Accent 239

16
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 239 DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012 Periòdic popular dels Països Catalans SIMÓN VÁZQUEZ PÀG. 2 // QUIM ARRUFAT PÀG. 3 // AQUIL·LES RUBIO PÀG. 16 Mobilitzacions pel dia contra la violència de gènere El 25N fou també el dia interna- cional contra la violència de gène- re i centenars de persones isque- ren al carrer convocades per col·lectius feministes i l’esquerra independentista per denunciar el patriarcat. >> Països Catalans 4 Èxit de la consulta popular a Elx Més de 1.500 persones partici- paren en la consulta popular sobre l’ús dels antics jutjats. >> Països Catalans 5 La COS entra a la FSM Entrevistem Cesc Blanco, de la secretaria de relacions interna- cionals de la Coordinadora Obre- ra Sindical, recentment accepta- da a la FSM. >> Economia 11 SUMARI Maria Josep Martínez, advocada i membre d’Alerta Solidària Alerta Solidària porta més de 10 anys aju- dant els repressaliats catalans.La seua fei- na se centra,no només en l’assitència jurí- dica,sinó també en la formació de la mili- tància i en la divulgació dels casos repres- sius. Des de la seua fundació, a poc a poc, s’ha anat consolidant com un dels pilars de l’esquerra independentista i en oca- sions com en la passada vaga general, la seua tasca ha sigut cabdal. >>Contraportada 16 ENTREVISTA 126.219 vots per fer-los la vida impossible

description

Periòdic popular dels Països Catalans. Número 239. DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012

Transcript of Accent 239

Page 1: Accent 239

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

239DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012Periòdic popular dels Països Catalans

SIMÓN VÁZQUEZ PÀG. 2 // QUIM ARRUFAT PÀG. 3 // AQUIL·LES RUBIO PÀG. 16

Mobilitzacionspel dia contrala violència degènereEl 25N fou també el dia interna-cional contra la violència de gène-re i centenars de persones isque-ren al carrer convocades percol·lectius feministes i l’esquerraindependentista per denunciarel patriarcat.

>> Països Catalans 4

Èxit de la consultapopular a ElxMés de 1.500 persones partici-paren en la consulta popularsobre l’ús dels antics jutjats.

>> Països Catalans 5

La COS entra a la FSMEntrevistem Cesc Blanco, de lasecretaria de relacions interna-cionals de la Coordinadora Obre-ra Sindical, recentment accepta-da a la FSM.

>> Economia 11

SUMARI

Maria JosepMartínez,advocada imembred’AlertaSolidàriaAlerta Solidària porta més de 10 anys aju-dant els repressaliats catalans. La seua fei-na se centra, no només en l’assitència jurí-dica, sinó també en la formació de la mili-tància i en la divulgació dels casos repres-sius. Des de la seua fundació, a poc a poc,s’ha anat consolidant com un dels pilarsde l’esquerra independentista i en oca-sions com en la passada vaga general, laseua tasca ha sigut cabdal.

>>Contraportada 16

ENTREVISTA

126.219 votsper fer-los lavida impossible

Page 2: Accent 239

Els i les treballadores, és a dir,aquells éssers humans que han devendre la seva capacitat de produirintel·lectual o manualment a can-vi d'un salari a altres éssershumans, hem tingut històricamentdiferents eines per defensar-nos del'explotació que una part petita depoblació exerceix sobre la majoria,i hem arribat a tenir prou cons-ciència en algunes ocasions comper subvertir aquesta situació iintentar crear una situació on nohi hagués aquesta diferència entreels productors i els beneficiaris deltreball d'aquests. Fins ara tots elsintents, o bé, no han triomfat, obé, no han aconseguit només quemillores salarials o de condicionsde vida.

Actualment el món del treball iper tant del capital es troba en unprocés de desestructuració creixentde les grans fàbriques industrialsintegrades que generaven un modelde classe treballadora monolítica,majoritàriament masculina i ambpocs estudis. Aquesta classe treba-lladora està desapareixent a mar-xes forçades a causa de les deslo-calitzacions, els ERES i els tanca-ments d'empreses. Paral·lelamentestà essent substituïda per una novaclasse treballadora ja no vincula-da a grans maquinaries industrialsintegrades sinó a un amalgama depetites empreses lligades entre ellesen diferent grau de subordinació.I no només això, sinó que les con-dicions de vida i treball aconsegui-des pels primers gràcies als gransprocessos de lluita a tot Europa ide l'existència del bloc de l'Est s'hananat perdent poc a poc amb la des-mobilització i la perversió de lescúpules dels vells partits i sindi-cats de classe.

Aquesta nova, bé ja té 30 anys,classe treballadora té com a carac-terístiques bàsiques la precaritza-ció extrema del lloc de treball, latemporalitat, la mobilitat, la “fle-xibilitat” horària i els baixos sala-ris. Dues d'aquestes característi-ques, la mobilitat i la temporali-tat, són elements claus de la difi-cultat que ens porta l'organitzaciód'aquest nou subjecte, i dels rep-tes de la construcció de poders anta-gònics dins del món del treball. Undels problemes claus ha estat laincapacitat de l'esquerra de repen-sar noves formes orgàniques percombatre l'explotació.

I és que hem fet del nostre pen-sament un dogma inalterable isovint no utilitzem la imaginacióper a la nostra lluita. Com deiaMandela: “mai ets tu qui escullsles formes de lluita, sempre és l'e-nemic qui té les imposa”. Si al s.XIX es va passar de les federacionsde teixidors i altres formes d'orga-nització gremial al sindicalisme deprincipis del s.XX no va ser unadecisió congressual sinó una obli-gació donada per les noves formesd'explotació.

Doncs si ens disgreguen ens cen-

tenars d'empreses, subcontracta-des unes a altres en una infinitatde noms i contractes diferents, l'ú-nica manera que tenim és disgre-gar-nos i reformular les formes delluita on ja no és el lloc de feina elmarc de lluita, on estem soles ifebles davant l'empresariat, sinóque hem d'establir les nostres einesde lluita cap al territori a organit-zar els treballadors als barris, peròtambé en els polígons, recuperarla força coercitiva col·lectiva sobrel'empresariat, coaccionar mitjan-çant la capacitat de baixar les quo-tes de benefici i amb això hem d'a-profitar la crisi econòmica per tren-car la ideologia dominant de lainactivitat i el passotisme.

El sindicalisme ha de deixar deteoritzar i reunir-se en les sevescapelle, o tancar-se a les empreseson encara tenen força per què lavella classe treballadora esdevin-guda aristocràcia obrera que enca-ra té algunes condicions laboralssemi dignes les perdrà en poc tempso desapareixerà directament. Elsindicalisme que superi les sevespròpies pors i corporativismes iavanci o construeixi aquest model,serà el que a curt-mitjà termini

s'imposarà sobre la resta, més enllàfins i tot del sindicalisme groc jaque tindrà la capacitat d'organit-zar sectors de classe totalment aban-donats de la mà de déu com les atu-rades, que no són res més que tre-

balladores amb treball però sensefeina, o les immigrants i joves.

Com podem fer per avançar enaquest model? Anant a buscar elconflicte, no esperant que arribi.Si les condicions objectives estan

fartes de nosaltres, anem a buscar-les, fem comitès als barris que des-emmascarin la precarietat laboralde les treballadores del mitjàcomerç, supermercats i cadenes dedistribució dels nostres carrers. Alprincipi les pròpies treballadoreses posicionaran en contra per pora perdre el lloc de feina i empitjo-rar les seves condicions, però l'e-xemple de petites victòries serà l'e-lement que donarà el pas a l'orga-nització de sectors cada cop méscreixents.

La capacitat del proletariat,sobretot el metropolità, per poderafectar a la taxa de beneficis del'empresariat ja de per si decrei-xent, amb noves formes de lluitaque combinin el sabotatge, la des-obediència i el desprestigi han deser els elements dels “nous” sub-jectes de classe per subvertir l'or-dre establert.

Què fem, ens hi posem, o pen-sem restar vint anys més veientcom ens degraden les nostres vides,encara més?

L’ACCENT 239DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 201202 OPINIÓ

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

I un dia Artur Mas va decidir con-vertir la seva carrera política enun gran farol. Fins el moment haviaagredit el poble amb una políticade retallades tant entusiasta quesi Milton Friedman hagués estatviu s'hagués penjat el seu pòster al'habitació. Això és el que s'anome-na mossegar la mà que et dóna demenjar. Havia arruïnat les arquesde la Generalitat (amb la inestima-ble col·laboració del tripartit, Jor-di Pujol i la resta) a base de fer gra-cioses concessions fiscals a les elitsocioses. Havia també saquejat lesarques de la trista autonomia prin-cipatina a base de comissions, fraufiscal, obres estúpides, etc. Com sid'un Robin Hood de la Bonanovaes tractés va repartir el botí entreels seus amics. I així ha reduit acendres les poques “estructuresd'Estat” que li havien estat conce-dides. Afortunadament entre lesmiserables escletxes de democrà-cia que ofereix el capitalisme con-temporani està la d'escollir elgovern de la Generalitat cada qua-tre anys. Faltaven dos anys per lapartida i Mas es va adonar que teniaunes cartes lamentables. Quan vaveure que el poble s'anava a mani-festar massivament per la indepen-dència l'11 de setembre se li vaencendre la llumeta i com qui diu“Eureka!” va exclamar “Pòquer!”.La famosa manifestació li va per-metre presentar la seva miserableparella com un joc guanyador.

Quan hom està acostumat a lesmodalitats més especulatives delcapitalisme i rep un possible Euro-

vegas com una autèntica benedic-ció del cel és difícil que entenguique la ludopatia és una cosa moltpoc saludable, “que no estem en l'e-dat i tot això i allò”... i que per moltque el signe del temps sigui con-fondre els fets amb les expectati-ves la realitat és tossuda. I així LaVanguardia després de sobrevalo-rar la ignorància del poble durantun mes de “molt bé, xaval” i “tutira que aquests són rucs” va haverde titolar el passat 26 de novembre“Càstig dur a Mas”, “Les urnes cas-tiguen Mas”, “Fracàs excepcional”i altres.

Pretendre que CiU tirés enda-vant un procés de secessió és comcórrer al mundial de Fòrmula 1 ambun camió: molt de pes i poca velo-citat. De manera que fins i tot enel cas que Mas cregués realment enel projecte estaria clar que el seufarol, com tots els farols, és més unsigne de debilitat que de fortalesa.Però el poble és força menys rucque el consell de redacció de LaVanguardia i no només ha perce-but amb claredat la cortina de fumdel “Poltre de Tuset” si no que s'hacurat en salut recordant-li al PSCque no es flipi, forçant un altretitular previsible: “Els socialistesfan la seva pitjor marca històrica”.I ara tenim un parlament que sem-bla la cabina dels germans Marx.Lamentablement Roma no es va feren un dia i ara Oriol Junqueras iAlbert Rivera han esdevingut ídolsde masses fent bona la dita que “enel país dels cecs el borni és el rei”.

Tot plegat, en qualsevol cas, és

una gran oportunitat per les elitsautonomistes de tornar als bonsvells temps del regateig i el pontaeri. Ho avançava La Vanguardiaa la seva editorial: “Un escenarinou que l'obliga a buscar suportsparlamentaris per formar govern,però també a reflexionar sobre lacrisi econòmica que afecta tots elscatalans, inclosa la classe mitjana,i sobre el dret a decidir sobre laindependència de Catalunya”. Refle-xionar pot ser la millor manera deno fer-hi res. El comte de Godó jaha llençat la consigna. Però l'es-sència de les coses es troba sovinten els detalls. Concretament en laredundància que diu: “tots els cata-lans, inclosa la classe mitjana”.Continua la invisibilització siste-màtica dels que estan per sota dela mitjana que, si ens hem d'ate-nir al concepte que aquests senyorstenen de classe mitjana, som laimmensa majoria i abans que larealitat virtual suprimís del llen-guatge corrent la realitat a sequess'anomenava proletariat. Com esdiu a la darrera escena d'Els raïmsde la ira (pel·lícula de John Fordsobre una novel·la de John Stein-beck): “Nosaltres som els que vivim.No podran eliminar-nos ni destruir-nos. Persistirem i resistirem sem-pre. Som la gent (en anglès “peo-ple”, que també vol dir “poble”)”.Ara la CUP té tres diputats al Par-lament per recordar-los-ho tambéa casa seva, ja que el carrer fa anysque no el trepitgen més que perpujar al cotxe oficial.

El poltre de Tuset

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica:[email protected] Subscripcions: 646 98 16 97 Dis-tribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Con-sell de Redacció. Coordinació general: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés i Abel Caldera. Països Catalans:Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.), Joan Ballester,Guillem Colom, Pep Giner, Andrés González. Opinió:Joan Teran (coord.). Economia: Àlex Tisminetzky(coord.). Internacional: Laia Altarriba, Manel López(coords.). Cultura: Josep Maria Soler, Pau Tobar(coords.), Joan Sebastià Colomer, Borja Català.Ciènciai Tecnologia: Martí C. , Almudena Gregori, Àlex Gar-cia Esports: Rafael Escobar. Correcció: Mercè Mau-ri. Edició gràfica: Andreu Ginés. Coordinació gràfi-ca: Oriol Clavera. Distribució: Xavier Gispert. Hancol·laborat en aquest número: Marc Garcia, RamonUsall, Gonçal Bravo, Guim Tuson, Roger Sánchez.

Número 239 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

COL·LABORACIÓ SIMÓN VÁZQUEZ

Forçar les condicions objectives per avançar en la lluita

Page 3: Accent 239

L’ACCENT 239 OPINIÓ 03

L'entrada de la CUP al parlament de la CAC, amb més de 125.000

vots i amb 3 diputats, aconseguits en un temps rècord i amb una mobi-

lització militant sense precedents ha estat un èxit enorme del qual

des d'aquestes pàgines volem felicitar a tots i totes els qui l'han fet

possible.

Els resultats del 25N obren un panorama incert que molt proba-

blement retorni la política al carrer. La manca d'un lideratge polític

clar pot suposar l'afebliment del pensament únic al sí del moviment

sobiranista i el retorn a dinàmiques de carrer, després de veure com

de l'11 al 12 de setembre passava de ser protagonista a comparsa d'Ar-

tur Mas. Així mateix, l'agudització de la pobresa i la precarietat de

les classes populars fan preveure l'obertura de nous escenaris de mobi-

lització social.

L'esquerra independentista ha fet una aposta amb la CUP que no

deixa de ser, com tota aposta que suposa un bon salt endavant, arris-

cada. Ho és perquè suposa entrar en un espai institucionalitzat que

té molta força de cooptació pel sistema i de tapar les dinàmiques polí-

tiques externes a la institució. I també perquè introdueix un element

de disfunció important en el funcionament d'una estratègia nacio-

nal.

Un altre partit, que precisament ara ha desaparegut del parla-

ment, ha viscut en carn pròpia el què és veure's fagocitat del parla-

ment tot i haver gaudit d'una tribuna mediàtica des de la qual esce-

nificar gestos radicals. Tot i la radicalitat formal, i l'assaig d'esceni-

ficar protestes ciutadanes, no ha pogut resistir un escenari de pola-

rització del vot útil. També ha quedat escenificat el sense sentit d'un

ús instrumental del marc nacional i l'esterilitat de fer una expansió

fantasma de l'organització a altres zones del país simplement per a

treure-ho a passejar quan, rara vegada, algú els interpel·lava sobre

com plasmaven això dels Països Catalans. És obvi que l'esquerra inde-

pendentista no és Solidaritat, ni per teixit organitzatiu ni per bagat-

ge ni per cultura política, però també és cert que les dinàmiques d'as-

similació al sistema acostumen a calar de forma lenta i poc estrident.

La feina a fer, com sempre, sembla ser ingent, i és probable que

l'embranzida que suposa l'entrada al parlament de la CAC faci que

aquesta s'afronti amb més coratge. Traslladar la dinàmica al carrer

ha estat una de les consignes de la campanya electoral de la CUP;

doncs bé, les dinàmiques al carrer normalment aglutinen quan són

capaces d'oferir discursos i objectius concrets, coherents i amb pro-

funditat. Si l'esquerra independentista és capaç de materialitzar una

proposta alternativa a la que fins ara han brandat paladins del Masis-

me com Cardús i Requejo, estarà en disposició de disputar ideològi-

cament el carrer a CiU quan el sobiranisme torni a baixar-hi.

D'altra banda, aquesta energia pot dirigir-se també cap a la conso-

lidació d'eines de construcció nacional, de caire sindical, associatiu,

comunicatiu, polític o social. La creació d'una forta xarxa associati-

va d'àmbit nacional és pràcticament una necessitat per a la CUP i l'es-

querra independentista si no vol veure's engolida per la dinàmica del

regionalisme o caure en la política de franquícies-fantasma.

L'escenari que s'obre ara d'inestabilitat política trasllueix la pos-

sibilitat de canvis en les hegemonies, de cops de timó en els proces-

sos, i de multiplicació o reducció accelerada d'espais i projectes polí-

tics. Uns temps dels quals tots plegats en serem testimonis i protago-

nistes, ja sigui des del carrer, des del lloc de treball, des de l'entitat,

en un seient d'un parlament o escrivint a les pàgines d'aquest periò-

dic.

E D I T O R I A L

Un nou temps de reptes,exigències iesperances

DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012

Segurament la dada més destaca-da d’aquestes darreres eleccionsautonòmiques és la participació,històrica en conteses electoralsautonòmiques. Sigui per posicio-nar-s’hi a favor o en contra, el dreta l’autodterminació del Principatha estat el gran tema de debat encampanya i en seu electoral.

C iU ha patit el càstig per l’a-propiació indeguda, barroera i par-

tidista del pom de la porta a la inde-pendència, és a dir, de la consul-ta: o ens voteu, o no serà. Sortosa-ment no és ni serà així, era simplepartidisme. Però si fos així, flacfavor al dret d’autodeterminacióhauria fet CiU, després de retallardrets socials com el que més i depactar dos anys amb el PP: quinacredibilitat volia? Una ERC reno-vada que apel·lava al vot útil perla independència lliure dels darrersdos anys de retallades i pactes ambel PP hapogut recuperar terrenyperdut, malgrat -o potser justamentper això- haver-se inhibit tant enl’eix social com per arribar a com-parar els seves propostes amb lesde la CDU d’Angela Merkel.

El posicionament públic de CiU

i ICV en favor de l’autodetermina-ció, almenys és el que han dit i repe-tit, fa doncs evident que almenys87 diputats dels 135 hi estan a favor.Cal doncs esperar, si no era tot ple-gat una estratègia de màrquetingd’uns i altres, la data de la celebra-ció.

Però l’espanyolisme també hareaccionat i amb força. El suport aPP i Ciutadans, així com la super-vivència del PSC, és preocupant enun context on la seva principal pro-posta és no permetre als catalansdecidir. És a dir, on la principalproposta és aturar la democràcia.  ElPartit Popular a més complemen-tava la negació de drets democrà-tics amb la negació de drets socials,doblement alarmant. Ciutadans,per la seva banda, és una formula-ció electoral mancada de projectepolític, on una cúpula de personesvives, les mateixes que el van fun-dar i que tripiteixen candidatura,en un clar exemple d’absència derenovació, aprofiten forats discur-sius i contradiccions en el blocespanyolista, siguin els que siguin,per fer forat. I els va prou bé, queen el fons és senyal que l’espanyo-lisme està en desbandada. I es posa-rà a cridar i a fotre cops.

Per últim, la irrupció de la CUP-Alternativa d’Esquerres és la peçaque disloca els anàlisis pausats iordenats. En un context on crei-xen ERC i ICV, què mou la gent avotar una opció com la CUP-AE?D’on surten els vots? Què faremamb els 3 diputats?

Ni els 3 diputats són fruit úni-cament d'un vot antisistema, ni hosón únicament del vot de l'esque-rra independentista, ni tampoc ésla conseqüència del vot de les muni-

cipals. És una barreja de tots tresi alguna variable més. Tenim 3 rep-tes per endavant, com a mínim:com vincular la representació par-lamentària al conjunt de lluites iactivistes que han apostat per laCUP-AE; com seguir estenent i apro-fundint el motor indiscutible deles CUP, el municipalisme popular;i com reforçar, actualitzar i acti-var el millor que pot donar de si

l'esquerra independentista, sem-pre en el marc territorial que ladefineix, els Països Catalans.

Al marge de l'anàlisi concret decada cas, l'Onze de Setembre d'en-guany ha servit per convertir aques-tes eleccions en plebiscitàries i aratoca ser conseqüent amb l'anhel dereferèndum que ha rebut unaamplíssima majoria a les urnes. Nofer-ho, és a dir, no fer cas tampoca la demanda sobiranista del carrer,seria una nova fustració que sesumaria al cas omís que les insti-tucions i la classe política han feta la resta de mobilitzacions popu-lars recents, com les tres vaguesgenerals o el moviment dels indig-nats, que han topat amb un murde formigó armat. Fins ara.

COL·LABORACIÓ QUIM ARRUFAT*

Ni la independència ésde CiU, ni l’espanyolisme

ens ho posarà fàcil

“La irrupció de laCUP-AE és la

peça que disloca elsanàlisis pausats i

ordenats”

“Onze de Setembred'enguany ha servit

per convertir aquestes eleccionsen plebiscitàries”

Page 4: Accent 239

L’ACCENT 239DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 201204 PAÏSOS CATALANS

REDACCIÓ PALMA

La Federació d'Associacions de Paresi Mares d'Alumnes (FAPA) i la Plata-forma Crida per una Educació Públi-ca de Qualitat (Crida) han deciditimpulsar un front comú contra lesretallades a les escoles i les imposi-cions de la Conselleria d'Educació.Una de les accions més contundentsque s'han preparat és una tancadamassiva d'un dia sencer a 118 centreseducatius de l'illa. De fet, al tanca-ment d'aquesta edició en algunesescoles estava previst que molts pro-fessors, alumnes i pares i mares pas-sessin la nit dins la seva escola enprotesta contra ls política de reta-llades del conseller d'Educació, RafelBosch.

Sota el lema "Tancat per retalla-des. Obert per educació", la protes-

ta inclou assemblees obertes i possi-bles mobilitzacions en alguns poblesi ciutats. En el manifest que dónaunitat al tancament simultani enels centres la Crida denuncia que l'e-

ducació pública es troba en mans"d'una minoria d'especuladors" i quees converteixi l'alumnat en "un engra-natge més del sistema productiuinhumà".

L'escrit, que en elmoment de la publi-cació d'aquest articleja haurà estat deba-tut als 118 centres, esposiciona de formaexplícita contra lanova llei d'educació irecorda que alumnat,professorat i progeni-tors estan units enaquesta lluita contrala censura a les esco-les i a favor dels dretslaborals dels docentsi d'una educaciópública i de qualitat.

En el manifest estan expressades lesreivindicacions de les tres parts afec-tades, i tot apunta que aquesta alian-ça contra les polítiques educativesno es limita als centres d'educació

primària i secundària. De fet, el Sindicat d'Estudiants

dels Països Catalans (SEPC) també hadonat suport i ha convocat a la pro-testa, en un moment en què la llui-ta per una educació pública i de qua-litat ha agafat una embranzida aMallorca. Ha estat durant aquest ini-ci de curs que el SEPC i diverses enti-tats del món de l'educació han fun-dat la Plataforma Unitària en Defen-sa de la Universitat Pública (PUDUP-Illes), que durant la setmana deltancament a les escoles ha lliuratuna carbassa simbòlica a la Conse-lleria d'Educació. Un grup d’estu-diants, treballadors PAS i professo-rat de la Universitat de les Illes Bale-ars (UIB) han volgut representar aixíel "suspès" que reben el consellerBosch i el director general d'Univer-sitats, Miquel Deyà.

La FAPA i la Crida s’uneixen contra la Conselleria d’Educació i les retallades

Mobilitzacions arreu delsPaïsos Catalans pel dia contra la violència de gènereREDACCIÓ VALÈNCIA

El dia internacional contra la vio-lència de gènere, el 25 de novem-bre, ha estat marcat a la comuni-tat autònoma de Catalunya per laprohibició a Barcelona de la mani-festació feminista que cada any esconvoca. La prohibició ha esta jus-tificada per la coincidència amb lajornada electoral, malgrat que elsconvocants han insistit en que ditamesura atempta contra el dret deles persones d'expressar lliuremental carrer les seves reivindicacions.

Així, tot i la prohibició, la con-vocatòria s’ha mantingut i vora 500pesones van acudir a les 18:00h a lafont de Canaletes. Darrere d’unapancarta on s'hi podia llegir “Doneslliures en països lliures”, els mani-festants baixren per la Rambla i vanacabar davant de la Generalitat, ala plaça Sant Jaume.

Per la seua banda, a València,desenes de persones van marxarrere la pancarta amb el lema “Capi-talisme és precarietat, desemmas-carem la violència institucional”que marcava l'inici del bloc de l'es-querra independentista, de llunyfou el mes vistos i combatiu. Tot iaixí, la manifestació fou menysnombrosa que altres anys, possible-ment pel fet d’haver-se convocat enhorari matiner.

A Palma, l'acte consistí en unamarxa de torxes silenciosa convoca-da per l'Assemblea Antipatriarcal,projecte impulsat per l'EIM junta-ment amb altra gent propera, comsón l'Ateneu Popular de Palma, sec-tors llibertaris, el 15M, etc. Se sortíde la plaça Porta Pintada i es feu unrecorregut pel casc antic, tallantalguns carrers comercials i acabanta Cort, davant l'Ajuntament on esllegí el manifest. La marxa fou segui-da per unes dues-centes persones.

La diada a Tarragona començàamb una concentració a les 12hdavant de l'Ajuntament, a la plaçade la Font. La convocatòria la feiaCau de Llunes i hi col·laborava l'EIi el Brot Bord. L'acte va consistir enun recital de poesia a càrrec del grupde dones de l'Ateneu Llibertari Alo-mà. Després hi va haver una actua-ció musical a càrrec del grup Ai,Carai! on totes les components sonnoies. Després es va llegir el mani-fest i es féu una xiulada popular.

Incidents quan Artur Mas votavaCinc feministes van esperar alcol·legi electoral on votava el pre-sident en funcions, Artur Mas, permostrar públicament el seu rebuiga la invisiblització d'aquesta dia-da per part de les institucions cata-lunyeses. Amb les boques tancadesper cinta adhesiva i enganxines del25N van rebre el dirigent de CiU,però els mossos les expulsarenimmediatament i les retingueren

uns vint minuts fora del col·legi.Tots els grans mitjans de comuni-cació silenciaren l’acció.

Pancarta del bloc independentista a València

El SEPC se suma a les protestes i la PUDUP-Illes lliura una carbassa per simbolitzar el “suspès” de la Conselleria d'Educació

Què va passarel 25N?Des del 1999, el 25N és el dia mun-dial per l’eliminació de la vio-lència de gènere. Es va triaraquesta data per a recordar uneslluitadores per la llibertat delpoble i contra la opressió: les ger-manes Mirabal, assassinadesl'any 1960, a la República Domi-nicana, per ordre del dictadorTrujillo.

Aquestes germanes (i els seusmarits) eren activistes en el movi-ment “14 de junio” un movimenton confluïen diverses organit-zacions i guerrilles amb l’objec-tiu de enderrocar el règim. Lesgermanes ja havien estat a pre-só anteriorment, on foren vio-lades i humiliades. El 25 denovembre del 1960, després devisitar els seus marits, encaradins de la presó, el seu cotxe fouinterceptat per homes del dicta-dor. Les dones i el conductor delvehicle foren duts en una casapropera i en una habitació, forenofegats i apallissats, seguidamentels seus cadàvers foren portatsal cotxe, que havien accidentatels mateixos sicaris, per fer creu-re que les germanes havien tin-gut un accident de trànsit.

La mort de les germanes pro-vocà una indignació generalarreu del país i Trujillo va cau-re mort el 30 de maig de l'anysegüent.

L’APUNT

Carabasses per a la Conselleria d’Educació

Page 5: Accent 239

L’ACCENT 239 DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012 PAïSOS CATALANS 05

G. MORANT GANDIA

El passat dia 17 de novembre allocal “Malavida” de la platja deGandia, va tindre lloc la presen-tació de la nova assemblea d'Arranla Safor. Amb l’aparició d'aques-ta nova assemblea, creada perantics militants de Maulets i altresjoves de la comarca, ja són 40 lescomarques on l’organització juve-nil de l’esquerra independentistaestà present, fet que converteixArran en l’organització de l’esque-rra independentista amb una majorimplantació als Països Catalans.L’objectiu d'aquesta assemblea ésla lluita tant a nivell nacional comlocal, centrant-se en les problemà-tiques comarcals que afecten espe-cialment el present i el futur delsi les joves saforencs i saforenques:l’atur, la degradació de l’ensenya-

ment i els centres escolars públics,el retard en la construcció i l’in-tent de privatització del futur hos-

pital comarcal, la destrucció de lamarjal, la possible urbanització dela platja de l’Ahuir, etc..

La presentació de l'assemblea,que va tenir un caràcter festiu ireivindicatiu, va incloure diver-

sos actes des de les sis de la ves-prada fins ben entrada la nit: unaactuació acústica del grup Odi, untast de begudes de la terra, un soparpopular de més de 200 persones iun concert amb grups procedentsde les comarques veïnes: Garrota-da, Arrap, Kaoba, Mos-kou i Escakal rei.

Durant tots els actes no van fal-tar consignes de resistència i espe-rança, per part del públic assis-tent, i en especial, en la lecturadel comunicat, on la nova assem-blea animava els joves i les jovesa unir-se a l'organització.

Així doncs, després d’un breuparèntesi, sembla que una novaetapa s’inicia, una etapa en la quela lluita juvenil per la indepen-dència, el socialisme i el feminis-me als Països Catalans estarà denou present als carrers de la Safor.

Arran es presenta a la comarca de la Safor per reactivar la lluita juvenil

REDACCIÓ ELX

La immensa majoria de les perso-nes que han participat en la con-sulta ciutadana impulsada per #Elx-noesprivatitza, s'han posicionat encontra de la cessió de patrimonipúblic il·licità a interessos privats.

En total han sigut 1.622 les per-sones que, entre el 17 i el 25 denovembre, han dipositat el seu vota les urnes instal·lades als dife-rents barris de la ciutat. Aquestaxifra, que representa aproximada-ment un 1% del cens electoral il·lici-tà, és valorat positivament per laplataforma ja que no han comptat

amb cap suport institucional nihan comptat amb cap campanyamediàtica.

Jeroni Rico, un dels voluntarisque ha dut les urnes als carrersd'Elx, ens explica les seues sensa-cions: “érem una quinzena devoluntaris que hem decidit dedi-car-li a la consulta el nostre escàs

temps lliure, i així i tot, si prenemcom a referència la participació enles passades eleccions municipals,ens hem situat en un 1,42% de vots,aproximadament la meitat delsobtinguts per Compromís o EUPV”.Rico destaca sobretot la tasca infor-mativa que ha suposat mantenirles urnes a peu de carrer durantuna setmana, “fins i tot hi ha gentque desconeixia la proposta i no hadubtat en col·laborar en les urnes”.Segons l'organització, la participa-ció ha estat, comparativament,molt més elevada als barris popu-lars (el Pla, Carrús, Altabix, Avin-guda de la Llibertat...) que al cen-tre històric.

El recompte, obert al públic, esva realitzar el diumenge 25 de

novembre a partir de les 20h a laseu del Col·lectiu Ecologista “Mar-galló”. En total han sigut 1.602 per-sones, un 98,7% del total, les ques'han oposat a la cessió gratuïtadels antics jutjats a la universitatprivada CEU-Cardenal Herrera,mentre que l'1,3% restant s'ha posi-cionat a favor d'aquesta. Pel que faals usos públics que es podriendonar a l'edifici, una qüestió quetambé introduïa la butlleta de laconsulta, les respostes van ser moltdiverses, però les opcions majori-tàries proposaven bastir un centrecultural o un menjador social.

En el cas de la segona preguntade la consulta, la que afecta a lacessió de 53000 m2 de sòl públicmunicipal a la Federació Valencia-

na de Golf, els resultats han estattambé aclaparadors: un 95,6% delsparticipants s'ha manifestat en con-tra.

Els resultats globals es presen-taren en roda de premsa a les por-tes de l'Ajuntament el passat 26 denovembre. Marian Campello, ennom de #Elxnoesprivatitza, va valo-rar positivament el procés partici-patiu ja que considera que els resul-tats són una mostra vàlida del pen-sament de la població il·licitana.“La resposta ha estat molt clara: esrebutgen de manera massiva lesprivatitzacions d'aquests espaispúblics” assenyalava Campello ambrotunditat alhora que emplaçava al'Ajuntament i a la Generalitat arecular en aquesta política de ces-

sió d'espai públic elxà. #Elxnoesprivatitza ja ha dema-

nat cita amb l'alcaldessa MercedesAlonso (PP). L'objectiu a més detraslladar-li els resultats, és pro-posar-li que siga ara el propi Ajun-tament qui organitze una consul-ta de caràcter vinculant en relacióamb el controvertit ús d'aquestsespais públics. La plataforma ésterminant al respecte: tota la ciu-tadania té dret a decidir què es faamb el patrimoni comú. Una volun-tat que xoca diametralment ambels plans del consistori, just elmateix dia que es feien públics elsresultats de la consulta, l'empresa

Ferrovial, adjudicatària de les obresd'adequació dels antics jutjats a lesnecessitats del CEU-Cardenal Herre-ra, començava els treballs. En totcas, les assemblees continuen cadavesprada de dilluns a les portes delsvells tribunals, i la lluita contra laprivatització continuarà els pro-pers dies amb noves accions.

Aclaparadora majoria contrales privatitzacions a Elx

Paperetes de participants en la consulta

“Un 98,7% del totals'ha oposat a la ces-

sió gratuïta delsantics jutjats a la

universitat privada”

“La lluita contra la privatització continuarà els

propers dies ambnoves accions”

Page 6: Accent 239

L’ACCENT 239DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 201206 PAïSOS CATALANS

ABEL CALDERA BERGA

S'havia dit sovint que l'entrada dela CUP al Parlament de Catalunya,si s'esdevenia, seria en un escenaride baixa participació i erosió elec-toral d'ERC. Doncs bé, els 126.219 i 3diputats obtinguts per la formacióhan estat obtinguts en un contextde participació rècord i amb un delsmillors resultats de la història d'ERC.

Molts analistes, quan van des-criure el fenomen CUP en les elec-cions municipals del 2007 i 2011 elvan etiquetar de fenomen propi dela Catalunya interior, i fins i tot algúes va atrevir a imputar-los el con-cepte de “neocarlins”. Per a un certtipus d'anàlisi consistent en atri-buir a la CUP el ser els fills radicalsi cumbes d'ERC, aquesta etiquetatenia una certa lògica. Ara, despis-tats pel que fa a la geografia del votcupaire, i desconeixedors de la dinà-mica de construcció d'unitat popu-lar i d'imbrincació en lluites socialsi teixit associatiu, ja hi ha qui apun-ta a definir la CUP com el represen-tant dels “indignats”.

En línies generals, s'identifiquendos comportaments electorals forçamarcats en el votant cupaire. D'u-na banda, un gruix gens menyspre-able de votant de la CUP de les muni-cipals en les ciutats mitjanes, enaquestes eleccions ha fet una apos-ta tàctica per la immediatesa d'unpossible procés independentista i hadonat el seu vot a ERC. Ha interpre-tat el moment com a transcenden-tal i ha decidit prestar el vot a ERC,bàsicament per dos motius: per cre-ar un contrapès independentistafort a l'hegemonia de CiU i perquèdesconfiava de les possibilitats realsde la CUP d'obtenir representació.Això, però, no vol dir que no conti-nuï mantenint la confiança en laCUP a nivell municipal o que l'en-trada de la CUP al parlament no facivariar la seva propera aposta. Ésmés, en aquestes ciutats la CUP haobtingut la banda alta dels seus per-centatges.

L'altre moviment ha estat la con-solidació d'un vot militant, minori-tari però significatiu, a nivell metro-polità. Un vot que en comptes deseguir el relat de la transcendènciadel moment a nivell independentis-ta, ha seguit la lògica d'un discurscompartit entre la CUP i les lluitessocials del darrer cicle mobilitza-dor. Aquesta tipologia de vot, qua-litatiu pel que té de militant i tam-bé pel seu caràcter metropolità -finsara un dels hàndicaps de la CUPsegons els analistes-, si s'assentaconstituirà una base social moltimportant i que, complementat ambla possibilitat plausible de retorn devot que ara ha anat a ERC, augurenuna base electoral ferma per la CUP.

El vot dels feus de la CUPAlgunes de les meses de Berga sónespecialment indicades per a enten-dre la lògica del vot en clau exclu-sivament sobiranista. En meses comla de Sant Francesc o la de la Plaça

Maragall, els partits espanyolistes(PP, PSC i C's) tots junts sumen pocmés del 5% dels vots. En aquestesmeses el resultat de la CUP, un 7% iun 11%, que és molt per sobre del dela mitjana autonòmica, es situa tanten percentatge com en vot absolutforça per sota del resultat de lesmunicipals, on la CUP vorejava el20%. En canvi, és ERC qui capitalit-za bona part d'aquest vot. arribantfins a percentatges superiors al 25%,mentre que a les municipals no arri-

bava ni al 5%.Aquest mateix esquema es repro-

dueix a Manresa, Vilafranca i, espe-cialment, a Vic, on la CUP només haobtingut el 3,6%. La dinàmica es veulleugerament modulada a l'alça enel cas de Vilanova i la Geltrú, on l'a-rrelament i l'impuls que suposavaque Quim Arrufat, regidor de la loca-litat, figurés tercer a les llistes vapermetre obtenir més del 7% delsvots. L'empremta de l'arrelament de

la CUP local també es veu amb inten-sitat a municipis de més de 20.000habitants en els casos de Molins,Vilafranca, Sant Pere de Ribes, Valls,Girona o Reus, també per damuntdel 5% en vot.

Vot metropolitàLa formació, d'altra banda, era moltconscient que si no aconseguia unsresultats mínimament bons a l'àreametropolitana, l'objectiu d'entraral Parlament seria pràcticamentinassolible. Per això es cuidà moltel disseny de la campanya en aquestsindrets, intentant involucrar elmàxim nombre de persones i fentuna intensa campanya propagandís-tica. Un dels indrets més delicatsera tot el Pla del Llobregat, on laCUP hi té poca implantació. Allà, ons'hi concentra un volum importantd'electors, la candidatura aguantàel tipus i no baixà del 2% en cap delsgrans municipis. Només a Vilade-cans i Castelldefels hi ha hagut per-centatges inferiors. En definitiva,el Baix Llobregat ha aportat uns10.000 vots a la CUP.

Una altra incògnita política erasaber com actuaria l'electorat de lesCandidatures Alternatives del Vallès,després que algunes d'elles dema-nessin explícitament el vot per laCUP i que en conjunt es treballés perafavorir la candidatura. Al Vallèsoccidental la formació ha obingutmés del 3% i de 14.000 vots. I a leslocalitats amb un pes específic deles CAV, el percentatge s'ha situat

per sobre de la mitjana comarcal,demostrant que hi ha una base social,reduïda però molt activa, que apos-ta per la dinàmica de la unitat popu-lar. Així, a Cerdanyola del Vallès,Ripollet i Castellar del Vallès, el per-centatge de vots ha superat el 4%,mentre que a Badia, Barberà o Saba-dell ha superat el 3%.

Precisament, el mapa electoralde Sabadell mostra com s'ha activatel vot a la CUP als barris més popu-lars.

A les municipals de l'any passatel diferencial entre els tres barrisdel centre i la resta era molt gran.Mentre als tres barris del centre elspercentatges oscilaven entre el 3,88%i el 5,14%, als quatre barris perifè-rics els percentatges anaven del 0.91%al 1,8%. En aquestes autonòmiques,

en canvi, el percentatge de vot alsbarris del centre ha oscilat entre el4% i el 5%, mentre que als barrisperifèrics ha oscilat entre el 2-2,5%.Cert és que a les municipals la CUPcompetia electoralment amb l'Ente-sa, integrada a les CAV i que ara pothaver recollit una part d'aquells vots,però els resultats reprodueixen altravegada la doble tendència: una fugade vot amb intencionalitat indepen-dentista cap a ERC i un augment delvot més ideologitzat i més en con-sonància al discurs de la triple cri-si nacional, social i democràtica queha sostingut la CUP durant tota lacampanya.

El vot cupaire a la capitalContra el tòpic malintencionat queacusa els independentistes d'esque-rres de ser fills de papà, la realitatdels vots: la CUP obté els seus pit-jors resultats als dos districtes mésbenestants de Barcelona. Per con-tra, aguanta perfectament als quealguns titllaven de barris “difícils”,aconseguint pràcticament el 3% delsvots a Nou Barris.

La geografia del vot a cadascundels 72 barris de la ciutat remarcauna vegada més que allà on la CUPes mou millor és en els barris popu-lars amb fort teixit associatiu. Allòque en diuen classe menestral. Així,als nuclis històrics de Sants, PobleSec, Poblenou, Sant Andreu o CiutatVella la CUP assoleix percentatges devot superiors a la mitjana de la ciu-tat, que és del 3,9. On el resultat ja

Geografia del v

“Molts votants dela CUP a les munici-

pals han apostatper Junqueras”

David Fernández duran

“Allà on hi ha pre-sència de candida-tures alternatives,el vot a la CUP s'hasituat per damunt

de la mitjana”

Page 7: Accent 239

L’ACCENT 239 DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012 PAïSOS CATALANS 07

és excepcional és al barri de la Vilade Gràcia, on aconsegueix situar-seper damunt del propi PSC. La mobi-lització del teixit social d'aquestsbarris, on l'esquerra independentis-ta porta teixint treball d'unitat popu-lar des de fa anys, ha estat clau perassolir uns resultats que han acabattriplicant els vots obtinguts a lesmunicipals de fa un any i mig.

A la perifèria del movimentAlgunes de les zones del Principatamb menysimplantació del'esquerra inde-pendentista, omenys implanta-ció recent, sesituen moltsovint a la peri-fèria de l'imagi-nari del movi-ment. Tot i que apriori tinguinuns condicio-nants nacionals isocials que hau-rien de ser propi-cis per a la implantació massiva del'esquerra independentista, els con-dicionants demogràfics i de cultu-ra política fan que hi hagi molt pocaactivitat de l'EI. Ara bé, els resul-tats en aquests territoris són forçadesiguals. Mentre el resultat de laCUP es situa per sota de la mitjanaglobal a bona part de Ponent, on latradició del republicanisme d'esque-rres aglutina molt vot per a ERC, a

altres indrets com el Pallars Sobiràels resultats pràcticament doblen lamitjana autonòmica.

Les Terres de l'Ebre no són peri-fèriques en quant a implantació del'esquerra independentista però sí enquant a implantació de la CUP. L'es-trena electoral en un territori ambun pes específic dins la seva circums-cripció es presentava com tota unaincògnita. Els moviments socials il'EI ebrenca havien de posar el seucapital polític per primera vegada aljoc electoral en unes autonòmiquesi no en unes municipals, on la pro-ximitat i la manca de condicionantsd'alta política permeten una confron-tació més controlable a escala local.L'aposta sembla haver reeixit, ja queen les quatre comarques la formacióes situa per damunt del 3%.

Allà on es governaUns altres que hi posaven capitalpolític extra en aquestes eleccionseren les CUP de municipis on gover-nen el consistori. En tres dels qua-tre ajuntaments -Navàs, Celrà i Vila-damat-, els resultats referenden latasca de la CUP local, ja que tots sesituen per damunt del 10%, essentdels resultats més bons del país anivell municipal. A Viladamat, ambel 25%, fins i tot aconsegueixen atu-rar la fuga de vot de les municipalscap a ERC. En canvi a Arenys de Muntel resultat obtingut per la CUP haestat del 4,66% dels vots, esdevenintsisena força.

N'haguessin pogut ser cincAquesta era l'aposta íntima de bonapart de la militància cupaire. 3 dipu-tats a Barcelona, 1 a Girona i 1 a Tarra-gona. De fet, segons a quines enques-tes es fes cas, es podia arribar a pen-sar que era més probable obtenir undiputat per Girona o per Tarragonaque no pas per Barcelona. Amb elsresultats a la mà, però, no va ser pos-sible però va anar de poc. Van fal-tar 800 vots a Girona i 3.000 a Tarra-gona. Allò que va perjudicar més les

opcions d'entrara Girona va serl'augment de par-ticipació; de fet,amb els mateixosvots l'any 2010l'escó hauriaestat garantit.

Tot i això, elsresultats obtin-guts per la CUPen aquestesdemarcacionsapunten tendèn-cies de futur moltinteressants per

l'àmbit municipal. De fet, els dosúnics municipis del Principat on laCUP va ser primera força van ser LaVilella Alta (Priorat) i Sales de Llier-ca (Garrotxa). En aquestes duescomarques, especialment el Priorat,els excel·lents resultats, llauratsamb el treball de base dels col·lec-tius independentistes, auguren l'e-closió de la candidatura en les pro-peres municipals.

vot cupaire

ABEL CALDERA BERGA

Els resultats del 25N certifiquenuna majoria política en clau sobi-ranista però alhora suposen unaestocada als plans hegemonistesde CiU. Quan el dia 12 de setem-bre Mas va decidir començar ajugar-ho tot a la carta sobiranis-ta, es posà en marxa una màqui-na ideològica que ja s'havia anatgestant des de l'etapa final del tri-partit. Mentre el moviment sobi-ranista de masses s'estenia comuna taca d'oli, bona part de lesseves tribunes intel·lectuals i públi-ques eren ocupades per personesque han anat bastint un discursque va acabar amb l'”apoteosi” dela rebuda de Mas a la Plaça SantJaume i intentant fer que tota l'a-llau popular desemboqués a CiU.Amb quina finalitat? Doncs ambuna finalitat poc clara de fer una“consulta sobiranista” de termesi objectius poc definits i una volun-tat molt clara de recuperar unahegemonia ideològica, social i polí-tica que permetés esclafar qualse-vol posició que dissentís per l'es-querra.

La jugada, contra tot pronòs-tic, li ha sortit malament a Mas iha deixat tot el seu entorn d'ide-òlegs momentàniament fora dejoc. Només ha pogut aplegar pocmés de la meitat del vot autode-terminista. Que no és poc, peròque no és suficient per a materia-litzar els plans de victòria total.Si Mas serà un nou Ibarretxe o no,només el temps ho dirà. L'ombrade Duran apareix allargada, però,des de la nit del 25N, projectant-se en portades increïbles de LaVanguardia on es distingeix en ungràfic entre diputats de CDC id'UDC, o en filtracions poc dissi-mulades sobre la voluntat d'un

pacte amb el PSC.Qui té ara l'opció de moure fit-

xa és ERC, investida segona forçaal parlament i per a molts garan-tia que el procés que es va prome-tre obrir el passat Onze de Setem-bre arribi a bon port. Pot optarper a fer de crossa a CiU, i de fetla temptació és molt gran, ja queuna part important dels seus nousquadres combreguen amb la ten-dència dominant de la constel·laciósobiranista incapaç de desengan-xar-se de l'òrbita convergent. O bépot optar per prendre consciènciaque els grans canvis en aquest paíssempre han vingut de la mà del'esquerra (1931, 1977) i creure's quepot liderar una esquerra nacionalque assalti el poder autonòmic endos anys. L'opció hi és, però el dub-te és si també està instal·lada enla cultura política dels qui han deprendre la decisió.

Aquests dies també s'ha parlatde l'espai d'esquerra nacional, con-format pels votants d'ERC, ICV ila CUP. És a dir, per aquelles per-sones que creuen que amb el seuvot afavoreixen, en graus varia-bles, un procés d'autodetermina-ció i una voluntat d'aturar les polí-tiques d'austeritat. Són gairebé unmilió de vots; moltíssims vots. Éspossible activar tota aquesta basesocial en un únic programa? I siés possible, qui ho pot pilotar? LaSyriza catalana serà un dels con-ceptes polítics que actuaran de for-ma secundària però insistent enaquest nou escenari. De fet, EuiAja pretén marcar perfil propi ambl'oferta de cedir dos parlamenta-ris a la CUP per a formar grup pro-pi. La resposta de la CUP fins arasempre ha estat dir que les alian-ces es teixeixen al carrer. Un espaidifícil per a l'entesa entre el movi-ment que s'identifica amb la CUP

i EUiA, per l'estreta vinculació d'a-quests darrers a CCOO, sindicat onla immensa majoria de quadred'EUiA ocupen llocs rellevants.

I la CUP, després de l'eufòriaper haver saltat la barrera electo-ral, ha de trobar el seu espai en ladinàmica parlament-carrer, i aixòtrigarà encara un temps, comtemps va trigar a agilitzar el dis-curs polític durant la campanyaelectoral, que no va començar atravar amb fermesa fins la darre-ra setmana. El repte més impor-tant és consolidar el carrer, tras-lladar el sentit de la seva existèn-cia en una alternativa construïdaen altres espais -ajuntaments,casals, sindicats, cooperativisme-, per poder afrontar amb garan-ties qualsevol nou escenari elec-toral imprevist sense el risc de serescombrada per manca d'espai dejoc, tal com ha passat a SI.

S'obren temps imprevisibles,amb una crisi econòmica que totfa preveure que s'aguditzarà i ambuna efervescència sobiranista queha quedat momentàniament sen-se lideratge i que probablement esdebati entre subordinar-se a labatuta d'una possible Ercvergèn-cia o bé retornar al carrer i a lamobilització més popular. Per això,escenaris electorals de resultatsimprevistos, canvis de majoriesque ara són poc visibilitzades iobertura de nous espais de mobi-lització són hipòtesis possibles.Això sense descartar els efectesd'un possible procés de Mans Netessi finalment es desencadenen ambtotes les conseqüències els proces-sos judicials sobre corrupció.

ANÀLISI

nt l’acte central de campanya al BTM // FOTO: Oriol Clavera

“Mas només ha pogut aplegar

poc més de la meitat del vot

autodeterminista”

“El procés sobiranista podria

tornar al carrer i a lamobilització més

popular”

“Al barri de Gràcia de Barcelo-na, els vots de laCUP superen els

del PSC”

Una lectura del nou escenari

“Són possibles nousescenaris electoralsde resultats impre-

vistos, canvis demajories i obertu-res de nous espaisde mobilització”

Page 8: Accent 239

DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 201208 EN PROFUNDITAT

Page 9: Accent 239

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 239

Page 10: Accent 239

L’ACCENT 239DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

10 INTERNACIONAL

MONTSE VENTURÓS BARCELONA

Hi ha una màxima que sembla com-plir-se fins a l’exhaust. Les cam-panyes de bombardejos d’Israel con-tra els diferents territoris ocupatspalestins semblen ser una prèviaelectoral, quelcom similar a untipus de campanya per als comicisque posa la maquinària de guerrauna vegada rere l’altra en funcio-nament. En aquesta ocasió no haestat diferent, i és que les prope-res eleccions que es celebraran aIsrael en el decurs del proper any2013 en són una prova més. Recor-dem que les anteriors eleccions esdugueren a terme el dia 22 de generde 2009, dos dies abans finalitza-va l’anomenada “Operació plomfos” que s’havia iniciat un mes abansi que va portar a la mort de més de1.400 ciutadans palestins.

L’episodi de conflicte ha deixataquesta darrera vegada un estol deprop de 170 morts en només 8 dies(d’entre els quals només es comp-tabilitzen 6 israelians), sense teniren compte les cinc morts produï-des en manifestacions de suport ala població palestina que s’han duta terme al territori de Cisjordània.Del total de víctimes que es comp-tabilitzen en aquesta operació ano-menada “Pilar defensiu”, es calcu-la que un 70% han estat civils, entreels quals un nombre elevat d’in-fants. Per altra banda el nombrede ferits podria ascendir fins a 1.500a la franja de Gaza i fins a 300 aIsrael.

A nivell internacional, cal teniren compte que són moltes les con-vencions, cartes i recomanacionsque Israel vulnera una vegada rerel’altra. Una de les principals, ésaquella que afecta els drets delsinfants, i també la Quarta Conven-ció de Ginebra de 1949, relativa ala protecció de les persones civilsen temps de guerra.

La vesprada del dimecres 21 denovembre, es vivien els primersminuts d’un alto al foc oficial, quefou anunciat unes hores abans perl’actual ministre d’afers exteriorsegipci, Mohamed Kamel Amr, i lasecretària d’estat nord-americanaHillary Clinton. Aquest alto al foc,que contempla petits pedaços albloqueig que pateix la franja desdel 2006, com ara l’ampliació de lazona pesquera fins a sis milles encomptes de tres que era la que esta-va permesa fins ara.

A banda de la situació de gue-

rra viscuda aquest mes de novem-bre, i com ja hem esmentat deixaun camí planer per l’actual cap del’executiu israelià Benjamin Netan-yahu (Likud) a les properes elec-cions davant l’altre principal can-didat, Shaul Mofaz, president deKadima, (partit fundat per ArielSharon l’any 2005). Tota la carre-ra electoral es basa en la defensa

del poble israelià davant els cons-tants i continus atacs per part delspalestins, que són durament repri-mits per les forces israelianes, iaixí,

A nivell internacional, el reclam

per tal que el Consell de Seguretatde les Nacions Unides posi fi aaquesta situació a través dels dife-rents mecanismes internacionalsque té a l’abast, així com es bus-quin mesures per tal d’enjudiciarIsrael davant aquesta nova agres-sió i les que s’han dut a terme alllarg de tots aquests anys, no dei-xa de ser ignorada. Així doncs, lesamenaces per part dels Estats Units,no deixen ni al Consell de Segure-tat ni la resta d’organismes inter-nacionals indiferents. Els EstatsUnits foren el primer país en reco-nèixer a nivell internacional i defacto la creació de l’Estat d’Israelpoques hores després que aquest esdeclarés com a nació independentl’any 1948. El sionisme nord-ame-ricà ha hagut de trampejar en diver-ses ocasions amb la possibilitat queel recolzament a un estat d’Israelno suposés un obstacle a la conse-cució de les seves finalitats comer-cials i petroleres amb els païsosmusulmans. D’altra banda, cal teniren compte també la contribució quefan a la continuïtat d’aquesta situa-ció altres estats d’Europa com Ale-manya o Espanya en absoluta con-nivència davant d’aquesta greusituació que pateix la població pales-tina, ja sigui expandint les rela-cions militars entre ambdós païsoso no donant suport a la iniciativa

per a la creació d’un estat propi pera Palestina al sí de les Nacions Uni-des.

Recordem que el bloqueig i l’es-tancament que viu la Franja de Gazades de fa prop més de 5 anys, des-prés que la facció islamista de Hamàsguanyés les eleccions, es fa notarenormement. La situació en què estroba els palestins de la franja deGaza, amb una densitat de poblacióelevadíssima, i amb un estancamentque no els permet cap possibilitatd’intercanvi comercial amb l’exte-rior, porta a aquest poble a les mésabsolutes condicions de vida infra-humanes. Així mateix, l’inici delbloqueig per part de l’aleshores pri-mer ministre d’Israel Ehut Olmert,va agafar unes dimensions despro-porcionades durant l’any 2006 quanes prohibiren l’entrada dels produc-tes bàsics a la franja així com lesexportacions palestines. L’executiuisraelià comptava amb tot el suporti la complicitat de Hosni Mubàrakque havia mantingut tancat el pasde Rafah, que connecta Egipte ambla Franja de Gaza.

Després de l’assalt a la Flota dela llibertat, durant l’any 2010, onmoriren nou persones i més d’unatrentena van resultar ferides, l’es-tat israelià va alleugerir les condi-cions del bloqueig, tot i que no espot afirmar en cap cas que les con-

dicions de vida de qualsevol ésserhumà que es propugnen al sí delsprincipals acords internacionals,fossin aconseguits. La flota per lallibertat pretenia fer arribar untotal de 10.000 tones d’ajuda huma-nitària a la Franja de Gaza. L’atacper part de la marina israeliana esva produir en aigües internacionalsdel Mediterrani, operació la qualva ser durament criticada per partde la comunitat internacional.Aquestes dures crítiques forçaren aIsrael a rebaixar la intensitat delbloqueig a què estava sotmesa laFranja de Gaza.

La situació que viu la poblaciópalestina de la Franja de Gaza dis-ta molt d’esdevenir normalitzadaen els propers anys, i encara més,si tenim en compte l’enorme com-plicitat internacional de què gau-deix l’estat d’Israel. Mentrestant,la població civil malda per conti-nuar endavant en un enclavamentcompletament militaritzat, ambconstants talls d’electricitat i aiguai amb unes xifres d’atur que posenel crit al cel.

De moment, la població palesti-na continua reclamant a les NacionsUnides el seu reconeixement com aestat, que ja va ser presentat perMahmud Abbas davant l’assemblead’aquesta organització internacio-nal el passat setembre de 2011.

Gaza: guanyar vots a costa de vides

“La població civil malda per

continuar endavanten un enclavament

completament militaritzat”

El bombardeig assola un territori devastat

Page 11: Accent 239

L’ACCENT 239 DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012 ECONOMIA 11

REDACCIÓ VALÈNCIA

Per a moltes persones no vincula-des amb el sindicalisme les siglesFSM no tenen cap significat. Quèés la Federació Sindical Mundial?L'FSM va ser fundada a París el 1945(és la federació sindical internacio-nal més antiga que existeix). Comdiu el seu propi nom, és una asso-ciació democràtica de centrals sin-dicals de 210 països, molts d'ells ambestat i d'altres sense. Representa,per tant, a uns 78 milions de perso-nes treballadores. Que no és pocacosa!

D'acord amb els seus estatuts i laseua pràctica diària, segueix la líniadel sindicalisme de classe i lluitaper la destrucció del capitalisme icontra qualsevol tipus d'opressiósocial. És un altaveu a organismesinternacionals com ara l'ONU o l'OIT,pren resolucions per exemple con-tra els atacs a Palestina o en defen-sa dels cinc cubans empresonats alsEUA i ofereix formació sindical. Amés té el que s'anomenen les UnionsInternacionals Sindicals, una menade sectorials sindicals d'agroalimen-tació, energia, educació, etc., quesón eines importantíssimes, ja quecelebren congressos mundials on escomparteixen experiències i es cre-en documents molt valuosos de caraa la lluita sociolaboral en cada sec-tor.

Com pots veure, és un gran orga-nisme de solidaritat internaciona-lista i de coordinació internacio-nal. Ja en són membres el PAME deGrècia, LAB del País Basc, la Inter-sindical Canària i la Intersindical-CSC, del Principat de Catalunya.

Com s'ho fa un sindicat menutcom el vostre per entrar en con-tacte amb un organisme interna-cional amb seu a Atenes?L’apropament a l'FSM es va fer fona-mentalment mitjançant l’ajut delsindicat basc LAB (central sindicalque fa anys que forma part de l'FSMi té un paper destacat al seu si).L'FSM ja era el nostre referent inter-nacional des de feia anys, de fet par-ticipem de les seues campanyes mun-dials, com ara la jornada de lluitade cada 3 d’octubre. Personalment,trobe que més que l'admissió en siel que és dur és lluitar al carrer idemostrar el teu valor en l'àmbitinternacional.

Per què l'FSM, què espera rebre laCOS?La participació a l'FSM busca esta-blir contacte amb altres sindicatsque comparteixen que l'única eixi-da de la crisi capitalista és la crea-ció de models socials alternatius ique comparteixen el model sindicalde confrontació amb el capital.

La COS entén l’internacionalis-me com la solidaritat amb els movi-ments sociopolítics d’altres països,però amb un respecte mutu del marcd’actuació de cada nació (en el nos-tre cas el marc nacional dels PaïsosCatalans). És a dir, comprenem lasolidaritat internacionalista com l’a-jut desinteressat a totes les organit-zacions obreres i populars que llui-

ten per aconseguir l’alliberamentsocial i de gènere al seu país, sem-pre que es respecte que el nostre marcde referència són els Països Catalans.Per tant, com a organització inde-pendentista, ens enfoquem en la llui-ta per alliberar totalment el nostrepaís; i si això pot ajudar (en formad’exemple) a altres organitzacionsd’esquerres, el nostre sindicat esta-rà més que satisfet. Ara bé, l’apre-nentatge funciona en les dues direc-cions, és molt important fixar-se enaltres experiències i és fonamentalcoordinar i aprendre d’altres lluitesperquè tot i que tinguen matisos dife-rents a cada estat i país, al final, lespolítiques són dissenyades a la UE,a l'FMI, al BM, etc.

I què hi pot aportar?Intentaríem aportar el nostre gra-

net de sorra en l'experiència d'unpoble treballador que lluita contrael capital sense tenir instrumentspolítico-administratius d'àmbitnacional complet i propis, sensetenir un àmbit per prendre les seuespròpies decisions, i tenint una clas-se dirigent local que sempre opta-rà per ajuntar-se amb qui més imillor li permet desenvolupar elseu projecte, que són les classe diri-gent espanyola o internacional.

Per altre cantó, la COS és un sin-dicat amb 25 anys d’existència iaixò sempre genera una experièn-cia gens menyspreable (travessiadel desert, un bon nombre de refor-mes laborals, vagues generals...).Amb tot, cal tenir present que cadaorganització sindical és totalmentdiferent, producte del seu context,de l’evolució política i econòmicadel seu entorn; per tant, cada sin-dicat pot aportar la seua pròpiarealitat, i tots són imprescindibles.

Entenen, en un organisme inter-nacional, la realitat dels PaïsosCatalans? És a dir, entenen queno sou una central sindical espan-yola i que lluiteu per la indepen-dència del vostre país?Açò és molt curiós i t'ho respondréamb una anècdota. En una ocasióestava parlant amb el company Igor,responsable de relacions interna-cionals de LAB, sobre l'FSM i m'ex-plicava que fa molt de temps, des-prés de l'entrada del sindicat basc,de les intersindicals de Canàries iCatalunya, i de la CUT de Galícia,George Mavrikos (el secretari gene-ral de l'FSM) li preguntà: “És queno hi ha sindicats espanyols de clas-

se a Espanya?”. Evidentment arano té cap dubte de la diferència quehi ha entre els sindicats bascos,canaris o gallecs que he esmentat

abans, i CCOO, UGT, USO i la restade centrals espanyoles.

Amb l'anècdota el que vull dirés que, des de fora, la nostra és unalluita massa sovint silenciada i difí-cil d'entendre, però que amb la pre-sència i la feina en aquests espaises trenquen aquestes imatges pre-concebudes. Detalls tan minsos comles webs en altres idiomes que nosón el castellà, la reivindicaciónacional dels nostres respectiuspaïsos, o les vagues generals cir-cumscrites al nostre país i no a l'Es-tat espanyol. Vagues que s'han acon-seguit a Galícia i el País basc i queen un futur aconseguirem convo-car als Països Catalans també.

També existeix la ConfederacióSindical Internacional (CSI) i laConfederació Europea de Sindi-

cats (CES), hi participeu o hi teniuinterès?Cal explicar que el món sindical,potser a diferència de la resta d’or-ganitzacions, té una sèrie d’orga-nitzacions internacionals ben cla-res, de fet les centrals sindicalsestatals solen afiliar-se a federa-cions mundials. N'hi ha diverses,amb bases ideològiques diferents,com per exemple, la CSI, de ten-dència demòcrata-cristiana, ol'FSM, de tendència socialista. Peròtambé hi ha federacions a altresnivells territorials, com per exem-ple la CES. Nosaltres, actualment,no hi participem en cap de les duesque has esmentat ni hi tenim capinterès.

Pel que fa a la confederació euro-pea (CES), el president és, des del'any passat, Ignacio FernandezToxo, actual líder de CCOO. Ambaçò queden dites moltes coses. Ésa dir, tant la CES com la CSI sónfederacions que s'acosten més a unmodel sindical proper al de CCOOi UGT (tan conegut al nostre país),i a uns objectius laborals/políticsque sovint no defensen els interes-sos de la classe treballadora. Aixídoncs, estan fora dels nostres objec-tius.

En canvi, sí estem gestionant lanostra entrada a la Plataforma deSindicats de Nacions Sense Estat(PSNSE) que està formada per sin-dicats de classe i independents delspartits polítics. Però el que per ala nostra organització és més impor-tant és que té com a principi la llui-ta inseparable per l'alliberamentsocial i nacional dels respectiuspobles.

“Més que l’admissió a la FSM el queés dur és lluitar al carrer i demostrarel teu valor en l'àmbit internacional”

Cesc Blanco (1987, Sagunt) és un delsencarregats de la secretaria de Rela-cions internacionals de la Coordinado-ra Obrera Sindical (COS), sindicat perl'alliberament de gènere, de classe inacional dels Països Catalans. L'orga-nització ha anat creixent a poc a pocels darrers anys i una de les mostresd'aquesta expansió és la recent entra-da a la Federació Sindical Mundial (FSM),la qual ens explica tot seguit.

Cesc Blanco,membre de laCoordinadora

Obrera Sindical

ENTREVISTA

“L’apropament a l'FSM es va fer

fonamentalmentmitjançant l’ajut delsindicat basc LAB”

“La nostra és unalluita massa sovintsilenciada i difícil

d'entendre”

Page 12: Accent 239

L’ACCENT 23912 ECONOMIA DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Dins del panorama convuls de laconflictivitat laboral, poquesempreses han tingut tant de pro-tagonsime als Països Catalans comles empreses municipals i autonò-miques de transport públic. TMB,EMT, FGV o FGC han protagonitzattotes lluites importants que, enalguns casos, remunten abans dela crisi.

El transport públic és un serveiessencial per al funcionament deles grans conurbacions, sense elqual el nostre model urbà seriainsostenible, no només econòmi-cament, sinó també ambientalmenti social. Potser per això, les empre-ses urbanes de transport públictenen la particularitat d'haver-semantingut púbiques i d'haver con-servat unes plantilles nombrosesi, en comparació a altres sectors,relativament cohesionades i com-batives. Tanmateix, no han estatpocs els intents de desmantellaraquest servei i el capital privat faanys que hi ha penetrat en formade subcontractes o privatitzacionsparcials, o simplement en la des-inversió de recursos públics.

Actualment, són dues d'aques-tes empreses les que estan liderantla protesta. D'una banda Ferroca-rrils de la Generalitat Valenciana(FGV), de qui depèn el Metro deValència i el Tram d'Alacant, quevol aprovar un ERO per acomiadaruna quarta part de la plantilla; ide l'altra, Transports Metropoli-tans de Barcelona (TMB), en con-flicte amb els treballadors per lasupressió de la paga extra de Nadali també per determinades actua-cions en contra dels drets laboralsde la plantilla. Ambdues han con-vocat un calendari de mobilitza-cions d'ací al Nadal.

Altres empreses públiques tam-bé han protagonitzat protestes, ide fet, durant la passada vaga,aquest sector fou dels que tinguéel seguiment més elevat durant lapassada vaga del 14 de novembre.L'Empresa Municipal de Transportsde València (EMT) està actualmenten una situació d'impasse, ja quedesprés d'una primavera i estiumoguts, es va trobar una clàusulade l'època de la fundació que impe-deix tot intent de privatització (od'aplicació d'ERO, que n'és el pri-mer pas) fins, com a mínim, el 2014.

ERO a Ferrocarrils de la Generalitat ValencianaDesprés d'una tensa espera, final-ment el passat 27 de novembre, l'em-presa pública FGV donà a conèixerla proposta d'ERO per estalviar 22milions d'euros. Els treballadors iles treballadores de FGV estan mobi-litzats activament des de l'octubrequan feren acte de presència en les

processons cíviques de la Diada.D'ençà, no s'han aturat ni unmoment. El motiu: més de 450 per-sones afectades per un ERO sobre

una plantilla de poc menys de 1.800.I entre mig, diversos escàndols comla tragèdia de l'estació de Jesús,gestors dimitits, obres de noveslínies sense acabar i obres acaba-des però sense funcionar.

Per bé que l'ERO actual pareixser el colp definitiu sobre FGV, jafa anys que els treballadors protes-ten per la reducció de personal iper les retallades salarials. De fet,des del 2010, com a mínim, s'hansucceït les vagues i aturades par-cials. A més a més, l'empresa estàintroduint la gestió privada en algu-nes línies, tot i que de moment,sense massa èxit: la línia 2 del Tramd'Alacant està acabada fa temps, iels combois estan comprats, peròencara no ha eixit cap empresa pri-vada disposada a assumir-ne la ges-

tió; d'altra banda, la línia 4 delMetro de València, que també haviade ser gestionada per capital pri-vat, està aturada en la fase d'obresper falta de recursos. De fet, segonsha apuntat a L'ACCENT la presiden-ta del comité d'empresa, Alícia Mur-cia, aquestes obres i l'atribució delcost a l'empresa han causat unapart del deute que ara s'usa per jus-tificar les retallades.

En paraules d'Alícia, aquest EROsuposa una "brutal agressió als tre-balladors de FGV" i, més encara, quanaquests sempre han mostrat volun-tat i capacitat de negociació. De fet,la representat dels treballadors asse-gura que un estalvi semblant al queplanteja l'empresa es podria assolirsense acomiadaments traumàtics siels terminis foren més flexibles, cosaque de moment no es contempla. Ésper això que l'assemblea de Treballa-dors de FGV ha decidit no alterar elcalendari de mobilitzacions, queinclou un dia de vaga el dijous 29,així com aturades parcials per alsdies 3, 4, 5 i 10 de desembre; encaramés, és probable que les protestes pas-sen de ser aturades parcials a vaguescompletes.

Alícia insisteix en la determi-nació dels treballadors a no accep-tar cap mesura que no entre dinsdel conveni col•lectiu, i recorda elcompromís que qualsevol resultatde la negociació haurà de ser rati-ficat en referèndum. "Hi ha mésempatia dels usuaris que mai" res-pon Alicia a la pregunta de si hantrobat la comprensió dels usuarisdel transport públic. L'augment depreus i les retallades en la freqüèn-cia dels combois ja han generatmalestar entre els usuaris i per això

entenen ara més que mai la neces-sitat de defensar el servei públic.Degut a la deixadesa de l'Adminis-tració es dóna la paradoxa que

actualment costa menys temps anarde València a Madrid en AVE quede València a Castelló de la Riberaen metro, ens explica Alícia, per aqui l'ERO respon a una decisió exclu-sivament política imposada pelGovern central, sobre la qual, laGeneralitat té poc marge de manio-bra a causa del rescat.

Els bus i metro de Barcelona en vagaEls treballadors de TMB de Barce-lona han anunciat un calendari demobilitzacions que inclou vaguesal desembre i també al febrer, coin-cidint amb el congrés de mòbils quese celebra cada any a la ciutat com-tal.

La principal reclamació dels tre-balladors del transport públic és lapaga de Nadal, que ha estat supri-mida per l'empresa al•legant direc-trius superiors. Així, als dos diesd'atur de desembre (el 16 vaga totali el 24 parcial) i els quatre de febrer(del 25 al 28 coincidint amb el con-grés de telefonia) convocats per laplantilla del metro, s'hi suma arauna altra setmana d'aturades delsbusos, del 17 al 21 de desembre, i elsquatre dies del citat congrés inter-nacional. Els treballadors d'auto-busos estan també en lluita per lareadmissió d'Andreu Cabo, treba-llador acomiadat per denunciarirregularitats en l'empresa, aixícom per denunciar les diferentsrepresàlies que l'empresa ha tin-gut amb els sectors de la plantillamés combatius.

Nadal conflictiu en el transportpúblic urbà i interurbà

“Aquest ERO supo-sa una ‘brutal agres-sió als treballadors

de FGV’ i, més enca-ra, quan aquests

sempre han mostratvoluntat i capacitat

de negociació”

“Actualment costamenys temps anar

de València a Madriden AVE que de

València a Castellóde la Ribera en

metro”

Els treballadors i treballadores de FGV en una manifestació per la vila d’Altea

Les retallades, les represàlies patronals i les maniobres pre-privatització intensifiquenles protestes dels treballadors durant el període nadalenc

Page 13: Accent 239

RAFA ESCOBAR MANISES

El passat 18 de novembre tinguélloc a València la edició númerotrenta-dos de la Marató Popular deValència. En aquesta ocasió, l’or-ganització d’aquest important esde-veniment esportiu s’havia marcatun ambiciós objectiu, donar el saltqualitatiu que col·locara la mara-tó valenciana a l’alçada de les gransmaratons estatals (Barcelona iMadrid) i europees.

És per això que aquesta edicióha incrementat el nombre i l’apor-tació dels patrocinadors, així comla publicitat als mitjans de comu-nicació. Per primer cop feia la sen-sació que els habitants de la ciutatde València eren conscients de queanaven a ser els amfitrions privi-legiats d’un esdeveniment atlèticde gran transcendència. Periòdics,ràdios i televisions feren una accep-table cobertura i seguiment de lamarató.

Es pot dir doncs que, en aquestsentit, l’organització si que ha com-plit el seu objectiu. Al contrari quefa anys, i com a culminació d’unaprogressió ascendent que arrancaalmenys des de fa tres edicions, elsnombrosos corredors no han reco-rregut els 42195 metres de formaquasi anònima i en alguns casosincrepats pels nombrosos cotxesretinguts als inacabables embussosde trànsit provocats per l’esdeve-niment.

La major difusió de la cursa esva plasmar en la major part delrecorregut, en la que no faltarennombrosos espectadors animant alscorredors, fins i tot punts negrespel que fa a l’animació com erenels quilòmetres que transiten peltemut bulevard sud en aquesta edi-ció estaven farcits de gent.

També és un fet a destacar elsnombrosos punts d’animació musi-cal que els corredors es podien tro-bar en diferents punts del recorre-gut, des de batucades, fins a xaran-gues falleres, dolçaines i tabalets,bafles amb música electrònica o béfent sonar l’èpica cançó de Carrosde foc. La varietat era gran i laimplicació de diferents col•lectiusmusicals important.

Pel que fa a la participació,aquesta, una vegada més tornà asuperar el record d’atletes arribats,7781 en el cas de la marató i 5662 ala cursa de 10 quilòmetres que tin-gué lloc paral·lelament a la mara-tó, amb un increment notable d’a-tletes de fora del País Valencià i de

l’Estat espanyol, un 60% segons elsorganitzadors. Aquesta dada, encas de ser certa reflecteix una ten-dència a la internacionalització del’esdeveniment.

Però la fotografia desitjada, lade 13000 atletes creuant el pont del’assut d’or junt a la Ciutat de lesArts i les Ciències no va ser possi-ble per una errada tècnica que pro-

vocà una eixida nul·la. La mascle-tà que es dispara un cop s’ha donatl’eixida es va disparar abans d’ho-ra, provocant que la primera líniade la marató, composada sobretotper atletes africans, començara acórrer abans de que es donara l’ei-xida. Aquesta acabà retardant-seuns deu minuts, mentre que la cur-sa de 10 quilòmetres si que va eixir

de forma correcta.Altre gran objectiu de l’organit-

zació era el de superar el record dela prova, amb l’objectiu d’assenya-lar València com a una de les mara-tons més ràpides d’Europa, un copmés no va ser possible, els organit-zadors han argumentat que la trom-ba d’aigua caiguda durant la nitanterior havia generat un ambientmolt humit que ha contribuït aldescens del rendiment dels prime-res espases. L’atleta de keniata LukaKolobe Kanda amb un temps de2:08:14 es quedà a 16 segons delrecord de la cursa. En categoriafemenina la guanyadora fou la sor-prenent Birhane Dibaba, qui ambels seus dinou anys aconseguí unasorprenent marca de 2:29:22 que-dant en un meritori divuitè lloc ala general.

Aquest panorama expansiu dela marató popular de València ama-ga però alguns punts foscos als quecal fer referència. En primer llocla desaparició quasi total del valen-cià en la promoció de la cursa, lafira del corredor i tota la sèrie d’ac-tivitats que acompanyaven a la cur-sa durant tota la setmana. Tampocestigué present la llengua autòcto-na en tot el material i publicacionsdonades per l’organització a la bos-sa del corredor. Però allò que varesultar més sagnant fou la mega-fonia de la cursa en el previ i l’a-

rribada dels corredors. El corre-dors valencians, molts d’ells valen-cianoparlants, hagueren d’escol-tar, les darreres instruccions enllengua castellana, anglesa, fran-cesa i italiana, sense que des de lamegafonia es fera, ni tan sols unapetita concessió folklòrica al valen-cià. Es tracta d’una mostra més del’antològic autoodi de les elits valen-

cianes, sobretot quan es tracta d’es-deveniments amb repercussió i queels fa amagar o fins i tot avergon-yir-se de la seua llengua.

Altre aspecte fosc és el dels patro-cinadors, en el cas de la cursa valen-ciana hi ha dos principals, l’asse-guradora Divina Pastora i la fun-dació suposadament benèfica Tri-nidad Alfonso la qual està en l’òrbitadels germans Juan i Fernando Roig,membres destacats i influents dela burgesia valenciana.

Pel que fa a l’asseguradora Divi-na Pastora, té una trajectòria d’anyspatrocinant curses a peu arreu del’Estat Espanyol, de fet a la matei-xa capital del Túria patrocina unacursa de 10 quilòmetres al gener.És sabut que aquesta asseguradoraen alguns moments ha aprofitatles bases de dades de les curses ofe-rint els seus serveis als corredors

fent servir el correu electrònic ofins i tot el telèfon.

Aquest fet resulta inquietant pelfet que els atletes populars, sem-pre que fan una inscripció, estancedint les seues dades a una empre-sa privada sense tindre la segure-tat de que aquesta va a fer un úsresponsable d’aquestes. A ningúescapa que el tràfic de dades exis-teix i que tothom rebem grans quan-titats de publicitat i sovint ens pre-guntem com aquestes empreses hanobtingut les nostres dades.

De l’altre gran patrocinador, lafundació Trinidad Alfonso ja par-larem al número anterior. Ésaltruista la irrupció dels Roig coma mecenes de l’atletisme popular?Segurament no. Pretenen obtenirun benefici econòmic? Possible-ment fiscal però no ho podem afir-mar amb rotunditat. El que si estàclar és que el rèdit més clar estàrelacionat amb la neteja d’una imat-ge de les seues empreses malmesadurant l’estiu arran de les requi-ses als supermercats protagonit-zats pel SAT, així com amb la inten-ció de difondre un eslògan queimplica una interpretació implíci-ta de l’actual crisi econòmica basa-da en la responsabilitat comparti-da, cultura del esfuerzo y el traba-jo.

Per últim fer referència, un anymés a l’impresentable llibret quecada corredor rebia la seua bossa,on hi havia tota una sèrie col·labo-racions de polítics del Partit Popu-lar, alcaldessa, president, regidors...Propaganda política monocolor,gratuïta, innecessària i obscena.Ja és ben sabut que la dreta valen-ciana, quan ensuma un gran esde-veniment, es deixa veure, s’aboca,amb l’objectiu d’obtindre rèdit polí-tic i/o econòmic. Tot això amb elbeneplàcit servil de l’organitzacióde la cursa, la SD Correcaminos.

L’ACCENT 239 ESPORT 13DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assemblea Joves de Calafell-Cunit-Ateneu Sala de Baix // Ateneu Cor-berenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // AteneuPopular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent SantaLlúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant PereMàrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentistade Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Inde-pendentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popu-lar La Traca C. Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar TerraBaró de Sant Petrilló 9. València // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana C. Josep Grollo, València // GERPi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida //Obra Cultural Balear // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos, València // SEPC-UV Baró St.Petrillo, 9 València // Societat Coral El Micalet, C. Guillem de Castro, València

La marató de València s’ha convertit en un gran aparador polític i comercial

La marató: entre el gran esdeveniment i la marginació de la llengua

“El corredors valen-cians hagueren d’es-

coltar, les darreres ins-truccions en llenguacastellana, anglesa,francesa i italiana”

“L’impresentable lli-bret que cada corre-dor rebia estava plede col·laboracions

de polítics del PartitPopular”

Page 14: Accent 239

L’ACCENT 239DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 201214 CULTURA

Hèctor Serra VALÈNCIA

Enllaços que es trenquen en elpunt volat, codificacions errò-nies a censos i padrons munici-pals que ja han abocat en pro-cessos legals, bases de dades

que l’entenen com un caràcter separadoro estrany... Són alguns nyaps detectatsentorn de la nostrada ela geminada (l·l,L·L) i amb els quals els usuaris de la llen-gua catalana ens hem pogut topar algunavegada. Des de l’any 2004, un grup deprofessionals treballa en el “Projecte denormalització tipogràfica de la ela gemi-nada” amb l’objectiu, a curt termini, dedetectar usos erronis i proposar solucionsper esmenar els errors, i a llarg termini,d’obtenir una codificació informàticacorrecta i recuperar un espai propi per al

caràcter en els teclats dels dispositius

electrònics. Fa unes setmanes, es va posar en mar-

xa el portal del projecte (l·l.cat) per acos-tar aquest debat al públic general. L’acu-rada documentació existent convida aplantejar-se l’escriptura correcta d’aques-ta genuïna modificació gràfica quan femús dels mitjans tecnològics. Partint de laidea fabriana, que diu que hem d’escriure“les dues l tan acostades l'una de l'altracom les del símbol ll, en què res no hi ha

interposat entre ambdues”, actualmentpremem tres tecles per escriure-la: unaela, un punt volat (és incorrecte el guio-net o el punt no volat) i una altra ela.Ara bé, l’espai que ocupa això no s’avéamb la idea d’un sol caràcter; per això elprojecte promou l’existència d’una solatecla directa, una sola peça per a la elageminada no escapçada. Una demandaque, en el cas d’aconseguir-se, dignifica-ria els teclats catalans.

Dignificar la ela geminada

Josep Marqués VALÈNCIA

Nadège Font viu a Xaló, però laseua rebesàvia de Tàrbena arri-bà en una pastera a SidiFerruch en 1875. [...] PaquitaPérez és nascuda a Orà; és filla

d’un refugiat polític republicà, d’aquells quevan poder embarcar-se en l’últim vaixell [l’a-nomenat Stanbrook] que eixia d’Alacant el28 de març de 1939, unes hores abans que lestropes de Franco entraren a la ciutat”. Sónnomés dues veus de la trentena que en recullel documental Algèria, el meu país. Històriai memòria de l’emigració valenciana a Orà iAlger, produït per InfoTV. Des del passat mesd’octubre el documental s’està projectantamb èxit arreu del país i a més ha aconseguitel premi Guillermo F. Zúñiga de l’AssociacióEspanyola de Cinema i Imatge Científiques(ASECIC), un dels dos que es concedeixen enel I Certamen Audiovisual Internacionalsobre Migracions i Exilis.

Algèria, el meu país presenta el doble exi-li que milers de valencians i valencianes rea-litzaren entre 1830, data de la invasió france-sa d’Algèria, i el 1962 arran de la seua inde-pendència. Del Serpis al Segura, nombrosespersones fugiren ara de la misèria en quèvivien, adés de la mort a què els abocava l’a-rribada del feixisme a l’Estat espanyol. Enuna primera part del documental s’expli-quen amb detall les experiències i anècdotesd’aquells que marxaren o bé dels que ja nas-queren a l’Algèria colonial, tots ells protago-nistes d’una època de prosperitat i moderni-tat no exempta de dificultats. En efecte,molts dels valencians instal·lats a Algèriapassaren de realitzar treballs molt durs adesenvolupar-se en un ventall molt amplid’oficis, entre els quals destaquen alguns deben característics del centre i sud valencià:sabaters, xarcuters, pastissers i forners,torroners... A més de l’àmbit laboral, l’apor-tació valenciana a Algèria es féu notar en la

gastronomia, les festes, la cultura i també enla llengua, que mai van deixar de parlar elsoriginaris o descendents de valencians. Unanombrosa documentació il·lustra tots elsrecords d’aquests emigrants que se sentirenintegrats i alhora meravellats pel benestar ila convivència que es respirava a les ciutatsd’Alger i Orà.

Però aquesta convivència que existiaentre les diverses comunitats de pobladorsera només una part de la realitat algeriana.Com s’explica a la segona part del documen-tal, la situació legal i el nivell econòmicdeterminaven les possibilitats socials decada comunitat, i ací la majoria de poblacióàrab i amazic (un 90%) era la més desafavori-da i castigada des de 1830, desposseïda de totdret. Des d’aleshores s’anà creant un solatgeper a la revolta independentista algerianaque esclatà el 1954 i que es va allargar durant

8 anys de guerra extrema que trencà tots elsponts de relació entre els colons europeus iels pobladors autòctons algerians. Combinarl’autodeterminació amb l’extensió dels dretsa tota la població algeriana era una opciónecessària per a refer la convivència, peròaixò es demostrà inviable en un clima deprofund ressentiment entre comunitats.Així, mentre l’OAS (Organització de l’Arma-da Secreta) cridava a la “caça de l’àrab”,l’FLN (Front d’Alliberament Nacional), aca-bada la guerra i signada la independènciaamb França (1962), anunciava revenja alscolons: “o la maleta, o el taüt”.

Davant aquesta fractura social, la majoriade valencians (a l’igual que mallorquins imenorquins) que no moriren en la guerrad’independència d’Algèria van haver d’enca-rar un segon exili, tan dur o més que el pri-mer, marxant d’aquell país que ja sentien

seu. Entre la inadaptació i la dispersió fami-liar que els esperava, una part d’aquests exi-liats retornaren a terres valencianes; “ací ésuna miqueta Alger, també”, comenta Àngela-Rosa Menages al documental. Algèria, elmeu país és un homenatge emotiu als milersde valencians i valencianes que hagueren decomençar de nou i que se’n sortiren gràcies ala seua valentia.

La història oblidada dels valencians d’Algèria

Gramenet a Ovidi

Vicent Company LA VALLDIGNA

Cesk Freixas, Pepet i Marieta,Jordi Montañez, MeritxellGené, Andreu Valor, LaCarrau, Caliu, La Banda dePablo Gil, Camerata Grame-

net, Delincuentos, Revolución,DKBand, Josep Ma. Rosset, El Mito deSísifo, Huno, Jorge Rufo, Favrier Mar-tí, Hugo Mas i VerdCel reten homenat-ge al cantautor alcoià, interpretant lesseues peces a l'Auditori Can Roig iTorres el proper dissabte 1 de desembrede 2012 a partir de les nou del vespre.Els actes comencen a mitja tarda ambuna cercavila amb colles de culturapopular i tradicional de la comarca iuna taula rodona en la que intervin-dran diferents músics valencians ana-litzant la vigència actual d'Ovidi en elpanorama musical dels Països Cata-lans.

L'Aramateix, organitzadora de l'ac-te, neix el desembre de 2009 amb lavoluntat d'esdevenir una eina de difu-sió de la cultura catalana a Gramenet,tot afavorint l'intercanvi amb les dife-rents cultures existents a la ciutat. Dela mateixa manera, vol oferir un nouespai d'opinió, pensament crític i par-ticipatiu, i que aquest afavoreixi lacreació de teixit social alternatiu iautogestionat. Des de l'entitat desta-quen què Ovidi roman en les nostrescom icona nacional "pel seu amor perla nostra llengua i cultura i perromandre com a símbol de la unitatlingüística i territorial dels PaïsosCatalans". Les entrades hi tenen uncost de 5€ i és poden aconseguir a laseu de l'ACP Aramateix, al carrerMontserrat 3 de Gramenet del Besós.

aramateix.blog.cat

“La majoria de valen-cians (a l’igual que mallor-quins i menorquins) queno moriren en la guerra

d’independència d’Algèriavan haver d’encarar un

segon exili”

Page 15: Accent 239

L’ACCENT 239 DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 2012 CULTURA 15

Marc Pastor i Sanz BARCELONA

Me'n vaig al camp, viuremen harmonia entreconills!". Això cantavensorneguerament Els Cata-rres tot parlant d'un perso-

natge que s'afartava de la ciutat i decidiatornar-se'n al poble per cercar la felicitat.De fet la idea no és nova, i dins la històriarecent de l'esquerra podem traçar els seusorígens fins el Maig del 68 francès. Novan ser pocs els que, acabada la revolta,van ser prou conseqüents amb el seu idea-ri socialista, llibertari i ecologista comper mudar-se a una "comunitat" rural.D'això precisament parla la novel·la gràfi-ca que ens ha fet arribar l'editorial franc-tiradora La Oveja Roja, que acaba depublicar la segona i darrera part de Lacomunidad.

Aquesta obra exposa el naixement, des-envolupament i desaparició de "La Mino-terie", una experiència de vida comunità-ria en la qual va participar l'autor. Ho faa través d'una llarga entrevista novel·ladaque l'apropa al gènere documental peròque, gràcies a la tècnica del còmic, estàfarcida de tota mena de representacions iaproximacions diverses que ens faransomriure i entendre millor tots els aspec-tes.

En aquest sentit, val a dir que l'aproxi-mació és d'allò més valenta i s'allunya del

pamflet. S'exposen ambclaredat tots els aspectespràctics però també emo-tius des de la perspecti-va que dóna el temps: latensió entre l'idealisme iel pragmatisme, el con-flictes entre l'individua-lisme i allò col·lectiu, oles dificultats que supo-sa emprendre un noumón sense haver-se des-lliurat del tot dels esque-mes mentals de l'ante-rior. La lectura, molt àgil, farcida d'anèc-dotes i amb un plantejament gràfic moltatractiu, és d'allò més recomanable.

I bé, de fet acaba gairebé en l'actuali-tat, on un altre autor pren el testimoni i

posa de la seva pròpia expe-riència per construir unasèrie de tires còmiques. Par-lem de El retorn a la terrade Ferri i Larcenet, autorque hauríeu de conèixer perl'imprescindible Los comba-tes cotidianos. En aquestcas, el plantejament indivi-

dualista i irreflexiudel protagonistaconcorda amb el del'esquerra descon-certada tan carac-terística delsdarrers anys aEuropa.

L'obra, que duupublicats quatrevolums en català iespanyol per l'edi-torial Bang, tractad'un dibuixant decòmic i la sevaparella que esmuden a un xicotetpoble tot fugint dela ciutat, per viu-

re-hi i criar-ne elsfills. La tria és més espontània que capaltra cosa però aquesta manca d'un plante-jament ideològic no evita que sorgisquenles inevitables contradiccions entre el mónrural idealitzat i el real. De fet aquesta és

la principal font de comicitat, conjunta-ment amb la pròpia imaginació delsautors, que sovint aporta moments surrea-listes. A la fi, la felicitat es mostra mésfugissera del que semblaria, i això esreflecteix en una certa melangia queimpregna l'obra. Fos com fos, a estonesmés bonic que graciós, aquest és també uncòmic de lectura ben recomanable. Percert, els primers números d'ambduesobres encara no s'han esgotat.

Ressenya de la quinzena El retorn a la terra i La comunidad

Dibuixant i novel·lant un món rural idealitzat

Fitxa tècnica:

Títol: La comunidad.Autor: Hervé Tanquerelle, Yann BenoîtEditorial: La Oveja RojaCaracterístiques: 2 volums (obra comple-ta), 180 pàgines, blanc i negre, rústicaPVP: 16,00 euros

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Al'abril del 2011, Endesa va tancarles centrals tèrmiques de SantAdrià del Besòs i de Badalona.Un any i mig més tard ha iniciatels treballs de demolició i des-

mantellament. Però sembla ser que no totserà enderrocat perquè les administracionsvolen conservar les tres xemeneies i la naude turbines adduint que ja formen part del'skyline del litoral nord del barcelonès. Johi afegiria que cal conservar-les perquè enel seu procés de construcció s'hi va desenvo-lupar una de les vagues més contundentsdel cicle de lluites del tardofranquisme, ique l'episodi que s'hi produí ha passat a for-mar part de la història per la lluita emanci-padora del moviment obrer d'aquest país.

La Tèrmica del Besòs, el 1973, ja estava enfuncionament. Però l'augment en el consumelèctric dels darrers temps havia dut als res-ponsables de la central a ampliar-ne les ins-tal·lacions. Per al muntatge d'aquesta sego-na planta es comportà, en un primermoment, amb una plantilla de més de 1.700treballadors de les empreses Casa, Sade iCopisa. Les condicions laborals eren moltdures i, essent fidels a l'estadística, que qua-lificava el ram de la construcció com elsegon més combatiu per darrera del metall,el mes de març de 1973 començaren les

assemblees per tal d'elaborar una platafor-

ma reivindicativa. El 29 de març, l'assem-blea de treballadors decideix prescindir delsenllaços sindicals del sindicat vertical fran-quista i, en conseqüència, sortir dels caminsestablerts pel règim en la resolució dels con-flictes obrers. En aquesta mateixa línia, laplataforma reivindicativa a la que donàsuport el 50% de la plantilla demandavamillores laborals però no s'oblidava de rei-vindicar també drets sindicals i polítics.

La negativa de l'empresa a negociar i l'a-menaça d'acomiadar temporalment tot elpersonal obligà als treballadors, el 2 d'abril,a declarar-se en vaga i en assemblea generalpermanent en espera de la resolució final de

la direcció. Mentrestant,l'equip de tècnics ale-manys i una quarantenade treballadors de Vinco,una altra constructoraque s'afegí a darrerahora, se sumaren a lavaga. Aquesta situació detensa espera es resolguéla matinada del 3 d'abril,quan la policia ocupà lafàbrica tot desallotjant-ne els treballadors tan-cats. A les sis del matí,grups de treballadorscomençaren a estendre elconflicte a les empreses

de l'entorn. A mig matí, elstreballadors concentrats a la porta de lafàbrica ronden els 2.000 i, en assemblea,decideixen entrar altra cop a la fàbrica aocupar els seus llocs de treball. Però la poli-cia els ho impedeix. La tensa espera feumarxar cap a casa unes cinc-centes personesperò les restants provaren d'entrar per laforça a la fàbrica, moment en què es genera-litzaren els aldarulls i en què un treballadorde 27 anys, en Manuel Fernández Márquez,morí a conseqüència dels trets de la policia.Per tal que el seu enterrament no es conver-tís en un nou clam de denúncia del fran-quisme i demanada de llibertats sindicals ipolítiques l'enterrament es realitzà l'ende-

mà mateix al matí, abans i tot de l'horaacordada i amb la policia armada i a cavallcobrint tot el camí que havia de recórrer lacomitiva.

De resultes d'aquesta agressió mortal, eldijous 5 d'abril la lluita s'intensificà i s'am-plià el seu radi d'acció. A Badalona i SantaColoma es feren pintades i es repartirenoctavetes, a Cerdanyola-Ripollet es feu unamanifestació que aplegà vora 10.000 perso-nes i també al Baix Llobregat es feren activi-tats de denúncia. Nombroses organitzacionsi personalitats denunciaren l'assassinat itambé personalitats públiques expressarenla ràbia davant aquest nou crim. Un delsmés colpits per l'acció policial, Pi de laSerra, ho deia amb aquestes paraules: “Men'aniré a la muntanya,/ quan ja no puguicantar,/ me n'aniré a la muntanya amb l'ei-na d'anar a caçar/ [...] Matar socials,/ matarburgesos/ que s'amaguen darrera elssocials,/ i als qui lamenten/ que la violènciaengendri violència”. La vaga, però, anà per-dent pes fins que el 24 d'abril tornaren a lafeina. Malgrat que en el camp de les deman-des laborals concretes el resultat no fou gai-re satisfactori sí que s'assolí impugnar elmarc franquista de relacions laborals, aca-bant acceptant l'empresa la negociació ambels representants elegits pels propis treba-lladors. I aconseguí també despertar novesconsciències que enfortiren el projecte deruptura amb el règim.

Història

La vaga de la Tèrmica del Besòs de 1973

Fitxa tècnica:

Titol: El retorn a la terraAutors: Manu Larcenet, Jean-Yves FerriEditorial: BangCaracterístiques: 4 volums (sèrie oberta),96 pàgines, color, tapa duraPVP: 12,00 euros

Page 16: Accent 239

L’ACCENT 239DEL 29 DE NOVEMBRE AL 12 DE DESEMBRE DE 201216 CONTRAPORTADA

exerceix la violència són precisamentels cossos policials.

Gràcies a la proliferació de mòbils icameres digitals, s'han pogut docu-mentar moltes agressions de policiescap a manifestants. Ha tingut aixòalguna limitació real en la seua actua-ció?Com hem vist a les imatges difoses dela vaga general a Tarragona o a altresciutats dels Països Catalans, on sónincomptables les ferides a causa de lescàrregues policials, és evident que no,que els cossos policials continuen uti-litzant de manera arbitrària i despro-porcionada la violència contra la gentque es manifesta. Després dels fetsconeguts com la Primavera Valencia-na, el passat febrer, i que varen posarde manifest l’abús i l’excés de violèn-cia per part dels anti-avalots, semblales instruccions que reben els agentsdels cossos policials són les mateixes.

Serà efectiva la persecució de la difu-sió d'aquests tipus d'imatges, compretén el Ministeri d'Interior?És difícil controlar la gravació i difu-sió d’aquest tipus d’imatges, en tantque els mitjans estan a l’abast detothom. No obstant, les noves tecno-logies també estan molt controladesper part dels cossos policials. De fet,fa un parell de mesos a Castelló de laPlana fou detinguda una persona perhaver penjat a internet un vídeo enquè agents de paisà gravaven les per-sones que participaven en una mani-festació contra la repressió patida enl’obertura del curs acadèmic a la UJI.

ElGovern està modificant les lleisper dificultar la contestació polí-tica dels ciutadans. Quines són lesmesures més destacades en aquestsentit? Com ens afectaran?A les moltes i molt nombroses mobi-litzacions contra la crisi i les seuesconseqüències, en forma de retalla-des de drets i serveis, així com lesdenúncies de l’ús desproporcionat i

arbitrari de la violència per part delscossos policíacs, el Govern espanyolrespon amb la proliferació d’anun-cis de reformes legals per tal de limi-tar el dret de reunió i manifestació,blindar la impunitat policial amb latipificació com a delicte de les gra-vacions a policies, i també l’aprova-ció d’una llei de taxes judicials quelimitarà l’accés a la justícia a lesclasses populars, que som la granmajoria de la població.

Pel que a la reforma anunciadadel codi penal per perseguir les gra-

vacions als membres dels cossos poli-cials, els efectes vindran de la màde detencions i imputacions per gra-var i difondre imatges que eviden-cien l’actuació violenta dels cossospolicíacs.

Pel que fa a la llei de taxes que jaha estat aprovada, encara que sus-pesa per no tindre preparats els meca-nismes necessaris per posar-la enpràctica, els efectes seran molt mésgeneralitzats, i sens dubte deixaranindefensa la gran majoria de la pobla-ció, ja que qui necessite acudir altribunals de justícia per defensar elsseus interessos ara haurà de pagarunes taxes per iniciar el procés quesón realment abusives, i a les quemoltes persones no podran fer front.Un exemple són les multes adminis-tratives, uns procediments que ins-trueix i resol la mateixa adminis-tració, i que ara per recòrrer-les alsjutjats s’haurà de pagar una taxa

mínima de 200 euros i que va crei-xent en funció del tipus de procedi-ment i de la quantitat de la multa.

Cap a on hem de dirigir l'estratègiaantirrepressiva, tenint en compteles previsions gens optimistes delque ens espera. L’acció antirepressiva s’haurà de diri-gir a denunciar la impunitat amb quèactuen els cossos policials, la por i larestricció de drets que des del governs’impulsen per aturar les protestesdels moviments socials.

Penses que els moviments socialsestem ben formats en matèria anti-repressiva?L’augment repressiu que patim elsdarrers anys ha fet que els movimentssocials hagen vist la necessitat d’aug-mentar la formació antirepressiva pertal de minimitzar els efectes de larepressió. No obstant això, en tant queels mecanismes repressius evolucio-nen, també la formació antirepressi-va ha d’anar canviant per fer front ales noves formes que pren la repres-sió. Per tant, i davant un present i unfutur de mobilitzacions i protestesconstants, la formació ha de ser uneix fonamental dintre dels moviments,per evitar que l’acció repressiva ensature.

Dóna'ns algunes consignes bàsiquesa tindre en compte tant en manifes-tacions com en el dia a dia...En les manifestacions, és importantno anar-se’n mai sola, anar deguda-ment documentada, i dur l’estrícta-ment necessari a sobre, és a dir no durdocuments, llibretes d’actes, usb ambinformació, etc. Tanmateix s’ha d’a-nar amb compte amb el que duem alsmòbils o a les càmeres de fotos, cal bui-dar les imatges després de cada acte omanifestació. D’altra banda, i vist l’es-calada repressiva que es viu a cadamobilització, és important dur el telè-fon d’una advocada de confiança, i elque és més important, en cas d’unadetenció no accedir mai a declarardavant la policia. En cas d’agressió ésimportantíssim anar de seguida a uncentre de salut i cursar la correspo-nent denúncia.

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Quin ha estat el balanç repressiu dela vaga del 14N als Països Catalans?Als Països Catalans la passada vagageneral en ha deixat 47 detingudes (20al País Valencià, 25 al Principat i 2 ales Illes Balears), 49 possibles impu-tacions (15 al País Valencià, 30 al Prin-cipat i 4 a les Illes Balears), a més deincomptables identificacions, perso-nes ferides per càrregues policials,coaccions, amenaces, insults i vexa-cions per part dels diferents cossos deseguretat. Pel que fa a membres del’Esquerra Independentista, el balançés: 5 detingudes (totes en llibertat ambcàrrecs, 2 de l'organització juvenilArran, 2 del SEPC - Sindicat d'Estu-diants dels Països Catalans, i 1 de l'or-ganització política Endavant); i 25 pos-sibles imputades més.

Poden haver encara actuacions con-tra vaguistes i militants de l'esque-rra independentista?Si, de fet eixes 49 possibles imputa-cions que he assenyalat, responen aidentificacions que possiblement enels propers mesos es convertisquen enimputacions o denúncies administra-tives.

A banda, és possible que hi hajamés casos de gent identificada en diesanteriors a la jornada de vaga gene-ral o el mateix dia de la vaga, en tantque és incomptable el nombre de per-sones identificades tant en activitatsde difusió prèvies a la vaga generalcom als piquets informatius del diade la vaga. És per això, que no és potdonar per tancat el balanç repressiude la vaga amb les dades que tenimara mateix.

D'ença que ha esclatat la crisi, comha variat la política repressiva del'Estat?La multitud de protestes que s’handonat i es donen als Països Catalansdurant els darrers anys ha fet incre-mentar de manera considerable larepressió. La política repressiva del’Estat espanyol té com a objectiu inti-midar a la població per tal d’evitarla multitudinàries mobilitzacionsque la gestió de la crisi i les seues con-seqüències està generant. De fet hemvist com els agents molts cops s’handedicat a intimidar i amenaçar a gentque participava en les protestes, quandesprés d’identificar-les les adver-tien que si les tornaven a identificaren alguna protesta serien detingu-des.

Tanmateix, s’han engegat una sèriede reformes legals tendents a limitarel dret de reunió i manifestació, i atipificar com a delicte les gravacionsa agents dels cossos de seguretat, totaixò amb l’objectiu últim de limitarles mobilitzacions.

D’altra banda, també assistim a lacriminalització dels sectors més com-batius, en un intent de dividir elsmoviments socials entre pacífics i vio-lents, quan s’ha demostrat que qui

“En tant que elsmecanismes repres-

sius evolucionen,també la formacióantirepressiva had’anar canviant”

Alerta Solidària porta més de 10 anysajudant els repressaliats catalans. Laseua feina se centra, no només en l’as-sitència jurídica, sinó també en la for-mació de la militància i en la divulga-ció dels casos repressius. Des de laseua fundació, poc a poc, s’ha anatconsolidant com un dels pilars de l’es-querra independentista i en ocasionscom la passa vaga general, la seua tas-ca és cabdal.

Maria JosepMartínez,

advocada imembre d’Alerta

Solidària

ENTREVISTA

“Les noves taxes judicials deixaran indefensa la gran majoria de la població”

ParàlisiAQUIL·LES RUBIO ALACANT

Les comarques d’Alacant, fins fa pocsanys paradigma del creixement, del’èxit econòmic, de les bondats de laconstrucció, el sol i platja i l’especu-lació, es troben hui en dia completa-ment paralitzades. El gran poder finan-cer que exhibia la CAM s’ha ensorrat,amb la caixa d’estalvis rescatada i venu-da, millor dit regalada, al Banc de Saba-dell i amb un nou plantejament empre-sarial que eliminarà l’Obra Social ienviarà al carrer 1250 treballadores.El cas Brugal i l’actual judici a l’alcal-dessa d’Alacant, Sonia Castedo, handestapat mediàticament les conxor-xes entre la classe política i l’empre-sarial, les corrupteles i tractes de favorque s’oferien mútuament per tal d’en-riquir-se a costa de l’erari públic. Perla comissaria han passat els principalsempresaris del sud (Ortiz, Fenoll) i elsmàxims responsables de les institu-cions, des d’alcaldes fins al presidentde la Diputació, recol·locat en la direc-ció del port d’Alacant. Les xifres del’atur creixen mes a mes, arribant a225.000 persones enregistrades a lesllistes del Servef a tot el sud; al mateixtemps, augmenta el treball submergiti tanquen diàriament desenes de comer-ços i fàbriques. Les farmàcies portentancades dues setmanes, reclamant elpagament de 450 milions d’euros dedeute que ha contret la Generalitat,al port poc a poc marxen les consig-natàries, les autopistes de pagament,que han enriquit les grans construc-tores, es troben sense vehicles, i a l’ae-roport preguen per la tornada de Rya-nair, que garantia el 70% del trànsit,i de l’arribada dels milers de jubilatseuropeus que venen a passar l’hiverna la Marina i a la Vega Baixa. Ni tansols el futbol és ja una anestèsia efi-caç: l’Hèrcul·les pena per la cua de laclassificació de la Segona Divisió, agreu-jant encara més el dolor que provocael lideratge de l’Elx.

Així passen els dies al sud, entreuna aparent resignació, un tel de des-esperació i el desassossec que provocacomprovar que aquesta crisi no té mar-xa enrere, que no recuperarem dretsi benestar, que el dia de demà serà pit-jor que el de hui. I passen els dies ambun cert dejà vu: Ortiz torna a guanyarel concurs per netejar els col·legis idependències municipals malgrat pre-sentar la pitjor oferta, Arias anunciael pròxim conflicte laboral als auto-busos municipals i comarcals davantla negativa a signar el nou conveni, laPolicia Nacional continua apallissantels vaguistes, i l’alcaldessa clama laseua innocència, sense assumir mal-grat totes les proves que més que unarepresentant pública és una emplea-da de l’empresariat de la ciutat.

Així que davant la paràlisi i la putre-facció que ofereix el capitalisme i lademocràcia representativa, ens que-den dues opcions. La primera, conti-nuar mantenint aquesta farsa, tapar-nos el nas, com si no ens afectara, comsi ignorant el problema aquest passa-ra de llarg. Paralitzar-nos nosaltrestambé. La segona opció ens exigeix ferun pas al davant, com vam realitzarel 14 de Novembre amb la Vaga Gene-ral: la mobilització, l’organització, launitat d’acció, la lluita. Se’ns acaba eltemps, i ens va la vida.

LA REMATADA