ACORD de 17 de gener de 2012, de declaració d’impacte ambiental del Projecte Millora general. Nova carretera C-37, de Vic a Olot. Tram: la Vall d’en Bas – Olot, als termes municipals de les Preses i Olot, promogut i tramitat per la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, actual Departament de Territori i Sostenibilitat. Marc normatiu En data 19.09.2006 va tenir entrada l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental (EIA) del projecte, Millora general. Nova carretera C-37, de Vic a Olot. Tram: la Vall d’en Bas – Olot, (clau: EI-NG-02083, corresponent al conjunt de variants de Les Preses i Olot), promogut i tramitat per la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, actual Departament de Territori i Sostenibilitat. En data 31.07.2007, i un cop efectuades les consultes necessàries, els Serveis Territorials a Girona de l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge van emetre un informe previ, amb un conjunt consideracions sobre els aspectes ambientals de la proposta tramitada. Aquest informe concloïa que qualsevol modificació substancial del traçat proposat hauria de suposar la redacció i tramitació d’un nou EIA. D’acord amb el pronunciament de l’Assessoria Jurídica del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de 23.12.2009, aquest informe ha tingut la consideració de document d’abast per a la redacció de la nova documentació presentada. En data 06.04.2009 va tenir entrada un nou estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental que, amb clau EI-NG-02083.1, constitueix una segregació del projecte inicialment presentat i inclou exclusivament la variant d’Olot, entre el paratge de Codella i l’enllaç amb la carretera N-260. Aquesta nova documentació introdueix un canvi significatiu en el projecte atès que la secció ara projectada és de tipus autovia, front a la secció de carretera convencional dels anteriors estudis. El projecte, en la seva versió actual, s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental per constituir un supòsit previst al grup 6.a.1 de l'Annex I del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, atès que suposa la construcció d’una autovia de nou traçat. Característiques del projecte L’estudi informatiu, redactat per la consultora AUDING i signat per en Josep Secanell i Nadales, enginyer de camins, canals i ports, preveu una nova carretera de 2 calçades i 2 carrils cadascuna, segregada. Les dades generals del projecte són les següents:

Dades generals

Clau: EI-NG-08083.1 Classe d’obra: Millora general. Nova carretera

Carretera Longitud aproximada: 4,5 km Municipis afectats: Olot, Les Preses, La Vall d’en Bas Comarques: Garrotxa

Paràmetres de disseny

Tipus de xarxa: Bàsica primària Tipus de via: Via preferent 2+2 Tipus de terreny: Ondulat Velocitat de projecte: 80 km/h

El tram d’estudi s’inicia al PK 10+000, que es correspon amb el final de la traça de la variant de les Preses (Clau EI-NG-02083), situat a l’entorn del pont de Codella, sobre el riu Fluvià. El punt final se situa a l’entorn de l’Hostal del Sol, on les dues alternatives de traçat plantejades, anomenades 1 i 2, projecten diferents solucions per a la connexió amb la carretera N-260. Les interseccions amb la carretera N-260 es preveuen a nivell, per bé que en una segona fase, i per ajustar-se al projecte de desdoblament i prolongació de la N-260 que tramita el Ministeri de Foment, es preveu que els enllaços siguin a diferent nivell. Les seccions tipus del tronc són:

Paràmetre Trams a cel obert Trams en túnel

Berma de terraplè 0,75 m - Voral exterior 2,50 m 2,00 m Calçada (2 carrils) 7,00 m 7,00 m Voral interior 1,00 m 1,00 m Cuneta trepitjable 1,50 m - Berma de desmunt 1,00 m (mínim) - Mitjana 2,00 m - Voreres - 0,75 m

D’acord amb aquestes seccions tipus, l’amplada mitjana del tronc en els trams a cel obert es situa al voltant dels 25 m, sense comptar els terraplens i desmunts. L’EIA s’ajusta al contingut previst al Decret 114/1988, vigent en el moment de la seva redacció i tramitació. Ha estat redactat per la consultora ECAFIR, S.L. i signat per en Claudi Racionero i Cots, enginyer forestal. Incorpora un apartat on valora l’informe previ de l’òrgan ambiental, justificant que l’alternativa 1 segueix les recomanacions allà indicades. Resum del procés d’avaluació

La Direcció General de Carreteres ha sotmès a informació pública el projecte i l’EIA durant el termini de 30 dies mitjançant anunci publicat al DOGC núm. 5354, de data 06.04.2009. En aquest termini s’han presentat 7 escrits d’organismes autonòmics, 5 d’organismes d’àmbit local, comarcal i provincial i 32 de particulars i empreses, que han estat analitzats i tinguts en compte pel promotor del projecte. En data 15.01.2010 ha tingut entrada una còpia de l’expedient d’informació pública resultant. Els aspectes ambientalment més rellevants de les al·legacions formulades són: L’estudi informatiu no incorpora els trams d’inici i final de la infraestructura. Necessitat d’una variant amb 4 carrils. Elevada sensibilitat ambiental del sector de Codella. Sol·licitud d’allargament del túnel per sota el serrat de Canaderes. Sol·licitud de desplaçament a l’oest de la boca nord del túnel de l’alternativa 1. Possibles impactes sobre la qualitat de les aigües dels cursos fluvials interceptats. Incerteses sobre el manteniment de la connectivitat ecològica al vial de connexió amb la N-260. Manca d’estudi de l’efecte del túnel sobre la hidrogeologia. Impacte sonor i visual sobre el Parc de Pedra Tosca i la Via Verda pel pas del traçat pel Camp Gran. Elevat impacte visual del viaducte del riu Fluvià. Manca de detall de la integració paisatgística prevista a les boques del túnel. Fragmentació i impacte sobre els terrenys agrícoles del pla de Sant Andreu. Afecció als terrenys agrícoles del pla de la Casa Gran. Efectes sobre el benestar animal i la productivitat de la cabana ramadera. Cerca d’alternatives d’emplaçament dels abocadors de terres donat l’elevat valor ambiental del paratge de l’Avellaneda. Implicar a les entitats del territori en una comissió de seguiment del projecte. A l’expedient consten els informe emesos per la Direcció General del Patrimoni Cultural en data 22.05.2009 i l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica el 18.08.2010. L’Agència Catalana de l’Aigua va emetre un primer informe el 20.05.2009 en que ja s’apuntava que l’alternativa 1 és preferible atès que s’allunya de la zona inundable del Riudaura. El 20.04.2010 emet un nou informe favorable pels aspectes relacionats amb la hidrologia superficial de l’alternativa 1 i, pel que fa a les afeccions a les aigües subterrànies, fixa el nivell de detall de la informació que caldrà incloure en el projecte constructiu. La Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha emès informe el 28.10.2010 i l’Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Medi Ambient i Habitatge n’ha emès un de complementari el 25.11.2010. La Direcció General de Carreteres ha tramés un escrit de data 15.11.2011 en el que es dóna resposta a les consideracions de l’informe de la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de Garrotxa.

Elements ambientalment significatius de l’entorn del projecte La totalitat del projecte es desenvolupa dins els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), espai natural protegit de gran interès geològic, botànic i paisatgístic, que constitueix el conjunt volcànic més ben conservat de la península Ibèrica i allotja una gran diversitat de flora i vegetació singular. La diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i rurals presenta un bon estat de conservació, fruit d’una intervenció humana respectuosa amb l’entorn. La plana de la Vall d’en Bas té un alt interès geològic ja que constitueix la mostra més significativa de Catalunya del que s’anomena, llac de resclosa volcànica. La geozona que constitueix l’espai del Parc de Pedra Tosca i la vall d’en Bas, entre l’inici del projecte i la boca sud del túnel al pla de la Casa Gran, és especialment significativa pel fet de tractar-se del darrer exponent d’un procés geodinàmic habitual en el període quaternari a la zona volcànica de la Garrotxa: el barratge de cursos fluvials per colades de lava, la formació de llacs de resclosa volcànica i el seu posterior rebliment i drenatge. El PNZVG és un espai natural de protecció especial inclòs a la xarxa Natura 2000 com a lloc d’importància comunitària. A l’extrem sud del projecte s’afecta el riu Fluvià, també inclòs a la xarxa Natura 2000 com a lloc d’importància comunitària. Al llarg de la traça no es localitzen elements inclosos en el Inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya ni de l’Inventari de zones humides de Catalunya. Els rius Fluvià i Riudaura es troben inclosos en l’àmbit territorial del Pla de conservació de la llúdriga. Segons estudis del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (any 2001), la majoria dels sòls de la plana de la vall d’en Bas corresponen a terres de primera qualitat (prime-farmlands), fins al punt de considerar-se els més fèrtils de Catalunya. Segons l’estudi d’impacte ambiental aquesta classe de sòl agrícola és d’interès especial per ser considerades les millors terres per a la producció d’aliments, farratges, fibres i cultius oleaginosos. L’alternativa escollida, ha d’evitar la destrucció o fragmentació d’aquests espais agrícoles. Aquesta consideració resulta d’aplicació en la valoració d’alternatives de traçat tant al voltant del pla de la Casa Gran, com al llarg del pla de Sant Andreu, que també gaudeix d’unes qualitats edafològiques privilegiades. D’acord amb el mapa d’hàbitats d’interès comunitari de Catalunya, al llarg del projecte trobem les següents comunitats:

Codi Nom Localització

91E0* Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) Rius Fluvià i Riudaura

9340 Alzinars i Carrascars Serra de la Pinya i turó

de les Coromines

3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya Riudaura

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri Riudaura

3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes Riudaura

El riu Fluvià constitueix un corredor biològic de primer ordre. En l’àmbit del PNZVG està considerat com una zona d’alt interès faunístic. En aquest sentit, el projecte ha de garantir una mínima afectació als marges fluvials i evitar la construcció de ramals d’accés o rotondes en espais propers a la ribera. El tram del riu Fluvià comprés entre el pont de Codella i el Molí del Collell és, des de l’any 1995, objecte d’un projecte de reintroducció de la nàiade allargada rossellonesa (Unio aleroni). Aquest mol·lusc és una espècie de fauna autòctona protegida d’acord amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. Aquesta espècie és característica del curs mitjà i baix dels rius de les conques fluvials de la Catalunya nord-oriental, amb aigües netes i boscos de ribera autòctons, constituint una espècie bioindicadora del bon estat general dels rius que habita. L’espècie presenta uns efectius poblacionals molt reduïts i una distribució molt limitada. En termes de connectivitat ecològica, el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) atribueix valor connector a les serres de la Pinya, Sant Miquel del Mont i Sant Valentí, situades en el límit nord-oest del PNZVG. El traçat de la nova autovia discorre per terrenys del parc natural que confronten amb aquestes àrees de valor connector. D’acord amb la zonificació del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el projecte travessa terrenys inclosos en les següents zones:

Codi Zona Localització

1 Espais d’interès natural preferent Fluvià 2 Espais de protecció de ribera Riudaura 3.1 Bosc d’alt interès biològic Turó de les Coromines 3.5 Altres terrenys forestals Serra de la Pinya 4.2 Espais agrícoles d’interès paisatgístic Pla de Sant Andreu 4.3 Espais agrícoles d’ús agrari preferent Pla de la Casa Gran

D’acord amb l’estudi hidràulic que incorpora el projecte, la làmina d’inundació associada a la l’avinguda amb període de retorn de 100 anys (sistema hídric) del riu Fluvià presenta una amplada que supera els 400 m a la zona on la nova variant d’Olot travessa el riu. Segons els estudis provisionals de la Planificació d’espais fluvials del Fluvià, es estreps de les obres de fàbrica OF 10.1-A1 i OF 10.6-A1 i els talussos de la carretera ocupen la zona inundable en avingudes de 500 anys de període de retorn. Respecte a la riera de Riudaura, els estreps de l’obra de fàbrica O.F-CU 1.3-A1 se situen fora de la zona inundable i les piles se situen en zones afectades per avingudes de 100 anys de període de retorn. A l’entorn del projecte es localitzen els següents elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic: Bé Cultural d’Interès Nacional “Castell dels Senyors del Coll”. Jaciment Arqueològic “Codella”. Patrimoni Arquitectònic “Mas Codella”. Patrimoni Arquitectònic “Mas Sobirà”. Patrimoni Arquitectònic “Mas la Torre d’en Llunes”. A més es localitzen els següents edificis rellevants no catalogats (E.D.) E.D. La Casa Gran. E.D. El Mir. E.D. Les Coromines. E.D. Pou circular de capella situat en els camps de la masia de les Coromines E.D. Agrupació de cases E.D. Granja E.D. Hostal del Sol. Cap d’aquests elements es veu directament afectats pel projecte a excepció del pou circular de capella situat en els camps de la masia de les Coromines, que es troba afectat per l’alternativa 2. Anàlisis d’alternatives Esquema general de mobilitat territorial. Per valorar les alternatives cal tenir en compte els antecedents que consten en el planejament urbanístic i territorial. El Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olot (POUM), aprovat definitivament el 25.09.2003, disposa d’una declaració d’impacte ambiental que valora les afeccions d’aquest pla sobre el PNZVG. En relació al traçat de la variant d’Olot, aposta per una alternativa anomenada Solució Base Millorada que, al pla de Sant Andreu, situa la nova carretera per la riba esquerra del Riudaura, l’espai fluvial del qual actua de pantalla entre la nova via i les zones residencials situades a l’altra banda.

El PTPCG estableix que la secció de la variant d’Olot, dependrà de les determinacions dels corresponents plans o projectes de caràcter sectorial. Per tant l’avaluació d’impacte ambiental ha d’abordar aspectes relatius al model de mobilitat i validar, si s’escau, la secció proposada. A criteri del promotor, la secció de dos carrils per sentit es troba justificada atenent a l’estudi de trànsit que incorpora l’estudi informatiu. Aquest document indica que amb una calçada única s’obtindria un nivell de servei proper a E (circulació molt densa amb possibles aturades) ja en l’any de posada en servei, de forma que en pocs anys quedaria col·lapsada. En aquest sentit el promotor considera que el projecte compleix dues funcions, completar l’eix intercomarcal entre Vic i Olot i, alhora, funcionar com a circumval·lació d’Olot. Descripció de les alternatives considerades L’estudi informatiu formula dues alternatives de traçat amb les següents característiques: Alternativa 1: Enllaça amb la variant de la Vall d’en Bas i Les Preses en un punt situat poc abans de creuar la carretera de La Pinya, carretera que creua el Fluvià abans de l’antic meandre de Codella. La traça general d’aquesta alternativa es planteja vorejant la població d’Olot per l’oest i pel nord d’aquesta, fins a trobar la N-260 (Eix Pirinenc). L’orografia fa que es projecti un túnel de 1.860 m., amb una galeria per cada sentit i amb una boca nord situada a uns 300 m a l’oest dels veïnat de pisos Garrotxa. A l’entorn d’aquesta boca s’ha previst una plataforma per a la ubicació de serveis tècnics del túnel. Per a l’enllaç de la nova variant amb la futura A-26 que projecta el Ministeri de Foment es dissenya l’enllaç anomenat Olot Oest en forma de rotonda a nivell. Des de la rotonda i fins a la actual N-260 es projecta un vial de calçada única, que finalitza amb una intersecció a nivell. A aquesta rotonda també s’hi connecta un nou vial que, creuant la riera de Riudaura amb un viaducte de 60 m, s’endinsa en la trama urbana d’entrada a Olot mitjançat una avinguda de tipus urbà. La longitud total de l’alternativa 1 és de 4,84 km. Alternativa 2: Comparteix origen amb la primera. El traçat s’inicia travessant la carretera GIP-5226, que dona accés a Sant Privat d’en Bas i La Pinya, mitjançant un viaducte de 285 m (O.F.-10.1), que també salva el riu Fluvià, preservant la zona de l’antic meandre del riu. Posteriorment es projecta un altre viaducte per tal d’alliberar la zona del pla de la Casa Gran, en l’espai que s’ha determinat com inundable dins de l’estudi d’inundabilitat realitzat. La carretera discorre de sud a nord pràcticament paral·lela al límit de terme municipal d’Olot, i pel límit d’una zona muntanyosa. Es projecten tres trams en túnel, amb longituds de 250 m (túnel 11.1), 450 m (túnel 11.6) i 390 m (túnel 12.3). Al sortir de la zona muntanyosa la traça gira, per discórrer d’oest a est. Travessa la carretera d’Olot a Riudaura (GIP-5223) i la riera

de Riudaura amb un viaducte (O.F.-13.2) de 310 m de longitud, a partir d’on segueix pel pla de Sant Andreu, fins a situar-se el tram final entre el turó de les Coromines i la riera de Riudaura, paral·lel a la seva llera. Acaba a l’entorn de l’Hostal del Sol on se situa l’enllaç Olot Nord, entre els dos turons existents en aquesta zona. Aquest enllaç es preveu adaptant els ramals de la nova connexió amb Olot al traçat del tronc principal. El nou accés a Olot des del pla de Sant Andreu creua la riera de Riudaura amb un viaducte de 60 m, i el ramal d’entrada a Olot creua a diferent nivell mitjançant un pas superior per sobre de la nova carretera. La longitud total de l’alternativa 2 és de 4,47 km. Anàlisi de les alternatives considerades Les dues alternatives difereixen, bàsicament, en la forma de travessar la serra de la Pinya i en la diferent ocupació que presenten en el pla de Sant Andreu. L’EIA efectua la següent valoració dels diferents impactes identificats:

Factor Alternativa 1 Alternativa 2

Qualitat atmosfèrica COMPATIBLE COMPATIBLE Soroll MODERAT MODERAT Hidrologia superficial MODERAT MODERAT Hidrologia subterrània MODERAT MODERAT Geologia i morfologia MODERAT - SEVER SEVER Edafologia MODERAT - SEVER MODERAT - SEVER Vegetació i Flora MODERAT MODERAT - SEVER Fauna MODERAT - SEVER MODERAT - SEVER Espais d’Interès natural MODERAT - SEVER MODERAT - SEVER Paisatge SEVER SEVER Patrimoni cultural COMPATIBLE COMPATIBLE Usos del sòl MODERAT - SEVER MODERAT - SEVER Planificació urbanística MODERAT MODERAT Infraestructures MODERAT MODERAT Aspectes socioeconòmics MODERAT MODERAT- SEVER Risc d’incendi COMPATIBLE MODERAT Valoració mitjana MODERAT - SEVER MODERAT - SEVER

L'impacte global del projecte es qualifica com a moderat-sever per a les dues alternatives considerades.

Es conclou que l’alternativa més favorable és l’alternativa 1, pel fet que el tram en túnel únic representa una molt menor afecció a la serra de la Pinya i que el tram al nord del túnel presenta un major ajust a la topografia i una menor afecció al relleu en comparació a l’alternativa 2. Avaluació dels impactes significatius de l’alternativa seleccionada Coordinació entre les solucions previstes als eixos C-37 i N-260. L’estudi desenvolupa el tram de la circumval·lació d’Olot de titularitat de la Generalitat de Catalunya, que cal entendre com un projecte que es completa amb la prolongació de l’A-26, des de l’enllaç de la Canya cap a l’oest, el titular de la qual és el Ministeri de Foment. El Ministeri de Foment ha iniciat la tramitació de l’estudi informatiu de la prolongació del desdoblament de l’A-26, des de la carretera de la Canya i en direcció a Ripoll pels túnels de Collabós (Nou traçat de la carretera N-260 entre Olot i l’enllaç amb la carretera C-38. Clau: EI1-GI-10). Un dels aspectes importants d’aquest document previ és l’amplada del corredor en el sector de la serra de Sant Miquel del Mont, d’aproximadament 2,5 km, donant un ampli marge de maniobra a l’hora de situar el punt de penetració del túnel que ha de connectar la plana d’Olot amb la vall de Bianya des de l’enllaç C-37/A-26. Aquest corredor inclou el pla de Baix, situat al nord del volcà de la Garrinada, el que apunta cap a un possible accés més directe entre l’A-26 i la vall de Bianya. Aquesta possibilitat genera un considerable grau d’incertesa sobre els impactes ambientals derivats de la connexió d’ambdós projectes. Des de l’òptica ambiental caldria efectuar una valoració conjunta de la intersecció d’aquestes dues vies de gran capacitat en un entorn de màxima sensibilitat ambiental i elevat grau de protecció legal. El desacoblament temporal en la formulació d’ambdós projectes no permet però conèixer en l’actualitat quina serà la solució que adoptarà l’Administració General de l’Estat sobre la carretera N-260. En tot cas cal que la definició del vial al llarg del pla de Sant Andreu signifiqui una ocupació de terrenys ja definitiva i compatible amb les diferents opcions que es puguin plantejar en el projecte que tramita el Ministeri de Foment. Pel sud, la variant d’Olot té continuïtat amb la variant de les Preses (EI-NG-02083.2). Per aquest motiu l’estudi informatiu no finalitza amb una connexió amb la xarxa viària existent. Per al cas que ambdós projectes tinguin execucions no simultànies, la documentació aportada no preveu cap solució temporal per a connectar la nova autovia amb l’actual traçat de la carretera C-152. Durant el procés d’informació pública, aquest punt ha estat posat de manifest per l’Ajuntament de les Preses. L’estudi informatiu de la variant de les Preses té diferents alternatives que divergeixen al pla de Matabosc, on finalitza la variant d’Olot. L’adopció d’una solució temporal ha d’evitar en la mesura del possible l’ocupació de terrenys

diferents dels que es prevegi ocupar de manera definitiva i ha d’esser objecte, en qualsevol cas, de la corresponent avaluació d’impacte ambiental. Impactes sobre la gea i els sòls. Els impactes més importants sobre la geomorfologia actual es donaran en: Construcció dels estreps del viaducte sobre el Fluvià, amb talussos de 12 m d’alçada. Terraplè entre el PK 10+300 i 10+480, marge dret, amb trams de 10 m d’alçada. Desmunt entre el PK 10+440 i 10+480, marge esquerra, amb trams de 13 m d’alçada. Terraplè entre el PK 10+780 i 10+900, ambdós costats, amb trams d’uns 10 m d’alçada. Boca sud del túnel de la serra de la Pinya, al PK 11+000. Boca nord del túnel de la serra de la Pinya, al PK 12+900. Terraplè entre el PK 1+700 i 2+100 del ramal que va de la rotonda a la carretera N-260, ambdós costats, amb trams de 12-13 m d’alçada. Estreps del viaducte sobre la riera de Riudaura, del ramal d’accés al centre d’Olot, PK 1+250 i 1+350. El desplaçament de la boca sud del túnel per situar-lo a l’esplanada de Cal Vigatà permetria evitar part d’aquests impactes, amb l’eliminació dels talussos i terraplens entre el PK 10+300 i 10+900, que presenten alçades superiors als 10 m. En relació al moviment total de terres l’EIA aporta el següents balanços:

Moviment de terres Volums alternativa 1 (m3)

Desmunt 44.670,6 Excavació túnel 363.867,1 Excavació terra vegetal 42.968,1 Terraplè total 312.575,4 Sòl estabilitzat 19.212,0 Sòl seleccionat tipus 2 28.402,8 Terra vegetal en talús 12.444,1 Excedents de terres a abocador 95.962,3 Dèficit de terres de préstec 0 Moviment de terres total 499.120,6

Els excedents de terres es xifren en 95.962 m3. Per a la seva deposició el promotor justifica la inexistència d’àrees degradades o activitats extractives aptes en un entorn raonablement proper, inferior a 15 km. En aquest sentit es proposa un conjunt de cinc parcel·les agrícoles situades a l’est del pla de la Pinya (a l’entorn del torrent de Tirafaves) amb una capacitat de rebliment conjunta de 890.000 m3 i una ocupació en superfície d’unes 22 ha, suficient per a encabir els sobrants de terres estimats al conjunt de les variants de les Preses i Olot. Per al càlcul dels volums aproximats de rebliment s’ha considerat una alçada màxima de 5-6 m i una ocupació del 80% de la parcel·la. La selecció de les parcel·les ha estat condicionada a la fisiografia de la zona (impacte paisatgístic), distància a l’obra, possibilitats d’accés, potencial de recuperació de l’ús original i localitzacions fora dels límits dels espais naturals protegits. En relació a aquesta proposta cal efectuar les següents consideracions: L’entorn on es localitzen les parcel·les té una qualitat paisatgística molt elevada. Les alçades màximes de rebliment es consideren excessives i, per assolir una millor integració final, caldria limitar l’alçada per sobre de la rasant actual del terreny a 4 m. La parcel·la 7-6(a) es localitza en un vessant muntanyós de pendent, amb una elevada exposició visual. Cal prescindir d’aquesta parcel·la donats els impactes severs que es poden derivar del seu ús com a dipòsits de terres. L’abassegament de les terres excedents implica pèrdues dels valors edafològics de les parcel·les afectades. Cal tenir present que el balanç de terres final pot resultar significativament diferent al previst en el projecte tramitat, donades les possibles modificacions de traçat derivades de la present avaluació d’impacte ambiental així com de la solució definitiva adoptada en la variant de les Preses. Pel que fa a ubicacions alternatives per als abocadors de terres s’han de tenir en compte les activitats extractives en fase de restauració existents a una distància raonable. L’activitat extractiva, Mallats, (codi GA20060183 T.M. Montagut i Oix) se situa a una distància inferior a 15 km, amb un dèficit de materials per a la morfologia final del terreny de l’ordre de 120.000 m3. Per aquest motiu, el destí final preferent per a l’abocament dels excedents de terres ha de ésser l’esmentada activitat minera. Un altre espai agrícola afectat pel projecte és el pla de la Casa Gran, situat a la riba esquerra del riu Fluvià. El Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa qualifica aquest pla com a, Espai agrícola d’ús agrari preferent, raó per la qual cal minimitzar la seva ocupació. La seva preservació seria possible a través de l’allargament del túnel 11.1-A1 fins situar-ne l’embocadura a l’alçada de Cal Vigatà.

El pla de Sant Andreu té una extensió aproximada de 70 hectàrees, de les quals unes 4,5 hectàrees es veuran ocupades pels diferents elements viaris de l’alternativa escollida, Hidrologia. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha emès un informe en data 20.04.2010, amb les següents conclusions, que hauran de tenir-se en compte en el projecte: L’ACA ha elaborat el document IMPRESS, que integra la caracterització i definició de les masses d’aigua, i el risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua. Segons aquest document el riu Fluvià, en l’àmbit del projecte des de la confluència amb el riu Gurn fins la confluència amb la riera de Bianya, està catalogat com a zona d’especial protecció per espècies d’interès econòmic, per usos recreatius, per nutrients, per hàbitats (xarxa Natura 2000) i per espècies autòctones. En aquest tram es proposa la construcció d’un viaducte sobre el Fluvià i la traça de la carretera es situa a la plana d’inundació del Fluvià. Pel que fa als impactes del projecte sobre la hidrologia superficial, l’ACA ha valorat amb caràcter favorable l’alternativa 1, establint una sèrie de condicions que s’hauran de tenir en compte en la redacció del projecte constructiu. Sobre aquest aspecte també s’ha pronunciat el Parc Natural. La serra de la Pinya representa el límit occidental del Parc Natural. Per la banda est de la serra discorre el riu Fluvià, el curs fluvial més important del PNZVG. En la seva riba esquerra, entre el riu i la serra, existeixen diverses planes d’inundació que desenvolupen una important funció de laminació de l’aigua, fonamental en episodis d’avinguda del riu Fluvià. Una d’aquestes àrees és el pla de la Casa Gran un espai afectat per l’obra que s’ha definit com a inundable en l’estudi d’inundabilitat realitzat. En aquest punt es considera necessari modificar el projecte per conservar aquestes planes d’inundació a través de l’allargament del túnel 11.1-A1 fins situar-ne l’embocadura a l’alçada de Cal Vigatà. L’estudi informatiu preveu que les piles de suport dels viaductes se situïn fora de les lleres dels rius Fluvià i Riudaura. No obstant caldrà determinar mesures preventives per evitar que qualsevol actuació complementaria durant l’execució de les obres (construcció de guals temporals, desviaments de lleres) comporti impactes sobre la qualitat de l’aigua i la fauna fluvial. Pel que fa als impactes del projecte sobre les aigües subterrànies, l’ACA ha identificat una sèrie d’aspectes i d’estudis que caldrà incorporar al projecte constructiu per tal de verificar la compatibilitat del projecte amb la protecció dels aqüífers. També sobre aquest aspecte s’ha pronunciat el Parc Natural indicant que en la seva cartografia hidrogeològica consta que el pla de la Casa Gran i el pla de Sant Andreu estan formats per materials al·luvials i col·luvials. Els aqüífers d’aquestes planes es recarreguen a partir de l’aigua de pluja que s’infiltra en la seva superfície i també per les aportacions

d’aigua d’escorrentia que li arriben dels vessants del voltant. Per tant, l’ocupació d’ambdues planes, amb la proporció que sigui, incideix directament en la capacitat de recàrrega de l’aqüífer. Biodiversitat. Els impactes significatius que comportarà l’execució del projecte sobre hàbitats d’interès comunitari es poden produir sobre les vernedes localitzades als rius Fluvià i Riudaura, en els punts d’intersecció de l’autovia amb els esmentats cursos fluvials. D’altra banda, el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa incideix en la protecció dels hàbitats front la presència i/o arribada d’espècies exòtiques invasores. La pertorbació temporal derivada de les obres de construcció d’infraestructures viàries, així com el mateix ús de la infraestructura, faciliten l’arribada i establiment d’aquest tipus d’espècies. Entre les espècies de la fauna protegida presents a l’entorn del projecte cal esmentar la població de nàiades (Unio aleroni) existent aigües avall del pont de Codella. Aquesta espècie és sensible a les pertorbacions del seu hàbitat, tant les de tipus mecànic com les físico-químiques. Tanmateix la seva dependència dels peixos com a elements de dispersió de larves les fa molt vulnerables a les alteracions de la fauna piscícola. Per aquests motius caldrà extremar les precaucions durant l’execució del viaducte sobre el riu Fluvià, evitant qualsevol afecció de la llera durant la fase de construcció i situant les piles del viaducte fora de l’espai fluvial amb presència de vegetació de ribera. El projecte contribueix a la consolidació d’una barrera important en diversos espais, sobretot a la Vall d’en Bas i al pla de Sant Andreu. Al mateix temps presenta efectes acumulatius en el “continuum” urbà de la seqüència Vall d’en Bas – polígon de La Serra – les Preses – Olot i Sant Joan les Fonts i crea una segregació territorial de l'extrem nord de la resta del Parc. El traçat proposat a l’alçada del pla de la Casa Gran interfereix amb una zona d’interès connector local definida pel Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’allargament del túnel pel sud fins situar l’embocadura en l’esplanada de Cal Vigatà evitaria afeccions en l’esmentada zona d’interès connector. En el tram comprés entre el Riudaura i l’Hostal del Sol es projecten diferents obres de drenatge i obres de fàbrica, de les quals només es preveu pugui desenvolupar funcions de pas inferior per a grans mamífers (senglar i cabirol) el marc per a pas inferior OF-1.7-A1 (índex d’obertura 1,06). D’acord amb el manual, Prescripcions tècniques per al disseny de passos de fauna i tancaments perimetrals, publicat pel Ministeri de Medi Ambient (2006), per garantir l’efectivitat d’aquest pas es recomana ampliar-ne l’amplada fins a 15 m. Impactes sobre el paisatge.

Les característiques del paisatge de la zona volcànica de la Garrotxa són un dels elements més rellevants i valorats d’aquest espai natural protegit. Conjuntament amb el projecte ja executat de desdoblament de l’A26 en el tram Besalú-Olot, el present projecte constitueix el major impacte paisatgístic des de la creació del parc natural. L’elecció d’un traçat en túnel en part del recorregut permet evitar en bona mesura els impactes sobre aquest vector raó per la qual, en termes paisatgístics, l’anàlisi de la proposta se situa als dos extrems del traçat, a l’entorn de Codella-pla de la Casa Gran i a l’entorn del Riudaura-pla de Sant Andreu. Al sud del túnel el projecte afecta un entorn sensible d’elevada qualitat paisatgística, conformat per el pla de la Casa Gran, el riu Fluvià i el Parc de Pedra Tosca. Per aquest darrer paratge hi discorre la via verda del carrilet Girona-Olot. Tant aquesta via verda com el Parc de Pedra Tosca són dos itineraris concorreguts del parc natural, amb una elevada afluència de visitants que posa de manifest la qualitat paisatgística de l’entorn. L’estudi d’impacte ambiental reconeix l’elevat valor paisatgístic del Parc de Pedra Tosca. Entre els impactes associats al present projecte també cal considerar aquells derivats de la disposició dels materials excedentaris en les zones d’abassegament, aspectes ja analitzats en l’apartat referent als moviments de terres. Entre els objectius de qualitat paisatgística establerts al Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines (Unitat de paisatge 23: Valls d’Olot) s’inclou la necessitat de que les vies de comunicació, així com els seus entorns, es trobin integrades paisatgísticament i que no fragmentin els sistemes de connexió del territori. Caldrà que el projecte constructiu inclogui propostes especifiques per assolir una especial integració de la nova carretera. Principalment caldrà aplicar aquest criteri bàsic als viaductes i els enllaços així com a la restauració de les embocadures dels túnels i als desmunts i terraplens. Tanmateix i en relació amb l’àrea tècnica funcional de la carretera, sobre la que no s’han justificat les necessitats de superfície i que es projecta al peu de la carretera de Riudaura, cal cercar emplaçaments alternatius de manera compacta amb la ubicació del centre de control projectat en la boca nord del túnel. Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’informe del Parc Natural efectua una valoració conjunta del projecte amb les previsions del Ministeri de Foment per a la connexió amb la A-26 atès que totes les solucions tenen impactes sobre el parc natural. Conclou que les incerteses són prou grans com per considerar fins a quatre escenaris diferents, que tots ells podrien ser informats favorablement sempre i quan es complissin un conjunt de condicions. L’escenari que s’ajusta al traçat objecte de la present declaració d’impacte ambiental és l’anomenat escenari 1, que conté les següents propostes de millora:

Pel que fa l’embocadura sud del túnel de la serra de la Pinya, considera necessari un canvi d’emplaçament situant-lo en l’esplanada de Cal Vigatà per comptes d’embocar al serrat de la Casa Gran. Aquesta mesura permet la conservació del pla de la Casa Gran, una menor afectació al sistema fluvial i a l’espai agrícola, la reducció de l’impacte paisatgístic degut a que s’evita afectar un dels contraforts de la serra de la Pinya, significa una millora en termes de connectivitat ecològica en l’extrem occidental del Parc Natural, situa la boca sud del túnel fora de l’àmbit del PNZVG, redueix les pertorbacions al sector del bosc de Tosca on se situa el Parc de Pedra i per on transcorre el bici-carril Olot-Girona i evita l’impacte en les edificacions del mas Canaderes i de la Casa Gran. Ajustar la cota de la rasant del túnel de la serra de la Pinya, baixant-la en la mesura del possible per reduir les dimensions dels terraplens dels dos extrems de les embocadures. Modificar l’emplaçament de l’enllaç Olot Oest encabint-lo en l’espai comprès entre dos contraforts de la serra de Sant Valentí i la riera de Riudaura, per minimitzar l’impacte sobre la unitat fisiogràfica del pla de Sant Andreu, per minimitzar l’afecció a terrenys d’interès agrícola, per millorar la connectivitat al llarg de la vall del Riudaura i per assolir una major integració paisatgística. Aquest canvi d’emplaçament de l’enllaç allunyaria el traçat del nucli de les Planotes. Analitzar la possibilitat que el vial de connexió urbana amb Olot passi entre la urbanització i el mas les Planotes, transcorri paral·lel a la riera de Riudaura, per la seva riba dreta i la travessi paral·lelament al tronc principal de la C-37 projectat. Amb aquesta modificació s’evita una major afectació al pla de Sant Andreu i al seu espai agrícola, concentra la vialitat prop de la carretera d’Olot a Riudaura (GIP-5223) i en l’espai proper a la nova carretera C-37 i, al mateix temps, manté la funció de connectar, a través d’aquest accés primari, els fluxos procedents de la carretera de Riudaura, alliberant del trànsit de pas els pisos Garrotxa, el barri de les Planotes, la Canal, la Faja i el Puig. Ajustar les característiques del vial de connexió urbana, la seva rasant, el seu traçat i la seva secció transversal, al relleu existent en la mesura del possible, amb l’objecte de reduir els moviments de terres i la generació de desmunts i talussos. Cal tenir present la temporalitat, pel que fa a les característiques tipològiques, d’aquest enllaç en tant en quant, almenys en aquest escenari, es veurà modificat pel traçat de la futura A-26. Precisament per aquesta raó, i pel fet que la prolongació de l’A-26 des de la rotonda de la Canya fins aquest enllaç “Olot Oest”, i el seu traçat al llarg del pla de Sant Andreu, encara no està definit, el projecte constructiu haurà de suprimir el ramal d’accés des de l’enllaç “Olot oest” fins l’actual N-260 ja que no s’admet, sota cap concepte, una afectació temporal en aquest espai d’alt valor agrícola i paisatgístic inclòs dins el PNZVG. La connexió de la C-37 amb la N-260, mentre no es construeixi la prolongació de l’A-26 que aquest escenari planteja es pot fer a través de la via urbana que travessa el pla de Dalt fins a connector amb la rotonda del nou Hospital d’Olot.

En cas que Ministeri de Foment avancés amb el projecte de traçat mitjançant un túnel a l’alçada de l’Hostal del Sol, el PNZVG proposa que la sortida del túnel de l’A-26 es situés entre els masos del pla del Coll i de la Torre d’en Llunes, amb l’objecte de preservar el màxim la integritat física i ecològica del pla de Sant Andreu. L’emplaçament de l’edifici de control del túnel, que l’estudi informatiu situa vora la carretera de Riudaura (GIP-5223), dins l’àmbit del PNZVG, no es considera adequat. La documentació no concreta les necessitats funcionals d’aquesta àrea (superfície requerida i característiques edificatòries). El projecte constructiu hauria de plantejar altres ubicacions alternatives. La solució final haurà de ser consensuada entre l’Ajuntament d’Olot, la Direcció General de Carreteres i el PNZVG. Un dels aspectes determinants que hauria de prevaler és el del seu grau d’integració a la zona tenint en compte que, a més, hauran d’incloure els locals tècnics del túnels, així com la resta d’instal·lacions necessàries, inicialment previstes en una plataforma annexa a l’embocadura del túnel. El promotor del projecte ha respost a l’informe del PNZVG en els següents termes: Considera tècnicament viable el canvi d’emplaçament de l’embocadura sud del túnel, que implica passar d’un túnel de 1.860 m de longitud a un altre de 2.460 m. No considera viable el canvi d’emplaçament de l’enllaç Olot Oest ni prescindir de la connexió amb la carretera N-260. El canvi proposat per a la rotonda de l’enllaç Olot Oest impossibilita el traçat del vial provisional de connexió fins a la N-260, així com la compatibilitat amb l’enllaç de la futura prolongació de la A-26. La connexió mitjançant el vial provisional que uneix el projecte amb la N-260 presenta una sèrie d’avantatges: Tancament de tota la variant d’Olot, eliminant el trànsit de pas de les zones urbanes. El corredor que s’utilitza és el que preveu usar el Ministeri de Foment quan es prolongui l’A-26, de forma que no s’afectaran terrenys que puguin quedar en desús en un futur. En l’hipotètic cas que la prolongació de l’A-26 passés per un altre corredor, aquest tram de carretera continuaria sent imprescindible per a la connexió amb la N-260.

Pel que fa a l’ajust de l’alçada del túnel per reduir terraplens s’exposa que la cota que requereixen els viaductes dels rius Fluvià i Riudaura dificulten baixar la rasant significativament. Malgrat l’anterior, durant la redacció del projecte constructiu s’efectuaran els ajustos que siguin possibles. Contaminació acústica

L’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica de la Direcció General de Qualitat Ambiental estableix la necessitat que el projecte constructiu inclogui un estudi acústic de detall que concreti les mesures correctores necessàries per tal que es compleixin els objectius de qualitat acústica corresponents en els següents receptors situats en zona de sensibilitat acústica alta: 1. Codella, 2. Canaderes, 3. La Casa Gran, 8. Cavalcós, 9. El Pla del Coll, 10. La Torre d’en Llunes. Contaminació lluminosa Atesa l’elevada sensibilitat ambiental de l’entorn del projecte, caldrà adoptar els llindars màxims previstos en les zones E1, d’acord amb la normativa sectorial vigent, en tots aquells elements d’il·luminació exterior que no es trobin vinculats a la seguretat viària de la infraestructura. Patrimoni cultural La Direcció General del Patrimoni Cultural considera adequat el control arqueològic proposat, que caldrà efectuar durant els treballs de moviments de terres. Mesures correctores L’estudi d’impacte ambiental determina l’aplicació d’un conjunt de mesures correctores, entre les quals les següents: Limitar les ocupacions de les lleres durant l’execució de les obres en una franja de 25 m d’amplada a banda i banda de l’eix de la infraestructura. Construir barreres de retenció de sediments per evitar l’arrossegament de sòlids a les lleres públiques. Implantació de rases de drenatge perimetral en les àrees d’abocament i/o préstec de terres. Execució de treballs en sec quan s’abasti el nivell freàtic i sempre que existeixi risc de contaminació de les aigües subterrànies. Construcció de basses pel tractament de les aigües que es generin en els treballs de perforació del túnel abans d’abocar-les a la xarxa de drenatge natural del terreny, incloent una decantació de sòlids i el tractament del pH per tal de complir amb els paràmetres d’abocament que estableix la normativa sectorial vigent. Generació de talussos de pendent màxima 3H:2V en desmunts, terraplens i boques de túnel. En el seu defecte, adopció de mesures específiques de restauració i integració paisatgística. Alçades màximes dels abocadors temporals de 5-6 m. i talussos de pendents inferiors a 2H:1V. Efectuar una prospecció prèvia del riu Fluvià per detectar la presència de nàiades amb l’objecte de fixar les mesures oportunes al respecte en col·laboració amb el PNZVG. Condicionar com a passos de fauna les obres de fàbrica projectades així com els drenatges de 2 m de diàmetre o secció equivalent, d’acord amb les característiques establertes pels manuals tècnics publicats sobre la matèria.

La restauració de la zona de ribera dels viaductes. L’adopció de mesures per reduir els impactes sobre la població de llúdriga. Restringir la realització dels treballs d’obra a la franja horària diürna. Realitzar un tractament cromàtic d’aquelles estructures (viaductes i obres de fàbrica) que resultin més visibles. Adoptar mesures atenuadores o d’apantallament del soroll a sis receptors (Codella, Canaderes, la Casa Gran, Cavalcòs, el Pla del Coll i la Torre d’en Llunés). Per la capa de rodadura de la carretera, si tècnicament és possible s’utilitzaran aglomerats que tinguin la propietat de ser fonoreductors (microaglomerat). Un cop adoptades les mesures correctores proposades la valoració final dels impactes és la següent:

Factor Alternativa 1

Qualitat atmosfèrica COMPATIBLE Soroll MODERAT Hidrologia superficial MODERAT Hidrologia subterrània MODERAT Geologia i morfologia MODERAT - SEVER Edafologia MODERAT - SEVER Vegetació i flora MODERAT Fauna MODERAT Espais d’interès natural MODERAT Paisatge SEVER Patrimoni cultural COMPATIBLE Usos del sòl MODERAT - SEVER Planificació urbanística MODERAT Infraestructures MODERAT Aspectes socioeconòmics MODERAT Risc d’incendi COMPATIBLE Valoració mitjana MODERAT - SEVER

Amb l’adopció de les mesures correctores proposades a l’estudi d’impacte ambiental, la valoració dels impactes de l’alternativa escollida esdevenen severs sobre el paisatge i moderat-severs sobre la geologia i morfologia, l’edafologia i els usos del sòl. Acord

Vist l’estudi d’impacte ambiental, vist que no es preveuen efectes sobre cap factor ambiental sensible per a l’alternativa triada que comportin un impacte crític, i vista la capacitat del medi per acollir el projecte, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, la Ponència Ambiental formula la declaració d'impacte ambiental amb caràcter favorable per a l'alternativa 1, condicionada a l’aplicació de les mesures correctores determinades a l’estudi d’impacte ambiental i les mesures preventives i correctores addicionals de la present declaració. Condicions addicionals Sobre el projecte Canviar d’emplaçament de l’embocadura sud del túnel 11.1-A1, situant-lo en l’esplanada de Cal Vigatà per comptes d’embocar al serrat de la Casa Gran. La definició geomètrica del vial projectat entre l’enllaç Olot Oest i la carretera N-260 s’efectuarà de manera coordinada amb el Ministeri de Foment amb l’objecte que la solució adoptada resulti compatible, en termes d’ocupació de terrenys dins el parc natural, amb les diferents opcions plantejades al projecte “Nou traçat de la carretera N-260 entre Olot i l’enllaç amb la carretera C-38”. En cas que l’execució del present projecte s’avanci a la construcció de la variant de les Preses, l’adopció d’una solució temporal per a la connexió de la variant d’Olot amb la carretera C-152 ha d’evitar en la mesura del possible l’ocupació de terrenys diferents dels que es prevegi ocupar de manera definitiva i ha d’esser, en qualsevol cas, objecte d’una adequada avaluació per part de l’òrgan ambiental. Sobre la protecció del sòl i la gea. Es considerarà la funcionalitat d’utilitzar com a destí preferent dels excedents de terres l’activitat minera pendent de restaurar de “Mallats”, al terme municipal de Montagut i Oix. Se suprimirà la parcel·la 7-6(a) de la relació de parcel·les seleccionades com a abocadors definitius de terres. En la resta de parcel·les la rasant final del terreny no superarà els 4 metres respecte a l’actual. Tanmateix, en el cas que es requerissin noves aportacions fruit de l’execució d’altres trams de la carretera, es durà a terme un estudi específic d’integració paisatgística per determinar la rasant final del terreny. Aquest estudi haurà d’ésser aprovat per la Comissió mixta de concertació i control. S’evitarà afectar les estructures geomorfològiques dels turons de les Coromines i de l’Hostal del Sòl. Per a l’execució de les embocadures dels túnels, i si s’escau en funció l’orientació del vessant, s’adoptarà la tècnica de l’esbiaix de les embocadures amb l’objecte de minimitzar les afeccions geomorfològiques i es completaran amb falsos túnels en forma de bec de flauta. Es cercarà un emplaçament alternatiu, dissenyat de forma compacta, sempre que sigui possible, amb la ubicació del centre de control del túnel, per a l’anomenada àrea tècnica funcional de la carretera que es projecta al peu de la carretera GIP-5223 d’Olot a Riudaura.

Sobre la protecció del sistema hidrològic El projecte constructiu incorporarà les especificitats i determinacions fixades per l’Agència Catalana de l’Aigua en el seu informe de 20.04.2010, així com aquelles determinacions derivades de la nova informació aportada sobre el sistema hidrogeològic. Sobre la protecció de la biodiversitat Per a l’execució del viaducte sobre el riu Fluvià s’evitarà qualsevol afecció a la vegetació de ribera, així com als seus marges i riberes, on viuen nàiades, adoptant la tècnica constructiva que ho faci possible. S’evitarà que qualsevol de les activitats relacionades amb l’obra afecti la qualitat de les aigües. Si durant l’execució de les fonamentacions de les piles s’afecta el nivell freàtic, les aigües en cap cas podran ser directament abocades a l’espai fluvial, amb l’objecte d’evitar l’aportació de sediments al riu que puguin afectar la població de nàiades. Si, malgrat l’anterior, la població esmentada es pogués veure afectada, es realitzaran les corresponents tasques de translocació. L’obra de fàbrica OF-1.7-A1 presentarà en el seu interior franges laterals amb substrat natural no inferiors a 1 metre d’amplada amb l’objecte d’afavorir la seva funcionalitat com a pas de fauna. Per tal de mantenir una mínima funcionalitat connectora dels terrenys del pla de Sant Andreu, en la redacció del projecte constructiu del vial de connexió amb la N-260 s’haurà de revisar, i justificar des del punt de vista ambiental, el nombre i l’amplada de les obres de drenatge i de fàbrica previstes. Sobre el patrimoni cultural Es durà a terme un control arqueològic en tot l’àmbit del projecte i durant la fase de moviment de terra. Aquest control es portarà a terme sota la direcció d’un arqueòleg amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural segons estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Sobre la qualitat de l’aire i el soroll El projecte constructiu inclourà un estudi acústic de detall que concreti les mesures correctores necessàries per tal que es compleixin els objectius de qualitat acústica en els següents receptors situats en zona de sensibilitat acústica alta: 1. Codella, 2. Canaderes, 3. La Casa Gran, 8. Cavalcós, 9. El Pla del Coll, 10. La Torre d’en Llunes. Sobre el paisatge El projecte constructiu incorporarà un estudi d’integració paisatgística dels viaductes, embocadures del túnel, i dels terraplens del vial de connexió amb la N-260, amb propostes específiques per assolir una especial integració de la nova carretera, en atenció als valors paisatgístics remarcables de l’entorn.

Per la reposició dels serveis afectats per raó de l’obra consistents en línies elèctriques aèries caldrà aplicar criteris de minimització de l’impacte ambiental. Les propostes requeriran l’acord de la comissió mixta de concertació i control. Sobre el programa de vigilància ambiental Dissenyar un pla de camins d’obra que reflecteixi tots els accessos necessàries per a l’execució de l’obra. Dissenyar un pla específic per a l’execució de cadascun dels viaductes projectats, que haurà de ser aprovat per la comissió mixta de concertació i control. Mesures complementàries per a la minimització dels efectes indirectes sobre el Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa Execució d’actuacions de millora de la qualitat ecològica del bosc de ribera del riu Fluvià en el tram comprès entre el pont de Codella i el molí del Collell i del bosc de ribera de la riera de Riudaura en el tram comprès entre el xalet de la Corda i el mas Les Planotes. Eliminació d’espècies al·lòctones, especialment ailant (Ailanthus altissima) i negundo (Acer negundo) existents en el marge esquerra del tram del bici-carril entre la Vall d’en Bas i Olot. Execució de mesures de conservació de la nàiade allargada rosselonesa mitjançant la restauració d’hàbitats de ribera, la translocació de nàiades de poblacions vulnerables i l’adopció d’actuacions de divulgació sobre la sensibilitat de les seves poblacions. Altres actuacions per minimitzar l’impacte derivat de l’increment de l’ús públic a partir de la construcció de l’eix Vic-Olot. L’execució de les quatre mesures complementàries descrites en aquest apartat tindrà un cost màxim de 200.000 €. La comissió mixta de seguiment i control que es crearà seguint el que estableix l’apartat 10 d’aquesta declaració vetllarà per a la seva correcta execució i determinarà els criteris tècnics i econòmics per a cadascuna d’elles. Seguiment i publicitat El promotor del projecte es responsabilitzarà de l’execució del programa de vigilància ambiental i dels seus costos. Aquest disposarà d’una direcció ambiental d’obra que tindrà com a funció bàsica fer complir el que disposa l’estudi d’impacte ambiental i la present declaració d’impacte ambiental, mitjançant el seguiment acurat de les obres. Les incidències ambientals s’hauran de reflectir en informes tècnics que s’elaboraran mensualment i s’adreçaran puntualment a la Direcció General de Polítiques Ambientals. Es constituirà una comissió mixta de seguiment i control ambiental entre el promotor i l’òrgan ambiental, en la que també estarà representat el PNZVG. Aquesta comissió tècnica vetllarà pel contingut, la periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures preventives, correctores i complementàries que assenyalen l’estudi d’impacte ambiental i la present declaració.

El Departament de Territori i Sostenibilitat exercirà, mitjançant la Direcció General de Polítiques Ambientals, les funcions de comprovació, interpretació, seguiment i vigilància ambiental d’aquesta declaració d’impacte i de les condicions imposades. El projecte constructiu incorporarà les mesures ambientals definides a la present declaració, així com les previstes a l’estudi d’impacte ambiental i els seus annexos, i inclourà a la seva memòria un apartat que justifiqui de quina manera s’han incorporat. Així mateix, el pressupost general del projecte haurà d’incloure un apartat específic per a les mesures correctores. De manera prèvia al començament de les obres, es remetrà a la Direcció General de Polítiques Ambientals la següent documentació: Còpia del projecte constructiu. Còpia del projecte de restauració, de mesures correctores i d’integració paisatgística de les embocadures del túnel i dels viaductes. Còpia de l’estudi de restauració i d’anàlisi de la fragmentació del pla de Sant Andreu pel vial de connexió amb la N-260. Còpia del programa de vigilància ambiental definitiu al qual s’hauran incorporat els controls i sistemes de gestió que estableix la present declaració. Còpia de l’estudi acústic de detall amb els continguts previstos a l’apartat 9.6 de la present declaració.

Qualsevol modificació en el projecte avaluat requerirà l’informe previ de la Direcció General de Polítiques Ambientals als efectes de valorar la seva incidència en el medi i, si s’escau, l’aplicació del procediment d’avaluació ambiental que correspongui. Aquesta declaració d’impacte ambiental s’incorporarà als tràmits administratius i resolutoris que autoritzin total o parcialment aquest projecte. D’acord amb el que estableix l’article 12 del Reial decret legislatiu 1/2008, aquesta declaració d’impacte ambiental s’ha de fer pública mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i s’ha de trametre a la Direcció General de Carreteres.