixina es tambe en la CCMA segons l'Articul
31.4 de la la LLEI 11/2007, D’11 D’octubre, de la CORPORACIÓ
Catalana de MITJANS audiovisualS. Convocatoria publica i
d'acort en sistemes basades en els principis de merit i capacitat
es lo que establix l'Articul 47 de la Llei 5/1982, de 20 de maig,
de creacio de l'Ent Public Radio Televisio Vasca i l'Articul 31.3
de la Llei 9/2011, de 9 de novembre, dels mijos publics de
comunicacio audiovisual de GALICIA. Que el personal temporal
se seleccione mediant la Bossa de treballe i donant especial
RELEVANCIA a la promocio interna En ANTEPROYECTO de Llei,
de la GENERALITAT, de RADIOTELEVISIÓN Valenciana no posa
res de proves de seleccio, bossa de treballe, ni promocio
interna.
Que el control extern de la RTVV estigui somes a la Comissió
corresponent en els CORTS i que en materia economica
seguixca REALIZÁNDOSE pel SINDIC de COMPTES i la seua
informe siga vinculant per a cessar al Director General o
Consellers en cas de resultats negatius. Que l'autoritat
competent en materia audiovisual siga el CONSELL audiovisual
DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
Que existixca UN NOMES COMITE D'EMPRESA per a totes les
empreses filials del Grup RTVV.
Que la sistema de finançacio siga MIXT mediant subvencio de la
GENERALITAT i l'explotacio comercial per la publicitat en els
seus canals. Que en ningun cas se puguen cedir a terceres
franges de programacio per a la seua explotacio comercial.
Llei 7/1984, de 4 de juliol, de creacio de l'Entitat Publica RTVV i
regulacio dels serveis de radiodifusio i televisio de la Generalitat
Valenciana. HTTP://noticies.JURIDICAS.COM/BASEDATOS/CCAA/va-L7-
1984.HTML
Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicacio audiovisual.
HTTP://noticies.JURIDICAS.COM/BASEDATOS/ADMIN/L7-2010.HTML
Llei 17/2006, de 5 de juny, del radi i la televisio de TITULARITAT
estatal. HTTP://noticies.JURIDICAS.COM/BASEDATOS/ADMIN/L17-
2006.HTML
LLEI 11/2007, D’11 D’octubre, de la CORPORACIÓ Catalana de
MITJANS audiovisualS.
HTTP://noticies.JURIDICAS.COM/BASEDATOS/CCAA/ca-L11-2007.HTML
Llei 5/1982, de 20 de maig, de creacio de l'Ent Public Radio Televisio
Vasca. HTTP://noticies.JURIDICAS.COM/BASEDATOS/CCAA/PV-L5-
1982.HTML
Llei 9/2011, de 9 de novembre, dels mijos publics de comunicacio
audiovisual de GALICIA. BOE NÚM. 12 Dissabte 14 de giner de 2012
SEC. I. PÁG. 2419
Mandat marc de RTVE de 7 de decembre de 2007 publicat en el
Bolleti Oficial de les Corts Generals Nº 464.
CONTRACTE-PROGRAMA EN L'ENT PUBLIQUE RADI TELEVISIO VASCA
(EITB) PER A EL PERIODO 2007-2010. VITORIA-GASTEIZ, a 21 de
decembre 2007. Web EITB
CONTRACTE Programa GENERALITAT de CATALUNYA CORPORACIÓ
Catalana de RÀDIO i TELEVISIÓ 2006-2009. Web CCMA.
Borrador ANTEPROYECTO DE LLEI, DE LA GENERALITAT, DE
RADIOTELEVISIÓN VALENCIANA. Baixat de la web
d'INTERSINDICALRTVV. HTTP://INTERSINDICALRTVV.COM/2011/12/
