DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

247DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 2013Periòdic popular dels Països Catalans

El 25 d’Abril és una data assenyalada no només per als valen-cians, sinó per al conjunt dels catalans, ja que marca l’ini-ci de l’ocupació castellana el 1707.

A València, la Diada és objecte d’una gran mobilitzacióanual, i, alhora, a cada cop a més punts dels Països Catalansla Diada també és commemorada. Enguany cal ressaltar la

iniciativa de Som Països Catalans, que omplirà el territoride llibres -coincidint també amb el 23 d’Abril- o la Trobadad’Ateneus i Casals que tindrà lloc a la ciutat de València elmateix cap de setmana de la tradicional manifestació. Totplegat, una mostra que el moviment és viu i ple d’energia.

>>Països Catalans 7 i En Profunditat 8 i 9

RAMON USALL PÀG. 2 // XAVIER MONGE PÀG. 2 // ROBERT CANALS I ALBERT RIERA PÀG. 3 // GONÇAL BRAVO PÀG. 12

“Fa massatemps que

parlem senseposar-li nom

al país”Som Països Catalans és una iniciati-va que s’alça sobre tres pilars fona-mentals: cohesió a les lluites en defen-sa de la llengua catalana a tot el terri-tori, impuls d’ iniciatives de diferentcaràcter a nivell nacional i impuls demobilitzacions i agitacions diversesde caràcter social, cultural i de totamena des d’una perspectiva de Paï-sos Catalans. En aquest número par-lem amb alguns dels seus membres.

>>Contraportada 16

Arriba el 25 d’Abril ple d’energia i d’iniciatives

Els reptes de CubaA Cuba s’estan produint tot un seguitde canvis econòmics i socials de talcalat que, per a un petit país bloque-jat durant més de 50 anys per la pri-mera potència mundial, suposen unrepte de colossals dimensions si delque es tracta és de perfeccionar unmodel que per uns és vist com unaalternativa, però per altres suposauna amenaça al sistema capitalistadominant.

>>Internacional 10 i 11

ENTREVISTA

Marxa contra retalladorsi corruptes al GarrafEl Garraf és una comarca petita, però molt castiga-da per la crisi i on actualment l'atur afecta una quar-ta part de la població activa.

>> Països Catalans 7

Desallotjat el Casal Popular de GràciaEl passat dilluns 8 d’abril al migdia diferents dotacions de laBrigada Mòbil de la policia autonòmica principatina inicia-ren el desallotjament del Casal Popular de la Vila de Gràcia.

>> Països Catalans 5

1r de Maig per reconstruirespais de lluita obrera“Només la classe treballadora conscienciada, organitzada iautogestionada, podrem aconseguir la plena llibertat.” Anà-lisi i propostes de Gonçal Bravo per al 1r de Maig.

>> Economia 12

SUM

ARI

20 anys després, la flamaantifeixista continua ben viva

>>Països Catalans 4 i Esports 13

En els darrers temps, hem patit –ipatim- una crisi econòmica, finance-ra, però sobretot també política, queha fet estralls arreu d’Europa. Als Paï-sos Catalans, l’asfixia de les classespopulars ha anat en augment i els dra-mes quotidians s’han anat estenent.L’atur, especialment juvenil, les reta-llades en educació, el desmantella-ment de la sanitat pública, els desno-naments i, en general, l’acarnissamentdel capital financer, han esdevingutel pa de cada dia per a milions de per-sones.

D’una altra banda, una crisi demo-cràtica sense precedents a la vella Euro-pa ha posat de relleu el segrest de lasobirania per part d’institucions queescapen de tot control popular i míni-mament democràtic. La determinacióde la Troika en aplicar les receptesd’austericidi i saqueig al sud d’Euro-pa, han topat amb la inestabilitat polí-tica de l’estat espanyola que que japatia la seva pròpia crisi política, demo-cràtica i territorial. L’estat espanyolha esdevingut incapaç políticamentde gestionar les tensions territorials:ni és prou fort per vèncer, ni és prouhàbil per convèncer. I aquestes ten-sions s’han traduït en el fracàs abso-lut de la via autonòmica i l’ascens impa-rable de l’independentisme, especial-ment al Principat.

En aquest context, els movimentspopulars han crescut exponencial-ment, i amb ells les expressions de des-obediència i d’autoorganització. Aquestfenomen ha posat sobre la taula lanecessitat d’articular una estratègiaque passi de la resignació a la cons-ciència, de la resistència a l’atac, i espe-cialment, de la reforma a la ruptura.I és en aquest caldo de cultiu, que laCUP – Alternativa d’Esquerres recullel suport necessari per obtenir tresescons a la cambra catalana. Activis-tes, militants, gent organitzada i, sobre-tot, persones amb la voluntat d’anarmés enllà de la delegació del vot tra-dicional, han fet possible el pas enda-vant dels cavalls de Troia dins l’epi-centre institucional del sistema.

En aquest sen-tit, i convé no fer-se trampes al soli-tari, el tancamentorganitzatiu de laCUP ha suposat lapèrdua d’unaoportunitat perseguir construintun movimentpopular capaçd’articular la rup-tura. No es tractade construir laUnitat Popular enbase a la tasca par-lamentària, peròsi que es tractava de ser fidels a les nos-tres paraules i, sobretot, de que el Cavallde Troia de les classes populars suméscada dia més genets que estenguessinel virus pel sistema. Cal no perdre devista que la construcció d’una alter-nativa popular i democràtica que plan-tegi la ruptura amb el sistema insti-tucional, polític i econòmic és quel-com cada dia més evident i amb méspartidaris, i que acabarà esdevenintamb nosaltres o sense.

La darrera Assemblea Nacional dela CUP, celebrada a Olot al març d’en-guany, havia de clarificar alguns aspec-

tes organitzatiusque havien quedatpendents arran dela decisió de con-córrer a les elec-cions al Parlamentde Catalunya i l’ob-tenció de tresescons. Els debat,però, no eranomés organitza-tiu, sinó que teniafons i conseqüèn-cies polítiques iestratègiques. I ésaquí, en les conse-qüències estratè-

giques, que caldrà posar tots els esfor-ços els propers mesos i anys amb unobjectiu clar: la construcció d’un movi-ment popular capaç de disputar l’he-gemonia i plantejar la ruptura en ter-mes polítics, econòmics, socials i nacio-nals. És a dir, la construcció de la Uni-tat Popular.

Són moltes les oportunitats quetenim encara per davant per construirel moviment popular, però caldrà quetinguem molt clars els passos a seguir.En primer lloc, cal iniciar amb màxi-ma urgència un debat estratègic queplantegi en primer lloc els objectius

de la Unitat Popular com a movimentpolític. En segon lloc, cal posar les basesdel programa polític de la Unitat Popu-lar, basat en els eixos polítics, peròtambé tàctics i organitzatius, de la rup-tura amb els estats espanyol i francès,amb la Unió Europea i homòlegs, isobretot en la destitució del poder esta-blert als Països Catalans, per empode-rar el moviment popular i construiruna alternativa anticapitalista i radi-calment democràtica. I finalment, calplantejar aquest debat amb el conjuntdels actors que han de participar de laconstrucció de la Unitat Popular, quees troba actualment situada majorità-riament fora de la CUP. Aquest, doncs,és un debat que caldrà articular ambel conjunt de la Unitat Popular, i queper tant no pot quedar encotillat dinsles fronteres, excessivament rígides,de la CUP i la seva organització inter-na. Caldrà, doncs, desbordar-nos anosaltres mateixos si volem esdevenirmotor de canvi i no repetir el fracàsde l’esquerra que va naufragar desprésde la mal anomenada transició espan-yola.

*Xavier Monge és militant de la CUP de Barcelona

L’ACCENT 247DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 201302 OPINIÓ

Xifres i lletresRAMON USALL LLEIDA

7 són les escoles publiques catalanesque la consellera Rigau vol tancades ibarrades el proper setembre. Un cursque seguirà l’estela del que tancaremaquest juny i que va iniciar-se amb2.624 mestres i professors menys i gai-rebé 15.000 alumnes més. Menys pro-fessors per més alumnes, es veu queper la capitosta del departament aques-ta és la formula perfecta per millorarla qualitat del nostre sistema educa-tiu.

73 són els grups de P-3 a l’escolapública que per obra i gràcia del governconvergent desapareixeran de l’ofer-ta educativa a casa nostra. La conse-llera continua tancant grups a la públi-ca mentre en manté a la concertada.Curiosa manera de defensar l’ensen-yament públic. Aquesta crisi posa demanifest, tant en l’àmbit educatiu comen el sanitari, la veritable naturalesaprivatizadora i liberal de qui regeixels destins del nostre país. Una bonaalumna de la Thatcher aquesta Rigau,gairebé tant com en Boi Ruiz.

1.730 són les places que la conselle-ra s’ha “oblidat” d’adjudicar desprésdel concurs de trasllat dels diferentscossos docents que ha tingut lloc durantaquest curs. L’avantsala de l’esporga-da que es prepara per l’inici del cursvinent. Menys professors i més alum-nes, com si la formula hagués funcio-nat. Es veu que la consellera no sapque per tenir resultats diferents calprovar coses diferents. Ni ho sap ni hovol saber, està massa enfeinada tan-cant escoles i enviant mestres a l’atur,que tothom sap que és la principal ocu-pació d’un conseller d’ensenyament.

27 són els alumnes que la conselle-ra vol a cada classe de primària, 35 asecundària i 45 al batxillerat, qüestióde tenir el professorat distret. Les ràtiospaleolítiques que pregona per assoliruna major qualitat educativa no sónsinó el sistema per aplicar l’ERO enco-bert que el govern Mas fa temps queaplica a l’administració catalana. Curio-sa forma de construir instrumentsd’estat, carregar-se el pal de paller delja de per si raquític sistema de benes-tar del país.

1 alumne amb progenitors torraco-llons és el que cal, després de la darre-ra agressió contra el català a l’escola,perquè tot un grup d’aquests de 27 hagide seguir els cursos en la llengua del’imperi, aquella que segons el caça-dor d’elefants i d’elefantes mai va serimposada enlloc. I és que als atacs dela Rigau contra l’escola pública, calafegir-hi els del ministre Wert, ultra-sur de mena, contra l’escola catalana,o ras i curt, contra l’escola.

Amb aquests sinistres personatgescombatent-la per terra, mar i aire, lanostra escola pública té els dies comp-tats. Potser la seva voluntat és substi-tuir l’educació per la ignorància... Alcap i a la fi, si el nostre model de des-envolupament passa per crear llocs detreball per fer de mariachi a Barcelo-na World tampoc no cal ser una emi-nència en xifres o en lletres.

Convençuts del futur negre que ensespera si cedim en aquesta batalla, enscal, més que mai, estar en peu de gue-rra per defensar el nostre sistema edu-catiu. És l’única garantia que ens potpermetre guanyar el futur.

PUNT DE MIRA

Llegeixo els diaris i només hi veig laclasse mitjana. Fa la sensació de que lanostra societat es divideix en dues clas-ses: els polítics i els banquers d'una ban-da, i la classe mitjana de l'altra. I persota de la classe mitjana què hi ha? “Unsilenci antic i molt llarg”. El proleta-riat ha desaparegut per fer bona unaficció delirant segons la qual els ano-menats “emprenedors”, els opinadorsde la burgesia (l'autor de l'article encada cas) i un servidor pertanyem a lamateixa classe. Així, com que AntoniPuigverd sap i tem que els mateixos quefan escratxes a la porta de casa de certspolítics l'haurien d'esperar a ell a laseva amb un roc a la faixa diu: “Fins itot en plena ruïna, les classes mitjanesfugen com gat escaldat de la violènciaal carrer i del setge a la propietat pri-vada. Ada Colau vol pressionar els delPP, però fa més por a les classes mitja-nes” (La Vanguardia, “Escarni: miralli temptació”, 15 d'abril). Per qui enca-ra no hagi comprat el diccionari de neo-llengua quan diu “violència al carrer”vol dir escratx. Haurem d'oferir-li unessessions d'autèntica violència al carrerper “retornar-nos el nom de casa cosa”.Però això no és aquí el que importa. Elque importa és que al senyor Puigverdno li agraden els escratxes i li carregael mort a aquesta curiosa entelèquiaanomenada “classe mitjana”, que aple-ga tot el que hi ha entre Isidre Fainé iles gitanes romaneses. I insisteix: “lacrisi econòmica, la impotència i corrup-

ció de la política, l'enfonsament de lesclasses mitjanes...”. I un dubte m'en-vaeix: quan diu “l'enfonsament de lesclasses mitjanes” vol dir “la pauperit-zació del proletariat” o vol dir “la pro-letarització de la petita burgesia”? Elproletariat no s'esmenta perquè és untabú o perquè els seus problemes no sónd'interès públic? És fascinant descobrirque en realitat la resposta és la segona:“cada vegada són més els pobres dor-mint o menjant als carrers; i més lesfamílies de classe mitjana o baixa queno arriben a final de mes”.

En un descuit imperdonable al sen-yor Puigvert se li ha escapat que hi haalguna cosa per sota de la classe mitja-na, i que si això que hi ha no s'esmen-ta mai és perquè tan se val. Perquèaquests ja fa trenta anys que estem encrisi i no ve d'aquí. I que el problemaés que a alguns se'ls esfilagarsa el coi-xí que sempre hi ha hagut entre ells iel proletariat ronyós: la classe mitja-na, de la qual els opinadors del règimcom el propi Puigverd parlen com si hipertanyessin, fent veure que no tenenres a veure amb una “classe políticaque, amb la seva retòrica vàcua, con-tinua donant cobertura als grans cau-sants de la crisi, mentre és incapaçd'empatitzar amb els més febles”. Curióspassatge en el qual el senyor Puigvertnecessita inventar un personatge (“elspolítics”) per capbussar-se en el seupropi interior i retratar-se. I com queel paguen per “donar cobertura als

grans causants de la crisi, mentre ésincapaç d'empatitzar amb els més febles”continua fent així: “l'assetjament (pren-gui la forma que prengui: del bullyingal matonisme polític) forma part delpitjor àlbum de la història”. Ja s'enfi-la. Els “pobres dormint i menjant alcarrer” no l'excitaven tant. Formenpart del “millor àlbum de la història”.Ja hi eren en aquells temps, pròxims igloriosos, en què “tots” estiràvem mésel braç que la màniga excepte Fainé(que té una màniga amplíssima) i lesgitanes romaneses que la tenen estri-pada. En què “tots” estàvem pujats al'onada del crèdit i el consumisme des-enfrenat. En aquell moment exquisitja existien els “pobres dormint i men-jant al carrer”. Però l'assetjament? Becs,quin mal gust! Té l'aroma pudent delpopulatxo irrompent en la política.Davant d'això cal treure tot l'arsenal:“La crisi ens mostra les misèries delliberalisme, però les misèries del popu-lisme i del comunisme no estan tanlluny. El gulag va sembrar Europa i Rús-sia de més cadàvers que Hitler”. És aixícom un article que parlava sobre elsescratxes acaba parlant del gulag. Iaquesta genteta es permeten repartiracusacions de demagògia i populismea tort i dret. Sincerament, si em dema-nessin que fes un article sobre acomia-daments i l'acabés parlant sobre l'Ho-locaust no me'n sortiria. En matèriade demagògia, diguin el que diguin,sempre serem uns passerells.

L’acomiadament com a holocaust

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica:laccent.cat@gmail.com Subscripcions: 646 98 16 97Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28.Consell de Redacció. Coordinació general: AndreuGinés i Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco,Abel Caldera (coords.), Andeu Merino, Pau Catadau,Pep Giner, Andrés González. Opinió: Joan Teran,Montse Venturós (coord.). Economia: Àlex Tismi-netzky (coord.). Internacional: Laia Altarriba, ManelLópez (coords.). Cultura: Josep Maria Soler (coord.),Joan Sebastià Colomer, Borja Català. Esports: RafaelEscobar. Edició gràfica: Andreu Ginés. Coordinaciógràfica: Oriol Clavera. Distribució: Xavier Gispert,Gerard Sala Han col·laborat en aquest número:RamonUsall, Xavir Monge, Gonçal Bravo, Robert Canals,Albert Riera, Mireia S., Octavi Ruiz.

Número 247 Tirada: 5.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

COL·LABORACIÓ XAVIER MONGE*

PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA

Del Cavall de Troia a la construcció de l’alternativa

L’ACCENT 247 OPINIÓ 03

De nou torna a ser 25 d'Abril i de nou els carrers de València es tornaran

a omplir de gent per a reivindicar la independència dels Països Catalans. Un

objectiu bàsic i de futur. Un principi que s'ha mantingut inalterat des de la

recuperació de la manifestació en aquesta diada. Precisament, aquesta recu-

peració va coincidir amb l'ascens i gestió del poder autonòmic per part del

PP.

En l'escenari institucional valencià, la fi del govern del PP per primera

vegada sembla possible, i per a fer-ho possible forces com Compromís i EU

són imprescindibles. Això ha generat una corrent fins i tot d'entusiasme

entre el nacionalisme i l'esquerra, que ha arribat a ser un camp abonat per

al possibilisme. Aquest escenari ja s'ha viscut abans en altres indrets dels

Països Catalans. Primer fou el 1999 a les Illes Balears i posteriorment el 2003

a Catalunya. La il·lusió del canvi va topar, quasi de seguida, amb les limita-

cions de la política reformista. Pretendre aplicar polítiques diferents, inno-

vadores o ètiques dins l'estat de les autonomies és topar contra un mur. Pre-

tendre reformar l'estat de les autonomies sense tocar-ne les seves estructu-

res fonamentals (la unitat d'Espanya i la impunitat dels interessos de les

diverses burgesies) és senzillament impossible. Creure’s que es té el poder

quan les estructures de dominació tradicional -mitjans de comunicació, xar-

xes clientelars, l’Església, les forces d’ordre o la mateixa justícia- continuen

sota control de la dreta és autoenganyar-se estúpidament.

Per tant, apostar des de posicions independentistes i d'esquerres per a tre-

ballar dins un tripartit reformista significa dilapidar tot el capital polític i

ideològic acumulat fins ara. És evident que un canvi en el govern valencià

aconseguirà algunes conquestes que tot i que parcials, siguin importantíssi-

mes per al nostre poble. Ara bé, més important encara és mantenir un pol

de ruptura i de no integració al sistema, ja que un cop demostrats els límits

del reformisme autonomista seran els principis independentistes i d'esque-

rres els únics amb capacitat real per a fer una ofensiva política.

Cal aprendre bé la lliçó del 2003 al Principat. Una esquerra independen-

tista que, sense cap pressió per a participar de la gestió del poder ni de les

presses electorals d'ERC, es dedicà a construir moviment. Aquest 27 d'abril,

Benimaclet acull la III Trobada de casals i ateneus dels Països Catalans. Gran

part d'aquesta xarxa de casals es va gestar en aquell moment. Mentre ERC

vivia el seu moment de glòria i la patacada posterior, l'esquerra independen-

tista posava les bases per a esdevenir un actor polític amb entitat pròpia, no

només a les institucions sinó sobretot al carrer.

Avui, les dinàmiques institucionals tenen més capacitat d'atracció de gent

de la base social independentista i d'esquerres. Els motius són diversos, però

la sensació de viure moment de canvis accelerats és un esquer molt llami-

ner. Tant al Principat, instant a tancar files amb ERC i CiU en favor d'un full

de ruta desconegut i cada vegada més ambigu, com al País Valencià o a les

Illes, cridant a fer pinya amb el reformisme autonomista.

En aquest escenari, els independentistes d'esquerres cal que prenguin la

iniciativa política. En les actuals circumstàncies, prendre la iniciativa polí-

tica no vol dir només i de forma prioritària fer política institucional, sinó

sobretot enfortir iniciatives nacional com L'ACCENT, Som Països Catalans o

la Xarxa de Casals i Ateneus. Aquestes iniciatives són fonamentals per expan-

dir el discurs i les organitzacions de l’esquerra independentista i, més enca-

ra, aquestes iniciatives trenquen fronteres, són inassimilables per l'autono-

misme i són el germen sobre el qual fer créixer un moviment autònom que

de mica en mica vagi construint la seva hegemonia. I deixem que els auto-

nomistes juguin al seu possibilisme fins que es quedin sense cap possibilitat.

E D I T O R I A L

Prendre la iniciativapolítica al marge del’autonomisme

DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 2013

L'any 1971 es publicavaEl llibre de les mera-velles i, a colp de poe-ma, Estellés ens convi-dava a vetllar en la llar-ga nit del poble. El 1993ens va deixar el fill delforner que feia versos.I enguany, vint anysdesprés que pronun-ciés els darrers versos,el mestre de Burjassotcontinua escalfant l'es-perit de desenes demilers de persones que,amb ell, han après aser per a sempre poble,de Salses a Guardamari de Fraga a Maó, sen-se renúncies.

Enguany, també favint anys de l'apunya-lament d'altre burjas-soter. Va ser un onzed'abril, en la primave-ra de 1993, quan l'as-sassinat de GuillemAgulló va fer desper-tar tota una generacióde joves valencians i catalans. Desde ben jove, Guillem, cavall rebel,va assumir la veu del seu poble.Eren temps difícils a l'Horta deValència, amb una extrema dretarampant, alimentada i justificadaper María Consuelo Reyna des deles pàgines de Las Provincias, i ambel blaverisme polític en ple apogeu.Guillem representava el compro-mís per la independència dels Paï-sos Catalans, per la revolució social,i contra la mentida racista; en defi-nitiva tot allò que el poder temia,i tot allò que el poder tem. L'assas-

sinat d'en Guillem ens ensenyavade manera tràgica, les connivèn-cies entre el feixisme i l'Estat, icom els que estan amunt estavendisposats a fer qualsevol cosa pertal d'esborrar els nostres somnis.Però no han esborrat els nostressomnis, ni la nostra memòria. Vintanys després, Guillem perviu, per-què aquells anhels s'han multipli-cat a cada militant que ha assumitla seua lluita, a cada jove que haaprès la seua història, a cada per-sona que arreu dels Països Catalans

ha decidit mai no oblidar, mai noperdonar.

Vint anys després del 1993,podem parlar de tota una genera-ció d'antifeixistes que va gravar afoc el nom de Guillem en la seuamemòria. Aquesta generació és, enbona part, responsable d'haver alçatde les pedres de l'enderroc post-92el moviment polític i social queavui és l'esquerra independentis-ta. Un moviment que amb totes lesseues errades i tots els seus encerts,ha avançat de manera innegableen els últims anys.

Malgrat els darrers èxits recents,cometríem una gran errada si sobre-estimarem les nostres forces. Aixídoncs, si és cert que les retalladesimposades pel capital troben unaresposta cada vegada més ampla icontundent al carrer, també calreconèixer que aquesta contesta-ció popular és majoritàriamentdefensiva i que no hem sigut capa-ços de formular una alternativasòlida i definida a les polítiquesneoliberals. Cal encara molt de tre-ball per coordinar totes les lluitessocials per bastir una societat jus-ta i lliure, on no hi haja ni explo-tats ni explotadors, ni opressors nioprimits. Encara resta molt de camíper enfortir la Unitat Popular, peravançar cap al Socialisme... De lamateixa manera, si al Principathem vist un creixement innegablede l'independentisme, també hemde reconèixer que l'anomenat pro-cés sobiranista, tal i com està defi-nit des de les institucions, es tro-ba a mercè de forces burgeses i petit-burgeses (CiU i ERC), i que per tant,ara mateix, no està sotmès al con-trol de les classes populars. Aquestcontrol institucional sobre el pro-cés provoca, a més, la identifica-ció de la independència amb la Unió

Europea i el seu pro-grama neoliberal, aixícom també la negacióde qualsevol propostaseriosa de construcciódels Països Catalans.Una realitat que, en elcas del País Valencià,s'agreuja més pel mani-fest horitzó autonomis-ta de Compromís, queen tot aquest procés,no ha fet altra cosa quedissimular i mirar capalgun altre lloc.

I és, en aquest con-text, que arriba unaltre 25 d'abril, unaaltra diada que recor-da els 306 anys de ladesfeta d'Almansa...perquè no oblidem,perquè no perdonem.Perquè “quan el mal ved'Almansa, a totsalcança”, i en la bocadel poble ha quedat...I és ara, més que mai,quan s'escau dir que,

malgrat que els reptes són grans,també ho són les nostres energies.Així, aquesta primavera hem assis-tit a una magnífica commemora-ció dels 20 anys amb Guillem. Aques-ta primavera també viurem la pre-sentació de la iniciativa per la cons-trucció nacional “Som PaïsosCatalans” arreu dels Països Cata-lans. I aquest primavera, també,començarà a expandir-se la convo-catòria d'un primer de maig que enmoltes ciutats serà ja netamentanticapitalista. A més a més, aques-ta primavera assistirem novament

a una diada nacional del 25 d'abrilque -pese a qui pese- tornarà a sermajoritàriament independentista.

En definitiva, nosaltres, elshomes i les dones de l'EsquerraIndependentista demostrem elmoviment caminant, i no ens resig-nem perquè ens han ensenyat quepotser ens maten, potser se'n rigueno potser ens delaten, però tot aixòsón banalitats, perquè nosaltreshem escollit, i caminem decidida-ment.

“Malgrat els darrersèxits recents,

cometríem una granerrada si sobre-estimarem les nostres forces”

ROBERT CANALS I ALBERT RIERA COL·LABORACIÓ

Ser, per a sempre,poble

“Cal encara molt detreball per coordinar

totes les lluitessocials per bastir una societat justa

i lliure”

MIREIA S. VALÈNCIA

Aquest darrers mesos han estat des-enes el actes que s'han celebrat arreudels Països Catalans per recordar aljove militant de Maulets, GuillemAgulló, assassinat ara fa vint anys amans del feixisme. El passat 13 d'a-bril tenia lloc l'acte central a Burjas-sot, localitat natal de Guillem ambuna assistència d'unes 2.000 perso-nes. A les 19:00 de la vesprada l'orga-nització juvenil Arran era l'encarre-gada de donar el tret de sortida a lajornada amb una manifestació con-vocada nacionalment que va recórrerels carrers del poble, convertint Bur-jassot en tot un clam antifeixista. Lamanifestació començà amb unes emo-tives albades a la plaça de l'Ajunta-ment i amb el desplegament d'unespancartes des d'un dels murs de lesSitges.

Un cop iniciada la marxa un mem-bre d'Espanya 2000 va intentar pro-vocar als manifestants fent fotogra-

fies als allí presents, els manifestantsvan continuar amb la marxa i no vancaure a les seues provocacions. Durantla manifestació es van fer unes mui-

xarangues i es desplegà una pancar-ta al mercat municipal mentre es cri-dava ben fort “Guillem Agulló, nioblit ni perdó!”

La manifestació va acabar a la pla-ça de l'Ajuntament on es feia l'acteen homenatge organitzat per la Comis-sió 20 anys sense Guillem Agulló.

20 anys sense Guillem AgullóL'acte va començar amb un poemad'Estellés, el poeta del poble, llegitper la seua néta Isabel Anyó. Poc des-prés es donava pas al manifest d'A-rran llegit per una companya de l'or-ganització. Durant l'acte es va inter-pretar, a càrrec de Carles Pastor, unpoema de Francesc Mompó dedicat aGuillem i el “Cant del Ocells”, aixícom la muixaranga des de dalt l'es-cenari. L'encarregat de llegir el par-lamentar unitari fet per la Comissió20 anys sense Guillem Agulló fouDavid Fernàndez, parlamentari de laCUP-AE i una companya de Ca Bassotva donar veu a la carta que havienfet arribar els familiars i amics deYolanda Pérez. Finalment l'acte vaconcloure amb la lectura de totsaquells col·lectius i entitats adherits

als actes que, en total eren més de100 i amb una més que emotiva can-çó que la germana de Guillem, BetlemAgulló ha composat amb els xiquetsde l'escola on treballa.

Un cop acabat aquest molt emo-cionant homenatge a Guillem Agu-lló es va fer el sopar popular en quèvan participar més de 500 persones.

Cap a les 10 de la nit els primersacords musicals començaven a sonara mans de Feliu Ventura i Borja Penal-ba, i que més tard van continuar ambObrint Pas en acústic i Atzembla.Durant el concert els tres grups vandirigir paraules cap a Guillem i con-tra el feixisme i els clams de la gen-tada allà present eren constants

Tot un dia d'emocions i de records,així com de denúncia i lluita. Perquèes va demostrar que no són 20 anyssense Guillem sinó 20 anys amb Gui-llem Agulló.

*Mireia S. és membre d’Arran Horta Nord

L’ACCENT 247DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 201304 PAÏSOS CATALANS

Milers de persones recorden Guillem Agulló 20 anys després

OCTAVI RUIZ VALÈNCIA

Quina valoració féu des d'Arrandels actes realitzats durant aques-tes darreres setmanes arreu delsPaïsos Catalans per recordar l'as-sassinat de Guillem Agulló?Fem una valoració d'allò més posi-tiva. Estem molt contentes per laquantitat d'actes que s'han orga-nitzat arreu dels Països Catalansper recordar al nostre company. Iestem molt orgulloses perquè hanestat moltes assemblees de dife-rents llocs que han recordat quiera Guillem Agulló, per què el vanassassinar fa 20 anys però sobre-tot perquè han recordat que noméslluitant es combat l'oblit en quèmolts volen que caiga Guillem.

Considereu, doncs, que heu acom-plert els objectius marcats alprincipi d'aquesta campanya?I tant! Un dels objectius d'aques-ta campanya era que es denunciésla impunitat en què actuen els fei-xistes així com una denúncia detotes les agressions que patim através del record al nostre com-pany Guillem. Amb els actes ques'han celebrat al llarg dels PPCCestava present aquesta lluita idenúncia alhora que es recorda-ven els motius pels que va ser assas-sinat Guillem Agulló que no sónmés que els nostres ideals, els d'unmón just, lliure i sense discrimi-nacions i opressions, que el van

matar per ser com nosaltres, inde-pendentista, ,antifeixista, mau-let, rebel.

La campanya ha tingut el seupunt àlgid a Burjassot el dissab-te 13 de març amb diferents actesa la seua localitat natal. Quinaacollida han tingut aquests actes?El cert és que hem tingut una moltbona acollida. La manifestació d'A-rran i la resta d'actes van comp-tar amb 2000 participants i pen-sem que és un gran èxit, passenels anys i cada vegada en som més.

Destaquem el fet que en aquestsúltims 20 anys, no hi havia hagutuna mobilització tan gran a Bur-jassot. El més semblant va ser lamanifestació pels 15 anys de l'as-sassinat de Guillem Agulló, aque-lla vegada organitzada per Mau-lets.

Sobretot ha estat impressionantla quantitat de gent jove que haparticipat de tots els actes, la majo-ria dels quals no havia ni nascutl'any 1993 i açò ens ha encoratjatmolt, ens demostra que entre totesestem fent una gran feina perquè

Guillem siga present en la memò-ria col·lectiva dels Països Catalans.

També hem de destacar totes lesmostres de suport que hem rebuten aquest acte, amb més de 100organitzacions, col·lectius, casals...que s'han volgut adherir a l'acteaixí com la carta que ens van escriu-re els amics i familiars de Yolan-da assassinada 13 anys abans queGuillem i pels mateixos motius,aquesta carta va ser llegida durantl'acte.

Heu format part de la Comissió

20 anys sense Guillem, encarre-gada d'organitzar els actes a Bur-jassot i a altres indrets. Qui enforma part d'aquesta?La comissió està formada per elCentre Social Terra, l'associaciócultural el Bassot i nosaltres, aixícom pels centenars de col·lectiusi associacions que s'han adherit ihan donat recolzament a tots elsactes. Ca Bassot és una associaciócultural de Burjassot que porta desde fa 20 anys organitzant setma-nes antifeixistes en record de Gui-llem i la ja molt tradicional con-centració l'11 d'abril a la plaça del'ajuntament. El Centre Social Terraporta deu anys recordant a Gui-llem Agulló i han estat impulsorsde desenes d'actes i campanyes,durant tots aquestos aquestos anysper recordar a Guillem. Així que,per justícia, aquests dos tambédevien estar presents en els actesque es feren en homenatge a Gui-llem ja que durant aquests 20 anysells han mantingut ben viu el seurecord.

Doneu per acabats els actes alllarg d'aquest any o hi ha algunaltre acte previst?No! ni molt menys. Durant totaquest any tenim pensats més actes,per exemple les jornades antifei-xistes encara no han acabat, el pro-per 18 d'abril a Montcada es faràuna xerrada sobre el cas de Gui-llem i el feixisme a la comarca del'Horta a càrrec de Natxo Calata-yud i Vicent Marqués. També tenimpensat un acte per finalitzar l'anyque ja l'anunciarem més endavant.

La manifestació de Burjassot va aplegar milers de persones

“Només lluitant es combat l’oblit”

Aquest passat 11 d'abril es recorda-va arreu dels Països Catalans, el 20éaniversari de l'assassinat de GuillemAgulló a mans dels feixistes. L'orga-nització juvenil independentistaArran ha sigut la impulsora d'aquestsactes que finalitzaren amb una mani-festació nacional i un concert a Bur-jassot, el passat 13 d'abril. Entrevistem a les militants d'Arrande l'assemblea Benimaclet HortaNord i membres també de la Comis-sió 20 anys sense Guillem.

Membres d’ArranBenimaclet-Horta Nord

ENTREVISTA

Acte per les víctimes del feixisme a l’Audiència Provincial de Barcelona

L’ACCENT 247 DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 2013 PAïSOS CATALANS 05

Nova ocupació de pisos per a desnonats a Sabadell ABEL CALDERA SABADELL

Dissabte 13 d'abril la PAH de Saba-dell havia convocat un vermut popu-lar a la Plaça del Treball. Aquesthavia estat el reclam per a concen-trar centenars de persones i poderanunciar que, molt a prop d'allà,s'havia alliberat un nou edifici onreallotjar-hi famílies desnonades.És el tercer edifici d'aquestes carac-terístiques que s'allibera a la ciu-tat, però en aquest cas l'edifici con-té 40 pisos.

Aquesta edificació portava qua-tre anys acabada i no s'havia acon-seguit vendre cap pis. Els seus pro-motors, l'antiga Caixa Penedès,havien estat una de les entitatssanejades amb diner públic, des-prés d'integrar-se al grup BMN.Concretament, aquest grup va rebre730 milions d'euros de diners delscontribuents. I l'antic president deCaixa Penedès, Ricard Pagès, estàimputat pel robatori de més de 30milions d'euros mentre era presi-dent d'aquesta entitat [vegeu L'AC-CENT 216]. Així doncs, l'ocupaciód'aquest immoble tenia garantidauna victòria moral pel que fa a laconfrontació entre legitimitat ilegalitat.

Repressió de baixa intensitatTot i el moment àlgid de suportpopular que viu la lluita contra elsdesnonaments, l'actuació dels Mos-sos d'Esquadra va ser més agressi-va que en les dues anteriors ocu-

pacions. En el moment de l'ocupa-ció els Mossos van entrar a l'edifi-ci per a identificar la família ocu-pant d'un dels habitatges. En lesaltres dues anteriors ocupacions,

aquesta identificació s'havia fetsense entrar a l'edifici -ja que, talcom va sostenir l'advocada, cal unaautorització judicial per a fer-ho.En aquest estira-i-arronsa, dos por-

taveus de la PAH il'advocada van nego-ciar directamentamb el cap de lacomissaria de Saba-dell, Jordi Guillot, ifinalment van acce-dir a que els Mossospoguessin entrar al'edifici. L'endemàal matí, per sorpre-sa de tots els impli-cats, la policia es vapresentar a casa delsdos membres i del'advocada de la pla-taforma que havienestat mediant el diaanterior, citant-losa presentar-se a latarda a la comissa-ria per a declarar peruna acusació deresistència i desobe-diència.

A la tarda, elsdenunciats forenacompanyats per uncentenar de perso-nes a comissaria,d'on sortiren al capd'unes hores desprésde prestar declara-ció. Des de sectorsde l'advocacia cata-

lana ja s'ha començat a moure unmanifest per a denunciar aquestabús de poder.

El comandament policial deSabadell, Jordi Guillot, ja s'ha dis-

tingit per diverses actuacions espe-cialment bel·ligerants amb la PAH.La darrera fou durant l'ocupaciód'una oficina de Caixa Sabadell albarri de Torre-Romeu, quan Gui-llot va incomplir el pacte a què arri-bà amb la plataforma i va efectuarun desallotjament sorpresa ambuna dotació policial de vuit furgo-nes. Per tot això, diverses entitatssocials i polítiques, entre elles laCUP, han demanat la destitució d'a-quest cap policial.

S'estén aquesta forma de lluitaL'ocupació és també la vuitena quefa l'Obra Social de la PAH, demoment només a Catalunya. Pre-cisament, la PAH sabadellencaanuncià que aquesta setmana fariapúblic un dossier sobre com gestio-nar aquestes ocupacions, amb l'ob-jectiu que s'estenguin a altres PAHdels Països Catalans i de l'estat.

L'anterior edifici d'aquestescaracterístiques que va ser ocupatfou el bloc de pisos de Salt, al Giro-nès. També era propietat del grupbancari BMN i els activistes hi vanaccedir el passat 22 de març. Enaquest cas tampoc hi ha hagut des-allotjament policial.

L'extensió de les ocupacions enplena polèmica pels escratxs obreun segon front de lluita i suposa,en un moment en que el governestatal ha decidit llençar a la pape-rera la ILP de la PAH, un nou polsper a un moviment que cada vega-da acumula més legitimació social.

Pancarta desplegada des de l’edifici ocupat

REDACCIÓ BARCELONA

Una porta tapiada i un color grispàl·lid que pretén evocar la deses-perança és ara el que fins fa una set-mana havia estat el Casal Popular lade la Vila de Gràcia; un espai ple devida al bell mig de la vila i que haesdevingut durant onze anys tot unreferent cultural, polític, social iamb un model d’oci alternatiu delbarri i per al barri.

El passat dilluns 8 d’abril al mig-dia diferents dotacions de la Briga-da Mòbil de la policia autonòmicainiciaren el desallotjament del CasalPopular de la Vila de Gràcia, men-tre que a la vegada ocupaven elscarrers Torrent de l’Olla i Ros de Ola-no. No era la primera vegada que lasituació es repetia, si bé, a mitjanfebrer, prop d’un centenar de perso-nes impediren un primer intent dedesallotjament.

En el moment del desallotjament,una cinquantena de persones es con-centraven a les portes del Casal pera mostrar el seu absolut rebuig con-

tra el que consideren un. A les setde la tarda del mateix dia es convo-cà una manifestació que va recórrerels principals carrers de Gràcia finsarribar a la Plaça de la Vila on es lle-gia el manifest. Unes 500 personesacompanyaven el jovent en defensad’aquest espai.

El procés judicial contra el CasalPopular s’inicià l’any 2009 i des d’a-leshores, el jovent ha resistit al des-allotjament i ha dut a terme unacampanya que ha rebut mostres desuport arreu del territori dels Paï-sos Catalans i també, a nivell inter-nacional. La campanya “Gràcia sen-

se casal?” que recollia elsuport de més d’una tren-tena d’entitats de la vilade Gràcia així com desuports a nivell indivi-dual ha estat el punt departida d’una lluita ques’ha mantingut durantgairebé 4 anys i que haevidenciat

Davant la imminentamenaça de desallotja-ment durant els primersquinze dies del mes defebrer d’aquest any 2013,es van dur a terme unseguit d’activitats per talde frenar l’ofensiva con-tra el casal.

Malgrat tot, les mos-tres de suport rebudes durant aquestsdies han fet bullir les xarxes socialsi han estat moltes les persones icol·lectius que han rebutjat oberta-ment aquest desallotjament i tot elquè conseqüentment ha suposat.

Casal Popular, una eina de i peral barri

L’any 2002, després d’anys de llui-ta per aconseguir un espai per alsjoves a la vila i davant l’omissió perpart del Districte i la manca de pre-visió per a projectar-ne un dugue-ren a un grup de joves a alliberar unespai situat al carrer Ros de Olano,al bell mig de la vila.

Naixia així, el Casal Popular dela Vila de Gràcia. Un espai autoges-tionat que durant onze anys ha obertunes portes al jovent del barri de lesque fins aleshores no disposava. Peraltra banda des dels seus inicis, elCasal ha estat part activa en la vidaassociativa del barri, una mostra deresistència contra l’especulació impe-rant que ha viscut la vila la darreradècada i en definitiva, una alterna-tiva juvenil, un punt de trobada i dereflexió i un espai de llibertat al bellmig de la vila. Tanmateix, el des-allotjament pretès des de fa molt detemps per diferents sectors institu-cionals i polítics ha posat fi a onzeanys de casal, però tal i com afirmendes del casal: “destruiran parets,construirem alternatives”.

Onze anys de Casal, onze anys de lluita i resistència a la vila de Gràcia

Els Mossos entren al Casal per procedir al desallotjament

L’ACCENT 247DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 201306 PAïSOS CATALANS

Castelló deRugat recuperal’ambulància

REDACCIÓ VALÈNCIA

Castelló de Rugat ha recuperat grà-cies a la pressió popular l'ambu-lància de Suport Vital Bàsic(SVB)que havia perdut l'1 de marçpassat.

La reorganització del transportsanitari urgent decidida per laConselleria de Sanitat aplicada apartir de l'1 de març passat, man-té en 45 les unitats SAMU a tot elPaís Valencià, reduint en tres elsSuports Vitals Bàsics (SVB) i esta-blint nous torns de servei en 20municipis on hi haurà coberturesde 12 hores, mentre que la restadel dia es cobreix la zona amb lesunitats de poblacions properes.Castelló de Rugat va ser un delsmunicipis afectats per aquestareorganització, d'on va desaparéi-xer l'ambulància SVB.

Ara, la població i els altrespobles del voltant que en depenenhan recuperat aquest servei, enca-ra que amb un horari reduït. Ladecisió d'eliminar aquesta ambu-lància va ser molt criticada a Cas-telló de Rugat, on unes 300 perso-nes van fer una concentració deprotesta per l'anunci de la supres-sió del SVB i es van recollir mésde 700 signatures pel manteni-ment del servei.La protesta es vaconvocar amb el suport del PSPV-PSOE, de la Unió de Llauradors iRamaders, i del col·lectiu Grei-xers, que integra membres de l'es-querra independentista, des delqual es considera que la represadel servei, encara que parcial, ésfruit de la pressió veïnal sobre laConselleria de Sanitat i sobre elbatle de la localitat, José M. Barran-ca.

Calçotada deBeniarrésEl passat dissabte 6 d'abril, l'Ate-neu Popular Arrels va organitzara Beniarrés, (El Comtat) la nove-na edició de la calçotada on, unaltre any es van batre records d'as-sistents, amb la participació demés de cinc-centes persones d'a-rreu dels Països Catalans.

La idea que va començar comun intercanvi gastronòmic amb lacomarca del Penedès, s'ha anatafiançant als darrers anys i haesdevingut en un referent a lescomarques meridionals del PaísValencià. Com és habitual, abansde l'àpat es va llegir el manifest,que en aquesta ocasió va posarèmfasi en les brutals retalladesque afecten la majoria dels serveissocials, i es va cridar a la lluitacontra aquestes mesures. La Mui-xeranga i els crits 'Visca la terralliure' donaren pas als calçots i laposterior actuació musical a càrrecde Rascanya.

BREUS

Qui és l’advocat de laInfanta Cristina?No ens referim a Miquel Roca, que és qui hi posa elnom, sinó al catedràtic de dret penal Jesús MariaSilva Sánchez, que serà qui exercirà la tasca. Ambcàtedra a la Universitat Pompeu Fabra i personamolt pròxima a l'Opus Dei, Silva és un dels màximsexperts mundials en la teoria del delicte de coope-ració necessària. Precisament el delicte que s'impu-ta a la filla del monarca.

D'altra banda, l'encàrrec de la defensa al bufetde Roca per decisió directa de Juan Carlos I ha esde-vingut una metàfora de la decrepitud de la vellaguàrdia de la Transició. Més enllà de metàfores, però,cal preguntar-se quines garanties té Roca, ja en lapart final de la seva etapa professional, que el vere-dicte serà favorable a la seva clienta. O Roca s'estàarriscant a enterrar tota la seva carrera d'advocat ide serveis a l'Estat sota la llosa de ser el fallit advo-cat defensor que no va poder evitar una condemnaa la infanta?

Operació Petit PríncepHo destapava La Vanguardia el diumenge 14 d'abril.CDC ha iniciat una estratègia de congelar la sevaactivitat i la de la delegació de la Generalitat a Cata-

lunya Nord. L'objectiu és treballar-se el suport deFrança de cara a la batalla que es plantejarà a nivelleuropeu sobre el dret a decidir del Principat. Deseguida, l'inefable Jordi Vera, dirigent de CDC a Cata-lunya Nord, va sortir a desmentir la informació.Però malgrat aquest desmentiment, molts activis-tes nord-catalans donaren credibilitat a la informa-ció de La Vanguardia perquè precisament havien janotat les conseqüències d'aquesta lenta retirada delsuport de la Generalitat.

“Què esteu esperant per a fer el referèndum?”El delegat del CIEMEN, David Forniès, que assis-tí a la trobada de representants dels partits polí-tics nacionalistes de tot Europa (ALE, coalició enla que estan integrats ERC, Unitat Catalana, elPSM i el Bloc) diu que aquesta era la preguntaque li formularen molts dels assistents. Així honarra en el seu bloc, on també explica com li vanfer arribar dubtes sobre diversos aspectes del pro-cés. Com és que hi ha clàusules que preveuen l'a-jornament de la consulta? Per què s'allarga tantla convocatòria d'un referèndum amb el suportque va obtenir a les urnes el passat 25N? Què s'a-maga darrera l'ús de terminologia equívoca com

dret a decidir o estat propi? Des de fora, doncs,sembla que també s'adonen de l'estratègia dila-tòria que ha adoptat CiU.

Les primeres relliscadesdel Consell de la Transició NacionalSi ja la composició d'aquest organisme va generarseriosos dubtes sobre la idoneïtat d'alguns dels seusmembres, i no va deixar-ne cap sobre el sectarismea l'hora d'escollir-los d'entre l'òrbita més filoconver-gent, les primeres accions públiques d'aquest orga-nisme

En la primera declaració pública, el divendres 12d'abril, el seu president Carles Viver Pi-Sunyer -quehavia estat magistrat del Tribunal Constitucional-va començar a arremetre, sense venir al cas, contrala forma en que s'havia aprovat l'estatut d'Andalu-sia, titllant-la de poc democràtica. L'endemà, i enmigdels rumors sobre el suposat espionatge del CNI apolítics destacats del Principat, alguns dels mem-bres del consell de la transició van començar a salu-dar per twitter al suposat espia que tenien assignat.L'acció, una xarlotada grotesca, es produïa en elsmateixos dies en què es recordava com l'autènticaguerra bruta de l'estat havia acabat amb la vida deGuillem Agulló.

APUNTS DEL CONTEXT

REDACCIÓ GIRONA

Aquest dijous 18 de gener dos mem-bres de l’Esquerra Independentistade Banyoles seran jutjats a l’Audièn-cia provincial de Girona acusats dedelicte electoral. En Hagi i en Pau vanser detinguts per la policia local lamatinada del 20 de novembre del 2011,hores abans de les últimes eleccionsespanyoles. Els dos inculpats estanacusats d’haver realitzat pintades id’haver travat panys de diversoscol·legis electorals. Per aquests fetsvan ser retinguts durant dues nits iestan imputats per la via penal, dema-nant-los 5 mesos i mig de presó i unainhabilitació de sufragi passiu el tempsde la pena, i per un delicte de faltes,pel qual se’ls demana 6 dies d’arrestdomiciliari i una multa de 1400 euros.

Davant d’aquest nou intent de per-seguir penalment la dissidència polí-tica el Grup de suport a Hagi i Pau, elGrup Antirrepressiu de Girona i Aler-ta Solidària, han engegat una cam-panya de suport als imputats. El comu-nicat que s’ha fet públic demanant-ne l’absolució apunta que “els nostrescompanys seran jutjats per l’Estatespanyol, la mateixa institució quevan desobeir, i a la qual totes i totsels que els donem suport també ensdeclarem desobedients. Al judici nohi anirem a respondre de les acusa-cions sinó que reivindicarem la des-obediència com un mètode legítim iútil per defensar-nos de l’atur, la refor-

ma laboral, les retallades, els rescatsbancaris, els desnonaments, els atacsa la llengua catalana, la monarquia…”.També s’ha denunciat la farsa quesuposa aquest judici, en què es pre-tén inhabilitar del sufragi passiu (dreta presentar-se a les eleccions) als dosimputats, quan un d’ells per la sevacondició de persona migrada no té nitan sols el dret a vot i per tant, tam-poc el dret a concórrer a les eleccions.En el manifest de suport es destacaque “no entenem com se li pot dirdemocràcia a un sistema que, com hafet durant segles, continua aprofi-tant-se del treball precaritzat de per-

sones migrades a les quals no reco-neix cap dret polític”.

Al llarg dels diversos actes ques’han dut a terme s’ha volgut desta-car no només la clara repressió exer-cida contra les persones i movimentsque denuncien la falsa democràciaen que ens trobem, sinó que s’ha vol-gut explicitar la desobediència comuna eina legítima davant les injus-tícies. La propera convocatòria dela campanya és aquest dijous 18, ales 9:30 davant l’Audiència provin-cial de Girona, en què s’anima tothoma ser-hi per donar suport a en Hagii en Pau.

“Al judici no hi anirem a respon-

dre de les acusa-cions sinó que rei-vindicarem la des-obediència com un

mètode legítim“

Roda de premsa dels afectats

“Si aquesta és la sevademocràcia, desobeir-laés la nostra resposta”

L’ACCENT 247 DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 2013 PAïSOS CATALANS 07

REDACCIÓ VALÈNCIA

El 25 d’abril del 1707 les tropes fran-co-castellanes guanyaven la batallad’Almansa (Castella- La Manxa) iderrotaven les tropes austriacistesen la Guerra de Successió. Amb aques-ta victòria les tropes borbòniquesentraven als Països Catalans pel PaísValencià. Set anys després, l’11 desetembre del 1714, queia a mans fran-co-castellanes la ciutat de Barcelo-na, després de resistir un setge demesos.

Aquesta guerra acabà 8 anys des-prés, el 1715, amb la caiguda del Reg-ne de Mallorca. L'abolició dels fursper part de Felip V significà tambéque quedaven abolides les jurisdic-cions pròpies dels valencians. 

El 25 d’Abril, doncs, és una dataassenyalada, no només per als valen-cians, sinó per al conjunt dels cata-lans, ja que marca l’inici de l’ocu-pació castellana que encara huipatim.

Així, a València, la Diada és objec-te d’una gran mobilització anual, i,alhora, a cada cop a més punts delsPaïsos Catalans la Diada també éscommemorada.

Actes previs a la manifestacióEls actes en commemoració del 25comencen al barri de Benimaclet deValència el divendres 19, on l’esque-rra independentista ha convocatuna joranda conjuntament amb l'As-semblea de Veïns del barri i tambéamb la plataforma Som Països Cata-

lans; els actes comencen a les 20h ala plaça de Benimaclet on es dema-na que la gent porti llibres en cata-là per fer una performance amb ellema “omplim els Països Catalans dellibres en català”. Tot seguit a la seude l'Assemblea de veïns, hi haurà lapresentació del llibre per a joves ElPas dels Maulets i els actes acaba-ran a la mateixa seu amb un soparpopular. El mateix dia però a l'Ate-neu de Bétera (Camp del Túria) tam-bé faran la performance; tot seguithi haurà un passi del documentalValència necessita una cançó ambla participació de Borja Pons (autordel documental), Mireia (cantantde Rapsodes) i Rubén (baixista dels

Make Some Are Us), i en acabar hihaurà sopar de pa i porta.

La performance dels llibres sobrela sil·lueta dels PPCC es repetirà amolts barris i pobles del territori iservirà també per celebrar el 23 d’A-bril d’una manera reivindicativa(vegeu les pàgines centrals).

El dissabte 20 d'abril, a Burjassot(Horta Nord) es farà una xerrada ambel nom de "la construcció dels PaïsosCatalans a través de la Unitat Popu-lar" a càrrec de Josep Villarroya, pro-fessor d'història i membre d'Enda-vant (OSAN) a la seu de l'AssociacióCa Bassot, que com recordaran les nos-tres lectores fa uns mesos celebravaels seus primers vint anys de vida al

poble.El dimecres 24 d'abril el Sindicat

d'Estudiants dels Països Catalans(SEPC) de la UV organitza un concertamb Cesk Freixas, Feliu Ventura i ElDiluvi a la Sala Sanchis Guarner dela Facultat de Filologia, Traducció iComunicació. El concert començaràa les 18h i el bo d'ajut serà de 2 euros. 

El 25 hi ha també concert d'Al Talla la ciutat de Xàtiva a les 21h al granteatre, organitzat per Endavant(OSAN)i l'associació cultural L'Encobert.

Més al sud, a Alacant, els actes tin-dran lloc el 27 d’abril amb la perfor-mances del llibre i un cercavila, i pos-teriorment eixirà un autobus cap aValència.

Trobada de Casal i Ateneusdels Països CatalansEls dies 27 i 28 d’abril tindrà llocal barri valencià de Benimaclet laIII Trobada de Casals i Ateneus delsPaïsos Catalans, enguany, de la màdel CS Terra. La Trobada comptaràamb dues sessions de debat i unaassemblea plenària. Com a nove-tat, s’hi presentaran les dades d’u-na enquesta realitzada entre elscasals i ateneus del territori ambl’objectiu de poder detectar puntsd’interés comuns sobre els quals espuga actuar coordiandament.

Mobilització central el 27 d'abrilFinalment el dissabte 27, Arran con-voca manifestació a les 12h del mig-dia a Gandia i, conjuntament ambla resta d'organitzacions nacionalsde l'esquerra independentista a les18h a la plaça de Sant Agustí deValènciaper a la manifestació nacio-nal sota el lema “Des de la unitatpopular construïm els Països Cata-lans”.

Els organitzadors han explicata L'ACCENT que la convocatòriad'enguany vol denunciar l'ofensi-va espanyolista, però també el regio-nalisme que patim dins la nació, iper contra, vol refermar que solsla unitat com a poble ens perme-trà sobreviure. Així mateix, la con-vocatòria no oblida l'ofensiva cen-tralista i de retallades i privatit-zacions que estem patint en aquestsmoments de crisi capitalista.

Actes arreu dels Països Catalans per commemorar la Diada del 25 d’Abril

Pancarta de l’esquerra independentisa a la manifestació del 25 d’Abril de l’any passat

LAIA ALTARRIBA PENEDÈS

Un centenar de persones fa esto-na que esperem l'arribada de lamarxa. Ens diuen que ja ha entrata Ribes i que en qualsevol momentla veurem aparèixer. I quan veiemarribar la pancarta de l'Assembleade Drets Socials del Garraf i tot degent amb samarretes verdes de laPAH esclaten els aplaudiments. Idarrere van apareixent més mar-xaires vestits amb les samarretesgrogues de la marea per l'educa-ció pública, taronges dels treballa-dors socials i d'altres amb consig-nes que mostren que la respostas'estén a cada vegada més sectorsafectats per les retallades. Voleienestelades, banderes roges, bande-res de la CGT, i també alguna repu-blicana. Pancartes contra les reta-llades. I arriba més i més gent.

Una aturada per recuperar for-ces a la plaça on els esperem, pen-

jar una pancarta a la balconada del'ajuntament de Ribes contra lesretallades i la marxa reprèn el seucamí. La caminada ha sortit a les10 del matí de Sitges. És diumen-ge 14 d'abril. Ribes és la primerafita. Ara s'encaminarà a les Roque-

tes i finalment acabarà a Vilano-va i la Geltrú al migdia.

Ramon Moragas, de l'Assembleade Drets Socials del Garraf, expli-ca que van muntar fa més de cincanys aquesta plataforma arran delsprimers tancaments d'empreses a

la comarca: “La CUP, la CGT i algu-nes associacions de veïns la vamcrear perquè crèiem que calia unaeina que la gent tingués com a refe-rent de lluita”. I està exultant ambla bona rebuda que ha tingut lamarxa que han organitzat perdemanar l'aturada de les retalla-des, reivindicar els drets socials idenunciar la corrupció: “Això ésunitat popular en estat pur. Lamobilització ha estat històrica ala comarca, cap dels grans sindi-cats ha estat capaç de moure tan-ta gent, ni tant sols en les vaguesgenerals. I en canvi l'esquerra inde-pendentista, anticapitalista isocials ens hem unit i hem convo-cat un miler de persones a cami-nar per la comarca”.

El Garraf és una comarca peti-ta, però que ha estat molt castiga-da per la crisi, ja que ha compor-ta un desmantellament industriali actualment l'atur afecta una quar-

ta part de la població activa. Ésper això que Moragas entén queha tingut bona acollida la crida del'ADSG i la quinzena d'organitza-cions que hi donen suport. I tam-bé per tota la resposta generadacontra les retallades en sanitat ieducació, sumat a les dificultatsper mantenir un habitatge digne.

Un dels moments més emotiusde la jornada és quan la marxaarriba a l'acampada que la PAH delGarraf té muntada fa més d'un mesdavant d'una seu bancària deBanesto per pressionar contra undesnonament. Aplaudiments, con-signes: “Sí que es pot!”. Emoció.

I a partir d'ara, què? Doncs aixòés el que debatran a la propera reu-nió de l'Assemblea de Drets Socialsdel Garraf. Però Moragas ja avan-ça que se'ls gira feina, perquè lamarxa ha estat “una carregada depiles brutal que ha encoratjat i hadonat molta empenta a la gent”.

CRÒNICA DE LA MARXA ORGANITZADA PER L'ASSEMBLEA DE DRETS SOCIALS DEL GARRAF

Un miler de persones camina al Garraf perquè marxin retalladors i corruptes

La marxa va aplegar centenars de persones

L’ACCENT 247DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 201308 -09 EN PROFUNDITAT

Omplim els Països Catalansde llibres!Enguany, la iniciativa Som Països Catalans haorganitzat al voltant de Sant Jordi una mobilit-zació per a conscienciar la població sobre lanecessitat d'articular política i culturalment elconjunt del territori. A tal efecte, ha planificat,en col·laboració amb desenes de casals, ate-neus i col·lectius locals, una acció consistent enel desplegament de mapes gegants dels PaïsosCatalans per tal que la ciutadania els ompli dellibres.Des de L'ACCENT ens hem volgut sumar aaquesta iniciativa aportant el nostre propimapa amb les recomanacions dels llibrespublicats en els darrers mesos que consideremmés interessants.

Les novetats entorn el procés sobiranistaLa convulsió política que viu el Principat des del passat Onze de Setembre ha tingut la sevaplasmació també en el món editorial. Els llibres sobre la independència estan vivint un veri-table boom que ocupa els millors prestatges de les llibreries principatines. En aquest boom,però, hi ha de tot. Des de relats periodístics molt basats en l'anècdota (els llibres de Tian Ribao Pere Martí), fins a reculls d'articles ja publicats (per exemple, el nou llibre de Vicent Par-tal és un recull d'editorials que també es poden consultar gratuïtament a Vilaweb), passantper reculls d'obvietats i discursos políticament correctes, com el llibre de la presidenta d'Òm-nium Muriel Casals. D'entre tota aquesta ingent producció,

La rebel·lió catalanaAntonio BañosEditorial La Butxaca.

Antonio Baños és periodista i columnista habitual de eldiario.es. Es defineix com un catalàdels de tota la vida, és a dir, amb els quatre avis de fora. La seva biografia ideològica ens mos-tra una persona que ha transitat del federalisme cap a l'independentisme, sempre des de pos-tures anticapitalistes. No en va, el seu llibre va ser presentat pel diputat de la CUP David Fer-nández.

L'obra és un anàlisi d'estil amè i irònic, però de força profunditat, sobre el canvi operat alPrincipat pel que fa a les mentalitats polítiques i a la qüestió nacional en els darrers anys.És remarcable, per la ironia i la càrrega ideològica, el glossari inicial de termes. Posterior-ment, Baños intenta explicar al llarg de l'obra com els canvis operats en la qüestió nacionalal Principat en realitat abasten tota una qüestió de canvi generacional. Per Baños, el projec-te d'una Catalunya independent ha de ser un projecte republicà i antirromàntic, alhora querupturista.

L'obra no inclou cap referència al conjunt dels Països Catalans, ni molt menys els té com asubjecte principal, fet d'altra banda força comú a gran part de la literatura política genera-da després del passat Onze de Setembre.

De l'estatut a l'autodeterminació. Esquerra nacional, crisi econòmica, independència i Paï-sos CatalansJaume BoschEditorial Base

Tot i que aquest llibre pretén ser la defensa dels postulats i la pràctica política de la novadirecció d'Iniciativa per Catalunya, a diferència d'altres llibres amb intencions similars, hofa a partir d'un relat documentat i sòlid.

La primera part del llibre està dedicada a un anàlisi sobre el fracassat projecte d'estatut mara-gallià, per després entrar ja a fons amb la qüestió de l'autodeterminació i dels Països Cata-lans. De fet, el llibre de Bosch és probablement, de tota aquesta literatura sobrevinguda ambl'Onze de Setembre, el qui aborda d'una forma més clara la qüestió de la territorialitat. Mésenllà del fet que les tesis defensades per Bosch s'allunyen força, per exemple, de la línia edi-

torial del nostre periòdic, els debats que posa sobre la taula són de pri-mer ordre.

Josep Guia. L'independentisme complet.Núria CadenasEditorial Malhivern

Breu llibre-entrevista de l'històric dirigent del PSAN. Entrevis-tat per la seva companya de files, Núria Cadenas, Guia desgra-

na tota la seva trajectòria política, tan a nivell autobiogràfic com a nivellideològic. Tot i que també conté alguns passatges biogràfics, bona part del llibre es

centra en qüestions ideològiques. En aquest sentit, el dirigent del PSAN justifica les apostespolítiques del seu partit, sobretot les que pivotaven entorn de la proposta de Front Patriòtic.Així mateix, el llibre també és una justificació de la catalanitat del País Valencià, alhora queGuia insisteix en les seves tesis sobre centre i perifèria pel que fa a la construcció nacional.

El llib l d d é bibili fi b l hi ò i d l'

El llibre ve a sumar-se a la cada vegada més extensa bibiliografia sobre la història de l'esque-rra independentista, alhora que serveix com a eina per al debat de les qüestions més can-dents pel que fa a la construcció nacional, exposades, això sí, des de la particular òptica delPSAN.

RotxecQuim PelegríEdicions de 1979

Quim Pelegrí fou militant del PSAN provisional i un dels fundadors de Terra Lliure. No ésun llibre canònic d'història de l'independentisme, sinó que l'autor elabora un trencaclosquesa partir d'aquells aspectes explicats als llibres canònics amb els quals ell discrepa.

Entre el material interessant que ens aporta aquest llibre hi ha la publicació, per primeravegada, dels documents de discussió de Terra Lliure entre el 1981 i 1982, que van portar a laprimera escissió de l'organització. Aquest aspecte és molt poc aprofundit en les diferentsinvestigacions sobre l'organització armada, i permetrà aportar noves perspectives a la histò-ria del moviment independentista i la generació que va fundar Terra Lliure.

L'hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafadaJosep Manel BusquetaEdicions el Jonc

Aquesta no és una obra més de la multitud d'obres que, de forma oportunista, han omplertles prestatgeries de llibres sobre la crisi amb arguments de molt dubtosa qualitat. El seuautor tampoc és el gurú econòmic que intenta fer-se un lloc a les tertúlies a base d'explo-tar el seu cantó més histriònic. Josep Manel Busqueta és un economista, brillant, però detrinxera. Ell és una de les ànimes del Seminari Taifa, que en els darrers anys ha estat por-tant a terme una ingent tasca de divulgació anticapitalista. I aquesta obra és un assaig,sòlid i molt ben exposat, sobre les visions que, des de l'economia marxista, hi ha sobre l'ac-tual crisi econòmica.

Els pied-noirs catalans. Una qüestió de paísDiversos AutorsMirmanda número 7

La revista transfronterera Mirmanda dedica el seu darrer número a la qüestió pied-noir. Dife-rents articles expliquen la presència catalana a Algèria, que entre altres aspectes va suposarque el català fos una de les llengües colonials parlades en aquest país africà. Una presènciad'orígens diversos -rossellonesa, alacantina, menorquina-, que després de la independènciade 1962 retornà als seus llocs d'origen amb no poques dificultats d'integració i conflictivitatsocial i política.

De Llorente a Marx. Estudis sobre l'obra cívica de Joan FusterPau VicianoPublicacions de la Universitat de València

Una de les principals obre publicades en el vintè aniversari de la mort de Fuster. Vicianorepassa en aquest volum la trajectòria ideològica de Fuster i, per extensió, del valencianis-me. Amb el títol, l'autor pretén dibuixar la transició d'aquest valencianisme des dels seusorígens romàntics fins a la proposta fusteriana d'arrel racionalista, que seria recollida perquasi tot l'espectre marxista dels anys 70 al País Valencià.

La mort de GuillemJaume FusterEdicions 3i4

Reedició de l'obra publicada el 1996, on es novel·lava l'assassinat de Guillem Agulló i el pos-terior procés judicial. Si en aquella ocasió el pròleg anava a càrrec d'Ignasi Riera, en aques-ta ocasió el pròleg va a càrrec de Núria Cadenas.

Les novetats de la nostra redaccióDos companys de L'ACCENT, que han participat acti-vament en el nostre projecte comunicatiu en dife-rents períodes, treuen llibre per Sant Jordi, mentreque un tercer ho farà properament.

Els fets del 6 d'octubre de 1934Manel LópezEditorial Base

Manel López ha elaborat la investigació més comple-ta feta fins ara sobre els fets del 6 d'octubre a Cata-lunya. La revolta obrera, pagesa i independentista ésradiografiada per López al detall, tant amb l'ús d'u-na basta documentació en arxius com a partir d'unavisió global que per primera vegada conjuga totsaquests temes, més enllà de l'acció del govern de laGeneralitat.

I és que el 6 d'octubre fou una revolta social i alhoranacional que sotraguejà profundament el Principat.La cartografia d'aquella revolució presenta alhoraparal·lelismes molt interessants amb el mapa de laimplantació de l'actual esquerra independentista iels moviments socials. Aquesta obra ha de permetre

obrir una nova visió d'aquells fets, allunyada defini-tivament de la reducció a bufonada a què l'ha sotmèsdurant decennis el catalanisme conservador.

Una investigació històrica avalada pel pròleg deJosep Fontana, l'historiador viu més important alsPaïsos Catalans i un dels més importants en el con-junt d'Europa.

El Pas dels MauletsPau TobarEdicions del Bullent

Un viatge de dos joves, des de l'actualitat més imme-diata -la polèmica del mural de Pedreguer- fins a laGuerra de Successió. Novel·la juvenil de divulgacióhistòrica.

Més informació a les pàgines de cultura

Després del GuaretJoanjo Garcia

Novel·la de propera aparició, guardonada amb elPremi Enric Valor. Una història policíaca que arren-ca la nit del cop d'estat del 23F i s'allarga fins l'ac-tualitat.

L’ACCENT 24710 INTERNACIONAL DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 2013

ORIOL TUSON I ORIOL PLANA BERGA

El context dels canvisQui hagi tingut la sort de visitar esca-lonadament Cuba durant els darrers10 anys, haurà pogut visualitzar, de for-ma més o menys profunda, una mésque interessant panoràmica generalde l’evolució del procés revolucionarisocialista iniciat el 1er de gener de 1959,actualment en una de les fases mésdecisives. És ben sabut que si hi haalgun país que doni al viatger l’opor-tunitat de parlar amb molta gent dediferents edats, procedències, visionsde la realitat, etc. amb total confian-ça i camaraderia, aquest és Cuba, ondarrerament s’estan produint tot unseguit de canvis econòmics i socials detal calat que, per a un petit país blo-quejat durant més de 50 anys per laprimera potència mundial, suposenun repte de colossals dimensions si delque es tracta és de perfeccionar unmodel que per uns és vist com una alter-nativa, però per altres suposa una ame-naça al sistema capitalista dominant.

Voltar per aquesta acollidora illa ésadonar-se de quant s’ha fet en sectorscom l’educació, la sanitat, l’esport, endefinitiva en tot allò que té a veureamb els drets de la persona i de la comu-nitat. Però també ser conscient de lesgrans contradiccions amb que s’ha d’en-frontar la revolució. Hom pot identi-ficar com bona part dels canvis que enel moment present s’estan duent a ter-me, van en la direcció del que tantagent feia temps que deia que havia decanviar. Racionalitzar plantilles esta-tals inflades, eliminar gratuïtats absur-des, legalitzar treballs per compte pro-pi que responen a necessitats de lapoblació i que l’estat no pot assumir,promoure el treball agropecuari enterres ocioses, millorar l’economia perincrementar els salaris de la població,incentivar la cultura del treball, eli-minar la doble moneda, etc. Semblaque ha arribat el moment en que ladirecció del país i el conjunt de la pobla-ció ha posat fil a l’agulla perquè aques-tes demandes es comencin a materia-litzar i ho ha fet en el marc d’un enve-jable exercici de democràcia participa-tiva socialista que, com veurem,comença a donar els seus fruits.

Hom pot comprovar, a títol percep-tiu, el sorgiment de més, i més sofisti-cats, dels anomenats cuentapropistas,treballadors per compte propi, sem-blant al que a casa nostra serien elsautònoms, amb una bona varietat depetits negocis, com barberies, restau-rants, tallers de reparació, botigues d’a-limentació, botigues de roba, etc. Lesnecessitats del Govern de Cuba de reduirla dependència de l’exterior en matè-ria alimentària s’està trobant, no sen-se problemes però amb fets, amb lesnecessitats dels guajiros, camperols,d’accedir a noves terres i de fer-ho enmillors condicions, no només al camp,

també a la ciutat gràcies a l’apariciódels organopónicos, horts urbans.1 Pas-sada l’extrema duresa del período espe-cial, qui més qui menys espera queaquests canvis puguin fer pujar el nivellde vida material de la població. Quanalgú meridianament compromès ambla revolució expressa de forma distesaque “però si això de que s’eixamplin lesdiferències econòmiques és una etapatotalment salvada!”, com ens aclaria elpassat estiu una companya de SantaClara, vol dir que aquestes reformes vanen la bona direcció? Significa que sónpositius per enfortir el socialisme aCuba, entès com a model alternatiu aldominat pel capital, que prima unaorganització col·lectiva en pro d’unasocietat econòmicament sostenible,socialment justa i políticament demo-cràtica?

Un procés històricament complexPerò realment, és la primera vegadaque es fan canvis a Cuba? Qui coneguila seva història, diria que no. Ja alsanys 80, abans que comences la Peres-troika a la URSS, Cuba havia començatel període de rectificación de erroresy tendencias negativas, basat en modi-ficar tendències a copiar el model eco-nòmic de l’URSS i el camp socialista

europeu i, per extensió, en incidir sobreel caràcter nacional d’una revoluciómolt pròpia. Per tot el país es va deba-tre el que no funcionava i el què s’ha-via de canviar. En ple Periodo Especiales van realitzar els parlaments obrersde 1991 i es va haver d’afrontar modi-ficacions per adaptar-se a la nova rea-litat, com el decret llei sobre l’exerci-ci del treball per compte propi que, pertant, no és ni de lluny nou en un paísque, d’altra banda, mai des del triomfde la revolució de 1959 va prohibir aques-ta forma jurídica en el treball al camp,per exemple.

Vist que el socialisme cubà sempreha estat, i ha aprofundit en ser, autèn-ticament genuí i en constant transfor-mació revolucionària, ens preguntemel per què d’aquests nous canvis enaquesta nova situació. Un tret fona-mental, com ha destacat el presidentRaul Castro, el trobem en un principimarxista segons el qual socialisme sig-nifica igualtat de drets i d’oportuni-tats per tots els ciutadans, no igualita-risme, i es ratifica alhora el principide que a la societat socialista cubananingú quedarà desemparat.

Un procés políticament democràticFeia temps que s’esperava la celebra-ció del VI Congrés del Partit Comunis-ta de Cuba (PCC), el darrer s’havia duta terme el 1997. La situació econòmicade l’illa és prioritària, per la realitatinterna i per la situació de crisi mun-dial que colpeja amb més força els paï-sos subdesenvolupats. Aquests últimstemps s’ha parlat molt dels canvis quehi estan havent a Cuba en molts mit-jans de comunicació. Però quins sónrealment aquests canvis? Podem dirque tot aquest moviment polític a Cuba,esdevé en dos parts. La primera és elVI Congrés del PCC l’abril de 2011, i lasegona, és la Conferència Nacional delPartit del mes de gener de 2012. Durant

el congrés, és discuteix sobretot en elpla econòmic. A la Conferència, és dis-cuteix en el pla polític.

Tot comença el 9 de novembre de2010, amb la presentació dels 291 Line-amentos, o Directrius de la política eco-nòmica i social del partit i la revolu-ció, a tota la població de l’illa, que vanser elaborats després d’una gran dis-cussió del text del discurs del presidentRaul Castro el 26 de juliol de 2007 aCamagüey, on va instar a la necessitatde canvis estructurals a la societat cuba-na. Aquestes directrius foren àmplia-ment debatudes per la població, a tra-vés dels centres escolars, de treball,organitzatius, comunitaris, etc. i tam-bé en les institucions representativescom l’Assemblea Nacional del PoderPopular. Durant el període que va dedesembre de 2010 a febrer de 2011 es

van dur a terme un total de 163.079 reu-nions, amb 8.913.838 persones partici-pants. Es van realitzar fins a 3.019.471intervencions, que es van agrupar en781.644 opinions. Més de 395.000 opi-nions van ser acceptades i incloses a lareformulació de les directrius.2 En unasegona fase, aquestes van ser discuti-des a les províncies pels delegats delCongrés. Com a resultat, es van presen-tar 257 propostes sobre 146 directrius.

En la tercera fase, les propostes forenportades a VI Congrés del PCC a travésde 5 comissions creades expressament.S’hi van modificar 86 directrius, donantun total de fins a 311 directrius.

En el pla polític, la conferència degener de 2012 va anar en la línia deseparar d’una vegada per totes el paperdel partit del de l’estat, la necessitatde limitar temporalment els càrrecs,de resoldre vells hàbits com reunionsen horari laboral, superar antics dog-mes i criteris obsolets, acceptar les dis-crepàncies com a fet positiu i renova-dor, etc.

Execució, desenvolupament i evo-lució de l’actualització del modelsocialista cubàPassa sovint que la llei en molts aspec-tes es veu superada per les transforma-cions ocorregudes en l'economia nacio-nal, on el sector no estatal ha crescutde manera molt ràpida i diversa. Noés cap secret en aquest sentit que, comen el cas de les directrius sorgides delVI congrés del PCC, i l’evolució del marcnormatiu no és altra cosa que la for-ma de donar compliment amb base jurí-dica a les decisions que allí s’hi vanprendre, cada cop era més evident elgap existent entre la legislació nacio-nal i la realitat econòmica i social.

En el marc de les reformes econò-miques, la decisió d’ampliar l’exercicidel treball per compte propi, en paral·lelamb la intenció de desinflar plantillesestatals (se’n va calcular un total1.800.000 de treballadors fins el 2015),va propiciar que la legalització de finsa 178 activitats en petites i mitjanesempreses i cooperatives, amb la possi-bilitat de contractar treballadors en 83d’elles. El juliol de 2011 és va ampliara 3 activitats més. En aquests moments,la força de treball per compte propi jasupera els 400.000 treballadors. Unade les mesures més esperades que ja haestat posada en marxa és la possibili-

Les reformes introduïdes inclouen més modalitats de treball a compte propi

Revolució cubana, cap

“La direcció del país i el conjunt

de la població haposat fil a l’agulla”

“La força de treballper compte propi jasupera els 400.000

treballadors”

El procés d’actualització del socialisme a Cu

tat d’arrendar habitatges, això sí, deforma estretament regulada per tal d’e-vitar temptacions especulatives comles que, desgraciadament, al nostre paísbé coneixem.3

Els canvis en el pla normatiu s’es-tan duent a terme de forma gradual,però amb més celeritat del que podriasemblar. A mitjans de 2012, per exem-ple, es proposava l’elaboració d’unanova llei de cooperatives. Com podí-em entendre sinó que la seva consti-tució només fos possible en el sectoragropecuari? Doncs bé, des del desem-bre de 2012, 5 noves normes jurídiquesestableixen la creació gradual de coo-peratives en més de 200 associacionsd'aquest tipus a tot el país, que abas-taran sectors com el transport, la gas-tronomia, la pesca, els serveis perso-nals i domèstics, la recuperació dematèries primeres, la producció dematerials i els serveis de la construc-ció. Aquesta forma de gestió no esta-tal -considerada preferent davant dela privada, per ser més social- incloutambé la possibilitat d’arrendar localsi altres béns de l'Estat. Així mateix lesmodificacions al Decret llei 259, sobreel lliurament de terres ocioses, ja ensapuntaven la decisió d’ampliar la quan-titat d'hectàrees que es cedeixen, aixícom el temps d’ús de fruit prorroga-ble. D’aquesta manera, en el sector del’agricultura, amb el del turisme elmés important per a l’economia cuba-na, l’estat ha lliurat 1,4 milions d'hec-tàrees de terra als camperols des de2008 (Tiempo de Cuba, 2012). En unperíode de només 3 anys i mig, ambl’objectiu d’augmentar la productivi-tat al camp, més de 1.495.000 hectàre-es de la superfície ociosa que hi haviaal principi del procés va ser lliurada imés del 79% ja havia estat posada enproducció (Pedro Olivera, director gene-ral del Centre Nacional de Control dela Terra, del Ministeri de l'Agricultu-ra, 2012).

El ritme dels canvis, l’abast del repte, el paper de l’estat i lapercepció dels cubansLa diversificació de les formes legal-ment permeses de propietat en el campde l’agricultura ha comportat la ràpi-da aparició d’uns 176.000 camperolsprivats i cooperatives, en dades d’ini-cis de 2013, ha propiciat el sorgimentde l’entorn de 400.000 treballadorsprivats o cuentapropistas i ha permès

alhora la creació de empresarials esta-tals, similars als existents en païsoscapitalistes. Però l'Estat segueix sentel principal ocupador a l'illa, amb unaplantilla de cinc milions de treballa-dors.

En consonància amb les necessitatsi resultats de l’actualització del models’ha implementat una de les polítiquesmés esperades pel govern de l’estat,

una nova llei tributària que inclou 25impostos que van entrar en vigor elmes de gener de 2013, amb la finalitatde dotar a l'Estat de més recursos, indis-pensables per mantenir els pilars delsistema socialista a Cuba, com l’edu-cació i la sanitat. Aquesta nova lleiinclou tributs sobre ingressos perso-nals, utilitats, vendes, propietat d'ha-bitatges, utilització de força de treball,transport terrestre i propietat o pos-sessió de terres agrícoles, entre d'al-tres. Al mateix temps, Cuba està afron-tant un procés de descentralitzacióadministrativa que va molt més enllàde la creació de nous impostos muni-cipals, doncs es tracta d’incentivarpolítiques de desenvolupament locali regional, sens dubte un aspecte clau,del que se n’ha parlat poc, de l’actua-lització del model cubà que persegueixobjectius centrals com una major des-burocratització d’un sistema endèmi-cament centralitzat, més eficàcia i sos-tenibilitat de les polítiques econòmi-ques basades en la proximitat i, prin-cipalment, més i millors instrumentsde democràcia i participació.

Sembla clar que els canvis en l’eco-nomia cubana són desitjats per la majo-ria de la població i els primers resul-tats indiquen que van en la bona direc-ció, si bé no sembla haver el mateix

grau de consens en les velocitats. Lapor a la involució i a arribar a un puntde no retorn és inevitable que sorgei-xi en certs sectors alhora que la impa-ciència, si bé comprensible -“tu ja emconeixes, jo sempre veig que això ésmassa lent” ens comentava recent-ment un col·lega de l’Havana”- sol sermala consellera. Tan o més importantque això és saber si les persones ques’han d’encarregar de dirigir l’aplica-ció d’aquestes polítiques perquè elsseus impactes vagin realment en ladirecció pretesa en el passat Congresdel PCC. Aquí, el que és innegable sónels esforços dirigits en formar els qua-dres responsables d’una tasca "decisi-va per implementar amb èxit les novesmesures", en paraules del presidentcubà, incloses en l'actualització delmodel econòmic cubà. En conseqüèn-cia, els programes dels Diplomats enAdministració Pública i en Direcció iGestió Empresarial s’han traduït d’en-trada en la graduació de 3.699 alum-nes, en dades de finals de 2012, que,després de culminar el programa d'es-tudi van defensar treballs finals vin-culats, sobretot, a l'acompliment deles directrius sorgides de la voluntatpopular.

Que les mesures adoptades han gene-rat un increment de la demanda inter-na és palès en l’anàlisi d’indicadorscom el comportament dels ingressosderivats del turisme nacional, ambuna evolució positiva estimada per als

2 darrers anys (2011 i 2012) que no dei-xa lloc a dubtes (Oficina Nacional deEstadística e Informació de Cuba, des-embre de 2012). La percepció de la gentde l’illa és que “el consum intern creixperquè el cubà té més possibilitatsd’augmentar el seu poder adquisitiu ialhora més opcions de consum quereverteixen en un cercle virtuós pera la demanda interna” ens comenta-va un amic personal de la ciutat orien-tal d’Holguín, estudiós de l’evolucióeconòmica del país.

En definitiva, per saber cap a onva la revolució cubana podem agafarles paraules de l’intel·lectual cubà DaríoMachado, autor del llibre És possibleconstruir el socialisme a Cuba?, quidestaca que “no es poden explicar elsprincipals canvis que s'han observaten la subjectivitat de la societat cuba-na de manera aïllada, sense tenir encompte els esdeveniments ocorregutsen el context regional i mundial” (Darío

Machado, 2012). Certament, les dèca-des de globalització neoliberal (des delsanys 70 fins l’actualitat), la caigudade la Unió Soviètica i, amb ella, de lamajoria de sistemes socialistes i l’ac-tual crisi sistèmica del capitalismeoccidental formen part de “l’anàlisique ha hagut de fer Cuba per adaptar,i defensar, el seu propi model de socia-

lisme. Cuba no pot, ni vol, competiramb els nivells, insostenibles, de pro-ducció del països capitalistes del nord,però sí no és capaç de proposar fórmu-les imaginatives que millorin el benes-tar material de la seva població, no entindrà prou amb la força moral, sem-pre indispensable, dels postulats polí-tics i ideològics que sustenten el modelcubà, com a alternativa.” El camí estàtraçat, la història l’escriurà el poblede Cuba, un país en revolució.

1 Aparició que no és pròpia dels canvis en l’e-conomia impulsats recentment, sinó dels sor-gits per a superar el Período Especial delsanys 90 i garantir així l’aprovisionament ali-mentari de la població urbana, palesant, d’al-tra banda el caràcter pioner de l’experiènciacubana.

2 Com en tot procés participatiu, més enca-ra en un de les dimensions del que es va abor-dar a Cuba, les necessitats del moment mar-quen les possibilitats, o no, d’afrontar opi-nions que requeririen altres marcs per a poder-hi aprofundir. En el menor dels casos, i així esreflexa amb claredat en els documents eme-sos, els pronunciaments podien entrar enclara contradicció amb els principis més essen-cials del socialisme. Per exemple, van haver45 proposicions que apostaven per perme-tre la concentració il·limitada de la propie-tat (Documentos del VI Congreso del PartidoComunista de Cuba, abril de 2011).

3 Només cal anar directament a la font i exa-minar acuradament la Llei General d’Habi-tatge del Govern de Cuba que, per exemple,en la seva Disposició Especial Setena, estipu-la que “Les cessions de la propietat de l'ha-bitatge i les permutes en què va intervenirpropòsit de lucre, enriquiment o explotació,o amb violació dels requisits i tràmits dispo-sats en aquesta Llei són il·legals, i els seusautors podran ser sancionats amb la pèrduadels habitatges que van ser objecte d'espe-culació i dels fons obtinguts en la venda opermuta.

L’ACCENT 247 INTERNACIONAL 11DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 2013

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Bar-celona // Assemblea Joves de Calafell-Cunit-Ate-

neu Sala de Baix // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP VilafrancaSanta Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ate-neu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la SèquiaManresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. SantaTeresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquer-da Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9. València // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú //Escola Valenciana C. Josep Grollo, València // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // Obra Cultural Balear // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la CorbellaMaldonado 46, baixos, València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Societat Coral El Micalet, C. Guillem de Castro, València

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Les reformes pretenen reactivar l’economia

“Cuba està afrontantun procés de

descentralitzacióadministrativa”

p a on vas?

“Cuba no pot, ni vol,competir amb els

nivells, insostenibles,de producció del

països capitalistesdel nord”

uba

L’ACCENT 247DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 201312 ECONOMIA

GONÇAL BRAVO VALÈNCIA*

Que vivim una situació dramàticaarreu dels Països Catalans, fona-mentalment al sud de l’Albera, noés cap novetat per ningú. Les xifresparlen per elles soles.

Pel que fa a desnonaments, en2012 es calcula que n'hi ha hagutprop de 46.000 arreu dels PaïsosCatalans. Uns 4.000 a la CatalunyaNord i més de 41.500 al sud de l'Al-bera (uns 3.000 a les Illes, 13.000 alPV i uns 25.400 al Principat).

Pel que fa als suïcidis, tot i nohaver gaire informació, ja és unadada més que reconeguda que,almenys el 34% dels suïcidis, sóndeguts a causes econòmiques (comels desnonaments).

Pel que fa a l'atur al sud de l’Al-bera, les xifres "oficials" parlen jad'uns 1.600.000 de persones atura-des. Ara, segons reconeixen al pro-pi ministeri espanyol de treball, lesxifres reals d'atur poden estar perdamunt del 20% de les oficials. Ésa dir, més d'1.900.000 persones atu-rades al nostre país (amb comarquescom la Plana, l’Alacantí o l’Anoia,on l’atur supera el 30% de la pobla-ció activa).

Pel que fa a la sanitat pública,gràcies a les Lleis 15/97 i 16/2012,aprovades pel PP, amb el suport deCiU, PNB, etc., i amb la complicitatdel PsoE i les cúpules de CCOO i UGT,entre d'altres, en els darrers anyshan anat privatitzant-se mitjançantla fórmula de la "gestió privada",per exemple (l'anomenat model Alzi-ra), que ha portat a empitjorar con-siderablement les condicions labo-rals dels i les treballadores del sec-tor. I posant en perill les vides dedotzenes de milers d'usuaris. Finsal punt que ja comencen a produir-se morts per desatenció sanitària(infeccions, septicèmies, etc.), enalguns malalts crònics, personesmajors, etc.

A més, les darreres "reformes"del PP, han portat a que dotzenesde milers de persones migrants (quepaguen els seus impostos, tingueno no "papers", ja que entre d'altrescoses només per comprar una barrade pa, ja estan pagant l'IVA), es que-den sense cobertura ni protecciósanitària. I no només les personesmigrants, sinó ja les dones (fona-

mentalment) i el jovent. Ja es podencomptar per dotzenes de milers lesjoves professionals (ex i/o falsesautònomes), que per no poder pagarles descomunals cotitzacions ques'exigeixen, acaben perdent la cober-tura sanitària.

Pel que fa al tercer sector (lleu-re, dependències, discapacitats, etc.),la situació de les entitats privades,ONG, institucions sense ànim delucre, etc., és absolutament dramà-tica. El deute de les administracionspúbliques fa que moltes d'elles por-ten sense pagar als seus tècnicsdurant mesos... i els i les treballa-dores (que treballen amb personesdependents, o amb discapacitats, oque pateixen exclusió social, donesvíctimes de maltractaments, etc.),estan amb una ma davant i una altradarrere. En molts casos treballantsense cobrar, per la seua conscièn-cia i solidaritat... de la qual cosa sen'aprofiten els governs autonòmics,ajuntaments, i el propi estat. Enaquest sector, juntament amb elsdesnonaments, és on més situacionsdramàtiques, s'han estat donant enels últims mesos.

Cal tenir present també la situa-ció de les universitats, i dels espaisd’R+D+i, que estan en una situacióde real i gairebé imparable desman-tellament.

I no podem oblidar la situació del’ensenyament (infantil, primari,secundari, etc), on no només s’estàforçant a l’aplicació de la LOMQE,la llei més reaccionària en matèriaeducativa dels darrers 40 anys...sinó que gràcies al servilisme i traï-

doria de CCOO i UGT, en el cas con-cret del País Valencià, 1.400 mes-tres, professors i professores inte-rines perdran la feina (i fins el 2015és possible que la xifra d’interinssense feina supere els 5.000).

I tot plegat sense oblidar la des-trucció real, i gairebé definitiva (sino ho impedim), del teixit indus-trial arreu dels Països Catalans. Atall d’exemple, el País Valencià ha

vist reduït el total del percentatgede la balança comercial amb la res-ta del país en més de 15 punts en elsdarrers anys.

És a dir, si al 2003, prop de 65euros de cada 100 eixien vers, o entra-ven des de, la resta del Països Cata-lans. En 2011 ja no arribàvem a 50euros de cada 100. Açò és un símp-toma molt clar del procés de des-trucció d’un marc socioeconòmicinnegable, que representen els Paï-sos Catalans.

I per acabar-ho d’arredonir, nohem d’oblidar que entre juliol i des-embre de 2013, desapareixeran mésdel 70% del total dels convenis col·lec-tius, “gràcies” a la fi de la ultraac-tivitat dels convenis (mitjançant ladarrera contrareforma laboral delPP).

Què podria passar llavors? Doncsque, per exemple, una persona tre-balladora del lleure, a Barcelona,que fes de zeladora, que ara hauriad’estar guanyant poc més de 900euros al mes, per 40h setmanals(igual que una altra, del grup 6, d’u-na indústria taulellera a la Plana),podria trobar-se cobrant l’SMI(menys de 650 euros mensuals perla jornada completa), en perdre’stotes les atribucions aconseguidesal conveni.

En termes generals el que tenimper davant és una desfeta sense pre-cedents.

Ens veurem abocats a una situa-ció molt semblant a la que es troba-ren els nostres avantpassats a finalsdel s.XIX i principis del XX, peròamb mitjans coercitius, repressius,de vigilància i dominació, del s.XXI.

Què ens queda doncs?Fer una feina ingent, el millor orga-nitzada possible, unitària, assem-bleària, autogestionada i combati-va, per assentar les bases no nomésd’un nou moviment sindical fort,sinó molt més important encara,recuperar la centralitat del subjec-te treballador (en la seua totalitat,tant se val si s’és treballador “pro-ductor”, “reproductor”, aturat, etc.),

la centralitat de la classe treballa-dora com a classe històricament res-ponsable de l’avenç del conjunt dela humanitat.

Hem de fer una tasca ingent peranar avançant en la conscienciació,en la recuperació de la dignitat il’orgull de saber-se membre de laclasse treballadora.

Entendre que si nosaltres pro-duïm (als centres de treball i a lallar), nosaltres hem de decidir.

Cal fer un esforç enorme, per talque arreu dels Països Catalans, s’es-tenga, i s’entenga, que hem d’avan-çar amb l’organització, l’acció, lasolidaritat i el suport mutu.

Hem d’ajudar a fer entendre a lamajoria de la població treballado-ra, que sols i soles no tenim res afer. Que només juntes, lluitant,tenim futur. O és que la PAH, lesassemblees veïnals i d’aturats queocupen CAPS o posen en marxa coo-peratives, o els i les companyes deTMB, no ens estan marcant el camí?Malgrat la nostra dramàtica situa-ció, no comencem a trobar exem-ples esperançadors?

Ajudar a fer entendre que a lesassembles és on hem de compartirels nostres problemes i necessitats.No només perquè com diu la ditapopular “les penes compartides, sónmenys penes”... sinó perquè col•lec-tivament sí s’hi pot plantar cara.

Perquè efectivament, i per con-cloure, no podem perdre l’esperan-ça i la combativitat. Perquè hem derecuperar consciència i perquè hemde recuperar la centralitat dels con-ceptes “Poble Treballador dels Paï-sos Catalans” i Classe Treballadora,en el nostre discurs.

Perquè com la història ja hademostrat, només el Poble Treballa-dor serem motor de la Unitat Popu-lar. Només la classe treballadoraconscienciada, organitzada i auto-gestionada, podrem aconseguir laplena llibertat, l’alliberament degènere, de classe i nacional dels Paï-sos Catalans, i des dels Països Cata-lans, a la resta de pobles del món.

No ho oblidem. Tinguem-ho pre-sent amb molt d’orgull.

Perquè si nosaltres produïm...nosaltres decidim!!

*Gonçal Bravo és membre del Centred’Estudis Sindicals de la COS

1r de Maig de 2013 Reconstruir espais de lluita obrera,

per decidir lliurement. I decidir l’alliberament complet

“En termes generals el que

tenim per davant ésuna desfeta sense

precedents”

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

L’ACCENT 247 DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 2013 ESPORT 13

RAFA ESCOBAR MANISES

El passat dissabte 13 d’abril, mentreBurjassot acollia la manifestació iposterior homenatge a Guillem Agu-lló, a l’estadi Ciutat de València esdisputava un partit de lliga entre elLlevant UE i el Deportivo de la Corun-ya. Al poc de començar, al gol Albo-raia, zona de l’estadi caracteritzadaper acollir des de fa molts anys a grupsantifeixistes, aparegué una pancar-ta on es podia llegir “Guillem no t’o-blidem”.

Aquest acte d’homenatge incideixla vessant futbolística de l’assassinatde Guillem. És sabut que Agulló eraaficionat del club granota i que vaformar part de les primeres iniciati-ves per formar grups d’animació anti-feixista al camp del Llevant; unes ini-ciatives que desembocaren en la cre-ació de la penya Força Llevant, grupque va tindre una importància capi-tal per entendre la relativa norma-lització de la quatribarrada i l’este-lada a l’estadi granota.

També és coneguda la militànciadurant molts anys del seu assassíPedro Cuevas al grup ultra d’anima-ció Yomus, que des de fa dècades gau-deix de total impunitat a Mestalla ique d’una o altra manera ha estatsempre vinculat a l’extrema dretavalenciana, com la mateixa trajectò-ria de Cuevas demostra.

El 1993, poc després de l’assassi-

nat de Guillem, a l’estadi Carlos Bel-monte d’Albacete, es disputava unpartit que enfrontava al conjunt localamb el València CF. Durant diferentsmoments del partit es va poder obser-var una pancarta en la que es podiallegir “Guillem jodete”. Com era d’es-

perar, no hi hagué cap represàlia peraquesta apologia de l’assassinat.

També foren habituals durant anysles pintades a l’estadi amb el mateixmissatge, el qual es va convertir enun mantra de l’extrema dreta valen-ciana.

La temporada 2004-2005 El Lle-vant retornava a la primera divisiómés de quaranta anys després de laseua darrera presència. Al derbi dis-putat a l’estadi Ciutat de Valènciaentre l’equip granota i el València CFel maig del 1995, tornava a aparèi-

xer en la part de l’estadi en la que estrobaven els Yomus una pancarta quedeia “Montanejos 1993”, fent referèn-cia al lloc i l’any de la mort de Gui-llem. Aquest cop el missatge era unamica més subtil, una subtilitat queno es reflectí en les consignes que esllançaven des de la grada on si es feiauna referència explícita a la figurade Guillem.

Aquest ritual de càntics s’ha repe-tit nombroses vegades tant a Mesta-lla com al Ciutat des de que el clubgranota tornà a l’elit del futbol. L’ex-trema dreta valenciana ha volgutmantenir viu el record de l’assassi-nat de Guillem també a l’àmbit fut-bolístic, recordant que un d’aquellsjoves que va trencar l’apartheid sim-bòlic existent al futbol valencià vaperdre la vida a mans d’un dels seus.

Com a l’àmbit polític, al futbol,l’efecte ha segut el contrari, avui endia la pluralitat simbòlica és un fetal Ciutat de València i això ho devema Guillem i a tots els joves que ambvalentia guanyaren un espai hostilen una lluita que no ha estat exemp-ta de repressió policial i el constantobstruccionisme de les cúpules diri-gents del club, que mai han vist ambbons ulls a un sector de l’afició gra-nota que no comparteix el pensamentúnic implantat a la ciutat de Valèn-cia des de fa dècades.

Som molts els granotes que tam-poc oblidem ni perdonem.

RAFA ESCOBAR MANISES

El passat divendres 5 d’abril, elpresident del consell d’adminis-tració del València CF anunciavaen roda de premsa la seua dimis-sió irrevocable. Es tractava d’unaconseqüència lògica després de quela Fundació, màxima accionista del’entitat, anunciara de forma vela-da, la seua intenció de fiscalitzarla gestió del club.

Aquesta Fundació, creada coma recurs per a obtenir un crèdit deBankia que li facilitara la comprad’un paquet majoritari d’accions,està formada per representants delclub i de les institucions. Aquest

crèdit, que superava els 80 milionsd’euros, no s’havia de pagar elsprimers anys, la moratòria peròva vèncer, i la Fundació, entitatque a penes genera ingressos, esveié obligada a afrontar els inte-ressos del deute. Un cop la Funda-ció es mostrà incapaç de pagar elprimer termini dels esmentats inte-ressos, l’entitat bancària executàa l’avalador, la Generalitat Valen-ciana, per una quantitat superiorals quatre milions d’euros.

Aquesta execució però ha segutrecorreguda pel Consell, i la jut-gessa Laura Alabau ha dictat unauto que la paralitza momentània-ment.

Així i tot, el vicepresident delConsell, José Ciscar ja havia manio-brat per fer-se amb el control d’u-na majoria de membres de la Fun-dació, tractant així de convertir-la en una entitat que permeteraal Consell supervisar la comptabi-litat del club, club que veu moltqüestionada la seua viabilitat,sobretot sinó és capaç de classifi-car-se per a la Lliga de Campions,competició que pels elevats ingres-sos que reporta, ha permés qua-drar els números del club de Mes-talla els darrers tres anys.

Davant d’aquesta previsible bice-fàlia, el president Manolo Lloren-te dimití, creant un problema a

l’interior de la Fundació, que araes veu obligada a adoptar decisions,quan el que pretenien els seus mem-bres era fiscalitzar el treball d’u-na junta directiva titella.

La situació del Govern també ésmolt delicada, per una banda esveu obligat a controlar la gestiód’una entitat de la qual és l’ava-lador, però per l’altra no vol donarla cara al capdavant d’un club dedubtosa viabilitat pel cost econò-mic i polític que pot suposar, méstenint en compte que l’única solu-ció possible per al club és la seuavenda a un grup inversor. Aques-ta venda no és una decisió popu-lar als ulls de la nombrosa afició

del València CF, és per això que desde les institucions no es vol carre-gar amb el cost polític que impli-caria.

Malgrat tot, no sembla fàcil quecap grup inversor es vulga a fercàrrec dels més de tres-centsmilions de deutes que arrossegal’entitat. Aquesta situació de sai-net no representa més que la fugi-da cames ajudeu-me de totes lesparts, des de l’antic president, finsal president de la Fundació Fede-rico Varona, qui també dimití el16 d’abril. El futur del Valènciaestà enormement compromès, elseu deute és inviable, la venda delsolar de Mestalla es demora i elvalor d’aquest baixa, mentre lesobres del nou estadi continuen atu-rades

És per això que ningú vol ges-tionar directament l’ensorramentd’una entitat esportiva històricaamb gran implantació.

L’afició del llevant també recordaGuillem Agulló vint anys després

El record de Guillem Agulló ha estat present als estadis de futbol. En la foto, La Granja, del Xerés B, pel Kolectivo Sur

El València CF en crisi institucional després de la dimissió del seu president

L’ACCENT 247DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 201314 CULTURA

Carles Miret Estruch GANDIA

El llibre d'Ada Colau i Adrià Ale-many pot semblar el resultatd'anys de compromís polític isocial pel dret a l'habitatge endiferents plataformes com la PAH

(Plataforma d'Afectats per la Hipoteca).Però no seríem justos del tot si no reconei-xem alhora que aquest treball és el perfectecorol•lari d'un procés imparable de madura-ció dels moviments socials i de la societatcivil en general. És per això que no es tractad'una obra oportunista, sinó necessària,analítica i, fins i tot, solidària. Farem unbreu repàs als apartats d'aquest engrescadori útil receptari de motius i pal·liatius de lacrisi financera i immobiliària.

La primera part del llibre analitza lescauses estructurals de la fallida immobilià-ria, sobretot mitjançant l'extensió de la con-fusió entre dret a l'habitatge i accés al crè-dit i de la propietat privada com a formaquasi exclusiva de tinença. Aquesta impos-

tura, promoguda des de les administra-

cions de l'estat ja des del darrer franquisme,pretenia fer del negoci immobiliari la verta-dera indústria especialitzada estatal. Així,projecte propietarista ocultava un mecanis-me de control social de primer ordre queexplica els recents episodis d'emergènciasocial al voltant del dret a l'habitatge i quemolts comparen amb un tipus contemporanid'esclavisme.

Els habitatges, en esdevenir un bé d'in-versió en si mateix, provocaren un augmentexponencial de la demanda especulativa.Per altra banda, la desregulació del mercatimmobiliari i financer, juntament a la pri-vatització de la banca, féu saltar pels airesels engranatges de control del crèdit demanera que “el preu de l'habitatge el va aca-bar marcant la capacitat d'endeutamentmitjana de la població, i no l'encreuamententre l'oferta i la demanda”.

La segona part del llibre analitza les con-seqüències d'una legislació hipotecària obso-leta que condemna milers de famílies i comaquesta problemàtica moltes vegades indivi-dual ha passat a consolidar-se com una llui-

ta col·lectiva força organitzada i amb abun-dants mostres de solidaritat. En aquest cas,els autors tiren mà de la seua experiènciaen la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

La tercera i última part repassa el pano-rama legal amb la intenció de proposar unasèrie de consells i pautes d'actuació, sobre-tot per a qui estiga immers en un procés d'e-xecució hipotecària. Es tracta d'un capítolpràctic i “útil no tan sols per a les personesdirectament afectades, sinó per a platafor-

mes locals i altres col•lectius que vul-guin donar suporta les víctimes del'estafa immobiliària”.

Al capdavall, Vides Hipotecades ésun assaig rigorós amb múltiples lec-tures, des de la banca, el model eco-nòmic i territorial, els movimentssocials, etc. Suposa doncs un intentmés d'il·lustrar sense censures ideo-lògiques les causes de l'actual crisidel capitalisme, però no es limita auna mera teorització erudita sinóque ompli el buit dels textos de baseper a l'autoorganització dels sectorsmés vulnerables de la societat.

Capitalisme: el crim perfecte

Borja Català MANISES

No s'ensenya en les escoles /com van esclafar un país, /perquè d'aquella sembrada /continuen collint fruits”.Aquests versos de la cançó

“Lladres” resumien perfectament el prin-cipal motiu que va impulsar Al Tall apublicar en 1979, el disc Quan el mal ved'Almansa..., una cantata basada en laGuerra de Successió: recuperar la memòriad'un dels moments més decisius de la nos-tra història, les conseqüències del qual,malgrat el pas de propde tres segles en elmoment de l'apa-rició de l'àlbum,continuavennotant-se. Com enl'actualitat.

Sens dubte, lavictòria borbònicaen aquell conflicted'inicis del segleXVIII i els posteriorsDecrets de Nova Plan-ta marquen un abans iun després per al nos-tre país: conqueritsmilitarment i abolidestotes les institucionsd'autogovern pròpies, elsEstats de la Corona d'Aragósón engolits per l'Espanya uniforme i cen-tralista que bastirà el nou rei, Felip d'An-jou. Llavors es materialitza l'annexió perpart de Castella i comença un llarg procésd'assimilació i resistència que s'ha prolon-gat, amb diversos graus d'intensitat, finsal segle XXI.

Malgrat l'enorme rellevància d'aquell

moment històric “sobtaque sovint els temarisd'història i de llengua de

secundària i batxillerat,tan densos com són, passen de punte-

tes sobre aquest”. Les paraules citades sónde Pau Tobar (València, 1978), professor degeografia i història en el sistema educatiupúblic del País Valencià, militant de l'Es-querra Independentista i redactor de L'AC-CENT. I amb la voluntat de contribuir aesmenar la mancança assenyalada haescrit El pas dels maulets (Edicions delBullent), una novel·la que pretén acostar

aquest episodi de la nostra història aljovent.

Els país, la revolta, BassetAlícia i Toni són dos amics que passen l'es-tiu a Altea. Ell és d'allí; ella, vigatana,però sa mare prové d'aquest poble de laMarina. La denúncia que el batle dePedreguer (PP) presenta contra la pintadad'un mural a la casa de la cultura amb elrei Juan Carlos de Borbón cap per avall ion es pot llegir el lema “300 anys d'ocupa-ció, 300 anys de resistència”, una denún-cia que arriba fins a l'Audiència Nacional

espanyola (veieu L'ACCENT 198), serà elpunt de partida d'una recerca que portaràels dos adolescents a recórrer els escenarison es van desenvolupar alguns dels princi-pals capítols de la Guerra de Successió i aaproximar-se mútuament. I ho faranguiats per un misteriós amic que els aniràdeixant pistes allà on vagen: Basset.

Aquest viatge, pel territori i per la his-tòria, començarà a Altea, on l'agost de1705 desembarcà Joan Baptista Basset,moment en què es produeix l'alçamentmaulet, i passarà per Dénia -on Basset pro-clamà Carles d'Àustria rei-, València, Xàti-va i, finalment, Barcelona. Mentre seguei-xen les petjades del militar valencià, elsdos joves investigaran aquest conflicte totaprofundint en les seues causes, en el jocd'interessos de les grans potències europe-es del moment, en el caràcter marcada-ment social i popular de la revolta delsmaulets i en les conseqüències de la derro-ta del bàndol austracista.

Amb El pas dels maulets Tobar aconse-gueix sintetitzar d'una manera entenedo-ra els diferents vessant d'un conflictecomplex i amb moltes ramificacions, i amés amb un llenguatge àgil i senzill quepot arribar fàcilment als estudiants desecundària. Però, sens dubte, els gransencerts d'aquesta novel·la rauen en l'abastnacional que dóna al conflicte (tractar derecollir-ne tots els escenaris als PaïsosCatalans), en posar de relleu el componentsocial de l'aixecament camperol i en rei-vindicar la figura de Basset, qui tot i seruna de les figures més destacades i com-promeses en el conflicte, és un autènticdesconegut per a la major part dels PaïsosCatalans, especialment al sud del Sénia.Potser perquè “no s'ensenya en les esco-les” la història d'aquest país.

Fitxa tècnica:

Títol: Vides hipotecades. De la bombollaimmobiliària al dret a l'habitatgeAutors: Ada Colau i Adrià AlemanyEditorial: Angle EditorialLloc d'edició: BarcelonaAny d'edició: 2012

Pàgines: 191

Que s’ensenye en les escoles la història d’aquest país

L’ACCENT 247 DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 2013 CULTURA 15

Santiago Muñoz BARCELONA

Mai un cineasta ha sigut tanconscient dels perillsintrínsecs al llenguatgecinematogràfic i se n’haescapat sempre d’una for-

ma tan brillant, ocultant allò que el cine-ma acostuma a mostrar (la imatge de laviolència, de l’horror, convertides enreclam de la indústria de la cultura) imostrant allò que el cinema oculta (eltemps morts, les rutines i gestualitatsquotidianes, els rituals socials i indivi-duals amb tot el seu automatisme). Rein-vertint d’aquesta manera el rang i la prio-ritat d’allò mostrable ha construït laimatge precisa de l’horror social i indivi-dual: o l’horror es troba fora de camp, (nohi ha imatge possible de l’horror, únicamanera de fer-lo sortir) o sinó dintre delscomportaments socials més codificats,quotidians i “naturals”.

Amour (2012), últim film del directoraustríac, guardonat amb justícia a totarreu, ens apropa el tema de la mort,autèntic pal de paller de tot el sistema derepressions que constitueixen a l’individui la societat. L’experiència esdevé d’unaduresa i d’una tendresa (sí, alhora) queno es poden posar en paraules. Un músicja octogenari (Jean Louis Trintignant i )assisteix a la ràpida degeneració, a causad’una lesió cardiovascular, de la seva dona(Emmanuelle Riva), que intuint tot allòque li espera intenta, sense aconseguir-ho, suïcidar-se. El protagonista s’enfronta

llavors no sols al dilema de practicar-li laeutanàsia sinó al del deteriorament acce-lerat de la memòria, la parla i la mobilitatde la dona. L’home té un sol principi d’ac-tuació, que de vegades la societat (encar-nada per la seva filla), no acaba de com-prendre: és el seu amor. Aquest amor pas-sa per renunciar a la medicalització de lamalalta (ella li ho demana) amb la qualcosa tot el film discorre a l’entorn íntimde la vida de la parella. És aquesta renún-cia de l’home a l’internament de la parellai la medicalització de la seva mort el queinsereix el film dintre d’un territori d’u-na intimitat punyent i sublim. L’homeconvertit en cuidador (ajudat tan sols per

una infermera que ve tres cops per setma-na) contempla totes les fases del deteriora-ment de la dona sense l’ajut de cap instàn-cia social repressora (família, metges, hos-pital). La duresa del film radica en aquestaquotidianitat extrema a la qual l’home essotmet en virtut a la promesa que ha fet.Jo no he vist cap film que parli de l’amord’una manera tan intensa, tan extrema ialhora tan delicada i tendra. Les imatgesde Haneke, construïdes com sempre entorna la quotidianitat, són d’una bellesa i unaduresa indescriptibles. Diàlegs mínims,converses entorn a una taula o a peu dellit que sense dir res ho diuen tot; silencis,temps morts i accions quotidianes que

reflecteixen la duresa i l’horror de ladecrepitud. D’això està feta una pel·lículaque renuncia, com sempre ho ha fet elcinema de Haneke, als grans diàlegs (per-què els grans diàlegs són mentirà, perquèla dramatització és equivalent a repressió)i que discorre de principi a fi enmig d’unasobrietat i simplicitat que enlluernen. En

un moment de la pel·lícula, el protagonis-ta li explica una història molt emotiva ala dona però no pot recordar-ne el final,davant l’evidència de l’oblit, diu: “éscuriós com perdem els records però lesemocions perduren”. Els records són imat-ges, les emocions és allò que ens portenles imatges però que no és consubstanciala elles. La pregunta, al cinema de Haneke,és sempre aquesta: ¿com podem salvar,recuperar, restituir les emocions, allòreal, aquesta veritat que està més enllà deles imatges i que, en molts casos, les prò-pies imatges ens oculten? Com sempre,Haneke troba la manera i ens retorna laveritat colpidora d’allò reprimit: l’emo-ció. Llarga vida al millor dels cineastes.Gràcies, senyor Haneke.

“No he vist cap film queparli de l’amor d’unamanera tan intensa“

Ressenya de la quinzena Amour

Haneke Incombustible

Havia tornat uns dies al seupoble per participar d'unafesta de disfresses. Ell n'erael protagonista principal illuïa un vestit de paper creat

per l'ocasió que representava el sol. En unmoment de la cercavila, envoltat de des-enes de criatures, el vestit s'encenguécom una pira i morí uns dies després deresultes de les cremades que van ser mésfortes que la seva salut, ja debilitada peruna hepatitis.

José Pèrez Ocaña havia nascut a Canti-llana (Andalusia) el 1947. I créixer essentgai en un poblet andalús de la negraEspanya franquista dels anys cinquantano devia resultar gens senzill: Estat iEsglésia complementant-se en una croadareaccionària. Així que, quan arrencarenels anys setanta, Ocaña agafà la maletaplena de tot allò que de Cantillana el fas-cinava malgrat tot -verges, processons,enterraments, ploramorts- i es plantà aBarcelona. Un cop tingué la ciutat més omenys apamada s'acabà instal·lant alrovell de l'ou d'aquella Barcelona quemaldava per capgirar l'ordre social, a laplaça del Rei, a tocar amb la Rambla. Desd'allí estant s'anà incorporant al pessebrecanalla de la Barcelona de la transició i,de la mà del també pintor andalús i gaiNazario, provà de fer-se un lloc en elmón pictòric del moment sense acabar-hod'aconseguir, havent d'alternar el pinzell

i el cavallet amb la brotxa i la pared. Peròamb la pintura, una activitat que desen-volupava en la intimitat, no en teniaprou, i les seves actuacions van anar-lidonant visibilitat. Es van anar fent popu-lars els seus passejos Rambla amunt Ram-bla avall disfressat de folklòrica, els seusstriptease, les seves processons, apropant-se a un lumpen encapçalat per les putes,les “vírgenes de carne”.

La seva actitud de ruptura amb l'odreestablert, caòtica i contradictòria, l'apro-

pà també als ambients polítics antifran-quistes d'extrema esquerra, al movimentllibertari, i especialment a la seva compo-nent contracultural. Així, participà d'unade les iniciatives culturals més reeixidesdel període, les Jornades Llibertàries dejuliol de 1977, però la seva performanceacompanyat d'en Nazario va ser forta-ment criticada pels militants més vells isindicalistes de la CNT. De fet, el conjuntdel festival llibertari celebrat entre elParc Güell i el Saló Diana va posar de

manifest les importants diferències decultura política que convivien a la CNT dela transició. A banda d'aquesta col·labora-ció amb la CNT, la presència d'Ocaña tam-bé es va fer habitual en les actuacions rei-vindicatives organitzades per l'Assembleade Treballadors de l'Espectacle, i s'apropàtambé al moviment d'alliberament sexuali particularment al Front d'AlliberamentGai de Catalunya arran d'una reinterpre-tació personal de la Revetlla de Sant Joanque l'acabà conduint a comissaria, on s'hipassà quatre dies.

El 1983 es produí el fatal accident queel matà amb 36 anys. Tot i que la seva pro-ducció pictòrica va quedà interrompudamassa d'hora, amb el pas dels anys haanat prenent-se en consideració i ara, enmotiu del trentè aniversari de la sevamort, la cooperativa Atrapasueños haencapçalat una iniciativa que té possibili-tats de fer-se realitat per tal que al seupoble s'hi instal·li un museu permanentamb la seva obra, de caràcter naïf, ocupa-da sobretot en retratar espectacles de cul-tura popular vinculades a la religió, al'Església que tant l'havia perseguit. Men-trestant, sempre podem apropar-nos a laseva personalitat, a la seva obra i a unfragment d'aquella Barcelona a través del“retrat intermitent” que d'ell en va fer eldirector de cinema Ventura Pons en elseu debut darrera la càmera.

La Barcelona d’OcañaHistòria

L’ACCENT 247DEL 18 D’ABRIL AL 1 DE MAIG DE 201316 CONTRAPORTADA

MONTSE VENTURÓS BARCELONA

Per què, Som Països Catalans? Fa massa anys que parlem de país,sense posar-li nom al país. Portemun cicle polític sobiranista on l’am-bigüitat nacional ha fet que aquellsque diuen treballar pel país, en elfons treballen per una part del país.Al catalanisme li ha fet molt malla dictadura, però el projecte de lesautonomies ha estat un dels màximslegitimadors de la divisió territo-rial dels Països Catalans. Cal queles classes populars tinguin orga-nismes que treballin en clau de paísi que sobretot superin les divisionsadministratives imposades pelsestats i les autonomies.

D’on neix la iniciativa? I elmoment escollit? La iniciativa forma part d’una refle-xió conjunta d’un seguit de perso-nes vinculades al teixit polític del’Esquerra independentista, gentde casals, d’entitats, d’esports tra-dicionals, de colles de cultura, filò-legs i filòlogues catalanes, etc...

Nosaltres no hem escollit elmoment, sinó que el moment ensha escollit a nosaltres. Seguramenten una conjuntura política dife-rent, faria anys que existiria quel-com similar, o potser encara ensfaltarien anys per veure-la nàixer,la conjuntura sobiranista i l’agu-dització dels regionalismes han fetque ara sigui elmoment d’ac-tuar. Qui sap sipotser ja femtard.

Els Països Cata-lans com a rea-litat tossuda? Si, és una reali-tat tossuda entant que nomésla voluntat popu-lar fa que aques-ta realitat nosigui un recordromàntic. Capinstitució pública treballa en claude Països Catalans, i és només latossuderia de la gent que hi viu, hicreu i hi treballa, la que fa que avuien dia la paraula proscrita, els Paï-sos Catalans, siguin presents en eldebat social i polític.

Heu adoptat el “SOM” com a eixvertebrador de la campanya...

Perquè si no ho Som nosaltres noho serà ningú ni enlloc, com ja hemdit, l’existència i supervivència del

país, passa per lagent que Som ivolem ser delsPaïsos Catalans,és una afirmacióen present.

Quin paperjuguen elscasals i ateneusen aquesta cam-panya? Primer, remar-car que Som Paï-sos Catalans, noés una campan-ya, no és quel-

com passatger d’uns dies, setmaneso mesos, “Som” és una estructura,una eina al servei de la construc-ció nacional, i en aquest camp, elsCasals i els Ateneus son una peçaclau, som l’espai físic on socialit-zar el missatge, el lloc on reunir-se per expandir-lo, les parets onexposar, els altaveus on ser escol-tats.

Com i de quina manera es pot par-ticipar d’aquesta iniciativa? Avui en dia, estem treballant endiversos projectes, alguns de moltconcrets i temporals, hi hauràdebats en els que farà falta quetothom hi participi, caldrà que lagent s’impliqui en campanyes, cre-ar nuclis actius als pobles i barris,que treballem per la llengua, perarticular nacionalment els nostreseixos de treball quotidians, en defi-nitiva, cal que tinguem el país alcap alhora de fer tot allò que fem,i per això ens cal tot el suport pos-sible.

Ens podeu parlar una mica de lainiciativa d’omplir els Països Cata-lans de llibres? En què consisteix? Aquesta iniciativa ens la vam plan-tejar, primer de tot, perquè és unamanera diferent, innovadora, visuali molt participativa de reivindicarel territori nacional, els Països Cata-lans, i la cultura pròpia com a einacohesionadora del poble. Així doncs,per una banda, remarquem el caràc-

ter complet del país -i en neguem idesmentim la fragmentació encomunitats autònomes i departa-ments amb "algun vincle folklòric"entre si - i la necessitat d'utilitzarla lectura, i la cultura en generalcom a mitjà de formació social iintegrador. Per altra banda, prete-níem ajudar tants pobles i barris,com fossin possibles, a organitzar-se en aquestes dates, i així establiro enfortir les xarxes locals associa-tives. En aquest sentit, des de SomPaïsos Catalans hem proposat diver-ses escoles (com ara la Bressola o

l'Arrels, de la Catalunya Nord),biblioteques socials i casals i ate-neus (com el Tio Cuc d'Alacant) coma destinataris dels llibres que esvagin recollint, en funció de la temà-tica. A més, cada nucli local tambépot destinar llibres a projectes pro-pers.

Com s’està responent des d’arreudel país a aquest primer projec-te? Tenint en compte que la presenta-ció oficial de Som Països Catalansva ser fa una mica més de dos mesos,l'acollida popular està sent moltbona. A més, percebem molts ànims,arreu del país, de continuar treba-llar conjuntament amb Som PaïsosCatalans, per tal d'anar construint,teixint més fortament la xarxa popu-lar del territori.

Amb dues frases, ens animeu aformar part d’aquesta iniciativades dels nostres barris, viles i ciu-tats? Construïm els Països Catalans ambllibres en català; la cultura és lamillor eina de construcció nacio-nal.

El passat 2 de febrer, es presentava alTeatre de Petra (Mallorca) la campan-ya “Som Països Catalans”. L’èxit rotundde la presentació marcava un camíentusiasta i esperançador per reafir-mar allò que segons la mateixa cam-panya “alguns ens volen negar”. Alça-da sobre tres pilars fonamentals: cohe-sió a les lluites en defensa de la llen-gua catalana a tot el territori, impulsd’ iniciatives de diferent caràcter anivell nacional i impuls de mobilitza-cions i agitacions diverses de caràc-ter social, cultural i de tota mena desd’una perspectiva de Països Catalans;Som Països Catalans creix sense atu-rador arreu del territori i en els darrersmesos hem assistit a la seva presen-tació i a les primeres accions sotaaquests objectius. Aquesta quinzenaentrevistem a alguns membres delGrup Promotor de la Campanya per talque ens facin cinc cèntims d’aquestnou projecte que s’estén al llarg i ampledels Països Catalans.

ENTREVISTA

“L’Estat de les autonomies ha estatun dels màxims legitimadors de ladivisió territorial dels Països Catalans”

Som Països Catalans

“‘Som’ és una estructura,

una eina al servei de la construcció

nacional”

“Percebem moltsànims, arreu del país,

per tal d'anar construint, teixintmés fortament laxarxa popular del

territori”