ACTA AGO 2019 - cjb.cat · Ordre del Dia 54a Assemblea General Ordinària del CJB Barcelona, 23 de...

54a ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

Dissabte 23 de març de 2019

Casal de Joves Palau Alòs

ACTA AGO 2019

1

Ordre del Dia54a Assemblea General Ordinària del CJB

Barcelona, 23 de març de 2019

Casal de Joves Palau Alòs

09:15 – Primera convocatòria i acreditació de delegats i delegades

09:45 – Segona convocatòria i constitució de la taula

09:45 – Aprovació de l'Ordre del Dia de la 54a AGO

09:50 – Presentació i aprovació, si s'escau, de l'Acta de la 53a AGO

10:00 – Presentació i aprovació, si s’escau, de la Memòria 2018

10:15 – Presentació i aprovació, si s’escau, del Balanç 2018

10:25 – Revisió del cens d'entitats: ratificació, si s'escau, de baixes i d'entitats membres

adherides, i votació d'ingrés de les noves entitats membres de ple dret.

10:45 – Renovació de càrrecs: Secretariat i Comissió de Control Financer

11:30 – Pausa-cafè.

12:00 – Presentació del nou Secretariat i nova constitució de la mesa.

12:15 - Presentació i aprovació, si s’escau, de les Línies d’Actuació 2019.

12:30 – Presentació i aprovació, si s’escau, del Pressupost 2019 i la Carta de Relacions

Laborals.

12:45 – Presentació i votació de Resolucions.

13:30 – Torn obert de paraules

13:45 – Cloenda

14:00 – Acte públic

2

09.15 h. Primera convocatòria i acreditació de delegats/des

Es procedeix a la segona convocatòria.

09.45 h. Segona convocatòria i constitució de la taula

La Beatriz Blanco, actual presidenta del CJB, dona la benvinguda a l'AGO i presenta als components de la

Taula:

Oriol Nicolau, moderador de l'AGO i expresident del CJB

Gemma Artés, Secretària del Secretariat del CJB

L'Oriol Nicolau explica el funcionament del dia:

Horaris:

◦ Des d'ara fins a les 11:30h aproximadament, es celebrarà la primera part de l'AGO consistent a

discutir i aprovar tot allò desenvolupat i acordat durant el 2018 i es votarà el nou Secretariat.

◦ A les 11:30 preveiem fer la pausa-cafè.

◦ A les 12:00h reprendrem l'AGO per discutir i aprovar línies 2019, el pressupost i les Resolucions

que es presenten.

◦ A les 14:00h fem l'acte públic i a continuació compartirem un pica-pica.

Es demana no sortir de la sala durant tota l'assemblea si no és imprescindible. En el cas que hàgiu de

sortir, agrairíem que li diguéssiu a la persona de l'entrada què heu fet amb el vostre vot: si el té un altre

membre de l'entitat, o si l'entitat perd el vot. Si la persona que marxa té el vot l'ha d'entregar a la

sortida.

Es demana molta rigorositat pel que fa a les votacions a mà alçada. Es recorda que cada entitat té un

sol vot i que no es pot sortir de la sala durant la votació ni uns minuts abans ni després.

A les carpetes no s'hi troba tota la documentació de l'AGO que se sotmetrà a votació, a no ser que

s'hagi sol·licitat. Hi ha còpies de tota la documentació impresa en cas que algú necessiti revisar algun

document. A dins la carpeta hi ha:

◦ L'Ordre del Dia, que tot seguit, si s'escau, s'aprovarà.

◦ El diari de l’AGO. Un document resum de l'activitat del CJB durant el 2018.

◦ Les resolucions que Grups de Treball, entitats i el Secretariat presenten per ser votades.

3

◦ Tots els vots i allò relacionat amb les votacions d’entitats

Per guanyar temps a l'hora de fer els punts, aquest any es proposa fer algunes de les votacions, tant les

que es fan a mà alçada com les que es han de manera secreta, en bloc. És a dir, es duran a terme els

punts, es presentarà la documentació, s'obriran torns de paraula per poder comentar-la però les

votacions es faran totes alhora tal i com s’indica a l'ordre del dia.

Les votacions referents a entitats candidates a formar part del Secretariat i de la Comissió de Control

Financer i el Cens d’Entitats es prendran per majoria simple dels vots de les entitats assistents, el que

vol dir que les candidatures, han d'obtenir més vots a favor que en contra.

Les votacions referents a la resta d'acords (documentació i resolucions presentades) es prendran per

majoria absoluta, el que vol dir que per aprovar-se els acords s'han d'obtenir el 50% més 1 de vots

favorables del conjunt de vots emesos (del quòrum comptabilitzat).

Per últim, i tal i com hem fet darrerament, us fem una proposta en relació al recompte de vots de les

votacions secretes: no constituirem la mesa d'edat, sinó que es demanarà a dues persones voluntàries

que vinguin a comptar vots. Fer-ho d'aquesta manera farà que no hagin de sortir sempre les mateixes

persones i quedi més repartit.

Es demana si hi ha objeccions, i no n'hi han.

09.45h. Aprovació de l'Ordre del Dia de la 54a AGO

L'Oriol Nicolau explica que, abans de passar a l'aprovació de l'ordre del dia, es farà un recompte de les

entitats presents. Llegeix el llistat d'entitats i aquestes aixequen el vot per constatar que hi són.

En aquest moment hi ha 23 entitats (20 de ple dret i 3 observadores), per tant, hi ha 23 vots.

La Bea Blanco explica que a l'ordre del dia que es va enviar hi falta un punt, el de la Carta de Relacions Laborals.

Per tant, perquè es pugui votar s’ha d’aprovar l’ordre del dia amb aquesta modificació.

L'Oriol Nicolau obre un torn obert de paraula per si hi ha alguna entitat que vulgui fer alguna puntualització.

No hi ha intervencions.

Passem a aprovar l'ordre del dia de la 54a AGO, document que es troba a la carpeta.

Es votarà a mà alçada i s'aprovarà per majoria simple: més vots a favor que en contra.

Ordre del dia 2018

Quòrum Vots emesos Vots en contra Vots en blanc Vots a favor Abstencions

23 23 0 0 20 3

4

S’aprova l’ordre del dia.

9:50h. Presentació i aprovació, si s'escau, de l'Acta de la 53ª AGO

L'Oriol Nicolau dona pas al següent punt de l'ordre del dia, que és el de l'aprovació de l'acta de la 53ª AGO.

L'acta, juntament amb la resta de documentació, ha estat disponible a l'espai web des del dia 22 de febrer.

S’obre un torn de paraules per si alguna entitat vol fer alguna aportació. No hi ha cap intervenció.

La votació es farà a mà alçada, després del punt de Balanç 2018 i es farà en bloc juntament amb les

votacions de la Memòria 2018 i el propi Balanç 2018.

10.00h Presentació i aprovació, si s'escau de la Memòria 2018

La Beatriz Blanco explica que per tal de presentar les accions que s'han dut a terme aquest 2018 es

projectarà un vídeo de resum de manera que sigui més àgil. Es recorda que la votació que es durà a terme serà

sobre la documentació escrita que es va fer arribar a les entitats amb la convocatòria de l'AGO i que ha estat a

l'espai web amb la resta de documentació.

Entra el video.

L'Oriol Nicolau obre un torn obert de paraula per si hi ha alguna entitat que vulgui fer alguna puntualització.


La votació es farà a mà alçada, després del punt de Balanç 2018 i es farà en bloc.

10.15 h. Presentació, discussió i aprovació, si s’escau, del Balanç 2018

L'Oriol Nicolau comunica que el quòrum ha canviat. Hi ha 29 entitats (25 de ple dret i 4 observadores).

Dona pas a la presentació del Balanç 2018.

Pren la paraula en Jordi Capell, gerent del CJB:

Explica que a la documentació de l’assemblea teniu tot el Balanç desglossat però que avui aquí explicarà

resumidament i de manera entenedora amb les característiques més rellevants. El balanç veieu el total a la

primera columna i després els 3 projectes dividits (CJB, CRAJ, EJLF+PIJ).

5

Comença amb recursos humans que hem arribat al 588.000 i que hi ha hagut una desviació a causa de la€

rotació de treballadores i el temps que passa entre que una persona marxa i una altra torna.

La segona partida de lloguers explica que son els lloguers d’impressores i consumibles que ens hem ajustat,

després la partida C de subministraments on hi ha la partida de beguda de les entitats.

Segueix amb la partida de Comunicacions on hi ha el telèfon i manteniment web, que al 2018 hem rebaixat

perquè hem fet menys canvis dels previstos tot i que és una partida prou variable.

La partida de manteniment ja és una de les més grans, sobretot amb l’Espai Jove La Fontana que a nivell de

manteniment de l’edifici i de l’auditori doncs cobreix un % alt d’aquesta partida. Les altres és la part de

manteniment informàtic que hi ha molts ordinadors i màquines i que per tant doncs una partida alta.

El material d’oficina que hi ha el fungible ordinari i les xapes i imans del CRAJ.

La partida de Transport i missatgeria explica que l’han anat rebaixant molt amb els any per utilització de vies

gratuïtes de distribució pròpies de l’Ajuntament) i que cada cop s’ha anat reduint la quantitat d’impressió i per

tant també d’enviaments per motius de sostenibilitat.

Segueix amb publicitat i propaganda, un partida que segueix la tònica dels últims anys que la part en paper ha

anat rebaixant per fer tirades més petites que anys anteriors, al cap i a la fi ser més raonables a l’hora

d’imprimir. També hi entra campanyes online, dissenys, etc i que per això no baixa tant perquè és compensa

amb això.

A nivell d’assegurances ha pujat una mica per la licitació dels terrenys de Can Girona ja que ens fa assumir

alguna responsabilitat extra i una d’aquestes és una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi més coses i per

tant és més cara.

Per l’allotjament i dietes i viatges i desplaçaments bàsicament ocupen el programa de Cooperació en què hi ha

el Sàhara i Bòsnia que depèn bastant del que decideixi el GT i per tant és una partida volàtil.

Per anar acabant la partida de Treballs realitzats per tercers que és la partida més gran, a la documentació està

més desglossa però hi ha la part de gestió laboral i comptable, prevenció i formació laboral, auditories,

talleristes, formacions, teatre, VCP etc.

I per acabar la partida de altres despeses, que hi ha bàsicament els premis barna jove i adhesions a diferents

tipus de projectes per subscripció, quota o donació. També hi apareix les regularitzacions comptables,

ingressos d’anys anteriors que no han acabat succeint que ara es reflecteix a l’escenari.

A nivell d’ingressos, en Jordi explica que hi ha 5 blocs. La part municipal mostra una dependència gran del CJB

respecte a l’Ajuntament de BCN. Per altres administracions tenim la Generalitat de Catalunya al programa

d’Educació i de Feminismes/LGTBI.

6

Per als recursos propis que són de 60.000 , en Jordi explica que diferencia en dos blocs aquests recursos.€

Aquells que són generats per les pròpies subvencions i per tant s’han de destinar a aquest projecte i el mateix

any que han estat generats, però hi ha una part que realment el CJB si que té capacitat de gastar-los amb el

que cregui. Aquesta part és molt petita en comparació a la totalitat del pressupost, aquestes serien les quotes

d’inscripció, ingressos per diversos motius, regularitzacions comptables etc.

Això ens deixa amb un balanç d’ingressos de 854.000 i de despesa de 836.000 per tant un resultat de 18.000€

positius però aquest hem de mirar d’on venen, per exemple les de Fontana per valor de 3200 i s’ha de€

debatre amb l’Ajuntament si es tornen o es passen a l’any següent i per tant el real serien d’uns 14000 i pico€

que és el resultat net del CJB.

Subvenció municipal és d’un 89%, per tant molta dependència. En Jordi explica que és una tasca a treballar

perquè aquesta dependència sigui més baixa, per salut econòmica. També explica el percentatge d’ingressos

segons els tres projectes del CJB.

Per acabar la part de recursos propis de subvenció són 39.000 i els generals del CJB que són 21.000 però€ €

una part important es Can Girona. D’un pressupost de 850000 realment el marge és d’entre 10 i 15.000 i€ €

per tant el repte del CJB ha de ser invertir una mica això.

En Jordi dona per acabada l’explicació i s’obre un torn de paraules.

L’Oriol Nicolau obre un torn obert de paraula. No hi ha intervencions.

PRIMER BLOC DE VOTACIONS

Acta de la 53A AGO, Memòria 2018 i Balanç 2018

L'Oriol Nicolau comunica que hi ha un quòrum de 29 entitats (25 de ple dret i 4 d’observadores).

A continuació es passen a fer les votacions de l'Acta de la 53 a Assemblea General Ordinària celebrada el 2018,

la Memòria de l'any 2018 i el Balanç de l'any 2018. Es fan per l'ordre com s'han presentat els punts i la votació

serà a mà alçada. Totes tres votacions s’aprovaran per majoria simple.

L'Oriol Nicolau recorda que les portes han d'estar tancades per evitar que entri i surti algú durant la votació.

7

RESULTATS PRIMER BLOC DE VOTACIONS

Acta de la 53A AGO, Memòria 2018 i Balanç 2018

A continuació, l'Oriol Nicolau passa a donar els resultats de les votacions de l'acta de la darrera AGO, la

Memòria 2018 i el Balanç 2018.

Acta de la 53a AGO


25 25 0 2 21 2

Memòria 2018

Quòrum Vots emesos Vots en

contra

Vots en blanc Vots a favor Abstencions

25 25 0 0 24 1

Balanç 2018


25 25 0 0 24 1

L’Oriol Nicolau comunica que s’aproven l’acta i la memòria i el balanç 2018.

8

10:25 - Revisió del cens d'entitats: ratificació, si s'escau, de baixes d'entitats membres de ple dret,

d'entitats membres adherides i votació d'ingrés de les noves entitats membres de ple dret

L’Oriol Nicolau explica que l'ordre del dia està disponible a l'espai web des del dia 22 de febrer. Quan es va

fer públic l'ordre del dia s'estava encara dins el termini per presentar candidatures d'entitats observadores per

passar a membres de ple dret o a adherides i per això el títol del punt és aquest. En qualsevol cas, hi ha 4

entitats observadores que han presentat la candidatura per a ser membre de ple dret o adherides, que són

SÀHARA DEMPEUS, JOVENTUT MULTICULTURAL MUSULMANA, SUPERANDO, ASSOCIACIÓ

CATALANA DE PROFESSIONALS DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT de manera que aquestes entitats

pujaran a presentar-se i es sotmetrà a votació.

D'altra banda, hi ha 5 entitats que causen baixa perquè han cessat l’activitat o han demanat sortir del CJB:

Associació INCA

Assemblea per la Diversitat

Associació WAFAE

Joves de Ciutadans

Unió de Joves

Aquestes 5 entitats perden l’estatus d’entitat de ple dret.

L’Oriol Nicolau explica que enguany 2 entitats observadores ha comunicat voler esdevenir membres de ple

dret i han entregat la documentació requerida, i que 2 entitats volen esdevenir entitat membre adherida. Tot

seguit aniran pujant a presentar-se:

L’Oriol Nicolau demana que surti la persona representant de Sàhara Dempeus perquè pugui presentar

l’associació.

Intervenció de Sàhara Dempeus

Neixen des d’un del grups de treball del CJB, i s’han constituït com a entitat independent. Treballen per a

trencar l’estigma vers la causa sahrauí, a la vegada que busquen apoderar a les joves sahrauís. Volen formar

part del CJB ja que consideren que és un bon canal per fer xarxa i fer de l’associacionisme juvenil el motor de

canvi que necessita la societat.

9

L’Oriol Nicolau demana que surti la persona representant de Joventut Multicultural Musulmana perquè pugui

presentar l’associació.

Intervenció de JMM

Fundada el 2014, JMM està formada per joves musulmans que viuen a Catalunya. L’objectiu és millorar la

cohesió social i acompanyar a les joves en el seu procés de creació identitària, donar veus a joves que havien

estat tradicionalment invisibilitzades, denunciar les desigualtats que viu la comunitat musulmana.

L’Oriol Nicolau demana que surti la persona representant de SUPerando perquè pugui presentar l’associació.

Intervenció de SUPerando:

Expliquen la missió de la seva entitat en relació a la inclusió social d’infants i joves amb diversitat funcional.

Actualment estan treballant sobretot sobre inclusió amb persones amb pocs recursos econòmics, i centren

gran part de les seves activitats en l’entorn marítim i els esports aquàtics

L’Oriol Nicolau demana que surti la persona representant de Associació Catalana de Professionals de les

Polítiques de Joventut perquè pugui presentar l’associació.

Intervenció de ACPPJ:

Expliquen la missió de l’entitat. L’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) es

va constituir a finals de 2004 amb la voluntat de recollir, defensar i promoure les reivindicacions i drets de les i

els treballadors de les polítiques de joventut del nostre país.

L’Oriol Nicolau obre un torn de paraula, no hi ha intervencions.

10

L’Oriol Nicolau explica que per esdevenir entitat membre del CJB cal que l'entitat sigui votada a l'AGO i

aprovada per majoria simple. Les entitats han d'omplir la butlleta que tenen a nom de cada entitat. Les

votacions es faran posteriorment conjuntament amb la renovació de càrrecs.

10:45 – Renovació de càrrecs de la Comissió de Control Financer i el Secretariat

L'Oriol Nicolau explica que en aquest punt es contempla la renovació de càrrecs al Secretariat i també a la

Comissió de Control Financer. Cedir la paraula a la Beatriz Blanco per introduir aquesta primera part del

punt.

La Beatriz Blanco explica que actualment formen part de la Comissió de Control Financer i que aquestes

han esgotat el mandat i per tant es renova al complet la comissió:

AxD – Assemblea per la Diversitat

JEV – Joves d’Esquerra Verda

MEG – Minyons Escoltes i Guia de Catalunya

SCI – Servei Civil Internacional

Es passarà a votar les noves entitats que formaran part de la Comissió de Control Financer que són les

següents:

Sinver – Associació Universitària Sin Vergüenza

JCC – Joventut Comunista de Catalunya

Don Bosco – Federació de Centres Juvenils Don Bosco

JNC – Joventut Nacionalista de Catalunya

La votació per escollir les entitats es fa per acord de la majoria simple de les entitats membres de ple dret

presents a l'AGO i les votacions es faran en bloc, juntament amb l'elecció de les entitats membres del

Secretariat.

Seguidament, la Beatriz Blanco explica els canvis al Secretariat

11

Les entitats que han format part d'aquest Secretariat des de la darrera XV AGE han estat:

AEC – Acció Escolta

AECS – Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut

AJEC – Associació de Joves Estudiants de Catalunya

ACCIÓ JOVE

AEP – Associació d'Estudiants Progressistes

JSC - Joventut Socialista de Catalunya

Jovent Republicà

BOCA RÀDIO

JUP – Joventuts d’Unió Progressista de la ONCE

ALC STRONGHOLD

Causen baixa, per haver esgotat mandat o perquè no renoven:

AECS – Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut

BOCA RÀDIO

Causen baixa, per renuncia a la plaça al Secretariat:

ACCIÓ JOVE

Segueixen el mandat vigent (escollides a la darrera AGO/AGE):

AEC – Acció Escolta

Jovent Republicà - JERC

JUP – Joventuts d'Unitat Progressista

JSC – Joventut Socialista de Catalunya

ALC STRONGHOLD

12

AJEC – Associació de Joves Estudiants de Catalunya

Han esgotat mandat però avui opten a la renovació

AEP – Associació d'Estudiants Progressistes

A banda d'aquestes entitats que opten a la renovació, es compta amb una d'entrada al Secretariat:

ESPLAC

Es demana que s’acostin a presentar-se breument les persones noves i les que renoven.

Prenen la paraula:

-Pau Cruz – Jovent Republicà: Explica que vol aportar el seu granet de sorra a l’associacionisme juvenil,

considera que la participació juvenil és motor de canvi, i que per tant ve amb molta disposició d’aportar i

aprendre

-Gemma Artés - Presenta l’Eric Morillo per ALC Stronghold: Excusa a l’Eric Morillo, que no ha pogut venir

per motius laborals. Entoma el relleu de la Gemma per a seguir treballant dins d’Univers Alternatiu, per a

seguir fent-lo créixer.

-Lluís Forcadell – AEP: Explica que és el darrer any que vol seguir en l’Associacionisme Juvenil, i vol acabar la

seva militància al CJB, en tant que entitat que va més enllà, i té una incidència molt rellevant a nivell municipal.

-Marta Torns - ESPLAC: Fa temps que és monitora i formadora d’ESPLAC, i ha decidit entrar motivada per la

gestió i implicació del Visc, Convisc...Participo! Entre altres projectes del CJB.

L’Oriol Nicolau obre un torn de paraula per si hi ha algú que hi vol afegir alguna cosa. Explica que només es

portaran a votacions la renovació d’AEP i ESPLAC, en tant que la resta d’entitats no estan en fase de

renovació, malgrat el canvi de persona referent.


13

SEGON BLOC DE VOTACIONS

Cens d'entitats, Comissió de Control Financer i Secretariat (Renovació i Candidatures)

L'Oriol Nicolau comunica que hi ha un quòrum de 28 entitats (24 de ple dret i 4 d’observadores).

La Gemma Artés dóna pas al segon bloc de votacions. Explica que segons l'article 14.3 dels Estatuts del CJB,

les decisions que afectin a persones o entitats seran secretes i per tant amb urna. Es demana, doncs, dues

persones voluntàries que custodiïn l'urna i facin el recompte de vots.

Es cridarà a les entitats per ordre alfabètic per tal que emetin el seu vot. L’Oriol Nicolau explica que les

entitats trobaran les butlletes del vot dins les carpetes. Cada candidatura, cada entitat candidata, sigui per la

Comissió de Control Financer o pel Secretariat o de Revisió del CENS d’entitats, té una butlleta diferent, per

facilitar, després, el recompte de vots.

L'entrada de les entitats al Secretariat i a la Comissió de Control Financer i la revisió del CENS d’entitats es

farà efectiva per acord de la majoria simple de les entitats membres de ple dret presents (article 14.2 dels

Estatuts).

Es crida per ordre alfabètic les entitats presents i dipositen els vots a l'urna.

L’Oriol Nicolau recorda que les portes han d'estar tancades per evitar que entri i surti algú durant la votació.

La Beatriz Blanco explica que mentre es duu a terme el recompte de vots, es projectarà el vídeo de la Lali

Jove 2019

(Es presenta el vídeo)

14

RESULTATS SEGON BLOC DE VOTACIONS

L'Oriol Nicolau explica que es dóna pas al resultat del segon bloc de votacions que fa referència a les entitats

que són candidates a formar part de la Comissió de Control Financer, a les entitats candidates a renovar el

càrrec al Secretariat, i a l'entitat candidata a entrar a formar part del Secretariat.

Gemma Artés dóna els resultats de les votacions

Es dona, en primer instància, el resultat de la votació de les entitats entrants

Entrada d’entitat – Sàhara Dempeus


contra


24 24 0 0 24 0

Entrada d’entitat – Joventut Multicultural Musulmana


contra


24 24 0 1 22 1

Entrada d’entitat – SUPerando


contra


24 24 0 0 24 0

15

Entrada d’entitat – Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut


contra


24 24 0 0 23 1

Pel que fa a les entitats candidates a entrar a formar part de la Comissió de Control Financer

Comissió de Control Financer SinVer


contra


24 24 0 0 23 1

Comissió de Control Financer JCC


contra


24 24 1 3 19 1

Comissió de Control Financer JCC


contra


24 24 1 3 19 1

16

Comissió de Control Financer Don Bosco


contra


24 24 0 1 22 1

Comissió de Control Financer Don Bosco


contra


24 24 1 4 18 1

Pel que fa a les entitats que opten a la renovació:

Renovació AEP


contra


24 24 7 3 14 0

Pel que fa a les entitats que s'incorporen al Secretariat:

Incorporació al secretariat ESPLAC


contra


24 24 0 1 23 0

L’Oriol Nicolau demana a les entitats que, abans de marxar a la pausa, entreguin la seva targeta de vot a la

taula d'acreditacions i que el recuperin en tornar. D'aquesta manera es podrà fer el recompte de quòrum quan

es reprengui el plenari. recorda que a les 12:00h reprenem l’assemblea per continuar amb els propers

punts.

17

11:30 PAUSA CAFÉ

18

REPRENEM EL PLENARI

12:00 – Presentació del nou Secretariat

L’Oriol Nicolau reprèn el plenari i explica que no es fa el recompte de quòrum perquè la Taula

d'Acreditacions ja ha fet el recompte. Indica que el quòrum és de 26 entitats.

L’Oriol Nicolau demana a les persones membres del nou Secretariat que pugin a l'escenari per explicar els

càrrecs d'organització interna. Pugen a l’escenari: Lluís Forcadell, Nacho Kolakovic, Pau Cruz, Ann

Desola, Luis Fernández i Marta Torns.

Cedeix la paraula l’Ann Desola, membre del Secretariat, que presentarà aquesta nova organització interna.

Pren la paraula l’Ann Desola: «Procedim a presentar l’equip:

AEP – Associació d'Estudiants i Estudiantes Progressistes – Lluís Forcadell

JSC - Joventut Socialista de Catalunya – Nacho Kolakovic

JERC – Jovent Republicà – Pau Cruz

JUP – Joventut d'Unitat Progressista – Guillermo Fernández

AJEC – Associació de Joves Estudiants de Catalunya – Ann Desola

AE – Acció Escolta – Luís Fernández

ALC STRONGHOLD - Eric Morillo

ESPLAC - Marta Torns

Falten dues persones, l’Eric Morillo i el Guillermo Fernández no han pogut venir. Estarem encantades de fer la

millor feina possible i de treball en conjunt per fer del CJB allò que volem. Hi ha una qüestió que ens preocupa,

i és que només som dues dones al Secretariat i la paritat és un element fonamental pel CJB. Ens hem esforçat

molt i hem parlat amb moltes entitats per intentar que entressin dones, però no ha estat possible. Obrirem un

espai perquè puguin entrar més dones el més aviat possible i fer del Secretariat un lloc més paritari.»

En Lluís Forcadell pren la paraula: «En segon lloc, sabeu que tradicionalment en aquest espai s’anuncia la

nova distribució de tasques del Secretariat del CJB. Donat que he rebut 7 vots en contra i 3 en blanc, i tenint

en compte que moltes de vosaltres sabíeu que volia ocupar el càrrec de Presidència, creiem que avui no

podem prendre aquesta decisió, així que ho farem més endavant. D’altra banda, obrirem un espai per

reflexionar sobre els estatuts del CJB, ja no acaben d’adequar-se a les necessitats que tenim. Per exemple, la

presidència potser hauria de ser votada directament per les entitats membres, ja que seria molt més

democràtic. D’igual manera, veiem adequat obrir un torn de paraula perquè les entitats pugueu expressar-vos.

Evidentment, no volem qüestionar els vostres vots; els assumim. Jo personalment sóc conscient que he comés

19

errors però també cal dir que no és fàcil assumir aquestes tasques i que hi ha coses que no són gens

agradables. En tot cas, volem cedir-vos un espai per poder reflexionar-hi.»

En Luis Fernández obre un torn de paraula:

Carla – SCI: «Ens preocupa que més enllà de la preocupació que té el Secretariat en vers la manca de paritat,

no hi hagi una preocupació per la diversitat, ja que tampoc queda inclosa en l’equip. Per una altra banda, també

ens ha sorprès una mica la informalitat amb la que s’ha presentat el Secretariat, ja que tot i que aquests espais

són per aprendre, aquesta informalitat ha acabat sent una manca de contingut. Ens hauria agradat molt saber

per què us motiva ser del CJB. És pot ser informal però sense prendre el contingut. Esteu movent un

pressupost força important com perquè les persones que prendran les decisions polítiques expressin allò que

opinen. Cal que mostrem contingut si volem que ens prenguin seriosament.»

Gemma – ALC Stronghold: «Em dirigeixo a vosaltres com a ex-Secretariat. Actualment el Secretariat està

conformat per dues entitats polítiques, sues estudiantils, dues d’associacionisme educatiu, una de diversitat i

una de frikis. Crec que és molt important que les entitats que no sou polítiques, educatives, etc., estigueu allà

dalt, ja que dona la sensació que és el club d’aquesta tipologia d’entitats i que, o la resta fem un esforç molt

gran, o el nostre discurs no se sentirà. Caldria que la resta d’entitats tingueu la inquietud de formar part

d’aquest Secretariat. Ara és només de 8 persones, que és molt escàs, però si s’obre un espai abans de l’AGO

2020 perquè entri més gent us animo a que us presenteu.

Oriol – Sàhara Dempeus: «Entenc la intervenció de la Gemma, però també cal entendre que la resta

d’entitats que no ens englobem en aquestes categories, també tenim un número de socis i sòcies molt menor.

El cost que té per una entitat estudiantil o política perdre una persona perquè participi més del CJB i no tant

de la militància no el podem assumir totes les entitats. Per tant, potser el que s’hauria de trobar és la manera

que les entitats que no tenim tantes persones també puguem participar més, i més enllà de les AGOs. Sóc

conscient que és difícil, però nosaltres ens vam plantejar posar-hi algú però no podem permetre’ns perdre

aquest actiu de la nostra entitat. Ens és impossible participar del Secretariat.»

Max – Jovent Republicà: «Totes les reflexions que s’han anat fent són temes que, tot i les dificultats, s’han

anat tenint en els debats dels Secretariats. Com territorialitzar el CJB, com incloure persones racialitzades, etc.

Per tant, crec que tot i que els canvis no es produeixen d’un dia per l’altre, estem en la bona línia.»

El Luis Fernández tanca el torn obert de paraula i dona les gràcies per les intervencions.

L’Oriol Nicolau agraeix les intervencions i demana que s’incorporin dues persones del nou equip de

Secretariat a la mesa. S’incorporen l’Ann Desola i en Nacho Kolacovic.

20

L’Oriol Nicolau demana fer un recompte de vots presents, ja que anteriorment hi ha hagut confusions amb el

quòrum.

Es fa el recompte de vots.

L’Oriol Nicolau anuncia que hi ha 25 entitats de ple dret i 3 entitats adherides o observadores. Per tant, hi ha

25 vots a la sala.

12:15 - Presentació, discussió i aprovació, si s’escau, de les Línies d’Actuació 2019

L’Oriol Nicolau obre el punt de presentació, discussió i aprovació, si s'escau, de les Línies d'actuació 2019.

Cedeix la paraula a la Ann Desola i el Luís Fernández, que donaran algun titular d'algunes de les línies més

destacades previstes pel 2019 i dels canvis d’organització per al que fa els Grup de Treball.

L’Ann Desola explica que:

Pel que fa a l’Espai Jove la Fontana, el CRAJ i el Punt InfoJove de Gràcia, les línies són per a l’any 2019.

Pel que fa el Conveni del CJB de Participació Política, com ja es va comentar a la darrera AGO, el

conveni és bianual, pels anys 2018 i 2019 i, per tant, es manté el document.

El Luis Fernández i l’Ann Desola expliquen les següents línies d’actuació del CJB:

1) PARTICIPACIÓ

De cara a les eleccions municipals, el CJB farà una campanya de foment del vot entre les persones

joves, tot comptant amb els candidats menors de 30 anys dels partits que es presenten a l’alcaldia,

organitzant un debat entre ells i fent especial incidència en les demandes de l’associacionisme juvenil

per la ciutat.

A més, es redactarà l’Informe de la Joventut 2018-2019, la tradicional diagnosi de la ciutat i de

l’associacionisme en clau jove que es fa des del Consell i que té com a objectiu detectar les febleses i

posar en valor les virtuts de l’associacionisme juvenil, així com posar-nos a l’agenda prioritària de les

institucions i els mitjans.

2) FOMENT DE L’ASSOCIACIONISME

El 2019 encetem el projecte de Masoveria Urbana, que té com a objectiu dotar a entitats i

associacions sense local d’un lloc on realitzar la seva activitat i trobar-se, tot fent servir el règim de

masoveria urbana en què les entitats gaudeixen d’un espai a canvi de la seva rehabilitació i

manteniment.

A més, continuarem amb la nostra tasca de seguiment de les entitats als districtes, i de detecció dels

problemes i necessitats que tinguin a escala territorial.

21

3) EMANCIPACIÓ

L’habitatge ens preocupa, i molt. El turisme i l’especulació expulsen les veïnes dels barris i fan encara

més precària la situació de joves i del seu accés a l’habitatge. Motiu pel qual el CJB centrarà la seva

feina emancipatòria en un cicle sobre aquest tema.

4) COOPERACIÓ

Des del programa de cooperació el CJB continua amb els seus intercanvis de bones pràctiques amb

Sarajevo, ciutat agermanada amb la nostra des de la Guerra de Bòsnia.

A més, estem col·laborant en la implantació del primer Casal de Joves al Sàhara Occidental, tot

cooperant amb les joves sahrauís que resideixen als campaments del desert d'Algèria.

5) SALUT

Què molesta, que les joves bevem al carrer, o que no ho fem a la terrassa d’un restaurant? Tot i les

problemàtiques del consum d’alcohol i altres drogues, aquest any des del programa de salut volem

analitzar les circumstàncies socioeconòmiques entorn del botellón i la gestió dels plaers.

6) FEMINISMES I LGBTI+

El feixisme pica a la porta i les dones i persones LGBTI+ hem de resistir i conscienciar més que mai.

És per això que la Setmana LGBTI+ del 2019 versarà sobre feixisme i diversitat afectivosexual,

repassant la història del col·lectiu i plantejant reptes i estratègies de futur.

7) SOSTENIBILITAT

El transport públic i gratuït és la nostra prioritat, però no podem deixar de parlar dels beneficis per la

ciutat de moure’s a peu i en bicicleta que, a més a més, milloren la salut tant pública com de les joves.

8) EDUCACIÓ

Visc, convisc, participo! Us sona? El projecte més antic del CJB continua sent un èxit any rere any. Amb

ell, fem pedagogia als instituts de la ciutat sobre els beneficis de l’associacionisme juvenil i l’impacte

social d’aquest.

A més, continuem amb la formació de conselleres representants de l’alumnat. Una aposta ferma per

l’apoderament de l’alumnat als seus centres educatius i la participació activa en el seu entorn.

9) PARTICIPACIÓ INFANTIL

Us heu plantejat mai sistemes de participació d’infants als esplais i caus? Aquest any reflexionarem

sobre consells infantils i processos participatius que involucren la canalla en la seva pròpia educació al

lleure.

10) DRETS CIVILS

22

El Festival de la Diversitat passa a la tardor i, aquesta vegada, amb un munt d’activitats sobre

antiracisme que s’hi sumen a aquest espai amb què el CJB fa pedagogia sobre la diversitat funcional

amb infants i adolescents de la ciutat.

A continuació, l’Ann Desola explica els canvis de grups de treball a espais-projectes:

«Si vau assistir a l’anterior Trobada d’Entitats del CJB, ja deveu saber que ens estàvem plantejant el nostre

model de participació. Una de les propostes que van sorgir va ser diferenciar els grups de treball en dos.

Un d’ells seria els «espais», que es tracta d’aquells espais de participació que són més continus i es crea més

discurs. Distingim els espais de Feminismes, LGBTI+, Bòsnia, Sàhara, Ass. Educatiu, Polítiques, Univers

Alternatiu i Estudiantils.

D’altra banda, hi hauria els «projectes» que serien aquells espais de treball que s’encaixen millor dins d’una

temporalitat concreta, ja que tenen un fi. Distingim: Ocupació, Habitatge, Salut sexual, Gestió dels plaers,

Addiccions, Mobilitat sostenible, territori als 10 districtes (que seria un projecte per cada districte), VCP,

Diversitat funcional als esplais i caus i Lali Jove!

Així i tot, això és una proposta, per tant, estem obertes a què ens ajudeu a construir-los, els doteu de

contingut o feu altres propostes per transformar-los.»

L’Ann Desola dona la paraula a en Lluís Forcadell.

En Lluís Forcadell pren la paraula les línies destacades del CRAJ, EJLF i Punt InfoJove de Gràcia:

«Com sabeu, a més a més de gestionar el mateix projecte del Consell de la Joventut de Barcelona, el CJB

també és gestor del Centre de Recursos per Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ, que és un servei

municipal, i de l’Espai Jove La Fontana i el Punt InfoJove, al districte de Gràcia. Tots tres són de gestió

associativa, fet que permet que siguin espais i serveis de base, de proximitat i que s’adapten a les necessitats

de les entitats i de les joves.»

CRAJ

Obrirà un compte d’Instagram, que fins ara no tenia!

El CRAJ Mòbil s’amplia a tots els districtes de la ciutat.

Es faran formacions per aplicar el nou Protocol contra les violències, perquè les entitats han explicat

que és un dels temes que més les preocupen. I anirà més enllà de violències masclistes i serà també de

com afrontar violències en general.

EJ LA FONTANA

Celebra els 10 anys el dia 6 d’abril però aniran fent altres actes de celebració durant l’any i estan totes

convidades.

23

Hem rebatejat totes les sales de l’edifici i en breus estaran actualitzades.

A més, l’equipament s’hi suma als projectes Gràcia Zona Zero i Joves Jo+. Amb aquest últim projecte

es podrà obrir l’equipament cada matí.

S’instal·larà un hort urbà al terrat per tal de fomentar l’horticultura i el treball amb persones en risc

d’exclusió social per diversitat funcional.

PUNT INFOJOVE DE GRÀCIA

Els informadors del PIJ fan jornades als instituts del districte per assessorar les joves i implicar-les.

Explicar els diferents serveis que hi ha al districte per a joves.

A més, han estrenat un Catàleg de formacions per impartir a demanda dels instituts.

Incrementen el seu treball en Xarxa no només amb la resta de PIJs, sinó també amb les entitats del

districte per respondre a les necessitats específiques i amb arrelament al territori.

A més, l’equip s’ha renovat per complet. Apropeu-vos a la Fontana i podreu conèixer les dues noves

informadores: Laia i Xavi!»

L’Oriol Nicolau demana que el Lluís Forcadell continuï amb la presentació del següent punt.

En Lluís Forcadell torna a prendre la paraula per explicar el Decàleg del CJB per a les eleccions municipals:

«Amb la documentació de l’AGO, us hem fet arribar un decàleg per a les eleccions municipals del 2019. Cada

vegada, el CJB afronta les eleccions municipals de Barcelona amb l’objectiu de posar la necessitat de la

participació juvenil damunt de la taula. És fonamental que les joves estiguem implicades en la política municipal

activament perquè les polítiques juvenils no només són transversals sinó que han de ser co-gestionades. Per

tant, ens plau presentar-vos aquest catàleg, que s’ha constituït a partir del «Sacsegem la ciutat», dels materials

dels grups de treball i de resolucions ja aprovades pel CJB, per tal de poder-lo presentar als diferents grups

municipals amb els quals ens reunirem.»

En Lluís Forcadell explica els diferents punts que apareixen al decàleg lliurat amb la documentació de l’AGO.

L’Oriol Nicolau obre un torn de paraula.


L’Oriol Nicolau explica que la votació de les Línies d’Actuació 2019 es realitzarà després del punt del

Pressupost 2019, i es farà en bloc, com hem fet les anteriors, a mà alçada i per majoria simple amb la resta de

votacions previstes en els punts que vénen a continuació. Dona pas al següent punt.

12:30 - Presentació, discussió i aprovació, si s’escau, del Pressupost 2019 i de la Carta de Relacions

Laborals

24

L’Oriol Nicolau explica que a continuació es presentarà el Pressupost 2019. Cedeix la paraula a en Jordi

Capell, gerent del CJB, per la presentació.

El Jordi Capell, gerent del CJB, presenta el Pressupost 2019:

En Jordi explica que el pressupost és en resum, que segueix una estructura semblant al balanç amb el total a

l’esquerra i després els tres projectes grans del CJB.

Comença amb recursos humans són 620.000 hem augmentat en relació a anys anteriors per dos motius, un€

primer l’augment salarial i els pactes amb treballadores i la nova licitació dels terrenys de Can Girona que hem

doblat gairebé la part de recursos humans.

A nivell de lloguers i comunicacions explica que és la part de telefonia, manteniment web i impressores i que

rebaixem una miqueta veient com ha anat l’any anterior, preveient pocs canvis importants.

La propera partida explica que és el Manteniment com ha explicat la part de conservació dels edificis i la

informàtica, normalment hi ha sorpreses en aquestes partides perquè és difícil de preveure però per tercer

any consecutiu clavem la partida de manteniment informàtic per la raó que hem instal·lat un aire acondicionat

a la sala del servidor que funciona 24h al dia i això fa que moltes de les coses que succeïen doncs ja no passin.

Pel material fungible explica que no hi ha variació. Pel que fa la missatgeria ja ho rebaixem i l’acurem a 450 .€

La publicitat i propaganda els últims 4 anys s’ha anat rebaixant i explica que s’imprimeix menys i es fan tirades

molt més curtes en quant a quantitat d’impressions.

Per les assegurances l’actualitzem al voltant de 2105 per la pòlissa de RC que hem explicat al balanç.€

Allotjament i dietes ho mantenim per al projecte de Cooperació on hi ha la gran majoria de despesa, a banda

d’això hi ha desplaçaments i menjars del Secretariat o desplaçaments laborals.

Treballs realitzats per tercers augmenta fins a 136.000 , ha comentat abans que en aquesta partida hi ha€

moltes despeses diverses, però augmenta per les auditories arran de la modificació dels convenis que s’han

dividit a nivell d’ajuntament i això fa que augmenti aquesta despesa pel fet de fer-les separades, res sobresurt

de lo habitual dels altres anys.

Les altres despeses hem rebaixat bastant per la baixada de neteja comptable que esperem que els propers any

ja no siguin tan importants.

En Jordi explica que els ingressos s’assemblen molt, que any a any tenen poques variacions ja que són convenis

a diversos anys i per tant la variabilitat del pressupost és baixa. Mantenim la majoria de convenis de

l’Ajuntament amb imports similars. Pel que fa al CRAJ i Fontana si que hi ha un petit augments dels recursos

propis que generen les subvencions. Per al CJB hi ha un augment per Can Girona. La partida d’altres també

està reflectida al pressupost.

25

En Jordi explica a nivell de conclusió general dels últims 5-8 anys del CJB, passar d’un pressupost de 300 i pico

mil fins a 850.000 i que per tant és un canvi rellevant però per tercer any mantenim un pressupost al voltant€

de 850.000 que denota aquesta bona salut del projectes de Participació perquè vol dir que et continuen€

subvencionant i que hi ha una contra partida que continua confiant en el CJB. Al cap i a la fi els números el que

fan és reflectir els projectes amb un altre idioma.

En Jordi diu que ja ha acabat i que si tenen cap dubte, doncs estem oberts a respondre.


Marina – JCI Barcelona: «Hem vist que a la partida d’aportacions d’ens privats no hi havia cap import a

l’apartat d’ingressos. No sabem a què es deu i volíem saber si des del CJB s’ha plantejat alguna vegada

aconseguir fons d’ens privats.»

En Jordi Capell respon: «No és una cosa que hagi estat habitual en el CJB. Anteriorment, uns 5 o 6 o 7 anys

enrere, hi havia un apartat de quotes anomenada «Antics i amics» que tenia la intenció de diversificar el seu

finançament però al ser a escala individual no va acabar de funcionar. En relació a ens privats, és complicat

degut a les línies més ideològiques, ja que hi ha una barrera al voltant de quins tipus de fons el CJB està

disposat a rebre que fa complicat diversificar els ingressos. Tot i així, és un camp que no s’ha explorat gaire. El

CJB és una entitat independent, però que en l’àmbit econòmic té una dependència enorme de la subvenció

municipal, per tant, aquesta «seguretat» potser et fa explorar menys altres vies. És un debat interessant que es

pot traspassar a la Comissió de Control Financer o al Secretariat.»

Jordi – JCI Barcelona: «Des d’un punt de vista ideològic pot semblar raonable, però no hauríem de dir que

tenim molta dependència si no busquem una alternativa. Hauríem de dir que volem aquesta dependència.»

En Jordi Capell respon: «Estic d’acord, però com a gerent, la meva manera de presentar els números es basa

en la gestió econòmica i prou. Parlar de dependència municipal no ha d’entrar en la meva presentació sinó que

ha d’entrar en debat en un espai com aquest. Jo he de presentar la dependència que té al CJB i quedar al

marge de valorar si és positiva o no.»

No hi ha més intervencions.

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la Carta de Relacions Laborals, que com sabeu heu votat al

principi afegir-la a l’ordre del dia i el punt ha quedat inclòs. També la presentarà el Jordi Capell, gerent del

CJB.

El Jordi Capell presenta la Carta de Relacions Laborals:

«El CJB respon a l’Estatut dels Treballadors i, a part, estem en el Conveni d’Oficines i Despatxos i ampliem

aquests drets amb una Carta de Relacions Laborals, que són uns pactes que arribem entre el Secretariat i les

26

treballadores del CJB. Aquesta Carta es revisa cada dos anys, és a dir, les treballadores i el Secretariat valoren

quines modificacions cal fer, i que sigui ratificada a l’AGO. Hem fet algunes modificacions més concretes, com

actualitzar alguna llei o canviar alguna paraula, i d’altres més rellevants:

Hem inclòs articles que apareixen al Conveni i que ja s’apliquen, però d’aquesta manera les

treballadores, sobretot les noves incorporacions, tindran un millor accés a conèixer els seus drets.

Hem actualitzat el comptatge d’hores dels viatges internacionals, ja que era força complex d’entendre

i una mica injust.

Hem augmentat el grau de consanguinitat de certs permisos que pots tenir retribuïts. Del 2n al 4t

grau.

Hem actualitzat el permís de paternitat. Abans apareixia escrit «14 dies més 14 dies», tot responent a

la llei anterior. Ara, que la llei ha augmentat el permís, apareix «14 dies més dels que contempla la llei»

amb l’objectiu d’arribar a equiparar-lo amb el permís de maternitat.

També hem actualitzat les taules salarials.

Tot atenint-nos a la reflexió, cal explicar que aquests són els punts als quals hem arribat a un acord entre

Secretariat i treballadores, és a dir, hi ha punts en què no ens hem posat d'acord i no apareixen aquí. En tot

cas, com a responsable de relacions laborals, aquest treball de revisió és constant, tot i que s'intensifica durant

la revisió bianual de la carta, però ho seguirem treballant per arribar a un acord. Si teniu algun dubte, us puc

respondre jo mateix o bé ho podeu demanar a l'Otger, que està aquí i que és representant de les

treballadores, que us el resolgui.»



TERCER BLOC DE VOTACIONS

Línies 2019, Pressupost 2019 i Carta de Relacions Laborals

L’Oriol Nicolau dona pas al tercer bloc de votacions. Es votaran les Línies d’Actuació 2019, el Pressupost

2019 i la Carta de Relacions Laborals. Es votarà a mà alçada i s’aprovarà per majoria simple.

El quòrum no ha variat, hi ha 25 entitats membres de ple dret, per tant 25 vots. Hi ha 3 entitats adherides o

observadores.

27

RESULTAT TERCER BLOC DE VOTACIONS

L’Oriol Nicolau dona pas als resultats de les votacions. Cedeix la paraula al Nacho Kolakovic, que anunciarà

els resultats de les votacions.

Pressupost 2019


25 25 0 0 25 0

Línies d’Actuació 2019


25 25 0 0 25 0

Carta de Relacions Laborals 2019


25 25 0 0 25 0

Queda aprovat el Pressupost 2019, les Línies d’Actuació 2019 i la Carta de Relacions Laborals 2019.

12:45h Presentació i votació de Resolucions

L’Oriol Nicolau dona pas al penúltim punt de l’ordre del dia, que és la discussió i aprovació, si escau, de les

resolucions presentades. Recorda que se n’han presentat 10, una d’elles en termini d’urgència. S’explicaran una

a una i es procediran a debatre i a votar. Al final del bloc es presentaran els resultats de totes les resolucions.

Es votarà a mà alçada i s'aprovarà per majoria absoluta (la meitat més una de les entitats comptabilitzades en

el quòrum). Cedeix la paraula al Lluís Forcadell perquè presenti la primera resolució.

En Lluís Forcadell, abans de presentar la primera resolució, comenta: «Aquest és el punt que té més

importància pel Secretariat, ja que és on es construeix el discurs del CJB. El nostre discurs es construeix a

28

través de trobades d’entitats, a través de grups de treball, etc., però no tenim cap altre espai amb tantes

entitats i diversitat d’opinions. Per tant, agrairem que sigueu participatives i feu aportacions per tal de fer-vos

vostre el Consell. Hi ha resolucions amb les quals hi estarem molt d’acord, altres que no tant i altres que al

contrari. Ens agradaria que intercanviem les opinions i construïm discurs.»

L’Oriol Nicolau aclareix el funcionament. Es presentarà la resolució, s’obrirà el debat i es votarà aquella

resolució. Durant el debat es pot exposar la posició de vot i es poden proposar esmenes. Si les esmenes

s’accepten per qui l’ha presentat, es poden transaccionar i s’afegeixen directament. Si no s’accepta l’esmena,

es votarà primer l’esmena i en cas que s’aprovés es votaria la resolució amb l’esmena. En el cas que no

s’aprovés es votarà la resolució inicial. Les esmenes es poden presentar a viva veu.

RESOLUCIÓ 1 «Per una educació afectivo sexual inclosa al currículum educatiu»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la primera resolució. Demana al Lluís Forcadell que la presenti.

En Lluís Forcadell presenta la resolució «Per una educació afectivosexual inclosa al currículum educatiu»:

«Des del projecte de Salut del CJB vam considerar el paper que juga el porno en l’educació sexual de les joves

de la ciutat com un tema important a tractar. Vam organitzar un acte on van assistir més de 150 a on es va

posar a debat. D’aquí, i juntament amb el treball fet sobre educació sexual, neix aquesta resolució. És una

resolució atrevida, que posa els drets sexuals i reproductius al centre, que demana que es faci una educació

sexual i afectiva des d’una mirada feminista a tota l’educació obligatòria, tant a primària com a secundària.»

L’Oriol Nicolau obre un torn de paraula perquè les entitats puguin fer aportacions, preguntes... i esmenes si

s'escau.

Pol – AEP: «El CJB es podria atrevir també a incitar a la Generalitat de Catalunya, que és qui s’encarrega de

dissenyar els plans d’estudi?»

Alba – BocaRàdio: «Com aborda el CJB la salut sexual lèsbica, la prevenció de ETS...»

El Lluís Forcadell respon: «En relació a instar a la Generalitat, el que es va decidir al grup de treball va ser

presentar una resolució a l’AGO del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, juntament amb l’Associació

d’Estudiants de Ciències de la Salut, ja que com a CJB no ens correspon fer d’interlocutors amb la Generalitat.

Pel que fa a les relacions lèsbiques, el discurs que tenim des del CJB és, no parlar tant de malalties, sinó de

posar el plaer al centre i de construir la sexualitat des d’una mirada positiva i des d’una òptica feminista. Des

del CJB seguirem fent difusió de les maneres per les quals es poden prevenir les ETS, però no és aquí on

volem posar el centre. Volem posar el centre en què les dones poden masturbar-se, tenir plaer, construir

relacions sexo-afectives amb altres dones i que siguin lliures de violència.»

L’Oriol Nicolau aclareix que no hi ha cap esmena presentada i que les dues aportacions han estat respostes.

29

Gemma – Stronghold: «El CJB s’ha plantejat fer algun tipus de formació a professorat i/o altres agents

educatius i, fins i tot, a delegades representants al Consell Escolar? I, si no ho ha fet, o podria fer?»

Marc – ANJI: «En relació amb el que s’ha comentat de la Generalitat, desconec fins a quin punt els

Ajuntaments tenen competències en els currículums escolars. Per tant, si no el té, això quedarà com a paper

mullat. Tampoc entenc perquè el CJB no pot presentar un recurs a la Generalitat sense passar pel CNJC. Per

últim, preguntar què es va portar exactament al CNJC, si anava en la línia i si es va aprovar.»

Judit – SINVER: «En relación a la sexualidad entre personas que se identifican como mujeres, me gustaría

aclarar si nos estamos refiriendo a mujeres CIS, porqué hay que tener en cuenta que hay mujeres i hombres

TRANS por lo que, si nos referimos a sexo vaginal, no sería solo sexo entre mujeres.

Pilar – SCI: «Me preocupa un tema. Aquí se está hablando de educación sexo afectiva, pero hay también una

resolución sobre salud y otra sobre vivienda. Recogiendo la preocupación por salud, son tres temas que se

podrían juntar y me preocupa que nuestra propuesta esté totalmente separada. Es decir, creo que si habláis de

salud tenéis que incluir vivienda y no veo de qué manera lo estáis haciendo.»

El Lluís Forcadell respon: «Respondré de baix cap a dalt. Pel que fa a la transversalitat de salut, les resolucions

construeixen discurs en un àmbit concret, en aquest cas en el de la salut sexual, d’aquesta manera quan es pot

actualitzar el discurs en un àmbit concret. Després, és el Secretariat qui fa la feina de tenir una mirada més

global. Aleshores quan fem documents com el «Sacsegem la ciutat», el Decàleg per les eleccions municipals»,

etc., és quan ho treballem de manera transversal i construïm una visió global de com estan les persones joves a

la ciutat. Quan nosaltres parlem de salut, parlem des d’una òptica de determinants socials de salut: del paper

que juga l’habitatge en la salut, la precarització juvenil i de la realització de tasques reproductives per part de

les dones... i manifestem que aquests fets generen pèrdues de salut. Per tant, sí que tenim una mirada

transversal, però a l’hora de construir el discurs és bo treballar-ho tema a tema i després generar la mirada

global.

Pel que fa a les competències dels ajuntaments, crec que l’Ajuntament de Barcelona participa d’un 60% del

Consorci d’Educació, mentre que la Generalitat participa d’un 40%. Per tant, en el cas específic de Barcelona,

a on existeix aquest consorci, l’Ajuntament sí que té un pes força important, no en el currículum que ve

determinat per la LEC, però sí en coses específiques. Insistim en què pertoca al CNJC fer la tasca

d’interlocució amb la Generalitat de Catalunya, tant per reconeixement dels espais, com per optimitzar els

recursos i els esforços En relació a la resolució presentada al CNJC, comentar que vam presentar exactament

la mateixa resolució però adaptant el text a l’Ajuntament de Barcelona i no a la Generalitat.

Pel que fa a la formació de professorat, no ens ho hem plantejat. Però, si interessa, es pot plantejar com a línia.

30

Finalment, pel que fa a la sexualitat de les persones en què el seu cos presenta vagina, ho tenim en compte. En

aquesta resolució no hem fet visible cadascun dels col·lectius específicament, però hi ha un punt específic que

esmena que cal tenir en compte les diferents identitats, opcions i orientacions sexuals, etc.»

Víctor – Superando: «Ens agradaria reforçar el paper de la diversitat i la discapacitat. Actualment estem

treballant amb escoles inclusives i ens torbem amb nens i nenes que sembla que no tinguin dret al plaer i a la

sexualitat i que hi ha un tabú sobre les relacions afectivo-sexuals.»

El Lluís Forcadell respon: «Si ens pots fer una proposta concreta, ens serà més senzill de valorar. Tot i així, es

fa esment al dret al plaer i a l’educació afectivosexual de les persones amb diversitat funcional a través de fer

visible l’eix capacitista, que és un apunt constant en tots els apartats de la resolució, igual que hem fet amb tota

la resta d’eixos.

Víctor – Superando: «Intentarem fer una proposta concreta.»

L’Oriol Nicolau explica que es procedeix a votar la resolució original, ja que no s’ha inclòs cap esmena.

El Nacho Kolakovic anuncia el resultat de la votació.

Resolució 1- Per una educació afectivo sexual inclosa al currículum educatiu


25 23 0 0 23 2

S’aprova la resolució.

RESOLUCIÓ 2 «Accés a l'habitatge amb perspectiva intercultural»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la segona resolució. Demana al Nacho Kolakovic que la

presenti.

El Nacho Kolakovic presenta la resolució «Accés a l'habitatge amb perspectiva intercultural»:

«Aquesta resolució sorgeix del GT d’Habitatge perquè no hi ha cap institució, institut o organisme públic que

entrecreui les dades d’habitatge, joventut i migració. Amb aquesta resolució instem a les institucions que

treballin per entrecreuar les dades per tenir copsar quina és la situació de les joves migrades a Barcelona en

relació a l’habitatge.»


31

David – JCC: «Voldria saber si hi ha planejat algun tipus de moviment des del CJB per crear un front

d’ocupació de centres, edificis o habitatges dels barris per a convertir-los en institucions i poder fer diverses

activitats.»

El Nacho Kolakovic respon: «No, no s’havia plantejat, però és qüestió de proposar-ho al GT d’Habitatge i

veure què surt.»

Pilar – SCI: «Nos sorprende que se tanga que especificar la perspectiva intercultural. Nos gustaría preguntar

si eso implica que en el resto de ámbitos no trabajáis la perspectiva intercultural y si pasaría lo mismo con

género, etc. Decís que os comprometéis a establecer contacto y asegurar la participación con entidades de

persones migradas y en riesgo de exclusión social. ¿Cómo vais hacer eso? ¿Enfocáis los problemas de vivienda

únicamente en estos colectivos? Tenéis esta línea concreta en la que os vais a enfocar pero hay muchos más

ámbitos donde afecta. ¿De qué manera lo vais a hacer? ¿es que antes no se trabajaba la perspectiva

intercultural?».

El Nacho Kolakovic respon: «Hem fet servir el concepte d’interculturalitat perquè, més enllà del que

puguem fer nosaltres, volem instar a les institucions a què treballin amb aquesta perspectiva. Evidentment hi

ha moltíssimes més perspectives i interseccionalitats des de les que cal treballar, però nosaltres en aquest cas i

concretament en habitatge ens centrem en aquesta interseccionalitat concreta. El que estem intentant fer és

establir contacte amb entitats de persones migrades i persones racialitzades per tal de tenir aquesta

perspectiva seva dins la nostra feina en matèria d’habitatge.»

L’Oriol Nicolau explica que es procedeix a votar la resolució original, ja que no s’ha inclòs cap esmena.

Anuncia que el quòrum ha baixat, ara és de 24 vots a la sala.


«Resolució 2 - Accés a l'habitatge amb perspectiva intercultural»


24 24 1 2 21 0


RESOLUCIÓ 3 «Reivindicar el teixit dels barris en la salut de Barcelona»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la tercera resolució. Com que el Guillermo Fernández no ha

pogut venir, la presentació la farà el Lluís Forcadell.

El Lluís Forcadell presenta «Reivindicar el teixit dels barris en la salut de Barcelona»:

32

«Aquesta resolució parteix d’una necessitat detectada des del CRAJ: cal vestir-nos d’un discurs sobre com

l’associacionisme és font de salut. L’associacionisme genera una mena de vincles que fa que les xarxes que

potenciem siguin de salut i de benestar. Posem la salut emocional, les cures i el benestar personal de les

persones al centre. Per tant, creiem que els barris juguen un paper molt important. Des del CRAJ es volia fer

un butlletí, però finalment hem decidit que ho volem assumir com a discurs del CJB i per això ho presentem

en forma de resolució. En aquesta resolució es contrasta la manera d’entendre la salut basada en la

medicalització i l’individualisme del capitalisme en contraposició al model de comunitat, de fer salut des dels

barris, des de l’atenció primària i en pro d’una desmedicalització de la salut. Per tant, volem vestir el nostre

discurs envers la salut des d’una perspectiva comunitària.»

L’Oriol Nicolau obre un torn obert de paraula perquè les entitats puguin fer aportacions, preguntes... i

esmenes si s'escau.

Aina – SCI: «M’agrada molt com ho has explicat però quan me l’he llegit m’ha donat la sensació que manca

treballar-ho, especialment en el punt en què diu que «Per tot el que s’ha exposat, el CJB es compromet a…».

Em falten més solucions o més deures que realment puguem fer. Ara per ara, jo et diria que hem de seguir

treballant per presentar alguna cosa amb més contingut.»

Pilar – SCI: «Opinamos en la misma línea que en la resolución de vivienda. No queremos votar en contra de

todo este trabajo pero creemos que como discurso hay que trabajarlo mucho más. Lo has explicado tiene

mucho más contenido que lo que está escrito, por lo tanto, si tenemos que votar sobre lo que está escrito...

Proponemos seguir trabajando.»

Alba – Bocaradio: M’agradaria puntualitzar la possible inclusió sobre el procés de remunicipalització de

l’aigua, per tal que la gestió sigui pública i, tot això, defensant també la sobirania energètica. Cal tenir en

compte que la vulnerabilitat envers l’habitatge va relacionada amb la vulnerabilitat hídrica i, per tant, és

necessària la recuperació d’aquest dret i servei bàsic.»

Carla – AEC: «A l’hora de llegir la resolució no enteníem ben bé de quins conceptes es parlaven, així i tot,

amb l’explicació que has fet ens ha quedat molt clar. Per tant, ens agradaria que es redactés diferent perquè es

pugui entendre sense necessitat d’explicació. Així doncs, votarem en blanc.»

Guillem – MEG: «Ens adherim a les diferents argumentacions que han anat sorgint. Estem d’acord amb el

discurs que hi ha de fons, però ens fa falta clarificar-lo per poder posar accions més concretes.»

Judit – SINVER: «Quería comentar que, ya que se habla de comunidades empoderadas, de feminismo... Me

gustaría que también se hiciese mención a la autodeterminación de género, ya que siempre se ve des de una

óptica muy medicalizada.»

El Lluís Forcadell respon: «Al CJB hi ha dos tipus de resolució, una és resultat d’un llarg treball que culmina

amb una resolució, que és el cas de la resolució sobre l’educació sexual afectiva i el porno, i hi ha un segon

33

model: presentar una resolució per obrir una nova línia de treball. Aquesta és de les segones. És una declaració

del fet que volem iniciar aquest treball, ja que actualment no tenim una línia que treballi aquest tema. Amb

l’aprovació d’aquesta resolució, s’obre la possibilitat de treballar-ho. Per tant, potser en dos anys hi haurà una

resolució com aquesta on s’analitzarà la salut comunitària amb molta més profunditat. Amb aquesta resolució

fem un tret de sortida per poder enfocar les línies de salut des d’una perspectiva comunitària. Per tal de

recollir les aportacions fetes, podem afegir un punt de la resolució que digui que estem iniciant un treball.»

Anna – SCI: «Jo necessito que estigui molt més treballat.»

El Lluís Forcadell afegeix: «Pel que fa a l’aigua pública, proposo que en el punt que diu «avançar cap a la

sobirania alimentària» afegim «i cap a la remunicipalització dels serveis d’aigua, llum i gas». D’altra banda, pel

que fa a l’autodeterminació de gènere, la meva proposta és afegir un punt després d’«Aquesta transformació

del model té una sèrie d’impactes clars en la salut, a través de:» que digui «autodeterminació de gènere i de la

resta d’identitats personals i individuals».

Alba – Bocaradio: «M’agradaria puntualitzar que trobo més adient que estigui relacionat amb l’energia, ja que

aigua i energia són línies que van molt unides, per tenir models alternatius d’accés tant al servei bàsic d’aigua

com energètic.»

El Lluís Forcadell clarifica: «És a dir, no ho voleu afegir en el punt de sobirania alimentària sinó afegir un punt

de sobirania energètica. D’acord.»

L’Oriol Nicolau recorda que si qui ha presentat l’esmena accepta els canvis, aquests s’introdueixen

directament.

El Lluís Forcadell demana si es poden votar els canvis.

L’Oriol Nicolau afirma que si es vol, es poden votar els canvis.

Jordi – JCI: «Quan presentem qualsevol resolució ha de quedar explícit si és per iniciar un treball o resultat

d’aquest, perquè si no estem votant una cosa que creiem definitiva quan no ho és.»

El Lluís Forcadell concreta la transacció:

Afegir dos punts després de «Aquesta transformació del model té una sèrie d’impactes clars en la

salut, a través de:», que siguin:

- «Sobirania energètica i hídrica, models alternatius d’accés i tinença d’habitatge.»

- «Autodeterminació de gènere i les identitats» com a punt després de «

Afegir un punt després de «Per tot el que s’ha exposat, el CJB es compromet a:»

- «Iniciar com a CJB el treball en aquesta línia i redactar futurs posicionaments més elaborats al

respecte.»

34

L’Oriol Nicolau recorda que si s’acorda que les esmenes es transaccionen, és a dir, que s’incorporen, es

votarà la resolució ja amb les esmenes incorporades.

Carla – AEC: «En relació al que deia el SCI de propostes més concretes, ens agradaria que posés «futurs

posicionaments més elaborats i concrets al respecte».»

Pilar – SCI: «Tenemos una duda. Entendemos que se está aprobando una resolución como discurso que nos

representa a todas las asociaciones y, a su vez, estamos aprobando o no el plan de acción, las acciones

concretas que se desprenden de ahí. Por lo tanto, no solo debatimos de las acciones, sino también del propio

discurso.»

El Lluís Forcadell respon: «Per una banda aprovem un marc discursiu i als compromisos d’accions que

adquirim. En aquest sentit, com que hem transaccionat les esmenes, aquestes queden incorporades a la

resolució i, segons indiqui la moderació, votarem tota la resolució en bloc.»

L’Oriol Nicolau aclareix que depèn del Secretariat, que és qui decideix si transacciona o no. Si decideixen que

sí, les esmenes no es votaran.

El Lluís Forcadell decideix que transaccionen, és a dir, que incorporen les tres esmenes a la resolució i

aquesta es votarà en bloc.

L’Oriol Nicolau explica que es procedeix a votar la resolució en bloc, ja que les esmenes queden

incorporades. Anuncia que el quòrum actual és de 23 vots a la sala.


«Resolució 3 - Reivindicar el teixit dels barris en la salut de Barcelona»


23 21 0 2 19 2


RESOLUCIÓ 4 «Posada en valor de la formació professional»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la quarta resolució. Demana a la Gemma Artés que la presenti.

La Gemma Artés presenta «Posada en valor de la formació professional»:

«La Formació Professional segueix estant estigmatitzada i sent una via d’estudis no preferent. Des del CJB

defensem que això ha de canviar. Sabem que les dificultats en l’àmbit tècnic i administratiu són elevades,

perquè l’FP depèn molt de la Generalitat de Catalunya i nosaltres no tenim incidència en aquest sentit. Així i

35

tot, pel que fa a d’Ajuntament sí que es poden fer coses per posar-la en valor i que tingui un millor

reconeixement.»


esmenes si s'escau.

Pol – AEP: «A l’apartat final on s’exposen les demandes hi ha un punt que diu «S’asseguri que tots els cicles

formatius que s’ofereixen a la ciutat tinguin una opció pública i no s’imparteixin només en centres concertats o

privats». M’agradaria afegir que aquesta oferta pública sigui suficient perquè tot l’alumnat que demani estudiar

FP disposi de plaça, que es cobreixi tota la demanda.»

La Gemma Artés concreta la proposta en el següent redactat: «i que es garanteixi una oferta suficient de

places públiques per assumir tot l'alumnat que les sol·liciti.»

El Pol d’AEP hi està d’acord.

L’Oriol Nicolau explica que es procedeix a votar la resolució en bloc, ja que l’esmenes queda incorporada.

Anuncia que el quòrum actual és de 23 vots a la sala.


«Resolució 4 - Posada en valor de la formació professional l»


23 23 0 0 22 1


RESOLUCIÓ 5 «L’auge de l'extrema dreta a l'estat espanyol»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la cinquena resolució. Demana a la Bea Blanco que la presenti.

La Bea Blanco presenta «L’auge de l'extrema dreta a l'estat espanyol»:

«Tant a Europa, com a Amèrica, i arreu del món, està havent-hi un increment d’entitats polítiques amb una

visió bastant extremista en relació a les persones LGBTI, les persones migrades, etc. La idea d’aquesta

resolució és que el CJB, tot i que ja té resolucions al respecte, és per reforçar els nostres valors davant la

situació més actual. Cal continuar-ho defensant ara i avui.»


esmenes si s'escau.

36

Josep Maria – Jovent Republicà: «Proposem que a la part final de la resolució hi hagi un punt concret, tot

aprofitant que venen eleccions municipals d’aquí poc, en què ens comprometem col·lectivament a promoure

que s’aïlli qualsevol discurs d’extrema dreta, així com qualsevol partit que ho normalitzi, durant la campanya i

durant el proper mandat municipal.»

Cofi – JCC: «A on posa «defensem de forma activa» voldria afegir «i al carrer». El feixisme no és només el que

veiem a les notícies, sinó que a Barcelona mateix estem patint atacs i agressions, com al Centre LGBTI, a

persones racialitzades, migrades, ateneus, etc. Per aquesta raó, a banda de la via institucional i ideològica -que

també és molt important- cal sumar-se a les a mobilitzacions de forma activa i al carrer. També m’agradaria

afegir que tenim com a referència la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).»

Joan – MCECC: «Al tercer paràgraf diu «És preocupant veure l’arribada d’un partit de l’extrema dreta [...]»

quan hi ha partits que ja hi eren. Es pot modificar per «propostes de l’extrema dreta».

Jordi – JCI: «Estic molt d’acord amb la resolució, però hem de ser molt clars envers el que diem. Hi ha dos o

tres paràgrafs aquí, sobretot el 2n i el 3r, que es podrien arribar a interpretar com un tema de llibertat

d’expressió. Les manifestacions d’extrema dreta que hagin rebut molt suport social, igual que nosaltres l’altra

banda volem rebre molt suport social. La resolució ha d’estar enfocada en versus el que nosaltres volem dir,

no tant en relació a què la gent es pugui expressar o que no hi hagi altres tipus de partits. La resolució no ha de

ser radical, sinó que l’acció que nosaltres volem fer ha de ser clara.»

La Bea Blanco respon: «Respecte al que s’acaba de comentar, és cert que aquesta discussió l’hem tingut i hem

resolt que davant d’un feixisme que no es pot tolerar no ens podem quedar passives. Des del secretariat

creiem que ens hem de posar activament en contra. Més enllà d’això, si aquesta resolució s’aprova, us

convidarem a venir amb nosaltres a la manifestació en contra de V0X d’aquesta tarda. En referència a les altres

aportacions, acceptem l’esmena de MCECC de modificar «veure l’arribada d’un partit de l’extrema dreta» per

«l’augment de les propostes d’extrema dreta, racistes, masclistes, LGTBIfòbiques, i catalanòfobes. Respecte

tenir com a referència a UCFR, que és entitat observadora del CJB, podem afegir «Continuar tenint com a

referència UCFR». En relació a la campanya municipal que proposa Jovent Republicà, proposem afegir el punt

«Ens comprometem a aïllar els discursos excloents i d’extrema dreta i demanar-ho activament a les

institucions». Per acabar, considerant la proposta de JCC, afegim «Defensem de forma activa i al carrer».»

Jordi –JCI: «El que volia dir és que el que anem a fer em sembla bé i ha de ser clar, però dir que hi ha hagut

manifestacions massives no em sembla bé, perquè crec que hem d’anar en contra del feixisme

independentment de la situació que es visqui avui. Potser aquesta resolució hauria de ser històrica i no pel

moment en què vivim. D’altra banda, que posi «l’arribada d’un partit» sembla que només ho fem per V0X.

37

L’enfocament de la resolució fa directe esment al moment en què vivim i no ha de ser així, sinó que hem

d’estar en contra del feixisme sempre.»

La Bea Blanco respon: «El CJB té un discurs antifeixista molt antic. La idea d’aquesta resolució no és dir que

el CJB és antifeixista, que ja ho és i ja ho ha dit, sinó reafirmar-nos justament pel context social i polític actual.

També té relació amb què les municipals són d’aquí poc i, a la vegada, si s’aprova la resolució, podrem sumar-

nos a la convocatòria de la manifestació d’aquesta tarda.»

Jordi – JCI: Aleshores, en comptes d’«un partit que parla de violència» posem «partits i col·lectius que parlen

de violència».

La Bea Blanco accepta l’esmena i transacciona.

David – JCC: Volem plantejar que es realitzin formacions antiracistes de la mateixa manera que se’n fan de

feministes. Perquè tots aquests temes els tractem com si fóssim obvis, però igual que seguim aprenent del

feminisme, cal seguir aprenent de l’antifeixisme. Es podria explicar una mica la història d’aquest, els moviments

que s’hi vinculen, analitzar els perquès...

Judit – SINVER: «Hacemos referencia a persones migradas pero no añadimos a las racializadas, cuando hay

persones racializadas nacidas aquí y deberíamos tenerlas en cuenta. También se ponen al mismo nivel las

persones visibles como pueden ser las mujeres, las persones LGBTI, migradas y racializadas, al nivel de una

ideología que no es tan visible puede llevar a malentendidos, como si sufriesen las mismas violencias.»

La Bea Blanco respon: «Acceptem l’esmena d’afegir «persones migrades» al sisè paràgraf. Respecte a les

formacions que proposava JCC, nosaltres no ho inclouríem perquè és una línia de treball que, de fet, està

inclosa dins del grup de l’Aixada Antiracista; el problema que tenim actualment és que ens manquen entitats

que vulguin impulsar aquest grup. Per tant, si hi ha motivació per crear una formació, una activitat, etc., només

cal que ens contacteu i ho emmarquem dins del grup de l’Aixada.»

Guillem – MEG: «Una de les accions que estaria bé contemplar més enllà d’aquesta denúncia és que, dins de

la diversitat de les federacions i entitats membres del CJB, totes nosaltres treballem els drets, els deures i

l’exercici de llibertat. Per tant, una de les línies a seguir és fer aquesta difusió cap als i les joves de Barcelona.

Moltes vegades aquests ressorgiments d’intolerància i del feixisme pot ser que s’esdevingui perquè hi ha una

manca de coneixement sobre quins són els nostres drets i deures i quin és el nostre exercici de llibertat dins

d’una societat teòricament democràtica. Seria bo posar-ho en alça des de les nostres associacions i des del

CJB.»

La Carla d’AEC fa algunes esmenes ortogràfiques i gramaticals.

La Bea Blanco accepta totes les esmenes i continua dient: «En tant que JCC i MEG teniu propostes de línies

d’acció teniu ganes de començar un grup de treball i fer accions concretes. Avui està havent molt debat a

38

l’AGO, però convidem que totes aquestes propostes que estan sorgint es portin als grups de treball, es

participi i es duguin a terme accions concretes que se’n derivin de les resolucions presentades.»

La Valeria d’AEC fa una esmena gramatical. S’accepta.

L’Oriol Nicolau explica que es procedeix a votar la resolució en bloc, ja que les esmenes queden

incorporades. Anuncia que el quòrum actual és de 23 vots a la sala.


«Resolució 5 - L’auge de l'extrema dreta a l'estat espanyol»


23 23 0 0 22 1


RESOLUCIÓ 6 «Amb la participació infantil i juvenil repensem la ciutat de Barcelona i posem el joc

al centre»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la sisena resolució. Demana al Luis Fernández que la presenti.

El Luis Fernández presenta «Amb la participació infantil i juvenil repensem la ciutat de Barcelona i posem el

joc al centre»:

«Des del Secretariat estem impulsant una línia de participació infantil i aquesta resolució pretén ser el tret de

sortida d’aquesta línia del CJB.»


esmenes si s'escau.

Marc – ANJI: «En la mateixa línia del que s’ha comentat abans, si aquesta no és tant una resolució sinó una

proposta de línia de treball, cal diferenciar-ho. Nosaltres estem molt a favor del que proposa la resolució, però

la trobem molt pobre perquè, evidentment, no s’ha treballat. De cara a l’AGO de l’any que ve seria bo

diferenciar el que són resolucions del que són propostes de treball.»

L’Oriol Nicolau explica que es procedeix a votar la resolució original, ja que no s’ha presentat cap esmena.



39

«Resolució 6 - Amb la participació infantil i juvenil repensem la ciutat de Barcelona i posem

el joc al centre»


23 23 0 0 21 2


RESOLUCIÓ 7 «Per unes pràctiques universitàries formatives remunerades i de qualitat»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la setena resolució. Demana a l’Ann Desola que la presenti.

L’Ann Desola presenta «Per unes pràctiques universitàries formatives remunerades i de qualitat»:

«Finalment no vinc a presentar aquesta resolució. Us explico el què ha passat: Aquesta resolució neix del GT

d’Estudiantils envers una política que surt del govern d’Espanya sobre que les estudiants haurien de cotitzar

obligatòriament en les pràctiques universitàries. Des del GT se’n va voler parlar i es va començar aquesta

resolució, però la persona del GT que l’havia de presentar avui, que és qui té un discurs més profund en

aquest tema, no ha pogut venir. A part de tot això, des del GT ens fem una autocrítica, ja que considerem que

no l’hem treballat suficient, després el govern va retirar la proposta i com a GT no li hem donat les voltes

suficients. Per tant, no sé com ho voleu abordar, ja que entenc que hi haurà esmenes i coses a dir. La nostra

proposta és que no s’aprovi que i de cara a la pròxima AGO l’hàgim pogut treballar millor. Tot i així, podeu

votar-la igualment i fer les esmenes que creieu.»


esmenes si s'escau.

Carla – AEC: «Tenim diverses coses a dir sobre aquesta resolució, per tant, les comentem ara i us les endueu

per si les voleu treballar. En primer lloc, al final del segon paràgraf diu que «unes pràctiques curriculars [...] no

tenen cap mena de protecció social», però en realitat sí que la tenen, ja que tens una matrícula feta en una

universitat i t’empara la seva assegurança; no estàs cotitzant a la Seguretat Social però sí que tenen un

emparament de protecció oficial. Per aquesta raó no enteníem si us referíeu a les curriculars o a les no

curriculars.»

L’Ann Desola respon: «Us dono la raó. No està ben explicat ni redactat i fa falta fer més feina. Però al que

aquest punt es referia era als drets laborals i, per tant, a una cobertura social i laboral real.»

Carla – AEC: «A més a més, a les demandes sí que diu «L’alta en la Seguretat Social i la cotització de

l’estudiantat en pràctiques [...]» i caldria explicar que fa referència als drets laborals i no a què no es pagui cap

40

mena de protecció social. D’altra banda, al 3r paràgraf, que està redactat una mica estranyament, parla del fet

que no podem permetre aquesta situació perquè les pràctiques encobreixen coses que no ho són i que són

feines. El problema és que no especifica si parla de les curriculars de les no curriculars. Aleshores també ens

preguntàvem si el fet d’exigir que totes les pràctiques fossin remunerades en forma de salari derivaria en què

hi hagués menys oferta de pràctiques. Potser, en comptes d’una remuneració monetària, es podria exigir algun

tipus de compensació per la jornada diferent.»

L’Ann Desola respon: «Proposo que tot el que vagi sorgint ara ho anem recollint per poder-ho treballar al GT

de cara a la següent AGO.»

David – JCC: Al primer punt de les reivindicacions diu «La remuneració obligatòria de totes les pràctiques

[...]» i trobo que hi ha un problema. Pot ser perillós perquè si la remuneració no és la mateixa que la d’un

treballador, l’empresa té una despesa pels treballadors i una altra per les persones en pràctiques, per tant, això

farà que si la persona en pràctiques es vol quedar allà a treballar, l’empresa no el contractarà perquè li sortirà

econòmicament més a compte agafar una altra persona en pràctiques, ja que pagaran un preu menor. Per

aquesta raó, cal que les persones en pràctiques tinguin un preu més alt. A més a més, les empreses escollirien

els alumnes amb les millors notes, per tant, les empreses no haurien de poder escollir als alumnes.»

Carla – AEC: En relació al que comparteix JCC, nosaltres teníem el debat sobre com aconseguir que les

persones en pràctiques tinguessin els mateixos drets a escala laboral i que això no donés raons a l’empresa per

no oferir una oferta formativa. Ens plantejàvem si calia regularitzar algun tipus diferent de contracte o alguna

cosa similar.

L’Ann Desola respon: «Ho recollim, ja que tot això que esteu dient seran debats que hem de tenir. En tot cas,

com està generant molt d’interès, us convidarem al GT aperquè vingueu a aportar la vostra visió.»

Fernando – JNC: «Crec que el debat és molt positiu però no sé què acabarem votant d’aquesta resolució, ja

que s’han d’afegir tantes coses que jo el que demanaria és que es retirés, es treballés en un espai que

permetés ampliar el debat i arribar a una conclusió.»

Carla – AEC: «Nosaltres votarem en contra perquè creiem que se li ha de donar una volta però volíem fer les

aportacions perquè es poguessin tenir en compte.»

Jordi – JCI: «Estic d’acord amb el que diu AEC però aleshores cal que totes les associacions votem en contra.

A més a més, és la manera que es contempli tot el que estem aportant, ja que si s’aprova, no es tindran en

compte les intervencions.»

L’Ann Desola concreta: «Si les tres entitats que han proposat la resolució la volen retirar, ho poden fer.»

AJEC – «La retirem.»

AEP – «La retirem.»

41

SEPC – «La retirem.»

L’Ann Desola confirma que la resolució queda retirada.

RESOLUCIÓ 8 «Adhesió a la ILP en favor a la rebaixa dels preus universitaris»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la vuitena resolució. Demana a l’Antoni Company, membre del

GT d’Estudiantils que hi participa en nom del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que la presenti.

L’Antoni Company presenta «Adhesió a la ILP en favor a la rebaixa dels preus universitaris»:

«Presentem el manifest de la ILP Universitats, a on es demana l’adhesió. Es tracta d’una plataforma àmplia que

busca aglutinar les màximes universitats, sindicats d’estudiants i assemblees de facultats, etc., i que, una vegada

superat aquest procés inicial, s’ha obert la possibilitat d’adherir-se a a altres entitats com les de lleure,

joventut, etc. Si teniu qualsevol dubte sobre la resolució, ara és el moment de debatre-ho. Les associacions

que ja s’han adherit són les següents: SEPC, AEP, diferents assemblees de facultat i del CEUCAT, AUCUP,

Joves d’Esquerra Verda, Jovent Republicà, Arran, Eina, AVALOT, La Forja, Joventuts Comunistes, Som 27 i

més, La Pública a Judici, Intersindical-CSC, FAPAC, CCOO, UGT, la PAH, Sindicat de Llogaters, Las Kellys,

Minyons escoltes i Guies de Catalunya, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, etc.»


esmenes si s'escau.

Fernando – JNC: «Nosaltres compartim la part de defensa d’un major finançament per a les universitats i, de

fet, però el nostre model de finançament de l’educació no obligatòria també comporta una tarifació social, que

és el que ara mateix s’aplica a universitats i que a Barcelona s’ha aplicat a l’escola bressol durant aquest

mandat. Tanmateix, entenem també que el sistema no és perfecte i que té moltes mancances, i és per això

que des de la JNC defensem les beques salari, més trams a les beques equitat, que es traspassi definitivament

la gestió de la beca general al Departament d’Economia... En aquest sentit, creiem que hi ha moltes coses que

aquesta ILP no recull i que, precisament, el concepte més important d’aquesta ILP és la rebaixa del 30%, però

el fet de rebaixar el preu de les taxes universitàries és una mesura agressiva. Tendir cap a la gratuïtat no és que

es deixi de pagar, sinó que es finança a través d’impostos, que els paguem tots i són progressius perquè les

rendes altres paguin més. Per tant, si tenim cap a la rebaixa, fem que les rendes més altes acabin pagant menys

als serveis públics. Per tot això, nosaltres no podem votar a favor d’aquesta resolució, sinó que votarem en

blanc, perquè sí que estem a favor però no en la seva totalitat.»

L’Antoni Company respon: «Has entrat en el debat més de fons sobre el model universitari i el debat entre

la universitat gratuïta i tarifació social, un debat molt més extens però que ara mateix no disposem del temps.

Simplement puntualitzar que la proposta que fa aquesta ILP neix al voltant del consens majoritari i ampli de la

rebaixa del 30%, una rebaixa lineal que nosaltres pensem que no és regressiva. De fet, és una rebaixa

42

acompanyada per altres elements com ara les beques salari i equitat (que sí que es recullen en la proposta de

la ILP). Pensem que la demanda del 30% és un pla de xoc contra una pujada del 66% dels preus públics l’any

2012 acompanyada d’una disminució de la inversió pública de la Generalitat. Hi ha moltes dades econòmiques

darrere d’això, per exemple, que l’aportació pública respecte al PIB català és un 0,8 tot mentre que el retorn

econòmic que produeix la universitat és d’un 1,8%. Per tant, no hi ha cap motiu per a seguir tractant a les

famílies com a usuàries d’un bé fonamental i, per tant, carregant-los-hi la major part de la despesa i del

finançament del servei. Hi ha dades empíriques, no només a Catalunya i Espanya, sinó també estudis recents al

Regne Unit on s’ha demostrat com s’altera l’estructura social de la universitat en els augments desmesurats de

preus, així com en el seu impacte en la matriculació; no només en matriculacions noves sinó també en

estudiants que decideixen matricular-se en menys assignatures cada any. Entenem que és un debat més de fons

però entenem que la proposta d’aquesta ILP ho contempla.»




«Resolució 8 - Adhesió a la ILP en favor a la rebaixa dels preus universitaris»


22 22 0 4 16 2


RESOLUCIÓ 9 «Per l'obertura dels serveis que gestiona el CJB en motiu del 12 d'octubre»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la novena resolució. Demana a la Bea Blanco que la presenti.

La Bea Blanco presenta «Per l'obertura dels serveis que gestiona el CJB en motiu del 12 d'octubre»:

«La proposta que fa aquesta resolució ja va es va debatre a la Trobada d’Entitats i va ser aprovada. La tornem a

presentar avui per tal que sigui permanent. L’històric és que les persones treballadores del CJB tenien la

demanda de no celebrar el 12 d’octubre i, per tant, anar a treballar.»


esmenes si s'escau.

Carla – AEC: «El fet d’obrir el 12 d’octubre fa que s’hagi de tancar un altre dia? O és més un posicionament

polític i després ja es veurà com es fa?»

43

Aina – SCI: «Ens agrada molt la resolució perquè nosaltres ja ho fem.»

El Jordi Capell, gerent del CJB, respon: «Responent a la pregunta de si tancaríem un altre dia, la resposta és

no. Seguim amb el mateix calendari d’obertura però les treballadores, amb el sistema que utilitzen del

comptatge de bossa d’hores, se les podran descomptar d’altres dies.»




«Resolució 9 - Per l'obertura dels serveis que gestiona el CJB en motiu del 12 d'octubre»


21 21 1 2 17 1


RESOLUCIÓ 10 «Fridays for Future»

L’Oriol Nicolau dona pas a la presentació de la desena resolució. Demana al Pol De La Torre

i l’Estrella Claramunt, de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) que la presenti.

El Pol De La Torre i l’Estrella Claramunt d’AEP presenten «Fridays for Future»:

«Us presentem una resolució per reforçar el moviment Fridays for Future, que és un moviment estudiantil que

s’oposa a l’emergència climàtica en què ens trobem. Si no fem res, d’aquí a uns anys, augmentaran les malalties

respiratòries, crisis de refugiats climàtics, etc. Des d’AEP hem participat com a entitat estudiantil i considerem

que és molt important que el CJB s’adhereixi i que les seves entitats membres també. Per tant, us demanem

que doneu suport. Aquest moviment és un exemple d’empoderament juvenil en la defensa del medi-ambient i

de la vida. També demanem que el CJB demandi que es declari institucionalment l’estat d'emergència

climàtica.»


esmenes si s'escau.

Sílvia – MCECC: «Estem d’acord amb la resolució i creiem que des del CJB cal que revisem les petites coses

com la impressió de les resolucions, que es podrien imprimir en un format més ecològic. Podem fer petites

accions que potser no estem fent que també ens ajudaran a treballar en aquesta línia.»

44

Aina – SCI: «En primer lloc, hi ha un punt que diu «Ens sumem a les campanyes de lluita contra l'emergència

climàtica [...]» a mi em manca dir que no només ens sumem a això sinó que ens sumem amb altres entitats. Ho

podem posar d’alguna manera? En segon lloc, el punt que diu «Mostrar rebuig per la inacció generalitzada

[...]», que més podem posar que farem nosaltres com a CJB?»

Marc – ANJI: «Què vol dir estat d’emergència climàtic?»

L’Estrella Claramunt respon: «Fridays For Future és una plataforma en què la gent participa individualment i

no com a entitat, per tant, perd sentit el punt que s’ha comentat de donar suport a les entitats. Nosaltres el

que proposem és donar suport com a CJB a la plataforma. D’altra banda, en relació al significat d’«estat

d’emergència climàtica», encara no tenim un discurs definit de les mesures que això implicaria, però ve a

declarar la importància i necessitat de fer polítiques ja. És a dir, reclama a les institucions que prenguin mesures

segons les competències de cadascuna.»

L’Oriol Nicolau demana aclariments sobre si s’accepta l’esmena presentada pel SCI, en què després de «Per

tot això, el Consell de Joventut de Barcelona:» s’afegiria el punt «Treballem en xarxa amb altres entitats amb

els mateixos objectius.»

L’Estrella Claramunt i el Pol De La Torre confirmen la transacció i s’incorpora l’esmena.

Jordi – JCI: «En la mateixa línia del que acaben de preguntar, si no tenim definit què suposa «estat

d’emergència climàtica» fa més referència a una declaració d'intencions que a una cosa real, perquè l’estat

d'emergència climàtica pot ser molt pitjor, com el cas de Fukushima, o molt menor si no el tenim definit.»

L’Estrella Claramunt respon: «La declaració d’emergència climàtica és un símbol de les polítiques que cal

prendre. Aquí, a Barcelona, encara que no es trobi en la situació de Fukushima, ja ens està afectant. De fet, hi

ha estudis a Barcelona sobre com afecta la contaminació al rendiment escolar. És a dir, l’emergència climàtica ja

hi és present.»

L’Oriol Nicolau explica que es procedeix a votar la resolució amb l’esmena incorporada, ja que ha estat

acceptada. Anuncia que el quòrum actual és de 21 vots a la sala.


«Resolució 10 - Fridays for Future»


21 21 0 1 18 2


45

13:30 – Torn obert de paraules

L’Oriol Nicolau dona per finalitzats tots els punts de l’ordre del dia i obre un torn de paraules.

Iu – CJD7: «Com que avui no han quedat definits els diferents càrrecs del Secretariat i tenint en compte la

falta de paritat en l’equip, la nostra proposta és que la presidència l’assumeixi una dona.»

13:45 – Cloenda

L’Oriol Nicolau agraeix la predisposició i la participació de les entitats a l'AGO 2019 i el bon funcionament. Es

despedeix i dona la paraula l’Ann Desola.

L’Ann Desola explica que:

El 6 d’abril l’espai Jove La Fontana celebra el seu 10è aniversari i hi haurà activitats tot el dia.

Ara es farà l’acte públic, després el pica-pica i que animem a tothom a quan hagi finalitzat anar

conjuntament a l’acte d’ATUREM L’EXTREMA DRETA, STOPV0X. Que organitza UCFR a les 17

h a Passeig de Gràcia amb Diagonal.

46

14.50h Acte Públic

ACTE PÚBLIC 54ª Assemblea General Ordinària

23 de març 2019 – 14h – Casal de Joves del Palau Alòs

El Secretariat que deixa el càrrec surt a dir unes paraules: Max, Crsitina, Gemma i Bea.

14:50 h Benvinguda i Presentació: Beatriz Blanco, Expresidenta del CJB.

15:00 h Torn de Paraula: Miquel Àngel Essomba, Comissionat d’educació, Infància i Joventut.

15:15 h Torn de Paraula: Secretariat del CJB

15:30 h Tancament de l’acte.

47

ACTA AGO 2019 - cjb.cat · Ordre del Dia 54a Assemblea General Ordinària del CJB Barcelona, 23 de...

Documents

Transcript of ACTA AGO 2019 - cjb.cat · Ordre del Dia 54a Assemblea General Ordinària del CJB Barcelona, 23 de...