Acta de la Sessió - Barberà del Vallès · 2016. 12. 23. · 1 ACTA DE LA SESSIÓ ordinària...

1

ACTA DE LA SESSIÓ ordinària núm. 10 REALITZADA PER PLE DE L 'AJUNTAMENT EL DIA 23/11/2016.

A la Casa Consistorial de Barberà del Vallès, essent les 19:12 hores del dia 23/11/2016, sota la presidència de la senyora alcaldessa, per tal de realitzar sessió ordinària de PLE DE L 'AJUNTAMENT , en primera convocatòria, es reuneixen:

ASSISTENTS A LA SESSIÓ:

SÍLVIA FUSTER ALAY ; ALCALDESSA PRESIDENTA (PCPB)CARMINA PÉREZ BARROSO ; 2a TINENTA D'ALCALDIA (PCPB)JUAN ANTONIO GRIMALDO DUEÑAS ; REGIDOR (PCPB)FRANCISCO BLANCO ROMERO ; REGIDOR (PCPB)JOSÉ MANUEL FERRETÉ FERRER ; REGIDOR (PCPB)FABIÀ DÍAZ CORTÉS ; REGIDOR (JUNTSXB)DAVID CLARÀ GARCÍA ; 1r TINENT D'ALCALDIA (JUNTSXB)SANDRA RAMOS MONTESINOS ; REGIDORA (JUNTSXB)MIREIA SÁNCHEZ PI ; REGIDORA (JUNTSXB)PERE PUBILL I LINARES ; 3r TINENT D'ALCALDIA (ERC)ROGER PÉREZ ÁLVAREZ ; REGIDOR (ERC)ANA DEL FRAGO BARÉS ; REGIDORA (PSC)ANTONIO BÁEZ BALBUENA ; REGIDOR (PSC)XAVIER GARCÉS TRILLO ; REGIDOR (PSC)MÓNICA SEMPERE CREUS ; REGIDORA (PSC)IGNACIO NAVARRO CASTRO ; REGIDOR (PSC)MÓNICA MAYA GONZÁLEZ ; REGIDORA (PSC)JAIME FERNÁNDEZ PÉREZ ; REGIDOR (PP)ALEJANDRO DOMÉNECH MARTÍN ; REGIDOR (PP)JOSÉ LUÍS RIVERA ARIAS ; REGIDOR (RECUPEREM BARBERÀ)YOLANDA GONZÁLEZ DELGADO ; REGIDORA (RECUPEREM BARBERÀ)JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ MARTÍNEZ ; SECRETARI GENERAL ACCIDENTALNÚRIA CASTELLÀ i POUGET ; INTERVENTORA HABILITADA

ABSENTS: Cap

ORDRE DEL DIA

1.- ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

2

SERVEIS ECONÒMICS I ADMINISTRATIUS

2.- APROVACIÓ PRESSUPOST2.01.- EXP.: IAPG2016/01. APROVACIÓ INICIAL DEL PRESSUPOST GENERAL,

BASES D’EXECUCIÓ I PLANTILLA DE PERSONAL EXERCICI 2017.

3.- DONAR COMPTE3.01.- EXP.: 2016N711.004. DONAR COMPTE AL PLE DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ

DEL PRESSUPOST A DATA 30.09.2016.

3.02.- EXP.: 2016N711.005. DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE MOROSITAT DEL 3R TRIMESTRE 2016.

3.03.- EXP.: 2016N711.006. DONAR COMPTE AL PLE DEL PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT GLOBAL A PROVEÏDORS 3R TRIMESTRE 2016.

3.04.- EXP.: 2016N711.007. DONAR COMPTE AL PLE DEL COST EFECTIU DELS SERVEIS DE L'EXERCICI 2015.

3.05.- EXP.: 2016N711.008. DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE FISCALITZACIÓ A POSTERIORI DELS INGRESSOS DE L'EXERCICI 2014.

SERVEIS GENERALS

4.- APROVACIÓ4.01.- EXP.: RHFC16006. APROVACIÓ DEL PLA DE FORMACIÓ MUNICIPAL.

SERVEIS PERSONALS

5.- APROVACIÓ ENCÀRREC5.01.- EXP.: SSPP-U043-N02716002. APROVACIÓ DE L'ENCÀRREC POLÍTIC

BIANUAL PER AL CONSELL MUNICIPAL D'INFANTS DE BARBERÀ DEL VALLÈS.

6.- APROVACIÓ PROTOCOL6.01.- EXP.: SSPP-U036-SPGE160051. APROVACIÓ DEL PROTOCOL PER A

L'ABORDATGE INTEGRAL DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA EN L'ÀMBIT DE LA PARELLA DE L'AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS.

7.- APROVACIÓ ADHESIÓ7.01.- EXP.: SSPP-U036-SPGE160052. APROVACIÓ DE MESURES MUNICIPALS

CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL 25 DE NOVEMBRE DE 2016.

3

8.- APROVACIÓ BASES ESPECÍFIQUES8.01.- EXP.: SSPP-U041-N524160028. BASES ESPECÍFIQUES DE CONCESSIÓ

D'AJUTS ECONÒMICS A ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE FINALITAT DE LUCRE QUE PARTICIPIN, EN EL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS, EN ELS MARCS FESTIUS DE: CAVALCADA DE REIS, CARNAVAL, PASSADA DE SANT ANTONI ABAT.

SECRETARIA GENERAL

9.- MOCIÓ9.01.- EXP.: 2016N060U0240024. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE RECUPEREM

BARBERÀ, A PETICIÓ DE LA PAICAM (PLATAFORMA D'AFECTADES PER L'ICAM I L'INSS), EN DEFENSA DE LES TREBALLADORES AFECTADES PER L'ICAM I EXIGIR EL FINAL DE LES ALTES MÈDIQUES INJUSTIFICADES I PER REIVINDICAR EL DRET DE LES PERSONES A EMMALALTIR AMB DIGNITAT.

ALCALDIA

10.- DONAR COMPTE AL PLE 10.01.- EXP.: 2016N0170010. DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA

PRESIDÈNCIA.

11.- MOCIONS D'URGÈNCIA.

12.- PRECS I PREGUNTES.

DICTÀMENS

1. ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

EXP.: 2016N018000009. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior, feta el proppassat dia 26 d'octubre de 2016, de la qual prèviament s'ha tramès còpia a tots els components de la corporació.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

2 APROVACIÓ PRESSUPOST

2.1 EXP.: IAPG2016/01. APROVACIÓ INICIAL DEL PRESSUPOST GENERAL, BASES D’EXECUCIÓ I PLANTILLA DE PERSONAL EXERCICI 2017.

D’acord amb allò establert als articles 162 a 171 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, i als articles 2 a 23 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el Capítol I del Títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de

4

Pressupostos, i altra normativa concordant i de desplegament,

S’ACORDA:

PRIMER: Aprovar inicialment el Pressupost general per a l’exercici 2017, format pel Pressupost d’aquest Ajuntament i pels de les empreses Actividades Integradas, SA (AISA) i Serveis i Aigües de Barberà, Empresa Municipal (SABEMSA), ambdues societats mercantils de capital íntegrament municipal, així com aprovar, també de forma provisional, les bases d’execució del pressupost i la plantilla de treballadors municipal (dins l'expedient hi ha tota la documentació relativa al Pressupost, a les bases d'execució i a la plantilla de treballadors municipal).

El resum del Pressupost general per capítols és el següent:

A) AJUNTAMENT

INGRESSOS

a) Operacions no financeres

· Operacions corrents

Cap. 1 Impostos directes 18.935.619,61 €

Cap. 2 Impostos indirectes 800.000,00 €

Cap. 3 Taxes, preus públics i altres ingressos 8.349.341,17 €

Cap. 4 Transferències corrents 10.751.640,52 €

Cap. 5 Ingressos patrimonials 391.968,25 €

· Operacions de capital

Cap. 6 Alienació d’inversions reals 0,00 €

Cap. 7 Transferències de capital 1.320.226,69 €

b) Operacions financeres

Cap. 8 Actius financers 0,00 €

Cap. 9 Passius financers 500.000,00 €

TOTAL INGRESSOS 41.048.796,24 €

DESPESES



Cap. 1 Despeses de personal 13.016.502,13 €

Cap. 2 Deseses corrents en béns i serveis 16.628.070,19 €

Cap. 3 Despeses financeres 414.000,00 €

Cap. 4 Transferències corrents 3.891.205,49 €

Cap. 5 Fons de Contingència 424.653,37 €


Cap. 6 Inversions reals 2.948.556,84 €

Cap. 7 Transferències de capital 741.000,00 €

5



Cap. 9 Passius financers 2.984.808,22 €

TOTAL DESPESES 41.048.796,24 €

B) EMPRESA MUNICIPAL ACTIVIDADES INTEGRADAS, SA (AISA)

INGRESSOS



Cap. 1 Impostos directes 0,00 €

Cap. 2 Impostos indirectes 0,00 €

Cap. 3 Taxes, preus públics i altres ingressos 17.020,00 €

Cap. 4 Transferències corrents 316.042,99 €




Cap. 7 Transferències de capital 0,00 €


Cap. 8 Actius financers 32.745,76 €

Cap. 9 Passius financers 0,00 €

TOTAL INGRESSOS 776.460,44 €

DESPESES



Cap. 1 Despeses de personal 488.265,70 €

Cap. 2 Despeses corrents en béns i serveis 218.194,74 €

Cap. 3 Despeses financeres 0,00 €

Cap. 4 Transferències corrents 0,00 €


Cap. 6 Inversions reals 70.000,00 €





TOTAL DESPESES 776.460,44 €

6

C) EMPRESA MUNICIPAL SERVEIS I AIGÜES DE BARBERÀ, EMPRESA MUNICIPAL , S.A (SABEMSA)

INGRESSOS



Cap. 1 Impostos directes 0,00 €

Cap. 2 Impostos indirectes 0,00 €

Cap. 3 Taxes, preus públics i altres ingressos 4.656.507,93 €









TOTAL INGRESSOS 4.813.921,98 €

DESPESES



Cap. 1 Despeses de personal 1.790.231,70 €

Cap. 2 Despeses corrents en béns i serveis 2.827.392,31 €

Cap. 3 Despeses financeres 18.167,17 €


Cap. 5 Fons de Contingència 0,00 €


Cap. 6 Inversions reals 0,00 €





TOTAL DESPESES 4.649.797,55 €

SEGON: Declarar no disponible el crèdit de l'aplicació pressupostària 2016 230 929 50000 corresponent al Fons de Contingència.

TERCER: Sotmetre el Pressupost general a informació pública per un període de 15 dies hàbils, a comptar a partir de l’endemà de la publicació de l’edicte corresponent al Butlletí

7

Oficial de la Província, per tal que els interessats puguin examinar-lo i presentar, si s’escau, reclamacions davant el Ple municipal, d’acord amb allò establert a l’article 20 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, i a l’article 169 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

QUART: Si durant el període d’informació pública no s’hi presenten reclamacions, el Pressupost general es considerarà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar un nou acord, i es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província, de conformitat amb els preceptes legals esmentats anteriorment.

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 11 (2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB) Vots en contra: 6 (PSC)Abstencions: 4 (2 RECUPEREM, 2 PP)

_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sra. Pérez: Molt bona tarda a totes les persones presents i les que ens poden escoltar per la ràdio. Gràcies, Sílvia. Tal com diu el punt número 2.01, ens disposem a l’aprovació inicial del pressupost general, bases d’execució i plantilla del personal per a l’exercici 2017. Si em permeten, començaré pel final, pel quadre de la plantilla municipal. Amb aquesta proposta de quadre de plantilla municipal, l’objectiu de l’equip de govern és aconseguir el màxim d’estabilitat i una miqueta de depuració de la plantilla que teníem que havíem heretat de 2016 en el que constaven places que ja ni existien i que algunes corresponents a la Llei de barris, a l’antiga Llei de barris del Pla de la Romànica. I llavors, els canvis que s’han fet i l’objectiu serà una funcionarització de la plantilla –ens hem trobat amb una plantilla molt laboralitzada. I esperant l’informe definitiu de l’auditoria de la Diputació de Barcelona, si confirma o no les nostres sospites, doncs, el que hem començat ja a fer en aquesta proposta de quadre de plantilla és justament, com deia, a la banda del personal laboral temporal, fer una depuració de totes aquelles places que ja no existeixen, estem parlant d’una diferència de divuit places, val?, queden quatre. En aquest personal ens trobàvem sis persones treballadores de la casa, que malgrat que porten algunes d’elles treballant més de vint anys a la casa continuaven amb un contracte d’obra i servei. Doncs, hem començat a regularitzar aquesta situació. S’està treballant perquè ja amb la borsa de tècniques... de personal d’auxiliar de ràdio, aquestes són les primeres a regularitzar la seva situació. Després anirem per les dues que falten. I bàsicament, la resta de places estàvem parlant, com deia, en el pla de Llei de barris que per rebre les subvencions, un dels requisits era que formessin part de la plantilla i, en canvi, quan es va retirar la Llei de barris, doncs, no es va depurar la plantilla.En el personal laboral fix, també, de les 181 places que teníem el 2017, el que es fa també és diferents moviments per també part d’aquestes places incorporar-les al personal funcionari de la casa. I, per tant, onze d’aquestes places, doncs, com deia, tindran una situació diferent a la que tenen a l’actualitat. Per tant, quedaria de tal manera que dels 135 total de places de personal funcionari de l’exercici 2016 passaríem a 151 places per a aquest exercici 2017.Pel que fa a les modificacions de les bases d’execució del pressupost, que es va compartir

8

amb les persones representants de la informativa número 1, les modificacions són poquetes. A la base número 3 es modifica l’import del pressupost final, tant de l’Ajuntament com d’AISA i SABEMSA. A la base número 7, que parla de fons de contingència, s’afegeix la nova. A la base número 11, que parla de les variacions de crèdit pressupostari, en el punt número 3, s’afegeix un punt més que delega a la regidora de l’Àrea d’Hisenda per poder fer modificacions de crèdit relatives als pressupostos participatius. Quan es va fer la proposta d’aquest programa ja es va explicar que en cas que algun dels projectes no es gastés la partida que estava o que necessités alguna cosa, doncs, hi hauria una part amb un ítem més genèric per poder fer canvis, sempre i quan no repercutís en el topall dels 30.000 euros.Pel que fa a la base número 22, d'amortització de despesa, creiem que incorporem una millora. En el punt número 2, els punts a i b, s’especifiquen les competències en contractació, indicant no només l’import de les contractacions, sinó també l’òrgan de competència, ja bé si es depèn de l’Alcaldia, d’alguna de les persones regidores de l’equip de govern, de la Junta de Govern o, en el seu cas, del Ple. Pel que fa a la base 31, en el reconeixement i liquidació d’obligacions, el punt número 1, s’estableix com a obligatori per a tots els proveïdors la utilització de la factura electrònica. Ja hem parlat en diferents ocasions que hem d’avançar en aquest sentit en l’Administració electrònica. I llavors, un dels requisits, doncs, era que totes les empreses que treballen amb l’Ajuntament, doncs, utilitzin aquest mitjà. També s’especifica els subjectes als que estan obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Administració, i també s’estableix un termini de presentació de factures de deu dies des de la seva data d’emissió, en el punt número 6.Pel que fa a la base número 36, contractes menors, s’intenta fer un major control pressupostari abaixant la xifra de despeses superiors per a altres tipologies que no siguin les obres, que són 12.000, a 3.000 euros, i també fent universal la necessitat de sol·licitar els tres pressupostos per a aquests imports.Pel que fa a la base número 44, que parla del tancament comptable i la liquidació de l’exercici, al punt número 1 s’afegeix la definició de provisió i com es calcularan les provisions i les contingències corresponents.I pel que fa a la base 45, s’ha afegit tota la informació referida al compte general, que abans no existia. I pensàvem que també era una millora considerable amb el document de bases anterior.Ara sí, començarem a parlar primerament del pressupost de l’Ajuntament, bàsicament. I abans d’entrar en els números, que són una miqueta més feixucs, sí que m’agradaria comentar algunes qüestions prèvies, i és que, amb aquest pressupost que presentem del 2017, intentem donar continuïtat al pressupost que vam presentar ja el 2016, que reflectia el nostre compromís amb la ciutadania a l’hora d’assignar el Pla d’acció municipal 2015-2019. Amb aquests pressupostos, es manté l’increment en la despesa social, incrementa considerablement les aplicacions destinades a l’adquisició d’habitatge social, el foment de la reactivació i l’ocupació i tots els programes que tenia endegats aquest Ajuntament. Parlem també de la necessitat de seguir treballant amb la cohesió social a la nostra ciutat. Hi ha un augment considerable dels ajuts a menjador i material escolar a la canalla que així ho necessiti per a les famílies, ampliant l’oferta no només en l’ensenyament primari, com era fins ara, sinó també en l’ensenyament secundari obligatori. També hi ha un augment considerable de les aportacions a l’assistència domiciliària, amb un increment d’hores nocturnes i d’hores festives que fins ara no havíem tingut. Com també hi haurà un increment en tot el tema dels ajuts d’emergència social.L’Ajuntament farà un esforç important per augmentar tot el fons d’habitatge social de la ciutat. El nostre objectiu és pràcticament, doncs, doblar i arribar pràcticament a triplicar els

9

habitatges que tenim en l’actualitat. I per això necessitem, doncs, incrementar aportacions, incrementar, per exemple, aportació a... incrementar una aportació econòmica necessària per signar convenis amb l’IMPSOL i també la de la creació del fons de l’habitatge social municipal. Estem parlant que aquesta dotació la considerem molt necessària i ha justificat, doncs, algunes intervencions com, per exemple, les que comentàvem en el ple del mes passat quan parlàvem de les ordenances fiscals. Evidentment, es mantindran tots els programes de plans ocupacionals d’educació. Com deia abans, es farà un esforç amb la plantilla municipal per fomentar una ocupació estable, no només en el temps sinó també amb condicions laborals. I també el sosteniment de tots els programes ja en funcionament, com infraestructures, equipaments, serveis i altres qüestions que s’han incorporat als programes ja existents.Quan arribem a l’apartat de les inversions, estem parlant que aquest any hem pogut endreçar una miqueta més les inversions, anem pràcticament a un import de gairebé 3 milions d’inversions, ha augmentat considerablement la previsió inicial de l’any 2016. Tot i que mantenim la possibilitat de fer servir, doncs, aquell recurs que ens permetrà que totes aquelles que siguin financerament sostenibles, poder-les dotar en romanent de tresoreria. També es contempla una possibilitat nova que és la de poder sol·licitar un préstec per fer front, si és necessari, la totalitat de l’obra del col·lector de Can Gorgs o, en el seu cas, en una altra de les inversions que es consideri convenient.Pel que fa als ingressos, el pressupost conté una previsió detallada d’aquests. Com deia abans, mirant i adequant i ajustant els ingressos, com molt bé sabem totes les persones que estem aquí i assistim a les comissions informatives, una part molt important, són dels capítols inicials. Aquesta ciutat per primer cop té en compte a l’hora d’incrementar la previsió respecte a la recaptació de l’IBI, aplicar un tipus diferenciat de l’IBI als immobles de valors per sobre dels 200.000 euros del seu valor cadastral, sempre que el seu ús no sigui el residencial. Estem parlant de 200.000 en algunes de les tipologies, eh? En el cas de l’industrial, per exemple, estem parlant que només afectarà indústries per sobre dels 600.000 euros. O en el cas de les oficines, pràcticament dels 400.000 euros.Crec que no em deixo res. Després, si hi ha preguntes o qüestions més concretes, doncs, les respondrem. I ara sí que passaríem directament a veure la part dels números que explicava abans. Pel que fa al pressupost d’ingressos, la previsió inicial és que el nostre Ajuntament, durant el 2017 tingui un total de 41.048.796,24 euros. Aquests aniran repartits en les següents parts: pel que fa als impostos directes, el capítol 1, pràcticament 19.800.000 pels impostos indirectes; gairebé 8.400.000 euros per taxes i altres ingressos; transferències corrents estarem a prop dels 11 milions –10.751.640,52–. Pel que fa als ingressos patrimonials, capítol 5, estem parlant prop de 400.000 euros, serien 391.968,25; les transferències de capital sobrepassarien una miqueta el 1.300.000 euros; i, com deia, com que contemplem la possibilitat de la sol·licitud d’un préstec, amb passius financers inclouríem 500.000 euros més, que és el que tenim recollit que es podia fer.Pel que fa a com repartirem aquests ingressos, aquests 41 milions d’euros, en els diferents capítols de les despeses, doncs, una part d’aquest pressupost s’anirà, una gran part, la major part, a la compra de béns corrents. Estem parlant de 16.700.000 euros, 13 milions per a capítol 1, despeses de personal, 400.000 euros en despeses financeres. En el capítol 4, de transferències corrents, prop de 4 milions –3.891.205,49–; pel que fa al fons de contingència, serà de 424.653,37. Prop de 3 milions per a inversions reals, com ja deia abans. Les transferències de capital estarien per sobre dels 700.000 euros. I de passius financers estaríem al voltant també dels 3 milions.Com deia abans, un pressupost que creix pràcticament un 7,5 per cent referent al pressupost

10

de l’any anterior. Que pel que fa al total d’ingressos es té en compte l’estat d’execució dels impostos directes a data actual, a començaments de novembre, i es té en compte també l’increment de l’IBI, que després, a transferències de capital, doncs, hi ha tota la informació que disposem de PUOSC i d’àrea metropolitana, i la novetat dels passius financers.Pel que fa a aspectes concrets de les despeses, quan parlàvem de les despeses personals, que dèiem que fèiem un esforç, estem parlant de cobrir vacants en diferents àmbits de treball de la casa: els serveis personals, els serveis territorials i, evidentment, la incorporació que vam tenir l’any passat dels cinc agents de policia local. Quan parlem de l’augment en despesa corrent de béns i serveis, a més a més del que deia de l’augment d’hores de SAD i l’agument de l’ampliació del fons del lloguer social, també hi ha una partida considerable d’encàrrecs de gestió a SABEMSA. Pel que fa a transferències corrents hi ha moltes coses que estaven al capítol 2 que passen al capítol 4 i capítol 6. Per exemple, en transferències corrents passaria l’import de la grua municipal, que antigament estava en el capítol 2. També s’han contemplat diferents estudis en universitats per poder treballar conjuntament el projecte de ciutat. Hi han increments considerables, que tot i que són partides petitones, doncs, pràcticament dupliquen, com seria una partida destinada a l’Aula d’Extensió Universitària, que arran de la seva gran activitat, doncs, es valora. I la seva valoració positiva, tant per les persones que assisteixen com per la ciutadania quan fan activitats obertes o pel mateix equip de govern, doncs, es considera convenient. I petites coses que, doncs, més hores de voluntariat, més dotació pels convenis amb les entitats..., cosetes, doncs, que pensem que realment fan realitat tot el que nosaltres havíem parlat de poder augmentar tots aquells programes que van destinats directament a l’atenció a la ciutadania.Això seria pel que fa al pressupost de l’Ajuntament.Pel que fa al pressupost d’AISA, aprovat per la seva Junta General, estaríem parlant d’un pressupost molt més petit. Estem parlant d’un pressupost que no arriba als 800.000 euros. D’aquests, si anem a l’apartat d’ingressos, estaríem parlant de 17.000 euros d’ingressos per taxes i altres ingressos; 316.000 euros pel que fa a transferències corrents; 410.000 euros pel que fa als ingressos patrimonials, i 32.745 euros pel que fa als actius financers.Com distribueix aquests diners l’empresa AISA en les seves despeses? Doncs, pràcticament, en despeses de personal se’n va una gran part d’aquest pressupost –estem parlant de 480.000 euros– i la resta es divideix entre 218.000 euros per compra de béns i 70.000 euros per a les inversions reals.Pel que fa al pressupost de SABEMSA, estem parlant d’un pressupost que no arriba als 5 milions d’euros; estem parlant de 4.813.921,98 euros. Pel que fa als ingressos, majoritàriament, el volum més gros està en el capítol 3, taxes i altres ingressos, 4.656.507 euros; després, tindríem 50.000 euros per a transferències corrents, i una mica més de 100.000 euros en ingressos patrimonials.Pel que fa als ingressos, haureu pogut observar la venda de serveis en la quota fixa de servei, que hi ha una disminució en el pressupost en referència amb el 2016. Aquí ja els companys de Territori i Medi Ambient, el Fabi, tant com l’empresa SABEMSA, han tingut en compte tota la proposta que portarem en breu al Ple de la nova tarificació social de l’aigua. I sí que és veritat que, per una altra banda, hi ha un augment considerable de nous serveis. Estem parlant de manteniment de clavegueram, que s’encarregarà directament a SABEMSA. Estem parlant de gairebé 275.000 euros. I hi ha la previsió de l’estudi de la municipalització de la neteja dels edificis públics. I, per tant, hi ha una altra partida de més de 300.000 euros que contempla aquests ingressos.Pel que fa a les despeses de SABEMSA, estem parlant de més d’un milió, gairebé 1.800.000 euros en despeses de personal. Justament per poder-se dotar de tot el personal necessari per

11

poder fer tots aquests encàrrecs de gestió que l’Ajuntament farà directament a l’empresa. Més de 2.800.000 pel que fa a la compra de béns corrents; 18.000 euros pel que fa a les despeses financeres, i 14.000 euros pel que fa a les transferències corrents. Bàsicament, en les despeses, les compres, com deia, hi ha una part important que, el que deia abans de la gestió del clavegueram i de la neteja d’edificis, doncs, comportarà una part de compra de material de reposició per a obres i serveis i arrendament de vehicles, que quedaven contemplades en aquestes despeses que comentava.La suma total fa que estem parlant que entre l’Ajuntament i les dues empreses amb capital municipal estem parlant d’unes xifres de gairebé 47 milions d’euros, estaríem parlant de 46.639.178,66 euros, que de transferències internes hi haurien 200.000 euros. Per tant, el consolidat, el pressupost consolidat per a l’any 2017 d’ingressos seria de 46.439.131,85 euros. I, evidentment, pel que fa a les despeses, la suma de les despeses també de les tres entitats, dels tres ens, estaríem parlant d’un total de 46.475.054,23 euros en total amb aquestes transferències internes que parlàvem, i un consolidat de 46.275.007,42 euros.En principi, tota la informació numèrica i una miqueta de programa seria aquesta. I moltes gràcies.

Sr. Rivera: A veure, començaré dient que reconeixem avenços en aquest pressupost respecte al pressupost que es presentava fa un any. El més important per a nosaltres, ja ho ha esmentat la senyora Pérez, és que encara falta que tinguem des de l’inici el pressupost d’inversions sobre la taula, però s’ha fet un avanç important. I això ho reconeixem. No només pel que tenim a sobre la taula del pressupost aquest sinó perquè, doncs, des de l’equip de govern s’ha fet un plantejament de pla d’inversions a mig termini que entenem que és el camí. Això vagi per endavant.Pel que fa a la plantilla, la música no sona malament, però continuem trobant a faltar que el debat sobre la plantilla municipal sigui més participatiu i sigui més global, no sigui: «Aquest any farem això, l’any que ve farem allò», sinó que puguem, de la mateixa manera que tenen un pla d’inversions, doncs, que puguem a veure si aquella auditoria de la Diputació la tenim algun dia i podem fer un debat de ciutat, que és important i que entenem que és molt necessari. Això ho trobem a faltar. És positiu, d’una banda, aquest reforçament de la despesa en atenció domiciliària i en beques menjador, que, evidentment, forma part d’un procés que no ens hauria de semblar bé, com és l’empobriment i la major necessitat. És evident que el canvi de model de beques menjador és millor que el que teníem, però continua sent insuficient. És important que els municipis facin l’esforç, però evidentment és la Generalitat qui ha de cobrir aquest servei, i malauradament aquest continua deixant fora massa famílies. Però la línia de dotar aquest servei de més recursos la compartim.Què trobem a faltar? Trobem a faltar, per exemple, la informació sobre beneficis fiscals, que és un tema que hem tingut altres anys i que ens agradaria que fos una cosa anual, que quan discutim el pressupost, ho fem sobre la base del que s’ha fet. També en aquest tema és important –tot i que no forma part de l’aprovació del pressupost, ja ho sabem– que aquesta informació la tinguem sobre la taula. Ens agradaria poder participar en aquest procés d’augment del fons d’habitatge social i veure de quina manera es fan aquests convenis amb l’IMPSOL, perquè entenem que és necessari, però hem d’estar vigilants. A veure, per entrar només en un detall: ens preocupa que, per exemple, el pressupost de Cultura, respecte no a la previsió inicial sinó a la previsió definitiva, que és la que tenim per comparar, es redueixi. Ens preocupa perquè en l’últim Ple vam fer la pregunta de com es

12

pensava dotar més el pressupost de Cultura perquè això que ens ha passat aquest any no ens torni a passar. Això és un tema que nosaltres, evidentment, farem reclamacions per intentar que això es pugui modificar. No m’estendré més. El sentit del vot, a diferència d’altres anys també ho canviem, perquè veiem aquest progrés, serà abstenció.Gràcies.

Sr. Fernández: Buenas tardes. Gracias. Bien, desde el Grupo Municipal del Partido Popular lo primero que quiero hacer notar es que el agradecimiento y el esfuerzo que se hace en estos presupuestos se lo debemos no propiamente al Ayuntamiento sino a aquellos que pagan todo esto, ¿no?, que son los ciudadanos. Y en especial, a un tipo de ciudadano que es el propietario. El propietario que tiene un piso, el propietario que tiene un vehículo, el propietario que tiene una empresa, ese es el que contribuye masivamente y es el que paga principalmente todos los gastos que nos permiten realizar las políticas en este Ayuntamiento. Eso es importante porque yo creo que lo primero que hay que hacer notar es que este año se produce un sablazo fiscal, porque hay un incremento de un 13 por ciento en lo que es el Impuesto de Bienes Inmuebles, al margen de que nuestra posición en este aspecto, pues, entendamos que sea necesaria. Pero hay que reconocer, por lo tanto, que cuando hay más ingresos y, por lo tanto, hay más capacidad de gasto, es normal que se gaste más. Y, por lo tanto, entiendo que el hecho de que haya mayor dotación en las diferentes partidas de gastos, pues no creo que sea necesariamente un reflejo de una virtud, sino propiamente una consecuencia lógica del mayor ingreso que tiene el Ayuntamiento.Creo que es importante señalar que, bueno, algunos aspectos que reflejan la situación del municipio, como esos que, bueno, se ha previsto que haya un volumen muy alto de transmisiones patrimoniales que nos darán un beneficio importante en el incremento del valor de los terrenos, del impuesto. Hay una previsión de un 76 por ciento superior al año pasado. Yo creo que, si está bien estimado, pues, refleja esa notable mejoría en las transacciones, en las operaciones inmobiliarias. Es importante también reflejar algo que demuestra cómo está la política urbanística en este Ayuntamiento como es el Impuesto de Construcciones, que está paralizado.Tenemos la misma previsión de ingresos por el Impuesto de Construcciones que el año pasado, precisamente porque tenemos una absoluta paralización en cuanto a las nuevas promociones. Entiendo que los proyectos que desde el Área de Urbanismo están pendientes de la decisión, etcétera, están ralentizando el hecho de que se construyan pisos y viviendas, que son muy necesarias en Barberà, especialmente porque tenemos una fuerte demanda habitacional, no solo de las personas que tienen más necesidades, sino en el conjunto de toda la ciudadanía. Y esto está provocando un incremento notable del precio del alquiler. Creo que es importante, por lo tanto, que también a nivel urbanístico esto se solucione pronto.Es importante hacer notar que hay algunas partidas –en la partida de ingresos, me refiero– que hay que decir que… Por ejemplo, la partida del Estado. El Estado representa aproximadamente en las transferencias un 18,87 por ciento de la totalidad del presupuesto. Esto, sumado a todos los ingresos que tenemos por el Ayuntamiento, pues representa un importante volumen de ingresos para el Ayuntamiento. Y, en cambio, en la partida de ingresos, también es importante notar el decrecimiento de partidas que vienen de la Generalitat. Estamos hablando de partidas tan importantes como en Benestar Social, que baja un 6,79 por ciento en general; en Igualdad de las Mujeres, que baja un 46,51 por ciento; en Salud, que baja un 17,80 por ciento; en Educación, que baja un 6,37 por ciento; en Cultura, que baja un 11,94. Es decir, todas esas áreas que, supuestamente, eran el estandarte de las políticas de la Generalitat, pues resulta que nuestro Ayuntamiento ve en

13

cambio que cuando estamos hablando de dinero y, por lo tanto, que es lo que importa, la Generalitat cada vez, cada año, tenemos menos ingresos.Igualmente pasa con la promoción económica o con el comercio, que flaco favor se hace también aquí a los compañeros de Esquerra Republicana, que ven como su presupuesto, tanto en las áreas que tienen encomendadas –Comercio y Cultura– pues se ven perjudicadas. No nos gusta el hecho de que aparezca una partida de endeudamiento, un préstamo por valor de 500.000 euros. Es cierto que ustedes dirán, pues, la bondad de la finalidad, pero nosotros no estamos diciendo que no deban realizarse las obras que tengan que hacerse, lo que quiero decir es que los ingresos que obtiene el Ayuntamiento son suficientes como para atender, dentro de la ordinariedad del gasto, sin necesidad de incurrir en mayor endeudamiento. Creo que es una mala política que volvamos a las andadas aumentando el gasto social y, sin embargo, que esto vaya en detrimento de una política solvente, que es lo que parece, que volvemos a esa dirección.En el capítulo de gastos, pues ya le digo, es cierto que aumentan, lógicamente, los gastos dirigidos a lo que se ha dicho, pues a asistencia primaria, social primaria, pero hay que tener cuidado con estos gastos, porque lo que no podemos hacer es que como Ayuntamiento convirtamos o que suplamos prestaciones que debe estar pagando y satisfaciendo la Generalitat u otras administraciones, incluso la estatal. Entonces, lo que no podemos hacer es que, año tras año, tengamos un volumen de prestaciones ya cronificadas y que representen, año tras año, un volumen mayor. Esto creo que no se ajusta ni siquiera al concepto propio de inmediatez en la prestación.Algunas cosas sorprendentes, aunque sean partidas menores, como digo, es el hecho del endeudamiento. Nos preocupa el hecho de que se haya rebajado la partida para el fondo de contingencia, que baja un 40 por ciento. Eso también nos preocupa. Y hay una serie de partidas, como es, hemos visto, por ejemplo, en el Gabinete de Alcaldía, el hecho de que se vaya a pagar, por ejemplo, 15.000 euros a un diario, El Punt Avui, pues que es un medio afín, lógicamente, a su ideología independentista, pues no sabemos para qué. En cualquier caso, para su propaganda, entendemos, y que creemos que también son partidas absolutamente superfluas, ¿no?En fin, la valoración nuestra es que hay cosas positivas, pero, sin embargo, entendemos que este es el principio para volver a la senda del gasto desbocado e incontrolado. Y por lo tanto, nuestro voto va a ser la abstención.Gracias.

Sr. Pubill: Bona tarda. Bé, la valoració que fem des d’Esquerra d’aquests pressupostos, doncs, evidentment, són positius. És un pressupost que dóna continuïtat al pressupost que ja vam començar amb la nostra legislatura, la del 2016. Hi ha un increment de la despesa social, un foment de la reactivació econòmica, etcètera, per molt que els companys del Partit Popular, i li agraeixo que es preocupin per nosaltres, el fet que vegin que nosaltres... estiguin patint per si ens han deixat de cantó o no sé com ho ha fet anar vostè, però simplement, revisi’s bé els números, perquè si veu al pressupost les despeses per òrgans i gestors, podrà veure, per exemple, que en Promoció Econòmica puja un 10,39; en Comerç, és cert, estem més o menys igual, pugem un 0,02, i en Turisme pugem un 40 per cent. Per tant, la seva valoració no és la mateixa que fem nosaltres.En qualsevol cas, comentar també, doncs, que vostè parlava dels pisos que si a Barberà... Doncs, no, no deixem... No sé com ho ha fet anar també, que tenim aturades les promocions d’habitatge. Doncs, miri, a Barberà encara queden al voltant de 180 pisos buits només que són propietat dels bancs. I 180, segons vostès, famílies que... pisos que podrien ser ocupats per les famílies. A més a més, és cert. Una cosa que ha dit és certa. A Barberà hi ha manca

14

d’habitatge, però no d’habitatge privat sinó d’habitatge social, que és el que des d’aquest Ajuntament intentem solucionar poc a poc.A més a més, com comentava vostè també, el tema de la pressió fiscal, de l’IBI. Bé, la companya Carmina ho ha explicat perfectament. I el resum és que mantenim la pressió fiscal global. I a més a més, perquè no es preocupin, la pressió fiscal continua sent de les més baixes de tota la comarca. I en qualsevol cas, hem entès que fer aquest pas de marcar uns trams en l’IBI, com pot ser per a les oficines, els magatzems industrials i no me’n recordo quin era l’altre, però els quatre que hi han...I comercial. Entenem que s’havia de fer i que no suposa una despesa per als petits comerciants. Jo no diria res més. Jo crec que ha quedat molt ben explicat, com deia, per la companya Carmina i, en qualsevol cas, evidentment, el nostre vot serà favorable.Gràcies.

Sr. Clarà: Bona tarda a tothom. Primer faig una petita broma, no?, perquè començava el company del Partit Popular dient que aquests pressupostos s’aproven gràcies, doncs, a la contribució dels ciutadans i ciutadanes. Per primera vegada, doncs, diu una cosa que és veritat. Pensava que volia dir que s’aprovaven gràcies a les lleis del Partit Popular, com va dir l’any passat. Per tant, bé, com a mínim, doncs, una vegada que es diu la veritat.Deixant bromes a banda, nosaltres, des de Junts per Barberà, sí que valorem favorablement, doncs, el pressupost de l’any 2017. Com ha comentat el PP, nosaltres compartim aquesta visió que ha tingut un recorregut. També hem tingut més temps per discutir-ho i que anem en una línia que és interessant. El que hem de destacar o el principal que destaquem, doncs, és l’augment en la despesa social per a aquest proper any, que és un augment força significatiu i que mostra de manera objectiva també el compromís de Junts per Barberà i de la resta de l’equip de govern a continuar aplicant polítiques socials a la ciutat. Un tema que és important entendre, i també una mica en resposta del que comentaven des del Partit Popular dels ajustos que s’han fet en altres àrees, és que això és una acció unitària de tot el govern. I per poder aprovar uns pressupostos que podem dir que són els pressupostos més socials de la història de Barberà del Vallès, parlant de xifres objectives, a nivell de despesa social, doncs, la resta d’àrees i delegacions polítiques hi ha hagut de contribuir a ajustar les seves àrees. I això no és parlar de retallades; això és parlar d’ajustar i d’aprofitar millor els recursos. En aquest sentit, doncs, destacar també que al pressupost del 2017 presentem una despesa inicial en inversions molt superior a la que fèiem, doncs, en el 2016, prop dels 3 milions d’euros, com ja s’ha dit. També dir que aprofitarem per a algunes inversions, doncs, el romanent de tresoreria, com ja vam fer l’any passat, que això implica poder donar un reforç en algunes inversions que també hauríem de fer a la ciutat. I el pressupost mostra unes línies estratègiques de coses que volem engegar. Per exemple, tenim una partida per a la creació, la construcció d’un skatepark a la Romànica. Tenim també una partida per a l’adquisició d’un nou local que ens permeti millorar les instal·lacions dels actuals Serveis Socials, que com sabeu, doncs, comencen a quedar-se insuficients, pel volum de persones que hem d’atendre i també per la quantitat de professionals que hi tenim treballant. Dintre del marc de l’Àrea Metropolitana, per exemple, tenim la demandada construcció del camp de gespa de la Romànica i altres actuacions de futur, que segurament es desenvoluparan durant el 2018, com podria ser la reforma de l’espai de La Nau o la nova comissaria de policia local, etcètera.En matèria d’habitatge, també contemplem, doncs, la incorporació de noves mesures per donar resposta a situacions d’emergència habitacional i exclusió residencial mitjançant el

15

lloguer d’habitatges del món privat per destinar-los a la cobertura del lloguer social. Això és el que comentaven del conveni amb l’IMPSOL, però no només amb el conveni amb l’IMPSOL. Per detallar una miqueta més la proposta i ja la presentarem, doncs, quan presentem el fons també d’habitatge per a polítiques socials, una part d’aquesta partida que s’incorpora al capítol 2 anirà a cobrir el conveni que ja tenim signat amb l’AMB que incorpora, doncs, el lloguer de set habitatges per destinar-los a lloguer social, i ens permetrà créixer fins a vint habitatges en total, comptant els set de l’àrea metropolitana més tretze habitatges més, per destinar-los a casos d’emergència social. Aquests tretze habitatges més poden ser de convenis amb altres entitats supramunicipals o poden ser com el que estem fent ja, doncs, anar a buscar-los en el mercat privat a petits propietaris que vulguin llogar els seus habitatges amb unes garanties per part de l’Ajuntament. Ha de quedar clar que això són mesures d’emergència. Això no és la línia... És a dir, al final, la línia per tenir habitatge de qualitat –i també des del Partit Popular abans ho comentaven– és una inversió pública i de qualitat en habitatge públic i deixar d’especular amb el mercat immobiliari. Aquesta hauria de ser la línia. Com malauradament veiem, doncs, que el Govern de l’Estat espanyol no aposta per defensar el dret de l’habitatge, que, per cert, està emparat constitucionalment, i ho recordem sempre, perquè el Partit Popular és molt constitucionalista, però després, quan es tracta d’aplicar segons quins articles, doncs, mai ho fa. En qualsevol cas, que quedi clar, doncs, que això, són 130.000 euros, si no m’equivoco, en matèria d’inversió per habitatge, que aniran destinats a pal·liar l’emergència. Perquè al final el problema el tenim a la ciutat i hem d’actuar. Però en línies futures, doncs, potser sí que plantegem l’oportunitat de fer inversions serioses en promoció d’habitatge per a la ciutat i per altres tipologies, no només l’emergència social. Deixar clar també que el tema de l’augment dels preus de lloguer no té res a veure amb la manca d’habitatge a la ciutat. Habitatge n’hi ha. Té a veure amb l’especulació immobiliària. Aquest és el problema pel que, no només a Barberà, sinó també a Barcelona i a altres ciutats estan pujant els preus de lloguer.Bé, entrant en xifres, i a la matèria competencial que em pertoca dins del govern municipal, aquest any, doncs, experimentem diverses novetats, especialment en el capítol 2, en el capítol de serveis. Això és una cosa que ens agrada, perquè en principi, nosaltres a nivell de Serveis Socials sí que treballem sobretot, doncs, això, capítol 2, Serveis; capítol 4, Transferències corrents, que serien els ajuts individuals.La idea que tenim és poder proporcionar serveis. Sempre hem parlat que no ens agrada un model que sigui assistencialista sinó que ens agrada un model que tendeixi a tenir uns serveis públics de qualitat i que siguin accessibles per a tota la ciutadania. Llavors, en aquest sentit, l’augment més important és el Servei d’Assistència Domiciliària, que abans es comentava aquí –ho ha explicat la Carmina– i no sé si des del Partit Popular quan deien «assistència primària» o «assistència social primària» volien dir el SAD, que quedi clar que és el Servei d’Assistència Domiciliària, que és un servei que dóna atenció a les persones en situació de dependència. Això és un servei que fins ara el teníem cobert de dilluns a divendres, amb un horari molt concret. I que ara, doncs, properament obrirem que sigui vint-i-quatre hores prèvia valoració. És a dir, el tindrem de dilluns a diumenge les vint-i-quatre hores del dia, sempre que hi hagi, una valoració, doncs, del professional o la professional d’atenció social.Entenem que en serveis d’aquests tipus hem de «primar», doncs, les necessitats de les persones per sobre dels horaris de servei. No té massa sentit que una persona en situació de dependència s’hagi d’adaptar a un horari concret perquè diguin: «Miri, doncs, no el podrem ajudar a aixecar-se del llit o a ficar-se al llit a les deu de la nit perquè el nostre servei acaba a les vuit de la tarda.» En aquest cas no, en aquest cas arribarem a tothom que ho necessiti.El tema d’habitatge ja us l’havia explicat. Altres coses que també incorporem en aquest

16

capítol 2, per exemple, és un creixement de places quant al Centre Obert. Al Centre Obert, que dóna suport educatiu a persones o a infants amb necessitats socials específiques, també s’augmentaran places. I també s’augmentaran places i serveis pel servei d’adolescents a El Forat, que en aquest cas, per exemple, incorporarà també un casal d’estiu. Per primera vegada, doncs, tindrem un casal d’estiu per a adolescents aquí a la ciutat.A banda d’això, i en matèria de polítiques, per exemple, de gènere i feministes, a l’àrea LGTB, continuarem treballant la perspectiva de gènere al municipi, amb la ciutadania i amb el personal tècnic, sobretot centrat aquest any en la coeducació entre el Servei d’Educació i el Servei de Polítiques de Gènere i Feministes. I pel que fa a Joventut, es dóna un augment per treballar, doncs, en la salut del jovent, l’acompanyament d’adolescents i joves i la promoció cultural i juvenil i la participació. Finalment, i acabo ja, doncs això, reiterar la valoració positiva d’aquest segon pressupost en el que hem tingut l’ocasió de participar com a equip de govern. Remarcar la voluntat del nostre grup de continuar treballant a futur per dotar-nos d’un pressupost que ens permeti continuar desplegant les mesures del nostre programa. Considerem que anem en la bona línia, com ja s’ha dit. I re, i dir, doncs, que continuarem defensant les nostres línies estratègiques, com poden ser, per exemple, polítiques de creixement sostenible, polítiques socials, redistributives i la defensa del dret a l’habitatge. Sr. Garcés: Hola, bona nit. Començaré parlant del que jo he entès de les diferents polítiques que aquest pressupost portarà a terme, que jo crec que és el més important de tot. Després faré referència a la part tècnica i administrativa. Però fonamentalment el que interessa són aquestes polítiques que es tiraran endavant.Agrair sobretot l’última intervenció. Perquè jo m’esperava que marxaríem d’aquest Ple sense escoltar perquè era el pressupost. Afortunadament, hem escoltat una part en la darrera intervenció. Polítiques en les que nosaltres estem d’acord amb moltes d’elles, i que si haguéssim pogut participar, segurament, doncs, hauríem, sí, arribat a un consens d’entrada. Sobre això teníem preparat preguntes, temes de l’IMPSOL, ja ha anat sortint. Però m’agradaria també fer alguna pregunta més, com pot ser: hi ha una partida prevista per a adquisició de pisos de 40.000 euros, igual que en el 2016. És una ampliació? És la mateixa, perquè no s’ha comprat cap en el 2016? Si no s’ha comprat cap en el 2016, quan hi ha previst fer aquestes compres? O sigui, una mica, conèixer la situació. Igual que s’ha fet en tot aquest detall de programes, seria interessant haver escoltat en tota la resta, no?També m’ha estranyat molt la intervenció feta pel senyor Rivera, perquè, o sigui, jo m’he mirat el pressupost i és l’any que la partida de TRAE, de treballs realitzats per altres empreses, és més gran. I aquí no hi ha cap problema fins que no sabem el que hi ha dintre d’aquesta partida, perquè a l’expedient no estaven les fitxes de les diferents àrees, a no ser que a tu t’ho hagin explicat. Lligat amb això, també veiem, dintre d’inversions, un grapat molt important de partides amb un títol genèric de «Material inventariable». Ens agradaria saber què hi ha darrere de tot això, si és comprar cadires, és comprar taules, si és comprar llençols. Saber què és el que hi ha darrere de tot això.Tornant al tema que es parlava de tot el tema de Benestar Social, hi ha un tema molt important també, és que la Llei de la dependència comporta, la darrera modificació, que l’atenció de grau 1 l’han de prestar els municipis. Era conèixer també com està contemplat en aquest pressupost i com es pensa portar a terme.Des d’altres àrees també s’ha parlat del tema d’increment de turisme, hem vist sobretot que hi ha un increment del pressupost dels ingressos per taxa dels hotels de Barberà del Vallès. Ens agradaria conèixer una mica quines polítiques faran, tiraran endavant des del punt de vista de

17

turisme. I ja entrant més en temes concrets del que has citat, la part més tècnico-administrativa, doncs, la veritat, primer m’hagués agradat que des de la taula la introducció s’hagués agraït d’una forma més clara la col·laboració que han pogut prestar altres membres de les comissions informatives. I, fonamentalment, perquè jo crec que les aportacions que es fan són per millorar el pressupost i perquè tothom després hi hagi menys inconvenients a la seva execució. Des d’aquest punt de vista, crec que fins i tot si haguéssim disposat d’aquests pressupostos amb més temps, amb més possibilitat hauríem pogut fer més aportacions en aquest tema, en aquest estil. Llegint la memòria o l’informe d’Alcaldia, i també mirant l’informe d’Intervenció, un dels temes és que els pressupostos han d’estar a disposició de les empreses municipals el 15 de setembre i de l’Ajuntament el 15 d’octubre. Això no ha estat, i ens agradaria que això pogués assolir-se en els propers pressupostos, de complir els terminis.Dintre d’aquest informe d’Alcaldia també es parla del tema de l’endeutament. Jo, en aquest cas, no estic en absolut d’acord amb el que s’ha expressat des del Partit Popular. Jo crec que és el moment de fer polítiques socials, que és el moment d’oblidar-nos, un moment, una mica de l’endeutament. Crec que des d’aquest punt de vista estem suficientment en una situació de solvència molt, molt important, i que dóna igual tenir un 30, un 40, un 50, estem en un moment en què els ingressos permeten tirar endavant moltes polítiques socials. I hem vist un volum d’inversions de 3 milions d’euros. És a dir, que... I encara ha quedat tot el romanent de què aquest Ajuntament disposa des dels últims tancaments. Des d’aquest punt de vista, el que sí que no m’ha agradat –encara que s’ha matisat una mica– és que es digui que acudir a crèdit serà per al col·lector. S’ha matisat col·lector o altres inversions, però en la informativa no es va fer aquesta matisació. I jo crec que no s’havia ni d’haver fet la citació. És a dir, està bé que en el cas que faci falta acudim a crèdit, però per a la inversió que toqui, per a qualsevol, perquè aquest Ajuntament sempre està intentant fer un esforç molt important perquè el col·lector es faci amb recursos propis, i que han estat circumstàncies majoritàriament externes les que han impedit que aquest col·lector es faci, i que desitgem que aquestes circumstàncies externes desapareguin i, sigui qui sigui, l’abans possible s’aconsegueixi, perquè seria bo per a tot el municipi. El tema del fons de contingència. Aquí, perdoneu, però no estic gens d’acord. No estic gens d’acord perquè jo entenc –jo entenc– que la voluntat d’aquest equip de govern és executar el cent per cent del pressupost de despeses. Que seria el correcte. És a dir, fem un pressupost per executar-lo. Si s’executa el pressupost de despeses al cent per cent, lamentablement, ja que els ingressos municipals s’ha de pressupostar al padró, de forma íntegra, hi ha un percentatge d’impagats, inevitable, un 2,5, un 2,7, un 2,8, gairebé mai arriba a un 3 per cent de l’IBI, però el cas de l’IAE, ja sí que ens anem a un 15, un 16 o un 18 per cent, a vegades. Doncs, això provoca que aquest import sigui inferior al que pot provocar aquests impagaments. I significaria tancar amb dèficit el pressupost del 2017, cosa que no ens agradaria a ningú que això passés. Des d’aquest punt de vista, també es parla en l’informe d’Alcaldia de prudència, des del punt de vista del càlcul dels ingressos. I això era veritat. Era veritat fins que es va fer la modificació de la reducció de l’IBI i es va ampliar a l’impost les plusvàlues. Que jo crec que si revisem l’import pressupostat dels últims deu anys de plusvàlues, és la xifra més gran. I que sí que és cert que l’estat d’execució del 2016 podia dir: «I per què l’any 2017 no anem a aquest volum?» Però bé, tots sabem que tot el que forma part de l’activitat econòmica, sigui ICIO i sigui plusvàlues, i això ho hem parlat i se m’ha dit des de molts grups, quan estàvem nosaltres, el Grup Municipal Socialista estava al govern, se’ns ha havia dit que eren dos partides que inclús s’haurien de pressupostar a zero, perquè depèn d’algo extern. Jo entenc

18

que no, que hi ha un mínim, un mínim repetitiu que es va produint cada any, però no és aquest de més de 2.250.000 euros que s’ha posat en plusvàlues. I per això deia que el fons de contingència hauria de ser superior al que està establert.També m’agradaria que se’ns expliqués la partida que hi ha de TRAE al Departament de Joventut de 140.000 euros. Què és el que es pretén fer amb aquests 140.000 euros. He vist dintre de la partida, del capítol 2, que hi ha un volum bastant important d’increment de manteniment d’edificis en educació. Alguna d’aquestes partides està prevista per avançar o millorar instal·lacions de l’Institut Can Planas?I després, un altre tema que m’agradaria que ho miréssim, perquè no ho veig clar, i és la relació entre el pressupost d’AISA i el pressupost de l’Ajuntament. En el pressupost d’AISA posa que l’Ajuntament ingressarà 230.000 euros, dels quals 170.000 corresponen a Habitatge i 60.000 al projecte FEDER. Després, en el pressupost de l’Ajuntament es posa que per a habitatge es transferirà a AISA 200.000 euros més els 60.000 del FEDER. No em quadra a l’hora de lligar unes xifres amb les altres. I, com deia abans, no em vull allargar més, no sé si he estat més llarg que l’explicació de la tinenta d’alcalde d’Hisenda, que no ha arribat a quatre dècimes de segon per habitant. I si hi ha alguna rèplica, ja respondrem.Gràcies.

Sra. Pérez: Gràcies per cronometrar la meva intervenció, Xavi. Intentaré donar resposta a totes les qüestions. Començarem per José Luís, de Recuperem. Sí que és veritat, eh?, que s’han fet esforços a fer aquest avançament. Esforços que han sigut per part de..., evidentment, de l’àrea que gestiono, per part de tot l’equip de govern, fins i tot se us va convidar a participar en aportacions a aquest pressupost a tots els grups municipals. Igual que vam fer amb el tema d’ordenances fiscals. Bé, tothom sabem qui hem participat i qui no. El tema de plantilla, és veritat, estem pendents d’aquesta auditoria de la Diputació. Tenim coses sobre la taula, i quan les tinguem, doncs, quan tinguem l’auditoria tancada vam dir que faríem una sessió informativa de les dues auditories, tant l’econòmica com la sociolaboral, i cap problema a compartir els nostres projectes i les nostres inquietuds amb la resta de grups municipals, com no hem tingut cap problema a compartir tot el que ens heu avançat o ens heu preguntat i no us heu esperat al Ple. I si us espereu al Ple no passa res, en la següent informativa heu tingut tota la informació. Ja sabeu que sempre he estat oberta, i el meu despatx està obert, que vingueu a parlar sempre que ho necessiteu o via correu, i a facilitar... i a respondre tots els dubtes que tingueu. Participar en el procés del fons de l’habitatge social, entenc que els companys i companyes que s’encarreguen d’aquest tema ho tindran en compte. Referent a la teva preocupació, al pressupost de Cultura, ja vaig explicar l’altre dia que el Roger, una de les tasques que se li ha fet d’acompanyament i de traspàs d’informació, i que està fent molt bé, és justament aquell control de la despesa que sempre ens havíem queixat que semblava que des de Cultura no hi havia una contenció i un control dels programes. De fet, aquest programa, aquest cicle de Nadal que ja ha gestionat ell fent les mateixes activitats, té un pressupost inferior al que havíem tingut en anys anteriors. Jo ja recordava que dintre de les mesures per un import superior als 3.000 euros s’han de demanar tres pressupostos i s’ha de vigilar. Estem parlant de diners públics, estem parlant de contenció. No de contenció en el que et gastes, sinó en com t’ho gastes. Perquè potser tens un lloguer d’unes taules en una empresa i el mateix lloguer d’unes taules amb una altra empresa et pot costar més del doble. Doncs, em consta que s’està fent aquesta feina des de la Regidoria de Cultura, perquè sense haver d’afectar l’activitat de la ciutat, doncs, el que sí que està havent és un control polític

19

sobre com s’està fent la gestió tècnica i aconsellant i donant directrius de com s’ha de gestionar el pressupost.Pel que fa a les aportacions que feia el Jaime, del Grup Municipal del Partit Popular, evidentment que no compartim que s’hagi fet un sablazo fiscal. L’IBI és el que és. Com deia un altre company, Barberà del Vallès està en la banda baixa de tots els impostos. Recordem, de fet, es va fer un article a la revista municipal justament perquè aquesta informació que es dóna a la ciutadania no és la correcta i llavors pot crear confusió. Des del 0,4 fins a l’1,1 per cent que dóna de marge la normativa, doncs, sempre hem estat per sota del 0,5. Per tant, creiem que cap sablazo en quant a l’IBI a les famílies. S’ha mantingut la previsió que es portava en els darrers anys d’adequació de valor cadastral, perquè fins i tot amb aquella adequació les famílies no tinguessin un apujament per sobre del 3 per cent de l’IBI. Per tant, no dóna informació que pugui confondre algú. Evidentment que es gasta més. La diferència potser entre el Partit Popular i la Plataforma Ciutadana per Barberà, acompanyada de la resta de grups municipals de l’equip de govern, és en què ens gastem aquests diners. Perquè està molt clar que les polítiques són molt diferents, tot i tenir més diners, qui se’ls gasta, se’ls gasta... te’ls pots gastar a El Corte Inglés o te’ls pots gastar al Baricentro, o t’ho pots gastar en un cotxe de luxe o t’ho pots gastar a intentar adquirir més habitatge social per a la ciutat. Doncs, aquesta és la diferència, no que tinguem més diners. Tots els ajuntaments tindran més diners. És a què destines aquells diners el que dóna exactament la diferència entre les polítiques d’uns grups i les polítiques d’uns altres.Aquí recuperàvem una miqueta, també, alguna aportació que feia el Xavi del PSC. A veure, vam estar molt cautes –molt cautes– amb el tema de la previsió d’ingressos. De fet, eren les mateixes exactament del 2016. I amb aquella previsió d’ingressos no estàvem obligades per normativa a tenir un fons de contingència. Entre l’endeutament d’aquest Ajuntament i la previsió –que amb això les companyes i companys saben que sóc molt curosa a posar ingressos totalment reals, no com feia vostè, que s’inventava la venda de naus i, a sobre, no tenia fons de contingència del tant per cent que li marcava la normativa quan posava elements de risc–, penso que el que hem fet és posar l’estat d’execució actual, encara quedant mesos per acabar, doncs, que no es cobra tot, doncs, com sempre, tots els ingressos no es cobren sempre en tots els pressupostos. Tampoc no crec que ara haguem descobert res de nou. Com que la capacitat d’un ajuntament... M’agradaria que em digués algun ajuntament, ja no de l’Estat, sinó de Catalunya, que tingui la capacitat de gastar-se el cent per cent del seu pressupost. Perquè no es tracta d’això, Xavier. I totes les persones que estem aquí ho sabem.Respecte a l’endeutament, Jaime, per a la teva tranquil·litat, aquest Ajuntament, quan acabem l’exercici actual del 2016, estarem en un 30 per cent de l’endeutament. Quan acabem l’exercici del 2017, tot i haver posat aquest possible préstec –que ja he dit que era un possible préstec– i el fet de lligar-ho amb el col·lector, Xavier, era per quantitats, era una quantitat molt similar, i per no haver de fer una memòria i dir tots els programes que hi podien haver anat, perquè tu saps que quan es fa la petició d’un préstec s’ha de dir a què anirà lligat. Doncs, per com quantitats eren similars, deien: «Posem el col·lector com a una gran quantitat que estaria vinculada a aquesta capacitat de préstec. I evidentment, si no falta per això, perquè es pot fer de pressupost corrent, doncs, no fa falta anar a un préstec si no es necessita.» Ningú s’endeutarà si no és necessari. Però sí que és veritat que es contempla la possibilitat de dir: «Doncs mira, hem tingut la capacitat de fer tot allò que havíem dit.» Genial. Estarem molt contentes i molt contents en aquest equip de govern. I a més a més, doncs, hem tingut la possibilitat de demanar un préstec, i tot i demanar el préstec, ja li dic al senyor Jaime que la previsió d’endeutament per al 2017 és del 23 per cent. Val? Ojalá molts ajuntaments de la nostra comarca, del nostre petit país, estiguessin amb un endeutament com el nostre.Referent als ingressos. Quan vostè deia, doncs, els ingressos que vénen de l’Estat, els

20

ingressos que vénen de la Generalitat, la diferència. Des de Plataforma Ciutadana per Barberà, que som un partit municipalista, els fem l’encàrrec a tota la resta de grups municipals –que aquí sí que tenen representació tant a la Generalitat com al Govern de l’Estat–, que facin els deures i pressionin, perquè realment els diners que ens han d’arribar ens arribin. Encantades. I si ens hem d’anar plegades a lluitar per això, doncs anem plegades. Val?Anècdota d’El Punt Avui. El Punt Avui, evidentment, 15.000 euros no és la subscripció al diari Avui; és una subscripció que va molt més enllà de la subscripció al diari, sinó que és un portal en el que permet tota una sèrie de penjar els edictes, de publicitat d’edictes, d’anuncis, no només de l’Ajuntament sinó de tots els ens municipals. Dóna tot un paquet, que ara s’està pagant, de publicitat extra, per valor de 75.000 euros. I vam dir: «Si amb una inversió de 15.000 tenim totes aquestes contraprestacions», doncs, ho vam veure una bona possibilitat per a cada vegada que es fa un acte, cada vegada que s’engega un projecte, doncs, poder comptar amb aquest complement més. El fons de contingència, ja ho he explicat. Està més que estudiat –que ja li he dit, eh? Per normativa i amb el nostre nivell d’endeutament, no estàvem obligades a fer-ho, però justament per la meva precaució vaig dir: «Posem el fons de contingència.» Passo a les peticions del Xavi Garcés. Aquest 2016, Xavi, sí que s’ha comprat un pis. Un pis. L’opció d’aquesta partida és l’opció de la compra per... I llavors, aquest any hem comprat un pis. Si no recordo malament, no arribava als 30.000 euros, val?, i doncs, hi ha la possibilitat, per això es manté aquesta partida, i si surt una altra oportunitat que es valora... que el pis està en condicions i que es valora que ens ajuda justament a adquirir més habitatge social, com deia el company David, doncs, benvingut sigui, i per això es manté la partida malgrat que sí que hi hagi despesa en aquest any.El tema de sota el concepte de material divers i els TRAE, ja vam explicar l’any passat, i de fet, som el primer equip de govern que dóna al final d’un pressupost tota la informació relativa a totes les empreses que han treballat en aquest Ajuntament, una cosa que demanava reiteradament el teu grup municipal quan estàveu al govern. I sabeu que amb la liquidació del 2015 es va facilitar tota aquesta informació, com es va facilitar la informació relativa a les altres despeses diverses.Pel que fa a la taxa turística, el que hem fet també és comptar bàsicament l’estat d’execució actual. Val? L’estat d’execució actual ens donava senyals, ens donava tranquil·litat per poder continuar comptant amb aquests ingressos de cara a l’any que ve. Polítiques de turisme, doncs, hi ha coses compartides entre la regidoria que porta el Pere Pubill i la regidoria que porta el Fabi, com és tota la senyalització de camins, tot el tema del riu Ripoll, el castell, tot de projectes que s’estan engegant que, evidentment, per a nosaltres sí que és foment del turisme de la ciutat. Com ha sigut, per exemple, també, una reivindicació històrica d’enllumenar l’església de la Romànica, tota una icona de la ciutat. Doncs, això és promoció turística de la ciutat.Parlaves, li feies l’aclariment de l’endeutament al Jaime. Bé, ja he explicat el perquè es posa, s’especifica, que és el col·lector un dels possibles candidats al préstec, tot i que la coletilla deia: «Col·lector o qualsevol altra inversió que es consideri oportuna.» El fons de contingència ja t’he explicat el que pensava. I em sembla que no... Ah! Sí. Preguntaves pel manteniment dels edificis. Doncs, fa molts anys que no es fan pintures en els edificis que daixò, doncs, des de Serveis Territorials s’ha contemplat poder tornar a fer aquest tipus d’actuacions. I una miqueta també totes les... tenint en compte l’estat d’execució de les actuacions que s’han fet, que s’han fet moltes intervencions en els centres escolars de primària. Val?Referent a l’apunt que feies del pressupost d’AISA, que no quadrava amb el pressupost de

21

l’Ajuntament, doncs, ens ho mirem. I gràcies per la puntualització.

Sr. Rivera: Bé, bàsicament, després d’escoltar les rèpliques i les intervencions dels altres grups, per aclarir. A veure, ens sembla bé que facin control de la despesa, mesures de contenció, però no ens acabem de quedar tranquils pel fet que aquest departament és recurrent a aquest problema. Esperem equivocar-nos. Val? En segon lloc, a veure, hi ha més despesa social, això és evident. No és només en aquest Ajuntament, és a tots els ens. Però no oblidem que això no s’arreglarà només amb una mica més de despesa social. Aquí hi ha un problema estructural que cal canviar. Per tant, jo crec que hem de sempre explicar això, fem més despesa social, que és necessària, però cal canviar, perquè amb aquest camí que portem no anem bé. Jo crec que això ho compartim. Referent al comentari del senyor Garcés, no és que estem d’acord amb el tema dels TRAE. No, no, i com que vostè ja coneixerà, una de les reclamacions que presentarem anirà en aquesta línia. Perquè sí que és veritat que quan està el pressupost executat tenim aquesta informació, però ens agradaria tenir el pressupost en forma de programa per poder entendre’l millor, bàsicament. I no només nosaltres, sinó tota la ciutadania.I, finalment, no em puc estar de contestar al senyor Fernández, perquè ha fet algunes afirmacions que són incorrectes i que em sembla que ha perdut una mica el focus. A veure, no podem analitzar qui paga, qui sosté això, només en funció del que són els impostos i taxes municipals. Ja ho ha dit vostè, eh?, que la participació en els tributs de l’Estat és una partida molt important dels ingressos municipals. I sap qui sosté aquesta partida? I qui sosté els serveis que no només es presten des dels ajuntaments? I que no només des de la Diputació, comunitats autònomes, l’Estat... Això són l’IVA i l’IRPF. L’IVA que paga tothom, tingui un euro o tingui 2 milions, tothom paguem el 21 per cent. És l’impost més injust i que afecta més, sobretot a la població més vulnerable. I això és responsabilitat seva. No seva de vostè, sinó del seu partit. I l’IRFP, en el qual el 80 per cent de les rendes són rendes del treball i no del capital. Per això, crec que quan fem anàlisis del que és l’estructura fiscal i com estan pagant i qui paga i qui aporta, al final, si només posem el focus en el que és l’IBI –que és un impost important, i dins del pressupost municipal és potser el més important–, correm el risc de començar a explicar la realitat d’una manera que no s’acosta al que és.I, finalment, jo no sé si la partida de plusvàlues aquest any superarà o no la de l’any passat. Faré una mica de futuròleg i diré que, malauradament, sí. Però això, senyor Fernández, no és per una recuperació de l’economia. Això és perquè assistim a una nova bombolla especulativa, val?, en la qual s’està adquirint habitatge, sobretot grans tenidors i grans fortunes estan adquirint habitatge per especular i llogar aquests habitatges. Per tant, crec que és un tema que hem de tenir molt present a l’hora de dissenyar les polítiques de protecció social.Gràcies.

Sr. Fernández: Bien. Brevemente. Aunque mi intención no es ahora polemizar sobre cuestiones de política financiera, pero sí le puntualizo, en el tema del Impuesto del Valor Añadido, dice: «No, es responsabilidad del gobierno.» Tengo que recordarle que es un impuesto armonizado en la Comunidad Europea y, por lo tanto, nosotros tenemos que respetar la directiva en materia del IVA. Por cierto, sacando el tema de la Unión Europa, nos parece un poco vergonzoso, por no decir más, el hecho de que tengamos la bandera europea en el estado en el que está, atada, y, en cambio, pues, tengamos algunas partidas, por ejemplo, de ingresos que vienen precisamente de los fondos europeos, ¿no?En materia del IRPF, como dice, bien, efectivamente, usted, como bien dice, son sobre todo

22

rendimientos de trabajadores. Para nosotros, nuestra política, la del Partido Popular es la de que la mejor política social es aquella que crea empleo. Precisamente, la promoción económica es la partida que consideramos que se tiene también que primar, algo que no necesariamente se ha recogido en estos presupuestos. En cambio, sí, lo que estamos haciendo es incrementar el gasto asistencial que no va en la dirección de la creación de empleo.Gracias.

Sr. Pubill: Sí. Jo també intentaré ser molt breu. Simplement, fer una reflexió en veu alta, que quan parlem de..., de fet, no és garantia d’èxit tenir més diners a les partides. És a dir, el que intentem fer des de l’equip de govern és una frase que... o dues paraules, tres paraules, que diem sempre, que és racionalització de la despesa –quatre paraules. Jo crec que no per més portar diners a les partides, sinó per distribuir-les millor, s’aconsegueix l’èxit. I fer també el comentari..., em sap greu que a cada Ple estiguem amb el mateix, però quan parlen els senyors del Partit Popular –i això també ens afecta aquí a Barberà, eh?, encara que sembli que és política que va més enllà–, quan parlen de reactivació econòmica, de creació d’empleo i tot això, expliquin també que el 10 per cent, només el 10 per cent dels contractes que es fan són indefinits. Expliquin també que la majoria de la gent està treballant per continuar sent pobre. Això no ens ho expliquen. Expliquin també que els sous estan en una precarietat tal que és més el que cobren els jubilats que el que ingressem com a... per rendes de treball. Expliquem bé les coses. No diguem les coses «sesgadament», perquè això pot crear confusió. I aquesta..., diguéssim, aquesta importància que li donem, o que li donen vostès, a la reactivació econòmica, torno a repetir, surtin al carrer, no es quedin només amb els titulars de premsa, i ho tindran una mica més clar.Gràcies.

Sr. Clarà: Per complementar una mica les respostes que havia donat la Carmina respecte a algunes preguntes que es feien des del Partit Socialista. Sobre el tema d’habitatge de tempteig i retracte, que ja s’ha dit, és una partida de 40.000 euros que es repeteix durant aquest any. Hi va haver, efectivament, una compra d’un habitatge al Banc Sabadell per 28.000 euros, més les despeses. Però hem de dir, doncs, que, a més, és a dir, sí que es va fer servir aquesta partida, però vam aconseguir una subvenció. Una subvenció que venia de la Diputació. Per tant, doncs, aquesta inversió que es va fer en aquest habitatge la recuperarem, eh?La tenim perquè, bé, doncs, si tenim possibilitat de créixer en habitatge, perquè el necessitem, doncs, amb preus d’aquest tipus, doncs bé, tampoc ens agrada, eh?, la fórmula, vull dir, d’haver d’anar a comprar a un banc, perquè al final és recuperar un habitatge d’una persona que han desnonat i que, en fi. Però bé, doncs, ja dic, al final, és a dir, hem d’intentar o mirar de separar entre el que han de ser les polítiques més estructurals, i ho comentava, doncs, el José Luís, que és cert que al final el tema, el problema és d’un canvi de model, per molts diners que posem, si no canviem certes dinàmiques, doncs, al final és que mai en tindrem prou per cobrir determinades necessitats, no? El tema d’habitatge és molt concret. Igual, doncs, necessitem promoure models d’habitatge diferents, doncs, amb entitats com, per exemple, Sostre Cívic, amb la que ja s’està mantenint converses o amb altres models.Sobre el tema de polítiques socials i dependència, dir que, bé, el que estem fent és precisament això, reforçar el Servei d’Assistència Domiciliària, que ara mateix és l’eina que tenim, doncs, per donar resposta a les necessitats de dependència. Hem de dir que a aquesta ciutat actualment no tenim llista d’espera, per tant, és un servei que si tenim la necessitat, tenim la possibilitat de cobrir-la de manera immediata. Per tant, en aquest sentit, estem coberts, i aquest any, doncs, posem una quantitat important de diners precisament per cobrir, per millorar aquest servei. També, doncs, segurament al proper ple presentarem un nou model

23

relacionat amb el Servei d’Assistència Domiciliària, doncs, amb altres novetats que han d’ajudar aquí a cobrir aquesta necessitat.Un altre tema, el TRAE de Joventut de la Roma, el detall: són 130.000 euros per a l’espai jove de la Roma; 3.454 per al Pla local de joventut, i 6.300 per al programa de gent de salut. I em penso que no hi havia cap altre tema.Per acabar ja, el debat referent al tema del Partit Popular i el creixement econòmic i generar treball. El treball que generen vostès implica que nosaltres haguem de fer assistencialisme des dels Serveis Socials, perquè vostès generen treballadors pobres. Treballadors pobres, explotats, que després finalment acaben venint a Serveis Socials perquè no poden cobrir ni les seves necessitats més bàsiques. Per tant, quan ho expliqui, que es digui la veritat. I li podria fer una llista, eh?

Sr. Garcés: Intentaré ser breu. Bé, quan parlaven de la llista de proveïdors de l’Ajuntament, com també es diu aquí, si es demanaven les coses, també es donaven. És a dir, que jo crec que aquesta frase també la podem fer servir nosaltres. I aprofitant aquest tema: hi ha previst tornar a posar en funcionament la Comissió de Contractació? Quan parlaven també del tema de no apliquem o podíem no aplicar la partida de contingència perquè la normativa no obliga, moltes coses no es fan perquè ho obliga la normativa, sinó perquè es creu que és millor per a l’estabilitat del pressupost i, per tant, de la ciutat. Lo de justificació que s’ha escollit una inversió concreta per al tema del préstec, home, al·legar comoditat administrativa, en moltes altres ocasions, quan es volen fer polítiques, precisament el que es fa és fer el contrari. És a dir, encara que administrativament sigui complicat, si es vol fer algo es fa. O sigui, que fer aquesta al·legació ara tampoc em sembla molt encertada.També quan parlaven del tema de turisme, estic totalment d’acord que hi ha moltes tasques que es poden fer des dels Serveis Territorials en favor del turisme. Però, si no ha canviat, la justificació anteriorment dels ingressos per a la taxa de turisme no permetien utilitzar inversions. Per això jo preguntava quines polítiques estaven previstes dintre del sector del turisme per tirar endavant que no tinguessin a veure amb inversions que es poden subvencionar per altres vies, com el Consell Comarcal, per exemple. Quan es parla de... abans ha sortit el tema de l’auditoria laboral, quan es parla que estem en una situació d’endeutament molt baix i que és molt bona situació, entenc jo que també això és reflex d’una tasca feta no en els últims dos anys, sinó que hi ha una petita part d’herència que he vist, i que vull agrair, he vist reflectida en l’informe d’Alcadia. I per això vull agrair-lo. I sí que m’ha faltat, bé, sí, lo de Joventut sí que m’ho has comentat. Sí. Doncs, res més. Moltes gràcies.

Sra. Pérez: Referent al pressupost d’AISA, que és el que està aprovat pel Consell de... per la Junta General i, evidentment, el que consta aquí, doncs, és possible que hi hagi un error amb la graella que explicita l’altre, i evidentment, el que val és l’import que aprovem ara en aquest pressupost. Val? Gràcies.

Sr. Garcés: Perdó. Això vol dir que s’haurà de tornar a aprovar el pressupost d’AISA? I perdó, se m’havia oblidat: no sé si és correcte que aquest pressupost estigui aprovat de forma ordinària i no s’hagués hagut de ficar en un punt extraordinari de l’ordre del dia, perquè en la preacta figurava un pressupost de SABEMSA que encara no estava aprovat quan es va convocar. I si els expedients han d’estar conclosos... em surt aquest dubte.Gràcies.

24

_____________________

3 DONAR COMPTE

3.1 EXP.: 2016N711.004. DONAR COMPTE AL PLE DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST A DATA 30.09.2016.

D'acord amb l'article 16 de les Bases d'execució del Pressupost vigent, es dóna compte al Ple municipal dels estats, a data 30 de setembre de 2016, següents i que es publicaran a la Seu electrònica municipal:

1. Estat d’execució del Pressupost de Despeses:

CAPÍTOL Prev. definitivaObligacions

reconegudes netesPagaments Pendent d'execució

I. Despeses de personal 12.662.749,31 € 7.882.117,35 € 7.872.864,75 € 4.780.631,96 €

II. Despeses en béns corrents i serveis

16.428.889,07 € 7.842.498,07 € 7.601.491,75 € 8.586.391,00 €

III. Despeses financeres 624.811,50 € 253.686,14 € 253.656,14 € 371.125,36 €

IV. Transferències corrents 3.621.105,00 € 1.895.565,56 € 1.782.103,07 € 1.725.539,44 €

V. Fons de contingència 710.304,88 € 0,00 € 0,00 € 710.304,88 €

VI. Inversions 5.251.902,83 € 719.570,67 € 655.982,14 € 4.532.332,16 €

VII. Transferències capital 145.807,06 € 9.233,30 € 9.233,30 € 136.573,76 €

VIII. Actius financers 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

IX. Passius financers 3.206.358,91 € 2.442.917,35 € 2.442.917,35 € 763.441,56 €

TOTAL 42.651.928,56 € 21.045.588,44 € 20.618.248,50 € 21.606.340,12 €

2. Estat d’execució del Pressupost d’Ingressos:

CAPÍTOL Prev. definitivaDrets reconeguts

netsRecaptació Pendent d'execució

I. Impostos directes 16.813.601,51 € 17.441.163,25 € 12.113.986,16 € -627.561,74 €

25

II. Impostos indirectes 800.000,00 € 605.970,95 € 583.759,90 € 194.029,05 €

III. Taxes i altres ingressos 8.399.068,16 € 7.175.744,04 € 4.704.526,74 € 1.223.324,12 €

IV. Transferències corrents 10.803.619,17 € 8.859.443,61 € 8.423.365,83 € 1.944.175,56 €

V. Ingressos patrimonials 415.322,34 € 377.851,88 € 311.996,29 € 37.470,46 €

VI. Alienació d’inversions reals 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

VII. Transferències de capital 1.312.360,07 € 770.173,02 € 671.592,88 € 542.187,05 €

VIII. Actius financers 4.107.957,31 € 0,00 € 0,00 € 4.107.957,31 €

IX. Passius financers 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

TOTAL 42.651.928,56 € 35.230.346,75 € 26.809.227,80 € 7.421.581,81 €

3. Operacions no pressupostàries:

Saldo inicial Abonaments Càrrecs Saldo final

Deutors 206.013,98 € 956.960,21 € 1.794.777,02 € 1.039.323,26 €

Creditors 2.317.242,33 € 9.711.055,65 € 10.340.736,53 € 1.687.561,45 €

Ingressos pendents aplicació 262.935,15 € 38.560,42 € 37.381,97 € 264.113,60

Pagaments pendents aplic. 96.560,46 € 202.814,56 € 191.306,47 € 108.068,55 €

Valors rebuts 4.115.204,76 € 75.245,86 € 323.405,28 € 3.867.045,34 €

Valors lliurats 95.654,05 € 0,00 € 0,00 € 94.904,05 €

Iva repercutit 0,00 € 16.242,44 € 16.242,44 € 0,00 €

Iva suportat 0,00 € 1.312,32 € 1.312,32 € 0,00 €

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de l’assumpte, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Pérez: Com cada any per aquestes dates comencen els donar comptes de diferents conceptes de l’Àrea Econòmica. Un d’ells, l’estat d’execució del pressupost a data 30 de setembre de 2016. Ja vam avançar, i passa cada any, eh?, aquest estat d’execució, amb el

26

trencament del període vacacional, doncs, fa que a vegades les xifres no puguin ser tan ajustades com ens agradarien, però bé, estem parlant... pel que fa a l’estat d’execució del pressupost de despeses estem parlant que estem en unes obligacions reconegudes, unes obligacions reconegudes, netes, perdó, del 50 per cent de la previsió definitiva. Per tant, per a nosaltres és una molt bona dada. Estàvem parlant d’un pressupost de 42.651.928 euros i dels quals tenim obligacions per 21.045.588 euros. D’aquestes despeses sí que és veritat que hi ha diferents partides que estan més desenvolupades, diferents capítols que estan més desenvolupats que d’altres. Evidentment, el que està més al dia és el capítol 1 de despeses de personal, seguit de totes les transferències corrents. Estem en un estat d’execució per sobre del 50 per cent. Igual que les despeses corrents, les despeses en béns corrents i serveis estarien molt a prop del 50 per cent. Baixaria una miqueta més pel que fa a les despeses financeres, estaríem al voltant del 41 per cent, però com que és un volum de diners més petit no afecta tant la globalitat de l’estat d’execució global. I també una de les partides que estan executades pràcticament en el 75..., bé, per sobre del 75 per cent, que correspondria al tercer trimestre, són els passius financers. Pel que fa al pressupost d’ingressos, de la previsió definitiva d’ingressos que, com dèiem, era de 42.651.000 euros, estem en una molt bona previsió d’ingressos que ens dóna molta tranquil·litat i pensem que ens farà acabar un exercici, doncs, bastant bé. Estem al voltant del 85 per cent dels drets reconeguts nets de la previsió definitiva. Sí que és veritat que amb el capítol d’impostos directes anem molt per sobre de la previsió de tot l’any ja en el tercer trimestre i, per tant, això ha fet que aquest índex, doncs, sigui bastant bo. Ingressos d’altres capítols, doncs, en impostos indirectes també estarien per sobre d’aquest 75 per cent que correspondria al tercer trimestre.De taxes i altres ingressos arribem fins al 85 per cent de la previsió inicial. En transferències corrents també estaríem per sobre del 80 per cent. Arribaríem fins i tot al 91 per cent dels ingressos patrimonials. I el que està una miqueta més just, en el 60 per cent, serien les transferències de capital, com bé explicàvem abans que a vegades els diners que costen més de rebre són dels ens supramunicipals, com és lògic.Estem parlant, com deia, d’un estat d’execució molt bo. Vam ser curoses a l’hora de fer les previsions, igual que hem intentat fer aquest any de cara al 2017, i aquests números, doncs, ens deixen tranquil·les i esperem que no hi hagi cap entrebanc d’aquí al final d’any, que pels números no ho sembla i, per tant, la liquidació del pressupost del 2016 entenem que serà una liquidació positiva.

Sr. Rivera: Amb molta brevetat. Aquí no ens hem de posicionar, però sí que ens agradaria conèixer si s’estima... –bé, ara estem a 23 de novembre, evidentment, aquests números que tenim aquí han canviat molt– quina és l’estimació de l’execució que preveuen d’aquí a final d’any. Perquè jo entenc que no serà un 50 per cent del pressupost de despeses, sinó que serà molt més. Això d’entrada.Llavors, puntualitzar que el capítol que està més executat –potser no– en despeses és els passius financers, que, evidentment, els bancs sempre manen i no ens escapem. I, finalment, respecte a les transferències corrents, aquesta diferència d’1.944.000 ens agradaria saber a què corresponen, si corresponen...Transferències corrents, el 4, d’ingressos.Val? El 4 d’ingressos.Val? Si corresponen sobretot a alguna institució, com pot ser la Generalitat, o a quina institució.Gràcies.

27

Sra. Pérez: La previsió de... L’estimació de l’execució, evidentment, del capítol de despeses era més gran, era una cosa que ja havíem comentat fins i tot amb la previsió quan tot el capítol 6 d’inversions vam optar per dotar totes les polítiques socials i d’atenció a la ciutadania, sabíem que deixar tot el Pla d’inversions en mans del romanent de tresoreria el que ens ocasionava és que fins que vam tenir el romanent de tresoreria, que va ser aprovat el mes de maig, si no recordo malament, i es va incorporar al pressupost i va haver-hi algunes de les inversions que s’han anat alentint, sí que és veritat que en l’actualitat hi ha moltes de les inversions, evidentment, després del setembre, perquè pràcticament el juliol i l’agost hi ha moltes coses que no es van poder fer. Però si repassem només aquest capítol d’inversions, el capítol 6, podem repassar-lo en un moment, doncs, per exemple, tot el tema de reposició de maquinària i mobiliari de Serveis Generals es manté. S’han treballat també en tot el tema del capítol 6 del Centre Gestor d’Informàtica, de Societat de la Informació. S’han anat comprant equipaments, que tot això no estava en aquest pressupost.Coses més... programes de ciutat. S’ha fet també l’adquisició del Software que necessitava l’OAC, també referent a noves tecnologies. Com ja sabeu, si heu passat pel Casal de Cultura, s’està fent la remodelació de l’accés del Casal de Cultura. S’ha fet també tot el tema d’aportació i gestió de l’església de la Romànica. S’ha fet la compra de terrenys de la Massana, corresponents a la part de la Papallona, del sector aquell. S’està treballant en la instal·lació de l’ascensor de l’Ajuntament. S’ha fet reparació d’asfaltats a tota la ciutat. S’estan fent reparacions també del cautxú dels parcs infantils. S’ha fet també la reparació de la cobertura de l’OAC.Més coses que s’han fet. Els separadors del carril bici del carrer Circumval·lació. Temes relacionats amb l’adequació de la normativa energètica dels edificis municipals. Tema d’enllumenat públic, també s’han fet coses. Per tant, tot això, des del setembre aquí que anirà arribant tota la documentació, diguéssim, tota la facturació corresponent, doncs, s’aniran incorporant. I, per tant, aquest capítol quedarà més... Com ja sabeu també, també s’ha fet tot el tema de les plataformes de l’autobús. El que dèiem abans, la compra d’aquest habitatge per la normativa del tempteig i retracte. El tema de..., bé, coses més petites, com els servidors informàtics o mobiliari de Benestar Social. El porxo de l’Escola Elisa Badia, l’escala d’emergència de l’Escola Can Llobet també es farà aquest Nadal. Més coses que es van fer, a Esports, doncs, l’adequació de tota la platja, de la piscina descoberta d’estiu que es va fer aquesta abans de la temporada, com no podia ser d’una altra manera i, en canvi, l’altra actuació que s’havia de fer l’equipament, doncs, haurà de quedar per al proper. Tot això s’anirà incorporant. I, evidentment, la idea és que aquest estat d’execució augmentarà.De la previsió definitiva, mira, demà demanem com estem i te la dic a data de demà. Si us sembla bé, passem notificació a totes les persones que esteu a la Comissió Informativa perquè la pugueu tenir al dia.Moltes gràcies.

_____________________

3.2 EXP.: 2016N711.005. DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE MOROSITAT DEL 3R TRIMESTRE 2016.

Atès que l'article 4.3 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, estableix que els tresorers o, en el seu defecte, els interventors de les corporacions locals han d'elaborar trimestralment un informe sobre el compliment dels

28

terminis que preveu aquesta Llei per al pagament de les obligacions de cada entitat local, que ha d'incloure necessàriament el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s'estigui incomplint el termini.

Atesa l'Ordre HAP/2105/2012, d'1 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que estableix que les administracions públiques estan obligades a remetre al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques la informació econòmica i la periodicitat en cada cas establerta.

Atès l'article 4 de l'Ordre HAP/2105/2012 estableix que la remissió de la informació economicofinancera s'ha de centralitzar a través de la Intervenció.

Atès que la Interventora municipal ha tramès aquests informes trimestralment al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas a través de l'Oficina Virtual para la Coordinación Financiera con las Entidades Locales.

Atès que la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, estableix en el seu article 3.1 que és d'aplicació per a tots els pagament efectuats en contraprestació en les operacions comercials realitzades entre empreses, o entre empreses i administració, així com les realitzades entre els contractistes principals i els seus proveïdors i subcontractistes, quedant fora de l'àmbit, les operacions que no estan basades en una relació comercial.

Tanmateix, l'art. 8 d) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix que els subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, per tant, els ajuntaments, hauran de fer pública la informació relativa als pressupostos, amb descripció de les principals aplicacions pressupostàries i informació actualitzada i comprensible sobre el seu estat d'execució i sobre el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les Administracions Públiques. Aquesta informació es publica a la Seu electrònica de l'Ajuntament.

Per tot l'esmentat anteriorment, tot seguit es DÓNA COMPTE al Ple dels informes trimestrals de morositat del 3r trimestre de 2016 (graella adjunta) de l'Ajuntament de Barberà del Vallès i de les empreses municipals SABEMSA i AISA, comunicats al Ministerio de Hacienda y Administraciones Pública a través de la Oficina virtual para la Coordinación Financiera con las Entidades Locales, i que es publicaran a la Seu electrònica municipal.

Pagaments realitzats en el períodeFactures o documents justificatius pendents de

pagament al final del període

Pagaments dins del termini legal

Pagaments fora del termini legal

Dins del termini legal de pagament

Fora del terminilegal de pagament

Codi Entitat

EntitatTipus de

comptabilitat

Període Mitjà de Pagament

(PMP) (dies)

Número de

pagaments

Import total (€)

Número de

pagaments

Import total (€)

Interessos de demora pagats en el període (€)

Període Mitjà de Pagament Pendent (PMPP) (dies)

Número de pagaments

Import total (€)

Número de

pagaments

Import total (€)

09-08-252-AA-000

Barberà del Vallès Limitativa 54,35 946 1.448.739,33 433 776.374,69 0 43,50 750 1.631.032,57 351 487.174,28

09-08-252-AP-002

Actividades Integrales (AISA) Empresarial 19,00 158 64.735,00 8 10.006,00 0 40,00 28 27.243,00 0 0,00

29

09-08-252-AP-001 Sabemsa Empresarial 29,00 217 894.705,23 1 656,16 0 21,00 144 245.157,21 4 2.321,20



Sra. Pérez: En aquest donar compte, tal com dèiem abans, és del nou paquet dels donar comptes trimestrals, ens disposem a donar compte de l’informe de morositat del tercer trimestre. En l’expedient hi ha tota la normativa relacionada amb aquest tema. I si anem pels tres ens municipals, els pagaments realitzats en el període, tal com ja havíem avisat, entre el període estival i la implantació de la signatura electrònica de totes les factures que ens arriben a totes les regidories, ja vam avançar que no serien tan bons com els del segon trimestre. Estem parlant, tot i que estem dintre del, diguéssim, del marge, estem parlant d’un període mitjà de pagament de 54 dies pel que fa a l’Ajuntament, de 19 dies pel que fa a AISA, i de 29 dies pel que fa a SABEMSA. De la relació de pagaments dins del termini legal, estem al voltant dels mil pagaments pel que fa a l’Ajuntament, poc més de cent cinquanta pel que fa a AISA, i poc més de dos-cents pel que fa a SABEMSA. Els pagaments fora del termini legal, SABEMSA només en té un, AISA en té vuit, i nosaltres tenim una mica més de quatre-cents. Pel que fa a les factures o documents justificatius pendents de pagament al final de període, el període mitjà de pagament pendent estaríem al voltant dels quaranta-quatre dies, quaranta AISA i vint-i-un per SABEMSA. Dins del termini legal del pagament, l’Ajuntament hem fet 750 pagaments, AISA n’ha fet 28 i SABEMSA n’ha fet 144. Fora d’aquest termini, l’Ajuntament n’hem fet 351, cap AISA i 4 per part de SABEMSA.

_____________________

3.3 EXP.: 2016N711.006. DONAR COMPTE AL PLE DEL PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT GLOBAL A PROVEÏDORS 3R TRIMESTRE 2016.

El Reial Decret 635/2014, de 25 de juliol, pel qual es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les Administracions Públiques i les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, previstos a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, estableix que els subjectes passius són els previstos a l'article 2.1 de la Llei Orgànica 2/2012.

L'article 2.1 de la Llei Orgànica 2/2012 estableix que el sector Administracions Públiques inclou els següents subsectors, d'acord amb la definició i delimitació del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals aprovat pel Reglament (CE) 2223/96 del Consell, de 25 de juny de 1996:

Administració central, que comprèn l'Estat i els organismes de l'administració central.�

Comunitats autònomes.�

Corporacions Locals.�

Administracions de la Seguretat Social.�

D'aquesta manera, estan fora de l'àmbit d'aplicació del càlcul del període mitjà de pagament les entitats de l'article 2.2 de la Llei Orgànica 2/2012 (La resta de les entitats públiques

30

empresarials, societats mercantils i demés entitats de dret públic dependents de les administracions públiques, no incloses a l'apartat anterior).

Atès que l'article 4.3 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluïta contra la morositat en les operacions comercials, estableix que els tresorers o, en el seu defecte, els interventors de les corporacions locals han d'elaborar trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis que preveu aquesta Llei per al pagament de les obligacions de cada entitat local, que ha d'incloure necessàriament el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s'estigui incomplint el termini.

Atesa l'Ordre HAP/2105/2012, d'1 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que estableix que les administracions públiques estan obligades a remetre al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques la informació econòmica i la periodicitat en cada cas establerta.

Atès l'article 4 de l'Ordre HAP/2105/2012 estableix que la remissió de la informació economicofinancera s'ha de centralitzar a través de la Intervenció.

Atès que la Interventora municipal ha tramès aquests informes trimestralment al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas a través de l'Oficina Virtual para la Coordinación Financiera con las Entidades Locales.

Atès que la Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial al sector públic, introdueix en l'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera el compliment del període mitjà de pagament a proveïdors.

Atès que la Llei orgànica 9/2013 estableix que el termini màxim de pagament és el que estableix la Llei de morositat, 30 dies.

Atès que el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul al creixement i de la creació d'ocupació, modifica la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluïta contra la morositat en les operacions comercials, determinant que el termini de pagament és de trenta dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies, prestació dels serveis o d'aprovació de les certificacions d'obra, si no s'ha fixat data o termini de pagament en el contracte.

Atesa la Nota relativa a l'aplicació de la disposició transitòria desena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) estableix els criteris per còmput del període mitjà de pagament a proveïdors, en el qual estableix que la data d'inici és el reconeixement de l'obligació fins la data del seu pagament (és a dir, l'administració té 30 dies per aprovar la factura des de la data de registre, i 30 dies per efectuar el seu pagament des de la data d'aprovació). També introdueix l'indicador mitjà de pagament i l'indicador mitjà del pendent de pagament.

El Reial Decret 635/2014, de 25 de juliol, pel qual es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les Administracions Públiques i les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, previstos a la Llei

31

Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, estableix el càlcul per període mitjà de pagament a proveïdors.

L'article 3 d'aquest Reial Decret estableix que per al càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors es tindran en compte les factures expedides des de l'1 de gener de 2014 que constin en el registre comptable de factures i les certificacions mensuals d'obra aprovades a partir de la mateixa data. Queden excloses les obligacions de pagament contretes entre entitats que tinguin la consideració d'Administracions Públiques en l'àmbit de la comptabilitat nacional i les obligacions pagades amb càrrec al Fons per al finançament del pagament a proveïdors. També queden excloses les propostes de pagament que hagin sigut objecte de retenció com a conseqüència d'embargaments, manaments d'execució, procediments administratius de compensació o actes anàlegs dictats per òrgans judicials o administratius.

Tanmateix, l'art. 8 d) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon gobern, estableix que els subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, per tant, els ajuntaments, hauran de fer pública la informació relativa als pressupostos, amb descripció de les principals aplicacions pressupostàries i informació actualitzada i comprensible sobre el seu estat d'execució i sobre el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les Administracions Públiques. Aquesta informació es publica a la Seu electrònica de l'Ajuntament.

Per tot l'esmentat anteriorment, tot seguit es DÓNA COMPTE al Ple del període mitjà de pagament del 3r trimestre de 2016 de l'Ajuntament, comunicat al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas a través de la Oficina virtual para la Coordinación Financiera con las Entidades Locales, i que es publicarà a la Seu electrònica municipal:

EntitatRati d'operacions

pagadesRati d'operacions pendents de

pagamentPeríode mitjà de pagament 3r

trimestre 2016Barberà del Vallès 27,01 dies 30,96 dies 29,17 dies



Sra. Pérez: Acabem, doncs, amb els donar comptes trimestrals. En aquest cas, ens ocupa el període mitjà de pagament global a proveïdors d’aquest tercer trimestre, tal com deia. La ràtio d’operacions pagades per l’Ajuntament de Barberà del Vallès ha estat de 27 dies, la ràtio d’operacions pendents de pagament està al voltant dels 31 dies, el període mitjà de pagament del tercer trimestre també està dintre del marge legal, que són els 29 dies.

Sr. Fernández: Simplemente, el Grupo Municipal del Partido Popular quiere decir que el dato no es satisfactorio, porque si comparamos la cifra de hace un año, en el mismo trimestre, en el tercero, pues teníamos una cifra de 25,25 días y hemos pasado a 29,17, y creo que también esto es un dato negativo. Y bueno, queríamos remarcarlo.Gracias.

32

Sra. Pérez: Com he explicat justament en el punt anterior, durant aquest estiu, durant els mesos de juliol i agost, hi ha hagut tota la implantació de la signatura electrònica de les factures, que ha fet, tal com havíem avisat, que aquests períodes siguin superiors als que teníem, evidentment, fins i tot nosaltres programats, perquè la idea és seguir la línia de millora i no el que ens ha passat aquí.Gràcies.

_____________________

3.4 EXP.: 2016N711.007. DONAR COMPTE AL PLE DEL COST EFECTIU DELS SERVEIS DE L'EXERCICI 2015.

L'article 116ter de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, introduït per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local disposa que totes les entitats locals calcularan abans del dia 1 de novembre de cada any el cost efectiu dels serveis que presten, partint de les dades de la liquidació del pressupost general i, en el seu cas, dels comptes anuals aprovats de les entitats vinculades o dependents, corresponent a l'exercici immediatament anterior.

Aquest article també disposa que el càlcul del cost efectiu dels serveis tindrà en compte els costos reals directes i indirectes dels serveis i, que per Ordre del Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques es desenvoluparan aquests criteris de càlcul.

Finalment, aquest article disposa que totes les entitats locals comunicaran els costos efectius de cada un dels serveis al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per a la seva publicació.

La Resolució de 23 de juny de 2015 de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, per la qual s'especifiquen els elements inclosos als annexos de l'Ordre HAP/2075/2014, de 6 de novembre, per la qual s'estableixen els criteris de càlcul del cost efectiu dels serveis prestats per les entitats locals, estableix les unitats físiques de referència dels serveis de prestació obligatòria (annex I de l'Ordre HAP/2075/2014) i dels serveis corresponents a competències pròpies dels municipis (annex II de l'Ordre HAP/2075/2014), éssent d'aplicació aquesta resolució a partir de 2015 en referència a la informació economicofinancera.

L'Ordre HAP/2075/2014, de 6 de novembre, per la qual s'estableixen els criteris de càlcul del cost efectiu dels serveis prestats per les entitats locals, estableix que les entitats locals hauran de calcular els costos efectius de tots els serveis que prestin directament o a través d'entitats i organismes vinculats o dependents de conformitat amb el previst a la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local.

L'article 3 d'aquesta Ordre estableix que el cost efectiu dels serveis prestats per les entitats locals es determina per l'agregació de dos components: costos directes, exclusivament associats a cada servei, i costos indirectes determinats segons els criteris d'imputació establerts en aquesta Ordre. Els costos directes i indirectes s'identificaran amb les obligacions reconegudes, incluint també les obligacions pendents d'aplicació a pressupostos, segons les dades d'execució de despesa dels pressupostos generals de les entitats locals i, en el seu cas, amb els comptes anuals aprovats de les entitats i organismes vinculats o dependents,

33

corresponents a l'exercici immediatament anterior a aquell en el que es vagi a calcular el cost efectiu. S'aplicarà el nivell de desagregació de la classificació per programes de l'Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual es modifica l'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura dels pressupostos de les entitats locals.

L'article 4 de l'Ordre estableix les despeses directes imputables als serveis. En els casos de les entitats locals, i organismes i entitats dependents o vinculats subjectes a pressupost limitatiu es calcularà per a cada servei la despesa directa mitjançant l'agregació dels imports que siguin directament imputables en els termes següents:

a) Despeses de personal: articles 10, en el que es refereixi a personal directiu, 11, 12, 13, 14, 15 i 16 de la classificació econòmica de la despesa, aprovada por l'Orden EHA/3565/2008.

b) Despeses corrents en béns i serveis: articles 20, 21, 22, 23, 24, 25 i 26 de la classificació econòmica de la despesa, aprovada per l'Ordre EHA/3565/2008.

c) Despeses derivades de l'amortització de la inversió realitzada en l'exercici i en els anteriors: les despeses incloses als articles 60 i 62 de la classificació econòmica, aprovada per l'Ordre EHA/3565/2008, pel que es refereix a les inversions noves, i els inclosos als articles 61 i 63 de la mateixa classificació pel que es refereix a la inversió de reposició, es periodificaran pel número d'anualitats al que s'extengui la vida útil dels immobilitzats corresponents i, en el seu cas, es tindran en comptes els criteris que s'apliquin pel l'entitat local d'acord amb la normativa comptable que resulti d'aplicació. A les infraestructures i els béns del patrimoni de l'entitat local que tinguin una vida útil il· limitada, no se'ls aplicarà aquest criteri de periodificació.Així mateix, s'incluiran les despeses derivades de l'amortització d'immobilitzat immaterial o intangible directament relacionats amb la prestació del servei, als que es refereix l'article 64 de la classificació econòmica citada, excepte el concepte 648 de la mateixa.

d) En els casos d'existència d'operacions d'arrendament financer, es considerarà la despesa reflexada en el concepte 648, en quant a les quotes netes d'interessos, de la classificació econòmica de la despesa, aprovada per l'Ordre EHA/3565/2008.

e) Despeses en transferències corrents i de capital dels articles 48 i 78 de la classificació econòmica dels pressupostos de les entitats locals, sempre que estiguin directament relacionats amb la prestació dels serveis que el seu cost sigui objecte de càlcul, i no estiguin recollits en altres conceptes de despesa dels considerats per a tal càlcul.

f) Qualsevol altra despesa no financera no senyalada anteriorment que tingui relació amb la prestació del servei.

L'apartat 2 de l'article 4 de l'Ordre estableix que en els casos de les entitats dependents o vinculades a les entitats locals que apliquin el pla general de comptabilitat de l'empresa tindran en compte les despeses d'explotació incloses en el compte de pèrdues i guanys recollits a les partides 4, "Aprovisionaments"; 6. "Despeses de personal"; 7, "Altres despeses d'explotació", i 8, "Amortització de l'immobilitzat", així com qualsevol altra despesa no financera no assenyalada anteriorment que tingui relació amb la prestació del servei.

L'article 5 de l'Ordre defineix les despeses indirectes i la imputació als serveis. Estableix que les despeses recollides als grups de programes relatius a l'Administració General de les polítiques de despesa s'imputaran proporcionalment a cada grup de programes o programa atenent al seu volum de despesa. Si a la liquidació del pressupost es recull informació

34

agregada corresponent a varis serveis, la despesa total s'imputarà a cada un d'ells proporcionalment.

Aquesta Intervenció ha considerat que les despeses de les aplicacions pressupostàries amb les orgàniques 001 Alcaldia, 200 Serveis generals i 230 Serveis econòmics, no formen part del càlcul del cost efectiu, segons estableix l'Ordre, al ser despeses generals (costos centrals de l'Ajuntament). També ha considerat que les despeses de les aplicacions pressupostàries 002 Oficina de comunicació i imatge dels grups de programes 492 Gestió del coneixement i 920 Administració general, 210 Contractació i compres i 270 Informàtica, són despeses directes (costos sectorials) amb repercussió a totes els serveis, i s'han distribuït entre tots els programes segons el que representa el cost de cada programa (servei) sobre el total de tots els serveis. Finalment, les despeses indirectes s'han distribuït com estableix l'Ordre, s'han distribuït proporcionalment les despeses dels grups de programes de l'Administració General de cada despesa a cada grup de programa segons el seu volum de despesa.

L'article 6 de l'Ordre estableix que en els casos de gestió indirecta, mitjançant les diferents formes previstes per al contracte de gestió de serveis públics en el text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, el cost efectiu vindrà determinat per la totalitat de les contraprestacions econòmiques que aboni l'entitat local al contractista, incloses les contraprestacions en concepte de preu del contracte, així com, en el seu cas, les subvencions d'explotació o de cobertura del preu del servei. En els casos de gestió indirecta en els que la retribució del contractista es percebi directament per aquest dels usaris, el cost efectiu vindrà determinat pels ingressos derivats de les tarifes que aquells abonin, així com, en el seu cas, per les subvencions de cobertura del preu del servei que puguin correspondre a l'entitat local a la que correspon la titularitat del servei.

L'article 7 de l'Ordre estableix que el Ministerio de Hacienda y Aministraciones Públicas publicarà abans de l'1 de desembre de cada any al seu portal web, sobre la base de la informació que remetin les Entitats Locals, d'acord amb el que es prevegui a l'Ordre HAP/2105/2012, d'1 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, la informació prevista als annexos d'aquesta ordre corresponent a cada un dels següents serveis:

a) Als serveis de prestació obligatòria mencionats als articles 26.1 i 36 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril.

b) Als serveis derivats de l'exercici de les competències citades als articles 7, 25.2 i 27 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril.

Pel que fa a la publicació del cost efectiu, la disposició transitòria única de l'Ordre estableix que les Entitats Locals remetran al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas abans de l'1 de novembre la informació a què es refereix l'article 7 relativa a l'any anterior. Aquesta remissió es realitzarà d'acord amb els models facilitats per tal Ministeri, en tant no es produeixi la modificació de l'Ordre HAP/2105/2012, d'1 d'octubre.

A tals efectes, aquesta Intervenció ha remès, dins del termini establert, la informació relativa del cost efectiu dels serveis prestats per l'Ajuntament.

35

Per tot l'esmentat anteriorment, es DÓNA COMPTE al Ple del COST EFECTIU DELS SERVEIS DE L'EXERCICI 2015 de l'Ajuntament i de l'empresa municipal SABEMSA (adjunt), comunicat al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas a través de la Oficina virtual para la Coordinación Financiera con las Entidades Locales, i que es publicarà a la Seu electrònica municipal.



Sra. Pérez: A finals d’any donem compte al Ple del cost efectiu dels serveis de l’exercici de l’any anterior, 2015. I el que fa la normativa és recollir com s’ha de calcular el cost efectiu d’aquests serveis, tenint en compte tant els costos reals directes com indirectes dels serveis de totes les entitats locals.Evidentment, la normativa estableix aquests criteris de càlcul de cost efectiu prestats per les diferents entitats. I estableix també les unitats físiques de referència dels serveis de prestació obligatòria i dels serveis corresponents a les competències pròpies del municipi. A l’expedient, heu trobat un resum perquè poguéssiu tenir a la documentació com es calcula tot el cost efectiu dels serveis d’un exercici. La normativa també estableix que les entitats locals hem de calcular els costos de tots els serveis que prestem, tant directament com a través d’entitats o organismes vinculants o depenents del nostre ens. Pel que fa al cost efectiu dels serveis presentats per les entitats locals, per una banda hi ha els costos directes exclusivament associats a cada servei i els costos indirectes determinats segons els criteris d’imputació establerts en la normativa. Entenent com a costos directes i indirectes aquelles obligacions reconegudes, incloent també les obligacions pendents d’aplicació de pressupostos, segons, per una banda, les dades d’execució de les despeses de pressupostos generals, i també, en el seu cas, amb els comptes anuals aprovats per les diferents entitats que formem la globalitat dels ens municipals.Més informació que constava a l’expedient i que compartim és que les despeses directes imputables als serveis es calcularan en cada servei. La despesa directa mitjançant l’agregació dels imports directament imputables segons els termes següents, per una banda, les despeses de personal per una altra banda, les despeses corrents amb béns i serveis, les despeses derivades de l’amortització de la inversió finalitzada segons l’exercici... i en l’exercici i en els anteriors. I en els casos d’assistència d’operacions d’arrendament financer també s’haurà de considerar la despesa reflectida pel concepte pel qual les quotes netes d’interessos. També s’han de tenir en compte les despeses de transferències corrents i de capitals dels articles 41 i 78, sempre que estiguin directament relacionats amb la prestació directa del servei. I qualsevol altra despesa no financera no assenyalada en les anteriors. En els casos d’entitats depenents o vinculades, tindran en el compte les despeses d’explotació incloses en el compte de pèrdues i guanys recollits a les partides. Aclariments sobre consideracions que es fan des de la Intervenció és que les despeses de les aplicacions pressupostàries amb els orgànics d’Alcaldia, Serveis Generals i Serveis Econòmics, no formen part del càlcul del cost efectiu en ser despeses generals. També es considera que les despeses de les aplicacions pressupostàries d’Oficina de Comunicació i

36

Imatge dels grups de programes de gestió del coneixement de l’Administració general de contractació i compres i informàtica són despeses directes amb repercussió a tots els serveis i, per tant, s’han de distribuir entre tots els programes segons el que representa el cost de cada programa sobre el total de tots els serveis que estaven afectats.Les despeses indirectes s’han distribuït com estableix la normativa proporcionalment. Les despeses dels grups de programes de l’Administració general de cada despesa a cada grup de programes segons el volum de despesa.Per resumir, el que fem és donar compte de tota aquesta documentació, tant de l’Ajuntament, del cost efectiu dels serveis de l’Ajuntament, de l’empresa municipal SABEMSA i, evidentment, com no podia ser d’una altra manera, de la seva comunicació al Ministeri d’Hisenda i Administració dintre del termini establert i la publicació en la seu electrònica del document. Gràcies.

Sr. Fernández: Desde el Grupo del Partido Popular una observación, y es que el coste efectivo de los servicios para el 2015 en general son todos mayores, evidentemente, que en el 2014, por lo tanto, se ha puesto más dinero en estos servicios, a excepción de la recogida de residuos y la limpieza viaria, que es ligeramente inferior. Entonces, nos sorprende porque precisamente las necesidades han ido en incremento, especialmente porque también ha aumentado la población, ¿no? Entonces, ¿esto puede tener una relación directa también con la pérdida de eficacia, con la deficiencia que estamos observando en la prestación de este tipo de servicio? A nosotros nos sorprende realmente que precisamente sean estas partidas de servicios que no solo no se mantiene sino que se rebaja ligeramente. Gracias.

Sr. Garcés: També molt breu. Entenc que des del punt de vista legal i normatiu s’està complint el que la llei fa, però ja l’any que ha passat quan això es va aprovar també, vas apuntar que seria molt interessant conèixer també el que seria el cost unitari d’aquests serveis en funció del nombre d’usuaris. Entenc jo que aquest 2016, doncs, ha estat complicat. De cara a l’increment de plantilla de personal de l’Àrea de Serveis Econòmics en el 2017, doncs, si és possible fer aquest esforç seria d’agrair.Moltes gràcies.

Sra. Pérez: Recollim la petició del Xavi i de seguida que tinguem l’Àrea a ple rendiment, doncs, sí que podem facilitar aquesta informació, com tota la informació que es demana serà facilitada.Moltes gràcies.

_____________________

3.5 EXP.: 2016N711.008. DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE FISCALITZACIÓ A POSTERIORI DELS INGRESSOS DE L'EXER CICI 2014.

D'acord amb els articles 213 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i la base 55 de les Bases d'execució del pressupost per a l'any 2014, es dóna compte de l'informe de la fiscalització a posteriori dels ingressos de l'exercici 2014 (informe d'intervenció nº 2016/22):

37

" De conformitat amb l’article 213 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, la base 55 de les Bases d’execució del pressupost per a l’any 2016 d’aquest Ajuntament, i el pla de treball establert per aquesta intervenció, s’emet el present informe de fiscalització d’ingressos de l’Ajuntament.

OBJECTIUS I ABAST DE LA FISCALITZACIÓ

L’objectiu d’aquest informe és la fiscalització dels ingressos de l’ajuntament de Barberà del Vallès durant l’exercici 2014. Aquesta fiscalització s’ha realitzat a posteriori, un cop aprovat l’expedient corresponent, utilitzant la tècnica de mostreig.

La tècnica designada per fer els treballs de fiscalització ha estat la Sra. Àngels Remesar.

El treball ha consistit en la verificació de la legalitat de les actuacions fiscalitzades i de la correcta adequació de les magnituds econòmiques a les ordenances fiscals, aprovades per aquest Ajuntament que, en cada cas, són d’aplicació.

Per al mostreig aleatori (Annex), s’han tingut en compte tota tipologia d'expedients que generin un ingrés per a l'Ajuntament. S'han traslladat a un full excel els decrets que aproven ingressos i, amb la fórmula "MUESTRA", s'ha extret una mostra de 50 expedients.

RESULTAT DE LA FISCALITZACIÓ DELS EXPEDIENTS

S'han trobat les següents incidències:

Llicències urbanístiques:

· Expedient UOMN140186: L'informe tècnic exposa que l'import de la taxa per ocupació de la via pública amb una bastida és de 22,93 €, i hauria de ser de 21,53 €. La diferència és inferior a 6 €, per tant, es procedeix al sobreseïment i arxiu de l'expedient. S'aplica l'ordenança de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. És correcte.El mateix informe tècnic exposa l'exempció del ICIO, segons l'art. 6.2 de l'Ordenança Fiscal 1.4. S'ha constatat que aquesta exempció no compleix el que disposen els articles 73 i 74 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, fet que s'ha corregit a les Ordenances Fiscals per a l'exercici 2016.

· UOMN140147:En aquest expedient s'aprova l'exempció del ICIO, cas idèntic a l'expedient

UOMN140186.

· Expedient UOMN140073:L'interessat que sol·licita la llicència és Carlos Molina Titos, però al decret d'atorgament de la llicència consta com a interessat el senyor Antonio Molina Titos. A més, al senyor Carlos Molina Titos se li ha cobrat dues vegades el ICIO (cv 782462-88412 i cv 787009-133366 de 6 € cada un).

38

S'ha constatat que en el programa WTP de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona l'objecte tributari surt de tres maneres diferents:

· CL PINTOR MURILLO 27· CL PINTOR MURILLO 0027· CR DEL PINTOR MURILLO 27

S'ha constatat que hi ha més objectes tributaris que surten de vàries maneres.

El decret d'atorgament de la llicència d'obres diu: "taxa per llicència urbanística: 34,09 € pendents de liquidar". S'ha constatat a la WTP que no s'ha liquidat aquesta taxa.

Llicències d'activitats:

· Expedient UAOP140014:A l'informe tècnic no es quantifica la taxa corresponent.

Altes i baixes del Servei d'Esports:

· Expedient SE 40/14:En el "llistat de rebuts per conceptes d'octubre 2014" no s'identifiquen les altes dels abonaments; algunes estan dins del concepte "quotes", i altres a "parts proporcionals". Tampoc s'identifiquen els abonats que canvien de modalitat d'abonament. En aquest llistat tampoc s'identifiquen les altes de les "escoles esportives", de les "activitats dirigides de sala", ni de les "activitats dirigides aquàtiques". S'adjunten a l'expedient llistats amb les altes i les baixes de cada activitat, però en el "llistat de rebuts per conceptes" no s'identifiquen.

Recomanacions:

· Es recomana que la persona tècnica encarregada de fer l'informe tècnic, calculi i quantifiqui els tributs i preus públics a exigir.

· Es recomana que es comprovi anualment si l'import i el nombre de taxes i impostos aprovats per a liquidar coincideix amb les liquidacions que l'ORGT ha generat. Així, s'evitaran errors i duplicitats, i es generaran les liquidacions de tributs que s'hagin aprovat degudament.

· Es recomana a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà i a l'Àrea de Serveis Territorials generar les liquidacions tenint en compte la referència cadastral de la finca a gravar per tributs o preus públics. D'aquesta manera, els objectes tributaris seran inequívocs, i s'afavoreix la detecció prèvia de possibles errors o duplicitats.

· En relació a la gestió i liquidació de l'Ordenança fiscal 2.13 Taxa pel servei de les instal·lacions esportives municipals, es recomana el següent:

· La simplificació de les tarifes.· En els llistats resums dels rebuts mensuals per conceptes del Servei d'Esports, es

recomana identificar el nombre d'altes del mes corresponent.

39

· Contemplar a l'Ordenança que el pagament de la matrícula de qualsevol abonament es realitza una vegada. Per exemple, quan un nen de 4 anys s'inclou a l'abonament familiar, no paga matrícula perquè ja la va pagar al seu dia. Es recomana aclarir quan s'ha de pagar la matrícula a l'ordenança. Així mateix, es recomana incloure el mitjà de pagament de la matrícula, que hauria de ser per domiciliació bancària o per autoliquidació.

· En la fiscalització a posteriori de l'exercici 2013 es va constatar que hi ha tarifes d'activitats que es cobra la part proporcional del temps corresponent. És a dir, si se sol·licita realitzar una activitat el 20 de setembre, se li cobra la part proporcional fins el 30 de setembre. S'ha constatat que durant el 2104 també s'han cobrat parts proporcionals. L'article 8.2 de l'Ordenança contempla la quota proporcional dels abonaments anual, trimestral i mensual. Es recomana, per tant, incloure a l'Ordenança la proporcionalitat de totes les tarifes que a la pràctica s'estan fraccionant (activitats piscines PCB, activitats dirigides de sala, escoles esportives).

· Especificar a l'Ordenança quines tarifes es poden liquidar mitjançant rebut domiciliat en una entitat financera, donat que a l'Ordenança vigent s'especifica les quotes periòdiques (abonaments i serveis), i s'ha constatat que les quotes d'activitats també es domicilien.

· Implementar un aplicatiu informàtic que reculli totes les descripcions de les diferents tipologies de quotes, de matrícules, de cursets i tot allò que es cregui necessari per tal que la sol·licitud d'inscripció s'empleni relacionant tots els conceptes i imports a pagar (amb les parts proporcionals, si és el cas), totalitzant-los al final, i reflecteixi la situació real de les altes i imports a cobrar."



Sra. Pérez: Fa uns mesos vam portar aquest mateix informe de fiscalització, però de l’any 2013. Ara ja anem pel 2014. I esperem que en breu tinguem el del 2015 i així posar-nos al dia de l’Àrea Econòmica que ha detectat el Xavi que estava molt justeta i amb moltes coses endarrerides i que estem intentant posar al dia.Com ja vam explicar en l’informe de fiscalització dels ingressos del 2013, el que es fa amb aquesta actuació és, per ordre aleatori, escollir una sèrie d’expedients en els quals es fa una espècie d’auditoria interna per part de la Intervenció municipal i segons les deficiències que es troben, doncs, es fan també unes recomanacions. De l’àmbit de llicències urbanístiques, es troben deficiències en tres expedients que estan nomenats en l’informe. En un d’ells parla el mateix informe tècnic que es posa la sanció de l’ICIO, segons l’article 6.2. de l’Ordenança fiscal 1.4. I s’ha constatat que aquesta exempció no compleix el que disposen els articles 73 i 74 del Reial decret legislatiu 2/2004. Un altre informe també de llicència urbanística és el cas idèntic al que acabo d’explicar. En un altre expedient ens trobem que l’interessat que sol·licita la llicència no coincideix amb el decret d’atorgament de la llicència amb el nom de la persona a la que se li atorga la llicència. I després, fan constància, des d’Intervenció municipal, que en el programa del BTP de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona a vegades el nomenclàtor dels carrers no coincideix, el trobem per a un mateix carrer i un mateix número de portal trobem la

40

versió en català, la versió en castellà i la numeració amb zeros inicials i amb zeros finals. No és només el cas que surt aquí sinó que s’ha trobat en diferents casos.Després hi ha un decret d’atorgament de la llicència, que parla de taxa per a llicència urbanística pendent de liquidar. I es constata que no s’havia liquidat, una taxa de 34 euros.Pel que fa als expedients de llicències d’activitat, es troba un expedient que a l’informe tècnic no es quantifica la taxa corresponent. I pel que fa a altes i baixes del Servei d’Esports també es troba un expedient en el que no s’identifiquen les altes dels abonaments i tampoc s’identifiquen els abonats que canvien de modalitat d’abonament dintre de l’exercici.Per tant, des d’Intervenció ens fan una sèrie de recomanacions per corregir aquestes deficiències i és el que bàsicament recull l’informe emès tant per la tècnica com per la interventora habilitada de l’Àrea de Serveis Econòmics.Moltes gràcies.

Sr. Rivera: Molt breu. A veure, evidentment, i com que ja s’ha esmentat abans, és una cosa que fa molts anys que es reclama però és necessari reforçar no només a l’Àrea Econòmica sinó moltes altres. I és per això que sempre reclamem fer un debat global, perquè no és només tenir més persones sinó els mètodes de treball i aquesta manera d’organitzar-se. És evident que de cinquanta expedients, doncs, la mostra que s’ha agafat, doncs, hi han irregularitats, és normal. És evident també que aquestes mesures correctores les veurem en un futur a curt i sobretot a mitjà termini, no se solucionaran d’avui per demà. Però de totes les irregularitats que es detecten, la que menys ens sobta és la de les altes de piscines i activitats esportives. Menys, sí, sí. No és que ens agradi, eh? Potser és la que menys ens agrada, però ens sobta menys. Perquè recordareu que tant al 2014 com al 2015 es van fer campanyes de matrícula gratuïta, i jo entenc que això va complicar encara més una gestió que ja era complicada de les altes dels Serveis d’Esports. I bé, només recordar que tenim pendent aquest debat sobre com se simplifica i s’incorporen criteris de progressivitat en les taxes o preus públics d’esports.Gràcies.

Sra. Pérez: Pel que fa a les propostes de plantilla, doncs, el que ja hem dit abans, cap problema. Aquestes deficiències d’Esports fins i tot es van detectar en els informes, si te’n recordes, del 2013, ja sortia, eh? Nosaltres pensem que a banda de la dificultat que crec que pot ser-hi, perquè estem parlant de més de 6.000 usuàries dels Serveis d’Esports de la ciutat, el que també ens vam trobar quan vam arribar a Esports és, doncs, la capacitat de gestió del personal que hi ha Esports que fan tot el que poden, que moltes vegades fins i tot fan control de la gestió l’empresa externa que té contractada l’Ajuntament. I llavors, per solventar aquest problema, justament una de les primeres incorporacions a la plantilla municipal, a banda de les peticions que s’havien fet des de Serveis Territorials, en l’àmbit de Serveis Personals, ha sigut la d’un tècnic d’Esports. A més, amb un currículum extens de gestió esportiva en diferents municipis de la comarca, i que juntament amb l’esforç que s’està fent des de Serveis Personals i el treball conjunt amb això, s’està intentant endreçar tot el volum d’expedients que es generen en aquesta secció. Pendent. No està tancat el tema de la simplificació de la tarificació d’Esports. La tarificació social ja sabeu que és un compromís i, per tant, també està sobre la taula. I desitjosa que puguem fer la proposta al més aviat possible, però amb les dificultats tècniques considerables que ens trobem, doncs, no han pogut anar en el període que nosaltres ens hagués agradat, que hagués estat el mes passat, per presentar-lo amb la resta d’ordenances fiscals. Però de seguida que estigui aquest informe, de fet, s’estan fent els recordatoris pertinents de com està aquest

41

tema, tant amb l’empresa que ho gestiona com amb els Serveis Tècnics Municipals, serà un plaer per a mi poder-ho compartir amb totes les persones que estem aquí assegudes i tota la ciutadania, que al cap i a la fi és l’objectiu.

_____________________

4 APROVACIÓ

4.1 EXP.: RHFC16006. APROVACIÓ DEL PLA DE FORMACIÓ MUNICIPAL.

La formació contínua i l'actualització permanent dels coneixements i capacitats professionals de les persones empleades públiques es configura com un dret bàsic d'aquestes persones recollit a l'article 14.g) del Text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre.

En la línia expressada, el Capítol VIII dels vigents Acord de Condicions de Treball del personal funcionari i el Conveni Col·lectiu del personal laboral de l’Ajuntament de Barberà del Vallès defineixen la formació professional com una eina estratègica que ha de procurar satisfer les necessitats formatives corporatives i la del seu personal. Per assolir aquesta pretensió, la Corporació municipal precisa dotar-se d'un Pla de formació municipal que permeti, per una banda, garantir a tot el personal municipal una formació professional teòrica i pràctica permanent, amb els objectius principals de desenvolupar les seves capacitats professionals i millorar així, les competències de tota la plantilla municipal, i per una altra banda, amb el desenvolupament de les capacitats professionals necessàries per dur a terme, eficaçment, les funcions pròpies del lloc de treball, aconseguir que aquest fet reverteixi en l'assoliment dels objectius de l'administració i en la millora del serveis públics.

Amb la finalitat esmentada, en data 15 de desembre de 2014, aquesta Corporació va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la concertació de l’actuació “Elaboració del Pla General de formació municipal”, en el marc del Catàleg de serveis 2015 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, per tal d’obtenir els recursos tècnics i materials per elaborar el Pla de formació municipal, comunicant-se l'acceptació de la concessió del recurs tècnic sol·licitat a aquest Ajuntament en data 6 d'octubre de 2015.

Com a conseqüència de l'anterior, amb els recursos tècnics i materials de la Diputació de Barcelona es va endegar un estudi sistematitzat d’anàlisi de detecció de les necessitats formatives municipals amb l’objectiu final d’elaborar el Pla de formació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, de caràcter plurianual i destinat a tota la plantilla municipal, que ha comptat amb la deguda informació i participació en el mateix de la representació sindical de les persones treballadores i de diferent personal municipal representatiu dels diversos col·lectius de la plantilla municipal. Finalment, aquests treballs han finalitzat en el mes de setembre de l'any en curs, amb la confecció del document comprensiu del Pla de Formació 2016-2019 de l'Ajuntament de Barberà del Vallès que s'adjunta al presenta acord i que es sotmet a l'aprovació plenària de la Corporació municipal.

S’ACORDA:

Primer.- Aprovar el Pla de Formació 2016-2019 de l’Ajuntament de Barberà del Vallès per al seu personal municipal, adjunt a aquest expedient, per a l'assoliment dels objectius recollits al Capítol VIII dels vigents Acord de Condicions de Treball del personal funcionari

42

i Conveni Col·lectiu del personal laboral de l’Ajuntament de Barberà del Vallès esmentats a la part expositiva del present acord.

Segon.- Donar trasllat del present acord al Comitè Unitari de Personal i a la secció de Recursos Humans d'aquest Ajuntament.



Sra. Pérez: En aquest punt ens disposem, com molt bé deia l’alcaldessa, a aprovar el primer Pla de formació d’aquest Ajuntament. I és important, perquè va ser una de les últimes..., bé, de les darreres gestions en recursos humans que va fer l’antic equip de govern. I per a nosaltres va ser molt agradable trobar-nos amb aquesta petició que realment..., a més, pensem que és un dret, un dret i un deure de totes les persones treballadores de l’Ajuntament aquesta formació continuada i d’actualització permanent de coneixements i de capacitats professionals. I més, amb el ritme de canvi que portem amb l’Administració i a la societat actual. Com deia, és un dret bàsic que recollia aquesta proposta. Està recollit també en l’Acord de condicions de treball i en el Conveni col·lectiu del personal laboral de l’Ajuntament, en el capítol 8è, que, a més a més, la formació ha de ser una eina estratègica que ha de satisfer les necessitats formatives, tant del personal com de l’ens en si, no? I per això, doncs, aquest Pla de formació municipal que la intenció, l’objectiu, és garantir aquesta formació professional teòrica i pràctica permanent. És un pla amb una previsió plurianual, que també quan la tinguem implementada serà compartida amb la resta de companys dels grups municipals. Com ja sabeu, com ja deia, a les acaballes de l’any 2014 es fa l’encàrrec a la Diputació de Barcelona de l’elaboració d’aquest Pla general de formació municipal, dintre del catàleg de serveis del 2015. I a conseqüència d’això, es destinen uns recursos tècnics i materials per part de la Diputació, es fa un estudi sistematitzat d’anàlisi de detecció de les necessitats formatives de tot el personal, de tots els diferents àmbits: de l’àmbit administratiu, de l’àmbit més d’oficis, de l’àmbit tècnic, de l’àmbit de gestió, de l’àmbit de coordinació, de caps d’àrees, es fan qüestionaris, es passen qüestionaris a un volum important de la plantilla. La plantilla respon molt bé a aquesta sol·licitud, perquè, a més a més, era una demanda també que estava latent en la plantilla, la necessitat d’adaptació i d’adequació dels seus coneixements. I el que tenim avui, doncs, fruit de totes aquestes reunions de coordinacions amb la part tècnica, amb la part social de l’Ajuntament i amb la part política, doncs, aquesta proposta de necessitats, aquesta primera anàlisi de necessitats i aquesta proposta segons els àmbits d’actuació, segons els diferents col·lectius de treball, del que ha de ser el Pla de formació municipal. Per tant, en la part resolutiva de l’acord, el que diu en el seu primer punt és justament això: «Aprovar el Pla de formació 2016-2019 de l’Ajuntament de Barberà del Vallès per al seu personal municipal adjunt a aquest expedient per a l’assoliment dels objectius recollits al capítol 8 dels vigents acords de condicions del treball de personal funcionari i conveni col·lectiu del personal laboral de l’Ajuntament de Barberà del Vallès esmentats a la part expositiva del present acord. I segon, donar trasllat d’aquest acord al Comitè Unitari del Personal com a la secció de

43

Recursos Humans d’aquest Ajuntament.»_____________________

5 APROVACIÓ ENCÀRREC

5.1 EXP.: SSPP-U043-N02716002. APROVACIÓ DE L'ENCÀRREC POLÍTIC BIANUAL PER AL CONSELL MUNICIPAL D'INFANTS DE BARBE RÀ DEL VALLÈS.

ANTECEDENTS

1. Atès que el programa Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès aprovat en Junta de Govern Local de data 20 de setembre de 2016 s'estableix com a una de les accions a desenvolupar en el municipi durant el curs 2016-17 el projecte del Consell Municipal d’Infants de Barberà del Vallès.

2. Atès que en el Ple de data 23 de juliol de 2014 es va aprovar el Reglament d’organització i funcionament del Consell Municipal d’Infants de Barberà del Vallès amb l’objectiu d'impulsar el Consell Municipal d’Infants de Barberà del Vallès com a espai d’intercanvi per a vehicular i posar en valor les opinions, les necessitats i els compromisos dels nens i nenes de la nostra ciutat.

3. Tenint en compte que el Consell Municipal d'Infants de Barberà del Vallès es va constituir el 12 de novembre de 2014.

4. D'acord amb allò que s'estableix a l'article 32 del seu Reglament d'Organització i Funcionament: "Amb una periodicitat mínima bianual el Consell rebrà un encàrrec polític per part del Ple Municipal. Una necessitat de la ciutat sobre la qual es pretén intervenir i es volen conèixer les propostes que fan els infants per tenir-les en compte en la seva transformació".

5. Atès que les tasques relacionades amb el primer encàrrec bianual aprovat en el Ple de 28 de gener de 2015 ja han estat finalitzades. Aquest encàrrec constava de dues parts diferenciades: l'elaboració d'un logo del consell d’infants o altres elements identificadors i l'anàlisi de activitats infantils incloses a les programacions de la Festa Major de la ciutat per tal de proposar-ne de noves i reforçar aquelles que els agraden i valoren que funcionen.

Disposicions legals aplicables:

1. Llei 14/2010 de 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

2. Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els adolescents de Catalunya.

3. Reglament d'Organització i Funcionament del Consell municipal d'infants de Barberà del Vallès, aprovat en el Ple de 23 de juliol de 2014.

44

En funció dels antecedents i el marc legal de referència exposat, i atesa la importància que els encàrrecs o peticions de col·laboració que rebi el Consell Municipal d'Infants permetin als infants implicar-se en un procés participatiu que els resulti atractiu i motivador, que puguin desplegar-ho autònomament i que permeti veure resultats a curt termini. es proposa l'adopció del següent

ACORD:

PRIMER: Fer arribar al Consell Municipal d'Infants els següent encàrrec per desenvolupar durant els propers dos anys:

- Promoure la participació activa dels infants de la ciutat en l'elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat de Barberà del Vallès.

- Disseny i implementació d'alguna de les actuacions estratègiques que es recullin en el PEC.

SEGON: Facilitar des dels serveis tècnics de la Secció Municipal d'Educació, en coordinació amb la resta de departaments municipals, la informació i recursos necessaris per al desenvolupament de la tasca encomanada.

TERCER: Facultar indistintament l’alcaldessa, la Sra. Sílvia Fuster Alay, i el regidor delegat en matèria d'Educació i formació continuada, el Sr. Juan Antonio Grimaldo Dueñas, per a la signatura de tots els documents que siguin necessaris per a l’execució dels acords aprovats.

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 15 (2 RECUPEREM, 2 PP, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB) Vots en contra: 0Abstencions: 6 (PSC)

_____________________


Sr. Grimaldo: Bona tarda. A veure, el que es tracta avui és aprovar, segons la normativa del Consell Municipal d’Infants, el programa de treball bianual, tal com redacta les seves bases. Sabem que les bases del Reglament es van aprovar el dia 23 de juliol de 2014. El dia 12 de novembre de 2014 es va constituir el primer Consell d’Infants. Llavors, el gener, el 28 de gener de l’any passat, se li va encomanar dos treballs: un va ser la creació del logo propi del Consell Municipal d’Infants i un altre treball va ser activitats dintre de la Festa Major de Barberà.Llavors, com que aquests dos treballs s’han fet, la proposta és que el Ple aprovi els possibles treballs que es facin a partir de demà, que demà es fa l’acte de renovació del Consell Municipal d’Infants.

45

Sr. Rivera: Molt breument. Ens satisfà que aquesta tasca que se li va encomanar el 2014 estigui complerta. Entenem que és una gran feina aquesta de la participació, sobretot en aquestes edats és important, perquè a participar s’hi aprèn participant. No ens sembla malament, per tant, donarem suport a aquestes dues propostes de l’encàrrec dels propers dos anys.Gràcies.

Sr. Doménech: Buenas noches. Desde el Partido Popular, por supuesto, también daremos apoyo. Creo que aquí todos hemos sido niños. Y yo he sido un niño que además me he criado aquí en Barberà, toda mi infancia la he pasado en este municipio y me alegro, por tanto, de que este Consell Municipal d’Infants funcione. Y desde luego, desearles, pues, un buen camino en esta nueva renovación que tendrá mañana.Gracias.

Sra. Maya: Bona nit. Bé, respecte a aquests encàrrecs que ens plantejava el regidor, comentar que, bé, com bé deia, doncs, estaven relacionats amb el projecte educatiu de ciutat, però sí que volíem fer alguna consideració des del PSC, bé, una reflexió al respecte. I és que la setmana passada, el passat dimarts es va reunir aquesta Comissió Impulsora del Projecte Educatiu de Ciutat, i allà es va presentar, es va fer la presentació i es va encetar el debat del primer document de bases del Projecte Educatiu de Ciutat. Que segons el calendari també que se’ns va facilitar a la primera reunió d’aquesta Comissió Impulsora, després d’aquesta primera sessió s’obriria un debat també amb la ciutadania, s’aportarien diferents..., bé, es recollirien totes les opinions i aportacions, es faria un segon document de treball i després, una nova reunió d’aquesta Comissió Impulsora del PEC, en la que, bé, participem tots, doncs, es prepararia aquest document de bases definitiu perquè s’aprovi en el Plenari del Consell Municipal d’Educació i, posteriorment, es ratifiqui aquí en el Ple municipal. Bé, en el nostre sentit, va quedar, aquest document de bases, en el seu apartat d’«Objectius», com se’ns va presentar l’altre dia, ja es recull la implicació i la participació de tots els agents educadors i s’anomena específicament el Consell Municipal d’Infants, entre altres agents educatius. Tot el que es relaciona també amb aquest Projecte Educatiu de Ciutat, que és per on van aquests dos encàrrecs, doncs, entenem que està en ple debat i treball per tots els agents de la comunitat educativa, inclosos els infants. I que, segons els calendaris, se’n va molt més enllà de tot el curs escolar. Se’n va més enllà de la finalització del curs escolar. A la vegada també, el propi Reglament d’organització i funcionament del Consell Municipal d’Infants ja recull en els seus objectius, la participació activa dels infants. Per tant, no acabem d’entendre la necessitat d’un encàrrec directe en aquest sentit, quan, tant el document de bases del PEC com el Reglament d’organització i funcionament del Consell Municipal d’Infants, ja ho tenen en els seus objectius propis. Llavors, pel que fa al segon encàrrec, que sí que parla d’una actuació estratègica, seria com més concret, pensem que com que el PEC està encara en procés d’elaboració, és difícil i no és el moment com més idoni per decidir quina és l’actuació, perquè encara està en procés d’elaboració. I, per tant, que tot això es podria, aquest mateix encàrrec, doncs, es podria concretar més endavant i, fins i tot, doncs, poder anar treballant i consensuant amb els propis infants que ja formen part d’aquest procés de debat i treball.En relació amb això també, en el Plenari del Consell Municipal d’Educació que vam fer el mes d’octubre, el 13 d’octubre, també es va acordar que el plenari formatiu que es farà el març del 2017, seria sobre la participació infantil i com incorporar la mirada dels infants en el

46

PEC. Per tant, estem anant al 2017 i estem aprovant una cosa que volem que comencin a fer ja quan encara s’està treballant durant tot el curs. Per tant, bé, nosaltres volíem fer aquesta reflexió, compartir aquesta reflexió amb tothom. Pensem que és una proposta d’encàrrecs que en aquests moments potser és massa general i poc concreta, no és que sigui dolenta, però que pensem que ara és massa general i poc concreta, tenint en compte tot això que deia, el moment en què ara mateix es troba el PEC. Que més endavant es podia definir molt més i que això ens fa que si ho aprovem ja d’aquesta manera, doncs, que estem perdent l’oportunitat també d’incorporar aquesta mirada als infants i la seva participació, doncs, en altres qüestions de la ciutat on els infants poden tenir realment, també, un paper actiu i transformador, més a curt i mitjà termini.Per tant, amb tots aquests arguments, i per no acabar de coincidir en el tempus en la proposta que ens feu, el nostre posicionament serà l’abstenció, perquè mai votarem cap projecte en contra que impliqui un bon projecte educatiu de ciutat.Gràcies.

Sr. Grimaldo: A veure, el que has dit, tens molta raó en moltes coses. Però, segons l’article 32 del Reglament d’organització i funcionament, parla que els treballs que se li donen al Consell Municipal d’Infants ha d’estar aprovat pel Ple municipal. Per això ho portem avui. Que després... La renovació del Consell és demà a la tarda. Ara començarem a mirar quins treballs li poden donar, basant en el que dius tu, que tens tota la raó del món. Això és indubtable. Però el tema d’aprovar el Ple és que ho diu l’article 32, sinó no ho portaríem aquí. Gràcies.

_____________________

6 APROVACIÓ PROTOCOL

6.1 EXP.: SSPP-U036-SPGE160051. APROVACIÓ DEL PROTOCOL PER A L'ABORDATGE INTEGRAL DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA EN L'ÀMBIT DE LA PARELLA DE L'AJUNTAMENT DE BARBERÀ DE L VALLÈS.

Antecedents:

Els serveis tècnics del Programa Municipal de Polítiques per a l'Equitat de Gènere de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, van elaborar l'any 2000, de forma consensuada amb diferents agents socials, un protocol d'intervenció en casos de violència masclista que ha estat la base per estructurar les diferents intervencions durant aquests anys. Tenint en compte que en aquest període de temps han aparegut noves normatives, s'han incorporat nous agents d'intervenció i han canviat algunes de les estructures organitzatives de les institucions que participen en els processos de detecció i seguiment dels casos de violència masclista, es fa necessari repensar les fórmules d'intervenció més adequades i que generin menys victimització secundària.

Per aquest motiu, el Decret d'Alcaldia núm. 2014LLDC002146, de data 13 d'octubre de 2014, va resoldre iniciar expedient per a l'elaboració i aprovació d'un Protocol per a l'abordatge integral de la violència masclista en l'àmbit de la parella de l'Ajuntament de Barberà del Vallès.

En data 22 d'octubre es va constituir la Comissió d'Estudi, amb l'objectiu de dirigir el procés

47

d'elaboració del Protocol, formada per personal tècnic i polític de diferents seccions de l'Ajuntament. En data 11 de maig es va modificar la seva composició a causa de la constitució del nou Ajuntament. En aquesta reunió es va acordar que es crearia un grup de treball tècnic amb la participació de personal de diferents seccions municipals (Equitat de gènere, Benestar Social, Salut, Educació, Fundació Barberà Promoció, Joventut), professionals d'altres institucions i organismes (Mossos d'Esquadra, ABS, ASSIR, Fiscalia, Jutjats de Cerdanyola, COA, Medicina Forense, CASD, CSMA) amb implicació en situacions de violència masclista, així com altres que es considerés oportú segons les necessitats del propi circuit.

Es va encarregar un assessorament extern per l'elaboració del protocol, la conducció i assessorament al grup de treball tècnic al llarg de tot el procés, que va començar a finals de 2014.

El grup de treball va formalitzar-se en una primera reunió, en data 22 d'octubre de 2014, per establir el pla de treball i recollir les necessitats dels diferents serveis. A demanda de l'equip es va organitzar una formació específica en violència masclista que va tenir lloc el 26 de novembre del mateix any. Durant l'any 2015 el grup de treball es va reunir en les següents dates: 28 de gener, 8 de juliol i 21 d'octubre per anar elaborant el document. Paral·lelament, l'assessorament extern i el personal tècnic del Programa Municipal de Polítiques per a l'Equitat de Gènere van dur a terme reunions unilaterals amb els diferents serveis que formen el grup de treball per treballar en els circuits d'atenció propis de cada servei.

A l'any 2016 el grup de treball es va reunir el 4 de maig i el 7 de juliol, acabant la redacció del document en aquell moment i fent una darrera reunió el 2 de novembre per informar de tot el procés.

El 28 de setembre de 2016 la Comissió d'Estudi es va reunir per la presentació de la proposta de text del Protocol per a l'abordatge integral de la violència masclista en l'àmbit de la parella. El document va ser aprovat i la presidenta de la Comissió el va fer arribar a l'Alcaldia, el 13 d'octubre de 2016 per la seva ulterior elevació al Ple. Aquesta mateixa Comissió d'Estudi serà la Comissió de Seguiment que aprovarà l'informe anual que presentarà el grup de treball tècnic.

El 10 d'octubre de 2016 es va informar a tots els grups polítics que formen part de la Comissió Informativa núm 4.

El dia 8 de novembre es va informar a les entitats de dones del municipi de tot el procés d'elaboració del protocol.

Marc normatiu de referència:

L'article 6 de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista disposa que s'han d'establir mecanismes per a una intervenció integral i coordinada contra la violència masclista, per mitjà de la col·laboració de les administracions públiques de Catalunya, i de la participació de les entitats de dones, de professionals i d'organitzacions

48

ciutadanes que actuen contra la violència masclista.

L'article 7 fixa com a principis orientadors en les intervencions dels poders públics, la consideració del caràcter estructural i de la naturalesa multidimensional de la violència masclista, en especial pel que fa a la implicació de tots els sistemes d'atenció i reparació, la consideració del caràcter integral de les mesures, la transversalitat de les mesures, de manera que cada poder públic implicat ha de definir accions específiques des del seu àmbit d'intervenció, la deguda consideració de les particularitats territorials, culturals, religioses, personals, socioeconòmiques i sexuals de la diversitat de les dones en situació de violència masclista, la proximitat i l'equilibri de les intervencions en el territori, el foment dels instruments de col·laboració i cooperació entre les distintes administracions públiques per a totes les polítiques públiques d'eradicació de la violència masclista i, en especial, el disseny, el seguiment i l'avaluació de les mesures i dels recursos que s'han d'aplicar, el foment dels instruments de participació i col·laboració amb les organitzacions socials, la participació professional i social, que implica comptar amb totes les persones professionals dels diferents àmbits que puguin atendre la complexitat de les formes de violència masclista i la necessitat de la celeritat de les intervencions, per tal de possibilitar una adequada atenció i evitar l'increment de la victimització.

L'article 54 defineix la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral per a les dones que pateixen violència masclista, com el conjunt coordinat de recursos i serveis públics de caràcter gratuït per a l'atenció, l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones que han patit o pateixen violència masclista, i que està integrada pel Servei d'Atenció Telefònica Especialitzada, els serveis d'informació i atenció a les dones, els serveis d'atenció i acolliment d'urgències, els serveis d'acolliment i recuperació, els serveis d'acolliment substitutori de la llar, els serveis d'intervenció especialitzada, els serveis tècnics de punt de trobada, els serveis d'atenció a la víctima del delicte i els serveis d'atenció policial.

L'article 74 determina que són l'Administració de la Generalitat i els municipis les administracions públiques competents en matèria dels serveis de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral, i de legislació sobre organització territorial i règim local.

L'article 77 que estableix que les administracions públiques competents han de coordinar les polítiques públiques en matèria de lluita contra la violència masclista, les polítiques públiques en matèria de violència masclista amb les polítiques d'educació, salut, ocupació, recerca i mitjans de comunicació, els recursos d'atenció, assistència, protecció, recuperació i reparació amb els òrgans jurisdiccionals i les forces i cossos de seguretat, els recursos d'atenció i informació de caràcter municipal amb els centres d'intervenció especialitzada dependents de la Generalitat i que determina que les administracions públiques de Catalunya han de col·laborar en l'exercici de les competències respectives per a garantir l'exercici dels drets que aquesta llei reconeix.

L'article 83 que fixa, entre d'altres, com a competències dels municipis programar, prestar i gestionar els serveis d'informació i atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis.

L'article 85 estableix que els protocols per a una intervenció coordinada contra la violència masclista han d'incloure un conjunt de mesures i mecanismes de suport, coordinació i cooperació destinats a les institucions públiques i altres agents implicats, que defineixen les

49

formalitats i la successió d'actes que s'han de seguir, amb els objectius de garantir l'atenció coordinada dels diferents departaments de la Generalitat, ens locals i agents socials i delimitar els àmbits d'actuació que poden intervenir en les diferents situacions, establir els mecanismes de coordinació i cooperació que permetin una transmissió d'informació continuada i fluida, aplicar metodologies que evitin la revictimització, garantir els recursos necessaris per a l'execució i la continuïtat del protocol, dissenyar circuits d'atenció adequats a les diferents situacions de violència, establir un model únic i consensuat de recollida de dades per tal de garantir el coneixement de la realitat.

Aquest mateix article 85 determina que els protocols han d'establir la participació dels àmbits directament relacionats amb el tractament de la violència masclista, com les entitats i les associacions de dones, i la concreció i el procediment de les actuacions en el tractament.

L'article 86 determina que l'administració de la Generalitat, en les seves polítiques d'eradicació de la violència masclista, ha de comptar amb la participació dels ens locals.En funció dels antecedents exposats i el marc normatiu de referència es proposa al Ple Municipal l’adopció del següent

ACORD:

PRIMER: Aprovar el Protocol per a l'abordatge integral de la violència masclista en l'àmbit de la parella de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, adjunt a l'expedient.

SEGON: Constituir la Comissió de Seguiment del Protocol que estarà constituïdes per les persones que formaven de la Comissió d'Estudi i que són les següents:

Regidora delegada per l'Alcaldia en l'àmbit competencial de Programes per a �

Col·lectius Socials: Infància, Adolescència, Joventut i Igualtat, Feminismes i LGTB, que actuarà com a Presidenta de la Comissió de Seguiment.

Regidora de Policia Local i Seguretat Comunitària. �

Regidor de Serveis Socials Municipals i Emergències Socials. �

Cap de l'Àrea de Serveis Personals, que actuarà com a secretari. �

Cap de la Secció d'Educació. �

Cap de la Secció de Benestar Social i Salut.�

Cap de la Policia Local. �

Una educadora Social de l'Equip Bàsic d'Atenció Social que participa al grup de �

treball.

Tècnica del Programa Municipal de Polítiques per a l'Equitat de Gènere. �

TERCER: Notificar l'acord a l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, al Servei de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona, a la

50

Federació de Municipis de Catalunya i a les associacions de dones del municipi que treballen per a la igualtat.

QUART: Facultar indistintament l’alcaldessa, la Sra. Sílvia Fuster Alay, i a la regidora de Programes per a col·lectius socials: Infància, Adolescència, Joventut i Igualtat, Feminisme i LGTB, la Sra. Mireia Sánchez Pi, per a la signatura de tots els documents necessaris.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS

_____________________


Sra. Sánchez: Bé, bona tarda a tots i totes. Avui portem a aquest Ple el protocol contra la violència masclista en l’àmbit de la parella. Des de l’equip de govern pensem que és un document que és una molt bona tasca per part del Grup de Treball Tècnic, format per personal de les seccions d’Equitat de Gènere, de Benestar Social, Salut, Educació, Joventut, la Fundació Barberà Promoció, i així com altres professionals d’altres institucions i organismes que s’han implicat en situacions de violència masclista. Han sigut dos anys de feina de l’equip tècnic, que estableixen mecanismes per a una intervenció integral i coordinada contra la violència masclista. Una manera de crear fórmules d’intervenció més adequades i que generen menys victimització secundària de les dones. Així doncs, passarem directament a llegir els acords. En un primer punt: «Aprovar el Protocol per a l’abordatge integral de la violència masclista en l’àmbit de la parella de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, adjunt a l’expedient», com es va presentar també a la Informativa del mes passat, el vau poder veure. En segon punt: «Constituir la Comissió de Seguiment del Protocol que estarà formada per les persones de la Comissió d’Estudi i que són les següents: la regidora delegada per l’Alcaldia en l’àmbit competencial de programes per a col·lectius socials, que actuarà com a presidenta de la Comissió de Seguiment; la regidora de Policia Local i Seguretat Comunitària; el regidor de Serveis Socials Municipals i Emergències Socials; el cap de l’Àrea de Serveis Personals, que actuarà com a secretari; el cap de la Secció d’Educació; cap de la Secció de Benestar Social i Salut; cap de la Policia Local; una educadora social de l’Equip Bàsic d’Atenció Social que participa al grup de treball, i la tècnica del Programa Municipal de Polítiques per a l’Equitat de Gènere.»El tercer punt seria: «Notificar l’acord a l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, al Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona, a la Federació de Municipis de Catalunya i a les associacions de dones del municipi que treballen per la igualtat.»El quart punt seria: «Facultar indistintament l’alcaldessa, la senyora Sílvia Fuster Alay, i la regidora de programes per a col·lectius socials –jo mateixa– per a la signatura de tots els documents necessaris.»Gràcies.

51

Sra. González: Bona nit. Bé, la violència que en diferents formes s’exerceix sobre les dones suposa un seriós atemptat contra la dignitat i la integritat física i moral d’aquestes, i en conseqüència, una greu i intolerable violació dels drets humans. La violència de gènere es produeix a totes les edats, grups socials i culturals, i suposa un problema social d’enorme magnitud, degut a la incidència a la nostra societat i a la gravetat de les seqüeles, tant físiques com psíquiques, produïdes en les víctimes.Per tant, aquest protocol que avui aprovarem ha de ser una eina fonamental per a la intervenció coordinada i l’establiment de procediments que garanteixi una protecció integral, sanitària, policial, judicial i social de les víctimes. És necessari que aquest protocol tingui la difusió que es mereix per tal de posar la informació a l’abast de tota la ciutadania.Cal posar en marxa plans de formació per a aquells professionals implicats, així com una formació preventiva en escoles i instituts. I per últim, cal habilitar el protocol de recursos humans, materials i tècnics necessaris per garantir l’efectiva aplicació dels seus continguts. Des del nostre grup municipal, com ja vam manifestar a la Informativa, recolzem i valorem positivament la bona feina i la tasca que s’ha fet en la redacció d’aquest protocol.Gràcies.

Sr. Doménech: Buenas noches de nuevo. Desde el Partido Popular también daremos apoyo y lamentamos que en pleno siglo XXI aún tengamos que estar hablando de esta lacra. Esperemos que termine pronto y no haya ni una sola víctima más. Gracias.

Sr. Pubill: Molt ràpid. Simplement dir que nosaltres també votarem a favor, i aplaudir la tasca que s’ha fet des de la Regidoria.

Sra. Sempere: Bona nit. Igualment, com diu el company Pere, nosaltres també votem a favor i també, doncs, agrair la tasca feta amb tots els agents que han intervingut. I com han pogut ampliar, també com deia la Yolanda, aquesta amplitud a tot el programa d’actuacions.Gràcies.

Sra. Sánchez: Bé, només agrair les aportacions, també agrair les votacions i poder aprovar aquest protocol de manera unànime. Agrair també a tot l’equip de professionals que ha participat durant el procés d’elaboració del protocol, que de ben segur contribuirà a l’eradicació de la violència masclista en l’àmbit de la parella al nostre municipi.També vull agrair sobretot a les persones que amb la seva feina i la seva constància treballen dia a dia per eradicar les violències masclistes i lluitar contra el sistema heteropatriarcal que ens envolta. I comentant el que deia també una mica la Yolanda, també convidar-vos a la presentació pública del protocol, que es farà el dijous 1 de desembre a les sis de la tarda a la biblioteca. I que esteu tots i totes convidades i amb la intenció que es presenti també a la ciutadania i que el coneguin.Gràcies.

Sra. Fuster: I reiterar novament, doncs, l’agraïment a la participació que han tingut des dels diferents àmbits de l’Ajuntament amb la regidora, la Mireia Sánchez, al capdavant.Moltíssimes gràcies.

_____________________

52

7 APROVACIÓ ADHESIÓ

7.1 EXP.: SSPP-U036-SPGE160052. APROVACIÓ DE MESURES MUNICIPALS CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL 25 DE NOVEMBRE DE 2016 .

El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les Dones, en el context del "Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe" celebrat a Bogotà (Colòmbia) al juliol de l'any 1981 recollint la denúncia de les dones de la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. Al 1999, l'ONU li va donar caràcter oficial.

Dins del marc d'aquest dia internacional cal denunciar i sensibilitzar la societat perquè s'assoleixi la plena llibertat i el dret a viure sense violències. Les violències masclistes són assumptes del conjunt de la ciutadania, també de les seves organitzacions i institucions. És prioritari situar la prevenció d'aquesta violència com una política estratègica a tots els nivells.

Totes les persones i entitats, especialment les públiques, hem de contribuir a reactivar i millorar la prevenció i la resposta.

Dotze anys després de la entrada en vigor de la llei integral contra la violència de gènere de 2004, de les nombroses lleis autonòmiques i d'instruments, com el de ratificació del Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica fet en Instambul el 11 de maig de 2011, es continuen incomplint substancialment, tant en prevenció en l'àmbit educatiu, en l'àmbit de la protecció laboral o econòmica (on només es dóna suport a l'1% de les 126.742 denunciants) o en l'àmbit d'habitatge, mentre creix la desigualtat, que és el medi de cultiu de la violència.

Els ajuntaments, com a administracions més properes a la ciutadania, som imprescindibles per a la prevenció i l'atenció social, jurídica i psicològica que s'estableix l'article 19 de la llei estatal de 2004. Malgrat això, algunes noves normes, com l'article 27.3.c) de la Llei de Règim Local reformat per la Llei 27/2013 redueix les seves funcions i competències, dictaminant que els ajuntaments només podran prestar serveis socials, de promoció de la igualtat d'oportunitats i de prevenció de la violència contra la dona per delegació de l'estat o de la comunitat autònoma.

La Llei 5/2008 de 24 d'abril del dret de les dones a eradicar la violència masclista recull en el seu article 83 que és competència dels municipis programar, prestar i gestionar els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones i efectuar la derivació als diferents serveis que especifica la llei, així com altres funcions establertes per aquesta llei correspongui assumir amb relació a les dones que estan o han estat en situació de violència masclista.

Aquest Ajuntament vol continuar mantenint el compromís de treballar contra la violència, no només el 25 de Novembre, Dia Internacional contra la violència envers les Dones, sinó cada dia de l'any i tots els anys.

Dins del marc de les diferents iniciatives institucionals contra la violència vers les dones, la Generalitat de Catalunya, juntament amb les quatre diputacions, Barcelona, Girona, Lleida i

53

Tarragona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis ha redactat un manifest conjunt contra la violència vers les dones amb motiu d’aquest dia, que ha estat aprovat per totes les esmentades institucions

En funció dels antecedents exposats es proposa al Ple Municipal l’adopció del següent

ACORD:

PRIMER: Aprovar l’adhesió al manifest institucional proposat i aprovat per la Generalitat de Catalunya, juntament amb les quatre diputacions, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques en els termes següents:

MANIFEST INSTITUCIONALDIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCI A ENVERS LES

DONES25 de novembre de 2016

"Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista i per fer pública la nostra ferma voluntat de treballar fins eradicar-la.

Un any més som aquí per fer palès que els drets de les dones són drets humans i que el fet de vulnerar-los, més enllà de la irracionalitat, la injustícia i la crueltat, significa una manca de reconeixement de l’autoritat i de la llibertat de les dones.

És imprescindible, per tant, posar en valor el paper històric i pioner dels moviments feministes i dels grups de dones que van denunciar públicament la violència masclista i van crear grups de suport i d’assessorament a les dones que la patien. D’aleshores ençà, el rebuig social no ha parat de créixer i les mesures impulsades des de les administracions públiques per donar-hi resposta han augmentat.

Així, a Catalunya, ens hem dotat com a país de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes, que defineix els canvis a fer per eliminar tot allò que ens allunya de l’equitat entre homes i dones en els diferents ordres de la vida, pública i privada. Tot i això, lamentablement una sentència del Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns articles concebuts per promoure la igualtat al món laboral.

Aquesta sentència és un entrebanc en la promoció dels drets de les dones perquè a Catalunya volem avançar respecte a les nostres competències. En aquest sentit, no podem obviar que és en l’àmbit de les relacions laborals on encara perviuen, a dia d’avui, moltes discriminacions que allunyen les dones d’una situació d’igualtat efectiva respecte els homes. És per això, que les polítiques d’igualtat de gènere són un eix estratègic del país que construïm conjuntament des de les institucions públiques i la societat civil.

També, l’acompliment de la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprofundeix en l’aplicació d’un model que aposta per la creació i enfortiment d’una xarxa pública de recursos i serveis i amb una sèrie de drets reconeguts per a totes les dones que es troben en situació de violència masclista.

54

El desplegament normatiu d’aquests darrers anys ha permès desenvolupar un model d’abordatge integral adreçat a millorar l’atenció i la recuperació de les dones i també a avançar en la detecció de casos i en la prevenció de la problemàtica.

Aquest any, les institucions signants volem denunciar, de manera especial, les violències sexuals, perquè són la màxima expressió de la dominació patriarcal envers les dones. En aquest sentit, i malgrat els progressos respecte de la igualtat formal entre dones i homes, les violències sexuals no són socialment contestades de manera contundent, ans al contrari, la prevalença del sexisme en l’ordre simbòlic hegemònic de la nostra societat indueix a qüestionar la dona víctima de l’agressió.

Mostra d’això, són les dades i estudis que indiquen que una part de la joventut no percep l’existència de desigualtats entre homes i dones i no identifica determinades conductes d’abús i control com a formes d’exercir violència masclista. Actituds d’imposició, de menyspreu, amenaces, humiliacions, gelosia... s’instal·len com a pràctiques normalitzades en les relacions i les creences tradicionals al voltant de l’amor romàntic afavoreixen aquesta tolerància juvenil cap a la violència masclista. Respecte de les violències sexuals, tots els missatges han coincidit en la necessitat que les dones vigilem, perquè l’imaginari actualment vigent ens responsabilitza. En aquest moment històric, però, és imprescindible construir models culturals que reprovin les violències sexuals en totes les seves manifestacions i desautoritzin l’apologia d’aquestes violències .

Així, la denuncia a la Fiscalia de deu blocs i cinc vídeos d'internet que incitaven a la violència masclista i que acumulaven més d'un milió de visites, per part del Consell Audiovisual de Catalunya i del govern, és un pas molt important que ens encoratja a treballar en aquesta línia.

Per això, és imprescindible un canvi de valors que permeti superar l’androcentrisme que nega la presència i les aportacions de les dones a la societat, i que imposa uns estereotips i rols de gènere basats en la infravaloració de tot el que està relacionat amb la feminitat. És necessari que sumem les voluntats i els sabers dels moviments feministes i grups de dones, i que comptem amb la implicació de tota la ciutadania, que a través d’accions col·lectives i individuals, actuen per eradicar aquesta xacra social.

Les institucions i administracions públiques hem de cooperar per implantar un model d’abordatge respectuós amb la llibertat de les dones, reparador del dany i innovador amb la difícil tasca de prevenir la violència masclista fins eradicar-la definitivament.

I avui, 25 de novembre, ens fem nostra la frase de la reconeguda vocalista Nina Simone que afirmava: la llibertat per a mi és no tenir por."

SEGON: Expressar la voluntat de l’Ajuntament de Barberà del Vallès de continuar treballant per a la prevenció de la violència envers les dones, així com fer accions per la detecció, atenció i recuperació a les dones que estiguin patint aquestes situacions.

TERCER: Col·locar cada any en la façana de l'Ajuntament, per commemorar el Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, durant tot el mes de novembre, una pancarta amb un lema contra la violència de gènere i baixar les banderes institucionals a mitja asta el

55

dia 25 de novembre.

QUART: Continuar promovent la participació i formació del personal municipal de l'Ajuntament, de les empreses municipals i de la ciutadania en els actes que es facin durant aquest mes i durant tot l'any al municipi.

CINQUÈ: Donar compliment a l'article 19 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violencia de Género, mantenint de forma diària i permanent, els serveis, els recursos personals, materials i polítics per a la igualtat i per a la prevenció, com són, entre d'altres, l'atenció jurídica, social i psicològica a les dones en situació de violència masclista, exigint un sistema estable de finançament estatal, autonòmic i local a llarg termini.

SISÈ: Donar compliment a l'article 83 de la la Llei 5/2008 de 24 d'abril del dret de les dones a eradicar la violència masclista on es recull que és competència dels municipis programar, prestar i gestionar els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones i efectuar la derivació als diferents serveis que especifica la llei, així com altres funcions establertes per aquesta llei correspongui assumir amb relació a les dones que estan o han estat en situació de violència masclista.

SETÈ: Continuar donant una atenció estable i de qualitat, que n'inclogui la recuperació, l'avaluació i el seguiment, fet que comporta la gestió pública directa dels serveis per a la igualtat i contra la violència de gènere, unificant, en la mesura que sigui possible, els diferents serveis d'atenció en un centre de referència per les dones al municipi.

VUITÈ: Continuar amb la promoció de l'educació en igualtat i contra la violència masclista, és a dir, la coeducació, en tots els centres i en totes les etapes educatives.

NOVÈ: Continuar promovent i contribuint a la formació en perspectiva de gènere a les entitats del municipi.

DESÈ: Treballar per la sensibilització contra el sexisme en l'activitat cultural, d'organització de festes populars, de seguretat i convivència, i, de forma generalitzada, en totes les actuacions i serveis de competència municipal, garantint i assegurant un ús inclusiu i no sexista del llenguatge.

ONZÈ: Continuar amb el treball per promoure l'eradicació del sexisme, la segregació, l'assetjament i els estereotips sexuals en totes les actuacions i serveis municipals.

DOTZÈ: Notificar l'acord a l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, al Servei de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona, a la Federació de Municipis de Catalunya i a les associacions de dones del municipi que treballen per a la igualtat.


INTERVENCIONSDurant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es

56

van produir les intervencions següents:

Sra. Sánchez: Hola, de nou. Aquí intentaré... Bé, aquí no seré tan breu. La violència contra les dones exercida per motius de gènere és un fenomen criminal que adopta múltiples formes i que té el seu origen últim en aferrissades estructures socials i en pràctiques culturals sistemàtiques discriminatòries per a les dones i que provenen d’una rància societat patriarcal configurada fa segles i que encara perdura.Les violències masclistes són assumptes del conjunt de la ciutadania, també de les seves organitzacions i institucions. És prioritari situar la prevenció d’aquesta violència com una política estratègica a tots els nivells. Totes les persones i entitats, especialment les públiques, hem de contribuir a reactivar i millorar la prevenció i la resposta. Aquest Ajuntament vol continuar mantenint el compromís de treballar contra la violència, no només el 25 de novembre, sinó cada dia de l’any. L’any 2015 es van produir 112 feminicidis i assassinats a l’Estat espanyol. En el que portem del 2016, s’han produït 92. Les dones continuen sent assassinades pel fet de ser dones. I sembla que totes les mesures preses avui dia continuen sent insuficients. Per tot això, avui portem al Ple l’adopció dels següents acords.

(Efectua una lectura de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu perconstar en el punt 7.1 de la preacta)

És voluntat d’aquest equip de govern treballar conjuntament amb la ciutadania, les entitats i la resta de partits del Consistori per acabar amb aquesta xacra social que és la violència masclista. Així doncs, ens agradaria que el rebuig sigui unànime per part de tot el Consistori.Moltes gràcies.

Sra. González: Bé, el nostre vot, evidentment, serà a favor, no pot ser d’una altra manera. Sí que potser a la part més d’acords, no sé si és possible o es podria plasmar en el futur, aconseguir posar objectius com més específics i a més curt termini per poder avaluar l’any que ve, doncs, bé, si anem bé, si no anem bé, perquè aquest manifest pogués servir com una eina real de treball i, bé, no només en un relat d’intencions, que ja va bé, però que sí que ens agradaria poder... això, treballar per objectius més concrets.Gràcies.

Sr. Doménech: Buenas noches de nuevo. Desde el Grupo Municipal del Partido Popular, pues estamos totalmente a favor. O sea que por nuestra parte no hay problema en que esto se apruebe por unanimidad, porque si todos los grupos participamos de ello, pues así será. Por nuestra parte damos apoyo.En cualquier caso, quiero insistir en que… ya lo he dicho antes, lo dije el año pasado y lo diré tantas veces como haga falta, que una sola víctima es demasiado. Y con esto lo que quiero decir es que creo que estaremos todos de acuerdo que los objetivos… no digo que los objetivos que aquí están marcados vayan en esta línea, ¿no?, pero en términos generales no pueden ser los de disminuir el número de víctimas. Tenemos que ser firmes y buscar el cero absoluto de víctimas. Porque la verdad que ya no solo en lo que es España, sino en el mundo, encontramos rarezas, por decirlo de manera leve, como la de que una mujer tenga prohibido coger el coche. Esto es totalmente anacrónico.Igualmente, no querría acabar mi intervención sin que conste en acta, bien, que aquí se menciona nuevamente al Tribunal Constitucional. A ver, tenemos que tener claro que igualmente el Tribunal Constitucional de lo que se encarga es de sentenciar sobre términos

57

competenciales. En este sentido, yo creo que nos tenemos que congratular del nombramiento de la nueva ministra de Sanidad, Servicios Sociales y también de Igualdad, la señora Dolors Montserrat, porque puedo constatar su firme convicción en la lucha contra esta lacra y, desde luego, va a continuar con una excelente labor y, si cabe, la va a mejorar desde el ministerio que ahora encabeza.Simplemente terminar insistiendo en que nosotros damos totalmente apoyo a los acuerdos que se toman en este punto. Gracias.

Sra. Pérez: Hola de nou. Hem llegit... la Mireia ha llegit un manifest que parla de por, que parla de prevenció i que parla potser de les violències més bèsties de totes, que són les violències sexuals en què aquest any vol centrar-se el manifest institucional del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Parla també d’una dada sorprenent, i és de la percepció del jovent que té sobre la realitat, no? Penso que potser les persones que ens dediquem a l’educació no estem fent bé els deures quan malgrat que a nivell..., com és el cas de Barberà, a nivell municipal s’estan fent projectes de coeducació tant a les llars com a les escoles, doncs això, malgrat que ho treballis i vagis fent, dues de les set escoles de la ciutat han donat continuïtat al treball de coeducació que s’havia iniciat fa uns anys a les llars, seguirem lluitant des de la regidoria que gestiona la Mireia i des de Recursos Humans per implicar a totes les persones per seguir treballant en aquest sentit i seguir denunciant dia a dia el que ens trobem en els mitjans de comunicació, com es deia, en tots els àmbits que acaben normalitzant les conductes més pitjors de les persones.Ja aprovem un manifest, encantada que es pugui aprovar per unanimitat. I també aprofito aquest moment per convidar-vos a totes i a tots que el 25 de novembre, aquest divendres, estigueu a l’acte que es fa a la plaça on es tornarà a llegir aquest manifest per part de totes les entitats que treballen la igualtat i l’equitat de gènere i poder no només expressar-nos aquí com a polítiques i com a polítics, sinó implicar-nos realment en aquestes accions que visualitzen tant el problema com és el cas d’aquest any que visualitzarà molt gràficament a totes les víctimes de la violència masclista d’aquest any. Com no pot ser d’una altra manera, la Plataforma Ciutadana per Barberà està a favor de totes aquestes polítiques, de tots aquests recursos... de dedicar recursos, de dedicar esforços, de planificar accions i, per tant, donarem el nostre suport.

Sra. Sempere: Bona nit. Nosaltres també donarem suport a aquestes mesures, com no pot ser d’una altra manera, ja que, doncs, també hem estat sempre al costat d’aquest tema treballant-hi durant molts anys. I evidentment sempre recolzarem aquest tipus de mesures que s’han pres, doncs, ja des de fa bastant temps i que vosaltres també esteu continuant.Moltes gràcies.

Sra. Fuster: Senyora Sánchez, vol fer alguna puntualització?

Sra. Sánchez: Bé, agrair que s’aprovi també aquest punt per unanimitat.Comentar el que deia la Yolanda. Sí que, no?, al final deixem com els punts molt oberts, però que podem marcar objectius més específics. La Carmina ja n’ha dit un: que, per exemple, no?, aquest curs s’ha començat... s’ha continuat, diguem –no s’ha començat, s’ha continuat–, a l’Escola del Bosc amb el tema de coeducació. El que seria l’any passat es va fer a infantil; aquest any es fa a primària, amb la qual cosa aquest curs ja acabem, diguéssim, amb tot el professorat en temes d’educació. El cole Marta Mata també fa aquest any coeducació. Com és només una línia, encara no..., diguéssim, no han omplert l’escola, acabarà també aquest any. I la intenció és, amb el regidor d’Educació, el Juan, i jo ja hem treballat de cara al curs vinent

58

perquè puguem començar amb altres escoles que ho sol·licitin. I aquest seria un objectiu que crec que... Per mi l’objectiu és anar implementant cada any alguna escola i que totes, o sigui, les set escoles de Barberà, doncs, acabin fent coeducació.Com... Del tema de formació de les entitats, també ja sabeu que es va fer un primer taller. Ara el dia 3 de desembre fem un segon taller amb les entitats que han volgut fer-lo, que són... ja vaig dir que eren sis o vuit. Lamentablement, no hem aconseguit que les entitats s’impliquin més. Continuarem oferint els tallers, continuarem intentant que les entitats vegin que és important tenir perspectiva de gènere a les seves entitats. I, bé, crec que a poc a poc anem treballant i, bé, esperem que tot millori.Seguint amb la Carmina, també convidar-vos a la concentració que es fa el dia 25 a les sis de la tarda que organitzen les Dones.com. És important que tota la ciutadania doni recolzament. També, bé, farem un acte institucional com a Ajuntament a les dotze del migdia el mateix dia.I, finalment, Alejandro, jo se que està molt bé aprovar això, eh?, però si després dius coses que... referides al teu partit que per mi, no sé, no acabo d’entendre. M’agradaria que haguessis vingut l’altre dia a la xerrada que vam fer, que es parlava de les lleis de custòdia dels menors davant de pares maltractadors. Les lleis del PP o que ha fet el PP són poc efectives i insuficients. O sigui, no eviten la violència masclista ni els casos d’assassinats. I, si no, si hagués vingut l’altre dia potser podries preguntar a les mares que han de deixar els seus fills i filles amb homes maltractadors i que pateixen cada vegada que això passa.Gràcies.

Sr. Doménech: Mire, voy a ser muy escueto. Tengo aquí el presupuesto que hoy se ha aprobado aquí, de este Ayuntamiento. Políticas de igualdad, programas de igualdad hacia la mujer, resulta que las diferencias respecto al presupuesto del 2016 es cero. Cero. Esto es cosa vuestra. En fin, nada más que decir.

Sra. Pérez: Per al·lusions, i ara ho explicitarà millor la Mireia, dintre del personal que s’incorporarà a la plantilla municipal, el pressupost no és zero perquè a capítol 1, l’augment de capítol 1 justament el que va és una tècnica de serveis personals adreçada a aquests programes. Però ara la Mireia t’explicarà millor com van aquests programes i perquè demanis més informació abans de fer afirmacions com aquesta.Gràcies.

Sra. Fuster: Senyora Sánchez, les apreciacions, si us plau.

Sra. Sánchez: Bé, tema del pressupost: la nova persona, ja ho ha dit la Carmina, s’incorpora una nova persona que portarà tot el tema de... especialment violències masclistes perquè serà la persona que tractarà a les dones que s’adrecin al SIAD amb la intenció que la tècnica d’equitat de gènere que hi ha ara, que està fent tota la feina, s’encarregui de fer tota la prevenció, que creiem que és el més important.I amb això comentar que respecte la partida de l’any passat sí que és veritat que potser no ha pujat tot el que ens agradaria, però ha pujat un 22 per cent. L’any passat, el 2016 respecte el 2015 ja va pujar. Comentar que la partida que tenim ara, que és de 92.700 euros s’aproxima a la partida..., o sigui, ja supera la partida que hi havia el 2009, quan va baixar el pressupost d’equitat de gènere respecte l’inici de la crisi.Gràcies.

59

Sra. Fuster: I agrair-vos, doncs, aquesta sensibilitat respecte al tema, també la implicació de tots els agents i, òbviament, la unanimitat de tots els partits polítics. I dir aquí també aquella frase que a mi tant m’agrada i que diuen des de les Dones.com quan fem les concentracions a la plaça de la vila, que diu: «Aplaudim els homes i les dones que tracen nous camins.»

_____________________

8 APROVACIÓ BASES ESPECÍFIQUES

8.1 EXP.: SSPP-U041-N524160028. BASES ESPECÍFIQUES DE CONCESSIÓ D'AJUTS ECONÒMICS A ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE FINALITAT DE LUCRE QUE PARTICIPIN, EN EL MUNICIPI D E BARBERÀ DEL VALLÈS, EN ELS MARCS FESTIUS DE: CAVALC ADA DE REIS, CARNAVAL I PASSADA DE SANT ANTONI ABAT.

Ateses les competències municipals, regulades a nivell general per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.

Atesa la Llei 38/2003, de 17 de novembre, Llei General de Subvencions, publicada en el BOE núm. 276, de 18 de novembre, el Reglament de desenvolupament aprovat pel Reial Decret 887/2006 i la Llei 39/2015, de 1 de octubre, de Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.

Atesa la necessitat d’establir uns criteris i normes bàsiques que regulin els processos de concessió d’ajuts econòmics a les entitats sense finalitat de lucre de Barberà del Vallès que participin als marcs festius de Cavalcada de Reis, Carnaval i Passada de Sant Antoni Abat.

Atesa la voluntat de facilitar la participació de les entitats culturals i associatives a la programació lúdica i festiva de la nostra ciutat. En conseqüència, es proposa l'adopció del següent

ACORD:

PRIMER: Aprovar les bases específiques de concessió d'ajuts econòmics a entitats i associacions sense finalitat de lucre que participin, en el Municipi de Barberà, en els marcs festius de Cavalcada de Reis, Carnaval i Passada de Sant Antoni Abat, en les quals es regulen els sol·licitants, els criteris bàsics i els conceptes prioritaris per a la concessió dels ajuts, el procediment per a les sol·licituds, el seu termini i el procés de concessió i justificació, d'acord amb el document que consta a l'expedient.

SEGON: Impulsar la corresponent publicitat de les bases.



60

Sr. Pérez: Bon vespre a tothom. Avui amb aquest punt el que volem és aprovar les bases de Reis, Carnestoltes, com cada any es fa, però enguany incorporem la festivitat de Sant Antoni Abad, la passada de Sant Antoni Abad, per tal de poder avançar el conveni i el pagament a l’entitat, ja que és una entitat que celebra únicament aquesta activitat i la celebra el segon diumenge de febrer per tal que no entrin pel conveni general i hagin d’esperar, doncs, cap a mitjans, finals d’any perquè se’ls hi concedeixi aquest ajut econòmic.Altres vegades s’aprovaven les bases i la convocatòria, però ara la llei, doncs, ens obliga a aprovar, per una banda, les bases específiques per al Ple i la convocatòria, que passarà per Junta de Govern. Les bases ara seran atemporals, és a dir, no s’hauran d’anar aprovant cada any, i tan sols haurem d’anar aprovant les convocatòries per cada festivitat que vulguem subvencionar. A la convocatòria serà on s’assenyalin els imports i les partides d’aquest ajut econòmic. I ara estem treballant, doncs, ja per aprovar la convocatòria de Reis, que és la festivitat més propera que tenim, i intentar aprovar-la al més aviat possible en Junta de Govern Local. I es proposarà el mateix ajut que en anys anteriors.Com a novetats el que tenim és que ara, bé, per poder avançar el pagament a la signatura del conveni es demanarà el pagament anticipat a l’entitat, que, recollint una demanda que ens van fer arribar en una reunió que vam tenir amb les entitats, doncs, hem considerat incloure la justificació fins a un 25 per cent de caramels, perquè crèiem que no era..., en aquest cas, per a Reis no eren suficients o no en tenien suficients i, bé, els hem permès que puguin justificar un 25 per cent en tema de caramels. I com a punt tercer assenyalar aquesta divisió que hi haurà en òrgan concedent, que serà la Junta de Govern Local, i en òrgan col·legiat, que serà qui elabori la proposta de conveni i treballi juntament amb les entitats.I passo ja directament als acords, que seria:

(Efectua una lectura de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu perconstar en el punt 8.1 de la preacta)

Gràcies.

Sr. Rivera: Ens ha convençut la proposta que fa el regidor, el senyor Pérez. A veure, entenem que després d’aquest cicle de Nadal s’avaluarà si el funcionament ha estat correcte i, en tot cas, encara que sigui sense data, doncs, es revisarà per millorar-lo. Això és el que entenem.Donarem suport a la proposta. Sí que ens agradaria saber l’Ordenança general de subvencions, que tenim pendent, si tenim calendari per començar els treballs.Gràcies.

Sra. Fuster: Roger, vols fer alguna puntualització? Doncs endavant.

Sr. Pérez: El tema de l’Ordenança general de subvencions, doncs, estem treballant per intentar... perquè ens facilitaria molt aquest tema de tràmits perquè ara mateix, bé, ja veus, la llei ens té molt collats amb el tema de subvencions i això agilitzaria molt. Per això ja hi estem treballant, però gràcies.

_____________________

61

9 MOCIÓ

9.1 EXP.: 2016N060U0240024. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE RECUPEREM BARBERÀ, A PETICIÓ DE LA PAICAM (PLATAFOR MA D'AFECTADES PER L'ICAM I L'INSS), EN DEFENSA DE LES TREBALLADORES AFECTADES PER L'ICAM I EXIGIR EL FINA L DE LES ALTES MÈDIQUES INJUSTIFICADES I PER REIVINDICAR EL DRET DE LES PERSONES A EMMALALTIR AMB DIGNITAT.

Moció presentada pel Grup Municipal de Recuperem Barberà, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"L'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és l'òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa, o ja s'està "apte" per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut.

La Plataforma d'Afectats de l'ICAM, la PAICAM, es va constituir el 13 de gener de 2016 amb l'objectiu de visualitzar el tracte inhumà i el funcionament injust d'aquest organisme avaluador de la sanitat catalana, que s'ha agreujat els darrers anys amb les retallades. Cada vegada les baixes són més restrictives, així com els criteris per atorgar pensions d'invalidesa, i el context d'atur i precarietat laboral en augment situa les persones malaltes sovint al llindar de l'exclusió social.

Per tot això, proposem al Ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, l'adopció dels següents acords:

PRIMER. Exigir la transparència total en la relació entre l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i l'ICAM, i publicació del conveni que els vincula.

SEGON. Impulsar la participació ciutadana en l'elaboració d'un document sobre bona praxi de l'ICAM.

TERCER. Reclamar que s'aturin les derivacions a centres privats per realitzar proves diagnostiques.

QUART. Reclamar avaluacions basades exclusivament en criteris mèdics amb professionals de la sanitat pública.

CINQUÈ. Exigir la depuració de responsabilitats, tant de I'ICAM com de I'INSS, per haver anteposat criteris econòmics per sobre de la salut de les persones."

RETIRAT DE L'ORDRE DEL DIA

_____________________

62

10 DONAR COMPTE AL PLE

10.1 EXP.: 2016N0170010. DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

En compliment d'allò que estableix l'art. 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte referenciada al Ple Municipal de les resolucions adoptades per l'Alcaldia Presidència, des de l'última sessió plenària ordinària, la relació de la qual consta en l'annex 1.


11. MOCIONS D'URGÈNCIA.

Conforme a l'art. 91.4 del Real Decreto 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales es presenten les següents mocions pel procediment d'urgència.

_____________________

11.1 EXP.: IPMC2016/013. MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 13 PER TRANSFERÈNCIES.

Atesa la necessitat d’incrementar la consignació de l'aplicació pressupostària del Pressupost de despeses de 2016 corresponent a les aportacions a l'empresa municipal Actividades Integradas, SA (AISA), per sufragar les despeses de l'Oficina Municipal d'Habitatge.

Atès que per a atendre aquestes necessitats, la consignació pressupostària és insuficient i que els fons necessaris per a finançar l'increment de l'aplicació pressupostària esmentada, es poden obtenir per transferències de crèdit entre aplicacions pressupostàries.

Atès que l'aplicació pressupostària a disminuir correspon a despeses que no és necessària la seva execució o poden ser reduïdes sense pertorbar els serveis corresponents.

Vista la memòria de la regidora de Serveis Econòmics i d’Hisenda.

Vist l’informe favorable de la Intervenció municipal núm. 2016/23.

FONAMENTS DE DRET

Vistos els articles 169 a 182 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Vistos els articles 34 a 51 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el Capítol I del Títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de Pressupostos.

63

Vistes les bases 7 a 10 de les Bases d’Execució del Pressupost municipal per a l’exercici 2016.

En conseqüència, es proposa l'adopció del següent

ACORD:

PRIMER: Aprovar l’expedient de modificació de crèdit número 13 del pressupost vigent, per transferències de crèdit entre aplicacions pressupostàries de diferent àrea de despesa, segons el detall següent:

DISMINUCIONS

Aplicació pressupostària ConcepteImport a.p.

ActualImport

MCImportFinal

2016 230 001 31001 Interessos crèdits. Serveis Econòmics 560.801,50 € 27.478,48 € 533.323,02 €

TOTAL CAPÍTOL 3 27.478,48 €

TOTAL DISMINUCIONS 27.478,48 €

INCREMENTS

Aplicació pressupostària ConcepteImport a.p.

ActualImport

MCImportFinal

2016 470 1521 44900Aportacions a societats de l'entitat local. AISA 139.471,12 € 27.478,48 € 166.949,60 €

TOTAL CAPÍTOL 4 27.478,48 €

TOTAL INCREMENTS 27.478,48 €

SEGON: Exposar l’expedient de modificació de crèdits a informació pública per un període de quinze dies, a comptar de l’endemà de la publicació del corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que els interessats puguin examinar-lo i presentar, si s’escau, reclamacions davant el Ple Municipal.

TERCER: Si durant el període d’informació pública no es presenten reclamacions, l’expedient de modificació de crèdits, es considerarà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar un nou acord, i es publicarà un resum del mateix, per capítols, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per unanimitat dels membres presents, donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

Vots a favor: 13 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB) Vots en contra: 0

64

Abstencions: 8 (2 PP, 6 PSC)_____________________

INTERVENCIONSUn cop feta la votació sobre la urgència d'aquesta moció, i per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Pérez: Aquest punt de l’ordre del dia ha d’anar d’urgència perquè quan vam fer la Comissió Informativa no disposàvem de la informació, ha arribat posterior. S’ha comentat a Junta de Portaveus. I el problema sorgeix d’aquelles disfuncions que tenim a l’Ajuntament, que tenim una Oficina Local de l’Habitatge que depèn d’AISA pressupostàriament però que està incorporada a Serveis Territorials. I des d’AISA ens fan coneixedores mitjançant un informe que a causa de la substitució del personal de l’Oficina Municipal de l’Habitatge es va procedir a la contractació per part d’AISA d’una persona addicional, motiu pel qual ha comportat un dèficit de 27.478,48 euros i que, per tant, s’havia de quadrar amb el pressupost existent.Aquest increment en l’aportació que ha de fer l’Ajuntament a la societat de l’entitat local AISA sortirà d’un excedent d’interessos de crèdit en serveis econòmics. I, per tant, el que proposem avui és justament això: «Aprovar l’expedient de modificació de crèdit número 13 del pressupost vigent per transferències de crèdit entre aplicacions pressupostàries de diferent àrea de despesa.» Segons com comentava, la partida seria, d’interessos de crèdit, serveis econòmics, 27.478,48 euros que es donarien de baixa per donar d’alta, per incrementar en el concepte d’aportacions a societats a l’entitat local AISA.En el segon punt de l’acord: «Exposar l’expedient de modificació de crèdits a informació pública per un període de quinze dies a comptar l’endemà de la publicació del corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que els interessats puguin examinar-lo i presentar, si escau, reclamacions davant del Ple.» I tercer: «Si durant el període d’informació pública no es presenten reclamacions, l’expedient de modificació de crèdit es considerarà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar un nou acord i es publicarà un resum del mateix pel capítol en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.»Moltes gràcies.

Sr. Rivera: Compartim l’objectiu de dotar l’Oficina Local d’Habitatge. El que... –suposo que és pel fet de no tenir davant el text de l’acord– el que sí que ens agradaria és que ens expliqués una mica millor aquesta diferència com es desglossa. És per la incorporació d’una nova persona? Una part? Una part és per la substitució? Sí que ens agradaria saber-ho.Gràcies.A la votació, votarem a favor.

65

Sra. Ramos: Hola. Bona nit. Bé, sí, aclarir aquesta modificació de crèdit. Ha estat perquè hi ha hagut una baixa... per ET a l’oficina, s’ha hagut de substituir, llavors s’ha incorporat una persona. Però m’agradaria remarcar i perquè a la Junta General d’AISA ja es va fer la pregunta sobre l’estructura de l’Oficina Municipal d’Habitatge. Tots sabem, ja ho ha comentat Carmina, doncs, que tenim l’encaix que tenim. L’estructura de l’Oficina Municipal d’Habitatge inicialment i per al projecte que es va presentar a la Diputació es va obrir amb una estructura de cinc persones. Actualment són quatre i en aquests moments hi ha una persona, doncs, que s’ha d’absentar i ha hagut d’agafar una baixa llarga. El que hem fet és incorporar una persona més per tornar a l’estructura inicial que hi havia de l’oficina. I el que s’ha fet és incorporar sobretot pel programa de mediació i és una persona, doncs, amb la titulació d’aparellador tècnic. En aquest cas, d’aparelladora tècnica.

Sr. Garcés: Molt breu. Nosaltres estem també totalment d’acord. No és la primera vegada que es fa una ampliació d’una modificació de crèdit per reforçar l’Oficina de l’Habitatge, però ens abstindrem perquè, encara que sigui d’urgència, no se’ns ha facilitat el document de la proposta d’acord. No disposem d’ell. O sigui que encara que fos avui per correu o ara en fotocòpies, moltes vegades quan hi ha una cosa d’urgència se’ns entrega una fotocòpia en el mateix Ple. No disposem d’aquest tema. I, ja dic, estem totalment d’acord i sigui la figura de mediació, la que correspongui. Suposo que ens fareu arribar aquesta... una còpia d’aquesta proposta.I la segona, dic, per què no s’ha pres aquesta mateixa mesura per fer una decisió de crèdit en Cultura? Perquè s’ha justificat que certs programes no s’han pogut executar quan es podria haver fet una modificació de crèdit d’aquest tipus, ja vist també i, fins i tot, sense urgència.Gràcies.

_____________________

11.2 EXP.: 2016N060U0240028. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE RECUPEREM BARBERÀ, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, JUNTS PER BARBERÀ, PARTIT DELS SOCIALIST ES DE CATALUNYA I PLATAFORMA CIUTADANA PER BARBERÀ, A PETICIÓ DE LA PAICAM (PLATAFORMA D'AFECTADES PER L'ICAM I I'INSS), EN DEFENSA DE LES TREBALLADORES AFECTADES PER L'ICAM I EXIGIR EL FINAL DE LES ALTES MÈDIQUES INJUSTIFICADES I PER REIVINDICAR EL DRET D E LES PERSONES A EMMALALTIR AMB DIGNITAT.

Moció presentada pels grups municipals de Recuperem Barberà, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Barberà, Partit dels Socialistes de Catalunya i Plataforma Ciutadana per Barberà, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"L'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és l'òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa, o ja s'està "apte" per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut.

La Plataforma d'Afectats de l'ICAM, la PAICAM, es va constituir el 13 de gener de 2016 amb l'objectiu de visualitzar el tracte inhumà i el funcionament injust d'aquest organisme

66

avaluador de la sanitat catalana, que s'ha agreujat els darrers anys amb les retallades. Cada vegada les baixes són mes restrictives, així com els criteris per atorgar pensions d'invalidesa, i el context d'atur i precarietat laboral en augment situa les persones malaltes sovint al llindar de l'exclusió social.

Per tot això, proposem al Ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, l'adopció dels següents acords:

PRIMER. Exigir la transparència total en la relació entre l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i l 'ICAM, i la presentació del conveni que els vincula abans que sigui oficial, per tal de poder presentar esmenes i que es pugui debatre al Parlament de Catalunya abans d'entrar en vigència.

SEGON. Impulsar la participació d'agents implicats (facultatius, col·lectius de malalts, sindicats...), per a l'elaboració d'un document sobre bona praxi, es a dir, sobre el bon tracte envers les persones que s'atansen a l'ICAM. Com per exemple que puguin ser ateses amb companyonia d'algun familiar o persona de confiança que puguin escollir centre de proximitat geogràfica, etcètera.

TERCER. Reclamar que s'aturin les derivacions a centres privats per realitzar proves diagnòstiques.

QUART. Reclamar avaluacions basades exclusivament en criteris mèdics amb professionals de la sanitat pública.

CINQUÈ. Exigir la depuració de responsabilitats, tant de l'ICAM com de l'INSS, per haver anteposat criteris econòmics per sobre de la salut de les persones. "

_____________________


Vots a favor: 19 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB, 6 PSC) Vots en contra: 0Abstencions: 2 (PP)

_____________________


Sr. Rivera: Faré lectura. Com ja ha explicat la presidenta, és una moció que és en nom de la PAICAM, de la Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’Institut Nacional de la Seguretat

67

Social. És una moció que havíem presentat amb anterioritat però que retirem per modificar el text a petició del Grup de Junts per Barberà en concret, i d’altres grups. Llegiré el text sencer i només faré una mica d’explicació.L’objectiu que té la PAICAM en el seu manifest fundacional i que té a la presentació d’aquesta moció és: posar llum sobre situacions d’injustícia que es deriven de, com sempre, aplicar criteris mercantilistes a una qüestió que és de salut, de salut pública, de salut de les persones i de drets dels treballadors i treballadores.El text diu.

(Efectua una lectura de la moció, la qual no es transcriu per constar íntegra en el punt 11.2 de l’acta)

Gràcies.

Sr. Fernández: Desde el Grupo Municipal del Partido Popular quiero manifestar especialmente los motivos por los cuales nuestra posición en este punto, en esta moción, es la de la abstención. Nosotros fácilmente pues podríamos aprovechar la ocasión de que esto, bueno, al fin y al cabo, lo tramita la Generalitat, pues bueno, para esa oportunidad y votar a favor de esta moción. Sin embargo, creo que siempre hemos de tener en mente, pues, un criterio de responsabilidad sobre cómo se gestionan los servicios públicos, ¿no?Aquí hay que tener claro determinados datos objetivos, y es que el coste total del absentismo por incapacidad temporal por contingencias comunes en España se llegó en 2015 a más de 61.300 millones, lo que supone un incremento del 10 por ciento respecto al año anterior. Pensemos que esto equivale aproximadamente a dos presupuestos de la Generalitat de Catalunya. Este absentismo, pues al final lo pagamos todos y en 2015 supuso unos costes directos de 5.132 millones a la Seguridad Social por prestaciones económicas y unos 1.380 millones a las empresas por el abono de prestaciones en los primeros días de baja. Ahí hemos de sumar, por lo tanto, otro tipo de costes de oportunidad, que son miles de millones de euros, y que evidentemente es un enorme perjuicio para el conjunto del Estado, ¿no?Nuestro estado del bienestar, por lo tanto, protege en primer lugar la situación de incapacidad temporal del trabajador. Y hemos de decir una cosa que también es objetiva y es que España, junto a Suiza, Dinamarca, Finlandia, Estonia, Australia, Canadá y Estados Unidos, es uno de los países que encabezan la lista de los países con mayor nivel histórico de bajas laborales. Entendemos que el control del gasto es, por tanto, una necesidad y esto supone que haya una serie de controles que se tienen que realizar.Una serie de precisiones sobre la moción que se ha presentado es que las mutuas no conceden altas médicas; la última palabra en la baja laboral por causas comunes es el médico de la sanidad pública, ¿no? Esto no quita que se haya reforzado el papel de las mutuas en el seguimiento del proceso. Es cierto, pero lo que no puede ser es que, dijéramos, convirtamos ahora esta moción en una especie de… destrucción de lo que es el sistema que tenemos médico actual, ¿no?Hay que señalar que, en primer lugar, el trabajador también puede impugnar el alta médica. Y yo lo que quiero poner de relieve es que tenemos un sistema garantista respecto al derecho a la baja laboral que hay que mantener. Segundo, que España es uno de los países, como digo, que encabezan el rànquing del absentismo laboral con un coste muy elevado. Tercero, que es necesario tener un sistema de controles médicos, ¿no?, para detectar esos posibles casos de fraude. Y, en fin, creemos que estos casos se cumplen de manera razonable. Otro tema es que pueda haber, efectivamente, ciertos abusos y nos mostramos abiertos a que se establezca una protección en esos casos especiales en los que, pues, evidentemente, está funcionando mal

68

este servicio, ¿no? Pero no estamos de acuerdo con ejercer, como digo, un proceso general a todo el sistema que, al fin y al cabo, tramitan miles y miles de solicitudes y que entendemos que es un proceso garantista. Y, por lo tanto, nos parece desproporcionado que precisamente aquellos partidos que pretenden garantizar y defender lo público estén día sí, día no precisamente tomando medidas en contra de su sostenimiento.Nuestra posición, por lo tanto, es la de la abstención. Gracias.

Sr. Pubill: Bé, el nostre vot serà a favor. I simplement, per no estendre’m gaire, en que... ja s’ha explicat també en el mateix argumentari de la mateixa moció, simplement comentar al senyor Jaime que no cal barrejar... no podem barrejar la paraula absentisme amb productivitat. Absentisme és una cosa i productivitat és una altra. Malauradament, com vostè deia, l’Estat espanyol, Espanya, està en el rànquing top d’absentisme, i també malauradament en els de més baixa productivitat. I una cosa no va lligada amb l’altra. Els recordo que no per més hores d’estar físicament en el treball es rendeix més. Simplement, doncs, recolzar els companys de Recuperem i votar a favor.

Sr. Clarà: Bé, primer agrair a Recuperem, doncs, haver recuperat aquest text inicial, que és l’original que presentava la pròpia plataforma i, doncs, que a petició nostra l’ha incorporat. Per altra banda, coincidir amb el que es deia: això és una conseqüència clara de la mercantilització de coses que no haurien de ser mercantilitzables. Si és una malaltia, és una malaltia, i si és una necessitat s’ha de cobrir. Ningú agafa una baixa de llarga durada o una incapacitat permanent perquè vol, sinó perquè té una patologia, perquè té una malaltia. Per tant, és una necessitat. Això que es deia ara del Partit Popular d’intentar quantificar amb diners el que suposa l’absentisme laboral és una animalada. És una animalada. És de ser sociòpates directament.Resumint amb una frase què ha de ser la sanitat pública: dret social i humà bàsic i universal. Jo crec que amb això es resumeix perfectament quina és l’essència i, per tant, com és evident, doncs, votarem a favor la moció.

Sra. Pérez: Com deia el José Luís, aquesta moció al final va amb el suport majoritari dels grups municipals. Sí que és veritat que Plataforma Ciutadana havia... per Barberà havia fet una apreciació inicial al text original, però entenem que compartíem també que el que era més ajustat a forma, doncs, adjuntar la moció tal qual la presentava la Plataforma d’Afectats de l’ICAM i de la PAICAM, doncs cap problema. Ja hem fet arribar el nostre posicionament favorable envers aquesta moció i una miqueta, no?, repetiré el que han dit els companys. El tema de la sanitat, de la salut de les persones, ha d’haver-hi mecanismes per veure qui se salta les normes del joc. Però som totes coneixedores de situacions realment greus que la situació no sabem què està passant, però que sembla ser que no hi ha un protocol a seguir a vegades ni depenent del metge o la metgessa que et rep, no? Doncs, el mateix cas portat per una altra persona pot tenir una resolució diferent. Per tant, endavant i seguim treballant per trobar la igualtat i sobretot la qualitat de totes les persones.Gràcies.

Sr. Báez: Hola. Bona nit. Moltes gràcies. Pues yo no voy a poner en duda los números que ha dicho el portavoz del Partido Popular. Seguramente son ciertos los números que ha dado porque los habrá sacado… los datos los habrá sacado de algún sitio. Pero yo creo que en esta moción lo que no estamos hablando es de números. O sea, estamos hablando de una situación que se está dando que es pues yo diría más que compleja: esta regulación de la prestación por incapacidad temporal y las diferentes contingencias protegidas. Aquí le tengo que decir, señor

69

Fernández, que las mutuas sí dan altas y bajas. En los casos de enfermedades profesionales y accidentes de trabajo, ¿eh? Por lo tanto, está bien que en la moción también se incluya las mutuas profesionales porque sí dan altas y bajas, sí.Entonces, como decía, las diferentes contingencias protegidas, tanto comunes como profesionales, y el gran número de agentes que intervienen en el proceso: el médico de familia, la inspección médica, las mutuas colaboradoras de la Seguridad Social y el propio INSS, ¿no? Lo cual configura un panorama actual que es de difícil comprensión, especialmente para aquellos quien no están habituados a estos temas y además que padecen precisamente estas decisiones.Más complejo aún es cuando el trabajador se encuentra imposibilitado para trabajar y se procede a esa alta médica por curación o mejoría, entre comillas obviamente, pero que en muchos casos está injustificada y recibe un trato que es algo menos que indigno por parte de algunos de los profesionales afines a ese servicio del Departament de Salut. Y que a veces da la sensación que se mueven más por números y estadísticas que por las propias patologías de los afectados. Lo que en muchos casos no solo provoca que el trabajador incapacitado tenga que retornar a su puesto de trabajo, sino que a veces, lamentablemente, se encuentra en la situación tan precaria como es el propio desempleo o la extinción de su contrato en base a que venía de una contratación eventual y al no estar capacitado para trabajar el empresario sí opta por la recisión, aunque haya habido el alta médica, y al final cobra una indemnización que todos sabemos que cada vez está más a la baja. Pues obviamente, resuelve el tema el empresario, ¿no?Estrés al que habrá que sumarle, pues, el complejo tema que también se ha dicho por aquí y las diferentes respuestas a esa alta médica en función del organismo que la emite y según la contingencia que la motive. Y como no podía ser de otra manera, no solo votamos a favor, sino que la suscribimos, como ha dicho el portaveu de Recuperem, al igual que el resto de grupos, excepto el PP.Gracias.

Sr. Rivera: Molt breu. A veure, tornar a recordar això, que és una moció que plantegem la majoria dels grups, per tant, no cal agrair res perquè la subscrivim. Només respondre al portaveu del Partit Popular.Ja ho ha dit el senyor Báez, no és una qüestió de números, és una qüestió de drets i de salut. Però si vol números, també en tenim. No només som líders en absentisme, eh? Som líders en morts per accident laboral també, malauradament. I si vol números, doncs, li podem donar els 80.000 milions d’euros del frau fiscal de les gran empreses. No de les petites empreses, que no, les grans. Això és una qüestió de diners? Al final sí, però, clar, de diners de qui paga què. El que no pot ser és que al final sempre paguem els mateixos i les mateixes, que som les treballadores i treballadors.Res més. Congratular-nos que puguem traslladar a la PAICAM que la moció s’ha aprovat gairebé per unanimitat. Gràcies.

_____________________

11.3 EXP.: 2016N060U0240026. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC PER RECLAMAR MESURES URGENTS PER PAL·LIAR ELS EFECT ES I ERADICAR LA POBRESA ENERGÈTICA.

Moció presentada pel Grup Municipal del PSC, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

70

"La pobresa energètica és una de les conseqüències més devastadores de la greu crisi econòmica que bona part de la societat està patint. Malauradament, aquesta tràgica situació que massa llars suporten i que tants col·lectius han denunciat, s'ha vist agreujada pels esdeveniments ocorreguts el passat dilluns, 14 de novembre, a la ciutat de Reus, on una dona de 81 anys va morir en un incendi provocat per una espelma. Gas Natural li havia tallat el subministrament de la llum per l'impagament dels rebuts de dos mesos. Aquest fet dramàtic ens posa en alerta davant situacions intolerables que es poden evitar, simplement amb el compliment de les lleis que garanteixen els subministraments bàsics a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat.

Segons informa l'observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), 6 de cada 10 dels incendis amb víctimes mortals que es produeixen a Catalunya tenen a veure amb la pobresa energètica.

És palès l'esforç que les administracions locals estan fent per atendre totes aquelles famílies que no poden abastir-se dels subministraments bàsics per trobar-se en el llindar de la pobresa. Però sens dubte, tota la càrrega no la poden assumir les administracions locals i els Serveis Socials Municipals. Aquesta no pot ser l'única solució a aquestes situacions tan dramàtiques que estan patint moltes llars. Cal el compromís real i ferm per part de la resta d'administracions, com són l'estatal i l'autonòmica i de les companyies subministradores, especialment les elèctriques, que vulneren la llei escudant-se en subterfugis administratius. A Catalunya disposem de la Llei 24/2015 de mesures urgents contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica, en vigor des de l'agost de l'any passat. Però no s'ha desplegat el reglament corresponent, per tant no és efectiva ni eficaç quant al seu el compliment per part de les companyies subministradores. S'han de prendre les mesures necessàries urgentment per aturar la situació de pobresa energètica que agreuja encara més la situació de les famílies més vulnerables.

Per tot l'exposat, el ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès aprova la moció següent en la qual insta al Govern de la Generalitat a:

1. Aprovar immediatament el Reglament que ha de desenvolupar la Llei 24/2015, del 29 de juliol , de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, així com a desenvolupar un protocol de règim sancionador per donar suport al món local davant l'incompliment de la llei 24/2015.

2. Recolzar les polítiques públiques municipals que s'estan duent a terme per combatre la pobresa energètica i l'exclusió residencial els Ajuntaments, sense perjudici de les accions que contra la Llei 24/2015, de 29 de juliol, el Govern de l'Estat va emprendre i que van tenir com a conseqüència la suspensió de la vigència d'alguns dels articles fonamentals per combatre l'emergència i l'exclusió residencial, per part del Tribunal Constitucional.

3. Instar al Govern de la Generalitat la signatura de convenis amb les empreses subministradores amb la finalitat que condonin el deute familiar i assegurin els subministraments bàsics a totes les llars en situació de risc d'exclusió residencial. Fer públic a la pàgina web de la Generalitat, els acords i convenis signats així com, les aportacions de les empreses subministradores.

71

4. Ampliar els llocs de presentació de sol·licituds dels ajuts del Fons d'atenció solidària de subministraments bàsics, per tal que es puguin tramitar des de qualsevol de les oficines de Benestar Social i Família i no solament des de les seus de l'Agència Catalana del Consum a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

5. Garantir els recursos i mecanismes suficients per aconseguir la tramitació àgil i flexible de les acreditacions de la condició de risc d'exclusió residencial.

6. Instar el Govern de la Generalitat a donar suport econòmic a les administracions locals per crear oficines d'eficiència energètica que assessorin la ciutadania per estalviar en el consum d'energia, i alhora auditin i assessorin sobre la implementació de mesures d'estalvi energètic a les llars en situació de pobresa energètica.

7. Instar al Govern de la Generalitat a desenvolupar un protocol de règim sancionador per donar suport al món local davant l'incompliment de la llei 24/2015,

8. Reclamar al Govern de l'Estat que adopti les recomanacions de la Resolució del Parlament Europeu, del 14 d'abril de 2016, sobre la consecució de l'objectiu de lluita contra la pobresa davant de l'augment de les despeses de les famílies.

9. Donar trasllat d'aquest acord al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, a les entitats socials del municipi que treballen per a les persones en situació de vulnerabilitat, i a les empreses subministradores."

_____________________




Sr. Báez: Moció per reclamar mesures urgents per pal·liar els efectes i eradicar la pobresa energètica.


72

Gràcies.

Sra. Fuster: Gràcies per l’exposició, senyor Báez. Només una puntualització. El punt 8 crec que es repeteix en la seva moció.

Sr. Báez: No. A la que he enviat per correu sí, a la que he llegit ja posa «8» i «9» i aquesta és la que també li faré arribar ja, si m’ho permet al secretari...

Sra. Fuster: És una petita puntualització, però perquè el secretari tingui en compte que no són dos punts 8, sinó el punt 8 i el punt 9.

Sr. Báez: La que he enviat aquesta tarda posava 8 i 8, sí.

Sra. Fuster: Molt bé.

Sr. Báez: Però ja tinc aquesta ja per enviar-li avui.

Sra. Fuster: Molt bé, doncs ho tindrem en compte. Gràcies.

Sr. Rivera: Primer de tot, manifestar que el posicionament del nostre grup serà a favor, evidentment, i podríem subscriure perfectament la moció sense cap problema. Però sí que ens agradaria obrir una mica més el focus, perquè el que ens passa últimament és que li posem cognoms a la pobresa? Hi ha pobresa energètica, hi ha pobresa habitacional, hi ha pobresa alimentària , i això em sembla que banalitza una mica el problema real que tenim i que no és un altre que el dret a una vida digna que haurien de garantir els poders públics no està garantit. Perquè ens passa que el capitalisme és incompatible amb la vida, ja no només amb la democràcia, sinó amb la vida, i el que no pot ser és que els drets bàsics i universals, com és l’aigua, com és l’habitatge, com és el poder-se escalfar, no poden dependre del compte de resultats.I estem parlant d’un sector, el sector de l’energia, que és una màfia i que només amb algunes pràctiques, en citaré només dues: una, el que hem pagat totes les persones d’aquest país amb la moratòria nuclear de sobreexcedent de factures, i l’altra l’escàndol de la subhasta d’electricitat. Només amb aquestes dues coses ja es mereixerien l’expropiació. Perquè recordem que teníem fa uns anys una empresa que es deia Endesa, que era pública; teníem fa uns anys una empresa que es deia Red Eléctrica Española, la qual va traçar estructures i infraestructures elèctriques amb diners públics i que després els governs de Felipe González i del José María Aznar van privatitzar. Això potser és ser una mica radical, però creiem que, malgrat que està bé que pal·liem els efectes de la pobresa energètica i que posem l’accent en aquesta cosa tan petita, que mirem una mica més enllà.I finalment, no és només que els serveis públics s’han de gestionar amb criteris socials, que també, ens cal també un nou model energètic. És insostenible aquest model d’energia, en el sector elèctric, per exemple, en el qual encara estem pagant a preu d’or l’energia que es produeix en les nuclears, en les hidroelèctriques, en les tèrmiques... Tot a preu d’or.I, finalment, una anècdota. Això que estic dient jo ara sembla molt radical i els partits constitucionalistes, que s’anomenen així, hi ha una anècdota que explica el camarada i company Alberto Garzón que diu que una vegada va posar un tuit dient: «Toda la riqueza del país està supeditada al interès general.» El van titllar de radical, de salvatge... I només després va explicar: «Això és l’article 128.2 de la constitució espanyola, que no es compleix.» Per

73

tant, potser de vegades ens convindria que es complís.

Sr. Fernández: Seguramente los venezolanos entenderán bien su discurso, pero nosotros vamos a lo que vamos hoy, que es a la moción que ha presentado el PSC sobre la pobreza energética. Y sobre este punto, efectivamente, nosotros también estamos plenamente de acuerdo, ¿no? El argumentario propagandístico de la Generalitat es utilizar la pobreza de los que sufren la marginación social para hacer politiqueo barato a favor de la independencia una vez más. Según ellos, el causante de todos los males es el Gobierno de España. Y esa es su gran excusa. Se inventan, por lo tanto, conflictos para convertirlos en esa tapadera, ¿no?, que es la incapacidad para gestionar las propias competencias que tiene la Generalitat según el Estatuto de Autonomía de Cataluña.Nadie explica por qué el Gobierno de la Generalitat no ha dotado de fondos ni despliega la Ley de medidas urgentes para afrontar la emergencia en el ámbito de la vivienda y la pobreza energética. Yo ya cuando salió este tema hace meses ya dije que eso era otro elemento propagandístico y que quedaba supeditado a un reglamento que no se aprobaría, y estamos en estas. Por lo tanto, creo que estamos en esta actitud hipócrita del Gobierno de la Generalitat, que volverá a escudarse nuevamente en las competencias del gobierno… en el conflicto de competencias que no existe porque, como digo, el Partido Popular en ningún caso ha impugnado los artículos que se refieren a este tema, ¿no?Básicamente quería manifestar, por lo tanto, esto y que el Partido Popular, el Grupo del Partido Popular votará a favor. Gracias.

Sr. Pubill: Nosaltres, evidentment, votarem a favor per tot el que exposa la moció. I simplement, doncs, fer un petit apunt. Els companys del Partit Popular ens estaven... Jo, diguéssim, m’estendré més segurament a la moció que presentem nosaltres, ja quedarà ben explicat, però em sap greu. Em sap greu que justament vostès facin... s’ofenguin quan parlem de la pobresa... de la pobresa energètica i abans també s’ofenien o es fan els ofesos quan parlem de la sanitat. S’haurien d’ofendre per altres coses, perquè jo si fos del seu partit m’ofendria molt que una proposta de llei o una llei que surt del Parlament de Catalunya per ajudar les famílies que pateixen la pobresa energètica, el Tribunal Constitucional, malgrat vostès diguin que no, gràcies a vostès ens l’han tombat. I el que han fet és, en comptes de poder dotar d’aquesta llei a la resta de l’Estat, han dit «ni per a uns, ni per als altres». Aquesta és la seva manera d’entendre-ho.Gràcies.

Sr. Clarà: Hola. Bé, en primer lloc, doncs sí que dir que, efectivament, compartim aquesta anàlisi que el tema de la pobresa energètica o de la pobresa en general, perquè al final és això, no? I ja fins i tot des de... ja no només des del punt de vista d’un canvi de model, sinó des d’un punt de vista de la intervenció social: pobresa energètica, manca d’habitatge al final és pobresa, al final és falta de recursos bàsics.És impossible no tirar una mica enrere, perquè al final recordem que la Llei 24/2015 no és més que una llei d’emergència, és a dir, no venim aquí... amb aquesta llei no venim a solucionar el problema estructural de l’energia, sinó que venim a donar una llei de mínims, de molts mínims, perquè com a mínim la gent tingui els subministraments bàsics garantits. Aquest hauria de ser el marc de debat general i això és el que s’hauria de començar entenent.El debat de l’energia, i s’ha dit, es remunta molt més enrere, es remunta a l’època Felipe González, a l’època del señor equis, de los GAL, doncs, ja aquí ja va començar el període de privatitzacions del sector energètic. Més endavant, doncs, el señor Aznar va continuar amb l’espoli i això ens porta, doncs, al que tenim ara: l’encariment del preu de l’energia per sobre

74

d’un 80 per cent del que teníem abans, gent que se li tallen els subministraments bàsics... És a dir, entendre una cosa com és l’energia, que a més és un dret inalienable de tots i totes, com un negoci és l’error de concepció. I per què no parlar o debatre de nacionalitzar una cosa, un servei energètic que és, com he dit, de totes i que ja era nacional. Vull dir, és que no... ja era públic. No estem parlant tampoc de polítiques ultraradicals, estem parlant de polítiques de sentit comú.Dit tot això, que era una cosa que s’havia de dir, jo crec que per arribar, doncs, al... per entendre realment perquè estem parlant de la Llei 24/2015. No només perquè l’altre dia a Reus hi va haver un cas com aquest, sinó perquè n’hi ha molts i no nomé d’ara. Ara sembla que hi ha una sensibilitat especial, però això porta passant molts i molts anys. Dit això, doncs, dir que la votarem a favor, com no podia ser d’una altra manera. Dir també que a nivell d’Ajuntament ja s’està treballant i s’està aplicant la Llei 24/2015 i intentem anar més lluny fins i tot, com s’ha dit altres vegades, defensant també aquelles persones que s’han vist obligades a fer una connexió irregular, doncs, perquè no poden tenir accés al subministrament, que aquest és un altre drama que aquí no es contempla, però hi ha persones que directament no poden tenir accés a donar d’alta un subministrament bàsic com és la llum perquè hi ha una sèrie de requeriments burocràtics i, a més, que comporten una despesa econòmica important quant als requeriments de les instal·lacions que deixen fora o que exclouen moltíssimes persones. Per tant, és un treball que aquest Ajuntament ja fa.També dir que s’està treballant, doncs, per mirar de desenvolupar un reglament propi. Aquest és el punt que nosaltres incorporàvem a la moció des de Junts, que era al punt número 7, que parlàvem que la Generalitat desenvolupés un protocol de règim sancionador ampli. Ara tenim el Codi de Consum però creiem que no és suficient; necessitem una eina amb la qual els ajuntaments puguem tenir un suport jurídic per poder començar a sancionar. Però mentre això passa, si és que passa alguna vegada, treballarem, com ha fet per exemple l’Ajuntament de Sabadell, a tenir un reglament propi que ens permeti començar a sancionar.D’eficiència energètica, que també és una de les parts, doncs, que es toca en aquesta moció, dir que sí que l’Ajuntament començarem a fer aquests tallers d’eficiència energètica des d’aquest proper any. De fet, dintre del pressupost i el capítol 2 de serveis –és una cosa que no s’ha esmentat abans– sí que hi ha una part de despesa que anirà destinada a fer conveni, doncs, amb... o a destinar part d’aquests diners a Ecoserveis, que és una empresa del tercer sector avalada per la Xarxa per la Sobirania Energètica, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, comenci a fer uns tallers amb positiu, doncs, d’eficiència energètica i comenci a donar uns kits d’estalvi energètic a llars, eh?, ja no parlem de vulnerables, sinó que creiem que és una cosa que s’ha de fer pedagogia en general com a ciutat.Paral·lelament a aquests tallers, també dir que la Diputació de Barcelona, a proposta d’una demanda que vam fer el 2016, ens ha aprovat també deu actuacions per a l’any 2017. Per tant, doncs, tindrem aquestes dues vessants: les pròpies que contractarà l’Ajuntament, més les que vénen de la Diputació de Barcelona. I poca cosa més a dir. Només, doncs això, reiterar el suport a la moció.

Sra. Pérez: Hola de nou. Des de Plataforma Ciutadana per Barberà també donarem el nostre suport a aquesta moció i, evidentment, el que ens sap greu és, doncs, que haguem de parlar del cas concret i posar en la part expositiva el cas concret d’una mort d’una persona gran. No sé, em... fins i tot em molesta, no?, una mica que a vegades ens tirem pilotes dels causants dels mals, de la Generalitat, de l’Estat, del Govern... I tornaré a fer el prec que feia quan parlàvem del pressupost: tots vosaltres que teniu representants en ens supramunicipals, feu tot el possible pel desplegament de lleis que donen suport a totes les persones que, com hem dit moltes vegades, la pobresa abans estava com molt localitzada en un sector de població sense

75

feina, sense recursos, i cada vegada més la pobresa s’està... està envaint les llars de moltes famílies, tot i tenir una feina perquè les condicions laborals són precàries, els salaris són precaris i tenim situacions veritablement desastroses en moltes llars. Com deia el David, des de l’Ajuntament farem tot el possible, buscarem recursos, però, de veritat, la Plataforma us encoratgem a totes vosaltres que traspasseu aquest neguit i aquesta preocupació als ens supramunicipals perquè establim uns mínims per viure amb dignitat.Ja està. Moltes gràcies.

Sr. Báez: Per agrair no solament el vot positiu de tots els grups, sinó inclús les aportacions que durant el dia d’avui s’han pogut fer i que, a més, durant el dia d’avui haguem arribat al consens de poder portar la moció i aprovar-la.Sí que és cert que ha sortit un exemple que va... que en definitiva és un exemple que és una desgràcia, no?, el que va passar, i que a vegades, doncs, bé, et fan remoure més o recordar que hi ha el que diu el portaveu de Recuperem, hi ha més d’un tipus de pobresa. Lamentablement, aquesta penso que ha estat una pobresa que també és nova i que també la pateixen una gran majoria de dones, que és la pobresa femenina, i s’està demostrant que hi han moltes dones, grans sobretot, que estan formant un col·lectiu de pobresa perquè, òbviament, la pensió que reben possiblement és una mínima de viudetat, amb la qual cosa, doncs, no arriben a pagar els subministraments bàsics, els medicaments que, com tots sabeu, abans no tenien copagament i ara estan també subjectes a part de copagament segons una llei que va fer el Partit Popular.És a dir, hi han moltes qüestions que acaben donant-nos aquest llindar de la pobresa. Aquesta és energètica però parlem de l’educativa, parlem de la de menjar, parlem de la de cultura, parlem aquesta femenina. I, en definitiva, doncs, bé, lamentablement han de passar aquestes coses perquè a vegades algú prengui més consciència perquè avui la Generalitat hagi agafat el paper de sancionador i hagi, bé, hagi engegat tot el tràmit administratiu per multar la companyia subministradora del gas.I, bé, celebrar, doncs, aquesta empatia i aquestes ganes d’arribar a aquest acord, que a vegades ens hem tirat un mes i no hem pogut arribar a un acord amb segons què i avui amb una moció i amb aportacions, doncs, hem arribat perfectament a un acord.Moltes gràcies.

Sra. Fuster: Celebrem l’empatia i que sigui en moltes més ocasions, si pot ser. Bé, doncs, dit això, procedim a votació.

_____________________

11.4 EXP.: 2016N060U0240027. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS PER BARBERÀ DE SUPORT A LES PERSONES I INSTITUCIONS PERSEGUIDES PER L'ESTAT PEL SEU COMPROMÍS AMB EL DR ET D'AUTODETERMINACIÓ.

Moció presentada pel Grup Municipal de Junts per Barberà, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"D'ençà de les consultes populars per la independència, la sentencia del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya i les successives manifestacions i mobilitzacions per l'autodeterminació i la independència, l'Estat ha respost a les reivindicacions amb la negació del diàleg, de qualsevol sortida negociada i amb la constant judicialització de la política. La prohibició de la consulta del 9 de novembre de 2014, que comptava amb un ampli

76

consens polític i social a Catalunya i que va superar els 2.300.000 participants, va suposar un punt d'inflexió en aquesta ofensiva judicial contra el funcionament democràtic de les institucions catalanes i, especialment, en la persecució judicial de càrrecs electes. Com a conseqüència de la convocatòria i realització d'aquella consulta, l'ex-president de la Generalitat i tres ex-conselleres del govern es troben a les portes d'un procés penal pels quals s'enfronten a penes d'inhabilitació de més de 9 anys.

El Parlament de Catalunya també ha estat en el punt de mira de la reacció punitiva de l'Estat, especialment arran de les successives resolucions del Tribunal Constitucional contra la Declaració del 9 de novembre de 2015 i la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. Per aquestes qüestions, la fiscalia ha presentat una querella criminal contra la Presidenta del Parlament i amenaça a la resta de la Mesa, a portaveus de grups parlamentaris i al conjunt del govern de la Generalitat de Catalunya, en una persecució del debat polític en seu parlamentaria sense precedents en el règim constitucional vigent a l'Estat espanyol.

En aquest procés de persecució política, exemple de la incapacitat política de l'Estat espanyol i els successius governs per tal de resoldre els conflictes polítics de manera democràtica, els ajuntaments catalans han estat objecte de centenars de requeriments per diversos motius. L'aprovació de mocions de suport a la Declaració del Parlament de Catalunya de 9 de novembre de 2015, la negativa a despenjar estelades dels balcons, intervencions en plenaris municipals o fins i tot treballar en 12 d'octubre, són algunes de les qüestions que l'estat ha optat per perseguir en un exemple clar d'aplicació del dret penal de l'enemic, on no interessen els fets sinó qui els comet i amb quina finalitat política. Recentment, destaquen les amenaces judicials que planen contra l'Alcaldessa de Berga, Montse Venturós; el regidor de Vic, Joan Coma; o el govern de Badalona. Tots ells es troben actualment investigats per jutjats d'instrucció o, fins i tot, per l'Audiència Nacional, hereva directa del Tribunal de Orden Público del franquisme.

Per tot l'exposat, presentem la següent PROPOSICIÓ:

El Ple Municipal de l'Ajuntament de Barberà del Vallès acorda:

1. Manifestar el seu suport a totes les persones i institucions amenaçades per procediments judicials pel compromís amb el dret a l'autodeterminació i la sobirania, en particular:

a) L'expresident i ex-consellers de la Generalitat per l'organització de la consulta del 9 de novembre de 2014.b) La Presidenta del Parlament per la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.c) Ajuntaments i càrrecs electes per haver mostrat el seu suport a la Declaració del Parlament del 9 de novembre de 2015, especialment al regidor de Vic per la imputació d'un delicte de sedició.d) A l'Alcaldessa de Berga i al govern de l'Ajuntament de Badalona, i a la resta de persones i institucions per l'exercici de la sobirania local.

2. Rebutjar la instrumentalització de la fiscalia per part del govern de l'Estat, així com la judicialització dels conflictes polítics impulsada per aquest.

77

3. Reafirmar el compromís amb l'exercici del dret inalienable a l'autodeterminació del poble català com a única sortida democràtica al conflicte polític amb l'Estat."

_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per 19 vots a favor (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 4 PCPB, 6 PSC) i 2 vots en contra (PP), donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

Vots a favor: 8 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB) Vots en contra: 8 (2 PP, 6 PSC)Abstencions: 5 (PCPB)

NO APROVADA pel vot de qualitat en sentit contrari de l'alcaldessa _____________________


Sr. Clarà: Només un tema. Jo crec que s’ha fet altres vegades en aquest Ple i, si tothom hi està d’acord, aquí jo faré una petita, petitíssima introducció i compartirem, doncs, la paraula i la intervenció amb el senyor Fabià. Com sabeu, Junts per Barberà aglutina diferents col·lectius, diferents posicionaments i voldríem que tots ens poguéssim manifestar.Per tant, doncs, per la part que em toca i abans que el Fabià passi a la lectura i a defensar aquesta moció, manifestar el suport a tots aquells càrrecs institucionals, a tots aquells càrrecs electes, a totes aquelles institucions que a dia d’avui, en el 2016, encara estan patint una persecució, doncs... una persecució política i absolutament contrària a una cosa tan bàsica i tan senzilla com la llibertat d’expressió, en aquest cas, doncs, per defensar el dret a autodeterminació del poble català i per expressar pública i pacíficament, doncs, el seu posicionament polític. Per tant, doncs això, tot el suport per totes aquelles persones que encara avui malauradament pateixen persecució política.I li cedeixo la paraula al company Fabià.

Sr. Díaz: Bona nit. Seguim parlant de drets, de democràcia i en aquesta línia, doncs, presentem aquesta proposició de moció, que passo tot seguit a llegir.


Gràcies.

78

Sr. Rivera: A veure, el posicionament del nostre grup serà a favor, tot i estar en desacord amb algunes parts de la moció, però no cal estar d’acord amb tot per compartir els principis democràtics. I nosaltres entenem que d’això es tracta en aquesta moció.A veure, es barregen situacions molt diferents de càrrecs públics. Tenim, d’una banda, doncs, a la Montse Venturós, el Joan Coma, el govern de Badalona, val? Tenim d’una altra, la Carme Forcadell i la Mesa del Parlament. Tenim d’una altra, els exconsellers i l’expresident del nou 9N. Són temes diferents. I, fins i tot, estant en desacord, per exemple, amb l’intent de manipulació i d’instrumentalització que van fer aquests consellers del nou 9N, o fins i tot estant en contra de les conclusions de la ponència que va tirar endavant la Carme Forcadell i la Mesa del Parlament, el problema d’aquí i el que hi ha en comú és que el que s’està perseguint són actes que el que expressen són opinions polítiques, no ho oblidem. El perill és que es persegueixen opinions polítiques. Són formes de desobediència potser banals, com posar una estelada, o sense transcendència, com una declaració jurídica, però són formes d’expressió política legítimes. I aquestes no podem permetre que es converteixin en actes perseguibles.Per què? A veure, nosaltres segurament ens podem identificar molt més amb una desobediència com la que fa el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Madrid negant-se a complir la regla de despesa, ja us ho dic, però aquestes desobediències formen part d’una cosa més gran. Aquesta lliure expressió de les opinions polítiques que s’està perseguint no els passa només en aquests càrrecs públics, podem parlar de l’«Operación araña», podem parlar de les represaliades pel multireferèndum, podem parlar fins i tot de les anarquistes que l’Ajuntament de Berga va multar per posar cartells amb noms de lluitadors i lluitadores anarquistes. Totes aquestes expressions són perilloses.Però el que hem d’entendre és que aquesta deriva va a fets encara més greus, i és el fet de la utilització del Tribunal Constitucional o de l’Audiència Nacional com a tribunals polítics, que és una cosa que compartim amb el text de la moció. Si mirem els últims casos del César Strawberry, dels titiriteros , dels joves d’Alsasua, s’està fent una banalització i s’està convertint la crítica o els models diferents, les visions diferents del que ha de ser la societat en terrorisme.Jo us recomano un article del Gonzalo Boye que parla de «el terrorismo no es un significante vacío», que és molt interessant perquè explica que, malgrat que el Codi penal explica molt bé que perquè es consideri un delicte de terrorisme s’han de donar circumstàncies com actuar de comú acord, que sigui un grup organitzat de forma estable, que vulgui subvertir l’ordre constitucional i la democràcia i que vulgui alterar la pau pública, malgrat que aquestes circumstàncies no es compleixen en aquests casos, des de l’Audiència Nacional s’estan perseguint. I al final, avui és la Montse Venturós, demà serà el Joan Coma, demà passat serem nosaltres per expressar opinions diferents.Per tant, donem suport total a la moció i reafirmem, doncs, el compromís amb l’exercici del dret inalienable de l’autodeterminació i de la llibertat política. Gràcies.

79

Sr. Fernández: Evidentemente, votaremos en contra. El Partido Popular es evidente que, bueno, parece inconcebible que hoy tengamos que estar aquí precisamente defendiendo la democracia y el estado de derecho precisamente en un país que pertenece a la Unión Europea y que, en cambio, aquellos que defienden la desobediencia, pues parezca que son las víctimas de algo, ¿no? Yo creo que esas personas, las que están imputadas por cargos delictivos, precisamente no es por tener una opinión diferente. Hemos escuchado opiniones de todo tipo en muchas instituciones y a nadie se le ha perseguido. Y, evidentemente, en España no perseguimos a nadie, no se persigue a nadie por razones de ideología. Eso es una infamia y creo que todo el mundo debería admitirlo. Yo creo que aquí estamos continuamente en ese no avanzar, en este bucle sin sentido en todos los niveles de la Administración en el que nos ha colocado este callejón sin salida de los independentistas. Y el Estado tiene que reaccionar. Llega un momento en el que el Estado de Derecho tiene que protegerse precisamente porque la democracia tiene que protegerse. Y en esa protección al final, efectivamente, los tribunales de justicia tienen que tomar medidas e iniciar procedimientos judiciales. Nosotros, desde Barberà, desde el Partido Popular, algunos miembros como yo también iniciaron y se querellaron el 9N contra Artur Mas y, de hecho, recibimos diligencias de comparecencia en esa causa. Y nosotros concebimos estas actuaciones como una actuación de defensa precisamente de las libertades y del estado de derecho constitucional.Por lo tanto, toda esta parafernalia antisistema y que subvierte precisamente el Estado de Derecho puede incluso en algún momento volverse contra ustedes, ¿no?, contra aquellos que defienden la desobediencia. Y entonces preguntarán a qué acogerse y qué les ampara. Yo, como defensor de la legalidad y como portavoz de un grupo político que defiende la Constitución Española, evidentemente no tengo otra opción que, evidentemente, rechazar esto y condenarlo firmemente. Y nuestro voto, por tanto, va a ser el absoluto rechazo y el voto en contra.Gracias.

Sra. Fuster: Senyor Pubill, vol fer alguna puntualització?

Sr. Pubill: Sí. Simplement, bé, no tant simplement, però dir que estem d’acord amb el que exposa la moció, per tant, el nostre vot serà favorable. I, simplement, dues reflexions també. Dir que quan ens volen fer desaparèixer amb la judicialització del procés ho fan perquè estem actius. Ens voleu fer caure perquè estem drets, però més valdria que dediqueu els esforços a fer caure la corrupció i a millorar el benestar de la gent. Ho podríeu fer amb lleis més justes, amb reformes laborals i fiscals, amb lleis que ajudin la gent més desfavorida, però el que feu és tot el contrari.I fa un moment deia el senyor Fernández, amb vostès al govern no es persegueix a ningú per la seva ideologia política; una part de raó tenen, i ho dic perquè hi ha una fundació, com la Fundació Francisco Franco, que rep diners de l’Estat. Està subvencionada per l’Estat. Vostè s’imagina a Alemanya una fundació que es digués Adolf Hitler i que rebés diners de l’estat? Jo no.

Sra. Pérez: Bona tarda. Bona nit de nou. Des de Plataforma Ciutadana per Barberà compartim part de la part expositiva, part dels arguments. Entenem la situació, ens sap molt greu i ens molesta tota la politització que s’està fent de la justícia i la instrumentalització d’aquesta. No compartim criminalitzar les persones per qüestions polítiques. I dit tot això, doncs, el que dèiem, no?, que defensem idees, defensem creences, defensem opcions de vida i de futur, però no podem donar el nostre suport perquè entenem que la llei, no en el sentit que

80

ho entenen, evidentment, des del Partit Popular, però la llei l’hem de respectar totes i tots i una miqueta ser responsables dels nostres actes. Per tant, el nostre sentit de vot serà l’abstenció.

Sr. Báez: Mireu, els Socialistes hem defensat que la llibertat de la ciutadania no seria possible sense la garantia que les normes de les quals ens hem dotat es compleixin. Des del convenciment que judicialitzar la política no és la solució, cal que les normes es compleixin i que els debats polítics es facin en l’àmbit de la política. La judicialització només afavoreix els que veuen en el conflicte un possible rèdit electoral d’un i l’altre extrem.En aquest sentit, ens expressem en relació amb aquesta moció de suport a l’Artur Mas, a la Joana Ortega, a la Irene Rigau, a la Montse Venturós, al Joan Coma, al José Téllez o a la Dolors Sabater. ¿Sou conscients que a Catalunya estem vivint moments de tensió per la falta de negociació, diàleg i pacte per trobar una sortida a l’atzucac en el qual ens heu posat els partits que esteu governant a Catalunya i a Espanya? Uns partits que s’han demostrat incapaços d’obrir un procés de diàleg en un tema tan cabdal com és l’encaix de Catalunya dins d’Espanya.Fruit d’aquests enfrontaments constants ens feu viure situacions rocambolesques que ja vàrem denunciar en el seu moment, com la judicialització d’una situació política o l’ús d’eines inadequades de participació ciutadana. Ja vam subratllar en el seu moment l’error del president Mas d’utilitzar per preguntar sobre l’encaix de Catalunya a Espanya la Llei de consultes, a la qual vam donar suport i que considerem una eina d’aprofundiment democràtic, però que no permetia fer la consulta del 9N. També vam denunciar que el govern del PP cometia un gran error judicialitzant un tema que no tenia ni tindrà una solució jurídica. I, per tant, són dos errors que no faciliten el necessari clima de diàleg que haurà de presidir en aquests moments, i sempre, la vida política. En aquest sentit no podem continuar obviant la separació dels poders que regeixen en el nostre sistema democràtic i, per tant, hem de deixar que el poder judicial faci la seva feina independentment del legislatiu. Per tant, lògicament, expressem el nostre respecte a les decisions judicials, com sempre hem fet i com sempre continuem fent.En relació amb la demanda de suport a regidors i regidores que van decidir obrir portes als ajuntaments el 12 d’octubre, ara també es planteja el dia de la Constitució, doncs, ens reiterem en el nostre argument que un ple municipal no pot emparar activitats il· legals. Dit això, no és l’exercici de la sobirania local el que es qüestiona, sinó el compliment de la legalitat per part de les autoritats locals. Si estan disposats a canviar la llei, sempre en podem parlar; si el que volen són adhesions i mostres de suport a comportaments contraris a la llei, no ens hi trobaran. Confonen deliberadament l’exercici de l’autonomia local, que no és sobirania, amb la impunitat davant la llei.Gràcies. Per tant, el nostre vot serà en contra.

Sra. Fuster: Voleu fer alguna... puntualització?

Sr. Díaz: No, bàsicament que el que estem parlant aquí és de defensar el paper de càrrecs electes que també, doncs, responen a voluntats populars. Sí que és veritat que podem parlar d’un xoc de legitimitats legals o... però diguéssim que del que estàvem parlant és de càrrecs electes que no estan fent ni d’herois ni de suïcides, sinó que són càrrecs electes que han estat escollits a ajuntaments, a altres òrgans també com la Generalitat, i que, diguéssim, que el que estan fent és també respectar la voluntat popular per la qual han estat escollits i escollides.Jo bàsicament, bé, entenc que les votacions... agrair els vots tant d’Esquerra Republicana com de Recuperem Barberà a favor. Hem de seguir treballant, seguirem treballant; de fet, el que se

81

suposa és que hi haurà un empat tècnic entre vots a favor i vots en contra, però que és això, doncs seguirem treballant perquè aquest exercici de la legalitat catalana i de la sobirania local, doncs, que el puguem seguir exercint de forma normal.I després només recordar als representants del Partit Popular que si estan aquí asseguts avui aquí és perquè en algun moment va haver-hi desobediència política, com pot ser la desobediència que va haver-hi els anys 60 i 70 i que encara que jo sigui una persona i que el meu grup, doncs, tinguem un posicionament crític amb com es va fer la transició, però recordar-li que si no hi hagués hagut desobediència política, segurament vostè aquí avui no estaria assegut.Gràcies.

Sra. Fuster: Entenem que es produeix un empat, en qualsevol cas, en les votacions, senyor secretari? Per tant, hauríem de fer ús del vot de qualitat de la presidenta. Molt be. Doncs procedim a fer ús del vot de qualitat de la presidenta.Òbviament que, com deia la companya de... portaveu del meu partit, compartim i comparteixo la part, o gran part, de la part expositiva d’aquesta moció. Òbviament que no ens agrada, i no m’agrada, la politització de la justícia. Òbviament que no compartim, i no comparteixo, el jutjar a les persones per qüestions polítiques, però la llei entenc que cal respectar-la i cal ser responsables amb les accions que cadascú fem. I, per tant, seguint aquesta afirmació, el meu vot de qualitat com a alcaldessa i, per tant, com a màxima responsable d’aquest Ajuntament, i és obligació meva que així sigui, serà... i, a més a més, també seguint les directrius del partit al qual pertanyo, el meu vot de qualitat serà en contra.

_____________________

11.5 EXP.: 2016N060U0240025. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ERC DE SUPORT AL REFERÈNDUM I AL PROCÉS CONSTITUENT.

Moció presentada pel Grup Municipal d'ERC, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Parlament de Catalunya va reafirmar al Debat de Política General el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació i va aprovar propostes de resolució en relació als propers passos que s'hauran de fer en el marc del Procés Constituent.

Amb tot això, el Govern de la Generalitat ha adoptat el compromís de celebrar un referèndum vinculant sobre el futur de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017 amb una pregunta clara i de resposta binària. Per fer-ho possible, el Parlament de Catalunya s'ha compromès a activar tots els dispositius legislatius necessaris per dur a terme la celebració del referèndum i per donar-li al mateix temps cobertura legal. Així mateix, abans del 31 de desembre de 2016 es constituirà una comissió de seguiment per l'impuls, control i execució del referèndum.

El compromís per a la realització del referèndum en els termes indicats es realitzarà respectant el marc legal sorgit del Parlament de Catalunya. El Govern de la Generalitat endegarà la preparació dels procediments i reglaments necessaris per fer efectiu el referèndum, obeint els principis de pluralisme, publicitat i democràcia, seguint els estàndards internacionals, amb especial èmfasi en la creació d'espais de debat i propaganda electoral que

82

garanteixin la presencia dels arguments i prioritats dels partidaris del sí i del no a la independència en igualtat de condicions.

El Govern de la Generalitat convocarà de forma immediata una cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l'autodeterminació per tal de treballar políticament en la definició i fermesa d'aquesta convocatòria de referèndum.

El text de la ponència conjunta sobre regim jurídic ha d'estar enllestit abans del 31 de desembre de 2016, i ha de contenir com a mínim la regulació sobre la successió d'ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període de transitorietat existent entre la proclamació de la República catalana i l'aprovació de la Constitució, així com el reglament de l'Assemblea Constituent.

El Parlament de Catalunya encoratja als Ajuntaments a impulsar debats constituents des de l'àmbit local promovent la participació de la societat civil i facilitar els recursos i espais propis necessaris pel correcte desenvolupament del debat ciutadà.

Per tots aquests motius, el grup d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barberà del Vallès proposa d'adopció dels següents

ACORDS

Primer. Manifestar el recolzament inequívoc de l'Ajuntament de Barberà del Valles amb el procés constituent per a l'assoliment de la República Catalana assegurant les garanties democràtiques i el dret a decidir del poble de Catalunya a través d'un referèndum vinculant sobre el futur de Catalunya, amb una pregunta clara i de resposta binària i vehiculant la participació ciutadana del municipi segons el marc legal vigent sorgit del Parlament de Catalunya.

Segon. Assumir l'encàrrec del Parlament de Catalunya d'impulsar els debats constituents des de l'àmbit local al nostre municipi promovent la participació de la societat civil i facilitar els recursos i espais propis necessaris pel correcte desenvolupament del debat ciutadà.

Tercer. Participar en la creació d'un espai de municipis on es debatin i consensuin les aportacions que el món local pugui fer al procés constituent i es defineixi el model i el nivell competencial dels municipis en el nou escenari polític.

Quart. Comunicar aquest acord als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya."_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per 19 vots a favor (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB i 6 PSC) i 2 vots en contra (PP), donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

83

Vots a favor: 13 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB)Vots en contra: 8 (2 PP, 6 PSC)Abstencions: 0

_____________________


Sr. Pubill: Passo a llegir l’exposició de motius. La moció és de suport al referèndum i al procés constituent.


Sr. Rivera: Primer manifestaré el posicionament del nostre grup, que serà a favor. I serà a favor malgrat que tenim serioses diferències, sobretot en la part expositiva, i que segurament, doncs, tenim conceptes diferents del procés constituent que necessitem a Catalunya. Però una mica com passava en l’anterior moció, estem posicionant-nos en una qüestió que és de principis, de principis democràtics. Per tant, com que el... com que el que estem parlant aquí és de fer un procés constituent, que és molt necessari, no només a Catalunya, a la resta de l’Estat, a Europa. Necessitem processos constituents per realment construir estats o formes d’organització, això cada u té el seu model, on realment hi hagi sobirania popular, que aquesta és la qüestió.Nosaltres entenem que el referèndum no només ha de parlar d’independència sí, independència no; aquest és un problema que tenim de base i que fa que el procés que estem vivint, doncs, no l’estem vivint com un procés realment constituent, sinó com una part d’aquest procés destituent que està passant, en el qual, doncs, el règim del 78 s’està esmicolant i entre que es mor lo vell i neix lo nou, doncs hi ha monstres. I tenim un monstre, en aquest cas, que és una dreta catalana que intenta disfressar-se de demòcrata i de defensora de la sobirania popular quan no ho és.Per tant, feta aquesta apreciació, només dir que ens posicionem a favor perquè creiem que és necessari manifestar el recolzament al dret d’autodeterminació dels pobles, que és el dret de decidir però en llenguatge una mica més concís, perquè entenem que és molt necessari que aquests debats constituents arribin a tota la població, que arribin amb garanties, que no hi hagi un biaix com hi ha hagut fins ara en el qual el que es contraposa no són models de societat o models de sobirania, sinó que el que es contraposa són identitats i simplement colors de banderes. Per tant, donem suport a la moció, entenem que ve a intentar fer aquesta síntesi entre el que no volem i el que volem i, per tant, li donem suport al Grup d’Esquerra Republicana i la seva moció.

Sr. Fernández: Desde el Partido Popular evidentemente estamos nuevamente en lo que debatíamos antes, en la anterior moción, y no vamos a perder mucho más el tiempo. Seguimos con un debate que sobrepasa la política local, es un debate en el que se reitera nuevamente la confrontación que hubo el 9N, llámesele como se llame, antes se le llamaba «consulta», ahora «referéndum», se diga «independencia» o se le ponga en la moción «futuro

84

de Cataluña»; da lo mismo, las palabras en el fondo son lo mismo porque lo que se busca es lo que se pide, que es llegar a una república catalana. Y entonces tengo que recordar a todos los concejales que se comprometieron en el momento de jurar el cargo, de prometer el cargo de concejal en respetar las leyes y la Constitución. Y, por lo tanto, hoy precisamente habrá determinados concejales que precisamente incumplan esa promesa o ese juramento, ¿no?Nosotros evidentemente vamos a votar en contra y, sobre todo, les garantizo que como concejales del Partido Popular vamos a defender siempre todas las medidas necesarias para respetar la legalidad en nuestros municipios, en nuestros ayuntamientos y en las instancias que sean necesarias.Gracias.

Sr. Clarà: Hola una altra vegada. Jo, no sé, penso que estem en un espai polític i que aquí s’ha de poder tenir debats polítics, això ja per començar, no? I d’això estem parlant, d’un debat polític, doncs, en aquest cas sobre el futur territorial de Catalunya, que s’ha de poder tenir. Intentar bloquejar debats legítims i intentar normalitzar aquestes situacions és el que ens condueix, doncs, a aquestes situacions tan lamentables que de vegades diuen. Jo no aniré més enllà i no entraré en els models de país, de no país o territorials, perquè això potser és un debat on en aquesta mateixa taula, doncs, hi ha persones, col·lectius que podem estar... que estem d’acord amb moltes coses, segur, que podem tenir punts de vista diferents en temes molt concrets, però aquest no és l’objecte del debat. L’objecte del debat d’aquesta moció és donar suport a un referèndum i a un procés constituent que és evident que aquí a Catalunya és necessari.Voler dir que aquí no hi ha una gran quantitat de persones que estan demanant un referèndum. Després d’aquest referèndum, que no és més que un model d’expressió democràtica que qualsevol país, nació, estat del món seria normal, aquí no ho és. I aquí no ho és perquè malauradament venim d’on venim. I malauradament, governa, doncs, qui governa a l’Estat espanyol. I també hem de dir, doncs, que fa servir tot això com a benzina, no?, per generar més conflicte, generar més crispació en lloc de buscar una solució que és un referèndum, que és que la gent es posicioni, que la gent voti i que tothom pugui expressar el seu punt de vista.No ens sorprèn tampoc. Vull dir, recordem una mica. S’ha parlat del règim del 78; recordem d’on ve el Partit Popular, recordem qui era Manuel Fraga, recordem qui era Franco, recordem què era el feixisme... Sembla reiteratiu, però és veritat. Aquí va passar. El Partit Popular ve del senyor Manuel Fraga, criminal feixista enterrat en aquest país amb honors d’estat, no?, com si hagués sigut quasi, quasi el pare de la democràcia. Bé, era una cosa que crec que havíem de dir i havíem de... d’explicar aquí. Bé, no sé si ho hem començat a... he comentat al principi de la intervenció, però nosaltres votarem a favor. Votarem a favor sempre que portem en aquest Ple posicionaments que l’únic que demanin és l’expressió democràtica i popular. És tan senzill com això. Això és el que es demana, això és al que es dóna suport, i quan parlem i quan puguem fer aquest referèndum i parlem de procés constituent, ja obrirem el debat. Però de moment el que és demana és un posicionament legítim. I ara, doncs, espero que tots els grups mostrin una mica de coherència també amb el que s’ha votat a la moció anterior perquè, si no, no ho entendríem.Bé, fins aquí.

Sra. Pérez: Hola de nou. En primer lloc, agrair al Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya que tingués a bé contemplar pràcticament la majoria de les apreciacions i dels comentaris que vam fer des de la Plataforma Ciutadana per Barberà, justament per poder fer una moció més inclusiva.

85

Nosaltres a la Plataforma sempre ho hem expressat: som un col·lectiu de persones amb objectius comuns en general, però amb diferents posicionaments en temes molt més concrets, i aquest és un d’ells. I la veritat és que aquests canvis han fet que sigui per a nosaltres molt més fàcil d’assumir perquè, com es deia, la realitat exigeix alguna acció. La realitat exigeix aquell debat que parlàvem... que parlava algun portaveu en el punt anterior, la moció anterior, entre l’Estat i el Govern de Catalunya. Però la ciutadania es belluga, la ciutadania s’organitza, la ciutadania té inquietuds, la ciutadania té necessitats i, per tant, s’ha de permetre que la ciutadania, amb un marc legal que avali les actuacions, pugui expressar-se, doncs, amb llibertat i amb conseqüència en aquestes inquietuds.Per tant, el nostre vot serà favorable.

Sr. Báez: Hola. Bona nit de nou. Bé, una mica coincideixo amb... anava a preguntar-li jo al senyor Pubill si les vegades que ha dit «futur» volia dir «independència», com estava en la moció inicial que vostè va presentar, però ja no sé si fer-li la pregunta amb el que ha dit la senyora Pérez, no? Perquè òbviament aquest canvi de futur per independència, doncs, ara sabem per què s’ha produït. Òbviament s’ha produït per afavorir el vot de la Plataforma. Perquè, clar, allà on diu: «El Govern de la Generalitat ha adoptat el compromís de celebrar un referèndum vinculat sobre el futur de Catalunya», abans deia «sobre la independència de Catalunya», però en definitiva vol dir el mateix. Això en l’exposició de motius. I en els acords també. En el primer acord diu: «Manifestar el recolzament inequívoc de l’Ajuntament de Barberà del Vallès en el procés constituent per assolir la República catalana assegurant les garanties democràtiques i el dret a decidir del poble de Catalunya a través d’un referèndum vinculant sobre el futur de Catalunya.» Per tant, bé, ja no li faig la pregunta com tenia pensat fer-li perquè ja m’ha quedat clar amb la intervenció que ha fet la senyora Pérez de la Plataforma, no?Mireu, jo... arran d’això, eh?, crec que estem davant d’un tema de legalitat purament. Doncs, en relació amb aquesta legalitat els Socialistes ja hem reiterat abans que sempre estarem al costat del compliment de la llei com a base indispensable d’aquest sistema democràtic i que defensem la legalitat sense entrar en judicis sobre els fets jutjats. Detectem que la defensa d’una falsa autoritat sobirana municipal, aquesta sobirania municipal que parla per aquí, no és saltar-se la llei, no és desobeir, ni mantenir una estelada al balcó de l’Ajuntament i no anar a declarar, ni canviar un dia festiu inamovible o estripar una resolució judicial davant les càmeres de televisió; això no és sobirania municipal, eh?, senyors del govern. Això no és sobirania municipal. La sobirania municipal és una altra cosa.I ara ja en relació amb el referèndum unilateral d’independència, que és del que parla la moció, i no de futur, com l’han volguda disfressar perquè, bé, alguns tinguin... amb la seva captivitat acabin donant suport, el PSC hem reiterat en moltes ocasions que volem que la ciutadania voti un acord i no una ruptura, que el nostre objectiu és que hi hagi una reforma federal de la Constitució espanyola i que la nostra estratègia política no implica confrontar amb els independentistes, sinó fer una proposta alternativa i no afavorir el xoc de trens entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.Volem recordar també que ja en el debat parlamentari ens vàrem oposar a la lògica de la unilateralitat com a mecanisme de negociació i que tampoc compartim la utilització sistemàtica de l’Administració local en els interessos polítics de l’actual Govern de Catalunya i dels partits que li donen suport. Cal lluitar contra aquesta instrumentalització dels ajuntaments per part de les forces polítiques independentistes que encapçalen el Govern de la Generalitat de Catalunya i, òbviament, d’aquest Ajuntament.D’altra banda, la convocatòria unilateral d’un referèndum que els mateixos proposants sabeu que no es produirà només pot provocar més frustració i cap solució al conflicte institucional

86

que patim. De fet, el referèndum tal com es planteja ja es va produir el 9 de novembre de 2014 i ja hem vist les seves conseqüències a la societat catalana. Els socialistes no fem xecs en blanc encara que siguin resolucions del Parlament, perquè en tot cas les resolucions del Parlament han de fer viable la negociació.Finalment, reiterem que la utilització dels ajuntaments per fins independentistes és del tot inacceptable. Per això, votarem en contra. Gràcies.

Sr. Pubill: Com que veig que per alguns comentaris que hi ha hagut aquí sembla ser que encara no han entès res del que passa al nostre país. I deixi’m que jo els hi digui algunes coses que crec que cal explicar. A dia d’avui encara no han entès que no és una qüestió de banderes, sinó que és una qüestió de necessitats, d’il· lusió, d’esperança, d’oportunitats, de futur, senyor Báez. Que es vulgui censurar el debat, com ha passat abans de... dies abans del Ple, demostra quin grau de democràcia tenim. Que es parli del dret a decidir en una democràcia i que hi hagi qui s’ofengui per això a mi em genera vergonya.Val a dir que han perdut una mica més d’un any amb la seves reclamacions de... de no sé què; ho dic perquè avui no fem res més que posar sobre la taula i parlar del que recull el PAM. Això és que en el seu punt número 6, que parla del procés català i dret a decidir, sembla ser que no se l’han llegit, i jo els hi explico. El que diu en el 6.1: «Exercir el dret a decidir vinculat a la millora de les condicions de vida individuals i col·lectives de les persones que viuen i treballen a Catalunya.» En el 6.2: «Fer pedagogia i explicar el dret a decidir.» El 6.3: «Garantir la participació i la coordinació dels diferents actors organitzats del país a favor del dret a decidir.» El 6.4: «L’Ajuntament es posarà a disposició del poble català en la gestió de la constitució de l’Estat català.» Això no m’ho invento jo ni és una cosa que tregui avui aquí per aquesta moció, això està recollit en el PAM. Per tant, igual que fem a la Diada i en el dia a dia, apliquem el nostre PAM.I ara permetin-me, els que se senten tan ofesos, per què s’ofenen tant quan parlem del dret a decidir o d’independència i no els ofenen coses com l’atur estructural de l’Estat que fa que hi hagi una gran quantitat de persones aturades de llarga durada de més de quaranta-cinc anys? Per què no els ofèn que només un de cada deu contractes de treball que es fan són indefinits? Per què els ofèn tant que la gent que es manifesti per reclamar els seus drets fins al punt que han fet una llei per criminalitzar-los? Per què no s’ofenen quan el seu ministre d’Interior defensa que és ell la víctima després de reconèixer que s’han carregat el nostre sistema sanitari? Amb això realment poden mirar als ulls a qualsevol família dels que han perdut algun membre de la mateixa família perquè no han pogut ser atesos amb els mitjans que hauria estat desitjable?Per què s’ofenen tant quan parlem de solucionar el tema dels desnonaments de persones i no s’ofenen quan es diuen els milers de milions destinats a salvar els bancs? Per què els ofèn tant una estelada i no els ofèn la precarietat laboral, les banderes del pollastre o la corrupció que presumptament també coneixen en el seu partit? Per què s’ofenen tant quan demanem poder votar i que la gent decideixi el seu futur, que decidim el model d’estat on volem viure? D’això se’n diu democràcia, senyors. Perquè tot el que té a veure amb el procés... Per què tot el que té a veure amb el procés ho solucionen amb els tribunals i la corrupció no?Saben quina és la meva impressió? Que tenen por. Por de perdre el referèndum. Nosaltres, arribat el cas, quan es faci aquest referèndum, si perdem, com a demòcrates que som acceptarem que la societat encara no desitja el mateix que defensem nosaltres. I no passarà res. Ens aixecarem i seguirem lluitant perquè en un futur aquesta majoria sigui més àmplia. Vostès no volen ni preguntar la gent; ens volen imposar sense preguntar. Per què s’ofenen tant i ens diuen que actuem de forma il· legal? Saben quina diferència hi ha entre legalitat i

87

legitimitat? Doncs, jo els ho explico amb alguns exemples que també podran entendre. Per exemple, l’any 1931 a Espanya van votar per primer cop les dones. Fins aleshores era il· legal que ho fessin. Suposo que estarem d’acord que era del tot legítim defensar aquest dret que també ara sembla tan complicat de dur a terme. La legalitat la determinen els que manen, per això és arbitrària. La nostra legitimitat està carregada de raons, en canvi, la seva legalitat en molts casos ho està d’amenaces.Avui és legal que els bancs desnonin una família perquè no pot pagar la seva hipoteca al banc, un banc que ha estat rescatat legalment amb diners públics també d’aquella família a la qual desnona. Tanmateix, és legítim que hi hagi moviments socials, com pot ser la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que defensin que això no hauria de ser legal, que defensin el dret a l’habitatge que legalment recull la Constitució espanyola. En aquest sentit de legalitat i legitimitat, per molt que el Tribunal Constitucional vulgui no podrà anular allò que no es pot anular: la voluntat de decidir què volem ser. Això és legítim i aviat serà legal.Legalment estem en una monarquia, una monarquia que és per a nosaltres una forma de govern imposada per aquells que mai han tingut comunió espiritual amb el nostre poble. Per això volem una república on els ideals republicans siguin legals i legítims. Volem el bé comú per sobre de l’individual, volem igualtat entre homes i dones, el que volem simplement és llibertat. Volem totes les eines necessàries i indispensables per ser amos del nostre futur, eines que ens han de fer més empoderats en la nostra vida intel·lectual, moral, social, política i econòmica. I volem que les tingui el poble, el de Catalunya, i també el d’Espanya, tota la resta de pobles.Nosaltres tenim clar que la dependència política fa que es paguin impostos a l’Estat com un país socialdemòcrata i que se’n rebi una despesa pública pròpia d’un país liberal. I això implica que el nivell de renda familiar disponible per càpita de les famílies catalanes acabi sent més baix que en altres territoris que han rebut la solidaritat catalana. La dependència política amb el dèficit de la balança fiscal que ens imposen fa que una família catalana de quatre membres pagui cada any entre 8.000 i 10.000 euros que mai no tornen. La dependència política amb els 20.000 milions d’euros anuals de dèficit fiscal que genera impedeix que Catalunya tiri endavant totes les infraestructures que ara té encallades. La dependència política imposa les decisions del Govern espanyol caracteritzades per la visió centralista, el retard i la improvisació en el disseny i la construcció de les principals infraestructures de transport, cosa que constitueix un llast creixent per a la competitivitat de l’empresa catalana. La dependència política produeix que els estudiants catalans rebin el 5 per cent de totes les beques de l’Estat, mentre que els de Madrid en reben el 58 per cent. I el Ministeri de Cultura fa una despesa per cada espanyol de 47 euros l’any, mentre que per cada català només en gasta 5. Siguin o no siguin independentistes, com sóc jo. El 40 per cent dels trens construïts per l’Estat espanyol durant la dècada dels setanta, els quals ja són considerats obsolets, circulen per Catalunya, mentre que per Madrid només ho fan el 4 per cent. Per tot això cal reflexionar. Ens trobem en una cruïlla històrica en la qual hem de decidir si volem seguir el model del nord d’Europa o seguir el model de l’Estat espanyol. Hem de decidir si tenim l’economia al servei d’uns pocs o posar-la al servei del conjunt dels ciutadans. Hem de decidir si volem combatre el frau fiscal o bé si permetem que el frau fiscal impregni totes les esferes de la societat. Hem de decidir si volem que les elèctriques guanyin a cop de BOE uns beneficis desmesurats o que bé els ciutadans puguin tenir plaques solars i consumir l’energia que produeixen a un cost baixíssim. Hem de decidir, doncs, si emprenem el camí de la modernitat o quedem immòbils en el passat. Cal que Catalunya decideixi. O votem a favor del canvi o seguim resignats a l’immobilisme. Catalunya necessita un referèndum. Sobre la independència o sobre el dret a decidir, com vostès li vulguin dir. Però així no podem seguir. Cal que tothom pugui decidir sense que ningú dubti del resultat. Com

88

hem dit sempre, el nostre procés va d’urna a urna i el referèndum afegeix una validació del procés que ens sembla oportuna i necessària.Gràcies.

Sra. Fuster: Farem una altra...A veure, tranquil·litat. Tranquil·litat. Obrim un altre torn de paraules, val? I comencem pel senyor Rivera.

Sr. Rivera: A veure, molt breu. Crec que el que no hauríem de caure és en el relat que em sembla que en l’última intervenció del company Pere Pubill s’ha donat. Això de donar entendre que és que tot allò dolent és d’Espanya i aquí a Catalunya tot és bo és un problema. Tenim un Estat podrit? Sí. Però un Estat podrit que està construït amb unes bases de la dreta catalana de tota la vida. Vull dir, aquí no... no podem fer aquestes dicotomies. I és un perill. Per això jo insistia molt que cal un procés constituent que plantegi aquestes coses, perquè no és el mateix un país –que ja ho ha dit el senyor Pubill– on es facin polítiques per a la majoria o un país que, doncs, fa coses com Barcelona World. Clar. I això no ho ha fet el PP; això ho ha fet el Govern de Catalunya. Per tant, crec que és important que el debat l’ampliem i parlem de model econòmic i parlem de model de treball i model energètic, perquè en aquest cas sí que farem un bon debat, que és molt necessari. I desprès ja veurem què decideix el poble de Catalunya, que és qui ha de decidir. Però l’hem de fer, aquest debat, ampli.I senyor del Partit Popular, a veure, abans dèiem que es perseguia la gent per exhibir opinions polítiques. Vostè està dient que defensar els valors republicans o defensar la independència és anar contra la llei. Vostè s’ha escoltat? Aquí estem per debatre políticament i per defensar uns valors que són pels quals ens han votat. I, evidentment, que hi ha models que són diferents entre les diferents opcions polítiques, però el debat i la defensa d’aquest model polític, mentre es faci per la via del diàleg i de l’argumentació, no es pot equiparar a una conducta delictiva. Això és molt greu, això que ha dit vostè. I això demostra el que estàvem dient abans, que es persegueix les persones per les seves opinions polítiques.Finalment, crec que tothom és lliure d’expressar la seva opinió i així ha de ser.

Sra. Fuster: Gràcies, senyor Rivera. Així ha de ser.

Sr. Fernández: Todo el mundo es libre de expresar su opinión y de defender, evidentemente, las posiciones políticas que considere oportunas, pero dentro del respeto a las normas que nos hemos dado todos, ¿no? Y simplemente ese respeto es el que estoy yo intentando defender.No voy a entrar en toda esta retórica destructiva y del eslogan ese incendiario que ha utilizado el portavoz de Esquerra Republicana porque estamos en esta rueda del hámster y no… y creo que ya estamos en unas horas en las que lo único que podemos desear es cenar, ¿no?En cualquier caso, lo único que quería este turno de mi intervención es salir al paso de unas palabras injuriosas del portavoz de Junts per Barberà sobre don Manuel Fraga Iribarne, un político que era en todos los cargos de responsabilidad que tuvo, pues de una talla yo creo que enorme y que por supuesto es, como mínimo, bueno, está muy por encima de las cualidades intelectuales que seguramente tendrá el injuriante en este caso, aún por mucho que se estire las coletas, ¿no?Y nada más. Gracias.

Sra. Fuster: Alguna intervenció més? Senyor Díaz, endavant.

89

Sr. Díaz: No, no, felicitar-nos perquè aquesta moció, doncs, tirarà endavant i s’aprovarà, no? El que passa que, bé, és això, anava... diguéssim que era complementària a l’altra, de fet, així es va explicar per part del Grup Junts per Barberà. Potser l’ordre ens despista, però és que ara estem aprovant o aprovarem una moció que abans no s’ha aprovat quan estem parlant de persones que estan aplicant... càrrecs electes que estan aplicant el que està dient la moció que aprovarem ara. Bé, només és això.Sí que advertir, i deixar-ho clar, vull dir, perquè no es facin tampoc segones lectures. És a dir, això no ha de generar cap mena de crisi de govern ni res, però sí recordar-li a la Plataforma Ciutadana per Barberà que, fins i tot, en el pacte, com s’ha recordat, en el pacte de govern es parla d’això i que, diguéssim, que el que s’ha fet abans és votar en contra de gent que està aplicant un dels punts que tenim al pacte de govern quan parlem del dret a decidir, del referèndum i de defensar aquesta posició. Però ja adverteixo, som lliures tots de votar el que volem.Ja hem donat abans també les gràcies a Esquerra Republicana i a Recuperem Barberà. I sí que seguir manifestant, com ja ho vam fer quan vam prendre possessió del càrrec, quan vam prometre el càrrec, que jo li recordaria al representant del Partit Popular que potser es miri les actes i que vegi com els diferents càrrecs electes aquell dia, doncs, vam prometre els càrrecs de forma diferent i allà ho vam deixar clar. I que per la part de Junts per Barberà, doncs que seguirem obeint la voluntat popular per la qual hem estat escollides i que sempre defensarem el dret de decidir i el procés constituent i que amb això serem obedients i que... i si hem de desobeir per poder ser obedients al respecte de la voluntat popular per la qual hem estat escollides, ho farem. I seguirem desobeint.Gràcies.

Sra. Pérez: Per al·lusions a la Plataforma i justament en virtut del dret a la llibertat. No hem votat res que vagi en contra del que hi havia en el PAM, Fabi. I, per tant, ens revisem el PAM quan vulguis. Només dèiem que donàvem suport, però quan es parla de delictes de sedició i de les maneres de fer, jo penso que podem lluitar de moltes maneres sense arribar a cometre delictes. Val? Per tant, simplement volia fer aquest aclariment. I que ho hem manifestat moltes vegades i, de fet, donem suport a això perquè entenem que s’està treballant per trobar un marc legal que doni cobertura al procés constituent i per a nosaltres era la garantia o la tranquil·litat de... ja no només com a responsabilitat política, val? Com a... ja com a responsables..., i en la regidoria que jo ostento de Recursos Humans, la responsabilitat cap a totes les treballadores i treballadors d’implicar-los en un procés que, si no està legitimitat, no podrem fer-ho. I per tant, per volar coloms, em sembla correcte, per això estan els plens, perquè ens expressem políticament, per debatre, no com fan els companys del PP que veten les mocions d’urgència. No, nosaltres volem poder parlar, parlar amb tranquil·litat, expressar-nos totes tranquil·lament i dir amb les coses que ens sentim més còmodes i no més còmodes.A veure, era l’abstenció. S’ha hagut de convertir en una altra cosa, però la nostra... el posicionament de la Plataforma l’he deixat ben clar: que compartíem molta part de la informació, que no estàvem d’acord justament amb això, amb criminalitzar les persones, però, clar, les persones són responsables dels seus actes. I, per tant, el que no podem fer és anar en contra de la llei. Si no canviem la llei, que per això estan les polítiques i els polítics, per canviar les lleis, mentre que tinguem les que tinguem, les hem de respectar. No hi ha més. Era simplement aclarir això.

90

Sr. Báez: Encara que ara ja m’he perdut, eh? Ja m’he perdut amb el que acabo d’escoltar. Perquè si l’altra moció que han votat en contra només manifestava el suport a unes persones i són capaços de votar aquesta moció a favor, que diu: «Assumir l’encàrrec del Parlament de Catalunya d’impulsar els debats constituents des de l’àmbit local al nostre municipi promovent la participació de la societat civil i facilitar els recursos i espais propis necessaris per al correcte desenvolupament del debat ciutadà»... No entenc res. Torno a repetir-lo. O sigui, no ho acabo d’entendre.Però al senyor Pubill sí que li vull dir alguna cosa. Jo entenc que m’hagi dirigit el seu discurs també a mi, el que tenia preparat per al PP. Doncs, mira, de rebot també m’ha tocat a mi sentir-lo i rebre’l. Cap problema, per això estem aquí. Però li he de fer dos comentaris breus. Vostè ha dit una cosa que era veritat i una cosa que era mentida, i ara li explicaré quines. La que ha dit que era mentida és que nosaltres no ens sentim ofesos per res, eh? De tot el que vostè ha dit, nosaltres no ens sentim ofesos perquè, ja li he dit, crec que no anava dirigit a nosaltres i que anava dirigit a una altra part. Per tant, aquí li he de dir que ha dit una mentida.I també ha dit una veritat, que també li diré ara. Sap quina veritat és? Que jo no he llegit el PAM. El seu PAM no l’he llegit. Primer, perquè no és un PAM perquè no s’ha portat a aprovar aquest Ple, és un pacte de govern. I jo no tinc perquè llegir el seu pacte de govern. Com també ha dit aquí el senyor Díaz. Vull dir, ell sí que s’ha referit a un pacte de govern i vostès parlen d’un PAM. Quan el PAM sigui un PAM i vingui a aquest Ple i s’aprovi, no tindré més remei que llegir-lo si vull fer o desenvolupar la meva tasca de regidor; però mentre sigui un pacte de govern, jo no tinc perquè llegir els seus pactes.I ja està, amb això ja he acabat. Gràcies.

Sra. Fuster: Senyor Pubill, per tancar, si us plau.

Sr. Pubill: Sí, per acabar. Agrair tant en els que votareu a favor com els que votareu en contra. Nosaltres seguirem treballant fins a l’extenuació perquè fins i tot els que vulguin votar que no també puguin votar i puguin expressar el seu sentiment.I, simplement, al senyor Báez, no anava expressament per a vostè, però si s’ha sentit al·ludit per alguna cosa serà. I li diré una cosa: la mentida, la diu vostè. I segurament hauré dit més d’una veritat.I ja per acabar, a part dels agraïments que deia, estaria bé, encara que per a vostè jo crec que per fer bé d’oposició estaria bé que s’hagués llegit el nostre PAM. Gràcies a tothom.

_____________________

12. PRECS I PREGUNTES._____________________

INTERVENCIONSEn aquest apartat, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Maya: Molt breument, eh? Dues qüestions al regidor d’Educació. I és si hi ha algun centre educatiu de la ciutat que s’hagi presentat o que participi del programa d’Escola Nova 21 d’innovació pedagògica. Tenir aquesta informació.I després, respecte al tema que també abans comentàvem del PEC, de desenvolupar els objectius de la Carta de Ciutats Educadores, que pertanyem a la Xarxa de Ciutats Educadores, si teniu previst fer algun tipus d’activitat o de proposta per a la celebració del Dia de les

91

Ciutats Educadores, que és el proper 30 de novembre.Ja està. Gràcies.

Sr. Garcés: Jo, intentant tornar a la fase d’empatia, abans ha sortit el tema de la modificació de crèdit i he fet una pregunta i no se m’ha respost. Sí que el que vull fer és el prec que abans que es voti qualsevol acord en aquest Ple disposem de la proposta d’acord escrita, que no és el que ens... que quan han votat la moció, o sigui, l’acord d’urgència de la modificació de crèdit no disposem d’aquest acord.I després també fer una repregunta, perquè és una pregunta que es va fer en el darrer Ple i que suposo que no hi ha hagut temps de donar resposta durant aquest mes, que era relativa a una taxa que van aprovar, la nova taxa de pisos buits, que vaig preguntar si se solapava o no amb la normativa de la Generalitat de sancions. I se’m va contestar des de la taula que es miraria, es donaria alguna resposta. Que entenc que altres preguntes que jo he fet avui, que tampoc se m’han contestat, suposo que s’analitzaran i se’m diran al llarg del proper mes.Gràcies.

Sra. del Frago: Sí, jo en la mateixa línia que abans també, la Carmina ha fet referència de compartir tots aquells aspectes de la nostra ciutat que es puguin traslladar a altres organismes supramunicipals. La setmana que ve estem en ple debat dels pressupostos al Parlament de Catalunya, i per comentar i per preguntar també si s’ha fet arribar a algun grup la demanda explícita, o no, respecte els temes de salut i les referències respecte l’Hospital Ernest Lluch. En tot cas, sí que compartíem tots que des del Grup Socialista, igual que amb altres temes d’educació, etcètera, que són fonamentals en aquest moment, sí que es farà arribar i ja s’ha fet arribar una esmena al pressupost de la Generalitat relativa a l’àmbit de l’Hospital Ernest Lluch.

Sr. Grimaldo: A veure, les dues preguntes que has fet. La primera, no hi ha cap escola ni institut que estigui afegit a l’Escola Cicle 21. Sobre les Ciutats Educadores, estem preparant un petit programa que segurament demà ho enviarem. Si vols més detalls, no tinc cap problema a donar-te’ls.Gràcies.

Sra. Pérez: Respecte a la documentació, Xavi, estava a l’expedient del Ple com tota la resta d’expedients. Es va comentar a la Junta de Portaveus del dilluns, que anava d’urgència aquest tema, i s’hauria pogut consultar com no donem per escrit cap altre document de la Comissió Informativa. Si considereu que s’ha de fer així, doncs, que el portaveu ho hagués fet arribar o ens ho haguessin demanat. Però com que era una partida molt concreta i molt específica, no vaig creure-ho necessari. Si considereu que és necessari, doncs mira, ho demaneu i ho fem i sense cap mena de problema.

Sr. Garcés: Molt breu. A la Informativa no es va parlar d’aquest tema. Jo vaig consultar l’expedient del Ple el divendres a la tarda, tots els expedients; aquest punt no estava. Si això va sortir de la Junta de Portaveus, a la Junta de Portaveus no es va entregar cap proposta d’acord en paper ni s’ha enviat per mail . Avui hem parlat no sé quantes mocions d’urgència i totes les mocions disposaven d’aquest document. També s’hauria d’haver disposat d’aquest document relatiu a la modificació de crèdit, que entenc que per qualsevol motiu no s’ha pogut produir. Per això dic que no costava res, doncs, facilitar-lo.Gràcies.

92

Sra. Pérez: Xavi, et torno a repetir, si no s’ha compartit és perquè no es pensava necessari compartir-ho. Si es considera que malgrat que estava a l’expedient del Ple el dilluns, que es va informar tots els portaveus de tots els grups de l’oposició, s’ha de compartir, la propera vegada es compartirà. No hi ha cap problema.Gràcies.

Sra. Fuster: I respecte els temes que fan referència a Salut, el tema del senyor Comín, el conseller Comín, el tema de l’Hospital General de Catalunya i altres opcions per a la nostra ciutat i la nostra comarca, ja vaig explicar que ve vehiculitzat a través del Consell Comarcal, precisament perquè tots els alcaldes de la comarca ens posem en contacte i a disposició del president del Consell Comarcal perquè sigui qui porti la directriu d’aquest tema.Informar-vos que el divendres, després de fer pressió, el conseller Comín inicialment no volia reunir-se de forma conjunta amb els alcaldes i alcaldesses, vam demanar i aquest Ajuntament ha demanat des del minut zero la..., bé, la petició de reunió amb el conseller Comín a títol individual, igual que van decidir fer-ho de forma individual la resta d’alcaldes i alcaldesses de la comarca. I, finalment, ha tingut a bé informar-nos que el divendres ens convoca a tots i totes plegades a la conselleria per tenir una reunió respecte d’aquest tema que encara no hem pogut parlar amb ell, però no per voluntat dels alcaldes i alcaldesses, sinó suposo que per qüestions d’agenda seves. Per tant, aquest divendres hi haurà una reunió. No hi ha cap inconvenient en, fins i tot, fer-te arribar, Ana, doncs bé, el que d’allà se’n derivi, eh?

Sra. del Frago: Agraeixo la informació.

Sra. Fuster: A veure, un moment, si us plau. Un moment, si us plau. Per aquesta vegada, val, però en l’apartat de precs i preguntes és una pregunta o un prec que es fa sense torn a rèplica. Però de totes maneres, endavant.Molt bé. Doncs gràcies. Doncs, posaríem punt i final al Ple del dia d’avui. Moltíssimes gràcies per la paciència de les persones que estan al públic i presents, les persones que ens escolten per la ràdio, secretari, interventora i els vint-i-un que conformem el consistori. Molt bona nit.

_____________________

I no havent-hi més assumptes per tractar, la Presidència va aixecar la sessió a les 23:45 hores, de la qual s’estén aquesta acta a reserva de la seva aprovació en la propera sessió que es celebri i sens perjudici de la immediata executivitat dels seus acords, salvat allò establert a l’article 208 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Un cop aprovada aquesta acta, es transcriurà el seu contingut en el llibre d’actes corresponent, en folis numerats i degudament legalitzats amb el segell de la Corporació.

L’alcaldessa presidenta, El secretari general acctal.,

Sílvia Fuster Alay José Antonio Martínez Martínez

Acta de la Sessió - Barberà del Vallès · 2016. 12. 23. · 1 ACTA DE LA SESSIÓ ordinària...

Documents

Transcript of Acta de la Sessió - Barberà del Vallès · 2016. 12. 23. · 1 ACTA DE LA SESSIÓ ordinària...