Accent 168

16
Des de fa set anys posem L'ACCENT cada dues setmanes a l'actualitat dels Països Catalans i d'arreu. Cele- brem set anys amb vosaltres i reno- vem el compromís de continuar acudint a la cita cada catorze dies. Us recordem, però, que sense vosal- tres, sense les persones que ens llegiu, que ens envieu notícies, que hi esteu subscrites, que us hi anuncieu, que ens distribuïu per casals, centres socials i altres espais, que en definitiva col·laboreu en aquest projecte, L'ACCENT no podria continuar acudint a la cita quinzenal. >>Editorial 3 L'Estat israelià manté la població palestina asset- jada i ocupada. Un any després dels bombarde- jos que van matar 1.400 palestins a la franja de Gaza, entrevistem una activista catalana que està en vaga de fam per denunciar la situació a la franja. A més, una altra catalana ens relata des de Cisjordània la xar- xa de carreteres que Israel ha muntat a aquest territori que escanya els palestins. >>Internacional 10 + Contraportada 16 RAMON USALL PÀG. 2 // BOI SEGARRA PÀG.2 // XAVI MONGE PÀG.3 // PAU ALABAJOS PÀG. 15 // XAVI SARRIÀ PÀG. 16 Catalunya Nord: ni correfocs ni TV3 Les comarques nord-catalanes es quedaran, amb pocs dies de diferència, amb dos dels ele- ments de connexió amb la res- ta del país: els correfocs a cau- sa d'una directiva europea i les emissions de TV3 per l'apagada digital. >> Països Catalans 5 Dotze imputats al Penedès per delicte electoral El jutjat de Vilafranca ha impu- tat delicte electoral a dotze pene- desencs per recollir signatures a faor del dret a decidir el dia de les eleccions espanyoles. En el grup hi ha el regidor de la CUP, Xavier Navarro, que podria ser inhabilitat. >> Països Catalans 7 El gran espia Joan Pujol ha estat un dels agents dobles més cèlebres de la història de l'espionatge. La seva història ha inspirat el docu- mental Garbo, el espía que ha estat el lluït debut com a direc- tor del productor Edmon Roch i que està triomfant aquests dies a les sales de cinema del nostre país. >> Cultura 14 SUMARI 2003 / 2010 Set anys posant L’ACCENT El tripartit de Vic a remolc dels xenòfobs L'Ajuntament de Vic va anunciar a finals d'any que delataria als immigrants sense papers que s'in- tentessin empadronar al municipi. Finalment el consistori ha modificat part d'aquesta normativa i ha decidit que no empadronarà aquelles perso- nes que no puguin demostrar que estan en vies de regularitzar la seva situació. La decisió del tripar- tit vigatà -CiU, PSC i ERC- ha estat criticada des de molts àmbits i aplaudida per part de la xenòfoba Plataforma per Catalunya. La CUP ha lamentat que l'alcalde hagi passat d'afirmar que a Vic no hi ha autòctons i immigrants a fer mesures que la divi- deixen entre ciutadans i no ciutadans. >> Països Catalans 4 Les polítiques d’infrastructures són una altra eina per castigar la població palestina DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 169 DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010 Periòdic popular dels Països Catalans El tripartit vigatà defensa la proposta, mentre el líder de la PxC s'ho mira des del fons (de peu, vestit de color fosc) El tripartit vigatà defensa la proposta, mentre el líder de la PxC s'ho mira des del fons (de peu, vestit de color fosc) Un any després dels bombardeigs de Gaza La primera etapa de l'educació infan- til, la que comprèn la mainada que té entre 0 i 3 anys, és un dels forats negres de l'anomenat estat del benes- tar. Malgrat formar part del sistema educatiu reglat no es ni gratuït ni universal i només el cursen el 24% dels nens i nenes dels Països Cata- lans, una xifra que se situa nou punts per sota dels objectius marcats per la Unió Europea. A més, a la pràctica, força més de la meitat dels centres dels Països Catalans estan gestionats per empreses privades. El cost de les llars d'infants o escoletes oscil·la en algunes de les grans ciutats de la nació entre els 3.000 i els 4.000 euros anuals. >>En profunditat 8 i 9 Educació 0 - 3: ni universal ni gratuïta

description

L'Accent, periodic popular dels Països Catalans, numero 169, del 12 al 25 de gener de 2010

Transcript of Accent 168

Page 1: Accent 168

Des de fa set anys posem L'ACCENTcada dues setmanes a l'actualitatdels Països Catalans i d'arreu. Cele-brem set anys amb vosaltres i reno-vem el compromís de continuaracudint a la cita cada catorze dies.Us recordem, però, que sense vosal-tres, sense les persones que ensllegiu, que ens envieu notícies,que hi esteu subscrites, que us hianuncieu, que ens distribuïu percasals, centres socials i altres espais,que en definitiva col·laboreu enaquest projecte, L'ACCENT nopodria continuar acudint a la citaquinzenal.

>>Editorial 3

L'Estat israelià manté lapoblació palestina asset-jada i ocupada. Un anydesprés dels bombarde-jos que van matar 1.400palestins a la franja deGaza, entrevistem unaactivista catalana queestà en vaga de fam perdenunciar la situació ala franja. A més, unaaltra catalana ens relatades de Cisjordània la xar-xa de carreteres queIsrael ha muntat a aquestterritori que escanya elspalestins.

>>Internacional 10 + Contraportada 16

RAMON USALL PÀG.2 // BOI SEGARRA PÀG.2 // XAVI MONGE PÀG.3 // PAU ALABAJOS PÀG.15 // XAVI SARRIÀ PÀG.16

Catalunya Nord:ni correfocs ni TV3Les comarques nord-catalaneses quedaran, amb pocs dies dediferència, amb dos dels ele-ments de connexió amb la res-ta del país: els correfocs a cau-sa d'una directiva europea i lesemissions de TV3 per l'apagadadigital.

>> Països Catalans 5

Dotze imputats al Penedès perdelicte electoralEl jutjat de Vilafranca ha impu-tat delicte electoral a dotze pene-desencs per recollir signaturesa faor del dret a decidir el diade les eleccions espanyoles. Enel grup hi ha el regidor de laCUP, Xavier Navarro, que podriaser inhabilitat.

>> Països Catalans 7

El gran espiaJoan Pujol ha estat un delsagents dobles més cèlebres dela història de l'espionatge. Laseva història ha inspirat el docu-mental Garbo, el espía que haestat el lluït debut com a direc-tor del productor Edmon Rochi que està triomfant aquests diesa les sales de cinema del nostrepaís.

>> Cultura 14

SUMARI

2003 / 2010

Set anysposant L’ACCENT

El tripartit de Vic aremolc dels xenòfobsL'Ajuntament de Vic va anunciar a finals d'anyque delataria als immigrants sense papers que s'in-tentessin empadronar al municipi. Finalment elconsistori ha modificat part d'aquesta normativai ha decidit que no empadronarà aquelles perso-

nes que no puguin demostrar que estan en vies deregularitzar la seva situació. La decisió del tripar-tit vigatà -CiU, PSC i ERC- ha estat criticada des demolts àmbits i aplaudida per part de la xenòfobaPlataforma per Catalunya. La CUP ha lamentat que

l'alcalde hagi passat d'afirmar que a Vic no hi haautòctons i immigrants a fer mesures que la divi-deixen entre ciutadans i no ciutadans.

>> Països Catalans 4

Les polítiques d’infrastructures són una altra eina per castigar la població palestina

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

El tripartit vigatà defensa la proposta, mentre el líder de la PxC s'ho mira des del fons (de peu, vestit de color fosc)El tripartit vigatà defensa la proposta, mentre el líder de la PxC s'ho mira des del fons (de peu, vestit de color fosc)

Un any després dels bombardeigs de Gaza

La primera etapa de l'educació infan-til, la que comprèn la mainada queté entre 0 i 3 anys, és un dels foratsnegres de l'anomenat estat del benes-tar. Malgrat formar part del sistemaeducatiu reglat no es ni gratuït niuniversal i només el cursen el 24%dels nens i nenes dels Països Cata-lans, una xifra que se situa nou puntsper sota dels objectius marcats per laUnió Europea. A més, a la pràctica,força més de la meitat dels centresdels Països Catalans estan gestionatsper empreses privades. El cost de lesllars d'infants o escoletes oscil·la enalgunes de les grans ciutats de la nacióentre els 3.000 i els 4.000 euros anuals.

>>En profunditat 8 i 9

EEdduuccaacciióó 00-33::nnii uunniivveerrssaallnnii ggrraattuuïïttaa

Page 2: Accent 168

L’ACCENT 169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 201002 OPINIÓ

Vegueries RAMON USALL LLEIDA

Amb el 2010 tot just estrenat, en Mon-tilla, pensant ja en la cursa electo-ral que li espera, ha ordenat tallarde soca-rel el debat sobre les vegue-ries convençut que només en pot sor-tir escaldat. Els seus consellers, fidelsescolanets, no han badat boca. Ni tansols aquells que se l'omplien parlantde vegueries i fins i tot s'han enca-rregat de redactar el projecte d'or-denació territorial que havia de con-cloure amb una llei que sembla quepassarà aviat a millor vida. Amb elseu gest, en Montilla deixa molt clarqui mana al govern i qui és nomésuna mera comparsa, una crossa quequi necessita utilitza al seu gust.

Amb les urnes a la vista, i ambalcaldes i presidents de Diputacióposant el crit al cel per la pèrdua depoder que per ells pot representar elnaixement d'una nova administra-ció, en Montilla ha decidit que “aixòno toca” i ha preferit passar a unaaltra cosa, que les eleccions són molta prop i fora del Palau de la Genera-litat hi fa molt fred, i més quan l'hi-vern és gèlid com es preveu el d'en-guany.

El gest de Montilla diu molt pocen favor seu com a governant. No hafet res més que fugir de la controvèr-sia (ja se sap que qui no fa res mais'equivoca) per continuar manteninttranquil·les, com a mínim, les sevesaigües.

És cert que en un territori com elnostre, segurament amb l'índex d'ad-ministracions per ciutadà més ele-vat del planeta, es fa difícil enten-dre que en vulguem encara una altra.Afegir les vegueries als ajuntaments,a les àrees metropolitanes, als con-sells comarcals, a les diputacions pro-vincials, al govern autonòmic, i al'administració estatal té difícil jus-tificació i segurament provocariaque, a casa nostra, hi hagués mésadministradors que administrats, i,sobretot, una munió d'emprenyatsamb una legió de col·locats.

Com que això no hi ha qui hoentengui la solució més fàcil és apar-car les vegueries i tan tranquils. I noha passat pel cap de ningú que lesvegueries només poden tenir sentitsi se suprimeixen les diputacions pro-vincials i si es reordenen les compe-tències dels consells comarcals? Segurque sí, el que passa és que el pastísde les diputacions és massa llaminerper a tots com per que decidim supri-mir-lo sense més.

Si la nostra aposta és per les vegue-ries diguem alt i clar que cal supri-mir les províncies i estructurar lesfuncions de les administracionssupramunicipals restants (siguinmetropolitanes o comarcals) d'unaforma racional. I escoltem el clamdel territori a l'hora d'estructuraraquestes noves divisions administra-tives que no han de respondre a l'es-caire i el cartabó utilitzats des deldespatx d'un funcionari de Barcelo-na sinó a les necessitats reals de lagent i als lligams històrics establertsentre les comarques d'aquest tramdel país. Només així seran creïblesles vegueries i només així creuremque no seran més que una altra cape-lleta des d'on pagar favors i serveisprestats.

PUNT DE MIRA

Ara que ja fa temps de l'esclat delsescàndols de corrupció al Principati que tot plegat ja no es troba a laprimera línia de de l'actualitat, ésinteressant mirar enrere i recuperarles perles que ens han deixat algu-nes declaracions públiques. Una d'e-lles la trobem en la declaració insti-tucional que va pronunciar el presi-dent de la Generalitat principatinael passat 28 d'Octubre (disponible ala web de la Generalitat). En aquelldiscurs José Montilla feia una defen-sa de les institucions i de la "políti-ca" davant de la comprensible indig-nació ciutadana per la disbauxa decorrupció descoberta les darreres set-manes. Després dels preàmbuls en elparàgraf substancial del discurscomençava: "Vull demanar als mit-jans de comunicació i als creadorsd'opinió en general un exercici d'ob-jectivitat(...)". Així doncs el presi-dent de la Generalitat feia una deman-da "d'objectivitat" als creadors d'opi-nió.

En aquestes paraules queda implí-cita la creença de que la opinió vedeterminada per algú aliè a la pobla-ció. Segons el president, deixeu-merepetir, hi ha una sèrie d'agents elsmés importants dels quals són elsmitjans de comunicació que tenen

aquesta tasca. La reiteració no és gra-tuïta perquè desgraciadament aixòno és només una creença del presi-dent, sinó una trista realitat.

No enganyo a ningú quan afirmoque gran part de les opinions políti-ques de la majoria de la població noes construeixen a partir d'un procésconscient i dinàmic, sinó a quelcomque s'assembla a un acte de fe està-tic i determinat. Molts cops la opi-nió no parteix d'un procés dialècticde contraposició d'idees i posiciona-ments sinó de l'acceptació acrítica

d'una opinió o posicionament queens és clarament aliè. L'alienaciócomporta l'acceptació que el missat-ge dels mitjans convencionals és objec-tiu i cert. El president no pixava forade test quan els batejava com a "cre-adors d'opinió".

Partits i governs depenen dels mit-jans per fer arribar el seu missatge,la relació entre el quart (quart?) poderi la classe política és estreta. Aixídoncs no és estrany veure com elspartits un cop al govern tornen favorspels serveis prestats als diferentsgrups mediàtics i professionals. Hofan a base de subscripcions milionà-ries de les administracions, modifi-cant lleis per afavorir grups amicscom en el cas de la TDT i el grupMediapro (Gol TV) o col·locant alsperiodistes afins i intel·lectuals orgà-nics als mitjans públics control·latsfèrreament pel govern de torn o elparlament (Canal 9, TV3, BTV...).

José Montilla, en el seu discurs,mirava pels seus i els del seu par-tit (PSC-PSOE), fortament implicaten els escàndols de corrupció, i noper la majoria. Demanava, un copmés, el manteniment del statusquo, com a paradigma d'objectivi-tat. Defensant els seus subjectiusinteressos.

Creadors d’opinió COL·LABORACIÓ BOI SEGARRA*

El 1993, Samuel Huntington va publi-car El xoc de civilitzacions i la recons-trucció de l'ordre mundial, establintla hipòtesi que "la font fonamentalde conflicte en aquest nou món noserà en principi ideològica o econò-mica. Les grans divisions entre lahumanitat i la font de conflicte domi-nant seran culturals". Des de llavorsels mitjans de comunicació i la pro-paganda imperialista s'hi han apun-tat de manera tant decidida que lapolítica mundial ha acabat semblantel darrer capítol de la Guerra de les

galàxies. Occident s'enfronta a mal-vats de cartró-pedra com Osama BenLaden, una mena de Lex Lutor deSuperman ("la major ment criminaldel planeta") vestit de pastoret, comdiria la Trinca.

Un sol número de La Vanguardiapot arribar a semblar un monogrà-fic sobre el tema. Què dir del segrestde catalans a Mauritània? O de l'ul-timàtum d'Al-Qaeda a l'Estat Fran-cés amençant amb l'execució de Pie-rre Camatte si no s'efectua l'allibe-rament de quatre presos a Mali?

Com sol passar, l'enemic demos-tra una total falta d'escrúpols i d'hos-pitalitat i es permet el luxe d'assas-sinar a l'Afganistan en un sol diafins a sis soldats de la Força Inter-nacional d'Assistència a la Segure-tat (ISAF). Tanta incomprensiódavant l'heroisme moral d'aquestsjoves que van abandonar els pinto-rescos prats de Wisconsin amb l'al-ta missió civilitzadora d'evangelit-zar els infidels només es pot deurea una mena de malentès cultural.Però l'adversari no es limita a l'en-frontament obert i armat en païsosignots. També té la manifesta inten-ció de corcar els fonaments moralsde la societat catalana: "Des de 1980al 2007, el nombre de catòlics prac-ticants ha baixat del 33'8 al 18'7% (...)els no-creients han passat del 2% de1970 al 29'1% a Catalunya -es referei-xen al Principat- (...) els matrimo-nis civils han passat a Catalunya del9'7% el 1983 al 62'8% el 2006". (LaVanguardia, 11 de gener). Una partno precisada d'aquest descens es deual creixement de la població immi-

grada provinent de països que enca-ra no s'han beneficiat d'una adequa-da evangelització. I si les forces del'ISAF continuen provant desinte-ressadament de desfer aquest "malen-tès cultural", a casa nostra també hiha qui no para quiet. No oblidemque "Catalunya és la més laica, jun-tament amb el País Basc i les Bale-ars". Cal interpretar en aquest con-text l'heroica lluita del batlle de Vic-pintoresca vila assetjada per les for-ces del mal. Si hem de fer cas de Hun-tington, a partir d'ara quan a unimmigrant de Vic que no s'hagi empa-dronat per motius obvis se li negui

el dret a la sanitat o l'educació, esta-rà simplement contemplant unaentranyable mostra de tipisme i fol-klore. No ho entendrà, però es trac-tarà simplement d'un "malentès cul-tural".

Afortunadament, no tot és inco-municació entre els pobles. Es veuque l'Aliança Democràtica del 23 demaig pel Canvi, principal movimentde la rebel·lió tuàreg del nord deMali ha mostrat el seu "compromísde seguir contribuint" a la lluita con-tra el terrorisme al seu país. Peròqui es refiaria d'un tuàreg? El bat-lle de Vic, no.

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::[email protected] SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner, Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),JoanSebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,FelipPineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , AlmudenaGregori. EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó:: MercèMauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddiinnaacciióóggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert.HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Ramon Usall,Xavi Monge, Boi Segarra, Xavi Sarrià

Número 169. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

La banda fosca de la força

“Partits i governsdepenen dels mitjansper fer arribar el seumissatge;la relació

entre el quart poder i la classe

política és estreta”

Page 3: Accent 168

La proximitat de les eleccions autonò-miques, la consulta d'Arenys de Munti l'onada del 13 de desembre, la proxi-mitat de la sentència sobre l'Estatut dela CAC o les escissions i iniciatives al sidel catalanisme polític han escalfat eldebat entorn l'autodeterminació. Enaquest context, partits i entitats mouenfitxa, sobretot de cara a les eleccionsautonòmiques. De valoracions sobre lesconsultes se n'han fet moltes i ben diver-ses, però a banda de treballar per a lesproperes consultes, cal centrar el debatentorn l'estratègia que des de l'esque-rra independentista cal jugar en el con-text actual per tal que la independèn-cia i el socialisme esdevingui l'apostade futur dels Països Catalans.

La CUP va decidir al juny passat queno seria present a les eleccions al Par-lament de Catalunya i, cada dia que pas-sa, estic més convençut de la decisióque vam adoptar col·lectivament. Ferun exercici de responsabilitat políticacom aquell, fugint de presses i pressionsexternes, no era quelcom fàcil. Entrarde ple en el cicle electoral hagués estatun pas en fals que hauria posat en escactant la feina necessària per a les elec-cions municipals (que han de tenir llocnomés mig any després de les autonò-miques) com la credibilitat del propiprojecte de la unitat popular. En can-vi, l'esquerra independentista i la CUPhan aconseguit quedar al marge de laguerra entre reagrupacions, sumes ilaportes. Vam néixer per combatre alsestats espanyol i francès i per bastiruna societat justa, la nostra no es labatalla de salvapàtries de tall messià-nic.

L'esquerra independentista ha decontinuar avançant amb allò que ensha caracteritzat els darrers anys, queno és altra cosa que treballar dia a dia,a cada barri, vila i ciutat, bastint el pro-jecte de la unitat popular. La unitat

popular és una estratègia i un objectiumés vàlid que mai. Només amb l'auto-organització, des de la base i la diver-sitat, podrem avançar cap a un escena-ri de ruptura amb els estats espanyol ifrancès, trencant l'hegemonia del poder,regional i estatal, que no dubtarà enimpedir l'autodeterminació dels PaïsosCatalans per salvar els seus interessoseconòmics i personals.

Per continuar caminant cap a aquestescenari, cal que l'Esquerra Indepen-dentista segueixi estretint vincles i aug-mentant la seva coordinació, tant entreels agents polítics i sectorials propis delmoviment, com amb la resta d'organit-zacions, col·lectius i moviments de basei del teixit associatiu del país. Una apos-ta desacomplexada des de l'esquerraanticapitalista capaç d'enfrontar-se alpoder de tu a tu. Des de les institucions,el carrer, les aules, els llocs de treball ides d'on faci falta. I sempre, sempretenint present que són moltes les llui-tes als Països Catalans i totes elles con-tribuiran a construir un país social-ment just i nacionalment lliure. Sónbons exemples de l'encert d'aquest camíel revulsiu per a l'esquerra indepen-dentista que va suposar la CampanyaUnitària per l'Autodeterminació, lacommemoració dels 300 anys de la des-feta d'Almansa o, més recentment, el

paper del SEPC en les mobilitzacionscontra Bolonya, la creació del Joventde l'Esquerra Independentista a Man-resa (fruit de la feina colze a colze deles assemblees de Maulets i la CAJEI) ola convocatòria unitària de la Diada del31 de desembre per part de l'EsquerraIndependentista de Mallorca.

En el context actual i amb les elec-cions autonòmiques del Principat a lacantonada, l'esquerra independentis-ta es troba en una situació privilegia-da. Ens podem permetre el luxe de seguirtreballant cap a la independència sen-se presses electorals i lluny de la gue-rra que partits i sectors del catalanis-me estan protagonitzant. Aquest és unactiu que hem de saber fer valdre desde l'honestedat i la transparència.

A la primavera del 2011 hi hauraneleccions municipals. Aquest és l'objec-tiu que la CUP es va marcar a l'Assem-blea Nacional del passat mes de juny.Com a referent institucional de l'esque-rra independentista i punta de llançade la unitat popular als ajuntaments,hem de saber fer la nostra feina al mar-ge de les picabaralles en la cursa al Par-lament. Hem demostrat que el muni-cipalisme és una eina molt útil en laconstrucció nacional, les consultes n'hanestat un gran exemple, i el 2011 ha deser el pas següent.

Consolidar una xarxa arreu de lescomarques capaç de crear un contrapo-der al marge de qui ocupi el govern detorn és un element imprescindible perassolir els objectius de l'independentis-me i les classes populars. Organitzaciódavant l'adversari, compromís front l'o-portunisme, unitat contra el poder. I,sobretot, poc a poc i bona lletra, sensepressa, però sense pausa.

*Militant de la CUP de Barcelona

L’ACCENT 169 OPINIÓ 03

De tant en tant, en ocasions especials, la redacció de L'ACCENT deci-

dim fer alguna editorial sobre nosaltres o, millor dit, sobre aquest pro-

jecte comunicatiu que compartim. Aquest és el número 169 de L'ACCENT;

no és un número rodó, però sí que és rellevant perquè enceta el setè any

de vida del periòdic. Des del 2003 que L'ACCENT forma part de la nostra

lluita i durant tots aquests anys, sense excepció, ha sigut fidel a la seua

cita quinzenal amb els lectors i les lectores.

Quan L'ACCENT nasqué, el 2003, l'esquerra independentista encara

estava sorgint de la crisi interna dels noranta. Érem un moviment feble

i desestructurat i, en gran mesura, juvenil, perquè les generacions majors

s'havien distanciant del projecte independentista. L'esquerra indepen-

dentista s'esforçava per fer-se un lloc entre els moviments socials cata-

lans, que van protagonitzar l'eclosió del principi de la dècada, amb les

grans manifestacions contra la guerra d'Iraq, i que evolucionaven polí-

ticament de l'efervescència del moviment okupa a noves pràctiques adap-

tades a les noves circumstàncies, com poguera ser l'arribada massiva dels

anomenats "sense papers".

Els vents bufaven, segurament, en una altra direcció, però, tanma-

teix, l'esquerra independentista fou capaç de superar molts dels conflic-

tes del passat, de teixir xarxa amb la resta de moviments socials i d'in-

corporar nous discursos al seu programari polític. I ho féu, entre altres

coses, impulsant un projecte de comunicació popular ambiciós: L'AC-

CENT, un mitjà de comunicació gratuït, quinzenal, d'àmbit nacional i

políticament compromès, sense embuts i sense ambigüitats.

A mesura que el moviment ha superat les diferents traves i obstacles

i ha crescut quantitativament i qualitativa, L'ACCENT també ha millo-

rat. Quin tinga l'ocasió de veure alguns dels primers exemplars del periò-

dic, podrà comprovar els canvis que hi ha hagut. I els canvis no han arri-

bat només a l'edició impresa. La pàgina web de L'ACCENT ha estat reno-

vada recentment i se n'ha millorat el contingut, ja que a banda de la

informació del periòdic, s'actualitza regularment amb nova informació.

D'aquesta manera, el web ha esdevingut un complement indispensable

per al periòdic i ens ha permès multiplicar-ne la difusió. Les xifres són

les següents: se n'imprimeixen uns 4.000 exemplars de mitjana i a tra-

vés de la web el periòdic en format PDF rep unes 6.000 visites també de

mitjana. Podem considerar, doncs, que cada número editat de L'ACCENT

arriba als 10.000 lectors i lectores. En alguns casos, bastant més, com per

exemple, l'últim número de l'any passat, el 168, que ha tingut un mínim

de 12.333 visites a través del servei Isuu. A més, encara caldria afegir les

xifres de visites als continguts propis del portal.

Però no cal reduir-ho tot a les xifres. A finals de l'any passat explicà-

vem que L'ACCENT arriba regularment a diferents presons de l'Estat

espanyol i francés. No són només els presos polítics catalans els destina-

taris, sinó també n'hi ha bascs i gallecs. Són menys d'una vintena els

exemplars que s'envien als "centres penitenciaris", però que tenen tant

de valor com els centenars d'exemplars que es distribueixen als subscrip-

tors, o els milers que es reparteixen en diades o manifestacions.

De fet, aquestes són algunes de les xicotetes coses que demostren

la utilitat de L'ACCENT, més que no pas les grans xifres. Que els pre-

sos puguen compartir la lluita del carrer -i a l’inrevés- és fonamental

per consolidar un moviment, com també ho és que una persona que

mai compraria un periòdic o entraria en una web determinada, puga

assabentar-se del que fa l'esquerra independentista perquè s'ha tro-

bat un exemplar gratuït en un bar de Castelló de la Plana, de Berga o

de Mallorca. Amb aquestes intencions, entre moltes altres, es va fun-

dar L'ACCENT ara fa set anys. Ara com abans, el nostre objectiu ha

sigut sempre el mateix: ser una eina útil per a l'esquerra independen-

tista i tots els moviments emancipadors. I els centenars de subscrip-

tors, les desenes de locals col·laboradors, els anunciants i totes les per-

sones que cada quinze dies contribueixen a fer realitat aquest projec-

te són la millor mostra que ho estem aconseguint. A tots i totes les que

feu possible L'ACCENT, gràcies un any més!

E D I T O R I A L

Gràcies un any més

LA VEU DELS LECTORS

De nou els santboians hem assistit a uncapítol més de la degradació que patei-xen les entitats històriques de la vila iel seu patrimoni. L'Ateneu Santboià,una de les entitats amb més història ique fou un dels elements més impor-tants de dinamització social del poblei de la nostra comarca ha patit un nouepisodi de degradació.

La situació és complexa ja que l'A-teneu està en mans d'una constructo-ra que l'únic que ha fet durant aquestsmés deu anys ha estat especular ambaquests terrenys. La situació d'abando-nament que pateix l'Ateneu hagués estatmés gran si no fos pels membres de l'an-tiga junta de l'Ateneu i pel col·lectiu dejoves de l'Ateneu Santboià que portendinamitzant activitats culturals des defa més de deu anys. Aquesta activitatha tingut el rebuig de l'equip de governi de la constructora que han fet el pos-sible per fer fora als membres del col·lec-tiu.

Des de la Candidatura D'unitat Popu-lar de Sant Boi volem denunciar:

1-La continua i conscient deixadesaper part de l'equip de govern de SantBoi i del seu govern municipal durant

els últims deu anys on mai ha tingutun interès real per recuperar l'Ateneu.

2-Que aquesta continua i conscientdeixadesa sembla respondre a la volun-tat de dissoldre les il·lusions i les ideesd'un model de gestió i creació de cultu-ra com és el moviment d'ateneus, queno interessa a l'actual model de gestió-control de l'equip de govern.

3-Denunciem també l'ús partidistai electoralista amb que l'equip de governrealitza les inversions als barris i a lesentitats.

4-Denunciem la poca inversió en cul-tura que és fa des de l'equip de govern,on aquesta última legislatura s'ha vistretallat el pressupost en aquesta àrea.

Des de la CUP volem donar tot el nos-tre suport a la junta de l'Ateneu Sant-boià i al Col·lectiu de Joves de l'AteneuSantboià i exigim a l'equip de governque faci tot el que estigui en les sevesmans per recuperar l'Ateneu. Si el nos-tre poble perd aquesta entitat i per tantpart de la seva història només hi hau-rà un únic responsable directe: l'equipde govern.

Seríem hipòcrites o cecs si no veiés-sim un altre responsable: el poble de

Sant Boi, que no fem tot el possible perevitar allò que sembla enunciat: l'en-derroc dels edificis de l'Ateneu Sant-boià, i amb ells tot el seu entorn cultu-ral. Hi ha cap ciutadà que es digui a símateix santboià que quan passa perdavant de l'Ateneu no sent un ai al cor?I quants d'aquests santboians ens impli-quem i lluitem per aconseguir que l'A-teneu Santboià no desaparegui? Per des-gràcia son molt pocs els que ho fan.

La CUP vol fer una crida a la ciuta-dania de Sant Boi perquè s'impliqui ies mobilitzi per allò que és seu, allò queforma part de la història però que esnega a passar a la història. Volem quetots aquells socis de l'Ateneu Santboiàes moguin pel seu patrimoni. Que elssantboians i les santboianes es facinsocis de l'Ateneu Santboià o que s'im-pliquin amb el Col·lectiu de Joves del'Ateneu. Perquè sense la implicació delpoble no es podrà salvar allò que és delpoble.

Des de la CUP sempre estarem ambels moviments autogestionats i la cul-tura dels ateneus que omplen de vidatota la geografia dels Països Catalans.

Per un accés popular a la cultura!L'Ateneu és queda al poble!

Candidatura d'Unitat Popular

Sant Boi: l’Ateneu es queda al poble

Continuem avançantXAVIER MONGE* COL·LABORACIÓ

DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010

Page 4: Accent 168

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

L'Ajuntament de la localitat oso-nenca de Vic, governat pel PSC, ERCi CiU, va anunciar a principis d'a-quest mes de gener la intenció demodificar la normativa d'empadro-nament de la ciutat. En la prime-ra proposta, l'Ajuntament tenia laintenció de fer demostrar a les per-sones immigrades que tenen elspapers en regla. En el cas contra-ri, tindrien un període de tres mesosper legalitzar la seva situació, sinól'empadronament es formalitzariaigual, però es comunicaria la sevasituació a la direcció general de laPolicia, que obriria un expedient

informatiu d'expulsió. D'aquestamanera seria l'Estat espanyol quitindria l'última paraula.

Després de les múltiples críti-ques i denúncies d'entitats políti-ques i socials, l'Ajuntament hahagut de tornar a modificar la nor-mativa. En aquesta nova normati-va l'Ajuntament ja no contemplael fet de notificar a la Policia lesdades de les persones immigradessense regularitzar que vagin a empa-dronar-se. Malgrat això, el consis-tori ha decidit que no s'empadro-narà a ningú que no demostri quel'Estat ha tramitat o està tramitantla seva regularització. D'aquestamanera, doncs, totes aquelles per-sones que no puguin empadronar-se tampoc no podran fer ús delsserveis públics bàsics com la sani-tat o l'educació.

D'aquesta manera, les personesimmigrades que vulguin empadro-nar-se hauran de presentar, a mésdels documents habituals (passa-port i habitatge a la localitat), elspapers de residència o de treball.En cas de no disposar d'algun d'a-quests darrers documents, tambépodran empadronar-se si presen-ten una sol·licitud tramitada alMinisteri d'Interior per estendreel seu visat d'estada.

A la pràctica, doncs, la nova nor-mativa, que substitueix la propos-ta anterior, segueix excloent lapoblació immigrada de la ciutat iobstaculitzant-li o negant-li direc-tament l'empadronament, doncsaquesta sol·licitud serà molt difí-cil d'aconseguir per aquells que nodisposin de cap paper.

Una mesura xenòfoba Segons el regidor d'Acció Social dela localitat, Joan López Carol (ERC),la modificació de la normativa esva prendre per tal de "posar ordredes del punt de vista més norma-tiu" a l'empadronament ja que"actualment era el funcionari quihavia de discriminar segons el seucriteri algunes situacions conflic-tives". La proposta, però, ha estatqualificada com a clarament xenò-foba i ha rebut crítiques de sectorspolítics i socials molt diversos.

La Candidatura d'Unitat Popu-lar (CUP), amb dues regidores a l'o-posició, ha deixat clar que la nor-

mativa d'empadronament que volimposar l'equip de govern de l'A-juntament de Vic "és una mesuraamb un clar rerafons electoralistai que representa una forma de ferpolítica més pròpia de l'extremadreta que campa per l'Ajuntamentque no pas d'uns partits que s'au-toconsideren progressistes". I recal-ca que "ni a la pròpia Plataformax Catalunya se li hagués ocorregutuna mesura com aquesta, que rat-lla la discriminació i l'anul·laciódels drets a les persones". A més,la CUP també ha denunciat la hipo-cresia de l'actual alcalde, Josep M.Vila d'Abadal, de Convergència i

Unió, que a l'inici de l'actual man-dat defensava que a Vic no hi haautòctons i immigrants, sinó quenomés hi ha ciutadans. I en can-vi, amb aquesta mesura, evidenciaque amb aquesta normativa a laciutat de Vic hi haurà ciutadans ino-ciutadans.

Així mateix, entitats contra elracisme i pels drets de les perso-nes immigrades han manifestat queaquests nous criteris d'empadro-nament "són clarament xenòfobs ivulneren els drets fonamentals d'a-questes persones" ja que "apartena una part de la població de les pres-tacions de serveis bàsics, i agreu-

ja de manera alarmant la situaciód'apartheid jurídic que pateixenles persones immigrades en situa-ció administrativa irregular".

I és que l'empadronament dequalsevol municipi és el que deter-mina els recursos i serveis d'aque-lla localitat, i per tant no se'n potexcloure part de la població.

De fet, diverses associacions hanmostrat la seva preocupació pel fetque, a partir d'ara, part de la pobla-ció immigrada no s'empadroni perla por a ser denunciada a la poli-cia i, en conseqüència, encara siguin

més discriminades i se'ls vulnerinencara més els seus drets. I hanrecalcat que el paper d'un ajunta-ment ha de ser la de vetllar per laigualtat i la no-discriminació delsseus ciutadans i en cap cas el padróno ha de ser un mecanisme de con-trol o exclusió social.

L’ACCENT 169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 201004 PAÏSOS CATALANS

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Després de les crítiques de moltssectors socials i fins i tot partitsde l'arc parlamentari i altres ins-titucions, l'Ajuntament de Vic s'havist obligat no només a retirar elpunt que feia que es denunciés ala policia les persones sense papers,sinó també a fer una comparei-xença pública per tal de defensarla seva postura.

En una roda de premsa aquestdilluns 11 de gener, l'alcalde de Vic,Josep Maria Vila d'Abadal, ha fetuna defensa aferrissada de la novanormativa i ha deixat clar que noméss'empadronarà ales persones immi-grades que arribin a la ciutat quetinguin un visat o un permís de resi-dència o de treball. La mesura, segonsl'alcalde, és totalment legal i està

emparada en una llei orgànica queva ser modificada el passat 11 de des-embre.

Roda de premsa que l'alcaldeha aprofitat per justificat l'enre-nou mediàtic que ha comportat la

decisió en "desinformació" als mit-jans. A més de negar que la mesu-ra fos electoralista i pretenguéstallar l'auge de la Plataforma xCatalunya.

Malgrat la negativa de l'alcal-de a reconèixer que la mesura s'hapres per motius electoralistes i perfrenar la pujada que ha experi-mentat la Plataforma x Catalun-ya els últims anys, molts sectorshan vist com ara el consistori estàadoptant reformes que fins fa benpoc reclamava Josep Anglada. Defet, PxC s'ha afanyat a mostrar elseu recolzament a la proposta irecalcar que, segons la platafor-ma, "les persones il·legals no tenendret a cap tipus d'assistència mèdi-ca, social o escolar. Un immigrantil·legal s'ha de perseguir i expul-sar".

El polèmic alcalde intenta quanayar-se sectors de l’electorat poc progressistes

L’Ajuntament de Vic ha rebut nombroses crítiques per una mesura que molts han cosniderat xenòfoba

VViicc nneeggaa ll’’eemmppaaddrroonnaammeenntt aa llaa ppoobbllaacciióó iimmmmiiggrraaddaa sseennssee ppaappeerrss

“La CUP ha denunciat la hipocreia

de l'alcalde que hapassat defensar que a

Vic no hi havia autòctons i immi-grants a crear una

situació de ciutadans ino ciutadans”

LL’’aallccaallddee ccoommppaarreeiixx ppúúbblliiccaammeenntt ppeerr ddeeffeennssaarr llaa pprrooppoossttaa

Amb aquesta mesura, l’Ajuntament de Vic els impedeix accedir als serveis públics bàsics

“Després moltes crítiques l'Ajuntamentha tornat a modificarla normativa i ha reti-rat el punt que incloïala delació a la Policiadels ‘sense papers’”

Page 5: Accent 168

L’ACCENT 169 DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

CESC BLANCO SAGUNT

Ja no és legal fer correfocs a la Catalun-ya Nord. El dia 4 de gener l'Estat fran-cès va executar la normativa europeaque regulava els espectacles de foc a totala UE. D'aquesta manera directiva s'hatransformat en llei ila població nord-catalana que organitze esdevenimentsque empren pirotècnia -correfocs i actesamb bestiari- podran ser penats per lainstitució francesa.

Tot començà quan el 2007 es vavotar al Parlament europeu a favord'una normativa (la directiva2007/23/CE) que regulava la fabrica-ció, la venda, el transport, l'emma-gatzematge i l'ús del material piro-tècnic arreu de la UE. Cada estat teniaun període de tres anys per adaptaraquesta normativa a la seua realitatinterna, fins el 4 de gener. A horesd'ara el termini ha expirat, a l'Estatespanyol s'han saltat el manamentde Brussel·les i encara s'hi treballa i

l'Estat francès ha ajustat la norma-tiva sense tenir en compte la reali-tat de la Catalunya Nord. Aquesta lleiprohibeix una part fonamental de lacultura dels Països Catalans: la cul-tura del foc. Novament al Parlamenteuropeu es prenen decisions que afec-ten països que no poden articularuna resposta com cal perquè estanesmicolats i ocupats per altres estats.

Sarkozy desoeix els precsColles de dimonis i entitats nord-cata-lanes a favor de la cultura de foc s'hanposat en contacte i han demanat reu-nions amb el Consell General i el Con-sell Regional. Com a conseqüència, 19municipis han aprovat mocions per-què romanguen els correfocs i els Con-sells s'han mostrat a favor.

Les demandes han arribat fins elmateix Parlament francès: dos dels

parlamentaris nord-catalans han pre-guntat al govern de Nicolas Sarkozysobre la transposició. Malgrat tot açò,i encara que els parlamentaris quepreguntaren eren del mateix partitque el president, Sarkozy no ha fetcap cas als precs dels seus companysde partit.

L’exili és l’única opció"No hem estat mai rebuts per ningú perparlar seriosament del tema", açò sen-tencia Hervé Pi, president de l'associa-ció Aire Nou de Baó (entitat en defen-sa de la llengua i cultura catalana). Pi

és una de les persones més actives enla lluita per conservar la cultura i lallengua catalana: és el cap de colla delscastellers del Riberal i membre dels Dia-bles i Bruixes del Riberal.

Davant la situació de desempara enquè es troben, El drac Hamlet de Bao iels Diables i Bruixes del Riberal s'hanvist abocats a "demanar asil polític a laGeneralitat de Catalunya per crear unmediàtic", segons explica Pi. Per la seuabanda, la Generalitat s'ha negat.

Tot i la negativa, els dimonis realit-zaren el seu darrer correfoc el dia 2 degener i escenificaren l'exili simbòlic

cap a Alforja (el Baix Camp) on forenrebuts per la colla del poble i per repre-sentants de l'Ajuntament.

Correfocs des del segle XVIIA la part dels Països Catalans que estandavall domini francès hi ha presènciade la cultura de foc des de principi de1600, segons afirma Hervé Pi. "1622 tro-bem un escrit d'un canonge de la parrò-quia de Sant Joan lo vell a Perpinyà queparla d'una mulassa [bestiari de foc]quedispara coets", explica Pi. Tot aquest lle-gat cultural i històric es perdrà si nos'adapta la normativa europea.

Els diables i bruixes del Riberal van escenificar un exili cap al sud de l'Albera

LL’’EEssttaatt ffrraannccèèss aapplliiccaa llaa ddiirreeccttiivvaa eeuurrooppeeaa ssoobbrree llaa ppiirroottèèccnniiaa ii pprroohhiibbeeiixxllaa ccuullttuurraa ddee ffoocc aa llaa CCaattaalluunnyyaa NNoorrdd

CESC BLANCO SAGUNT

L'Estat francès apagarà l'emissió ana-lògica de televisió el 12 de gener. Açòsuposarà per la població de la Cata-lunya Nord deixar de veure TV3 i C33,dos dels pocs canals que emeten ínte-grament en català. Aques fet és unentrebanc més per la vertebració iinterrelació dels Països Catalans.

L'anterior director de la Televisióde Catalunya (TVC), Francesc Escri-bano, va signar al febrer del 2008 unconveni amb el Consell General delsPirineus Orientals per connectar direc-tament i de manera analògica la dele-gació de la TVC a Perpinyà amb elsestudis de Sant Joan Despí. Així s'a-conseguia la recepció de manera nor-malitzada de TV3 a la Catalunya Nord.Ara, dos anys després, amb la rees-

tructuració analògica de l'UE s'apagala connexió per cable entre l'Estatespanyol i el francès i les emissionsen català desapareixen.

Manca de voluntat políticaSeria possible que les emissionsarribaren més enllà de les mun-tanyes pirinenques si la direccióde la TVC orientara adequadamenti s'augmentara la potència d'undels repetidor de l'Empordà -pas-sant així per alt la restricció ana-lògica i emetent en digital. De fet,en el passat ha estat així i gràciesa això part de la població nord-catalana rebia el senyal de la TVC.Si bé, des de la Generalitat es vacanviar la posició respecte d'aques-ta qüestió i es girà el repetidor denou, de tal manera que les ones

actualment no arriben a l'altrabanda del Pirineus, ni de en digi-tal ni en analògic.

Greuge comparatiuA la Catalunya Nord es poden veuretelevisions locals de Rennes, de Gre-noble, de Normandia. Es podem mirarcanals en xinès, Jazeera en anglès,canals en turc i en àrab, les 22 ver-sions de France 3, etc. Es veuen des-enes de canals, però no es poden veu-re 9 canals en català: TV3, Canal 33,3/24, Canal 300, Canal 9, Punt 2, 24/9,IB3 i Andorra Televisió.

Quant a les ràdios en català,representen l'11% de les freqüèn-cies, les ràdios en francès el 89%,i el 44% de les freqüències estanocupades per les 4 estacions públi-ques de Radio France.

EEll 1122 ddee ggeenneerr llaa CCaattaalluunnyyaa NNoorrdd ttaammbbéé ppeerrddrràà lleess eemmiissssiioonnss ddee TTVV33

Un Decret llei torna a fer perillarel barri valenciàdel Cabanyal-Canyamelar REDACCIÓ BARCELONA

L'Ajuntament de València no téintenció d'aturar el projecte deprolongació de l'avinguda BascoIbáñez del barri del Cabanyal. Aixího ha afirmat després que el Con-sell valencià hagi presentat unDecret llei conforme els enderro-caments tiraran endavant.

Amb l'entrada d'aquest nou any,el conflicte urbanístic entre veïnsi Institució s'agreuja al petit barripescador del Cabanyal-Canyame-lar, a València. Després que el Minis-teri de Cultura espanyol, en com-pliment amb la sentència del Tri-bunal Suprem, ha dictat la para-lització de les obres al barri valenciàpel seu valor històric i cultural, elConsell valencià ha interposat undecret llei on afirma que les obres"no perjudiquen, danyen o dete-rioren la protecció del conjunt his-tòric de la ciutat".

Segons ha afirmat la Platafor-ma de Veïns Salvem el Cabanyal,aquest decret llei, que "responexclusivament a la voluntat espe-culativa dels governants", impe-deix la posada en marxa del PlaEspecial de Protecció i Reforma(PEPRI) del Cabanyal i suposa ladivisió del barri en dues meitats,així com la destrucció de 1651 viven-des, entre les quals es poden comp-tar edificacions centenàries iemblemàtiques com la Casa delsBous i la Llotja dels Pescadors.

L'assemblea de l'Horta de Mau-lets també s'ha posicionat davantdel conflicte i ha aplaudit la llui-ta que, des de fa deu anys, s'estàduent a terme per aconseguir unprocés veritable de rehabilitaciódel barri. Segons han declarat: "caluna rehabilitació lluny d'interes-sos econòmics i partidistes (...)però que també cal que vegem elprocés viscut al Cabanyal de mane-ra més ampla, ja que és una peçamés del model de ciutat construï-da en funció als interessos del capi-tal".

De moment, l'alcaldessa RitaBarberà ha anunciat que l'Ajunta-ment no frenarà en aquest projec-te, tot i que el veïnat confia en lacompetència del Ministeri per pro-tegir el patrimoni afirma que si esdestrueix aquest antic municipivalencià, també s'acabarà amb "unmode de vida, de relacions socialsi humanes, i amb una cultura iidiosincràsia particular derivadade la relació de la gent amb el mar".

“El Parlament europeu pren

decisions que afectenpaïsos que no podenarticular una respostacom cal perquè estanesmicolats i ocupats

per altres estats”

Page 6: Accent 168

L’ACCENT 169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 201006 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ PALMA

Milers de persones van recórrer elpassat dimecres 30 de Desembre elscarrers del centre de Palma sota ellema "Des de Mallorca i cap a la Uni-tat Popular: Independència". Tan-mateix, ni el lema ni la quantitatde gent que va acudir a la convoca-tòria no van ser el més destacat dela jornada. Per primera vegada enel segle XXI dues organitzacionspolítiques no juvenils: Gent Activai Endavant, es van sumar a la mani-festació tradicionalment convoca-da per Maulets i el SEPC. Així doncs,la mobilització d'aquest 30 de Des-embre ha servit per mostrar al paísque a Mallorca l'esquerra indepen-dentista també està creixent.

D'aquest manera, la manifesta-ció de l'esquerra independentistaha deixat de ser la convocatòria jovede la Diada, malgrat que la militàn-cia de Maulets i del SEPC tornarena protagonitzar la major part de lesaccions de la jornada: despenjadade pancartes reivindicatives, boi-cots a comerços irrespectuosos ambels drets de la dona o de la classetreballadora, accions de denúnciacontra les forces d'ocupació, etc. Onno va haver-hi lloc per les edats,però, va ser en la crema massiva depetites banderes espanyoles. Més de800 papers amb la rojigualda cre-maren mentre la manifestació ento-nava a l'uníson l'himne dels Sega-dors.

Durant el recorregut, desenesd'agents antidisturbis de la PoliciaNacional espanyola seguiren lamanifestació de ben a prop, encer-clant-la amb una actitud amenaçant

a tothora. Tanmateix, ningú no vacaure en la provocació, ni tan solsquan petits grups de feixistes orga-nitzats s'aproparen per llençar ouso mostrar banderes espanyoles.

Davant el bloc massiu de l'Esque-rra Independentista de Mallorca(EIM), que per primer any va con-vocar sota aquestes sigles, se situa-ren els blocs dels partits reformis-tes de caire més o menys naciona-lista o progressista, com el PSM, ERCi Entesa. La desfilada d'aquesta partde la manifestació va destacar pelprotagonisme de determinats líderspolítics que es barallaven per ser elsprimer en xerrar davant els mit-jans. Així, el representants d'altresassociacions sindicals o culturalsquedaren sempre en un segon pla.

Cal destacar que enguany la

maduració de l'Esquerra Indepen-dentista no només s'ha mostrat enla manifestació unitària del dia 30,sinó en tots els actes previs a laDiada del 31-D. Des de les tres con-ferències de la CUP (Montuïri, Incai Manacor) organitzades pel col·lec-tiu local Gent Activa, fins a l'acte

polític unitari organitzat per Enda-vant (que va omplir la sala princi-pal de Can Alcover) o les diversesactivitats i conferències del SEPCi Maulets, que culminaren en lacercavila reivindicativa del 29 dedesembre, on les consignes per laindependència i el socialisme i en

favor del retorn de les preses polí-tiques foren alguns dels lemes méscorejats.

Finalment, val a dir també quedesenes de militants independen-tistes de tot el país van acudir aMallorca enguany en massa. De fet,la sintonia entre els joves de les

diferents organitzacions de l'Es-querra Independentista no fa mésque constatar el bon estat del pro-cés d'unitat encetat per les duesentitats juvenils, com reflectia elcartell que Maulets de Mallorca vaelaborar d'entrada per convocar alsactes joves.

L'Esquerra Independentista de Mallorca va fer el 31-D la seva primera gran convocatòria

30 de Desembre: L’Esquerra Independentista de Mallorca liderauna mobilització sense precedents

XAVIER GISPERT PALMA

La Diada del 31-D d'aquest 2009 ha esde-vingut una jornada històrica pel con-junt de l'esquerra independentista.Per primera vegada, i després de la"desfeta" del 92, l'independentisme hasortit a Mallorca mostrant l'existèn-cia d'un moviment rupturista que java més enllà de les organitzacions juve-nils i estudiantils. Gent Activa i Enda-vant s'han sumat a la ja tradicionalconvocatòria de Maulets i el SEPC. D'al-guna manera, ha sigut un punt de par-tida per ser conscients de tot el quequeda per fer, que no és poc.

L'esquerra independentista estàcreixent, si. Però si vol seguir per aquestcamí, caldrà encara fer molts esforços.Uns esforços que han d'anar encami-nats ha demostrar que aquest movi-ment és capaç de plantejar sortidespolítiques per Mallorca. Sortides quepassen per la feina al carrer, treballantcolze a colze amb els moviments socialsi populars de l'illa. D'això, l'indepen-dentisme en sap, com bé ha demostrata molts altres territoris del país, i comtambé va saber demostrar en el seu diaa Mallorca.

Ara bé, a aquest moviment, comhem dit, li queda molt camí per recó-rrer. Ha de ser capaç de plantejar alter-

natives viables, possibles i autèntica-ment rupturistes. Sortir al carrer cadames, cada setmana, o cada dia, no ésgarantia de res. De fet, no hi ha araper ara cap garantia que l'EsquerraIndependentista de Mallorca creixerài serà capaç de construir el movimentd'alliberament del poble català quenecessitem, amb tots els esforços queaixò suposa.

En aquests moments, i a banda del'experiència que duen acumulada Mau-lets i el SEPC, cap de les organitzacionspolítiques existents a Mallorca no hanassolit ni molt manco els seus princi-pals objectius. L'illa està plena d'ex-membres d'organitzacions com l'MDT,

el PSAN o de les anteriors generacionsde la CEPC, el BEI i Maulets. Moltes d'a-questes persones van quedar en el seumoment sense referents polítics de l'es-querra independentista més enllà dela lluita juvenil, i això ha donat lloc aconseqüències desastroses. Algunes d'a-questes persones, fins i tot, han anata parar a partits reformistes o regio-nalistes, fruit de la manca d'eines prò-pies del moviment.

Ara, doncs, s'inicia un període derecuperació. De recuperació de la il·lusiói de la força potencial amb la qual comp-ta l'independentisme. Sigui a travésd'Endavant, de Gent Activa o de lesnoves eines que encara s'han de crear

a Mallorca, el cas és que l'esquerra inde-pendentista ha de ser capaç d'absor-bir de nou tot aquest gruix de perso-nes que en el passat han viscut cente-nars de batalles i debats des del movi-ment juvenil o estudiantil.

Així, Endavant i Gent Activa tenenuna feina molt àrdua per davant:convèncer, convèncer i convèncer.Com? Amb la feina diària. Essent aprimer línia en la lluita contra elPla de carreteres; treballant colze acolze amb la resta de moviments icol·lectius que s'oposen a les cime-res dels caps d'estat i dels ministresde Defensa de la Unió Europea; radi-calitzant i duent a la plana nacio-nal totes les lluites en defensa de lallengua, la cultura i la identitat prò-pies; fent arribar a Mallorca les einesque generi l'esquerra independen-tista i la seva militància, com aquestmateix periòdic, les Candidaturesd'Unitat Popular o les múltiples cam-panyes unitàries que es consensuena nivell nacional.

Aquestes són només algunes de lestasques que l'Esquerra Independentis-ta té per davant. I per aconseguir-ho,necessitarem el suport de tot el terri-tori. Perquè Mallorca necessita als Paï-sos Catalans. I el Països Catalans tam-poc no seran tals sense Mallorca.

L’inici d’un camí molt llargOPINIÓ

“La manifestació del'esquerra indepen-dentista ha deixat

de ser la convocatò-ria jove de la Diada”

Els actes de la diada només són un punt d'inici per l'independentisme a Mallorca

Page 7: Accent 168

L’ACCENT 169 DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

BEL ZABALLA VILAFRANCA DEL PENEDÈS

El jutjat d'instrucció número 2 deVilafranca del Penedès ha citat adeclarar, el 23 i 24 de febrer, dotzepenedesencs acusats de delicte elec-toral per haver recollit signaturesa favor del dret de decidir durantla jornada de les eleccions espan-yoles del 9 de març de 2008. Entreels encausats hi ha un regidor deVilafranca, Xavier Navarro (CUP),que arribat el cas, podria ser finsi tot inhabilitat: “Crec que és moltgreu que un càrrec electe, triat pelseu poble, pugui ser rebutjat perun delicte com aquest”, diu a L'AC-CENT.

Els fets Malgrat la prohibició de la juntaelectoral de la circumscripció deBarcelona i de la de Tarragona, el9 de març de 2008 a moltes pobla-cions catalanes van recollir-se sig-natures a favor que el parlamentcatalà tingui competències per con-vocar referèndums vinculats. Tan-mateix, els Mossos d'Esquadra, ainstàncies de les juntes electorals,van obligar a retirar moltes de lestaules que es van muntar. A Vila-franca, els mossos i la policia localvan fer-ne desmuntar un parell i

van identificar-ne elsresponsables. Fins itot, van intervenir elmaterial fotogràficd'una persona quehavia fet fotografiesdel moment de l'ac-tuació de la policia,fet que ja va serdenunciat pels orga-nitzadors de la cam-panya Decideixo deci-dir (la plataforma pelDret de Decidir i laplataforma Sobiraniai Progrés), en consi-derar-ho un delictecontra la llibertatd'expressió. Algunesde les persones iden-tificades aquell diapels mossos a Vila-franca han estat ara,gairebé de dos anysmés tard, imputadesde delicte electoral.

“Els molestem,i això vol dir que avancem”Els encausats i la resta de personesque van participar en aquella cam-panya afirmen que van recollir sig-natures tot i conèixer la prohibicióde les juntes electorals perquè hovan considerar un exercici democrà-

tic que no interferia en cap cas elscomicis d'aquell 9 de març. I és que,entre altres coses, ni les taules vanmuntar-se a prop de col·legis elec-torals ni s'hi demanava el vot a capformació política, car la campanyaera a favor del dret de decidir.

Dotze penedesencs, imputats de delicte electoral per recollir signatures a favor del dret de decidir

“Qualsevol acció que qüestionil'actual estat de les coses pot serjutjada; és una mostra més del con-flicte entre Espanya i els PaïsosCatalans. Un conflicte que nomésemergeix quan els catalans ens hienfrontem”, diu el regidor vila-

El regidor de la CUP,Xavier Navarro (dreta),és un dels imputats per delicte electoral

CESC BLANCO SAGUNT

El Grup d'Acció Valencianista (GAV)participà a la fira Expojove i agredí iamenaçà els membres de Joves d'Acció(entitat relacionada amb ACPV) el capde setmana del 26 i 27 de desembre. L'ú-nica raó de l'agressió era defensar lacultura i la llengua prò-pies del País Valen-cià.

Expojove és unafira infantil i juve-nil organitzada i pro-moguda per l'Ajun-tament de Valènciaper tal d'aproparentreteniment,coneixement i diver-sió a la canalla i eljovent valencians. Tan-mateix, com cada any, hi participà elGAV, un grupuscle violent de tall bla-ver que ha protagonitzat assalts i atemp-tats amb bomba contra defensors delPaís Valencià (entre ells Joan Fuster iSanchis Guarner, al qual l'atemptat liprovocà un infart que li causà la mort).A banda del GAV també hi apareixenparticipants com ara: ComandanciaMilitar de Valencia i Castellón, Guar-

dia Civil, Policia Nacional, Iberdrola iTelefonica.

Per la seua banda, les paradetesinformatives dels Joves d'Acció i delGAV es col·locaren solament a unsmetres de distància, amb la connivèn-cia de l'organització. Com a conseqüèn-

cia d'açò els membresdel GAV assetjarendurant tot el cap desetmana els jovesd'ACPV. Els amena-çaren de mort i elstrencaren i furtarenbutlletes de signatu-res per la ILP "Sensefronteres" ja plenes,amb dades personalsdels signants. Aquest

greu delicte, si un jut-jat s'ho proposara, podria conduir finsi tot a una condemna penal amb pre-só.

L’Ajuntament no fa resMalgrat la gravetat dels fets, el respon-sable polític d'Expojove: Félix CrespoHellín (regidor de festes i cultura popu-lar), no féu res. La passivitat és enca-ra més greu ateses les professions que

ha desenvolupat el regidor: exsubde-legat del Govern central a Valencia(controlava la Policia Nacional espan-yola) i actual professor de Dret Cons-titucional a la UV. És a dir, coneix per-fectament les implicacions d'un roba-tori com el que efectuà el GAV i les con-seqüències penals que hi podria teniri així i tot encobreix la violència bla-vera.

Una volta acabada la fira, a la pàgi-na web d'Expojove (en un valencià bas-tant incorrecte i amb paraules en cas-tellà, tot i estar a la versió valenciana

de la plana web) no es fan ressò de lesagressions. No hi ha cap al·lusió alsfets, ni a la denúncia d'ACPV. Del quesí que es parla és de l'emotiva benvin-guda, envoltada de premsa i televisió,que va tenir l'alcaldessa de València:tres criatures d'uns 6 anys vestits depolicia local que saludaren la batlles-sa amb un "A l'ordre capità!".

L'EI de La plana commemora lesnormes de CastellóDe la mateixa manera que ACPV inten-tava defensar i promoure la cultura i

la llengua del país a Expojove, l'Esque-rra Independentista de La Plana (Enda-vant (OSAN), Maulets, CAJEI, SEPC ila COS) ho feia una setmana abans alcarrer. El dissabte 19 de desembre totsaquests col·lectius eixien al carrer acelebrar el 77 aniversari de la signatu-ra de les Normes de Castelló, com es vefent de manera tradicional des de fadècades.

El 1932 diverses personalitats valen-cianes es reuniren a Castelló per sig-nar una normativa lingüística basadaen l'ortografia de Pompeu Fabra. D'a-questa manera es normativitzava lallengua del País Valencià i es reconei-xia la unitat d'aquesta amb la resta deparlars dels Països Catalans.

77 anys després centenars de perso-nes es manifestaren pels carrers de lamateixa ciutat per tal de mostrar elseu suport a la signatura. El lema dela manifestació era "Per la nostra his-tòria i cultura. Parlem català", isquéde la plaça de la Farola i la marxa aca-bà amb la lectura del manifest a propdel Pati de les Aules, a la porta delmateix edifici on se signaren les nor-mes. La nit acabà amb un sopar al CasalPopular de Castelló.

L'esquerra independentista castellonenca es va manifestar de nou pel català // FOTO:L'ACCENT

El blaverisme ataca de nou la cultura i la llengua del PaísValencià amb la connivència de l’Ajuntament de València

“Criatures d'uns 6anys vestits de poli-cia local saludaren labatllessa amb un ‘A

l'ordre capità!’”

franquí Xavier Navarro, que recor-da que el mateix jutjat ja va impu-tar delicte electoral a uns altresdeu penedesencs per manifestar-se, el febrer del 2005, contra la cons-titució europea durant la jornadade reflexió. “Quelcom del Penedèsmolesta a l'estat espanyol i això voldir que avancem”, sentencia Nava-rro.

El regidor de la CUP de Vilafran-ca del Penedès explica que és cons-cient que, a ulls de la justícia espan-yola, ha comès un delicte i que, pertant, “la defensa girarà al voltantde qüestionar la legalitat d'aques-ta justícia”. Xavier Navarro ho témolt clar: “Hem de ser coherentsamb les nostres accions i arribarfins al final, siguin quines siguinles conseqüències”, que en el seucas, poden ser la inhabilitació decàrrec públic.

Accions de suport Ara que s'han conegut aquestes dot-ze imputacions, és previsible quecomenci una campanya de mobilit-zacions per part de la societat pene-desenca de suport als encausats iper evitar-ne el judici. A banda, alproper ple municipal de Vilafran-ca, previst per al 19 de gener, s'hipresentarà una moció per demanarl'absolució dels encausats.

Entre ells hi ha un regidor de la CUP de Vilafranca, que podria arribar a ser inhabilitat

Page 8: Accent 168

DEL 12 AL 25 DE GENER DE 201008 EN PROFUNDITAT

ció de les treballadores d'aquestscentres. Això significa que a la pràc-tica, força més de la meitat de les

ABEL CALDERA BERGA

Amb l'aprovació de la LOGSE el 1990,l'educació infantil passava per pri-mera vegada a formar part del sis-tema educatiu. Fins aleshores eradefinida com un servei de "guardai custòdia" -d'aquí l'antic nom deguarderies- per alsinfants de les clas-ses treballadores.L'aprovació de laLOCE el 2002 retor-nà el seu caràcterassistencial, tot ique formalment lamantenia dins elsistema educatiu.Finalment, lavigent LOE aprova-da el 2006 tornà alssupòsits de la LOGSE.

Educació i conciliació laboral Segons la LOE, "l'educació infantilés l'etapa educativa amb identitatpròpia que atén a nenes i nens desdel naixement fins als sis anys".Aquesta etapa es divideix en doscicles molt diferenciats. El segoncicle, dels 3 als 6 anys d'edat, tot ique no és obligatori sí que és gra-tuït i universal. Això significa queels pares no tenen l'obligació d'es-colaritzar els seus fills, però quel'administració està obligada a ofe-rir de forma gratuïta totes les pla-ces necessàries per tal d'escolarit-zar tots els nens que així ho desit-gin. Aquesta situa-ció canvia, i molt,en el primer cicle,ja que ni és gratuïtni és universal.L'administraciónomés té l'obliga-ció genèrica defomentar l'existèn-cia de places enaquesta etapa edu-cativa, unes placesque valen a lesfamílies, de mitjana, al voltant de300 euros mensuals per nen.

Malgrat doncs que sobre el paperl'educació infantil es presenti comuna etapa unificada, la realitat ésque les profundes diferències entreel primer i el segon cicle fan quees consideri a la pràctica una eta-pa totalment diferenciada, anome-nada educació 0-3. L'educació 0-3,

al no ser ni gratuïta ni universal,no admet en teoria l'existència decentres concertats. Alhora, les ins-tal·lacions estan quasi sempre encentres separats dels CEIP -on escursa l'educació infantil de 3 a 6anys i tota la primària-. I final-

ment, la titulació ila normativa deràtios dels profes-sionals són total-ment diferents.

Les escoles bres-sol, llars d'infants,escoletes o mater-nals -els diferentsnoms que rebenaquestesinstal·lacions arreu

de la nació- són uninstrument creat tant per iniciarel procés educatiu formal de la per-sona com per ajudar mares i paresa poder continuar amb la seva vidalaboral amb la major normalitatpossible. Aquesta conciliació tam-bé es fa a través dels permisos dematernitat, que permeten al pareo mare poder atendre el seu fillsense haver de treballar però con-tinuant percebent una quantitatdel salari. Aquests permisos varienmolt entre els diversos països euro-peus, i ni l'Estat espanyol ni l'Es-tat francès són precisament capda-vanters.

Poques places i cares Malgrat, doncs, quel'educació 0-3 esde-vingui al nostrepaís el principalinstrument públicque pot permetretenir fills i treba-llar, l'extensió dela seva oferta no és,ni molt menys,suficient. Durantla presidènciaespanyola de la UE

el 2002, mentre milers de manifes-tants reclamaven una Europa socialals carrers de Barcelona, en aque-lla cimera s'aprovava l'objectiu d'a-rribar al 33% d'escolarització en l'e-tapa 0-3 en cadascun dels països dela UE. Els Països Catalans encarasón a un 9% d'aquell índex que jaaleshores es va considerar demínims.

Un dels aspectesmés destacats d'aquestcicle educatiu és lapenetració de la gestióprivada. Si bé el volumde places de titulari-tat pública supera lleu-ment la meitat de lesexistents, la gestió pri-vada s'imposa àmplia-ment. No existeixenels centres concertats-o són públics o són pri-vats-, però sí que s'es-tén cada vegada mésels anomenats centrespúblics de gestió indi-recta. És a dir, centrespúblics, normalmentd'un ajuntament, en què s'ha con-tractat una empresa privada pertal que ofereixi el servei. La via

amb què l'administració públicapot reduir costos en aquesta moda-litat només és una: la precaritza-

places d'lans són

D'altrtambé vdat dels46.431 planys exin'hi ha 7d'un anyda és mtambé ésça per amés elevsistència8 nens, ede dos asola mes

Tampbució d'territoricies a lepaís. L'ac

“A la pràctica,forçamés de la meitat de lesplaces d'educació 0-3als Països Catalans són

de gestió privada”

L'educació 0-3 és un dels forats negres de l'anomenatestat del benestar. No és ni un servei gratuït ni un ser-vei universal, malgrat que les diverses normatives quederiven de la LOE reconeixen la seva pertinença al sis-tema educatiu reglat, com a primer cicle de l'educació

infantil. Les xifres, però, ensdiferent de la resta de nivecada quatre nens i nenes al inscrits, i l'oferta de places ni a la meitat.

L’educació 0-33 als Països C

L'aposta desinhibida de l'adminis-tració autonòmica valenciana perla privatització de l'educació l'haportat a la instauració del xec esco-lar. Aquest sistema, plantejat perprimera vegada el 1955 pel pare delneoliberalisme, Milton Friedman,pretén donar uns diners a les famí-lies per tal de pagar part de la matrí-cula del centre privat escollit.Aquests diners s'aporten en formade xecs que només serveixen per acobrir el servei pel qual s'atorguen,i són els centres els qui cobren elmetàl·lic de l'administració. Laimplantació d'aquest sistema inci-deix especialment a l'educació 0-3,on la presència del sector públic,ja de per sí minoritària, s'ha vistdelmada per l'acció conscient del'administració, que ha arribat aprivatitzar centres infantils cons-truïts amb els fons locals del PlanE. Actualment només u de cada deumunicipis valencians compta amboferta pública d'educació 0-3. Percontra, el sector privat ha anat crei-xent gràcies a la promoció feta desde la pròpia administració.

La Generalitat fixa anualmentuns preus de quota mensual màxi-ma que han de respectar les llarsd'infants que vulguin poder optara cobrar els xecs. Restant el valordel xec del preu màxim que pot exi-gir una llar d'infants, resulta queles famílies han de pagar encarauns 165 euros mensuals. Una xifraque és menor del que paguen mol-tes famílies al Principat o les Illes-especialment si escolaritzen la quit-xalla a una escola privada-, peròque continua essent major que lesque apliquen alguns ajuntamentsamb consciència de servei públic.Amb la privatització total de l'edu-cació infantil, l'administració valen-ciana veurà dificultada qualsevolpossibilitat a curt o mitjà terminide crear una xarxa pública que ten-deixi a la gratuïtat. Alhora, amb elxec han arribat les denúncies i lapolèmica: escoles que no respectenel màxim imposat per la Generali-tat, zones sense una oferta sufi-cient d'escoles homologades per autilitzar el xec i trampes en la sevaadjudicació.

El xec escolar valencià

El col·lectiu de treballadores de l'e-ducació 0-3 està format en la sevapràctica totalitat per dones. Fins nofa gaire, només una part de les edu-cadores necessitava titulació, peròdes de l'entrada en vigor de la LOE,s'ha obert un període d'adaptació pertal que totes les treballadores esti-guin titulades o bé amb el grau demestra d'educació infantil -equiva-lent a una diplomatura-, o bé ambel tècnic superior d'educació infan-til -un cicle formatiu de grau supe-rior-. D'altra banda, ja és una obli-

gació quealmenys mestra. Mque una tat, dedigit que dha de ser remunerde ben daquest sintroducescoles mpart de inframil

La precarietat de les treballadde l’educació 0

“‘Les classes treballadores són qui

menys utilitza el serveidegut al seu elevat

cost”

L'educació 0-3 no és gratuïta ni universal

Page 9: Accent 168

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 169

ministració pública en aquest aspec-te es reflecteix en la desigual dis-tribució de l'oferta pública. Nomésen certes àrees rurals i de viles mit-janes s'ha pogut crear una xarxapública que atengui bona part dela demanda, i sempre sota l'impulsvoluntarista dels ajuntaments. Ales àrees metropolitanes, en can-vi, la presència de l'oferta públicaés totalment minoritària. A Valèn-cia, l'oposició denunciava aquestestiu que només restava una solaescola bressol de gestió pública,enfront les 73 de gestió privada. ABarcelona, només el 26% de les pla-ces ofertes són de titularitat públi-ca. A Palma, els 11 centres públicscontrasten amb els 21 centres pri-vats.

El Síndic de Greuges del Princi-pat va emetre el 2007 un informesobre la situació de l'educació 0-3.Una de les conclusions de l'infor-me era que l'índex d'alumnes matri-culats en escoles bressol disminuïaa mesura que disminuïa la posiciósocial. Eren les classes treballado-res, un dels sectors amb més pre-sència femenina al mercat laboral,qui menys utilitzava el servei.Aquest poc ús no tenia a veure ambraons de cultura de maternitat nide fortes xarxes familiars, sinó quenomés era atribuïble a l'elevat preud'un servei al qual no se li reconei-xia la seva gratuïtat. Al Principat,el preu anual mitjà de portar unfill o filla a una llar d'infants detitularitat pública és de 2.172 euros,i encara s'encareix més en una esco-la privada.

Les poques places existents, aixícom l'encariment que suposa haverd'anar a una llar d'infants priva-da, fa que la competència per acon-seguir una de les places de titula-ritat pública generi no pocs con-flictes. La demagògia racista acu-sa la immigració d'aconseguir bonapart de les places per la capacitatd'adduir uns ingressos més baixosen cobrar en molts casos part o totel salari en negre. Això ha provo-cat que, malgrat que la llei deter-mini que les rendes familiars sónun factor a tenir en compte en l'ad-judicació de places, molts ajunta-ments els hagin eliminat, tendinta un sistema de sorteig pur, per tald'evitar conflictes xenòfobs.

educació 0-3 als Països Cata-n places de gestió privada. ra banda, l'oferta de placesaria força en funció de l'e-

s infants. Així, davant leslaces per a alumnes de dosistents al Principat, només7.802 per a quitxalla menory. Si bé és cert que la deman-és baixa com menys edat,s cert que el cost d'una pla-

a menors d'un any és moltvat, ja que requereix l'as-a d'una educadora per cadaen contraposició als 20 nensanys que pot atendre unastra. poc és homogènia la distri-aquestes places arreu deli, havent-hi greus deficièn-s àrees metropolitanes delctuació poc decidida de l'ad-

s situen en una realitat moltells educatius: només un de conjunt de la nació hi estan de gestió pública no arriba

Catalans

e per cada tres grups hi hagiuna persona amb el títol deMalgrat que pugui semblarfeina amb la responsabili-cació i nivell formatiu exi-emana l'educació d'infantsuna feina mitjanament ben

rada, la realitat n'és una altradiferent. La precarietat enector, accentuada amb la

cció de la gestió privada a lesmunicipals, converteix bona

les seves treballadores enleuristes.

laboral dores 0-33

Page 10: Accent 168

L’ACCENT 169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 201010 INTERNACIONAL

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEMBARCELONA

"Recordes la Sebahat Tuncel? Em vasdir que l'havies coneguda", em pregun-ta en Quim. "Sí, i tant que la recordo",li dic. "Doncs l'han empresonada tam-bé". He trucat en Quim perquè m'infor-mi de les darreres notícies que arribendel Kurdistan nord (la part que estàocupada per Turquia). Ell entén i par-la el turc, i també una mica de kurd; jono hi entenc ni un borrall més enllàd'unes quantes paraules per saludar,així que no puc llegir la premsa kurdani turca, només les traduccions en anglèsque corren per internet sobre les notí-cies del Kurdistan. Sé que hi ha hagutmés detencions: el dia de Nadal fins a80 polítics kurds detinguts, alguns delsquals són alcaldes de ciutats impor-tants. També hi ha diputats. Ja sumen500 els representants polítics i socialskurds empresonats des del mes d'abril.Contra alguns d'ells encara no hi ha capacusació formal concreta. He trucat enQuim, doncs, perquè ell està més infor-mat de l'agreujament de l'onada repres-siva els darrers dies.

La Sebahat Tuncel la vaig conèixera Istambul el juliol de 2007. Jo hi eraper cobrir les eleccions al Parlamentturc. Ella formava part del movimentd'alliberament kurd i es presentava coma candidata independent. L'elevadabarrera del 10% dels vots necessaris alconjunt de Turquia perquè les papere-tes emeses es converteixin en diputatsva fer que els kurds decidissin presen-tar-se com a independents, única mane-ra d'esquivar la barrera. Un cop al Par-lament, els 20 que van aconseguir esvan constituir en el grup parlamenta-ri del DTP (Partit de la Societat Demo-cràtica). La Sebahat va ser una d'aques-tes noves diputades. El DTP ha estatil·legalitzat per l'Administració de Jus-tícia turca aquest mes de desembre. L'ex-cusa són els vincles que tindria amb el

rrilla del PKK. Anteriorment havia tre-ballat per al programa de les NacionsUnides per al desenvolupament (PNUD)i per Amnistia Internacional. En sor-tir escollida va ser alliberada, perquèés el que marca la legislació turca. I esva convertir en la diputada més jovedel parlament, amb poc més de trentaanys.

Primer la vaig conèixer per la sevafoto als cartells electorals que omplienels barris pobres d'Istambul amb majo-ria de població d'origen kurd. Al cap depocs dies, però, la vaig poder conèixerpersonalment. Va ser per casualitat.Havíem quedat amb l'amic que ens feiade traductor en un centre cultural kurd,i va arribar la Sebahat, que acabava deser escollida diputada i, per tant, alli-berada. Les dones que havien partici-pat a la campanya li feien una rebuda.Ella els va voler agrair el suport i cele-brar-ho en privat, sense els homes. Erenun centenar de dones a l'acte de ben-vinguda, i a mi m'hi van convidar tam-

des en les reivindicacions de drets col·lec-tius i individuals per al seu poble. LaSebahat i totes elles expressaven l'espe-rança que ha viscut els darrers anys elpoble kurd a Turquia.

El que vaig viure no era una excep-ció: dels 20 diputats que van aconseguirels kurds el 2007, 8 eren dones (el 40%),la major part de les quals d'entre tren-ta i quaranta anys. A diferència d'a-quest percentatge, la resta de forma-cions polítiques al la Gran Assemblead'Ankara no arriben al 10% de dones.

En aquell moment, el moviment polí-tic i social kurd confiava que el presi-dent Erdogan avançaria, tal com haviaassegurat, en la democratització de l'Es-tat turc, en el respecte als drets humansi en el reconeixement de més dretscol·lectius per a la població kurda. Dosanys i mig han torçat l'esperança.

Així, tot i que el ministre de l'Inte-rior turc ha manifestat que no estavad'acord amb la il·legalització del DTP,fa pocs dies, des de les pàgines del rota-tiu italià Il Manifesto, el líder del PKKempresonat en aïllament des del 1998,Abdullah Ocalan, lamentava que l'AKP(el partit que governa Turquia) "vol fercreure als estats europeus que treballaper la democratització i solució de laqüestió kurda", però que "és el mateixGovern que ha fet lleis gràcies a les qualsles presons turques estan plenes de nenskurds i fa poc, a Sirnak, cinc nens hanestat condemnats a 305 anys de presó".Ocalan continua: "Gràcies a aquest governha estat possible prohibir el DTP; i ésaquest Govern el que humilia els kurdsen emportar-se emmanillats els alcal-des kurds i evocar imatges de deporta-cions en camps de concentració".

La Sebahat torna a estar empreso-nada i cada cop queden menys argu-ments on agafar-se per continuar man-tenint l'esperança que avanci el procésde resolució del conflicte que havia fetpossible la mà estesa de la guerrilla kur-da per caminar cap a la pau.

bé. Sense el traductor, no vaig enten-dre res del que els va dir en aquella sala,però sí que es notava en l'ambient i enel seu to de veu que compartien emo-

ció i esperança. La majoria rondaven latrentena; del centenar, només una por-tava el cap tapat amb un vel. Donesjoves, feministes, d'esquerres, implica-

PKK, organització que Turquia titlla deterrorista però que els kurds majorità-riament senten que és qui defensa elsseus drets.

La campanya electoral la Sebahat lava fer des de la presó, on hi era des del2006 acusada de col·laborar amb la gue-

Sebahat Tuncel, la jove diputada kurda que torna a estar empresonada

“Ja sumen 500 elsrepresentants polítics

i socials kurds empresonats des del

mes d'abril”

“Recordes la Sebahat? L’han empresonada”Crònica de l'onada repressiva contra els representants polítics kurds a Turquia

REDACCIÓ BARCELONA

L'Audiència Nacional espanyola va prohi-bir una manifestació d'Etxerat a Bilbao perdenunciar la política penitenciaria delsestats espanyol i francès. Aquesta acciójudicial va tenir una resposta contundentper part del conjunt de forces de l'esque-rra sobiranista basca -a banda de l'esque-rra abertzale, Aralar, Eusko Alkartasuna,Alternatiba i Abertzaleen Batasuna- quevan reconvocar la marxa 24 hores desprésde l'anul·lació.La reacció la van emmarcarcontra el que van consideren "un atac direc-te a la llibertat d'expressió i el dret a reu-nió".

Les cinc formacions, juntament ambla majoria sindical basca, van acon-seguir aplegar el 2 de gener 44.000persones, segons el recompte del dia-

ri Gara, fet que va constituir una deles marxes més multitudinàries delsdarrers anys a Euskal Herria. De fet,fins minuts abans de l'inici de lamanifestació -amb els carrers delcentre de la capital biscaïna plens-no es va fer pública la decisió quel'Audiència no la prohibia. I és quel'espanyolista Dignidad y Justicia -la mateixa que manté l'acusació popu-lar contra Egunkaria malgrat que elfiscal ha retirat els càrrecs- haviademanat al tribunal espanyol queno la permetés per evitar un supo-sat delicte "d'enaltiment del terro-risme".

L'acte va voler denunciar "l'in-crement de les mesures repressives"que pateix el Col·lectiu de Presos Polí-tics Bascos, format per 746 personesrecloses en centres penitenciaris dels

estats espanyol i francès. Elementscom la dispersió, l'aïllament, les

pallisses, els trasllats "arbitraris", laprohibició de les comunicacions...són algunes de les conculcacions dels

drets dels presos -així com dels seusfamiliars i amics- que es van denun-ciar a Bilbao. També es va criticardurament l'intent de silenciar la soli-daritat antirepressiva amb el clarexemple de la prohibició de la pri-mera convocatòria.

En els parlaments finals -realit-zats a davant de l'Ajuntament de Bil-bao-, dos familiars de presos vanlamentar que el 2009 ha suposat un"increment de la repressió" amb dosclars exponents: l'intent d'eliminarles fotografies dels empresonats i els"humiliants" escorcolls que pateixenles persones que els visiten als cen-tres penitenciaris.

On és en Jon? Poques hores abans de començar lamanifestació, el jutge de l'Audièn-

cia Nacional espanyola, Ismael More-no, va sol·licitar que l'Ertzaintza lacontrolés per terra i aire. Sis furgo-netes de la policia autònoma bascai un helicòpter van seguir ben deprop els milers de persones que vanmostrar el rebuig a la política peni-tenciària dels estats espanyol i fran-cès.

També es va poder veure sisagents de la Guàrdia Civil que,armats fins a les dents, es vansituar en una de les voreres per onva desfilar la multitud amb acti-tud desafiant. A mesura que elsmanifestants passaven per aquestpunt es reproduïen els càntics quepreguntaven per la situació de l'ex-pres i refugiat Jon Anza, desapa-regut l'abril de 2009 i presumptevíctima d'un cas de guerra bruta.

Unitat política per la llibertat d’expressió iels drets dels presos polítics bascos

“La Sebahat representava

l'esperança que haviscut els darrers anys

el poble kurd a Turquia”

“La manifestació pels presos ha estatuna de les marxes

més multitudinàriesdels darrers anys a

Euskal Herria”

Page 11: Accent 168

L’ACCENT 169 DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010 INTERNACIONAL 11

Quan la construcció d'aquest sis-tema de carreteres finalitzi, el trà-fic de vehicles palestins i israeliansno es barrejarà en cap punt en tot elWest Bank. La població palestina viu-rà aïllada i fragmentada a tot el terri-tori i l'única connexió entre els frag-ments que quedarà serà a través delstúnels controlats per l'exèrcit israe-lià.

Les carreteres dels territoris ocu-pats són anomenades pel poder ocu-pant israelià com a "carreteres estè-rils" i la circulació de vehicles pales-tins està restringida. Algunes d'a-

questes no són completament il·legalsper a l'ús palestí, però el seu accésestà completament limitat i bloque-jat, així que n'impossibiliten l'ús.

Només el 10,72% de la PalestinahistòricaDe la superfície teòrica del West Bank(és a dir, el 22% de la Palestina his-tòrica), un 45'5% ha estat confiscatper l'Estat d'Israel mitjançant elsassentaments il·legals i el mur de l'a-

ARIADNA JOVE MARTI PALESTINA

El sistema de carreteres que l'Estatsionista d'Israel ha construït i con-tinua fent-ho al West Bank* per al'ús exclusiu dels ciutadans israeliansi internacionals s'ha convertit en unamesura més de colonització i apar-theid que impedeix la llibertat demoviment de la població palestinarestringint i dificultant l'accés alsbéns i serveis bàsics al que qualsevolésser humà hauria de tenir dret.

La planificació i la implementa-ció d'aquesta gran infraestructuras'inicia el 1967 després de la Guerradels Sis Dies quan el territori pales-tí del West Bank és ocupat i Israelpassa a tenir-ne el control. A mesu-ra que han passat els anys aquest sis-tema de carreteres s'ha expandit pertal d'unir els assentaments il·legalsdins del West Bank, entre els uns iels altres, i amb Israel. Aquest pla sis-temàtic va seguir expandint-se enor-mement durant els acords de paud'Oslo (1993-2000), quan encara mol-ta més terra va ser confiscada perconstruir noves autovies i carreteresper als colons immigrats, infringintaquest tractat que recollia la no cons-trucció de nous assentaments per partd'Israel.

Cada carretera israeliana dins delsterritoris ocupats té entre 50 i 75metres de zona de seguretat (perfec-tament tancada, emmurallada i limi-tada) per tots dos costats. La cons-trucció en aquesta zona està prohi-bida i les construccions anteriors ques'hi troben passen a ser consideradesil·legals. Aquestes han estat desallot-jades i demolides sistemàticamentper l'Estat d'Israel, i les que encarasegueixen en peu tenen l'amenaçad'acabar de la mateixa manera. Cada100 quilòmetres de carretera impli-ca l'espoli de 2.500 acres (10,11 km2)de terreny. En tota la superfície delWest Bank hi ha un total de 1.661 qui-lometres de carreteres d'apartheidque són d'ús exclusiu per a israelians;és a dir, 41.525 acres (168,04 km2) deterreny han estat confiscades perconstruir-les. El trànsit i la circula-ció de vehicles palestins està prohi-bida en aquestes carreteres a travésde diferents mecanismes: no existei-xen ni entrades ni sortides a aques-tes carreteres des de les poblacionspalestines; la construcció de tanques,murs, portes, monticles de terra, blo-queigs de carreteres amb blocs deciment, etc. que l'Estat d'Israel haconstruït, restringeixen l'accés perals palestins; constants check pointsmòbils, controls i ordres militars n'im-pedeixen l'ús.

Les grans infraestructures d'aquestsistema de carreteres han estat pla-nificades i implantades per l'Estatd'Israel no només per unir els mésde 200 assentaments il·legals dins delWest Bank, si no que té la finalitatde fragmentar el territori palestí.Aquestes polítiques sionistes d'ocu-pació que l'Estat d'Israel du a termesón anàlogues a les que es van impo-

partheid. Del 54'5% restant (és a dir,l'11'99% de la Palestina històrica), un10'6% ha quedat completament aïllati segregat gràcies al sistema de carre-teres de l'apartheid perpetrat perIsrael. Les carreteres s'han convertiten barreres que divideixen el WestBank i la població palestina i actual-ment només el 10'72% de la Palestinahistòrica està sota control palestí alWest Bank.

L'impacte i les conseqüències d'a-quest pla ideat per l'Estat sionistad'Israel es fan paleses a la societatpalestina, ja que ha comportat la frag-mentació total del territori, la impos-sibilitat del creixement i desenvolu-pament econòmic de la societat pales-tina, a més de les desastroses conse-qüències humanitàries i de segregacióde poblacions. Aquest sistema d'apar-theid israelià viola els drets humans,la llibertat de moviment, inhabilital'accés als serves bàsics, el dret al tre-ball, a l'educació, el dret de marxaro retornar al territori, el dret de resi-dència, el dret a l'autodeterminació,força el desplaçament de la poblaciópalestina a altres àrees i destrueixcompletament l'economia i l'organit-zació política Palestina.

*Utilitzarem el terme West Bank per referir-nosal que encara a dia d'avui entenem per Cisjor-dània.

** Utilitzarem el terme àrab de la ciutat d'Al-Quds per a referir-nos al nom hebreu de Jerusa-lem.

Nacions Unides. La responsabilitat que la comuni-

tat internacional, especialment elsEstats Units, té sobre les conseqüèn-cies de la construcció d'aquestes carre-teres és evident. L'ajuda econòmicainternacional que dia a dia arriba aPalestina per fer-hi grans projectesde desenvolupament, construcció d'in-fraestructures i noves carreteres pera la població palestina està finançantprecisament els túnels, les carrete-res secundàries i les connexions entretota aquesta xarxa que segrega el terri-tori del West Bank. És fàcil trobar,en aquests túnels i carreteres pales-tines, cartells que recorden com elsnostres governs financen i recolzenl'apartheid israelià.

Si observem el mapa de carrete-res d'exclusió del West Bank, ensadonarem que l'autovia 1 i 5 que tra-vessa aquest territori d'est a oestdivideix el territori palestí en tresgrans blocs (nord, centre i sud); alho-ra, aquests estan fragmentats enilles isolades i connectades entreelles per túnels, impossibilitant lasolució de dos estats. El West Bankha estat disgregat en dotzenes d'en-clavaments que geogràficament sepa-ren les poblacions palestines. Hi hacheck points israelians a cada entra-da o sortida d'aquests enclavaments.Aquestes noves i modernes construc-cions es col·loquen literalment persobre i envolten les comunitats pales-tines. Les carreteres secundàriespalestines es comuniquen entre ellesmitjançant túnels construïts sotales carreteres principals d'ús exclu-siu israelià.

sar durant l'apartheid sud-africà.A més, combinant la política d'o-

cupació amb la construcció de carre-teres, les àrees de la vall del riu Jor-dà i el mar Mort han estat annexio-nades a Israel i han confirmat el còm-plice acord de pau d'Araba de 1994entre el rei Hussein de Jordània i elprimer ministre israelià YitzhakRabin, on en els annexos la fronteraentre Jordània i Cisjordània està mar-cada com a frontera entre Israel i Jor-dània. Un altra mostra implacabled'aquest pla és el que s'està imposantper separar Al-Quds** Est del WestBank i la seva progressiva annexió

per formar part d'Israel. Aquestaestratègia està sent especialment visi-ble en la colonització dels barris d'Al-Quds com són el cas de Sheikh Jarrah,Silwan, Al-Tur, Beit Safafa, etc. Laxarxa de carreteres d'Al-Quds, el murd'apartheid, i la contínua i massivacolonització i expansió dels assenta-ments il·legals han estat dissenyatsper assegurar i perpetuar l'annexióde la ciutat santa al territori israe-lià violant les resolucions de les

“Cada carreteraisraeliana als territo-ris ocupats té entre50 i 75 metres de

zona de seguretat”

Israel i el sistema de carreteresde l’apartheid

CRÒNICA DES DELS TERRITORIS PALESTINS OCUPATS

Les carreteres per unir els assentaments han trossejat el West Bank

“El mapa de carrete-res d'exclusió divi-

deix el West Bank entres blocs alhora que

els fragmenta enilles isolades”

Page 12: Accent 168

L’ACCENT 169

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu

Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major,17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Con-radí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Anticescorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Bar-celona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Gra-nollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP SantCeloni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insur-recte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La PioxaC. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici JaumeI. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida // Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

EEllss ttrreebbaallllaaddoorrss ddee TTMMBB aaccoonnsseegguueeiixxeenn eellssddooss ddiieess aammbb llaa ssiiggnnaattuurraa ddeell nnoouu ccoonnvveenniiÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Els dos dies de descans setmanal per fihan arribat als autobusos de Barcelona.Després d'anys de vagues i mobilitzacions,el passat 5 de gener el comitè de conve-ni va arribar a un preacord amb l'empre-sa per signar el nou conveni col·lectiu,queha de ser ratificat pròximament per l'As-semblea de Treballadors el proper dimarts19 de gener.

El procés de signatura del convenide Transports Metropolitans de Bar-celona (TMB) ha estat llarg i con-flictiu. Pel camí han quedat múlti-ples jornades de vaga, mig centenarde sancions a treballadors arran delconflicte, diversos judicis penalsamb demandes fiscals i fins i tot depresó per a varis empleats, i múlti-ples i massives mobilitzacions.

Però segurament ha acabat dedesencallar la posició de l'empresala darrera sentència del Jutjat Social21 de Barcelona que declarava nul·lala imposició empresarial de les con-dicions laborals sense signar-lo ambels representants dels treballadors,amb majoria sindical de les llistescombatives de CGT i ACTUB.

El nou acord regula l'establimentdels dos dies de descans setmanal,i manté el salari dels treballadors,amb possibilitats de flexibilitat horà-ria en la jornada i augments anuals

salarials. En declaracions a L'AC-CENT, el president del comitè d'em-presa per CGT, Saturnino Mercadé,ha afirmat que l'acord "represental'aplicació de la nostra reivindica-

ció de dos dies de descans sensereducció salarial", i que "finalmentl'empresa ha hagut d'acceptar lesreivindicacions sindicals, gràcies ala capacitat de mobilització d'una

plantilla que ha sabut lluitar uni-da, sense deixar-se enganyar per laburocràcia sindical de CCOO i UGT,la direcció o els mitjans de comu-nicació".

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

No signar baixes als treballadors podrà sig-nificar un bon sobresou per inspectors mèdics,metges d'atenció primària i personal admi-nistratiu sanitari. Així de clar i rotund. Elsnous projectes de l'Institut Nacional de laSeguretat Social (INSS),l'en-titat depenent del Minis-teri de Treball dirigit perCelestino Corbacho,inclouen una inversióanual estatal de fins a 30milions d'euros en"incentivar" als profes-sionals perquè signinaltes i escurcin al màximels períodes d'incapaci-tat temporal de la pobla-ció treballadora.

La Generalitat principatina va signarel passat desembre el conveni ambl'INSS, que inclou 5,7 milions d'eurosper a l'administració autonòmica siaconsegueix que els seus treballadorsestiguin menys temps de baixa mèdi-ca. Anteriorment, els governs valen-

cià i balear ja havien signat idènticsconvenis dels quals encara no s'ha con-cretat la quantia.

Sobresous als metgesEls convenis signats entre l'entitat esta-tal i les autonòmiques permetrà concre-

tar quins són els metgesque compleixen millor"els objectius", i que pertant signen menys bai-xes mèdiques, i determi-na i calcula la concretaquantia econòmica queli pertoca com a "incen-tiu".

En termes generalscada dia "reduït" de bai-xa d'un treballador sig-nifica 15,23 euros en favorde la comunitat autòno-

ma per part del fons de la Seguretat Social,i en el cas concret de la Comunitat deMadrid ha significat una entrada "extra"al metge de fins a un màxim de 1.754 eurosanuals si compleix la totalitat dels "objec-tius" assignats, sobresou que també potdonar-se als administratius que partici-

pen del procés, amb un fixe de 200 euros. L'aplicació concreta de la mesura a les

comunitats autònomes dels Països Cata-lans encara no està definida, ni les assig-nacions i incentius concrets que puguinrebre el personal mèdic i administratiu.

Segons declara l'INSS, la mesura ja hatingut "magnífics resultats" en les comu-nitats autònomes on s'ha aplicat, sobre-tot en escurçar les baixes dels treballa-dors que pateixen malalties concretes,com "trastorns depressius, tendinitis,esquinços o lumbàlgies" principalment.

Reaccions a la mesuraMúltiples associacions de metges i usua-ris de la sanitat han mostrat la seva radi-cal disconformitat amb la nova mesura.Així, la Federació d'Associacions per a laDefensa de la Sanitat Pública ha denun-ciat que la mesura "deteriorarà encaramés el servei públic creant un conflicteètic als metges", mentre que el secretarigeneral de la Confederació Estatal de Sin-dicats Mèdics, Patricio Martínez, afirmano entendre la mesura, "ja que el metgeno ha d'atenir-se a fets administratius,la persona està malalta o no ho està".

DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010

L’Estat destinarà milions d’euros perpagar als metges que no signen baixes

REDACCIÓ BARCELONA

Les dades oficials de les dife-rents administracions calculenque són 1.158.000 les personesaturades arreu els Països Cata-lans, segons ha recollit la Coor-dinadora Obrera Sindical (COS),xifra que representa un aug-ment del 30% en només un any.

Segons les dades aportadespel sindicat independentis-ta, a la Comunitat Autòno-ma de Catalunya, hi ha propde 562.000 persones atura-des, al País Valencià en sóngairebé 478.000, mentre quea les Illes Balears i Pitiüsesen són més de 91.000. Peraltra banda, les xifres ofi-cials del Govern francès,parlen d'una xifra de mésde 20.000 persones atura-des a les comarques catala-nes al nord de l'Albera, iatenent a les dades empra-

des pel Govern aragonès, espoden calcular unes xifressuperiors a les 7.000 a lescomarques de la Franja dePonent.

Des de la COS es denun-cia però que les xifres ofi-cials no reflecteixen la rea-litat del país, ja que es cal-cula que un 25% de les per-sones aturades "no entrena les estadístiques oficials",i per tant el sindicat calcu-la que a la Comunitat Autò-noma de Catalunya hi hau-rien unes 700.000 personesaturades, unes 600.000 alPaís Valencià, 110.000 a lesIlles Balears i 30.000 a laCatalunya Nord, amb untotal arreu tot el país de1.450.000 persones atura-des.

MÉS INFO:WWW.SINDICATCOS.CAT

El 2010 s’inicia amb1.158.000 aturats oficialsals Països Catalans

Els treballadors de TMB han aconseguit finalment els dos dies

“A Madrid ha significat una entrada

"extra" d'un màximde 1.754 euros al

metge que redueix el número de baixes”

Page 13: Accent 168

L’ACCENT 169 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

SSuuccrree vvss.. ssaaccaarriinnaa.. PPrriimmeerr AAssssaallttXIMO GUILLEM-LLOBAT VALÈNCIA

La sacarina es va sintetitzar per primera vega-da a finals dels anys 1870. Ho faria el químicalemany Constantin Fahlberg, qui llavors tre-ballava temporalment a la Johns Hopkins Uni-versity dins el laboratori dirigit per Ira Rem-sen -un dels principals introductors de la novaquímica als EUA.

Un bon dia, Falhberg va descobrir que undels intermediaris de les reaccions químiquesque estava duent a terme, tenia un poder edul-corant extraordinari. Al poc temps, coneixe-dor de la importància que estava adquirint elsucre en la societat occidental, va decidir redi-rigir la seua carrera professional i dedicar-sea la producció industrial d'aquell edulcorantartificial.

Aviat, la sacarina es veuria involucrada enimportants controvèrsies. Primer es donariaun intens conflicte en relació a l'autoria del'invent. I al poc temps, es va plantejar unacontrovèrsia molt major en relació a la seuaregulació en el mercat de l'alimentació. Va invo-lucrar bona part dels estats europeus i nord-americans i resulta especialment interessantper evidenciar el destacat pes de la indústriadel sucre en el disseny i la posada en pràcticade les regulacions que pretenien garantir laqualitat i la seguretat dels aliments.

Des de 1887, tot just quan començaven a esta-blir-se les primeres indústries de sacarina,estats com ara el francès, espanyol, alemany,belga, etc. començaren a introduir normati-ves molt restrictives en relació a l'ús de la saca-rina. Ho farien sota arguments lligats a la neces-sitat de preservar la salut pública, però en aquellmoment els arguments científics en aquest sen-tit eren més aviat febles. Seria només en ladècada de 1970 quan es va establir una fortaconnexió de la sacarina amb problemes de salutpública i en particular amb el càncer. Però enel tombant del segle XIX, si la retòrica era sani-tària, les motivacions reals que impulsaven lesprohibicions del seu ús en alimentació erenclarament econòmiques.

Avui coneixem amb detall com la indústriadel sucre va pressionar a l'estat per a l'aprova-ció de noves normatives i com va aconseguirimplantar inspectors especials per al controlde la sacarina en els principals municipis cata-lans (uns inspectors que van condicionar for-tament el funcionament dels serveis munici-pals per a la detecció del frau alimentari).Aquest fet explica, que allà on la indústria delsucre no tenia tant de pes (o en tenia menysque la indústria productora de sacarina) comara a Suïssa, Holanda o els EUA, aquestes res-triccions no s'establiren. Però també explicaque a començaments del segle XX se celebrésuna convenció internacional específicamentdedicada a la regulació de la sacarina. Fins lla-vors, només l'opi havia motivat una conven-ció internacional similar i amb aquesta, aquelledulcorant al qual encara no atribuïen cap efec-te seriós sobre la salut pública, va passar perdavant de problemes molt més evidents per ala salut i l'estat nutricional de la població.

En aquell temps, la indústria ja estava deter-minant fortament l'agenda sanitària dels nos-tres estats.

L’APUNT

DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010

ALMUDENA GREGORI VALÈNCIA

La legislació aplicada als edulcorantsresulta cada vegada més polèmica perles repercussions que pot tindre en elconsum de determinats aliments i begu-des, productes estratègics per algunesgrans multinacionals.La política de salutpública i alimentària adoptada en cadapaís respecte aquesta legislació,pot supo-sar pèrdues milionàries per a determi-nats sectors agroquímics de manera quees converteix en una peça clau en la polí-tica empresarial de les transnacionals,repercutint directament en els seus inte-ressos econòmics i polítics.

El consum d'edulcorants sintèticsha experimentat un considerableincrement als darrers anys i con-tinuen creant gran polèmica res-pecte a la seua inseguretat alimen-tària. Algunes de les substànciesmés controvertides són l'espartam,la sacarina o el ciclamat de sodi,presents en moltes begudes, ali-ments i inclús medicines habituals.

Des de fa anys s'han engegatdiverses investigacions dirigides ala recerca de substàncies alterna-tives que puguen substituir-les perevitar riscos de salut pública. Enaquest sentit existeixen diferentssubstituts endolçants que es podenconsumir sense riscos i es trobenal mercat com són la mel d'abelles,la melassa, el sucre de remolatxa,la malta, etc. Però una de les opcionsbarallades i reals en alguns païsosdes de fa anys, és l'ús de l'estévia(Stevia rebaudiana) que apareixcom una bona opció en el camp delsedulcorants naturals. Aquesta plan-ta és un arbust originari del Para-guai i del Brasil que conté un potentpoder edulcorant i es conrea enpaïsos com el Japó, la Xina, Corea,Malàisia, Rússia, Israel, l'Amèri-ca Llatina i Mèxic des de fa dèca-des.

El 1970, el Japó aprovà el seu úsen substitució dels edulcorants quí-mics i actualment suposa el 41%dels endolçants consumits. Són elsjaponesos els que més han inves-tigat clínicament l'estèvia i el seuextracte, l'esteviòsid i, tot i ques'ha demostrat que és innocu, a laUnió Europea està prohibida la seuapublicitat i venda argumentantque no hi ha suficients dades quegaranteixen la seguretat del seu úsalimentari.

Als EUA, l'Administració deDrogues i Aliments (Food and Drug

Administration, FDA) aprovà l'any1995 l'estèvia com endolçant, limi-tant-la al comerç en botigues natu-ristes. Amb aquesta mesura esbeneficiaven els interessos de lesindústries productores d'altresedulcorants no naturals quepodien competir amb esta subs-tància o amb altres naturals comla canya de sucre o la remolatxa.

Amb els anys, l'interès per partdels consumidors pels productesbaixos en calories van dur a algu-nes companyies interessades comCoca Cola Comany i Cargill, a des-envolupar la rebiana, un endol-çant derivat de l'estèvia. Fins itot, la marca de gasosa presentàalgunes sol·licituds de patents alsEUA per tenir el desenvolupa-ment exclusiu de l'edulcorant enbegudes. Cargill mantenia l'ex-clusivitat per a comercialitzar-loen productes com iogurts, cere-als, gelats, etc. El problema sor-gí més tard donat que la llei noels protegia; mentre que la Natio-nal Academy of Sciences de EUAconsiderava que esta planta podiaser perillosa, la OMS afirmavaque no existien dades que asse-guraven la seua toxicitat. A par-tir d'aquest moment canvien elsobjectius d'aquestes multinacio-nals i sorgeix l'interès per inves-tigar aquest mercat i en un futurpoder fer pressió amb l'objectiulegalitzar l'estèvia i explotar-la.

Actualment, als Països Cata-lans, existeixen propostes d'agri-cultors i d'organitzacions com

Slow Food o l'Assemblea Pagesade Catalunya que lluiten des defa anys per la regulació de l'estè-via de la qual només es podenvendre productes derivats per aaplicacions cosmètiques, agríco-les i d'alimentació animal. Subs-tàncies naturals com els derivatsd'aquesta planta, són eines delluita contra l'interès d'algunesgran multinacionals que tenenassegurat un potent mercat ambl'ús d'estos edulcorants sintèticsmentre intenten espoliar recur-sos a altres països llatinoameri-cans per poder gaudir-ne en unfutur pròxim quan els siga ren-dible.

L'ús dels edulcorants químicsper les grans multinacionalsCoca Cola s'enfronta ja a censuresd'alguns dels seus productes a cau-sa dels edulcorants que contenen.El passat estiu, el Ministeri de Salutde Veneçuela ordenà la retiradadel mercat de la famosa Coca ColaZero. La mesura s'adoptà per la pre-sència en la beguda del ciclamatde sodi prohibit en països com elsEstats Units des de fa 40 anys pelsseus efectes nocius sobre la salut.La decisió va provocar un riu decrítiques i gran polèmica, i s'arri-bà a acusar al president Hugo Chá-vez de boicotejar el refresc, per tald'emmascarar la veritable raó defons: la seguretat alimentària.

Com es pot observar cada paísés sobirà en d'adoptar les seuesmesures de política agroalimentà-

ria de manera que mentre que alsEUA l'additiu està prohibit des d'oc-tubre de 1969, a l'Estat espanyol estroba a la Coca Cola Zero i Lightrepresentat com a E-952.

D'altres dels edulcorants queusen multinacionals com Coca Colaés l'aspartame. Aquesta substàn-cia va ser estudiada l'any 1973, quanun equip mèdic assegurà que el pro-ducte podia generar tumors cere-brals, segons les proves fetes ambanimals. Això va dur a la FDA adescartar la comercialització del'aspartame. Aquest organisme vacontinuar rebutjant la seva apro-vació fins que en 1981 el presidentReagan va prendre cartes en l'as-sumpte, acomiadant al Comissio-nat de la FDA que no aprovava lasubstància i va designar al seu amicel Dr. Artur Hull Hayes Jr. com anou comissionat. En aquest momentva ser aprovada la llicència per ala venda de l'aspartame, a travésde procediments polítics més queno tècnics.

Actualment es pot trobar en mésde 5.000 productes i com additiuen més de 150 marques internacio-nals: productes light com sodes dedieta, Diet Coca i Diet Pepsi, begu-des atlètiques, goma de mastegar,cafè, te, begudes del tipus Kool-Aid, gelatines, vitamines per a nens,antibiòtics, postres, lactis conge-lats, iogurt, i molts altres produc-tes alimenticis, etc. Algunes de lesmarques que el contenen són lesconegudes Nutra Sweet, Sugar Free,Equal o Spoonfree.

Els edulcorants han protagonitzat moltes polèmiques relacionades amb la seguretat alimentària

EEll nneeggooccii ddeellss eedduullccoorraannttss:: eess ddiissppaarreenn lleess aallaarrmmeess ddee sseegguurreettaatt aalliimmeennttààrriiaa

Page 14: Accent 168

L’ACCENT 169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 201014 CULTURA

Borja Català BARCELONA

Eurocomunisme? Això és com si jodic que sóc eurovegetarià i llavorspuc menjar costelles de xai", afir-ma el Max, un dels protagonistesde Rock'n'Roll, obra del drama-

turg anglès d'origen txec Tom Stoppard.Aquesta creació constitueix una agudareflexió sobre la dissidència, el compromíspolític i el desencís que el socialisme realprovocà en una part important de l'esque-rra europea i fins el passat 10 de gener es varepresentar al Teatre Lliure de Barcelona.

Els escenaris on es desenvolupa la histò-ria són Praga i Cambridge, en un períodeque va de 1968 a 1991 i que abasta des de lainvasió de Txecoslovàquia per part de lestropes del Pacte de Varsòvia, amb la qual esposava fi a la primavera de Praga, fins a lacaiguda del sistema comunista.

L'obra està protagonitzada per en Jan(Joan Carreras), un jove txecoslovac ques'ha desplaçat a Cambridge per assistir a unseminari sobre filosofia a la universitat, iper en Max (Lluís Marco), professor de Jana Anglaterra, marxista convençut nascutprecisament l'octubre del 1917 i membre delPartit Comunista de Gran Bretanya.

Quan els tancs soviètics ocupen Praga,Jan decideix tornar al seu país, on no té

intenció de participar en elsmoviments de dissidència algovern de Gustav Husak, qui hasubstituït Alexander Dubcek, undels principals impulsors de laprimavera de Praga, al capda-vant del Partit Comunista deTxecoslovàquia. Però la seuarelació amb el seu amic Ferdi-nand, un jove dissident, i la per-secució que pateix un grup derock underground, els PlasticPeople of the Universe, duranJan a esdevenir un opositor alsistema socialista i a ingressar ala presó.

Mentrestant, el Max, senserenunciar mai a les seves convic-cions, és envaït amb el pas del anyspel desencís qui li provoca la plasmació d'a-questes, el que es va conèixer com a socialis-me real, i acaba abandonant el Partit Comu-nista. "Jo només crec una cosa: entre la teo-ria i la pràctica hi ha d'haver un encaix dig-ne; no perfecte, però digne", assegura en unfragment de l'obra.

Alhora, el professor de filosofia contem-pla amb estupefacció l'arribada de les victò-ries electorals de la conservadora MargaretThatcher, tractant de pair que al darrere deltriomf de les opcions polítiques ultralibe-

rals hi ha el vot d'una part de la classe obre-ra britànica.

AA ll''eesscceennaarrii ss''iimmppoosseenn eellss ddiiààlleeggssQuant a la posada en escena, Rock'n'Rollcompta amb unes excel·lents interpreta-cions i una molt bona escenografia, que enspermet passar amb facilitat de la típica casaanglesa amb jardí de Max al petit pis on Janviu a Praga. El muntatge d'Àlex Rigola,estrenat la tardor del 2008 amb un notableèxit de crítica, reïx, a més, a l'hora derepresentar els aspectes més negatius de la

Txecoslovàquia comunista, com ara larepressió i el control social. I la música quedóna nom a l'obra acompanya a la perfecció(els Rolling Stones, Pink Floyd...).

Però per damunt de tot destaquen elsmagnífics diàlegs: sense cap renúnciaintel·lectual, emprant un llenguatge sen-zill, els protagonistes d'aquesta obra refle-xionen sobre dissidència, coherència, lliber-tat o ideals. En aquest sentit, i segons expli-ca el propi autor, la principal influència deRock'n'Roll són les polèmiques crítiques ques'intercanviaren l'escriptor Milan Kunderai el també escriptor i primer president pos-tcomunista del país Vaclav Havel a travésd'un sèrie d'assaigs en què discreparensobre si la primavera de Praga havia estatderrotada o no amb la invasió.

Aquest diàlegs, a través del personatgede Max, deixen a l'espectador algunes consi-deracions sobre l'experiència comunistamolt interessants, ja siga des del desencís odes del convenciment. És aquest vell mar-xista qui afirma que, si bé hi ha molta gentpreocupada perquè no s'obliden les barbari-tats comeses pel comunisme, el que a ell lipreocupa és que se n'obliden els èxits. Unareflexió que té una vigència absoluta vintanys després de la caiguda de mur de Berlíni que ve d'una obra que no és precisamentcomunista.

Gran Bretanya. Aquest és només el primer

episodi de la història queexplica el documental Garbo.El espía i que té en l'episodidel desembarcament de Nor-mandia que en Joan Pujol facreure als nazis que és unamaniobra de distracciódavant el desembarcamentveritablement rellevant ques'havia de produir a Pas deCalais el seu clímax. No és laprimera vegada que la sevavida s'ha vist reflectida a lespantalles -el 2007 TV3 li vadedicar un dels sis programesde la sèrie-documental d'es-pies catalans Doble joc- peròara ha fet el salt al cinema. Iho ha fet de la mà del produc-tor Edmon Roch que, ambaquest treball, debuta en ladirecció d'un llargmetratge.Un debut que és prou lluït,d'entrada, perquè ens estalviael suplici de les recreacionshistòriques, molt pròpies delsdocumentals amb pretensiód'arribar al gran públic.Edmon Roch fuig d'aquest ins-trument narratiu i es recolza enun ric fons d'arxiu i en l'ús intel·ligent ia voltes divertit de pel·lícules que, comMata Hari -interpretada per la Greta Gar-bo- o El dia més llarg, s'apropen a la temà-tica de l'espionatge i a la mateixa vida

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El 1940, un jove de la burgesiacatalana que duia per nom JoanPujol Garcia s'estableix a Madrid.El seu paper durant la GuerraCivil no havia estat precisament

gaire heroic, però l'inici de la Segona Gue-rra Mundial va despertar en ell una estran-ya voluntat de "servei a la humanitat".Amb el propòsit d'esdevenir un espia alservei de la causa aliada es dirigeix a l'am-baixada britànica, però la seva proposta ésdenegada. EnJoan Pujol nos'arronsa i,decidit aseguir pro-vant fortunaen el món del'espionatge,presenta can-didatura araals nazis, queel contracten.Ell sol, des deLisboa, i ambun anglès mésque precarifabula viure aLondres desd'on ha acon-seguit teixir una xarxa d'una vintena decol·laboradors. No serà fins que els brità-nics observin aquesta increïble habilitat enl'art de l'engany que en Joan Pujol esdevin-drà "Garbo", un doble espia al servei de

Redacció VALÈNCIA

Sembla que una de les primeres pro-meses electorals del Partit Popularde València, la perllongació de l'a-vinguda de Blasco Ibáñez elimi-nant 1.651 pisos i dividint el barri

del Cabanyal, pot acabar finalment en nores. Però tot dependrà de fins on siguincapaços d'arribar els gestors de l'Ajuntament(vegeu pàgina 5 d’aquest número)

La lluita per aturar el Pla Especial de Pro-tecció i Reforma Interior del Cabanyal-Can-yameral (PEPRI) es remunta a la creació dela Plataforma Salvem El Cabanyal el 1998. Elseu objectiu ha estat la rehabilitació delbarri, que presenta símptomes clars dedegradació, mitjançant la rehabilitació. Defet, el conjunt de cases que el PEPRI té pre-vist enderrocar són un exemple únic del ques'ha anomenat "modernisme popular" i quefins i tot va ser declarat Bé d'Interès Cultu-ral (BIC) per part de l'Ajuntament.

La campanya per defensar el barri harebut el suport de moltes persones i col·lec-tius locals i també d’un gran nombre artis-tes de tota mena. Gràcies a iniciatives comCabanyal Portes Obertes, que cada any,durant unes setmanes, converteix el barrien un escenari-museu, o Rock contra l’ende-rroc, que l’any passat reuní a 21 grups en unúnci concert per la defensa del barri, sónmolts els representants del món de la cultu-ra que han conegut la problemàtica i s’han

adherit a la defensa del barri.

“Joan Pujol,sol desde Lisboa i amb un

anglès més queprecari,fabula viu-re a Londres on va

teixir una xarxad'una vintena decol·laboradors”

EEll mmóónn ddee llaa ccuullttuurraa ttaammbbééddeeffeennssaa EEll CCaabbaannyyaall

DDiissssiiddèènncciiaa,, ddeesseennccííss ii ssoocciiaalliissmmee rreeaall,, aa eesscceennaaEEll TTeeaattrree LLlliiuurree rreeppaassssaa llaa hhiissttòòrriiaa ddee TTxxeeccoosslloovvààqquuiiaa ddeess ddee llaa ffii ddee llaa pprriimmaavveerraa ddee PPrraaggaa ffiinnss aa llaa ccaaiigguuddaa ddeell ccoommuunniissmmee

d'en Joan Pujol. Però també per unanarració oberta en la què són diferentsespecialistes sobre el personatge els queens apropen, des de punts de vista singu-lars, a l'actor revelació de la segona gue-rra mundial.

GGaarrbboo:: ll’’aaccttoorr rreevveellaacciióó ddee llaa SSeeggoonnaa GGuueerrrraa MMuunnddiiaall

Page 15: Accent 168

L’ACCENT 169 DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010 CULTURA 15

Pau Alabajos TORRENT

Ens ha deixat Joan Monleón. Se'nva una de les nostres figuresmés mediàtiques, després d'a-proximadament dues dècades desilenci forçós: el polifacètic

artista havia manifestat en diverses oca-sions que s'havia vist obligat a amagar enun calaix les seues inquietuds creatives ifins i tot va arribar a expressar, amb unaconstatable pesantor, la seua decepció perl'oblit institucional i polític al qual esveia sotmés. Un altre artista valencià con-demnat en vida a l'exili intel·lectual i llo-at i beatificat en obituaris i articles d'opi-nió, sempre massa tard, després del seutraspàs.

Va protagonitzar, en primera persona,les primeres passes de Canal9, al capda-vant d'El show de Joan Monleón; i nopodem oblidar la seua labor en diferentsprogrames de ràdio i la seua participacióen quasi una vintena de pel·lícules. Peròl'àmbit en el qual més el recordarem, sen-se dubtes, serà com a peça clau del grupde folk Els Pavesos, formació que a princi-pis dels anys 70 va portar a terme una tas-ca importantíssima pel que respecta a ladifusió de la cultura popular i el patrimo-ni musical tradicional dels valencians,recuperant cançons i melodies que avuidia són imprescindibles en festes, falles isaraus de tota mena.

Des del Col·lectiu Ovidi Montllor(COM). Associació de Músics i Cantantsdel País Valencià ja s'havia parlat en unparell de reunions d'organització dels Pre-

mis Ovidi de 2010 d'homenatjar els Pavesosper la seua trajectòria artística, atés eldelicat estat de salut de Joan Monleón.Com sempre, els homenatges arriben mas-sa tard.

Aquest article ha estat publicat prèviament a El Temps.

Pau Tobar VALÈNCIA

Considerat un dels "pares" de l'a-narquisme als Països Catalans,Francesc Tomàs Oliver nasqué aMallorca el 1850. Paleta de pro-fessió començà la seua militàn-

cia ben jove als cercles republicans fede-rals. Aviat, però, prengué consciència dela seua condició proletària. Així es decidía impulsar l'Associació Internacional delsTreballadors (AIT) a les Illes que fundà el1869 el períodic El Obrero i més tard LaRevolución. A finalsde 1869 prenia for-ma la primera fede-ració de societatsobreres de Palma,de la qual forma-ven part sabaters,fusters, ferrers, tei-xidors, paletes,...Francesc Tomàshavia estat al nuclifundador d'aquestincipient associa-cionisme obrer del'illa.

Tomàs Oliver foupromotor de laFederació RegionalEspanyola de l'AIT. El seu discurs a ladarrera sessió del primer congrés federal,celebrat el 1870 a Barcelona, demostra la

seua confiança en la victòria "Si elsobrers volen, cap poder podrà resistir lanostra embranzida, i nosaltres sols, sen-se l'ajut de ningú, arribarem a la comple-ta i radical emancipació de la classe obre-ra". Defensor de la propaganda com aclau per obrir les consciències obreres,"el mallorquí" -malnom amb el que eraconegut arreu- participà com a delegat enla majoria d'aquests congressos fins laseua mort (1903) i durant molts anys s'in-tegrà a la direcció federal.

El 1873 marxà a Alcoi on contribuí aorganitzar l'anomenada Revolució del

Petroli, durant la qualcolze a colze amb les iels obrers cantonalis-tes s'enfrontà a laGuardia Civil. Aquestaderrota féu que TomàsOliver se n'adonara dela necessitat d'unaorganització legal mésforta i formal per tald'aglutinar a les mas-ses. Teoritzà sobre lanecessitat de construiruna societat basada enla propietat col·lectivai on els mitjans de pro-ducció foren gestionatsper les associacions

obreres. Aquest trencament ideològictant amb l'intel·lectualisme àctrata comamb la tradicional tàctica clandestina i

conspirativa del moviment, li generàradicals oposicions al si de la Federació.De fet, amenaçat de mort, hagué de dei-xar Barcelona i exil·liar-se durant algunsanys a Madrid.

Però el seu compromís i activitat inter-nacionalista no minvà. Entre altres,col·laborà activament en la publicació delsetmanari Revista Social. Eco del proleta-riado, d'orientació anarcocol·lectivista. A"el mallorquí" se li atribueix l'autoria dedues obres: el plec Mesures que han deprendre's després de destruir l'Estat

actual i el llibre Del naixement de les ide-es (1893), que fou la primera història del'anarquisme a l'Estat espanyol.

Cap el 1881 el canvi de rumb promogutper Tomàs Oliver i un sector importantdel moviment obrer català, ja era majori-tari, i la nova Federació de Treballadorsde la Regió Espanyola -de la qual fou diri-gent- deixava enrere la clandestinitat percaminar cap a l'anarconsindicalisme.Una nova orientació que cristalitzà ara facent anys amb la fundació de la Confede-ració Nacional de Treballadors (CNT).

“Un altre artista valencià condemnat

en vida a l'exili intel·lectual

i lloat i beatificat en obituaris

i articles d'opinió,sempre massa tard,

després del seu traspàs”

HHiissttòòrriiaa

TToommààss OOlliivveerr ii eellss iinniicciiss ddee ll’’aannaarrqquuiissmmee

““EEll MMoonnllee”” eennss ddiiuu aaddééuu

“Francesc Tomàs Oliver(Mallorca,1850) és

considerat un dels "pares" de l'anarquisme als Països Catalans.A banda de

la seva illa natal va desenvolupar la seva mili-tància a Barcelona i Alcoi”

Page 16: Accent 168

L’ACCENT 169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 201016 CONTRAPORTADA

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM BARCELONA

Com va començar la vaga de fam?La va iniciar a Egipte el 28 de desembreHeidy Epstein, una jueva de 85 anys queva poder escapar de l'Holocaust. Fins a1.400 persones de més de 30 països haví-em viatjat fins a El Caire per partici-par a una marxa internacional que voliatrencar el bloqueig que pateix Gaza tra-vessant la frontera per Egipte. Però elgovern de Mubarak ens ho va prohibir,i és per això que, primer Epstein vacomençar la vaga de fam.

En aquests moments, però, ja sou 30persones fent-la.Sí. Poc després que Heidy la comencés,una de les catalanes que érem allà, Tere-sa Sala, em va dir que s'hi volia unir.Jo li vaig preguntar: n'estàs segura? Iella va dir que del tot. Quan anava aunir-s'hi, vam saber que 16 personesmés també la volien fer.

Però el govern egipci no va accedir ala reivindicació que feien de podercreuar la frontera. Per què va conti-nuar la vaga de fam?Efectivament, aviat vam veure que elgovern egipci no accediria a permetreque els 1.400 activistes creuéssim lafrontera malgrat la vaga de fam, peròvam decidir continuar-la fins al 17 degener, que és quan fa un any que l'exèr-cit israelià va aturar els bombardejossobre Gaza. L'objectiu de la vaga de famfins al 17 de gener és, doncs, de dol pels1.400 palestins que van morir en l'ataca Gaza però també una acció per recla-mar la fi del setge sobre aquest territo-ri.

Deies que el govern egipci no us vapermetre creuar la frontera, peròalguns activistes sí que van poderentrar a Gaza. Què va succeir?Un dels grups nord-americans impli-cats en la marxa, Code Pink, va dema-nar la mediació de la dona del presi-dent egipci. En aquell moment el governde Mubarak es trobava en una situaciómolt difícil: amb 1.400 activistes inter-nacionals que volien creuar la fronte-ra. L'intent de Code Pink de trobar unasolució la va aprofitar Mubarak i va dirque autoritzava 100 persones que con-siderava que eren de debò no violentes.És a dir, que ens estava demonitzant ala resta.

Quina reacció vau tenir els altres acti-vistes?La majoria vam rebutjar la proposta,perquè havíem anat fins a Egipte perentrar-hi tots 1.400, i sinó pensàvemque no havia d'entrar-hi ningú. Jo noho hagués fet mai això que va fer CodePink, però considero que cadascú és lliu-re de fer el que vulgui. Tot i això, es vantrobar que no podien omplir els auto-

cars que els havien de traslladar a Gazaperquè només s'hi havien apuntat 40persones. Per exemple, un dels nomsque Mubarak va autoritzar és el de HeidyEpstein, però ella va dir que no entra-ria a aquest joc, ja que considerava queera un caramel enverinat per dividir elmoviment i per netejar-se la cara.

Alguna gent, però va acceptar.Sí. Finalment, com que només hi vanaccedir 40 de les 100 persones auto-ritzades, el govern va dir que, fins a100 persones, hi podia anar qui vol-

gués. I només se n'hi van apuntar 15més, la majoria periodistes i tambéalguns palestins que feia molts anysque no veien els seus familiars de lafranja. Tot i això, recordo un noi pales-tí que ja era a dalt de l'autocar, queva trucar al seu pare que viu dins deGaza per explicar-li la situació, i elpare li va dir que baixés immediata-ment de l'autocar, que no podia ferel joc a Mubarak. Feia molts anys queno es veien, però el noi va donar laraó al pare i va baixar.

Com s'entén aquesta actitud del governegipci?No sorprèn. Egipte té permanentmenttancada la frontera amb Gaza de mane-ra voluntària, i en canvi la té obertaper la part que dóna a l'Estat d'Israel.Recordeu quan els palestins van tren-car la frontera? Aleshores, els EstatsUnits van amenaçar Egipte que els reti-raria els ajuts econòmics si no ho reso-lien de seguida. Egipte és un còmplicede l'ocupació i el bloqueig als territorispalestins. Recordeu que fins i tot quanhi va haver els bombardejos ara fa unany tampoc van accedir a obrir la fron-tera.

Tu ja vas ser una vegada a Gaza.Sí, l'estiu del 2008. Hi vaig anar amb elvaixell Free Gaza, i vam ser el primervaixell internacional que trencava elbloqueig per mar. Feia 41 anys que capembarcació estrangera entrava a Gaza.Ens van donar el passaport palestí pelque vam fer i ens va rebre el primerministre de l'Autoritat Nacional Pales-tina, Ismail Haniya.

Aquest govern de Hamàs no està reco-negut internacionalment. Què en pen-ses d'aquesta actitud dels governs occi-dentals?La comunitat internacional no ha dei-xat governar Hamàs. El que han fet éscom un cop d'estat internacional con-tra la població palestina pel govern quehavia escollit. No s'ha de castigar unpoble col·lectivament pel que ha votat.Cal subratllar que van guanyar amb mésdel 80% dels vots i que l'elecció va estaravalada per molts observadors interna-cionals. I en canvi permeten que Gazas'hagi convertit en un camp de concen-tració, el més gran del món.

Casals

XAVI SARRIÀ VALÈNCIA

El nostre és un país que, malgrattot, encara viu. Ja sé que aques-ta afirmació sona fàcil, per noper això deixa de ser certa. Joque em dedique a recórrer-lo uspuc assegurar que allò on vaig hitrobe gent que batega, que par-ticipa, que s'organitza per denun-ciar, però, sobretot, per construir.Un dels exemples més evidentsd'aquesta vitalitat són els casals.Algú s'imaginava a principis delsnoranta que s'alçarien tantscasals, ateneus i centres socialsrepartits arreu del territori? No.Ningú de nosaltres ens hagué-rem cregut que, avui dia, aques-ta organització constructiva fórauna realitat tan evident comengrescadora.

Efectivament, els casals repre-senten això: organització i cons-trucció. Són punts de trobada onels joves i no tan joves podemconèixer-nos, parlar i compartir,però també espais on et pots sen-tir viu, real, alliberat de l'apara-dor de plàstic en què s'estan con-vertint els nostres pobles i ciu-tats. Perquè els casals són, sobre-tot, focus i motor de les lluites delnostre entorn més immediat. Coma exemple, vos podria dir que nom'imagine la meua ciutat, Valèn-cia, sense el Terra, un espai his-tòric que avui ja és una realitatarrelada al barri de Benimaclet ique enguany ha decidit fer el pasendavant d'obrir a migdia; comtampoc me la imaginaria senseprojectes ja existents com Ca Revol-ta o L'Ateneu Popular o altres ques'esperen obrir ben aviat, com elnou local que s'inaugurarà al cen-tre històric i que rellevarà l'an-tic Racó de la Corbella en un noulocal il·lusionador i completamentrenovat.

I sí, també vos podria parlard'altres exemples engrescadors iespectaculars que he tingut lasort de conèixer, com les novesllars del Can Capablanca de Saba-dell o del Casal Despertaferro deReus; tot i així, i per desgràcia,ara em toca parlar-vos dels espaisque veuen el seu futur amena-çat. Un d'aquests és el Casal Popu-lar de Gràcia, que després de setanys oxigenant aquest barri deBarcelona, batalla contra la pre-tensió de l'ajuntament de des-allotjar-lo. Els seus joves habi-tants, però, ja han alçat es des-trals de guerra. No estan dispo-sats a abandonar tan fàcilmentel local que ja és casa seua. Espe-rem que tinguen forces. I queentre tots contribuïm a defen-sar-lo.

LA REMATADA“Gaza és pitjor que una presó, és el campde concentració més gran del món”

Per què dius que és un camp de con-centració?Es deia que Gaza era com una granpresó, però després dels bombardeigsi amb el bloqueig encara és pitjor. Enuna presó tens un sostre, menjar,medicaments, aigua potable, roba ivisites dels familiars. Però a Gazaactualment molta gent no té sostre,perquè des de fa un any que no hideixen entrar vidre ni ciment perarranjar els edificis que els bombar-deigs van destrossar. I el bloqueigtambé impedeix que tinguin medica-ments, menjar, aigua potable o robad'abric, i els seus familiars no elspoden anar a veure. Si amb això non'hi havia prou, ara estan trencantels túnels que la població ha cons-truït per fer-hi arribar el que hi fal-ta. La situació que pateix Gaza és comun setge medieval.

Després de la marxa internacionalfallida i la vaga de fam, quines accionsus plantegeu els activistes interna-cionals que doneu suport a la pobla-ció palestina per ajudar a trencar elbloqueig i a acabar amb l'ocupació?Acabem de fer pública la Declaraciódel Caire, que vol construir un movi-ment de base internacional on parti-cipen també palestins. La declaracióes compromet a iniciar un movimentmassiu global i democràtic contra l’A-partheid que operi en estreta col·labo-ració amb la societat civil palestinaper a posar en pràctica la demanadapalestina de boicot, desinversió i san-cions per defensar l’autodetermina-ció del poble palestí, la fi de l’ocupa-ció, la igualtat de drets per a tots a laPalestina històrica i el ple dret al retorndels refugiats palestins.

Quan llegiu aquesta entrevista, Mariadel Mar Fernández ja haurà acabat elssis dies de vaga de fam que ha fet. Noho fa sola, se segueix en 30 punts mésdel món.En cada punt, es fan relleus.Esva començar a Egipte quan el govern deMubarak va decidir no permetre la mar-xa internacional convocada contra elbloqueig de Gaza i l'ocupació. Del grupde catalanes i catalans, la va començarTeresa Sala, l'han continuada primer laMaria del Mar i després en Martí Olive-lla, i fins al dia 17 encara hi haurà mésrelleus.

Maria del Mar Fernández, en vaga

de fam contra elbloqueig i l’ocupa-

ció a Palestina

ENTREVISTA

“El que ha fet la comunitat

internacional ambHamàs és com un copd'estat internacional

contra la poblaciópalestina”