Treb. Soc. Cat. Biol., Vol. 40 (1989) 19-32

ABSORCIO INTESTINAL DE MONOSACARIDS

RUTH FERRER, JUANA M. PLANAS i MIQUEL MORETO

Departament de Ciencies Fisiologiques Humanes i de la Nutricio. Facultat de Farmacia.Universilat de Barcelona.

Rebut 17 marcc 1986

INDEX

I. Introduccio2. Transport mitjancat concentratiu (transport

actiu)

2.1. Propietats basiques

2.2. Sensibilitat a la florricina2.3. Requeriments estructurals dels subs-

trats2.4. Afinitat dels substrats pel sistema de

transport

2.5. Acoblament energetic del transport ac-

tiu

2.6. Estequiometria del cotransport de mo-nosacarids i Na'

2.7. Mecanisme del cotransport de monosa-carids i Na'

2.8 Models3. Transport mitjancat equilibratiu (difusio fa-

cilitada)

3.1. Propietats basiques

3.2. Requeriments estructurals dels subs-

trats. Afinitat

4. Difusio simple

5. Conclusions

RESUMEN

El intestino es un organo muy especializado.

cuya funcion primaria es captar los nutrientes

que constituyen la dieta para transferirlos al

torrente sanguineo, desde donde seran distri-

buidos a todo el organismo. El presente trabajo

es una recopilacion de los conocimientos actua-

les sobre los mecanismos implicados en la ab-

sorcibn intestinal de monosacaridos. Dicho

proceso consiste en el paso de los monosacari-

dos a traves de la membrana luminal (borde

"en cepillo") por transporte mediado concen-

trativo (transporte active) y por difusion sim-

ple. Una vez en el interior del enterocito, los

monosacaridos salen de la celula a traves de la

membrana basolateral, ya sea por transporte

mediado equilibrativo (difusion facilitada) o

bien per difusion simple. De esta manera alcan-

zan la lamina propia. desde donde Ilegan al

compartimiento plasmatico. El proceso que tie-

ne lugar en la membrana luminal consiste en el

cotransporte del substrato y del ion sodio y esta

mantenido per el gradiente electroquimico de

Na' y por el potencial de membrana. Se trata de

20 RUT11 FLRRER, JUANA M. PLANAS I MIQUEL tIORETO

un mecanismo dependiente de la energia meta-

b6lica y de la presencia de Na' en el medio

extracelular. Los modelos modernos que expli-

can el cotransporte se basan en la existencia en

la membrana de un poro o canal, de estructura

lipoproteica, con loci que reconocen el substra-

to y el Na' a ambas caras de la membrana. El

transporte mediado equilibrativo es un proceso

independiente de la energia metab6lica y de la

presencia del ion sodio. La distribuci6n asime-

trica en el enterocito de estos dos mecanismos,

junto con la difusi6n simple, permite el flujo

neto de monosacaridos desde la luz intestinal

hasta ]a sangre.

Key-words: intestine, monosaccharide absorp-tion, active transport, facilitated diffusion.

1. INTRODUCCIO

L'absorci6 intestinal de monosacarids esprodueix mitjancant processos que, loca-litzats a ]'epiteli de la paret intestinal, per-meten el pas selectiu dell soluts. Aquestepiteli no pot esser considerat unicamentcom una tanca que separa dos medis dife-rent: un d'extern, constituit per la Humintestinal, i un altre d'intern, constituit pelliquid intersticial i el plasma sanguini. Ansal contrari, es tracta d'una estructura acti-va a traves de la qual s'estableix un conti-nu intercanvi de substancies entre ambd6smedis.

El moviment de soluts a ]'epiteli es duua terme mitjancant dues vies: la paracel.lu-lar, i la transcel•Iular. En el cas de la viaparacel•lular, el pas de soluts es realitza perun proces de difusio simple a traves de lesunions intercel•lulars de ('epiteli intestinal.Pel que fa a la contribuci6 d'aquesta via al'absorci6 de monosacarids, sembla quequantitativament to poca importancia si escompara amb la via transcel•lular (BOYD i

PARSONS 1979).

La via transcel•lular es caracteritza perprocessos sequencials que inclouen, en pri-

mer lloc, el pas de soluts a traves de lamembrana apical ("en raspall") de la ce-

l•lula epitelial absorbent, la seva difusi6pel citoplasma i, finalment, el pas a travesde la membrana basolateral.

Les cel•lules absorbents, o enter6cits,

son cel•lules polaritzades ja que la mem-

brana lumina] presenta microvellositats

que son absents a la basolateral. A mes, la

diferent proporci6 de proteines i fosfoli-

pids que formen ambdues membranes

d6na lloc a diferencies en la seva activitat

enzimatica i en la distribuci6 dels meca-

nismes especifics per al pas de substancies

(ESPOSITO, 1983). D'aquesta manera. els

monosacarids poden travessar la vora lu-

minal per transport mitjancant concentra-

tiu mentre que a la membrana basolateral

ho fan per transport mitjancant equilibra-

tiu. Aquesta distribucio asimetrica dels

mecanismes de transport permet el movi-

ment net de monosacarids des de la zona

luminal fins a la serosal de ]'epiteli.

2. TRANSPORT MITJANI 'ATCONCENTRATIU (transport actiu)

A la membrana luminal de I'enter6citexisteix un mecanisme de transport actiu.capac de transferir les molecules de sucredins la cel•lula en contra del seu gradientde concentraci6. Es tracta d'un proces decotransport ja que 1'entrada de monosaca-rids sempre va acompanyada de 1'entradad'ions sodi.

2.1. Propietats basiques

RIKLIS i QUASTEL ( 1958) varen esser elsprimers a observar que aquest proces con-centratiu era dependent de Na*. Quatreanys mes tard , CRANE (1962) proposavaun model en el qual es postulava un meca-nisme general (basic) per a aquesta depen-dencia: la "Hip6tesi del gradient ionic".Segons aquesta teoria , ]' energia requerida

.4BSORCIO INTf,'STIN.4L DE MONOS4C 1RIDS 21

Nn'

Fig. I. Representacio esquematica dels mecanismesimplicats en l'absorcio intestinal de monosacarids.L'esquema mostra el transport mitjansat concentra-tiu de sucres (S) de la vora luminal. impulsat pel fluxde l'iO sodi a favor del seu gradient electroquimic,mantingut gracies a la bomba de Na' i K+ de lamembrana basolateral.

per a l'acumulac16 de monosacarids derivadel flux de Na + a traves de la membranaluminal a favor del seu gradient electroqui-mic, mantingut gracies a 1'activitat de labomba de Na' i K' (fig. 1). En els enter6-cits, el transport actiu de Na ' i K' estalocalitzat exclusivament a la membranabasolateral (FuJIT.a et al., 1971; STIRLING,1972 i MURER i HOPFER , 1977).Per a CRANE (1962), el flux conjunt de

monosacarid i de Na ' implica 1'existenciad'uns components de membrana , anome-nats "carriers " o transportadors, que acon-segueixen l'acoblament del pas de Na+ (afavor de gradient ) amb el pas del sucre (encontra de gradient ) mitjancant la formaci6d'un complex ternari transportador-subs-trat-Na '. D'aquesta manera , el gradientelectroquimic del Na' es una font d'ener-gia que es utilitzada per a transportar su-cres en contra del seu gradient de concen-traci6.

Posteriorment , es demostra que el trans-port de sucres es un proces saturable quepresenta una cinetica de Michaelis-Menten(FISHER i PARSONS, 1949). Els processor

d'aquest tipus son caracteritzats per duesconstants, la velocitat maxima de trans-port (Vm), que dona idea de la capacitatde transport del sistema, i la constant detransport de Michaelis (Km), que ho fa del'afinitat entre el substrat i el transporta-dor.

La cinetica del transport mitjancat con-centratiu es veu afectada pel gradient deNa+ existent a traves de la membrana. Pera GOLDNER et al. (1969), KIMMICH 1RANDLES (1975) i HOPFER 1 GROSECLOSE(1980), la concentraci6 externa de Na+ mo-difica la Vm del sistema sense afectar prac-ticament la Km (cinetica de tipus V). Encanvi, CRANE et al. (1965), CURRAN et al.(1967) i ALVARADO (1976) troben que elgradient de Na+ afecta la Km sense modifi-car la Vm (cinetica de tipus K). Aquestesdiferencies cinetiques tan notables confi-guren models molt diferents a I'hora d'ex-plicar el cotransport de monosacarids iNa+. Per a KIMMICH (1981), el tipus decinetica es determinada per 1'especie ani-mal i per la tecnica experimental utilitza-da. En canvi, ALVARADO i LHERMINIER(1982) consideren que tots els sistemes hand'esser mixtos i que les diferencies abansesmentades son degudes tan cols a la tecni-ca experimental utilitzada, que pot arribara emmascarar 1'efecte del Na+ sobre unadeterminada constant.A I'hora de considerar les constants ci-

netiques del sistema, cal tenir en compteun altre factor com es la capa d'aigua noagitada que s'interposa entre el medi d'in-cubaci6 i la membrana de 1'enter6cit. Per aTHOMSON et al. (1982), 1'estimaci6 deconstants cinetiques sense tenir en compte]a influencia de la capa no agitada donalloc a una infravaloraci6 dell processospassius i a una supravaloraci6 de la Km.Les tecniques modernes permeten, pero,1'eliminaci6 o be el calcul de la influenciad'aquest fenomen per tal de fer estima-cions correctes de les constants del trans-port.

S

5

22 RUTH FF. RRER , JUANA M. PLAN. IS I .IIIQLEL .tIORETO

2.2. Sensibilitat a la florricina

El transport mitjancat concentratiu es

inhibible competitivament pel glucosid

florricina (ALVARADO I CRANE, 1962). A

l'intesti prim, aproximadament el 90 % del

flux inicial de glucosa es inhibit per la

florricina i 1'entrada residual es deguda a

un proces no concentratiu i no saturable,

es a dir, passiu (ALVARADO I CRANE,

1964).

El descobriment que el glucosid florrici-

na era un inhibidor competitiu del trans-

port mitjancat concentratiu de monosaca-

rids va significar un gran avenc en el

coneixement d'aquest mecanisme de trans-

port. Es creu que la inhibicio produida per

la florricina es deguda a la presencia en la

seva molecula d'un grup a-metil-D-gluco-

sid que to una gran afinitat envers el trans-

portador. La majoria d'autors afirmen que

el glucosid es reconegut pel transportador,

pero la questio resideix en si es o no trans-

locat a l'interior cellular. Per a KESSLER I

SEMENZA (1983), la florricina s'uneix al

transportador a la banda luminal, en lliure

competicio amb el sucre i sense penetrar

dins la cel•lula. Aixi, la seva accio seria

nomes de blocatge del transportador. En

canvi, BROT-LAROCHE i ALVARADO (1983)

consideren que el glucosid es translocat a

l'interior cellular i queda probablement

retingut en la xarxa terminal de la zona

luminal de 1'enter6cit.

2.3. Requeriments estructurals

dels substrats

El transport mitjancat concentratiu de

sucres presenta una elevada especificitat,

ja que nomes pot esser utilitzat per mono-

sacarids amb una determinada configu-

racio.CRANE (1960 i 1962) en va establir al-

guns dels requeriments necessaris , que son

els seguents:

R2 OH

Fig. 2. Representacio de Haworth amb els requcri-ments basics dels monosacarids que utilitzen la viadel transport mitjancat concentratiu de la membranaluminal . X es, normalment un atom d'oxigen, perotambc pot esser un sulfur o un carboni . Les limesrectes indiquen les orientacions obligatories i les on-dulades aquelles en les quals l'orientacio es menyscritica.

1) Formar un anell piranosid amb un

hidroxil en el carboni 2 en la mateixa

orientacio que hi ha en la D-glucosa.

2) Tenir un atom de carboni unit at car-

boni 5.3) Esser

rids.de la serie dels D-monosaca-

En la figura 2 es mostra la representacio

de HAWORTH dels requeriments basics. En

els hidroxils dels carbonis 1, 3 i 4 es tole-

ren substituents aixi com inversions en la

configuracio espacial respecte a la glucosa.

Aixo permet la utilitzacio experimental de

sucres que, si be poden utilitzar el sistema

de transport, no poden esser metabolitzats

per 1'enter6cit. Aquest es el cas de la 3-oxi-

metil-D-glucosa (CSAKY i TH..LE, 1960),

que es un dels substrats emprats per a

1'estudi experimental de 1'absorci6 intesti-

nal. Tambe es poden admetre substituents

de gran volum en l'hidroxil del carboni I,

ja sigui en la configuracio a o R, com ara

1'a- i el (3-metil-D-gluc6sid (LANDAU et al.,

1962). En els hidroxils dels carbonis 3 i 4

nomes poden existir substituents petits. En

el carboni de R I'hidroxil pot esser reem-

placat per hidrogen a fluor (WILSON i LAN-

DAU, 1960). Alternativament, el carboni 6

1 BSOR('1O I,\TES77NAL DL ,%1ONOSACiRIDS 23

TAULA IEscala d'afinitat per al transportador de la vora

"en raspall"

D-glucosa6-deoxi-D-glucosa(3-metil-D-glucosaD-galactosaa-metil-D-glucopiranosidI , 5-anh idro-D-glucitol3-oxi-met i l-D-glucosaD-fructosaD-xilosaD-mannosa, a-metil-D-mannopiranosidL-glucosaD-lixosa, L-ramnosa, 2-deoxi-D-glucosaD-mannitol, D-sorbitol

Els monosacarids estan Ilistats en ordre decreixent d'afinitat(AiVAkvxO, I966).

pot esser totalment reemplacat , com es elcas de la xilosa (CSAKY i LASSEN, 1964 iALVARADO, 1966). Finalment , el Pont d'o-xigen de la piranosa es pot reemplacar perun carboni (CASPARI i CRANE, 1970) o perun atom electronegatiu corn el sulfur(CRITCHLEY et al., 1969).

2.4. Afinitat dels substrats pel sistemade transport

Tots els monosacarids, a causa de llurparticular estructura molecular, presentenmes o menys afinitat envers el transporta-dor de la vora apical. ALVARADO (1966) vaproposar I'eliminacid de ]a distinciO classi-ca entre sucres transportats i no transpor-tats (CRANE, 1960), i proposa una escalad'afinitat (taula I) en la qual els sucres d'e-levada afinitat son aquells que compleixenestrictament els requeriments estructuralsabans esmentats. A mesura que els mono-sacarids presenten un menor nombre derequeriments estructurals, son reconegutsamb mes dificultat pel transportador i pertant, disminueix 1'afinitat. Aixi, els sucres

del final de 1'escala, no utilitzen practica-ment el mecanisme de transport mitjan-cant concentratiu de la vora en raspall.

2.5. Acoblament energetic del transportactiu

Durant molts anys, es va creure que elgradient electroqufmic de 1'iO sodi a travesde la membrana era la principal font ener-getica del transport actiu de la membranaluminal i es va subestimar 1'efecte que elpotencial de membrana podia exercir di-rectament sobre el transportador. Aquestefecte seria degut a que el transportador,en alguna de les seves formes, es a dirlliure, unit al Na' o a ambdOs cosubstrats,estigui carregat electricament.

Aixi, BOSACKOVA i CRANE (1965) troba-ren que el gradient de Na' era suficientsempre i quan el proces funciones al 100 %d'eficiencia, fet que termodinamicamentes bastant poc probable. D'altra banda,KIMMICH (1970) observa en cel•lules epite-lials aillades, que fins i tot amb el gradientde Na' invertit seguia havent-hi transportde sucres en contra de gradient de concen-trac16, per un proces dependent de Na' iinhibible per florricina.La soluci6 al problema energetic va pro-

venir dels experiments realitzats per al-guns autors, consistents a alterar el poten-tial de membrana i veure el seu efectesobre el transport actiu de substrats. Aixi,GIBB i EDDY (1972), en cel•lules ascitiquesexhaurides d'ATP, observaren que la va-linomicina (ionofor especffic del K`)estimulava l'acumulacid d'aminoacids.Aquests resultats, juntament amb els ob-tinguts per diversos autors ((,f KIMMICH,1981) sobre l'activitat electrica de 1'epiteliintestinal, suggereixen la participacid delpotencial de membrana en el transport desucres. Posteriorment, HOPFER et al.,(1975) 1 CARTER-SU I KIMMICH (1980)amb tecniques mes avancades, posaren de

24 RUTH FERRER. JUIN.1 .11. NL..IN:IS 1 AIIQUEL .aORF.7O

manifest que el gradient electroquimic del

sodi era tan sols una part de la font energe-

tica necessaria per al transport concentra-

tiu i demostraren que el potential de mem-

brana hi exercia un paper cabdal en crear

un gradient electric favorable per al trans-

portador.Termodinamicament, la relaci6 entre el

gradient electroquimic, el potencial de

membrana i el gradient de concentraci6 de

solut que una cel•lula pot arribar a establir

queda reflectit en la seguent desigualtat

(KIMMICH, 1981):

m

a"a+ + FVmc) >. RT 1 n amUNa' (RT 1 naNa. s

essent:V Na.: 1'estequiometria o coeficient d'aco-blament, es a dir cis mols d'i6 sodi que sontransportats per cada mol de monosacarid.R: la constant dels gasos perfectes.T: la temperatura absoluta.

aNa i aNa.: les activitats de 1'16 sodi en ciscompartiments luminal i cellular, respec-tivament.F: la constant de Faraday.Vmc: el potencial de membrana existent atraves de la membrana luminal.

ac am: les activitats del monosacarid en els

compartiments cellular i luminal.

Els termes de 1'esquerra de 1'equaci6 re-

presenten 1'energia minima requerida per

a establir el gradient de solut de la dreta.

2.6. Estequiometria del cotransport

de monosacarids i Na+

El coeficient d'acoblament entre el sucre

i el Na' segueix essent, a 1'actualitat, objec-

te de discussi6. Aquest punt to una gran

importancia, puix que la forca impulsora

del transport es el producte d'aquest coefi-

cient i del gradient electroquimic. Classi-

cament ha estat calculat en teixit sencer,

as

mesurant simultaniament 1'entrada unidi-

reccional de solut i de Nat. D'aquesta ma-

nera, s'ha trobat majoritariament que 1'es-

tequiometria del transport de sucres 1 Na'

eS 1:1 (CURRAN et al., 1967; GOLDNER et

al., 1969; SCHULTZ I CURRAN, 1970 i AL-

VARADO i LHERMINIER, 1982). Aquests re-

sultats son corroborats pets obtinguts mit-

janSant vesicules de la vora en raspall

(HOPEER i GROSECLOSE, 1980). Tanma-

teix, hi ha d'altres autors que de Ilurs resul-

tats cinetics n'extrauen un coeficient d'a-

coblament de 2 (KIMMICH i RANDLES,

1980; KESSLER I SEMENZA, 1983 1 WRIGHT

et al., 1983).

Es dificil, doncs, determinar si aquestes

discrepancies obeeixen a diferencies espe-

cifiques o metodol6giques, per la qual cosa

cal esperar resultats mes concloents.

2.7. Mecanisme del cotransportde monosacarids i Na+

Malgrat que ja han estat acceptats el

gradient de Na' i el potencial de membra-

na com a fonts energetiques del cotrans-

port de sucres i Na+, no se sap encara quin

es el mecanisme exacte pel qual es pro-

dueix 1'acoblament, es a dir, de quina ma-

nera 1'aportaci6 energetica afecta la inter-

acc16 entre el transportador, el sucre i 1'i6

sodi. En cis darrers anys s'han proposat

nombrosos models per tal d'explicar el me-

canisme basic del cotransport. En termes

generals, en aquests models es considera el

transportador com a una proteIna pene-

trant de la membrana, capac d'unir-se al

sucre i a 1'i6 sodi i de transportar-los cap a

('interior de la cel•lula.

Des de fa uns anys s'estan rcalitzant

molts esforcos per aillar el complex trans-

portador 1 determinar-ne 1'estructura. En

1'actualitat, tan sols se sap que es una es-

tructura glicoproteica a la qual uns autors

atribueixen un pes molecular de 160.000

(MALATHI et al., 1980 1 KANO-KAMEYANA

.9RSOR('IOIViE'IIV:1L DI:.11o,N'OS.1('..IRIDs 25

i HosHi, 1983) mentre que d'altres propo-sen un pes molecular de 72.000 (KLIP etal., 1980: HOSANG et al., 1981 1 SEMENZA

et a!., 1984) i de 71.000 (PEERCE iWRIGHT, 1984). Tanmateix, cal remarcarque SEMENZA et al., (1984) no assegurenque la glicoproteina aillada sigui el com-plex transportador sencer sing que pottractar-se d'una subunitat del sistema.

Funcionalment, es considera que latranslocacio, es a dir, el pas dels cosubs-trats des de la Hum intestinal fins a ]'inte-rior de la cellula, pot dur-se a terme dedues maneres diferents:

1. Mitjancant un transportador mobilen el qual els loci per als cosubstrats pu-guin esser ocupats a una Banda de la mem-brana i esser fisicament moguts cap a I'al-tra Banda: o be

2. que es tracti d'un canal o porus, en elqual la translocacio sigui deguda a un can-vi conformacional en la proteina que elforma.

En l'actualitat, es pensa que la primeraopcio no es viable, es a dir, s'exclou lapossibilitat del funcionament del transpor-tador literalment mobil que pugui tenir unmoviment de "difusio" o de "rotacio"dins la membrana. AixO no vol dir, pero,que el transport no vagi acompanyat d'al-gun tipus de moviment. Aixi, dins l'opciod'un porus o canal s'introdueix la idea deltransportador "mobil", no com a conceptefisic sing com a concepte cinetic. Per aLAUGER (1980), cineticament i termodina-micament, un transportador mobil esaquell que pot presentar els loci d'unio delscosubstrats a ambdues cares de la mem-brana, pero mai simultaniament. D'aques-ta manera, el concepte de translocacio essinonim d'accessibilitat, de la qual se'nconsidera responsable un canvi conforma-cional de la proteina. D'una manera senzi-Ila es podria dir que els loci estan sempreal matrix lloc, pero que el canvi conforma-tional de la proteina, provocat per la sevaunio als cosubstrats, els pot deixar al des-

cobert a un costat o a 1'altre de la mem-brana.A I'hora d'explicar el mecanisme de

transport a nivell molecular, cal considerarles premisses que aniran configurant elsdiferents models i que son enumerades acontinuacio:

1. La capacitat i velocitat de transloca-cio del transportador lliure (T), dels com-plexos binaris transportador-substrat (T-S)i transportador-Na' (T-Na') i del complexternari (T-S-Na').

2. L'ordre sequencial de la unio i des-unio dels cosubstrats al transportador.

3. Si les reaccions d'unio dels cosubs-trats al transportador son simetriques aambdues cares de la membrana.

4. La carrega electrica del transportadorlliure i 1'efecte del potencial de membrana.

5. El coeficient d'acoblament.6. Les reaccions limitants del proces,

que fonamentalment poden esser la uniodels cosubstrats al transportador o la trans-locacio del complex ternari.

2.8. Models

El 1965, CRANE va proposar un modelbasic per al funcionament del transportmitjancat concentratiu d'acord amb la"Hipotesi del gradient ionic" postuladaper ell mateix uns anys abans. Segonsaquest model (fig. 3) a la membrana hihauria un transportador amb un locus d'u-nio per a 1'i6 sod] i un altre per al sucre.Quan s'hi uneix el monosacarid i el catioes forma, a ]'exterior de la cel•lula un com-plex ternari i6-sucre-transportador que estransloca cap a ('interior, on s'alliberenambdos substrata. L'afinitat del transpor-tador envers el sucre a ambdues cares de lamembrana es diferent, ja que es la unio delNa' al transportador la que determina uncanvi en l'afinitat envers el monosacarid.Aixi, en el medi extracel-lular, ric en Na',l'afinitat envers el sucre es gran mentre en

^6 RCTH FIiRREX, JC.19^.I .11. Pl.-L^^.-i.S / SIIQCfi/..t10R1^:77)

MEMBRANA CELLULAR

Fig. 3. Model de transport proposal per CRANE(1965) i basal en la "Hipotesi del gradient ionic". Ala membrana cellular hi ha uns transportadors capa-Sos d'unir-se al substrat (S) i a I'io sodi per tai deformar el complex ternari. (Esquema reprodu'it ambcl permis de I'autor).

el medi intracellular, pobre en Na', l'afini-

tat es petita. D'aquesta manera, un cop

format el complex ternari, es transloca cap

a la cara citoplasmatica de la membrana a

favor del gradient de Na'. Aleshores, el

Na' es dissocia i aixo fa que 1'afinitat del

transportador envers el substrat dismi-

nueixi iaquest resti lliure en el medi intra-

cellular.CRANE (1977) considera que el seu mo-

del basic ha d'esser expandit per a poder

explicar amb mes profunditat el mecanis-

me de transport, i aixi proposa un model

que anomena "refinat" que acaba de perfi-

lar el 198 (CRANE 1 DORANDO, 1980).

Aquest model refinat, que es esquema-

titzat a la figura 4, es basa en que el trans-

poriador pot unir-se primer al catio i des-

pres al substrat per a formar el complex

ternari o be, indistintament, unir-se pri-

mer al substrat i despres al catio. Basant-se

en resultats experimentals, CRANE arriba a

la conclusio que 1'ordre sequential d'unio

dels cosubstrats es produeix a 1'atzar, tot

donant lloc en termes enzimatics a una

cinetica "bi-bi" (bisubstrat i biproducte)

ordenada a 1'atzar. En aquest model es veu

que els complexos binaris podrien translo-

car-se Segons unes constants P, i P^. Tan-

mateix, aquestes constants serien molt pe-

s•

x'

S ^

X ^ ti~4I.x

0 0xc -^= cx •s

O ^ ^ ^O

©| |®SC 2 CS©| |®cZc

. x'

4

TRANSPORTADOR

X' X'

E

O ^BOMBA

Fig. 4. Model "refinat" de CRANE (1977). En aquestmodel, el transportador (C) es pot unir primer alsubstrat o a I'io sodi (X') per a formar el complexbinari, i despres al scgon cosubstrat, i aixi donar llocal complex ternari. P^, P,, P; i P4 son les constants depermeabilitat que determinen la capacitat de translo-cacio del transportador lliure i dels complexos binarisi ternari. Tambe s'esquematitza la funcio de la bom-ba de Na' i K+ que, amb la despesa d'energia (E),mante el gradient de Na' i el potential de membrana.(Esquema reproduit amb el permis do I'autor).

tiles 1 CRANE (1977) 1 CRANE 1 DORANDO

(I 980) assumeixen que els compostos bi-

naris no es transloqucn. Els tinics que ho

poden fer son, doncs, el transportador lliu-

re i el complex ternari.

Segons el model refinat de CRAtvE

(1977), el transportador lliure es neutre i el

coefficient d'acoblament es 1, de manera

que el complex ternari esta carregat positi-

vament ipot translocar-se a favor del gra-

dient electric. ,A mes, I'existencia del po-

tential de membrana afavoreix que la

concentracio de Na' augmenti a la cara

lumina) de la membrana a les proximitats

del transportador, la qua) cosa facilita la

unio del Na' al transportador.

ABSOR('IO IN1ESYIA'.4L DL_ .%IONOSAC4RIDS 27

MEDI MEMBRANA CEL.LULA

S.

A.

5-

P2

P3

P,

Fig. 5. Model de cotransport proposat per ALVARADOi LtiERMINIER ( 1982) tant per a sucres corn per aaminoacids ncutres . C es el transportador, S el subs-trat i A representa el Na'. Les constants de permeabi-litat del transporlador lliure, complexos binaris i ter-nari son 1'i, P. Pz i P4 . ( Esquerna rcprodu It amb elpermis do I'autor).

El 1980, CRANE i DORANDO proposenun locus d'unio comu per al Na' 1 per almonosacarid, que implica una interaccioquimica entre ambdos substrats i que esuna caracteristica del model totalment in-novadora . Pel que fa al seu funcionament,suggereixen que el transportador es fix ique es comporta com un ionofor de gluco-sa dependent de Na ' que no to cap movi-ment ni de translocacio ni de rotacio.ALVARADO I LHERMINIER ( 1982) propo-

sen un model que presenta 1'avantatge depoder explicar el mecanisme de cotrans-port per als sucres aixi com tambe per alsaminoacids neutres ( fig. 5). Les caracteris-tiques basiques son que els complexos bi-naris no tenen capacitat de translocacio,

P

K,t

que la cinetica es de tipus "bi-bi" ordena-

da a 1'atzar, que el transportador es neutre

i 1'estequiometria es 1. Aixi, el complex

ternari, carregat positivament, pot entrar

dins la cel•lula a favor del gradient electric

essent aquest el pas limitant del proces.

Una de les caracteristiques fonamentals

d'aquest model es que consideren la trans-

locacio del complex ternari com a irrever-

sible. Es a dir, segons aquest model, el

sucre no pot sortir de dins la cellula unit

al transportador, de manera que tan sols el

transportador lliure pot realitzar aquest

moviment. Aquests autors no donen capdetail del proces de translocacio.

Un altre model que cal tenir present esel de KESSLER 1 SEMENZA (1983). Basant-

se en llurs resultats experimentals con-clouen que la permeabilitat dels comple-xos binaris es practicament nul•la, la cine-tica mes probable seria del tipus "bi-bi"ordenada a l'atzar, el transportador had'estar carregat negativament i el coefi-cient d'acoblament ha d'esser 2. Funcio-

nalment, consideren el transportador comun porus o canal amb comporta (fig. 6).Aquesta comporta to una o dues carreguesnegatives, i es en ella on es troba el locusd'unio per el Na'. En el que podriem ano-menar la zona fixa del transportador, hi hael locus per al sucre. Quart existeix unadiferencia de potencial a traves de la mem-brana (interior cellular negatiu) la com-porta, per atraccio de carregues, to tenden-cia a estar orientada cap enfora i a perme-tre que s'hi uneixin el Na' i el monosaca-rid. Pero quart experimentalment s'anul•lala diferencia de potencial, aleshores lacomporta to una tendencia intrinseca a es-tar orientada cap endins.En condicions fisiologiques es produeix

la unio del sucre i del Na', augmentantaquest darrer l'afinitat envers el primer. Siel coeficient d'acoblament es 2 i la com-porta to una sola carrega negativa, el com-plex ternari queda carregat positivament,amb la qual cosa el potencial de membra-

28 RL III El RRLR . IL.IN, I If. l'L.I:VAS L .IIIQL LL IfORLLO

na afavoreix el seu desplacament cap a labanda citoplasmatica de la membrana. ElSucre i el Na' son alliberats en el citoplas-ma en un ordre desconegut i aleshores lacomporta, carregada negativament, es des-placa cap enfora per tal de tornar a comen-car el cicle. Si el coeficient d'acoblamentfos 1, o en el cas que la comporta tinguesdues carregues negatius i el coeficient fos2, el potencial de membrana tan sols tin-dria efecte sobre el retorn de la compor-ta buida cap a la cara externa de la mem-brana.

Malgrat alguns details que son encara

foscos, el model de KESSLER i SEMENZA

(1983) permet 1'explicaci6 de la majoria de

les caracteristiques del cotransport, i cons-

titueix un model que es troba fermament

recolzat pels resultats experimentals.

HOPFER i GROSECLOSE (1980) tambe

proposen un mecanisme de porus amb

comporta en el qual la translocacio dels

substrats transportats es duu a terme mit-

jancant un canvi conformational de la

proteina que modifica la permeabilitat per

als soluts. Aquests autors proposen que la

unio dels cosubstrats s'ha de produir d'una

manera ordenada, la qual cosa dona floc a

una cinetica del tipus "bi-bi" ordenat. No

poden esbrinar si s'uneix primer la glucosa

o el Na', pert) afirmen que el primer a

unir-se es tambe el primer a dissociar-se

del transportador.

Altres autors han fet notables aporta-

cions partials, si be no han arribat a pro-

posar un model complet per a] transport.

KIMMICH i RANDI ES (1980) han propo-

sat un model de transportador carregat ne-

gativament, en el qual I'esteq'uiometria

Na': substrat es 2 i on la unto dels cosubs-

trats es a l'atzar, essent aquest darrer el pas

limitant de la reaccio. Per a aquests autors

els complexos binaris no son permeables 1

es la formacio d'un complex ternari, carre-

gat positivament, el que dona peu a 1'efec-

te del potencial de membrana sobre el

transport.

exterior ^inten or

a "..o

i

exterior roocw. _ interior

Nayexterior,

oo-V r.^ interior

iV

exterio \ fe ta+x error ex error

exterior interior

exterior

exterior

\ Glxexter ior

ext. ^ro interior

1

room interior

Fig. 6. Model de cotransport proposal per KESSLER iSEMENZA (1983). Es tracta d'un porus amb comportasensible a la diferencia de potencial existent a lamembrana luminal (A P). El locus d'unio per a laglucosa es indicat aixi: q (baixa afinitat), n (elevadaafinitat) i q (afinitat indefinida). La comporta, carre-gada negativament, per la prescncia d'un grup carbo-xil, es el locus d'unio de I'iO sodi. (Esquerna reproduitamb el permis de I'autor).

3. TRANSPORT MITJANCATEQUILIBRATIU (difusio facilitada)

Els primers indicts de 1'existencia d'a-

questa via varen esser aportats per BIHLER

i CYBULSKI (1973), en trobar a Ies cel•lules

intestinals un mecanisme de transport de

monosacarids independent de Na ', insen-

sible a la florricina i inhibible per elevades

concentrations d'altres sucres.

3.1. Propietats basiques

Treballs recents confirmen la hipt)tesi

original que aquest sistema de transport es

ABSORCIO 1NTESPIN.4L DE .11ONOSACARIDS 29

R4 TAULA 11Escala d'afinitat envers el transportador de la

vora basolateral

OH

Fig. 7. Representacid de Haworth amb els requeri-ments basics dell monosacarids que utilitzen la viadel transport mitjancat equilibratiu de la membranabasolateral. Les linies rectes indiquen les orientationsobligatories i les ondulades aquelles en les quals I'o-rientacio es menys critica.

localitzat exclusivament a la membranabasolateral ( MURER i HOPFER , 1977).Aixi, doncs, es tracta d'un sistema detransport de monosacarids localitzat a lavora serosal, la funcio fonamental de qualseria la de transferir els soluts acumulatsdins la cellula , cap a la lamina propia afavor del gradient de concentracio. Es unproces mitjancant no concentratiu, potsensible a la florricina pero totalment inhi-bible per la floretina ( aglico de la florrici-na) tal com demostraren KIMMICH iRANDLES (1975). Un altre inhibidor espe-cific d'aquesta via es la teofil-lina. El seuefecte va esser descrit per primera vegadaper HOLM.AN I NAFTALIN (1975). En cel.lu-les intestinals de pollastre inhibeix en un50 % la difusio facilitada (MORETO et al.,1984 i RANDLES i KiMMICH , 1978). L'unicagent conegut capac d'inhibir totalmentaquesta via de transport sense exercir elsefectes inhibidors del metabolisme quepresenta la floretina, cs la citocalasina B(KIMMICH I RANDLES, 1979).

3.2. Requeriments estructurals

L'especificitat d'aquest mecanisme inde-pendent de Na' es diferent a la del trans-

2-deoxi-D-glucosaDd-glucosaD-galactosa, 3-oxi-metil-D-glucosaD-mannosaD-xilosaD-fructosa

Els monosacarids estan Ilistats en ordre decreixent d'afinitat(KIMMICH, 1981).

port actiu de la membrana luminal, ja quees capac d'utilitzar 2-deoxi-D-glucosa,

D-mannosa i D-fructosa (BIHLER iCYBULSKI, 1973). Pel que fa als requeri-ments estructurals, son basicament els se-guents (KIMMICH, 1981):

1. Formar un anell piranosid.2. Esser de la serie dels D-monosaca-

rids.3. Presentar un hidroxil Iliure en el car-

boni 1.4. L'orientacio del substituent en el Car-

boni 5 ha d'esser la mateixa que la presenta la D-glucosa.Aquests requeriments queden reflectits a

la figura. 7. Aquest sisterna no accepta mo-nosacarids amb substituents a I'hidroxildel carboni I en posicio a ni P tals com1'a-metil-D-gluc6sid. Segons aquest mateixautor, l'ordre d'afinitat seria 1'establert a lataula 11. La D-ribosa, fucosa, L-sorbosa,D-glucosamina i a-metil-D-glucosid no in-teraccionen amb el transportador. Hi hasucres com la D-galactosa, D-glucosa i 3-o-xi-metil-D-glucosa capacos de satisfer elsrequeriments estructurals tant del trans-port actiu com de la difusio facilitada.

Utilitzant 3-oxi-metil-D-glucosa com asubstrat, KIMMICH i RANDLES (1975) tro-ben que es tracta d'un sistema mitjancatamb una cinetica de Michaelis-Menten debaixa afinitat i alta capacitat, si es compa-ra amb les caracteristiques cinetiques deltransport actiu de la membrana luminal.

30 RL 'TLL FFRRFR , JL'ANA AL L'LI NAS L ALLQL ' EL. ALORL fO

4. DIFUSIO SIMPLE

A les cel.lules epitelials intestinals exis-teix una tercera ruta per al moviment demonosacarids a traves de la membrana, ladifusi6 simple.

Es un mecanisme caracteritzat pel fet de

no esser saturable, no presentar competi-

cio amb altres sucres i no esser sensible a

cap inhibidor conegut. La velocitat de di-

fusi6 d'un substrat es donada, segons la llei

de FICK, pel gradient electroquimic a tra-

des de la membrana i pel coefficient de

difusio (D) del substrat. Aquesta constant

dona idea de la permeabilitat de la mem-

brana a un determinat substrat i numerica-

ment es el pendent de la recta obtinguda

en avaluar la velocitat de difusio en pre-

sencia de diferents concentracions de mo-

nosacarid. D varia segons el monosacarid i

l'especie animal estudiada. Aixi, THOM-

SON et a!., (1982) troben una constant de

difusio semblant per a D-glucosa, D-galac-

tosa, 3-oxi-metil-D-glucosa i D-fructosa

dins d'una mateixa especie animal. En

canvi, per un mateix monosacarid, aquesta

constant es mes gran per al hamster i la

rata que no pas per al conill i el conill

d'Indies (per exemple, en el cas de la

D-glucosa, D pren un valor de 6,3 nmol/

min/ 100 mg/mmol/l en el conill i de 23

nmol/min/ 100 mg/mmol/l en el conill

d'Indies).

difusi6, essent en aquestes condicions de

menor importancia relativa la participacio

del transport mitjancat concentratiu de la

vora luminal . En canvi, quan la concentra-

cio intraluminal de glucosa es inferior a la

sanguinia, aleshores el transport actiu as-

sumeix un papel cabdal (ILUNDAIN et a!.,1979 i ROBINSON I ANTONIOLi, 1980). Es

dificil establir quina es la participacio real

de la difusio i del transport actiu, sobretot

si hom to en compte que hi ha factors tals

com 1'especie animal, la dieta, la motilitat

intestinal entre d'altres, que la poden afec-

tar. Sembla esser, per6, que la difusio es la

responsable de l'absorci6 de glucosa en les

regions proximals de l'intesti prim, on la

concentraci6 d'aquest monosacarid es pre-

visiblement alta 1 el transport mitjancat

concentratiu to mes importancia en les re-

gions distals, on la concentraci6 de glucosa

es mes baixa.

Si be tots els estudis realitzats en els

darrers anys suposen un gran avenc en la

comprensio de la fisiologia de 1'absorc16

intestinal de monosacarids , cal esmentar,

pero , que encara resta molt per coneixer

sobre els mecanismes de la seva regulac16,

sobretot pel que fa a la difusi6 facilitada de

la membrana basolateral , mecanisme al

qual, fins al moment present s'hi ha dedi-

cat molt poca atenci6.

5. CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA

L'absorc16 intestinal de monosacarids es

un proces format per tot un seguit d'esde-

veniments localitzats a les membranes lu-

minal i serosal dels enterocits, aixi com a

les unions intercel-lulars existents entre les

cellules epitelials. Quart la concentrac16

intraluminal de glucosa, que es el monosa-

carid mes abundant en la dieta, es superior

a la del plasma sanguini, aquest monosaca-

rid travessa 1'epiteli majoritariament per

1. ALVARADO, F. (1966). D-Xylose active transport

in the hamster small intestine . Biochim. Bioptrrs.

Acta 112:292-306.

2. ALVARADO, F. (1976). Sodium-driven transport:

3.

A re-evaluation of the sodium-gradient hypothe-

sis. In: Intestinal Ion Transport ( ed. Robinson,

J.W.L.). Medical and Technical Publishing Co.,

Lancaster , pp. 117- 152.

ALVARADO, F. i CRANE, R.K. (1962 ) Phloridzm as

a competitive inhibitor of the active transport of

sugars by hamster small intestine , in vitro. Bio-

chim. Bioph rs. . l c•ta 56 :170-172.

ABSORC7O 1NTES77NAL DE A1ONOS4C : IRIDS 31

4. ALVARADO, F. I CRANE, R.K. (1964 ) Studies onthe mechanistic of intestinal absorption of su-gars. VII. Phenyglucoside transport and its possi-ble relationship to phlorizin inhibition of theactive transport of sugar by the small intestine.Biochim. Biophvs. Acla 93:116-135.

5. ALVARADO F. I LHERMINIER , M. ( 1982) Phenylala-nine transport in guinea pig jejunum . A generalmechanism for organic solute and sodium co-transport. J. Phrsiol. (Paris) 78:131-145.

6. BIHLER , 1. i CYBULSKI, R. (1973) Sugar transportat the basal and lateral aspect of the small intesti-nal cell . Biochim. Biophns. Acla 298:429-433.

7. BOSAKOWA, J. i CRANE, R.K. (1965 ) Studies onthe mechanism of intestinal absorption of sugars.VIII. Cation inhibition of active sugar transportand Na ' influx into hamster small intestina inrilro. Biochim. Biophrs..-Icla 102:423-435.

8. BoN,D , C.A.R. i PARSONS, D.S. (1979) Movementsof monosaccharides between blood and tissues ofvascularly perfuse small intestine . J. 1'hrsiol.(Londres) 287:371-391.

9. BROT-LAROCHE, E. i ALVARADO, F. (1983) Mec-chanisms of sugar transport across the intestinalbrush border membrane. In: Intestinal Transport(eds. Gilles Baillien , M. and Gilles. R.). Springer-Verlag , Berlin i Heidelberg , pp. 147-169.

10. ('ARTER-SU, C. i KIMMICH. G.A. (1980) Effect ofthe membrane potential on Na '-dependent sugartransport by ATP-depleted intestinal cells.. On J.Ph siol. 238:C73-C80.

I I. CASPARY, W.F. i CRANE. R.K. (1970) Activetransport of myo-inositol and its relation to thesugar transport system of hamster small intesti-ne. Biochim. Biophrs..icta 203:308-316.

12. CRANE, R.K. (1960) Intestinal absorption of su-gars . 1'hrsiol. Rev. 40:789-825.

13. CRANE. R.K. (1962) Hypothesis for mechanismof intestinal active transport of sugars . Fed. Proc.21:891-895.

14. ('RANE, R.K. (1965) Na-dependent transport inthe intestine and other animal tissues . Fed. Proc.24:1000-1005.

15. CRANE. R.K. (1977) The gradient hypothesis andother models of carrier- mediated active trans-port . Rcr. Phrsiol. Biochim. Pharmacol. 78:99-159.

16. CRANE. R.K. i DORANDO, F.C. (1980) On themechanism of Na'-dependent glucose transport.Inn N. Y..Icad. Sci. 339:46-52.

17. CRANE, R.K., FoRSTNER. G. i EICHOLTZ, A.

(1965) Studies on the mechanism of the intesti-nal absorption of sugars . An effect of Na' on theapparent Michaelis constant for intestinal sugartransport in vitro. Biocltini. Biophrs. Acta109:467-477.

18. ('RITCHLFV, D.R.. EICHOLz, A. i CRANE. R.K.

(1969) Transport of 5-thio-D-glucose in hamstersmall intestine. Biochim. Biophis. Acta 211:244-254.

19. CSAKY, T.Z. i LASSEN, U.V. (1964) Active trans-port of D-xylose. Biochim. Biophi's. Acta 82:215-217.

20. CSAKY, T.Z. i THALE, M. (1960) Effect of ionicenvironment on intestinal sugar transport. ,/.Phi•siol. (Lund) 151:59-65.

21. CURRAN, F.P., SCHULTZ, S.G., CHEZ, R.A. iFUisz, R.E. (1967) Kinetic relations of the Na'-amino acid interaction at the mucosal border ofintestine. J. Gen. Phrsiol. 50:1261-1267.

22. DORANDO, F.C. i CRANE, R.K. (1984) Studies ofthe kinetics of Na'-gradient-coupled glucosetransport as found in brush-border membranevesicles from rabbit jejunum. Biochim. Biophvs.Acia 772:273-287.

23. ESPOSITO, G. (1983) Intestinal absorption. I. Ge-neral principles of transintestinal transport. IlFarmaco 38:450-465.

24. FISHER, R.B. i PARSONS, D.S. (1949) A prepara-tion of surviving rat small intestine for the studyof absorption. J. Phrsiol. (Lund.) 110:36-46.

25. FUnTA, M.. M.ATSUi, H. NAGANO. K. i NAKAo, M.(1971) As}metric distribution of ouabain-sensiti-ve ATP-ase activity in rat intestinal mucosa. Bio-chim. Biophrs. Acta 233:404-408.

26. GIBE, L.E. i EDDY. A.A. (1972) An electrogenicsodium pump as a possible factor leading to theconcentration of amino acids by mouse ascitestumor cells with reversed sodium ion concentra-tion gradients. Biochent. J. 129:979-981.

27. GOLDNER, A.M., SCHULTZ, S.G. i CURRAN, P.F.(1969) Sodium and sugar fluxes across the muco-sal border rabbit ileum. J. Gen. Phisiol 53:362-383.

28. HOLMAN. G.D. i NAFTALIN. R.J. (1975) D-Galac-tose accumulation in rabbit ileum. Effect oftheophylline on serosal permeability. Biochim.Biophis Acta 406:386-401.

29. HONEGGER, P. i SEMENZA, G. (1973) Multiciplityof carriers for free glucalogues in hamster smallintestine. Biochim. Biophrs..4cta 318:390-410.

30. HoPFER, U. i GROSECLOSE, R. (1980) The mecha-nism of Na'-dependent D-glucose transport. J.Biol. Chem. 255:4453-4462.

31. HOPFER. U., SIGRIST-NELSON. K. i MURER. H.(1975) Intestinal sugar transport: Studies withisolated plasma membranes. Ann. N. Y. Acad. Sci.264:414-427.

32. HoSANG, M., MICHAEL-GIBBS, E.. DIEDRICH, D.F.i SEMENZA, G. (1981). Photoaffinity labelling andidentification of Ca component of the small-intestinal Na'. D-glucose transport using 4-azi-dophlorizin. FEBS Lett. 130:244-248.

33. ILUNDAIN, A., LLUCH, M. i PoNz, F. (1979) Kine-

32 RUTH hERREK. ft.IVI 11. I'L. LVAS / .tiiQCEL .t/ORE%Y)

tics of intestinal sugar transport, in biro. Rev. esp.

Fisiol. 35:359-366.

34. KANO-KAMEVAM.A, A. i HosHI, T. (1983) Purifica-

tion and reconstitution of Na'/D-glucose cotrans-

port carriers from guinea pig small intestine. Jap.

J. Phvsiol. 33:955-970.

35. KESSLER, M. i SEMENZA, G. (1983) The small-

intestinal Na', D-glucose cotransporter: an asym-

metric gated channel (or pore) responsive to A T.

J. Membrane Biol. 76:27-56.

36. KIMMICH, G.A. (1970) Active sugar accumulation

by isolated intestinal epithelial cells: A new mo-

del for sodium-dependent metabolite transport.

Biochetnistr1, 9:3669-3677.

37. KIMMICH, G.A. (1981) Intestinal absorption of

sugar. Physiology of the Gastrointestinal Tract,

Volum 2. (Ed. L.R. Johnson). Raven Press, pp.

1035-1061.38. KIMMICH, G.A. i RANDLES, J. (1975) A Na'-

independent phloretin sensitive monosaccharide

transport system in isolated intestinal epithelial

cells. J. Memhr. Biol. 23:57-76.

39. KIMMICH, G.A. i R.kNDLES, J. (1979) Regulation

of Na'-dependent transport in intestinal epithe-

lial cells by exogenous ATP. Ain. J. Phvsiol.

238:0177-C183.40. KLIP, A., GRINSTEIN, S. I SEMENZA, G. (1980) The

small-intestinal sodium D-glucose cotransporter

is inserted in the brush border membrane asym-

metrically. Ann. N. }'. Acad. Sci. 358:374-377.

41. LANDAU, B.R., BERNSTEIN, L. i WILSON, T.H.

(1962) Hexose transport by hamster intestine, in

vitro. Ant. J. Pht'siol. 203:237-240.

42. LAUGER, P. (1980) Kinetic properties of ion ca-

rriers and channels. .1.Membrane Biol. 57:163-

178.43. LYON, 1. i CRANE, K.K. (1966) Studies on trans-

mural potentials in vitro in relation to intestinal

absorption. 1. Apparent Michaelis constants for

Na'-dependent sugar transport. Biochem.

Biophvs. Acta 112:278-291.

44. MALATHI, P., PREISER,H. I CRANE, R.K. (1980)

Protease-resistant integral brush border membra-

ne proteins and their relationship to sodium-

dependent transport of D-glucose and L-alanine.

Ann. N. Y. Acad. Sci. 358:253-266.

45. MORETO, M., PLANAS, J.M., DE GABRIEL, C. 1

SANTOS, F.J. (1984) Inolvement of cellular cyclic

AMP in theophylline-induced sugar accumula-

tion in chicken intestinal epithelial cells. Bio-

chim. Biophvs..1cta 771:68-73.

46. MURER , H. i HOPFER , U. (1977) The functional

polarity of the intestinal epithelial cell : Studies

with isolated plasma membrane vesicles . Intesti-

nal Permeation . ( Eds. M . Kraner i F . Lauter-

bach ). Excerpta Medica . Amsterdam , pp. 294-

312.

47. PEERCE , BE. I WRIGHT , E.M. (1984 ) Conforma-

tional changes in the intestinal brush border so-

dium-glucose cotransport labelled with fluores-

cein isothiocyanate . Proc. Nall. Acad. Sci. U.S.A.81:2223-2226.

48. RANDLES , J. i KIMMICH, G . A. (1978 ) Effects of

phloretin and theophylline on 3-0-methylglucose

transport by intestinal epithelial cells. .Jm. .1.

Phvsiol. 234:C'64-C72.49. RIKLIS , E. i QU.ASTEL , J.H. (1958 ) Effects of ca-

tions on sugar absorption by isolated surviving

guinea pig intestine . ('an. J. Biochem . Phtsiol.

36:347-362.50. ROBINSON , J.W.L. i ANTONIOLI . J.A. (1980) Is

paracellular movement of importance in the in-

testinal absorption of organic solutes'? Gastroen-

terol. ('lin . Biol. 4:78-86.

51. SCHULTZ . S.G. i CURRAN , P.F. (1970) Coupled

transport of sodium and organic solutes . Plnsiol.

Rev. 50 : 637-718.

52. SEMENZA , G., KESSLER , G.. HOSANG, M., WEBER,

J. i SCHMIDT , U. (1984 ) Biochemistry of the Na',

D-glucose cotransporter of the small - intestinal

brush-border membrane . The state of the art in

1984. Biochim. Biophvs. Acta 779:343-379.

53. STIRLING. C.E. (1972) Radioautographic localiza-

tion of sodium pump sites in rabbit ileum . J. Cell

Biol. 53 :704-717.

54. THOMSON , A.B.R., HOTKE , C.A. i WEINSTEIN,

W.M. (1982 ) Comparison of kinetic constants of

hexose uptake in four animal species and man.

Contp. Bioclicni . Phi'siol . 72A:225-236.

55. TURNER , R.J. i MORAN , A. (1982 ) Heterogeneity

of sodium dependent D-glucose transport sites

along the proximal tubule : Evidence from vesicle

studies . Am. J. Pht'siol. 242: F406-F414.

56. WILSON , T.H. i LANDAU , B.R. (1960) Specificity

of sugar transport by hamster intestine . A in. .1.

Phvsiol. 198:99-106.57. WRIGHT, E.M., GUNTHER . R.I)., KAIINITZ, J.D.,

STEVENS, B.R., HARMS, H.J. I S('HELL . R.E. (1983)

Mechanism of sodium transport acroos brush

border and basolateral membranes . Intestinal

Transport . ( Eds. M. Gilles-Baillien i R. Gilles).

Springer-Ver l ag, Berlin, pp 122-132.