ABRIL [2014] AGRO · Carme Ruscalleda, mentre que la Cà-mara Arrossera promociona el kit...

AGRO72

A B R I L [ 2 0 1 4 ]

AC

TIV

ITA

T

Llei de cooperativesR E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGROACTIVITAT ABRIL 2014 SUMARI/3

Estem enllestint aquesta edició de la revista tot just quan se celebra Alimen-taria, la fira referent a nivell mundial en l’àmbit de l’alimentació i les begudes, i us puc assegurar que fa goig de veure-hi la presència de la indústria agroali-mentària cooperativa. Una vintena de cooperatives estem donant a conèixer les nostres novetats davant els principals operadors a esca-la global. Els Arrossaires del Delta ofe-reixen degustacions de la mà de la xef Carme Ruscalleda, mentre que la Cà-mara Arrossera promociona el kit d’ar-ròs mariner “Montsià Paella”. La Coope-rativa Falset Marçà presenta la gamma “Castell de Falset”; Celler Batea, els vins ecològics; Agrícola de Riudecanyes, la nova imatge de la cooperativa; Ac-telGrup, els sucs naturals “Mama Fru-ta”; La Fageda, l’ampliació de la línia de gelats i Caterra, l’oli verge extra especial restauració.A més, els 140.000 visitants del certa-men poden gaudir d’accions promo-cionals de cooperatives com l’Agrària Plana de Vic, l’Arbequina, Hortec, Agrí-cola de Cambrils, Celler de Capçanes, Vinícola del Priorat, Castell d’Or, Viníco-la de Sarral, Cadí, Llet Nostra, Agrària

del Vallès o Cellers Unió, entre altres. La mateixa Federació, en col·laboració amb Prodeca, també hem organitzat un tast. Les cooperatives estem guanyant territori. Elaborem productes d’excel-lent qualitat i tenim una quota creixent en el mercat internacional, però també volem que el consumidor català cone-gui els nostres productes, els valori i els compri. Per això, estem fent un esforç de modernització i concentració, impul-sem processos d’innovació, treballem noves línies de comercialització i avan-cem en la professionalització a tots els àmbits. Ara bé, necessitem una norma-tiva que s’adapti a les nostres necessi-tats, a la realitat del camp català, que ha canviat substancialment en les últimes dècades.D’aquí la nostra indignació quan hem estat coneixedors que, després de me-sos de negociacions, l’Avantprojecte de Llei de cooperatives de Catalunya que el Govern ha presentat divergeix del text que s’havia consensuat amb la Federa-ció en determinats punts que resulten claus per al sector. Treballem per esmenar-ho i continuarem negociant durant el tràmit parlamentari fins que aconseguim que aquesta sigui

una llei útil per al sector. De la mateixa manera que dediquem molts esforços a resoldre problemàtiques de les coopera-tives, com l’afectació de la reforma ener-gètica del Govern espanyol sobre les plantes de purins, la caiguda de la pro-ducció d’oli a les cooperatives del Baix Ebre i el Montsià i la persecució en rela-ció amb la seva activitat de distribució de carburants. Tenim el compromís d’estar al costat del sector i entenem que l’Ad-ministració també té el deure d’adoptar les polítiques que resulten més adequa-des per a la nostra competitivitat. Aquesta és la raó de ser de la Federació que presideixo i que, en breu, ens do-narà l’oportunitat de tornar-nos a trobar en el marc de l’Assemblea General. En-guany continuem fent territori i us pro-posem conèixer La Fageda, una coope-rativa exemplar que combina la inserció sociolaboral amb excel·lents resultats empresarials.

Us hi espero.•

JOSEP PERE COLAT I CLUAPresident

DOSSIER 4 Una nova llei per a les cooperatives

FEDERACIÓ 7 Assemblea General de les cooperatives agràries

SECTORS 9 Els nostres caps de branca: Josep Lluís Escuer, subministres

10 Opinió de Joan Segura sobre l’oli als restaurants

11 Preocupació a les cooperatives d’oli de Terres de l’Ebre

12 Campanya amb molta producció de vi

13 Opinió de Ramon Armengol sobre la problemàtica dels purins

14 La Unió Europea dóna suport a les OPFH de fruita i horta

EMPRESA 15 Les cooperatives opinen: Agrària i Ramadera Pallars de Sort, servei de planificació estratègica

16 Fusió de Solivella i l’Espluga de Francolí

17 Programa per a la gestió analítica de les explotacions agràries

18 Formació sobre la normativa d’etiquetatge

SUMARI

Les cooperatives, marcant territori

EDITORIAL Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

19 La veu de l’expert amb Míriam Chivite, tast de vins

20 Un món per descobrir: Eva Martínez, presidenta de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya

COOPERATIVES 21 Tasta Coop: “Ètim Verema Tardana”, de Cooperativa Falset Marçà

22 Reportatge: 50è aniversari de Covides

24 Fira Festa de l’Oli de la DOP Les Garrigues a Barcelona

25 Reconeixements a l’oli i el vi

26 Àrees d’autocaravanes a Arrossaires i Barberà de la Conca

27 Cooperativa del safrà

Celler Batea, al Programa Europeu de Garnatxa

28 Cooperativa emprenedora: Agrària la Baixa Tordera

29 La Finestra: Entrevista a Sebastià Escarp, Fruits de Ponent

30 Temps d’oci: Visites teatralitzades a Garriguella

LLEI DE COOPERATIVES DE CATALUNYA

4/DOSSIER AGROACTIVITAT ABRIL 2014

Durant tot l’any 2013 i aquest primer quadri-mestre de 2014, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha estat treballant, tant a nivell intern com en coordinació amb l’Admi-nistració, per la modificació de la Llei de coo-peratives. L’objectiu és que el text que s’aprovi sigui útil al cooperativisme agrari del segle XXI i, malgrat que s’ha avançat força en aquesta direcció, l’Avantprojecte que el Govern ha por-tat finalment al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha provocat la indignació i la desconfiança del sector perquè es desmarca, sense previ avís, de l’esborrany consensua.

Com a punt de partida, resulta imprescindible que la nova Llei catalana de cooperatives proposi alter-natives perquè cada empresa pugui triar la fórmula que millor s’adapti a la seva realitat i la faci més competitiva en el mercat. La llei ha de ser prou flexi-ble per fomentar la creació de noves cooperatives i consolidar les ja existents i, per aquest motiu, cal que les societats cooperatives es puguin autoregu-lar en els seus Estatuts Socials.Així mateix, és bàsica una ampliació del concepte de soci en la línia que s’havia estat treballant. En els últims anys, el camp català ha viscut canvis pro-funds i aquest fet ha de quedar reflectit a la llei que regularà el futur del cooperativisme agrari català.

LA DEFINICIÓ DE SOCI ÉS INACCEPTABLE

Malgrat que l’Avantprojecte de la Llei de coope-ratives de Catalunya recull molts dels canvis que va sol·licitar la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en relació amb el primer esborrany, el text resulta encara inacceptable per al sector. I més encara perquè la versió que la Conselleria d’Empresa ha presentat al CTESC, com a pas pre-vi a l’entrada de la llei al Parlament, és una versió que divergeix en alguns punts de la consensuada amb el sector.Per a la Federació, resulta imprescindible una nova definició de qui pot ser soci més enllà del titular d’una explotació agrícola, i entén que cal reconèi-xer com a soci a tot aquell que participa amb la co-operativa aportant-hi el seu producte. Aquest és el concepte de soci que s’havia consensuat amb con-seller d’Empresa, Felip Puig, i amb la Direcció Ge-neral d’Economia Social i Cooperativa, però que, sorprenentment, no és la que contempla el redactat de l’Avantprojecte que finalment s’ha presentat al CTESC.La segona de les demandes que s’ha de continuar treballant es refereix a què l’Administració permeti

una major llibertat perquè cada cooperativa deci-deixi si vol que el Fons de Reserva sigui repartible, així com el percentatge que es pot repartir. L’objec-tiu és que les cooperatives tinguin més llibertat en el seu finançament i així facilitar la capitalització de l’empresa.

FITES ACONSEGUIDES

Al marge d’aquestes qüestions i fruit de mesos de treball i negociacions de la Federació, el redactat actual de l’Avantprojecte de Llei cobreix la major part de les necessitats de les cooperatives agrà-ries.En aquest sentit, estableix un nou règim jurídic, més flexible, perquè cada empresa cooperativa pu-gui triar la fórmula que la faci més competitiva. Així mateix, determina que la cooperativa s’autoregula-rà en els Estatuts Socials, d’acord amb la voluntat dels seus socis i respectant els principis coopera-tius.També recull reivindicacions del sector com l’auto-rització per poder utilitzar la paraula “cooperativa” dins la denominació social de l’entitat i la regulació de les seccions per estatuts, amb la finalitat que cada secció pugui dur a terme, separadament, la distribució del resultat i la imputació de pèrdues.Altres fites es refereixen a l’admissió com a socis de les comunitats de béns -casuística freqüent a les cooperatives ramaderes-, la sistematització dels tres tipus de baixes de socis –voluntària, obligatòria i expulsió- i la possibilitat que les cooperatives re-gulin la sol·licitud als socis d’una indemnització per baixa i sense tenir en compte la limitació de capital social. En aquest sentit, es determinen amb més precisió els drets i les obligacions dels socis.A més, la normativa fa un redactat més entene-dor del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, permet que es promocionin les fusions de coope-ratives amb una convocatòria d’Assemblea Gene-ral de 15 dies -en lloc dels 30 dies que pretenia l’Administració- i s’ha assolit una nova regulació per a les cooperatives de segon grau i els grups cooperatius.Com a novetat, s’ha introduït el concepte de coo-perativa rural, entesa com una cooperativa integral que realitza l’activitat agrària a més d’altres activi-tats econòmiques o serveis dirigits a la millora de l’entorn rural. Amb això, es reconeix que la coo-perativa és una organització de persones amb un important paper social al poble, on sovint esdevé l’única empresa privada amb una massa social re-llevant i de la qual poden ser socis tots aquells que participin de la seva activitat, sigui de tipus agrari, consum, crèdit, assegurances o serveis socials.•

Avantprojecte desconcertant

AGROACTIVITAT ABRIL 2014 DOSSIER/5

Francament, estem sorpresos i desconcer-tats. L’Avantprojecte que ha entrat al CTESC varia substancialment punts de la normativa molt importants per a les cooperatives agràri-es que ja s’havien consensuat amb el sector. Són aspectes que eren el resultat d’un intens treball conjunt, que es van debatre en el seu moment i que comptaven amb l’aprovació de les dues parts. És per això que no entenem ni compartim que s’hagin modificat.El 2013, la Direcció General d’Economia Soci-al, Cooperativa i Treball Autònom del Depar-tament d’Empresa i Ocupació va presentar a les federacions un esborrany de Llei de coo-peratives. La Llei vigent és del 2002 i ja fa uns anys que es veia la necessitat d’adaptar-la a la nova realitat i als reptes del cooperativisme.Tot i que hi havia aspectes a millorar, en línies generals, l’Avantprojecte recollia gran part de les demandes del cooperativisme agrari. Dos havien estat els motius que ho havien propiciat, d’una banda la Federació portava dos anys treballant la Llei. El 2012 es va cre-ar una comissió interna, formada per mem-bres del consell rector i de l’equip tècnic, per concretar i reflexionar sobre quines eren les qüestions cabdals per a les cooperatives

agràries que havia de recollir la nova Llei. Aquesta anàlisi va generar unes propostes que, un cop aprovades pel consell rector, es van fer arribar a la Direcció General.D’altra banda, la col·laboració tant a nivell po-lític com tècnic amb l’Administració, perquè enteníem, i crèiem que havien entès, que la concertació amb el sector era bàsica.Però l’escenari ara és diferent, aquests canvis imprevistos ens obliguen a fer pedagogia de nou del què som i d’allò que ens cal, insistir en el model de soci que hem estat defensant i que és el què ha de permetre que la normativa s’adapti a la realitat existent i afavoreixi el des-envolupament de les nostres empreses. Se-guirem treballant per traslladar tots els sugge-riments que ens han fet les cooperatives i que, sens dubte, serviran per enriquir el nostre po-sicionament. Però no defallirem, la FCAC ha fet molt bona feina i ara toca defensar-la.Tot i els obstacles i recels, seguim pensant que el diàleg és l’únic camí. Ara bé, l’Adminis-tració també ha de tenir clar que si no s’escol-ta al sector que es vol regular, les lleis perden legitimitat. “El secret de l’èxit és la constància en el pro-pòsit” (Benjamin Disraeli).•

JOSEP PERE COLAT I CLUAPRESIDENT FCAC

“La concertació amb el sector és bàsica”

FC

AC

Negociació amb els grups parlamentaris

6/FCAC AGROACTIVITAT ABRIL 2014

A més de treballar amb la Conselleria d’Empresa i en particular amb la Direcció General d’Economia Soci-al i Cooperativa, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també ha mantingut reunions amb tots els grups parlamentaris i, en concret, ha defensat les seves al·legacions a la Llei de cooperatives de Catalunya davant els representants de la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament, l’encarregada de tramitar el text legal.La Federació s’ha reunit amb el president de la Comis-sió d’Empresa i Ocupació i representant del grup popular,

Rafel Luna, i també amb David Bonvehí, del grup de CiU, pel seu profund coneixement del sector i la seva sintonia amb el col·lectiu. A més, ha mantingut trobades amb Oriol Amorós, del grup parlamentari d’ERC; Montserrat Capde-vila i Òscar Ordeig, del grup socialista; Marc Vidal i Sara Vilà, d’ICV-EUiA Verds; i amb Isabel Vallet, de les CUP.Així mateix, la Federació està copsant el parer de les co-operatives vers el text actual perquè, quan la Llei entri en tràmit parlamentari, continuarà les negociacions amb els diputats i participarà en la ronda de compareixences.•

Roda de contactes amb els grups parlamentaris per defensar les al·legacions a la Llei de cooperatives de Catalunya

CiU

PPC

FCAC

Amb el conseller Felip Puig.

PPCERC

CUPICV-EUiA

AGROACTIVITAT ABRIL 2014 FCAC/7

Assemblea GeneralFederació de Cooperatives Agràries de Catalunya

L’emblemàtica cooperativa La Fageda acollirà la XXXI Assem-blea General de les cooperatives agràries de Catalunya, que està previst que la Federació convoqui per al mes de juny.El desplaçament a les comarques gironines reforça la voluntat d’aquesta organització de fer territori per conèixer la diversitat i l’heterogeneïtat del cooperativisme català. La Fageda és una cooperativa singular per la seva capaci-

tat d’unir la inserció sociolaboral de persones amb discapa-citat psíquica de la Garrotxa amb l’elaboració de productes alimentaris de qualitat i l’assoliment d’una excel·lent gestió empresarial.Enguany se celebraran eleccions a les branques d’arròs, frui-ta i horta, oli d’oliva, vi, planta viva, subministraments i sec-cions de crèdit.•

FCAC

els nostres caps de branca

Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]

Per què l’Agència Tributària està fent inspeccions a cooperatives que venen gasoil? A causa d’una particular interpretació de la normativa, ens hem trobat que moltes cooperatives que comercialitzen gasoil s’han vist sotmeses a inspeccions i a sancions encobertes, que des d’Hisenda anomenen “regularitzacions” però que impliquen el pagament d’entre 100.000 i 1.000.000 d’euros. Les inspeccions es basen en què, en posar el combustible al vehicle, no es fa un pagament simultani amb la “targeta de gasoil bonificat” cada vegada sinó que es fa mitjançant una “targeta clau”, que la cooperativa crea per a cada soci. Aquesta targeta clau està vinculada amb la de ga-soil bonificat, però, per motius de seguretat i per evitar deterioraments d’aquesta, en general es concentra el pagament bancari de tots els repostatges a final de mes. Vull deixar molt clar que les cooperatives no hem fet cap frau i, en canvi, aquestes regularitzacions posen en situació molt greu de viabilitat a les cooperatives afectades i les famílies que en formen part. Quines actuacions heu dut a terme? Hem liderat el tema des de Catalunya, però hem treballat conjuntament, a nivell estatal, perquè afecta a cooperatives d’arreu. Vam aconseguir pactar amb el secretari d’Estat d’Hisenda perquè modifiqués la norma-tiva i s’aturessin les inspeccions. També vam aconseguir el compromís perquè, amb una autorització expressa de l’Agència Tributària, puguem justificar la traçabilitat de les operacions mitjançant la targeta clau, que és el sistema que estem utilitzant la majoria de cooperatives per vendre gasoil als socis. Així doncs, la problemàtica està solucionada? Malauradament, no. Tot i aquest acord, els responsables d’inspecció d’Hisenda han decidit continuar unilateralment amb els controls i, el que és pitjor, fer-ho amb caràcter retroactiu de fins a cinc anys enrere. És una decisió injusta perquè saben que la major part de cooperatives no estaria complint segons la seva interpretació de la normativa, sobre-tot en anys anteriors, perquè els dos últims anys una part de coopera-tives ja ha fet les modificacions necessàries en els terminals per poder cobrar amb la targeta de gasoil bonificat. Però, insisteixo, no s’ha fet cap frau. I, per això, intuïm que darrera d’aquesta decisió hi ha un afany recaptatori claríssim. A Catalunya, quina és la situació? De moment, aquí ja tenim a dues cooperatives amb regularitzacions i tinc una gran preocupació perquè, si continuen les inspeccions, no sabem quantes cooperatives podrien acabar afectades. Creieu que, finalment, se solucionarà? Penso que s’acabarà resolent, però cal voluntat i decisió política per-què els processos de diàleg a nivell més tècnic ja els hem esgotat. Si no es recondueix la situació, no descarto pressions com les que ja es proposen en altres comunitats autònomes. De fet, ja hem traslladat la nostra preocupació al president del Govern, Mariano Rajoy, i als minis-tres d’Hisenda i Agricultura. També ens hem posat en contacte amb el president de la Generalitat de Catalunya per obtenir el seu suport i esgotar les possibles vies de pressió.•

“És indignant la campanyad’inspecció a les benzineres”

Productor de fruita, vice-president de la cooperativa Fru-Rose (Rosselló de Se-grià) i membre del consell rector d’ActelGrup, Josep Lluís Escuer és responsa-ble de la branca de sub-ministres de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des de l’any 2010. A més, és vicepresi-dent sectorial de subminis-traments de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espa-nya, des d’on ha encapça-lat la negociació per inten-tar resoldre el daltabaix de les inspeccions que Hisen-da està fent en relació amb l’operativa de comercialit-zació del gasoil.

JOSEP LLUÍS ESCUERSUBMINISTRAMENTS

AGROACTIVITAT ABRIL 2014 SECTORS/9

10/SECTORS AGROACTIVITAT ABRIL 2014

Sembla que a la restauració local li costa incorporar els olis catalans... Quan estarem orgullosos d’allò que és nostre?”

JOAN SEGURAOLI D’OLIVA FCAC

Enveja d’Andalusia

Des l’1 de març, és obligatori que bars i restaurants serveixin els olis etiquetats i en envasos que no es puguin reomplir. Aquesta normativa, que s’aplica a Portugal des de l’any 2005 i a Itàlia des de 2006, ha provocat un considerable enrenou a casa nostra i alguns restauradors s’han afanyat a buscar alternatives a l’ampolla d’oli d’oli-va.Per què sembla que a la restauració local li costa tant incorporar els nostres olis a l’oferta gastronòmica dels productes de proximitat?Quan viatgem a Itàlia, prenem oli italià, vins italians i formatges italians, a més de gau-dir dels típics plats italians. Sense anar tan lluny, a Andalusia és impensable no trobar oli andalús, de la mateixa manera que a La Rioja t’oferiran riojas a les cartes de vins i a Galícia hi beuràs albarinyos.

Per què a Catalunya no fem aquesta apos-ta decidida pels nostres productes? Per què tenim la temptació d’utilitzar produc-tes d’altres indrets? No volem ni podem desprestigiar els aliments d’altres territo-ris, però ens sap greu veure com els nos-tres productes s’han d’acabar destinant a

l’exportació. Sabeu que si tots consumís-sim oli elaborat a Catalunya, seríem una comunitat deficitària en la producció d’oli d’oliva?A la pràctica, la diferencia entre posar a taula un oli verge extra i un oli de llavors és de 0,02 euros per menú. El càlcul és molt senzill: amb una ampolla d’un quart de litre d’oli verge extra es poden amanir 20 me-nús i té un cost de 2,13 euros, mentre que el cost d’una ampolla d’oli de gira-sol de la mateixa capacitat és d’1,63 euros.Per una diferència de 2 cèntims d’euro, restauradors i productors col·laboraríem plegats per explicar que, a casa nostra, hi ha 5 denominacions d’origen d’oli d’oliva verge extra, que garanteixen una qualitat excel·lent i preserven les peculiaritats de cada zona.Posar a taula un oli d’oliva ben etiquetat és una mesura que millorarà la transparència entre restaurador i consumidor igual que ja va succeir, fa anys, amb les begudes d’al-ta graduació alcohòlica. A més, es millo-rarà la higiene, s’evitaran possibles fraus i s’afavorirà la identificació de la categoria, la qualitat i l’origen d’un producte que és pilar de la Dieta Mediterrània i té un pes indiscutible en la nostra economia.A Catalunya, unes 30.000 famílies vivim de l’oli d’oliva. Les cooperatives representem el 70% de la producció i generem 1.500 llocs de treball. Quan estarem orgullosos d’allò que és nostre?.•


La producció d’oli d’oliva a les comarques del Baix Ebre i el Montsià s’ha vist severament afectada aquesta campanya a causa d’unes condicions meteorològiques extraordinàriament dolentes. A més de la sequera i el vent, enguany s’ha fet una reducció dràstica dels tractaments aeris per al control de la mosca de l’olivera que ha condicionat tant la producció com la qualitat de l’oli. Les conseqüències són un augment dels costos i una davallada dels ingressos econòmics dels produc-tors i les cooperatives.Davant la preocupació del sector, el cap de branca de l’oli, Joan Segura, va convocar una reunió a la cooperativa Solde-bre on es va tractar de l’afectació de la collita d’oliva i es van proposar possibles actuacions. El president de la Federació, Josep Pere Colat, i altres representants d’aquesta organitza-

ció també van ser presents en la trobada, donada la magni-tud de la problemàtica.Posteriorment, la Federació ha gestionat una reunió amb el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, a la qual han assistit representants d’aquesta organització i de les coope-ratives afectades per sol·licitar el pagament dels ajuts estan pendents de cobrament en els darrers anys, la posada en marxa de la taxa d’acompanyament per realitzar els trac-taments contra la mosca i que, en el nou PDR (Programa de Desenvolupament Rural), es determini un ajut per lluitar contra la mosca de l’olivera. També cal que s’estableixin línies preferents de crèdit per as-segurar la continuïtat de l’activitat productiva de les coopera-tives de la zona.•

Preocupació a les Terres de l’EbreLa Federació convoca una reunió urgent a Tortosa

i promou una trobada amb el conseller Pelegrí

Buscar alternatives de gestió per als subproductes de les almàsseres és un objectiu de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, donat els costos que la sansa com-porta per al sector.

Per això, en els últims anys, la branca de l’oli ha impulsat inici-atives com la sol·licitud d’una simplificació normativa i la tra-mitació d’un ajut específic per dur a terme un estudi sobre el compostatge de la sansa. També s’han mantingut diverses reunions amb l’Administra-ció per tal d’arribar a acords sobre l’aplicació directa o la sim-plificació de la gestió en origen.Recentment, la Federació ha convocat una jornada per pre-sentar les conclusions de l’Estudi tècnic i econòmic per a l’aplicació del compostatge de la sansa a les cooperatives de Catalunya, impulsat pel consultor José M. Álvarez.En el decurs de la jornada, es van explicar a les cooperatives assistents els estudis de viabilitat i redacció de cinc avantpro-jectes a Catalunya així com els beneficis de l’aplicació regular del compost de sansa a l’olivera.•

Un estudi per gestionar la sansaJORNADA FCAC

FCAC

Reunió de les cooperatives oleícoles del Baix Ebre i el Montsià amb la Federació, a les instal·lacions de Soldebre. FCAC

El conseller Pelegrí i el seu equip, durant la trobada amb el sector. FCAC


La producció de vi al conjunt de l’Estat espanyol se situa, aquesta campanya, en 50,6 milions d’hectolitres, segons da-des del Ministeri d’Agricultura que s’han fet públiques en una reunió amb representants de cooperatives agroalimentàries. Aquest volum posa Espanya al capdavant de la producció mundial de vi. En l’últim Comitè de Gestió de l’Organització Comuna de Mercats Agrícoles de la Comissió Europea, es va informar que la collita de França se situa en 44,1 milions d’hec-tolitres mentre que Itàlia arriba als 46,5 milions d’hectolitres. Les produccions moderades en els principals països compe-tidors podrien ajudar a pal·liar lleugerament la situació, però el cap de branca de vi de la Federació, Lluís Grogués, alerta que “el mercat està poc actiu des de fa més d’un parell de mesos. Els grans operadors disposen de producte propi elaborat a verema i, després de la renegociació de preus, encara s’es-tan retirant alguns vins de la campanya. Temem que aquesta

situació es dilati en el temps i que repercuteixi en un notable descens dels preus”.Com a circumstància agreujant, a final de campanya s’han elaborat alguns vins i mostos de menor qualitat, amb raïm afectat per les abundants pluges de l’últim terç de la collita. Per a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la situació d’excés d’oferta podria empitjorar si no s’acorda una fórmula vàlida per a la retirada de producte en quantitat sufici-ent, sobretot per al supòsit que s’arribés al final de campanya amb un elevat índex d’existències i es tornés a donar una pro-ducció mitjana alta, una possibilitat a jutjar per l’evolució de la meteorologia durant aquest hivern.L’augment de la producció vitivinícola espanyola és fruit de la transformació estructural de la vinya, que es ve realitzant des que fa una quinzena d’anys mitjançant els plans de reestruc-turació i reconversió.•

Al capdavant de la producció mundial de vi

RAMON ARMENGOLRAMADERIA I LLET FCAC

La problemàtica delspurins ens afecta a tots

La reforma energètica del govern es-panyol ens ha agafat d’imprevist des-prés d’un procés de negociació que no ha estat ni tan sols tens; ha estat inexistent. El sector no ha tingut cap marge de reacció davant d’una deci-sió que ningú esperava que fos tan ra-dical i que ara deixa en suspens el fu-tur de moltes explotacions porcines. A Catalunya en són més de 500 que generen 650.000 metres cúbics de purins anuals, una quantitat que equi-val a omplir 260 piscines olímpiques.El passat 18 de març, més d’un mi-ler de ramaders i treballadors de les plantes ens vam manifestar davant el Ministeri d’Indústria contra la refor-ma energètica, que posa en perill un sector cabdal que el 2013 va aportar 6.273 milions d’euros al PIB. Si hem arribat fins aquí no és per casualitat, sinó perquè creiem en el nostre treball i enfoquem el futur amb optimisme. Hem aconseguit uns nivells de compe-titivitat mai vistos situant-nos com un referent a nivell europeu i mundial. Ge-nerem riquesa i ocupació en el territori, i la importància del nostre sector és reconeguda des de tots els estaments. En el seu moment, l’Administració va apostar encertadament per la coge-neració com una font més d’energia renovable aportant una prima per qui-lowatt produït. Hi havia compromís de mantenir-la durant quinze anys i ara el Ministeri vols aplicar una reducció

del 40%. Ens han canviat les regles de joc a mig partit. Amb aquesta deci-sió les sis plantes catalanes es veuen incapaces de continuar l’activitat, ja que es calculen unes pèrdues de fins a 20.000 euros diaris, i aquesta refor-ma ha enxampat algunes plantes en una fase inicial del seu funcionament. No és vàlid argumentar que si una tecnologia no és rendible s’ha d’eli-minar. Ja que no totes les plantes produeixen biogàs, acceptem que en algunes d’elles sigui necessària una evolució tecnològica i que se’n va-loritzin els subproductes obtinguts. Però hem d’assumir que totes les in-novacions necessiten passar per una fase experimental, de maduració. No es pot llençar a les escombraries tot el knowhow adquirit fins ara i que jus-tament permet afinar els processos i guanyar eficiència. Els beneficis reportats fins ara per aquestes plantes són inqüestiona-bles perquè no tan sols suposen una sortida als excedents de purins. A les zones rurals aquestes inversions han generat una important activitat eco-nòmica, creant més de 2.000 llocs de treball directes i indirectes. Les plan-tes redueixen les emissions i les olors i generen un subproducte de valor fer-tilitzant que permet un transport més eficient cap a zones amb demanda, essent un gran instrument per garan-tir l’òptim equilibri entre dejeccions

tractades i les aplicades sobre el ter-reny, especialment en aquelles zones d’alta densitat ramadera. Quan algú digui que la solució és tancar explotacions caldrà recordar que a Catalunya gaudim d’una potent cabana ramadera que ha possibilitat que ara siguem un dels principals clústers d’Europa. A nivell estatal el sector genera 200.000 llocs de treball directes i més de 2,5 milions indirec-tes, i al 2013, exportacions per valor de 3.327 milions d’euros. Amb un elevat nombre de zones vul-nerables, tenim l’obligació de treballar conjuntament, sector i Administració, per facilitar una òptima gestió de les dejeccions. Que ningú pensi que el problema no l’afecta, perquè tot el territori hi està implicat.Assumint que, sigui quina sigui la decisió final ja no podem tornar a la situació anterior, caldrà prioritzar la ubicació de les plantes en zona vul-nerable i promoure un desenvolupa-ment tecnològic encaminat a millorar el producte final, a més d’ampliar els processos a altres subproductes bus-cant la màxima optimització de les instal·lacions.Tot i això, per afrontar aquest repte, necessitem d’un marc legal estable, permanent, i aliè a avatars polítics i decisions arbitràries que puguin fer perillar el futur d’un sector que ha de continuar sent estratègic per al país.•


COOPERATIVES AGRO-ALIMENTÀRIES


La principal conclusió de l’informe de la Comissió Europea sobre el funcionament dels programes operatius i de les organitzacions de productors de fruita i horta és que aquest sistema es confir-ma com a útil i eficaç. L’informe, però, també destaca el baix grau d’or-ganització que encara persisteix en alguns estats membres, principalment en els del sud d’Europa i a molts dels que han ingressat a la Unió Europea amb posterioritat a 2004. En aquests països, la majoria dels productors no pertanyen a cap orga-nització i, per aquest motiu, tenen un escàs poder de negociació i estan més exposats als riscos vin-culats a la globalització dels mercats. Per tant, i en la mateixa línia que defensa la Fede-ració de Cooperatives Agràries de Catalunya, cal estudiar mesures que impulsin formes de coope-ració que permetin augmentar la taxa d’organit-zació del sector i aprofitar al màxim els recursos disponibles.•

Europa, a favor de les organitzacions de productors

FOTONOTÍCIACOOPERATIVES AGRO-ALIMENTÀRIES

Catalunya ha acollit les jornades anuals de l’arròs que es convoquen des de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya per potenciar l’intercanvi d’impressions del sector a nivell estatal. La troba-da, feta a Amposta, va servir per analitzar les nove-tats de la PAC, la situació del mercat de l’arròs i la Llei d’integració cooperativa.Els assistents a la jornada van fer un recorregut per les instal·lacions d’Arrossaires del Delta de l’Ebre, a Deltebre.•

AGROACTIVITAT ABRIL 2014 EMPRESA/15

Agustí Farré és gerent de l’Agrà-ria i Ramadera Pallars de Sort, una cooperativa que fa uns anys es va iniciar en la comercialitza-ció de la carn ecològica produïda pels seus socis ramaders i que, en l’actualitat, compagina les activitats destinades a la rama-deria convencional amb l’ecolò-gica.

Ara fa uns mesos que vau iniciar un procés de reflexió estratègica, quina va ser la vostra motivació?Donada la situació canviant que es dóna avui en dia, vam decidir de fer el Pla Estratègic de la cooperativa per poder trobar noves sortides. Per això, vam reflexionar sobre els punts febles que tenim a la coopera-tiva i també vam analitzar els nostres punts forts. L’objectiu era, sobre-tot, analitzar les coses que hem fet

bé fins ara i quines podem millorar.

Qui va participar en l’elaboració del Pla Estratègic?Es va crear un grup de treball en què van participar membres del Consell Rector de la nostra cooperativa, que tenen un doble perfil: són responsa-bles directes en la gestió de la coo-perativa i, com a socis que en formen part, també són una part molt inte-ressada perquè la cooperativa funci-oni bé.També s’hi van implicar treballadors, en la mesura que participen directa-ment en el funcionament de la coo-perativa i constaten quines coses van bé i quines no van tant bé.

La valoració general de tot el pro-cés, quina seria?Molt positiva. Vam tenir assessora-ment de la Federació de Coopera-

tives Agràries de Catalunya durant tot el procés d’anàlisi i debat i, per aquest motiu, ens va ser més àgil de portar a terme. L’única objecció que hi posaria és que, una vegada tens els objectius definits i has de desenvolupar el pla d’actuació, resulta una mica com-plicat posar en pràctica de manera immediata els acords presos en les sessions de treball.

Què us ha aportat la realització del Pla Estratègic? La realització del Pla Estratègic ens ha ajudat a reflexionar sobre quines coses creiem que fem bé i quines no. De vegades, són detalls molt simples i que, per aquest motiu, no valorem el suficient però, en realitat, són aspec-tes molt importants per al bon funci-onament de la cooperativa.•

CO[OP]INIÓ AGUSTÍ FARRÉ [PALLARS DE SORT]

“El Pla Estratègic ens ajuda a trobar noves sortides”

Aquest procés ens ha ajudat a reflexionar sobrequines coses creiem que fem bé i quines no

16/EMPRESA AGROACTIVITAT ABRIL 2014

Fusió de Solivella i l’EsplugaLes assemblees de socis de Solivella i l’Espluga de Francolí han aprovat la fusió d’aquestes dues cooperatives. La societat té el nom d’Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit, amb l’objectiu que en un futur s’hi puguin afegir també altres cooperatives de la comarca.En aquest sentit, Josep Maria Do-mingo, el president de la nova enti-tat, ha subratllat que “les portes es-tan obertes a tothom que s’hi vulgui sumar”. Aquesta fusió és fruit de quatre anys de negociacions entre les dues coo-peratives per tal d’arribar a un acord sobre el nou projecte empresarial.L’Agrícola de la Conca, que aglutina-rà més de nou milions de quilos de raïm i pràcticament un milió de qui-los d’olives, permetrà unir esforços i compartir recursos.•

SERVEI FCAC

El procés de fusió de les coope-ratives de Solivella i l’Espluga de Francolí ha estat coordinat per la Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya, mitjançant el seu servei d’intercooperació.La Federació participa en la identi-ficació i planificació estratègica de possibles projectes de cooperació, presta assessorament jurídic i fi-nancer durant tot el procés i informa sobre els ajuts disponibles, a més d’elaborar un pla de formació quan la nova empresa ho requereixi.•

FCAC INTERCOOPERACIÓTeresa Masjuan | Mar GarrigaMarian Mula | 932 260 369


Controlar la rendibilitat de les explotacions

La gestió analítica és imprescindible per fer segui-ment de l’evolució econòmica de les explotacions i, per aquest motiu, es tracta d’un condicionant im-portant dins del Sistema d’Assessorament Agrari.Una explotació, sigui agrícola o ramadera, és un ne-goci i, com a tal, ha de ser rendible. Per saber si una explotació és viable, cal ser coneixedors dels cos-tos i marges de cada producte, amb independència que hi hagi campanyes millors i d’altres que no ho són tant. Així doncs, a més de portar una comptabilitat gene-ral, cal dur a terme una gestió analítica de cada explo-tació. L’objectiu és conèixer els costos que té i valo-rar-ne les existències, i d’aquesta manera disposar d’una informació que resulta bàsica a l’hora de pren-dre decisions que facilitin optimitzar la rendibilitat.La gestió analítica també permet que, dins de la

mateixa cooperativa, es puguin comparar els re-sultats de les diferents explotacions a fi de corregir desviacions i detectar aspectes a millorar.

Per donar resposta a la necessitat d’assessora-ment en aquest àmbit, la Federació està treballant en la creació d’una aplicació informàtica de gestió analítica que facilitarà que, amb el suport dels tèc-nics de la cooperativa, tots els titulars d’explota-cions puguin conèixer els costos i millorar la seva rendibilitat.•

La gestió analítica de les explotacions permet

millorar-ne el rendiment econòmic

GRUP D’ASSESSORAMENT FCAC

Les cooperatives que formen part del Grup d’Assessorament Agrari de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya disposen de tècnics experts en les necessitats de les explotacions agràries i ramaderes i en la gestió de les aplicacions informàtiques dissenyades per la Federació.•

FCAC ASSESSORAMENT AGRARIAlfred Piñol | Anna Farrús | 973 247 982


Unes cinquanta cooperatives van assistir a les jornades organitzades per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, a Lleida i la Selva del Camp, amb la finalitat d’explicar les novetats europees sobre la informació alimentària que s’ha de facilitar al consumidor.Durant la sessió de formació, es va explicar com afecten a les cooperatives els canvis que comporta la normativa europea, que regula des de l’etiquetatge dels productes fins a la presentació, la publicitat i la venda per Internet. Les cooperatives assistents van plantejar consultes concretes sobre la infor-mació que cal proporcionar al consumidor en els productes, i també què s’ha d’especificar en els menjars preparats. Finalment, van posar a la pràctica els continguts amb casos pràctics de disseny d’etiquetes.•

FCAC FORMACIÓEster Aguirre | 973 247 982

Més informació al consumidorJORNADA FCAC

La Unió Europea, estricta amb l’etiquetatge dels productes alimentaris

SERVEI FCAC

La Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya presta suport personalitzat a les coo-peratives amb la finali-tat que puguin optimit-zar l’aplicació del fons d’educació i promoció per resoldre necessitats formatives.Els recursos del fons d’educació i promoció es poden destinar a fer formació al consell rector, els socis i els treballadors de la coo-perativa.•

FCAC FORMACIÓOlga Ferré | Ester AguirreM.Rosa Serra932 292 018 | 973 247 982

Fons d’educació i promoció

A diferència d’altres organitzacions empresarials, les cooperatives dispo-sen del “fons d’educació i promoció cooperatiu”, un recurs regulat per la Llei de cooperatives amb la finalitat de facilitar la formació i la informació de les persones vinculades a aquesta societat.Així doncs, amb els recursos del fons d’educació i promoció, es pot im-partir formació al consell rector de la cooperativa sobre drets, deures i responsabilitats dels membres de la junta i també sobre temes jurídics i principis cooperatius.A més, es poden organitzar cursos per a socis sobre aspectes que in-clouen des de novetats en les tèc-niques de producció a la seva impli-cació amb la cooperativa, i es poden fer accions formatives vinculades al lloc de treball i a les tasques que els treballadors desenvolupen a la coo-perativa.Finalment, les cooperatives poden utilitzar el fons per organitzar jorna-des de difusió del cooperativisme aprofitant actes especials com el dia del soci o la commemoració d’aniver-saris.•


Llicenciada en Enologia i Enginye-ra Tècnica Agrícola, Míriam Chivite ha treballat en cellers de diferents denominacions d’origen de vi de l’Estat espanyol, Xile, Argentina i Austràlia. Actualment, compagina l’assessorament vitícola-enològic amb la docència i, des de fa deu anys, col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya dirigint activitats formatives sobre tast de vins per a socis i tre-balladors de les cooperatives.

És necessari que els agricultors rebin formació sobre viticultura? Sí. De fet, és molt important. És im-prescindible conèixer i comprendre els cicles anuals de la planta i la terra on creix, saber com s’ha de conrear una vinya harmònicament perquè els ceps creixin sans i equilibrats. Cal co-nèixer la morfologia de la planta, les varietats, els portaempelts, el maneig del sòl i les tècniques de conreu, la nutrició, les necessitats hídriques, les plagues i les malalties.

Fins a quin punt el raïm influeix en la qualitat del vi? El raïm és la base del vi. D’un raïm de poca qualitat, és molt difícil fer un bon vi. En canvi, si el raïm és bo i està sà i equilibrat seria ser molt mal enò-leg fer un vi de baixa qualitat. Evidentment que, en la qualitat del vi, intervenen factors com la climatolo-gia anual, el tipus de terreny, la zona de producció i el tipus de vinificació, però el més important -potser en un 80%- és la varietat del raïm i la seva qualitat.

Com s’aprèn a valorar les diferèn-cies organolèptiques d’un vi?Per poder valorar sensorialment un vi, és bàsic conèixer com s’apliquen els sentits conscientment en un tast, quines són les fases de la degustació i quines diferències hi han entre els tipus de vins. Tot això s’aprèn en un curs d’iniciació al tast i, personalment, m’agrada in-cidir molt en la fase olfactiva perquè és la més complexa. Posteriorment, es pot anar perfeccionant la tècnica.

Què és el que més es valora d’un bon vi?Depèn del mercat on va dirigit, per-què cada país té els seus gustos i les seves modes. De forma general, di-ria que un bon vi ha de ser aromàtic, mantenint aromes primàries del raïm i subtils de fusta, si ha tingut criança, equilibrat en boca i fresc. Amb els temps de crisi actuals, tam-bé s’ha de procurar que el preu sigui assequible per als consumidors.

El fet que els pagesos i els treba-lladors de les cooperatives facin formació en tast de vins, pot millo-rar la qualitat del producte final?Els pagesos conreen la terra i produ-eixen el raïm. Els treballadors, bode-guers i operaris del celler elaboren el vi. El fet que tots ells sàpiguen apre-ciar el producte final -és a dir, el vi- i que coneguin el motiu i la importàn-cia de cada tasca fa que s’afanyin en la manera de fer la seva feina i que en tinguin més cura. Tot plegat contribu-eix a un millor resultat.•

LA VEU DE L’EXPERTA MÍRIAM ChIVITE

“Un bon vi ha de ser aromàtic, equilibrat i fresc”


Presidenta de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, Eva Martínez també és gerent de Sogeur, una gesto-ra de cooperatives d’habitatges nascudes en l’entorn de movi-ments veïnals. El seu objectiu és facilitar l’accés a la vivenda de milers de persones que difícil-ment en podrien disposar en el mercat lliure.

Per quina raó neixen les cooperati-ves d’habitatges?Aquestes cooperatives són una agru-pació de persones que tenen la ne-cessitat d’accedir a un habitatge amb un preu més reduït. Es compra un terreny en comú i, a partir d’aquí, es posa en marxa tot el procés per a la construcció de les vivendes. Avui en dia, les cooperatives d’habitatge tenen principalment caràcter social i sorgeixen a partir de persones que estan implicades en moviments veï-nals i socials.

Com es construeix una vivenda des d’una cooperativa?La compra d’un pis és, probable-ment, la inversió més important que fas a la vida i, per això, cal que les co-operatives d’habitatges siguem molt professionals i molt solvents. Hem de tenir tot el procés molt controlat i les cooperatives més grans acostumem a treballar amb una gestora especia-litzada en el sector.

Què és una gestora?És una societat que coordina tot el procés de construcció de l’habitatge. En el cas de Sogeur, per exemple, duem a terme tot el procés de cerca i anàlisi de sòls i assessorem la coo-perativa sobre si és un bon projecte. A continuació, si el projecte és viable, busquem l’arquitecte, gestionem la llicència, la contractació d’obra, l’es-cripturació... i duem a terme el procés de difusió de la promoció. Tot això, d’acord amb el consell rector de cada cooperativa.

Com funcionen les cooperatives d’habitatges?Cada promoció té uns socis dife-rents, que són les persones que vo-len accedir a un dels habitatges que s’estan construint, i el consell rector està format per socis de les diferents promocions que ha impulsat la coo-perativa. Convoquem una assemblea general cada any però, a més, fem moltes assemblees informatives de cada promoció, per tal d’anar expli-cant l’evolució de la construcció. El nivell d’exigència dels socis és molt elevat i necessiten seguretat, per això ens impliquem molt en cada projecte i sentim una gran emoció el dia que lliurem el pis. Fins i tot, després per-dura un sentiment de pertinença.

I quin és el paper de la Federació?La nostra funció principal passa per donar suport a les cooperatives coor-dinant aspectes jurídics i financers de

la promoció però, principalment, faci-litant que hi hagi la matèria primera, el sòl, per fer habitatges a un preu asse-quible. Hem de garantir que l’Adminis-tració vetlli perquè hi continuï havent aquest tipus de sòl, encara que en els últims temps tot això està canviant.

hi ha futur per al sector?Evidentment que la crisi ha estat com un tsunami i el panorama ha canviat. Totes les cooperatives ens hem fet més petites i estem en un període de transformació. Ens hem d’adaptar al mercat i fer nous productes. Fins ara ens centràvem en la venda, però tam-bé estem començant a treballar altres fórmules, com el lloguer i la conces-sió a 75 anys, que dóna més estabili-tat que un arrendament convencional. També estan sorgint cooperatives que treballen amb materials del tot sostenibles. Si som prou hàbils per adaptar-nos a la realitat, tenim futur.

En el món rural, pot encaixar aquest model?Per descomptat. Construir a un preu més econòmic és interessant a tot arreu. Tradicionalment hem treballat més a Barcelona i l’àrea metropolita-na perquè és on hi ha més deman-da, però hem fet habitatges arreu de Catalunya ja que ens adaptem a les necessitats de cada cas i personalit-zem els projectes. En alguns pobles, per exemple, petites cooperatives fan rehabilitacions de cases rurals.•

COOPERATIVISME[HABITATGE]UN MÓN PER DESCOBRIREVA MARTÍNEZ

“Gestionem la inversió més important que fas a la vida”

COOPERATIVISME D’hABITATGE

A CATALUNYA

10 cooperatives federades

25.000 habitatges construïts

Unes 2.500 persones sòcies en diferents fases

40 milions d’euros de facturació anual

Si hi col·laborem tots, el món cooperatiu serà més gran: www.cooperativescatalunya.coop

AGROACTIVITAT ABRIL 2014 COOPERATIVES/21

tastacoopPUNTS

DE VENDA Venda on-linewww.etim.cat

AgrobotiguesC/ Miquel Barceló, 31FALSETC/ de Dalt, 74MARÇÀ

Ètim Verema Tardana (Blanc)

Cooperativa Falset Marçà (Priorat)

Distintiu de qualitat: DO MontsantPremis: Gran Medalla d’Or.

Concurs Grenaches du Monde 2014

www.la-cooperativa.catwww.facebook.com/etimonline

@Etimonline

“Som uns grans enamorats i defensors de la garnatxa. Estem convençuts que la garnatxa és un dels millors raïms, que té molt potencial i la Gran Medalla d’Or ens referma que estem treballant d ’una manera òptima a la cooperativa. Elabo-rat amb la varietat autòctona de la DO Montsant, l ’Ètim és un dels millors vins dolços catalans que hi ha al mercat”.

Xavi DomènechGerent Cooperativa Falset Marçà

L’Ètim Verema Tardana blanc és un vi tradicional fet de manera natural. Per a la seva elaboració, es dei-xa madurar molt el raïm al cep amb la finalitat que mantingui la seva dolçor natural. La garnatxa és una varietat molt sensible als canvis climàtics i, per pre-servar la qualitat, cal que hi hagi una forta connexió entre els productors i el celler. Es tracta d’un vi amb toc a flors de taronger i herbes aromàtiques, com la camamilla i el poniol, conjun-tament amb aromes cítrics i fons de mel, vainilla i canyella.Ètim Verema Tardana és un monovarietal de garnat-xa de vinyes de més de 50 anys, que marida molt bé amb entrants de formatge o foie, però també amb postres de xocolata blanca, mousse o tiramisú.•

22/COOPERATIVES AGROACTIVITAT ABRIL 2014

Una història amb arrels des de 1964, la unió de 650 socis viticultors, més de 2.300 hectàrees de vinya re-partides per més de 50 municipis –des de Gelida fins al Vendrell–, i l’elaboració de vins i caves d’excel-lent qualitat i constància dins les denominacions d’origen Penedès i Cava. Aquests són els trets distintius de Covides Vinyes - Cellers, la coope-rativa de primer grau capdavantera a Catalunya quant a producció de vi, amb una mitjana de 24 milions de quilos de raïm anuals.

50 anys d’història

La creació de Covides va ser fruit de la voluntat dels agricultors de la co-marca per elaborar conjuntament el vi de la seva collita. En aquell moment, els socis van introduir la mecanització i els primers tractors a les seves ex-plotacions, i van construir els cellers amb les instal·lacions més modernes del moment. L’objectiu, elaborar vins amb personalitat pròpia.Als anys vuitanta, la cooperativa del Penedès va iniciar la venda de vi em-botellat i la producció de cava. Des d’aleshores, les explotacions s’han anat renovant i s’han adaptat els sis-temes de plantació per mecanitzar la

verema. Actualment, ja s’embotella un 25% de la producció.La trajectòria de la cooperativa es re-cull en el llibre “50 anys 1964-2014”, presentat per Covides durant un dels actes centrals de commemoració del cinquantenari, fet a final de gener i al qual van assistir gairebé tots els socis. En el decurs de la celebració, també es va homenatjar als membres de la primera junta rectora de Covi-des i a tots els seus presidents.

Centres de prestigi

En l’actualitat, Covides disposa de cellers repartits per tota la comarca. Sense oblidar la tradició, capacitat i

FCAC / COVIDES

Covides, vinyes i cellers

Homenatge a tots els presidents de Covides.


PENEDÈS | www.covides.com

tecnologia s’adapten perfectament a la producció en unes instal·lacions que disposen de premses pneumàti-ques, dipòsits d’acer inoxidable, con-trol de temperatura de fermentació, maceracions pel·liculars, estabilitza-ció de fred en continu, selecció de llevats, tiratges especials de cava… entre d’altres processos que han re-portat prestigi i guardons de reco-neixement internacional per la seva modernitat i eficiència. A més, els tres cellers de Covides a Sant Sadurní d’Anoia, Sant Cugat de Sesgarrigues i Vilafranca del Penedès estan preparats per entrar els 24 mili-ons de quilos de raïm dels socis. Del total de la producció, un 85% corres-

pon a varietats blanques (Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay) i la resta de varietats (Tempranillo, Merlot i Cabernet Sauvignon) es destinen a l’elaboració de rosats i negres. Tots els vins estan reconeguts per la DO Penedès.

Una enologia creativa

La verema comença a final d’agost i es perllonga fins als últims dies d’oc-tubre, segons el grau de maduració.Seleccionats els millors raïms, es porten amb celeritat als cellers per-què conservin les característiques or-ganolèptiques. Per a l’elaboració dels vins i caves de Covides, només s’uti-

litzen el millor most, el “most flor”, que procedeix de la primera fracció del premsat. Aquesta qualitat junta-ment amb l’experiència, la tècnica i la creativitat de la cooperativa són eines clau per assolir la personalitat dels seus vins i caves.Els cellers de Covides produeixen una extensa gamma de productes. Per als paladars més exigents, el ventall “Duc de Foix”, la marca insígnia de la cooperativa, que presenta caves de criança i vins monovarietals joves de qualitat Premium. Aquesta línia d’alta qualitat es complementa amb el plaer modern de “Gran Gesta” i l’aristocrà-cia renovada de “Comte de Foix”.•

Covides, vinyes i cellers

El Consell Regulador del Cava ha impul-sat, per primera vegada, les Distincions Excel·lència Cava. Es tracta d’uns guardons que tenen com a finalitat reconèixer aquelles per-sones que han contribuït, des de les seves diferents professions, a fomentar la qualitat i el prestigi del cava.El president del Celler de Viticultors de Vilanova i la Geltrú, Pere Albà, va ser distingit en la categoria de Viticultura, per la seva trajectòria com a productor i com a cooperativista i per la seva vo-luntat de situar el cava com un producte de qualitat.El lliurament dels premis es va fer a l’Hotel Casa Fuster de Barcelona, amb la presència del ministre d’Agricultu-ra, Miguel Arias Cañete; el conseller

d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el president del Consell Regulador del

Cava, Pere Bonet, a més de represen-tants sectorials.•


DOP Les Garrigues torna a Barcelona

Amb la voluntat de continuar la pro-moció de la qualitat i les garanties de l’oli verge extra, la Denominació d’Ori-gen Protegida (DOP) Les Garrigues ha tornat a Barcelona per organitzar la Segona Fira Festa de l’Oli davant del Mercat de Santa Caterina.El president de la DOP Les Garrigues, Joan Segura, explica que “el nostre oli és un producte de proximitat, molt arrelat al territori i que procedeix di-rectament dels productors” i afegeix que “el consumidor, sovint, desconeix que la diferència entre comprar un oli verge extra de màxima qualitat i un oli d’oliva refinat és de 30 euros anuals per persona”. Durant la celebració de la fira festa, el primer cap de setmana de març, es van organitzar tastos, esmorzars i berenars de pa amb oli d’arbequina i xocolata, a més de fer obsequis d’oli. També es van sortejar dos menús per a dues persones al restaurant “Can Jubany”, de Calldetenes, que dirigeix el xef Nandu Jubany, distingit amb una estrella Michelin.•

Proximitat, tradició i cultura amb certificat d’origen al Mercat de Santa Caterina

FCAC

Distinció Excel·lència Cava, a Pere Albà

DIARI DE VILANOVA


Fruit de la tasca de representació que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya exerceix, el Govern de la Generalitat contribueix a fer difusió del cooperativisme agrari català més enllà de les nostres fronteres i obsequia amb productes cooperatius en alguns dels seus viatges oficials.

Així ho va fer el president de la Gene-ralitat, Artur Mas, en la reunió mantin-guda a Toulouse amb el president del Consell Regional de Midi-Pyrénées, Martin Malvy. Aquesta trobada es va mantenir en el marc de l’Euroregió Pirineus Mediterrà-nia, que és l’associació de cooperació

interregional de la qual forma part Cata-

lunya. Així mateix, el conseller de la Pre-

sidència, Francesc Homs, va lliurar una

mostra de productes cooperatius cata-

lans a altres representants del Consell

Regional de Midi-Pyrénées en el decurs

d’una altra trobada.•

El president Maspromociona les cooperatives

RUBEN MORENO

Premis CDO

Els millors olis d’oliva verge extra guanyadors del pre-mi CDO (Centre de Desenvolupament de l’Oli) són de les cooperatives Agrícola del Camp Santa Bàrbara, Agrícola de Vila-seca i Unió Fruits. Aquests cellers han estat distingits en les categories de Fruitat Verd Amarg, Fruitat Verd Dolç i Fruitat Ma-dur, respectivament. En l’edició d’enguany, el CDO –que reconeix els millors olis d’oliva verge extra que s’elaboren a les comarques tarragonines– també va lliurar tres accèssits al Celler Masroig, l’Agrícola de la Palma i l’Agrícola de Riudecanyes.

Puntuacions Parker

Un total de quatre cellers cooperatius catalans han obtingut puntuacions superiors a 90 en l’última llista del crític de vi nord-americà Robert Parker, considerat un dels més influents del món. El Celler de Gandesa ha obtingut 94 punts pel “Vi de Licor 1919”, mentre que Celler de Capçanes ha rebut 91 punts per “Cabrida” i 90 per “2 Pajaros”. Parker també ha atorgat 90 punts als vins “Ètnic” de Celler el Masroig i “Ònix Evolució” de la Vinícola del Priorat.•

Premis a l’oli i el vi cooperatius


Arrossaires i Barberà de la Conca,noves àrees d’autocaravanes

Viatjar en autocaravana és una manera de fer turisme que cada vegada té més presència a Catalunya. Per aquest mo-tiu, obrir àrees de pàrquing per a auto-caravanes és una oportunitat de negoci que permet atraure un públic, principal-ment europeu, amb interès en els pro-ductes locals i el territori. Recentment, les cooperatives d’Arros-saires del Delta de l’Ebre i Barberà de la Conca s’han sumat a la iniciativa de Ce-ller El Masroig, la cooperativa catalana que va resultar pionera en aquest àmbit,

i han obert nous espais per a autocara-vanes aprofitant les seves instal·lacions.Amb aquestes iniciatives es pretén po-tenciar la venda de productes a l’agro-botiga, tot posant en valor l’entorn rural i els actius turístics de cada zona, des del Parc Natural del delta de l’Ebre al celler modernista de Barberà.Com a contrapartida, els autocaravanis-tes poden pernoctar en un espai segur i tranquil, on disposen de punt d’aigua i buidat de dipòsits d’aigües grises i ne-gres, amb accés a serveis com botiga,

informació turística, benzinera, zona de jocs o restauració.La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya col·labora amb la Unió Caravanista de Catalunya per promoure i difondre les àrees de servei d’autoca-ravanes, que poden ser una activitat de dinamització interessant per als punts de venda cooperatius.•

FCAC DESENVOLUPAMENT RURALMarc Riera | 932 292 018

ARROSSAIRES DEL DELTA DEL EBRE AGRÍCOLA DE BARBERÀ DE LA CONCA

Festes a Godall i Ulldemolins

Per donar a conèixer l’artesania i l’oferta de productes típics de la comarca del Montsià, la Cooperativa Agrícola de Godall ha organitzat l’11a edició de la Fira de l’Oli i l’Espàrrec. Mentrestant, a la comarca del Priorat, la Coo-perativa Agrícola d’Ulldemolins ha fet un maridatge de la XXXIII Diada Gastronòmica de la Truita d’Espinacs amb

Suc i la Festa de l’Oli Nou. Les dues festes populars han comptat amb nombrosos assistents, que han pogut gau-dir d’aquestes jornades lúdiques i fer visites guiades per les instal·lacions dels molins d’oli per tal de conèixer tot el procés d’elaboració.•

www.olidegodall.es - www.coopulldemolins.com

AGRÍCOLA DE GODALL AGRÍCOLA D’ULLDEMOLINS SANT JAUME


Amb l’objectiu de propiciar la cohesió social i crear nous llocs de treball, s’ha constituït formalment la cooperativa Sa-frà de les Garrigues, amb seu a Cervià i dotze socis fundadors.Al llarg de les pròximes setmanes, està previst augmentar fins a la trentena de socis, que ja sumen dues hectàrees i mitja de conreu de safrà. Enguany, aquests primers productors esperen ar-ribar fins a les quatre hectàrees, a les quals caldrà afegir les que aportin pos-sibles noves incorporacions de socis. Enric Dalmau, un dels impulsors del projecte, explica que “som optimistes perquè estem copsant que és un pro-ducte amb més demanda que oferta i tenim un mercat interessant. Estem fent contactes a Suïssa i Canadà i creiem que podrem comercialitzar tota la pro-ducció envasada”.La cooperativa està presidida per Ma-nolo Ramírez, com a reconeixement a què va ser el primer productor que va portar bulbs de Castella La Manxa i va comprovar que s’adaptaven molt bé al territori.

LA FESTA DEL SAFRÀ

Coincidint amb el període de flora-ció, els socis de la cooperativa van organitzar la I Festa del Safrà, que es vol fer anualment i de forma rotatò-ria en els pobles productors amb la

finalitat de donar a conèixer peculiari-tats del cultiu i com s’utilitza a la cuina.En aquesta primera edició, ja s’hi van aplegar unes 150 persones que van compartir quatre paelles fetes amb arròs del delta de l’Ebre i safrà de les Garrigues.•

Neix la cooperativa Safrà de les Garrigues

DAMIÀ ALENTORN SENDRA

Celler Batea i la DO Terra Alta, juntament amb quatre denominaci-ons d’origen de l’Aragó, s’han unit per seduir amb Garnatxa a trenta milions de nord-americans.El Programa europeu per a la promoció de la Garnatxa comença aquest any i es desenvoluparà fins al 2016. La finalitat és donar a conèixer al gran públic la varietat de vi Garnatxa, que està rebent qualificacions excel·lents per part dels prescriptors i els consumi-dors més experts dels Estats Units i Canadà, i incrementar la quota de mercat d’aquest producte.La DO Terra Alta representa més del 80% de la producció de Gar-natxa blanca de l’Estat espanyol.•

www.cellerbatea.com

Projecte europeu per la garnatxa


La Cooperativa Agrària la Baixa Tordera és un referent per a la pa-gesia i per a les persones vincu-lades amb l’entorn rural al Mares-me, una comarca molt pròxima a l’àrea de Barcelona i amb una forta pressió urbanística a causa del tu-risme.Des de sempre, la cooperativa ha

estat un espai de trobada del sec-tor per promoure iniciatives i acordar inversions de modernització. En aquest sentit, fa sis anys que va dur a terme una remodelació creant àrees diferenciades dins l’agrobo-tiga per diversificar l’oferta i donar un millor servei tant als socis coo-perativistes com als seus clients.

A més, com a entitat aglutinadora del món rural, la cooperativa està molt present a la vida del poble. En aquest sentit, ha protagonitzat la recuperació de la Festa dels Tres Tombs, organitza el Dinar de So-cis per Sant Antoni i Sant Galde-ric i participa a la Fira Mercat del Ram, a més de col·laborar amb l’Ajuntament en la promoció del producte local vinculat al territori.

RESULTATS OBTINGUTS

La cooperativa de la Baixa Tordera ha estat treballant per esdevenir el punt de referència de la pagesia, per ajudar a resoldre qualsevol pro-blemàtica que afecti als seus socis.El seu futur passa per oferir un bon servei d’assessorament a les explotacions dels socis i una bona formació als treballadors, amb la finalitat de mantenir les arrels del poble com a municipi rural.•

PREMIS COOP:

2n premi Desenvolupament Rural

PROJECTE: La cooperativa, referent de la

pagesia i del poble

SECTORS: Fruita i Horta

COMARCA: Maresme

www.cooperativaagrariatordera.cat

Cooperativa Agràriala Baixa Tordera

EMPRENEDORACOOPERATIVA

AGRÀRIA LA BAIXA TORDERA

Cambrils marida calçots i galeresCentenars de persones van poder assaborir, a les instal-

lacions de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, un típic es-

morzar popular com és la fregida de galeres i calçots amb pa

sucat en l’oli verge extra “Mestral” i tot plegat regat amb una

copeta de cava.

Per al president de la cooperativa, Jaume Bages, “aquest ma-

ridatge únic no deixa de ser un homenatge al sector prima-

ri, tant important a la societat cambrilenca, i una aposta pels

productes de temporada i de proximitat” i també va desta-

car “l’ambient de germanor” en aquesta població de la Costa

Daurada.

La cooperativa de Cambrils ha organitzat aquesta jornada

gastronòmica en col·laboració amb la Confraria de Pesca-

dors. En total, agricultors i pescadors van preparar, de bon

matí, 4.000 calçots i 120 quilos de galeres.•

www.coopcambrils.com


Amb 51 anys, Sebastià Escarp aca-ba d’agafar el relleu a la presidèn-cia de Fruits de Ponent, una de les cooperatives més representatives del sector de fruita dolça a Cata-lunya.“Vinc d’una família que tota la vida ha estat a la cooperativa d’Alcar-ràs. El meu pare en va ser soci fundador i també la va presidir a final dels anys seixanta. Tenim una explotació familiar que portem en-tre els dos germans, a la qual s’hi van incorporant també alguns dels nostres fills”. Assegura que ha ac-ceptat el càrrec de president “per responsabilitat”.

Quina dedicació requereix la presi-dència de Fruits de Ponent?M’ha canviat la vida a nivell personal i laboral. A mi, m’agradava molt la feina de pagès. Tenia una vida de treball al camp i de família. Ara, dedico el 85% del meu temps a la cooperativa. En-tenc que durant el temps de mandat hauré de canviar les meves prioritats i tinc la sort de comptar amb una fa-mília que em dóna el seu suport i que manté l’explotació agrícola.

Com és la cooperativa que heu tro-bat?Té un potencial brutal i a nivell d’in-fraestructures, socis i personal està preparada per assumir tot el que li ve per davant.

Potser els últims dos o tres anys, ar-ran d’una sèrie de decisions, havien caigut una mica les liquidacions, però sóc optimista amb el futur de la co-operativa. Estic convençut que ho tenim ben encarat, malgrat que el sector de la fruita no travessa un bon moment.

Naixeu a partir de la fusió de diver-ses cooperatives...Sí. Fruits de Ponent es va crear al 1992 per la fusió entre les coopera-tives d’Alcarràs, Benavent i la Porte-lla. Posteriorment s’hi va incorporar l’aragonesa Binaced i tenim un acord amb la cooperativa de Ramell. A més, ara estem en contacte amb una altra cooperativa del Baix Segre que en els pròxims mesos es podria incorporar al nostre projecte.

Quin volum de producció agluti-neu?La cooperativa ha evolucionat bé des de la seva fundació i no ha parat de créixer. La campanya passada vam fer uns 58 milions de quilos de fruita i enguany ens situarem al voltant dels 68 milions. Si s’incorpora la nova cooperativa i no hi ha cap inclemència meteorològica, és molt probable que la pròxima tem-porada arribem als 80 milions. És a dir, que en dues campanyes hau-ríem augmentat la producció en uns vint milions de quilos de fruita que ens

permetran millorar la rendibilitat de la central, que vam engrandir i moder-nitzar fa un parell d’anys.

I de quin tipus de fruita es tracta?Majoritàriament treballem amb fruita d’ós, i només una petita part és fruita de llavor. També estem començant a tocar el caqui i estem introduint una línia de sucs de préssec i poma. Un 80% de la producció la destinem a l’exportació, a països de la Unió Europea on la nostra marca és molt apreciada.

Teniu algun altre projecte en car-tera?Sí. Estem encarrilant el projecte “Poma de mitja muntanya”, que con-sisteix a plantar varietats noves de poma a bocins de terra de l’Alta No-guera, en una zona afectada pels regs nous del Canal Segarra-Garrigues. És un projecte experimental de regadiu en un lloc a on es feia secà i que, a més, ens permetria ampliar la produc-ció pròpia de poma.

Presenteu un projecte engresca-dor... Què voldríeu transmetre als socis?Que tinguin confiança, que el projecte va endavant i amb totes les garanties del món. La meva il·lusió és recupe-rar l’ADN de Fruits de Ponent, quan el soci sabia que cobraria les liquidaci-ons de fruita un pèl per damunt.•

LAFINESTRA SEBASTIÀ ESCARP I FRUITS DE PONENT

“Vull recuperar l’ADN de la cooperativa”

30/SUMARI AGROACTIVITAT ABRIL 2014

AGROACTIVITAT 72ABRIL 2014

Portada: © iStock-Mikosh

Bimestral,

20.000 exemplars

Data de tancament:

31 de març de 2014

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 369Fax 932 260 [email protected]

Edita: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Consell de Redacció: Josep Pere Colat, Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-bregas, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Alfred Piñol, Àngela Casano-vas, Anna Farrús, Anna Perelló, David Ca-sadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bos-que, Mar Garriga, Marc Riera, Maria Rosa Serra, Òscar Tolsà, Raquel Callol i Teresa Masjuan

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: GI-1304-2001

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectifica-ció, cancel·lació i oposició, envieu un cor-reu a [email protected]

L’Agustí, en Valentí i els secrets del bon vi és el nom de les visites teatralitzades que organitza la Cooperativa Agrícola de Garriguella, un dels cellers amb més tradició de l’Empordà, per ampliar la seva oferta enoturística al temps que con-tinua celebrant el 50è aniversari.

Es tracta d’una visita diferent en què dos actors, l’enòleg Agustí i en Valentí, viti-cultor soci de la Cooperativa, interactuen per explicar tot el procés d’elaboració del vi, des de la recol·lecció a l’elaboració, l’emmagatzematge i l’embotellament. La representació finalitza amb un tast de vi que trenca tòpics.

Una visita adequada perquè grans i petits gaudeixin del món del vi i de la sin-gularitat de la cooperativa.

Les visites es fan els tots els primers diumenges de mes a les 11 hores.

El preu és de 10 euros per als adults, 5 euros per als joves de 7 a 17 anys i gratuït per als menors de 6 anys.

Es requereixen grups d’un mínim de 10 persones. Es poden concertar visites per a grups organitzats i escoles.

Per Setmana Santa i coincidint amb la celebració de Vívid, el Festi-val del Vi de la Costa Brava, s’organitzaran visites especials el dia 20 d’abril (a les 10.30 hores i a les 12 hores) amb PROMOCIÓ 2x1.

Més informació: www.cooperativagarriguella.com [email protected] Tel. 972 530 002.•

GARRIGUELLACOOPERATIVA AGRÍCOLA

Visites Teatralitzades

COOPERATIVA AGRÍCOLA GARRIGUELLA

ABRIL [2014] AGRO · Carme Ruscalleda, mentre que la Cà-mara Arrossera promociona el kit...

Documents

Transcript of ABRIL [2014] AGRO · Carme Ruscalleda, mentre que la Cà-mara Arrossera promociona el kit...