Acta de la Sessió · 2018. 4. 26. · 1.2 EXP.: IPDI2018/012. DONAR COMPTE AL PLE DEL DECRET NÚM....

1

ACTA DE LA SESSIÓ ordinària núm. 3 REALITZADA PER PLE DE L 'AJUNTAMENT EL DIA 21/03/2018.

A la Casa Consistorial de Barberà del Vallès, essent les 19:10 hores del dia 21/03/2018, sota la presidència de la senyora alcaldessa, per tal de realitzar sessió ordinària de PLE DE L 'AJUNTAMENT , en primera convocatòria, es reuneixen:

ASSISTENTS A LA SESSIÓ:

SÍLVIA FUSTER ALAY ; ALCALDESSA PRESIDENTA (PCPB)JUAN ANTONIO GRIMALDO DUEÑAS ; 3r TINENT D'ALCALDIA (PCPB)FRANCISCO BLANCO ROMERO ; 5è TINENT D'ALCALDIA (PCPB)MANEL FERRETÉ FERRER ; 2n TINENT D'ALCALDIA (PCPB)YOLANDA MOLINERO CAMPILLO ; REGIDORA (PCPB)FABIÀ DÍAZ CORTÉS ; 4t TINENT D'ALCALDIA (JUNTSXB)DAVID CLARÀ GARCÍA ; REGIDOR (JUNTSXB)SANDRA RAMOS MONTESINOS ; 1a TINENTA D'ALCALDIA (JUNTSXB)MIREIA SÁNCHEZ PI ; REGIDORA (JUNTSXB)ANA DEL FRAGO BARÉS ; REGIDORA (PSC)ANTONIO BÁEZ BALBUENA ; REGIDOR (PSC) (Va marxar durant el debat de la moció

d'urgència que consta a l'acta amb l'ordre 4.03)

XAVIER GARCÉS TRILLO ; REGIDOR (PSC)MÓNICA SEMPERE CREUS ; REGIDORA (PSC)IGNACIO NAVARRO CASTRO ; REGIDOR (PSC)MÓNICA MAYA GONZÁLEZ ; REGIDORA (PSC)PERE PUBILL I LINARES ; REGIDOR (ERC)ROGER PÉREZ ÁLVAREZ ; REGIDOR (ERC)JAIME FERNÁNDEZ PÉREZ ; REGIDOR (PP)ALEJANDRO DOMÉNECH MARTÍN ; REGIDOR (PP)JOSÉ LUÍS RIVERA ARIAS ; REGIDOR (RECUPEREM BARBERÀ)YOLANDA GONZÁLEZ DELGADO ; REGIDORA (RECUPEREM BARBERÀ)JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ MARTÍNEZ ; SECRETARI GENERAL ACCIDENTALNÚRIA CASTELLÀ i POUGET ; INTERVENTORA HABILITADA

2

ABSENTS:

ORDRE DEL DIA

SERVEIS ECONÒMICS I ADMINISTRATIUS

1.- DONAR COMPTE DECRET1.01.- EXP.: ICLP2018/001. DONAR COMPTE AL PLE DE LA RESOLUCIÓ NÚM.

2018LLDC000608, DE DATA 27 DE FEBRER DE 2018, D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2017.

1.02.- EXP.: IPDI2018/012. DONAR COMPTE AL PLE DEL DECRET NÚM. 2018LLDC000761, DE 12 DE MARÇ DE 2018, RELATIU A L'APROVACIÓ DEL PLA PRESSUPOSTARI 2019-2021.

2.- MODIFICACIÓ DE CRÈDIT2.01.- EXP.: IPMC2018/003. MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 3 PER

TRANSFERÈNCIES DE CRÈDIT ENTRE APLICACIONS DE DIFERENT ÀREA DE DESPESA.

GABINET D'ALCALDIA I COMUNICACIÓ

3.- DONAR COMPTE AL PLE 3.01.- EXP.: 2018N0170003. DONAR COMPTE AL PLE DE LES RESOLUCIONS

D'ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

4.- MOCIONS D'URGÈNCIA.

5.- PRECS I PREGUNTES.

DICTÀMENS

1 DONAR COMPTE DECRET

1.1 EXP.: ICLP2018/001. DONAR COMPTE AL PLE DE LA RESOLUCIÓ NÚM. 2018LLDC000608, DE DATA 27 DE FEBRER DE 2018, D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2017.

Expedient: ICLP2018/001.

Donar compte al Ple de la resolució núm. 2018LLDC000608, de data 27 de febrer de 2018, d'aprovació de la liquidació 2017, la part resolutiva de la qual, es transcriu a continuació:

3

"RESOLC:

Primer. Aprovar la liquidació del Pressupost municipal de l’exercici 2017, el resum de la qual és el següent:

ROMANENTS DE CRÈDIT Import (Euros)

Crèdits definitius 51.441.287,38Obligacions reconegudes netes 40.102.678,72Romanents de crèdit no utilitzats 11.338.608,66

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(1) Drets reconeguts nets 43.626.010,82 (2) Obligacions reconegudes netes 40.102.678,72 (3) Resultat pressupostari (1-2) 3.523.332,10 (4) Crèdits gastats finançats amb romanent líquid de tresoreriaper a despeses generals 7.944.418,65 (5) Desviacions negatives de finançament 329.667,34(6) Desviacions positives de finançament 246.075,75(7) Resultat pressupostari ajustat (3+4+5-6) 11.551.342,34

ROMANENT DE TRESORERIA

(1) Fons líquids 19.702.161,35 (2) Drets pendents de cobrament 8.897.811,22(3) Obligacions pendents de pagament 3.082.343,75(4) Partides pendents d'aplicació -93.470,44(5) Romanent de tresoreria total (1+2-3+4) 25.424.158,38(6) Saldos de dubtós cobrament 4.282.894,33(7) Excés de finançament afectat 62.174,15(8) Romanent de tresoreria per a despeses generals (5-6-7) 21.079.089,90

Segon. Donar compte al Ple de l’Ajuntament de l’aprovació de la liquidació del Pressupost de 2017, en la primera sessió ordinària que es celebri.

Tercer. Remetre còpia de la liquidació del pressupost de l'exercici 2017 al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, i procedir a la seva publicació a la seu-electrònica municipal."

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de l’assumpte, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Ferreté: Molt bona tarda.Disculpeu, però torna a haver una mica de ball de xifres. Com podeu veure en l’expedient o

4

en la relació que us passen disposem d’un romanent de tresoreria per a despeses generals de 21.079.089,90 euros. Aquest romanent de crèdit si el comparem amb l’exercici que va resultar del 2016, que es va aclarir al 2017 és uns 3 milions superior. El nostre resultat pressupostari ajustat ha estat d’uns 11,5 milions d’euros i aquesta quantitat s’obté de sumar 3,5 milions degut a la diferència entre dret reconeguts i obligacions reconegudes, 7,9 milions d’euros utilitzats de romanents de tresoreria per a despeses generals i 0,6 milions d’euros de les desviacions tant positives com negatives del finançament. Són xifres que estan declarades i us les donem a conèixer. Gràcies.

Sr. Garcés: Bona nit. Els números són els que són, però dins dels números sí que hi ha algun tema que m’agradaria comentar, fonamentalment quatre punts.El primer, vist en el document de l'arqueig a 31 de desembre en el que figuren els fons líquids a tancament de l’exercici passat, quedarien dipositats en les diferents entitats financeres (BBVA, BANKIA, POPULAR, SABADELL, CAIXABANK,...) les habituals, però m’ha sobtat veure una entitat financera que, de fet jo no la coneixia, que es diu Novo Banco, i m’agradaria saber perquè s’ha dipositat aquests diners en aquesta entitat. Aquesta entitat resulta que és l’hereva del Banc portugués Espírito Santo, que va ser rescatada pel govern portugués i que actualment està en mans d’un fons americà que el va adquirir per zero euros i bé, alguns dels seus directius més importants que tenen aquí, a Espanya, es diu per part de pare Morenés i per part de mare Botín. Bé, m’agradaria saber quin és el procediment que s’ha de seguir per posar aquests diners en aquesta entitat financera i jo entenc que amb tot això segurament hi ha hagut un procés concurrent per poder-lo donar i és el que ha donat millor percentatge a aquest dipòsit s’hauria d’incloure segurament algunes clàusules de tipus social igual que fem amb les contractacions, en aquest punt.Després també m’agradaria que s’aclarís el detall de les despeses que s’han fet front per un total de 140.888,02 amb la targeta monedero de CAIXABANK. M’agradaria saber per què es fa servir aquesta targeta monedero d’aquest Ajuntament i què s’executa amb aquesta targeta.En tercer lloc, també hem vist que l’Ajuntament ha solicitat la sectorialització a la Intervenció General de l'Administració de l’Estat de la Fundació Barberà Promoció, i ens agradaria saber per què s’ha produït aquest tema.I també, per quart i últim punt. Felicitar a l’Ajuntament perquè hem complert la regla de despesa amb el tancament del 2017 amb un marge de 1.315 euros. Enhorabona, per haver afinat tant, per haver aconseguit arribar a aprofitar fins al 99,99% de l’increment possible. Gràcies.

Sr. Ferreté: Entenc que el tema del nou banc és un tema d’un 0,15% d’interès que deu donar els fons que tens allà posats. Sí que introduïen clàusules socials, estem treballant en dues entitats financeres que són socialment responsables o almenys intentem, una és la Caixa d’Enginyers, a la qual donarem compte al ple el dia que ens fem socis, perquè s’ha de fer socis a la Caixa d’Enginyers i l’altra seria Caixabank que també té la clàusula aquesta de responsabilitat social.Pel que fa al detall de despeses sí parles de la targeta moneder de Caixabank, suposo que és la targeta aquesta que es fa servir per fons socials, no t’ho ser dir, la xifra aquesta no ho sé ben bé..., però t’ho confirmarem.I pel que fa al tema de la sectorialització de la Fundació Barberà Promoció. Barberà Promoció va iniciar el seu registre dintre de la Generalitat que no ho tenia i això ha donat peu a que passés el tema aquest, la sectorialització. Això implica com veuràs en el següent punt, que tots els comptes s'han de declarar conjuntament amb l’Ajuntament.I gràcies per la felicitació. Res més.

5

Sra. Fuster: Senyor Clarà queda clar que el tema de la targeta és per al tema de la despesa social? Si vol fer alguna puntualització? Endavant.

Sr. Clarà: Bona tarda. Molt breu. Només per aclarir el tema de la targeta moneder de la Caixa. Efectivament és això. És una targeta moneder que es fa servir en lloc dels vals d’aliments que s’estaven donant abans des de serveis socials. Ara el format és una targeta moneder que els usuaris poden fer servir en qualsevol comerç. Abans havien d’anar específicament en alguns comerços que estaven adherits al tema dels vals d’alimentació. Ara ho fem doncs amb aquestes targetes moneder que es van recarregant i que s’atorguen directament des de serveis socials. Només aclarir això.

_____________________

1.2 EXP.: IPDI2018/012. DONAR COMPTE AL PLE DEL DECRET NÚM. 2018LLDC000761, DE 12 DE MARÇ DE 2018, RELATIU A L'APROVACIÓ DEL PLA PRESSUPOSTARI 2019-2021.

Expedient: IPDI2018/012.

Donar compte al Ple del decret núm. 2018LLDC000761, de data 12 de març de 2018, d'aprovació del pla pressupostari 2019-2021, la part resolutiva de la qual, es transcriu a continuació:

"RESOLC

Primer. Aprovar el pla pressupostari 2019-2021 annex en aquest expedient.

Segon. Donar compte al Ple de l’aprovació d’aquest expedient en la següent sessió que se celebri.

Tercer. Presentar el present pla pressupostari al Ministeri d'Hisenda i publicar-ne les dades a la Seu electrònica de l'ajuntament."


INTERVENCIONSDurant el debat de l’assumpte, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Ferreté: Bona tarda novament. És posar en antecedents, això és una estimació que es fa per al Ministeri. El Ministeri ens facilita tots uns coeficients que s’han d’introduir en la nostra previsió a liquidació al 2018 i aquesta previsió al 2018 és una estimació en funció de la liquidació del pressupost del 2017.Són números que si voleu us els puc relatar, però els teniu tots a l’expedient.

_____________________

6

2 MODIFICACIÓ DE CRÈDIT

2.1 EXP.: IPMC2018/003. MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 3 PER TRANSFERÈNCIES DE CRÈDIT ENTRE APLICACIONS DE DIFER ENT ÀREA DE DESPESA.

Expedient: IPMC2018/003.

Atesa la necessitat de l'Àrea de Serveis Territorials d’incrementar la consignació pressupostària de dues aplicacions de l'exercici 2018, per a la compra de material de neteja per als serveis de Cultura i Obres, ja que s'ha previst que la consignació pressupostària serà insuficient.

Atès que per a atendre les necessitats anteriors, els fons necessaris es poden obtenir per transferències de crèdit entre aplicacions pressupostàries de diferent àrea de despesa.

Atès que l'aplicació pressupostària a disminuir, correspon a despeses que no és necessària la seva execució o poden ser reduïdes sense pertorbar els servei corresponent.

Vista la memòria de la regidoria d’Hisenda.

Vist l’informe favorable de la Intervenció municipal núm. 2018/06.

FONAMENTS DE DRET

Vistos els articles 169 a 177 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Vistos els articles 34 a 38 i del 49 al 51 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el Capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de Pressupostos.

Vistes les bases 8 a 12 de les Bases d’Execució del Pressupost municipal per a l’exercici 2018.

En conseqüència, es proposa l'adopció del següent:

ACORD

Primer.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit número 3 del Pressupost de despeses vigent, de la manera següent:

- Per transferències de crèdit entre aplicacions pressupostàries de diferent àrea de despesa:

7

INCREMENTS

Aplicació pressupostària ConcepteImport a.p. Actual

ImportMC

ImportFinal

2018 540 920 22110 MATERIAL DE NETEJA. CULTURA1.516,46 € 1.500,00 € 3.016,46 €

2018 440 920 22110 MATERIAL DE NETEJA. OBRES 5.000,00 € 2.000,00 € 7.000,00 €

TOTAL CAPÍTOL II 3.500,00 €

TOTAL INCREMENTS 3.500,00 €

FINANÇAMENT


ImportMC

ImportFinal

2018 531 323 22110 EDUCACIÓ. MATERIAL DE NETEJA30.000,00 € 3.500,00 € 26.500,00 €


TOTAL DISMINUCIONS 3.500,00 €

Segon.- Exposar l’expedient de modificació de crèdits a informació pública per un període de quinze dies, a comptar de l’endemà de la publicació del corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que els interessats puguin examinar-lo i presentar, si s’escau, reclamacions davant el Ple Municipal.

Tercer.- Si durant el període d’informació pública no es presenten reclamacions, l’expedient de modificació de crèdits, es considerarà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar un nou acord, i es publicarà un resum del mateix, per capítols, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la seu-electrònica municipal.

RETIRAT DE L'ORDRE DEL DIA_____________________

3 DONAR COMPTE AL PLE

3.1 EXP.: 2018N0170003. DONAR COMPTE AL PLE DE LES RESOLUCIONS D'ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

En compliment d'allò que estableix l'art. 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte referenciada al Ple Municipal de les resolucions adoptades per l'Alcaldia Presidència, des de l'última sessió plenària ordinària, la relació de la qual consta en l'annex 1.


4. MOCIONS D'URGÈNCIA.

Conforme a l'art. 91.4 del Real Decreto 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales es presenten els següents acords pel procediment d'urgència.

8

_____________________

4.1 EXP.: IPMC2018/003. MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 3 PER TRANSFERÈNCIES DE CRÈDIT ENTRE APLICACIONS DE DIFER ENT ÀREA DE DESPESA.


Atesa la necessitat de l'Àrea de Serveis Territorials d’incrementar la consignació pressupostària de tres aplicacions de l'exercici 2018, per a la compra de material de neteja per als serveis de Cultura, Obres i Esports, ja que s'ha previst que la consignació pressupostària serà insuficient.

Atès que per a atendre les necessitats anteriors, els fons necessaris es poden obtenir per suplements de crèdits finançats amb romanent líquid de tresoreria per despeses generals.



FONAMENTS DE DRET


Vistos els articles 34 a 38 i del 49 al 51 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el Capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de Pressupostos.


En conseqüència, es proposa l'adopció del següent

ACORD:

Primer.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit número 3 del Pressupost de despeses vigent, de la manera següent:

- Per suplements de crèdit finançats amb romanent líquid de tresoreria per despeses generals:

FINANÇAMENT


ImportMC

ImportFinal

2018 230 87000Romanent de tresoreria per despeses generals

2.293.381,29 € 22.500,15 € 2.315.881,44 €


9

TOTAL FINANÇAMENT 22.500,15 €

INCREMENTS


ImportMC

ImportFinal

2018 540 920 22110 MATERIAL DE NETEJA. CULTURA 1.516,46 € 2.800,00 € 4.316,46 €

2018 440 920 22110 MATERIAL DE NETEJA. OBRES 5.000,00 € 5.600,00 € 10.600,00 €

2018 550 340 22110 ESPORTS. PRODUCTES NETEJA 25.000,00 € 14.100,15 € 39.100,15 €


TOTAL INCREMENTS 22.500,15 €



D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament l'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per unanimitat dels membres presents, donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

Vots a favor: 9 (4 JUNTSXB, 5 PCPB)Vots en contra: 0Abstencions: 12 (2 RECUPEREM, 2 PP, 2 ERC, 6 PSC)

APROVAT_____________________

INTERVENCIONSUn cop feta la votació sobre la urgència d'aquesta moció, i per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Ferreté: Bé, presentem aquesta moció d’urgència perquè com molt bé s’ha dit s’ha retirat la modificació de crèdit núm. 3 que anava a la preacta del ple ordinari. Per donar compliment a partir del que és el romanent de tresoreria abans estava com a canvis de dotacions en aplicacions de diferents àrees i ara en lloc de fer un trasbals de diners el que es fa és agafar romanents de tresoreria i subministrar el que és l’aplicació material de neteja i cultura 2.800 euros, al que és material de neteja d’obres 5.600 euros i en productes de neteja esports 14.115

10

euros amb un total de 22.515 euros. Res més.

Sr. Rivera: Molt breument, com que no hem tingut ocasió de veure res més que la proposta de modificació de crèdit doncs ens sobta una mica. Teníem a l’ordre del dia una proposta de modificació per 3.500 euros i ara tenim una proposta per 22.500. Clar... i segurament podria ser més gran, per tant...o no, bé, la qüestió és no dubtem que sigui necessari però nosaltres no entenem com passem d’un dia per l’altre de 3.500 a 22.500, per tant, ens abstindrem.

Sr. Garcés: Molt breu. Felicitar-los per una nova modificació de crèdit, jo crec que aquest any acabarem amb rècord guiness i el nostre sentit del vot serà abstenció.

_____________________

4.2 EXP.: IPMC2018/004. MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 4 PER SUPLEMENTS DE CRÈDIT.


Atès que en data 31 de gener de 2018 es va aprovar definitivament el pressupost 2018, juntament amb l'annex d'inversions 2018.

Atesa l'existència d'una sèrie de projectes d'inversió de l'exercici 2018, el finançament dels quals, es preveia a través de la concertació de préstecs, fins a un total de 3.200.000€.

Atès que l'Ajuntament de Barberà del Vallès, ja ha liquidat el pressupost 2017 i disposa de Romanent de tresoreria per a despeses generals suficient per a atendre el canvi de finançament de les inversions anteriors, per tal que puguin finançar-se amb recursos propis de l'Ajuntament.



FONAMENTS DE DRET


Vistos els articles 34 a 42 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el Capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de Pressupostos.


En conseqüència, es proposa l'adopció del següent:

ACORD

Primer.- Aprovar la modificació de crèdit núm.4 del pressupost vigent i modificar l'annex

11

d'inversions del pressupost 2018, com a conseqüència d'un canvi de finançament en els projectes de la forma següent:

- Baixes:

Baixa de finançament :

Aplicació pressupostària Concepte

Import a.p. Actual

Baixa Import finançat amb

préstec

ImportFinal

finançament

2018-410-920-63200ADEQUACIÓ LOCAL RIPOLL-BOSC-MARIA REVERTER 100.000,00 € 100.000,00 0,00

2018-410-933-60900ADEQUACIÓ LOCAL RDA. STA. MARIA 375.000,00 € 375.000,00 0,00

2018-410-933-60901 ADQUISICIÓ MOLÍ VERMELL 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-410-1721-64000

LLICÈNCIA AMBIENTAL+CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA NOVA POLICIA LOCAL 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-130-62500ESCOMESES I MOBILIARI POLICIA LOCAL 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-1532-61901REURBANITZACIÓ VORERA EST RDA SANTA MARIA 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-1532-61904REURBANITZACIÓ RONDA INDUSTRIA 990.387,49 € 951.799,96 38.587,53

2018-440-1532-61908REURBANITZACIÓ CR NEMESI VALLS I PLAÇA UNITAT. FASE I 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-171-60900 NOVES ÀREES DE GOSSOS 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-459-60901 MILLORA ACCESSOS N-150 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-450-170-62100 ZONA HORTS MUNICIPALS 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-450-172-60909 PROJECTE PARC METROPOLITÀ 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-460-160-60900 RONDA SANTA MARIA FASE (1) 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-460-160-60901CARRER JOSEP MARIA DE SEGARRA 80.000,00 € 80.000,00 0,00

2018-460-425-60900INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES AUTOCONSUM 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-515-334-62300

GENT GRAN. MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES I UTILLATGE 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-540-333-63201

TRACTAMENT DEL REVESTIMENT DE FUSTA DE LA FAÇANA CA N'AMIGUET 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-550-342-62200NOU ENLLUMENAT CAMP DE FÚTBOL DE LA ROMÀNICA 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-410-942-76400 ÂREA METROPOLITANA. IBI 784.438,48 € 784.438,48 0,00

2018-410-132-76400NOVA COMISSARIA POLICIA LOCAL 250.600,56 € 250.600,56 0,00

2018-440-4412-76400ORDENACIÓ ESPAI I RAMPES D'ACCÉS ESTACIÓ 529.161,00 € 529.161,00 0,00

2018-513-337-76400EQUIPAMENT "LA NAU" CR ARQUÍMEDES 115.000,00 € 115.000,00 0,00

3.238.587,53 € 3.200.000,00 38.587,53

12

Baixa de crèdit dels projectes


Import a.p. Actual

ImportModificació

Baixa

ImportFinal

aplicació

2018-410-920-63200ADEQUACIÓ LOCAL RIPOLL-BOSC-MARIA REVERTER 100.000,00 € 100.000,00 0,00

2018-410-933-60900ADEQUACIÓ LOCAL RDA. STA. MARIA 375.000,00 € 375.000,00 0,00

2018-410-933-60901 ADQUISICIÓ MOLÍ VERMELL 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-410-1721-64000

LLICÈNCIA AMBIENTAL+CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA NOVA POLICIA LOCAL 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-130-62500ESCOMESES I MOBILIARI POLICIA LOCAL 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-1532-61901REURBANITZACIÓ VORERA EST RDA SANTA MARIA 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-1532-61904REURBANITZACIÓ RONDA INDUSTRIA 990.387,49 € 951.799,96 38.587,53

2018-440-1532-61908REURBANITZACIÓ CR NEMESI VALLS I PLAÇA UNITAT. FASE I 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-171-60900 NOVES ÀREES DE GOSSOS 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-440-459-60901 MILLORA ACCESSOS N-150 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-450-170-62100 ZONA HORTS MUNICIPALS 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-450-172-60909 PROJECTE PARC METROPOLITÀ 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-460-160-60900 RONDA SANTA MARIA FASE (1) 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-460-160-60901CARRER JOSEP MARIA DE SEGARRA 80.000,00 € 80.000,00 0,00

2018-460-425-60900INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES AUTOCONSUM 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-515-334-62300

GENT GRAN. MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES I UTILLATGE 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-540-333-63201

TRACTAMENT DEL REVESTIMENT DE FUSTA DE LA FAÇANA CA N'AMIGUET 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-550-342-62200NOU ENLLUMENAT CAMP DE FÚTBOL DE LA ROMÀNICA 1.000,00 € 1.000,00 0,00

2018-410-942-76400 ÂREA METROPOLITANA. IBI 784.438,48 € 784.438,48 0,00

2018-410-132-76400NOVA COMISSARIA POLICIA LOCAL 250.600,56 € 250.600,56 0,00

2018-440-4412-76400ORDENACIÓ ESPAI I RAMPES D'ACCÉS ESTACIÓ 529.161,00 € 529.161,00 0,00

2018-513-337-76400EQUIPAMENT "LA NAU" CR ARQUÍMEDES 115.000,00 € 115.000,00 0,00

TOTAL DISMINUCIONS 3.238.587,53 € 3.200.000,00 € 38.587,53 €

- Altes:

13

Suplements de crèdits

INCREMENTSAplicació

pressupostària ConcepteImport a.p.

ActualImport

MCImportFinal

2018-410-920-63200ADEQUACIÓ LOCAL RIPOLL-BOSC-MARIA REVERTER 0,00 100.000,00 100.000,00

2018-410-933-60900ADEQUACIÓ LOCAL RDA. STA. MARIA 0,00 375.000,00 375.000,00

2018-410-933-60901ADQUISICIÓ MOLÍ VERMELL 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-410-1721-64000LLICÈNCIA AMBIENTAL+CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA NOVA POLICIA LOCAL 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-440-130-62500ESCOMESES I MOBILIARI POLICIA LOCAL 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-440-1532-61901REURBANITZACIÓ VORERA EST RDA SANTA MARIA 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-440-1532-61904REURBANITZACIÓ RONDA INDUSTRIA 38.587,53 951.799,96 990.387,49

2018-440-1532-61908REURBANITZACIÓ CR NEMESI VALLS I PLAÇA UNITAT. FASE I 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-440-171-60900NOVES ÀREES DE GOSSOS 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-440-459-60901MILLORA ACCESSOS N-150 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-450-170-62100ZONA HORTS MUNICIPALS 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-450-172-60909PROJECTE PARC METROPOLITÀ 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-460-160-60900RONDA SANTA MARIA FASE (1) 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-460-160-60901CARRER JOSEP MARIA DE SEGARRA 0,00 80.000,00 80.000,00

2018-460-425-60900INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES AUTOCONSUM 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-515-334-62300

GENT GRAN. MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES I UTILLATGE 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-540-333-63201TRACTAMENT DEL REVESTIMENT DE FUSTA DE LA FAÇANA CA N'AMIGUET 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-550-342-62200NOU ENLLUMENAT CAMP DE FÚTBOL DE LA ROMÀNICA 0,00 1.000,00 1.000,00

2018-410-942-76400ÂREA METROPOLITANA. IBI 0,00 784.438,48 784.438,48

2018-410-132-76400NOVA COMISSARIA POLICIA LOCAL 0,00 250.600,56 250.600,56

2018-440-4412-76400ORDENACIÓ ESPAI I RAMPES D'ACCÉS ESTACIÓ 0,00 529.161,00 529.161,00

2018-513-337-76400EQUIPAMENT "LA NAU" CR ARQUÍMEDES 0,00 115.000,00 115.000,00

TOTAL INCREMENTS 3.200.000,00

FINANÇAMENTAplicació

pressupostària ConcepteImport a.p.

ActualImport

MCImportFinal

2018 230 87000 Romanent de Tresoreria per despeses generals2.315.881,44 3.200.000,00 5.515.881,44

TOTAL INCREMENTS 3.200.000,00 €

Com a conseqüència del canvi de finançament els projectes esmentats, queden de la manera següent:


Import a.p. Actual

Import finançat amb FONS PROPIS

2018-410-920-63200ADEQUACIÓ LOCAL RIPOLL-BOSC-MARIA REVERTER 100.000,00 € 100.000,00

2018-410-933-60900ADEQUACIÓ LOCAL RDA. STA. MARIA 375.000,00 € 375.000,00

14

2018-410-933-60901 ADQUISICIÓ MOLÍ VERMELL 1.000,00 € 1.000,00

2018-410-1721-64000

LLICÈNCIA AMBIENTAL+CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA NOVA POLICIA LOCAL 1.000,00 € 1.000,00

2018-440-130-62500ESCOMESES I MOBILIARI POLICIA LOCAL 1.000,00 € 1.000,00

2018-440-1532-61901REURBANITZACIÓ VORERA EST RDA SANTA MARIA 1.000,00 € 1.000,00

2018-440-1532-61904REURBANITZACIÓ RONDA INDUSTRIA 990.387,49 € 990.387,49

2018-440-1532-61908REURBANITZACIÓ CR NEMESI VALLS I PLAÇA UNITAT. FASE I 1.000,00 € 1.000,00

2018-440-171-60900 NOVES ÀREES DE GOSSOS 1.000,00 € 1.000,00

2018-440-459-60901 MILLORA ACCESSOS N-150 1.000,00 € 1.000,00

2018-450-170-62100 ZONA HORTS MUNICIPALS 1.000,00 € 1.000,00

2018-450-172-60909 PROJECTE PARC METROPOLITÀ 1.000,00 € 1.000,00

2018-460-160-60900 RONDA SANTA MARIA FASE (1) 1.000,00 € 1.000,00

2018-460-160-60901 CARRER JOSEP MARIA DE SEGARRA 80.000,00 € 80.000,00

2018-460-425-60900INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES AUTOCONSUM 1.000,00 € 1.000,00

2018-515-334-62300

GENT GRAN. MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES I UTILLATGE 1.000,00 € 1.000,00

2018-540-333-63201

TRACTAMENT DEL REVESTIMENT DE FUSTA DE LA FAÇANA CA N'AMIGUET 1.000,00 € 1.000,00

2018-550-342-62200NOU ENLLUMENAT CAMP DE FÚTBOL DE LA ROMÀNICA 1.000,00 € 1.000,00

2018-410-942-76400 ÂREA METROPOLITANA. IBI 784.438,48 € 784.438,48

2018-410-132-76400 NOVA COMISSARIA POLICIA LOCAL 250.600,56 € 250.600,56

2018-440-4412-76400ORDENACIÓ ESPAI I RAMPES D'ACCÉS ESTACIÓ 529.161,00 € 529.161,00

2018-513-337-76400EQUIPAMENT "LA NAU" CR ARQUÍMEDES 115.000,00 € 115.000,00

TOTAL DISMINUCIONS 3.238.587,53 € 3.238.587,53 €

L'annex d'inversions 2018 modificat, s'adjunta a l'expedient com a document Annex 1.



15

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament l'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per unanimitat dels membres presents, donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

Vots a favor: 13 (2 RECUPEREM, 2 PP, 4 JUNTSXB, 5 PCPB)Vots en contra: 0Abstencions: 8 (2 ERC, 6 PSC)

APROVAT_____________________


Sr. Ferreté: Aquesta és una modificació de crèdit promoguda perquè ens hem trobat que hi havien dintre dels pressupostos que hi havien els préstecs que anaven afectats a una sèrie de partides i hem decidit que aquests préstecs financers que havíem de demanar els podíem dotar directament amb el romanent de tresoreria. Per tant, hi ha tota una sèrie de partides aquelles que es veien afectades pels préstecs i que eren cobertes per romanent de tresoreria amb un total de 3.200.000 euros, que és el que teníem en pressupostos de finançament extern.

Sr. Rivera: Només una pregunta. El motiu de presentar això d’urgència ens agradaria saber-ho, quin benefici té respecte a presentar-lo al proper ple?

Sr. Garcés: Només per si és realment un error d’una dada, que parla que és a data de 31 de desembre de 2018 es va aprovar definitivament el pressupost de 2018, va ser si no me’n recordo malament, 31 de gener de 2018.

Sr. Ferreté: El motiu perquè es presentés d’urgència és perquè hi ha una partida que necessita ja la dotació. Havíem de demanar un préstec i en comptes de demanar-lo el que hem fet és fer la modificació aquesta sencera i matem el tema ja d’una vegada. Gràcies per la correcció, senyor Garcés, hi ha una altra correcció que no la teniu vosaltres però està a l’expedient, i és en la meva memòria, posa la modificació de crèdit número 6, hi hauria de ser la 4, ja el corregirem.

_____________________

4.3 EXP.: 2018N060U0240010. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS PER BARBERÀ PER LA RATIFICACIÓ DEL CONVENI 189 DE L 'OIT.

Expedient: 2018N060U0240010.

Moció presentada per la portaveu del grup municipal de Junts per Barberà, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

16

"Les persones que treballen a la llar, en feines de neteja i cures constitueixen un col·lectiu invisibilitzat i que pateix els efectes de la desigualtat d’un sistema que prioritza el capital abans que les cures, que fa més grans les diferencies entre les treballadores respecte al sou, i a més nega oportunitats de formació, cotitzacions i la impossibilitat d’accedir a les prestacions per atur. Actualment, les condicions de treball d’aquest sector venen regulades pel Real Decret 1620/2011 que va entrar en vigor el gener del 2012. Malgrat que aquest decret reconeix l’àmbit de treball de la llar com un àmbit plenament laboral, aquesta feina continua com un sistema especial dins el Règim General de la Seguretat social, i encara es mantenen aspectes molt negatius com són la possibilitat de posar fi a la relació laboral sense la justificació deguda, l’exclusió de la prevenció de riscos laborals, del Fons de Garantia Salarial i, molt especialment, l’exclusió de la prestació d’atur i d’altres cobertures, com la de maternitat.

Amb aquest context, i tal com està plantejada la normativa actual, s’incentiva l’economia submergida i s’afavoreix la dependència econòmica de les treballadores del sector, majoritàriament dones, de les administracions públiques, mitjançant els serveis socials o de la parella (gairebé sempre masculina). Especialment pel fet de no tenir cobertes les seves necessitats econòmiques, per la precarietat de les seves condicions salarials (sense reconeixement dels dies de vacances o hores extres, en d’altres) i pel fet de no tenir dret a les prestacions per l’atur, per maternitat o dret a la baixa per malaltia des del primer dia. Igualment, degut a la manca de control laboral dins dels llars i a l’inexistència de contractes per escrit en moltes ocasions. Especialment remarcable és la vulnerabilitat en la qual es troben les treballadores internes, i la nul·la protecció que ofereix la normativa davant aquesta major exposició a abusos i a pitjors condicions laborals.

D’altra banda, l’any 2011, l’Organització Internacional del Treball (OIT) va aprovar el conveni 189 que tracta sobre el treball digne per a les persones treballadores de la llar, i que entrà en vigor l’any 2013. Per primera vegada, governs, persones ocupadores i treballadores van acordar unes condicions mínimes internacionals destinades a millorar la vida i els drets laborals de les persones treballadores de la llar, posant a sobre la taula la necessitat d’igualar els seus drets als de la resta de persones treballadores. L’acord, signat a la 100ª Conferència de l’OIT a Ginebra, va reconèixer el treball de la llar, “infravalorat, explotat i invisible” que realitzen principalment “dones i nenes”. Moltes d’elles són migrades o migrants, es troben en situació desafavorida i “particularment exposades a la discriminació pel que fa a les condicions de contractació i de feina, així com a d’altres abusos dels drets humans”.

El conveni és un tractat internacional vinculant per als estats membres que el ratifiquin, cosa que no ha fet encara l’Estat espanyol.

Davant aquesta situació, la ratificació del conveni 189 de l’OIT sobre el treball digne pels treballadors i treballadores domèstiques, si bé no cobriria la totalitat de les demandes de les treballadores de la llar, significaria una inqüestionable millora de les condicions de treball dins del sector, donat que el conveni 189:

Garanteix el reconeixement efectiu del dret de negociació col·lectiva�

Dóna preferència als contractes escrits en conformitat amb la legislació nacional o �

amb convenis col·lectius.Garanteix el descans diari de les treballadores, incloses les que resideixen en la llar �

17

pel qual treballen, i que no estaran obligades a romandre en la llar o a acompanyar als membres de la llar durant els períodes de descans diaris i setmanals o durant les vacances anuals. Assegura la igualtat de tractament entre les treballadores de la llar i les treballadores �

en general en relació a les hores normals de treball, la compensació de les hores extraordinàries, els períodes de descans diaris i setmanals i les vacances anuals pagades. (Article 10)Assegura que les treballadores de la llar gaudeixin de condicions no menys favorables �

que les condicions aplicables a les treballadores en general amb respecte a la protecció de la seguretat social (Art. 14). El que hauria de significar la fi del sistema especial discriminatori per a les treballadores de la llar. Facilita la inspecció del treball, l’aplicació de les normes i les sancions, fixant fins i �

tot la necessitat d’especificar les condicions d’acord amb les quals es podrà autoritzar l’accés al domicili de la llar (Art. 17 p.2 i 3).

Per tots aquests motius, el grup municipal Junts per Barberà proposa al Ple de l’Ajuntament de Barberà del Vallès l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Instar al Congrés i al Govern de l’Estat Espanyol a:

a. Ratificar de forma immediata el Conveni 189 de l’OIT, que obliga a l’equiparació dels drets laborals de les persones treballadores de la llar als de la resta de treballadores del Règim General de la Seguretat Social.

b. Eliminar el Sistema Especial de la Seguretat Social per a les persones treballadores de la llar i a la seva incorporació immediata al Règim General de la Seguretat Social, per la igualtat de drets amb el conjunt de les persones treballadores. Fent especial menció a l’equiparació en el dret a la prestació d’atur, la cobertura de maternitat, les prestacions per incapacitat laboral transitòria; així com la introducció de mesures correctores en les cotitzacions per garantir el dret a una jubilació digna.

c. Eliminar la finalització del contracte per lliure desistiment –que equival a un acomiadament lliure–, i que es garanteixi la protecció dels drets fonamentals de les persones treballadores.

d. Complir amb l’obligatorietat de que tots els contractes siguin per escrit, per garantir els drets laborals de totes les persones treballadores de la llar i, especialment, per facilitar l'accés a la regularització administrativa i per evitar la irregularitat sobrevinguda.

e. Flexibilitzar els requisits i tràmits previstos en la Llei d’Estrangeria per a l’obtenció i renovació de les autoritzacions de residencia i treball.

SEGON.-Donar trasllat dels següents acords al Congrés dels Diputats, al Govern de l’Estat Espanyol i a totes les entitats que treballen amb persones treballadores de la llar i de les cures."

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

18

Vots a favor: 13 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PSC)Vots en contra: 0Abstencions: 7 (2 PP, 5 PCPB)

_____________________


Sra. Ramos: Hola, bona tarda.

(Efectúa una lectura de la moció, la qual no es transcriu per constar en el punt 4.3 de l’acta)

Sr. Rivera: Primer de tot per posicionar-nos respecte a la moció, votarem a favor, evidentment. Em sembla que l’apartat a. del primer punt de la part dispositiva és molt clar «equiparació de drets laborals de les persones treballadores de la llar, de la resta de treballadors del règim general de la seguretat social». Per tant, quan hi ha persones treballadores que no tenen les mateixes garanties que la resta, no només és un perjudici per aquestes persones, sinó que és un perjudici per al conjunt dels treballadors i treballadores. Si permetem que hi hagin treballadores que estan més explotades, la lògica ens diu que al final nosaltres estarem més explotats i explotades. Per tant, és un tema de justícia, donem suport total a la moció que han presentat les companyes de Junts per Barberà.

Sr. Fernández: El Partido Popular nuestra posición..., quiero empezar señalando en relación a la Organización Internacional de Trabajo, que España no sólo fue miembro fundador de estar organización internacional en 1919 sino que es el país que más convenios ha ratificado, 133. Y no sólo eso, sino además nuestro país es uno de los principales financiadores de la organización con lo cual damos la idea de que..., bueno..., en nuestro país hay un compromiso firme para cumplir los acuerdos que se suscriben en esta organización internacional. Dicho esto, quiero decir que para nosotros desde el grupo Popular el colectivo de trabajadores domésticos, evidentemente, es muy importante y tenemos que empezar señalando que en 2012 cuando, pocos meses después de que llegáramos al gobierno de España, se modificó precisamente la normativa que había especialmente para garantizar que hubiera unas mejoras en las cotizaciones de estos empleados del hogar. Precisamente esas mejoras han sido muy positivas. Ha habido también una serie de incentivos en la contratación subvencionando un 20% de las contrataciones, de las cuotas de afiliciación que pueden llegar hasta el 45% en los casos de familias numerosas o monoparentales y esto ha permitido que desde diciembre de 2012 que había unos 260.000 personas empleadas en este régimen pasaramos a una situación actual en el que estamos de 480.000, es decir, empleos regularizados por lo tanto, creo que esta política incentivadora para que se regularizaran situaciones que estaban sumergidas es especialmente importante que se siga en este camino.En cuanto a la moción, yo creo que hay una falta de profesionalidad y una mala intención cuando a veces en la exposición de motivos se plantea la cuestión de una manera que no es correcta. Y lo digo porque dice por ejemplo que la normativa actual incentiva la economía sumergida, acabo de nombrar, por tanto, estos incrementos que ha habido en estos años precisamente que ha sacado de la economía sumergida una situación nefasta. Con lo cual con esa normativa además estoy diciendo una normativa que no la aprueba este

19

gobierno actual del Partido Popular, sino que fue el Partido Socialista, en su momento, que aprobó esa normativa. Una normativa que evidentemente garantiza muchos derechos laborales, una medida para casos comunes a todo el régimen... con ciertas especialidades. En la moción se dice que no se reconocen días de vacaciones o horas extras o que no se reconocen prestaciones por maternidad o por baja de enfermedad..., eso no es verdad, revísense la normativa porque evidentemente la normativa reconoce todo eso. El problema es y quizás ahí estamos de acuerdo en el cumplimiento efectivo de esta normativa pero no estamos hablando..., ustedes aquí dicen que es un problema de la normativa actual y no es un problema de la normativa actual y esto tiene que quedar claro. El hecho de que se ratifique o no este convenio, cosa que yo creo que sucederá, también les digo, poco va a aportar a una legislación como ésta especialmente garantista cuando estamos hablando de un convenio que está regulando circunstancias o condiciones bastante básicas y que nosotros ciertamente las tenemos bastante superadas. Las cuestiones que hablan del tema de las vacaciones, de los descansos..., aquí como si no existieran esos descansos..., teníamos unos descansos reconocidos en la normativa actual de 36 horas cuando el convenio este internacional habla de un descanso semanal de 26 horas, esto es por ejemplo algún ejemplo que evidentemente ratificar ese convenio se está estudiando y hay determinadas especialidades en este régimen, básicamente, y voy acabando ya, el tema del desempleo, que efectivamente los trabajadores domésticos no tienen este tipo de prestación y esto es lo que se tiene que estar valorando cómo arreglarlo, pero el que se presente una moción que se ratifique este convenio como una circunstancia que de esto depende tanto como el derecho de negociación colectiva o el respeto a determinadas cosas que ya están garantizadas creo que es desdibujar por completo la situación en nuestro país y algunas cosas que creo que ya no dependen del convenio que ustedes pretenden ratificar. Es el tema, por ejemplo, del libre desistimiento ¿no? Pensemos que la relación es especial porque es especial la situación donde se realiza el trabajo, estamos hablando de personas que trabajan en el domicilio, por lo tanto en el hogar de otra persona y por esa circunstancia es especial y hay ciertos derechos que, evidentemente, tienen que ser modulados, que tienen que ser modificados o que se tienen que adaptar a esa situación. Esta relación se basa en las relaciones de confianza entre el empleador y la persona contratada y cuando se rompe esa relación de confianza es imposible pedirle a una persona que siga teniendo las llaves de tu casa y que se mantengan 15 días para a lo mejor seguir entrando en tu casa y que pueda tener acceso a toda tu vida privada, entonces creo que es de sentido común que a veces en las relaciones especiales, como es el hecho de que una persona trabaje en tu casa pues haya ciertas diferencias. Y también digo una cosa, el despido libre no solo existe en estas circunstancias, las administraciones tienen personas libremente designadas que son los cargos de confianza, que un día estas contratado y al día siguiente sin ninguna causa te despiden y es un cargo de confianza.Lo estoy diciendo porque, evidentemente, no son situaciones iguales pero sí que es cierto de que más que alguien que tiene contratado en su casa a una persona.Y en fin, voy acabando, también se diga, y ya para acabar, el tema de la ley de extranjería. El tema de la ley de extranjería también tengo que decir que el convenio cuando habla de una cuestión puramente de un tema de los trabajadores migrantes ¿no? Tiene un matiz muy claro y es que habla del empleo y el contrato de trabajo cuando tiene que ser dice con una oferta de empleo en firme, pero dice antes de cruzar las fronteras nacionales con el fin de incorporarse al empleo doméstico. Antes de cruzar las fronteras nacionales. Yo creo que el convenio dice una cosa y el autor de la moción, evidentemente, está aquí pidiendo otras cosas que no tienen nada que ver con lo que se dice en ese convenio. Nuestra posición, como digo, como grupo municipal del Partido Popular y como representantes del partido que está gobernando España,

20

es que es un tema que se está estudiando y que no somos una excepción como país puesto que sólo lo han ratificado hasta el momento seis países de toda la Unión Europea, de los 28, y que de los 185 que conforman los miembros de la OIT sólo 22, por el momento lo han ratificado. Es decir, no estamos en una situación excepcional, es un tema temporal y que se estudiará. Por lo tanto, nuestra posición en este caso es que no vamos apoyar esta moción y nos abstendremos. Gracias.

Sr. Pubill: Bona tarda. Abans de començar doncs felicitar als companys i companyes de Junts per Barberà amb aquesta iniciativa de portar una moció d’aquest calat que nosaltres entenem que és important parlar-ho també en el món municipal.Crec que de les intervencions que hem escoltat fins ara, jo crec que els companys del Partit Popular han fet la seva lectura del tema. Nosaltres, evidentment, hi ha coses que no compartim. Per exemple, veiem difícil que com deia el portaveu del Partit Popular doncs això s’acabi aprovant, quan justament l’estiu passat es va bloquejar aquesta ratificació al Senat, gràcies al seu partit. Però bé, si entrem a valorar, diguéssim el que diu la moció, nosaltres, evidentment, votarem a favor. Aportar quatre dades, que crec que són importants. A Catalunya hi ha al voltant de 68 mil persones afiliades al sistema especial d’empleades i empleats de la llar, d’aquestes persones, pràcticament la majoria són dones, el 93,5%. No podem entendre l’evolució del treball domèstic i de les seves condicions de treball sense entendre que aquest és un treball realitzat majoritàriament per dones i en gran mesura per dones migrants, estem parlant de més del 50%. En aquest cas, les relacions laborals mai han sigut unes relacions entre iguals, però en aquest cas encara ho són menys, per aquests motius des d’Esquerra crèiem que amb la ratificació d’aquest conveni s’augmentaria la protecció d’un sector altament precaritzat, feminitzat i empobrit. A, més a més, és un sector amb els salaris més baixos i amb altres taxes de parcialitat. No està acollit el sistema de prevenció de riscos laborals. No hi ha causalitat en l’extinció del contracte i no tenen la protecció per desocupació, ni la negociació col·lectiva que, malgrat des del Partit Popular, entenguin que això no es gaire important per qualsevol persona doncs que treballi en col·lectius tant disseminats, doncs és molt important.L’evolució del treball domèstic de Catalunya ve lligada amb la trajectòria de les dones migrants, ja que parlem de la llei d’estrangeria també que comentaven des del Parit Popular. Aquest treball domèstic ha actuat com a porta d’entrada en el mercat de treball català per aquestes persones amb independència de la seva formació i de la seva situació administrativa. El canvi de regulació a partir del RD 1620/2011 que regula la relació laboral especial del servei a la llar familiar i la disposició addicional 39 de la llei 27/2011, per la qual el règim especial a la seguretat social dels empleats de la llar s’integrava en el règim general com a sistema especial. És cert com ha dit el portaveu que m’ha precedit que va fer emergir part de l’economia submergida d’aquest sector d’activitat, però també és cert que el que es va intentar amb això és que aquesta gent pagués, aportés diners a l’Estat i en canvi l’Estat no ha sigut coresponsable...,donar-li els drets que toquen a canvi. Per tot plegat, des d’Esquerra votarem a favor i estem a favor que s'inicií el procés de ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball, que s’adoptin els mitjans eficaços per part de la inspecció de treball i de la seguretat social per controlar les condicions de treball i que les administracions no utilitzin aquesta relació laboral per a substituir serveis que han de prestar elles mateixes. I ara sí, per acabar, jo ho he sentit moltíssimes vegades. Sembla que fins i tot a la junta de portaveus, això ho comentàvem l’altre dia, hi ha una part de la població de l’Estat que sembla

21

que té memòria selectiva. Quan es parla que la gent, els espanyols i espanyoles, anaven a l’estranger a França, a Bèlgica, a Alemanya a treballar i anaven amb un contracte de treball, és cert, però també és cert que en allà els empresaris, la cultura empresarial és molt diferent a la nostra. Què vull dir amb això? Que aquí el que estem fent, si entrem a parlar doncs de les persones que estan treballant, la inspecció de treball el que hauria de fer és fotre canya als empresaris que tenen a persones que estan en unes relacions laborals que no són les legals i, per tant, no criminalitzar a la víctima, que és com en tantíssimes ocasions estem veient en aquesta societat. Gràcies.

Sr. Ferreté: Bona tarda. Respecte de la moció que han presentat els nostres companys de Junts per Barberà, la PCPB volia fer uns petits aclariments. Estem d’acord en gairebé tota la part expositiva i a la que arribem als acords és on ens grinyolava una mica. Tenim present l’apartat b del primer acord, on diu: «Eliminar el Sistema Especial de la Seguretat Social...» per donar-los la incorporació immediata al Règim General de la Seguretat social...ho sento, ja estan dins del règim general de la Seguretat Social, només que amb un subapartat, un sistema especial que regula molt bé aquests contractes i aquests contractes es fan entre persones privades, entre un ciutadà de Barberà i un altre ciutadà de Barberà o no. Per tant la casuística d’aquests contractes és enorme, potser que fins i tot un treballador de la llar sigui al mateix temps contractador d’un altre treballador de la llar que li cuidi un nen mentre està fent la feina. Per tant, eliminar-ho és complicat. El que sí que entenem és el que s’ha de fer és regular molt millor el sistema aquest especial.I després que hi havia l’apartat c. on diu eliminar el lliure desistiment..., amb això, ho sento, estem..., entenem els arguments del portaveu del Partit Popular a casa de cadascú si tu perds la confiança en una persona no el deixaràs entrar més..., ja dic, que la casuística és complicada.I després també hi havia..., he vist que també heu barrejat el tema de flexibilitzar els requisits, llei d’estrangeria i tal..., feu una moció per modificar la llei d’estrangeria. Per tot això, el que és la Plataforma ens abstindrem.

Sra. del Frago: Bona tarda. La nostra posició serà de votar a favor d’aquesta moció. No repetiré els arguments que la resta de grups que estan a favor de la moció han comentat, però sí que afegirem un altre matís. Plenament d’acord en què els drets han d’estar reconeguts per totes les persones en el món laboral i plenament també convençuts que sigui una clarificació del marc i dels marcs contractuals també s’eliminaran tota una sèrie de conseqüències que es donen quan aquestes persones s’han d’adreçar a les administracions a sol·licitar ajuts del tipus que siguin, i tots sabem que moltes d’aquestes persones malauradament per tal de poder perdre algun tipus d’ajut perquè el necessiten, senzillament, doncs tampoc regularitzen aquesta situació. Si hi hagués un marc contractual adequat, just i que reconegui tots els drets a aquestes persones, segurament en tots els àmbits, no només el de les famílies i el de les persones (les treballadores majoritàriament que ho estan fent) tindrien la seva realitat de cotització a la Seguretat Social, de baixes i el seu marc com qualsevol treballador, sinó que també ajudaria molt a que els criteris de les administracions en el moment de fer efectius aquells ajuts que considera que són necessaris fossin encara més justos del que pensem que són. Per tant, la nostra postura és de votar a favor d’aquesta moció i no només avui, sino pensem que és un tema que avui s’ha portat en aquesta sala de ple que segurament ha de tenir la seva traslació a molts àmbits d’administracions públiques d’un altre nivell on es regulen també i nosaltres optem per donar suport i fer totes aquelles accions que siguin oportunes.

22

Sra. Ramos: Bona tarda de nou. Sobre el contingut de la moció, jo crec que és bastant extens i bastant explícit en quant a les reclamacions que fa aquesta moció. Simplement aclarir que això un treball i una tasca que s’està fent des del Congrés i dels grups que estan també al Parlament. També volia fer una petita puntualització respecte al llenguatge, que tot i que és llenguatge inclusiu amb perspectiva de gènere, el terme treballadores domèstiques és un terme que les treballadores de la llar demanen i reivindiquen que no es faci servir perquè és un terme que encara genera més desigualtat i bé demanar disculpes per no haver-ho corregit al text. (Finalment s'ha corregit al text definitiu que consta a l'acta).Esquerra també ha fet una extensa exposició i molt d’acord en el que ha comentat, però aclarir també que això és una mesura estructural, evidentment, hi hauran casuístiques molt diferents, cadascú quan contracta a una persona no només a la seva llar, al seu negoci a la seva empresa també és casa seva i tot i que sigui en un espai íntim, la contractació o la relació contractual o la feina que desenvolupa aquesta persona ha d’estar emparada pels drets i, malauradament, el marc normatiu que tenim sempre empara a qui contracta i qui explota i deixa desemparada a la persona que és explotada. I en aquest cas, un col·lectiu tan castigat i tant desemparat com ha estat el de treballadores de la llar, feminitzat, perquè els treballs de cura i de la llar han estat sempre assignats a les dones i és un pas per dignificar aquest treball, dignificar les condicions i a la part expositiva també ho explica aquí, que aquestes treballadores no només estan sotmeses a la falta de drets i de condicions dignes laboralment, sinó que estan sotmeses a abusos i aquest lliure desistiment dels contractes permet que contractadors acomiadin a les treballadores sense cap causa justificada, però no permet en canvi reclamar o denunciar a les treballadores i poder demostrar els abusos i explotació que estan rebent. I al no ratificar aquest conveni, com ha dit Esquerra, que això es retira enrere perquè tenen majoria absoluta al Senat, l’únic que fa és perpetuar l’explotació i perpetuar l’esclavitud continua havent a Espanya.

_____________________

4.4 EXP.: 2018N060U0240011. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS PER BARBERÀ DE COMMEMORACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA I ELS VALORS REPUBLICANS.

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS PER BARBERÀ DE COMMEMORACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA I ELS VALORS REPUBLICANS.

Expedient: 2018N060U0240011.

Moció presentada per la portaveu del grup municipal de Junts per Barberà, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Exposició de motius

El dia 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona Republica Espanyola, fruit de diversos processos polítics i de mobilització social. La proclamació de la República donava pas a un nou model polític basat en la sobirania popular i en substitució de la monarquia parlamentària d'Alfons XIII de Borbó. Una monarquia borbònica, que va permetre i avalar la sublevació militar del dictador Primo de Rivera.

Durant el mes d'agost de 1930 l'Aliança Republicana formada pel Partit Republicà Radical, el

23

Partit Republicà Federal, el Grup d'Acció Republicana i el Partit Republicà Català van impulsar el Pacte de San Sebastià& on s'establien les línies bàsiques per la construcció d'un model d'Estat republicà. Mes tard, a l'octubre, es van sumar a la proposta el PSOE I la UGT amb l'objectiu de promoure una vaga general i, segons les seves pròpies paraules "enviar a la monarquia als arxius de la història" i establir "una República sobre la base de la sobirania nacional representada en una Assemblea Constituent".

Fruit dels acords d'aquest pacte, es van iniciar diverses accions en favor de la República liderades pel comité revolucionari. Aquestes accions van provocar la destitució del General Berenguer al mes de febrer de 1931 i la proclamació com a president del govern a l'almirall Juan Bautista Aznar. El nou govern va impulsar un calendari electoral on es proposava convocar eleccions municipals per al 12 d'abril i més tard unes eleccions constituents a les Corts Generals. Aquestes eleccions tenien l'objectiu de revisar les facultats dels poders de l'Estat, inclosa La Corona, i donar una solució adequada al problema nacional català.

Fruit del context polític d'aquesta convocatòria d'eleccions, la societat va interpretar el procés electoral municipal del 12 d'abril com a un plebiscit entre monarquia i república. Durant el primer recompte de vots es va determinar que 41 de les 50 capitals de província havien obtingut una victòria de les forces polítiques republicanes i socialistes. Aquest fet va provocar la publicació d'un comunicat per part del comitè revolucionari on es declarava la victòria de les forces republicanes davant la monarquia i es demanava la instauració de la república d'acord amb la majoritària voluntat popular.

La matinada del 13 d'abril de 1931, després de diverses reunions amb el Consell de Ministres i amb alts dirigents del poder militar, el rei Alfons XIII pren la decisió d'abandonar el país, deixant pas a la constitució de la Segona República.

Després d'aquests fets, el 14 d'abril diverses ciutats de l'Estat espanyol, entre elles les principals capitals, proclamen la Segona República sota la bandera tricolor amb els nous regidors i regidores al capdavant dels consistoris. A Barcelona, Lluís Companys a l'Ajuntament i Francesc Macià al Palau de la Generalitat, proclamen la República Catalana amb la voluntat d'integrar-la en una Confederació de Pobles Ibèrics.

Aquests fets històrics son una mostra clara de la tradició republicana del nostre país i representen valors polítics i socials que continuen essent molt valuosos en l'actualitat. La història del nostre país sempre ha estat estretament vinculada amb valors com la democràcia directa, la lluita social, la defensa dels drets civils, la lluita obrera, la tradició sindical i el republicanisme com a element conductor de la sobirania popular.

És per això que creiem que no s'han d'oblidar els fets del 14 d'abril. És responsabilitat dels espais polítics actuals commemorar aquests valors, recordar-los i compartir-los amb la ciutadania. Pensem que és fonamental conèixer les lluites del passat com a element per afrontar els reptes del futur i com a reconeixement de la nostra memòria històrica i com a tribut a totes aquelles persones que han lluitat en defensa dels drets civils.

Fruit d'aquests raonaments, proposem al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: Col·locar el 14 d'abril un cartell informatiu i/o pancarta commemorativa de la proclamació de la Segona República a la façana de l'Ajuntament.

24

SEGON: Publicar un text commemoratiu sobre els fets del 14 d'abril a les xarxes socials de l'Ajuntament. Aquest text serà consensuat amb totes les forces polítiques i/o entitats que desitgin participar en la seva redacció."

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 13 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PSC) Vots en contra: 2 (PP)Abstencions: 5 (PCPB)

_____________________


Sr. Clarà: Bona tarda. En primer lloc, aclarir un fet que ja he comentat abans amb tots els portaveus sobre el fi concret dels acords i és que en el primer acord que parlàvem de fer onejar la bandera tricolor podia entrar o portar confusió pel tema de la llei de banderes perquè com sabeu per la llei de banderes no es permet posar cap bandera en els pals lliures, llavors el que proposàvem és una fusió entre el primer i el segon punt i que al final sigui en format de pancarta perquè vagi al balcó de l’Ajuntament, d’acord? És a dir que modificarem el text entenc que amb l’acord de tots els grups i quedarà d’aquesta manera.Aclarit aquest punt passo a la lectura de la moció.

(Efectúa una lectura de la moció, la qual no es transcriu per constar en el punt 4.4 de l’acta)

Sr. Rivera: Primer de tot dir que votarem la moció a favor. L'haguéssim votat si no es retira el punt primer perquè en cap moment és incompatible penjar la bandera tricolor al balcó de l’Ajuntament amb la llei de banderes, però em sembla bé que per prudència i perquè ningú no comenci a fer escarafalls tingueu aquest gest i no em refereixo només als companys del Partit Popular, perquè quedi clar.A veure, realment, hi hauria molt poc a dir, però com que després vindrà el company del Partit Popular i farà la seva intervenció crec que val la pena que fem esment d’algunes coses i algunes qüestions que són fonamentals.Primer de tot, rememorar i commemorar els fets del 14 d’abril, és un acte de justícia, no només de memòria històrica, és de justícia. És una jornada en la qual sense cap acte de violència el poble va sortir al carrer i proclamar República. Els regidors i regidores, sobretot regidors perquè llavors no teníem ni una miqueta d’igualtat, van pujar al balcó, per exemple a la plaça Sant Jaume i el Lluís Companys com a alcalde que va ser electe va proclamar República i va penjar la tricolor. Després des del balcó de la Generalitat el Francesc Macià, va proclamar República catalana dins de la Federació Ibèrica. A Catalunya hi ha tradicions republicanes que són molt diverses i val la pena que les tinguem presents i que les valorem i que no quedem en versions que siguin massa simplificades. Primer això.En segon lloc, els valors republicans que són la llibertat, la igualtat, la fraternitat... si commemorem la Segona República, no és per una qüestió de nostàlgia sinó com ja dic, de justícia, de defensar persones que van defensar la democràcia i van defensar la cultura i vam

25

defensar la igualtat. Per tant, si avui, que vivim en un món tan desigual on cada vegada la diferència entre rics i pobres es va fent més gran, no som capaços de veure que fa més de 80 anys hi havien persones com nosaltres que van pensar que valia la pena lluitar i transformar la societat perquè sigui més justa perquè realment segurament no mereixem estar en aquí en aquesta sala. Dir que la tradició republicana ve de més lluny encara, al nostre país. Aquest any, precisament es compliran 150 anys de la revolució gloriosa del setembre de 1868, que va significar la sortida d’aquesta família Borbó que tants mals ens ha portat en els pobles d’Espanya, la primera sortida, la segona va ser el 14 d’abril i esperem que ben aviat puguem celebrar la sortida del representant actual de la família Borbó.I finalment, a més d’aquests acords que ens semblen correctes i que participarem en la redacció del text conjunt, ens agradaria recordar que en aquesta sala hem aprovat altres mocions de recordatori a la República i que estaria bé que per fi es poguessin portar a terme. I vull recordar que la plaça de la República tenim pendent fer algun monument o espai o fita que recordi no només republicans i republicanes de Barberà sinó també d’altres persones, vull recordar que es va aprovar una moció de Carrasco i Formiguera i es va dir que es faria algun homenatge. Per tant, ens agradaria que aquest compromís doncs el portéssim a terme.I, finalment, doncs agrair la vostra paciència i endavant.

Sr. Doménech: Buenas noches. En primer lugar, me gustaría..., sobre la moción subrayar que parece que hay algunos datos que se omiten deliberadamente, como por ejemplo, es cierto como dice la moción que en 41 de las 50 capitales de provincia ganó efectivamente el partido de índole republicano, pero realmente las elecciones municipales los partidos monárquicos obtuvieron un número mayor de concejales. Voy más allá, eran como se dice, unas elecciones municipales, ni siquiera eran un referéndum ni ningún tipo de plebiscito, como se pretende hacer entender en esta moción.Después también se habla de la proclamación que se hizo desde el balcón de la Generalitat, de la República de Cataluña, dentro de la Confederación de qué república etc., en fin se habla de esto pero parece ser que no sé quiere mencionar cómo terminó precisamente esa declaración, nula, absolutamente nula y además después también se insiste en una tradición republicana del pueblo español que sinceramente me sorprende, no sé en 500 años que tenemos de historia en España, contando la 1ª Republica y la 2ª República creo que son 10 años en total, no sé la tradición republicana donde se ve. Pero bueno, desde el grupo municipal vamos a votar en contra pero no es por esto realmente. Realmente no es por esto porque es cierto cada uno, aquí somos 21 concejales cada uno tiene una idea de ciudad, tiene una idea de país y cada uno puede ser libremente republicano o puede ser independentista o puede ser incluso antisistema, y como políticos que somos creo que tenemos el deber de trabajar para que nuestros ideales pues algún día se hagan realidad pero eso no justifica que una institución pueda perder una neutralidad política. Y me explico, el Ayuntamiento es de todos y ha de representar a todos los barberenses, por la tanto, no podemos apoyar desde el Partido Popular, desde mi grupo que en la fachada ondee o en este caso se cuelgue una pancarta, sea cual sea, en la cual haya un posicionamiento ideológico que no necesariamente tengan por qué ser compartidos por el conjunto de los ciudadanos y ese es el motivo por el cual mi grupo votará en contra de esta moción. Muchas gracias.

Sr. Pubill: Bé, nosaltres..., intentaré ser breu. Explicar el nostre posicionament en base a un parell d'idees perquè hi ha molta gent entre ells veig que els companys del Partit Popular

26

encara no han entès que vol dir ser republicà però..., no em costa res explicar que en aquella època, igual que ara, però sobretot en aquella època doncs el que representava la República hi havia una part que volien la República, una part que no la volia de la ciutadania. Entre la part que la volien doncs hi havien les classes oprimides (les dones, els intel·lectuals...), bàsicament hi ha havien tres eixos fonamentals, el que s'entenia que havia de ser el canvi cap la República. Un era modernitzar Espanya econòmicament, europeïtzar el país tant culturalment com socialment i tenir un sistema educatiu que no depengués exclusivament o en gran part de les ordres religioses i democratitzar al país. Per què ho volien? Perquè s'havia de fer en base a unes mesures que hi havia previstes que eren una sèrie de reformes. La reforma religiosa, en la qual es limitava el poder de l'església i es volia que hi hagués la dissolució de les ordres religioses i la prohibició que les ensenyances religioses fossin obligatòries al país. Hi havia també una reforma militar era per crear un exèrcit professional amb una reducció dels comandaments. Segurament no se'n recordaran o no ho saben a Espanya en aquell moment era l'exèrcit mundial, que tenia més comandaments en referència als soldats que tenia, no? Per tant, si hagués fet aquesta reducció els diners s'haguessin pogut destinar a altres coses, com per exemple a l'educació.També hi havia una reforma agrària amb expropiació de terres de l'alta noblesa. També hi havia la política en la qual estava previst i vam començar a caminar tot el tema de l'autonomisme. Aquests eren els fonaments de la gent que estaven a favor. Evidentment els que no la volien eren els que hem dit els monàrquics, òbviament perquè perdien privilegis; els militars, perquè perdien poder i protagonisme; els terratinents perquè perdien el seu poder sobre les persones treballadores i, evidentment, l'església perquè perdia privilegis.Tot això que vostès deien, ja sabem com va acabar, doncs sí ho sabem, que el que va passar és que el que es va guanyar a les urnes ho van acabar perdent per les armes.I, per acabar, hem volgut argumentar el nostre vot en unes paraules escrites per una persona molt important per nosaltres i que deixa clar quins són aquests valors republicans, és un article publicat al Diari Avui el 6 de juny i diu així: “En la seva definició clàssica la República és una forma de govern representativa en què el càrrec de cap d'Estat no és hereditari, sinó el resultat d'una elecció. I en aquest sentit més ampli la República designa el conjunt de la societat i per tant acaba sent un sinònim d'Estat. En època contemporània la República està vinculada al concepte de sobirania nacional consolidat a partir de la independència Nord-americana al 1776 i de la Revolució Francesa al 1789. Sobirania nacional entesa com a poder polític d'una comunitat humana que no està sotmesa a cap altre poder així, per exemple, al segle XIX el republicanisme es percebut com una garantia de la meritocràcia en front dels privilegis i més en concret per als catalans, la República es contraposa a la monarquia espanyola de la qual tants cops hem volgut emancipar-nos. I, per tant, és entesa com a sinonim de llibertat personal i d'independència emocional. El pensament republicà doncs gira al voltant d'una societat organitzada segons els valors de la llibertat, de la justícia i de la comunitat d'interessos. D'aquesta manera la virtut civil o ètica dels ciutadans és fonamental per a la mateixa existència de la República. Les persones han d'entendre que el propi interès forma part del bé comú, només així arrelarà en els ciutadans el sentiment de resistència contra la supèrbia i l'arrogància, així és com l'amor a la pàtria esdevé l'essència de la República perquè implica el compromís dels ciutadans amb les institucions que li garanteixen la seva llibertat. En altres paraules, la pàtria esdevé sinònim de república, ja que identifica l'autèntica pàtria amb la lliure república on solament viuen ciutadans lliures i iguals. Signat Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana, vicepresident del Parlament de Catalunya i actualment pres polític al centre penitenciari d'Estremera."

27

Esquerra Republicana de Catalunya votarem a favor per solidaritat també amb totes les nacions que composen l'Estat espanyol amb les quals compartim els valors republicans i aquestes ànsies de llibertat i d'emancipació nacional. Gràcies.

Sr. Ferreté: Hola, bona tarda. Des de la PCPB, un partit que és municipalista, no ens desagrada recordar la història ni commemorar-la si s'escau, el que sí que ens preocupa és els actes que repercutirien en aquest Ajuntament.Només recordar-vos que no es pot utilitzar la casa consistorial pel que són finalitats polítiques. Sí que podem fer servir el ple per debatre política..., però la casa consistorial hi ha tots els ciutadans de Barberà. I recordar-vos també que les mocions són declaracions polítiques que no han de provocar efectes jurídics. Per tant, caldrà fer consultes pertinents per veure dintre del marc jurídic com s'actua.Agrair-vos també la modificació del primer punt. Entenc que per nosaltres ens grinyolava bastant el fet que s'esmena i ja us avanço que la nostra intenció de vot serà abstenció.Ens agradaria també participar, si ens ho permeteu en la consensualització de la pancarta commemorativa ja sigui amb un, dos, tres, quatre colors o cinc colors i amb el temps que vulgueu, només ens agradaria participar-hi. I res més. Gràcies.

Sr. Garcés: Bona tarda de nou. En primer lloc, expressarem el nostre sentit del vot, que serà afirmatiu per aquesta moció presentada.Ja s'ha fet bastants detalls sobre la història i sobre el contingut dels valors republicans que no repetirem per no allargar-nos, però sí que una cosa sí que volíem comentar. S'ha fet esment que a Barberà disposem de la plaça de la República, no sé si era allà però és un bon lloc per posar aquesta bandera, que hem parlat abans i que potser no es vol posar al consistori, a l'edifici consistorial. També des de l'equip de govern se'ns ha parlat ara de la utilització de les banderes en el consistori, recordar que hi ha actualment una bandera en un estat no normal exposada en aquesta Ajuntament i des d'aquest punt de vista, repeteixo votarem a favor. Gràcies.

Sr. Clarà: Bé, en primer lloc, agrair els vots a favor. Jo crec que és tot un gest per totes aquelles persones que van perdre la vida en un acte que al final encara a dia d'avui no ha tingut justícia. Recordem que el que tenim encara molts morts i mortes en cunetes mentre que els assassins han mort als seus llits o encara continuen doncs heretant propietats milionàries que van robar a la gent que assassinaven al bàndol republicà. Jo crec que és un gest, precisament d'homenatge a totes aquelles persones que tenen un familiar, que tenen un avi o una àvia que van patir, que van morir en aquesta guerra. Jo crec que el que fem en un acte de commemoració de la Segona República precisament és fer justícia i sí que és un posicionament que jo crec que és compartit per tota la ciutadania perquè al final tothom coneix a algú que ha tingut...o que ha patit en aquest conflicte i per fi, jo crec que es farà justícia i podran veure un dia a l'any commemorar aquesta guerra o aquest acte criminal que anava en contra de la voluntat popular d'aquest país. També comentar un tema que m'ha sobtat una mica, que s'ha comentat aquí, com que l'Ajuntament és un lloc per fer política, és una mica el que entenc d'alguns arguments que s'han donat i crec que precisament si en algun lloc s'ha de fer política és a l'Ajuntament, que és el que representa a tots els conjunts polítics. Aquí no està instrumentalitzant ningú a l'Ajuntament per fer un missatge polític. Això s'està votant en un ple on està representat el conjunt de la ciutadania que va votar als seus representants polítics que estan expressant la voluntat de voler fer un tribut a la Segona República. Per tant, jo crec que aquí no ha de generar cap conflicte ni és utilitzar l'Ajuntament per finalitats partidistes, per això aquesta

28

proposta es porta al ple. Si al final jo o qualsevol regidor unilateralment decideix posar una bandera a l'Ajuntament, doncs segurament serà motiu de crítica perquè no ho haurem passat per aquest òrgan que és l'expressió a la voluntat popular, però jo entenc que quan una cosa es vota aquí, doncs no hauria de generar cap conflicte. Per tant, agrair novament els vots a favor i visca la República.

_____________________

5. PRECS I PREGUNTES._____________________

INTERVENCIONSEn aquest apartat, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: Jo no he volgut demanar la paraula després de sentir que a la casa consistorial no és un lloc per fer ideologia ni política..., però bé, ja que ha sortit el tema..., nosaltres fem un prec, que hem comentat diverses ocasions, però avui és el dia. Com sabeu tenim aquí una placa que diu que la Virgen del Rosario es la Alcaldesa perpetua. Nosaltres volem que això es tregui, perquè clar si no es pot commemorar una qüestió que és cívica i que és de valors i tenim aquí nomenada una alcaldessa perpetua que és la Virgen del Rosario doncs..., ho sento molt..., jo crec que caldria treure aquests símbols religiosos perquè l'Ajuntament és un lloc per fer política, però no és per fer proselitisme religiós. Per tant, nosaltres demanem que es tregui el títol honorífic i la placa i que la figura religiosa que tenim a la façana doncs també es tregui. Gràcies.

Sra. Sempere: Bona tarda. Seria un prec i una pregunta per a la regidora de Comerç. Ens agradaria disposar d'una comparativa de despeses de la nova ubicació de mercadet vers l'anterior ubicació. I després seria una pregunta, avui és notícia que a Catalunya tenim 30.281 locals comercials buits, llavors doncs hi ha un cens a Barberà dels nostres locals buits?Un altre prec seria pel regidor d'Esports, que també ens agradaria saber el número d'esportistes, becats a la ciutat per entitats a l'any 2017 i si alguna família ha quedat exclosa. Gràcies.

Sr. Garcés: Dintre de la reclamació d'informació que es demana en el ple, al darrer ple vaig demanar el llistat de..., el volum d'operacions amb proveïdors que s'havia presentat el dia 21 de febrer que es va presentar al Ministeri, crec recordar que vaig veure com s'ho apuntava el senyor regidor..., doncs li reclamo perquè ha passat un Ple i no hem rebut la informació.I després també vaig demanar els pressupostos de la Fundació Barberà Promoció, se'm va comentar que aquests pressupostos no s'havien aprovat encara i que faltava convocar el Patronat de la Fundació, però després he vist que la revista municipal es parla de que va ser aprovat l'11 de gener, Qui va presidir la reunió? Per tant, no fa falta això dels pressupostos perquè ja tinc aquí el codi QR per poder-lo baixar i poder-lo analitzar amb el qual no entenc la resposta que se'm va donar en el ple anterior i sí que demano, si us plau, l'acta de la celebració d'aquest patronat de l'11 de gener.

Sra. del Frago: Alguns aclariments o algunes preguntes pel David.Abans amb els decrets no hem volgut preguntar perquè no era el cas, però entenem que hi ha un decret de data 26 de febrer que parla de l'adjudicació del contracte menor del servei de

29

vigilància de l'edifici ronda Santa Maria 211. Sabem que el regidor va explicar a la comissió i va explicar el per què, la pregunta seria: té continuïtat? Això té continuïtat en el temps? Ho dic perquè són vinculades també a les regidories que porta el David.Hi ha una altra qüestió que també voldríem saber i és segurament pactar amb els fons de solidaritat que la pròpia companyia d'aigües Sabemsa té per a tots els casos de famílies i de persones que no poden fer front al pagament de l'aigua en coordinació amb els serveis socials..., tingui aquest nom o tingui un altre, el que nosaltres sí volíem saber és el nombre d'usuaris de 2017, el nombre, únicament. Ni la quantia ni res, únicament el nombre.I finalment, falta la pregunta, David. Si en el darrer any o en els darrers mesos a Barberà s'han produït alguns tipus de desnonament? Si s'ha pogut aturar i si aquest desnonament ha estat per lloguer, preferentment, per manca de pagament de lloguer. Gràcies.

Sra. Molinero: Hola, bona nit. Mònica ara no tinc aquí les dades exactes, per tant, jo em comprometo a fer-te-les arribar el més aviat que em sigui possible. Gràcies.

Sr. Blanco: Mónica, el año pasado se hicieron 92 becas a personas, no puede haber ningún excluido, excepto las personas que no cumplan los requisitos. Se presentaron 89 y fuera de plazo se presentaron 3 y también se incluyeron porque había partida presupuestaria.

Sr. Ferreté: Senyor Garcés, fa uns dies em van passar la llista i era per capítols. La tinc abaix, no he pensat a fer-la arribar. Després et faig una còpia i si no a la propera comissió informativa us donaré el llistat aquest. Gràcies.

Sr. Díaz: Bona nit. En relació a la intervenció del company Pepe de Recuperem, amb el tema de la simbologia que ha fet.L'informaré de diferents coses, una que mentre s'estava havent aquesta discussió i justificant que aquesta casa és la casa de tots, crec que s'entén, per això és el ple municipal i també la institució. És això, que hi ha una placa que a dia d'avui no sé qui la va votar en el seu moment que diu això d'aquesta verge és l'alcaldessa perpetua de tots i, per tant, jo entenc com a proposta i entenc que ja ha sortit i haurà una reunió que fins i tot la Plataforma ha dit que sí, entenc que el Partit Popular s'autoexclòs per al·lusió i perquè és el seu tarannà polític. Entenc que de la reunió parlava de contingut del que ha de ser la pancarta o el que es posi al balcó. Entenc que hauria de ser l'espai, per a mi, que se li doni continuïtat per tractar aquest espai de relacionar amb altres tipus de simbologia. Per una altra banda, sí que és veritat que aquí han hagut acords de plens i relacionats amb el tema de les plaques als edificis privats i amb Alcaldia ens hem coordinat des de les dues regidories. Això també ho dic perquè no sé a vegades hi ha posicionaments que val la pena...de vegades justificar les coses, però també es fa una altra tipus de feina potser més rígid que també val la pena que s'expliqui, que és una coordinació, que tot l'equip de govern estem encarant aquest tema i que ja hem iniciat els tràmits per dirigir-los a totes les comunitats que encara queden perquè de fet en els períodes d'anteriors govern va haver-hi comunitats que van fer la retirada o el canvi d'aquestes plaques per les que tocarien de la Generalitat de Catalunya i ens hem adreçat des d'Alcaldia des de la regidoria de Territori i Medi Ambient a les comunitats per començar a demanar doncs que hi ha un acord de ple o dos acords de plens que parlen sobre això, de fet ja s'havia treballat quan el govern el formaven tres grups polítics i això és el que seguirà fent i ja anirem donant informació de com evolucionen. Però també insistir, jo entec que s'obre l'oportunitat, la Plataforma també s'ha obert a parlar sobre això i a negociar sobre el contingut del que ha de ser aquesta pancarta commemorativa. Entenc que és l'espai per parlar. Entenc que s'havia de fer una mica d'arxiu..., de fet en aquest ajuntament segurament, no ho sé però és una cosa

30

pendent que tenim mirant antigament que va passar durant els anys 40, 50 i tot això, segurament hi ha acords de plens en aquell moment que jo entenc que poder serà el moment de posar al dia i modernitzar-nos i al final és això vull dir, al final sembla com un enfrontament entre uns i altres i al final jo entenc que els valors republicans és el que val la pena, si l'estat espanyol amb la referència que s'ha fet de 500 anys o 5 segles de..., si el que s'hagués mantingut és l'obscurantisme, que això és el que ha postulat sempre el franquisme i que també la gent que ara continueu justificant aquest sistema, diguéssim que ara tindrem una societat malauradament amb por i que gràcies a Déu i gràcies també al meu Déu el que hem pogut fer també és una societat més oberta i que commemorar els valors de la República jo crec que són valors en direcció a valors democràtics, a valors ètics i laics i que jo crec que aquesta és la línia que haurem de treballar. Gràcies.

Sra. Ramos: Simplement disculpar perquè és veritat que teníem un patronat pendent també en el que s'aprovarien els comptes anuals del pressupost. De totes maneres, tot el que s'aprova està al portal de transparència, si necessiteu que s'enviï alguna documentació..., cap problema, està demanat a la gerència i designar tota la documentació (pressupost inclòs) i ara comptes anuals, la propera setmana es penjaran. Estan en el portal de transparència penjats des de que es van aprovar.

Sr. Clarà: Pel començament, sobre el personal de seguretat de Ronda Santa Maria 211, que és un tema que efectivament ja s'havia comentat a la Informativa..., aprofitant la pregunta..., poso una mica en context. Sabeu que el personal de seguretat que es posa allà és perquè en aquell edifici s'ha generat una situació de convivència molt complicada. Sabeu que al final és un edifici de promoció de l'INCASOL mitjançant un dret de superfície, hi ha una cessió de sòl municipal que va fer aquest Ajuntament i el problema que hi hagut és que la Generalitat, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, responsable del manteniment i a mantenir la convivència entre veïns i veïnes i de donar resposta a les diferents queixes, doncs durant anys s'han anat desentenent de tot el que passava en allà..., fins que nosaltres...bé, doncs bueno atenent ja a l'any 2016 les demandes de veïns i veïnes fem un petit procés d'intervenció comunitària utilitzant el servei de mediació de l'Ajuntament. D'allà trèiem un document on més o menys ens orienta sobre quines són les necessitats de veïns i veïnes i sobretot quines són les queixes i bé, a partir d'aquí es fan tota una sèrie d'actuacions i ara doncs a finals o a mitjans de 2017, diguem que començaven la segona fase, doncs que era a veure com havia evolucionat aquesta situació, si havia anat a millor, a pitjor, si s'havien solucionat coses o no. Hi havia una part de coses que l'Agència sí que havia solucionat, tema de paneroles, per exemple, alguns defectes estructurals de l'edifici, però el tema de convivència havia anat a pitjor. Llavors veiem una mica la situació de veïns i veïnes el que es decideix és contactar amb Diputació de Barcelona per una banda perquè iniciessin ells un procés intervenció comunitària més profund que el que vam poder fer nosaltres amb el servei de mediació. Això s'aconsegueix i tindrem una persona contractada durant 9 mesos de moment, que paga Diputació de Barcelona, per poder fer tota aquesta tasca i l'Ajuntament decideix posar primer de tot abans de començar aquesta feina un personal de seguretat com a mesura de xoc, diguem, per donar tranquil·litat a veïns i veïnes. És una demanda que realment estaven fent els veïns. És a dir, nosaltres detectem en una reunió, on està tota la comunitat de veïns que efectivament la situació comença a ser complicada i decidim doncs posar un reforç de seguretat atenent que és un edifici públic, que ja que la Generalitat no assumeix la seva responsabilitat, per nosaltres, al final, són veïns i veïnes de la ciutat i si l'administració competent no dóna resposta doncs entenem que ha de ser l'Ajuntament qui doni la resposta. El personal o l'empresa ja està contractada. Encara no ha començat, diria que començarà

31

dilluns vinent perquè estan acabant de...bé, ja coneixem a l'empresa, ja hem parlat amb ells, però bé, queda per polir quatre coses i començarà la setmana vinent.Al final el que farà aquest personal de seguretat serà donar seguretat als veïns, aquesta és la primera, en horari de nit controlar una mica els accessos, senzillament sense fer un filtre, saber qui entra, qui surt, acompanyar a una veïna a la seva porta, si així ho demana i una mica amb això el que volem aconseguir és un clima de certa tranquil·litat a l'edifici perquè la persona que farà aquesta mediació comunitària pugui començar a treballar. O sigui que aquest seria l'estat general del projecte. Sobre si tindrà continuïtat o no? De moment és un pilot, és a dir, de moment el que s'ha fet és un contracte menor, estarà 4 mesos, si no m'equivoco, ja us donaré la data exacte i de moment veurem com funciona ara que tindrem aquest personal de seguretat i també com evoluciona el procés d'intervenció comunitària, la idea no és tenir-lo indefinidament, perquè ja entenem que no té sentit, és a dir, no podem posar un personal de seguretat a tots els edificis de la ciutat. Aquell cas és molt específic perquè jo entenc que al final si és una administració pública la que té la responsabilitat de mantenir un edifici en condicions ho ha de fer. És l'Ajuntament qui ho havia de fer? Doncs no, malauradament com molts altres incompliments és la Generalitat de Catalunya qui ho hauria d'estar fent. Això sí és el que deia abans, són veïns i veïnes, quan veïns i veïnes de la teva ciutat ens estan demanant amb un estat d'angoixa important que si us plau s'actuí perquè hi ha un problema a l'edifici. Doncs nosaltres al final decidim actuar i decidim donar suport a aquests veïns i veïnes entenent que això que és una mesura temporal, que és una mesura de xoc, que veurem com evoluciona en aquests quatre mesos i que jo crec que amb aquests quatre mesos i amb la feina que farà el mediador, el problema es resoldrà, sinó tornarem a valorar una mica la situació i veurem quina és la millor actuació.Referent al tema de la pobresa energètica que em preguntaves concretament per Sabemsa, el nombre d'usuaris..., la xifra diguem exacta no la tinc aquí, us la puc fer arribar, si voleu, però bé ja sabeu una mica com funciona tant Sabemsa, com la resta de subministradores, però especialment Sabemsa hi ha una relació pròxima perquè és una empresa municipal, al final el que es fa o amb el que es treballa és amb l'informe de vulnerabilitat, és fruit de la llei 24/2015 i llavors el que es fa és tenir una graella sobre tot aquest deute acumulat per després fer pagaments periòdics a la pròpia companyia subministradora perquè cada part, una part de l'Ajuntament i una part Sabemsa assumirem la corresponsabilitat.Jo si us sembla el que us donaríem seria el nombre d'usuaris totals i si voleu també podem afegir la resta de subministres que també els tenim, és a dir, tenim totes les xifres i al final el que voleu saber és quants usuaris tenim per temes de pobresa energètica, doncs us podem donar aquesta dada.El tema desnonaments, malauradament, desnonaments n'hi ha sempre. Una altra cosa és que nosaltres aconseguim alternatives d'habitatge, però el problema de l'habitatge continua sent un problema no a Barberà, sinó a Catalunya i a tot aquest país. El que podem dir, en aquest Ajuntament és que desnonaments sense alternativa d'habitatge no hem tingut cap. Quan són entitats financeres sabeu que el procés es pot allargar moltíssim i al final el criteri és mantenir aquelles famílies a casa seva, que és on han de ser i que en tot cas l'entitat financera és qui els ha d'oferir un lloguer social, però per un tema bàsic de responsabilitat social de les entitats financeres que són les que han estat fent negoci amb tota la bombolla immobiliària i la que ens han portat en aquests situació actual i amb els temes de lloguer sí que sabeu que és un tema bastant més delicat perquè quan tenim un propietari al particular a darrera podem generar situacions de vulnerabilitat, és a dir, hi ha petits propietaris que depenen al seus únics ingressos en aquest petit lloguer de 450, 500 o 600 euros que cobren i la família que acaba desnonada perquè realment no pot pagar llavors et trobes que és una família que perds els

32

ingressos..., nosaltres hem arribat a atendre el cas de les dues parts, és a dir, una part que no rep aquests ingressos i que genera la situació vulnerable i l'altra perquè realment no pot pagar.

Sabeu que l'element que tenim és la mesa d'emergència, per tant, no hi ha hagut cap desnonament per lloguer que no hagi tingut una alternativa d'habitatge, però sí és veritat que quan son per lloguer el procés serà més ràpid pel que us deia. El que no podem fer és deixar a dues famílies en aquesta situació, és a dir, no tenim intenció, entenem la vulnerabilitat per les dues bandes, entenem que no es pot desnonar a ningú de casa seva perquè la veritat és un dret bàsic, però entenem que els petits propietaris també s'han de protegir. Sabeu que des de l'Oficina d'Habitatge s'ha aprovat un fons de lloguer social que el que persegueix és això i que de fet ja tenim uns quants habitatges amb aquesta formula que al final el que fem és per evitar aquest tipus de problemes captar habitatge privat perquè llogui directament a través de l'Ajuntament. És a dir, l'Ajuntament lloga aquest habitatge i el relloga a una família vulnerable. D'aquesta manera el propietari que cobrarà sempre perquè és l'Ajuntament qui respon davant d'aquest lloguer i podem donar a resposta a les necessitats d'una família. Ara s'està fent una nova convocatòria perquè la gent s'animi i per mirar de controlar el preu del lloguer perquè realment en aquesta ciutat, això val la pena que en parli també en aquest ple, tenim un problema, no en aquesta ciutat, en Catalunya, tot l'Estat espanyol, però especialment Àrea Metropolitana de Barcelona. El que està passant amb els lloguers és vergonyós i tenim un problema real i molt greu perquè ja us dic setmana darrera setmana arriben peticions en aquest Ajuntament de persones que ens diuen jo podria pagar el lloguer, podria pagar 500 euros, m'acaba el contracte en dos mesos i el propietari em diu que m'apujarà dos o tres cents euros el lloguer i llavors no el podré pagar, per tant, sí que és un tema que crec que hi hauria d'haver un acord de ciutat. Sabeu que ara en aquest pressupost tenim un milió d'euros per destinar a l'habitatge i el que crec que aconseguirem amb això és mobilitzar precisament aquest habitatge buit de les entitats financeres per mirar de parar el cop, però al final és un tema que ha de ser a nivell de país, si volem arribar a una solució. Si voleu la xifra concreta de desnonaments, de reallotjaments i això també us la podem facilitar, sense donar-vos les dades personals, però sí que us podem dir doncs en el darrer any quants casos hi ha hagut i com s'han resolt.

Sra. Fuster: Gràcies, senyor Clarà per la seva extensa i enriquidora intervenció. Moltíssimes gràcies, regidors, regidores, secretari, interventora, públic present amb la paciència d'acompanyar-nos i als ciutadans i ciutadanes que ens escolten per la ràdio. Moltíssimes gràcies, bona nit i bones vacances de setmana santa.

_____________________

33

I no havent-hi més assumptes per tractar, la Presidència va aixecar la sessió a les 20:35 hores, de la qual s’estén aquesta acta a reserva de la seva aprovació en la propera sessió que es celebri i sens perjudici de la immediata executivitat dels seus acords, salvat allò establert a l’article 208 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Un cop aprovada aquesta acta, es transcriurà el seu contingut en el llibre d’actes corresponent, en folis numerats i degudament legalitzats amb el segell de la Corporació.

L’alcaldessa presidenta, El secretari general acctal.,

Sílvia Fuster Alay José Antonio Martínez Martínez

Acta de la Sessió · 2018. 4. 26. · 1.2 EXP.: IPDI2018/012. DONAR COMPTE AL PLE DEL DECRET NÚM....

Documents

Transcript of Acta de la Sessió · 2018. 4. 26. · 1.2 EXP.: IPDI2018/012. DONAR COMPTE AL PLE DEL DECRET NÚM....