Accent 205

16
Indigants amb la Fòrmula 1 El cap de setmana del 24 al 26 de juny es dugué a terme una acampada a València, amb el sug- geridor nom d'"Acampada alternativa a la For- mula 1, gratuïta i sense etiqueta". >> Països Catalans 4 Protestes contra el decret “plurilingüe” El nou conseller d'Educació, José Císcar, es va estrenar en el càrrec assegurant que mantindria el decret "plurilingüe" del seu antecessor, el polèmic Font de Mora. >> Països Catalans 6 La violència torna a Irlanda del Nord Durant el darrers dies, el barri de Short Strand, a l'est de Belfast, ha estat l'escenari d'un aug- ment de l'anomenada violència sectària, ja habitual durant marxes orangistes. >> Internacional 111 SUMARI ALEIX CARDONA PÀG. 2 // XAVIER SARRIÀ PÀG.2 // JORDI ALDEGUER PÀG.3 DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 205 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011 Periòdic popular dels Països Catalans Badalona: “El PP ha mentit per criminalitzar uns veïns i veïnes deter- minats com els causants de tots els mals” La recent ampliació del cas dels 5 de Palma ha augmentat novament les causes repressives damunt l'assemblea de Maulets de Palma. Aques- ta organització, habitualment en el punt de mira de la justícia i policia espanyoles a l'illa, ha vist com, en els darrers dies, quatre més dels seus militants han rebut imputacions en qua- litat d'acusats per part de la denúncia imposa- da per l'entitat espanyolista Círculo Balear. >>Països Catalans 5 S’amplia la causa contra independentistes ENTREVISTA

description

Periodic popular dels Paisos Catalans. numero 205. Del 29 de juny al 13 de juliol de 2011

Transcript of Accent 205

Page 1: Accent 205

Indigants amb la Fòrmula 1El cap de setmana del 24 al 26 de juny es duguéa terme una acampada a València, amb el sug-geridor nom d'"Acampada alternativa a la For-mula 1, gratuïta i sense etiqueta".

>> Països Catalans 4

Protestes contra eldecret “plurilingüe”El nou conseller d'Educació, José Císcar,es va estrenar en el càrrec assegurant quemantindria el decret "plurilingüe" del seuantecessor, el polèmic Font de Mora.

>> Països Catalans 6

La violència torna a Irlanda del NordDurant el darrers dies, el barri de Short Strand,a l'est de Belfast, ha estat l'escenari d'un aug-ment de l'anomenada violència sectària, jahabitual durant marxes orangistes.

>> Internacional 111

SUM

ARI

ALEIX CARDONA PÀG. 2 // XAVIER SARRIÀ PÀG.2 // JORDI ALDEGUER PÀG.3

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

205DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

Badalona:“El PP ha mentit per criminalitzaruns veïns i veïnes deter-minats com elscausants detots els mals”

La recent ampliació del cas dels 5 de Palma haaugmentat novament les causes repressivesdamunt l'assemblea de Maulets de Palma. Aques-ta organització, habitualment en el punt demira de la justícia i policia espanyoles a l'illa,ha vist com, en els darrers dies, quatre més delsseus militants han rebut imputacions en qua-litat d'acusats per part de la denúncia imposa-da per l'entitat espanyolista Círculo Balear.

>>Països Catalans 5

S’amplia la causa contraindependentistes

ENTREVISTA

Page 2: Accent 205

L’ACCENT 205DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 201102 OPINIÓ

2200 aannyyss dd’’eenncceennddrree iieessccaallffaarr eell ppaaííssALEIX CARDONA

Quin dia havia de ser? Sant Joan! -opotser és el solstici? o una diada nacio-nal?- Tant se val!

Revetlla, solstici, país, festa, foc,esperit... tot plegat!

20 anys d'encendre i escalfar unpaís és molta tela repartida. Molts anysd'anar creixent junts, a prop, de sen-tir l'alè i l'abrandament en flames.Tants anys voltant amunt i avall, tantsanys d'intensa activitat, plantant aquíi allà, fent saó i començat a recolliralguns dels fruits més dolços de l'Hor-ta i a la resta del país.

Sempre, l'aniversari, ens "pega"amb quilòmetres per al mig. I és quede casa estant, mentre ressonen lesnotes del Contrapàs, dels traginers odel poble, sabem que la foguerada esremou a la vora dels diables, de la tara-tuga, del rat-penat, de les serps i totala ferramenta bestial d'ànima de pól-vora. És moment de "lailos", burrets omentides, "Nuvolets" o mistela, fentque el foc s'acabi d'abrandar per tots

els racons. I l'enyor pregon de saberla companyia tan pròxima i alhora tanenllà -cony de país més llarg que unabotifarra!-, de saber com n'és de sen-tida la comunió en la data més com-partida, passi el que passi en els des-patxos dels "senseànima" del país, estorna esclat de ball o de foc, de cant od'esperits.

Amigues, amics de la Colla de Dimo-nis der Massalfassar, amb vosaltres,ben a prop, ben endins, emocionats ialegres per saber que aquí estem i acíens sabem, com en un rosari inacaba-ble que enganxa cada figura del corre-foc, cada dimoni de la colla, cada nitde l'Infern, amb la Caramella, el Cantal ras, el Solc, Carrutxa, les calçotadesi les nits de festa o de feina, a Massal-fassar, al Xàbia, a Reus, a Mutxamel,a Prats de Lluçanès, amb els amics deMontornès, d'Urbàlia Rurana, els amicsque compartim i les trobades que hemdescobert... avui celebrarem aquestassenyalat -com tots!- aniversari i bri-darem per seguir en el camí, llarg,dolç, frescal, que ens ajuda a dibuixarun futur tan incert com desitjat.

Amb un nus a la gola, escoltaré, uncop més, el Ball de diables de Massal-fassar, de la mà de Toni Torregrossa icompanyia, per celebrar tanta joven-tut i perspectiva de futur.

Enhorabona, dimonis de l'Infern!

PUNT DE MIRA

Vivim temps convulsos al País Valen-cià. No és cap novetat. Fa dècades,segles, que els patim. Però ara enstoca superar-los a nosaltres, a lesgeneracions que hem crescut sota labota d'una dreta espanyola que no hadeixat d'assetjar les poques victòriesque es van aconseguir en aquella esta-fa anomenada Transició. I una d'e-lles, amb totes les seues llums i ombres,fou la que originà la Llei d'ús i ensen-yament del valencià. Una llei que vapermetre que, per primera vegada enla història, una legió de joves tingué-rem accés a ser educats en la llenguapròpia. O el que és el mateix, que perprimera vegada en la història moltsde nosaltres aprenguérem que es potfer cultura, periodisme, història,matemàtiques, filosofia, física envalencià. Un fet, aquest, d'una impor-tància cabdal en un País Valenciàfrustrat pels seus propis prejudicis,diglòssies i febleses accentuades peruna classe dirigent que porta seglescreuant les línies roges de la nostresdignitat.

Jo ho he viscut en primera perso-na. Em vaig criar a les línies. En unales línies imperfectes, però que al capi a la fi eren la única possibilitat queteníem d'estudiar en valencià. AValència ciutat, només quatre insti-tuts públics de secundària l'oferta-ven l'any 1990. Només quatre! Moltscompanys havien de recórrer llargsquilòmetres cada dia per arribar auna classe on s'estudiara en valen-cià. Tot i així, nosaltres vam criticardurant anys aquest model de segre-gació. No enteníem perquè només hihavia un grup en català mentre laresta de grups, vuit, eren exclusiva-ment en castellà. Ni ho enteníem noho compartíem. Allò ens abocava algueto. Érem es rarets, els indígenesde la reserva, fins i tot venia algunmestre amb els alumnes del seu grupper mostrar-los a 'los que hablan envalenciano'.

En aquells temps, com ara, ensvam esforçar a demostrar que érem'normals'. Que fèiem coses 'normals'.Que parlàvem una llengua 'normal'.Però aquest esforç el vam haver defer solets, saltant totes les fronterespsicològiques que s'estableixen des-prés de segles de marginació i estig-

matització. Però ens vam sortir. Vamaconseguir, per exemple, que moltís-sims companys de la línia en 'caste-llà' s'ajuntaren amb nosaltres. Quevingueren, per exemple, als concertsd'aquell grup de música que havíemcreat a classe i que, davant la sorpre-sa de molts, cantàvem en valencià.

Amb els anys, hem comprovat commolts d'aquells amics i amigues hanrecuperat la llengua que, tot sia dit,no havíem tingut l'oportunitat d'a-prendre perquè els seus pares i mareshavien abandonat el valencià pels

prejudicis, la marginació i la perse-cució social que tots coneixem. Peraixò, quan avui escoltem aquells queparlen d'acabar amb la segregació acosta d'arraconar la llengua dèbil, laque estigué prohibida, la que fou aban-donada en massa a les grans ciutatsa causa d'aquella malèvola etiquetade llengua 'inferior', 'basta', 'de poble',se'ns encén el motor de l'antiga ràbia.I és que aquells que han volgut aca-bar amb el nostre patrimoni lingüís-tic i cultural ara diuen que el volen'potenciar' en nom de la 'moderni-

tat', és a dir del 'plurilingüisme'. Iho diuen així, tan tranquils, sensesentiment de culpa, sense esperarpatir les conseqüències.

No. No ho permetrem. Portemmassa anys lluitant a la barricadaquotidiana. Portem massa anys expli-cant, convencent, il·lusionant. Por-tem massa anys picant la pedra delsfonaments d'aquell vell règim queens van imposar. Però sobretot no hopermetrem perquè ara ja som milersi milers els joves que creixem arreudel país amb una altra mentalitat,amb una altra perspectiva, amb ladisposició de defensar com siga lallengua del nostre poble. Perquè lasembra de tants mestres ha donatfruits. I es veu cada dia. A les aules.Als carrers. Sí. Allí ens trobareu. Per-què hem perdut la por. I si cal sereminsubmisos com ho són avui dia els4.500 professors gallecs que es neguena complir les ordres uniformitzado-res de la dreta espanyola. Una dretarància que va gaudir de quarantaanys de violenta dictadura militarper rematar-nos i no ho van aconse-guir. I ara, creuen de veritat quepodran amb nosaltres?

LLeess nnoossttrreess llíínniieess rrooggeessCOL·LABORACIÓ XAVI SARRIÀ

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos,08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa:: [email protected] SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrriibbuucciióó:: 61554 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacc-cciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarriba, Andreu Ginési Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Cal-dera, Mercè Rubià (coords.), Joan Buades, GuillemColom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, AureSilvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran(coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerr-nnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuull-ttuurraa:: Hèctor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C., Almudena Gregori,Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo::

Número 205 Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament en elsseus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE“Amigues, amics dela Colla de Dimonis

der Massalfassar,amb vosaltres, ben a

prop, ben endins,emocionats i alegresper saber que aquí

estem i ací enssabem”

En el camí cap a la Plaça Sant Jaumeels apòlegs de la independència indo-lora li van construir a Artur Mas undiscurs al qual només va afegir la tes-ta repentinada i un cinisme per alqual cal néixer polític. "Ara que hacanviat d'alcoves" i on va dir sobira-nia volia dir retallades, els caminsinescrutables d'aquests personatgesno ens han portat a la indignació quecaldria esperar si tot el real fos racio-nal i a l'inrevés. Enlloc d'indignar-se amb Mas han decidit indignar-seamb els indignats amb Mas.

El 26 de juny a l'Ara Salvador Car-dús parla sobre l'emancipació del seupaís (no precisa encara de quin países tracta): “...des de l'endemà mateixde la manifestació de més d'un milióde catalans, des de l'endemà del finalde l'extraordinari recorregut per 550pobles i ciutats catalanes, aquest paístant donat a la malenconia es vacomençar a preguntar si tot plegathavia servit de res”. Cardús és sociò-leg i utilitza la malenconia com acategoria interpretativa central pera comprendre els comportamentspolítics dels catalans. El desenvolu-pament de les forces intel·lectualsdel país no dóna per més. I acceptacertes xifres tot establint una iden-titat total entre la realitat i la narra-ció que en fan els mitjans. El perio-dista s'ha cruspit el que pogués que-dar del sociòleg. "Les recents mobi-litzacions d'indignats han fet pensarque enterrarien viva la memòria dela nostra epopeia nacional (…) hanaconseguit imposar (...) una lecturadels fets que sosté que, fins a les sevesacampades, la societat estava endor-miscada. No cal dir que es tracta d'u-

na interpretació que només pot serforastera, perquè aquí al nostre paísles mobilitzacions han estat perma-nents, massives, plenes de continguti resultat d'un compromís més fort iconstructiu que el que fins ara hemvist en els indignats. No em proposodesmerèixer una mobilització per sal-var-ne una altra". No s'ho proposaperò ho fa. Per què? Efectivament noés cert que vinguem d'un període dedesmobilització total, però la contra-dicció insoluble entre els indignatsi "la nostra epopeia nacional" és unasíntesi onírica d'aquestes ments malal-tes que, en la més pura tradició de laLliga Regionalista, creuen que calcontractar "murcianos" car els nos-tres joves no saben escopir, empèn-yer i insultar. Davant del grenyutpudent que increpa l'home encorba-tat imaginen uns espanyols descas-tats trepitjant l'honor de les nostresinstitucions centenàries. No és queCardús s'hagi referit a la identitatnacional/cultural dels manifestantsperò és evident que una dialècticatant forçada no pot respondre a unaaltra cosa. I el que Cardús no diu ensho explica López-Tena: "Al llarg de

tres mançanes el diputat de CiU,Gerard Figueras, i jo mateix, hemcaminat assetjats pels indignats; enshan insultat tota l'estona en caste-llà" (http://www.naciodigital.cat).M'hagués agradat molt ser allà enaquell moment per insultar López-Tena en català, encara que això elpogués treure del seu desassossec.Però segurament m'hagués fet trans-lúcid en aquell moment. Cardús esta-bleix els límits de l'independentis-me que els seus sentits poden captar:"han seguit apareixent plataformescom l'Assemblea Nacional Catalanao la Fundació Catalunya Estat. Lesanteriors organitzacions segueixenactivíssimes, com el Centre Català deNegocis, Sobirania i Justícia o elCol·lectiu Emma". No existeix la CUP,única bona notícia de les municipalsper a l'independentisme. Ni el SEPC,la CAJEI, Endavant i tot el movimentque li dóna sentit. Reconèixer-ho obli-garia els Cardús i els López-Tena aacceptar que la indignació forma tam-bé part de la nostra epopeia nacio-nal, mentre el seu encobriment deles mentides de Mas forma part del'epopeia del botiflerisme. Els obli-garia a acceptar que una part de l'in-dependentisme, justament la mésactiva i la menys acomodada en l'au-tonomisme, es mor de ganes d'esco-pir, insultar i empènyer Mas i quifaci falta. No és casualitat que al finalaquesta frase referida a les consul-tes ("s'ha llaurat el país de dalt abaix") demostri que en el país de Car-dús no existeix València, ni Palma.És el mateix que el país d'en Mas

“Murcianos” per la independència

Page 3: Accent 205

Les massives manifestacions d'a-quest diumenge convocades pel"moviment 15-M" ens permeten feruna primera lectura, que tot i queràpida, considere certa; els sectorsde les classes populars més recep-tius al discurs anticapitalista (queno dic que tothom que ahir es mani-festava ho siga...) ja comencen aestar farts d'aquesta situació eco-nòmica i de les polítiques neolibe-rals que des de les diferents insti-tucions polítiques i econòmiquess'impulsen. El suport popular a lesmobilitzacions continua intacte.

Desprès de la criminalitzacióescopida pels mitjans de comuni-

cació massius, molts vam témer unretrocés en l'impuls de la gent quefins ara mirava amb simpatia aques-tes mostres (tèbies encara) derebel·lia, però l'èxit aclaparadorde les mobilitzacions ens demos-tra -així ho crec- que el poble estàesperant gestos més agosarats.

L'escenari polític que tenim aldavant ens portarà una tardor ques'espera "calenta";

-La Generalitat principatina pre-para noves mesures privatitzado-res, donant el cop de gràcia als jafebles serveis públics de Sanitat iEducació.

-L'atur tindrà un repunt quanla temporada d'estiu acabe i totesles contractades temporalment a

l'hostaleria i la restauració tornena l'atur.

-L'Estat espanyol viu dia a diala dificultat de vendre el seu deu-te públic, esperant ciri en mà quel'estat grec i portuguès no acabende trontollar i ens "contaminen"encara més.

I doncs? Què podem fer? Conti-nuar tibant la corda, amb gestosvalents i ferms!

Aquest gran pas polític valent,digne i rebel, pot -i crec que- ha deser la Vaga General.

Defense la convocatòria d'aques-ta Vaga General per tres grans qües-tions:

a) Apoderar la gent amb la cons-ciència que sense els treballadors(i la nostra explotació) no hi hacapitalisme (car es basa en l'apro-piació del benefici que generem).

Malauradament la gent no n'ésdel tot conscient que sense el nos-tre treball no hi hauria l'enriqui-ment indecent al que han arribatels burgesos i burgeses d'aquest paísnostre, i de tot el món.

b) Dissuadir als governs autonò-mics i espanyol que pel camí de lesretallades i els rescats a les gransempreses es toparan amb la nostraresistència. L'Estat espanyol ha d'a-plicar les mesures que els hi dic-ten des dels organismes capitalis-tes internacionals com l'FMI o laUE, i no les aturarà per rés, peròuna resposta massiva pot continuaracumulant forces que en un futurno massa llunyà faça trontollar l'es-tabilitat política, que provoque

c)Un augment de la inestabili-tat econòmica, transmetent als"mercats" que la situació políticaespanyola no fa aconsellable la com-pra de deute públic de l'Estat espan-yol. Aguditzar les condicions eco-nòmiques mitjançant la lluita ensaproparia a un afebliment de l'Es-tat que ens explota i oprimeix, i laseua feblesa serà la nostra fortale-sa.

Cal continuar tensant la corda,doncs només en la lluita s'agudit-zen les contradiccions. Per això,els sindicats combatius hem de ferun pas endavant i realitzar el queel poble treballador espera dels sin-dicats grocs i ells no faran; convo-car una Vaga General la properatardor.

Tenim 3 mesos per fer la peda-gogia necessària, per parlar ambels nostres companys de treball, 3mesos per què les assemblees debarri mobilitzen els seus veïns iveïnes, 3 mesos per a convèncer atothom que nosaltres tenim la for-ça de la raó, i que ens cal apode-

rar-nos de la raó de la força. I és que com diuen al meu poble

"si la mula no vol beure, tonteriaque li xiules", i ja n'estem fartesd'aquest beure tan amarg!

Ara és hora de convocar la pri-mera Vaga General europea, desd'Atenes a Lisboa!

Aquesta tardor Vaga General alsPaïsos Catalans!

* Jordi Aldeguer i Fenoll és militantd'Endavant OSAN i la COS

L’ACCENT 205 OPINIÓ 03

Els rucs útilsdel poderestablert

Ara fa un any, el Tribunal Constitucional va dictar sentència con-

tra l'estatut autonòmic del Principat, mostrant una vegada més la

cara real d'un estat que quan sent perillar la seva unitat territorial

s'oblida per complet del concepte democràcia. En aquelles setmanes

l'efervescència independentista va semblar que iniciava un camí impa-

rable i ràpid cap a la independència.

El 10 de juliol una marea humana va envair Barcelona per dir que

ja n'hi havia prou. I al davant de tots, la classe dirigent del país, amb

el posat de gravetat de les ocasions històriques. Un president autonò-

mic que no s'hi acabava de trobar i un cap de l'oposició que descobria

sorprès el rèdit que en podia treure.

Algun dia algú haurà d'explicar en què es basa el segrest sentimen-

tal de CiU cap a desenes de milers d'independentistes. Gent que es

creu independentista, que hagués estat capaç d'escopir a la cara de

Carod-Rovira per haver pactat amb Montilla, diposita una i altra vega-

da el seu suport a una coalició política que en 37 anys d'existència ha

deixat més que clar la seva voluntat de gestionar l'autonomia i de no

encetar cap aventura.

A vegades el temps distorsiona la perspectiva dels fets, i acabem

projectant al passat la situació actual, oblidant els canvis haguts i el

per què d'aquests. Després d'aquella manifestació, i durant tota la pre-

campanya, CiU va abanderar en el seu discurs, sense abandonar mai

un discurs calculadament ambigu, un horitzó nacional sense límits

pel Principat. I se'n va endur i va conservar tot el segment de votant

sobiranista. Desenes de milers de persones van creure en que primer

el concert econòmic i després la independència.

El que ha vingut, però, ha estat una autèntica revolució thatche-

riana. Ensorrada l'esquerra reformista fruit de les seves febleses i con-

tradiccions, han aplicat un perfecte programa de la "doctrina de xoc",

justificant dures mesures socials a partir de l'alarmisme de la situa-

ció econòmica. I encara més, han pactat desacomplexadament amb

els responsables de la campanya de propaganda anticatalanista més

important de la història. Evident venint de gent que ja comparteix

taula i altres coses a les caixes, la patronal, les mútues sanitàries i

fins i tot al Barça -i alguns a la família- no ens ha d'estranyar.

No podem, però, considerar això una derrota. No nosaltres. El sobi-

ranisme que s'esbrava en dos segons no jugarà cap paper actiu en el

procés d'independència i mai donarà suport a uns plantejaments rup-

turistes com els de l'esquerra independentista. Només cal veure el

trist paper dels opinòlegs sobiranistes durant la protesta davant del

parlament. En canvi, l'acumulació de forces populars és la via que,

per sort, no hem perdut de vista mai.

Davant nostre tenim un futur negre, però també una oportunitat.

En un moment en que centenars de milers de ciutadans rebutgen la

casta política, difícilment es pot produir en aquest país cap alterna-

tiva real a aquesta casta que no sigui en els paràmetres d'allibera-

ment nacional i social que ha estat traçant l'esquerra independentis-

ta. I alhora tenim ja una experiència acumulada que ens demostra el

valor efímer del cant de sirenes.

I quan algun sobiranista liberal s'atreveixi encara a recordar aque-

lla covarda cantarella de renunciar als Països Catalans perquè la inde-

pendència està a tocar i això és un llast, serà l'hora de recordar-li que

mentre a València 50.000 persones es van manifestar en favor de l'es-

cola en valencià, a Barcelona -lloc on per cert contra les sentències

de la immersió lingüística només s'hi manifestà en contra al carrer

l'esquerra independentista- CiU i PP es repartien el poder gràcies,

entre altres, al xec en blanc de patriotisme atorgat pel sobiranisme

liberal.

E D I T O R I A L

Cap a la vaga general!

JORDI ALDEGUER I FENOLL* COL·LABORACIÓ

DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011

“L’èxit aclaparadorde les mobilitzacions

ens demostra -aixího crec- que el pobleestà esperant gestos

més agosarats”

“Tenim 3 mesos perfer la pedagogia

necessària, per par-lar amb els nostres

companys de treball,3 mesos per què lesassemblees de barrimobilitzen els seus

veïns i veïnes”

Page 4: Accent 205

LLUÍS CUSSÓ VALÈNCIA

El cap de setmana del 24 al 26 dejuny es dugué a terme una acam-pada a València, amb el suggeridornom d'"Acampada alternativa a laFormula 1, gratuïta i sense etique-ta".

Aquesta acampada, convocadaper l'Assemblea dels Poblats Marí-tims de València es va realizar enuna de les zones més deixades dela mà per part de les administra-cions local i autonòmica governa-des pel PP; volien, d'aquesta mane-ra, mostrar el contrast entre lesdues Valències, una, la del PP ons’hi gasta milions d'euros de dinerspúblics en carreres de Formula 1 oen copes Amèrica o en visites delPapa, i l'altra, on barris populars,amb arquitectures singulars, comés el cas del Cabanyal, són abando-nats i estigmatitzats, amb l'únicpropòsit de destruir-los i fer arri-bar l'avinguda Blasco Ibañez finsal mar.

Contra el model de ciutatEn aquest context de crisi, des del'Assemblea es muntà aquesta acam-pada per mostrar el total rebuigenvers no només la Formula 1 si noel model socioeconòmic que pateixel Cap i Casal.

Divendres al matí, els antidis-turbis de la Policia Nacional espan-yola es presentaren a la plaça ame-naçant que no es podia fer l'acam-pada degut un error administratiudels acampats quan feren la sol·lici-tud de l'espai. Afortunadament,l'equip legal ho pogué solucionar ila Policia Nacional espanyola se’nretirà. Tot hi així es féu una crida

a tota la població perquè acudis ala muntada de tendes aquella matei-xa tarda, preveient més problemesamb la Policia.

Música i accionsEl divendres per la vesprada se sor-tí des del passeig Marítim a ritmede batucades i dolçaines cap a laplaça, un cop arribats es començàa muntar la zona d'acampada. Totseguit Miquel Gil amenitzà la vet-llada, fent un concert on s'hi aple-garen centenars de persones, final-ment la policia no feu acte de pre-sència, aclarit el tràmit adminis-tratiu.

Dissabte al matí hi hagué unreguitzell d'accions descentralit-zades al voltant del circuit, com

una bicicletada, reclamant aquestmitjà de transport per sobre de l'au-tomòbil privat, murals en contrade la carrera, tallers de samarre-tes i de pancartes, assegudes davantels accessos... Durant la vespradahi hagué xerrades, no només con-tra la Fòrmula 1 sinó també sobrela immigració, el menjar ecològic,la plataforma contra les hipote-ques. Ja de nit, diversos concerts,entre ells, de Pau Alabajos, acaba-ren amb la segona jornada reivin-dicativa.

Diumenge, el dia de la cursa,unes llanxes pneumàtiques ambpancartes contra la Fòrmula 1 sor-tiren de la platja de la Malvarosacap a les proximitats del circuit,mentre de manera coordinada els

manifestants anti-F1 feien una pero-lada. Durant la vesprada més xerra-des, actuacions cabaretesques i con-certs de hip hop; tot hi estar anun-ciats Orxata Sound Sistema no hipogué actuar.

Finalment després d'una assem-blea de valoració on la gran majo-ria d'intervencions foren per pun-tuar molt positivament “assistèn-cia de públic i les accions realitza-des sense deixar de reclamarsolucions pel barri i que segueixila lluita” es donà per acabada aques-ta primera acampada alternativaa la Fòrmula 1. Tot seguit, la gentrecollí tota la brossa que aquell capde setmana havia generat, donantd'aquesta manera una lliçó de soli-daritat i respecte cap als veïns.

L’ACCENT 205DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 201104 PAÏSOS CATALANS

Molts dles indignats han acudit a ls poblats marítims des don es controlavens les mobilitzacions

EEllss iinnddiiggaannttss ffaann aaccttee ddeepprreessèènncciiaa aa llaa FFòòrrmmuullaa 11

FFeelliipp PPuuiigg ccoonnttiinnuuaa llaa sseevvaa ccrrooaaddaaccoonnttrraa eellss mmoovviimmeennttss ddiissssiiddeennttssREDACCIÓ BARCELONA

El conseller d'interior del PrincipatFelip Puig ha tornat per enèsimavegada a esgrimir el fantasma delsgrups organitzats antisistema. Con-cretament, ha anunciat la creaciód'una unitat permanent dels Mos-sos d'Esquadra destinada a recollirproves per a poder acusar posterior-ment davant d'un jutge els suposatsintegrants d'aquests suposats grups.Així ho va anunciar el passat 22 dejuny en una compareixença parla-mentària. També va recórrer altravegada a l'amenaça d'aplicar mésduresa encara en l'acció repressiva.Si bé aquesta vegada no va parlar“d'anar fins al final del Codi Penali una mica més enllà”, sí que va mos-trar la seva voluntat de “desoxidarmecanismes previstos al Codi Penali que actualment no s'apliquen”.

D'altra banda, aquella mateixasetmana també es va fer públic elprojecte de pressupostos del depar-tament d'interior. Aquest preveuuna reducció de només un 3,15%pel que fa a la Direcció General dePolicia respecte l'any passat. Aques-ta reducció encara és proporcio-nalment menor si es té en comp-te que el pressupost del 2010 pre-veia acabar la construcció de finsa quatre comissaries, i el d'enguanynomés en preveu una. En un con-text de profunda crisi social, lesxifres dels pressupostos mostrenla preocupació de l'administracióautonòmica per la conflictivitatque poden generar les dràstiquesretallades projectades. Així, men-tre en policia s'incorporen 600nous agents i es retalla només un3,15%, en el capítol social -ensen-yament, sanitat i benestar social-la retallada és d'un 7,18%.

DDeettiinngguuttMMiiqquueell NNaaddaallppeerr ccoorrrruuppcciióóREDACCIÓ PALMA

En el moment de tancar aquesta edi-ció, la policia detenia l'antic conse-ller de turisme de les Illes, MiquelNadal, de l'extinta Unió Mallorqui-na, acusat de desviar fons cap aempreses de l'expresident JaumeMatas a través de l'ens públic Iba-tur. Juntament amb Nadal tambéhan estat detinguts antics alts càrrecsautonòmics. Aquest és el quart casde corrupció en què està imputatMiquel Nadal. També està acusat devendre patrimoni a preu rebaixata Can Domenge, requalificar terrenyagrícola a Son Oms i prevaricacióen el cas Voltor. Per aquest darrerassumpte, actualment es trobava enllibertat sota fiança de 100.000 euros.

BREUS

ABEL CALDERA BERGA

Coincidint amb les protestes ciu-tadanes contra la corrupció i elsistema de partits, el passat 21 dejuny es va fer públic que el jutgeque porta el Cas Palau havia citata declarar Àngel Colom com a impu-tat en qualitat de responsable civila títol lucratiu.

L'antic president del Palau,Fèlix Millet, va lliurar de formafraudulenta a Colom 150.000 eurosper sufragar els deutes que l'aven-tura del Partit per la Independèn-cia, que el propi Colom i Pilar Raho-la havien iniciat després de la sevamarxa d'ERC.

El cas Palau és el culpable, segonsalguns analistes, que la carrera deColom dins de CiU -on ingressà des-prés de la desaparició del PI- hagiquedat truncada. Malgrat que harealitzat una intensa tasca com asecretari d'immigració de la fede-

ració, articulant xarxes cliente-lars entre CiU i diferents associa-cions d'immigrants, Mas no el vaincloure com a director generald'immigració de la Generalitat.Sembla que des de CiU donaven per

fet que els problemes de Colom ambla justícia anirien a més. La desig-nació del director general d'immi-gració va suscitar en el seu momentuna petita polèmica dins la fede-ració regionalista, ja que Mas pri-

mer intentà situar-hi a Josep Pera,regidor badaloní convergent, total-ment desvinculat de la secretariad'immigració de CiU. Els integrantsd'aquesta secretaria van organit-zar una petita revolta interna queva acabar obligant Mas a oferir elcàrrec a Xavier Bosch, col·labora-dor de Colom. Per la seva part, PilarRahola ha adoptat en aquest caspel silenci, deixant el seu excom-pany de militància sol davant eljutge.

Aquesta no ha estat l'únicaimputació que esquitxa CiU. Tam-bé ha estat cridada a declarar l'an-tiga directora general del Palau,Rosa Garicano. En aquest cas, estracta de la peça separada que elnou jutge del cas, Emili Sánchez-Ulled, va crear per a investigaruna presumpta trama de finança-ment il·legal de la constructoraFerrovial cap a CiU a través de laFundació Palau de la Música.

El cas del Palau de la Música esquitxa de nou CiU

Àngel Colom haurà d’explicar la donació de 150.000 euros

Page 5: Accent 205

ÀLVAR HERVALEJO PALMA

La recent ampliació del cas dels 5de Palma ha augmentat novamentles causes repressives damunt l'as-semblea de Palma de Maulets.Aquesta organització, habitualmenten el punt de mira de la justícia ipolicia espanyoles a l'illa, ha vistcom, en els darrers dies, quatremés dels seus militants han rebutimputacions en qualitat d'acusatsper part de la denúncia imposadaper l'entitat espanyolista CírculoBalear. Aquesta fundació ha anatagafant notorietat els darrers anysdegut a la seva negació de la uni-tat de la llengua, i la seva actua-ció pràctica com a grup de suportdins el PP de les illes. De la sevaactivitat recent, destaca la defen-sa a ultrança del bou d'osborne d'Al-gaida i els incidents que possible-ment la facin institució non grataal municipi de Sineu.

Els orígens del cas repressiu con-tra els joves independentistes calcercar-los a la manifestació contrala corrupció que recorregué elscarrers de Palma el 20 de març de2010, quan, des d'un despatx d'ad-vocats situat a la mateixa plaça dela convocatòria, un grup de perso-nes desplegaren pancartes amblemes a favor del Partit Popular ibanderes espanyoles, provocantaixí al nombrós grup de manifes-tants que es congregava sota ells.

El públic assistent començà acridar contra els provocadors, men-tre que la policia espanyola es des-plegà al voltant de l'edifici en qües-tió, alhora que es negà a escoltarles queixes dels organitzadors dela manifestació, que argumenta-ven que els espanyolistes no teniendret a interrompre una manifes-tació pacífica i legalitzada. Final-ment, la mobilització partí sensemés incidents.

Fitxers i seguiments políticsMesos després, cinc militants deMaulets reben a Palma citacionsper declarar a la comissaria de lapolicia espanyola, víctimes d'unadenúncia per amenaces posada perJorge Campos, president de l'enti-tat Círculo Balear i present al grupde provocadors. Aquesta és adme-sa a tràmit per part del poder judi-cial després d'aconseguir un vídeoaportat pel diari el Mundo, cone-gut per la seva intoxicació infor-mativa contra qualsevol expressiódel nacionalisme d'esquerres aMallorca, en especial l'EsquerraIndependentista i Maulets, orga-nització contra la qual ha llençatcalúmnies i acusacions de formahabitual.

En l'informe que aporta la Bri-gada de Información de la policiaespanyola a Palma, s'identifica, detota la massa de gent que cridà con-tra els provocadors espanyolistes,a cinc persones, totes elles joves imilitants de Maulets, com a auto-

res de les amenaces referides perCampos. A més, l'informe admetun extens seguiment de l'organit-zació juvenil i les seves activitats

a Palma, aportant tota una sèriede consideracions sobre la seva tra-jectòria i una llista de persones queconsidera els seus militants mésactius.

El document explica de formaexplícita que ha obtingut aquestainformació mitjançant un grup d'a-gents encarregat de fer seguimentsde les activitats de Maulets, orga-nització a la que també acusa d'a-tacar amb pintades l'antiga seu delCírculo Balear al carrer Catalun-ya, sense aportar, això si, cap pro-va al respecte. Tot plegat, destapael que ja assenyalaven les organit-zacions antirepressives: els cossosde seguretat de l'estat duen a ter-me un acurat seguiment dels movi-ments socials de Mallorca, i l'Es-querra Independentista és el seuobjectiu preferent.

De cinc a nouComençat el procés judicial, els 5de Palma acudeixen a la cita ambla policia espanyola, negant-se a

respondre a les preguntes delsagents, i poc després es repeteix elmateix a la declaració judicial. Men-trestant, al carrer agafa força lacampanya de suport als joves des-prés de que, en una roda de prem-sa amb imputats i familiars i amicsd'aquests, Maulets anuncia unamanifestació el dia 29 de Desem-bre contra la repressió al joventindependentista, a la qual acudi-ren més de cinquanta joves en elmarc de la Diada de Mallorca, queaplegà milers de persones al diasegüent durant la manifestacióprincipal.

Arribats a aquest punt, el cascontinua sense novetat fins fapoques setmanes, quan quatre nousjoves reben imputacions pel mateixcas, i es fixa el dia 29 de juliol coma data d'un judici, finalment defaltes, en el que 9 militants de Mau-lets seran jutjats per amenaces con-tra el Círculo Balear. Els quatre jahavien estat identificats per la poli-cia espanyola gràcies al vídeo faci-litat per El Mundo, però en prin-

cipi no constaven com a presump-tes autors de les amenaces. La novamaniobra del procés arriba en unmoment en què l'Esquerra Inde-

pendentista de Mallorca pareixrebre la major concentració repres-siva dels darrers anys, després dela detenció de dos militants d'En-davant pels incidents de la diada

i la multa i sanció de 6 dies de loca-lització permanent contra un mili-tant del SEPC a la UIB.

Per a Maulets, la imputació de4 nous militants de la organitza-ció respon a "la clara voluntat d'e-liminar-la del panorama polític deMallorca" i que l'únic delicte dels9 és el de ser "joves, independen-tistes, i haver acudit a una mani-festació contra la corrupció políti-ca", i anuncia més agitació al carreri noves mobilitzacions. Alerta Soli-dària, per la seva banda, veu darre-re l'alt nombre d'imputats una"estratègia de desgast econòmic delmoviment juvenil".

El Mundo i el CírculoAl llarg del procés s'aprecia coor-dinació sospitosament eficaç entreEl Mundo, la policia espanyola, elpoder judicial i el Círculo Balear,que han funcionat com a peces d'u-na mateixa màquina que finalmentabocarà els seus esforços dia 29 deJuliol. Malgrat tot, l'Esquerra Inde-pendentista pareix afrontar tot ple-gat com un repte i es disposa a donarresposta a aquesta nova onadarepressiva, la més forta dels darrersanys, però que ha topat amb unmoviment en creixement, que java treure més d'un centenar de per-sones al carrer en defensa de Gui-llem i David, militants d'Endavant.

Del grup de suport als 5 de Pal-ma, es sap que ja ha canviat el seunom i que properament editarà unalínia nova de material per la cam-panya de suport, d'acord amb lesnoves circumstàncies. Prepara tam-bé un manifest de suport als jovesque estarà obert a adhesions, ja quela seva intenció és la d'aglutinarsuport a partir dels convocants dela manifestació contra la corrup-ció i dels moviments socials de l'i-lla. En qualsevol cas, concentraràles seves activitats més immedia-tes en donar a conèixer el cas i apotenciar la convocatòria de dia29, que entenen com a demostra-ció de força davant l'escalada repres-siva que pateix el jovent indepen-dentista de Mallorca.

L’ACCENT 205 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

El Círculo Balear és el responsable de l’acusació amb material aportat pel rotatiu El Mundoi per la brigada d'informació política de la policia espanyola

NNoouu mmiilliittaannttss ddee MMaauulleettss sseerraann jjuuttjjaattss aa PPaallmmaa

REDACCIÓ PALMA

Un militant independentista dePalma ha estat recentment con-demnat per haver realitzat pin-tades convocant a la vaga del 29Sa diferents edificis del campus dela Universitat de les Illes Balears.El condemnat és membre del Sin-dicat d'Estudiants dels Països Cata-lans (SEPC), i va ser detingut elpassat 29 de Setembre, en el marcde la jornada de vaga convocada

a diferents territoris dels PaïsosCatalans i de l'Estat espanyol.

El militant del SEPC també hadenunciat a L'Accent el tracte queva rebre per part dels agents poli-cials durant la detenció pels fetsdel 29S. Entre altres coses, asse-gura que va estar emmanillat sen-se justificació durant diverseshores a una cadira.

A més, durant el judici, el vagis-ta va assumir la realització de lespintades, emparant-se en el seu

"deure independentista i socialis-ta" durant la jornada de vaga.

Val a dir, que durant el judici eljove va ser absolt de l'acusació d'ha-ver bloquejat els panys de diversosaccessos als edificis universitaris.Per les pintades, ha estat condem-nat a 235 euros de multa i 6 dies delocalització permanent.

El SEPC ha organitzat un con-cert per donar suport econòmical cas, i assegura haver complertels objectius previstos.

Mallorca: condemnat per la vaga del 29-ss

La dreta espanyolista ha aconseguti que el cas s’amplie a més joves independentistes

“S’ha obtingutaquesta informaciómitjançant un grupd'agents encarregatde fer seguimentsde les activitats de

Maulets”

“La nova maniobraarriba en un

moment en què l'EIde Mallorca pareixrebre la major con-centració repressiva

dels darrers anys”

Page 6: Accent 205

L’ACCENT 205DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 201106 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ VALÈNCIA

El nou conseller d'Educació, JoséCíscar, es va estrenar en el càrrecassegurant que mantindria el decret"plurilingüe" del seu antecessor, elpolèmic Font de Mora. A mode d'ad-vertiment o, potser, de bandera delque serà la seua actuació, José Cís-car va ignorar així les reclamacionsde milers de valencians que durantel juny han eixit al carrer. Peròmés enllà de l'arrogància pròpiaamb què actuen els dirigents delPP valencià, i que s'ha repetit enaquest cas, allò rellevant no sónles paraules, sinó el fet que de caraal curs vinent ja han començat lesretallades en educació. I el valen-cià n'és el principal perjudicat. Poca poc s'està coneixent com a dife-rents centres, les línies en valen-cià s'estan suprimint, com ara al'IES Sant Vicent Ferrer, on s'hasuprimit el grup en valencià. El

Claustre del centre no ha dubtaten qualificar la mesura d'atac direc-te a l'ensenyament públic.

El nou consellerEn un comunicat emès poc abansde saber-se la notícia, Escola Valen-ciana valorava que el nou conse-ller "com a alcalde de Teulada coneixperfectament la realitat de l'en-senyament en valencià i l'èxit d'a-quest model educatiu i ha acollitla celebració de la Trobada d'Esco-les en Valencià de la Marina Altaen 2009". D'aquesta manera, Esco-la Valenciana feia un esforç per"pressuposar-li" una actitud posi-tiva envers la llengua.

És ja un mal costum dels valen-cians confiar que els canvis no siguena pitjor, quan pareix que ja s'ha tocatfons, però la capacitat dels conser-vadors valencians de superar-se aells mateixos sembla infinita. JoséCíscar Bolufer ha sigut l'home fortde Camps a Alacant. Des de la vice-secretaria del PP valencià, aquestteuladí ha aconseguit derrocar elreducte alacantí que l'anticampistaJosé Joaquin Ripoll controlava desde la Diputació. L'arribada al Governno només n'és una recompensa, sinóque respon a l'estratègia de Campsde rodejar-se de persones de màxi-

ma confiança per afrontar uns tempsque es preveuen difícils. Segons diver-sos analistes, el seu tarannà nego-

ciador és una de les seues qualitats,però no pareix que en aquest cas envaja a fer bandera.

Clam al carrerPocs dies abans de conèixer-se lacomposició del nou Govern, milers

de valencians isqueren al carrer endefensa del valencià i contra lesretallades a l'ensenyament. Des dela plaça de Sant Agustí fins a la dela Mare de Déu, prop de 50.000 valen-cians marxaren darrere del lema"Per un ensenyament públic de qua-litat: No a les retallades, sí al valen-cià!". La convocatòria de la Plata-forma per l'Ensenyament Públic vaser secundada de manera gairebéunànime pel conjunt de la societatcivil valenciana, i per partits i orga-nitzacions d'esquerres. La comuni-tat educativa tingué un pes moltgran a la convocatòria, des de totsels cantons del País Valencià se suma-ven xiquets, professors, mares i paresamb pancartes dels diferents cen-tres de provinença. L'esquerra inde-pendentista també es va fer moltpresent a la convocatòria amb pan-cartes del Sindicat d'Estudiants delsPaïsos Catalans ("Des de les auleslluitem per un ensenyamentpúblic"), de Maulets ("Contra el geno-cidi lingüístic rebel·la't i lluita"), id'Endavant (OSAN) ("Sí al valencià.Cap agressió a la nostra llengua!").

El nou conseller no escolta el clam pel valenciàSi el conseller no canvia la polítca educativa, les mobilitzacions continuaran

1199JJ:: mmééss ddee 335500..000000 mmaanniiffeessttaannttss aarrrreeuu ddeellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss

“De cara al cursvinent ja han

començat les retalla-des en educació, i elvalencià ha sigut elprimer perjudicat”

Císcar, en el seu anterior càrrec com a delegat del Consell a Alacant

Page 7: Accent 205

ABEL CALDERA BERGA

La Generalitat del Principat ha fetpúblic que, un cop aconsegueixi eltraspàs d'edificis que actualmentpertanyen a la Seguretat Social, elsposarà a la venda per fer calaix.Aquest és un dels rerefons de l'a-cord entre CiU i el govern centralque ha permès a Zapatero salvarels mobles al Congrés dels Diputats.

Entre aquests edificis, hi ha untotal de 7 hospitals i la pròpia seude l'Institut Català de la Salut, enple centre de Barcelona. Els hospi-tals que es volen vendre són la Valld'Hebron, Bellvitge, Josep Trueta,Germans Trias i Pujol, Arnau deVilanova, Viladecans i Verge de laCinta de Tortosa.

L'operació, que inclou el tras-pàs primer de la Seguretat Social

a l'estat, i després de l'estat a l'aGeneralitat, té per objectiu ingres-

sar entre 300 i 400 milions d'eu-ros. Amb tot, la Generalitat volmantenir l'activitat pública d'a-quests centres, amb la qual cosadesprés de vendre's els edificis pas-sarà a pagar un lloguer mensualper al seu ús i es reservarà unaopció de recompra. Aquesta possi-bilitat, però, no exclou que els nouspropietaris dels equipamentspuguin llogar temporalment aquellsserveis que, com els quiròfans, lasanitat pública només faci servirparcialment degut a les retallades.

L'hospital d'Alzira genera beneficisAquests darrers dies també s'ha

conegut que l'hospital d'Alzira hagenerat 26 milions d'euros de bene-fici des de 2003. Construït el 1999,aquest hospital ha donat lloc alconegut com a “Model Alzira”, unsistema de gestió privada en for-ma de concessió administrativad'un hospital pagat amb dinerpúblic. L'UTE que gestiona aquestequipament està formada per Ades-las (que ha passat de ser propietatd'Aguas de Barcelona a ser-ho deLa Caixa) en un 51%, una societatparticipada per Bankia i la CAM enun 45% i Lubasa i Dragados en un2% cadascú.

Aquest model s'ha estès arreudel País Valencià i actualment prop

d'un milió de pacients són atesosen hospitals de titularitat públicai gestió empresarial. Es tracta dequatre hospitals més, gestionatsper UTEs participades totes perRibera Salud (Bankia i CAM). Torre-vella, Elx, Dénia i Manises comple-ten la geografia d'un model que haesdevingut una referència per alneoliberalisme europeu.

Aquests 26 milions d'euros,segons dades que l'UTE va facilitaral comitè d'empresa i que va publi-car Levante, suposen només un 2,2%del total de la facturació. Per llei,el màxim de benefici que podenobtenir les gestores d'aquests hos-pitals és d'un 7%.

L’ACCENT 205 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

AAuuggmmeenntt ddee ttaaxxeess uunniivveerrssiittààrriieess aall PPrriinncciippaatt

REDACCIÓ BARCELONA

Les mesures perfilades amb laimplementació del Pla Bolonyas'han accelerat aprofitant la cri-si econòmica a través de retalla-des a la inversió pública en uni-versitats i a un brusc augmentde les taxes. La Secretaria d'U-niversitats del Principat ha pre-sentat una proposta que preveul'augment d'un 7,6% del preu delscrèdits de grau. Aquest és l'in-crement màxim que preveu lallei, que autoritza a pujar el costde la matrícula fins a quatrepunts més que l'augment de l'IPC,que enguany ha estat del 3,6%.

Aquesta situació ha estatdenunciada pel Sindicat d'Estu-diants dels Països Catalans. Peral SEPC, la implementació delPla Bolonya ha suposat la impos-sibilitat pràctica de combinar

estudis i treball, fet que fa quejuntament amb la irrisòria dota-ció de beques, l'única via definançament sigui el suport fami-liar. I això, en un temps de cri-si, pel SEPC significa dificultarmolt l'accés dels estudiants declasse treballadora als estudissuperiors.

Entre les demandes del SEPCfigura , a banda de la congelaciódel preu del crèdit fins que lesrendes familiars mitjanes no esrecuperin, “la convergència ambla mitjana europea de despesapública en educació (5,1%) i l'as-soliment del mínim exigit d'in-versió en recerca i desenvolupa-ment a l'Agenda de Lisboa (3%)per acabar amb l'ofec financerde les universitats catalanes iestablir unes beques-salari sufi-cients i generoses”.

REDACCIÓ BARCELONA

Per primera vegada des de l'inici deles mobilitzacions contra els des-nonaments, l'estat ha respost ambprocediments judicials al creixentmoviment solidari de piquets queaturaven l'expulsió de les famíliesde les seves llars.

El passat 9 de febrer, més d'uncentenar de persones es concentra-ren a Vic per evitar el desnonamentd'una família. A la ciutat d'Angla-da s'organitzà un dels piquets mésnombrosos fins ara en solidaritatamb la família immigrant d'origenghanès que aquell dia perdia el pis.Van fer falta diverses dotacions deMossos d'Esquadra per treure, arros-segant i d'un en un, els manifes-tants que oposaven resistència pas-siva a l'entrada del domicili.

Finalment, la família va ser des-allotjada de casa seva i es va reque-rir la presència d'una ambulànciaper atendre la mare, embarassada,per una crisi nerviosa. El suport iressò que adquirí l'acció va fer quel'ajuntament de Vic reallotgés la

família en un pis municipal, i final-ment aconseguís un pis en règim delloguer assequible.

Segons explicà la família, havienfet una hipoteca amb el Banco San-tander el 2005 per valor de 500 eurosa tipus d'interès variable. Això va ferque la quota s'enfilés fins a 1.200euros, als quals no podien fer frontperquè només ingressaven 600 eurosde subsidi d'atur.

Ara, els 13 imputats hauran decomparèixer aquest juliol davant del

jutge i s'enfronten a multes que osci-len entre 50 i 300 euros. En aquestgrup d'imputats hi ha Quim Soler,exregidor de la CUP, organització quepresentà una moció a l'ajuntamenten favor de la dació en pagament ique fou aprovada amb l'única absten-ció de l'ultradretana Plataforma perCatalunya.

Aturat un nou desnonament a ElxD'altra banda, el moviment contra

AA jjuuddiiccii 1133 aaccttiivviisstteess qquuee vvoolliieenniimmppeeddiirr uunn ddeessnnoonnaammeenntt

L’Hospital d’Alzira és un negoci rodó per als seus propietaris

“Per al SEPC, laimplementació del

Pla Bolonya ha supo-sat la impossibilitatpràctica de combi-nar estudis i treball,fet que fa que junta-ment amb la irrisòriadotació de beques,l'única via de finan-

çament sigui elsuport familiar“

els desnonaments ha obtingutuna nova victòria a Elx en acon-seguir que una jutgessa decretiuna pròrroga de 30 dies en l'or-dre d'expulsió d'una parella dejubilats. Aquest matrimoni haviaavalat amb el pis un crèdit de60.000 euros per a una empresade reformes de construcció delseu gendre.

Ha estat possible aconseguiraquesta pròrroga perquè el movi-ment antidesnonaments va pre-sentar una denúncia contra elbanc per apropiació indeguda,alegant que el matrimoni ja haviaavançat la meitat dels diners delpréstec però que el banc ho haviaignorat.

Cal recordar que el movimentcontra els desnonaments s'ha vistimpulsat en les darreres setma-nes per les mobilitzacions ciuta-danes contra la casta política, ique una de les línies de treballsorgides a les assemblees popu-lars de barri ha estat la de l'ac-ció directa contra els desnona-ments.

“Les tres principalscaixes dels Països

Catalans controlenl'accionariat de

l'hospital d'Alzira”

VVeennddaa ddee ppaattrriimmoonnii ppúúbblliicc,,aauuggmmeenntt ddeell bbeenneeffiiccii pprriivvaatt

Els mossos actuen en el desnonament de Vic

Page 8: Accent 205

DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 201108 EN PROFUNDITAT

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

L'estiu és sinònim de festa i la festa és sinò-nim de Feslloch, Rebrot o Aplec dels Ports.Són aquestes tres de les cites que tenim aljuliol i que, presumiblement, acolliran milersde joves per passar-s'ho bé i, alhora, per rei-vindicar.

Trobada d’aplecsCom a preludi dels festivals, el passat diu-menge 12 de juny, l'assemblea de Maulets delBarcelonès va organitzar una trobada de dife-rents aplecs amb motiu de la presentació delRebrot, l'aplec dels joves dels Països Catalans,que enguany arriba a la seua desena edició.L'acte consistí en una xerrada i un dinarpopular, i va servir d'espai de trobada i d'in-tercanvi entre el Rebrot i l'Aplec dels Ports. A la xerrada, Nícola Duran, organitzadoradel Rebrot en anteriors edicions, va explicarcom i per què Maulets decidí organitzar unaplec de joves, i en va explicar l'evolució, pas-

sant d'una estructura més propera als clàs-sics festivals per esdevenir un aplec, tot prio-ritzant activitats més properes, participati-ves i reivindicatives. Per la seua banda, ,Adrià Serret, membre de l'organització delXXXIII Aplec dels Ports a Herbers, va fer unrepàs a la història de l'Aplec dels Ports, sor-git l'any 1978 a la Todolella. La desatenciópatida per la comarca i la necessita de l'au-toorganització de la gent per defensar el dreta viure als Ports, per reivindicar millores enles seves infrastructures i representar lesdemandes de millora, estigueren a l'arrel del'Aplec, que amb el temps ha esdevingut "laveu d'una comarca", com diu el lema de l'A-plec d'enguany.

Feslloch, el primerDels tres aplecs, el Feslloch és el que té el car-tell musical més complet. Amb tres dies deconcerts i primeres figueres del panoramamusical català, el Feslloch serà un bon puntde partida per a l'estiu.

Plenament consolidat com a festival de clo-enda de la Gira, organitzada per Escola Valen-ciana, l'edició d'enguany comptarà amb l'as-sistència d'Obrint Pas, Agraviats i New YorkSka Ensamble. Els acompanyaran grups tanvariats com Orxata Sound Sistema, Malaga-na o Aspencat.

El Rebrot, festa i lluitaDesprés de diferents experiències, el Rebrotestà trobant un model propi que combina fes-ta i reivindicació. I ho ha fet en l'entorninigualable de la capital del Berguedà. Allun-yant-se del model dels grans festivals, elRebrot s'ha consolidat com a punt de torba-da dels joves independentistes dels PaïsosCatalans. Durant els quatre dies que dura latrobada hi haurà xerrada on es tractaranaspectes fonamentals de la lluita: el debatsobre "l'alliberament sexual i de gènere, sobrela immigració, que pren especial rellevànciaen aquest moment d'auge de les opcions xenò-fobes i feixistes, i la construcció de l'inde-

pendentisme des de l'esquerra i els movi-ments socials".

A més a més, el Rebrot comptarà amb unanova edició del Certamen Jove de LiteraturaSocial dels Països Catalans i de l'Esclat, elconcurs de grups de música joves. Entre elsgrups més destacats del cartell, trobem elsObrint Pas, que no solen fallar a aquesta cita.

L’Aplec dels Ports, el veterà L'Aplec dels Ports arriba, enguany, a la 33aedició. És tota una fita per a un aplec auto-gestionat, organitzat pels veïns i veïnes d'u-na de les comarques més despoblades i aïlla-des dels Països Catalans.

En els més de trenta anys que se celebra -el darrer cap de setmana de juliol- l’Aplec havist passar generacions i generacions que cadacop han vingut de més lluny.

Aquest juliol, Herbers és el poble que aco-llirà l'aplec, amb les seus múltiples activi-tats., que inclouen un assidu de ls aplecs:Xavi Castillo.

Page 9: Accent 205

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 205

www.rebrot.catwww.feslloch.comwww.peset.com/aplecdelsports/

MÉS INFORMACIÓ

Page 10: Accent 205

MONTSE VENTURÓS BERGA

La Cour d'Assises Spéciale de Parísva emetre el passat 20 de juny elveredicte que condemna novament,i per tercera vegada consecutiva,l'independentista cors Yvan Colon-na. La sentència condemna l'acu-sat a cadena perpètua per l'assas-sinat del prefecte francès de Còr-sega, Claude Erignac.

Els fets es remunten al febrerde 1998, quan Erignac, fou assassi-nat a trets a la sortida d'un teatrea la ciutat corsa d'Aiacciu. A par-tir d'aquell moment començà unaautèntica cacera d'independentis-tes corsos, posada a la pràctica permembres de la Division NationaleAnti-Terroriste (DNAT) i que por-taren la Cour d'Assises Spéciale aacusar vuit persones, durant eljuliol de l'any 2003, de formar partde l'escamot que assassinà el pre-fecte francès i que condemnava acadena perpètua Alain Ferrandi iPierre Alessandri, entre altres.

Yvan Colonna fou detingutdurant el mateix mes de juliol del'any 2003, i l'aleshores Ministrede l'Interior francès, Nicolas Sar-kozy, declarà que s'havia detinguta "Yvan Colonna, l'assassí del pre-fecte Claude Erignac". Aquestesdeclaracions iniciaren tot un seguitd'acusacions en referència a la vio-lació a la presumpció d'innocèn-cia.

Des d'aleshores, Yvan Colonna,ha estat jutjat ja en tres ocasions.La primera sentència, de l'any 2007,i en el mateix sentit que l'actual,fou objecte de recurs per la defen-sa. Novament, el març del 2009, esreiterava la primera condemna.Aleshores, la fiscalia demanava pera Colonna un període de seguretatcomprès en un mínim de 22 anysempresonat, abans no es poguésacollir als beneficis penitenciarisque existeixen en matèria penal al'Estat francès

Finalment, el mes de juny del2010, la Cort de Cassació anul·lavala darrera sentència per un erroren el procediment en la declaracióde testimonis.

El passat 2 de maig, s'iniciavanovament el judici contra YvanColonna i finalment, el passat 20de juny es donà a conèixer el vere-

dicte que confirma la condemna acadena perpètua per a l'indepen-dentista cors.

Les reaccions Han estat moltes les reaccions queha suscitat el cas Colonna des delsseus inicis, degut sobretot als dub-tes sobre la independència del sis-tema judicial francès i els nombro-sos subterfugis que el cas ha pre-

sentat des dels seus inicis, ara fa13 anys.

Jean-Guy Talamoni, dirigent deCorsica Libera, en declaracions aCorse Matin, afirma que la sentèn-cia és "inacceptable i que posa endubte la capacitat de la justíciafrancesa i de les institucions judi-cials franceses (...), la sentènciasuposa empresonar un innocent".

Des del Comitè de Suport a YvanColonna, es posà de manifest,poques hores després de fer-sepúblic el veredicte, la vulneracióde la presumpció d'innocència deColonna des del principi del pro-cés.

Per altra banda, el diputat delPartit Socialista Francès, AndréVallini, afirmava una setmanaabans de conèixer el veredicte: "Notinc cap simpatia per Colonna niper les seves idees, però ha de serabsolt".

El passat 23 de juny, una acusa-ció directa a l'Estat francès retro-

nava a l'Assemblea de Còrsega, ambla intervenció realitzada per GillesSimenoni, advocat d'Yvan Colonna

i conseller en aquest òrgan regio-nal. El conseller de Femu a Corsi-ca afirmava que es tracta "d'un pro-cés penal escandalós, que ens con-cerneix a tots i és indigne (...) L'a-fer Colonna, no és només un

escàndol judicial sinó una infàmiapolítica". Segons Simenoni, el pro-cés contra Yvan Colonna no ha estatmai un cas normal i "s'ha construïtsobre la violació sistemàtica de dosprincipis cardinals de la democrà-cia judicial: la presumpció d'inno-cència i la separació dels poders ",en clara al·lusió a la pressió polí-tica exercida cap al poder judicialfrancès, criticat a bastament i ennombroses ocasions per la mancad'independència. A l'hemicicle,Simenoni, també va acusar tresmembres de la DNAT de mentir sotajurament. Textualment afirmà:"Acuso públicament als Srs. Marion,Frizon i Vaux; Acuso aquests treshomes d'haver mentit sota jura-ment sobre elements cabdals de lainvestigació" .

Finalment i davant la cambracorsa, Simeoni proclamà que "llui-tarem a Còrsega, lluitarem a París,lluitarem a Brussel·les, lluitarema tot arreu".

L’ACCENT 205DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 201110 INTERNACIONAL

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

"Ghjustizia pà Yvan" (Justícia per a Yvan) ha estat el lema amb el qual el poble cors ha reclamat l'absolució de l'independentista Yvan Colonna.

L’independentista cors Yvan Colonna, condemnat

a cadena perpètua

“L'assassinat d'Erig-nat donà peu a una

autèntica cacerad'independentistes

corsos”

“El comitè de suport ha denunciat

la vulneració delprincipi d'innocència

des de l'inici del procés”

Page 11: Accent 205

L’ACCENT 205 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011 INTERNACIONAL 11

EUDALD VILAMAJÓ BELFAST

Durant el darrers dies, el barri deShort Strand, a l'est de Belfast, haestat l'escenari d'un augment del'anomenada violència sectària, jahabitual durant aquest períodeanual de marxes orangistes (delssectors unionistes). Durant elsmesos d'estiu no és estrany toparamb situacions d'enfrontament, jaque el conflicte agafa més intensi-tat als carrers de Belfast. De fet,,per les comunitats nacionalistes nitan sols és noticia que grups deparamilitars unionistes, com la Uls-ter Volunteer Force (UVF), inten-tin boicotejar la pau relativa queregna durant la resta de l'any.

Aquesta vegada, però, la noticiaha estat el grau de violència asso-lit, que ha deixat assetjat tot unbarri, i l'èxit que han obtingut elsorangistes en la seves convocatò-ries. Tot i així, cap analista polítics'ha sorprès per aquests fets, ja queel context actual dirigeix la socie-tat del nord d'Irlanda cap a un cul-desac on al final només s'hi entre-veu un progressiu augment de laviolència sectària.

El setge a Short StrandLa situació física de Short Strand,un enclavament nacionalista al migd'un East Belfast majoritàriamentunionista, fa que aquest barri siguiprou més vulnerable als atacs comels que s'han conegut aquests dies.

Durant dues jornades consecu-tives, a convocatòria - segons elPolice Service of Northern Ireland(PSNI) - del grup paramilitar unio-nista Ulster Volunteer Force (UVF),el barri de Short Strand ha patitun setge nocturn. Pedres, cocktailsmolotov, bengales i algun artefac-te explosiu eren el preludi d'unabatalla campal que s'allargariadurant 3 hores, amb molta presèn-cia del PSNI, encara que més dis-suasiva que no pas activa.

Tot començà quan un grup demés de 100 persones encaputxadeses van dirigir cap al barri en qües-tió amb la intenció de causar des-perfectes, llançant objectes i ate-morint la població. La resposta delslocals no es va fer esperar, i al llan-çament d'objectes el va seguir uneshores de batalla campal, durant laqual van participar gairebé 500 per-sones.

Segons la policia, aquesta ofen-siva va ser orquestrada per la UVF,que pretenia publicitar-se a travésdels atacs sectaris que caracterit-zen aquesta organització, actual-ment lluny del canibalisme d'undels seus batallons/comandos, elscarnissers de Shankill Road, queels 70s es dedicaven a segrestarnacionalistes i matar-los esquarte-rant-los sota el lema "l'IRA no potviure sense la seva comunitat".

Així doncs, ara serà interessantveure quins efectes té aquest ataci la resposta republicana que se'nderivi. Sobretot, per part dels grups

dissidents en el període de marxesque tot just comença. Caldrà estarmolt atents a la marxa més gran,la del 12 Juliol a Belfast, ja que unpossible objectiu d'aquest atacpodria ser desestabilitzar la socie-tat en un moment tant vulnerablecom aquest.

Estratègia de guerra britànica;sectarismeDurant els anys 60 la proposta polí-tica, reivindicada a través de mar-xes pacifiques i marcada com l'ini-ci del conflicte modern irlandès,era ben allunyada de l'adjectiu sec-tari que s'utilitza avui en dia perparlar de la violència entre les duescomunitats. L'estratègia naciona-lista tenia com a objectiu princi-pal la consecució de diferents dretssocials, entre ells el dret univer-

sal al vot i a un lloc de treball. Lalluita en contra el sistema esta-blert, que incloïa vot per propie-tat i perjudicava la comunitat nacio-nalista a l'hora d'accedir a un llocde treball, combinava aquesta llui-ta social amb un caràcter antiim-perialista.

Totes les alarmes del poder bri-tànic van saltar en el moment quela comunitat nacionalista estavaaconseguint simpaties a les sevesdemandes dins de les comunitatsobreres unionistes. És en aquestmoment quan es potencia l'estra-tègia britànica de l'enfrontamententre les dues comunitats del nordd'Irlanda: es tornen a armar dife-rents grups unionistes, per passard'un conflicte social a un conflic-te armat entre dues tendències reli-gioses. A més, la versió dels mit-

jans potenciava la definició brità-nica del conflicte, basat en dispu-tes religioses.

Finalment, però, 40 anys des-prés, la resolució d'aquest conflic-te es trobava encarrilada en l'espe-rat procés de pau.

Context després del GFA;excés de divisióEls acords, coneguts com a GoodFriday Agreement i que havien deportar a Irlanda a una pau defini-tiva, van ser aprovats fa més de 13anys. La lluita nacionalista per laconsecució d'aquests acords i a par-tir d'aquests, ha estat principal-ment antiimperialsta. Els acordsobliguen a que el govern del nordd'Irlanda sigui format pel partitmajoritari d'ambdues comunitats,un fet que manté la divisió de la

societat de l'estat d'Irlanda delNord. Tot i així, el costat positiués que elimina la possibilitat d'ungovern de majoria unionista, quemolt possiblement es comportariade forma sectària amb la comuni-tat nacionalista.

El fet de mantenir la subvencióa les escoles religioses perquè s'en-carreguin de l'educació de les novesgeneracions també potencia aques-ta divisió entre comunitats, i és enenclavaments, com el barri d'Ar-doyne o Short Strand, on els infantspateixen el sectarisme de maneramés accentuada. L'augment de vio-lència d'aquests últims dies recor-dava la imatge de fa 10 anys a Ardoy-ne: nenes envoltades per un cordóde la policia, mentre es dirigien al'escola, allunyant-los dels atacsamb pixats i dels insults de la comu-nitat unionista veïna.

Una altra realitat que actual-ment manté la divisió és la crea-ció de nous murs "de la pau" ambl'objectiu de crear una pau relati-va entre les dues comunitats.Actualment, hi ha 48 murs que sepa-ren comunitats en tot el nord d'Ir-landa, la majoria dels quals sónconstruïts després dels acords. Toti que els mantenen tancats nits ifestius per evitar atacs, s'obren lesportes d'aquests perquè circulin lesmarxes organgistes.

Al llarg de l'any tenen lloc mésde 3.000 d'aquestes marxes, i durantels mesos d'estiu podrem veure noti-cies de les que creuen barris nacio-nalistes en un acte humiliant peraquestes comunitats. Escena sovintdefinida pels locals com "el Ku KluxKlan marxant per barris afroame-ricans".

La violència es visualitza amb motiude les marxes orangistes

Les marxes orangistes sempre han rebut la protecció policial fron al descontent dels irlandesos

REDACCIÓ BARCELONA

La situació del barri de ShortStrand, a l'est de Belfast, s'ha con-vertit en una manifestació del fra-càs del procés de pau al nord d'Ir-landa. El setge al que han sotmèsaquest barri i els greus enfronta-ments que hi ha hagut aquests diesnomés són la part més visible delfracàs anunciat d'aquesta pau arti-ficial.

El perquè, no és un secret: desdel primer dia ja es va fer evidentque basar els acords de pau en ladivisió de l'estat en dues comuni-tats provocaria que el sectarismeentre aquestes perdurés.

Avui en dia, la comunitat nacio-nalista del nord d'Irlanda té moltclar l'origen del conflicte modern:la partició de l'illa d'Irlanda en dosestats per mantenir la dominacióeconòmica britànica. La divisió en

dues comunitats, per religió, i elfet d'enfrontar-les entre elles és pera ells una estratègia de guerra pen-sada i imposada pel poder britànic.Una estratègia que, per desgràcia,

encara és vigent, i està plasmadaen els mateixos acords de pau.

Així, el futur passa per comba-tre el problema d'arrel: l'estratègiade guerra creada pels britànics, la

divisió. Sembla que l'únic camí percontinuar aquesta batalla passa peraccelerar una Irlanda definitiva-ment unida i allunyada de políti-ques divisòries i sectàries.

Uns acords fràgils

La solució al conflicte passa per accelerar una Irlanda unida

Page 12: Accent 205

MIREN ETXEZARRETA BARCELONA

Els problemes financers de Grèciacontinuen i haurà de recórrer denou a la Unió Europea per resoldreles seves dificultats. Els 110.000milions d'euros que va obtenir coma préstec fa un any no són sufi-cients i es preconitza que s'hauràde demanar a la Unió Europea entre30.000 i 70.000 milions d'euros i/ouna reducció en els tipus d'interèsexigits. Es planteja, fins i tot, quehagi de procedir a una reestructu-ració del deute (que encara que esvulgui camuflar amb altres nomsno deixa de ser una "quita" -dismi-nució de l'import a percebre coma pagament-) i, fins i tot diuen ques'ha plantejat la idea que aquestpaís abandonés l'euro, encara queaquesta possibilitat ha estat ardent-ment denegada.

És a dir, totes les mesures queGrècia s'ha vist obligada a portara terme no han resolt la seva situa-ció financera i, no obstant això,han empitjorat molts dels seus pro-blemes: minva l'activitat econòmi-ca i es deterioren les condicionsdels treballadors (salaris i atur) iels seus drets socials.

Grècia està pitjor que fa un any.I l'única solució que se'ls presentaés prendre més de la mateixa medi-cina, doncs a pesar que diuen quela UE planteja el nou rescat ambunes condicions menys dures, ésprobable que si proporciona els fonsnecessaris imposarà noves exigèn-cies.

És fàcil quan ja ha passat, peròhem de dir que aquesta evolucióera d'esperar. Si a un país que tégreus dificultats econòmiques se

l'obliga a posar en pràctica unadura política de retallades, no potdur a cap altre lloc més que a empit-jorar la seva situació i dificultarencara més el pagament del deute.Els ajustaments exigits asfixien l'e-conomia, ja que si disminueixen

els salaris i augmenta l'atur, sidecreix la capacitat de compra dela població i, a més, si es redueixla despesa pública, d'on vindrà larecuperació de la demanda per esti-mular l'activitat? Les exportacionsd'aquest país no són capaces d'a-rrossegar l'economia; menys enca-ra quan el seu principal client, laUE, emmalalteix d'un feble creixe-ment de la seva demanda.

Seria molt interessant que els'mercats', les institucions públi-ques internacionals, i sobretot laUE, en recomanar les dures reta-llades fessin explícit com creuenque poden resoldre el problema deldeute.

Costa d'entendre que després de

l'experiència de la 'crisi del deutedels vuitanta', quan aquesta matei-xa política va fer cada vegada mésdifícil que els països deutors (lla-vors llatinoamericans i africansprincipalment) s'alliberessin delsseus deutes, s'obligui actualmentals mateixos remeïs a la perifèriaeuropea.

Perquè el cas de Grècia és l'e-xemple del que pot succeir als altrespaïsos de la UE amb problemes. NiIrlanda, ni Portugal, ni l'Estatespanyol (encara que aquest darrerno ha estat 'rescatat', almenys enca-ra) podran resoldre els seus pro-blemes financers amb aquestesmesures i, sobretot, no podran recu-perar la seva activitat econòmicai millorar el seu sistema produc-tiu i, encara menys, generar ocu-pació. Confiar la recuperació nomésa l'augment de les exportacions ésuna quimera. Com es rellançarà,doncs, l'activitat econòmica?

El problema de fons és que lesmesures no van dirigides a aquestspropòsits.

Les prioritats són altres: i laprincipal, dedicar recursos al paga-ment del deute (o més aviat delsseus interessos). Els grans bancseuropeus -alemanys, francesos,holandesos, fins i tot els espanyols-constitueixen els creditors princi-pals d'aquests països perifèrics ivolen cobrar els seus préstecs i aaquest fi subordinen les altres fina-litats possibles i desitjables.

I la segona, es tracta d'assoliruna recuperació dels beneficis deles grans empreses, industrials ifinanceres, encara que sigui a unnivell més baix d'activitat econò-mica i molt més baix d'ocupació.

No oblidem que en el capitalismel'objectiu primordial de l'economiano és produir ni generar ocupaciósinó proporcionar beneficis. Siaquests s'obtenen a un nivell mésbaix d'activitat, 'no és massa greu'.L'exemple de la banca europea, obte-

nint beneficis a pesar de tots elsproblemes corrobora aquesta hipò-tesi, i les evolucions dels gransgrups com Telefònica la sustenten.El rellançament de l'activitat i larecuperació de l'ocupació, si es pro-dueix -i fins i tot els agents mésvinculats al poder econòmic i polí-tic assenyalen que seran molt, moltlentes-, serà a pesar d'aquestes polí-tiques. No només Grècia ho demos-tra, sinó que l'evolució de l'Estatespanyol apunta clarament en lamateixa direcció: amb sort potseres creixi alguna desena en els dospròxims anys, però hi ha cincmilions de desocupats, un de cadados joves no té feina, els ingressos

dels treballadors disminueixen i lademanda està totalment congela-da (excepte una lleugera milloraen les exportacions)… però els bancsi les grans empreses estan recupe-rant els seus beneficis, els seus diri-gents milloren els seus ingressos,la pressió fiscal disminueix pelsmés poderosos. El capital està sor-tint de la seva crisi. Una vegadamés l'estratègia que es presentacom 'la sortida de la crisi' segueixsent la de retallar les condicionsde vida dels treballadors per a recu-perar els beneficis. I el deteriora-ment fa la impressió de no estarassociat a una conjuntura de la quales sortirà ràpidament, sinó de serpermanent, estructural.

Amb les mesures que s'han impo-sat, sota l'argument de reduir eldeute, la ciutadania no sortirà dela crisi. I això és molt greu. Nonomés perquè els ciutadans estanpagant amb un fort i permanentdeteriorament de la seva situacióles conseqüències dels remeis quese'ns han prescrit, sinó perquè lamedicina és equivocada i l'econo-mia de cap manera es recuperaràamb aquestes polítiques. Grècia il'Estat espanyol ho demostren. Noval que d'aquí un temps es lamen-tin com a 'errors' de política eco-nòmica. No són errors, són opcionsestratègiques que rescaten els inte-ressos dels poderosos a costa de lesclasses populars.

*Miren Etxezarreta, és catedràticad'Economia de la Universitat de Barce-

lona, article extret de la webwww.kaosenlared.net

L’ACCENT 20512 ECONOMIA DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011

No pot ser d’una altra manera Grècia és l’exemple del que pot succeir a altres països europeus amb greus problemes econòmics

No són errors, són opcions estratègiques que rescaten els interessos dels poderosos a costa de les classes populars

“El problema de fonsés que les mesuresno van dirigides a

reduir l'atur, sinó quebusquen que els

bancs cobrin els seuspréstecs ”

“La medicina és equivocada i

l'economia de capmanera es recupera-rà amb polítiques de

retallades”

Page 13: Accent 205

L’ACCENT 205 ESPORTS 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011

RAFA ESCOBAR MANISES

El final de la temporada futbolísti-ca ens ha ofert una bona notícia, elretorn al futbol professional de dosclubs històrics dels Països Catalans,el Centre d'Esports Sabadell i el ClubEsportiu Alcoià, que després d'unagran temporada al grup III de la Sego-na Divisió B, han superat als play offd'ascens derrotant a Eibar i Lugo res-pectivament.

En el cas dels alcoians el retorna la segona divisió es produeix qua-ranta-dos anys després de la darre-ra participació, una llarga trajectò-ria en la qual l'Alcoià ha militat a laSegona Divisió B, Tercera Divisió ifins i tot Regional Preferent. Es trac-ta d'un club històric que als anys 1940va militar fins a quatre temporadesen la Primera Divisió del futbol esta-tal, encunyant aquella famosa expres-sió que deia... "Tens més moral quel'Alcoià", nascuda arran d'aquestesestades a la primera divisió els anysquaranta en què l'equip, contra pro-nòstic, acabava salvant la categoria.Una altra interpretació de l'origende la frase, tot i que força inconcre-ta, fa referència a un partit (no estàclar quin) en el qual els jugadors del'Alcoià, tot i perdre de forma clara,

protestaren enèrgicament a l'àrbi-tre perquè va assenyalar la fi del par-tit un minut abans del final.

Pel que fa al Sabadell, als anysvuitanta va militar algunes tempo-rades a la Primera Divisió, fins alseu descens l'any 1987, situació que

es va agreujar amb el nou descens aSegona Divisió B el 1991, una catego-ria en la qual el Sabadell s'ha man-tingut fins a l'actualitat exceptuantdues temporades (1993-1994 i 2006-2007) en la qual el conjunt vallesàva jugar a Tercera Divisió.

El CE Sabadell també és un con-junt històric que ha militat 14 tem-porades a Primera Divisió, obtenintun quart lloc la temporada 1968-1969,classificació que li va concedir, perprimer i únic cop en la seua histò-ria, la possibilitat de participar en

una competició europea.La temporada 2011-2012 contarà

doncs amb dos conjunts històrics ala Segona Divisió que ressorgeixendesprés d'anys difícils esportiva ieconòmicament, als quals desitgemmolta sort.

RAFA ESCOBAR MANISES

El passat 26 de maig el Tecnol Reus Depor-tiu es va proclamar campió de l'OK Lli-ga per davant dels tot poderosos Liceo iFC Barcelona, després de guanyar per 4-1 al Tenerife i la derrota del Liceo frontal FC Barcelona per 7-4.

Aquest títol té un enorme valor sim-bòlic pel fet que els reusencs no acon-seguien el guardó des de feia trenta-vuitanys, malgrat haver quedat subcampionsfins a quatre vegades consecutives entreels anys 2004 i 2008.

L'OK Lliga se celebra des de l'any 1969,el Reus Deportiu va ser el guanyador deles primeres quatre edicions, sent la dela temporada 1972-1973 la darrera en laqual va va obtenir la victòria. Així doncs,malgrat haver obtingut bones classifi-cacions i alguns èxits europeus, el títolde lliga era l'assignatura pendent delsreusencs, i és per això que la recent vic-tòria ha desencadenat l'eufòria a la capi-

tal del Baix Camp, una ciutat que viuaquest esport amb gran intensitat.

La victòria del Tecnol Reus, la cin-quena en la seva història, té també unenorme valor pel fet que trenca un llar-guíssim període d'hegemonia del FC Bar-celona, que des de l'any 1998 havia guan-yat fins a tretze títols de lliga consecu-tius, unes xifres sense precedents quesemblaven condemnar a la resta de clubsa l'ostracisme.

L'alegria del Reus haguera estat com-pleta si dies abans no hagués caigut ala final de la Lliga Europea front almateix Liceo, però així i tot els reusencsestan satisfets després de la gran cam-panya realitzada.

Malgrat el domini del FC Barcelona enel palmarès de la competició domèstica(acumula vint-i-tres títols), són més elsequips catalans que han aconseguit l'OK-Lliga alguna vegada, és el cas de l'Iguala-da, que ha resultat guanyador cinc vega-des, el Voltregà, dues vegades i el Noia una.

Es tracta d'un esport on l'hegemo-nia catalana és molt clara, ja que, elconjunt gallec del Liceo, és l'únic con-junt no principatí, que ha obtingut eltítol alguna vegada (sis). Aquesta hege-monia, reflectida també en les compe-ticions europees, s'ha plasmat en lesvictòries d'una selecció espanyola queen nombroses ocasions s'ha proclamatcampiona del món i d'Europa amb latotalitat o la gran majoria dels seusintegrants nascuts a terres catalanes.

Els recents intents per crear unaselecció catalana, han patit, com enaltres casos, el boicot internacionalimpulsat per la Federació Espanyolade Patinatge, la qual es nega a reco-nèixer la realitat d'aquest esport, jaque, entre altres motius de caire emi-nentment polítics, l'oficialització d'u-na selecció catalana, reduiria sensi-blement, el potencial esportiu de laselecció espanyola.

El Reus guanya la Lliga d’hoquei sobre patins trenta vuit anys després

L’Alcoià és un club històric que als anys quaranta estigué a primera divisió de la lliga espanyola

SSaabbaaddeellll ii AAllccooii ttoorrnneenn aa ttiinnddrree eellss sseeuusseeqquuiippss aa llaa lllliiggaa ddee ffuuttbbooll pprrooffeessssiioonnaall

RAFA ESCOBAR MANISES

El cap de setmana del 24 al 26de juny va tenir lloc a la ciu-tat de València una nova edi-ció del Gran Premi d'Europade Fórmula 1, se celebra a laciutat del Túria des de l'any2008. Un cop més s'ha habili-tat un circuit urbà a la zonaportuària de València, s'hanafrontat amb diners públicsels elevats costs del mateix,s'ha difós als quatre vents elssuposats efectes positius del'esdeveniment per a l'econo-mia de la ciutat i s'ha desple-gat un glamur i una despesasumptuària en un context enel que les xifres d'atur regis-trat a la ciutat s'acosten al 25%.

Un cop més les protestes deveïns i col·lectius diversos hansegut silenciades o, en el millordels casos, tractades com a unelement pintoresc en el marcdel gran esdeveniment. Totaixò mentre el president Campscomençava a negociar la pro-rrogació del contracte (acabael 2014) amb el magnat brità-nic Bernie Ecclestone fins al'any 2018.

En l'aspecte esportiu mésdel mateix, nova victòria deVettel i un Fernando Alonsoque malgrat el segon lloc, con-tinua cinquè a la general, maiper errors propis, sinó per erra-des de tercers o conspiracionsinternacionals.

El circ de la Fòrmula 1 passaper València

Page 14: Accent 205

L’ACCENT 205DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 201114 CULTURA

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Aprincipis dels vuitanta, les reglesdel joc del nou sistema ja havienquedat assentades. Malgrat que laConstitució del 1978 no havia estatespecialment esplèndida respecte

el reconeixement de l'existència de diferentsnacions al si de l'Estat espanyol i del seugrau d'autogovern, els sectors més recalci-trants consideraven que s'havia arribat mas-sa lluny. Alguns d'ells van protagonitzar uncop d'Estat el 23 de febrer del 1981. D'altres,més sofisticats, varen publicar un manifest,disset dies després, denunciant la situaciód'exclusió a la qual s'estava duent el castellàal Principat. Un dels principals valedors delque popularment fou conegut com a Mani-fiesto de los 2.300 fou el sociòleg Amando deMiguel que, ara, treta la màscara, expressaclarament que el que es volia era que el cata-là quedés relegat a l'àmbit privat com hohavia estat el gaèlic a Irlanda.

Davant de tota aquesta ofensiva espanyo-litzadora i en resposta al Manifiesto, a ini-ciativa del CIEMEN, un seguit de gent va res-pondre amb una “Crida a la solidaritat endefensa de la llengua, la cultura i la naciócatalanes”. L'assistència a l'acte, que es vacelebrar al Paranimf de la Universitat deBarcelona, va superar els pronòstics mésoptimistes i, amb aquell capital humà ini-cial, es va decidir provar d'engegar un pro-jecte de defensa de la personalitat de lanació catalana que perdurés en el temps.Ara, quan fa trenta anys d'aquell esdeveni-ment, un documental, La Crida, història d'u-na resposta, arriba per fer-ne un balanç.

El primer que cal dir de La Crida és queens trobem davant d'un documental de tallclàssic, que construeix el relat a partir de lesdeclaracions d'alguns dels principals prota-gonistes tant del moviment com del període,que s'alternen amb testimonis audiovisuals -segurament el més atractiu del treball- i

hemerogràficsde l'època. Lacolumna ver-tebral delrelat que s'hiexplica corres-pon, bàsica-ment, al quetrobem a His-tòria de la Cri-da a la Solida-ritat. Endefensa de lallengua, lacultura i lanació catala-nes, el treballde l'EnricMonné i laLluïsa Selgapublicat perLa Campanael 1991. Pertant, elsencerts ierrors del seucontingut, quese centren sobretot en la manca d'una anàli-si del paper que va jugar enfront del crei-xent moviment català d'alliberament nacio-nal (MCAN), responen, en bona part, als delllibre del 1991, en el benentès que en aquellmoment la Crida encara estava en actiu i quela distància respecte els esdeveniments gai-rebé no existia.

En un primer moment, la Crida fou vistaamb simpatia pel conjunt de les forces políti-ques parlamentàries d'òrbita catalana. Peròla seva oposició al projecte de retall de l'au-tonomia (LOAPA) i la seva voluntat de con-frontar-hi la necessitat d'autodeterminacióva fer que, primer el PSC i més tard CiU, sen'anessin separant. La distància que prenguéCiU va anar acompanyada per l'abandona-ment de les diferents entitats que d'una

manera o altra hi estaven vinculades. És,però, justament a partir d'aquell moment,que la Crida va començar a ampliar els seusàmbits d'actuació (solidaritat internaciona-lista, conscienciació ecologista o lluita anti-militarista) i a deixar de banda les activitatsmés de masses per centrar la seva pràcticapolítica en l'acció directa no-violenta que, defet, esdevindrà el segell identificador de laCrida fins que, poc a poc, i seguint el camíemprès per l'Àngel Colom el 1986, la majoriadels seus membres decideixen fer el salt a la“política” incorporant-se a ERC. Finalment,la Crida s'autodissolgué el 29 de juny del1993, en un moment en què el MCAN estavatocat de mort i s'havia obert la possibilitatd'aterrar a una ERC que acabava de procla-mar-se independentista.

““AAnnttoonniiccaannttaauuttoorr ddee llaa tteerrrraa””

“Podríem jeure sota un roure i fer volarcoloms

podríem embadalir-nos tots però estemfins els pebrots”

Vicent Company i Sancho BADALONA

Antoni Garcia i Iranzo, cantau-tor català del barri d'Horta deBarcelona, va gravar el seu pri-mer disc l'any 2008 a Montor-nès a l'estudi del seu amic Alex

Blanco (coautor dels arranjaments junt alcantautor). El disc va comptar amb lescol·laboracions del també cantautor JepCardona (Sabadell) i la Coral “Primaveraper la Pau” (Mataró). En l'orquestraciódels temes hi intervenen guitarres, bai-xos, harmònica i percussions. El disc, jaexhaurit, va estar autoeditat (250 còpies) iara és pot trobar a la xarxa.

El cantautor destaca entre les sevesactuacions la que va fer a Barcelona, arafa un parell d'anys, on hi era presententre el públic Lluís Serrrahima un delsmés destacats impulsors de la cançó cata-lana i la que va fer a Tolosa de Llenguadocper celebrar l'11 de setembre de l'any 2009.El cantautor reconeix el seu anhel peractuar aviat a la resta dels territoris delsPaïsos Catalans.

A hores d'hora prepara el seu segondisc on de nou la cançó identitària serà laprotagonista amb temes com: “Jeure sotaun roure”, “Tres capellans”, “Catalunya ésel seu nom” i algunes versions de l'OvidiMontllor. L'autodeterminació i la crítica al'Església farcits del seu to humorístic sóni seran presents en la seua música. Podeuescoltar alguns del temes del cantautorbarceloní al següent enllaç:http://www.musicalliure.cat/media/peo-ple/ANTONI

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

La cultura "no és una despesa, ésuna inversió". Un document queaplega més de 7.000 artistes i ges-tors culturals demana la retiradadels articles de la Llei Òmnibus

que afecten a cultura. Recorden que lesretallades "obligaran a les institucions areduir l'activitat i les programacions", pro-vocaran "l'augment del preu" de les entra-des i "la privatització d'equipaments o pro-gramacions, situant bona part de l'ofertacultural sota la lògica del mercat" i que lacultura "és la cara visible d'un país i mésencara en el cas de Catalunya, que per raonshistòriques té ara mateix disminuïda la ges-tió d'altres recursos".

El pacte del Tinell establia que al 2007 lacultura hauria de suposar el 2% del pressu-post de la Generalitat. L'any passat, va supo-sar el 0,8% i les entitats culturals del Princi-pat reclamen una "excepció cultural" (queno s'apliqui la retallada). Enfront, les abs-traccions inquietants del conseller Masca-rell ("treballar el curt i llarg termini totalhora, internacionalitzar la producció cul-tural catalana, cooperació entre el públic iel privat").Ell mantindrà intactes les sevesfonts d'ingressos -no fós cas!- per seguir

jugant al visionari ("no em preocupa la

retallada ara del 10% si sabem el que volemser el 2020. Tenim un dèficit d'horitzó") idonar munició als amants de la tisora:"quan hi ha retallades a sanitat o educació,potser que la cultura amb aquestes deman-des es faci antipàtica a la societat". No ésl'únic satisfet amb la seva economia domès-tica. Miquel Tàpies, director de la Fundaciódel mateix nom, en la crisi hi veu l'oportu-nitat: "els temps de crisi són ideals per referun teixit de microactuacions, una cosa quea Barcelona li falta molt". Davant la convo-catòria de la manifestació contra les retalla-des culturals del passat mes de març es va

marcar un bonic detall snob: "aquell diaaniré a la conferència d'Étienne Balibar,que em sembla més interessant". També esva retratar Ricard Robles, codirector delSónar. La convocatòria li va semblar "preci-pitada". Existia el risc que la mobilitzacióno fos del tot inútil, la qual cosa contradiriaels principis fonamentals de "l'art pourl'art". Aviat es podrà manifestar de maneraperfectament innòcua lluny del tremendis-me de Daniel Giralt-Miracle, que trobavaque la mobilització "ha de ser l'últimrecurs", com si es tractés d'un atemptat suï-cida o la presa del Palau d'Hivern.

RReeccoorrddaanntt llaa CCrriiddaa

LLeess rreettaallllaaddeess aall PPrriinncciippaatt

Page 15: Accent 205

senzillamentobrers, i és des dela seva consciènciade classe que vandecidir emprendreuna experiènciad'autogestió. Enaquest sentit, elsdrets d'autor esreclamaven com aeina d'emancipaciófront a la tiraniade l'editor, i no coma excusa per d'a-quests últims perespoliar els ciuta-dans com ocorreara. Per suposat,tots ells gaudiend'incloure críticasocial en les seveshistòries i, de fet,algun va arribar aestar a la presó perles seves idees.

De tota manera,s'ha de reconèixerque aquest és mésun còmic sentimen-tal que de combat,que mira aquellaèpoca difícil ambuna certa melan-gia. Com afirma elmateix Paco Roca,“els tebeos de l’Edi-

L’ACCENT 205 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2011 CULTURA 15

Marc Pastor i Sanz VALÈNCIA

La desmesura de les bones parau-les i els diversos premis que harebut aquesta novel·la gràficaper part de la crítica espanyolapotser han despertat un cert

recel en vosaltres. No és la primera vega-da que cert espanyolisme inconscient esmanifesta en aquestes qüestions com hopodria fer amb una victòria de “la roja”. Imés si tenim en compte que parlem d'unmitjà d'expressió que, tot i els notablesavenços dels últims anys, no compta aramateix a l'Estat espanyol amb el reconei-xement social que té, per exemple, a l'Es-tat francès. Però, el cert és que Paco Roca,continuador de certa nissaga de comicai-res valencians, ha estat capaç de tenirbona acollida de públic i crítica a banda ibanda dels Pirineus. Per alguna cosa serà!

L'obra que ens ocupa ara, no obstant,serà més ben entesa a la vessant sud, atèsque tracta d'un episodi tan singular comsignificatiu en la Història del còmic. Par-lem de la revista Tio Vivo, aventura edito-rial que van protagonitzar els dibuixantsmés importants de la llavors omnipotentBruguera: Carlos Conti, Guillermo Cifré,Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peña-rroya. Amb la Barcelona de la repressiófranquista com a teló de fons, aquestanovel·la gràfica ens fa entrar en contacteamb valors que potser sonaran estranysals lectors dels nostres dies. Els autorsdels anomenats tebeos es consideraven

torial Bruguera són els que em van fercomençar a estimar els còmics i, commolts de la meva generació, de les ante-riors i de les posteriors, vaig créixer ambtots els seus personatges; Capitán Trueno,Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto... Des depetit em preguntava què hi havia al darre-re, com eren els seus creadors, com treba-llaven i com era aquella editorial”. Desd'aquesta perspectiva, l'Hivern del dibui-xant es converteix en un cant a tota aque-lla generació fet des de l'estima i el res-pecte a partir d'una extensa documenta-ció. Tot això es tradueix en la que sensdubte és la millor obra de l'autor. La curaque ha tingut amb els personatges, els dià-legs, el ritme i estructura del guió o l'úsmagistral dels recursos de la narració grà-fica, tot es conjumina per endinsar-nos enuna lectura apassionant. A sobre, en unacte de justícia poètica, ara podem gaudir-la en català gràcies a l'edició feta per l'e-ditorial basca d'Astiberri. En altres parau-les: llegiu-la!

Fitxa tècnica

L’hivern del dibuixantAAuuttoorr:: Paco RocaEEddiittoorriiaall:: AstiberriCCaarraacctteerrííssttiiqquueess:: 128 pàgines, color, cartonéPPrreeuu:: 16 euros

Économistes AtterrésAADDEditions Les Liens qui libèrent, 2011

De l'Estat francès ens arriba un breutext escrit per una sèrie d'econo-mistes que posen la validesa delsprocediments usats fins ara en laconstrucció de la Unió europea.

Desmunten, a partir de 10 falses evidències i 22possibles mesures alternatives possibilistes, ladoctrina liberal segons la qual els mercatsfinancers, els mateixos que recomanen reduirla despesa pública, privatitzar els serveispúblics, flexibilitzar el mercat de treball i libe-ralitzar el comerç, els sistemes financers i elsmercats de capital, són uns excel·lents regula-dors del mercat. La seva voluntat és incentivarun debat al voltant de la política econòmica dela Unió Europea per tal refundar-la des denous criteris.

Temps de batudaEnric ValorTàndem Edicions, 1993

El juliol de 1936, l'aixecament feixis-ta troba Frederic Genovard a Cassa-na, poble al que tornat després demolts anys per heretar un mas. Laseua família formava part de l'aris-

tocràcia de la vila, però n'havia marxat arruï-nada. L'ambient revolucionari i les seues con-seqüències faran que Frederic, valencianista id'esquerres, visca el nou temps amb unabarreja d'esperança i horror. La segonanovel·la del cicle de Cassana és, a més, un noucant al paisatge de la Foia de Castalla, terranatal d'Enric Valor.

Les cooperatives obreres de SantsDalmau, Marc; Miró, IvanLa Magrana, 2011

Als Països Catalans, la pràctica coope-rativa, tant de consum -majorità-ries- com de producció, van anaragafant una embranzida des demitjans del segle XIX que només va

poder ser aturada mitjançant la imposició d'unrègim feixista. Ara, a través de Les cooperativesobreres de Sants, és possible apropar-nos aaquell univers en un dels barris més vius deBarcelona i redescobrir la tasca de "les comuni-tats obreres autoorganitzades que, com a res-posta global a l'explotació capitalista quepatien, posaren en pràctica unes altres rela-cions econòmiques basades en la cooperació, lasolidaritat i el recolzament mutu".

Contes de l'illa quàntica/Nou llibre de les bèstiesCarles el SaureEditorial Moll, 2011

De Palma ens arriba un volum doblede contes plens de fantasia, humori un llenguatge ric que va guanyarel darrer Premi Mallorca. El seuautor, Carles el Saure, ha estudiat

veterinària i cinema, però ha estat sempreinteressat també per la literatura. De fet, elsprimers reconeixements se'ls va endur la sevaobra poètica, que va va ser finalista amb accès-sit del Premi Gabriel Ferrater i el 1995 i vaguanyar el Premi Miquel Àngel Riera el 1996.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa

RReettoorrnn aa ll’’èèppooccaa ddeellss tteebbeeooss

Page 16: Accent 205

L’ACCENT 205DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 201116 CONTRAPORTADA

VICENT COMPANY BADALONA

Creieu que el discurs xenòfob adop-tat pel PP en la darrera campanyaha influït en el triomf electoral dela dreta espanyolista per primeravegada a la ciutat?En efecte, però ens equivocaríem sipensem que ha estat l'únic factor.Sobretot ha influït en el fet que hacaptat l'atenció de la majoria delsmitjans de comunicació catalans iespanyols. Això ha bipolaritzat moltles eleccions a la ciutat, aspecte queha ajudat que el PP fos percebut coml'única alternativa per a molts bada-lonins al PSC-PSOE, que ostentaval'alcaldia de la ciutat des de 1983. Elque és evident és que el discurs xenò-fob li ha servit per a recollir votspotencials de la PxC.

En els darrers dies Badalona s'haconvertit en un eix mediàtic arrande la investidura de Xavier GarcíaAlbiol. Creieu que els mitjans decomunicació han tractat objectiva-ment el tema?Els mitjans de comunicació, si mésno els grans, fins al moment no hantractat objectivament el tema. No elvan tractar objectivament els darrersanys i ara tampoc no ho estan fent.Atès que, tret d'honroses excepcions,sols han destacat Badalona a partirde les queixes de la cara visible delPP. A Badalona, hi ha moltes enti-tats i persones que treballen, des defa anys, per canviar Badalona desd'una opció d'esquerres i popular queno han rebut ni reben el mateix trac-te mediàtic.

Els barris de Sant Crist, Llefià, laSalut i Sant Roc han estat l'epicen-tre de la crítica sobre la presump-ta inseguretat ciutadana esgrimi-da per la dreta. Veieu honest i creï-ble aquest discurs?Aquests barris (Llefià i la Salut con-centren el major percentatge d'ha-bitants de Badalona) són d'extracciópopular i compten entre el seu veï-nat a un gran nombre de poblaciónouvinguda. Són barris que, com d'al-tres, no s'han escapat dels efectes dela crisi capitalista, tal com va pas-sar en altres moments del passat.Ningú sembla recordar ara l'impac-te de la crisi econòmica dels anyssetanta i vuitanta. En l'actualitatBadalona té més de 20.000 personesa l'atur, amb els conseqüents proble-mes socials, destacant per exemplel'augment dels intents de desnona-ment, de la pobresa, etc. El PP hamentit per criminalitzar uns veïnsi veïnes determinats com els cau-sants de tots els mals que pateix laciutat obviant l'impacte de la crisi

econòmica. Sabem que la crisi l'hangenerat els bancs i les multinacio-nals que estan tancant o reduint lesseves plantilles, amb la complicitatde determinades forces polítiquesque avalen el sistema socioeconòmicvigent.

Com valoreu l'entrada de regidors

xenòfobs a Badalona i a les ciutatsveïnes de Sant Adrià i Gramenet ?Estem vivint una revifada del fei-xisme en l'extraradi del cinturó deBarcelona ?Evidentment és una molt mala notí-cia. Però el pitjor és veure com partdel seu ideari es propaga en la socie-tat. Fins i tot partits polítics com CiUo el PSC en algunes ciutats acabenpromovent o votant mesures querecullen alguns postulats xenòfobs

revestint-los de legalitat. És com sili donessin caràcter de normalitat.I no podem acceptar amb normali-tat cap mesura que vulgui discrimi-nar en funció de l'origen, la llengua,la cultura, la religió, etc.

La gent ha repetit les mentidesdel PP, respecte el fet que els immi-grants tenien totes les ajudes socials,la qual cosa és mentida. Però no tin-drien tant dret com qualsevol altresi no tinguessin les necessitats bàsi-ques cobertes? La clau està en el repartiment de lariquesa i en augmentar la inversióen polítiques socials. I si no aconse-guim invertir la tendència actualpolíticament, pot continuar augmen-tant el feixisme en qualsevol de lesseves formes.

Creieu que l'actual crisi econòmi-ca ha influït en la percepció de laciutadania envers la inseguretat iels posicionaments xenòfobs de laciutadania?Sens dubte. Però hi ha més factors.Com he dit abans sembla que ningúes recordi de la greu crisi econòmi-ca que va patir la ciutat als anyssetanta i vuitanta. Els efectes d'a-quella crisi també van fer créixer lapreocupació de la gent per la segu-retat ciutadana. Jo he viscut a Lle-fià durant més de trenta anys i enla meva infància vaig viure part d'a-quells moments que també van sermolt durs. Però en aquell períodel'hegemonia cultural de la dreta noera tan gran i existia una major cons-ciència de classe. Tot i això, la mevarecerca com historiador m'ha fetinvestigar la premsa d'aquells anysi us en faríeu creus de com determi-nats mitjans també feien demagògiaassociant delinqüència i immigra-

ció, referint-se, en aquest cas, als quehavien vingut d'altres indrets de l'Es-tat espanyol.

Fa uns dies el barri de nova cons-trucció al litoral de Badalona (juntal nou port) demanava al nou Bat-lle la seua disgregació de Sant Rocper tal de no utilitzar els serveismunicipals que consideren col·lap-sats i deficients. Quin serà el posi-cionament de la vostra Plataformaenvers aquest anunci?Tornem al mateix error. Si els ser-veis no són suficients, la clau estàen reclamar la millora d'aquests idestinar-hi més recursos. I no pasconsiderar que unes persones hande tenir millors serveis que unesaltres pel fet de viure en un deter-minat barri, tenir un determinat ori-gen, etc.

Considereu donat l'actual equili-bri de forces que la Generalitat ila Diputació de Barcelona li segui-ran el joc al nou batlle ?En qüestions de política de gestiósegurament sí. Ara bé, en aquellesqüestions que vertebren la cohesiósocial, volem pensar que hi hauràmenys permissivitat. El fet de gover-nar en minoria no li permet forçarmassa les línies vermelles de la cohe-sió social. No obstant, caldrà estaratents per si les vol ultrapassar. L'ú-nica garantia perquè aquest fet notingui lloc és que hi hagi una socie-tat activa que pugui donar una res-posta mobilitzada a qualsevol intenten aquest sentit.

Quines seran les línies d'actuaciódel antifeixisme badaloní a partird'ara?Estar atents a totes les mesures que

plantegi el Govern municipal. Exis-teix el risc que ara es vulguin acar-nissar amb l'ordenança del civismei la comencin a aplicar a tort i a dret.Si ens trobem en aquesta situació,caldrà denunciar-ho i caldrà mobi-litzar-nos. De fet, l'alcalde del PP hadit en una entrevista del 22 de junyal Periódico de Catalunya que farà"el possible perquè se'n vagin" en refe-rència als gitanos romanesos quesegons ell no es vulguin adaptar. Totaixò sense perdre de vista el que faciPxC a Badalona ni deixar de denun-ciar qualsevol discurs de tipus feixis-ta i xenòfob el faci qui el faci. No obs-tant, no cal oblidar que és fonamen-tal el treball als barris, a les associa-cions, entitats i assemblees percontrarestar l'hegemonia ideològicade la dreta que aliena a les classespopulars i treballadores i les fa com-petir per les engrunes que els hi dei-xa l'actual sistema socioeconòmic.

Teniu contactes amb altres Plata-formes del Barcelonès i d'arreu delPaís per tal de coordinar accionsantifeixistes en els propers mesos?Estem en contacte amb Unitat con-tra el Feixisme amb els quals ensintercanviem convocatòries. I a nivelllocal, diversos membres de Badalo-na Antifeixista, també participen ala Plataforma Badalona Som Tots iTotes que també promou la convi-vència, la cohesió i han fet una fei-na destacable, però que, fins elmoment, no considerava oportú reac-cionar amb mobilitzacions davant eldiscurs del PP per no donar-los mésprotagonisme. També estan en pro-cés de debat de com continuar tre-ballant d'ara endavant. Els propersmesos caldrà veure quines passesconcretes caldrà prendre.

Badalona la tercera ciutat del Principat deCatalunya amb vora 218.886 habitants cen-sats té des del passat 11 de juny un governmunicipal en mans del PP en minoria,des-prés que Convergència i Unió s'abstingue-ra en la votació d'investidura del nou Bat-lle. El PP badaloní després d'una contro-vertida campanya de caràcter xenòfob haaconseguit ser la força més votada amb 11regidors,mentre a les ciutats veïnes de SantAdrià de Besòs i Gramenet la Plataformaper Catalunya (explícitament xenòfoba iracista) aconseguia entrar als consistorisamb 1 i 3 regidors respectivament.Davantaquest panorama polític entrevistem a JoséMiguel Cuesta,membre de la plataformaBadalona Antifeixista.

José Miguel Cuesta,de la plataforma

Badalona Antifeixista

ENTREVISTA

““SSii eellss sseerrvveeiiss nnoo ssóónn ssuuffiicciieennttss,, llaa ccllaauueessttàà eenn rreeccllaammaarr llaa mmiilllloorraa dd’’aaqquueessttss””

“A Badalona hi hamoltes entitats i per-sones que treballen,

des d'una opciód'esquerres i popu-

lar que no han rebutla mateixa atenció”