Abril - Juny 2014 // Núm. 71 // Any XIX La ...de la primavera torna una de les fites més...
48
www.lacomi.org La Comissió informa: Activitats d’hivern Abril - Juny 2014 // Núm. 71 // Any XIX
Transcript of Abril - Juny 2014 // Núm. 71 // Any XIX La ...de la primavera torna una de les fites més...
www.lacomi.org La Comissió informa: Activitats d’hivern
Abril - Juny 2014 // Núm. 71 // Any XIX
2
PortadaPublicitat
SumariPublicitatEditorial
PublicitatLa Comissió Informa
Notícies de CanovellesPublicitat
Calaix de sastrePublicitat
Natura i bellesaPublicitat
Astronomia a l’abastPublicitat
Parlem de futbolPublicitat
Secció d’estudisMeteorologia
Espurnes d’una vidaCanovellins
PublicitatCuriositats
PublicitatCoses del Camp
Publicitat Fisioteràpia al teu abast
PublicitatQuè en sabem de...?
PublicitatPlantes
PublicitatLa cuina de l’àvia
PublicitatPoesia de ma terra
PublicitatToc d’humor
PublicitatCalaix de la Ciència
Publicitat Agenda
Publicitat
1 2 345 6 7-12131415 16 1718192021222324-252627 282930 31 323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48
Comissió sant antoni abat PaU garCía
toni Calderon
imma lloret
roman marin
JoseP many
anna agUayo
XaVier alonso
marina Castellà
GLÒRIA Cot gemma dUran
eUlàlia gisPert
teresa gomà
rosa grataCós Jordi lloreda
isabel martos
anita miralles
mireia Plans
m.glÒria PUig
XaVier PUJadas
maria sánChez
anna fonoyet
EditaDirector
Sots-Director
Publicitat
Col.laboradors
Disseny gràfic
Sumari 3
Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:
GENT de Canovelles tel. publicitat: 696 21 69 22
apartat correuS 196 - 08420 [email protected]
diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96
GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.
4
La Diada de Sant Antoni 2014 ha esdevingut històrica amb diferents novetats, però sobretot fidels a la tradició. La nostra entitat ha fet del dia de Sant Antoni Abat un esdeveniment únic al nostre poble. Podeu llegir l’article de la diada a la secció i gaudir de les anècdotes i històries de la nostra diada.
Amb el canvi d’estació i l’arribada de la primavera torna una de les fites més importants per a la Comissió Sant Antoni Abat: “ LA MARXA Canovelles – Montserrat” El 25 d’abril d’enguany ha arribat a la vintena edició, motiu que fa d’aquesta edició un altre moment històric.
D’uns 63 quilòmetres, sense caràcter competitiu, els participants caminen i es van reagrupant en els controls i els avituallaments per concentrar de nou el grup. Al llarg dels anys els marxants hi han participat moguts per una necessitat personal, sentint un desig incontenible de visitar la muntanya màgica. El centre
excursionista ha aconseguit que els participants any rere any tornin a repetir l’experiència.
Amb una organització perfecta els marxants van seguint els camins amb l’objectiu d’arribar al Monestir
de Montserrat. Els entrenaments previs, la companyonia i la il·lusió són l’energia que dóna forces per fer la marxa.
Per tal d’aconseguir una bona preparació física els sis entrenaments previs són indispensables per gaudir de la marxa.
Una jornada plena d’emocions i d’aventures compartint hores de marxa. El 25 d’abril de 2014 es queda gravat a la història de la Comissió.
L’oRgANITzACIó I LA MàgIA ENS FA ToRNAR CADA ANy
MOMENTS HISTÒRICS
https://twitter.com/gentlacomi
5Editorial
6
DIADA DE SANT ANTONI ABAT
18 de gener de 2014
La Passada de Sant Antoni 2014 ha estat un esdeveniment fidel a les tradicions i ple de novetats.
Com diu la tradició, el darrer diumenge abans de sant Antoni es va fer la recollida de mata. De bon matí, els participants es van dirigir cap a Bigues i van començar a tallar i fer els feixos de mata. Un cop recollits es va fer un bon esmorzar per celebrar l’inici de la festa. El mateix diumenge a la tarda ja es preparaven les primeres botifarres de mata.
A partir del dilluns es començaren a guarnir els carros, a la nau, i el remolc de sant Antoni a Can Mingo. Els col·laboradors començaven a arribar a partir de les set de la tarda i s’anaven distribuint les diferents tasques. Uns fan botifarres de mata, uns altres fusteria, uns altres preparen decorats, uns altres expliquen anècdotes d’altres anys, uns altres preparen les botifarres per sopar. Aquest any es van preparar
7La Comissió informa || Text: Pau García
8
sis carrosses: la de Can Canyelles, la de la colla de gitanes, les gàbies, la colla dels amics, la del Miquel àngel i la de ca la Piua, totes amb uns magnífics decorats.
El divendres 17 de gener es va celebrar la missa en honor a sant Antoni Abat on mossèn Manel va encoratjar la Comissió a continuar fent la tasca que desenvolupa des de fa més de cinquanta anys tot recordant que l’important es fer coses per als altres encara que no es participi gaire dels preceptes de l’església. Després de la missa, els assistents van gaudir de la coca i el vi bo tot comentant les anècdotes de la diada i tot esperant gaudir d’una nova edició.
A quarts de set del matí de dissabte les brases ja es preparaven per fer l’esmorzar dels participants que van començar a arribar sobre les nou del mati. Un bon esmorzar amb botifarra, cansalada i vi bo va donar pas a la ballada de gitanes on la secció va presentar un nou ball.
Un cop finalitzat el ball va començar la benedicció dels animals amb la gran novetat d’aquest any: la presentació de l’abanderat, la família Arderiu. Començà pels cavalls abanderats i acabà amb els animals domèstics dels assistents. La passada enfilà cap al barri de Sanahuja, els animals lluïen les seves millor gales, els carruatges feien goig i els participants gaudien de la festa i degustaven els productes típics de la passada (morro, salsitxes, xistorra, borregos i vi bo). Aquest any el llançament de caramels es va fer des de l’última carrossa per adaptar-nos així a les directrius del pla de protecció.
La Comissió informa
Un gran nombre d’espectadors van completar l’èxit de la passada.
Una altra novetat va ser el dinar que enguany es celebra al restaurant Torre del Pla de Llerona. Després d’un bon menjar i una bona conversa van tenir lloc els parlaments i la tallada de pastís aquest any dedicada a tres seccions que celebren el seu vintè aniversari, representades per Teresa Riera, Marc Bachiller i Miquel àngel Castellà. Abans del ball va arribar una altra novetat: l’anunci del nou abanderat per a l’edició 2015, a càrrec de la família Pujadas. El sorteig de les paneres, que van guanyar Xavier Barneda, i L’Asunció Riera i el ball tancaven una diada històrica.
CONCERT BARRETINA JOVE
18 de gener de 2014
En el concert anual de la Diada de Sant Antoni organitzat per Barretina Jove, hi van participar els P.D. barretina Sound System amb el sound que més peta totes les festes. Des de la música Reggae i variants com Roots, Ska, Dancehall, fins a la Rumba, el Balcànic, o la Patxanga més actual, i de tots els temps. Sempre amb un bon porró, i la barretina al cap! I el P.D. Melien. Mes de 100 joves van gaudir del concert que es va fer a El Campanar.
CONFERÈNCIA COL·LOQUI SECCIÓ D’ESTUDIS I REVISTA GEN DE CANOVELLES
23 de gener de 2014
Afirmació i resistència: La guerra de Successió a Catalunya
A càrrec d’àngel Casals, professor d’història moderna a la Universitat de
9La Comissió informa
10
Barcelona, més de seixanta persones van assistir a aquesta conferència on el professor Casals va exposar els fets que expliquen la guerra de Successió. Després de la conferència es va fer un col·loqui amb els assistents, que feien preguntes al professor Casals per puntualitzar algun dels temes que havia exposat.
PRESENTACIÓ DEL LÈXIC BALL DE GITANES
23 de març de 2014
La colla del ball de gitanes va participar a la presentació del Lèxic del ball de gitanes, per tal d’estimular els dansaires i agradar al públic. Per poder continuar endavant el projecte del ball de gitanes s’ha creat un diccionari propi per contribuir a fer més gran aquesta festa.
CARNAVAL 2014
1 de març de 2014
Fidels a la cita la Comissió, va preparar la festa de carnestoltes d’aquest any amb un disfressa molt divertida: els participants van poder escollir
La Comissió informa
entre ser ovelles o gossos. Amb una divertida coreografia un grup de trenta participants van gaudir de la permissivitat i la disbauxa tradicional d’aquesta festa.
BALL DE GITANES i BASTONS
Aquest darrer trimestre la colla de ball de gitanes ha tingut un seguit d’actuacions que us expliquem.
RODA DE BALL DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA
2 de març de 2014
La colla balla el xotis mut per primer cop
La colla de ball de gitanes va participar a la primera ballada de la roda de gitanes celebrada a Santa Eulàlia de Ronçana amb la colla Jove i Sènior Es va ballar per primera vegada el xotis mut. En aquesta ballada la peça que entrava en concurs era el xotis.
9 de març de 2014
Actuació del ball de gitanes als tres tombs de Bigues i Riells
La colla Sènior va participar als tres tombs de Bigues fent el tradicional ball de cintes i la colla Jove fent el seu repertori habitual.
Ball de Bastons
Primera actuació de la colla de Ball de Bastons a Bigues i Riells
Bigues passarà a la història de la colla bastonera com el primer poble on les nostres balladores van fer el seu primer ball després d’un temps de preparació. Aquesta actuació és l’inici de moltes altres per a les nostres balladores.
SECCIÓ EXCURSIONISTA
19 de gener de 2014
Matinal Fontmartina - Les Agudes
La primera matinal de l’any, amb una previsió de temps incerta, va portar als 11 valents que es van animar a sortir al Montseny una dolça neu i un joc de núvols que amb el vent van decorar un paisatge diferent i molt agradable.
Puigsacalm / Montserrat Pocurull
Les Agudes / Anna Fonoyet
11La Comissió informa
12
19 de febrer - Travessa del Vidranès
En la segona caminada, la ja tradicional marxa pel Vidranès que estrenava recorregut, tampoc ens va acompanyar el sol. Aquesta vegada la pluja i la boira vas ser les protagonistes d’una joranada
que va portar als excursionistes fins al cim del Puigsacalm. L’arribada a Vidrà ens va permetre recuperar-nos amb una merescuda beguda calenta o hidratant.
Inici d’entrenaments per Montserrat
16 de març - Savassona
La matinal a Savassona va donar el punt de sortida als entrenaments per a la 20a marxa Canovelles-Montserrat. Amb un sol radiant una 70ena de caminaries van anar trepitjant les cingleres de Vilanova de Sau, van gaudir de les vistes al pantà
de Sau i van poder conèixer la bonica església de Sant Feliuet.
23 de març - Tagamanent
En el segon entrenament a Tagamanent, la pujada al recinte encara en obres de l’església i les seves restes va substituir els kms de la setmana anterior pel desnivell. Però sobretot la baixada pel bonic i famós camí del Purgatori va ser el protagonista d’un dia assoleiat.
30 de març - Centelles
El tercer entrenament a Centelles va ser passat per aigua, però això no va evitar que més d’una 50ena de persones gaudissin del roure de Santa Coloma Sassera, el castell de la Popa i els camins de Cerdà.
T. Vidranès / Anna Fonoyet
La Comissió informa
Tagamanent / Montse Pocurull
Sta. Coloma Sasserra / Montse Pocurull
Savassona / Montserrat Pocurull
A continuació podeu veure un recull de notícies publicades en els principals mitjans de comunicació de la nostra comarca els dos últims mesos de l’any 2013.
Vallès Oriental Televisió (www.votv.cat)
10 de març “Victòria ‘in extremis’ del Canovelles Bàsquet Club” El Canovelles Bàsquet Club ha guanyat molt justet davant Escoles Pies de Sabadell.
10 de març “La Casa d’Andalusia de Canovelles celebra el seu 30 aniversari” Ho han celebrat al Teatre Auditori de Can Palots coincidint amb el Dia d’Andalusia.
“La PAH ocupa un pis a Canovelles per a una parella d’aturats”
11 de març “Una parella de ball de Canovelles, primera en balls estàndard” Uns veïns de Canovelles guanyen el trofeu de ball en categoria estàndard en 10 tipus de ball a Sant Vicenç dels Horts.
11 de març “La jornada Pro2 posa en contacte prop de 30 empresaris” Cada empresari ha tingut 5 minuts per exposar el seu projecte davant de tothom i, després de la trobada, hi ha hagut un intercanvi de targetes de contacte.
El 9 nou ( www.el9nou.cat)
26 de febrer “Canovelles posa un nou semàfor a la ronda per millorar la seguretat” Davant la negativa de la generalitat per posar un altre semàfor a la Ronda de Canovelles, l’Ajuntament ha fet una inversió de 20.000 euros per facilitar el pas de les persones que van al gimnàs o als polígons.
7 de març “La Policia clausura un taller de tapisseria il·legal a Canovelles” El soterrani estava situat al carrer de la Riera.
Nació Granollers (www.naciodigital.cat/naciogranollers)
11 de febrer “El Cros de Canovelles aconsegueix sumar més de 700 participants”
28 de febrer “Més de mil persones desfilen a la Rua de Carnaval de Canovelles” Totes les entitats de Canovelles apleguen més de mil persones i han sortit al carrer amb unes disfresses que cada any són més sorprenents! El premi ha estat per a la Casa d’Andalusia.
Notícies de Canovelles || Gemma Duran
QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES13
14
Davant el paller, sota el caqui i a tocar del marge de violetes, en Miquel dormisquejava aquell vespre calorós del mes de juny, silenciós i plomís. Silenciós ara, plomís sempre.
A trenc d’alba ell i l’amo havien enfilat pel camí del cementiri fins a arribar al tros on l’ombra de les oliveres havia fet madurar el gra molt més tard que el dels altres camps. La colla d’homes, que havia baixat de la muntanya al pla per fer-hi la sega, dies ha que havia emprès el camí de tornada. I ara sols quedaven ells dos. Ells dos per a tanta feina.
Feia anys que l’avi havia acollit aquell vailet, en Miquel, quan la feina creixia i les forces minvaven. El petit de quatre germans, ingressat a l’orfenat de la capital de comarca, era un xicot desnerit i esprimatxat que amb prou feines si havia trepitjat l’escola. Ase dels cops com era, a qui els més grans les hi feien de tots colors, va pensar que, a casa d’aquell pagès un xic fatxenda i orgullós, hi trobaria una mica del caliu que desconeixia.
I no sabia que havia anat a raure en un indret en què de poca cosa més que de feina es parlava. Si us plau per força, s’hi va anar avesant. El canvi de l’orfenat a la vida a l’aire lliure, com li havia dit el pare director, li aniria molt bé. I a fe que l’encertà, d’aquella manera...
Arribà un dia d’hivern, amb una muda de roba, res més. A la vora de la cort
de les gallines, li agençaren una mena de quarto que ocupà els primers dies, perquè deia que s’estava molt més bé a fora, sota el caqui, amb la fragància de les violetes envaint-li els narius. I, mentre el temps no era molt rigorós, així ho feia. Però, quan arribava el fred, s’estirava nit sí, nit també, sobre aquella màrfega de palla que la mestressa li havia preparat i es colgava sota la flassada de llana que pesava més que no abrigava.
I treballava sense dir mai una paraula més alta que l’altra, sense demanar mai res. Amb els pocs diners que aconseguia es procurava caliquenyos que li embrutaven els pulmons i li escurçaven la vida. Això i alguna fugissera escapada a la ciutat en cerca d’alguna aventura amorosa eren tots els seus plaers.
Passaven anys i anys. Perdia cabells rossos i en guanyava de blancs, se li arrodonien les formes i, un dia, cavant els crestalls de trumferes de la vora del marge de violetes, va veure que s’acostava una xicota malgirbada, coixejant lleugerament i amb els cabells tots recollits en un monyo gens afavoridor. No s’ho pensà dos cops. L’encalçà com el gos encalça el conill i se l’endugué no se sap on, no se sap com, no se sap amb què.
El pagès l’endemà d’aquell hivern trobà el jaç buit, la burilla d’un caliquenyo, quatre pètals de violeta i una fotografia groga, arrugada i vella. Podien ser els pares, més que res per la vestimenta.
Calaix de sastre || Eulàlia Gispert
EL MOSSO I EL MARGE DE VIOLETES, VIOLETES
15
16
Plantes que refresquen l’alè:
• Podem mastegar fulles de julivert fresc, que neutralitzen les males olors.
• Cal mastegar clau d’espècia o clau d’olor, o granes de fonoll, o un bastonet de canyella per perfumar l’alè.
• Si diluïm suc de llimona en una mica d’aigua tindrem un antisèptic potent.
La reina dels prats, una aspirina vegetal per al reuma, l’artritis, la gota i els dolors articulars:
• Les flors contenen derivats salicílics, com l’aspirina, però tenen l’avantatge
de protegir la mucosa gàstrica, a diferència de l’aspirina.
• Hem de fer-ne la collita quan floreixen, cap al juny.
• Cal fer-se una infusió de flors assecades, 3 cops al dia, 1 o 2 cullerades soperes per tassa.
• També protegeix l’estómac contra les úlceres: infusió de flors i fulles joves assecades, 1 o 2 culleres soperes per tassa.
• No hem de sobrepassar mai 3 setmanes com a màxim.
Màscara antiarrugues a la mel:
3 gotes oli essencial de romer, 3 gotes oli essencial de fusta de rosa, 2 cullerades soperes de mel.
Barregeu els ingredients. Apliqueu-los sobre la cara i deixeu-los reposar almenys 5 minuts. Esbandiu amb aigua tèbia i després freda.
Crema reparadora per als peus:
1c. Cafè de mantega karité, 1 gota d’oli essencial de rosa.
S’ha de barrejar-ho tot a la palma de la mà i fer un massatge suau als peus cada vespre. Fregueu-vos els peus amb pedra tosca abans de posar-vos la crema.
Font: top Santé
17Natura i bellesa || Glòria Cot
18
AURORES bOREALS
Aquest trimestre parlarem d’un dels espectacles més bonics que hi ha al cel, les aurores boreals. Encara que les aurores són presents en el cel tot l’any, només es poden observar des de mitjan setembre fins a finals de març, la resta de mesos de l’any hi ha massa llum. I què són les aurores?
L’aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l’impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la terra. A les latituds en l’hemisferi nord es coneix com aurora boreal, batejat amb el nom de galileu galilei, en referència a la deessa romana de l’alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del Nord. A les latituds de l’hemisferi sud es coneix com aurora austral.
Les aurores no són exclusives de la Terra, ja que també s’observen en altres planetes del sistema solar com Júpiter, Saturn, Mart i Venus.
L’aurora típica és una resplendor difusa i estesa en forma de cortina. De vegades es formen arcs que poden canviar de forma constantment. Cada cortina es compon de diversos raigs paral·lels i alineats en la direcció de les línies del camp magnètic, la qual cosa suggereix que el fenomen al nostre planeta està relacionat amb el camp magnètic terrestre. Diversos factors addicionals poden provocar a les aurores l’aparició de línies amb un color específic. En general, el brillant final està dominat per l’emissió d’àtoms d’oxigen en les capes atmosfèriques altes ( al voltant de 200 km d’altitud), que produeix el color
verd. Quan la tempesta és forta, les capes inferiors de l’atmosfera es veuen afectades pel vent solar ( al voltant de 100 km d’altitud), l’elaboració d’un to vermell fosc de l’emissió d’àtoms de nitrogen (predominant) i l’oxigen. àtoms d’oxigen emeten matisos de colors molt diferents, però els que predominen són el vermell i el verd. Els colors que veiem a les aurores depenen de l’espècie atòmica o molecular que les partícules del vent solar exciten i del nivell d’energia a què aquests àtoms o molècules arribin.
L’oxigen és responsable dels dos colors primaris de les aurores, el verd/groc, amb una longitud d’ona de 557,7 nm., i el color vermell el produeix una longitud d’ona de 630,9 nm. Per fer-nos-en una idea: el nostre ull pot apreciar colors des del violeta, que en l’ espectre tindria una longitud d’ona de 390,0 nm., fins al vermell, a uns 750,0 nm.
El nitrogen, a qui un xoc de partícules pot arrencar algun dels seus electrons més externs, produeix una llum blavosa. Les molècules d’heli normalment són responsables del color vermell i púrpura dels nivells més baixos de les aurores i de les parts més externes i corbades.
Recull i fotografies de la Viquipèdia
Astronomia a l’abast || Jordi Lloreda 19
20
EL TIET TENIA RAóParlem de Futbol || Pau García
Per què ets de l’espanyol? aquesta és la pregunta que molts apassionats del futbol fan als pericos. Doncs aquí teniu la resposta:
Quan un és petitet, petitet i una de les persones que mes t’estima, posem per cas un tiet, et regala una samarreta de futbol i et diu que és del millor equip de futbol del món. Te l’escoltes i penses: si ell ho diu tindrà raó.
Quan amb nou anys, aquest mateix tiet et porta per primera vegada a veure un partit de futbol professional i ho fa contra un equip que vesteix de Blau grana al Camp Nou, i et diu: els que porten la nostra samarreta Blanc i Blava, guanyaran 1-3 som millors i és el que passa. Un l’escolta i pensa: el tiet tenia raó.
Si després un cosí et porta al camp de l’espanyol a veure el millor jugador del moment i aquell dia un tal Marañon fa un gran partit, penses: el tiet tenia raó. Per cert el jugador que deia el Cosí s’anomenava Juanito i jugava de Blanc.
Quan vas a l’escola i coincideixes amb uns companys cent per cent futboleros on resulta que quatre dels que millor juguen són de l’Espanyol penses: el tiet tenia raó.
Quan la primera vegada que veus el teu equip jugant una competició Europea, la UEFA, arriba a la final, la perden i plores, el tiet et diu: l’Espanyol és un sentiment.
Quan de jovenet vas formant una colla d’amics i resulta que un dels millors
amics és de l’espanyol tornes a pensar: el tiet tenia raó.
Quan l’any 92 veus com una selecció olímpica de futbol guanya una medalla d’or i el porter d’aquell equip que fa un gran torneig fitxa per l’espanyol i és habitual veure’l per granollers, penses: segur que coneix al meu tiet i l’ha fet cas. L’Espanyol és millor.
Quan passa una època a la qual aquell equip que dèiem al principi que anava de Bllau i grana ho guanya tot, el fàcil és pujar-ne al carro guanyador, resulta que encara s’enforteix més el sentiment pels colors Blanc i Blaus... i és que el tiet tenia raó som un sentiment no importen els títols.
Així podria continuar una bona estona, però segur que en aquests moments a la televisió, o la radio o als diaris surt alguna noticia sobre el nen de Messi, les botes de Cesc, o la novia de Piqué i clar la majoria diu que saber aquestes coses és més interessant. Jo me’n vaig a escoltar al tiet, ell si que té raó.
21
22
23
UCRAÏNA: ON LES ARRELS REPUNTEN
El punt de mira de l’Europa actual se centra en Ucraïna. Però quants de nosaltres entenem la crispació que s’hi viu, sense entendre els sentiments contraposats dels ciutadans?La qüestió rau en la història de la formació d’aquest país. És una història tan recent que potser encara és aviat per treure a la llum segons quines posicions -si pro-russes o proeuropees-. o potser no ha passat prou temps per cohesionar i generar un estat ucraïnès pròpiament integrat en si mateix. Al segle XI, els actuals territoris ucraïnesos estaven ocupats per diversos pobles eslaus. Per entendre’ns, a grans trets, diem que hi havia, entre d’altres, els rutens, els cosacs, els tàtars de Crimea, etc. Amb l’avenç cap a la història moderna, la definició territorial es comença a fer efectiva i, amb això, la pertinença d’aquests pobles dins de grans imperis. Els rutens i els cosacs es trobaven sota domini rus; així com els tàtars de Crimea, que abandonen les seves arrels mongoles i passen a formar part també de Rússia. A més, les actuals regions de l’oest ucraïnès formaven part de l’Imperi Austrohongarès. L’esperit nacionalista que porta la contemporaneïtat, ajuda els cosacs i els rutens a reanimar la llengua i la cultura ucraïneses. Les parts sota domini austrohongarès creen un teixit associatiu ucraïnès molt important; per contra, les parts sota domini rus es troben lligades de peus i mans per un imperi molt restrictiu.Malauradament, l’arribada del segle XX aporta un bri d’esperança enmig de dues guerres brutals. La
Primera guerra Mundial (1914-1918) provoca la destrucció dels dos imperis amb territoris ucraïnesos. La part est d’Ucraïna proclama la seva independència el març del 1917, tan aviat com esclata la Revolució Russa (1917). Amb l’armistici de la Primera guerra Mundial, la part oest d’Ucraïna proclama la seva independència dels polonesos i austrohongaresos el novembre de 1918. Com era d’esperar, les dues repúbliques populars ucraïneses s’ajunten el gener de 1919 però els bolxevics, els russos, els polonesos, etc. no han perdut l’interès pels territoris en qüestió. Esclata una guerra de mesos a diverses bandes, fet que acaba desestabilitzant el recent govern independent. La independència s’esfuma; la part oriental passa a ser una República Socialista Soviètica de la URSS, i la part occidental vota annexionar-se per zones a Polònia, Txecoslovàquia i Romania per tal d’evitar ser soviets. El règim estalinista, especialment dur en l’època de fam a causa de les col·lectivitzacions, no perd l’ambició de poder. Entre 1922 i 1954 annexiona al soviet ucraïnès les parts poloneses, romaneses, txecoslovaques i pròpiament russes com Crimea. Fins la suavització del sistema de la URSS de Mikhail gorbatxov no que es va poder fundar el Moviment Popular d’Ucraïna, el primer partit polític el 1989. La independència s’assoleix el 1991.La trajectòria per assolir l’objectiu d’una nació no és fàcil. Però la convivència i la cohesió posterior, pel que sembla, tampoc.
Secció d’estudis || Marina Castellà
24
Hivern ‘14 1r trimestre – gener, febrer i març
GENER MOLT SEC (-43%) i TEMPERATURES CÀLIDES (+1,38ºC)
La meteorologia del mes de gener ha estat marcada per una disposició que ha afavorit els pas de diverses pertorbacions amb un origen atlàntic. Aquest tipus situació provoca a Catalunya un tipus de temps, d’una banda, càlid com a conseqüència del bloqueig de les entrades de les masses d’aire fred procedents d’altes latituds i, de l’altra, sec a la nostra zona geogràfica, ja que els fronts atlàntics arriben molt desgastats a aquestes contrades.
Amb aquesta situació, aquest gener ha estat el més calorós des del 2008.
FEBRER SEC (-25%) i CÀLID (+1ºC)
La inhibició de les entrades d’aire fred procedent d’altes latituds a causa de les
baixes pressions al nord del continent i altes pressions ubicades sobre l’Atlàntic central.
Tot i això, vam iniciar el febrer amb temperatures fredes i el dia 3 es va registrar la temperatura més baixa de l’hivern, amb un minso registre de -1,40ºC.
Tot i que quinzenalment la temperatura ha estat superior a la mitjana històrica, la segona ha estat gairebé dos graus superior.
MARÇ MOLT SEC (-50%) i TEMPERATURES NORMALS (+0,33ºC)
El mes va començar amb fortes ventades de mestral. Aquesta situació es perllongà entre el 3 i el 5.
Entre el 16 i el 17, un potent anticicló càlid situat a l’Europa occidental va provocar un ascens considerable de les temperatures, tant diürnes, com nocturnes. De fet el dia 16 vam assolir la màxima del trimestre, amb 27,30ºC.
El març va acabar amb un llevantada, la primera de l’any, la qual ens deixà 10 mm de pluja fina i persistent i forts vents de llevant.
Els dos primers mesos de l’any han estat marcats per fronts atlàntics que al Vallès oriental han arribat molt desgastats i amb un bloqueig dels fronts del nord que han impedit les típi-ques fredorades hivernals.
Les mitjanes d’aquest hivern han estat les quartes més elevades i, pel que respecte a les mínimes les segones més càlides. tot això des del 1995.
En resum, un hivern amb temperatures elevades i amb un 41% de pluja inferior a la mitjana.
ELS FRONTS ATLÀNTICS NO ARRIbEN AL VALLÈS
DE LA FLoR DE gENER,NINgú No oMPLE EL gRANER
Meteorologia || Toni Calderon
25Meteorologia || Toni Calderon (Observatori meteorològic de Can Pastor)
26
No tinc l’any quan en Julio entra a treballar de forner a casa. Al pare l’han reclamat al front en començar la guerra Civil. La mare, dona de tarannà valent i emprenedor, cerca una persona idònia per continuar fent pa i no haver de tancar la botiga.
Caigut del cel, fa acte de presència en Julio. Els militars l’han rebutjat: petit de talla, prim, miop. gràcies a ell el negoci segueix. Dorm i menja a l’hostal del poble.
En acabar la guerra fratricida i tornar el pare, no hi ha la necessitat d’un mosso, ni per la mà d’obra ni pel dispendi. Tot i així s’arriba a un acord: romandrà amb nosaltres fins que trobi un nou amo.
Passa el temps i en Julio no té intenció d’abandonar-nos. S’ha intentat ajudar-lo a establir-se a pobles de la Cerdanya, fracassa una i una altra vegada l’esforç, apareix desvalgut, desanimat ,malmès. És alcohòlic, reconeix que el salva el calor familiar. Els pares se’l queden, no cobrarà un gran sou, no són els guanys per tirar coets.
Aquí comença el meu record entranyable. Ell ha estat sempre l’avi de casa, em parla françès -que em serà de gran ajuda -, m’ensenya jocs, dómino, parxís, dames, l’oca. Les llargues nits d’hivern, sota el llum de carbur, per les avaries que la neu acumulada causa a la xarxa elèctrica, són minimitzades amb rondalles, contes, anècdotes viscudes. Em desperta l’estima a la natura, contempla el cel nit i dia, sapr gaudir de la bellesa. Canta sarsuela, imita Marco Redondo, veu potent i afinada. El considero un pou de saviesa.
Passo a l’obrador -el pastador segons ell i el pare- hores, en silenci o
conversant, segons s’escau.
Evidentment no sempre és una bassa d’oli, la nostra relació. Sóc tràfec, sóc trapella, ell l’avi protector, confrontació servida. S’enfada, m’escridassa, quan jugo amb foc, m’encanta pispar un branquilló encès i fer-lo girar rabent per damunt del cap desprèn mil guspires, seguidament s’escolta: Malvinatge de mossa ! Coi , no pots jugar amb les nines? Et pixaràs al llit! Fora del pastador! Fora! Allez! Allez!
Jo, com si sentís ploure, em sé la retòrica diària. Cada dia li prenc un grapat de pasta de la màquina que entremescla farina, aigua, sal i llevat del dia abans. Em mantinc callada a un raconet, mentre treballo fent lletres majúscules i minúscules, confeccionant noms, figures, flors, casetes... Julio! Julio ! mireu que bonic, m’ho poseu al forn? S’ho mira orgullós, abandono l’estança per tornar-hi quan sé que trobaré l’obra d’art cuita, daurada i amb flaire de pa torrat.
Al seu costat em faig gran. Quan em caso, m’etziba seriós : Ara, si em toca la grossa de Nadal, no seràs l’hereva.
Dos anys més tard li diagnostiquen càncer, no operable, es nega a ingressar a l’hospital, la mare en té cura. Cada tarda passo a veure’l. Damunt la tauleta de nit, un petit porronet de vi de Màlaga, o vi ranci.
Arriba el dia... no parla ni obre el ulls ni ha begut el traguet de vi. Li agafo la mà, me l’estreny per deixar-la anar. L’avi dorm i no es despertarà.
No corria la mateixa sang per les nostres venes, i què ? Ens unia alguna cosa més que un simple i normal parentiu.
Espurnes d’una vida || Glòria Puig
L’ AVI DE CASA
Virginia Ávila sòcia de la Comissió Sant Antoni Abad ha estat guardonada amb el Premi Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ).
Es premien els treballs de recerca, tant de tipus experimental com teòric, que fomentin la creativitat científica, l’esperit de recerca en qualsevol dels àmbits del coneixement i el treball en equip, entre d’altres valors.
Felicitats Virginia, en què consistia el teu treball?
Vaig presentar el treball de recerca de batxillerat, “Un criminal, un perfil” que tracta sobre la tècnica del perfil criminològic i mostra alguns dels perfils criminals existents, agafats del llibre Perfiles criminales de Vicente garrido, un famós criminòleg.
Els teus professors de batxillerat et van animar a presentar-te al certament?
Sí, ells em van proposar com a candidata, desprès d’haver guanyat el premi de recerca de l’ajuntament de Canovelles.
Quins aspectes del teu treball s’han valorat?
La originalitat en l’elecció de l’objecte d’estudi, el desenvolupament de la hipòtesis, investigació, contrast de resultats i les conclusions finals.
Quants treballs s’hi van presentar?
Uns 300 treballs de recerca de tots els instituts de Catalunya.
Per aquest premi has rebut una beca?
He rebut una recompensa de set-cents cinquanta euros i un diploma acreditatiu.
Ara estàs estudiant Criminologia a la universitat?
Sí, és el primer any i de moment el primer semestre ha anat bastant bé. M’han concedit dues matrícules d’honor, i encara que podrien haver estat tres (però per manca de matrícules, ja que més d’una persona vam treure més d’un 9 de nota final, només van concedir una matrícula a la nota més alta), encara que per mi dues són més que suficients!
VIRGINIA ÁVILACanovellins || Pau García 27
28
Curiositats || Glòria Cot
Primer assaig d’enllumenat públic a Catalunya:
El 24 de desembre de 1752 s’efectuà a Barcelona, el primer assaig a Catalunya d’enllumenat públic dels carrers, dins una visió moderna de la seguretat que han d’oferir les ciutats. Les antigues teieres, posades sols a algunes cantonades, feien molt de fum i donaven poca il·luminació quan s’encenien.
Per això, a Barcelona es decideix instal·lar 1.500 fanals il.luminats amb oli, que de bon principi tan sols s’encenien en les anomenades “nits fosques” (nits de lluna nova i quart
minvant). La fixació mural d’aquests llums alternava amb la instal.lació d’unitats penjades al centre dels carrers, a una alçada considerable per evitar que la gent hi arribés i perquè els carruatges poguessin circular sense dificultat. Sols 25 anys després, el 1777, ja s’havien duplicat el nombre de fanals instal·lats a la ciutat.
L’enllumenat de gas no es va començar a utilitzar fins a mitjans del segle XIX.
El Castell de la Popa de Castellcir:
El castell de Castellcir, també conegut com el castell de la Popa per la seva curiosa situació al damunt d’una roca que recorda la popa d’un vaixell, té el rècord històric que durant més de cinc segles va pertànyer a la mateixa família, els Planella.
La família nobiliària dels Planella, originaria del Mas Planella de Moià, va ser una nissaga catalana molt important a la Catalunya baixmedieval dels segles XIV i XV.
Aquesta meravellosa fortalesa, va deixar de ser castell per ser masoveria habitada fins a començaments del segle XX. Actualment tot i la seva ruïna progressiva, encara es poden apreciar grans estances i habitacles que ens fan imaginar el seu passat esplendorós ja documentat al segle XI.
29
30
EL CONREU DE LA MADUIXA
La Maduixa és nativa de les regions temperades al món i es conrea en grans quantitats, tant amb finalitats comercials com per part de d’horticultors aficionats. Les flors blanques s’organitzen en cims i tenen calze de cinc peces, cinc pètals arrodonits, nombrosos estams i pistils. El fruit és el resultat de l’agregació de molts carpels secs de color vermell escarlata, és molt apreciat pel seu sabor. La planta de maduixot és de tipus herbaci i perenne.
La planta de Maduixa és termo i fotoperiòdica, o sigui que el seu creixement depèn de les condicions de llum i temperatura. Les altes temperatures i els dies llargs (més de dotze hores de llum) provoquen creixement vegetatiu excessiu; les baixes temperatures i dies curts indueixen la floració.
En condicions, on tots els dies tenen menys de 12 hores de llum, el factor determinant per produir fruita, és la temperatura òptima que en mitjana de 14ºC, però s’adapta bé entre els 10 i 20ºC.
La plantació més habitual és fer-ho en eres de 70 a 80 cm d’ample i de 20 cm d’altura. En cada era es col·loquen dues fileres de plantes, separades 40 cm entre si i les plantes a 30 cm, amb aquest sistema s’obté una densitat entre 50,000 i 55,000 plantes per hectàrea. La separació entre eres ha de ser d’almenys 40 cm, la planta ha de sembrar-se a una profunditat tal que el coll de l’arrel quedi a nivell de sòl, de manera que no quedin arrels exposades ni la corona enterrada.
La recol·lecció és manual, a causa que la fruita és altament perible, ha de collir-se cada tres dies i manejar-se amb molta cura. A partir del moment de la collita, s’inicia un altre procés de gran importància, com és el de seleccionar la fruita, empaquetar-la, transportar-la i emmagatzemar-la adequadament. Una fruita de maduixa collida en plena maduració i mantinguda a temperatura ambient, es deteriora en un 80% en només 8 hores. La selecció de la fruita es fa d’acord amb el mercat al que es dirigeix, el mateix que l’empaquetatge.
S’empren en pastisseria i en confiteria. També s’elaboren melmelades i gelees.
Coses del camp || Xavier Pujadas 31
32
Podem definir l’acupuntura com una tècnica, originària de la medicina tradicional xinesa (MTX), que consisteix en la inserció i la manipulació d’agulles en diferents parts del cos amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.
La definició és senzilla, però els mecanismes d’acció no són tan fàcils d’entendre i, menys, quan hi ha dues visions tan diferents de concebre els efectes terapèutics de l’acupuntura. Per aquest motiu, he dividit aquest article en dues parts: la primera (que esteu llegint) on faré referència a la filosofia xinesa que descriu el funcionament de l’acupuntura des del punt de vista energètic; i la segona (que podreu llegir el mes de maig) on us parlaré de les bases científiques que descriuen els efectes fisiològics de l’acupuntura.
Comencem, doncs, a deixar-nos portar per la FILoSoFIA oRIENTAL1:
A partir de la observació del comportament dels elements que formen l’Univers (fusta, foc, terra, metall, aigua), els antics mestres orientals van establir una teoria on es relacionaven tots cinc elements entre ells i amb la resta d’éssers i fenòmens que el componen. Arriben a la conclusió que totes les parts d’un tot estan relacionades i mai no actuen o funcionen de manera individual.
Cada fenomen o element pot actuar de dues formes: yin i/o yang. Aquests dos conceptes
no es poden separar l’un de l’altre perquè es regulen mútuament i un no pot existir sense l’altre.
Podem definir la forma yin com la part femenina, interna, essencial, condensada , fosca, cabal (inferior), nutritiva, ...de les coses.
I la part yang com la part masculina, externa, defensiva, fluida, i·lminada, cranial (superior), ...de les coses.
L’organisme humà és una unitat orgànica on regeixen els principis del yin-yang. Per això, si apareix un desequilibri entre les dues formes, es produeixen trastorns de salut.
La MTX explica que hi ha una energia o força vital anomenada Qi que forma part del nostre organisme (i de la resta d’éssers vius) i que circula per un sistema de canals, anomenats meridians energètics, que es troben connectats entre ells. Tenim 12 meridians principals, relacionats cadascun amb un òrgan i una víscera i 8 meridians curiosos, que serveixen d’enllaç entre els 12 principals. (Imatge:http://elmeuoasi.blogspot.com.es/2007/11/meridians-xinesos.html )
En els meridians es poden localitzar els punts d’acupuntura a través dels quals, introduint-hi una agulla o estimulant-los amb la moxa (cigar format per la planta artemisa que, quan fa la combustió, desprèn una escalfor amb propietats curatives), es pot regular la circulació del Qi amb l’objectiu de reestablir l’equilibri energètic Yin-Yang i, per tant, l’estat òptim de salut.
-------- Ping, L. El gran libro de la medicina china.
Ediciones Martínez Roca, S.A. Madrid: 2008
ACUPUNTURA: bASES FILOSÒFIQUES VS. bASES CIENTÍFIQUES (PART I)
Fisioteràpia al teu abast || Maria Sánchez (Fisioterapeuta acupuntora) 33
34
Totes les tradicions populars tenen una forta càrrega simbòlica. La Flama té un doble simbolisme. Recuperar o fer subsistir les tradicions és un deure per les properes generacions.Si ens hi fixem no hi ha tradició que no es basi en símbols. És lògic perquè totes elles tenen un inici pagà. Fins i tot la religió utilitza els símbols i ha convertit festes paganes en religioses, per allò de “si no el pots vèncer, uneix-t’hi”. La festa de Sant Joan conserva molta d’aquesta càrrega simbòlica, potser mes que altres, exceptuant la de Nadal. Es tracta de celebrar el Solstici d’estiu, quan el dia es mes llarg i la nit és mes curta. Ja sabem que no coincideix sempre amb la diada de Sant Joan (hauria de ser una celebració mòbil, com altres) però és per aquells dies que cau el Solstici.La tradició ancestral del Solstici d’Estiu consisteix en fer durar el dia mes enllà de la nit, és a dir, fer de la nit dia. És aquest el significat de les fogueres, fer que de nit hi hagi prou claror perquè sembli de dia amb una gran foguera.La foguera també té un altre simbolisme que a vegades se’ns escapa. Els que tenim una certa edat i hem viscut la època que es feien fogueres. Als carrers dels pobles i ciutats recordem que, de petits, el dia de la vigília anàvem per les cases dels veïns demanant alguna cosa per cremar. I apilàvem la llenya feta a base de mobles vells i fustes que ens havien donat. Dons aquest es un altre simbolisme de les fogueres, cremar tot el que ja no serveix, fer foc de tot allò que ja és passat i començar el nou cicle havent fet net.Encara avui, al Pallars, es manté la tradició de les Falles, unes torxes que s’encenen als cims de les muntanyes i es baixen als pobles per encendre les fogueres. Els cims de les muntanyes sempre han estat llocs sagrats per totes les cultures primitives. El fet d’estar llocs alts i en molts casos de difícil accés els han fet enigmàtics i casa de divinitats. No es estrany, doncs, que el foc encès als seus cims hagi tingut un caràcter sagrat a més del purificador que ja de per sí mateix té.
Aquesta tradició era escampada per altres llocs del nostre territori.El nostre poeta nacional Jacint Verdaguer, al seu poema Canigó, del qual aquest any 2011 se’n celebra el 125è aniversari de la seva publicació, tal com ens recorda en Pep Coll al manifest de la flama d’enguany, parla dels fallaires del Canigó. Fruit d’això neix, ara fa una cinquantena d’anys, la Flama del Canigó tal com la coneixem ara.L’any 1955, en Francesc Pujades, ciutadà de la Catalunya Nord, afegeix a tot aquest simbolisme de les Falles la pervivència de la llengua catalana. Aquesta llengua nostra que, malgrat tenir-ho tot en contra i sense cap suport oficial durant bona part els darrers 300 anys, ha sobreviscut.La Flama encesa al cim del Canigó baixarà a Perpinyà des d’on es distribuirà per totes les terres de parla catalana per encendre les fogueres de Sant Joan i, a la vegada es guardara en una llàntia al Castellet de Perpinyà fins el proper any, quan aquesta flama es pujarà al cim del Canigó per encendre una nova foguera que es vetllarà tota la nit fins que, a l’alba, s’iniciï el camí de baixada per començar el cicle altre cop.Aquesta flama es va encendre fa 59 anys al cim del Canigó i any rere any s’ha anat renovant sense deixar de ser la mateixa, doncs la llàntia del Castellet de Perpinyà no s’ha apagat mai. És la llengua que es renova constantment sense deixar de ser la mateixa, la nostra llengua guardada en temps difícils per les generacions precedents.I, si li voleu afegir més simbolismes encara, el dia 23 de juny de 1768 es va publicar la “Real Cédula de Aranjuez” de Carles III, que prohibia l’ús de la nostra llengua en l’àmbit oficial i educatiu. Una coincidència que no deixa de tenir el seu simbolisme.Símbols i tradicions, base d’una cultura popular que és la nostra.
Font: aRtICLE DE aLBERt CaStanY
LA FLAMA DEL CANIGó, SIMbOLISME D’UNA TRADICIó
Què en sabem de ? || Isabel Martos 35
36
EDELwEISS
Coneguda com a flor de neu, us agradaria saber la llegenda d’ aquesta flor tan peculiar i molt diferent de totes les altres.
Doncs resulta que quan un home estava molt enamorat d’ una noia i volia demostrar el seu amor a l’estimada, li havia de lliurar una flor de neu. Com que creix en llocs molt difícils d’arribar-hi, entre 2.000 i 3.000 metres d’altitud, l’home havia de pujar a les muntanyes més altes i demostrar amb tant esforç tot el que era capaç de fer per ella.
També s’explica que va prendre el seu color de la lluna i que és capaç de fugir dels esforços dels homes que la
persegueixen.Si en trobes una, es diu que tindràs sort..
Aquesta flor representa l’amor etern i el seu nom significa “noblesa blanca”.És la flor nacional de Suïssa que la considera un símbol de valor i coratge.
Plantes || Rosa Gratacòs 37
38
QUICHE DE VERDURES
Ingredients per a 4 persones:
5 ous
1 got de llet
1 porro, 1 carbassó, 1 ceba
½ kg d’espinacs, ½ kg de xampinyons
Formatge emmental ratllat
oli, sal i pebre
1 làmina de pasta brisa
Preparació:
Les verdures netes i trossejades, les coem per separat fins que quedin toves, i després les barregem totes amb els ous batuts i la llet. Hi posem una mica de sal i pebre i hi afegim el formatge ratllat. Ho barregem tot ben barrejat.
Posem la pasta brisa en un motlle rodó i la punxem una mica. La posem un minut al forn.
Després ja podem posar-hi totes les verdures a dins i ho empolvorem amb formatge ratllat per sobre.
Encenem el forn a 180º. Quan el tinguem calent hi introduïm la quiche i la hi deixem ½ hora.
Abans de treure-la la podem punxar-la per saber si és cuita.
Es pot menjar calenta o freda.
És molt senzilla de preparar i queda molt bona. Animeu-vos a fer-la!
Bon profit!
La cuina de l’àvia || Teresa Gomà 39
40
LLEGINT MONTSERRAT AbELLó I SOLER
Hem pogut escoltar a Can Palots, el 9 de març, l’Emma Vilarasau recitant poemes dels autors que l’han acompanyada al llarg de la vida. Poetes i poetesses que l’han captivada més com...Montserrat Abelló, Palau i Fabre, Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol, Joan Margarit, Chantal Maillard, Pablo Neruda, Jorge Luis Borges i Mario Benedetti... I, acompanyada del músic Xavier Bosch, ens han fet vibrar i commoure d’emoció.
Han estat unes hores plenes de sentiment que ens alimenta l’ànima i que ens fa créixer com a persones.
Us faig arribar un dels poemes de Montserrat Abelló (Tarragona 1919, traductora i poetessa),“Al cor de les paraules”, pensant en totes les dones que manifesten l’art amb llibertat a través de l’escriptura.
Tenyeix de blau el temps:
transfigura el somni
transgredeix els mots.
Fes que els seus colors esclatin
al raig de la font.
Que l’aigua humitegi els ulls.
Que la seva frescor gelada
temperi el foc d’aquestes mans
que cremen.
Fes teu aquest desig
I endinsa’t al cor
de les paraules.
Poesia de ma terra || Anna Aguayo (Voluntària per la llengua) 41
42
SANT JORDIToc d’humor || Xavier Alonso 43
44
PINASTRECalaix de la ciència || Anita Miralles
Català: Pinastre Castellà: Pino Marítimo, Pino Rodeno Científic: pinus pinaster
FAMÍLIA: Pinàcies
ECOSISTEMA: Pineda
ASPECTES FÍSICS
És un arbre de la regió mediterrània, poc fornit però elegant, que pot arribar als 36 m d’alçada. De jove té la capçada piramidal però els anys la fan irregular amb branques esteses a la part alta del tronc.
Tronc: Té una escorça de color marró-vermellós fosc molt fragmentada en plaques.
Fulles: El fullatge és fosc i fort, amb fulles en forma d’agulla (aciculars) agrupades en parelles. Són les més llargues de tots els pins (de 10 a 20 cm) molt rígides, gruixudes i punxants.
Flors: Agrupades en inflorescències masculines o femenines, es troben sobre el mateix peu. Les flors masculines són daurades, les femenines tenen aproximadament 1,8 cm de llarg i són d’un color vermell fosc. Les flors s’obren a l’abril o al maig.
Fruit: Els fruits són pinyes còniques, gruixudes i allargades (de 8 cm a 15 cm), agrupades molt sovint de 2, 3 o 4 al voltant de la branca, unides mitjançant un peduncle molt curt de color castany clar i brillant. El cicle de maduració és força llarg, triguen a alliberar els pinyons alats, que cauen a terra i se’ls mengen els esquirols.
UTILITAT
De vegades es talla per la fusta: per obtenir-ne peus drets, fer encofrats o convertir-la en polpa de paper.
El seu valor principal el constitueix la resina, que proporciona un oli de trementina de gran qualitat, usat com a dissolvent per a pintures i vernissos (aiguarràs), i colofònia, o “pega grega”.
A Aquitània, n’hi ha grans plantacions instal.lades des del segle divuit per fixar les dunes.
El pi de les tres branques
El Campllong té com un bres,dues serres per barana,per coberta un bosc de pinsverds tot l’any com la maragdaCorona immensa de totsés una hermosa pinassa,pinetells semblen els pinsentorn de llur sobirana,geganta dels Pirineusque per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc que s’esbadia en tres branquescom tres titans rabassutsque sobre els núvols s’abracen,per sostenir en el celuna cúpula de ramaque l’ombra a tot el placom una nova muntanya.
Jacint Verdaguer
45
46
DURANT
PRIMAVERA
Dilluns 19.00 h Assaig BALL de gITANES
Dimecres 19.00 h Assaig BALL de BASToNS
Dijous 21.00 h Assaig grup de teatre L’Aplec
Diumenges 16.00 h Assaig grup de teatre Cumulonimbus
Diumenge 6 7.00 h 4t entrenament a la Mola
Diumenge 13 7.00 h 5è entrenament a Riells del Montseny
Diumenge 20 7.00 h 6è entrenament al s. de Cabrera
Dilluns 21 Tot el dia L’Aplec de Canovelles
Divendres 25 19.00 h 20a marxa Canovelles-Montserrat
Diumenge 27 Ballada gitanes a Llinars del Vallès
Diumenge 4 Ballada gitanes a Castellar del Vallès
Dissabte 10 Ballada gitanes a Parets
Diumenge 11 7.00 h Matinal a guanta (Sentmenat)
Diumenge 11 Ballada gitanes a Cerdanyola
Dissabte 17 Ball de Bastons a Santa Eulàlia
Diumenge 18 Festa de Primavera
Diumenge 25 Ballada gitanes a Montserrat
Diumenge 8 Travessa del Cadí
Tota la informació a: www.lacomi.orgwww.facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi
ABRIL
MAIG
JUNY
DURANT
PRIMAVERA
Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.
MAIPA PERRUQUERS 93 846 64 31 c/Centelles 3
FARMÀCIA FONT ALTABA 93 849 08 33 c/Riera 38
NADEK PELUQUERIA UNISEX 93 846 61 86 c/Industria 31 local 3
MARCHAN JOYERIA RELOGERIA 93 846 54 77 c/Riera 18
REFLEXOLOGIA PODAL (Hores convingudes) 629 305 852 Mireia Riera
DELFHOS CENTRE NATURÓPATA 93 844 31 98 c/Isidre Duran 2-4 local
MANUALITATS 93 849 76 97 c/ Rec, 30
ANUNCIA’T AQUÍ [email protected]
Comerços col·laboradors
47Agenda
