Nom i cognoms:

ACTIVITAT 1 AVANÇ DELS DESERTS

I

DESFORESTACIÓ

Mientras los campos de cultivo de todo el mundo sigan sufriendo los efectos de la

erosión y la población continue aumentando, la perspectiva de frecuentes hambres será cada vez más preocupante.

Lester Brown

ACTIVITAT 1: AVANÇ DELS DESERTS I DESFORESTACIÓ

L’acció de l'home sobre el planeta ha estat notable, especialment durant l’últim

segle. No existeix ecosistema que no estigui afectat per la nostra activitat. Des de fa

mil·lennis l’home ha estat explotant i modificant la natura per subsistir, però en els darrers

anys ha produït, a més, milers de substàncies noves que s’han difós per tota l’atmosfera,

la hidrosfera, el sòl i la biosfera.

En l'actualitat, no es pot comprendre el funcionament de la majoria d’ecosistemes,

sense tenir en compte l’acció i influència humana. Quan es cultiven camps, es talen

arbres, es pesca o es cria bestiar, s’està explotant la natura de la terra i es provoca, així,

la seva regressió ecològica.

Si ens centrem en les causes de la degradació del sòl, aquesta pot deure’s a varis

processos: erosió, salinització, contaminació, drenatge, acidificació, pèrdua de

l’estructura del sòl, o també, una interacció de tot plegat. Els efectes d'aquestes

degradacions, segons la FAO, es poden traduir en la pèrdua total o parcial de la capacitat

del sòl per suportar vida, per:

pèrdua d’elements nutrients (N, P, Ca, Mg...);

modificació de les seves propietats físiques,

deteriorament de l’estructura;

disminució de la capacitat de retenció d’aigua;

pèrdua física de materials;

increment de la toxicitat; ...

en definitiva, un empitjorament de les seves propietats i disminució de la seva massa.

Això pot provocar, a llarg termini, infertilitat total, abandonament i desertització del territori.

NOTÍCIA

https://www.worldvision.es/noticias-ayuda-humanitaria/los-ninos-de-mali-sufren-las-consecuencias-de-la-sequia

Hamidou Goro es un padre de familia

que vive con muchas preocupaciones. El

principal problema al que tiene que hacer frente es la educación de su hija Djidia. La niña no

puede ir a la escuela porque necesita un

certificado de nacimiento y para conseguirlo debe viajar 120 kilómetros hasta Koro, y sus

padres no pueden pagarlo. Ahora, en lugar de

recibir una educación, Djidia tiene que ayudar en las labores de agricultura, lavar los platos y

recoger agua del pozo.

Sin embargo, la situación se recrudece

y las preocupaciones de Hamidou ahora se

centran en la falta de alimentos para su familia.

Como consecuencia de las pocas lluvias, la

cosecha de finales del año pasado solo ha

proporcionado el alimento necesario para tres

meses. Para hacer frente a esta situación,

Hamidou reparte estrictas raciones de comida a

su familia.

Los niños de Malí sufren las consecuencias de la sequía

Las familias de Malí se ven gravemente afectadas por la falta de lluvias. La ayuda es

urgente porque las consecuencias de esta sequía en el Sahel están empezando a ser cada

vez más peligrosas para los niños

Ellos comen "taw", una gruesa pasta

hecha con mijo y agua, tres veces al día pero

la cantidad por persona es cada vez

menor. La poca cantidad de alimentos y la falta

variedad de alimentos tiene un efecto

perjudicial sobre la salud de Djidia y su

hermana. "Mis hijas sufren de dolores de cabeza

y de estómago", dice Hamidou.

La hermana menor de Djidia,

Nassourou, está enferma, duerme todo el día, no

quiere comer ni tomar la medicina. Hamidou

pone la medicina en su comida, pero ella no

quiere comer. Si Djidia y su familia no reciben

ayuda se verán obligados a vender su burro y un

toro para comprar comida. Si eso ocurre sólo

serán capaces de arar una pequeña porción de

tierra a mano consiguiendo una cosecha mínima

también para este año.

Como Djidia y su hermana, miles de

niños en Malí y en África occidental tratan de

hacer frente a la falta de comida de la mejor

manera posible.

La situación en el Sahel

Actualmente, 1.700.000 personas están

afectadas por la crisis en Malí, incluyendo más

de 840.000 personas que viven en las

comunidades. Algunes acciones de ayuda se

centran en intercambiar dinero o alimentos a las

familias a cambio de trabajo en beneficio de la

comunidad. También se desarrollan iniciativas

a largo plazo para la reducción de riesgos

mediante bancos de cereales, la horticultura y la

gestión de los programas de desnutrición

aguda. Pero el problema va mas allà.

La transformació de les terres del Sahel

utilitzades per cultius o pasturatge a zones

desèrtiques o quasi desèrtiques amb la seva

conseqüent pèrdua de productivitat, és l’efecte

que estan patint molts països subdesenvolupats

del món. Aquest és un exemple clar de

desertificació, problemàtica de màxim impacte

a l’Àfrica (països subdesenvolupats) actualment

amb severs problemes de sequia, on dues

terceres parts de la superfície estan compostes

per terres àrides. Una cinquena part de la

població mundial i un terç de la superfície

terrestres esta afectat per la desertificació; es

perden 7 milions de hectàrees anualment per

erosió de la terra i mes de 20 milions de ha estan

afectades per la salinització. La desertificació

influeix a que es produeixin guerres,

contribueix a la inestabilitat política, a la fam a

la desintegració social a zones conflictives i al

gest de diners per socórrer als casos d’ajuda

humanitària.

La catàstrofe per sequía a principis de la

dècada dels 70 a la zona del Sahel van conduir

a la convocatòria de la citada conferencia de

Nacions Unides sobre desertificació (CNUD) a

Nairobi en 1977, on es va elaborar la carta

Mundial dels sòls per lluitar contra la

desertificació, on malauradament va ser un

catàleg de bones voluntats que mai es va portar

a terme.

1.- Observa la fotografia que acompanya a l'article individualment, correspon als nens

del Sahel a l'Àfrica i descriu el que hi veus. Quin problema creus que succeeix? Anota la teva resposta.

2.- Un cop vist aquest cas, com a grup podríeu definir el concepte de desertificació? Quina diferència presenta amb el concepte de desertització?

3.- Quines són les activitats humanes generadores d’aquest procés de desertificació?

Anoteu-les i expliqueu per què ho són.

La desertificació no es

exclusiva dels països

subdesenvolupats,

enca-ra que aquests

siguin els més

vulnerables, sinó que a

Espanya també estem

patint un greu impacte a

causa de la

desertificació. Aquest

mapa del Ministeri de

Medi Ambient (2006),

ens indica que la

desertificació esta

actuant a tres quartes

parts d’Espanya.

4.- Interpreteu el mapa: Féu una breu descripció del que mostra el mapa i determineu

quins penseu que són els factors que poden estar implicats en la desertificació d’algunes

d'aquestes regions del territori?

L’erosió representa la pèrdua de les capes més superficials del sòl, fet que el fa

empobrir de nutrients. El procés de desertificació està estretament relacionat amb el

procés de erosió. Quan l'erosió és alta, també ho és la desertificació. El Pla Nacional

contra la Desertificació preveu frenar l’avanç de l’aridesa per evitar l’erosió dels sòls amb

les següents mesures:

la conservació de les zones agrícoles,

evitar plantar a zones de màxima pendent i obrir drenatges perquè el reg

pugui fluir i no arrossegui l’humus;

utilitzar fertilitzants de manera racional als cultius ja que fan malbé el sòl,

ús de matèries orgàniques en la rehabilitació dels sòls i millora de la

fertilitat;

adequar la càrrega de bestiar a la oferta de pasturatge,

seleccionar els cultius amb menors exigències hídriques,

recuperar els sòls dessalinitzats,

i controlar la qualitat d’aigües de regadiu.

5.- Observeu aquest altre mapa, indiqueu quins factors creieu que es tenen en compte

a l'hora de determinar si un territori es vulnerable a la desertificació? Com ho relaciones

amb l’aridesa i erosió (relaciona els conceptes)?

6.- A partir dels dos mapes anteriors, digueu quina penseu que és la zona més afectada

per la desertificació actualment a Espanya? Perquè?

7.- Les solucions que es proposen pel territori espanyol es centren en tres línies d’actuació lligades a la repoblació forestal: l'estudi de les espècies idònies per a preservar el sòl sense afectar la producció, l'estudi de les tècniques i sistemes més idonis i el manteniment del concepte de desenvolupament sostenible i arribada de la informació a la població d'agricultors. A la pràctica, veiem com els diners de l’estat són dirigits per aquells projectes que beneficien l’augment de producció, explotació del territori i la canalització d’aigües dels rius cap a altres territoris.

Amb els conceptes que heu vist de desertificació i la situació actual d’Espanya, com

argumentaríeu al govern Espanyol la necessitat d’un canvi en la gestió dels territoris agrícoles i

del recurs hídric? Penseu en grup seguint la pauta pels texts augmentatius de continuació.

La meva idea és que

Les meves raons són

Arguments en contra respecte la meva idea

Voldria convèncer del següent argument

Dono com a evidència el següent enunciat

L'AMAZONES, EL GRAN PULMÓ DEL PLANETA, SOTA PRESSIÓ!

Anem ara cap a l'Amazones, un dels territoris més importants del planeta, que està patint una enorme procés de desforestació. Observeu la imatge adjunta i l'evolució d'aquest procés entre el 1996 i el 2006.

8.- Amb aquests panorama climàtic i nosaltres realitzant tala dels arbres a l'Amazones.

Quins aspectes

negatius creieu

que estem

aportant?

Que passa amb

les persones que

hi viuen allà?

I amb els éssers

vius que hi

viuen?

Que els hi passa

a les zones

forestals?

I als recursos de

l'Amazones que

els hi succeeix?

LA NASA I L’ALBEDO

La NASA ha determinat l’Albedo planetari i ha obtingut els següents resultats:

9.- Descriu el mapa, com és el valor del Albedo en els boscos i penseu de quina manera

contribueix a l'escalfament global i de quina manera contribueix a la desforestació. Realitzeu aquesta tasca individualment, imaginant que esteu explicant-ho a un

company de classe que no en sap res del tema.