La Fundació CatalunyaOberta (al liberalisme)

La Fundació Catalunya Oberta (FCO) és elthink tankdel liberalisme català. La seuainfluència es constata en comprovar comels seus membres són presents a algunesde les institucions més importants.

>> Països Catalans 4

Homenatge a les víctimesdel franquisme

L’abril ha viscut nombrosos actes d’homenat-ge a les víctimes del franquisme als PPCC;entre ells, els que se celebraren als cemente-ris de València i Paterna, amb inauguracióde monument inclòs.

>> Països Catalans 7

Crónica des de Jerusalem

Jerusalem és el cor de Palestina. És, també,un camp de batalla constant a causa dels nom-brosos fronts oberts per l’Estat ocupant ambl’obejctiu de judeitzar la població. MarcelMasferrer ho descriu per a L’ACCENT en unacrònica des de Jerusalem.

>> Internacional 11

SUM

ARI

MARTA SERRA PÀG.2 // J.ESTRADA CRUZ PÀG.2 // TONI CUCARELLA PÀG.3 // PAU ALABAJOS PÀG.14 // LAIA JURADO PAG.16

La Caixa, ING Direct i Cetelem-Eurocrédito són tres entitats finan-ceres que van denunciar EnricDuran i ara l'activista és en presópreventiva des del passat 17 de marça l'espera de judici. Per això, elgrup de suport al que alguns ano-men "Robin dels bancs" ha orga-nitzat del 27 al 30 d'abril accionsde protesta que "es focalitzarancontra les entitats que han tiratendavant la denúncia penal".

A banda, L'ACCENT entrevis-tem els dinamitzadors del nou puntd'informació laboral de Sants, queajuda els treballadors a defensarels seus drets.

>>Països Catalans 6 i Economia 10

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

ESPECIAL 23 D’ABRIL

Periòdic popular dels Països Catalans

Amb motiu de la Diada de Sant Jor-di, us oferim un xicotet tast lita-rari a càrrec de dos autors i col·labo-

radors habituals de L’ACCENT: Car-les Rebassa i Ramon Usall.

>> Pàgines centrals 8 i 9

València prendrà el relleu a Barce-lona en l'homenatge a totes aque-lles persones que l'endemà de laderrota de 1939 van reemprendre elcombat per la llibertat i la justíciasocial. Fins a 100 entitats s'han unita la convocatòria de l'Esquerra Inde-pendentista pel dissabte 25 d'abril,en el marc de la campanya 300 anysd'ocupació, 300 anys de resistència,coincidint amb els 70 anys de les tro-pes franquistes a la ciutat del Túria.Dos dies abans, la Diada de Sant Jor-di, a Barcelona una manifestaciórecorrerà el centre de la ciutat perrecordar que "el bilingüisme trepit-ja la nostra llengua" i per reivindi-car que el català sigui la llenguavehicular arreu del país.

>> Països Catalans 5

>> Països Catalans 6 + Contraportada

Manifestació a Xàtiva dels 300 anys el 2007 // FOTO: L’ACCENT

Jornada de lluita contra els bancs el passat 16 d'abril

La crisi augmenta eldescrèdit dels bancs

152DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MARÇ DE 2009

Tast literari amb Carles Rebassa i Ramon Usall

““Gloses a Gloses a SSanant Jort Jordi”di”

i i ““AAssassinassassinat t

al Sal SecrecretariaetariattNacional”Nacional”

La llengua i la memòriaprotagonitzen 23 i 25 d'abril

L'1 de maig de 1886 i 1890 van cul-minar heroiques lluites obreres quevan aconseguir imposar considera-bles reduccions de jornada laborala l'àmbit internacional. Vàries dèca-des anteriors, els obrers ja havienplantejat la raonada reivindicaciódel repartiment del treball perreduir la jornada, evitar acomia-daments i generar ocupació. Marxi Engels, en tot moment, van res-saltar la importància d'aquesta rei-vindicació. Hi convergien les majorsdiferències d'interessos de classe.Segons Marx, l'expulsió del mercatd'una massa creixent de força detreball no és un signe de crisi, sinóexactament de tot el contrari.

El cas és, que per diversos motius(com la corrupció, la desviació i lapor dels dirigents polítics i sindi-cals; el desenvolupament dels mit-jans de comunicació, en mans dela classe capitalista; i tal vegada,també altres qüestions, com la revo-lució bolxevic en un país de misè-ria, les confusions creades per laPrimera i la Segona Guerra Mun-dial...) es va produir un oblit d'a-questa reivindicació, clau, per avan-çar amb fermesa i continguts capa la transformació de la societat.

D'aquest oblit se'n deriva ques'hagin deixat d'aguditzar les con-tradiccions del sistema capitalis-ta; per contra, ell mateix troba laseva sortida, fent-les recaure sobrela classe obrera. És per això, queles prediccions del marxisme, finsaquí, s'havien anat esvaint. És aixíque, tot i tenint en compte la situa-ció actual de desastre i contradic-cions del sistema capitalista, aquest,de nou, sortirà endavant sotme-tent la classe obrera a majors cala-mitats.

Hem vist com, des de les sevestombes, els barbuts, li acaben defer escac a l'aberrant sistema. Elsúmmum de la superació de la rea-litat sobre ficcions i fantasies seriaque, a més, des dels seus "refugis",els fessin l'escac i mat dient-nos:"Aquí teniu, babaus, repartiu l'es-forç i els seus beneficis!".

A l'Estat espanyol, l'oblit d'a-questa reivindicació referent alnecessari repartiment del treballi la riquesa, s'aguditza més arrandels fets de 1977, quan el Partit

Comunista renuncià a aquesta llui-ta i, a expenses a la seva legalitza-ció, acceptà tot quant li posarenper davant, arrossegant a CCOO (l'ú-nic sindicat amb capacitat de con-frontació contra el capital), obli-gant-lo a jugar un paper interclas-sista i de traïció.

Fruit d'aquesta degeneració del'esquerra, el capitalisme pren lainiciativa donantpeu al capgira-ment de la lògi-ca i la pràcticahistòrica, on elstreballadors erenels que tenien ellegítim "monopo-li" de la reivindi-cació i de l'aspi-ració per a millo-rar constant-ment les sevescondicions devida i treball. Enaquest nou marc,els sindicalistesde CCOO i els mili-tants del Partit Comunista no tansols van abraçar el reformisme quetant havien rebutjat i criticat, sinóque el van sobrepassar, limitant-sea jugar un paper enfront del capi-

tal (en sintonia amb el sindicalis-me i el socialisme d'última horad'UGT i del PSOE) que consistia enprocurar únicament no perdre,"exageradament", les conquesteslaborals i socials adquirides ante-riorment.

Com a conseqüència d'aquestacòmoda i irresponsable actitud, enel conjunt de l'Estat espanyol s'es-

tà patint un dete-riorament laborali social més granque a la majoriad'Europa. Almateix temps,som un exempleque serveix alcapitalisme per ainfringir unamajor derrota a laclasse obrera delsaltres països.

Tota aquestanefasta dinàmicaha "naturalitzat"la insolidaritat

entre la classe obre-ra, que a poc a poc, retrocés rereretrocés, ha anat optant pel cam-pi qui pugui, fent seva la competi-tivitat salvatge: antítesi total i bru-tal de la solidaritat de classe i dela històrica reivindicació del repar-timent de l'esforç i la riquesa. Permés inri, els capitalistes, conscientsde la inevitable necessitat de reduirel temps de treball, ho imposensegons els seus interessos: és el quenosaltres anomenem precarietatlaboral, quan en realitat es tractade precarietat salarial.

Així doncs, davant aquest pano-rama, la comprensió envers laimportància d'aquesta reivindica-ció clau, resulta molt més difícild'adquirir. Quan un descosit és petités fàcil aplicar-li un sargit, però sies deixa i amb el temps es fa enor-

me, llavors no solament és difícilsinó que ni tan sols es veu la neces-sitat de la seva reparació. És la teo-ria que deix d'explicar-se un dia iun altre i, quan ja ha passat un anyi, sobretot, molts anys, no noméses perd la consciència de la sevaimportància, sinó que es perd lanoció de si, en algun moment,aquesta teoria, va poder existir. Iés que de vegades, podem perdrefins i tot el sentit de la nostra prò-pia existència.

Que diria el poeta Antiparos, del'època de Ciceró (cita Lafargue alseu Dret a la peresa), quan "lloavala invenció del molí d'aigua quealliberava les dones esclaves..." siavui estigués present entre les"màquines espirituals", que seguei-xen esclavitzant a milers de perso-nes, al mateix temps que uns altresmilers d'éssers humans són emma-gatzemats en l'atur i en diversosfocus de misèries?.

"Que no se'ns digui que som utò-pics, perquè la utopia és precisa-ment entossudir-se en mantenirl'ocupació a quaranta hores setma-nals, quan enormes fàbriques auto-matitzades empren deu operarison abans se'n feien servir un miler".(L. Racionero, Del paro al ocio,1983)

A principi dels 70, quan TonyNegri tenia el cap "millor col·locat"sobre les seves esquenes, teoritza-va sobre el no treballar com unadeterminació material de la fi delsegle. Segons G. Albiac, Negri, "teo-ritzà això, com única definició nogenocida del comunisme".

Als anys 60, Herbert Marcuse,teoritzà fins a la sacietat sobre lairracionalitat de la sobreproduc-ció, del consumisme absurd, de larepulsió que inspirava el balafia-ment, la brutalitat i la ignorànciade les persones.

El 1934, Albert Einstein a Lesmeves idees i opinions (pàgina 77),escriu a un amic seu: "BenvolgutVerlag [...] Aquesta crisi, tal i comjo la veig, té un caràcter diferenta les crisis anteriors, pel fet debasar-se en una sèrie de condicionstotalment noves, nascudes del ràpidprogrés dels mitjans de producció.Actualment, solament es necessi-ta una fracció del treball humà dis-ponible en el món per a la produc-ció del volum total de béns de con-sum necessari per a la vida. Aquestfet en un sistema de laissez faireabsolut, ha de generar atur." Percert, Einstein, no era marxista. Eraun científic molt intel·ligent, quesocialment sabia raonar.

Així doncs, fora bo que, des deposicions conseqüentment revolu-cionàries, es convergís cap als debatsseriosos i profunds que requereixla lluita de classes, enlloc d'anarde banda a banda mirant d'apagar,amb petites galledes d'aigua, enor-mes incendis aquí i allà que cadacop cremen més.

L’ACCENT 152DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 200902 OPINIÓ

NNii eessppaannyyoollss nniirreeppuubblliiccaannss MARTA SERRA PERPINYÀ

Aquests últims mesos s'han comme-morat moltes derrotes, moltes de lesentrades de tropes feixistes en ciu-tats i pobles dels Països Catalans. Hoha fet sobretot l'esquerra indepen-dentista, mentre que des de les ins-titucions es parla de memòria his-tòrica i reconciliació entre els dosbàndols. Lògicament, a la part delsPaïsos Catalans que es troba a l'Es-tat espanyol, s'ha parlat sobretot dela vessant de lluita contra les tropesque permeteren la instauració delrègim franquista. Catalunya Nordja estava ocupada per l'Estat fran-cès, i per tant va escapar als efectesdirectes d'aquesta guerra, en la mesu-ra que no va ser camp de batalla.Però si que existiren conseqüènciesimportants, tant durant la guerra,com en finalitzar-se i fins avui endia.

L'any 1939, va tenir lloc el quetots els nord catalans coneixem com"la Retirada". Columnes de refugiatsprovinents de l'Estat espanyol pas-saren la frontera i com és ben cone-gut, apressats pels gendarmes a crits"Allez, allez", van anar a parar alcamp de Ribesaltes, i a les platgesd'Argelers o Sant Cebrià, on van serconcentrats en pèssimes condicions.Molts hi moriren, altres tornaren acasa, i encara uns altres comença-ren un llarg període d'exili, que enalguns casos passà per una implica-ció en la lluita contra els nazis, durantla Segona Guerra Mundial.

A Catalunya Nord també hi hahagut commemoracions dels 70 anysde la Retirada, que han estat total-ment esbiaixades per una visió sim-plista i interessada de les institu-cions i alguns col·lectius. FREE, perexemple, són els Fils de Républicainset Exilés Espagnols, que com el seunom indica són fills d'aquells exi-liats, que segons ells eren republi-cans i espanyols.

Front a aquesta recreació homo-geneïtzadora de la història recent,al Casal de Perpinyà, s'han fet algunsactes com la xerrada del Fòrum perla Memòria del País Valencià o, fatot just un mes el passi del documen-tal Un poble en armesrealitzat entreel 36 i el 39 pel sindicat de la indús-tria de l'espectacle de la CNT.

Com bé es va dir en la presen-tació de l'acte "no és casualitat siavui, qui organitza un acte comaquest són el casal de Perpinyà,català, i la gent de la Librairie Info,anarquistes." La necessitat de rei-vindicar la identitat cultural i polí-tica dels qui van passar la fronte-ra sorgí en el debat posterior, dela boca de persones que van viurel'exili com la Teresa Rebull o Este-ve Ballester. No pas com una volun-tat de dividir els "néts i netes d'e-xiliats", si no amb intenció políti-ca de recordar quines eren les ide-ologies dels que va arribar aCatalunya Nord i que a alguns elsinteressa amagar. Perquè sinó, aca-barà semblant que els qui van estara Ribesaltes eren antifranquistes,en una època en que el franquis-me encara no s'havia instaurat. Nitots eren espanyols, ni tots erenrepublicans.

PUNT DE MIRA

“Els obrers ja havienplantejat la raonada

reivindicació del repartiment del treballpervreduir la jornada,evitar acomiadaments

i generar ocupació”

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu

Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Joan Buades,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa::Àlex Tisminetzky. IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa::Joan Ballester,Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós,Aurora Mora,Felip Pineda,Hèctor Serra,Josep MariaSoler, Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrràà-ffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clave-ra. IIll··lluussttrraacciioonnss:: Joan Carbonell, Roger Ferriols. DDiiss-ttrriibbuucciióó:: Guillem Romero Senent. HHaann ccooll··llaabboorraatt eennaaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Marta Serra,Laia Jurado,J. Estrada,Toni Cucarella, Abel Caldera, Aida Morales, Marado-na Baraldés,Aurora Mora, Roger Sánchez.Jaume Bar-ber.

Número 152.Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

RReeiivviinnddiiqquueemm eell bbeenneessttaarr qquuee ggeenneerraa eell rreeppaarrttiimmeenntt ddee ll''eessffoorrçç ppeerraavvaannççaarr ccaapp aa llaa ttrraannssffoorrmmaacciióó ssoocciiaall

COL·LABORACIÓ J. ESTRADA CRUZ

L’ACCENT 152 DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 2009 OPINIÓ 03

Aquest 25 d'abril toca manifestació. Com cada any. Enguany, però,

la mobilització serà el mateix dissabte dia 25, però el 25, com toca-

va. I ho serà gràcies a l'acció de l'esquerra independentista, darre-

re la campanya dels 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència.

Abans que passe la mobilització i al marge del seu èxit final, pen-

sem que sí que podem fer algunes puntualitzacions prèvies respec-

te a la idoneïtat en la forma de la seua convocatòria i contingut.

Ja hem ressaltat la importància d'haver fet la convocatòria el

mateix dia 25 d'abril i no dues setmanes més tard, com ha fet Acció

Cultural, el seu organitzador tradicional. D'aquesta manera, i avan-

çant-se a les gestions de l'entitat que presideix Eliseu Climent, s'ha

trencat amb una vella tradició que feia que res es mogués, respec-

te a l'efemèride de la derrota d'Almansa, abans de l'anunci oficial,

o oficiós, de les dates marcades per l'ens cívic cultural. En anys

anteriors, i aquest no seria una excepció, totes les persones desit-

joses de recordar pels carrers de València les conseqüències de la

desfeta, quedàvem a mercè de la pasqua, del pont de maig, de l'i-

nici d'un període electoral o inclús d'alguna mena de caprici per-

sonal. Perquè una cosa és traslladar la manifestació al dissabte més

pròxim, un fet que també és normal si tenim en compte que el 25

d'abril tampoc no és festiu, i una altra moure la data fins a cator-

ze dies més tard; aquest any, com ja hem dit, serà diferent. No hi

havia excusa per no fer-ho. Una decisió encertada, que ha marcat

un bon precedent i que en línies generals també ha estat ben valo-

rada per moltes entitats i inclús bona part dels partits i organitza-

cions polítiques de tot el país.

També hem de recordar que aquesta no ha estat la primera vega-

da que l'esquerra independentista agafa el bou per les banyes i

anuncia, i du endavant, la defensa d'una data històrica. Molts recor-

den com fa alguns anys, no molts, una de les organitzacions de l'es-

querra independentista i que ara també comparteix responsabili-

tat al darrere de la campanya, no va permetre que l'extrema dreta

furtés la manifestació vespertina del 9 d'Octubre. Davant la possi-

bilitat, per primera vegada, que l'independentisme no tingués pre-

sència al carrer en una diada tant significativa va fer una convo-

catòria alternativa. Aquella mobilització, que acabà sota les Torres

de Quart, segurament va ser més multitudinària en propostes polí-

tiques i en idees que en assistència. D'accions valentes com aque-

lla, és que ara podem recollir alguns fruits.

Una altra de les peculiaritats d'aquest 25 d'Abril, i que mereix

algun comentari ha estat la forma que ha pres la seua convocatò-

ria. Els més espavilats ja saben que al darrere de la campanya dels

300 anys hi ha algunes de les organitzacions del moviment inde-

pendentista: Endavant, Maulets, Cajei, Alerta Solidària i el Sepc, i

a les quals en aquest cas concret s'ha afegit la Cos. Aleshores, per-

què no convocar amb els seus noms? La resposta pot ser molt sen-

zilla: l'exercici de la responsabilitat. La constatació que al darrere

d'aquest 25 d'Abril el que hi ha és un moviment que té intenció de

treballar plegat i amb la base de la mobilització al carrer, per mirar

de fer les coses be i d'esforçar-se perquè la seua aposta i proposta

política arribe al màxim de gent. I això és el que representa, jus-

tament, la campanya dels 300 anys. El que diguem, tornar a afron-

tar bé els problemes i posar totes les cartes sobre la taula, que ací

ningú vol enganyar ningú.

I aquest 25 d'abril ens veiem a València.

E D I T O R I A L

Agafar el bouper les banyes

TONI CUCARELLA COL·LABORACIÓ330000 aannyyss sseennssee

ffuullll ddee rruuttaa

El petit estalvi, no inversor ni moltmenys especulador entrega els seusdiners a l’entitat bancària per rebre-’n un interés, per petit que sigui,però en el ben entès que el seu dinerés intocable. Això era abans. Ara,l’entitat fa les seves pròpies inver-sions-especulacions de les que elclient no és en absolut responsa-ble: dels beneficis, si n’hi ha, li endona una mínima part; les pèrdues,les hi repercuteix íntegres adduintque els actius que emparen les inver-sions estan sotmesos a les lleis delmercat. Així resulta que una impo-

sició a La Caixa d'un milió de pes-setes, al cap de 12 ó 14 anys se m’haconvertit en 5.400 . D’això en diuentranquil·lament Pla de PrevisióAssegurat.

Si el Marquès de Moragas aixe-qués el cap, veuria que el seu vellprojecte social –la caseta i l’hortetper al petit estalviador– s’ha con-vertit a La Caixa en un instrumentde poder per a ús i fruïció exclu-sius de la seva cúpula directiva, ique allò que es dedica a obra socialno és altra cosa que un problema

de màxims i mínims: amb quinmínim de despesa social s’assoleixel màxim de desgravació fiscal.

La classe dirigent –econòmica,política, cultural– d’aquest pais haesdevingut una classe dominant.No resol sinò aquells problemes delpoble (sanitat, pensions, atur...) lano resolució dels quals li en crea-ria altres de més greus. Quant a laresta, el muny econòmicament, iel controla i l’esterilitza intel·lec-tualment a travès d’uns media quefarien bocabadar el propi Goebbels.

P.T. (Subscriptor de L’ACCENT)

““LLaa CCaaiixxaa ddee ttoottss”” LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Sí, han passat tres seglesd'ençà que ens posaren elsgrillons castellans i borbò-nics "por justo derecho deconquista". Tres seglesd'embotir-nos nacionalis-me espanyol pels sets foratsdels cos. Per tots els set.Compteu-los. Tres segles dedir-li "solidaridad" a allòque tothom sap que és vul-gar extorsió i robatori. Tressegles d'obligar-nos a par-lar "cristiano". Tres seglesd'ingomínia.

Però… tres segles deresistència?

Sí, hem resistit. D'aque-lla manera. No gairecol·lectivament. No pas com un solpoble que sap on té l'enemic i el com-bat i no se'n refia. Hem resistit arogles, des de les trinxeres, en des-bandada, amb múltiples i escampa-des excepcions que han confirmatla regla. La regla que diu que somun país sense política. Perquè la polí-tica és, al capdavall, la que dissen-ya els fulls de ruta. I què és per nosal-tres un full de ruta sinó el trajecteplanificat, conscient i conseqüent(sobretot conseqüent) cap a un horit-zó de llibertat…

No hem tingut full de ruta niconsciència de poble sotmès que had'alliberar-se. Vull dir: en generali col·lectivament, cohesionadament,no hem tingut aqueixa consicència.Hem defugit, secularment, el con-flicte. Aquest és el tret que millorens defineix, dissortadament, coma catalans. Catalans del nord, delsud, de l'est i de l'oest: catalans pac-tistes. Pactar estatuts de pa sucatamb oli, pactar i estimar les bande-res dels enemics, pactar la desmem-bració del català, pactar quants delsnostres diners ens tornaran els arro-gants senyorets espanyols… Tot éssusceptible de ser pactat. I no sola-ment l'imaginari simbòlic, la llen-gua o la integritat del territori nacio-nal, fins i tot es pot posar a pactela pròpia supervivència, i assumir,definitivament, la derrota irrever-sible. Els espanyols ens tenen molti molt ben apamats. Saben per quinclavill cal abocar el raig d'aigua per-què esdevinga badall, forat, avenc,

abisme. Al contrari de nosaltrestenen perfectament dissenyat, defa segles, el full de ruta que cal seguirper a diluir-nos en el no-res de lesnacions. Poc se'n van ells del camítraçat. Saben, per exemple, que sem-pre defugim el conflicte. I ells ensaben un fum, de moure conflictes.Els creen i els gestionen a la perfec-ció per al seu benefici. Davant elsseus conflictes, els nostres políticsoficials i els seus intel·lectuals orgà-

nics ofereixen de seguida el pacte.I el pacte imposa unes renúncies.Un cop aconseguit aquest pacte, elsespanyols organitzen un altre con-flicte, i tot seguit els nostres polí-tics oficials i seus intel·lectuals orgà-nics proposen un altre pacte i unes

altres renúncies. Tot esrenunciable. Així portemtres-cents anys: de pacte enpacte, de renúncia en renún-cia, fins l'esvaïment irrepa-rable.

Això hauria de canviar sivolem tenir cap oportunitat.Caldria bandejar definitiva-ment del nostre tarannà polí-tic l'enganyifa del pactisme.No hem de pactar res ambels espanyols. Perquè, fet ifet, com ens advertia JoanFuster, ara tan abominat perla mediocritat creixent, "pac-tar és perdre". I la sort, a l'i-gual que la independència,cap buscar-la, cal arriscar-se

a guanyar-la. Per a guanyar, cap apos-tar i jugar. Jugar a guanyar, és clar.O, com a mínim, jugar per a ficar lapor al cos dels nostres enemics, sem-pre tan prepotents. De cap manerajugar a perdre. Jugar a perdre és aco-modar-se a ser gestor d'autonomiesespanyoles, i dir, com la rabosa deiaal raïm aparentment tan alt, que laindependència encara és verda i nopaga la pena l'esforç d'intentar collir-la.

Aquest hauria de ser el missatge:el pactisme ha mort com a tret polí-tic català. Ara fem política contrael nacionalisme espanyol suprema-cista i exterminacionista, contra elsqui arranquen crostes catalanistesi tanquen televisions en català, con-tra els qui denominen solidaritat al'extorsió, contra els corruptes queofrenen "nuevas glorias a España",contra els qui malmeten el nostreterritori per a omplir-se impune-ment les butxaques, contra els quiens volen espanyols "por justo dere-cho de conquista", és a dir, contraels qui ens volen cornuts i pagant-los el beure.

Agranem per fi només cap a casanostra. Planifiquem el nostre fullde ruta. Encara que no siga un camígens còmode, encara que tots elsraïms ens semblen verds. El camíl'hem de fer nosaltres i de més ver-des n'han madurat. Així doncs, el25 d'abril a València amb l'esquerraque no oblida. Per la memòria. Perla dignitat. Per la llibertat dels Paï-sos Catalans.

“Hem passat tressegles d'ocupació. Ihem resistit, però

d'aquella manera. Nogaire col·lectivament.

No pas com un solpoble que sap on té

l'enemic i el combat ino se'n refia”

ABEL CALDERA BERGA

Des de fa prop d'una dècada el liberalis-me català ha adquirit una presència nota-ble en diverses esferes des d'on ha pogutdesplegar el seu discurs fins a aconse-guir fer-se un espai gens menyspreableentre l'opinió publicada.Tot aquest pro-cés té com a nucli dinamitzador la Fun-dació Catalunya Oberta (FCO),entitat queactua com un autèntic lobby liberal ambpresència en diversos àmbits públics delPrincipat.

Liberalisme en el món convergentEl 2001 diverses persones vincula-des a CDC creen la Fundació Cata-lunya Oberta com a organisme pura-ment liberal en el món convergent.En clau interna convergent, la cre-ació d'aquesta Fundació responiaa la voluntat de fixar un nucli durliberal en un moviment polític vol-gudament ambigu. El món conver-gent, més enllà de les seves políti-ques concretes, sempre ha mantin-gut la seva indefinició ideològicaentre un cert centreesquerra i unadreta cristiana, sense desatendrela protecció social. Dins aquest mag-ma, un sector dels quadres políticss'afirmaven en una tradició de libe-ralisme estricte, seguint l'estela deRamon Trias Far-gas, mort el 1989.En aquest sentit,en la declaració dela FCO no es fa capconcessió a concep-tes d'arrel social-demòcrata com"estat del benes-tar", i en canvis'emfatitza ladefensa "d'un libe-ralisme que veu enl'empresa i el lliu-re comerç la basedel creixement eco-nòmic i el progréssocial" i que "vetllaper evitar l'excessiva intervenciódels poders públics".

En clau externa, la creació de laFCO responia a la voluntat de fercalar un discurs netament liberalen una societat que els membresde la Fundació consideraven mas-sa imbuïda per l'herència de lesideologies d'esquerres. En aquestsentit, en el rerefons socioideolò-gic hi primen un seguit d'ítemspositivitzats que es consideren enretrocés dins la societat catalana:l'empresariat connectat interna-cionalment, l'intel·lectual que nedacontracorrent respecte el que ano-menen pensament políticamentcorrecte de l'esquerra o l'estudiantdedicat en exclusiva a la formacióintel·lectual pròpia. Discurs que técom a públic preferencial certs sec-tors socials catalanistes preocupatspel que consideren una decadèn-cia de Catalunya i que en culpen,

més enllà de l'actual govern tripar-tit, la mentalitat funcionarial iassistencial de la societat catala-na.

El nucli dirigent de la FCO El president d'honor de la FCO n'és

un dels seus funda-dors, Joan Guitart,conseller d'ensen-yament i de cultu-ra durant 16 anysen els successiusgoverns Pujol. Elpatronat de la Fun-dació és una com-binació d'unarepresentació delmón empresarialconvergent, profes-sionals influentsdel món de lacomunicació i elspesos pesants de

CDC dins el món uni-versitari. Entre els membres delpatronat destaquen els exconse-llers Macià Alavedra i Prenafeta,persones amb una gran influència

en matèria econòmica en elsgoverns Pujol. També hi destaca,en l'àmbit econòmic, Arcadi Calza-da, antic diputat convergent i actualpresident de Caixa Girona. El mónuniversitari hi és representat perl'actual rector de la UPC, Josep Giró,per l'antic conse-ller d'universtitati recerca, AndreuMas-Colell, i pelmediàtic professorde Harvard XavierSala-i-Martín.L'antic director del'Avui, Vicent San-chís, i els anticsdirectors de TV3Lluís Oliva i JoanOliver són elsrepresentants delmón comunicatiual Patronat de laFCO.

Influir en el sobiranisme El catalanisme de la FCO és diame-tralment oposat al catalanisme delstradicionals sectors liberals de CiU,

representats per Miquel Roca. Siaquests darrers es destacaren peruna posició ideològica encaixista,en una línia camboniana, el cata-lanisme de la FCO s'insereix plena-ment en allò que des de fa unsquants anys es coneix com a sobi-

ranisme. Dues figu-res de la FCO sónalhora dues de lescares més conegu-des del sobiranis-me. Alfons LópezTena, antic vocaldel Consell Generaldel Poder Judiciali actualmentimpulsor del Cen-tre d'Estudis Sobi-ranistes forma partdel patronat de lafundació. RamonTremosa, economis-ta que abans d'es-

devenir eurocandidat de CiU eraun dels autors més prolífics delsobiranisme en la seva vessant eco-nòmica, figura entre els adheritsa la FCO.

ABEL CALDERA BERGA

La generació del Powerpoint, imés concretament el presidentde l'entitat blaugrana, han fetdel catalanisme un dels eixos dela seva gestió. Si bé els caps visi-bles de la junta no tenen una vin-culació directa ni amb la FCO niamb CiU, sí que comparteixen elfons social i ideològic dels plan-

tejaments del liberalisme catala-nista. Per això, no és gens estranyque en la designació de càrrecsexecutius i consultius, haginincorporat cares visibles de laFCO. Xavier Sala-i-Martín, elmediàtic economista de Harvard,ocupa des de 2003 la presidènciade la Comissió Econòmica del club,i fins i tot va arribar a ser presi-

dent de la gestora del'entitat en l'impàselectoral de l'estiu de2006. També des desetembre de 2008

Joan Oliver, que anteriormenthavia estat director de TV3, vaser contractat per Joan Laportacom a director general del club.A la Fundació del club també hisón presents membres de la FCOcom Arcadi Calzada o AntoniVives-Fierro, pare de l'exdirecti-va blaugrana Clàudia Vives-Fie-rro.

L’ACCENT 152DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 200904 PAÏSOS CATALANS

L’APUNT

Andreu Mas-Colell i altres ponents en una conferència de la Fundació // FOTO: FCO

La Fundació CatalunyaOberta: un think tank delliberalisme català

La FCO i el Barça

“La Fundació Catalunya Oberta

(FCO) és una entitatque actua com un

autèntic lobby liberalamb presència endiversos àmbits”

CCaarreess ccoonneegguuddeess ABEL CALDERA BERGA

Vicent Sanchís, Vicenç Villato-ro, Ramon Tremosa, Xavier Sala-i-Martín, Francesc-Marc Alvaro,Salvador Sostres, Marçal Sintes,Ferran Saez... Tots ells tenen encomú la seva presència continua-da en diaris i ràdios del Princi-pat i el fet de ser membres de laFundació Catalunya Oberta. Desde diferents àmbits i amb diver-sos matisos, aquests periodistesi opinadors han anat teixint uncontradiscurs liberal al discursdel progressisme espanyol, arri-bant fins a cert punt a substi-tuir en aquesta tasca el catala-nisme cambonià. Els eixos delseu discurs passen per, a partirde les bases ideològiques del libe-ralisme, agrupar i contraposard'una banda modernitat, pro-grés, catalanitat, sobirania i polí-tiques pronord-americanes iproisraelianes i de l'altra alter-mundisme, okupes, socialdemo-cràcia, castrisme, islamisme iindigenisme.

Així, Sala-i-Martín, amb laseva retòrica planera i pròximaha difós un discurs econòmic queper primera vegada ha arribat aqüestionar les prestacions socials

actualment existents. Villatoroha estat una de les veus més des-tacades en la defensa de les polí-tiques israelianes, mentre queFrancesc-Marc Álvaro s'ha des-tacat pels seus articles oposant-se a les reivindicacions dels movi-ments socials. El fenomen Sos-tres, més enllà de la boutade,s'ha revelat com una potent armade difusió dels valors liberals através d'articles que combinenamb verb gruixut discurs polí-tic, vivències quotidianes i eli-tisme social. Dins el món comu-nicatiu, també formen part dela Fundació el primer directordel digital elsingulardigital.cat,Jordi Cabré, així com Josep Puig-bó, antic presentador de TV3 ipromotor de diverses iniciativesempresarials en ràdio i televi-sió. Junt a aquestes cares públi-ques, la FCO compta entre elsseus adherits amb un conjunt dejoves periodistes que comencena treure el cap en diversos mit-jans de comunicació, com JordiGraupera, Àstrid Bierge o JoanFoguet.

L’APUNT

“Els eixos del seu discurs passen per

agrupar modernitat,progrés,catalanitat,

sobirania i polítiquespronord-americanes i

proisraelianes”

“El catalanisme de la FCO s'insereixplenament en allòque des de fa uns

quants anys esconeix com a sobiranisme”

L’ACCENT 152 DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTE

REDACCIÓ VALÈNCIA

A banda de les organtizacions integrants dela campanya 300 anys(Endavant,Maulets,Cajei,SEPC i Alerta Solidària),les entitats polítiques iculturals adherides a lamanifestació d'aquest 25d'Abril abasten tota lageografia dels PaïsosCatalans.La Federació deColles de Dimonis i Dia-bles del País Valencià tam-bé ha mostrat, en uncomunicat, la seua satis-facció per la defensa dela cultura del foc que ence-tarà la mobilització. Lacampanya ja ha fet públicsalguns dels continguts del'acte polític que tancarà la manifestació.

El ventall d'entitats adherides al mani-fest de convocatòria és molt extens. Ala llista, que la campanya va fer públi-ca fa pocs dies, hi ha des d'organitza-cions històriques del moviment inde-pendentista com el Partit Socialistad'Alliberament Nacional o l'MDT. LaCUP, primer per mitjà del suport decandidatures locals i més tard del seusecretariat nacional, també han vol-gut afegir-se a aquesta mobilització. ElBloc Jove i les JERPV han mostrat elseu suport, com també han fet les orga-nitzacions d'àmbit estatal PCPE i Esque-rra Anticapitalista. En l'àmbit associa-tiu destaquen les adhesions de Ca Revol-ta, l'Aplec del Sènia i el de l'Horta Nord,Ca Bassot o les associacions culturalsde Bell-lloch, Villalonga, Massalavés ol'Alou de Vic. Més d'una trentena decasals i ateneus de tota la geografiatambé han subscrit la convocatòria.

Defensa del foc i la pólvora Molt significativa ha estat la nota quela Federació de Colles i Diables del PaísValencià que, al seu comunicat, nonomés va agrair als organitzadors dela manifestació el suport que donavena la lluita en defensa de les tradicionslligades al foc, sinó que aprofitaren querecordar que les prohibicions relacio-nades amb l'ús festiu de la pólvora esremunten a fa 302 anys, com a conse-qüència de la desfeta d'Almansa. LaFederació també va remarcar que lapassió per la pólvora és un tret queuneix la nostra societat i que inclús vamés enllà de les posicions ideològiques.Representants de colles de dimonis detots els Països Catalans ja han anun-ciat que participaran a la mostra decultura que iniciarà la marxa.

Homenatge polític La campanya també va donar alguns

detalls de l'acte polític que clourà lamanifestació, i que es celebrarà a la pla-ça dels Furs. Al seu darrer comunicat,

les organitzacionsimpulsores de la cam-panya van anunciarque s'enfocarà en home-natjar els lluitadorsantifranquistes i totesaquelles persones quevan ajudar a conformarel moviment indepen-dentista modern. Entreles persones que hi haprevist que intervin-guen hi haurà AmparoSalvador en represen-tació del Fòrum per laMemòria, una entitatencarregada de salva-guardar la memòria dels

repressaliats del franquisme . EnricTàrrega, també serà una de les perso-nes que intervinga en l'acte. Tàrrega,que ha estat catalogat com un activis-ta infatigable, va ser l'impulsor de dife-

rents aplecs nacionalistes al País Valen-cià, entre els quals la marxa al Puig. Laseua trajectòria política va fer que endiferents moments de la seua vida haguésd'afrontar personalment la repressióde la dictadura franquista.

L'històric militant independentis-ta Pasqual Soriano també intervindràen aquest homenatge. Soriano va sertestimoni i participant directe del nai-xement i evolució de l'independentis-me modern, amb la seua militància en

organitzacions com el PSAN o Catalun-ya Lliure.

Un concert gratuït, a la plaça Viria-to del barri de Velluters de València,donarà per concloses totes les activi-tats de la jornada.

“L'acte polític finalhomenatjarà els

lluitadors antifran-quistes i totes les persones que van

ajudar a conformarl’idependentisme

modern”

Un centenar d'entitats amb lamanifestació del 25 d'Abril

Barcelona commemorà l’entrada de les tropes franquistes a principis d’any // FOTO:Oriol Clavera

JOAN BALLESTER PORRERES

Dies moguts a les Illes; l'aprovació de l'ano-menat decret de català a la sanitat (veureL'ACCENT 151) el passat dia 27 de març haservit d'excusa als sectors més espanyolistesde la societat per atacar novament la llen-gua.Mentre el PP l'impugnava i s'hi manifes-tava en contra,el Consell Consultiu ha dit queel decret es queda curt,ja que exigeix als sani-taris un nivell de català inferior al de la restad'empleats públics.Hi ha hagut de tot,con-centracions a favor i en contra del decret, icomunicats de sindicats i organitzacions.Novament el català ha esdevingut a les Illesuna arma política.

L'aprovació del decret de català a lasanitat balear ha servit d'excusa nova-ment a certs sectors per agitar el con-flicte lingüístic a les Illes. El decret exi-geix que els professionals sanitaris, uncop aprovades les oposicions i en untermini màxim de dos anys, acreditinel seu coneixement de català. S'exigi-rà el certificat B als llicenciats, i el cer-tificat A a la resta de personal; o el queés el mateix, s'exigirà al personal sani-tari que com a mínim entenguin lallengua pròpia de les Illes Balears. ElConsell Consultiu de les Illes ha quali-ficat com a massa tou aquest decret, jaque creu que se'ls hauria d'exigir elnivell C com a la resta de funcionarisdel govern.

Les reaccions no es van fer esperar

i el PP ja ha anunciat que impugnaràel decret, ja que el fet de demanar alsmetges que entenguin la llengua prò-pia de les Illes va en contra de la qua-litat del servei. A més, ha anunciattambé que si torna al poder no nomésderogarà el decret de sanitat sinó quetambé derogarà la Llei de normalitza-ció lingüística que el mateix PP apro-và. Aquests dies s'han viscut tambéconcentracions a favor i en contra deldecret. Els primers en concentrar-seforen els sindicats espanyols de met-ges i infermeres amb el suport de laUSO que es concentraren en contra deldecret a Mallorca i Eivissa. Els sindi-cats CCOO i UGT també han rebutjat eldecret en diferents comunicats.

Una altra concentració més sona-da fou la del passat 1 de març, concen-tració que comptà amb molt suportmediàtic i que no aconseguí aplegar ni1000 persones. La manifestació si béen teoria era contra el decret de sani-tat, ràpidament va derivar en una con-centració política contra la llenguacatalana. En aquesta s'hi aplegà la flori nata de l'espanyolisme illenc, mem-bres del PP, el Círculo Balear o desta-cats falangistes s'ajuntaren per cridarconsignes com: "català no, mallorquíi espanyol sí" o "el català a Catalunya".El Govern de Múrcia ha aportat el tocestrambòtic a l'assumpte oferint alsfacultatius que abandonin les Balearsper culpa del decret una plaça a la sani-

tat murciana, on "no s'imposa cap idio-ma".

Reaccions en defensa del català Per altra banda l'Obra Cultural Baleari l'STEI-i es van manifestar en favordel decret i aquests dies hi ha hagutdiferents concentracions per donar-lisuport. També s'ha creat una platafor-ma d'usuaris pel dret a ser atesos encatalà i s'ha convocat una cadena huma-na per part de l'OCB per al pròxim dia9 en contra de les agressions al català.El suport al decret també arribà de partde col·lectius mèdics com l'AcadèmiaMèdica Balear o de facultatius inde-pendents, amb un comunicat a favordel decret que ha aplegat més d'un cen-

tenar de firmes de professionals sani-taris.

L'esquerra independentista, ambMaulets i el SEPC, juntament ambJoves de Mallorca per la Llengua, hanconvocat una manifestació el pròximdia 23 d'abril per tal de revitalitzarel sentit reivindicatiu de la diada deSant Jordi i amb l'objectiu de defen-sar la normalització de la llenguacatalana. En un comunicat han remar-cat la necessitat de conscienciar eljovent mallorquí en la defensa delcatalà, i més tenint en compte elsatacs que ha rebut la llengua pròpiade les Illes aquests darrers mesos. Laconcentració serà a les 18:30 a la pla-ça del Tub de Palma.

ANUAL (60 E.)(Individual)

SS''aattiiaa eell ccoonnfflliiccttee lliinnggüüííssttiicc aa lleess IIlllleess

Presentació de la cadena humana per la llengua // FOTO: OCB

CCaammppaannyyaa ddeeSSaallvveemm eell RRoosseerrppeerr ll''aabbssoolluucciióódd''eenn GGeerraarrdd

REDACCIÓ LLEIDA

En el marc del Tomb Antirepressiui durant la V Festa dels Països Cata-lans, s'ha presentat a Lleida la cam-panya "Salvem el Roser, Gerard abso-lució". Tal com explica la mateixacampanya, "la iniciativa neix ambla voluntat de denunciar el cas deljove agredit i detingut l'11 de setem-bre de 2008 a Lleida mentre protes-tava pacíficament contra el projec-te de la Paeria d'ubicar un ParadorNacional espanyol a l'històric edi-fici del Roser". El jove s'enfronta auna petició de 6 anys de presó, jaque està acusat d'atemptat a l'auto-ritat.

Una portaveu de la campanyava explicar durant l'acte de pre-sentació que "el jove no va ser l'a-gressor sinó l'agredit". Salvem elRoser entén que "amb el cas delGerard han volgut trobar un capde turc", però es mostren ferms iasseguren que "la repressió no atu-rarà la defensa del Roser i, mos-tra d'això, hi ha convocada unamanifestació pel proper 16 de maig".Aquell dia està previst que comen-cin les obres del projecte.

Davant de la gravetat de l'acu-sació contra el jove (atemptat al'autoritat, delicte que significaentre 2 i 6 anys de presó), la cam-panya entén que "l'única sortidajusta per a aquest cas contra el jovepassa per la seva absolució de lesgreus acusacions que el poden dura presó".

Antecedents Després de la càrrega dels mossosel passat 11 de setembre, i la pos-terior detenció el mateix dia, l'As-semblea de Joves de Lleida va inter-posar una denúncia pels delictesde detenció il·legal i de coaccionsi per una falta de lesions al jove.Per la seva banda, els Mossos vanjustificar la seva actuació despro-porcionada acusant al jove d'a-temptat a l'autoritat, argumen-tant que el jove i la resta de per-sones que feien sentir la seva pro-testa tenien una actitud violentai que intentaven creuar el cordópolicial i agredir les autoritats quefeien la seva ofrena.

La importància del Roser La mobilització per defensar elRoser (que també va ser protago-nista de la protesta el dia queGerard va ser detingut) argumen-ta que aquest és un edifici histò-ric, símbol de la resistència perles llibertats del país i dedicat his-tòricament a usos col·lectius, i queno pot ser convertit en un hotelde luxe reservat a una minoria.

L’ACCENT 152DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 200906 PAïSOS CATALANS

AIDA MORALES BARCELONA

La trobada d'estudiants que el Sindicatd'Estudiants dels Països Catalans ha orga-nitzat enguany, ha comptat amb un 25%més de participació que anys anteriors

Més de cent estudiants universita-ris i de secundària de localitatsdiverses dels Països Catalans es vanreunir els dies 9, 10 i 11 d'abril a lasisena trobada d'estudiants que elSEPC va celebrar a la capital delBages.

Marc Navarro, membre de laComissió d'Organització de la Tro-bada d'Estudiants dels Països Cata-lans, ha explicat a L'ACCENT quevaloren molt positivament el con-junt de les jornades.

Navarro argumenta que "s'hasuperat amb més d'un 25% la par-ticipació de les trobades d'anys ante-

riors, i el més important, s'ha seguitla línia de formació pautada persobre la de l'oci, que encara que

també cal, és menys imprescindi-ble". El membre de la comissió expli-ca que "s'ha pogut treure un bonfruit de la trobada perquè s'ha par-lat molt de la importància delsmodels educatius. Així, s'han pogutplantejar postures no només d'o-posició a aquests, sinó també d'al-ternativa per a construir una uni-versitat i una educació pública i dequalitat. El debat sobre la Carta del'Estudiant, per exemple, és unademostració d'aquestes alternati-ves".

Activitats formatives i lúdiques Aquesta tradicional trobada, queva comptar amb la col·laboració deMaulets, l'Assemblea de Joves deManresa i l'Ajuntament de Manre-sa, va incloure un ampli ventall

d'activitats formatives i lúdiquesque van proporcionar als militants,col·laboradors i estudiants que hivan participar una gran quantitatde temes de reflexió, disputa i apre-nentatge.

Al llarg de tot el dia, els estu-diants van poder participar envàries xerrades sobre temes d'inte-rès col·lectiu com són el model edu-catiu neoliberal i les seves alterna-tives, el moviment homosexual i laseva situació en l'actualitat, la rea-litat lingüística dels Països Cata-lans, el programari lliure, etc. Tam-bé es van organitzar tallers d'agi-tació, de cultura popular, de rols id'assemblearisme que es van anarcombinant amb les anteriors, i a lanit, es van organitzar gimcanes,jocs i concerts, en els quals va tocar

Cesk Freixas el divendres; i EINA,Belda i el conjunt Badabadoc, Trem-pera i P.D. la Factoria el dissabte.

Aquestes activitats es van poderrealitzar sense incidents, malgratla pluja, a les escoles cedides perl'Ajuntament de Manresa, a espaisque va deixar l'esquerra indepen-dentista de Manresa al Sindicatd'Estudiants dels Països Catalans,i al Casal de Joves la Campana, onels estudiants es van allotjar durantles tres nits de la trobada.

El SEPC té previst seguir ambaquest tipus d'activitat l'any vinent,ja que la considera molt vàlida tanta nivell de formació com a nivellde cohesió entre els estudiants. Toti això, ha declarat que potser can-via alguna dinàmica depenent delcontext.

EEll SSEEPPCC vvaalloorraa ppoossiittiivvaammeenntt llaappaarrttiicciippaacciióó aa llaa TTrroobbaaddaa

“El debat sobre laCarta de l'Estudiant

és una mostra de la voluntat deconstruir una unaeducació pública i

de qualitat”

Enguany la participació a la Trobada d'Estudiants ha augmentat un 25% // FOTO:L’ACCENT

REDACCIÓ BARCELONA

El 17 de març van detenir a l'EnricDuran, un activista anticapitalis-ta que sis mesos enrere havia expro-piat quasi mig milió d'euros alsbancs a partir de no retornar crè-dits. Dos dies després -i mentre elfocus d'atenció estava fixat en lalluita estudiantil contra Bolonya ila repressió policial- el jutge l'en-viava a la presó. Al cap d'un mes elgrup de suport convoca una setma-na de boicot a les tres entitats (LaCaixa, ING Direct i Cetelem-Euro-crédito) que van denunciar per lavia penal Duran.

Pendents de l'Audiència Provincial El 7 d'abril el titular del jutjat 29de Barcelona, el mateix que va dic-tar l'ordre d'empresonament perDuran, rebutjava el recurs per decre-tar-ne la seva llibertat provisional.Tal i com explica a L'ACCENT unaportaveu del grup de suport el jut-ge va argumentar el "risc de fuga"per mantenir la presó preventiva.Una decisió que va basar en el fet

que Duran tindria mitjans econò-mics per evadir-se -tot i que elsdiners expropiats no se'ls ha que-dat- i en una suposada manca d'a-rrelament pel fet de no tenir unafeina fixa, obviant la seva militàn-cia als moviments socials barcelo-nins.

Després d'aquesta decisió, el 14d'abril van elevar el recurs per acon-seguir l'excarceració de Duran al'Audiència Provincial. Segons laportaveu del grup de suport la res-posta podria tardar un mes. En casque fos negativa explica que con-tinuarien reclamant a instànciesjudicials superiors.

Tres entitats financeres (La Cai-xa, ING Direct i Cetelem-Eurocré-dito) van denunciar a l'activistaanticapitalista per un presumptedelicte d'estafa continuada. A ins-tàncies dels Mossos d'Esquadra set-ze més han declarat també en elprocés entre les quals Bancaja, Cai-xa Sabadell i la CAM.

Setmana de boicot Des del grup de suport a Enric Duranen els darrers dies s'han realitzat

accions solidàries com una perfor-mance a davant de la Borsa de Bar-celona per denunciar el paper delsbancs i exigir la llibertat de l'acti-vista. Mentre Duran continuï a lapresó les mobilitzacions no cessa-ran. En aquest sentit per Sant Jor-di s'han organitzat a ciutats comBarcelona i Girona lectures del lli-bre Abolim la banca presentat justabans de l'empresonament.

Però el plat fort serà la setma-na de boicot entre el 27 i el 30 d'a-

bril que segons la portaveu del grupde suport "es focalitza contra lesentitats que han tirat endavant ladenúncia penal". En aquest sentites fa una crida a retirar els estal-vis d'aquestes caixes i bancs i jas'organitzen accions col·lectivesper realitzar aquest procedimentde manera visible.

MÉS INFO: HTTP://WWW.PODEM.CAT/

Setmana de boicot a les entitatsque han denunciat Enric Duran

Concentració davant de la Borsa de Barcelona el març passat

L’ACCENT 152 DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

ANDRÉS GONZÁLEZ ROJASTORRENT

Prop d'un miler de persones hanparticipat en diferents actes rei-vindicatius celebrats aquest cap desetmana a la comarca de l'Horta.Diverses entitats, com el Fòrum perla Memòria del País Valencià, AccióCultural del País Valencià, Mau-lets, Alerta Solidària o el CentreSocial Terra, han volgut rendir aixíun homenatge a les víctimes delfranquisme coincidint amb el setan-ta aniversari de l'entrada de lestropes feixistes a la ciutat del Túria.

Monument en record dels afusellats Un memorial de més de 8 metresd'alçada fou inaugurat al cemen-teri de Paterna el passat dissabte18 d'abril per recordar les més de2.000 persones afusellades en aquestlloc entre 1939 i 1950. Una obra deferro esculpida per l'artista alcoiàAntoni Miró inspirada en el seuquadre L'Home Lligat.

Aquesta escultura monumentalcompta també amb la inscripciód'uns versos de Miguel Hernándezi Vicent Andrés Estellés, acompan-yats dels noms dels 251 municipisde procedència de les persones assas-sinades en aquest escenari, ja quesegons Empar Salvador, presidentadel Fòrum per la Memòria del PaísValencià, era impossible citar totesles víctimes d'aquest genocidi.

Unitat antifeixista al cementeride València El segon gran acte antifeixista orga-nitzat aquest cap de setmana a lacomarca de l'Horta ha reunit a cen-tenars de persones al cementeri deValència per exigir la dignificacióde les fosses comunes situades enaquest espai, convertint-lo així enun lloc per al record i la memòriad'aquella repressió.

Banderes republicanes, indepen-dentistes i anarquistes han recorre-gut juntes diverses zones del cemen-teri per denunciar l'estat en el quees troben les fosses comunes quealberga Un acte emotiu per exigir

dignitat i desgreuge a les víctimesallà soterrades que ha finalitzat ambun minut de silenci i la interpreta-ció de la Muixeranga i l'himne deRiego. Durant l'homenatge MariaConca, militant històrica de l'inde-pendentisme al País Valencià, ha lle-git el manifest de la convocatòria,donant pas a la cloenda de l'acte i ala lectura col·lectiva dels noms demolts homes i dones represaliades.

La repressió franquista i el 25 d'abril Els actes amb motiu de l'aniversaride l'arribada del franquisme a Valèn-cia continuen a molts pobles i ciu-

PPaatteerrnnaa ii VVaallèènncciiaa eexxiiggeeiixxeennjjuussttíícciiaa 7700 aannyyss ddeesspprrééss

VICENT COMPANY SIMAT DE LA VALLDIGNA

La Valldigna és encara una vallverge per a promotors i construc-tors i especuladors al País Valen-cià. En recórrer la costa sud delsPaïsos Catalans hom pot adonar-se'n que és l'única zona sense unaurbanització massiva en l'espaicomprès entre València i Alacant.

En plena lluita contra l'AltaTensió a l'any 2005, es van plan-tejar quatre megaprojactes urba-nístics, en forma de plans d'actua-ció integrada (PAI), que incloïencamps de golf: Valldigna Golf Res-sort (al voltant del Monestir de laValldigna i impulsat per l'empre-sa Àtica); la Vall de Mar (promo-cionat aleshores per Bancaixa ambdos camps de golf, parc tecnològici habitatges annexos al voltant del'estació de rodalies de Tavernes),i un tercer projecte a la partidadel Masalari (al costat del termede Favara). Caldria afegir per laseua proximitat el PAI projectat ala Barraca d'Aigües Vives (limí-trof al terme de la Valldigna).

Els ajuntaments de Tavernes(amb els vots del PP amb majoriaabsoluta) i Simat (amb els vots delstres regidors del PP i els quatredel PSOE) van aprovar l'any 2005els projectes, en plens tibants iplens de protestes.

En plena crisi ressusciten els projectes Al mateix temps que el ParlamentEuropeu aprovava l'Informe Aukend'abusos urbanístics (veure L'AC-CENT 151) i en plena crisi econò-mica i immobiliària ressuscitenels projectes de Tavernes i Simat.Primer va ser l'alcalde valler Mano-lo Vidal (PP) qui va anunciar alsmitjans de comunicació la vigèn-cia i oportunitat del projecte laVall de la Mar. Dies després era elbatlle socialista simater Eladi Mai-nar -que ocupa el càrrec gràcies auna moció de censura presentadapel PSOE, el Bloc i Esquerra- queproposava un referèndum per talque els ciutadans decideixen enreferèndum el futur d'1,2 milionsde metres quadrats del futur sòlno urbanitzable comú del nouPGOU. Mainar es pretén saltar lesrecomanacions de l'Agenda 21 delmunicipi que en la seva elabora-ció un 82% dels participants es vandecantar per un projecte sensecamps de golf ni urbanitzacions.

El cas de Tavernes de la Valldig-na és cosa cantada ja que majoriaabsoluta del PP impedirà qualsevolacció política per part de l'oposició.En el cas simater però, la qüestióesguita als socis de govern dels socia-listes en l'actual govern (Bloc i Esque-rra) que durant la darrera campan-ya electoral van adoptar la bandera

antiPAI com a pròpia, fent costat ales tesis ecologistes i del movimentcontra l'Alta Tensió.

La decisió final la té la Generali-tat Valenciana que decidirà les pro-postes dels consistoris en un indretsaturat d'infraestructures: tres línies

d'Alta Tensió, el transvasamentXúquer-Vinalopó i la probable cons-trucció d'una autovia per tal d'unirl'AP-7 amb l'autovia de l'interior queconnecta amb Alacant.

MÉS INFO: HTTP://VALLDIGNA.BLOC.CAT

Acció contra l’especulació a la Valldigna

TToorrnneenn eellss PPAAII aa llaa VVaallllddiiggnnaa

EEll VVaallllèèss ttoorrnnaaaa aallççaarr llaa vveeuuccoonnttrraa eell ggoollff Una seixantena de represen-tants de diverses associacionsambientalistes, sindicals i polí-tiques del Vallès Occidental vanmostrar el rebuig a la construc-ció de camps de golf en motiudel certamen temàtic Greenfi-ra. Els manifestants amb el lema"Golf: aquí no" van concentrar-se durant una hora i van donarvoltes a les instal·lacions almode amercià. Per Toni Altaió,de l'ADENC, la concentració vaservir per mostrar "el rebuig ala implantació i promoció decamps de golf així com a les ins-titucions que li donen suport".En aquest sentit ha emplaçat ala Generalitat a establir un plasectorial que ordeni l'existència d'aquest tipus d'ins-tal·lacions esportives.

LL''AAjjuunnttaammeennttddóónnaa ssuuppoorrtt aa llaaFFuunnddaacciióó PPrríínncceepp ddee GGiirroonnaa mmeennttrreeccoonnttiinnuueenn lleesspprrootteesstteess

Mig centenar de persones con-vocades per la CUP van tornara protestar a la plaça del Vi con-tra la creació de la FundacióPríncep de Girona segons infor-ma per a L'ACCENT.CAT SòniaBagudanch. La nova concentra-ció antiborbònica coincidiaaquesta vegada amb el 78è ani-versari de la República Catala-na així com amb la celebraciód'un ple del consistori gironíper debatre el seu posiciona-ment respecte a la Fundacióimpulsada per diverses entitatsempresarials de la demarcació(veure L'ACCENT 151). Tot i quela CUP -sense representaciómunicipal- havia presentat unamoció, Esquerra en va dur alplenari una de pròpia per esta-blir el 14 d'abril com a data decelebració institucional i can-viar el nom de la Fundació Prín-cep de Girona pel de Carles Raho-la. El resultat va ser aclapara-dor amb 21 vots en contra inomés els quatre regidors repu-blicans van votar-hi a favor.

BREUS

tats del nostre país al llarg d'aquestsdies, un exemple clar el trobem elproper dissabte 25 d'abril amb lamanifestació impulsada per la cam-panya "300 anys d'ocupació, 300 anysde resistència", on a banda de recor-dar els 302 anys de la Batalla d'Al-mansa es commemorarà les víctimesde la repressió franquista. És pertant una mobilització per les nos-tres llibertats nacionals i socials,però també per la memòria de totesaquelles víctimes del feixisme (repu-blicanes, comunistes, anarquistes,feministes, valencianistes,...) silen-ciades encara per les institucionsque ens governen.

Homenatge a Paterna //FOTO:Ovidi Sambonet

El vent removiales fulles seques enaquell dia de tardor de2009, mentre el presi-dent Montilla compa-

reixia davant dels mitjans al pati delsTarongers del Palau de la Generalitat.Tot i el seu habitual rostre inexpressiual molt honorable se'l veia francamentcompungit. No era per menys, desprésde l'acord de finançament ridícul queamb nocturnitat i traïdoria li havia fetempassar el seu col·lega ministre Cha-ves en un calorós cap de setmana d'a-gost, el setembre s'anunciava de passióamb el ribot que el Tribunal Constitu-cional havia passat de nou a l'estatutetcatalà per deixar-lo en una mala fotocò-pia d'un estatut amb tant pedigrí comel murcià. Vist el panorama, no fou capsorpresa el que el president anuncià.Amb el tripartit penjant d'un fil, lescabòries del president l'havien dut aproposar l'endemà la dissolució de lacambra catalana i la convocatòria d'e-leccions el dia de Sant Godofré, o siguiel 8 de novembre.

L'anunci d'eleccions feia oblidar alspartits institucionals catalunyesos qual-sevol resposta ferma davant la sentènciadel constitucional i posà a treballar lesrespectives maquinàries electorals ambl'objectiu de mantenir, o bé de recuperar,el tro del govern. En el fons, allò que elsimportava era mantenir sou i cotxe ofi-cial, malgrat el dramatisme que s'afan-yaven a escenificar pregonant destinsapocalíptics en cas que la gent perdés percomplet la confiança en la classe políti-ca.

Mentre Montillaescandalitzava Pompeu Fabra al pati delsTarongers, el detectiu Rafel Rovira mira-va de reüll una petita televisió mentreajudava en Pep Martí a donar la darreracapa de pintura a la seva casa rural. Lavella amistat, forjada en les lluites endefensa dels parcers de Montagut quantots dos compartien militància a l'MDT,havia dut en Rafel a ajudar el seu cama-rada en la seva aventura de reconvertirl'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Cas-telldans, un poblet al cor de les Garrigues,en un indret acollidor pels visitants de lacomarca. No cal ni dir que la feina haviaestat titànica, però era evident que dona-va els seus fruits. L'antic temple del terrorverd anava camí d'esdevenir una catedralpels amants de la terra amb el millor sucd'oliva del món. Tot just dos setmanes des-prés que en Montilla hagués desfermatun terratrèmol polític, la Garrigomasiaes disposava a obrir les seves portes peracollir els primers visitants. En Pep mira-va cofoi com un rere l'altre anaven arri-bant al poble els quinze integrants delSecretariat Nacional de la CUP. Per ell eratot un honor acollir la flor i nata de ladissidència política catalana, i no ama-gava que la molta premsa atreta per lareunió li aniria de conya per fer una micade propaganda arreu del país de la sevanova i flamant Garrigomasia.

Acompanyava en Pep el detectiu RafelRovira, un altre convidat d'honor ques'havia decidit a acceptar la invitació delseu vell amic i passar el cap de setmanaa les Garrigues.

Els jubilats que treien les seves cadi-res a les portes de casa per fer-la petar tot

contemplant com transcorriatranquil·la la vida al poble se sorprengue-ren pel tràfic de gent que la inauguracióde la Garrigomasia havia generat. De fet,tots aquells flaixos que atreien la sevaatenció no anaven pas adreçats a la novacasa rural, sinó als seus primers clients,els integrants del Secretariat Nacional dela CUP que afrontaven una reunió quehavia despertat un inusitat interès polí-tic.

Era el primer cop que el secretariat dela CUP es reunia des de l'anunci d'en Mon-tilla de convocar eleccions i a l'ordre deldia de la trobada dels dirigents de la for-ça independentista hi havia, indefugible-ment, una referència a la postura que laCUP havia d'adoptar davant d'aquest pro-cés electoral.

En Pep, curós com era, havia habili-tat la millor sala de la Garrigomasia pera la reunió. Una vidriera enorme perme-tia una vista immillorable sobre els oli-vers garriguencs, un escenari ideal perreflexionar sobre el futur del país. Sobrela taula, una ampolla d'oli, i un pot d'ar-bequines, constituïen el lot que la coope-rativa local havia volgut oferir a cadas-cun dels visitants. Solemne, en Pep Mar-tí acollí els membres del Secretariat Nacio-nal, tot apel·lant-los a la responsabilitatque sobre ells pesava:

-No ens falleu! -digué després d'haver-los donat la benvinguda.

Les fotos que els periodistes feren abansde començar la trobada, deixaren pas alprimer punt de l'ordre del dia, el que feiareferència a la presentació dels informesdel secretariat, on els dirigents de l'es-querra independentista desgranaren, deforma tan diligent com avorrida, l'activi-

tat de laCUP en les darreres setmanes.Amb la premsa esperant al bar del

poble, el Secretariat Nacional es disposàa afrontar el debat que justificava quemig país parés atenció a aquella trobada.El secretari d'actes introduí el nou punttot apel·lant als seus col·legues:

-És ben evident que tots heu seguit elsdarrers esdeveniments polítics. Les elec-cions del 8 de novembre tenen, ara mateix,tot el país trasbalsat, potser, és doncs elmoment que la CUP decideixi si vol pre-sentar-s'hi com una alternativa o vol con-tinuar jugant a fer política...

Aquesta darrera frase provocà la pri-mera reacció irada de la reunió:

-No toleraré que es qüestioni la feinafeta fins ara per tota la militància de laCUP. Si algú juga a fer política sou aquellsque, com tu, només penseu en actes dediputat, en vots i en formatgets...

En Salva Miret, responsable d'agita-ció i propaganda, acabava de posar sobrela taula el debat que dividia des de feiadies les bases de la CUP. L'Oriol Farré, elsecretari de la reunió, semblava liderarels pragmàtics partidaris de ser presentsa les urnes, mentre que en Salva era elguia dels guardians de les essències delmarxisme-leninisme més ortodox que pre-gonava que als parlaments no s'hi entraper ocupar els escons sinó que s'assaltencom el Palau d'Hivern.

Entre en Salva i l'Oriol, la immensamajoria dels membres del SecretariatNacional, que miraven el seu primer inter-canvi de retrets com qui mira una parti-da de ping-pong.

-El radicalisme infantilista de gentcom tu és un llast per la CUP. No veieuque aquesta és una oportunitat única?Esquerra i Iniciativa estan tocades des-

présde dues legisla-

tures al govern, i la gent recla-ma més que mai que algú tingui el valorfer polítiques independentistes i d'esque-rres de veritat...

-Això voleu, repartir-vos el pastís ambels altres, ocupar part de les seves poltro-nes. Si ens presentem ens aboqueu a serun partit reformista i socialdemòcrata...

En Guifré, fins aleshores espectadorde la partida, gosà intervenir, amoïnatpel to que prenia l'intercanvi de retrets:

-No et passis, Salva. Participar a leseleccions no és reformista, collons! Si noseria reformista fins i tot Karl Marx!

La Marta, formigueta incansable acàrrec de l'economia, apel·lava a la sere-nitat i al debat racional:

-Cal fer una anàlisi acurada dels prosi dels contres que presenta participar ales eleccions. I posar-los després en unabalança per decidir. A mi, però, em sem-bla que només pot portar-nos que bene-ficis. Si volem fer forat com a alternati-va política hem de ser presents en un delsprincipals esdeveniments polítics delpaís...

-Les eleccions a un parlament que divi-deix el nostre poble són un dels princi-pals esdeveniments polítics del país? Noem fotis riure, al carrer lluitant és on hemde ser! -intervingué en Pere, claramentalineat amb el Salva.

-Totes les formes de llui-ta vol dir totes les formesde lluita, inclosa la elec-toral! -respongué en Mar-tí, que fins aleshores nohavia parlat.

El debat s'encenia, i sibé bona part del Secreta-riat Nacional semblavadecantar-se per l'opció departicipar a les eleccions,en Salva i alguns dels seus

08 DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 2009 L’ACCENT 152

parti-daris conti-

nuaven enro-cats en oposar-s'hi.

-Així no ens hi presen-tarem ni al 2034! Tanta punye-

ta amb les condicions endògenes iexògenes, amb el reformisme i la social-democràcia... Què no veieu que la gentdel carrer que ens és propera no fa mésque demanar-nos que ens presentem? Quèno veieu que a qui fem un favor no pre-sentant-nos és als reformistes i socialde-mòcrates de debò? Sembla mentida, collons!-afirmava indignat l'Oriol Farré.

Per asserenar els ànims, el Manel, res-ponsable d'organització, proposà degus-tar el copiós esmorzar que la Garrigoma-sia els havia preparat. Un parell de jovesd'aparença eslava però amb un catalàexcel·lent entraren per servir-los-el. Degus-tar-lo serví per treure tensió a l'ambient,i reprendre el debat amb ànims renovatssobretot gràcies al Priorat negre que l'ha-via regat.

La Marta prengué la paraula tot inten-tant trobar un, aparentment impossible,punt d'acord.

No hi hagué temps, però, per discutirmassa ja que tot just cinc minuts desprésd'haver devorat l'esmorzar en Salva Miretqueia en sec de la cadira provocant l'alar-ma general.

-S'ha desmaiat! S'ha desmaiat! -excla-mà en Pere que seia tot just al seu davant.

Els altres catorze membres del secre-tariat s'abraonaren sobre el seu companyque jeia a terra. No semblava pas que lacosa fos només un desmai ja que un rajo-lí de sang queia per la seva boca. En Mar-tí, ATS de professió, certificà el que ja erauna evidència per a tots els presents a la

reunió:-Això fot molt mala

pinta! -digué abans de cridar- Maremeva! Aviseu una ambulància que el corli ha deixat de bategar!

L'ambulància arribà ipso facto però enSalva Miret era ja un cadàver. El dirigentindependentista, ferotge opositor a la par-ticipació de la CUP a la cita electoral auto-nòmica, havia mort en plena reunió delSecretariat Nacional.

En Pep Martí i en Rafel Rovira, aler-tats per la desgràcia, atenien, juntamentamb els membres del secretariat, les expli-cacions del metge que havia certificat laseva defunció:

-Senyors, aquest home és mort. I, toti que la toxicologia no és el meu fort, emsembla estar en condicions d'afirmar quel'ha matat una dosi ben elevada de cia-nur. No cal que els digui que em veuréobligat a avisar als Mossos d'esquadra.Aquest home ha estat assassinat!

Les cares d'incredulitat precediren eldrama que visqué des d'aleshores la reu-nió del secretariat. De cop i volta, tots elsreunits passaven a ser sospitosos d'assas-sinat. La infausta llista la completavenen Pep Martí, el detectiu Rafel Rovira, elcuiner, els cambrers i els periodistes quehavien tingut accés a la sala. Això, sem-pre i quan el verí fos d'acció immediatai no hagués estat ingerit de forma prèviaa la reunió.

L'Oriol Farré, compungit pel fort enfron-tament dialèctic que havia mantingutamb el difunt durant la reunió, assumíla responsabilitat d'encarregar una inves-tigació interna que recaigué, circumstàn-cies de la vida, en el detectiu Rovira, pre-sent al lloc dels fets. L'Oriol en coneixiales seves simpaties per la CUP i tenia refe-rències molt positives del seu paper en laresolució del crim de dos jubilats roma-nesos a Lleida i a Vinaròs, un cas que haviatingut una certa repercussió mediàtica

en el seumoment.

El detectiu Rovira hauria de compar-tir investigació amb un sergent dels mos-sos que arribà d'immediat al lloc dels fetsi al qual no feu massa gràcia la presènciad'un detectiu en una cimera de subver-sius, per molt que el sergent Palau, de lacomissaria de Lleida, li hagués donat bonesreferències de l'ensumabraguetes.

Mentre el mosso pretenia atribuir elcrim a algun dels companys de militàn-cia d'en Salva Miret, condicionat per lesinformacions sobre l'enfrontament internque circulaven en cercles periodístics itambé policials, en Rafel Rovira, desprésd'haver interrogat un a un els membresdel Secretariat Nacional es decantà perinvestigar més a fons els periodistes quehavien estat presents a l'inici de la reu-nió, els cambrers, o el cuiner que s'haviaencarregat de preparar l'esmorzar.

El pobre cuiner estava superat pelsesdeveniments i els periodistes pràctica-ment no havien tingut temps materiald'apropar-se al difunt, segons pogué cer-tificar el detectiu. El seu olfacte apunta-va als dos cambrers eslaus que en Pep Mar-tí havia contractat tot just una setmanaabans, quan ja sabia que la Garrigomasiaacolliria l'important reunió del Secreta-riat Nacional de la CUP.

Durant l'interrogatori, l'Aleksander il'Oleg, es van mostrar tan freds com eltemps a la seva Rússia. En un català correc-tíssim s'espolsaren qualsevol responsabi-litat. En Rafel estigué a un pas de creu-re'ls si no hagués estat per la descobertad'en Pep. L'amo de la casa rural acabavade trobar un potet amb tota l'aparença decontenir restes de cianur i una pistola ala guixeta dels treballadors que, de bensegur per un oblit, algun dels dos russos

havia deixatoberta.

Enfurismat, en Pep Martí agafà la pis-tola HK-USP Standard, la mateixa que uti-litzen els Mossos, que acabava de trobari encanonà els dos russos empès per laràbia que en ell generava la idea que elcrim pogués enfonsar el seu negoci.

-Canteu fills de puta! -exclamà posantpràcticament la pistola a la boca de l'O-leg.

Ben aviat aparegué el detectiu Roviraque, contagiat per l'ira d'en Pep, agafà pelpit l'Aleksander.

-Què no el sents desgraciat? Explicaper què collons us l'heu carregat!

L'Oleg no aguantà la tensió de sentir-se encanonat per algú a qui el pols tre-molava de nerviós com estava i confessà:

-Ni som russos, ni som cambrers...-Calla, idiota -intentà sense sort l'A-

leksander, que rebé una bona garrotadadel detectiu Rovira que pràcticament eldeixà inconscient.

-Doncs què sou, fills de puta? -excla-gat.

-Treballem pel nucli dur dels morta-delos...

-No diguis més pallassades, rus delscollons! -continuava enfurismat en Pep.

-Et dic que no sóc rus, que sóc un mor-tadelo, un agent dels serveis secrets delsMossos!

La sorpresa d'en Pep i en Rafel era jamajúscula.

-Acaba't d'explicar, fill de puta, o etfotem aquí mateix un tret al mig del cer-vell!

-Jo compleixo ordres. He fet el que emmanaven, enverinar aquest tal Salva pre-cisament per aconseguir el que ell volia,que la CUP no es presentés a les eleccions!

-I per què coi voleu que no s'hi presen-

ti?-Per la

dignitat dels Mos-sos d'esquadra! La partici-

pació d'aquests caps de cony a les elec-cions no farà més que prendre vots a Esque-rra. I ara als mossos ens convé que Con-vergència i Esquerra sumin, s'hancompromès a nomenar un conseller d'In-terior de veritat, i no aquest okupa men-jaflors del Saura.

-M'estàs dient que heu matat en Sal-va Miret per què així triomfin les sevestesis antielectoralistes a la CUP, i els vos-tres plans per controlar Interior a travésd'un pacte nacional entre CiU i ERC esfacin realitat?

-T'ha costat però ho has entès, perdi-guer -contestà arrogant el fals Oleg.

El detectiu Rovira propinà un cop depuny a la cara del mortadelo deixant-loestabornit a terra. Una llàgrima baixavapels seus ulls. Aquells desgraciats haviensegat la vida d'un jove militant indepen-dentista per un fastigós càlcul electoral ide poder. No es mereixien ni el pa quemenjaven. I ara calia esperar que el ser-gent que investigava oficialment el casvolgués instruir-lo com tocava, és a dir,enfrontant-se als capitostos dels serveisd'informació del cos que de ben segur vol-drien protegir els dos falsos russos.

La ràbia cremava dins d'en Rafel Rovi-ra, i acabada la reunió amb els membresdel Secretariat Nacional de la CUP perexplicar-los el desenllaç del cas, nomésencertà a dir-los:

-Presenteu-vos i teniu el meu vot!

En Ramon Usall és, a més de militant de laCUP, autor del llibre TToottss eellss ccaammiinnss ppoorrtteenn aa

RRoommaanniiaa, el primer cas del detectiu lleidatàRafel Rovira. El títol i el contingut d'aquest

relat s'inspiren lliurement en l'obra de Mano-lo Vázquez Montalbán AAsseessiinnaattoo eenn eell CCoommiittééCCeennttrraall, protagonitzada pel detectiu galaico-

català Pepe Carvalho.

09ESPECIAL 23 D’ABRILL’ACCENT 152

PPooeessiiaa ii nnaarrrraattiivvaa ppeerr aallss lleeccttoorrssddee LL''AACCCCEENNTT

Arriba la Diada de Sant Jordi, i des de L'ACCENT ho hem volgut celebrar dema-nant una col·laboració a dos autors joves que col·laboren habitualment com a opinadorsamb el periòdic.El poeta Carles Rebassa i el narrador Ramon Usall s'hi han animat

i aquí us oferim la seva manera de celebrar la Diada.

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

L’ACCENT 152DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 200910 ECONOMIA

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Al barri barceloní de Sants es coordinendes de fa anys col·lectius i entitats a l'As-semblea de Barri.Aquest espai de troba-da de persones provinents de diferentsespais polítics i socials, ha demostrat enels darrers anys el seu dinamisme i capa-citat de lluita,organitzant les Festes Alter-natives, sota la prohibició de l'Ajunta-ment i en campanyes com l'antifeixistapel 12 d'octubre o en defensa dels espaisokupats.

En aquest context de crisi econò-mica, de l'Assemblea de Barri hansorgit diferents projectes que inten-ten crear alternatives concretes,oferint als veïns i veïnes altres for-mes d'afrontar els problemes defeina, legals o d'habitatge. Des deL'ACCENT hem volgut conèixer con-cretament la feina del Punt d'In-formació Laboral, que s'ofereix cadadilluns al Centre Social, l'Associa-ció de Veïns referent de Sants.

Com va sorgir la idea de crear unPunt d'Informació Laboral?Des de feia uns mesos, entre unpetit grup de persones vinculadesa l'Assemblea de Barri, ens balla-va pel cap la idea de crear un espaion donar assessorament laboral ide pensions als veïns i veïnes delbarri. Creiem, i de fet ho estemcomprovant a la pràctica, que mol-

tes persones no reclamen els seusdrets en el món laboral per pur des-coneixement i per manca d'unmínim d'assessorament. Aquest fet,està portant a que molts empresa-ris incompleixin fins i tot la nor-mativa més elemental i que mol-tes persones es trobin encara mésindefenses del que el propi siste-ma estableix.

Som gent que per haver estudiataquesta matèria, per haver treba-llat d'advocats laboralistes o for-mant part de sindicats, crèiem que

podíem crear un punt on, de for-ma gratuïta, es pogués assessorarals nostres veïns i veïnes. L'octu-bre passat el vam engegar i enspoden trobar cada dilluns a la tar-da al Centre Social.

Quin tipus de consultes us heutrobat aquests mesos?La veritat és que només portem sismesos i al principi, molt poca gentes va adreçar al punt. Poc a poc,però, amb la difusió a través de car-tells i pancartes de l'Assemblea deBarri i pel boca orella, aquest espaiha estat més concorregut.

Les consultes han estat moltvariades. Les més senzilles, pre-guntes sobre els drets de les donesen la maternitat, lactàncies i reduc-cions de jornada, persones quevolien saber si tenien dret a jubi-lar-se i què els quedaria de pensió,autònoms que no cobren feines,PIRMI o simples càlculs de liqui-dacions.

Però també s'hi han adreçatalguns casos més complicats: per-sones sense papers que treballensense contracte, baixes voluntàriesde persones que porten anys a unaempresa o fins i tot, agressionssexuals a la feina a una noia immi-grant sense papers. En aquestscasos, intentem explicar-los quinssón els seus drets, els facilitem lesdades d'advocats que puguin por-tar la via judicial i valorem si espot portar a terme alguna campan-ya o acció de denúncia al respecte.

Quin és el perfil més comú? La veritat és que darrerament lagran majoria de persones que s'a-drecen al punt són immigrades,

que precisament és la gent que mol-tes vegades no pot o no sap adre-çar-se a un advocat o a un sindi-cat. És un col·lectiu que està vivintla crisi d'una forma especialmentdramàtica, ja que tenen les feinesamb menys qualificació i amb méstemporalitat i precarietat i fins itot, moltes vegades, treballen direc-tament en negre. A més a més, caltenir en compte que aquest col·lec-

tiu al perdre la feina, moltes vega-des a la manca de recursos s'afe-geix la por a l'expulsió o a caure enla il·legalitat al no poder renovarels permisos.

Un assessorament tan "tècnic"sobre els drets laborals, no creieuque pot portar a la gent a simple-ment reclamar uns drets "legals",oblidant la lluita més col·lecti-va?Nosaltres creiem que en èpoquesde crisi econòmica, és molt impor-

tant crear dinàmiques de coopera-ció social i col·lectiva i, el marc delbarri de Sants, amb el seu dinamis-me associatiu, ho permet. Per tant,crear espais de col·laboració, detrobada de persones amb proble-mes, ja és un petit pas endavantper combatre l'atomització i la pora la soledat amb la que es viuenaquestes experiències.

En tot cas també és positiu queels veïns i veïnes vegin que, aquellsque cada dos per tres es manifes-ten i que omplen de pancartes ipintades els carrers, també doneneines al veïnat per millorar la sevarealitat, i de fet estem coneixentgent que mai s'havia apropat al tei-xit social.

Quin balanç feu de l'experiència? El nostre balanç és positiu i creiemque, tot i que l'experiència encaraés molt jove i tot just s'està ini-ciant, té molt potencial. A la gentdel barri li ha costat uns mesosconèixer i atrevir-se a venir al punt,però amb constància creiem quepodem arribar a ser un punt dereferencialitat, que sigui una einaútil per arribar a molts veïns i veï-nes, conèixer problemàtiques delnostre entorn més immediat i anarteixint complicitats.

En tot cas, animem a altres barriso municipis a crear espais sem-blants, i ens agradaria molt tenircontacte amb altres projectes enaquest àmbit.

“És positiu que el veï-nat vegi que,aquells

que omplen de pancartes i pintades

els carrers,tambédonen eines per

millorar la realitat”

Dos dels dinamitzadors del Punt d'Informació Laboral de Sants

“Moltes persones noreclamen els seusdrets en el món laboral per pur

desconeixement, permanca d'un mínim

assessorament”

Entrevista aRamon Campa,Mercè Cardús

i Marc Faustino,membres del

Punt d'Informació

Laboral de l'Assemblea deBarri de Sants

ENTREVISTA

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

“En èpoques de crisi és importantcrear dinàmiques d'ajuda mútua”

AAllttrreess pprroojjeecctteess ccoonnttrraa llaa ccrriissiiss ddeell''AAsssseemmbblleeaa ddee BBaarrrrii ddee SSaannttssPunt d'Informació sobre el mobbing: Diverses plataformes veïnals s'han agrupat per oferir als veïns i veïnesde Sants un punt d'informació sobre l'assetjament immobiliari, amb lavoluntat d'orientar a les persones que pateixen aquesta situació, oferintsuport legal i recursos pràctics.

Projecte Barri Cooperatiu: La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la cooperativa delbarri La Cuitat Invisible, impulsen aquest projecte que acompanya i asses-sora les persones que s'animin a crear cooperatives de treball.

Punt d'Informació d'Immigració: Espai creat recentment per assessorar a les veïnes i veïns nouvinguts, quetinguin dubtes en l'àmbit legal, de la formació o de la llengua.

L’ACCENT 152 DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 2009 INTERNACIONAL 11

Un grup de persones protesta per les expulsions al barri de Sheik Jarrah // FOTO:Marcel Masferrer

terme municipal de Jerusalem des de1948, la seva distància amb la ciutatsanta s'ha anat retallant. Però enca-ra hi ha un buit entre les dues pobla-cions, que impedeix la definitivaincorporació d'aquest gran bloc colo-nial a la "capital" i la seva annexióde facto a Israel. El Pla E1, aprovatper les autoritats israelianes des de1999 però que no ha pogut avençargaire degut a pressions dels EstatsUnits, preveu la construcció de Mevas-seret Adumim, una nova colònia quepermetria omplir aquest buit. El cer-

truïda cinc vegades per les autoritatsisraelianes, la tenda s'ha tornat a alçarvictoriosa cada vegada poques horesdesprés. És coneguda com la tenda del"sumud", que en àrab vol dir "deter-minació". Actualment hi ha dues altresfamílies del barri, la Hanoun i la Al-Ghawi, sota amenaça d'expulsió i queestan rebent el suport dels activisteslocals i internacionals.

Silwan, la neteja ètnica per raons bíbliquesEl barri palestí de Silwan, que comp-ta amb uns 7.000 residents, es trobaa les portes de la Ciutat Vella, a Jeru-salem est. La Bíblia es refereix en nom-broses ocasions a la zona com a Ciu-tat de David, i es considera que és on,fa uns 3.000 mil anys, va existir elprimer assentament jueu de la ciu-tat. Es per això que les autoritats israe-lianes, en coordinació amb l'organit-zació de colons del barri (Elad) fantot el possible per judaïtzar la zona,expulsant-ne el màxim de poblacióàrab, per tal d'explotar-la turística-ment. En aquest context, el 22 de febrerde 2009, l'Ajuntament de Jerusalemva comunicar als habitants del veï-nat Al-Bustan de Silwan que tenien72 hores per abandonar "voluntària-ment" les seves llars. Concretament,88 cases "il·legalment construïdes"han de ser evacuades per a la sevademolició, deixant sense sostre a propde 1.500 persones. Fins ara, la comu-nitat de Silwan ha resistit i l'ordre nos'ha fet efectiva.

Maale Adumim i l'expansió constant de JerusalemMaale Adumim, a 14 kilòmetres a l'estde Jerusalem és la colònia jueva mésgran de Cisjordània en extensió terri-torial (49.177 km2) i la segona en pobla-ció (amb prop de 33.000 habitants).Des de la seva creació el 1976, s'haanat convertint en un enclavamentcada cop més estratègic per a Israel.A causa de la constant -i políticamentmotivada- expansió dels límits del

panya internacional de boicot, des-inversió i sansions (BDS) contra Israel.

Sheik Jarrah i la tenda del "sumud"Sheik Jarrah és un barri palestí deJerusalem est molt cèntric, a tocar del'antiga Línia Verda que va separarIsrael de Jordània entre el 1949 i el1967. Després d'una llarga batalla legal,les autoritats sionistes van expulsarde casa seva la família Al Kurd el pas-sat 9 de novembre. El col·lectiu decolons jueus del barri, en aquest casreligiosos ultraortodoxos, va aconse-guir demostrar davant la Cort Supre-ma Israeliana que la casa on viviaaquesta família els pertany. Això, mal-

grat que aquest habitatge i uns altres26 van ser construïts per l'Agència deNacions Unides per als refugiats pales-tins (UNRWA) el 1956. La base legalutilitzada pels colons va ser un títolde propietat otomà -d'autenticitatmolt dubtosa- que data de 1870. Desde la seva expulsió, Om Kamel, la marede la família Al-Kurd, viu en una ten-da que s'ha convertit en un símbol deresistència en el barri i en tota la ciu-tat (el seu marit, que patia una malal-tia crònica, va morir pocs dies des-prés de l'expulsió). Malgrat ser des-

MARCEL MASFERRER JERUSALEM (PALESTINA)

Jerusalem ha estat sempre el princi-pal camp de batalla del conflicte àrab- israelià. Primerament, l'Estat jueues va apoderar de la part oest el 1948-1949, contravenint el Pla de l'ONU de1947, que definia la ciutat com a 'Cor-pus Separatum' sota administracióinternacional. Va rematar la feina el1967, durant la famosa Guerra dels SisDies, i arrabassà a Jordània la restade la ciutat. L'ocupació de Jerusalemest és allò que la terminologia oficialsionista anomena "reunificació" i quela legalitat internacional va condem-nar en la resolució 242 del Consell deSeguretat de l'ONU.

L'Estat sionista té molts frontsoberts en la batalla per la judeitzacióde Jerusalem. Els més candents actual-ment són els següents.

El tramvia il·legalEl consorci Citypass va guanyar l'any2002 una licitació llençada per lesautoritats israelianes per a la cons-trucció d'un tramvia a Jerusalem i laseva gestió durant 30 anys. El trajec-te planificat passa parcialment perJerusalem est, és a dir per territoriocupat, violant així el dret interna-cional. El tramvia vincularia logísti-cament algunes colònies jueves (comPisgat Zeev) a l'oest de Jerusalem, totpassant per barris palestins (com Shua-fat), així es normalitza l'ocupació iannexió de la part est de la ciutat.Malgrat les enormes dificultats legalsi financeres que aquest projecte hapatit des de llavors (7 anys desprésencara no s'ha acabat la primera líniade les 8 projectades), el rebuig quedesperta entre la població palestinai jueva (sobretot l'ultraortodoxa) i elsdubtes de l'alcalde Nir Barkat sobrela seva pertinència, les obres seguei-xen endavant. Dues empreses france-ses que participen en el projecte, Als-tom i Connex/Veolia, pateixen unapressió creixent en el marc de la cam-

cle es pretén tancar amb un traçatdel mur de l'apartheid que incorpo-ri tot aquest territori definitivamenta Israel, fet que deixaria Cisjordànialetalment seccionada en dues. Lapremsa israeliana ha informat recent-ment que la decisió de tirar endavantel Pla pot ser molt propera.

La política sionista de fets consu-mats fa que la possibilitat de conver-tir Jerusalem est en la capital de Pales-tina -com a resultat de la famosa "solu-ció dels dos estats"- sigui cada cop mésuna quimera.

“L'Estat sionista témolts fronts oberts en

la batalla per la judeització de

Jerusalem.Us detallemdes de la mateixa

ciutat com progressiva-ment en va expulsant

els palestins”

Jerusalem, el cor del conflicte a Palestina

NNeetteejjaa èèttnniiccaa aa JJeerruussaalleemmLa població palestina de Jerusalem est té per a les autoritats israelia-nes un estatus de "residència permanent" a la ciutat, i no de ciutada-nia israeliana (al contrari dels "àrabs israelians" o "palestins de 1948"),fet que la fa extremadament vulnerable. Durant els últims 41 anys, lapressió sobre aquesta població no ha parat de créixer, en forma de demo-licions de cases, tancament de centres socials i culturals, construcciói expansió de colònies jueves, repressió policial i militar, discrimina-ció legal i pressupostària, la construcció del mur de l'apartheid, etc.L'objectiu és clar: preservar i augmentar la majoria jueva en el conjuntde la ciutat, "motivant" als palestins a abandonar la ciutat. En altresparaules, està en marxa una operació de neteja ètnica.

Control a la Porta de Damàsc // FOTO: Marcel Masferrer

la seguretat nacional. El mateix diaa Agri esclataven els disturbis. L'AKPhavia guanyat per 1.500 i la juntaelectoral havia anul·lat 3.000 vots.La delegació internacional d'obser-vadors, francesa en aquest cas, ensva trucar des de dins de l'edifici delDTP d'aquella ciutat. Hi duien tan-cades tot el dia, amb els carrers plensde policia. L'endemà tornaven aEuropa, i estaven convençudes quela repressió continguda es desfer-

cionen els discursos etnicistes."Per part del DTP, el seu secretari

general Ahmet Türk va exposar:"davant no teníem un partit polític,teníem una policia, un exèrcit, unEstat que actua com un partit polí-tic. El poble kurd, malgrat tot, hademostrat la seva voluntat de solu-cionar el conflicte per la via pacífi-ca i ha encarregat al DTP la missiód'aconseguir-ho". El mandat ha estatprou clar, i el PKK declara una tre-

L’ACCENT 152DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 200912 INTERNACIONAL

MONTSE VENTURÓS BERGA

El més alt responsable de l'atac a l'am-baixada xinesa de Belgrad el 1999,William Bennett, ha estat assassinatprop del seu domicili a la ciutat deLansdown, a l'estat de Virginia. Elsfets succeïren el passat 22 de març iestan envoltats de secretisme, igualque l'atac que va comandar ara fa 10anys.

El passat 24 de març, es compli-ren 10 anys de l'inici dels atacs de l'O-TAN sobre Iugoslàvia, o més ben dit,el que aleshores quedava d'ella: enaquest cas Sèrbia (amb l'actual Koso-vo independent) i Montenegro (inde-pendent des del maig del 2006). Lacampanya de bombardejos finalitzàl'onze de juny del mateix any.

En el marc de l'anomenada Ope-ració Aliada, que tenia com a objec-tiu la defensa de la població albane-sa davant els atacs dels militars del'Exèrcit de la Federació Iugoslava,el 7 de maig de 1999 les bombes de l'O-TAN van caure "erròniament" sobrel'ambaixada xinesa de Belgrad, pro-vocant la mort de tres periodistesxinesos i una trentena de ferits. Lesdisculpes de l'OTAN arribaren pocs

dies després, afirmant que el mapaque la CIA els havia facilitat era anti-quat i no corresponia a la situaciód'aleshores de la ciutat de Belgrad.

Els motius reals de tot plegat enca-ra no s'han aclarit mai, però hi haevidències, com les anònimes decla-racions fetes per alts mandataris del'OTAN, durant els anys posteriors al'atac, que aquests atacs foren total-ment deliberats, ja que hi havia infor-macions que afirmaven que SlobodanMilosevic era a l'ambaixada en aquellmoment. Altres fonts afirmen quel'atac va ser precedit per la notícia

que l'ambaixada xinesa de Belgradestava essent utilitzada per les for-ces iugoslaves com a estació repeti-dora de senyals de ràdio.

Els fets provocaren una gran indig-nació arreu del món, però sobretot ala Xina, que exigí explicacions als altscaps de l'OTAN, així com a la Secre-tària d'Estat nord-americana Magda-lena Albright. Els dies posteriors alsfets es van produir manifestacionsmultitudinàries de rebuig davant lesdiferents ambaixades xineses de l'Eu-ropa Occidental.

Deu anys després, el més alt res-

ponsable de l'atac a l'ambaixada xine-sa, William Bennett, fou assassinatprop del seu domicili a la ciutat deLansdown, a l'estat de Virginia.Aquests fets succeïren el passat 22 demarç. La premsa local informava lasetmana passada dels fets ocorreguts,sota una aureola de secretisme. Enel mateix atac, la muller de Bennetttambé resultà ferida de gravetat, icontinua a dia d'avui encara hospi-talitzada, motiu pel qual no ha pogutfer les declaracions pertinents.

Ara, gràcies a una filtració de lamateixa CIA, s'ha pogut saber que estractava de l'oficial responsable del'atac a l'ambaixada xinesa de Bel-grad.

Les especulacions després d'aquestsfets son variades, i ni la policia localni l'FBI no han volgut donar dadesdels motius reals de l'assassinat, delsseus possibles autors, ni tampoc dela manera com aquest antic oficialde l'OTAN va morir.

Bennett va deixar el seu càrrec,juntament amb 6 oficials més, tansols uns anys després de la campan-ya de bombardejos sobre Iugoslàvia.Aquesta dimissió va estar envoltadade motius poc clars.

Mor en estranyes circumstàncies l’oficialde l’OTAN responsable del bombardeigde l'ambaixada xinesa a Belgrad

va temporal fins l'1 de juny, per donartemps i marge a l'Estat.

Dilluns 13 d'abril la policia tur-ca inicia una ràzzia policial contracàrrecs, dirigents i activistes delDTP, que finalment s'ha saldat amb245 detinguts, majoritàriament tras-lladats a les presons d'Istanbul iDiyarbakir. És la resposta del Governal fracàs de la seva estratègia i lavictòria, més simbòlica que real,dels kurds sobre la seva arrogància.

maria amb la seva partida. "Quanmarxeu, siusplau, digueu a la gentque aquí hem guanyat. Expliqueu-ho, que ens han robat les eleccions!".Els dos dies següents els disturbises van estendre i dos joves kurdsvan ser morts a trets per la policia.

Aquella setmana mateixa Erdo-gan va sentenciar despectivament:"Està vist que l'estratègia de desen-volupament econòmic i creació dellocs de treball no funciona. Fun-

Turquia respon a la victòria a les urnes amb 250 detencions de membres del partit kurd

Victòria kurda a les eleccions municipals a Turquia

Un milió de persones van celebrar el passat 21 de març a Diyarbakir el Newroz (el nou any kurd)

QUIM ARRUFAT VILANOVA

Diumenge 29 de març de 2009, laRepública de Turquia va celebrareleccions municipals i regionals.Conseqüentment, milions de kurdstambé foren cridats a les urnes. Peral partit kurd DTP (Partit de la Socie-tat Democràtica), les eleccions muni-cipals són l'única oportunitat realde transformar en representació ins-titucional el seu suport popular, jaque el sistema electoral per a leseleccions generals imposa una barre-ra electoral del 10%.

Per a impedir, a través de la pre-sència, el frau i les coaccions de l'Es-tat contra els votants, el DTP va feruna crida internacional a la forma-ció de delegacions d'observadors, ala qual hi va respondre el CIEMENorganitzant una delegació catalanad'observadors. Durant quatre inten-sos dies, la delegació va visitar asso-ciacions de drets humans, poblespresos per l'Exèrcit, pobles desallot-jats i cremats, i altres coses pròpies,malauradament, del paisatge polí-tic de la nació sense Estat més grandel món, el Kurdistan. El dia de leseleccions, la delegació catalana vaencarregar-se de l'observació a Kulp,al nord-est de Diyarbakir. La con-signa era una: passegeu-vos i mos-treu-vos, el més important és que lagent recobri el valor d'anar a lesurnes i votar contra els feudals, con-tra l'Exèrcit, contra els paramili-tars, contra la imposició turca. Nin-gú hi confiava, però a Kulp, de 18.000habitants, va guanyar el DTP, vanguanyar els kurds, per poc més de100 vots. Malgrat els paramilitarsque campaven pels col·legis electo-rals.

Aquell diumenge al vespre, Diyar-bakir sencera va ser una festa, dejoves fent fogueres i ballant. De gransabraçant-se i dones cantant. El DTPhavia mantingut Diyarbakir amb el65% dels vots. L'acalde Osman Bay-demir cridava: "Erdogan, no deiesque el castell de Diyarbakir cauria?Vine aquí i mira: el DTP és el poble,el poble és aquí!". Hakkari revali-dat amb el 82%. Nusaybin 80%. Sir-nak, Dersim i Batman, totes tresregions han repetit pel DTP. Però amés, el DTP ha guanyat les ciutatsi les províncies de Van, Siirt, Bitlisi Igdir, a la frontera amb Armènia.En total, el DTP passa de 56 a 98 alcal-dies; i de 5 a 9 províncies. És bas-tant menys del que volia el DTP, peròés molt més del que l'Estat turc haviacalculat.

El DTP volia un suport majorita-ri suficient per a declarar l'Autono-mia Democràtica. De forma popu-lar. L'Estat, és a dir l'AKP d'Erdo-gan, confiava que l'estratègia dediluir la lluita kurda a les institu-cions, combinada amb l'aïllamentadministratiu de les alcaldies guan-yades pel DTP, donaria els seus fruïts.

El ministre de l'Interior turc,Besir Atalay, va fer la primera decla-ració per part del govern el diasegüent de les eleccions: la victòriadel DTP a Igdir, província que fafrontera amb Armènia, posa en perill

Ambaixada de Belgrad després del bombardeig

L’ACCENT 152 DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 2009 CULTURA13

Hèctor Serra i Mariona Baraldés ALDAIA

Territorialitat, llengua catalana,full de ruta cap a la independèn-cia, lluita armada... Són algunesde les temàtiques sobre les qualsversen els assaigs guanyadors del I

Premi d'Assaig Independentista convocatper l'Associació Cultural Sa Meua. El passat14 d'abril, la seu d'Òmnium Cultural de Bar-celona va acollir la presentació del llibre,editat per Duxelm, que recull els millors tex-tos dels participants de la primera edició.

Roger Lloret, un dels organitzadors de lainiciativa, es mostra força content de la res-posta que hi ha hagut: "N'estem molt con-tents, perquè amb pocs recursos ens hempogut fer ressò del certamen. Ha estat grà-cies a les noves tecnologies que el Premi hapogut arribar a molta gent i la resposta haestat força bona. Ens agrada perquè el Premipot servir per donar a conèixer nous valorsemergents ja que, tot i que hi ha participatgent que ja tenia experiència escrivint, tam-bé n'hi ha participat que no en tenia". Elresultat d'aquesta participació ha estat unventall de textos diversos tant en la seua for-ma com en el seu contingut. El llibre presen-tat n'és la mostra més evident. Per a Lloret,"és un llibre polític, amb més o menysencerts, que dóna veu a diverses personesque tenen coses a dir sobre els Països Cata-lans, alguns des d'una òptica més literària id'altres des d'un punt de vista més pura-ment assagístic, però tots incidint sobre elmarc democràtic que ens pertoca, la llenguai sobre comportaments que se'n deriven,

com ara la catalanofòbia, l'autoodio la repressió".

Per a l'organització, l'encert d'a-quests premis rau en donar la pos-sibilitat a gent diversa d'escriureamb llibertat sobre qüestions cen-surades i criminalitzades en altresàmbits. L'objectiu de tot plegat ésconstruir reflexió i avançar com apoble. "La idea va sorgir desprésd'observar com és de difícil tractarcerts temes que ens afecten i que,aquests, arribin al públic en gene-ral. Per exemple, s'han hagut decremar fotografies del rei espanyolper deixar palès que els Països Cata-lans, ni en tenim ni en volem cap.De la mateixa manera, tampoc ésfàcil que gent amb visió i idees,però que no es dedica professional-ment a escriure ni té relacions ambmitjans, pugui fer arribar el seudiscurs a tothom que s'hi interessi",recalca Lloret.

CCaapp aa llaa sseeggoonnaa eeddiicciióóArran de l'èxit de la primera convo-catòria, Sa Meua ja ha fet públiquesles bases i les temàtiques de cara a lasegona edició. La novetat principal ha estatbatejar la iniciativa amb el nom d'una de lespersones que més ha fet per la llibertat delnostre poble, Lluís Maria Xirinacs. Lloretavança que "el jurat es renova i també lestemàtiques a tractar; enguany s'hi podranescriure textos al voltant de: l'economiaactual i les possibles alternatives, de l'exèr-

cit espanyol, l'OTAN i la producció d'armes,del conflicte basc - espanyol, ETA i la no-vio-lència, de la immigració d'avui i d'ahir o dela submissió que patim com a poble i de comens en sortim".

MÉS INFO:HTTP://WWW.MEUA.CAT/XIRI/

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Bach conversa amb Martí i Polés el títol del curiós espectacleque es va presentar el passat 17d'abril al Palau Moja de Barce-lona. I consistia exactament

en això. Poemes catalans recitats perCarles Rebassa i peces musicals barro-ques executades amb instruments de l'è-poca per Le nouveau rêve, és a dir: LinaLeón (traverso), Thor Jorgen (viola degamba) i Gil Lladó (clavicèmbal), que és

l'ideòleg del projecte. Malgrat la seva estètica barroquitzant

l'espai en què es va fer la presentació noera ideal. Un palau inaugurat l'any 1784afavoria, d'entrada, la connexió amb l'es-perit de la música barroca, de factura rela-tivament recent en aquell moment. Peròl'acústica era excessivament reverberant .Perjudicava no només l'execució musicalsi no també la comprensió dels textos. Imalgrat tot, Carles Rebassa es va fer enten-dre. Va recitar poemes de Joan Brossa,Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, EnricCasasses i Miquel Martí i Pol amb lasobrietat expressiva (o l'expressivitatsòbria) que li és pròpia. De vegades tot sol.De vegades sobre la base de peces deJohann Sebastian Bach, Jean-PhilippeRameau, Marin Marais i Jacques-MartinHotteterre. També la música va tenir elsseus moments de protagonisme en solita-ri.

Certament, Bach conversa amb Martíi Pol no resol l'enigma sobre quina és larelació profunda entre Brossa i Rameau,però val la pena escoltar els poemes deBlai Bonet. I l'Ofrena musical de Bach.Abans, després o simultàniament amb elCant espiritual de Palau i Fabre. I en tin-dreu l'oportunitat. Encara que no podemanunciar dates i llocs, l'espectacle cami-narà. Amb tota seguretat al Kursaal deManresa el proper 22 d'abril i més enda-vant a d'altres poblacions catalanes.

BBrroossssaa iiRRaammeeaauu??

Pau TobarVALÈNCIA

La comarca de la Safor està a puntde perdre un dels seus béns patri-monials més valuosos. Es tracta del'anomenada alqueria de Romague-ra un conjunt arquitectònic rural

amenaçat pel Pla d'actuació integrada (PAI)previst a Santa Anna (Gandia). El projecteurbanitzador està formulat per IVVSA unaempresa que depèn de la Generalitat Valen-ciana.

L'alqueria de Romaguera era una fincaagrícola situada a l'horta de Gandia que alllarg del segle XX ha anat minvant deterreny al pas de la construcció de l'actualbarri de Santa Anna. Es tracta d'un edificirural de característiques ben peculiars jaque presenta una estructura de mursparal·lela a la façana. L'alqueria ha estatpropietat de famílies nobles i burgeses deGandia com els Jordà o els Romaguera -aquests darrers ocuparen l'alcaldia de la viladurant bona part del segle XIX. Ja el 1922 elsRomaguera vengueren la propietat a unsmasovers de cognom Romero que l'han man-tinguda fins que, en l'actualitat, han estatexpropiats per IVVSA.

D'ençà el 2007 l'entitat saforenca Arc deMig Punt - Associació Memòria i Patrimoni,que vetlla per la preservació de la història iel patrimoni cultural de la comarca, hamanifestat rotundament la seua oposició al'enderroc de l'alqueria. Al·ludeixen que estracta d'un bé de rellevància cultural i recla-

a bé cultural a protegir. Aquest documentestà avalat per les més de 3000 persones quehan signat contra l'enderrocament de l'al-queria de Romaguera.

Tanmateix, el temps juga en contra i ladestrucció d'aquest emblemàtic elementpatrimonial gandienc està prevista a finalsdel present mes. Fins al moment l'actitud deles institucions ha estat la de menysvalorarl'interès cultural de l'alqueria. S'arriba a laparadoxa que l'arquitecte del projecte urba-nitzador ha manifestat interès per la conser-vació de l'edifici i que amb mínimes modifi-cacions del PAI l'alqueria podria quedar inte-grada en una zona verda i seria innecessariel seu enderrocament.

men tant a l'Ajuntament com ala Conselleria que realitzen elsestudis històrics i arqueològicspertinents per tal de determi-nar l'antiguitat de l'alqueria iavaluar el seu valor històric.

De fet, l'Arc de Mig Punt hapromogut diferents investiga-cions que han tingut els resul-tats sospitats: l'alqueria, quefins el moment es consideravade principis del XIX, trobariaels seus orígens molts seglesabans. Així ho afirmen les con-clusions del realitzats per lahistoriadora Isabel Canet i l'ar-queòleg Carles Miret, publica-des a principis de mes. Canet iMiret han trobat diferent docu-mentació que fa referència a la finca i lesseues construccions i que permet resseguirl'empremta de l'alqueria fins a finals delsegle XVII. Però a més els esmentats docu-ments donen clares pistes que suggereixenque l'alqueria hauria existit com a mínimdes del segle XVI. Això explicaria també l'ori-ginal disposició dels murs respecte de lesfaçanes que era impròpia d'una alqueria delsegle XIX i que recorda a la planta gòtica obasilical de l'època tardomedieval. Arran d'a-questes descobertes, el proppassat 8 d'abrill'Arc de Mig Punt presentà a la Conselleriaun escrit on s'exigia la suspensió de qualse-vol actuació que afecte el conjunt arquitectò-nic de Romaguera i que siga catalogada com

CCoommppttee eennrreerree ppeerr aa ll''eennddeerrrrooccddee ll''aallqquueerriiaa ddee RRoommaagguueerraa

AAssssaajjaarr aall vvoollttaanntt ddeell''iinnddeeppeennddeennttiissmmee

“Tindreu l'oportuni-tat de veure

l'espectacle, ja quecaminarà. Amb totaseguretat al Kursaal

de Manresa el proper22 d'abril i més enda-vant a d'altres pobla-

cions catalanes”

L’ACCENT 152DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 200914 CULTURA

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

TTííttooll:: RAFAAnnyy:: 2008DDuurraaddaa:: Dues hores i mitja.DDiirreecccciióó:: Uli EdelPPrroodduucccciióó:: Bernd EichingerGGuuiióó:: Bernd Eichinger, sobre unanovel·la d'Stefan Aust.IInntteerrpprreettaacciióó:: Martina Gedeck com aUlrike Meinhof; Moritz Bleibtreu com aAndreas Baader; Johanna Wokalek com aGudrun Ensslin i Bruno Ganz com a capde la policia criminal.

Pau Alabajos TORRENT

Per guanyar la llibertat / ai,quants germans tenen de caure/ Miquel Grau ja no està ací, /soledat de l'ai, ai, ai / quanavui tots l'esperàvem" és una

estrofa de la cançó "A Miquel Grau", queel grup de música tradicional Al Tall vaescriure amb motiu del primer assassi-nat de la transició democràtica a casanostra. Aquest jove alacantí de vintanys, va perdre la vida mentre penjavacartells que convocaven a la manifesta-ció del 9 d'octubre de 1977. Un militantde Fuerza Nueva li va llançar una rajolaal cap perquè "no suportava veureaquells cartells enganxats a l'edifici",segons va declarar en el posterior judici.Paradoxalment, aquella mobilització vaser la més multitudinària de la nostrahistòria: un milió de valencians i valen-cianes prengueren els carrers del Cap iCasal per exigir "llibertat, amnistia iEstatut d'Autonomia".

Setze anys després, estem parlant de1993, durant la commemoració del 25 d'A-bril a la Plaça de Bous de València, AlTall dedicà aquesta mateixa cançó a Gui-llem Agulló, recentment assassinat aMontanejos per un grup de feixistes delbarri de Marxalenes. L'únic delicte quehavia comés el jove militant de Burjas-sot, que tot just acabava de complir lamajoria d'edat, era tindre unes profun-des conviccions polítiques, una addiccióa la llibertat de pensament que va toparamb la intransigència de Pedro Cuevas iels seus còmplices. En veure el pedaç queGuillem portava cosit a la caçadora onposava "Nazis fora", van trobar l'excusaperfecta per atacar-lo i acabar amb laseua vida d'una ganivetada al cor: unacte de covardia que va ser rebutjatpúblicament per amplis sectors progres-sistes de la societat valenciana, però queva gaudir de la connivència de la dretamés reaccionària, representada pel Par-tit Popular i per Unió Valenciana, quevan abstenir de condemnar l'homicidi ales Corts.

El grup d'ska Obrint Pas també vadedicar-li una cançó al jove militant deMaulets, "No tingues por": "si l'hagué-reu vist plorar, mai no l'hauríeu obli-dat, / com jo que sempre el duc dins delmeu cap / la gent es pregunta, com sóccapaç d'odiar? / si l'haguéreu vist plo-rar, mai no l'hauríeu oblidat". L'anypassat es compliren 15 anys de la mortde Guillem Agulló i es van organitzaruna sèrie d'actes d'homenatge que pre-tenien mantenir viva la seua memòriai denunciar públicament l'escalada d'a-gressions feixistes que certificava l'in-forme Raxen: el 2008 es van produirmés de 600 incidents de caràcter xenò-fob al País Valencià, la major part delsquals quedaren impunes. Aquest mesd'abril es compleixen 16 anys de l'assas-sinat de Guillem i, tot i que no és unxifra redona, no existeix cap motiu queens impedisca seguir rememorant-lo,any rere any, perquè la seua mort no ésgratuïta: es tracta d'un símbol de lanostra lluita, ens recorda diàriamentque treballem per una causa justa, ensencoratja a superar els obstacles i lesdificultats i ens convida a seguir avan-çant, ebris d'esperança, perseguint elsmateixos horitzons que perseguia elnostre company, ara fa 16 anys.

TTrroo ddee bbaacc

PPeerr gguuaannyyaarr llaa lllliibbeerrttaatt

Aurora Mora TORRENT

Fins fa uns pocs dies, els especta-dors de cinema dels Països Cata-lans vam tenir l'oportunitat degaudir d'una pel·lícula excepcio-nal: Der Baader-Meinhof

Komplex, en la seua accepció original, oRAF, en l'encertada traducció. L'ús de l'ad-jectiu 'excepcional' en referència a aquestllargmetratge no respon a un judici subjec-tiu, sinó a un fet: per primera vegada, algús'havia enfrontat, a través del mitjà cine-matogràfic, a l'extraordinàriament compli-cada tasca de memòria i relectura històricad'un fet cabdal a la història recent de l'Ale-manya Occidental com va ser la Rote ArmeeFraktion.

Certament, l'estrena d'una pel·lícula d'a-questa temàtica en el circuit comercialcomportava certs riscos i interrogants per al'espectador familiaritzat d'alguna maneraamb l'experiència del grup armat, però lacuriositat que despertava el treball d'UliEdel estava per damunt de qualsevol preju-dici previ.

Sens dubte, el cinema alemany està tra-vessant un dolç període. No sols, tal i comapunta Joseba Macías a Kaos en la Red, perhaver aconseguit distribuir en els últimsanys i més enllà de les seues fronteres unasèrie de títols avalats per la taquilla, sinófonamentalment perquè hi ha una sèrie derealitzadors inquiets en l'escena disposats afer una mirada honesta i valenta sobre rea-litats falsejades i manipulades per l'stablis-hment polític i social. És en aquest contexton s'inscriu RAF. La tasca, doncs, no erasenzilla.

Aquest punt de partida és necessari perentendre elproductefinal. Desd'aquestpunt devista, elresultatés bri-llant,encaraque lapel·lícu-

la tinga llums iombres.

Com a ele-ments de foscordestaquen lacaricaturitzacióque es fa d'algu-nes figures,especialmentd'Andreas Baa-der, retractatcom un joveben paregut pera qui la violèn-cia és una qües-tió molt cool, ola imatge dis-torsionada d'al-guns momentsclau en la posadaen marxa de la guerrilla. A aquest respecteés paradigmàtica l'estància dels activistesalemanys als camps palestins del FrontPopular, més semblant a unes vacances aMallorca que a un procés d'ensinistramentmilitar. També s'ha de fer notar certa man-ca de contextualització pel que fa al con-vuls període que va sacsejar l'Alemanyadels 70, doncs de vegades sembla que laFracció de l'Exèrcit Roig fos un grup aïllat,i el que és més important, les conviccionspolítiques dels seus membres no estan moltpresents, exceptuant els moments de redac-ció dels comunicats de les seues accions.Tampoc és gens alentidora la presa de posi-ció expressa respecte a les morts a la presóde diversos militants de la RAF, considera-des com un suïcidi, amb la sonada excepcióde la mort d'Ulrike Meinhof, únic cas on lapel·lícula no es mulla.

S'han alçat moltes veus crítiques perpart de l'esquerra extraparlamentària iradical denunciant la pel·lícula com la ver-sió oficial de l'estat alemany, però moltesescenes del film desacrediten aquestesvisions totalitzants. És el cas de les referèn-cies explícites a la repressió de les manifes-tacions estudiantils i populars -com es mos-tra de manera magistral amb la visita delxa de Pèrsia, que acaba amb la mort d'untret al cap de l'estudiant Benno Ohnesorgper part d'un policia, identificat i absolt

posteriorment- i altres més aviat implíci-tes, però evidents si se sap llegir entrelínies. M'estic referint a les referències'amagades' al paper de la socialdemocràcia iels mitjans de comunicació en la manipula-ció de les consciències i les voluntats -mag-nífica l'escena en la que Willy Brandt ixper televisió quan és designat nou cancellerde la República-, així com a la tortura enels centres penitenciaris.

Tanmateix, l'esquerra té la mania de jut-jar aquest tipus d'exercicis cinematogràficsdes de l'ortodòxia -baste com a precedent lacriticada fins a la sacietat Salvador- mentreresta impassible davant l'imperialisme deHollywood o la mediocritat discursiva deles cinematografies del seu entorn. Un vicimalaltís que s'hauria de corregir per poderrebre amb els braços oberts -que no acrítica-ment- aquest tipus de cinema.

Deixant de banda el plànol més polític iideològic, cal fer esment també d'algunsaspectes tècnics. La pel·lícula està molt benfilmada, amb la càmera col·locada sempreen l'angle de la víctima, i té un molt bonritme, amb la qual cosa el metratge no es fapesat. A més, s'ha de reconèixer una magní-fica interpretació en el cas de MartinaGedeck -protagonista de l'oscaritzada DasLeben der Anderen- i, sobretot, del secun-dari, però sempre màgic, Bruno Ganz.

RAF, per tant, no es pot jutjar com untot, blanc o negre: se li ha de reconèixer lesseues virtuts i els seus vicis. En conjunt,pot considerar-se una gran pel·lícula, enca-ra que deixe a l'espectador amb un sabor deboca agredolç.

UUnnaa mmiirraaddaa cciinneemmaattooggrrààffiiccaa

aa llaa gguueerrrriillllaa uurrbbaannaa

MONOGRÀFIC

L’ACCENT 152 DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 2009 CULTURA 15

Jaume Barber DÉNIA

Tot comença amb la contundènciad'un tret. Un tret sec i sense previavís que esglaia l'auditori gairebéamb la mateixa eficàcia amb quèatreu l'atenció dels presents. Enca-

ra no recuperats de l'ensurt, els llums s'en-cenen i deixen veure una estança d'estilclàssic que evoca el romanticisme bohemi deles primeries del segle XX: un escriptori defusta antic, atapeït de papers i objectes moltdiversos, amb calaixos d'aquells on s'hi mes-clen un obrecartes i una botella de JackDaniel's, d'ençà companys de viatge insepa-rables; un sofà trist i solitari, que ja ha vistpassar els seus millors dies; una butaca queaguanta estoicament la duresa de la seuaexistència i llibres, piles de llibres de tots elstipus, mides i colors, estranyament disposatsconformant cubs disseminats arreu de lacambra.

I allà al fons, aterrit, n'Erik Larsen(Miquel Torrens), periodista que fuig compot de l'escopeta del seu entrevistat, el mal-carat i esquerp premi Nobel de literaturaAbel Znorko (Ricard Borràs) que el perse-gueix foragitat per la seua casa perduda enuna remota illa de Noruega, a tocar del cer-cle polar àrtic. Quan el desafortunat Larsenaconsegueix fer-se amb el control de la situa-ció i apaivagar el mal geni de l'escriptor,comença una enrevessada trama que captival'espectador des del minut zero. El diàlegentre els dos personatges, que en un principihavia de ser una senzilla entrevista, benaviat es revela com a quelcom de més perso-nal, i també més profund. El fil conductor,que relaciona ambdós personatges, és unadona, o més bé una dona desdoblada endues: la que coneix Erik Larsen, i l'amor ide-alitzat i eteri, gairebé platònic, que habita al

cap de l'hometurmentat ques'amaga davallde la façanade misantropque l'escriptors'esforça permantenir.

Així doncs,la conversa elsconduirà unavegada i unaaltra a la mis-teriosa dona ia l'única cosaen què ella esva mostrar dela mateixamanera amb tots dos: la seua predilecció perVariacions enigmàtiques, una peça musicalescrita per Edward Elgar el 1899 formada per14 variacions d'una melodia popular que nin-gú no ha aconseguit descobrir. Aquesta peça,metàfora ineludible de l'amor, dota de títol al'obra del filòsof i dramaturg francès Éric-Emmanuel Schmitt, magistralment dirigidapel seu compatriota i gran coneixedor Chris-tophe Lidon. Tot sortejant molt hàbilment ladificultat que comporten les vora dues horesd'interacció ininterrompuda entre nomésdos actors, l'obra presenta diàlegs comple-xos, però no barrocs, així com girs constants-inesperats- que fan avançar la trama i ser-veixen per mantenir l'audiència hipnotitza-da amb el devenir de la història.

Els personatges, molt acuradament repre-sentats per Botarga Teatre, lluny d'ésserplans, presenten una elevada quantitat dematisos: evolucionen amb el transcurs del'acció, fins esdevenir completament dife-rents del que hom havia pensat d'entrada.No podem sinó gaudir de la màgia del teatre

a través d'un bipolar Ricard Borràs, i delec-tar-nos amb la tendresa i l'idealisme que des-til·la de la interpretació del mallorquíMiquel Torrens, successor (que no substitut)de Nacho Fresneda en el paper de Larsen.Aquestes i altres coses, fan que Variacionsenigmàtiques siga alguna cosa més que un"triangle amorós redó". És una obra polièdri-ca, un prisma que descompon l'amor en lesseues cares diferents, que convida a la refle-xió, però també una mostra de la qualitat del'escena catalana actual.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

AAuuttoorr:: Éric-Emmanuel SchmittAAnnyy:: 1996DDiirreecccciióó:: Christopher LidonCCoommppaannyyiiaa:: Botarga Teatre (Mallorca)AAccttoorrss:: Ricard Borràs [Abel Znorko], MiquelTorrens [Erik Larsen]PPrroojjeeccttee AAllccoovveerrPPaattrroocciinnaaddoorrss:: Generalitat de Catalunya,

Govern Illes Balears

WWW.TDK.CAT

Roger Sánchez Amat BARCELONA

Ales vigílies de la diada, al Terrad'Escudella ens trenquem el capper trobar un menú adient a undia tant nostrat. Tot i ser feiner,té un to festiu que el fa dife-

rent. L'expressió de la gent, el tarannà alcarrer, el color, el ritme… És un dia que valla pena acompanyar d'un àpat especial, i lagent surt a dinar fora com si es tractés d'undiumenge. Estranyament, no trobem capmenja que tradicionalment doni gust alSant Jordi. Si quelcom caracteritza lesdades festives, és per les viandes que s'hiendrapen: escudella i carn d'olla per Nadal,canelons per Sant Esteve, el tortell de reis,el porc per Carnestoltes, el xai per Pasqua,els rostits per les festes majors… I per SantJordi? Doncs a falta de tradició, ens trau-rem de la màniga un bon menú. I comença-ríem pels primers.

Per no carregar l'estómac, una sopa ouna amanida. La sopa, de lletres. Sí, sí,aquella sopa que de petits ens feia anar laimaginació. Una primerenca aproximacióal món de la literatura, el descobriment

d'unes emergents inquietuds intel·lectuals.Si no, perquè s'explica que fos la sopa prefe-rida? Per gust no serà: la pasta era pasta, iel brou no diferia dels altres brous. Peròquan en menjaves, era diferent, amena,divertida, saborosa… Com una bona lectura.Pel que fa a l'amanida, no pot tractar-sed'una amanida convencional. Primer, unabona base de verd, el que ara en diem mès-clum: fulla de roure, meravella, créixens,canonges, ruca, i si en trobem, verdolagues,lletsons, xicoires. Podem afegir-hi algunproducte de temporada, com espàrrecs demarge saltats amb una mica d'all i madui-xots. I per arrodonir-ho, un guarnimentcomestible com són pètals de rosa.

De segon plat podríem oferir els clàssicsllibrets de llom o una innovadora botifarrade… pètals de rosa! Així es com es despenjauna cansaladeria de Sabadell per la diada.Màrqueting o militància cultural? Per SantJordi, mai se sap. El plat recomanat, però,seria el platillo de la batalla d'Almansa. Unplat que fa esment a la batalla que l'exèrcitaustriacista perdé el 25 d'abril de 1707 a lalocalitat d'Albacete. Derrota que suposà ladefinitiva conquesta de València per les

tropes de Felip V i la conseqüent pèrdua dela independència política de les terres cata-lanes. "Quan el mal ve d'Almansa a totsalcança" o "més es perdé a Almansa" sóndos exemples de dites que il·lustren com elfunest esdeveniment s'incrustà en el nostreimaginari col·lectiu. Com ho seria el platque rep el seu nom, un platillo de menutsd'aviram que ja apareix esmentat, com citael gastrònom Jaume Fàbrega, en un manus-crit del primer terç del segle XVIII, Avisosy instrucciones per lo principiant Cuyner,atribuït al frare Josep Orri. Un segle des-prés la recepta seria recollida a La cuyneracatalana (1835), fet que ens mostra que laconsciència nacional ve de lluny.

De postres, oferiríem menjar blanc, unacrema medieval elaborada amb farina d'a-rròs, aigua de roses i fruits secs. I d'acom-panyament, pa de Sant Jordi, invent recentfruit de l'esforç del gremi de flequers perenriquir la cultura tradicional, i també pertreure'n algun caleró, tot sigui dit. Bon pro-fit!

LLaa rreecceeppttaa.. PPllaattiilllloo ddee llaa bbaattaallllaa dd''AAllmmaannssaaEl mateix Jaume Fàbrega ens transcriu larecepta de La cuynera catalana i ens laregularitza ortogràficament: "Per feraquest platillo, plomaràs i pelaràs ambaigua bullent els menuts de l'aviram, comsón ales, caps, colls i peus, dels caps estallaran els becs i barballeres i dels peus lesungles, es posarà a coure amb aigua i sal untros de cansalada i alguna ceba grossa sen-cera, i en ser cuita la cansalada i la ceba, estrinxaran al tallador amb una bona porció

de julivert i menta, tornant-ho a tirarimmediatament a l'olla dels menuts, assao-nant-ho d'espècies com són nou moscada ipebre, i es farà bullir tot junt. Al mateixtemps es posarà a la paella una culleradade llard i en ser fos s'hi tirarà una porcióde farina florejada, però en tan poca quan-titat que no arribi a formar pasta sinó tansolament unes bombolles blanques, tirant-ho tot seguit a l'olla dels menuts amb unraget de vinagre, i se servirà." Es tracta d'u-na autèntica recepta de fa tres segles.Actualitzada, podríem substituir el vinagreper vi ranci, la carn la podríem fregir i enel mateix oli elaboraríem un bon sofregitamb ceba i un polsim de farina. Com totbon guisat, guanya si se serveix l'endemà.

TTeerrrraa dd''EEssccuuddeellllaa.. SSaannttss

EEll rraaccóó ddeell ccoocc

MMeennúú ddee SSaanntt JJoorrddii

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 21 d’abril al 4de maig de 2009

AAggeennddaa>> El 2233 dd''AAbbrriil és la Diada de la Llengua i la Cul-tura Catalanes. Hi haurà presència de l'esque-rra independentista arreu del País, però en espe-cial a Barcelona, amb la manifestació de la ves-prada: El blingüisme trepitja la nostra llengua.Als Països Catalans en català!!. Eixirà a les 18h30,de la Rambla de Canaletes, i clourà amb una actepolític a les 20h, a la Plaça del Rei.>> El ddiivveennddrreess 24 d'abril a les 20h al Casal Jau-me I de Gandia hi haurà una xerrada del CicleMunicipalisme i Esquerra Independentista. Hiintervindrà Aleix Cardona. A la mateixa hora,a l'Ateneu Popular de València hi haurà unaxerrada sobre la història dels 25 d'Abril, ambJosep Guia. >>El 2255 dd''aabbrriill els actes se desplacen a València.De matí hi haurà una manifestació a Torrent(12h, avgda del País Valencià) convocada per laCAJEI sota el lema "La nostra terra, el nostrepoble". També hi haurà una excursió de Viaranya Rebalsadors (Serra Calderona) que eixirà a les9h. Per la vesprada hi haurà els actes de la campn-ya 300 anys: a les 18h, mostra de cultura popu-lar, a les 18:30h, manifestació: "Prenem els carrersper la llibertat dels Països Catalans". En acabaracte polític i concert.>>Els dies 24 i 25 d'abril tindran lloc les Joorrnnaa--ddeess dd''EEnn LLlluuiittaa 22000099 a La Torna sota el títol: Elsistema en crisi - Idees per canviar el món. Con-sistirà en tres conferències ("El socialisme alsegle XXI. Redescobrir Marx en un món en cri-si", "La crisi: d'on ve i com ens hi afrontem desde l'esquerra" i "La necessitat de construir unaesquerra anticapitalista")>>El divendres 11 ddee mmaaiigg hi haurà manifesta-cions arreu dels Països Catalans amb motiu deldia internacional de la classe treballadora. Enaquests dies de propagació de l'atur hem de recor-dar que no celebrem cap festa del treball, sinóque lluitem per poder treballa i viure sense explo-tació.

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: VVaarriiaacciioonnss eenniiggmmààttiiqquueess

LLeess ccaarreess ddee ll''aammoorr

L’ACCENT 152DEL 21 D’ABRIL AL 4 DE MAIG DE 200916 CONTRAPORTADA

JOAN TERAN MOLINS DEL LLOBREGAT

La situació d'involució cultural alsPaïsos Catalans és una de les teves pre-ocupacions fonamentals. Però tanma-teix, les expressions de cultura popu-lar i tradicional estan en un momentque hom considera de revifalla. Comt'expliques aquesta contradicció?És cert que hi ha una àmplia mostrad'activitat en el terreny de la culturapopular, però hi ha un seguit d'aspec-tes que tenen una gran influència oncrec que tenim els principals reptes.Per una banda, la greu fragmentacióque pateix la nació en la dinàmica cul-tural, produïda per un trencament"autonòmic" que fa que una gran partdel país no es reconegui amb la resta.Un altre aspecte és el model i el con-cepte de cultura dominant, sinònimd'espectacle de consum. A més, hi hauna modernitat que viu d'esquena a larealitat social i popular, un model molturbà que introdueix i consumeix com-pulsivament propostes i modes cultu-rals fetes a mida del model social i eco-nòmic que patim, i que tenen el seu ori-gen en uns estàndards culturals que nosón ni populars ni nostrats.

Formes part del consell de redacció dela revista Caramella que és un delsreferents de la música i la culturapopular dels Països Catalans. Quin vaser el plantejament inicial de la revis-ta?La revista va néixer fruit de la casuali-tat produïda per una estreta relació per-sonal, inicialment entre persones deles associacions Solc, del Lluçanès, i Tra-mús i la colla de diables de Massalfas-sar, de l'Horta Nord, que va fer que anés-sim parlant de qüestions vinculades al'activitat de les nostres respectives asso-ciacions. I també de la necessitat d'u-na pràctica coordinada i amb la projec-ció que crèiem necessària però que notrobàvem en aquells moments. De totaixò en va venir l'interès per contactaramb una altra associació que sentíempròxima en plantejaments i trajectò-ria i que crèiem que podia ajudar a ferrealitat tot plegat, la gent de Carrutxa,del Baix Camp i del Priorat.

Com va evolucionar tot plegat i quinsignificat té ara, 10 anys i 20 núme-ros més tard?La veritat és que l'experiència de cons-truir conjuntament Caramella va sermolt interessant i el resultat està a lavista. Llavors volíem generar compli-citats, mostrar la normalitat nacional,crear un element de lligam entre dina-mitzadors de la realitat cultural i popu-lar del país. Avui cal seguir fent el mateix,però ara aquesta realitat activa i diver-sa ha trobat en Caramellaun espai d'in-terès comú, la xarxa de complicitats

s'ha fet molt i molt gran i la revista haguanyat respecte, cohesió, projecció iarrelament. Són molts anys i molta fei-na i, sobretot, molta satisfacció.

En una de les teves últimes aporta-cions a la revista Caramella, denun-ciaves com "el control substitueix elsentit comú, i la normativitat qual-sevol expressió col·lectiva i espontà-nia". Quina relació creus que hi had'haver entre el poder i la culturapopular?Aquesta afirmació la feia en el contextd'una entrevista al Bernat Dàmaso, deCal Macarró, que com a altres bars delsPaïsos Catalans, es veuen privats de pro-gramar concerts per normatives res-trictives i per una mentalitat políticade control urbà que ha perdut el sentitcomú i la dignitat. Aquesta postura ésla continuació de la política que es faaquí des de finals dels anys setanta iprimers dels vuitanta del segle passatquan el carrer s'omple d'iniciatives popu-lars que plantegen una relació directaentre creació, manifestació i canvi enel model social, i fins i tot d'organitza-ció de la quotidianitat en els pobles ibarris de les ciutats dels Països Cata-lans.

I pel poder, quin és el problema d'unplantejament com aquest?Doncs que li fa por i vol desmuntaraquesta realitat. I això no ho fa la dre-ta, no, això ho fan els partits de la supo-sada esquerra i les estructures sindicalsi del moviment veïnal que aquests con-trolaven. El gran perill per al poder és,precisament, la cultura popular, orga-

nitzada des de les associacions, els localso el col·lectius que beuen de la tradició,la reinventen o la inventen directamenti la transformen en pràctica horitzon-tal desvinculada del poder.

Què creus que hi ha darrere del fetque molta gent identifiqui la culturapopular catalana amb el catalanismeconservador? Quins creus que són elselements culturals que es troben darre-re d'aquesta "apropiació indeguda"?Crec que cal situar aquest aspecte en uncatalanisme catalunyès que beu direc-tament de la línia marcada pel pujolis-me, que acaba identificant Catalunya icatalanitat amb la finalitat d'hegemo-nitzar els sectors conservadors del Prin-cipat. Durant la transició Pujol pren elmodel de la Renaixença per fer unareconversió catalanista de la burgesiaactualitzant l'aspecte més reeixit d'ad-hesió popular del franquisme: el folklo-re de la Sección femenina i els seus Corosy Danzas. D'aquí ve un enaltiment decerts aspectes del folklore i la seva uti-lització com a forma emotiva i políticade fidelització catalanista - regionalis-ta. Res té de reivindicatiu en el sentittransformador perquè cada cop més ésuna escapada emocional, carrinclona,i cada vegada està més lluny de la cul-tura popular de la qual emergeixenaquestes expressions. Ara, amb el rellan-çament del catalunyisme de CiU, al Prin-cipat es promou la declaració de la sar-dana com a dansa nacional. Una provafefaent d'aquesta línia manipuladora iregionalista del catalanisme, al qual seli en fot la nació completa i el caràcterpopular del catalanisme.

CCuullttuurraa ppooppuullaarr,,iiddeennttiittaatt nnaacciioonnaall ii lllluuiittaaLAIA JURADO I CANADELL VIC

Quan escric aquesta col·laboracióamb L'ACCENT em trobo en plenafeina d'organització i promoció dela III Diada de Cultura Popular a Vic,que organitza l'Associació per la Cul-tura Popular Catalana de Vic, ambla col·laboració de la CUP. És una dia-da que celebrem el dissabte anterioral dia de Sant Jordi i en la qual hiparticipen colles de gegants, capgros-sos, bestiari, músics, bastoners, pan-deros, ball de gitanes, ball de cerco-lets, un esbart dansaire, un grup defalcons i una colla castellera, que sónels protagonistes de moltes festesmajors arreu dels Països Catalans.En aquesta diada sempre es fa uncampionat de bitlles catalanes i nohi falten mai els grups d'animacióinfantil, el correfoc, un sopar popu-lar i el fi de festa, a la plaça de laCatedral. En total es mobilitzen unestrenta colles i més de sis-centes per-sones.

Aquest any en la diada s'ha fet unhomenatge pel cinquantenari de lamort d'en Joan Amades, el gran fol-klorista català que amb la seva recer-ca i investigació ens ha permès conèi-xer en tota la seva essència la nos-tra cultura popular d'arrel tradicio-nal i que amb això no perdem elsnostres costums.

El fet de que es faci aquesta dia-da el dissabte anterior a Sant Jordino és casual, sinó que l'hem volgutfer proper a un dia tan nostre, undia que espero amb il·lusió, perquèem regalin la rosa, em portin el lli-bre i tots els carrers i places s'omplinde gent amb llibres i roses. Uns horegalem als altres i altres fins i tot aells mateixos.

He volgut explicar tot això per-què per mi el fet de promocionar lanostra cultura popular és un fetimportant, no és una cosa meramentfolklòrica. Aquesta recuperació i pro-moció de la nostra cultura d'arrelmés tradicional és una forma de fervisible al carrer la nostra identitatnacional i no deixa de ser una llui-ta que d'una forma lúdica va arre-lant entre la gent.

Aprofito aquest article per a dir-vos que el proper dia 25 d'abril a laplaça de Sant Agustí de València hihaurà una mostra de cultura popu-lar, emmarcada en la cultura del foc.Aquest acte cultural és previ a lamanifestació nacional convocada perla Campanya 300 anys d'Ocupació300 anys de Resistència i a la quecada vegada són més les entitats cul-turals, associacions, organitzacionspolítiques, sindicals, ateneus i casalspopulars, que hi donem suport.*Regidora de la CUP a l'Ajuntament de Vic

LA REMATADA““AAll ccaattaalluunnyyiissmmee ssee llii’’nn ffoott llaa nnaacciióóccoommpplleettaa ii eell sseeuu ccaarrààcctteerr ppooppuullaarr””

Creus que a nivell polític també espot detectar un fenomen similaren la capitalització d'aquest mateixcatalanisme "catalunyès" sobre lareivindicació independentista?Evidentment! Aquests sectors, lli-gats a plantejaments conservadors-ho hem vist amb les matances deGaza i el seu suport al sionisme, oho estem veient amb el seu suport ala privatització i mercantilitzacióde les universitats prenent posturaper Bolonya-, estan capitalizant uncert discurs del catalanisme que cadacop és més excloent i menys trans-formador. I aquest és un aspectetransversal en el catalunyisme, i queés acceptat com a mal menor o majorpels valencianistes o els balearistes.Aquí apareix un nou tema, preocu-pant, que és la manca o la poca pre-sència d'una intel·lectualitat com-promesa amb la independència delsPaïsos Catalans des de plantejamentspopulars i transformadors.

Quines són les claus per un revis-colament de la cultura popular?Avui, vivim una realitat de cliente-lisme, interessat per uns per contro-lar el que es mou, i per uns altres perpoder rebre subvencions i anar fentla viu-viu. El negoci ha de substituirl'activitat cultural, aquest és el mis-satge. Cal que al moviment associa-tiu, que és on hi podria haver la lla-vor del canvi, recuperi la conscièn-cia del seu paper, i així es vagi recu-perant el carrer, les places, els localsi el país. I recordar a les institucionsque hi són per servir el poble.

La persona que entrevistem en aquestnúmero és un vell conegut de l'associa-cionisme cultural català.Lligat a publi-cacions com Caramella,revista de músi-ca i cultura popular,una publicació d'àm-bit nacional amb subscriptors a més de60 comarques catalanes,o La rella,unarevista quinzenal de la comarca del Llu-çanès,o a l'associació Solc,música i tra-dició al Lluçanès, Cardona fou regidorindependent de cultura a l'ajuntamentde Prats de Lluçanès i responsable decultura del consorci del Lluçanès, des-prés de militar durant molts anys per laindependència dels Països Catalans,pri-mer a la Crida per la Solidaritat,desprésa l'Assemblea d'Unitat Popular, i final-ment a Terra i Llibertat.En tot això segueix,i de tot això n'hem parlat amb ell.

Aleix Cardona,dinamitzador

cultural del Lluçanès

ENTREVISTA

Aleix Cardona reivindica la cultura popular com apart fonamental de la nació