Accents#562

Viatge a un passat desconegutLOS CRONOCRÍMENES�NACHO VIGALONDO DEBUTA AMB UN FILM QUE BEU DEL FANTÀSTIC MÉS PUR

Nacho Vigalondo, després d’unasòlida trajectòria en el món delscurtmetratges, fa el salt alllargmetratge amb Loscronocrímenes, una pel·lícula ques’inspira en les mítiquespel·lícules del cinema fantàsticper explicar-nos la història d’unhome que, sense voler-ho nisaber-ho, realitza un viatge que elporta del present al passat.

Pel·lícula molt ben acollida en els

festivals on s’ha presentat (Sundan-ce i Sitges en són un exemple), Loscronocrímenes ens mostra com lapacífica vida d’Hèctor i la seva pare-lla se’n va en orris en el moment enquè apareix un misteriós personatgeamb la cara embenada que no té pre-cisament la intenció de fer-se amic ín-tim de la parella. Sorprès i indefensdavant uns fets que no sap com hanesdevingut, Hèctor té l’opció de viat-jar al passat per aclarir d’on va sorgirtot plegat. Aquest viatge, però, no es-tarà mancat de perills i sobretot, de

descobertes poc agradables.El director, doncs, ens proposa

un film que es mou entre el terror i elfantàstic amb la voluntat de clavarl’espectador a la butaca al llarg delmetratge de la pel·lícula. Per acon-seguir-ho, a banda d’una capacitatnarrativa forjada, tal com apuntàvemanteriorment, en l’àmbit dels curts, eldirector ha comptat amb l’ajuda in-estimable d’un actor com Karra Ele-jalde, sens dubte un sinònim de ga-rantia absoluta. A banda de l’actorprincipal, també interpreten la pel·lí-

cula les actrius Bárbara Goneaga iCandela Fernández, axixí com elmateix director, el qual no ha pogutevitar reservar-se un paper destacatdins de la trama argumental de lapel·lícula.

Finalment, tot i tractar-se d’undebutant, cal tenir en compte la for-ta aposta que ha realitzat la distri-buïdora en qüestió per Nacho Viga-londo, una aposta que se suposaque ha d’alçar-se guanyadora en unaèpoca om el públic està més pendentde la platja que no pas del cinema.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstat Espanyol.

2007. Color. 90 min.

Direcció i guió: Nacho Vigalondo.

Fotografia: Flavio Labiano.

Música: Chucky Namanera.

Intèrprets: Karra Elejalde, Bár-bara Goenaga, Nac-

ho Vigalondo .�Oscar (Girona).

�

ESTRENARivalesFernando Colomo i JoaquimOristrell s’uneixen per firmar unacomèdia coral amb el món delfutbol com a teló de fons >PÀG 3

MÚSICAFestival de la Porta FerradaEls sons portuguesos arriben aSant Feliu de la mà de Mariza,Camané i Carlos do Carmo, i elsFados de Carlos Saura >PÀG 8 i 9

CINEMA

Si et deixa, passa d’ellaArriba a les sales gironines la comèdia «Paso de ti», amb Jason Segel i Kirsten Bell, una història d’amor, banyes i desastres >PÀG 3

DIA

RI D

E GI

RON

A

DIARI DE GIRONA

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 8.30 10.40 0.40* Girona 4.00 6.15 8.30 10.40Platja d’Aro 4.00 6.15 8.30 10.40

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.15 Girona 4.15 6.15Platja d’Aro 4.15 6.10 8.20

Girona 4.15 7.15 10.15Platja d’Aro 7.15 10.15

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.15 8.30 10.45

Girona 8.20 10.40Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30* Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30* Girona 4.30 7.30 10.30Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES,27 DE JUNY DE 2008

El joc de les casualitats

Tots els nens del món

La comèdia romàntica més omenys eixelebrada havia entrat ala UVI fins que algú a Hollywoodse li va acudir descobrir JuddApatow, responsable, sigui com aproductor, guionista i director,d’alguns dels títols recents mésafortunats d’aquest gènere. “Pasode ti” vindria a ser el revers de“Lío embarazoso”: aquí la cosa deva d’abandonaments i casualitatsgens afavoridores.

Escrita –amb Apatow- i protago-nitzada per Jason Segel (animal tele-visiu que sembla cridat a convertir-se en estrella cinematogràfica en unagalàxia no massa llunyana), Paso deti està millor resumida pel seu títol ori-ginal, Oblidant Sarah Marshall. Per-

què això és exactament el que es pro-posa fer Peter, músic més aviat me-diocre, quan és abandonat per laseva xicota, una famosa actriu televi-siva. Les seves primeres temptativesper superar-ho el porten a encadenarcites desastroses, atacs de ploranerai crisis d’histèria. Peter acaba decidintmarxar uns dies a Hawaii per embo-licar-se amb la primera que passi.Però, només arribar a l’hotel, el que estroba és Sarah amb el seu nou amor,una estrella britànica del rock de mís-tica més que dubtosa. Vagi on vagi,miri on miri, Peter es troba Sarah enple fornici. I quan semblava que lescoses no podien arreglar-se, el pro-tagonista coneix Rachel, una em-pleada de l’hotel, i s’adona que potserha estat mirant en la direcció equi-vocada.

Paso de ti no és la més original ni lamés aconseguida de les comèdiesavalades per Apatow –d’entrada, no lihagués anat malament un canvi d’es-cenari: això de Hawaii ja està molt vistper a les comèdies d’embolics–, peròcontinua mostrant un brillant equili-bri entre la parida pura i dura (basa-da, fonamentalment, en equívocs se-xuals) i una reflexió gens complaentsobre les reaccions de l’individu mo-dern quan es veu emmirallat amb lesseves inseguretats. El repartiment delfilm es completa amb Kirsten Bell,Kristen Bell, Mila Kunis, Russell Brand,Paul Rudd, Jonah Hill, Bill Hader,Jack McBrayer i Maria Thayer. Els se-guidors d’Apatow hauran comprovatque continua fidel als mateixos (es-plèndids) secundaris dels seus darrerstreballs.

PEP PRIETO

Si fa tot just un any l’actor JavierBardem s’encarregava deconcienciar-nos a tots plegatsproduint el projecte de Invisibles, ara ens arriba una pel·lícula deformat similar en la qual setprestigiosos directors ens mostrenles penúries a què estan sotmesosels infants de diversos llocs delnostre planeta.

De fet, All the invisible chidren està ro-dada amb anterioritat que Invisibles,però l’esperit de les dues pel·lícules és elmateix: si la pel·lícula de Bardem esta-va vinculada a Metges Sense Fronteres,All the invisible children ho està ambUNICEF. Els curtmetratges que ens fan

voltar per tot el món també gaudeixende noms de luxe a l’hora de dirigir-los.Si en el cas d’Invisibles els directorseren tots de parla castellana excepte l’a-lemany Wim Wenders, a All the invisi-ble children trobem un ventall més in-ternacional que ens porta des d’EstatsUnits fins a Hong Kong, passant per Bra-

sil o Bòsnia. Sens dubte, l’interès de lapel·lícula, més enllà de la bona volun-tat per denunciar i per sensibilitzar l’es-pectador, radica en la qualitat dels di-rectors que s’han apuntat a codirigir-la. Noms com els de Spike Lee, EmirKusturica, Ridley Scott o John Woo enspermeten veure alguns d’aquests di-rectors en un registre força allunyat, nor-malment, del que seria la seva obra ge-nèrica. D’aquesta manera, l’especta-dor gaudirà de set contundents i dignesrelats que, això sí, com sol passar enaquesta mena de films corals, el farandecantar més per uns que per altres, fetque permet, d’aquesta manera, co-mentar amb d’altres espectadors a lasortida quin d’ells els ha semblat milloro pitjor.

CARLES RIBAS

«PASO DE TI»�JASON SEGEL ESCRIU I PROTAGONITZA LA NOVA COMÈDIAPRODUÏDA PER JUDD APATOW, UNA PARÒDIA DE L’ABANDONAMENT

ALL THE INVISIBLE CHILDREN�DIRECTORS COM SPIKE LEE, EMIR KUSTURICA O RIDLEY SCOTTES POSEN A LES MANS D’UNICEF PER REALITZAR SET CURTMETRATGES DE DENÚNCIA

LA FITXAEUA, 2008. Tí-tol Original: For-

getting SarahMarshall. Gènere:Comèdia romànti-ca. Direcció Nicho-

las Stoller. Intèr-prets: Jason Segel,

Kristen Bell, MilaKunis, Russell

Brand, Paul Rudd,Jonah Hill, Bill Ha-

der. � AlbènizCentre (Girona),Oscar (Girona),

Lauren (Blanes),Cines Figueres,

Kyton (Palamós),Oscar (Platja d’A-

ro), Cines Roses

KIRSTEN BELLMés que una

promesaJa fa temps que la

televisió és undels laboratoris

més eficaços denoves estrelles deHollywood, i Kirs-

ten Bell és un delsseus productes

més ben acabats.L’actriu, més cone-guda per interpre-tar Veronica Marsa la notable sèrie

homònima, s’hadeixat veure en

cintes com Pulse ies pot enorgullir

de tenir una de lesagendes més ata-peïdes de la seva

generació.

�

LA FITXAFrança-Itàlia.2005. Color.

116 min.Títol Original: Allthe invisible chil-

dren. Drama. Director:

Varis Autors. Repartiment:

Francisco Anawa-ke, Maria Grazia

Cucinotta, Dama-ris Edwards, Vera

Fernandez

�

DIARI DE GIRONA

RIVALESFERNANDO COLOMO I JOAQUIMORISTRELL S’UNEIXEN PER REALITZAR UNA COMÈDIA CORAL

Espanya, 2008. 110 min. Direcció: Fernando Colomo.Intèrprets: Ernesto Alterio (Guiller-mo), Gonzalo de Castro (Carlos), SantiMillán (Xavier), Kira Miró (Sara), Juan-jo Puigcorbé (Fernando), María Pujal-te (María), Jorge Sanz (Jorge), RosaMaría Sardà (Rosa), Goya Toledo (Ma-ribel), Javier Cifrián (Pepe), Juan Na-varro (Edu). Guió: Joaquim Oristrell iInés París. Producció: Beatriz de laGándara i Luis de Val.Música: Juan Bardem.Fotografia: José Luis Alcaine.� Oscar (Girona), Cinebox (Salt),Lauren (BLanes), Cines Figueres,Oscar (Platja d’Aro), Cines Roses.

El nom de Fernando Colomo va,necessàriament, lligat a la comèdia.L’autor d’autèntiques meravellescom Bajarse al moro s’uneix, enaquesta ocasió, al talent de JoaquimOristrell com a guionista per pre-sentar-nos Rivales, una comèdia co-ral que promet somriures a tort i adret. Rivales, de fet, parteix de laidea de treure a la llum tots els tò-pics haguts i per haver que s’hanconstituït al llarg de la PenínsulaIbèrica.

D’aquesta manera, un partit defutbol d’aquells anomenats de cos-tellada entre un equip juvenil deMadrid i un altre de Barcelona dónael tret de sortida a tot un reguitzellde personatges que viuen i con-viuen amb els tòpics més nostrats iexecrables. De fet, el que preténmostrar Rivales és com el món delsinfants, s’imbueix de tot allò que elsadults, per molta maduresa quedestil·lin, els ofereixen a la seva vis-ta. La pel·lícula ens ofereix cinc his-tòries amb un nexe en comú, unspersonatges que aniran a parar aallà mateix i que conviuran amb totels arguments que poden sorgir d’u-na relació entre madrilenys i cata-lans. El director i el guionista, a l’ho-ra de realitzar la pel·lícula, han vol-gut riure’s amb alegria intensa d’a-quest suposat desmembrament del’Estat espanyol a base d’humor, avoltes grotesc, a voltes irònic, peròque, mirat amb distància massa so-vint resulta patètic. Per arrodonir lajugada, els creadors de Rivales hansabut envoltar-se d’un repertori ac-toral de luxe: Rosa Maria Sardà,Santi Millán, Ernesto Alterio, JorgeSanz o Goya Toledo aporten tambéla seva dosi de bon humor i bonafeina a una pel·lícula predestinada afer passar una bona estona de qual-sevol tarda estiuenca. CARLES RIBAS

�

ALTRES ESTRENES

L’infern és més dur quan s’és un nen.

DIARI DE GIRONA

EL PATITO FEO Y YO����� Dinamarca-França. 2006.Color. 103 min. Títol original: «Den grim-me ælling og mig». Direcció: Michael Heg-ner i Karsten Kiilerich. Guió: Michael Hegner,Mark Hodkinson i Karsten Kiilerich, basat enel conte de Hans Christian Andersen. Músi-ca: Jacob Groth. Albèniz Centre (en cata-là), Oscar Girona (en català), Lauren Bla-nes, Cat Cines Figueres (en català),Kyton Palamós (en català), Oscar Platjad’Aro. Aquesta cinta és un bon exem-ple de cinema d’animació europeu, entre-tingut i diferent a tot allò a què ens tenenacostumats, però molt a tenir en compte.El cas és que aquesta modesta coproduc-ció supleix l’inconvenient davant d’altresmegaproduccions infantils quant a pres-supost amb grans dosis d’ingeni i frescor. Iaixò que no era fàcil, ja que la història deL’aneguet lleig, original de Hans ChristianAndersen, és més que de sobres conegu-da, i això, a priori, podria ser negatiu per aaquesta. Aquí el que menys importa és eldesafortunat aneguet i el protagonismel’acapara Ratso, una rata comuna, diverti-da i intel·ligent, que es farà càrrec del pe-tit animal. La resta, tot i saber-se d’avan-çada, no deixa de sorprendre per la sevaoriginalitat als més menuts de la casa.SANTI HERNÁNDEZ

�

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA

LA PRINCESA DE NEBRASKA����� Estados Unidos. 2007. Color. 77 min. Títol original: «The princess ofNebraska». Direcció: Wayne Wang. Guió: Michael Ray, basada en un relat de Yiyun Li. Foto-grafia: Richard Wong. Música: Kent Sparling. Intèrprets: Ling Li, Brian Danforth, PamelynChee, Patrice Binaisa. És una de les pel·lícules d’autor que roda Wayne Wang des-prés d’algun èxit de taquilla, amb els diners estalviats. Conseqüentment, retorna ambel seu estil minimalista, un to íntim, pocs personatges, una fotografia esplèndida, cà-mera en mà (procediment que produeix la impressió de major verisme) i una musique-ta repetitiva: la pesada balada que escoltem. Wang s’assembla, salvades les distàn-cies, a l’Antonioni de La aventura o La noche, pel recurs als temps morts, tècnica quepermet penetrar en l’ànima dels personatges. És el cas de la protagonista, Ling Li,guanyadora de diversos concursos de bellesa a la Xina, qui deambula per l’urbs senserumb, ni interior ni exterior, a la manera de Jeanne Moreau en el passeig nocturn (defons: la trompeta de Miles Davis) d’Ascensor para el cadalso. Està embarassada dequatre mesos i no sap què fer, si avortar o no. Busca afecte i protecció per al seu des-concert. I Wang, que és molt llest, alhora que fi, elegant i en l’onda, inclou una casta es-cena lèsbica (dones a la deriva). La protagonista simbolitza, segons sembla, la nova iatordida generació xinesa (dependent del mòbil, com a tot el món) i sense valors niprincipis morals als quals agafar-se. Entre cotons, Wang realitza un notable retrat ge-neracional. Ling Li és molt bufona, sobretot, quan surt amb una camisa blanca que licobreix els genolls. Recomanable. ANTONIO VERGARA

�

CAOS CALMO����� Itàlia. 2008. Color.112 min. Títol original: «Caos Calmo».Direcció: Antonello Grimaldi. Guió: Nan-ni Moretti, Laura Paolucci i FrancescoPiccolo. Fotografia: Alessandro Pesci.Música: Paolo Buonvino. Intèrprets:Nanni Moretti, Valeria Golino, IsabellaFerrari, Alessandro Gassman AlbènizCentre Girona. Aquesta pel·lículaens porta a la memòria un altre filmitalià, La habitación del hijo, igualmentprotagonitzat per Nanni Moretti (tot ique allà també es va encarregar de ladirecció). A les dues cintes es tracta lamanera en què se supera la pèrduad’un ésser estimat. Però, mentre enaquella els personatges exterioritza-ven tot el dolor que implica la mortd’un fill, a Caos Calmo Moretti interpre-ta un home, pare de nou, que mostrauna incomprensible calma emocionaldesprés de la mort de la seva dona, ipotser el principal problema d’aquestdrama sigui que l’espectador no acabad’entendre la seva actitud ni de sentir-se mínimament atret pels problemesde tots els altres personatges quel’envolten. Tot i així, pot convidar a re-flexionar sobre aspectes vitals. JORGE

CASTILLEJO

�CRÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

SEXO EN NUEVA YORK�Estats Units. 2008. Color. 144 min. Títol original: «Sex and the City». Direc-

ció: Michael Patrick King. Guió: Michael Patrick King. Intèrprets: Sarah Jessica Par-ker, Kim Cattrall, Cynthia Nixon, Kristin Davis. Albèniz Plaça Girona, Oscar Girona,Cinebox Salt, Lauren Blanes, Cat Cines Figueres, Cines Olot, Arinco Palamós, OscarPlatja d’Aro, Cinemes Roses. A aquests que tenen la sèrie Sexo en Nueva York –primera regla: si hi ha la paraula sexe al títol, n’hi ha poc o gens en pantalla– com aparadigma de la paraula cool (home, si es refereixen a la literalitat de la mateixa,potser tenen raó) se’ls ha de recordar que aquesta és la invenció d’un senyor ano-menat Darren Star que porta unes quantes dècades repetint la mateixa operació. Iquines són les predecessores de la factoria Star? Doncs, Sensación de vivir i Mel-rose Place. Sexo en Nueva York, sèrie i pel·lícula, no en disten gaire: són, al capda-vall, monuments a la convencionalitat i el conservadorisme disfressats d’acidesa imodernitat, la clàssica història sobre com de soles i fràgils estan les dones senseels homes i el consumisme en botigues molt cares com a sinònim de la bona terà-pia. Tot això no és cap pecat mortal, però resulta que Sexo en Nueva York dura gai-rebé dues hores i mitja, és dolenta com un mal de ventre i, a sobre, porta gent alcinema. I n’hi ha que s’ho creuen tot. PEP PRIETO

�

DIARI DE GIRONA

EL INCREIBLE HULK�����Estats Units. 2008. Color. 114 min. Títol original: «The Incredible Hulk». Di-

recció: Louis Leterrier. Guió: Zak Penn. Intèrprets: Edward Norton, Liv Tyler, TimRoth, William Hurt. Albèniz Centre Girona, Oscar Girona, Cinebox Salt, Lauren Bla-nes, Cat Cines Figueres, Cines Olot, Kyton Palamós, Arinco Palamós, Oscar Platjad’Aro, Cinemes Roses. És força lamentable –per no dir directament patètic– queMarvel i Universal s’estiguin contínuament disculpant pel Hulk d’Ang Lee, i mésquan es tracta d’una de les adaptacions més originals i compromeses que s’hanfet mai d’un còmic, entre altres coses perquè se’l saltava a la torera. Les duescompanyies, doncs, no han tingut manies a l’hora de confeccionar una nova pel·lí-cula, com si l’altre no hagués existit, per satisfer els fans (?). El film de Leterriercau una mica antipàtic perquè és com una versió descerebrada de la cinta de Lee,sense que això vulgui dir que sigui un del tot menyspreable. De fet, més aviat alcontrari: Leterrier, com era de preveure, casa millor que Lee amb les manifesta-cions de bestialitat del personatge, i les escenes d’acció tenen aquesta barrejade tensió i exhibicionisme descarat que ja feia de Transporter 2 un espectacleimpagable. El problema radica, també era previsible, en el disseny dels personat-ges. Tots els intèrprets estan molt bé –potser Liv Tyler és l’única que no aconse-gueix redimir la poca substància del seu-, però la profunditat moral de Leterrierdista molt de la de Lee. Aquesta és la seva principal diferència: mentre l’autor deBrokeback Mountain s’esforçava a explicar que el monstre era el mateix Banner,el director francès aconsegueix, amb la seva banalització del drama, que Banner iel monstre semblin dos éssers independents. Fent balanç, el millor d’El IncreíbleHulk acaba sent l’aparició especial d’un altre personatge de la Marvel que recent-ment ha gaudit de versió cinematogràfica. Força més digne que la de Leterrier,per cert. PEP PRIETO

�

DIARI DE GIRONA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 70 DE

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona

I també:PRETEXTOS

Sala 124.30 - 8.30 (7 anys)

Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45Versió castellana Apta

11

4.25 - 6.30 - 8.35 - 10.4013 anys

22

4.15 - 8.357 anys

33

6.25 - 10.45Apta

33

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45Versió catalana Apta

44

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.457 anys

55

4.15 - 6.25Apta

66

8.35 - 10.4513 anys

66

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

77

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

88

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.457 anys

99

5.30 - 7.45 - 10.007 anys

1100

4.30 - 8.00 - 10.4013 anys

1111

6.20 - 10.357 anys

1122

4.25 - 6.30 - 8.35 - 10.4013 anys

1133

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona

El retorn del romanticismeUNA NOVEL·LA BEN TRENADA SOBRE ELS SENTIMENTS I LES ÀNIMES BESSONES QUE PODEM TROBAR.MOCCIA EXPLICA LA HISTÒRIA DE DUES PERSONES QUE ES TROBEN ARRAN D’UN ACCIDENT

L’experiència d’un gran publicistaExisteixen regles d’or per tal d’arribar

a ser emprenedors d’èxit? Quin és elsecret per triomfar en el cada cop méscompetitiu món de la publicitat? Coms’aprèn a ser creatiu? Lluny depretensions teòriques, Lluís Bassatbrinda l’oportunitat d’aprendre ambl’exemple de la seva experiència. | DdeG

�

LLUÍS BASSATConfessions personals d’un publicistaCOLUMNA, 226 PÀGINESEl triomf de Charlie Parker

Guanyador de l’American Book Awardde 1987, el llibre analitza la curtabiografia d’un dels millors saxofonistesdel món. Es deté principalment enl’original musicalitat que no va sercompresa en la seva època i que mai hadeixat de ser tema d’estudi. Nascut aKansas City l’any 1920, Parker vaaprendre a tocar autodidactament. | DdeG

�

GARY GIDDINSBirdTRAYECTOS, 182 PÀGINES

La fascinació de caminar per LondresPrendre el tradicional te amb pastes a

casa d’una dama londinenca, tafanejarpels magatzems dels molls del Tàmesi operdre’s en la marea humana d’OxfordStreet és, sens dubte, tota unaexperiència. Pèro fer-ho en companyiade Virginia Woolf, l’escriptora que va serl’ànima del grup de Bloomsbury, és unluxe sense comparació possible. | DdeG

�

VIRGINIA WOOLFLondresEL CERCLE DE VIENA, 77 PÀGINES

Intriga històrica amb rerefons exòticIstanbul, 1838. El sultà Mahmut II,

artífex de la reforma otomana, agonitzaal seu palau, i la ciutat es neguiteja. Lainesperada arribada d’un arqueòlegdecidit a trobar tresors i l’aparició d’uncadàver mutilat davant de l’ambaixadafrancesa porten l’eunuc Yashim Togalu ainvestigar. Però les pistes apuntaran queell és el principal sospitós. | DdeG

�

JASON GOODWINLa serp de pedraEDICIONS DE 1984, 326 PÀGINES

Premi Ciutat de Terrassa 2007JM Uyà (Sabadell, 1960) és professor

d’institut i doctor en Filologia. Escriuteatre, poesia i assaig. El present volumés el tercer lliurament del seu primerrecull de poesia Dèiem Ànima Civil(1989). Ha publicat dos poemesdramàtics, ha escrit diversos assajos i hapublicat teatre amb la companyia Cia.2x2 Teatre de Celrà. | DdeG

�

JMA UYÀÀnima civil, 2000 - 2007EDITORIAL PROA, 133 PÀGINES

Excentricitat i ironiaPublicat pòstumament l’any 1900, el

llibre recull un conjunt de cartes delpoeta portuguès de la segona meitat delXIX. Fradique Mendes va ser unainvenció de Jaime Batalha Reis, Anterode Quental i el mateix Queirós, que el vadotar al llibre d’una completa biografia iabassagadora personalitat. | DdeG

�

EÇA DE QUEIRÓSLa correspondencia de Fradique MendesCLÁSICOS MONDADORI, 205 PÀGINES

FEDERICOMOCCIA

TRADUCCIÓ DE LAIA FONT

Perdona siet dic amor

PROA,688 PÀGINES

Ja saben que les lletres, i la vida,en general, va per etapes i permodes. Des de fa uns anys, i entrel’èxit del best-seller i les obresd’aventures que sembla durador,hem tingut una època de retorn deles pautes romàntiques i lesficcions basades en aquests temes.

Una d’aquestes autores seria Sus-anna Tamaro, que per sort pel pan-orama de les lletres, sembla queaquesta lletraferida posseïda per la re-ligió ha deixat de tenir èxit i gran re-llevància. Més o menys des d’aques-ta temàtica difusa i tan calaix de sas-tre, es pot citar escriptores com Lau-ra Esquivel (Como agua para choco-late), o el gurú de l’autoretrobamentpersonal, Paulo Coelho, amb mésbona voluntat de treball que caracte-rístiques reals d’escriptor fet i dret (ununivers personal, capacitat narrativai profunditat en el missatge).

L’obra de Federico Moccia (Roma,) tocaria aquesta tornada al ro-manticisme, però amb unes pautes iunes armes prou interessants, que elfan diferent d’aquest grup heteroge-ni. El llenguatge de l’autor italià és àgil,ràpid i amè. Salpebrat de converses rà-pides que ens mostren els personat-ges.

Es nota l’ofici de Moccia que és guionista, en una planificació de l’obramesurada, engrescadora. És d’aque-lles obres que quan més vas llegint,més t’agraden de llegir i explorar. L’italià ens mostra la societat romanades de l’òptica d’un publicista triom-

fador, l’Alessandro i d’una noia jovebenestant, la Niki, que té anys en l’i-nici de la narració.

El primer, malgrat l’estàtus econò-mic i la posició social, té una vida per-sonal buida de continguts profunds isatisfaccions. La publicitat està béper guanyar diners, però, pel que esveu no t’emplena l’ànima ni et satis-fà a nivell personal.

Aquesta mancança es mostra benclara quan la seva nòvia el deixa, unbuit que el seu amic, l’advocat toca-campanes i faldiller Pietro, no potemplenar. La jove protagonista, mal-grat un món que s’obre ple d’expec-tatives, tampoc troba una satisfacciómés profunda. Com tanta gent de laseva generació.

Aquesta dues persones, amb videsdiferents, es trobaran gràcies a unaccident de trànsit. A partir d’aquí trobem una interessant digressió so-bre allò que demanem a la vida, allòque ens fa feliços, i un terreny minatpel món actual. La capacitat per esti-mar-nos i, sobretot, per parlar de l’a-mor sense ensucraments ni vergony-es.

És possible trobar ànimes bessonesa la vida? quina mena de relació hemde tenir amb ella? És possible la rela-ció entre dues persones sense el sexeo amb una relació superior al sexe? Iens podem entendre malgrat ser degeneracions diferents? Aquestes sónunes preguntes que intenta respondrel’autor amb un text que funciona comuna reivindicació de l’amor i que in-tenta fugir dels terrenys comuns.

Moccia és hàbil per connectar amb

un públic sense rostre de diversesgeneracions, mitjançant un tempoen la narració molt mesurat. Gairebéde metrònom. I una capacitat perbaixar al llenguatge dels més joves, ial seu univers particular. La generacióde fills de gent benestant italiana,malgrat les motos de marca, es dedi-quen a robar cotxes de petita cilin-drada per fer-los xocar entre ells, per

tal de viure emocions fortes.Sentir, en definitiva, la vida. Ja que

aquest món de marques i de compressembla tan buidat de contingut. D’al-tra banda, som davant d’un bon tre-ball de traducció: «un gat bicolor ca-mina mansuet i curiós», ens diu a lapàgina , perquè transmet musica-litat, i que, segurament, l’autor tambéaconsegueix donar en l’original.

MOISÈS DE PABLO

«Perdona si et dic amor». Una novel·la romàntica sobre encreuaments.

DIARI DE GIRONA

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�El joc de l’àngel CARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA

2�L’últimpatriarcaNAJAT EL HACHMIPLANETA

3�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES

4�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

5�Vida i destíVASSILI GROSSMANGALAXIA

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

2�El món grocALBERT ESPINOSAROSA DELS VENTS

3�Plató i unornitorincentren en unbarDANIEL KLEINLA CAMPANA

4 �Amors altamentperillososWALTER RISOCOLUMNA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008

Una biografia d’una dona atípicaArqueòloga, espia, fotògrafa i

activista política, Gertrude Bell va néixera Anglaterra l’any 1868, envoltada deluxes. Va refusar la vida còmoda i vaestudiar Història a Oxford. La universitatla va decepcionar i es va dedicar al’escalada, i després a l’arqueologia aldesert. A Egipte es va passar als serveissecrets britànics. | DdeG

�

GEORGINA HOWELLLa hija del desiertoEDITORIAL LUMEN, 670 PÀGINES

MARIA DEL MAR JALEls cosmèticsMINA, 223 PÀGINES

Teoria i pràctica, pas a pasA les pàgines d’aquest llibre, amb un

llenguatge clar i directe, els lectorspoden aprendre tot el que cal saber perpracticar ioga: des dels seus orígens al’Índia, passant pels diversos estils deioga, fins a com realitzar les pràctiques acasa. Les dues autores, professores dellarga experiència, descriuen fins a 40postures. A més, inclou un CD. | DdeG

�

G. ROSALES I G. VRANJESLa meva guia de iogaHELIOS VIENA, 166 PÀGINES

Novel·la negra i fenòmens paranormalsUn prestigiós psiquiatre infantil

desapareix entre rumors insistentsd’abusos sexuals als nens que atenia.Cinc anys després dels fets, quan l’handonat per mort, la seva filla rep la visitainquietant d’algú que no creu la versióoficial: Frank Merrick, obsessionat perdescobrir la veritat sobre la desaparicióde la seva pròpia filla. | DdeG

�

JOHN CONNOLLYEls turmentatsL’ECLÈCTICA, 511 PÀGINES

Una novel·la polèmicaLa nissaga dels Tonet, marcada per

una sagnant llegenda negra, crea l’Ordede la Grandalla Negra. El darrer descentdels Tonet ignora el seu origen i el seudestí a Andorra: la Ciutat dels Nens. Elprincipat és escenari de venjances illuites de poder, i negocis amb nens onhi ha involucrats els nazis . | DdeG

�

J.M. BAUTISTA C.El secret de la ciutat delsnens (1757 - 2007)J.M. BAUTISTA C., 252 PÀGINESCom trobar parella amb humor

Victoria Sachs és una atractivaperiodista especialitzada en políticainternacional. Amb l’arribada de l’estiurep l’encàrrec d’escriure una columnalleugera per al suplement, i té por defracassar perquè no és la sevaespecialitat. Però quan coneix unadoctora que assessora en cites, trobauna autèntica mina. | DdeG

�

EMMA REVERTERCitas en ManhattanMONDADORI, 181 PÀGINES

Una novel·la sobre la lleialtatAlegre, commovedora i sàvia, aquesta

novel·la parla d’un home desamparat imolt ric que demostra a tot el món el pocque significa el seu coeficientintel·lectual en comparació amb la sevaintel·ligència real. Quan l’àvia de Perrymor, ell queda orfe als 32 anys, però enguanyar 12 milions de dòlars comença atrobar familiars arreu. | DdeG

�

PATRICIA WOODLa loteríaVIA MAGNA EDICIONES, 366 PÀGINES

5�Paraules quecurenÀLEX ROVIRAPLATAFORMA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�El juego delángelCARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA

2�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA

3�El asombrosoviaje dePomponio FlatoEDUARDO MENDOZASEIX BARRAL

4�Una lectoranada comúnALAN BENNETTANAGRAMA

5�Un mundo sinfinKEN FOLLETTPLAZA& JANÉS

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO

2�El pensamientonegativoRISTO MEJIDEESPASA CALPE

3�AmoresaltamentepeligrososWALTER RISOPLANETA

4�EspejosEDUARDO GALEANOSIGLO XXI

5�AnticáncerDAVID SERVANESPASA CALPE

Antimodern, lliurepensador,mordaç o cristià conservador: hiha qualificacions que avui enssemblen difícils de conjugar percitar el cèlebre creador del PareBrown.

Idolatrat per insignes lectors comJorge Luis Borges, l’obra assagísti-ca de G. K. Chesterton ha passat peral públic no angloamericà, qui hi havist el gran constructor del meca-nisme policial i l’undercurrent fan-tàstic, però mai l’eloqüent columnistaque va originar sonats debats amb al-tres intel·lectuals de l’època comGeorge Bernard Shaw o H. G. Wells.

Escrit a la primera dècada de vidaliterària de Chesterton –molt abansde la seva conversió al catolicis-me–, la col·lecció d’assajos Herejes(1906) aprofundeix en els principalsmoviments intel·lectuals de la mo-dernitat –encara vigents, molts

d’ells, en el segle vint-i-u– per jutjar-los severament en les seves supo-sades fal·làcies. Veritat o dogma ésun concepte essencial en el pensa-ment de l’autor anglès: «La ideamoderna es que la verdad cósmicano tiene importancia y por lo tantono puede importar lo que diga na-die». Aquest relativisme, que inco-moda profundament l’escriptor lon-dinenc, s’interpreta com una recer-ca de la ruptura de límits i fronteresmentals amb l’objectiu de desfer-se dels dogmes. Per Chesterton, elprogrés o «creixement mental» con-sistiria, per contra, en un creixementcap a conviccions cada cop més de-finides, cada cop més dogmàtiques.De fet, la naturalesa humana no espot observar sense la presència deveritats fonamentals: «Els arbresno tenen dogmes».

Herejes s’associa amb un altreassaig posterior de Chesterton, Or-thodoxy (1908) per oferir-nos un

elogi de l’ortodòxia en el seu signi-ficat més originari: el mateix que as-sumien els acusats d’heretgia a l’E-dat Mitjana, és a dir, la presumpcióde mantenir-se en el camí de la uni-tat, d’allò correcte. Mentre que laModernitat, segons l’autor brità-nic, ha subvertit el concepte d’he-retgia –o heterodòxia, amb resso-nàncies més hispanes– per conver-tir-lo en definició de gosadia i clari-vidència, l’home premodern maipodia entreveure aquell afany de si-tuar-se en la despreocupació delpensament que suposen les filoso-fies del XX per Chesterton. Con-questes tan generals com els con-ceptes de Drets de l’Home, revolu-ció, ateisme o llibertat es conver-teixen de cares al «bohemio de cor-bata roja» en dignes de menyspreuper simples, generals, en suma, te-ològiques. Van desfilant per les pà-gines del llibre noms tan rellevantsper a la història de la literatura en

EVA SOLER

llengua anglesa com Rudyard Ki-pling, Bernard Shaw, H. G. Wells,George Moore o W. B. Yeats, moltsd’ells atrapats a les xarxes de la fi-losofia de Nietszche, l’hedonisme oel paganisme, corrents modernscom, d’altra banda, tergiversats iadaptats des de l’Antiguitat als ma-teixos interessos herètics.

Potser gran part dels assajos que-den massa allunyats de l’experiènciadel lector actual per reconèixermolts dels successos, noms i títolsque se citen en els textos; no obstantaixò, sota tots ells, hi ha el pòsit dela sàvia ironia i mordacitat que l’es-criptor britànic va saber conjugaramb la seva visió conservadora del’existència humana. No sabem si Jo-seph McCabe, citat per Chester-ton, tenia raó en preguntar-se:«Cómo puede un estudioso social se-rio pensar en curar la despreocu-pación de nuestra generación me-diante la prestidigitación literaria»;en qualsevol cas, el do de l’elo-qüència i l’aptitud per a l’argumen-tació s’observa en cadascun delsseus assajos i, tot i que hi estiguemtotalment en desacord, no podemmés que deixar-nos engalipar mo-mentàniament per aquest prestidi-gitador de la paraula.

G.K.CHESTERTONTRADUCCIÓ DESTELLAMASTRANGELO

HerejesACANTILADO, 230 PÀGINES

Apologia de l’ortodòxiaUNA SELECCIÓ D’ASSAJOS DE CHESTERTON, ON DESFILEN PER LES SEVES PÀGINES NOMS COMKIPLING, BERNARD SHAW

Guia per als consumidorsFitres solars, liposomes, antiarrugues... Què són i perquè serveixen?

Aquest llibre ajuda a descobrir el secret de les etiquetes d’aquests produc-tes de consum diari. Els cosmètics és el primer llibre que dóna informaciósobre els principals ingredients relacionats amb la cosmètica. Una obra àgili entenedora que s’adreça al públic en general, i a tots aquells professionalsrelacionats amb aquest món, tals com farmacèutics, dermatòlegs, comer-cials o estilistes. L’autora és llicenciada en Farmàcia per la Universitat deBarcelona, en l’especialitat de Farmàcia Industrial i Galènica. Pertany a laSociedad Española de Químicos Cosméticos, i ha estat professora del Màs-ter de Dermatologia i Cosmètica de la UB.| DdeG

�

FÈLIX FANÉSPere PortabellaEDITORIAL PÒRTIC, 224 PÀGINES

Cinema i políticaLes pel·lícules de Pere Portabella s’allunyen dels corrents centrals del ci-

nema, i se situen en un territori més personal, però també més inaccessi-ble. La seva poètica es fonamenta en les qualitats fotogràfiques de la imat-ge, el ritme del muntatge, els desplaçaments de la càmera, el treball amb elso i els acords gairebé musicals que la combinació d’aquests elements ge-nera. Atent a les experiències més transgressores en altres activitats crea-tives, com l’art, la poesia o la música, el director expressa també la inquie-tud per fer coincidir la transformació del llenguatge cinematogràfic amb elscanvis profunds de la societat. El llibre fa un recorregut per la seva vida iobra, sense oblidar el seu compromís amb la política. | DdeG

�

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona

FADOSConcert inaugural del46è Festival Internacio-nal de la Porta FerradaESPAI PORT

Intèrprets: Mariza, Carlos doCarmo i Camané (veu); Angelo Frei-re (guitarra portuguesa); Diogo Cle-mente (guy¡itarra clàssica), Marinode Freitas (baix acústic). � Diven-

dres 4 de juliol, 22:30 hores. �15/35/45/55 €.

Fados, la pel·lícula de CarlosSaura, va saber captar els fona-ments d’aquesta tonada portu-guesa. El cineasta espanyol va vo-ler-hi reflectir el gènere des delmestissatge, la multiculturalitat

i el sentiment. La pel·lícula re-alitzava un esforç argumentalper reflectir el naixement de lamusica arrabalera, de port i queés una síntesi de totes les músi-ques atlàntiques del segle XIX,que es pot observar en aquestconcert de música en directeamb tres veus de referència. Ma-riza, amb una gran trajectòria

artística, ha rebut nombrosospremis al llarg de la seva carrera.Camané, amb el seu espectacle,Como sempre… como dantes, varebre fa poc el premi Amalia Ro-drigues en categoria de MillorCantant Masculí de Fados. I Car-los do Carmo, amb més de anys de trajectòria artística, haportat la música portuguesa ar-reu del món.

Després de Bodas de Sangre(), Carmen () i El amorbrujo (), Carlos Saura va ir-rompre en els amb un formatnou que ha evolucionat molt desd’aleshores i que es pot anome-nar «musical fotogràfic». Sevi-llanas (), Flamenco (),Tango (), Salomé () iIberia () van culminar al amb Fados –que ara arribaa Girona en forma d’espectacle,l’únic a Catalunya–, i representenen conjunt una contribució ex-cepcional a la història del cinemaespanyol.

�

A.R.

Els Fados de Carlos Saurainauguren la Porta FerradaUN CONCERT DE LUXE, CONFIRMAT PEL CINEASTA CARLOS SAURA, EN EL QUALPARTICIPEN MARIZA, CAMANÉ I CARLOS DO CARMO, PROTAGONISTES DE LAPEL·LÍCULA ESTRENADA EN EL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ AL SETEMBRE DE 2007.L’ESPECTACLE INCLOU LA PRESÈNCIA DE TRES VEUS IMPORTANTS I INTERNACIONALSDEL FADO ACTUAL, DES DEL MÉS TRADICIONAL FINS AL MÉS INNOVADOR.

Mariza, una de les protagonistes del documental, porta els sons portuguesos a Sant Feliu de Guíxols, en un concert únic a Catalunya.

DIARI DE GIRONA

CONCERTLe Petit Ramon viatja a PortugalPRESENTA «MORTS, DESASTRE I BARBÀRIE»

Le Petit Ramon viatja la setmanavinent a Portugal per actuar a laFeira de Artes Performativas de Ta-vira, a l'Algarve. Acompanyat pelshabituals Xavi Tasies i Elvis JV (LePetit Ramon 3 Experimenta), Ra-mon Faura hi interpretarà les can-çons del nou disc Morts, desastre ibarbàrie (Bankrobber, 2008), acla-mat per la crítica. L'actuació tindràlloc el dissabte 5 de juliol.

RETORNPresuntos Implicadostorna amb nova cantantLYDIA SUBSTITUEIX SOLE GIMÉNEZ

Després d’una parada temporal,la banda valenciana estrena reper-tori en un disc que reprèn l’esperitdel pop fresc de Presuntos donant-li un caràcter més jove i renovat. Elprimer disco de Lydia com a cantantde Presuntos Implicados porta elnom de Será i és, sens dubte, undisc ple de vitalitat i composicionsde Juan Luis Giménez i Nacho Mañó.«A l’hora d’escollir la cantant JuanLuis i jo vam coincidir en una cosa,volíem que fos una cantant que ensemocionés», declarado NachoMañó, en referència al procés de se-lecció de la que serà la nova cantantde Presuntos. I sens dubte hanaconseguit el seu objectiu, ja queLydia s’adapta perfectament a lesnoves composicions.

Apunts

Nou rostre i nova veu per als Presuntos.

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008

Mike Stroud i Evan Mast deixen mo-mentàniament de banda les seves ínfu-les de terroristes de les pistes de ball pereditar un Lp en el que totes les composi-cions han estat pensades per a anuncis ifilms, disminuint la càrrega de guitarres iaugmentant el pes de teclats analògics itrastos diversos. El resultat és un curióscollage sonor, on la sèrie B i l’spaghetties colen entre uns beats menys accele-rats del que ens tenen acostumats, dei-xant algun espai per al ball (Shempi). Mésque una curiositat. . (ELECTRÒNICA) | JE-

SÚS SÁEZ

�

RatatatLP3

XL / POP STOCK!

�����

Atenció a aquesta banda californiana,que serveix com a referència d'una nova iemergent escena a Los Angeles (al cos-tat de grups com Mika Miko o Abe Vigo-da) entorn de The Smell, un local quemolts s'atreveixen a comparar amb TheFactory, d'Andy Warhol. Bateria i guitarra,feedback a puntapala, molt soroll i gransdosis de vitamines componen un debut(prèviament havien recopilat els seussingles a Weirdo rippers) refrescant, im-mediat, caòtic i amb Sonic Youth i My Blo-ody Valentine en el punt de mira. Unaagradable sorpresa. (NOISE) | J.S.

�

No AgeNOUNS

SUB POP

�����

Gloriosa conjunció l'aconseguida entreLove Trio, el projecte de Ihan Ersahin, Jes-se Murphy (Brazilian Girls) i Kenny Wo-llessen (John Zorn, Tom Waits), i el míticcantant jamaicà U-Roy, pioner del ragga iel hip hop. Junts, proposen una revisió deles claus de la música jamaicana en laque cap tot menys els prejudicis: electrò-nica, dub, ragga, aires àrabs, rock steadyo jazz conformen una base sonora sobrela qual la veu del sexagenari U-Roy sentacàtedra, i a la qual només cap atribuir al-guns lleus relliscades new age. (REGGAE- DUB) | E.G.

�

Love TrioIN DUB

DISCOGRAPH / NUBLU /

KARONTE

�����

El grup de Las Vegas li ha posat nas-sos, això és indiscutible. Quan semblavencondemnats a recollir les engrunes de MyChemical Romance a l'abocador de l’emo,Panic At The Disco (ja sense l'exclamació)es despengen en el seu segon llarga du-rada amb el seu Sgt. Peppers particular,un àlbum carregat d'arranjaments or-questrals amb gust pop, vents exube-rants i melodies delicioses amb la sevamica de psicodèlia. Un treball que obligaa seguir-los la pista, però que també des-col·loca a l'hora d'intentar endevinar quinserà el seu següent pas. (POP) | E.G.

�

Panic at the Disco

PRETTY ODDATLANTIC

�����

Born RuffiansRED, YELLOW

AND BLUEWARP / PIAS

�����

Entre la psicodèlia i el funk dels se-tanta, tacats de tecno-pop modernet, iauspiciats per la labor als comandamentsde Dave Fridmann (Flaming Lips, MercuryRev, Low), MGMT (o The Management)arriben amb una carta dolenta de presen-tació: l'alè del «bluf» sobre el seu clatell iun horrorós concert en el passat Prima-vera Sound. I les sospites es confirmen.Amb prou feines tres temes salvables,cançons sense ànima, ni ganxo, ni carn,ni res, i poc més que un concepte curiós iun bon pressupost darrere. No se’n salvani la portada. (ROCK) | J.S.

�

MGMTORACULAR

SPECTACULARCOLUMBIA / SONY / BMG

�����

L'escena estatal ni es crea ni es des-trueix, només es transforma. Fantasy Barés el nou projecte de quatre ex compo-nents de Migala (entre ells, Kieran Ste-phen, que també va passar per Los Pla-netas i s'erigeix en líder del grup). El seudebut connecta amb Arab Strap (no sem-bla casual que col·labori Chris Bathgate,antic membre de la banda) i altres adalilsde les emocions en format folk-pop, deMark Eitzel a Elliot Smith. Flaquegen leslletres (Much drinking, little thinking) i elsdeutes sonors són massa evidents, peròhi ha una base. (FOLK POP) | E.G.

�

Fantasy BarFRIDAY

AFTERNOON CARACUARELA

�����

Insolència melòdica

Luke LaLonde (guitarra, veu), Mitch DeRosier (sota, veu) i Steve Hamelin (bateria) van formar BornRuffians fa sis anys. Per llavors encara vivien a Midland, però aviat es van traslladar a Toronto, on vanestablir contacte amb una escena que inclou a Broken Social Scene, The Constantines o The HiddenCameras. Després d'un Ep calorosament acollit per la crítica, debuten per fi en llarg amb Red, yellowand blue, un disc en el qual combinen a parts iguals bogeria i entusiasme febril, un encreuamentimpossible entre Animal Collective (produeix Rusty Saphire Santos) i The Violent Femmes, amb lafrescor rítmica de Vampire Weekend i el desvergonyiment que se li ha de suposar a uns nouvinguts.El resultat és fàcil d'imaginar: cançons vibrants i esbojarrades, entre el deliri juvenil i les excursionssurrealistes dels primers Mercury Rev, però que mai perden el rumb pop ni la vocació melòdica. Encarasón uns xavals, i potser els devori la seva pròpia criatura, però de moment han facturat un dels discosmés excitants de la temporada. No és pas poca cosa. (INDIE ROCK) | EDUARDO GUILLOT

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

LA BANDA DE TORONTO DEBUTA EN LLARG AMB UN DISC ESTIMULANT I SENSEPREJUDICIS, QUE POSA AL DIA L’ETERNA FÓRMULA DE L’INDIE ROCK

MÚSICACONCERT D’APEIRON

Sala Núria d’Olot. Diumenge 29 de juny, 18:00. El grup olotí de rock progressiu Apeiron oferirà un concert

a la Sala Núria d’Olot. Després de uns mesos amb el seu noudisc Cru al mercat, aquest per fi es presentarà al seu públic.A més de la presentació del nou treball, en aquest concerts’hi podran sentir alguns temes del disc anterior del grup,Sons estèrils, a més d’algun tema nou que Apeiron ja estàtreballant per un nou treball. Està previst que aquest direc-te es gravi per un futur disc en directe. Apeiron es carecteritza per un potent directe amb cançonscomplexes i treballades, sense deixar de banda tocs melò-dics, combinant guitarres acústiques i elèctriques per donarun so modern i personal. Un dels únics grups de rock pro-gressiu cantant amb català. A banda d’aquesta presentacióolotina, val a dir que Apeiron actuarà al Senglar Rock el pro-per dijous, dia 3 de juliol. | DdeG

MÚSICA50 ANYS DE JAZZ A LA COSTA BRAVALA LOCOMOTORA NEGRA

Plaça Port Bo de Calella de Palafrugell. Divendres 4 dejuliol, 22:30 hores. Preu entrada: 45 €.

La Locomotora Negra, amb la col·laboració de la cantantBig Mama i el clarinetista Oriol Romaní, protagonitzarà elproper divendres 4 de juliol el concert d’homenatge als 50anys de Jazz a la Costa Brava, a la plaça de Port Bo de Calellade Palafrugell. Aquesta històrica formació és la carta de pre-sentació per al 14è Festival de Jazz Costa Brava, que se ce-lebrarà del 10 al 12 d’octubre a Palafrugell.El concert de La Locomotora també vol retre un particularhomenatge al mític Jazz Club La Guitarra. En aquest local, elpianista francès Jimmy Rena i la seva esposa, la guitarristaMano, van regentar des del 1962 erigint-se com dos músicsemblemàtics descobridors del jazz. Allà va ser on els ger-mans Gili, fundadors de La Locomotora, van descobrir el jazzen la seva vessant més autèntica. L’auditori de Calella, únic tant pel seu emplaçament com perles seves característiques, s’obre aquest any a d’altres gè-neres, després d’haver estat considerat sempre com la cate-dral de les havaneres. D’aquesta manera, l’actuació de LaLocomotora Negra homenatja i enalteix la llarga tradició jaz-zística de Calella de Palafrugell i la Costa Brava.

�

�

Planning

10ART AccentsDIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona

L’ANTIGA FÀBRICA DE CAN MARIO DE PALAFRUGELL, UN DELSESPAIS MÉS SINGULARS DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS, ACULLUNA TRIPLE EXPOSICIÓ QUE DEMOSTRA LA VIGÈNCIA DE LAPINTURA, L’ESCULTURA I EL DIBUIX COM A PROCEDIMENTS

MÒNIKA UZ, RÓMULO ROYO I JORDI ISERN

Can Mario (Fudació Vila Casas),Palafrugell. � Del 14 de juny al 14de setembre. Diari de 17 a 21,30h. Di-marts tancat.

Hauria d’existir l’obligació moralde posar sota sospita qualsevol premiartístic que sembli mínimament seriós(els banals concursos de pintura rà-pida (?!), cosins germans dels d’es-copir pinyols d’oliva, no ens han depreocupar atès el seu caràcter carna-valesc). És a dir: començant per les ba-ses, sovint abusives o directamentil·legals, i acabant pel nom del concursmateix, ja que no és igual que es diguide pintura que Joan Miró o d’art a se-ques, l’univers dels premis revela po-sicionaments ideològics i conceptu-als que en cap cas són obviables si te-nim en compte les funestes conse-qüències que poden comportar. El casde la Fundació Vila Casas és ben pa-radoxal: que en lloc de crear, per ex-

emple, un Premi d’Arts Visuals (oberta tothom i a tots els formats) hagin op-tat per discriminar possibilitats i cen-trar-se en les disciplines clàssiques depintura i escultura (o fotografia), fapensar en un perillós (i estrany) des-coneixement de les pràctiques artís-tiques contemporànies, cada vegadamés híbrides i inclassificables des decategories estanques que, no nomésno són universals, sinó que funcionencom a sinècdoques imperfectes. Ambtot (i aquesta és la paradoxa), els ar-tistes escollits enguany fan bona la de-nominació de l’invent, entre altresraons, per l’estreta relació que tots tresmantenen amb els respectius mate-rials i formats amb els que treballen.

Per entendre’ns: Mònika Uz, Ró-mulo Royo i Jordi Isern, malgrat s’ex-pressin des de territoris completamentdiferents, comparteixen una preocu-pació quasi fundacional per la matè-ria fins al punt que és a partir d’a-questa que s’organitzen els seus res-pectius discursos conceptuals. Vaquedar sobradament clar el dia de la

presentació al Palau Solterra de Tor-roella de Montgrí: Uz, escultora, vaparlar de les possibilitats i de les im-possibilitats del vidre; Royo, pintor, esva referir a les virtuts de l’oli i dels pig-ments; i Isern, a mig camí entre la pin-tura i el dibuix, va delatar el seu fetit-xisme pels papers trobats i retrobats,per la seva història i les marques queel temps (artista involuntari) hi im-primeix. D’això es tracta, de tres ar-tistes que encarnen tres maneres depensar la matèria.

Ordenadament. Mònika Uz dónaun pista important a l’espectador

EUDALD CAMPS

�

E. CAMPS

COL·LECTIVAGaleria Només Art, Girona.

Carrer Pou Rodó, 21. � Del 19de juny al 12 de setembre.De dimarts a dissabte de 12 a14 i de 17 a 20h.

�CARLES DELCLAUX

Fundació Rodríguez-Amat,Les Olives. Garrigoles. � Del20 de juny al 20 de juliol. Ho-raris: consultar tel. 972 76 8293.

�

Carles Delclaux, a banda de laseva tasca com a artista, hacreat un mètode d’ensenya-ment del tapís que aplica desdel 1984 a l’Escola Municipald’Art del Centre Cultural La Mer-cè de Girona. Dins la trajectòriaprofessional de Carles Delclauxdestaca la seva col·laboracióamb autors com Tarraths, Sub-irachs, Miró, Grau Garriga, Coma-dira, Beules, Marcel Martí o Cui-xart. Actualment, la produccióartística personal de Delclauxes manté allunyada de l’escolacatalana de tapís i es mostramés propera a la línia oberta perJean Lurçat. | E. CAMPS

Utilitzant el concepte mític delaberint, la Galeria Només Art deGirona proposa una exposiciócol·lectiva d’estiu amb 12 artis-tes participants que abasten unampli ventall de tècniques i dis-cursos. Fotografies, dibuixos,pintures, escultures, muntatgesvisuals i la presentació d’unacol·lecció de mobles dissenyatsper Kel Doménech amb el nomde El moble històric avantguar-dista, serveixen de punt de par-tida per explorar l’univers creatper Dèdal. | E. CAMPS

COL·LECTIVA FAUVISTESMuseu d’Art Mosern de Ce-

ret. Bd. Maréchal Joffre, 8. �Del 22 de juny al 12 d’octu-bre. Cada dia de 10 a 19h. Inf.+33 (0)4 68 87 27 76.

�

L’exposició Fauves hongrois1904-1914 realizada pel Mu-seu d’Art Modern de Ceret, elMuseu Matisse de Le Cateau-Cambrésis i el Museu de BellesArts de Dijon, en col·laboracióamb la Galeria Nacional Honga-resa de Budapest, té com a ob-jectiu presentar i fer conèixer alpúblic el treball d’aquests artis-tes, molts d’ells encara desco-neguts, que van revolucionar lapintura del seu país en entrar encontacte amb els nous correntspictòrics del segle XX, en espe-cial el fauvisme. | E. CAMPS

FRANCIS BACONCollections de St-Cyprien,

Sant Cebrià (Catalunya Nord).Plaça de la República. � Del 30de juny al 21 de setembre .Cada dia de 10 a 12 i de 15 a 19h.

�

L’exposició Accions a l’Uni-vers, dels artistes David Bes-tué i Marc Vives —es va poderveure en part dins el programade projectes de Maribel LópezGallery a Berlín— vol ser unareflexió sobre la idea de l'es-pai, explorant realitats físiquesi d’altres de mentals tot fentun recorregut per diferents no-cions filosòfiques. La mostraocuparà l’Espai ZER01 d’Olot,situat a la planta baixa del Mu-seu Comarcal de la Garrotxa,fins el 20 de juliol. | E. CAMPS

Als responsables de lesCol·leccions de Sant Cebrià nosembla preocupar-los les di-mensions de la seva petita lo-calitat costanera a l’hora deprogramar exposicions de pri-mer ordre. Actualment, perexemple, acullen una extensaselecció d’obra gràfica del con-tovertit artista Francis Bacon(va néixer a Dublín però, a totsels efectes, pot ser consideratanglès): es tracta de més d’u-na cinquantena d’estampesoriginals que reflecteixen l’in-tens univers pulsional del seuautor. | E. CAMPS

DAVID BESTUÉ I MARC VIVES

Espai ZER01, Olot. Carrerde l’Hospici, 23. � Del 17 demaig al 20 de juliol. D’11 a 14i de 17 a 20h. Dilluns tancat.

�

El mestre Fita no amaga lesseves motivacions: «Aquestaexposició és fruit d’haver po-gut disposar d’uns fulls depasta de paper que feia molttemps que guardava...»; i, comun Demiürg, ha convertit lesasèptiques pàgines en noveszoomòrfies que estimulen laimaginació. Com sempre, el do-mini de la tècnica calcogràficaés un dels seus principals ar-guments. | E. CAMPS

DOMÈNEC FITAFundació Fita, Girona. Ca-

rrer Hortes 22. � Del 12 dejuny al 31 de juliol. De 17 a20h. Dilluns tancat.

�

Tres maneres depensar la matèria

amb el títol de la seva proposta: Fà-brica de realitats, cal pensar, en la me-sura que allò que l’artista només nopretén representar res sinó que intentaafirmar-se com a objecte i, en aquestsentit, parlar-nos des de la seva es-tricte materialitat. I aquí és on resul-ta determinant l’elecció del vidre:material aparentment dòcil, escenificapermanentment una doble realitatque és la de la permanència i la de ladissolució. Les escultures d’Uz són elresultat de precaris equilibris que,com en una dansa d’estalactites, par-len del temps i del sediment però tam-

Papersdomèstics

Jordi Isern harecuperat anticspapers, cartes i do-cuments per re-construir un «cosfamiliar» de mar-cat caràcter arque-típic.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008

bé de la importància de l’atzar i de lacapacitat que tenen algunes personesper interpretar-lo. Quelcom similar alque fa de manera magistral JordiIsern: els seus Llibres del cos (un altretítol gens gratuït) són el resultat d’u-na recerca que podríem qualificard’entomologia familiar. Papers, comdèiem, trobats però sobretot buscats,papers rescatats del magma domès-tic que el temps massa sovint solidi-fica i acaba convertint en roca estèril;en mans d’Isern, els papers reneixentransmutats en un cos arquetípic ques’intenta reconèixer en els mínimsplecs i insinuacions d’una anatomia,per descomptat, gens heroica. Comtampoc són herois els siamesos ima-ginats per Rómulo Royo: a vegadespropers a una estètica new flesh o fe-tish, i d’altres simplement alienatsen una superfície que els engoleix, estracta de personatges que maldenper singularitzar-se en un món quecada vegada tendeix més a uniformar

més les diferències. «Amb els ullstancats camino en una caixa blanca /Amb els ulls oberts camino en una cai-xa negra», va escriure el malaguany-at Max Becher, poeta de la carn i delsofriment que somiava tenir un costransparent: transparent com el vidre,lleuger com el paper i autoconscientcom el d’un masoquista.

En darrera instància, per tant, la pa-radoxa ha estat resolta gràcies a l’e-lecció de tres artistes que, tot i ser es-trictament contemporanis, mante-nen una vinculació essencial ambels procediments tradicionals. Caldràveure què succeirà quan no hi hagiprou Iserns, Royos i Uzs per solucio-nar un problema de plantejamentque s’evidencia com a insuficient o, simés no, com a poc ambiciós. Nomésper posar un exemple: quin premi lihaurien hagut de donar a Olafur Elias-son (Premi Joan Miró ), el de pin-tura, el d’escultura, el de fotografia...o tots al mateix temps?

E. CAMPSE. CAMPS

HORARI: de dilluns a dissabtede 9.30 a 14.30 h

i de 16.30 a 20.30 h¡¡TODOS CON LA ROJA!!

Polígon Industrial POLINGESA - Riudellots de la Selva - Telèfon 972 47 71 14www.patam.com

a por ellos, oeh, oeh…a por ellos, oeh, oeh…

A POR EL CAMPEONATO CON COHETES Y TRACAS

COL·LECTIVAGaleria Cyprus Art, Sant

Feliu de Boada. � Del 7 dejuny al 7 d’agost. Tel. 972 6341 15.

�

Els Binomis de l’artista bar-celonina Gil Granero són unconjunt d’obres formades peruna tela i un element tridi-mensional. Segons els respon-sables de la Galeria, aquestelement, realitzat amb ferro icom si s’hagués emancipat dela tela, adquireix una entitatpròpia i esdevé un comple-ment de la idea que represen-ta l’obra, encara que hi manté,alhora, una total independèn-cia. | DdeG

Si algú té ganes de saberquè succeeix quan se li dema-na a un heterogeni grup depintors que ofereixin la sevaversió plàstica del Paradís, potvisitar, a partir de demà, la Ga-leria d’Art Cyprus de Sant Feliude Boada. Aquest espai ésuna de les cites clàssiques dela programació artística delsmesos d’estiu. D’entre totesles propostes, destaca un ho-menatge al desaparegut Gui-novart o treballs com els deNarcís Gironell, Uclés, Isao oRoca Sans. | DdeG

GIL GRANEROGaleria Fons d’Art, Olot.

Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 17 de maig al 4 de juliol .Horaris: consultar tel. 972 2700 01

�

L’aparença reposada delstreballs escultòrics de Casamor(1907-1979), magistralmentexpressada en una obra prime-renca com és La noia del càntir,ens remet als grans peus deles primeres pageses mironia-nes, plataformes sòlides quemantenen un ferm contacteamb la terra i la tradició, ambuna memòria atàvica que mésque «comprendre» cal incorpo-rar «naturalment»; l’esculturade Casamor, en darrera instàn-cia, es basa en el plaer per laforma i el volum. | E. CAMPS

ANTON CASAMORMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 26d’abril al 12 de juliol. De di-marts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.

�

Les fotografies d’Oliverassón de regust pictoralista tot ique la seva presència artificio-sa (però despullada d’elementsno significatius) ens remet auna tradició fotogràfica profun-dament arrelada en l’imaginaripopular. En darrera instància, eltítol de la mostra és tota unadeclaració de principis: «TinyTales» entesos com aquelleshistòries dirigides al públic in-fantil però que, sotmeses al’escrutini de la mirada adulta,veuen pervertida la seva ma-teixa essència. | E. CAMPS

CLARA OLIVERASSala Municipal d’Exposició

de la Rambla, Girona. Ramblade la Llibertat. � Del 4 d’abrilal 6 de juliol. Diari de 18 a20,30h. Festius d’11 a 14h.

�

A mig camí de la pintura i lail·lustració, l’artista d’origen ar-gentí Julio César Ovejero tran-sita amb absoluta llibertat perun món aparentment anodíd’importants ressonàncies erò-tiques i festives. Amb tot, lalleugeresa només és aparent:el component sinistre és sem-pre una ombra present en elsseus treballs pictòrics | E.CAMPS

OVEJEROGaleria Omnium Ars, Platja

d’Aro. Galeries Albatros, 125. �Del 28 de juny al 18 de juliol.Diari d’11 a 14 i de 17 a 20,30h.Divendres al matí tancat.

�

Una visita superficial pot sug-gerir a l’espectador que aqueststres artistes no tenen res a veu-re entre ells. Res més allunyatde la realitat: des dels seus res-pectius llenguatges, Uz, Isern iRoyo exploren les possibilitatsdels materials amb els que handecidit treballar. Vidre i escultu-ra, en el cas de la barceloninaUz, i pintura i paper pels seuscompanys de sala. Es tracta detres exposicions molt notablesque són un bon aparador perveure les diferents opcions quepot pendre la cultura visual con-temporània. | E. CAMPS

MÒNIKA UZ, ISERN I RÓMULO ROYO

Can Mario, Palafrugell. Plaçade Can Mario, 7. � Del 14 dejuny al 14 de setembre. Diaride 17 a 21.30h. Dimarts tancat.

�

Pintura iescultura

Mentre que Ró-mulo Royo refle-xiona sobre lespossibilitats de lapintura, Mònika Uzrecupera una tèc-nica mil·lenàriacom és la del vidreper actualitzar-lagràcies a la sevamirada contempo-rània.

�

DdG

GIRONATaller de Mandales A les 12del migdia i a 2/4 de 6 de latarda, a la Sala de Tallers, elpassadís que comunica la plaçaJosep Pla amb el carrer SantaClara, Taller de mandales.Taller de Vitralls A les 12del migdia, a la Biblioteca JustM.Casero, Taller de vitralls. Ins-cripció prèvia.

GIRONACentre Cívic A les 6 de latarda, al Centre Cívic Pont Ma-jor, ball La Unió amb David Ca-ses i teclats.

VILADAMATBall A 2/4 d’11 del matí, a laSala Social, ball amb Tren d’Olot.

GIRONAConcert de cloenda A 2/4de 12 del matí, a l’Auditori Nar-cís de Carreras, Concert de clo-enda del taller Escolta, desco-breix i crea la teva música!

Concert A les 9 del vespre, ala Catedral de Girona, actuacióde The Tallis Scholars. Rèquiemde Victòria.

VIDRERESOrquestres de l’escola A

2/4 d’1 del migdia, al TeatreMunicipal, concert de les or-questres de l’escola «Va desons» i «Pau Casals».

BANYOLESConcert A les 11 del matí, alTeatre Municipal de Banyoles,actuació de Veus Quines Veus?

A les 7 de la tarda, a La Mura-lla, actuació de Tríada.

A les 8 del vespre a la plaçaMajor, actuació de Sergio Maka-roff.

A les 10 de la nit, a La Mura-lla, actuació de Claudio G.San-na.

TORROELLA DE MONTGRÍJornades cap a la Indepen-dència A 2/4 de 7 de la tar-da, a l’Auditori de Can Quinta-na es presenta el llibre «Vineal sud», Núria Cadenas.

GIRONABalls A la tarda, a la Sala deball, actuació de Rolls.

NAVATABalls A les 6 de la tarda, alCentre Social, actuació del grupPa d’Àngel.

SARRIÀ DE TERBalls A les 6 de la tarda, a ElCoro, ball amb el duet Family.

SILSBalls A les 6 de la tarda, a laSala la Laguna, ball a càrrec deRimel.

VILADAMATBall A 2/4 de 7de la tarda , ala Sala Social, ball amb el grupBoogie Woogie.

GIRONASant Pere A les 8 del ves-

pre, al Centre Cultural La Mercè,Concert de Sant Pere.

GIRONACinefòrum A les 10 de lanit, al Cinema Truffaut, Cine-fòrum. 14 Kilómetros, de Ge-rardo Olivares. Presentació a

càrrec de Khalid Izri.

GIRONATaller de Mandales A les 12del migdia a la Sala de Tallers,el passadís que comunica laplaça Josep Pla amb el carrerSanta Clara, Taller de mandales.

SILS

Titelles per a la mainadaA 2/4 de 12 del migdia a la

Laguna, «Matinal de titelles» acàrrec de la companyia teatralXip Xap.

BANYOLESV Festival de Veus

A 2/4 de 6 de la tarda, alMonestir de Sant Pere, actuaciód’Ensemble l’Albera.

A 1/4 de 9 del vespre, a laplaça Major, cançons i de corrandes.

A 2/4 de 10 de la nit, a LaMuralla, actuació de Pep Gime-no Botifarra. Gratuït.

GIRONAXerrada A les 9 del vespre,a la Biblioteca Esrnest Lluch,Club de lectura. L'agent secret,de Joseph Conrad.

GIRONATeatre A les 9 del vespre, ala Biblioteca Ernest Lluch,Rucs. La Maledicció del Brui-xot, a càrrec de la Pera Llimo-nera. Teatre d'humor.

GIRONAXerrada A les 7 de la tarda, la Casa de Cultura de Girona,tindrà lloc la conferència inau-gural de la Setmana Intercultu-ral de Girona - 18a Escola d'Es-tiu, amb el títol «L'impacte dela immigració en l'economia ca-talana», a càrrec de Josep Oli-ver, catedràtic d'Economia Apli-cada de la UAB.

GIRONAMonòleg A les 11 de la nit,a la Carpa Glop’s, Albert Boira(La Cocina de los Monólogos) .

GIRONATaller d’estiu A 2/4 de 12del matí, al Museu d’Arqueolo-gia-Sant Pere Galligants, Les in-novacions a la prehistòria.

GIRONAProjecció A 1/4 d’1 de la nit,a la plaça Josep Pla projecció Unverano con Mónica, d’IngmarBergman. Truffaut d'Estiu. Cicle«El bell estiu».

GIRONABach A les 9 del vespre, a laCatedral, Jean-Guihen Queyras.Suites de Bach per a violoncel.

GIRONATeatre

A 2/4 de 7 de la tarda, alCentre Bonastruc Ça Porta,Aventures del Capità Canut.Espectacle teatral, a càrrec deVa de Contes.

GIRONACinema A les 10 de la nit, alParc Central, Cinema a les pal-meres: Metròpolis (v.o.s.e.).

Cinema A 1/4 d’11 de la nit,al c/ Saragossa, Cinema a lafresca: Beowulf.

GIRONACantautors A les 11 de lanit, al Lola Cafè, La nit delscantautors .Bach A les 9 del vespre, a lacatedral de Girona, Jean-Gui-hen Queyras. Suites de Bachper a violoncel. IX Festival deMúsiques Religioses i del Món.

GIRONACinema A 1/4 d’11 de la nit,a la plaça Pere Calders, Cinemaa la fresca: La brújula daurada.

GIRONANit de la Percussió A les 9del vespre pels carrers de Giro-na, Bloc Quilombo. A les 10 dela nit, a la catedral, Tacteque-té. IX Festival de MúsiquesReligioses i del Món. Concert A les 8 del vespre,al Parc Central, actuació deBlack Zoko.

GIRONARepresentació A les 12 delmatí i a le 7 de la tarda, plaçaJosep Pla, De paseo, a càrrecde Claire Ducreux.

GIRONAQuartet A les 9 del vespre,a La Mercè, Quartet per a la fidels temps. Ensemble Inter-contemporain i Perejaume. IXFestival de Músiques Religio-ses i del Món.

�

Audiovisuals

DILLUNS 30

�

Música�

Música

DIVENDRES 4

�

Teatre

�

�

Música

�

Audiovisuals

DIJOUS 3

�

�

Música

�

�

Audiovisuals

�

Infantils

DIMECRES 2

�

Música

�

Audiovisuals

�

Infantils

DIMARTS 1

�

Teatre

�

Conferències

�

Actes infantils

�

Literatura

�

�

�

Festivals

�

�

Infantils�

�

�

�

�

Balls

DIUMENGE 29

�

Jornades

�

�

�

�

Festivals

�

Concerts

�

�

Música

�

�

Balls

�

�

Infantils

DISSABTE 28

Agenda de la setmana

30/06/08 GIRONASetmana Intercultural 2008

Com ja ve sent habitual per aquestes dates, Girona aculldes d’avui i fins el pròxim divendres 6 de juliol la SetmanaIntercultural Girona 2008. Set dies en els quals diverses en-titats i institucions s’uneixen per compartir concursos, ex-posicions, conferències, tallers i jornades sempre amb l’eixvertebrador de la convivència entre diferents cultures.

�

DIARI DE GIRONA

28/06/08 BANYOLESMarkooz, en concert

A les 2/4 de 7 del vespre i a 1/ 4 de 10 de la nit, a la plaçaMajor, actuació de Markooz. Tot ell és una caixa de ritmes.Des que va començar el 2005, el barceloní ha mostrat lesseves habilitats en diversos concerts, festivals i espectaclesnacionals i internacionals. I ara arriba a la capital del Pla del’Estany dins de «Veus quines veus?».

�

DIARI DE GIRONA

Accents#512COORDINA Ana Rodríguez i Marta Pallarès

A/E accents.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona

DIMECRES 2 DE JULIOL

Nits d’estiuPablo Carbonell obre el festival de Nummu Nit

Fa calor i només és humanament recomanable sortir de nit.Per això les carpes de Girona són una molt bona opció per deixarenrere les hores de feina i calor. Aquest dimecres a les onze dela nit, la carpa Nummu Nit de la Devesa inaugura el IV Petit Fes-tival d’Estiu amb el concert del showman Pablo Carbonell, quepresentarà el seu disc «Yo también soy Pablo Carbonell». El fes-tival acabarà el dia 23 amb Facto delafé y las flores azules.

�