Abans de les avantguardes

113
Abans de les avantguardes FAUVISME-CUBISME Les avantguardes són els moviments artístics que plantegen una ruptura amb l’art creat fins el moment, aportant notables renovacions a nivell formal i de continguts. S’originaren massivament a França a l’inici del segle XX però, tingueren la seua germinació al llarg del XIX.

Transcript of Abans de les avantguardes

Les avanguardes

Abans de les avantguardesFAUVISME-CUBISMELes avantguardes sn els moviments artstics que plantegen una ruptura amb lart creat fins el moment, aportant notables renovacions a nivell formal i de continguts. Soriginaren massivament a Frana a linici del segle XX per, tingueren la seua germinaci al llarg del XIX.

Reben el nom de Primeres avantguardes tots els moviments creatius, essencialment pictrics, que van aparixer a Europa des del 1905 fins el 1945.

Uns moviments que presenten com a principal caracterstica el fet de qestionar lart del passat (imitador de la realitat) i que, cercaren la renovaci radical de lart, tant a nivell formal com de continguts, experimentant amb noves tcniques i materials.

Una renovaci radical que ja des de finals del segle XIX, els artistes impressionistes, neoimpressionistes i sobretot, els postimpressionistes, havien anunciat, iniciant el cam cap a ...

LA INTERPRETACI DE LA REALITAT I NO DE LA REPRESENTACI DE LA MATEIXA.

Un cam que, a comenaments del segle XX continuaran i aprofundiran les noves tendncies artstiques com:

FAUVISMECUBISMEEXPRESSIONISMEFUTURISMEABSTRACCI

CONTEXT HISTRICRecordem que el segle XIX francs est marcat per diferents fases revolucionries (1830, 1848 i 1871, que comporten importants i violents canvis socials i poltics. Amb la revoluci de 1848 (Primavera dels pobles) sinstaur la II Repblica Francesa. Les eleccions les guany Llus Napole, que es convert en el President de la Repblica.Per, al 1851, Llus Napole, enderroc la Repblica de manera violenta i al 1852 es proclam Emperador del II imperi, Napole III, una poca, no obstant, de gran prosperitat a Frana.

Napole III (1852) pintat per Franz Xaver Winterhalter

Dur fins al 1870 quan Napole III declar la guerra a Prssia. Aquesta Guerra franco-prussiana result ser un autntic desastre per a Frana. Les tropes franceses foren assetjades i derrotades i, el mateix Emperador hi fou fet presoner.

Amb la derrota a la guerra franco-prussiana, va acabar la prosperitat econmica i esclat la comuna revolucionria de Pars de 1871, destituint a Napole III i proclamant-se la III Repblica Francesa (1871-1940).

En aquest llarg perode, Frana tingu un important creixement econmic, amb importants millores socials, a la vegada que es cre un imperi colonial a frica i Indoxina, que acab el 1914 amb linici de la I Guerra Mundial.Illustraci de la Comuna de Pars de 1871

El gran desenvolupament econmic i cultural francs tindr el seu epicentre a Pars.El mn artstic que venia girant oficialment al voltant dels Salons (grans exposicions organitzades per les acadmies), sampli a altres espais expositius i ambients.

Sal de Pars 1866

Els artistes i els intellectuals es reuniran ara als cafs on discutiran dart, poltica, poesia, avanos cientfics i de la realitat circumdant en general.

Apareixeran nous corrents artstiques i naixer el cinema (1895).El segle XIX acabar amb els postimpressionistes que, donaran entrada al segle XX a les primeres avantguardes com el fauvisme (1905-1907) i el cubisme (1907-1914).

Amb lesclat de la I Guerra Mundial (1914-1918) i la introducci de les mquines en aquesta, el mn industrialitzat se nadon del poder de destrucci i de mort que tenien com no shavia conegut mai.

I gener una commoci brutal en tota la societat europea, esborrant darrel la idea del segle XIX que la humanitat avanava, grcies al progrs tecnolgic i cientfic, cap a un mn idllic de pau, prosperitat i justcia.

1rs manifestacions en el segle XIXIMPRESSIONISMENEOIMPRESSIONISMEPOSTIMPRESSIONISME

Inici titubejant i dispers per, definitiu i oficial en 1874 durant la exposici del grup en lestudi del fotgraf Nadar. El quadre exposat Sol naixent: impressi de Claude Monet donar nom al grup desprs de rebre una crtica burlesca. Objectiu principal: captar lefecte de la llum sobre els objectes, linstant.Reconeixement tard per les contnues crtiques al considerar les obres inacabades i imperfectes.

Impressionisme (1874-1886)

La histria de limpressionisme comena a Pars, el 15 dabril de 1874 quan una colla de pintors, rebutjats del Sal de Pars daquell any, decidiren crear una Societat Annima dartistes i exposar junts les seues creacions en la galeria-sal del fotgraf Nadar en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard des Capucines a Pars.

El crtic dart Louis Leroy davant del quadre de Claude Monet Impressi: Sol naixent, pintat al 1872, va escriure:

Batejant inconscientment al grup com IMPRESSIONISTES, terme que empraran a partir dac incls els crtics favorables al grup.

El grup impressionista realitzar un total de 8 exposicions collectives, de 1874 a 1886, durant les quals passaren de ser els revolucionaris rebutjats per les vies oficials als pintors innovadors, de referncia i dxit.Com a curiositat, comentar que, en totes expos Camille Pissarro per, que mai hi fou douard Manet qui, ni es reconegu com a impressionista.Tamb, comentar que, Paul Gauguin, per aquell moment impressionista, sincorpor en la 4a exposici a ltima hora i, ja fins l ltima.I que, a la 8ena exposici tamb hi exposaren els joves pintors Georges Seurat i Paul Signat amb el seu innovador estil.Aquesta exposici marcar el fi de limpressionisme com a moviment.

Tarda de diumenge a lilla de la Grande Jatte (1884-1886)Georges Seurat

CARACTERSTIQUES1. TEORIA DELS COLORS. Els impressionistes eren coneixedors de les teories de Newton sobre la descomposici de la llum i de les teories del color del qumic Chevreul sobre els colors primaris i secundaris. Sels considera uns pintors terics perqu ho intentaren experimentar.

2. PLASMACI DE LA LLUM. Els impressionistes intentaren captar la llum que incideix en els objectes, no lobjecte en s. De manera que, a la inversa que Newton, composaren els colors per a crear sensaci lluminosa.

El passeig (1875)Claude Monet3. COLORACI DE LES OMBRES. Les ombres deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats de complementaris que es barregen en la retina de lespectador. El clarobscur i el dibuix queden diluts entre el color.

4. APARENCES SUCCESSIVES. En alguna ocasi, pintaren repetidament el mateix objecte per en diferent moment del dia per a plasmar els canvis que la llum li produa, registrant per tant, canvis cromtics i de tonalitats, a la vegada que, de textures.

18 quadres de Claude Monet sobre el prtic de la Catedral de Rouen (1892-1894)

5. PINZELLADA SOLTA. Les pinzellades queden soltes, espontnies, lliures i rpides, pastoses i gruixudes, sense retocar, per tal de traduir la sensaci lluminosa, amb diferncies atmosfriques, ms fidelment.

Regates en Argenteuil (cap 1872)Claude Monet

6. SORTIDA A LAIRE LLIURE. Els impressionistes van eixir dels estudis per a traslladar-se al camp per a pintar directament de la natura a plein air (a laire lliure).

ANTECEDENTS I INFLUNCIESESCOLA DE VENZIA. Per la valoraci de la llum natural amb tocs de color en els paisatges amb protagonisme i no idealitzats.Autors com Giorgione, Tizi, Verons, Tintoretto,...

2. DIEGO VELZQUEZ. Per aplicar una perspectiva aria amb gran mestria (encara que fossin espais interiors). Els mateixos impressionistes deien dell que era el pintor de pintors.

3. FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES. Tot un precursor destils doncs, savan al seu temps experimentat amb noves tcniques. En obres com La lletera de Bordeus(1827) sobserven unes pinzellades soltes i vigoroses amb prdua definitria de dibuix precursores, en aquest cas, de limpressionisme.

Les filadores o La faula dAracne (cap 1657)

4. JOHN CONSTABLE I JOSEPH MALLORD WILLIAM TURNER. Pels seus estudis pictrics de la llum i el color en els efectes de la atmosfera. 5. ESCOLA DE BARBIZON. Ja que, refusaven el paisatge idealitzat i preferien el realisme pictric.

Camille Corot fou un representant qui, plantej el paisatgisme en espais ms plans, senzills i lluminosos, amb una pinzellada fresca i espontnia, freqentment de valors tonals alts. Un Corot que, solia pintar a lalba o al crepuscle per a captar els canvis atmosfrics ms aguditzats.

El pont de Narni de Camille Corot (1826)

La catedral de Chartres de C. Corot (1830)

6. UGENE DELACROIX. Qui afirmava que en la natura tot s reflex. Ls de la mescla del color amb blanc per a obtenir llum ser una referncia clau. A ligual que els esdeveniments de lpoca representats.

7. GUSTAVE COURBET I LA SEUA CONCEPCI DE REALISME. Fou una inspiraci per als impressionistes per la seua actitud desafiant cap a lacademicisme que, li feia representar als subjectes desprovistos de tota noblesa, amb actituds quotidianes.

Un enterrament a Ornans (1849) Presentada en el Sal de Pars de 1850, caus un gran escndol per representar un fet banal en format i estil com si fos quadre dhistria.

8. LA FOTOGRAFIA. Demostr que el que determina la visi s el color i no el dibuix. Aport el concepte dinstantnia (ja siga dacci, temps o llum); i els revel angles i plans indits (picats, contrapicats,...) La representaci de la realitat deixava de ser funci exclusiva de la pintura.

El Boulevard Montmartre en primavera (1897) de Camille PissarroPunt de vista: en picat

Aix doncs, la fotografia, ajudava a captar moments efmers. Us sona haver vist aquesta imatge abans?

9. DOUARD MANET. Per la seua avantguarda en la sntesis del color i la simulaci de lespai sense perspectiva.

10. AVAN INDUSTRIAL. La fabricaci del color amb tcniques industrials permet alliberar el pintor delaborar la seua prpia pintura, i traslladar-se a lexterior de lestudi per a pintar, s a dir, permetr la pintura a plein air. A ms a ms, hi aparegueren nous materials, pinzells i teles.

Monet pintant un jard a Argenteuil (1874) d Auguste Renoir

Madame Monet en traje japons (1876) de Claude Monet

Bodeg amb ram de flors (1871) d Auguste Renoir11. JAPONISME. Es despert linters per Jap quan, obr els ports al comer internacional en 1854 i hi particip en les Exposicions Universals de Londres de 1862 i 1867, i de Pars de 1878 i 1889. El seu art i i altres elements culturals suposaren una font dinspiraci per als impressionistes.

ART JAPONS OBRES IMPRESSIONISTES amb elements japonesos

26

La cabanya en Trouville, marea baixa (1881) de Claude MonetOBRES IMPRESSIONISTESamb composicions descentradesESTAMPES JAPONESES DE LESCOLA UKIYO-E DEL PERODE EDO, ACTUAL TOKIO (1603-1868)

De la srie Trenta sis vistes del mont Fuji d HiroshigeCaracterstiques:de gravat xilogrficComposicions originals (descentrades,...)Formes esquemtiques. Sense volum.Sntesi i finor del color.Sense focus llumins, sense ombres.

La gran onada de Kanagawa de la srie Trenta sis vistes del mont Fuji de Hokusai

Procs de la xilografia d ukiyo-e d Utamaro

La can del gos (1876) d Edgar Degas

douard Manet, considerat pels impressionistes com el seu mestre.Altres representants pintors: Claude Monet, Auguste Renoir, Alfred Sisley, Frdric Bazille, Camille Pissarro, Edgar Degas, Berthe Morisot, Mary Cassatt i Marie Bracquemond.PINTORS

Bazille-Monet-Millet-Renoir-Manet-Degas

De famlia de lalta burgesia.Inicis de carrera naval incentivats per son pare. Abandonada aviat per la pintura.El seu mestre, Thomas Couture, result ser, per a ell, excessivament acadmic i es feu autodidacta.Copi als grans mestres del Museu del Louvre i es dedic a viatjar per Europa per a instruir-se.Fou una nova interpretaci de la realitat amb influncia del seu bagatge: base acadmica, visites culturals, estampes japoneses, etc.La seua nova manera de fer influ als impressionistes que, el consideraren el seu mestre.No obstant, sempre intent ser adms per les vies oficials del Sal de Pars.Expos moltes vegades en el seu propi estudi per, mai ho feu amb els impressionistes.Mor als 51 anys per una infecci (atxia locomotriu).douard Manet (Pars 1832-Pars 1883)

El bevedor dabsenta (1858). 1a obra presentada en el Sal de Pars de 1859, i desestimada.

Mnippe (1640) de Velzquez conservat al Museu del Prat de Madrid.

Guitarrista espanyol (1860).Manet laconsegu exposaren el Sal de Pars de 1861, i guanyar una menci dhonor.

INFLUOBRES REALISTES

M. i Mme. Manet (1860) exposadaen el Sal de Pars de 1861, junt al guitarrista.

El ballet espanyol (1862)

Lola de Valncia (1862)Museu dOrsay de Pars

INFLUNCIES

El ballet espanyol de Mari Camprub actu a Frana en 1862 i 1863, moment on tot all espanyol estava de moda afavorit per la boda de Napole III amb M Eugnia de Montijo, aristcrata espanyola.

Esmorzar en lherba (1862)Concert campestre (1510) de Giorgione o TiziMuseu del LouvreObra rebutjada en el Sal de Pars de 1863 i exposada en el Sal dels Rebutjats (creat aquell any per Napole III).

INFLUNCIES1 OBRA MS CONTROVERTIDA

Olympia (1863)

Venus dUrbino (1538) de TiziGaleria Uffizi (Florncia)

Venus dormida (1510) de Giorgione a Dresden (Alemanya)

Esther o Odalisca (1844) de Lon Benouville

INFLUNCIESObres de Manet exposades i criticades en el Sal de Pars de 1865.

Maja nua (1790-1800) de Goya al Museu del Prat (Madrid)

Crist escarnit per tres soldats (1865)

El pifre (1866)

El desig de triomf en el Sal el portaran a presentar anualment varies obres encara que quedaren rebutjades sistemticament. Al Sal de Pars de 1866 canvi de temtica i composici (figures allades) per, obtingu idntic resultat.

Actor trgic (1866)Retrat de Philibert Rouviere en el paper de Hamlet

Pablo de Valladolid (c1635) de Velzquez conservat al Museu del Prat de Madrid.

INFLU

L'afusellament de Maximili (1867)

Cansat de ser rebutjat, al 1867 decid muntar la seua prpia exposici. El catleg lil va escriure lescriptor i amic mile Zola a qui pint.

mile Zola (1868)

Aquell any de 1867 pint un quadre dhistria com a crtica a la poltica de Napole III.Afusellament del 3 de maig (1814) de Goya

INFLUVelzquezjaponismeOlympia

Ser al 1873 quan aconsegueixca gran xit amb Le Bon Bock, mile Bellot.

El descans (1870)Retrat de Berthe Morisot, alumna i cunyada.Obres de Manet exposades en el Sal de Pars de 1873. Le Bon Bock (1873)

Berthe Morisot amb barret de violetes (1872)

El balc (1868)

Altres obres on retrat a Berthe:

El bar del Folies Bergre (1882) darrera obra de Manet pintada ntegrament al seu estudi.

OBRES IMPRESSIONISTESPrimavera (1882)

Obres de Manet exposades en el Sal de Pars de 1882 totes dues ja exitoses.

Oscar Claude Monet(Pars 1840-Pars 1926)Al 1845 la seua famlia sinstall a Le Havre (Normandia).Aviat manifest talent per dibuixar i comen a fer i vendre caricatures.Al 1858 tornaren a Pars i, sintrodu en la pintura de paisatge a laire lliure.Els anys 1862 i 1863 assist al taller de Charles Gleyre on coincid amb Auguste Renoir, Alfred Sisley i Frdric Bazille que, es convertiren en amics i en el grup impressionista.Junts pintaren a laire lliure en Barbizon i el bosc de Fontainebleau molt d a prop, zones doci com Argenteuil, etc.Cerc exposar en el Sal de Pars i, en alguna ocasi, ho aconsegu.Els passos cap a limpressionisme complicaren aquesta cerca i, la seua situaci econmica.Durant la Guerra franco-prussiana (1870-71) abandon Frana per a evitar ser reclutat, i es refugi a Londres, on conegu lobra de Turner i Constable. Quan torn, acabada la guerra, pogu permetres una vida burgesa grcies a la herncia de son pare, recent faltat.La temtica de les sries i les pintures del seu jard de Giberny (Normandia) iniciat en 1893 li oferiren gran reconeixement.Estigu a punt de perdre la vista per catarates per, eix duna operaci exitosa. Ara b, noms de lull que va voler operar, el dret. De lesquerre qued cego.Mor en 1926 dun cncer de pulm.

Esmorzar en lherba (1865)estudi de 130 x 181 cm

Emulant a douard Manet, Claude va voler tractar el mateix motiu en un format monumental de 6 x 4 m per a exposar-lo en el Sal de Pars de 1866 per, no lacab a temps. En compte, pint en 4 dies i aconsegu exposar amb un rotund xit Dona amb vestit verd. Lobra incompleta la deix al seu llogater; quan intent recuperar-la, com les condicions conforme havia estat guardada no eren idnies, shavia deteriorat i Monet tingu que fragmentar-la en tres parts. Una delles est desapareguda actualment.Afeg a Gustave Courbet

Dona amb vestit verd (1866)Camille Doncieux, la seua futura esposa

Fragments conservats en el Museu dOrsay

El Boulevard des Capucines (1873)

Les roselles a Argenteuil (1873)

Lestaci de Saint-Lazare (1877)

El pont japons (1899-1922-1924)Evoluci pictrica dacord malaltia ocular.Problemes que comenaren en 1908.

Mostra de la srie sobre el Parlament de Londres.Realitzada en els seus nombrosos viatges a la capital de 1899 a 1905.

Nenfars (1906)Al 1906 inici el motiu de plantes florals aqutiques del seu jard de Giberny

Pierre-Auguste Renoir(Limoges 1841-Cagnes-sur-Mer 1919)

Nascut en una famlia nombrosa i humil.Lany 1845 es trasllada amb la seua famlia a Pars.Aviat, amb 13 anys, ha de posar-se a treballar. Decorar porcellana, ventalls i estors.Amb els guanys, es costej estudis de pintura en el taller de Charles Gleyre on coincid amb els que forjaria amistat i el grup impressionista; sobretot amb Monet.Junts, pintaven a laire lliure: al bosc de Fontainebleau, zona doci La Grenouillre, ...Particip en la cavalleria de la Guerra franco-prussiana.Sobreeix del grup pel seu inters per les figures femenines (a ligual que Degas). Tamb cultiv el retrat per a poder obtenir guanys per poder viure.La seua temtica destaca per retractar la vida alegre de Pars.Pat artrosis que dificult la seua tasca. Mor als 78 anys duna pneumnia.

La famlia Monet (1874) d douard Manet.

Madame Monet i el seu fill (1874) d Auguste Renoir.L estiu de 1874, desprs de la 1a exposici impressionista, Renoir va acudir a la seua cita amb la famlia Monet. All shi trob amb Manet i junts pintaren a laire lliure.EXEMPLE DE MATEIX MOTIU PICTRIC

La llotja (1874) OBRES DESTACABLESimpressionistes

El gronxador (1876)

Ball en el Moulin de la Galette (1876)Dcada 70germ Edmond

Jeanne Samary amb vestit escotat (1877)

La lectora (1876)CULTIVANT EL RETRAT

Retrat duna jove, la ingnua (1876)

Ball en Bougival (1883)

Esmorzar de remers (1881)Aline Charigot, la seua futura esposa

Els paraiges (1881-86)Dcada 80

Gustave Caillebotte, pintor i amic de Renoir

Les banyistes (1884-87)

EVOLUCIONANT CAP UNA TEMTICA I TRA ACADMIC (perode ingresc)

Alfred Sisley(Pars 1839-Moret-sur-Loing 1899)Pintor i gravador impressionista francs de pares anglesos.Fou enviat a Anglaterra als 18 anys per a aprendre lidioma i realitzar estudis de comer per desig familiar. Roman durant 4 anys.All conegu lobra de Turner i Constable: paisatgistes anglesos.Regress en 1862 i estudi pintura en el taller de Gleyre junt als que configuraria el grup impressionista: Monet, Renoir, i Bazille.Eminentment pintor de paisatges en calma. No tract esdeveniments de lpoca ni assumptes poltics.L nic retrat que realitz fou els dels seus fills.Durant la guerra franco-prussiana Sisley es refugi en Londres com Monet i Pissarro.Visqu i mor amb penries econmiques.

Regata en Molesey (1874)

Efecte de neu a Louveciennes (1874)

Pont de vianants en Argenteuil (1872)

Cam de la Costa del mig, Louveciennes (1873)

Retrat dAlfred Sisley (1876) dAuguste RenoirEl matrimoni Sisley (1868) dAuguste RenoirRETRATS SOBRE SISLEYDAUGUSTE RENOIR

Retrat dAlfred Sisley (1868) d Auguste Renoir

Jean Frdric Bazille(Montpeller 1841-Beaune-la-Rolande 1870)

Sinteress per la pintura al contemplar obres d Eugne Delacroix.La seua famlia acced a que estudiara pintura si ho combinava amb Medicina, i aix ho va fer.Per a ampliar estudis, es trasllad a Pars en 1862.Estudi pintura en el taller de Charles Gleyre, on conegu als que serien amics i grup impressionista.Finalment, abandon els estudis de Medicina en 1864.De famlia acomodada, compart els seus estudis en Pars i diferents materials amb ells: Monet, Sisley, Renoir i Manet, menys afavorits econmicament.Mor en la guerra franco-prussiana a punt de fer els 29 anys.

Reuni familiar (1867) Exposada en el Sal de Pars

Autorretrat (1866)

El vestit rosa (1864) amb 23 anys pint a la seua cosinaBazilleEscena destiu (1869)

El taller en el carrer Condamine (1870) el que compart amb Renoir de 1868 a 1870.Es situen 6 personatges, tres dells fcilment identificables, Manet, amb barret, que observa el quadre de Bazille; aquest, que est situat frontalment, paleta en m. I, Edmond Matre, amic de Bazille, al piano. Els altres, possiblement sn, Monet junt Manet. Zola a lescala i sota ella, Renoir.

El rentat (1870)Banyistes de Renoir refusat en el Sal de 1866Bodeg de Monet

Retrat dAuguste Renoir de Bazille (1867)Retrat de Frdric Bazille de Renoir (1867)quadre de MonetRETRATS ENTRE AMICS

Camille Pissarro(Saint-Thomas 1830-Pars 1903)Nasqu en una illa occidental de Dinamarca.Viatj a Pars i a Caracas (Veneuela) per estudiar pintura.Per, regress a la seua ciutat natal per ajudar als seus pares.Lany 1855 es trasllad a Pars novament per a ampliar estudis artstics en la Escola de B.B.A.A.Coneixer a Camille Corot i la escola de Barbizon, aix com a Claude Monet que, seran una gran influncia per a ell.Els quadres de paisatges, inspirats en Corot, i enviats al Sal, sempre li foren acceptats.Durant la guerra franco-prussiana viatj a Londres com Monet i Sisley.El paisatgisme angls ser la seua nova influncia.En el camp impressionista, particip en les 8 exposicions realitzades.Tamb fou atret pel divisionisme de Paul Signac i Georges Seurat.Pat artrosis. Mor als 73 anys duna pneumnia.Fou professor de Paul Gauguin, V. Van Gogh, Mary Cassatt i Paul Czanne, qui tamb linspir.

La pastora (1881)

Autorretrat (1873)

El Boulevard Montmartre de nit (1897)

El Boulevard Montmartre un mat dhivern (1897)

Cuita de pomes (1888)

Edgar Degas (Pars 1834-Pars 1917)

Nascut en un entorn burgs i culte.Fou mestre, pintor, escultor, gravador i fotgraf.Als 11 anys ingress al Liceu de Pars on conegu a Henri Rouart (posterior pintor i enginyer), amic que lacompanyar tota la seua vida.Ampli estudis en el taller de Lamothe, deixeble d Ingres.Viatj a Itlia en 1855 on resid durant 3 anys.No obstant, tota aquesta formaci clssica, sinclin per reflectir les diferents manifestacions de la vida moderna des duna vessant personal gens convencional: curses de cavalls, peres, ballets, cafs concerts, etc.Incentiv la tcnica al pastel, barrejada a vegades amb aquarella i guaix.Particip en la guerra franco-prussiana on li detectaren un problema ocular.Se l vincula al moviment impressionista per, llevant de la seua llibertat creadora no compartia amb ells els trets caracterstics.S expos en 7 de les 8 exposicions impressionistes i era un assidu tertuli en el Caf Guervois.A la dcada dels 80 comen a treballar la escultura que, li result ms grata donats els problemes oculars que, acabaren deixant-lo cego.

Cavalls davant les grades (1868)oli sobre llen

Labsenta (1876)oli sobre llenMiss La La al circ Ferran (1879) oli sobre llen

La classe de dansa (1874) oli sobre llenLa estrela (1877) pastel sobre paper

El gibrell(1886)Pastel sobre paper

La petita ballarina de catorze anysCreada per Degas en cera en 1881. Amb tut de cot, cinta en el cabell i peana de fusta.La de bronze data de 1922, ja mort Degas.

Les planxadores(c1884)Oli sobre llen

Berthe Morisot(Bourges 1841-Pars 1895)De famlia de lalta burgesia, reb, junt a la seua germana major, un ensenyament artstic considerablement bo malgrat no poder ser admesa en lescola dart pel fet de ser dona.Neta del pintor Fragonard. Tingu mestres de l escola de Barbizon (Corot, Daubigny, Millet). Tamb estudi sota la tutela d douard Manet, encara que, oficialment, no se li consider el seu mestre; per a qui tamb pos.Aconsegu exposar en el Sal de Pars amb crtiques favorables.Sincorpor al grup impressionista mitjanant Manet i hi particip activament. Es mantingu fidel al seu estil.Expos en 7 de les 8 exposicions impressionistes.Just es cas amb el germ menor de Manet, Eugne, lany de la 1a exposici (1874).La seua temtica preferida foren les escenes intimistes i familiars, amb les dones com a protagonistes.Tcnicament empr loli i l aquarella amb pinzellades molt grfiques.Pint fonamentalment al seu estudi en formats menuts.Mor als 54 anys duna pneumnia.

El bressol(1872)Exposada en la 1a exposici impressionista

Dama en la seua toillete(1875-80)

Lespill de Psique(1876)

Eugne Manet en lilla de Wight(1875)

Eugne Manet i la seua filla en el jard(1883)

En el menjador(1886)

Dia destiu(1879)

Autorretrat(1885)

Mary Cassat(Pennsilvani 1844-Pars 1926)Pintora i gravadora Nord-americana.De famlia acomodada, estudi idiomes, art i msica, realitzant diversos viatges per Amrica, Europa i Orient Mitj.Finalment, sinstall a Pars per dedicar-se a la pintura.Lartista acadmic Jean-Lon Grome l'admet com a alumna.Tamb assist al Louvre com a copista junt amb la seua amiga pintora Elizabeth Jane Gardner qui, posteriorment, es cas amb William-Adolphe Bouguereau.Aviat es feu amiga de Degas qui li enseny diverses tcniques.Participar en 4 de les 8 exposicions impressionistes.La seua temtica favorita seran les dones i els nens.Influ en qu limpressionisme arribara als Nord-americans.A partir de 1912 la prdua de visi la far abandonar la pintura.

Autorretrat(1885)

En la llotja(1879)

Beb dormint(1910)Noia en una butaca blava(1878)

Dona amb un collar de perles en la llotja(1879)

Gravat dinfluncia japonesa.

Marie Bracquemond(Morlaix 1840-Svres 1916)

Alumna del taller dIngres.Al 1869 conegu i es cas en el mateix any al pintor francs Flix Bracquemond de qui agaf el cognom.Sentusiasm per limpressionisme.Particip en 3 de les 8 exposicions impressionistes.Abandon la pintura al voltant de 1890 cansada de les contnues crtiques.

En la terrassa de Svres(1880)

Tres dames amb para-sol(1880)

Sota la lmpada(1887)

Eva Gonzals(Pars 1849-Pars 1883)Filla de lescriptor espanyol de nacionalitat francesa Emmanuel Gonzals.Fou alumna i model ddouard Manet amb qui lun una gran amistat fins la mort dambds amb cinc dies de diferncia.Lobra de Manet influ la seua per, a partir de 1876 desenvolup un estil ms personal amb una paleta ms clara influda ara per Degas.Degas tamb li incentiv la tcnica del pastel. Com Manet, mai exposar amb els impressionistes.Mor als 34 anys a causa duna emblia produda en el part de la seua filla.

Mat rosa(1874)

El trompeta(1870)

El despertar(1878)Eva Gonzals(1870)Pintada per Manet

AUGUSTE RODIN (Pars 1840-Meudon 1917), considerat el gran escultor del segle XIX incls pels seus coetanis. La seua fama fou tal que des del seu taller arrib a convertir lart de la escultura en una empresa amb nombrosos empleats per a abastir els encrrecs que li arribaven de totes les parts del mn.ESCULTORS

Caracterstiques de la seua obra:El seu art trenc amb els cnons acadmics.Lligat a limpressionisme per lacabat rugs i esbotzat (tcnica del non finito=sensaci de no acabada); per la preocupaci dall efmer i fuga.Inspirada en la terribilitat de Miguel ngel (la seua obra la conegu personalment en un viatge a Itlia).Temtica variada: retrats, nus, temes ertics, ...Materials, tcniques i formats diversos: marbre, bronze, etc. Encara que, destac per ser un extraordinari modelador.Inters per captar la vida, la fora, el dinamisme, lacci, ms que la perfecci formal i la bellesa.Incorporaci de jocs lumnics i actituds en els personatges.

Obres destacables: Les portes de lInfern(1880-1917), una reflexi sobre la condici humana. Encarregada pel govern francs per a la entrada del Museu dArts Decoratives de Pars (que no arrib a construir-se) i inspirada en La Divina comdia de Dante Alighieri, Les flors del mal de Charles Baudelaire i Metamorfosi dOvidi.

Les tres ombresEl bes que, finalment, descartDante meditant, ms coneguda com El pensadorAlt relleu de +6 x 4 x 1m Compost per ms de 180 figures dentre 15 cm i 1m daltura. Rodin convert en autnomes a algunes delles. Actualment nhi han 8 portes de bronze arreu del mn. La 1 es feu al 1920, ja mort lartista.

La edat de bronze(1877)Represent la seua entrada en el Sal de ParsObra polmica perqu sinsinu que havia tret el motlle directament dun cos nu.

Original en guix fotografia

La eterna primavera(1884)

La catedral(1908)

Els burgesos de Calais(1884-1889)Representa als sis burgesos que en 1347, a linici de la Guerra dels Cent Anys, oferiren la seua vida per a salvar a la resta dhabitants de la ciutat assitiada de Calais.

CAMILLE CLAUDEL, (Fre-en-Tardenois 1864-Montdevergues 1943) una de les poques dones escultores destacades de la histria. Auguste Rodin es convert en el seu mestre i ella en la seua collaboradora i musa. S influren, artsticament, mtuament. La seua carrera fou meterica, encara que sofr de mania persecutria i destru bona part de les seues escultures. Afortunadament, queden un centenar de peces de la seua producci, algunes conservades en el Museu Rodin. Pass els 30 darrers anys de la seua vida en un manicomi per mandat de la mare (quan mor el pare en 1913). Tamb decidiren que ning la visitara. Lnic que ho faria, en 7 ocasions, fou el seu germ Paul, escriptor i diplomtic a Xina.

Caracterstiques de la seua obra:Els temes ms habituals sn els retrats i les escenes amoroses dramtiques que, hom pot identificar com autobiogrfiques donat que aix fou la seua relaci amb Rodin que, acab amb ruptura (oficial en 1898). El conegu en 1883 durant una classe com a substitut dAlfred Boucher, mestre descultura de Camille.Tcnicament i estilsticament la seua obra i la de Rodin tenen similituds.Foto de 1884

Obres destacables: La edat madura(1899). Cont una doble analogia: el pas del temps i la fi de la seua passi amb Rodin. La escultura mostra a un home envellit (Rodin) que es debat entre lamor duna dona madura mig ngel mig bruixa (la que es convertir en esposa, Rose Beuret) i la duna jove que li suplica amor (Camille).

En el Museu d Orsay

Rodin(1892) guix entintat

La onada o Les banyistes(1897-1903) marbre, nix, bronze

Sakountala(1905) marbreEl gran vals(1913) bronze

Tamb anomenat Puntillisme, Divisionisme o Impressionisme cientfic.Com limpressionisme, es desenvolup a Frana a finals del segle XIX.Just a la dcada dels 80, els joves pintors Georges Seurat i Paul Signac, formats en el moviment impressionista, comencen a qestionar-se el seu tret intutiu i sensorial, i intenten dotar-lo dun fonament cientfic. Considerant que la recreaci de la llum no corresponia a les exigncies cientfiques de lestudi del color amb que shavia iniciat el moviment.Aquesta idea venia inspirada per la observaci de les noves tcniques dimpressi.Si recordem, Camille Pissarro tamb safeg a aquesta experimentaci. I, en lltima exposici impressionista ja es podia gaudir de la contemplaci dun nou avan: el neoimpressionisme.Neoimpressionisme (1883)

Pereres en flor en Eragny. Mat. (1886)Camille Pissarro

Noia agafant flors (1900)El fill, Lucien Pissarro

TCNICAESTUDI I NO INTUCI. Basats en les teories del color del qumic Chevreul (Llibre sobre la complementarietat dels colors) sobre els colors primaris i secundaris i els seus contrastos simultanis, aplicaran un detallat estudi previ de les combinacions de colors ms adequades per a aconseguir lefecte desitjat. PINZELLADES MENUDES I DE COLORS PURS. Dipositaran la pintura sobre el llen en pinzellades menudes, rodones i juxtaposades amb colors purs (de mxima saturaci). LLUMINOSITAT. La juxtaposici de colors complementaris contribuir a la lluminositat del conjunt.EFECTE PTIC. Amb aquesta petitesa en la pinzellada es pretendr aconseguir que, amb la distncia, la mescla del color la realitze la retina de lespectador.

Detall de La desfilada de circ (1887-88)Georges Seurat

DIFERNCIES AMB LIMPRESSIONISMESubstituci de la pinzellada llarga per punts de color purs.

Lobra parteix del a plein air per, sacaba en el taller.Recuperaci de la divisi entre obra definitiva i esbs.Tenen una marcada tendncia a lesquematitzaci de les formes i als volums simplificats. Creant aix estructures geomtriques.

Dna la sensaci que la llum emana dels cossos. En limpressionisme, la llum era la que incidia sobre els cossos.Al ser tan terics, sallunyen de la espontanetat dels impressionistes.

La imatge adquireix una entitat desconeguda El resultat sn unes figueres poc naturals, rgides i simplificades.

El desdejuni (1886-87)De Paul Signac

FUNDADORS

GEORGES SEURAT (Pars 1859-Pars 1891)De famlia humil per, acomodada grcies a la propietat de terres, pogu pintar lliurament sense dependre del gust de lpoca. Inici en solitari la prctica de les seues teories.1a gran obra: Un bany a Asnieres (1883)Les models (1884-86) 2,5 x 2 mDe fons: la seua obra mestra

La torre Eiffel (1889)Construda per a commemorar el centenari de la Revoluci Francesa i exposar-se en la Exposici Universal de Pars de 1889.Dona empolsant-se (1889-90)

La desfilada de circ (1887-88)

El circ (1891)Darrera obra (no acabada)Acab tapant lnic autorretrat que fou

Seurat anomen a aquest nou llenguatge plstic cromolluminarisme, on la percepci era bsica aix com el coneixement de les lleis ptiques.

Pensava que lemoci i lharmonia tenien una arrel cientfica. I, feia s de les segents consideracions:

PAUL SIGNAC (Pars 1863-Pars 1935)De famlia acomodada.Pintor i escriptor. El 1r seguidor de les teories de Seurat. Estudis de les arts i les cincies, escriv varies obres sobre els seus contemporanis, entre elles D Eugne Delacroix al Neoimpressionisme.Conre aquesta tcnica fins la seua mort.

Retrat de Flix Fnon (1890)Periodista i crtic dart. Amic de Signac. Com ell, un teric del Neoimpressionisme. A ell es deu el terme.

El port de Saint-Tropez (1907)

Diumenge (1888-90)

La boia roja (1895)

El Palau dels Papes dAviny (1900)

Entre elles, lobra dun grup dartistes que recullen moltes de les troballes tcniques i estilstiques de limpressionisme per que, doten a la seua pintura d uns matisos personals que els fan convertir-los en imminents precursors de les primeres avantguardes del segle XX.Ells sn: Paul Czanne (precursor del cubisme), Paul Gauguin (precursor del fauvisme), Vincent van Gogh (precursor de lexpressionisme) i Henri de Toulousse Lautrec (precursor del cartell publicitari).Postimpressionisme

Terme que engloba les tendncies artstiques posteriors a limpressionisme.

Paul Czanne(Ais de Provena 1839-Ais de Provena 1906)

Pintor provenal, descendent dun comerciant piemonts, visqu sempre folgadament del seu patrimoni.Comen estudiant Dret per, es trasllad a Pars per formar-se artsticament.All conegu a Pissarro qui el va introduir en la tcnica impressionista i en la seua pintura a plein air.Expos en la 1a (1874) i en la 3a (1877) exposici impressionista on les burles recaigueren especialment sobre ell per realitzar una geometritzaci de la realitat. Arrel da es retir al seu poble natal per poder treballar sense interferncies.Sel considera precursor del cubisme pel seu essencialisme geomtric (deia: Tot en la natura es modela segons lesfera, el con i el cilindre) .

Moderna Olimpia (cap 1873) de la 1a exposici impressionista

Natura morta amb el guix de Cupido (1895)

Autorretrat sobre fons rosa (1875)

La casa Maria (c 1895)CULTIV PRINCIPALMENT EL RETRAT, EL BODEG I EL PAISATGE.

En una recerca individual intentant recuperar la forma perduda en limpressionisme. La seua evoluci determinar que, a la maduresa, ja no es considere impressionista.Czanne explor la dimensi volumtrica sense recrrer al clarobscur, juxtaposant tons parallels i fent contrastos per temperatura (clids-freds). La recerca de lessncia de les coses representades originar la fi de la perspectiva tradicional.

Banyista (cap 1885-90)

TAMB TRACT TEMES CLSSICS: BANYISTES

Les grans banyistes (1905)A vegades recolzat per la fotografia

I DE GNERE (ESCENES QUOTIDIANES)Jugador de cartes (aprox 1889-92)Srie pictrica (5). Una delles es convert el 2012 en l'obra d'art venuda pblicament per ms diners, en comprar-lo la famlia reial de Qatar per ms de 250 milions de dlars. RECERCA DE LA ESSNCIA DE LES FORMES: CONCEPCI DEL QUADRE A BASE DE COSSOS GEOMTRICSDESINTERS PER LA PERSPECTIVA TRADICIONAL.INTERS PER LA LLUM A BASE DE COLORS CONTRASTATS PER A CREAR FORMES I VOLUMS

Paul Gauguin(Pars 1848- Polinsia francesa 1903)

Dascendncia peruana. Visqu all un curt perode en edat infantil. Tamb treball en borsa i aconsegu xit per, canvi per la pintura a temps complet en 1882.Fou amic de Pissarro i Czanne, de Degas i Van Gogh.Expos amb els impressionistes en dues ocasions (1882 i 1884).Considerat pintor postimpressionista, particip activament del simbolisme tamb com a escriptor i escultor de gravats i cermica. Sent un bon representant de l Escola de Pont-Avn.Saprop de la tcnica anomenada cloissonisme (colors quasi plans i vius delimitats per contorns foscos); influncia del japonisme i precursora del cmic i dels dibuixos animats.Linters pel primitivisme li valgu residncies en Panam, Tahit i Illes Marqueses. Aquesta vessant captiv a Pablo Picasso.Sel considera precursor del fauvisme per la seua experimentaci amb el color i el seu estil sintetista. I inspirador dels Nabis per la seua temtica extica.

Autorretrat (1893)

Autorretrat amb El Crist grog (1889)

El Crist grog (1889)Obra per excellncia representativa del cloissonisme.

La visi desprs del serm: Jacob lluitant amb un ngel (1888)1886: 1a visita a Pont-Avn (Bretanya). Al principi de 1888 regress. (A la seua escola practicaven el cloissonisme i un contingut simbolista)

Finals de 1888: A Arls (Provena), amb Van Gogh

Caf nocturn (1888) De Gauguin

Caf nocturn (1888) De Van Gogh

S DE COROS PURS I QUASI PLANSFORMES DELIMITADES PER CONTORNS FOSCOS

Don venim? Qui som? Cap on anem? (1897)

Quan et cases? (1892)Venda rcord en 2015 per 300 milions de dlars.

Ta Matate (1892)

1889 i posteriors: A Tahit

RECERCA D ALL AUTNTIC-PRIMITIU

Vincent van Gogh(Zundert, Pasos Baixos 1853-Auvers sur Oise 1890)

El primer treball el fou per a una galeria dart, desprs es fou pastor i viatj com a missioner a una zona minera de Blgica.Limpression lart de Millet i el seu missatge social i decid dedicar-se a la pintura, rondava lany 1880, tenia 27 anys.Entr en contacte amb limpressionisme al Pars de 1886. S interess per les seues innovacions puntillistes i per les seues influncies de les estampes japoneses.Es trasllad a Arls, al sud de Frana. La lluminositat del lloc el fou canviar de colors de paleta i augmentar la seua genialitat.Sel considera precursor de l expressionisme pel seu inters per plasmar el ms profund de la seua nima. I tamb inspirador dels fauvistes per ls important del color amb crrega emotiva.De personalitat complexa i salut mental inestable (pat varies crisis). Acab la seua vida als 37 anys per un dispar al pit; les fonts arrepleguen que es dispar ell per, al 2011 sorg una versi que referncia un accident amb dos joves germans que jugaven amb un revlver.Reconeixement pstum. En vida noms vengu 1 obra duna producci extensssima (900 pintures i 1600 dibuixos).

Autorretrat (1890) de 35 pintats.

La vinya roja en Arls (1888) nic quadre venut en vida

Menjadors de crelles (1885)1880-1886: Etapa dels Pasos Baixos. La paleta de colors s fosca i la temtica sol representar els treballadors humils i les seues miserables condicions de vida. Tamb represent les 1rs cpies d obres de Jean-Franois Millet.

Tristor gravat (1882) Representa a Clasina, una prostituta alcohlica i embarassada parella de Van Gogh en aquell moment.Cont una cita de Michelet: Com pot ser que una dona aix estiga sola i abandonada en la terra?

El sembrador a la posta del Sol dibuix cpia del de Millet (1881)

La migdiada (1890)El sembrador amb el Sol ponent (1888)Els primers passos (1890)Farratgera (1889)Nit estelada (1889)Cpies fins la seua mort

1886-1888: Impressionisme i neoimpressionisme a Pars.Reorientaci destil: tonalitats clares, colors purs juxtaposats, pinzellades menudes divisionistes,...Copi estampes japoneses.

Retrat de Pere TanguyRegent duna tenda de material dart. (1887-88)

Autorretrat amb barret de palla(1887-88)

Autorretrat amb retrat de Bernard, els Miserables (1888) De Gauguin. Representat com el bandoler de la novella de Vctor Hugo. Dedicat a Van Gogh.

Autorretrat com un bonzo (1888) De Van Gogh. Representat com un monjo budista inspirat tamb en una novella: Madame Chrysanthme de Pierre Loti.

A principis de 1888, Van Gogh i Gauguin deixen Pars en cerca daltres indrets que els inspiren. Gauguin sinstallar en Pont-Avn (Bretanya) junt a Bernard i Van Gogh en Arls (Provena).Vincent, mentre esperava als dos amics amb intenci de crear una comunitat dartistes, decid que sintercanviaren autorretrats. Aquestes sn les obres:

Autorretrat amb retrat de Gauguin (1888) De Bernard. En aquell moment, el ms avantguardista de tots tres, creador del cloissonisme en lEscola de Pont-Avn.

1888: Practicant el cloissonisme de l Escola de Pont-Avn.Copiant ara a lamic mile Bernard, que conegu a Pars i primer representant de lEscola, practic la tcnica inventada per ell i inspirada en les estampes japoneses, el cloissonisme (formes amb contorns negres i interiors amb colors quasi plans i molt vius).

Lhabitaci en Arls (1888)1888: Estncia en Arls (Provena, sud de Frana).Estil ms personal: paleta de colors vius, expressionisme en els traos (espirals, remolins,...) i en les formes distorsionades.

La nit estelada (1889)

La casa groga (1888) On conviur durant 3 mesos amb Gauguin. Per a acomodar-lo, install gas (sobserva encara la rasa) i penj una srie de quadres sobre gira-sols. Volia crear una comunitat dartistes.

Dotze gira-sols en un gerro (1888)Un de la srie (7) fou en 1987 el quadre ms car mai venut, ho fou per 39,9 milions de dlars.

El pintor de cam a Tarasc (1888) Gaudia de pintar a plein air

1889: Desprs de lincident arxiconegut amb Gauguin, internament per un any a lhospital psiquitric de St. Paul de Meusole. Quan eix, pass una breu estada a Pars i finalment, sinstall en un poble proper, Auvers-sur-Oise, on mor. All va estar sota la cura del doctor Gadget.

L'esglsia dAuvers-sur-Oise (1890)

Retrat del Doctor Gadget (1890)

Entrada a lhospital de St. Paul (1889)

Font al jard de lhospital de St. Paul (1889)

CREACIONS QUE NO CORRESPONEN A LA REALITAT FIDELMENT SIN AMB LES EMOCIONS DE LARTISTA (GENERALMENT, INTENTEN EXPRESSAR LANGOIXA I EL DESCONSOL INTERIOR). PER A TAL FI, EMPR:

- LNIES SINUOSES. - DISTORSI DE LES FORMES. - COLORS PURS MOLT EMPASTATS. - PINZELLADA VIGOROSA. - CONNOTACIONS SIMBOLISTES.

Autorretrat amb lorella envenada(1889)

Henri de Toulousse Lautrec (Albi 1864-Malrom 1901)

Pintor, gravador, dibuixant i illustrador. De famlia aristocrtica (ell fou comte), naix amb un desordre gentic als ossos per culpa de la consanguinitat dels seus pares, cosins germans, i noms creix 1,52 cm. A, no lafect lnim en vida, sent una persona alegre que sabia riure de s mateix.Sinstall en el Pars de Montmartre en 1881. I recre la seua vida alegre i nocturna, especialment la del cabaret Moulin Rouge. En els 90 posar les seues imatges al servei del comer de lespectacle i comenar a produir cartells.Per aquest fet, sel considera precursor del cartell publicitari.Tindr influncies del japonisme i de les obres de Degas especialment pels seus enquadres originals, imatges simplificades amb contorns negres i colors plans, entre altres.

Retrat dun autorretrat (1892) de Maurice Guilbert.

En el Moulin Rouge, el ball (1890)INFLUNCIAT PEL JAPONISME:LNIES COMPOSITIVES DIAGONALS, FIGURES INCOMPLETES EN LENQUADRE, ETC.SEGU LA TEMTICA URBANA INICIADA PER DEGAS AMB AMBIENTS TANCATS I LLUM ARTIFICIAL.

Jean Avril ballant (1892)ESTIL FOTOGRFIC: CAPT EL MOVIMENT I LA ESPONTANETAT.

Sal de la Rue des Moulins (1894)Alfred la Guigne (1894)Dona pujant-se les calces (1894)El Sr., la Sra. I el gos (1894)

Moulin Rouge, La Goulue (1891) El primer cartellJane Avril dans les Jardins de Pars Divan japonaise (1892-93) Aristide Bruant dans son cabaret (1892) CARTELLISME

signatura:

Altres tendncies artstiques postimpressionistesSIMBOLISMEGRUP DELS NABISART NAIF

s un moviment literari que t les seues arrels en Les flors del mal del poeta francs i opiman Charles Baudelaire, una recopilaci dels seus poemes des de 1840 fins lany de la seua publicaci, 1857 que sembla un manual de lliurament als plaers prohibits (drogues i prostituci).El terme sencuny pel Manifest simbolista (1886) del tamb poeta francs Jean Moras.Als 90, es trasllad a les arts plstiques, i a nivell internacional. Forjant-se com un conglomerat de troballes pictriques i no un estil unitari.Les obres d Edgar Allan Poe, que Baudelaire admirava tant i que va traducir al francs, van tenir-hi tamb una considerable influncia i van esdevenir la font de gran quantitat d'imatges.El simbolisme en les belles arts representa una conseqncia dels aspectes ms foscos i gtics del romanticisme; si el romanticisme va ser impetus i rebel, l'art simbolista va ser esttic i hiertic.Lart era considerat com una religi que havia de salvar lhome del materialisme burgs.

Simbolisme (1886)

Plsticament, tamb sorg com a reacci front lenfocament realista de limpressionisme, ja que consideraven la realitat diria burda i malalta.Representen el subjectivisme, el mn interior, lnima, lesperit, la fantasia, el misteri, locultisme, ... mitjanant imatges amb significat simblic: figures immaterials, de mons ideals i sobrenaturals.Aflor l'inters pel cristianisme, les figures mitolgiques (sirenes, esfinxs, etc.) i de tradicions diverses.Reflectiren la bellesa ambigua, all androgin, la dona fatal. De profusa ornamentaci. Esttic i hiertic.Molts, foren acceptats pels Salons oficials.Artistes simbolistes: Grup de Pont-Avn, Gustave Moreau, Pierre Puvis de Chavannes i Odilon Redon, a Frana; a ustria, Gustave Klimt; a Noruega, Eduard Munch i a Blgica, James Ensor.Influiran sobre el contemporani Art Nouveau.

REPRESENTANTS A FRANAGUSTAVE MOREAU (Pars 1826-Pars 1898)D estil acadmic, romntic i italianitzant. Mestre de Henri Matisse i Georges Rouault, entre daltres.

Laparicidel cap de St. Joan Baptista a Salom. Tema religis per, amb gran sensualitat. (c 1875)dip i lesfinx(1864)PIERRE PUVIS DE CHAVANNES (Li 1824-Pars 1898)Solia simplificar el dibuix i crear ambients en calma.

El pobre pescador (1881)

Lesperana(1872)

Precursors del simbolisme pictric:

ODILON REDON (Bordeus 1840-Bordeus 1916)Escultor, dibuixant, gravador i pintor. Illustrador del seu amic poeta Charles Baudelaire. Precursor del surrealisme. Abundants representacions imaginatives (de mals somnis i ssers sobrenaturals).Expos en la 8 dels impressionistes.

Aranya somrient(1881) Les aranyes de Redon senten emocions i sn protagonistes de molts mal somnis.El plip deforme de la srie Els orgens III (1883) Representa un sser sobrenatural inspirat en els microorganismes de C. Darwin. Ophelia(1902) Extreta de lobra literria Hamlet de William Shakespeare.Els ulls tancats(1890)

GUSTAVE KLIMT (Baumgarten 1862-Viena 1918)Inicis de tall acadmic. Lestil personal: molt ornamental, concentraci drees de detall, altres de caire abstracte geometritzant, sensualitat en les formes amb el nu femen com a recurrent font dinspiraci, s de pa dor.

REPRESENTANT A USTRIA

Les tres edats de la vida(1905)

El pet(1908)Fris de Beethoven(1902) Encarregat per a la 14exposici de la secessi vienesa.

Dnae(1907)

REPRESENTANT A NORUEGAEDVARD MUNCH (Loten 1863-Ekely 1944)Pintor i gravador.La malaltia, la bogeria i la mort acompanyaren la seua vida. Precursor de lexpressionisme.

El crit(1893)

La dansa de la vida(1900) Representa diferents estadis de lamor

Madonna(1895)

Amor i dolor(1895)

Pubertat(1895)

REPRESENTANT A BLGICAJAMES ENSOR (Oostende 1860-Oostende 1949)Destil naturalista acadmic en linici. Als 80 lestil es torn mstic i inquietant: plens de mscares i marionetes sinistres, esquelets vivents i allegories fantstiques.

Autorretrat amb mscares(1895)

Entrada de Crist a Bruxelles(1895)

El pintor desquelets(1896)

La paraula nabi deriva de lhebreu nebiim que significa profeta. Aix doncs,sn el grup dels profetes.Sn la 2 generaci de simbolistes que tenien noves inquietuds, aspiraren a portar a la vida les idees plasmades en lart i generar reformes.Dos llocs de reuni: la Acadmia Julian i el caf Volpini, tots dos a Pars; Una revista de difusi: La Revue Blanche.Influenciats per Paul Gauguin i el japonisme.Consideraven que una obra dart s el producte final i lexpressi visual de la sntesi que un artista fa de la naturalesa amb metfores personals esttiques i smbols. Sent aix, precursors de lart abstracte.El representen: els pintors i amics francesos Paul Srusier, Maurice Denis, Edouard Vuillard i Pierre Bonnard, i lescultor catal Arstides Maillol. Grup dels nabis

El talism (1888) de Paul Srusier.Punt de partida, estiu de 1888 amb P. Gauguin en Pont-Avn. Ac lautor salliberar de la concepci mimtica de la natura i la reempla per un equivalent de color. El quadre s un manifest duna pintura pura, autnoma i abstracta.

Caracterstiques:Materials diversos: gravats, vidrieres, objectes de decoraci, illustracions, publicacions, escenografies, etc.Vinculats a larquitectura modernista.Intenci: democratitzaci de lart (que lart arribe a totes les classes socials).

Tendncies: Espiritual o simblica (Paul Srusier, Maurice Dennis): amb major inters pel primitivisme, la simplificaci i el cromatisme pictric (s de colors plans en zones mplies). Prxims a les idees de Paul Gauguin. Temtica bblica. Decorativista (Pierre Bonnard i Edouard Vuillard): amb inters per lart oriental, prxims als enquadres de Degas, essencialment decorativistes amb escenes intimistes burgeses.

Maurice Denis, el teric del grup, autor del primer manifest nabi: Recordeu que un quadre, abans de ser un cavall de batalla, una dona nua o una ancdota qualsevol, s essencialment una superfcie plana coberta de colors reunits en un ordre determinat.Maurice Denis pass pel grup dels nabis, influncies divisionistes i Art Nouveau. Finalment, desprs de successius viatges a Itlia a partir de 1895 saproxim a un nou ordre classista.

Les muses(1893)Museu dOrsayLa corona de margarides(c1905-06) Museu Tyssen-Bornemisza

Lofrena en el calvari(1890)Mat de pasqua o mat misteris(1891)

Lautor Flix Vallotton, el sus dels nabisdouard Vuillard (1868-1940)Pierre Bonnard(1867-1947)Cinc pintors (1902-03)

La peresa(1896)de Flix Vallotton

Interior (1902)ddouard Vuillard

Nu a contrallum (1908)de Pierre Bonnard

Mediterrnia (1902)d Arstides MaillolDones en el jard (1891)de Pierre BonnardTremp sobre paper

Art desenvolupat per un grup dartistes sense formaci acadmica, de manera autodidacta, i no professional.s un art ingenu i en aparena infantil, ple de mancances tcniques: dibuix imprecs, sense perspectiva,... Ple de detalls i gran colorit.Resulta, no obstant, ms pur i autntic perqu, no est determinat pels convencionalismes esttics. Art naif

La gitana adormida(1897)De Henri Rousseau, el duaner (1844-1910) pintor francs, mxim representant daquest moviment.

FIAUTORA: XELO PIQUERES