DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

224DEL19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 2012Periòdic popular dels Països Catalans

Primer assalt de les presidencialsfrancesesAquest proper diumenge es produirà el primerassalt de les presidencials franceses. Unes elec-cions que dibuixaran el futur inmediat de les polí-tiques europees i que poden portar a un nou esce-nari d'efectes polítics de la crisi. En aquestes elec-cions la Catalunya Nord també hi participa, i elsdiferents clans polítics que gestionen el poder deParís mouen fitxa de cara a les legislatives de juny,on hi ha en joc els quatre diputats nord-catalans,que ara estan en mans de la UMP. Hollande espe-ra destronar Sarkozy mentre el front d'esquerresorquestrat pel PCF es prepara per a uns resultatshistòrics que els retornin al percentatge de votsde principis dels 80.

>>Països Catalans 4 i 5

JOSEP VILLARROYA PÀG. 2 // MARÇAL BAIG PÀG. 3 // JOSEP BONNÍN PÀG.16

Judici contra l’independentismeEl judici contra els 4 independentistesdetinguts durant la Diada de Mallorca de2010 està previst que se celebri el 18 de juny.

>> Països Catalans 7

Maestrat ViuEl passat dissabte 14 d'abril es presentà aAtzeneta del Maestrat aquest col·lectiu quepretén despertar la consciència de la gentde la comarca i reivindicar els drets d'unaterra oblidada.

>> Països Catalans 7

Presos polítics a CòrsegaArran del cas del pres polític Ulivieru Sauli,analitzem a fons la situació dels patriotes cor-sos empresonats i de la legislació antiterro-rista francesa utilitzada per a combatre elmoviment d'alliberament de Còrsega.

>> Internacional 10 i 11

SUM

ARI

SEGUEIX LES DIADES D’ABRIL I MAIG

A WWW.LACCENT.CAT

CiU i PP no tenen cap diferència respecte a l'estratègia repressivaper aturar la contestació social. Juntament amb les propostes de reforma del

codi penal, alguns sindicats, mitjans de comunicació i periodistes s'han vist en el punt demira dels cossos repressius. Felip Puig i Jorge Fernández Díaz formen el duo perfecte que escalfa l'am-

bient dia sí dia també per aplanar el camí de l'aplicació d'un nou codi penal on qualsevol protesta passa a conver-tir-se en delicte. El duet compta també amb el suport de mariatxis diversos, encapçalats pels tertulians i alguns periodistesinsígnes del Grup Godó. Una estratègia cuinada a Barcelona per a ser aplicada arreu dels Països Catalans.

>>En profunditat 8 i 9

Nora Miralles iSara Montesinos,

coordinadoresd’Extramurs

Extramurs és un nou projecte d’in-formació internacional que van posaren marxa el passat 28 de març ungrup de joves periodistes catalans.La Nora Miralles i la Sara Montesinossón dues de les set persones queactualment coordinen aquest portalweb que vol de convertir-se en unlloc d’informació de referència grà-cies a les seves particularitats.

ENTREVISTA

Fa un any l'Ateneu de Montcada, al'Horta Nord, van organitzar una fira,i entre les entitats convidades estavala de Ca Bassot, de Burjassot. Aquestcol·lectiu va penjar una senyera en lataula on havia col·locat el material.Aviat, però, alguns companys de Mont-cada van convidar-los a llevar-la, men-tre raonaven que era millor no posar-hi cap bandera, que els nacionalismessón tots iguals, que a més eixa era lasenyera catalana i podria molestar...Per als que vivim a la comarca, no enssorprén, ja que de vegades hem d'en-frontar-nos a aquestes qüestions -persort, cada volta menys-. Finalment,la senyera va romandre en la taula...Aquests companys no actuaven de malafe, sinó per ignorància, per un falscosmopolitisme, o per un anarquismemal entés. El procés d'aculturació alsPaïsos Catalans, i especialment al PaísValencià, ha estat i és molt greu, a mésde l'espanyolisme pur i dur, ha actuatel blaverisme, la forma valencianad'anticatalanisme. Al País Valencià, isobretot a comarques com l'Horta, noés estrany trobar-se persones que par-len valencià, un català apitxat, i queno coneixen res de la seua pròpia cul-tura, llevat d'uns poc tòpics.

Un mesos després, el juny del 2011,l'Esquerra Independentista va orga-nitzar una manifestació contra lesretallades a Montcada de l'Horta. Peraixò vam contactar amb la Platafor-ma d'Aturats de Montcada, perquèconsideràvem que havia de tindre elprotagonisme durant la manifestació:persones en atur i que s'han organit-zat per cercar alternatives. En la Pla-taforma, però, hi havia i hi ha unagran diversitat. Tot i que hi ha alguncompany de l'EI, també hi havia algu-nes de les persones que ens convida-ren a llevar la senyera uns mesos abans.Tanmateix, i arran d'aquesta mani-festació hi hagué un punt d'inflexiópel que fa a l'actitud que mantenienaquestes persones cap a nosaltres. Talvegada, des de l'Esquerra Independen-tista també cal analitzar quin ha estati és el nostre treball. Sovint, les parau-les Independència i Socialisme ana-ven juntes, però en el dia a dia es prio-ritzava la Independència per davantdel Socialisme. Durant molts anys s'ha

pensat i s'ha treballat més en claufront patriòtic que en la recerca de launitat popular. Poques vegades s'havist l'Esquerra Independentista enlluites socials o la seua presència haestat molt minsa -amb algunes excep-cions- . De fet encara avui prioritzemel 25 d'abril -o l'11 de setembre o el 31de desembre- al 1r de maig, quan totesdues diades haurien d'estar al mateixnivell.

La desconfiança inicial per ser elscatalanistes, independentistes, vacomençar a capgirar-se després d'al-guns mesos de treballar plegats dinsde la Plataforma. I com a resultat d'ei-xe treball, braç a braç, va nàixer unprojecte de cooperativa agrícola, queplantejava el conreu de productes eco-lògics després de recuperar zones d'hor-ta abandonada. Per aconseguir-ho caliaque l'ajuntament, governat per majo-ria absoluta del PP, concedira una aju-da econòmica per pagar els tècnicsencarregats de la formació i que ferade mitjancer amb els propietaris deles terres abandonades per llogar-los-

les. L'enfocament de la Plataformahavia canviat: ja no demanaven almoi-na a l'ajuntament, només el seu suportper tirar endavant la seua idea.

Eixe projecte es va presentar enoctubre de l'any passat, i durant mesos,l'equip de govern de l'ajuntament esva dedicar a posar-hi entrebancs. Far-ta dels tripijocs de l'ajuntament, elfebrer d'aquest any, la Plataforma vadenunciar-lo públicament per no aten-dre les seues demandes. Aquesta crí-tica fou l'excusa per part de l'ajunta-ment per trencar les relacions amb laPlataforma. El Partido Popular deMontcada està acostumat al cliente-lisme polític i al caciquisme, no supor-ta que un col·lectiu exigisca els seusdrets i li plante cara.

El mes següent, març de 2012, desd'Endavant vam organitzar una bri-gada a Marinaleda, i vam convidar elsi les companyes de la Plataforma i d'al-tres col·lectius de l'Horta Nord. L'ob-jectiu era aprofundir en l’experièn-cia de les lluites dutes a terme des deprincipis dels anys 70, així com per a

conèixer de primera mà l’organitza-ció del govern municipal i les políti-ques de democràcia social i participa-tiva. Ens explicaren la lluita que handut i duen a terme per fer possible laseua utopia: les marxes, els tanca-ments, les vagues de fam, les ocupa-cions, i també ens parlaren també dela repressió que patiren i pateixen:els desallotjaments, les multes, elsjudicis... L'experiència va ser moltprofitosa, i els lligams i la confiançaentre els companys i les companyess'enfortiren. Així mateix, va ser curiósveure la reacció d'alguns quan vandescobrir que també hi havia andalu-sos que defensaven la independènciad'Andalusia i, és clar, també la delsPaïsos Catalans. Però allò més emo-cionant va ser quan ens férem unafoto tots plegats a l'ajuntament ambuna estelada i amb el puny en l'aire,sense cap retret.

I va ser la vespra de la vaga del29M, quan els companys de la Plata-forma van plantejar en el ple de l'a-juntament un punt de l'ordre del dia

perquè es donés suport a la seua ini-ciativa en la cooperativa agrícola. Nopodíem fallar, calia estar allí en eixosmoments, no deixar sols els companysde la Plataforma. Quan s'arribà a aques-ta qüestió, com era previsible, la majo-ria -del PP- hi votà en contra, la qualcosa impossibilitava que el projectetirés endavant. Eren quasi les 12 de lanit, i cinc companys de la Plataformavan decidir que romandrien tancatsa l'ajuntament fins que no es repren-guera el diàleg i no es donara una res-posta a la seua proposta. L'alcalde avi-sà la guardia civil i ens amenaçà quesi no abandonàvem l'ajuntament ensdesallotjarien. Sabíem que calia jugarfort i no doblegar-nos, no cedir al xan-tatge i mostrar-nos ferms en la defen-sa dels nostres drets. Érem més de qua-ranta persones i ens negàrem a aban-donar els nostres companys, si hi haviaun desallotjament hi seríem tots itotes. Si ens havien de detindre, enshaurien de detindre a tots i a totes.Finalment, l'alcalde va cedir i haguéde negociar el projecte amb la Plata-forma eixa mateixa nit. L'alcalde s'ha-gué de comprometre a cercar solucionsper poder fer possible el projecte dela cooperativa. Va ser un orgull poderestar al seu costat, aprendre de la seuadignitat.

I a l'endemà, de vesprada, vam aple-gar-nos en la manifestació a la ciutatde València. I al bloc de l'EsquerraIndependentista, amb estelades i ban-deres roges voleiant, comptàvem ambla presència de molts companys de laPlataforma, fins i tot d'aquell que unmesos enrere ens va fer un retret enveure la senyera.

Ja ho sé, no hem inventat la sopad'all, però aquest és el camí...

*Josep Villarroyamilitant d'Endavant

L’ACCENT 224DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 201202 OPINIÓ

COL·LABORACIÓ JOSEP VILLARROYA*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: CarrerMaldonado, 46 baixos, 46001València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@lac-cent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 61554 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redac-ció. Coordinació general: Laia Altarriba, Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. Opinió: Joan Teran (coord.).Economia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional:Laia Altarriba, Manel López (coords.). Cultura: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català.Ciència i Tecnologia: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia Esports: Rafael Escobar.Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.Coordinació gràfica:Oriol Clavera. Distribució: XavierGispert. Han col·laborat en aquest número: JosepVillarroya, Marc Torner, Marçal Baig, Josep Bonnin

Número 224 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

En la ideologia de la democràcia i elcapitalisme com a final de trajectede la civilització es dóna el que alguns(Slavoj Zizek hi insisteix) anomenen,en alemany, denkverbot, és a dir, pro-hibició del pensament. Com que ensgovernen aquells qui hem votat, qual-sevol crítica política es presenta comuna impugnació autoritària del sufra-gi universal. Les polítiques econòmi-ques correctes han estat ja establer-tes pels “experts” de manera que opo-sar-s'hi està fora del debat racional.Si, per tant, a un dirigent polític seli acudeix alguna cosa que té alguncontingut real, els ideòlegs dels mer-cats branden immediatament el con-jur màgic: demagògia i populisme.Ambdues paraules tenen un elementcomú, ja que “demos” vol dir “poble”.Amb aquesta acusació expressen,horroritzats, el pànic a la possibili-tat que a algú se li acudeixi fer polí-tiques adreçades al poble. De mane-ra que la política seriosa es fa al ser-

vei del capital i en racons deguda-ment impermeabilitzats de l'olor dela xusma.

Cristina Fernández (o Kirchnero Fernández de Kirchner o com esdigui) amenaça darrerament ambla nacionalització d'YPF, la qualcosa significa expropiar Repsol delpaquet (majoritari) d'accions queen posseeix. Aquesta mesura per-judicaria greument Repsol i afavo-riria l'Estat argentí, que es podriaaprofitar del “descobriment, l'anypassat, de Vaca Muerta, un jaci-ment amb un potencial majúscul”.Té, per tant, un contingut políticmolt concret. Però com que es podriadonar la lamentable circumstàn-cia que el poble argentí, trinxerai-re i malgirbat com tots els pobles,se'n beneficiés a costa de la filan-tròpica institució petroliera espan-yola, els portaveus de la gent d'or-dre ja criden a l'enfrontament ambel “creixent populisme argentí”

(José Antich, “Un greu conflicte”).Davant del populisme, però, s'e-

rigeix la civilització europea i ambella la política seriosa. Sarkozy ensn'està donant mostres valuosíssi-mes en la darrera campanya elec-toral: “Hem vist al ring un homecompletament sol que aixecava elsbraços i que es deia “he guanyat”...M'havien oblidat! Però he tornat!”,va clamar Sarkozy -un autènticcarro de combat quan fa campan-ya electoral- en un electritzantmíting” (Lluís Uria, La Vanguar-dia, 14 d'abril). No és que Sarkozyno faci polítiques. Es reuneix ambqui s'ha de reunir, fa favors a quiels ha de fer, i després distreu elvulgar populatxo amb aquest tipusde ximpleries perfectament merei-xedores del qualificatiu de dema-gogues i populistes. Curiosament,però, aquests adjectius no aparei-xen per enlloc de les cròniques decampanya. En canvi, al candidat a

l'Elisi pel Nou Partit Anticapitalis-ta se li ha acudit parlar de políti-ca, la qual cosa és anatema en elmón de la política seriosa: “els fran-cesos són massa llegits per creureque les mesures proposades pelcamarada Poutou -prohibició delsacomiadaments, augment del sala-ri mínim a 1.700 euros, setmanalaboral de 32 hores, supressió par-cial de l'IVA, impost del 100% sobretota renda superior a vint vegadesel salari mínim, nacionalitzaciódels bancs, anul•lació del pagamentdel deute públic- són viables”. Laidea és clara: els francesos han lle-git tanta propaganda com la queemet constantment La Vanguardiaque poden perfectament compren-dre que les mesures de Poutou nosón viables i, en canvi, s'entusias-men amb els “electritzants” deli-ris boxístics de Sarkozy. Quasihagués estat millor que no llegis-sin.

La sopa d’all

Boxa contra el populisme

L’ACCENT 224 OPINIÓ 03

Les darreres setmanes des de la vaga general hem assistit a tot

un rosari de declaracions i anuncis dels principals responsables

dels cossos i forces de seguretat de l'estat, com delegats del govern

als diferents territoris catalans o el conseller autonòmic conver-

gent Felip Puig que, animats per un cor d'opinadors i columnistes

de la premsa més conservadora, han fet grans escarafalls amb la

suposada violència per part de manifestants, vaguistes i piquets

durant la vaga general. Tots coincidien a mostrar la seva indigna-

ció per la crema d'uns contenidors i la trencadissa de vidres d'uns

quants establiments bancaris o de cadenes multinacionals i a recla-

mar més empresonaments, mesures contra els drets de manifesta-

ció, d'expressió, de reunió i de vaga. L'empresonament de 3 perso-

nes per participar en mobilitzacions a Barcelona durant la vaga

del 29 ha estat el trofeu ofert a tota aquesta cort assedegada, que

reclamava a crits més caps de dissidents.

Mentrestant, i sota el silenci dels mateixos mitjans i responsa-

bles polítics, els mitjans populars i les xarxes socials ens fèiem res-

sò de l'escalada de la violència policíaca, amb un increment alar-

mant dels ferits greus per l'actuació cada vegada més salvatge de

les diferents policies contra les protestes socials, ulls perduts per

pilotes de goma, costelles trencades, pulmons perforats, òrgans

rebentats, desenes i desenes de persones hospitalitzades per haver

rebut la violència, aquesta sí real, que tant reclamen els dober-

mans de la premsa contra les persones que tenen el desvergonyi-

ment de protestar i d'alçar la veu en defensa dels seus drets. Però

aquesta sang, i els empresonaments, no són prou per saciar la set

dels responsables d'aquesta campanya mediàtica. Així, el ministre

de l'interior del govern del PP Jorge Fernández Díaz anunciava una

bateria de mesures entre les quals destacava considerar delicte d'a-

temptat participar en una manifestació no autoritzada, ocupar

seus públiques o fer talls de trànsit, convocar a través de les xar-

xes socials actes i protestes que després decideixin considerar vio-

lentes.

L'alarma social creada per la premsa al final obtenia el resultat

previsible. Al cap i a la fi, periodistes i inquisidors simplement

obeeixen les ordres de la mateixa gent que els jutges i els respon-

sable policials, del que es tracta és de justificar les mesures legis-

latives que possibilitin una dràstica retallada de les llibertats demo-

cràtiques, que els permetin seguir duent a terme sense contesta-

ció visible les retallades de serveis socials i el robatori organitzat

d'una gran majoria per part de la minoria; seguir desnonant famí-

lies sense la molesta oposició dels veïns i veïnes; seguir acomia-

dant i destruint els drets laborals de la gent treballadora sense la

molèstia de les vagues; seguir desballestant els serveis públics per

poder enriquir mútues i escoles privades sense la molèstia de les

ocupacions i protestes de treballadores, estudiants i usuàries de la

sanitat; el missatge l'ha deixat ben clar Felip Puig quan ha decla-

rat que la gent havia de tenir més por del sistema de seguretat, i

que surt massa barat manifestar-se i protestar. Ho tenen ben clar:

la gent ha de tenir més por i quedar-se a casa i permetre als caps

del Senyor Puig, del senyor Fernánez Díaz, de Mas, de Fabra, de

Bauzà i de Rajoy: els empresaris, banquers i especuladors que han

enfonsat l'economia, que ens destrueixen el futur, seguir robant-

nos impunement. Perquè als qui no han sortit barats els seus crims,

sinó completament gratis, és a ells. De por encara no en tenen gens,

perquè encara passa poc, massa poc.

E D I T O R I A L

I encara passa poc

Benvolgut Sr. Puig,

L'atur juvenil més alt des de la demo-cràcia. Milers de famílies al límitde l'exclusió social. Banquers que esfolren, polítics que saquegen lesarques públiques en connivènciatotal amb els lobbies econòmics impe-rants. Les desigualtats econòmiquesi socials creixent a un ritme verti-ginós. Una crisi que es comença aelucidar com una estafa piramidal.El símptoma: violència urbana. L'o-lla de pressió a punt de rebentar quevessa en dates concretes: vaga gene-ral, 15M... La seva solució: “law andorder”. Enduriment de penes, res-tricció de llibertats.. Un gran cal-mant per deixar postrat al llit alpacient, mentre la malaltia segueixavançant inexorable fins no sabemon. Quin gran projecte, i sobretot,quina originalitat!

Amb la població reclusa més altad'Europa, amb el Codi Penal més puni-tiu del continent, amb un sistemapenal sobresaturat de casos, les sevesreceptes per frenar els episodis deviolència com els que vam viure elpassat dijous són aprofundir encaramés en l'espiral de punitivisme i res-tricció de llibertats... fins i tot hanressonat veus per fer ressuscitar elfantasma del terrorisme, ara que perfi vèiem la llum al final del camí...És clar que d'aquests plantejamentsvostè en diu “connivència intel·lec-tual amb els violents”. Perquè qual-sevol crítica a les seves elucubracionso a les seves justificacions de lesaccions dels cossos repressius de l'es-tat és un crimpensar. Jo en dic lli-bertat d'expressió, de pensament,però sobretot pluralisme, que venena ser, els pilars fonamentals del meuconcepte de democràcia. Dic meu,perquè deu ser un concepte molt par-ticular, ja que veig que no casa gaireamb el de vostè, que forma part del'elit política del país.

Però anem als fets. Declaracionsprèvies a la vaga general sortides dela seva pròpia boca: “aquesta vagaserà un camp de proves per al 15M”-referint-se als violents. Dijous 29 demarç, dia de la vaga: 79 arrestats.Tres d'ells en presó preventiva. Dossense fiança. Els comentaris de lamultitud: això és una “conseqüèn-cia raonable” veient l'Starbucks cre-mant, caixers i contenidors en fla-mes, columnes de fum i vidres d'a-paradors rebentats, etc. La seva pro-fecia s'ha acomplert. Tanmateixcaldria tenir en compte alguns detallsde no poca importància. Els fets mésgreus, van passar a la tarda, durant,abans i després la manifestació. Elsdos empresonats preventivamentsón l'Isma i el Dani, estudiants deFísica de la Universitat de Barcelo-na, de 19 i 20 anys, membres de l'As-sociació Progressista d'Estudiants.El més sorprenent: arrestats a les 11del matí, en un piquet de diagonal.

Molt abans que es produïssin els inci-dents del centre de la ciutat... Se'lsacusa, entre d'altres coses, de por-tar pastilles per encendre la barba-coa i, sobretot, d'estar organitzats.

Sembla que aquesta darrera carac-terística, la de l'organització, va serdeterminant en la decisió judicial depresó preventiva. Perquè la gran dife-rència amb els altres arrestats va serrespondre “sí” a la pregunta de laseva pertinença a alguna organitza-ció, ja que segons van informar a lajutgessa militaven a la AEP. Aquestfet va ser considerat per la magistra-da com d'extrema perillositat. Per-què es veu que formar part de deter-minades organitzacions, encara quesiguin legals, és símptoma de peri-llositat. Tal com esmenta la interlo-cutòria, davant dels esdevenimentsque se succeiran a la nostra ciutatpròximament com l'1 de maig, i elspartits de futbol del Barça i l'Espan-yol (es veu que també hem de pres-suposar que són hooligans), aquestsindividus poden “reincidir”. Així éscom dos estudiants de 19 i 20 anys,sense haver perpetrat cap delicte pro-vat i sense cap mena d'antecedent,van anar a parar a la presó.

Curiosament cap persona impli-cada en l'incendi de l'Starbucks, nidels incidents de la tarda, que vansembrar un vertader caos durantuna estona al centre de la ciutat,han patit mesures tan dràstiques.Un fet que, en el millor dels casoses podria titllar d'ineficàcia jurídi-co-policial, en el pitjor, d'una impu-nitat premeditada alineada amb lajustificació d'aquestes tan originalsanunciades “mesures legislativesespecials”.

No és nou que la por s'utilitzi coma arma eficaç per justificar mesuresd'excepcionalitat encaminades a apro-fundir la repressió del sistema. Peròmés enllà d'aquesta estratègia, la quevostès plantegen, sembla encara mésacurada. De fet, sembla tot un mis-satge: “El vertader crim és estar orga-nitzat i no combregar amb el siste-ma, mentre que la violència física ésmés aviat anecdòtica”. Fins i tot veiemcom, pels seus comentaris, com el“ara ja no si val dir jo passava per

aquí”, només el fet d'estar present alcarrer et fa sospitós. Digui-li això,senyor Puig, a la persona que, parti-cipant pacíficament a la manifesta-ció majoritària, acaba de perdre unull (només l'any passat van ser 3 mésa Barcelona), a les persones que hanhagut d'operar d'urgència amb la mel-sa rebentada, i tot a resultes de ladestresa en l’ús d'aquests estris tanlesius dels seus antiavalots. O és queanar a la manifestació ja és de per síser presumptament culpable? Perquèllavors té un problema, si 800.000persones són presumptament culpa-bles.

Crec que com a conseller d'inte-rior la seva funció es vetllar per l'or-dre públic alhora que garantir elsdrets fonamentals. Difícil equilibri,no ho negaré, en èpoques tan esva-lotades com aquestes. Però vostè sem-bla haver pres la recepta de la pormitjançant l'alarma social com adogma. Calen grans portades de dia-ris d'encaputxats creant el caos perpoder justificar una repressió queva més enllà de les regles del joc dela democràcia i reclamar mesuresexcepcionals. Ara ja té les fotos, araja pot desplegar totes les seves armes.Ara qualsevol que no aprovi l'accióde la policia serà sospitós de conni-vència amb els violents.

Li recordo que les denúncies pre-sentades contra els cossos policialsel 15M, per diverses agressions injus-tificades i desmesurades, han estatarxivades per impossibilitat d'iden-tificar els agents, ja que no porta-ven el número visible d'identifica-ció, tal com és d'obligatorietat legal.No perquè les seves accions s'ajus-tessin a la llei. De nou, el 29M seguiensense anar identificats. Tenim, doncs,a la pràctica, centenars de merce-naris anònims, emparats per la llei,amb impunitat total per fer el quèmés convingui a qualsevol ciutadà,sigui innocent, culpable, agredit oagressor. I d'agressions injustifica-des d'antiavalots n'està ple. Noméscal es passegi una mica pel youtubei en trobarà les que vulgui. Sr, Puig,com vol demanar que sigui delicteocultar el rostre si vostè empara lail·legalitat de què els antiavalotsvagin sense identificar? Amb quinalegitimitat demana que es complei-xi la llei, si vostès són els primersque la incompleixen? Crec que sialguna virtut ha de transmetre elpolític és la de l'exemplaritat. Peròveig que això també forma part d'u-na visió molt particular meva i quevostè no subscriu. Deu ser que sócnomés un exaltat més que està prac-ticant aquesta “connivència intel·lec-tual amb els violents” que vostèdenuncia. No cal que enviï els antia-valots a casa: em poso a disposiciójudicial per si necessiten fer una“identificació preventiva”, arrestar-me preventivament o simplementjutjar-me per crimpensar.

MARÇAL BAIG VIÑAS COL·LABORACIÓ

DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 2012

Més enllà de la connivència intel·lectual:

crimpensar

ABEL CALDERA BERGA

Aquest diumenge 22 d'abril tindràlloc la primera volta de les elec-cions presidencials franceses. Quin-ze dies més tard, el 6 de maig, lasegona volta donarà un guanyadordefinitiu, que tindrà l'oportunitatde dominar el parlament si acon-segueix imposar els candidats delseu partit en les eleccions legisla-tives previstes pel juny.

Les eleccions es presenten comun duel entre un Sarkozy que hiarriba amb els índexs més baixosde popularitat i un Hollande, can-didat socialista, que pretén captarvots marcant clarament una posi-ció d'esquerres. Els actors secun-daris de la cursa intentaran ser lasorpresa de la primera volta, i emu-lar el que va fer Le Pen el 2002.

El fet que la segona volta siguiun duel entre els dos candidats mésvotats a la primera volta dónaimportància als gestos polítics capa l'electorat de les opcions mino-ritàries. Així, la majoria de sonde-jos donen com a lleuger guanyadorSarkozy a la primera volta, peròtots ells donen com a guanyadorHollande a la segona volta, gràciesal nombrós vot d'esquerres provi-nent dels qui a la primera voltavotaran Melenchon.

Tot fa pensar que el front d'es-querres, la coalició del partit comu-nista amb altres partits d'esque-rres, serà la candidatura que mésvots augmentarà. El discurs anti-crisi i el desgast d'opcions com elNPA o els ecologistes ha fet remun-tar les expectatives d'un partitcomunista a qui tothom posava ja

data de defunció. El candidat, però,no prové de les files del PCF. Melen-chon, antic líder de l'ala esquerra

del partit socialista, vol represen-tar a França el paper que OskarLafontaine va representar a Ale-

manya en la creació de Die Linke.De moment les enquestes el situenfrec a frec amb el Front Nacional,a qui li disputa la tercera plaça.Més enrere a les enquestes quedaBayrou, i tampoc no atribueixencap possibilitat de sorpresa alsminoritaris d'esquerres i dretes.

L'impacte de les eleccions mésenllà de les fronteres estatalsÉs evident que Sarkozy va marcarun nou estilpolític per a ladreta, tant pelque fa a aspectesde políticaimmigratòria ide seguretat compel que fa al dis-curs sobre valorsantiprogressis-tes. Un estil quea CiU han explo-tat a fons, i queel PP també haincorporat alseu manual d'es-til, i fins i tot espodria concloure que sarkozisme iaznarisme són germans quasi bes-sons. Una derrota de Sarko supo-sari la fi de la seva estela i podriaposar al descobert les diverses tra-mes de corrupció política que sem-bla que l'envolten, començant pelsobscurs interessos en la promocióde la guerra contra Líbia.

D'altra banda, una derrota de

Sarkozy suposaria una oportuni-tat a la malmesa socialdemocràciaper a refer-se i poder posar a la ven-da un producte nou amb què ferfront a l'hegemonia electoral de ladreta a Europa. Ara bé, la victòriad'Hollande pot ser un caramel enve-rinat, ja que difícilment el PS man-tindrà el discurs de campanya mésenllà del minut zero de la victòria,tot i deure una hipotètica victòriaals vots comunistes i de persones

engrescades ambel discurs anticri-si i de posar a rat-lla el sistemafinancer que vapredicantHollande.

L'aspecte mésinteressant, però,seria com es recon-figuraria el podereuropeu. El tàn-dem Merkozys'hauria de substi-tuir en part per unnou integrantd'un color polític

oposat, en un moment de dificultatspolítiques per la cancellera a Aleman-ya. La política que adoptarà realmentHollande en relació a les dificultatsde la Unió Europea és un dels ele-ments que més expectació posaria enel panorama polític del continentenguany. La Unió Europea es trobaatrapada en les seves pròpies contra-

L’ACCENT 224DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 201204 PAÏSOS CATALANS

Primer assalt de les presidencials franceses

Jean Paul Alduy Antic alcalde de Perpinyà, actualment és senador per laUMP i presideix la comunitat d'aglomeració Perpinyà-Mediterrània.

François Calvet Diputat i ara senador. Representant de la UMP, és batlled'El Soler.

Christian Bourquin Socialista. Va ser president del Consell General i el 2010va ser escollit president de la regió Llenguadoc-Rosselló.

Hermeline MalherbePresidenta socialista del Consell General. Tot i no ser nas-cuda a Catalunya Nord, ha participat en el teixit cultu-ral nord-català.

Daniel MachDiputat a París per la UMP, és batlle de Pollestres.

Fernand Sire Diputat a París per la UMP, va substituir la traspassadaArlette Franco en l'escó de la 2a circumscripció. És bat-lle de Sant Llorenç de la Salanca.

Jacqueline Irles Diputada a París per la UMP i alcaldessa de Vilanova de

Raó. Substitueix en l'escó al socialista Henri Sicre, quedurant dècades ha estat diputat a París i alhora batllede Ceret.

Jean Castex Batlle de Prada per la UMP, és secretari general adjuntde l'Elisi.

Jean Codognès Cap de l'oposició socialista a Perpinyà, és diputat del Con-sell General.

Michel Moly Batlle socialista de Cotlliure i vicepresident primer delConsell General.

Nicolás Garcia Alcalde comunista d'Elna, és l'actual líder del PCF a laCatalunya Nord.

Jean VilaAlcalde de Cabestany, vicepresident segon del ConsellGeneral i històric dirigent del PCF que aconseguí ser esco-llit diputat entre 1997 i 2002.

Marie-Therese Costa-FesenbekCap departamental del Front Nacional i diputada regio-nal.

“Tot fa pensar que elfront d'esquerres

serà la candidaturaque més vots aug-

mentarà”

Qui és qui a les delegacions de partits francesos a Catalunya Nord?

>>continua a la pàgina següent

L’ACCENT 224 DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 2012 PAïSOS CATALANS 05

diccions entre allò que diu ser i allòque realment és, i l'entrada en esce-na d'Hollande sem-bla ser que no ani-ria en la direccióde minimitzaraquestes contradic-cions.

La qüestió deles identitatsLes manifesta-cions del passat 31de març que vanaplegar més de60.000 personesreclamant respec-te per les llengüesdiferents del fran-cès són la carta de presentació de lesassociacions que reclamen un com-promís clar de legislar en favor d'a-questes. Entre elsmés receptius, elsecologistes i elstrotskistes, parti-daris de la coofi-cialitat, i el cen-trista Bayrou, queen occità i en unmíting a Tolosa vaprometre un gir de180 graus en la tra-dicional políticafrancesa de geno-cidi lingüístic.Tant els comunistes com els socialis-tes han subscrit compromisos per alegislar en favor de la protecció d'a-questes llengües -Melenchon s'hahagut de retractar d'afirmacionsanteriors-, mentre que Sarkozy i elFront Nacional s'han negat a les crei-

xents demandes dels moviments dedefensa dels drets lingüístics, arri-

bant el primer aafirmar que rati-ficar la CartaEuropea de lesLlengües Mino-ritàries és pocmenys que unatraïció a lapàtria.

Un exemplede l'ús electoralde les identitatsha estat el can-vi de nom oficialde Canigou perCanigó en ladeclaració d'a-

questa muntanya com a Grand Site.El canvi, propiciat pels socialistesnord-catalans, ha estat anunciat amb

panells publici-taris arreu deCatalunya Nordsignats pel con-sell regional deLlenguadoc-Ros-selló.

A nivell polí-tic, però, el jocdels partitsnacionalistes iindependentis-tes en aquesteseleccions és

pràcticament inexistent. A més, enel cas nord-català, el panorama polí-tic dels partits catalanistes és extre-madament negre, mentre que anivell associatiu i cultural el dis-curs està penetrant a les institu-cions locals i fins i tot diversos

càrrecs polítics com François Cal-vet o Nicolás Garcia es posicionenamb simpatia i interès vers el rum-rum sobiranista de la Catalunyasud.

Les presidencials a Catalunya NordEl periodista nord-català Aleix Ren-yé ha fet un interessant anàlisisobre la dicotomia existent entreel discurs polític sobre identitatsnacionals no franceses que fan elslíders polítics estatals i el discursi praxis que fan els seus represen-tants a Catalunya Nord. Per exem-ple, comunistes i sarkozistes man-tenen a Catalunya Nord posicions

molt més favorables al català queels seus respectius dirigents, espe-cialment en el cas de la UMP. Noméscal veure com les polítiques lin-güístiques més valentes les han duta terme alcalde de la UMP i del PCF.En canvi, socialistes i ecologistessituen la qüestió en un segon ter-me en comparació a altres polítics,mentre que els seus partits a nivellestatal, especialment els ecologis-tes, s'hi posicionen més favorables.

A nivell electoral nord-català,les presidencials seran un primerassalt de cara a les legislatives dejuny. Amb un sistema majoritaride circumscripció uninominal,Catalunya Nord està dividida en

quatre circumscripcions, cadascu-na de les quals envia un diputat aParís. Actualment tots quatre sóndel partit de Sarkozy, després d'u-na dècada dels 90 amb una clarahegemonia de l'esquerra. Hegemo-nia que l'esquerra ha mantinguttant al Consell General com a laregió de Llenguadoc-Rosselló.

Aconseguirà la sòlida xarxa d'al-caldes de l'UMP fer resistir electo-ralment la candidatura de Sarkozydavant l'embat del PS? Mantindranels seus seients a l'Assemblea Nacio-nal? L'efecte Melenchon obrirà laporta al retorn d'un comunistanord-català al legislatiu de París?

Miting del Front d’Esquerres

“La praxi dels polí-tics nord-catalanssobre la llengua és

oposada al que predi-quen els seus partits a

nivell estatal”

“Al juny caldrà veuresi la UMP conserva elsquatre diputats nord-

catalans”

LLUÍS CUSSÓ VALÈNCIA

Entorn 100 persones varen participaractivament en els diferents tallers idebats, convocats pel Sindicat d'Estu-diants dels Països Catalans.

Els passats dies 5,6,7 i 8 d'abril ésdugué a terme la IX TEPC (Trobada d'Es-tudiants dels Països Catalans) a la pobla-ció de Burjassot, feta pel SEPC. Aquestany la trobada tenia dos eixos clau, queencara faltava per a tractar en les ante-riors trobades, el català i l'antipatriar-cal.

L'autobús en que viatjaven les estu-diants que venien des de Barcelona,foren parades per la Guardia Civil enun dels peatges de l'AP-7, on totes lesestudiants foren identificades pels cos-sos repressors de l'estat espanyol.

Les activitats, tan els diferents tallersi debats, com els menjars, dormirs i lesactuacions musicals, foren al mateixpoble. El dijous 5 començà la trobadaamb un repàs dels objectius de la Car-ta Catalana de l’Estudiantat, tot seguithi hagué una excursió a Burjassot, ciu-tat natal de V. A. Estellés on es llegi-ren poemes seus pels espais més emble-

màtics del poble. Ja a la nit i desprésde sopar a Cal Bassot es feu un taller/joc/concurs per treballar l'assamblearis-me. El divendres començà el dia dedi-cat al eix antipatriarcal, durant tot elmatí es feren dues xerrades, la prime-ra més enfocada a buscar l'origen i lesdiferències biològiques, psicològiquesentre homes i dones, les de gènere cre-ades per la societat, les identificacionssexuals i afectives després fou el tornde l'exposició del posicionament i tre-ball de diferents col·lectius o movi-ments socials que treballen aquestavessant, des de diferents postures.

Després del dinar hi hagué un ter-cer debat aquest cas lligat amb els modelsantipatriarcals a l'ensenyament i final-ment abans de sopar la posta en comúi les conclusions de la jornada.

Ja a la nit hi hagué un taller de dinà-miques per comparar les relacionssexuals i afectives basades en la mono-gàmia i l'heterosexualitat amb d'altresopcions, com expliquen ells mateixos““cal evitar que la societat reproduïs-ca certes conductes que té assumides itambé cal aconseguir que tots els espaissiguen realment lliures. Sovint menys-

preem els nostres sentits, així com elcontacte físic, és per això que cal tre-ballar amb aquesta mena de dinàmi-ques”

En acabà el taller la música s'apo-derà del Cau dels Dimonis del Campa-nar (alqueria on tenien lloc els debatsi les actuacions)

Dissabte era la jornada dedicada alcatalà i la territorialitat de la nació,els debats del matí giraren al voltantde la llengua, si és necessari un estàn-dard, quin hauria de ser i si se’n pottenir més d’un...i l'altre debat va giraren torn el binomi llengua-territori, que

passa amb les zones no-catalanes delsPaïsos Catalans?

Després del dinar, el torn fou perles diferents projectes dels Països Cata-lans, on diferents ponents d'organit-zacions de dins i fora de l'EsquerraIndependentista explicaven les dife-rents estratègies. El següent debat vol-tava sobre els diferents models lingüís-tics imposats pels diferents estats i lesdiferents comunitats autònomes enque estan trossejats els Països Catalansi la necessitat de construir el nostrepropi model d'ensenyament.

Ja a la nit i després de sopar hi hagué

concert, muntat juntament amb Esco-la Valenciana amb els grups Ulls Rojos,Atupa, Atzembla i Almorranes Garra-pinyaes.

Finalment el diumenge fou l'últimdia de la Trobada on es tragueren lesconclusions dels debats de la jornadaanterior sobre l'eix del català i la valo-ració general de la IX Trobada, on s'es-tigué d'acord amb l'èxit de participa-ció i com molt bé diuen elles mateixes“Trobades com les d’enguany suposenun salt qualitatiu a les infraestructu-res de la nostre organització i fan palèsde la referencialitat del SEPC arreu delsPaïsos Catalans com a eina per tots itotes les estudiants per canalitzar lesseves reivindicacions i formar part dela construcció dels centres educatiusque volem.

Així doncs, seguirem treballant perteixir la construcció de la unió entretots els centres del nostre país i pervisualitzar la realitat social que vivimal nostre territori. Volem mostrar quecreixem, cada dia més, amb la inten-ció de no retrocedir ni un sol mil·líme-tre en la construcció i alliberació nacio-nal i de classe dels Països Catalans.”

Èxit en la cinquena trobada dels estudiants dels Països Catalansfeta a Burjassot

Els estudiants van recordar Estellés durant la Trobada

L’ACCENT 224DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 201206 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ BARCELONA

Després d'uns mesos inactiu i un ren-tat de cara, el Casino torna a donarvida a un espai polivalent al centrede Cardedeu, amb tot d'activitats. Amés de cursos de català, de kick-boxing, cafetes, concerts, aquest 28d'abril al matí començarà al CasinoPopular de Cardedeu la primera d'unseguit de cinc xerrades que s'allar-garan fins el mes de juny que gira-ran en torn l'anticapitalisme i la crí-tica a un sistema que exclou a lamajor part de la població i destros-sa el medi ambient. Aquest seguit dexerrades estan enfocades primer detot en adonar-se'n d'aquesta explo-tació que patim a tots nivells i ensegon terme a buscar estratègies per

a fer-hi front. Com elles mateixesexpliquen “Les Jornades esdevenenun dels mitjans al nostre abast per

avançar en la demarcació de les estra-tègies que, des dels Països Catalans,ens han de permetre assolir la màxi-

ma autonomia política i la màximaautogestió econòmica de la classe tre-balladora i trencar així amb el sis-tema capitalista.”

La primera xerrada versarà sobrela necessitat de recuperar la sobira-nia política i econòmica des d'unaperspectiva de classe amb la presèn-cia d'un militant d'Endavant. Lesdues següents xerrades, al mes demaig, posaran l'èmfasi amb la crisienergètica dels hidrocarburs dins elcapitalisme on parlarà un membrede l'Oil Crash Observatory juntamentamb Blai Dalmau, del GADI Catalun-ya que explicarà el per què de lademocràcia inclusiva i la transicióa l'autogestió de la pròpia comuni-tat i el model anti-ecològic de ciutata càrrec d'Eduard Masjuan, doctor

en Història Econòmica.Ja al mes de juny, serà el torn a

les experiències d'autogestió alimen-tària que s'estan creant arreu delsPaïsos Catalans amb la presènciaentre d'altres col•lectius del projec-te cooperatiu la kosturica de Cano-velles i també serà el torn de la pri-mera assemblea per organitzar unacooperativa d'aquestes característi-ques.

Finalitzarà el 28 de juny amb unataula rodona on posar en comú totel que s'ha après durant les anteriorsjornades i buscant estratègies a mit-ja termini cap a la plena autogestióde les classes populars.

REDACCIÓ VALÈNCIA

L’1 d’abril de 1939 acabava oficial-ment la guerra d’Espanya amb laderrota quasi absoluta de les tropesantifeixistes. Després vingueren 40anys de franquisme i una transiciósense justícia ni memòria històri-ca, de manera que el feixisme, huien dia, és ben present i actiu en lanostra societat. Però també l’anti-feixisme és ben viu i aquesta prime-ra quinzena d’abril s’ha mobilitzatper recordar tant les víctimes delfranquisme com les del feixisme mésrecent.

En record de Guillem Agulló Guillem Agulló, el jove de Burjassotassassinat per neonazis l’any 1994, s’haconvertit en un símbol de l’antifeixis-me al País Valencià i, per tant, el seurecord és una causa comuna no nomésde l’independentisme –arreu dels Paï-sos Catalans– sinó de tots els movi-ments socials. Així, per recordar queja fa 19 anys de la seua mort, el col•lec-tiu Ca Bassot de Burjassot va organit-zar el dimecres 11 una concentració ala plaça de l’Ajuntament, a la qual assis-tiren més d’un centenar de personesque pogueren escoltar parlaments defamiliars i amics de Guillem Agulló.

D’altra banda, el mateix dimecres11, el record de Guillem Agulló fou benpresent a les xarxes socials, on circu-laren diversos cartells d’homenatge itambé amb la proliferació del hashtagcreat per a l’ocasió #19anyssenseGui-llem.

Per completar l’homenatge, el dia21 d’abril hi ha programat un concertde Naia i un sopar amb la projecciód’un documental sobre la tortura, tota Ca Bassot.

Les fosses franquistes del cementiri de ValènciaL’acte més multitudinari dels que

se celebren amb motiu del 14 d’a-bril és el del cementiri de Valèn-cia, convocat pel Fòrum per laMemòria del País Valencià i que va

tindre lloc el diumenge 15. A mésdel Fòrum, nombroses entitats s’hivan adherir, com ara Maulets, elCS Terra, Alerta Solidària, COS, CNT-

AIT o la SC El Micalet, entre altres. Així, com cada any, quasi qua-

tre-centes persones hi van acudirper homenatjar les víctimes delfranquisme, i, com cada any, l’A-juntament de València va intentarboicotejar l’esdeveniment amb tra-ves i prohibicions. En concret,enguany, el consistori va prohibirexpressament la interpretació dela Muixeranga, de l’Himne de Rie-go i de la cançó de Pau Alabajos,Fosses del silenci, segons va denun-ciar el Fòrum per la Memòria.

No obstant això, aquests i altreshimnes antifeixistes sonarendavant la fossa comú de la secciósetena del cementiri, de la mà delstabaleters i dolçainers d’EstrelaRoja de Benimaclet, de Buf-Alí dela Malvarrosa, de la Societat CoralEl Micalet i de L’Arrossejat deTorrent. A més a més, la colla Estre-la Roja va estrenar una peça com-posada per a l’ocasió: La processóde la memòria.

A banda de la lectura del mani-fest unitari, també s’hi realitzà unminut de silenci seguit de la lectu-ra d’alguns dels noms de les vícti-

mes i s’hi diposità una corona deflors. L’acte servi també per denun-ciar el monument que l’Ajunta-ment hi ha instal·lat, que, segons

el Fòrum, equipara víctimes i bot-xins.

En record de les víctimes del franquismeCoincidint amb l’efemèride del 14 d’a-bril, dia de la proclamació de la IIRepública espanyola, diverses enti-tats van homenatjar les víctimes delfranquisme a altres indrets del PaísValencià.

Així, a Alacant, la Coordinadorad’Associacions per la Memòria His-tòrica va organitzar les V Jornadessobre el camp de concentració d’Al-batera, que fou un dels més destacatsde la postguerra franquista. El dis-sabte 14, desenes de persones van acu-dir al camp –actualment assetjat perles obres del TAV- per recordar i home-natjar les més de 12.000 persones quehi passaren poc després de la desfe-ta republicana. Les jornades van comp-tar amb l’assistència d’alguns delssupervivents i amb diversos especia-listes del període que van participaren taules rodones. Un ram de florsamb els colors de la república espan-yola fou dipositat front al monumentde la CNT-FAI i s’hi va llegir el mani-fest d’homenatge que, en aquesta oca-sió, va tindre un record especial perals mestres republicans.

El mateix dia, a Paterna, unes300 persones van acudir a l’acteorganitzat per l’Agrupació de Fami-liars de Víctimes Afusellades en elMur de Paterna, el Grup per a laRecuperació de la Memòria Histò-rica (GPRMH) i l’Agrupació Socia-lista de Paterna. Al cementiri dePaterna s’executaren més de 2.000persones fins ben avançat el fran-quisme i és un dels grans exemplesde la naturalesa feixista del règim;és per això que les entitats convo-cants van reclamar-ne la creaciód’un memorial i la declaració delmur com a Bé d’Interès Públic.

Diversos actes antifeixistes omplen l’abril valencià

Els assitents a l’acte del cementirir de València van ignorar les prohibicions de l’Ajuntament

Cicle de xerrades anticapitalistes a Cardedeu

“L’Ajuntament deValència ha intentatboicotejar l’esdeve-niment amb traves i

prohibicions”

“Coincidint amb el14 d’abril, diversesentitats van home-natjar les víctimesdel franquisme a

altres indrets del PV”

L’ACCENT 224 DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 2012

MARC TORNER ATZENETA

Entre el seguit d’actes que han ser-vit per commemorar els tres anys devida del Casal Popular d’Atzeneta,una població d’uns 1400 habitantsde la comarca de l’Alt Maestrat, caldestacar-ne un en concret per lacàrrega simbòlica i el reflex que supo-sa de totes les iniciatives que des d’a-quest projecte obert i engrescadors’han anat portant a terme els darrersanys. Fem referència a la presenta-ció que va tenir lloc el passat dissab-te 14 d’abril de Maestrat Viu. Es trac-ta d’una associació amb molt poctemps de vida (va gaudir de la pri-mera presentació en societat l’1 demarç d’aquest any al poble de Benas-sal) i pel seu sobrenom, “col·lectiuen defensa de la llengua i la cultu-ra”, en resten resumits claramentels objectius.

Així doncs, l’associació buscafomentar i defendre el valencià coma instrument de convivència i de ver-

tebració social per mitjà de la pro-moció de manifestacions culturalsen tots els àmbits. Al mateix temps,pretén afavorir els intercanvis cul-turals entre tots els pobles del Maes-trat, entesa aquesta demarcació enun sentit ampli que va més enllàd’uns límits comarcals molt discu-tibles, però també amb altres con-trades pròximes, com els Ports o elnord del riu Sénia. Una aposta fer-

ma i activa en defensa d’allò que ensidentifica com a poble en un radid’acció, el Maestrat, que reconeixemràpidament amb el nord del PaísValencià, però que a nivell del con-junt de la llengua catalana té unaposició geolingüística estratègica ifonamental.

Per la seua banda, el col·lectiuassumeix amb determinació un paperde frontissa que es desprén de les

mateixes paraules del president,Josep Messeguer: “ni som els pri-mers, ni som els únics que assumimaquesta tasca, per això una de lesprincipals prioritats nostres ha deser la col·laboració amb totes les enti-tats i persones amb qui compartimobjectius”. Es tracta, doncs, de l’es-tabliment de vinculacions culturalsde manera real entre totes les enti-tats maestratenques per fomentarla difusió d'iniciatives d’àmbit locali cultural i compartir-les al llarg delterritori. Ara bé, el col•lectiu tam-bé es farà càrrec a partir d'enguanyde la compilació d'esforç per conti-nuar fent realitat una Trobada d'es-coles en valencià més enllà de la Pla-na, i que tindrà lloc aquest proper19 de maig a la població de les Covesde Vinromà.

Si més no, ens trobem davant d’u-na nova mostra de la rellevància queha adquirit la societat civil del PaísValencià com a garant de la pervi-vència i la promoció del català, tant

en l'ensenyament com en la restad'àmbits d'ús, davant les polítiquesde l'administració pública, insufi-cients en els millors dels casos. Desd’aquest punt de vista, caldria des-tacar la importància que ha tingutla federació d’Escola Valenciana enla vertebració d’aquests movimentscívics al voltant de la dinamitzacióde l’autoestima lingüística, ja quede fet Maestrat Viu s'hi troba inte-grat des dels seus inicis.

Per tant, i reprenent l'aniver-sari d'un projecte social i autoges-tionat com és el Casal Popular d'At-zeneta, la Comissió Cultural i l'As-semblea de Joves, dues de les asso-ciacions que treballen en aquestespai per consolidar una alterna-tiva cultural i d'oci de qualitat icompromesa amb el poble d'Atze-neta i la seva llengua, ara ja comp-ten amb un nou altaveu i una pla-taforma de gent de la comarca quecreu i aposta també pel compro-mís social amb la cultura.

COL·LABORACIÓ

ÀLVAR HERVALEJO SÀNCHEZPALMA

El proper dia 18 de juny, quatre inde-pendentistes mallorquins seran jut-jats a Palma pels aldarulls que tin-gueren lloc durant la manifestacióper la Diada de Mallorca del 2010. Sibé els darrers anys els judicis contral’Esquerra Independentista a l’illas’han multiplicat, la petició fiscal,d’un total de 9 anys de presó i més de13.000 euros de multa, fa sense dub-te destacar aquest cas.

El marc en el qual es desenvolu-paren els fets fou la tradicional mani-festació independentista, que, comcada 30 de desembre, recorregué elscarrers de Palma. En el moment queun grup de encaputxats cremà unabandera espanyola, alguns feixistesque es trobaven a una terrassa de barpropera començaren a agredir assis-tents a la mobilització. Mentre el ser-vei d’ordre de la manifestació inten-tava que la situació no es desbordés,unitats antiavalots de la policia espan-yola realitzaren una càrrega que ferídiversos vianants, situació que nos’estabilitzà fins que un cordó humàaturà l’avanç de la creixent presèn-cia policial.

Després de declaracions de diver-sos partits, incloent-hi PSOE i PSM,condemnant els aldarulls, i malgrat

que el delegat del govern, Ramon Socí-as, negà que s’hagués cremat cap ban-dera espanyola, comentant que tothavia “quedat en un intent de delic-te”, quatre independentistes forendetinguts dies després, acusats d’a-gressió i ultratge a la bandera. La poli-cia espanyola fins i tot es desplaçà al’institut on treballava un dels encau-sats i el diari espanyolista El Mundopublicà articles sobre la “trajectòria”de dos d’ells, David i Guillem.

Suport popular La resposta no es va fer esperar. L’Es-querra Independentista de Mallor-ca ràpidament es pronuncià contrala repressió i la criminalització pati-da, alhora que entenia la crema dela bandera espanyola “com un fetnormal en el marc del conflicte polí-tic existent entre el poble català i elsestats espanyol i francès”. Un delsimputats, a una entrevista al diaridBalears, es declarà víctima d’un

“muntatge policial brutal”, i és quedos dels encausats formaven part delpropi servei d’ordre de la manifes-tació i com a tal anaven identificatsen tot moment.

Ara, sabuda la data del judici, desd’Endavant i Alerta Solidària hanorganitzat una campanya solidàriaal voltant del blog absoluciomallor-quins.wordpress.com, així com con-ferències a diferents indrets de l’i-lla. Sa Pobla, Palma, Sóller i Mana-

cor són els municipis on el cas deDavid, Sílvia, Guillem i Robert s’hapresentat de forma pública. Així, lacampanya va acumulant nous suportsprevisiblement de cara al judici delproper dia 18. De moment, la bonaresposta als actes de solidaritat i l’è-xit en els vendes dels bons d’ajut pro-jecta una imatge de que els quatreimputats no estaran sols davant lajustícia espanyola.

Cal tenir present el precedent mésimmediat, el judici contra els 9 mili-tants de Maulets acusats d’amena-ces i injúries per l’entitat espanyo-lista Círculo Balear, durant el qualuna multitud rebé als joves a la sevaentrada als jutjats de l’Avinguda Ale-manya, mentre desenes d’entitatsde tot tipus de l’illa mostraven públi-cament el seu suport als indepen-dentistes.

El que pareix més clar és que elprocés suposarà novament una cam-panya de mobilització i agitació perl’Esquerra Independentista de Mallor-ca, que novament es veu al punt demira de la justícia espanyola, tòni-ca que els darrers anys ha acompan-yat el seu creixement en militància.Així ho recullen Alerta Solidària iEndavant-OSAN al seu darrer comu-nicat conjunt, on apunten que “aquestés un judici polític i la nostra forçaés al carrer, no als seus jutjats”.

Quatre persones, dues d’elles membres d’Endavant-OSAN, s’enfronten a una peticiófiscal de 9 anys de presó i 13.000 euros de multa

Nou judici contra l’independentisme a Mallorca

Xerrada amb alguns del encausats a Sóller

El 3r aniversari del Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat serveix per continuar amb les presentacions oficials de l’associació Maestrat Viu

PAïSOS CATALANS 07

La presentació va omplir el Casal

DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 201208 EN PROFUNDITAT

ABEL CALDERA BERGA

El passat 14 d'abril, un miler de perso-nes es van concentrar a la Plaça deCatalunya de Barcelona per denunciarel retrocés en les llibertats civils i lesamenaces d'enduriment del codi penalen matèria de repressió política. Ambdesenes d'associacions adherides, actua-va de mestre de cerimònies la Federa-ció d'Associacions de Veïns de Barce-lona. La data tampoc era casual; valorscivils republicans contra una derivaautoritària.

En el manifest, la FAVB enfocavala qüestió tant des de la immediatesacom des de la mirada llarga: “Les mesu-res anunciades reflecteixen una peri-llosa deriva vers l’autoritarisme i unaconfessió d’impotència política. Estandestinades a servir de cortina de fumper ocultar les cessions als poders eco-nòmics i financers amb un enduri-ment dels instruments penals que pro-jecti una impressió de fermesa. Aques-ta actitud no és nova. Forma part d’unpopulisme punitiu que ha acompan-yat el desmantellament de l’Estat debenestar en les darreres dècades i ques’ha intensificat amb l’esclat de la cri-si financera”.

L'actuació repressiva del 29M ésnomés el darrer episodi d'una llargallista d'actuacions policials per a repri-mir el creixent moviment d'impugna-ció del sistema que té Barcelona coma epicentre. Episodis tan variats com

la infiltració de policies a la manifes-tació contra el Banc Mundial el 2002,muntatges com el que va portar el joveJona a afrontar una petició de 8 anysde presó, ràtzies policials com les denovembre de 2007 o la del passat 27 demaig a Plaça de Catalunya. Un procésparal·lel al de l'assumpció de l'ordrepúblic per part del nou cos de Mossosd'Esquadra i que, en contra de la pro-paganda inicial que parlava d'una poli-cia més democràtica, ha acabat esde-venint un cos més armat i repressiu,i amb un grau de corporativisme i poderintern dins l'administració autonòmi-ca del qual probablement encara se'ndesconegui la seva autèntica magni-tud.

L'enemic públicEls discursos justificadors de la res-posta repressiva de la darrera dècadahan anat mutant segons les circums-tàncies, però sempre amb la voluntatde crear la imatge d'un enemic públicamb obscures motivacions desvincu-lades dels motius de les protestes. Enun primer moment, l'estratègia estre-lla fou vincular els incidents a la kaleborroka basca. La imatge més repre-sentativa: tot un ministre de l'inte-rior, Mayor Oreja, relatant al congrésels viatges al País Basc d'estudiants dela UAB identificats durant les càrre-gues policials que acompanyaren lavisita de l'aleshores president Aznarel 1999. Posteriorment, l'estratègia del

civisme va pretendre introduir la dis-tinció entre “veí” i “incívic/violent”,i situar les causes d'aldarull sempreen una responsabilitat individual fruitd'una educació laxa pròpia de socie-tats opulentes. A aquest arquetip sen'hi sumà un que reprenia la llargatradició intoxicadora de la dreta cata-lana: l'anarquista vingut de fora.

Aquesta darrera via, la barreja entre

“incívics/violents” i agents estrangers,cuinada a foc lent des de l'ajuntamentde Barcelona, les pàgines de la Van-guardia, l'estudi de RAC1 i el plató deJosep Cuní -amb la connivència o segui-ment de bona part de la resta de mit-jans- és la que ara s'imposa com a subs-titutòria de la connexió basca. Noméscal recordar que el germà del minis-tre de l'interior porta anys de campan-

ya personal com a regidor de l'ajunta-ment de Barcelona per a que se l'asso-ciï amb la tolerància zero i amb el seuadmirat Rudolph Giuliani.

La darrera atzagaiada en aquestalínia la protagonitzà tot un sots-direc-tor de la Vanguardia, Enric Juliana.El periodista badaloní vinculà la vio-lència durant la vaga del 29M al “neo-anarquisme” italià que, segons ell, ope-ra en el conflicte contra el TAV a la ValSusa. Una atzagaiada gens innocentperò, ja que l'article és un dels argu-ments utilitzats pel jutge per denegarla llibertat condicional dels vaguistesempresonats.

Tot i el recurs a la conspiració anar-quista internacional, el cert és que lamagnitud dels aldarulls ha obligat elgovern a cargolar encara més el dis-curs oficial, encaminat a fer un saltqualitatiu en la repressió. Es parla d'unincrement dels grups violents i se'lsdóna entitat organitzativa pròpia. D'a-questa manera s'aplana el camí per apoder fer imputacions d'associacióil·lícita, fet que obriria la porta a l'úsde la llei antiterrorista contra mani-festants.

Eixamplant el punt de miraLa criminalització afecta cada vegadaa més col·lectius. L'estat -i la Genera-litat és estat- s'atreveix cada vegada aassenyalar actors amb més pes social.L'extensió del terror no passa per ferrecaure les culpes en exclusiva a una

conspiració d'anarquistes italians, sinóper assenyalar autories intel·lectualsque inoculin la por en aquells agentsque són eix central de les mobilitza-cions contra la crisi. Si ja durant elsfets del Parlament es va gosar assen-yalar a catedràtics d'universitat, enels fets d'aquesta vaga el conseller d'in-terior s'ha permès assenyalar els sin-dicats combatius i els mitjans de comu-nicació populars com a instigadors delsaldarulls. Fins i tot s'envia un missat-ge per a navegants sobre la implacabi-litat del poder amb el fet que dos delstres empresonats siguin militants del'AEP, sindicat estudiantil vinculat aICV-EUiA. De moment, cap de les pres-sions efectuades per qui fins fa 15 mesoscomandava la policia -i que no hanestat poques-, ha aconseguit revocarla presó provisional per als vaguistes.

La connivència jurídico-políticaLa novetat repressiva dels fets del 29Mha estat l'ingrés a presó de tres delsdetinguts. Un salt qualitatiu dirigitdes de despatxos judicials (a través dela fiscalia) i polítics (exhibint una coor-dinació excel·lent entre conselleriad'interior i ministeri d'interior) . Lamà de les pressions polítiques perdamunt de les consideracions judicialsha deixat una clara empremta en lescompareixences dels detinguts de lavaga davant els jutges. D'entrada sob-ta que, si l'actuació judicial era conse-qüència de l'alarma social, les mesu-

res més ddetingutmés violda. Segonconclouraquells dfortuna què polítdir que cturc.

La fissegueix tar un espreventicia en ppolítics, sEva Pousaquesta nible ja sits de la que els dpel materisc de fla destrua la víctifa una iprimer i afirma Pprovada , i la víct

Altrejutges haEls atestbreus reldesprés da qui s'aaltres relta, juntadels detincions foratestats,ven un pacompanmes on edents dea diversociutat, samblacausa

ABEL CALDERA BERGA

Les amenaces contra periodistes han estata l'ordre del dia de l'actualitat vallesana.El mateix matí de la vaga general, els Mos-sos van agredir dues reporteres gràfiquesde Vilaweb Sabadell que cobrien el desen-volupament de la concentració. Tal i comes pot observar en les imatges que el mateixmitjà va fer públiques, l'agressió va ser pre-meditada. Tres mesos abans, el 5 de gener,aquestes reporteres aconseguien fer unafoto que obtindria un ressò important i nopassaria desapercebuda entre els comanda-ments policials: una mossa d'esquadra aixe-cant el dit mitger en senyal de menyspreua la premsa mentre els seus companys agre-dien diversos manifestants de la platafor-ma d'afectats per la hipoteca en mig de la

rambla sabadellenca. La protagonista de lafoto formava part, segons testimonis pre-sencials, de l'escamot de policies que el diade la vaga va arremetre contra periodistesi vaguistes.

Més greu encara, pel seu caràcter plani-ficat, va ser la detenció de Rachid Alí aTerrassa. Alí és un periodista local vincu-lat a la publicació de Terrassa Respon, unmitjà popular que ha articulat tota la polí-tica comunicativa del moviment dels indig-nats i de la preparació de la vaga general.La detenció irregular s'inicià quan dos poli-cies de paisà es presentaren al local de Terras-sa Respon fent-se passar per ciutadans anò-nims i demanant per Alí. Un cop al carrervan exigir a Alí que s'identifiqués i van pro-cedir-ne a la detenció. Els mossos van al·legarcauses poc clares -i fins i tot absurdes- per

a la detenció. En l'atestat s'indica que laintervenció es va produir per una ordred'expulsió emesa per la Policia Nacional -ordre que no figura annexa a l'atestat i queno ha aparegut en cap moment-, i que elsagents van haver de procedir a la detenció“per la resistència d'Alí a ser detingut”.

Els mitjans de comunicació popularshan/hem estat en el punt de mira del depar-tament d'interior des de l'anterior vagageneral de 2010. Va obrir la veda AssumptaEscarp, regidora del PSOE a Barcelona, pro-posant el tancament del portal kaosenla-red. A partir d'aquí, tots els responsablespolicials del Principat han intentat barre-jar els mitjans de comunicació populars ambla responsabilitat pels aldarulls generatsper les protestes socials.

Amenaces contra el periodisme crític

“Entitats socials iculturals properesals detinguts van

pressionar els jutgesreclamant-ne la seva

llibertat”

FOTOS: Orio

l Clavera

El ministre de l'interior ha anunciat la voluntat del govern estatal d'iniciar una reforma del codi penal per endu-rir la repressió contra la contestació social. Aquesta reforma, que compta amb el suport mal dissimulat de CiU,és l'enèsima que es fa apel·lant a la necessitat de “mà dura” contra els desordres socials.

La reforma anunciada, inspirada des de Catalunya, es basa en quatre eixos:

>L'augment de les penes per aldarulls en manifestacions d'un a dos anys de presó, per a per-metre així que el fiscal pugui demanar mesures de presó provisional.

>El control de les xarxes socials per a permetre imputar delictes d'instigació a partir d'o-pinions emeses a internet.

>L'equiparació de la resistència passiva a l'atemptat contra l'autoritat.

>L'equiparació dels aldarulls a terrorisme de baixa intensitat.

Aquesta reforma és la resposta governamental a la creixent con-testació social al carrer. L'objectiu és dotar d'un marc legalper a poder endurir la repressió, però sobretot esten-dre la por al carrer entre la gent susceptible de par-ticipar en una manifestació. Aïllar la protesta idescontextualitzar-ne el contingut és larecepta real contra la mobilitzaciósocial.

L'ENÈSIMA REFORMA DEL CODI PENAL

La construcció d'un enemic públiccom a coartada per a retallar dretscivils i poder “pacificar” militarmentuns carrers cada cop més encesosper la crisi és la recepta de l'estatper a respondre a les creixents mobi-

litzacions socials L'ACCENT hemanalitzat, amb l'assessorament del'organització antirrepressiva Aler-ta Solidària, el procés repressiu deri-vat de la vaga del 29M.

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 224

dures s'apliquessin contra elsts al matí, tot i que les accionslentes tinguessin lloc a la tar-ns fonts properes al cas, es potre que van ingressar a presódetinguts que van tenir la malade declarar en el moment en

tics, fiscalia i jutgessa van deci-calia escarmentar uns caps de

scalia, un òrgan jeràrquic queordres polítiques, va presen-scrit on es reclamava la presóiva degut al risc de reincidèn-

propers esdeveniments no jasinó fins i tot esportius. Segonss, advocada d'Alerta Solidària,petició és legalment insoste-que no figura entre els supò-presó preventiva. Aquests són

detinguts tinguin antecedentseix delicte, que existeixi un

fuga o que hi hagi el perill deucció de proves o de danys capima. En aquest cas, la fiscaliainterpretació sui generis deldarrer supòsits, però tal i com

Pous, la reincidència ha de ser-i no una suposició de futur-

tima com a tal no existeix. s mètodes de pressió cap alsan estat els informes policials.tats en sí eren en molts casoslats poc concrets. Detencionsd'efectuar un seguiment a algúacusa d'haver fet pintades ilats similars, fet que fonamen-ament amb les declaracionsnguts, les sospites que les deten-ren del tot arbitràries. Aquests, que amb prou feines ocupa-parell de pàgines, anavennyats d'extensos infor-es detallaven els inci- la tarda de la vagaos indrets de lasense relació

concreta de la detenció. La conselle-ria d'interior deixava així una notad'avís als jutges explicant per on haviend'anar les coses.

La batalla de la solidaritatA ningú no se li escapa que no hi hahagut mobilitzacions massives contrales presons preventives o contra lanova deriva autoritària. No hi ha hagutcap gran manifestació com la que elpassat 19 de juny desmuntava el dis-curs dels qui consideraven el bloqueigdel parlament fet el 15 de juny com aun acte quasi criminal i d'obligat rebuig.Això no vol dir que la xarxa de solida-ritat local no hagi funcionat. SegonsAlerta Solidària, la resposta dels entornslocals ha estat massiva, tant en xerra-des com en mobilitzacions. Els jutjatsbarcelonins van rebre, mentre els detin-guts declaraven, manifestos signatsper una munió d'entitats o per càrrecselectes dels municipis d'alguns delsdetinguts reclamant-ne la seva lliber-tat. Així mateix, les xerrades i assem-blees posteriors de denúncia han tin-gut una assistència molt elevada. Segonsl'organització antirrepressiva, per moltque ara mateix això no es materialit-zi en una gran mobilització, es detec-ta una extensió de la consciència dela naturalesa antirrepressiva del'estat en capes socials cadavegada més àmplies.

L’ACCENT 224DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 201210 INTERNACIONAL

MONTSE VENTURÒS BERGA

Ulivieru Sauli, Yvan Colonna, JeanMarc Dominicci...són nomes algunsdels noms de presos polítics corsosque sota la famosíssima acusació d’“associació de malfactors en rela-ció amb una empresa terrorista”han estat condemnats per l’estatfrancès a penes de presó per supo-sats delictes de terrorisme; sens dub-te, la pedra angular del sistemarepressiu francès.

El darrer cas subsumit en aques-ta matèria ha estat el de l’indepen-dentista cors Ulivieru Sauli. El pas-sat 5 d’abril es coneixia el veredic-te contra el procés d’Ulivieru Sau-li, militant de Corsica Libera i anticmembre del Consell Executiu d’a-quest partit. El procés contra Sau-li, s’inicià el mes de maig de l’any2010 després de la seva detenció aPorto-Vechhio juntament amb dosactivistes corsos més sota l’acusa-ció de temptativa d’atemptat comèsl’any 2007 a la ciutat de Livia. Elstres acusats foren empresonatsimmediatament, i la resposta, notrigà en fer-se sentir. El 21 de maig,un nombrós grup de persones ocu-paren l’Ajuntament de Port- Vec-chio en protesta per les detencionsi posterior empresonament per undelicte tipificat de terrorisme en elcodi penal francès; igualment elsempleats de l’empresa Scala de l’ae-roport de Figari realitzaren vagadurant 30 minuts en protesta perl’empresonament del seu companySauli. Sauli i Jean Claude Jeckerinciaren una dura vaga de fam i deset per tal de protestar contra leslamentables condicions amb què estrobaven els interns a la presó. Des-prés de 9 mesos d’empresonamenta Fresnes, Sauli fou posat en lliber-tat provisional sota l’assignació deromandre a París. La demanda dela fiscalia era de 3 anys de presó ide 5 anys sense possibilitat de retorna Còrsega. Finalment, el passat 5d’abril es donà a conèixer el vere-dicte en què es reiterava la deman-da feta per la fiscalia.

Segons l’advocat de Sauli, enparaules dirigides al tribunal:“aquesta és la primera vegada ques’exigeix la prohibició de residèn-cia a Còrsega per aquest tipus defets. Aquesta és la prova que mos-tra que realment vol Olivier Saulifora del joc polític cors”.

Des del moviment independen-tista cors i des del grup de suport aUlivieru Sauli s’ha considerat desd’un bon principi que aquesta deten-ció era del tot injustificada si bé,responia clarament a la voluntat del’estat francès de debilitar el poderaconseguit per Corsica Libera a laCol•lectivitat Territorial Corsadurant les eleccions regionals fran-ceses de la primavera del 2010. Peraltra banda el moviment esgrimeixtambé que les acusacions presenta-des per la fiscalia no fan més quereiterar que no es tracta d’un judi-

ci per un cas de terrorisme sinó perun delicte d’opinió. Per aquest motiula campanya “No al delicte d’opi-nió” ha tingut tan de ressò en elsdarrers anys a l’illa de Còrsega. Es

tracta doncs, no d’un delicte d’ac-ció sinó de la condemna d’unes ide-es, d’un pensar. Aquesta argumen-tació respon a les proves que l’acu-sació va presentar contra Sauli talscom el seu compromís contra el plaPADDUC, les seves relacions ambalguns activistes polítics, el seupaper a Corsica Libera, els seus arti-cles a URibombu sobre la resistèn-cia armada i la seva participació en

el grup de presos de Fresnes (quedurant el mes de maig de 2010 ins-taren a través d’una carta a l’acos-tament dels presos a l’illa de Còrse-ga). Aquests arguments esgrimitsrepresenten igualment per l’advo-cat de l’Ulivieru l’única acusacióque realitza la Cort Penal de Paríssi bé les proves presentades per lafiscalia es basen només en aquestsfets.

La legislació penal francesa Fins als anys 80, la legislació penalfrancesa no contemplava en cap delseus preceptes el terme “terroris-me”. Fou a partir de l’any 1986, quanamb Charles Pasqua al capdavantdel ministeri de l’Interior s’iniciàl’autèntica ofensiva contra el “terro-risme” a l’estat francès. L’aprova-ció de la Llei n° 86-1020, fixà el tretde sortida de tot un seguit de nor-matives que suposarien l’avanç d’u-na ingent tasca legislativa contratot allò que des de les altes instàn-cies franceses pogués ser sospitósde ser considerat com a “terroris-ta” . Les lleis successives des d’aque-lla primera normativa de 1986 supo-sen una concentració extralimita-da de poder en mans de l’aparelljudicial francès. Arribats a dia d’a-vui, l’aplicació de la legislació anti-

terrorista francesa s’ha professio-nalitzat, i ha suposat una especia-lització de jutges i tribunals quetenen com a punt culminant la XIVaSecció de la Fiscalia del Tribunal de

París. En aquest procés penal en elqual només intervenen el Procura-dor de la República, el jutge d’ins-trucció, i el Tribunal Penal, tots tresamb seu a París respon a la famosapolítica centralitzadora francesa.A partir d’ací, tots els actes quali-ficats de terrorisme per part de l’es-tat francès, seran tractats per aques-tes instàncies, sempre les mateixes.Es basa en un funcionament simi-

lar al de l’Audiència Nacional Espan-yola, amb la diferència que en el casde l’Estat francès s’atén exclusiva-ment als casos qualificats de terro-risme.

No serà però fins la llei del 22 dejuliol de 1996 (Llei Núm. 96-647) queconduirà a la inclusió de l’article421-2-1 del Codi Penal francès delsanomenats delictes per terrorismei s’introduirà la controvertida cate-goria d’ “associació de malfactorsper a empreses terroristes”.

Diverses entitats de drets humansja van augurar en el seu momentque l’article 421 del Codi Penal fran-cès donava un ampli ventall de pos-sibilitats a la interpretació i apli-cació arbitrària d’aquest precepte.Les preocupacions respecte les lleisantiterroristes franceses versensobretot en matèria de drets equi-parables amb els dels presos detin-guts per delictes comuns. La deten-ció de fins a 96 hores sense possibi-litat de disposar d’un advocat, lavulneració al dret de tenir un judi-ci just, el dret a ser jutjat per untribunal imparcial i independent (qüestió que sobretot a l’Estat fran-cès ha estat qüestionada en multi-tud d’ocasions), l’accés per part delsadvocats durant el procés d’instruc-ció a ser informats sobre el proce-

L’Estat francès contra l’i

“Ulivieru Sauli, mili-tant de Corsica Libe-ra, és condemnat a 3

anys de presó ”

“La llei suposa unaconcentració extra-limitada de poder en

mans de l’aparelljudicial francès”

El Govern de París desenvolupa noves estratègies repressives per debilitar Corsica Libera despa la Col·lectivitat Territorial Corsa durant les eleccions regionals franceses de la primavera del 2

L’ACCENT 224 DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 2012 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

diment... i un llarg etcètera de vul-neracions dels principis més ele-mentals en matèria judicial que estroben recollits en diverses cartesde Drets Humans. La Federació Inter-nacional dels Drets de l’Home(FIDH), ja va demanar durant l’any1996 la derogació de la llei, atenent-se als diferents estudis que advo-cats i membres de la cúria havienfet respecte d’aquesta.

Els darrers fets esdevinguts ambel cas Merah, han fet ressorgir, engran part a causa de la propagandadel propi poder establert a favor d’a-quest tipus de normatives, les mani-festacions a favor de les lleis anti-terroristes franceses que permetenles detencions per perillositat i pertant, prèvies a la comissió de qual-sevol tipus d’acció.

L’“associació de malfactors en

relació amb una empresa terroris-ta”, permet les accions preventivesde la justícia abans que es cometicap acció que pugui ser qualificadacom a tal. Són molts els casos ques’han donat des que aquesta lleientrà en vigor i reformà el codi penall’any 1996; però el més sonat d’ellsfou sens dubte el que acabaria ambl’empresonament preventiu de 138persones l’any 1998, pel conegut casChalabi.

L’acostament delspresos a CòrsegaÀrdua qüestió la dels presos corsosper al seu retorn a l’illa. La llei anti-terrorista francesa fa romandre elsempresonats corsos a les presonsdels voltants París. Amb l’argumentde mantenir-los prop de les instàn-cies judicials que s’encarreguen dels

afers sobre terrorisme, hi ha unaimpossibilitat real per part de lesfamílies, dels advocats i de com-panys de sostenir una situació comaquesta. L’Associu Solidarità dispo-sa d’una secció que treballa des deParís per tal de poder fer front aaquest situació d’aïllament que viuenels presos polítics corsos. I és quemolts dels militants que viuen aParís hi romanen davant la impos-sibilitat de tornar a Còrsega perinterdicció de l’estat francès. Aquestés un cas amb el qual han de con-viure molts independentistes cor-sos en el seu dia a dia. Associu Soli-darità és una organització que donasuport als presos polítics i als repre-saliats per l’estat francès a travésde diferents accions com l’assistèn-

cia jurídica o suport moral a lesfamílies dels empresonats.

Precisament aquesta propera set-mana es celebra la jornada inter-nacional dels presos polítics. Lajornada culminarà el proper 21 d’a-bril quan es celebraran també laprimera volta a les presidencialsfranceses. En el decurs d’aquestasetmana es realitzaran activitatsarreu, entre les quals la del properdissabte al Palau de Congressosd’Aiacciu on s’analitzarà la situa-ció i les perspectives dels presospolítics corsos. Aquesta setmanainternacional que s’inicià el pas-sat 14 d’abril i promoguda a Còrse-ga per l’Associu Sulidarità serà elpunt de partida d’un seguit d’acti-vitats per a l’anàlisi i la defensadels drets dels represaliats políticsper l’estat francès.

Jornades internacionalistes organitzades per Corsica Libera l’any 2011

ndependentisme cors

MONTSE VENTURÒS BERGA

De nou, el revulsiu creat per les pre-sidencials franceses, torna a centrarel debat en el reconeixement de lesllengües minoritàries a l’Estat fran-cès. Moltes han estat les promesesrealitzades en campanya electoralles que han parlat d’un estatut d’úsper a les llengües minoritàries, peròcap d’elles s’ha materialitzat en favord’aquesta històrica reivindicació.

El 22 de juny de l’any 2008, l’As-semblea Nacional francesa passavade no tractar les llengües nacionalsa l’estat francès a introduir-les a laConstitució com un patrimoni del’estat. És a dir, les relegava a unsegon terme o a un element pura-ment simbòlic i folklòric. Lluny deles demandes de les organitzacionsen defensa de les llengües que recla-maven un estatut oficial per al seureconeixement i protecció, l’estatfrancès, una vegada més, reiteravaque les llengües poc hi tenien a feren el marc de l’estat més mortíferde llengües per excel·lència. Segonsla UNESCO, més d’una trentena dellengües són amenaçades actualmentde desaparèixer a Europa.

Per altra banda, la Carta Euro-pea de Llengües Minoritàries, sig-

nada però noratificada perpart de l’estatfrancès ha esde-vingut un puntd’inflexió perpart de les mino-ries nacionalsque defensen unús social de lesseves llengüespròpies i vehicu-lars per tal dedonar-los unaprotecció jurídi-ca més enllà dela simple pervi-vència familiaro social. El passat 31 demarç les dife-rents nacionssense estat del’estat francèsvisqueren unade les manifes-tacions més grana favors de les seves respectives llen-gües. Foren moltes les manifesta-cions i accions que es realitzarenarreu de l’estat francès. A Còrsega,unes tres-centes persones organit-zaren una cadena humana a Aiac-

ciu en defensa de l’ús de la llenguacorsa la qual fou convocada pelcol·lectiu Parlemu Corsu. A Tolosa,a Perpinyà, a Baiona, Quimper...par-ticiparen d’una històrica jornada afavor de les llengües nacionals.

En defensa de les llengües nacionals

“L’aïllament delspresos a les imme-diacions de París

converteix el siste-ma judicial francèsen una arma al ser-

vei de l’estat”

prés dels seus bons resultats 2010

JORDI MARTÍ FONT* TARRAGONA

Si no tinguéssim la literatura ens seriaimpossible entendre les rodes de prem-sa de personatges d’un intel·lecte tanridícul i mínim com aquest Felip Puigque els convergents han posat al cap-davant de la conselleria repartidora decops de porra, pots de fum i pilotes degoma. Per sort, un ciutadà exemplarcom George Orwell, que va venir a llui-tar a casa nostra contra els antecedentsideològics del conselleret, ja ens ho vaexplicar abastament a una de les sevesobres més citades i recitades. Efectiva-ment, malgrat els intens d’apropiaciói defecació en forma de brossa televisi-va, "1984" continua donant-nos elementslingüístics suficients per entendre larealitat que hi ha i que vindrà.

Temps de crisi com a gran excusa,en què la guerra la fan els estats con-tra els seus propis pobles i la justifi-quen sempre amb perills llunyans quediuen que els obliguen a lligar-nos decames i mans i no deixar-nos la boca niper cridar. En nom de la guerra santacontra els cremadors de contenidors,la violència policial queda exculpada iel robatori organitzat pels bancs de leshisendes de les persones estalviadoresno existeix. Quan qui mana parla de lasagrada "propietat privada" sempre esrefereix a la "propietat privada dels ricsque ho volen ser més i més…" I el nos-tra gran problema, avui en dia, no ésaltre que els anomenats "grups de gue-rrilla i violència urbana que s’han cro-nificat".

Algú pot explicar què vol dir "croni-ficat"? Res de res, però no importa, per-què la resta de paraules també han per-dut els seus sentits en la boca de quirecorre a la dialèctica dels punys pre-veient que els seus pegaran més fort.Afirma Puig que pretén restringir elsdrets dels condemnats per delictes d’al-darulls i alteració de l’ordre públic permantenir l’ordre. I callava com un puta(és una expressió del meu poble, amicscensors, sense acritud) quan a quatredels seus mossos els va indultar el Con-sell de Ministres de Mariano Rajoy des-prés de ser condemnats en ferm per tor-tures l’any 2008 per l’Audiència Pro-vincial de Barcelona. I és que la digni-tat de Lucian Padurau i de la seva dona,embarassada i detinguda també perequivocació però per sort no tortura-da, val menys que un contenidor deplàstic…

Es veu que també es faran identifi-cacions preventives… Ja se’n fan, peròposats a demanat jo demanaria si fospossible que les fessin persones ambplenes facultats… I m’explico. A la vaga

del 29 de març, a la ciutat on jo la vaigfer, el piquet de Mossos que identifica-va les persones que participàvem en elpiquet obrer estava molt nerviós, tantque la mandíbula del meu identifica-dor, per posar un exemple proper, balla-va sola, per dir-ho d’alguna manera queno suposi delicte. I ho dic així perquè,com no podia ser d’una altra manera,entre les "mesures antidolents" tambéhi ha la negació de la llibertat d’expres-sió, sobretot a Internet. És clar que elgran germà de son germà, si en té, l’hamaquillada dient que perseguiranaquells webs o piulades que generin vio-lència (suposo que el web de ’la Caixa’el tancaran), la promoguin (què vol dirpromoure aquí?, tancaran els cente-nars de webs neonazis?…) o se’n mos-trin còmplices (aquest article mateix,és còmplice d’alguna cosa, Felip Puig?Quin mosso filòleg decidirà fins a onarriba la paraula còmplice?).

Es podrà dir no a la Reforma Labo-ral? O també serà complicitat? Segura-ment, delicte, perquè el policia senseplaca del bat de beisbol al coll també haanunciat que qui pillarà abans que ressón dos sindicats. Ja ho diuen els ter-tulians de l’extrema dreta que els sin-dicats no serveixen per a res i que sóndel segle XIX… Doncs un cop construïtel coixí ideològic, ara cal anar per ells.No ho fan com van fer a la Transicióintroduint un mosso (aleshores era unpolicia i es deia Gambín) dins de l’anar-cosindicat per tal que fes un atemptata la Sala de Festes Scala i poguessin obrirla cacera de bruixes amb tots els mit-jans de comunicació afins, no. Ara, demoment, obriran expedients sanciona-dors als promotors de la manifestacióde la CGT i la CNT. Així s’escalfen elsmotors…

I totes aquestes mesures d’excepciótenen una justificació que a mi emrebel·la com a persona que sap escriu-re i llegir. I és que Puig ha afirmat que

tot això és necessari perquè el sistemade seguretat actual "no feia por". Sónparaules clares, diàfanes i concises.Quan un dirigent recorre a la por pergovernar, quan crea mesures dirigidesúnicament a crear més por, del queestem parlant no és de democràcia nide res que s’hi assembli, sinó d’altrescoses.

Incapaços de donar més excuses per

a una crisi que ha destros-sat tots els pilars (els fona-mentals i els menors) delsistema social de garan-ties mínimes derivat dela Segona Guerra Mun-dial a nivell europeu i filldels darrers anys del fran-quisme i de les lluites perla democràcia a l’Estatespanyol, els amos hanvist que la gent no se’lscreu. I mira que s’hi esfor-cen! I lluny de llençar laseva ràbia contra el bocexpiatori que qui manahavia preparat (les per-sones immigrades), la

vaga general del 29M ha demostrat quela gent no és ximple i sap perfectamentqui ha creat i atiat la crisi, amb quinobjectiu i a on cal apuntar per mourefitxa en el terreny de la política. Mésenllà de votar, als que manen la parti-cipació els fa una por terrible….

Així que ho sento, Felip, no et tenimpor. No tens prou presons per posar-nos a totes. Perquè saps perfectament

que l’explosió del 29M no és cosa de qua-tre gats. Més enllà de la mínima vio-lència contra el plàstic dels conteni-dors com a excusa, hi ha la vostra vio-lència màxima contra les persones quetu i els teus practiqueu. En som milionsen aquest país que sabem perfectamentque per acabar amb aquesta violènciacal canviar-ho tot, començant per tumateix i la por que ens vols fer. No ettenim por, Puig.

No hi ha cap guerra amb Euràsia,ni amb Oceania ni amb l’Àsia Central.I si hi és no ens la creiem. I per moltque t’hi esforcis la teva novoparla noha estat capaç d’esborrar paraules grui-xudes que formen part de la societatque dius que representes, com lliber-tat, justícia i solidaritat, que totes i totstenim al diccionari. Ni les ha esborra-des ni permetrem que les dotis (que lesdoteu) de significats que no els corres-ponen. Ni ara ni demà ni aquí ni mai!

*Jordi Martí Font és filòleg i professor deLlengua i Literatura, membre de la CGT

L’ACCENT 22412 ECONOMIA DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 2012

REDACCIÓ VALÈNCIA

El diumenge 15 d’abril la ciutat deValència va secundar la mobilitza-ció estatal en defensa de la sanitatpública. La convocatòria ha estat laprimera d’ençà la vaga general i tam-bé la primera sense el suport de lesgrans centrals sindicals, motiu pelqual ha suposat un repte per a lesentitats convocant després de lesgrans mobilitzacions que ha viscutla ciutat aquests darrers mesos.

A la capital del Túria, vora unmiler de persones s’han manifestatdarrer d’una gran guillotina querecordava que estem davant de “tallshistòrics”. La pancarta inicial, però,s’ha centrat en la denúncia del copa-gament i de la Llei 15/97, que ha obertla porta al negoci privat en la salutpública.

La manifestació ha estat organit-zada per la Coordianadora Assem-bleària Anti-Privatització del PaísValencià, que forma par de la Xar-xa Autogestionada Anti-privatiza-ció de la Sanitat (RAAS). També s’hi

han sumat altres organitzacions comla CNT, la COS, Endavant i la CGT,així com diverses associacions deveïns i assemblees del 15-M.

La manifestació ha recorregut elscarrers cèntrics de la ciutat, des dela plaça de Sant Agustí fins a la seudel PP, al carrer quart, on la lectu-

ra d’un manifest ha posatfi a la convocatòria.

La CAS-PV acusa l’Ad-ministració de desman-tellar i deteriorar els cen-tres sanitaris públicsmentre donen els dinersa les empreses privadesi també de privatitzar lesparts rendibles de la sani-tat pública per substituir-la per un model de bene-ficència per a la majoria.

És per això que exi-geix la derogació de laLlei 15/97 i el rescat delscentres i serveis ja pri-vatitzats; s’oposa al repa-gament i als tiquetsmoderadors; denuncia

l'espoli del patrimoni de la Segure-tat Social; reclama major transpa-rència en la gestió del sistema sani-tària i una major participació de tre-balladors i usuaris; i per últim, recla-ma també responsabilitats penalsper als culpables del deterioramentdel sistema de salut.

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C. de baix, 14, baixos, Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Manifestació a València contra la privatització de la sanitat

La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre

A. GREGORI VALÈNCIA

Durant el seu desenvolupament enels últims 50 anys la indústria quí-mica – i les lligades a aquesta- hanalliberat al medi ambient més de100.000 substàncies químiques dife-rents. La producció, ús i entradaal mercat de la pràctica totalitatd'aquestes substàncies s'ha dut aterme sense avaluar l'impacte queel seu alliberament podria provo-car en la salut i en el medi ambient.Algunes conseqüències negativesd’aquest tipus d’indústria s'estancomençant a evidenciar, de mane-ra que les substàncies químiquesestan arribant a tots els llocs delplaneta i els éssers vius les estanacumulant en els seus organismes.

Quan parlem de la indústria quí-mica cal incloure totes aquelles lli-gades a aquesta com són la farma-cèutica, la agroalimentària, la quí-mica dels fertilitzants i pesticides,etc … Totes elles es relacionen cadavegada més amb una gran diversi-tat de patologies molt conegudescom les cardiovasculars, l'obesitat,la diabetis i determinats tipus decàncer.

Dades de la UE assenyalen queel 40% d'aquestes malalties recauenen la població infantil, encaratenint en compte que només cons-titueixen el 10% de la població gene-ral. El motiu, adonen els experts,és la gran vulnerabilitat per laingesta de més aliments i líquids iper respirar més quantitat d'airecontaminat per quilogram de pesque els adults. Això vol dir queincorporen més substàncies tòxi-ques amb l'agreujant que no dispo-sen de mecanismes encara desen-volupats per neutralitzar-les o eli-minar-les. Els xiquets també res-piren compostos orgànics volàtilsmés densos i pesats que l'aire, perestar més prop del sòl, a més delscontaminants que persisteixen ala terra o el sòl.

A banda de l’atmosfera, el recursaigua cada vegada evidencia mésel seu estat de contaminació. Escalcula, com a mitjana, que en l'ai-gua residual es troben més de 20fàrmacs de diferent composició,segons el país i el consum. El Con-sell Superior d'Investigacions Cien-tífiques (CSIC) va donar l'alerta en2005 quan va rastrejar els residusfarmacològics al llarg de 18 puntsde l’ Ebre i en tots es va trobar res-tes de medicaments.

Mentre l’actual el Govern espan-yol es disposa a reduir les despesesen sanitat pública, aquestes malal-ties anomenades emergents, vanen augment i adquireixen mésimportància. Açò ocorre, entrealtres coses, pel fet que abans noes disposava de la tecnologia espe-cífica per detectar-les, i per tant

ara es troben cada vegada més casosi, per altra banda, perquè cada vega-da existeixen més compostos de sín-tesi dispersos als diferents compar-timents de la Terra. Aquests com-postos químics nous es denominencontaminants emergents i es corres-

ponen en la majoria dels casos acontaminants no regulats, quepoden ser candidats a regulaciófutura, depenent d'investigacionssobre els seus efectes potencials enla salut i les dades d’estudi pel quefa a la seva incidència. Exemplesdels compostos que han emergitrecentment com particularmentrellevants, són els surfactants, pro-ductes farmacèutics, productes pera la cura personal, additius de lesgasolines, retardants de foc, anti-sèptics, additius industrials, este-roides i hormones i subproductes

de la desinfecció de l'aigua. La carac-terística d'aquests grups de conta-minants és que no necessiten per-sistir en l'ambient per causar efec-tes negatius, ja que les seves altestaxes de transformació es podencompensar per la seva introducciócontínua en l'ambient. Per a lamajoria d'aquests contaminantsemergents, la incidència, la con-tribució de risc i les dades ecotoxi-cològiques, no estan disponibles.Així que és difícil predir què efec-tes de salut poden tenir en éssersvius. Açò demostra la necessitatd’investigar aquests tipus de com-ponents i les conseqüències en lasalut pública i per tant, la neces-sitat d’exigir que s’invertisca eninvestigació d’aquest tipus.

Baixes dosis, grans efectesFins ara els efectes dels contami-nants químics en la salut en bai-xes dosis s'havien ignorat en elsestudis toxicològics. S'ha detectatque durant el desenvolupamentfetal i la infància l'exposició a dosisbaixes pot produir efectes més greusque les exposicions similars durantl'edat adulta. És difícil trobar pro-ves directes de l'efecte dels conta-minants químics sobre la saluthumana, ja que no existeixen grupscontrol per comparar; tots estemexposats a grans quantitats de subs-tàncies químiques en nivells que

varien àmpliament. A més, exis-teixen poques dades sobre els efec-tes combinats de les diferents subs-tàncies ja que es tendeix a exami-nar cadascuna per separat. Com-prendre completament els efectessobre els éssers humans requeriria

examinar tots els compostos anivells baixos simultàniament imoltes investigacions i costos eco-nòmics elevadíssims.

Sensibilitat química múltiplePerò com hem dit abans, tots aquestscompostos químics estan generantcanvis en el medi ambient des defa dècades amb la diferència queés ara quan es comenta a investi-gar la relació entre estos i les reper-cussions en la nostra salut. Unexemple de malaltia totalment lli-gada a aquesta contaminació

ambiental és la Sensibilitat Quími-ca Múltiple. Es tracta d’un conjuntde múltiples símptomes associatsproduïts després de l'exposició aagents químics a molt baixes con-centracions. Actualment, un 5% dela població pateix Sensibilitat Quí-mica Múltiple i més d'un 15% pre-senten “mecanismes de respostaexcessiva enfront d'alguns estímulsquímics o ambientals” (sensibilit-zació). S'estima que al voltant del20% de la incidència total de malal-ties als països industrialitzats esdeu a factors mediambientals.

Es fa necessària una ètica quepuga abordar els dilemes derivatsde la crisi ambiental. També a lateoria i pràctica de valorar, corre-gir, controlar i evitar aquells fac-tors en el medi ambient que poten-cialment poden perjudicar la salutde generacions actuals i futures.Els contaminants mediambientalsestan danyant la nostra salut, perla qual cosa és prioritari estudissobre els nivells d'exposició en lapoblació, per prevenir els seus efec-tes a través de polítiques institu-cionals. La Sensibilitat QuímicaMúltiple, és una malaltia ambien-tal emergent que no està recone-guda com a malaltia a Espanya, iencara infradiagnosticada per fal-ta d'experts. No obstant això, estàreconeguda en molts països com amalaltia física i el Parlament Euro-peu, com a malaltia ambiental.Afecta més a dones perquè la sevaproporció de greix és major que enl'home. Existeix una falta de recur-sos específics per a aquest tipus demalalts i es desconeixen les cures,tant en l'atenció primària als ambu-latoris, com en l'atenció hospita-lària.

Per altra banda de vegades cos-ta mot d’esforç i temps detectaraquestes malalties ja que moltesd’elles no es fan evidents fins amolt després de començar l'expo-sició química, per tenir un perío-de de latència o d'incubació llarg.Els nivells d'exposició real són moltdifícils de calcular i és probableque varien considerablement entreindividus i al llarg de la vida d'unmateix individu.

Esperar a tenir proves més fer-mes sobre els efectes dels produc-tes químics sobre la salut signifi-carà córrer el risc que es produei-xin danys irreversibles en més gene-racions d'individus. Es requereixper descomptat una investigaciócontínua sobre els efectes de la con-taminació química en la salut iestablir un control sobre les cau-ses que les produeixen, així comuna detecció a temps de les matei-xes i un tractament adequat quenomés serà possible amb una inver-sió en sanitat pública que estiga al’altura de les circumstàncies.

L’ACCENT 224 CIÈNCIA I MEDI AMBIENT 13DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 2012

Les retallades en sanitat afectaran la investigació en malaties rares

Els retalls en sanitat pública amenacen el control de

les malalties emergents

“Els efectes dels con-taminants químics enbaixes dosis s'havienignorat en els estudis

toxicològics”

“Es fa necessàriauna ètica que pugaabordar els dilemesderivats de la crisi

ambiental”

L’ACCENT 224DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 201214 CULTURA

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Aquest país té un coneixementescàs de la seva història. Enpart per la ignorància genera-litzada i en part pel fet que lacolonització dels esperits fa

percebre les coses pròpies com a minú-cies. És per aquest motiu que sentireuparlar poc del fet que enguany fa cin-quanta anys de la mort d'Eduard Toldrà. Iés una llàstima per què Toldrà fou un delsprincipals (per no dir el principal) dina-mitzador de la música catalana en el perí-ode de preguerra, quan tot estava per feri tot era possible, i també en la postgue-rra, quan calia refer el poc que s'havia feti tot era impossible.

Aquesta tasca, que li ha proporcionatun prestigi encara viu entre els músicscatalans, la va realitzar amb el caràcterpolifacètic que el va caracteritzar: compo-sitor, director d'orquestra i violinista.

Com a compositor va escriure sobretextos de Salvat-Papasseit (La rosa als lla-vis), Sagarra (Vinyes verdes vora el mar,Cançó de vela), Carner (El giravolt demaig) i Garcés (L'ombra del lledoner o

Cançó de l'oblit), entre d'altres autors

amb la majoria dels quals tenia coneixen-ça o amistat personal. A més és l'autor dela peça de cambra més coneguda delrepertori català de cambra, Vistes al mar,inspirada en el poema de Joan Maragall, ide gran quantitat de sardanes.

En la seva faceta de director d'orques-tra va fundar el 1924 l'Orquestra d'EstudisSimfònics (1924-1934), formada per instru-

mentistes no professionals i va haver deveure com la guerra frustrava el projectede la Generalitat de crear una OrquestraSimfònica.

L'any 1941 li va ser oferta la tasca d'es-devenir director titular de l'OrquestaNacional de España, que declinà, però el1942 s'avingué a dirigir-la en una tongadade vuit concerts que foren un èxit

rotund. L'Ajuntament de Barcelona li vaproposar aleshores la creació de l'Orques-tra Municipal. Va ser-ne nomenat primerdirector titular el 1944 enmig d'una pre-carietat material absoluta, s'hi estigué elsdisset anys següents i hi realitzà una tas-ca valorada com a excel·lent per tots elsque van viure aquell període.

Finalment, com a violinista va fundarl'any 1912 el Quartet Renaixement, únicaformació estable d'aquest tipus al país,que va exercir una gran influència inter-pretant obres clàssiques, contemporàniesi del propi Toldrà fins la seva dissoluciól'any 1921.

“Toldrà fou un dels principals (per no dir el

principal) dinamitzador dela música catalana en elperíode de preguerra,

quan tot estava per fer itot era possible”

A la memòria d’Eduard Toldrà

Dos llibres i una editorialAdrià Pujol i Cruells BARCELONA

Aquest Sant Jordi us recomanoque compreu i llegiu dos llibresa primer cop d'ull força dife-rents, i que d'entrada noméscomparteixen maternitat edi-

torial: els ha publicat LaBreu Edicions.Tanmateix, aviat us adonareu que elsuneix un cert perfum, els efluvis de lesobres ben trabades, intel·ligents, fins i toterudites, però no gens pedantesques.

Però primer cal un breu apunt biogrà-fic, perquè situeu aquesta editorial. Enefecte, d'ençà que els murris de LaBreuens forneixen de prosa i de poseia catala-nes -i de traduccions-, d'ençà de l'any2007, vet-ho aquí, el jersei literari del paísha esdevingut una mica menys engavan-yat. Hi corre més aire,diguem-ho d'unaaltra manera, per la casa de la cultura.

I és que LaBreu, poc a poc i amb bonalletra, és la culpable que ara tinguem a leslleixes alguns llibres, a tall d'exemple, deJordi Nopca, Mireia Vidal-Conte, JoanTodó, Susanna Rafart, Max Besora, Ser-guei Dovlàtov i Pepe Sales. I val a dir, persegona vegada, que, malgrat aquestsautors i autores s'assemblin com un ou potretirar-se a una girafa, a tots ells elsenllaça alguna cosa, algun tret que tanma-teix fa de molt mal explicar. Tant és així,que manllevo una frase afortunada deJoan Sales, escrita en una carta al dino-saure Joan Coromines, l'any 1959: "Procu-rem escriure en català, no en catalanista".Bingo.

Els llibres parits per LaBreu, en efecte,i fins i tot les traduccions, llueixen elcanemàs del català desimbolt, audaç,riquíssim. I, el que és més important,traspuen un català alliberat del llast que,pel fet de ser escrits en aquesta nostrallengua, tants anys i panys ha fabricatautors deutors de les pors i dels pudorssacralitzadors de l'idioma. Sense pors,vaja, el català d'aquestes obres té "el gustdel pa acabat de fer", que deia Àlvaro Cun-

queiro, referint-se a la llengua que calposar en solfa quan s'escriu, i quan s'en-raona.

Per tot plegat, doncs, us recomano queaquest Sant Jordi llegiu els darrers llibresde na Tina Vallès i d'en Josep Pedrals. Laprimera és una traductora impenitent,blogaire empedreïda, i escriptora. Acabade publicar Un altre got d'absenta, un lli-brot que julivallmitjaneja, perquè ens pre-senta retrats de la fauna que pul·lula pelXino, pel Raval. De bracet amb aquestadeutora de Pérec i de Calvino -ella se'ndeclara-, assistim a un sensacional joc de

miralls, per ondesfilen immi-grats esquenuts,vellets al llindardel desnona-ment, meuques ixurma, estran-gers esbatanats ienergúmensafectats de barce-lonitis. La ciu-tat, les escalesllòbregues, lescantonades delbarri estigma sónl'escenari d'unaiguabarreig,més aviat d'unaiguafang, peron deambulenusuaris avançatsde la indiferèn-cia, tan pròpiadel medi urbani-ta. Però TinaVallès semblauna llanterna:enfoca gent, gen-teta, pobrets ialegrets, i ho faamb una llumtendra, amb unfeix que rescata

persones úniques,ombres que tanmateix s'esllangueixen alsmiasmes urbans. Al·leluia.

I l'altre llibre que us proposo és Elromanço d'Anna Tirant, d'en JosepPedrals. Heu de saber que es tracta d'unamena de segona part d'aquell El Furgatori,tan celebrat per alguns, tan ignorat peraltres. En aquella ocasió, el poeta i recita-dor Pedrals s'amagava darrera de lareconstrucció del dietari d'un tal QuimPorta, amb el rerefons de la vila de Bolló.Allí els afortunats descobrirem un autorbarroc, un erotòman disfressat de predi-caire, un saltimbanqui de la llengua, que

s'hi passeja com qui es fa un ou ferrat,sigui quin sigui el registre emprat. Amben Pedrals, es pot ben dir que se'ns retor-nà un català que molts teníem desterrat,perquè pensàvem que fer-lo servir era unacosa de patums, o de vedets.

Doncs bé: a El Romanço d'Anna Tirants'hi regala una novel·la en vers, que narraels ototois i les marrades vitals de la pro-tagonista, però que de propina s'intercalaamb les passejades de fantasia -o no- que

en Pedrals i en Quim Porta van dur a ter-me. Fou quan assajaren, en concret, l'au-toria compartida d'un altre llibre... Arasabreu com s'esdevingué, quin procés d'e-lucubració intel·lectual es donà entreaquests dos perepunyetes morals. Pedrals iPorta discuteixen, s'embafen de retòrica,suen tinta, i es preocupen de tot el que elva, des del sexe dels àngels, a la condicióhumana. Tot trepitjant alguns carrers deBarcelona, els seus diàlegs, us ho prometo,us faran visitar indrets, mentals i reals,on potser mai no hi havíeu ficat el nas. Id'això darrer que diré no em feu cas, enca-ra no, vull dir, però crec que en JosepPedrals té tots els trumfos per esdevenir elSagarra del segle XXI.

Feliç diada de Sant Jordi, penya.

“Tot trepitjant algunscarrers de Barcelona,

els seus diàlegs, us ho pro-meto, us faran visitar

indrets, mentals i reals, onpotser mai no hi havíeu

ficat el nas”

L’ACCENT 224 DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 2012 CULTURA 15

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Els cinemes Girona de Barcelonavan acollir, el passat dimecres 11d'abril, la pre-estrena del docu-mental Setenta y dos horas.Autonomía obrera en la Barcelo-

na de los años sesenta. L'expectació eragran i el públic una mescla de militantsdels anys seixanta-setanta, és al dir, con-temporanis als esdeveniments que tracta eldocumental, i gent més jove amb interès pelfenomen, no gens tractat i menys encara enformat audiovisual. De fet, per tal queaquest fos possible ha calgut la col·laboracióde Produccions Demodé, la Federació de Tre-balladors de Catalunya i el Ministerio de laPresidencia.

Tal com descriu el subtítol, ens trobemdavant d'un treball que prova de reconstruirl'articulació de la pràctica política de l'auto-nomia obrera. Però no és només això iaquest és precisament el principal inconve-nient d'aquest documental de menys d'unahora i quart de durada. Perquè a les limita-cions pròpies del gènere -no descobreixo resa ningú si dic que les possibilitats d'aprofun-dir en un tema no són les mateixes en unassaig en paper que en un documental o enuna exposició- s'hi suma el fet de voler abor-dar temàtiques i gèneres diversos. Aixídoncs, ens trobem que Setenta y dos horasdóna la sensació de voler ser, com a mínim,

a més del ja explicat, un docu-ment de record i homenatge a dos lluitadors

per la revolució social, el retratmitjançant històries de vidadels seus companys i compan-yes de lluita recolzades a vol-tes en imatges d'arxiu i unmanifest d'agitació política isocial per la transformació dela realitat existent. I tot ple-gat trufat amb recreacionshistòriques -a les quals unservidor, per ser honestos,observa, d'entrada, amb dis-tància- que més que aclarirel que s'explica venen a afe-gir-li confusió.

Ara bé, malgrat aquestaiguabarreig de propòsits,el documental té l'interès,en primer lloc, de ser undels primers treballs sobrela temàtica en aquest for-mat. Un dels dos guionis-tes, en Fernando Pania-gua -l'altre és l'Oriol Mur-cia, que n'és també eldirector- ja va participard'un projecte col·lectiud'investigació d'aquestespai polític editat per

Traficantes de sueños:Luchas autónomas en los años setenta. Delantagonismo obrero al malestar social, i araha volgut traslladar, honestament, aquells

coneixements a la pantalla. D'altra banda, elfet de ser un moviment arraconat per la his-tòria, ha permès no haver de comptar ambaquelles persones que ocupen tots els docu-mentals del període i que res de nou notenen a dir-nos -o no volen dir-nos. D'entreels testimonis populars només s'hi comptenen Santiago López Petit, personatge insígniade l'espai retratat, i el Mossèn Dalmau, l'ho-me que va apropar, a través d'una concepcióhumana i transformadora del cristianisme,una colla de joves -entre els que es comptenels protagonistes del documental- a lesJoventuts Obreres Cristianes i al Front Obrerde Catalunya, parada intermitja en el seucamí cap a l'autonomia obrera. La resta,d'entrevistats, homes i dones humils quevan provar de construir un nou món i queencara avui, passats tants anys i tantesderrotes, malden per fer-ho possible.

“El documental té l'interèsde ser un dels primers tre-balls sobre la temàtica en

aquest format”

Vides hipotecades. De labombolla immobiliària aldret a l'habitatgeAda Colau i Adrià AlemanyAngle Editorial, 2012

Després de treballar en els docu-mentals La Ley del Ladrillo(2007) i El ADN de la burbujainmobiliaria (2009), l'Ada Colaui l'Adrià Alemany organitzen ara

els seus coneixements sobre la temàtica enel llibre Vides hipotecades, un treball quecerca les causes de la bombolla immobiliàriaque van venir a agreujar la dificultat histò-rica a l'accés a l'habitatge a l'Estat espanyol.Però com que els seus autors participen dela Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, alllibre s'hi troben també consells pràctics pertal de fer front a les demandes de les enti-tats bancàries.

Enfoteu-vos-en. HumorindignatAAVVAngle Editorial, 2012

El col·lectiu Dibuixants sense Fronte-res és el responsable final d'aquestcòmic que, en clau d'humor, reflexio-na al voltant de la crisi i de les dife-rents expressions que aquesta ja pro-

vocat, des de les mobilitzacions contra les reta-llades al moviment indignat passant per lacorrupció en la classe política. En sintonia ambel contingut d'aquest llibre que ha comptatamb la col·laboració de 45 il·lustradors del país,els beneficis aniran a parar a Arrels Fundació.

Crim de sangSebastià AlzamoraProa, 2012

Guanyadora del Premi Sant Jor-di del 2011, la darrera obra deSebastià Alzamora és un relatpolicíac ambientat a la Barce-lona de la Guerra Civil i atmos-

fera gòtica. Així, els episodis de persecu-ció a persones religioses dels primerstemps fan de teló de fons de l'assassinaten estranyes circumstàncies d'un sacer-dot marista i un nen petit. El responsablede la investigació, el comissari GregoriMuñoz, haurà de trobar-ne l'assassí, dequi només sap que afirma ser un vampir,mentre nous incidents sorprenents com-pliquen la seva tasca.

R-evolucionando. Feminismos en el 15-M AAVVEd. Icària, 2012

Durant les mobilitzacions que el 15de març de l'any passat varenomplir nombroses places de lesprincipals ciutats de l'Estat, elsdiferents moviments socials i amb

ells el feminista, varen aprofitar l'ocasió perpresentar-se davant de milers de persones a lesquals habitualment és difícil arribar. Ambaquest llibret coordinat per la periodista JoanaG. Grenzer, que en fa alhora la introducció, esvol fer arribar alguns dels documents fills d'a-quella experiència.

Lectures recomanades

Ressenya de la quinzena Setenta y dos horas

Una aproximació audiovisual al’autonomia obrera dels seixanta

L’ACCENT 224DEL 19 D’ABRIL AL 2 DE MAIG DE 201216 CONTRAPORTADA

Alhora, les pròpies rutines d’aquestsmitjans fan que els periodistes escri-guin sobre territoris que potser noconeixen prou i sense poder contras-tar les dades detingudament, limi-tant el nivell i la qualitat de la infor-mació. La política d’Extramurs ésescriure des del coneixement d’unterritori i fer-ho des de l’honestedat,aportant les fonts d’on hem extretla informació que basteix la notícia,amb l’objectiu que els i les lectorespuguin consultar-les. També incor-porem a les notícies la perspectivade gènere, oblidada en la majoria demitjans.

Com ho feu per aconseguir la infor-mació de països on és més difícild'accedir-hi, per exemple sobreColòmbia o Corea de Nord?Afortunadament, tenim un bon direc-tori de mitjans locals i regionals, deblocs i de webs d’associacions i, enel cas de Colòmbia, hi ha un parellde periodistes que són allà i col·labo-ren amb nosaltres. El cas de Colòm-bia és paradigmàtic del que dèiem,ja que únicament s’informa del con-flicte Estat-FARC, com si no hi exis-tissin més notícies, i a més l’únicafont acostuma a ser el govern. Pelque fa a Corea del Nord, som cons-cients que és un tema delicat i ésmolt difícil accedir a fonts no gover-namentals –tot i que hi ha mitjansd’informació digitals nord-coreans-, per tant caldrà fer una tasca derecerca i d’identificació de les fontsmés exhaustiva. Que la gent coneguiels interessos de les diferents ver-sions.

Com valoreu el llançament de laweb i l’impacte que ha causat enels lectors?Ha estat un boom que ni nosaltresmateixes ens acabem de creure. Mol-tíssima gent s’ha interessat perExtramurs: periodistes que volencol·laborar, lectors que ens oferei-xen una petita contribució econò-mica per a finançar-nos, empresesque volen anunciar-se... Ens va fermolta il·lusió el correu d’un monjode Montserrat que ens animava a

tirar endavant Extramurs i a sermolt rigorosos en la nostra tasca.Ara cal mantenir el nivell i satisferles expectatives que tota aquestagent ha posat en nosaltres.

A quin tipus de lector va dirigitaquest portal?Per una banda ens agradaria que ellector/a interessat específicamenten la informació internacional enstingui en compte com a mitjà de con-sulta, tant el que busca una altraperspectiva de les notícies d’actua-litat com el que demanda informa-

ció sobre països que no apareixenhabitualment als mitjans. Ens inte-ressa dirigir-nos, també, al lectorno avesat a la informació interna-cional, iniciar-lo. De fet, la nostraintenció és incorporar una seccióde consulta amb informació bàsicasobre els països dels quals parlem.

Respecte a la publicitat, n’accep-teu de tot tipus o teniu algun fil-tre?La nostra idea és que a Extramurss’hi publicitin fundacions, petitesi mitjanes empreses, organitzacionsi entitats de cooperació, bàsicamentperquè és a qui pensem que pot inte-ressar promocionar-se en un espaiaixí. No tanquem portes a que s’hianunciïn determinades empreses,dins d’uns límits ètics, sempre iquan acceptin no intervenir en lalínia editorial i la filosofia del mit-jà.

Veurem edicions en paper d’Extra-murs? o es quedarà a la xarxa?No ens ho plantegem. De fet veurí-em més interessant col·laborar ambmitjans en paper que aposten peruna informació internacional rigo-rosa i àmplia, que no pas fer-ho nosal-tres.

Quins són els vostres plans de futurmés propers?En primer lloc consolidar-nos iampliar la xarxa de col·laboradorsi corresponsals, però estem treba-llant perquè a mig termini el pro-jecte sigui viable econòmicament,ja sigui a través del microfinança-ment o del patrocini, tot i que enca-ra n’estem estudiant les fórmules.En un futur, voldríem que Extramursesdevingués una manera de subsis-tir com a corresponsals freelance.

Extramurs és un nou projecte d’infor-mació internacional que van posar enmarxa el passat 28 de març un grupde joves periodistes catalans. La NoraMiralles i la Sara Montesinos són duesde les set persones que actualmentcoordinen aquest portal web. Tots com-paginen la seva feina diària amb elnou projecte i asseguren que Extra-murs té possibilitats de convertir-seen un lloc d’informació de referènciagràcies a les seves particularitats.

Nora Miralles iSara Montesinos,

coordinadoresd’Extramurs

ENTREVISTA

“A Extramurs volem escriure des del coneixement d’un territorii des de l’honestedat”

Salvem EsTrenc!JOSEP BONNÍN PALMA

Amb el mateix títol de l’article i coma clam en contra de l’especulació urba-nística a uns dels litorals verges deMallorca, fa més de trenta anys s’ai-xecava un moviment de repulsa encontra de la destrucció d’uns espaismés idíl·lics de la nostra roqueta., Manifestacions, concentracions, reco-llides de signatures, fins que es vaaconseguir aturar-ho. Jo passejavamolt menys anys que ara.

Dins dels mateixos temps, s’ocu-pava Sa Dragonera, jo també hi vaigésser donant el suport als ocupants,des de la reraguarda a Sant Elm, onels pescadors proveïen dels queviuresals 30 llibertaris, que es trobaven ocu-pant l’illa, esquivant les llanxes de laGuàrdia Civil que ho impedia.

L’ocupació, que es comença a ges-tar en un casal anarquista “TalaiotCorcat” i “Terra lliure” fou, perquèl’empresa PAMESA hi volia construirun Casino. Col·lectius, associacions,partits polítics d’esquerra i intel·lec-tuals s’uniren en una lluita conjun-ta i aferrissada – parlem dels anys1977- que dóna com a resultat que s’a-turés judicialment el pla d’urbanit-zació de la petita illa.

El reso dels mitjans de comunica-ció i l’ocupació de l’illa, evità que unlitoral mallorquí com és el de SantElm, recordem que després fou reco-neguda com a Parc Natural, no s’hiconstruís i que una altra mobilitza-ció, impulsada pel GOB i molts altrescol·lectius va impedir que s’hi fes unPort Esportiu, l’any 1998, ben a propdel ja declarat Parc Natural, a lesacaballes del primer Govern de Jau-me Matas del PP ( que anteriormenthavien defenestrat a Cristòfol Soler,President que substituí a Cañellas arrelde la seva dimissió pel Cas Túnel deSóller) i que perdé el poder l’any1999 i governà el Pacte de Progrés.

Ara el Govern Balear, torna a posaren perill aquesta àrea de Sa Ràpita-Ses Covetes- Es Trenc, aprovant unamodificació del Pla Territorial, basant-se en que existeix un error, respectel’àrea de construcció permesa, queera d’una superfície de 2 hectàrees, iho canvien, aprofitant la majoria abso-luta, a 21 hectàrees , el que permetconstruir un macrohotel de luxe de1170 places i un camp de Golf. Per afe-gitó, també hi haurà infraestructu-res necessàries per aquest augmentde població.

Altre cop, comencen les mobilit-zacions, amen d’una campanya orques-trada per Internet que en tres dies haarreplegat més de quinze mil signa-tures.

Amb el lema: “Qui estima Mallor-ca, no la destrueix”, defineix el sen-timent del poble Mallorquí en contrade la tan temuda “Balearització” quesignifica omplir de ciment els lito-rals, més emblemàtics de Mallorca,que s’havien aconseguit preservar.

Després de trenta anys, la lluita ,contra de l’especulació urbanísticad’uns governants sense escrúpols ique no estimen en lloc on naixeren,ja que si l’estimessin no el destrui-rien, continua.

LA REMATADA

MIRIAM GARRIGA BARCELONA

Com va sorgir el projecte d’Extra-murs?Totes tenim clar que ens volem dedi-car al periodisme internacional, peròera obvi que amb la situació econò-mica que viu el país, i veient tambécom està el periodisme, ens havíemde buscar la vida. Vam concebre Extra-murs com un portal on donar-nos aconèixer, i on poder escriure allò queen altres mitjans potser no ens vol-drien publicar. Alhora, veiem que hiha molt poca informació internacio-nal de qualitat als mitjans catalans,i que la majoria de fonts són, direc-tament, les grans agències de notí-cies, que informen sota uns interes-sos determinats i gairebé sempre delsmateixos països. Donant-li voltes alprojecte, vam veure que si la nostraintenció era fer informació de qua-litat, havíem d’aconseguir que hi par-ticipessin freelance professionals queja són “a terreny”.

Quantes persones formen part delprojecte? i com us organitzeu?Ara mateix som 7 persones a la redac-ció de Barcelona, dedicades a la ges-tió tècnica d’Extramurs i a l’actua-lització de notícies. A més a més, hiha uns 25 corresponsals i col·labora-dors –periòdics o ocasionals- que ensenvien les seves cròniques, anàlisi ireportatges des de diferents països.

Quina funció fa aquest portal queno faci un altre mitjà?Ara per ara no hi ha cap altre mitjàdigital als Països Catalans que ofe-reixi informació internacional encatalà, per tant hi ha un buit enaquest àmbit que Extramurs preténomplir. La seva funció és aconseguirser una referència a l’hora d’infor-mar-se sobre d’altres països i terri-toris.

Quines diferències hi ha entre aquestprojecte i la resta de portals d’in-formació internacional?Sovint tenim la sensació que allò quellegim sobre d’altres països als mit-jans no és digne de confiança. Costasaber què és cert i que no del que ensdiuen i potser ens agradaria tenir aaccés a d’altres fonts que no s’acos-tumen a utilitzar en la informacióinternacional, com els mitjans localsi el teixit civil i associatiu. Aquestessón les fonts principals que nodrei-xen Extramurs. Per tant, conside-rem que aporta una perspectiva mésàmplia, o fins i tot més crítica, quela resta de mitjans internacionals.

“Extramurs vol aconseguir ser unareferència a l’hora

d’informar-se sobred’altres països

i territoris”