Com ve diu Ana Teberosky “La lectura, o mejor dicho, la escritura, es la primera tecnología

mental. El resto de máquinas que inventó el hombre, la palanca, la rueda, etc..., eran para

aumentar la fuerza o disminuir la distancia. La escritura es un invento para aumentar la

capacidad intelectual. Es su primera prolongación. La aumenta por ser permanente lo que

permite ayudar en la memoria y la comunicación en el espacio o en el tiempo. Se puede leer e

interpretar hoy a Platón y comparar algo con la otra parte del mundo. Además se puede

archivar y esto permite clasificar, categorizar el mundo. No podría existir la ciencia sin escritura.

Permite explicar la práctica y dejarla para que otro lector en otro momento pueden leerla que lo

interpreta de otra manera distinta. Por otro lado, la escritura también ha permitido la educación.

Es imposible la enseñanza sin la escritura porque permite instruir a mucha gente y a lo largo

del tiempo. Es más, cuando uno aprende a leer a escribir no sólo domina los contenidos sino el

instrumento básico para adquirirlos, aprender a aprender.”

El col·legi Guillem Isarn dóna molta importància a la lectura i a la seva comprensió, la qual cosa

cada dematí estableixen quinze minuts de lectura lliure. Cada alumne l’aprofita per llegir el que

realment l’interessa.

Cada any, a principi de curs, passen unes proves a tots els cursos de l’escola, per tal

d’observar els seus nivell de comprensió.

Enguany les han passades ara a l’octubre. Durant uns dies vam estar establint la primera hora

del dematí passant unes proves a tots els cursos. A l’educació Infantil les Teberosky i a

l’Educació Primària les ACL( Avaluació de la Comprensió Lectora.)

Vam començant passant les ACL a l’Educació Primària. L’objectiu principal de passar aquestes

proves és per observar en quin nivell de comprensió és troba cada alumne i buscar estratègies

per tal de poder-les millorar cara a final de curs.

Com ja he esmentat, vam començar per les ACL. Vam començar per sisè i vam anant baixant

fins a primer. La forma de passar-les no incumbeix a cap curs. Cada curs té establert un tipus

de prova prolongada al nivell de comprensió que hauria de tenir per la seva edat. Cada prova

està establerta per una sèrie de preguntes relacionades en un petit text per tal d’avaluar la

comprensió literal, inferencial o interpretativa, reorganització de la informació i l’avaluació

crítica o judici. Un exemple d’una prova de les ACL seria aquesta. Aquesta és per a 3r de

primària:

Com s’observa hi ha un petit fragment o text del qual està compost per una sèrie de preguntes

de les quals els alumnes han de respondre l’opció que creguin que és la correcta.

Com he esmentat les ACL són unes proves per a conèixer la comprensió de l’alumnat. La qual

cosa, la comprensió lectora és una base essencial per a la correcta integració dels

coneixements.

El fet de dominar les habilitats necessàries per comprendre allò que es llegeix és important per

tenir una bona estructura mental per a tota l’etapa escolar. Ja que des de ben petits, des de

que es comença a llegir han de saber descodificar i comprendre les paraules, ja que aquests

dos aspectes han d'estar ben lligat, ja que un sense l’altra no adquiriríem l’objectiu fonamental

de la lecturoescriptura, entendre el que estem llegint.

En fi, com diu el llibre, les ACL estan adreçades als professionals de l'ensenyament

preocupats per millorar la comprensió lectora de l'alumnat, per tal d’oferir instruments

d'avaluació fiables i de fàcil utilització. Les proves (ACL), a partir de l'estudi dels seus resultats

ens permeten ajustar la intervenció pedagògica a les necessitats de cada alumne i del grup-

classe en el seu procés lector .

Una vegada, finalitzades totes les proves, les vam corregir. Es corregeixen a partir d’una

plantilla de correcció que està prolongada al llibre. Un cop finalitzada la correcció passem la

puntuació de cada pregunta ( si està bé un 1 si està malament un 0) de cada alumne en una

magatzem de dades de l’ordinador que ens permet calcular i visualitzar en quin nivell de

comprensió es troba l’alumne en general(nivell molt baix, baix, moderadament baix, dintre de la

normalitat i alt) i quina d’elles té més baixa i quina més alta. A la vegada, també ens

proporciona els decatius a nivell de comprensió del grup classe, que podem visualitzar en les

gràfiques els seus resultats de la comprensions(baix, normal, alt, ...) i els ítems (comprensió

crítica, literal, inferencial i reorganització). (exemple dels resultats de la prova al final. Núm.1)

Una vegada, tot això, l’Aida els hi explica els resultats a cada tutor i els hi dóna unes

dimensions de comprensió lectora, és a dir, com poden treballar cada comprensió per a

millorar-la.

· Comprensió literal: reconeixement de tot allò que explícitament figura al text.

Tasques amb les que podem treballar-la:

- Identificar aspectes contextuals: dibuixos, títols, subtítols.

- Respondre les preguntes: qui, què, quan, com, on.

- Distingir entre informació rellevant i informació secundària.

- Trobar idees principals.

- Identificar relacions de causa-efecte.

- Seguir unes instruccions.

- Reconèixer les seqüències d’una acció.

- Identificar els elements d’una comparació.

- Identificar analogies.

- Reconèixer i donar significat als prefixos i als sufixos d’ús habitual.

- Dominar el vocabulari bàsic corresponent a l’edat.

· Comprensió inferencial o interpretativa: es treballa quan es formulen anticipacions o

suposicions sobre els continguts del text a partir dels indicis que proporciona la lectura. És la

veritable essència de la comprensió lectora.

Tasques amb les que podem treballar-la:

- Deduir detalls, idees principals, comparacions, trets de caràcter.

- Predir resultats.

- Deduir el significat de paraules desconegudes, d’acord amb el context.

- Inferir efectes previsibles a determinades causes.

- Veure la causa de les relacions causa-efecte.

- Inferir seqüències lògiques-

- Inferir el significat de frases fetes, segons el context.

- Interpretar el llenguatge significatiu.

- Preveure un final diferent.

· Reorganització de la informació: Manejar la informació rebuda sintetitzant-la,

esquematitzant-la o resumint-la, reordenant, així les idees.

Activitats d’aquest tipus;

-Suprimir informació trivial.

- Reorganitzar la informació.

- Fer un resum.

- Fer classificacions..

- Reestructurar un text de forma oral.

- Posar títols que englobin el sentit del text.

- Dividir un text en parts significatives.

· Avaluació crítica o judici: suposa la formació de judicis propis, poder, expressar opinions o

emetre judicis al voltant d’un text.

Tipus d’activitats per treballar-la:

- Donar opinió sobre el contingut d’un text.

- Distingir entre realitat i fantasia.

- Emetre un judici enfront d’un comportament.

- Manifestar les reaccions que provoca un text.

Captar la ironia, l’ humor, el doble sentit, el sent.

A partir d’aquí ho deixa a les mans dels mestres/es. Ja que cada mestre/a ja coneix el nivell de

comprensió de la seva aula i de quina manera les pot millorar cara a final de curs, que és quan

les tornarà a passar per veure la seva evolució.

Pel que fa a la prova Teberosky a Infantil és tot l’oposat de les ACL. Està centrada en la

descodificació de les paraules i en la identificació de les lletres.

A P3 és centra en la identificació de les lletres. És prepara una fitxa on hi ha lletres i nombres i

s’ha de veure quins són els nombres i quines les lletres. (exemple al final, núm 2).

Hi va haver nens i nenes que ens van dir el nom de les lletres i fins hi tot van escriuré alguna

lletra més.

Aquí a P3, és va observar que molt d’ells encara no sabien que era una lletra i un nombre, ja

que molts van encerclar-ho casi tot. El que varem deduir nosaltres és que, algun d’ells, no ho

havien acabat d’entendre el que se’ls hi demanava.

En l’escriptura dels seus noms era molt bonic, ja que podies observar diversos aspectes que

representaven el seu nom. Alguns realitzaven una ratlla continua; una ratlla amunt i avall de

manera continua; diverses boletes, rodonetes; també hi va haver una excepció, una ens va ficar

les consonants del seu nom, va ser molt emocionant, ja que aquí veus que hi ha una nena molt

activa i amb una adquisició de la escriptura.

En canvi, a P4, la prova era diferent. De manera individual els hi dictàvem una sèrie de

paraules en les quals les tenien d’escriure a un paper. Les paraules van ser: papallona,

esquirol, tigre, gat i una frase: El meu fat beu llet. (exemple al final, núm. 3)

I, finalment, a P5 consistia amb la mateix prova de P4, però amb diferents paraules. Les

paraules eren: mandarina, castanya, pera i la frase, El gat torra una castanya.

Una vegada finalitzades les proves les vam analitzar mitjançant la graella del procés de

l’aprenentatge de lectoescriptura a l’educació infantil.

A l’hora de corregir vam poder observar que cada alumne es trobava en un nivell diferent. La

majoria es centra entre el presil·làbic i el sil·làbic.

En la correcció de P3 vam tenir en compte quantes lletres havia encerclat i quines, si havia

encerclat algun nombre i quin, si havia escrit alguna cosa més, i la representació del seu nom.

A final de curs també se’ls hi torna a passar per observar la seva evolució.

A continuació presento un cas hipotètics del que pot succeir a final de curs a infantil. Són les

mateixes proves que hem passat aquest any, però d’alumnes del curs passat. Ja que així

podem observar el desenvolupament que realitza un nen des del començament de curs fins al

final.

Una prova de P3:

En el cas d’aquesta nena podem visualitzar que a l’inici de curs només reconeixia dos o tres

lletres i no sap escriure el seu nom, en canvi, a final de curs s’observa que reconeix totes les

lletres i, fins hi tot, sap escriure el seu nom.

Un exemple de P4

En aquest cas s’observa una gran evolució, ja que al principi de curs les paraules les relacionava amb un cercle, una rodona, i tampoc s’havia escriure el seu nom. El seu nom el representava amb quatre ratlletes. En canvi, ha final de curs vindria a tenir adquirides algunes lletres, ja no dibuixa rodones sinó lletres. I també sap escriure el seu nom.

Un exemple de P5.

En aquest cas també s’observa un gran desenvolupament del procés lectoescriptiu, ja que a

l’inici de curs tant sols escrivia DE MANERA MIRARHO A LA GRAELLA. I en canvi, a final de

curs veiem que ja es troba en el procés ______

En definitiva com be ens defineixen la lectura i l’escriptura diversos autors, com:

Lerner, Delia que ens diu que llegir és adelantar-se en altres mons possibles. És indagar en la

realitat per a comprendre-la millor, es distanciar-se del text i assumir una postura crítica front al

que es diu i el que es vol dir, es treure carta de ciutadania en el món de la cultura escrita. En

canvi, Goodman, ens diu que la lectura seria un dels quatre processos lingüístics, ja que el

parla i l’escriptura són productius, i l’escoltar i el llegir són comprensius. És un joc

psicolingüístic d’endevinalles. El subjecte preveu o anticipa el significat del que llegeix, utilitza

les claus que troba en els sistemes grafo- fonològics, sintàctics i semàntics i fa ús de la

redundància del llenguatge escrit. Pel que fa amb el terme de l’escriptura, comenta, que pot

ser, és els major invent dels humans. És un símbol de materialitat comunicativa verbal o no

verbal. O, com Ferreiro, Emilia, ens comenta que la lectura és tota aquella activitat

d’assignació d’un significat a un text que precedeix al convencional. I l’escriptura és una forma

de relacionar-se amb la paraula escrita, i les possibilita als grups desplaçats l’expressió de les

seves demandes, de les seves formes de percebre la realitat, dels seus reclams, en una

societat democràcia. Però, en definitiva, de manera global, com diu Ana Teberosky, la lectura

és una tecnologia mental. És un medi a través del qual el seu humà progressa de manera

sistematitzada la informació rebuda a traves de codis gràfics, integrant altres processos com la

comprensió i el anàlisi de la informació. I pel que fa a l’escriptura, esmenta que l’escriptura es

fonamental, és un medi perfecte pel desenvolupament intel·lectual de l’ésser humà, ja que a

traves d’ella, l’home escriu el que aprèn, reconeixent els seus errors i les seves coses positives,

i sempre, sent capaç de corregir-ho.

Com, molt bé diu, quan l’individu aprèn a llegir i a escriure no solament està aprenent a

descodificar missatges i a escriure, sinó que ja està capacitat per comprendre els missatges i

crear els seus propis criteris. Es així el fet que he pogut comprendre la finalitat de les ACL o les

Teberosky, o així ho veig jo, que és observar si tenen l’adquirit el procés de la lectura i

l’escriptura per tal de poder comprendre els textos que es pugin trobar en el dia a dia.

Pel que fa a les proves, mai havia sentit a parlar de les ACL fins que l’Aïda hem va explicar en

que consistien i perquè les realitzava. El fet de dur aquestes proves trobo que és un bon recurs

per visualitzar el nivell de comprensió de cada alumne i, sobretot, a nivell del centre si després

és duu a terme la següent part, és a dir, com a millorar-les.

Si no és realitza aquest procés posteriorment considero que és bastant inútils la seva

realització, ja que llavors ens tanquem en un marc d’etiquetació de cada alumne i del grup

classe. En que només ens centrem en el resultat i no en el com millorar-ho.

A la vegada,com be comentant en altres moment, es visualitza molt bé els diversos nivell de

comprensió de cada alumne, la qual cosa et permet buscar i/o modificar recursos per tal de

poder-les dur més a terme, sobretot les de reorganització, inferencial i la crítica, ja que sembla

que siguin les menys treballades i les que els hi costa més als infants, el fet de criticar i

manifestar el que ells en pensen en realitat, ja que segons quin paper manifesta el mestre

moltes vegades s’estanca el dret d’opinió i criteri del nen i es queda tot en que ell, el mestre,

només té el dret de criticar i jutjar el seus pensament. Podria dir, que no es viu un aprenentatge

cooperatiu mestre-alumne. En que considero que podria millorar molt, ja que com manifesten

dos autors, els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials, defineixen

l’aprentatge cooperatiu com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels

participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir

els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".

Pel que fa a les proves Teberosky, no podré observar els desenvolupaments dels nens i nenes,

però amb l’observació de les proves passades l’any passat, és veu reflectit un gran treball. Un

gran desenvolupament dels procesos lectoescriptius. La qual cosa, considero que les

Teberosky són bastant positives ja que et permet tenir una gran visió del procés de cada

alumne.

Exemples

Núm 1. Exemple dels resultats de l’ACL

RESULTATS DE LES PROVES ACL. INICI DE CURS NOVEMBRE DE 2010

PRIMER CURS CICLE MITJÀ. TUTORA: Guadalupe Farré

Curs NomExamen

SumaDeResultat

Decatipus Explicacio

ACL-3 Bilillas, Chenoa Inicial 4 1 Nivell molt baixACL-3 Ganner, Outmane Inicial 4 1 Nivell molt baixACL-3 Altisent, Marc Inicial 6 2 Nivell baixACL-3 Escudero, Alan Inicial 6 2 Nivell baixACL-3 Giménez, Tamara Inicial 8 3

Nivell moderadament baix

ACL-3 Lahnid, Salma Inicial 9 3

Nivell moderadament baix

ACL-3 Belillas, Jesus Inicial 16 6

Nivell dins de la normalitat

ACL-3 Lozano, Erik Inicial 16 6

Nivell dins de la normalitat

Tal com veiem en aquest quadre els alumnes que necessiten un reforç en la comprensió lectora són Chenoa Bilillas i Outamne Ganner.

En aquesta gràfica podem observar el tant per cent dels alumnes que trobem dins de cada nivell de comprensió lectora, tenim dos alumnes a cada nivell, és un grup que tot i ser molt petit compta amb molta diversitat.

Decatipus

0

1

1

2

2

3

Nivell molt baix Nivell baix Nivell moderadament baix Nivell dins de la normalitat

Total

Curs ACL-3 Examen Inicial Nom (Todas)

nº alumnes per decadatipus

Explicacio

El següent gràfic es correspon als diferents aspectes de la comprensió lectora que s’avaluen en les proves ACL, veiem que el que tenen millor és la comprensió literal, és la més fàcil, la que més es treballa a l’aula, i la comprensió inferencial. Cal treballa molt la comprensió critica i la reorganització, a continuació trobareu exemples de com es pot treballar.

Items

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%

45,00%

comprensió crítica comprensió literal compresió inferencial reorganització

Total

Curs ACL-3 Examen Inicial Nom (Todas)

Percentatge preguntes encertades sobre total preguntes del Item

Item

Núm. 2. Model de prova Teberosky de P3.

P3. PROVA – OCTUBRE 2010- NOM:

Núm 3. Model de prova de P4 i P5

P4. PROVA – OCTUBRE 2010- NOM: