ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE RODA DE TER

Identificació de la sessió: Òrgan: Ple de l’Ajuntament de Roda de Ter Número: 2/2015 Caràcter: Ordinària Data: 17 de febrer de 2015 Horari: De les 21:00 a les 22:00 hores Lloc: Sala de plens Hi assisteixen: Alcalde: Jordi Serra i Macià Tinents d’alcalde: Roger Corominas i Berloso Petra Martín-Pero i Martín Jordi Bonilla i Burgaya Francesc Xavier Montané i Romero Regidors: Albert Serra i Vergara Francesca Costa i Mulas Joan Rosanas i Lupiola Yolanda Tristancho i Manso Xavier Teixidor i Blasi Antoni Escarrabill i Creus Carme Expósito i Budia Sebastià Povedano i Serrano Secretària-interventora: Montserrat Tintó i Gimbernat DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ: Tot seguit, havent-hi el quòrum necessari, es passa a tractar i votar els assumptes inclosos a l’ordre del dia. I. Part Resolutiva:

1. Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 20 de gener de 2015, núm. 1/2015.

2. Dissolució i liquidació de la Mancomunitat de Municipis d’Osona Nord i Ripollès (exp. 69/2014).

3. Adhesió al consorci d’Osona de serveis socials (exp. 4/2015). 4. Aprovació inicial de la modificació pressupostària 2/2015. 5. Moció que presenta el grup municipal d'IPR-Independents per al Progrés de

Roda per la implementació d'espais cardioprotegits equipats amb desfibril·ladors externs automàtic (DEA) per tal d’instal·lar desfibril·ladors en edificis municipals (exp. 3/2015).

6. Mocions d’urgència. II. Part de control:

7. Presentació de l’informe de Tresoreria corresponent al quart trimestre de l’exercici 2014.

8. Presentació del PMP del tercer trimestre del 2014 d’acord amb el Reial decret 635/2014.

9. Donar compte de les resolucions de l’alcalde. 10. Donar compte dels acords de la Junta de Govern Local. 11. Donar compte de les subvencions sol·licitades, concedides i rebudes per

l’ajuntament. 12. Donar compte dels convenis aprovats per la Junta de Govern Local. 13. Precs i preguntes.

I. PART RESOLUTIVA: 1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 20 DE GENER DE 2015, NÚM. 1/2015 Havent estat lliurada, conjuntament amb la convocatòria per a aquesta sessió, l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del dia 20 de gener de 2015, núm. 1/2015, és aprovada per unanimitat del nombre legal de membres de la corporació. 2. DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS D’OSONA NORD I RIPOLLÈS (exp. 69/2014) Part expositiva:

1. El 29 d’octubre de 1986 va tenir lloc la sessió constitutiva de la Mancomunitat de Municipis d’Osona Nord i Ripollès Sud, integrada pels municipis de Manlleu, Masies de Roda, Masies de Voltregà, Orís, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora i Torelló. En el mateix acte es van designar les persones que en representació dels diferents ajuntaments integrarien els seus òrgans i, alhora, es van aprovar els Estatuts que l’havien de regir que preveuen, a l’article 12, que les finalitats de la Mancomunitat comprenen la prestació dels serveis següents: abocador controlat de deixalles, recollida de deixalles, escorxador, serveis d’ambulància, serveis personals d’assistència social, servei d’assessorament i informes tècnics a l’àrea urbanística, residència assistida d’ancians, repetidors de TV i aquells que es puguin acordar en el futur.

2. A la sessió ordinària del ple de la Comissió Gestora de 14 de maig de 1987 es van fixar els mòduls per determinar les aportacions de cada municipi al pressupost. Així, les aportacions efectuades al pressupost inicial de la Mancomunitat per l’any 1987, en proporció a la població que resultà de la rectificació padronal amb referència a 1 d’abril de 1987 i a raó de 358,12 ptes./habitant, van ser les següents:

Municipi Aportació total en ptes. Aportació total en €

Manlleu 5.795.096 34.829,23 Torelló 3.935.022 23.649,96 Roda de Ter 1.682.805 10.113,86 Sant Hipòlit de Voltregà 1.082.238 6.504,38 Masies de Voltregà 879.184 5.284,00 Sant Quirze de Besora 722.328 4.341,28 Masies de Roda 220.602 1.325,84 Orís 82.725 497,19

TOTAL 14.400.000 86.546,00

3. A la mateixa sessió del 14 de gener de 1987, el Ple de la Mancomunitat va

acordar obrir un compte corrent a la llavors Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu, avui BBVA, núm. ES96 0182 9784 7102 0156 2305. Actualment, el saldo d’aquest compte corrent a 31 de desembre de 2014, segons certificat de emès pel BBVA el passat 5 de gener, és de 21.268,95 euros.

4. També en la mateixa sessió, el Ple de la Mancomunitat va acordar adquirir de Montserrat Fontserè Casassas una porció d’una finca de la seva propietat, coneguda com Sanglas Vell i situada a Les Masies de Roda, per 10 milions de pessetes (60.101,21 euros). L’adquisició d’aquesta parcel·la de terreny erm i rocallós, de forma irregular i de 19 hectàrees, 51 àrees i 24 centiàrees de superfície, es va formalitzar mitjançant escriptura de segregació i compravenda atorgada davant el notari de Manlleu, Antonio Combalia Vidiella, el 15 de maig de 1987 (núm. protocol 489/87) per destinar-la, segons consta en dit document, a abocador de deixalles dels municipis que integren la Mancomunitat i tenint, per tant, naturalesa de bé de domini públic destinat a servei públic. Les dades registrals de la finca són les següents: volum 1622, llibre 16 de Masies de Roda, foli 174, finca 533-N, inscripció 1a.

5. D’acord amb la documentació que figura en els arxius, els dos únics actes amb transcendència jurídica i patrimonial per la Mancomunitat i pels ajuntaments que la integren han estat, doncs, les aportacions inicials efectuades en el moment de la constitució i l’adquisició de l’immoble posteriorment ja que durant tots aquests anys els únics moviments que s’han produït han estat les liquidacions i abonaments d’interessos practicats per l’entitat financera en relació al saldo i compte indicats.

6. Segons consta en el Llibre d’Actes de la Mancomunitat, la darrera sessió plenària de la Comissió Gestora es celebrà l’11 de juliol de 1988, moment a partir del qual cessà absolutament qualsevol activitat fins el punt que no ha disposat mai de NIF per a participar en el tràfic jurídic i econòmic i ni tan sols ha donat compliment a l’obligació d’actualització de la representació dels diferents ajuntaments en els seus òrgans de govern a cada mandat corporatiu quadriennal dels diversos que s’han anat succeint des de l’any 1987.

7. A la vista d’aquesta situació absolutament atípica i anòmala i atesa la inexistència de cap acte o document que acrediti la vida de la Mancomunitat durant els darrers 26 anys i tenint en compte, a més, que no s’ha manifestat entretant per cap ens mancomunat la voluntat de reactivar-la i adaptar-la, es proposa la seva dissolució per repartiment del patrimoni avui ociós.

8. Alhora, cal tenir igualment en compte les previsions de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (en endavant, LRSAL) que modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LRBRL), d’una banda, en relació al que preveu la Disposició addicional novena sobre el redimensionament del sector públic local i, de l’altra i sobretot, pel que fa al contingut de la Disposició transitòria onzena de la LRSAL relativa a les mancomunitats.

9. En concret, la referida Disposició transitòria onzena estableix que les competències de les mancomunitats de municipis estan orientades exclusivament a la realització d’obres i la prestació dels serveis públics que siguin necessaris perquè els municipis puguin exercir les competències o prestar els serveis enumerats en els articles 25 i 26 de la LRBRL. Alhora, les obliga a adaptar els seus estatuts a les previsions de l’article 44 de l’esmentada LRBRL en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de l’LRSAL per evitar que incorrin en causa de dissolució, adaptació que no es vol portar a terme, atesa la seva total inactivitat, en relació a la Mancomunitat de Municipis d’Osona Nord i Ripollès Sud, essent la única pretensió dels ens que la integren

la regularització de la seva situació només amb la finalitat de procedir-ne a la dissolució i al repartiment dels seus dos únics actius: saldo ociós del compte corrent i terreny forestal mai usat per la finalitat prevista.

10. És per això que els plenaris dels vuit ajuntaments que integren la Mancomunitat, mitjançant els acords que tot seguit s’enumeren adoptats a l’any 2014, han designat els regidors i les regidores que els representen en la Comissió Gestora de la Mancomunitat: Manlleu, per acord de 22 de juliol; Masies de Roda, per acord de 25 d’agost; Masies de Voltregà, per acord de 23 d’octubre; Orís, per acord de 9 de setembre; Roda de Ter, per acord de 16 de setembre; Sant Hipòlit de Voltregà, per acord de 3 de novembre; Sant Quirze de Besora, per acord de 30 de setembre; i Torelló, per acord de 29 de setembre.

11. D’altra banda i respecte la finca propietat de la Mancomunitat, l’enginyer tècnic agrícola Pau Parés Bové (col·legiat núm. 1.249) en el seu informe de taxació de 25 de novembre de 2014 fa constar que es tracta d’una parcel·la de 19,5124 hectàrees (Ha), classificada com a sòl No Urbanitzable i qualificada majoritàriament com a ZAF (zona d’interès agro-forestal) on, per tant, és permès l’ús ramader i l’ús forestal i no es permeten els usos industrials ni l’extracció d’àrids. També posa de manifest que el 95% de la finca és d’aprofitament forestal i que no compleix amb la Unitat Mínima Forestal de conformitat amb el Decret 35/1990, de 23 de gener, que és de 25 hectàrees per a totes les comarques catalanes, tenint la finca, doncs, la condició d’indivisible. És per això que indica que el seu valor de mercat queda molt limitat i la valoració que n’efectua és de 35.227,00 euros.

12. La citada valoració de la finca, sumada a la seva situació i característiques i al fet que té el caràcter d’indivisible en no superar la UMF d’acord amb la norma abans citada, fan que es tracti d’un bé amb limitacions en el mercat immobiliari i que, per tant, es preveu la possibilitat de transmetre’l a través d’un procediment d’alienació directa a la propietat col·lindant per agregació. En aquest sentit, s’ha consultat a l’anterior propietària, Montserrat Fontserè Casassas, qui ha mostrat el seu interès en adquirir novament la parcel·la amb què llinda per agregació a la seva pròpia.

13. Per tot això i amb la voluntat d’adequar l’actual constància formal de l’existència de la Mancomunitat a la realitat, és a dir, a una situació d’inactivitat total durant més de dos decennis i a donar una aplicació efectiva dels seus recursos, a la sessió de la Comissió Gestora de la Mancomunitat de Municipis d’Osona Nord i Ripollès Sud del passat 8 de gener, després de la designació i presa de possessió dels membres d’aquest òrgan, es va acordar la dissolució i liquidació de la Mancomunitat i el repartiment dels seus béns, concretament l’alienació de la finca i el repartiment del seu fruit juntament amb el saldo obrant en el compte corrent indicat. Així mateix, es va condicionar l’eficàcia dels dits acords a l’emissió dels informes favorables del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal d’Osona i de la Diputació de Barcelona o al transcurs de període sense haver-se emès, a la formalització de la transmissió de la finca i a la ratificació de la dissolució pels plens municipals dels ajuntaments que integren la Mancomunitat, ratificació que, pel que fa a l’Ajuntament de Roda de Ter ara se’n proposa a l’aprovació.

Fonaments de dret:

I. Les mancomunitats de municipis, en virtut del que disposa l’article 3.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LRBRL), tenen la condició d’entitats locals i, d’acord amb l’article 4.3

del mateix text, per a la prestació dels serveis o l’execució de les obres de la seva competència, els corresponen les potestats que determinin els seus estatus de conformitat amb el que preveu l’apartat 1r del mateix precepte relatiu a les potestats de les administracions públiques de caràcter territorial.

II. L’article 44 de la LRBRL reconeix als municipis el dret a associar-se amb altres mitjançant mancomunitats per a l’execució en comú d’obres i serveis de la seva competència. Afegeix que aquestes mancomunitats tenen personalitat i capacitat jurídiques pel compliment dels seus fins específics i es regeixen pels seus estatuts en els quals, obligatòriament, cal que es reguli que els òrgans de govern de la mancomunitat seran representatius dels ajuntaments que la integren.

III. També els articles 1 i 140 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, quant a la naturalesa i l’organització i funcionament de les mancomunitats de municipis respectivament. Igualment, els articles 35 i 36 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel que s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, pel que fa a les mancomunitats de municipis.

IV. Els articles 31 a 39 del Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de població i demarcació territorial dels ens locals, pel que fa a la regulació de les mancomunitats i, especialment, l’article 33.2 que determina que els acords de les corporacions locals relatius, entre altres, a la dissolució de les mancomunitats requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.

V. En el mateix sentit, l’article 2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, LMRLC) atribueix a les mancomunitats de municipis la condició d’ens locals. Igualment, l’article 115 de la LMRLC habilita als municipis perquè s’associïn en mancomunitats per tal d’establir, gestionar o executar en comú obres i serveis determinats que siguin de la seva competència.

VI. Els articles 48, 49 i 50 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel que es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, pel que fa al règim jurídic d’aquestes mancomunitats i, concretament, la previsió de l’article 50 que obliga a anotar la seva dissolució en el Registre d’ens locals i a publicar-la en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Butlletí Oficial de l’Estat.

VII. La Disposició addicional novena de la LRBRL, en la redacció introduïda per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (en endavant, LRSAL), quant al redimensionament del sector públic local, i la Disposició transitòria onzena de la citada LRSAL que disposa que les competències de les mancomunitats de municipis estan orientades exclusivament a la realització d’obres i la prestació dels serveis públics que siguin necessaris perquè els municipis puguin exercir les competències o prestar els serveis enumerats en els articles 25 i 26 de la LRBRL. Així mateix, les obliga a adaptar els seus estatuts a les previsions de l’article 44 de l’esmentada LRBRL en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de l’LRSAL per evitar que incorrin en causa de dissolució.

VIII. L’article 44.4 de la LRBRL disposa que el procediment per a la supressió de mancomunitats serà similar al que es determina en l’article 44.3 per a l’aprovació dels estatus de les mancomunitats, és a dir que, després de la seva elaboració per part dels regidors dels municipis que la integren reunits en assemblea, caldrà informe de la Diputació i, finalment, l’aprovació per parts dels plenaris de tots els ajuntaments socis.

IX. Així mateix, l’article 121 de la LMRLC estableix el procediment per a la dissolució de les mancomunitats que consisteix, en primer lloc, en l’adopció, per majoria simple dels assistents, de l’acord de dissolució per part de l’assemblea de la mancomunitat, els posteriors informes preceptius dels consells comarcals afectats i del Departament de Governació i, finalment, la ratificació de l’acord per part dels plens dels municipis mancomunats per majoria absoluta.

X. L’article 25 dels Estatuts de la Mancomunitat preveu que aquesta es dissoldrà: a) Per disposició legal; b) Quan ho acordi la Comissió Gestora en Ple amb el quòrum previst a l’article 15 dels Estatuts, és a dir, amb el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta legal dels membres de la Mancomunitat; i c) Quan per la separació de diversos municipis dels que la integren sigui impossible la seva continuïtat. Aquest precepte afegeix que l’acord de dissolució determinarà la forma com s’ha de procedir a la liquidació dels béns i a la subrogació, en la proporció que correspongui a cadascun dels municipis mancomunats, en els seus béns, drets i obligacions.

XI. L’article 9 dels Estatus estableix que correspon al ple de la Comissió Gestora la proposta de dissolució de la Mancomunitat, ens que, d’acord amb l’article 23 dels Estatuts, té una durada indefinida sens perjudici de la seva dissolució d’acord amb el que els propis Estatuts disposen.

XII. La competència per a aprovar la creació, modificació o dissolució de mancomunitats o altres organitzacions associatives correspon al Ple dels ajuntaments de conformitat amb el que preveu l’article 22.2 b) de la LRBRL i 52.2 b) de la LMRLC, i s’ha d’adoptar per majoria absoluta d’acord amb el que disposen els articles 47.2 g) de la LRBRL i 114.3 d) de la LMRLC.

XIII. Article 7 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les administracions públiques (en endavant, LPAP) i article 203 de la LMRLC, respecte els béns de domini privat o patrimonials dels ens locals.

XIV. L’article 205 de la LMRLC disposa que es pot procedir a la desafectació de béns de domini públic si durant un període de 25 anys no s’han utilitzat en el sentit de llur afectació pública. L’apartat 2n del mateix precepte preveu que aquesta constatació s’efectuï per acord de ple adoptat per majoria simple sense que calgui tramitar l’expedient previ relatiu a l’alteració de la qualificació jurídica a què fa referència l’article 204.1 del mateix text.

XV. Article 110 LPAP i article 4.1.p) del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP) en relació a l’article 20 del propi TRLCSP, respecte que els contractes de compravenda de béns immobles, entre altres, es regeixen per la legislació patrimonial i, quant a la seva preparació i adjudicació, també per la legislació de contractes del sector públic.

XVI. Article 72 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya (en endavant, RPC) que exigeix que els béns patrimonials siguin administrats d’acord amb criteris de màxima rendibilitat i, en aquest sentit, estableix com a principi general que la seva alienació s’ha de dur a terme mitjançant un procediment de contractació obert. No obstant això, a l’apartat 3r del mateix precepte preveu com a excepció la concurrència de motivacions de promoció i reinserció socials, activitats culturals, promoció urbanística, foment del turisme, ocupació del temps lliure o d’altres anàlogues que facin prevaler una rendibilitat social per damunt de la rendibilitat econòmica.

XVII. L’article 209.1 de la LMRLC preveu que per alienar béns immobles patrimonials cal informe previ del Departament de Governació i Relacions institucionals si el seu valor excedeix el 25% dels recursos ordinaris del

pressupost consolidat de l’ens. Afegeix que l’informe s’ha d’emetre en el termini de trenta dies. L’apartat 2n del mateix article exigeix, abans de l’alienació, la valoració pericial que acrediti l’apreuament del bé i l’apartat 3r requereix subhasta pública excepte en els casos excepcionals fixats en l’article 206.3 a) del mateix text (que preveu l’adquisició directa, amb informe previ del Departament de Governació i Relacions Institucionals, quan ho requereixin, entre altres, les peculiaritats dels béns i les limitacions del mercat immobiliari com és el cas que ens ocupa ateses les característiques de la finca a transmetre).

XVIII. Articles 30, 40 i 43 del RPC pel que fa al desenvolupament reglamentari dels articles de la LMRLC abans esmentats.

XIX. L’article 56 del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el Registre d’ens locals de Catalunya, estableix que la cancel·lació en aquest Registre es fa a instància de l’ens que hagi instat la inscripció i s’ha de sol·licitar en el termini d’un mes des de l’extinció o la dissolució de l’ens. A la sol·licitud s’ha d’adjuntar la documentació acreditativa de l’extinció o la dissolució de l’ens de què es tracti.

XX. Quant a l’adopció en un sol acte dels diferents acords adoptats per la Comissió Gestora de la Mancomunitat de Municipis d’Osona Nord i Ripollès Sud en la sessió del 8 de gener de 2015, l’article 75.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú que permet que s’adoptin en un sol acte els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin una impulsió simultània i no sigui obligat el seu compliment successiu.

Tenint en compte que la competència per a aprovar la creació, modificació o dissolució de mancomunitats o altres organitzacions associatives correspon al Ple de conformitat amb el que preveuen els articles 22.2 b) de la LRBRL i 52.2 b) de la LMRLC, i s’ha d’adoptar per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació segons disposen els articles 47.2 g) de la LRBRL i 114.3 d) de la LMRLC, i emès dictamen favorable per la Comissió Informativa Directorial, el Ple adopta per unanimitat del nombre legal de membres de la corporació els següents ACORDS: PRIMER. Ratificar íntegrament i en tots els seus termes l’acord de dissolució i liquidació de la Mancomunitat de Municipis d’Osona Nord i Ripollès Sud adoptat pel Ple de la seva Comissió Gestora a la sessió extraordinària del 8 de gener de 2015. SEGON. Condicionar aquest acord a l’emissió dels informes legalment exigits del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal d’Osona i de la Diputació de Barcelona relatius a la dissolució de la Mancomunitat o al transcurs del termini per emetre’ls. TERCER. Notificar aquests acords a la Mancomunitat de Municipis d’Osona Nord i Ripollès Sud. Amb caràcter previ a la votació, han tingut lloc les intervencions següents. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, exposa els antecedents i destaca que s’han venut els terrenys que en euros van suposar uns deu mil euros i ara es recuperen uns sis mil euros. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, pregunta si hi ha un decalaix d’uns quatre mil euros.

L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que sí i que també hi ha els diners al compte. 3. ADHESIÓ AL CONSORCI D’OSONA DE SERVEIS SOCIALS (exp. 4/2015) Atesa la voluntat d’aquest ajuntament d’integrar-se en el Consorci d’Osona de Serveis Socials, format en l’actualitat pels ajuntaments d’Alpens, Calldetenes, Collsuspina, Espinelves, Gurb, Les Masies de Roda, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Rupit i Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d'Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santa Maria de Corcó, Sobremunt,Tavertet, Tavèrnoles i Vilanova de Sau, per a la gestió de la prestació efectiva dels serveis socials. Atesa la conveniència d’integrar-se en aquest Consorci per tal de gestionar els serveis socials bàsics. Vist el text refós dels estatuts que regeixen l’esmentat Consorci i trobats conformes, els quals s’han publicat íntegrament al DOGC del dia 12/01/2015 i el BOP de Barcelona del mateix dia i que es troben en tràmit d’exposició pública degut a les modificacions que els seus membres ja han acordat. Atès que per tal d’adherir-se en un Consorci cal l’acord de cadascun dels ens consorciats, i que per assolir el d’aquest Ajuntament cal l’aprovació inicial, la submissió a informació pública i l’aprovació definitiva, tal com disposa l’article 313 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny; Atès que l’adopció dels acords esmentats és competència del Ple municipal, i es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, d’acord amb el que disposa l’article 114.3.d del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; Vist l'informe de Secretaria-Intervenció. I emès dictamen favorable per la Comissió Informativa Directorial, el Ple adopta per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, amb els vots a favor dels 5 regidors del grup municipal d’Esquerra-AM i dels 2 regidors del grup municipal de CiU i amb l’abstenció dels 5 regidors del grup municipal d’IPR-PM i del regidor no adscrit a cap grup municipal, els següents ACORDS: PRIMER. Aprovar inicialment l’adhesió d’aquest ajuntament en el consorci denominat “Consorci d’Osona de Serveis Socials” integrat format pels ajuntaments de d’Alpens, Calldetenes, Collsuspina, Espinelves, Gurb, Les Masies de Roda, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Rupit i Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d'Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santa Maria de Corcó, Sobremunt,Tavertet, Tavèrnoles i Vilanova de Sau i pel Consell Comarcal d’Osona, així com el text refós del estatuts que el regeixen, que s’adjunta i que es troba en tràmit d’exposició pública. SEGON. Tramitar la modificació del pressupost municipal vigent, per satisfer l’aportació que correspon a aquest Ajuntament en favor del Consorci esmentat durant l’anualitat de 2015.

TERCER. Sotmetre a informació pública durant trenta dies els acords anteriors, a efectes de presentació d’al·legacions i reclamacions, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’edictes de la corporació. QUART. Disposar que, transcorregut el termini d’exposició pública sense que s’hagi presentat cap al·legació o reclamació, els acords i el text refós dels estatuts esdevindran aprovats amb caràcter definitiu sense necessitat d’adoptar cap nou acord i es procedirà a la publicació d’un anunci en el BOP, en el DOGC i en el tauler d’anuncis, indicant que l’acord ha esdevingut definitiu i que el text definitiu dels estatuts serà el que publiqui el Consorci d’Osona de Serveis Socials, una vegada transcorregut el tràmit d’informació pública. En cas que se’n presentin seran resoltes per la Corporació. CINQUÈ. Trametre certificació d’aquests acords, juntament amb els estatuts diligenciats al Consorci d’Osona de Serveis Socials i a la resta d’ajuntaments interessats per al seu coneixement SISÈ. Disposar que un cop transcorregut el termini d’informació pública es trameti al Consorci d’Osona de Serveis Socials, una certificació del resultat de la informació pública a l’efecte de procedir a la integració en el consorci. SETÈ. Afectar en garantia del pagament de les aportacions que aquest ajuntament ha d’efectuar al Consorci d’Osona de Serveis Socials, el 5% de l’impost de béns immobles, facultant el Consorci per al seu cobrament a l’ens instrumental que efectuï la recaptació o transferència dels tributs municipals afectats. VUITÈ. Nomenar membre del Consell Plenari del Consorci d’Osona de Serveis Socials, en representació d’aquest Ajuntament al regidor de l’Àrea de benestar social, Jordi Serra i Macià. NOVÈ. Facultar tan àmpliament com en dret sigui necessari, el Sr. Alcalde-president i el regidor delegat de serveis socials, indistintament, per al més eficaç desenvolupament d’aquest acord, inclusiu per a la signatura dels documents que siguin necessaris. Amb caràcter previ a la votació, han tingut lloc les intervencions següents. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, explica que l’assistent social amb un terç de jornada ha demanat la baixa voluntària i per fer nova contractació s’ha pensat en el Consorci d’Osona de Serveis Socials, perquè a banda del servei tècnic, es millora perquè l’ajuntament paga la part i no ha d’esperar que la Generalitat pagui, que sol tardar dos anys. També faran el SAD que fins ara feia FADO i per tant no es pagaran factures mensuals, sinó que es farà l’aportació. Afegeix que la nova assistent social serà a mitja jornada. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, demana com queden la treballadora social i l’educadora social. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, respon que igual. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, assenyala que els fa por que no sigui un pas per desmantellar els serveis socials a Roda. I no sigui un pas enrere, perquè fins ara els serveis locals a Roda són òptims.

L’alcalde, Jordi Serra i Macià, comenta que les dues professionals són claus per uns serveis socials òptims. És del parer de no tocar-ho, però que per elles és bo comptar amb un equip que les recolzi. Joan Rosanas i Lupiola, membre del grup municipal d’IPR, demana si s’ha pressupostat. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que sí. És el punt següent. És una miqueta més car. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, comenta que els fa una mica de por externalitzar serveis perquè poden perdre eficiència i qualitat. El temps ho dirà. 4. MODIFICACIÓ DE CRÈDIT 2/2015 Vist que s’està tramitant l’adhesió d’aquest Ajuntament al Consorci d’Osona de Serveis Socials De conformitat amb l’article 177 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i les Bases executives del Pressupost municipal vigent. I emès dictamen favorable per la Comissió Informativa Directorial, el Ple adopta per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, amb els vots a favor dels 5 regidors del grup municipal d’Esquerra-AM i dels 2 regidors del grup municipal de CiU i amb l’abstenció dels 5 regidors del grup municipal d’IPR-PM i del regidor no adscrit a cap grup municipal, els següents ACORDS: PRIMER. Aprovar la modificació de crèdit número 2/2014 per a l’exercici 2015 amb el següent detall:

BAIXES CAPÍTOL II CONCEPTE Pres.inicial Disminució Pres.definitiu

04.333.212.00 Manteniment Museu de l'Esquerda 26.500,00 9.543,75 16.956,25 06.231.227.00 Programes benestar i familia 50.200,00 17.347,50 32.852,50

TOTAL CAPÍTOL II 26.891,25 TOTAL A SUPLEMENTAR 26.891,25

ESTAT DE DESPESES CAPÍTOL IV CONCEPTE Pres.actual Augment Pres.definitiu

06.231.467.00 Transf.Consorci d'Osona serveis socials 0,00 17.347,50 17.347,50 TOTAL CAPÍTOL IV 17.347,50

CAPÍTOL VI CONCEPTE Pres.actual Augment Pres.definitiu 14.333.622.01 Excavació muralla l'Esquerda 0,00 9.543,75 9.543,75

TOTAL CAPÍTOL VI 9.543,75 TOTAL DESPESES 26.891,25

SEGON. Exposar al públic l’expedient durant el termini de quinze dies hàbils mitjançant edicte al tauler d’anuncis i al Butlletí Oficial de la Província a efecte d’examen i reclamacions. Si transcorregut aquest termini, no s’han presentat

reclamacions, l’acord esdevindrà aprovat amb caràcter definitiu sense necessitat d’adoptar cap nou acord. TERCER. Facultar l’Alcalde president tan àmpliament com sigui necessari i per a la signatura de tots els documents necessaris per l’efectivitat del present acord. 5. MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'IPR-INDEPENDENTS PER AL PROGRÉS DE RODA PER LA IMPLEMENTACIO D'ESPAIS CARDIOPROTEGITS EQUIPATS AMB DESFIBRIL·LADORS EXTERNS AUTOMÀTIC (DEA) PER TAL D’INSTAL·LAR DESFIBRIL·LADORS EN EDIFICIS MUNICIPALS (exp. 3/2015) EXPOSICIÓ DE MOTIUS A Catalunya, una de cada quatre persones mor a causa d’una malaltia del cor. Poden afectar a tothom, tant homes com dones, i a qualsevol edat: des de nadons fins a gent gran. Les malalties coronaries són la primera causa d’ingrés hospitalari I fan perdre molta qualitat de vida a les persones que les pateixen. El cor és un múscul que té un sistema elèctric propi. Cada estímul elèctric el fa contraure per impulsar la sang. El cor batega a un ritme constant de seixanta batecs per minut i bombeja cinc litres de sang cada minut que es distribueix per tot el cos. La xarxa elèctrica pot envellir, tenir curt circuits o altres problemes. Quan no funciona bé, pot deixar de contraure’s de manera sincrònica i perd el ritme i és quan el cor tremola i no és capaç de bombar la sang. Això pot causar la mort sobtada. Quan el cor s’atura de forma sobtada (aturada cardíaca), sovint la causa és haver passat a un ritme caòtic que es coneix amb el nom de fibril·lació ventricular. La iniciació precoç de la reanimació cardiopulmonar amb el desfibril·lador extern automàtic (DEA) millora l’índex de la supervivència en més d’un 70% d’èxit. Són molts els ajuntaments que han dotat les seves instal·lacions d’espais cardioprotegits equipats amb desfibril·ladors. Atès que s'ha demostrat que l'existència d'equips desfibriladors en instal·lacions, per exemple esportives, permet reduir la mortalitat o els efectes negatius en la salut de les persones que pateixen afectacions cardiaques sobrevingudes, tant en esportistes com en el públic assistent. A Roda hi ha nombrosos espais de risc que caldria dotar d’espais cardioprotegits. Per tot això, a proposta del GRUP MUNICIPAL D'IPR, el Ple adopta per majoria simple del nombre legal de membres de la corporació, amb els vots a favor dels 5 regidors del grup municipal d’IPR-PM i amb l’abstenció dels 5 regidors del grup municipal d’Esquerra-AM, dels 2 regidors del grup municipal de CiU i del regidor no adscrit a cap grup municipal, els següents ACORDS: 1. Que l’Ajuntament de Roda de Ter redacti un pla d’instal·lació d’espais cardioprotegits i plans d'autoprotecció si s'escau. 2. Que es proveeixi de desfibril·ladors a les infraestructures municipals de pública concurrència que ho requereixin. Principalment, cal tenir en compte la zona esportiva i d'altres on es fa esforç físic, centres escolars i instal·lacions de caire divers. 3.- Que s'imparteixin cursos entre el personal que presta servei en aquestes dependències per a la utilització d'aquests aparells DEA.

4.- Que l' Ajuntament de Roda de Ter es compormeti a buscar subvencions externes per a la instal·lació d'equips desfibriladors. 5. Que els acords aprovats d'aquesta moció s'implantin tan ràpid com sigui possible. 6.- Que l'Ajuntament de Roda de Ter comuniqui aquests acords a la Diputació de Barcelona, organismes competents i a les entitats usuàries de les instal·lacions municipals. Amb caràcter previ a la votació, han tingut lloc les intervencions següents: Yolanda Tristancho i Manso, membre del grup municipal d’IPR, exposa que en el facebook de l’ajuntament han vist que n’hi ha tres, però que es podrien posar a d’altres llocs com a Can Planoles, i també en exteriors d’edificis com a la zona de Girona. I demana si s’han acollit a la subvenció europea. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, avança que el que es demana són coses que ja s’han fet o s’estan fent. Per això, els demana que la retirin. Explica que fa temps que des de la Regidoria d’Esports s’està treballant en aquest tema, per què se n’instal.li un a la zona esportiva. I arrel de la marató un grup s’ha organitzat per tirar-ho endavant. La idea de posar-ho a fora, com deia la regidora d’IPR Yolanda Tristancho, els va semblar bé. Diu que s’han retrassat perquè en lloc de comprar un armari d’interior havien de comprar un armari d’exterior i que s’ha posat en una armari aquesta mateixa setmana. Els cursos es faran aquest dimecres. S’ha fet difusió en el facebook, s’han penjat cartells al poble i s’ha avisat també a les entitats esportives. S’han compromès amb aquest grup, s’han fet quatre actuacions al pavelló i es consensuaran les noves. S’ha parlat amb els tècnics com el CAP i el SEM. Han aturat les actuacions fins que ens ho diguin. Les subvencions s’han mirat amb la Diputació. Ha obert subvencions. El cost no és el que val. Si cal es farà sense esperar la subvenció. Yolanda Tristancho i Manso, membre del grup municipal d’IPR, diu que uns 1.400 euros. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que l’empresa organitza els cursos. I també amb el CAP se’n parla. Es fa tot el que diu la moció, però no sols, sinó amb la gent del grup. No es volen comprometre amb els acords, perquè es vol fer juntament amb el CAP, SEM i el grup. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, diu que els cursets de dues hores és poc, i solen durar més. Concretament la regidora Yolanda Tristancho ha realitzat el curs de DEA i és de més durada. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que l’empresa ofereix dos tipus: 2 hores per com funciona la màquina i de 50 hores, pensats per una persona de cada entitat esportiva. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, diu que el motiu de la moció ha estat perquè grups de rodencs els ho ha demanat. I no sabien la iniciativa d’aquest grup. Albert Serra i Vergara, membre del grup municipal d’IPR, diu que fa temps que els ho demanaven. Es presenta la moció per fer equip entre tots, no per posar-se medalles. Diu que s’haurien de sumar tots en aquesta moció per demostrar que anem tots a la una i no hi ha divergència en aquest sentit. Afegeix que no ho sap amb exactitud però que la Diputació de Barcelona va obrir una línia de subvencions i no consta que l’ajuntament ho hagi demanat.

L’alcalde Jordi Serra i Macià, explica que no s’ha demanat cap subvenció perquè ho feia la Diputació de Girona i no la Diputació de Barcelona. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, diu que també per la Diputació de Barcelona. Albert Serra i Vergara, membre del grup municipal d’IPR, comenta que a Badalona una moció de CiU ho demanava però en instal.lacions amb plans d’autoprotecció. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, explica que Si que és així i que la idea de la Diputació de Barcelona és edificis municipals amb pla d’autoprotecció. El decret de plans d’autoprotecció ha canviat i no estan obligats a fer-ho en edificis municipals. Per exemple, Can Vinyets o l’escola a l’altra banda no hi ha pla d’autoprotecció i no podem demanar subvenció. El cost és poc més de 1.700 € i es pot fer sense subvenció. No es tracta de posar-se medalles. Sebastià Povedano i Serrano, regidor no adscrit, demana si hi ha data o només són idees. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que al pavelló ja està. I la setmana vinent el SEM dirà quan. Antoni Escarrabill i Creus, portaveu del grup municipal de CiU, avança que ho veuen bé i que s’ha de fer. Fa temps que se’n parla. És important fer cursos i s’ha d’ensenyar. No sap si la forma és aquesta moció o com, però que s’haurà de tirar endavant amb el compromís de fer-ho, i que tampoc no és tan complicat. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que sí, que es farà el que digui el SEM i el compromís hi és. 6. MOCIONS D’URGÈNCIA Se’n presenta una, llur urgència es justifica per l’alcalde perquè es demana una subvenció de l’1,5% cultural i cal el compromís de fer-ho en tres anualitats, uns 9.000 euros el 2015, i 30.000 euros els anys 2016 i 2017 respectivament, i és votada per unanimitat del nombre legal de membres de la corporació. 6.1. MOCIÓ D’URGÈNCIA AL PLE ORDINARI DEL MES DE FEBRER DEL 2015 Vista la sol·licitud d’ajuts al Programa 1,5% Cultural per l’obra d’Excavació i consolidació de la muralla visigòtica-carolíngia del jaciment arqueològic de l’Esquerda per import de 278.175 euros, amb el següent detall:

Estat Ajuntament 1a anualitat 100.000 9.543,75 2a anualitat 60.000 30.000 3a anualitat 48.631,25 30.000

Vist que el 75% de la inversió correspondria a l’Administració General de l’Estat (208.631,25 euros) i el 25% restant a l’Ajuntament de Roda de Ter (69.543,75 euros).

Vist que es preveuen tres anualitats i que pel 2015 s’han pressupostat 9.543,75 euros. El Ple adopta per unanimitat del nombre legal de membres de la corporació els següents ACORDS: PRIMER. Aprovar el següent pla d’inversió de l’obra amunt esmentada amb l’aportació municipal distribuïda com segueix: 1a anualitat (2015) 9.543,75 2a anualitat (2016) 30.000 3a anualitat (2017) 30.000 SEGON. Aprovar la previsió en les anualitats següents de les quantitats compromeses per l’acord anterior, o les parts corresponents en funció de la subvenció finalment atorgada. II. PART DE CONTROL 7. PRESENTACIÓ DE L’INFORME DE TRESORERIA CORRESPONENT AL QUART TRIMESTRE DE L’EXERCICI 2014 De conformitat amb els articles 4.4 i 5.4 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, es presenta al Ple ordinari per al seu coneixement i debat l’informe de tresoreria sobre el compliment dels terminis previstos per al pagament de les obligacions corresponents a l’entitat local, amb el nombre i quantia de les obligacions pendents en que s’incompleixi el termini, amb una relació de les factures que al final del trimestre hagin transcorregut més de tres mesos des de la seva anotació en el registre de factures i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de reconeixement de l’obligació, corresponent al quart trimestre de l’exercici 2014. En aquest trimestre no consta cap factura sense tramitació per al reconeixement de l’obligació. El Ple es dóna per assabentat. 8. PRESENTACIÓ DEL PMP DEL TERCER TRIMESTRE DEL 2014 D’ACORD AMB EL REIAL DECRET 635/2014 Es dóna compte al Ple del Període Mig de Pagament del quart trimestre de 2014 calculat d’acord amb allò previst al Reial Decret 635/2014: -25,06. I que també es publica a la web municipal. El Ple es dóna per assabentat. 9. DONAR COMPTE AL PLE DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDE Es dóna compte dels Decrets de l’alcalde numerats del 9/2015 al 24/2015, ambdós inclosos, següents: Decret del 15 de gener de 2015 (núm. 9/2015).- Relatiu al reconeixement del setè

trienni a Montserrat Tintó Gimbernat. Decret del 15 de gener de 2015 (núm. 10/2015).- Relatiu a l’ordenació de l’ingrés de l’IRPF del quart trimestre de 2014 a l’Agència Tributària Catalana. Decret del 19 de gener de 2015 (núm. 11/2015).- Relatiu a la relació de multes núm. 15002878. Decret del 26 de gener de 2015 (núm. 12/2015).- Relatiu a la relació de multes núm. 15003932. Decret del 27 de gener de 2015 (núm. 13/2015).- Relatiu al reconeixement del cinquè trienni a Manel Morató Casellas. Decret del 27 de gener de 2015 (núm. 14/2015).- Relatiu a l’aprovació de la incorporació de crèdits 1/2015. Decret del 27 de gener de 2015 (núm. 15/2015).- Relatiu a l’aprovació de la nòmina del mes de gener de 2014 del personal de l’Ajuntament de Roda de Ter. Decret del 30 de gener de 2015 (núm. 16/2015).- Relatiu a la contractació d’Eduard Morató Vila, Santiago Alfonso García i Francisco Suárez Bolívar pel desenvolupament de diversos projectes en el marc del Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: Projecte Treball als Barris, any 2014. Decret del 30 de gener de 2015 (17/2015).- Relatiu a la contractació de Santiago Heredia Alsua, Jesús Hoyo Cardona i Rafael Navarrete Moro el marc del Programa complementari de foment de l’ocupació local de la Diputació de Barcelona. Decret del 2 de febrer de 2015 (18/2015).- Relatiu estimar les al·legacions presentades en els expedients sancionadors incoats per infraccions de circulació, sobreseient els mateixos i procedint al seu arxiu, sense declaració de responsabilitat. Decret del 3 de febrer de 2015 (19/2015).- Relatiu estimar les al·legacions presentades en els expedients sancionadors incoats per infraccions de circulació, sobreseient els mateixos i procedint al seu arxiu, sense declaració de responsabilitat. Decret del 3 de febrer de 2015 (20/2015).- Relatiu a la cessió d’un dret de pas per a l’execució de les obres de la nova escola. Decret del 3 de febrer de 2015 (21/2015).- Relatiu a l’aprovació de l’esborrany del conveni amb l’Ajuntament de les Masies de Roda sobre l’obra de la passarel·la dels Molins. Decret del 9 de febrer de 2015 (22/2015).- Relatiu al nomenament d’Omar Domingo Alcaide Bakkari, com a vigilant municipal funcionari interí sense plaça per un període 8 mesos a partir del dia 13 de febrer de 2015. Decret del 9 de febrer de 2015 (23/2015).- Relatiu al nomenament de Fernando Lorente Romero, com a vigilant municipal funcionari interí sense plaça per un període 8 mesos a partir del dia 13 de febrer de 2015. Decret del 9 de febrer de 2015 (24/2015).- Relatiu a la relació de multes núm. 15006168.

El Ple es dóna per assabentat. 10. DONAR COMPTE DEL ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL Es dóna compte del acords de la Junta de Govern Local que consten a les corresponents actes que ja han estat lliurades prèviament, de les sessions següents:

• 20 de gener de 2015. • 27 de gener de 2015. • 3 de febrer de 2015. • 10 de febrer de 2015.

El Ple es dóna per assabentat. 11. DONAR COMPTE DE LES SUBVENCIONS SOL·LICITADES, CONCEDIDES I REBUDES PER L’AJUNTAMENT Es dóna compte dels acords adoptats per la Junta de Govern Local, de concessió de subvencions, en les sessions que s’indiquen:

• Dia 20 de gener de 2015: • AAVV del Coll de Roda, 1.050,00 € • AAVV del Pla Xic, 1.050,00 € • AAVV del Barri de Sant Sebastià, 1.050,00 € • AAVV del Bonamic, 1.150,00 € • AAVV de La Prada, 1.050,00 € • AAVV de Les Cases Noves, 1.050,00 € • AAVV del barri de Santa Tecla, 1.050,00 € • AAVV de la Plaça de l’Era, 1.050,00 € • AAVV del Bac de Roda, 1.050,00 € • Agrupació Pessebrista, 800,00 € • Agrupació Sardanista, 2.800,00 € • Grup Fotogràfic Roda, 700,00 € • Amics de l’hípica i Tonis de Roda i Les Masies, 750,00 € • Casal del pensionista, 4.500,00 € • Joan Fradera i Nogué, Estació meteorològica Roda de Ter, 600,00 € • Fòrum Dona, 1.000,00 € • Càritas, 5.000,00 € • ACTER, 400,00 € • Club Patí Roda, 2.203,00 € • Club patinatge artístic Roda, 1.300,00 € • Club escacs Roda, 383,00 € • Societat de pescadors esportius de Roda, 2.808,00 € • Penya blaugrana, 600,00 € • Club ciclista pedal-Ter, 1.125,00 € • Comissió atlètica Roda, 3.042,00 € • Club bàdminton Roda, 800,00 € • Unió ocellaire de Roda de Ter, 600,00 € • Centre Esportiu Roda, 3.159,00 € • Club bàsquet Roda, 1.300,00 € • Amics del motor, 900,00 €

• Penya blanc-i-blava, 600,00 € • Tocats per la boira, 800,00 € • Club tennis taula de Roda de Ter, 870,00 € • AMPA IES Miquel Martí i Pol, 896,00 € • AMPA CEIP Verge del Sòl del Pont, 1.584,00 € • AMPA CEIP Emili Teixidor, 760,00 € • Associació Roda de comerciants, 1.500,00 €.

• Dia 27 de gener de 2015:

o En el marc de la convocatòria de subvencions per a persones desocupades que s’estableixin com a autònomes, per a la posada en marxa d’una activitat econòmica i a les empreses que creïn ocupació, d’acord amb les bases publicades al BOP de Barcelona del dia 31 de març de 2014: § 150,00 € a Meritxell Roura Clusells.

o 560,00 €, al Casalot per a les activitats pròpies de l’entitat.

• Dia 10 de febrer de 2015: o Pel projecte dels Fons socials dels centres educatius del municipi:

§ 1.500.00 €, a l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont. § 1.300,00 €, a l’Escola Emili Teixidor. § 1.300,00 €, a l’Institut Miquel Martí i Pol.

Es dóna compte dels acords adoptats per la Junta de Govern Local, d’acceptació de subvencions, en les sessions que s’indiquen:

• Dia 20 de gener de 2015: o 44.319,48 €, del Servei d’Ocupació de Catalunya per a la contractació

de personal en el marc del programa Treball als Barris 2014.

• Dia 27 de gener de 2015: o 166.196,62 €, de la Diputació de Barcelona en el marc del programa

complementari de foment de l’ocupació local.

• Dia 3 de febrer de 2015: o 60.000,00 €, de la Diputació de Barcelona per a la Xarxa de calor de

biomassa Can Planoles, La Porxada, Casal d’Avis i la Fundació Privada de Can Planoles.

El Ple es dóna per assabentat. 12. DONAR COMPTE DEL CONVENIS APROVATS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL Es dóna compte dels convenis aprovats per la Junta de Govern Local en les sessions que s’indiquen:

• Dia 27 de gener de 2015: o Amb el Consell Comarcal d’Osona per a la realització del Programa

Treball i Formació de persones aturades, prioritàriament a partir de 30 anys que hagin exhaurit la prestació i/o el subsidi per desocupació.

El Ple es dóna per assabentat.

13. PRECS I PREGUNTES

A) El grup municipal d’IPR presenta les següents preguntes escrites. 1a. La passarel·la que es vol fer de vianants es troba al terme municipal de Masies de Roda? L’alcalde, Jordi Serra i Macià, respon que els Molins sempre han estat a les Masies de Roda. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, diu que el tema és curiós. I demana si a nivell d’imputació de pressupost va a Roda. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, respon que sí, com l’Esquerda. És terme de Masies. Una cosa és el terme i l’altra la propietat, que és de l’ACA. I si aquesta dóna permís es farà. Albert Serra i Vergara, membre del grup municipal d’IPR, diu que el jaciment de l’Esquerda està a Masies, però entèn que forma part de Roda, la propietat. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que el que surt també és propietat de la Generalitat. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, pregunta si serà de l’ACA. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, respon que sí. A l’igual que el que surti de l’Esquerda. En el POUM estava previst fer passarel.la però aquí ens demanaven un estudi de 500 anys i caldria fer una passarel.la de 20 metres. Afegeix que qualsevol iniciativa a l’ACA de millores eren que no, però va veure bé restaurar la palanca vella i donarien permís. S’han portat estudis i si ho autoritzen i amb la subvenció de la Diputació ho faran. És patrimoni de la Generalitat però que beneficiarà Roda. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, diu que en el POUM era connexió més directa i que aquí queda massa apartat. I demana si Masies farà alguna aportació. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que s’ha signat un conveni amb Masies i condicionaran els accessos i ho veuen bé. No sap, peró, si ho farà la seva brigada. 2a. Quines gestions s’han fet des de l’ajuntament referent als incidents dels vehicles cremats? Xavier Montané i Romero, regidor de Governació, diu que la primera acció va ser que es va detenir l’autor, que va autoconfessar però que el jutge el va deixar en llibertat per estar arrelat al municipi. I que no els arriba informació. Ho saben perquè l’han vist. S’ha continuat insistint amb els Mossos d’Esquadra en ser un problema reiteratiu i tenen compromís que enviaran patrulles. Malauradament són quatre persones. També comenta que el divendres dia 13 de febrer van començar dos vigilants de nit amb ampliació horària. Però fins que no tinguin la Junta de Seguretat estan limitats.

3a. Respecte a les obres del Pont Vell. S’han col·locat correctament els suports dels tubs de protecció? L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que a criteri tècnic, sí. Així s’han de col·locar perquè fan de protecció. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, diu que mirant les del Pont Nou semblen col·locades al revés. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que s’han fet uns tubs diferents als de la fàbrica. Sebastià Povedano i Serrano, regidor no adscrit, demana si les baranes del Pont Vell al final han quedat valentes. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que s’han collat bé i que amb les baranes han guanyat.

B) PRECS 1r. Yolanda Tristancho i Manso, membre del grup municipal d’IPR, diu que: “Sembla ser que vàreu presentar el projecte de l’escola nova a l’AMPA de l’escola Emili Teixidor. I és per això que us pregaríem que ens l’ensenyéssiu al nostre grup d’IPR i al mateix temps, se’ns informi de l’estat de la nova escola”. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, els donarà el power que és el que tenen. El projecte bàsic l’entraran perquè volen el permís d’obres. Llavors presentaran el projecte executiu. Ho ha d’aprovar la Generalitat. Són lents per aprovar-ho. Va caminant, però no és ràpid. Llavors per acord de govern de la Generalitat s’ha de fer la licitació de les obres. I després de la licitació, tot un procés des de la licitació fins l’adjudicació que pot ser llar. No han dit data. Albert Serra i Vergara, membre del grup municipal d’IPR, demana si començarà el 2015. Petra Martín-Pero i Martín, regidora d’Educació, diu que no ho saben. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que no ho saben, espera que la licitació vagi ràpid, però avisen que és lent. Xavier Montané i Romero, membre del grup municipal d’ERC, diu que ha començat perquè tenen projecte i 300.000 euros de la Generalitat per la direcció, però que la primera pedra no serà al 2015. Albert Serra i Vergara, membre del grup municipal d’IPR, diu que hauran de repassar hemeroteca. 2n. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, diu que: “Des de l’1 de gener de 2015, ha entrat en funcionament la normativa de la Llei de transparència per a les subvencions rebudes de les entitats per part de l’administració pública, i a partir del 2015 entra en vigor la nova normativa fiscal que afecta totes aquelles entitats amb NIF propi.

Les entitats sense ànim de lucre viuen amb preocupació i alarma l’aprovació per part del govern central de la nova reforma fiscal. Les modificacions a la llei obliguen les associacions a portar una comptabilitat anual de les seves activitats molt estricta, com si es tractés d’una empresa, independentment de quin sigui el seu volum pressupostari. La principal novetat que afecta aquests col·lectius és que a partir d’aquest any (i per presentar el 2016) han de declarar a hisenda l’impost de societats. La desinformació sobre el procés ha generat alarma dins les associacions i entitats i malgrat en la majoria de pobles del voltant s’està treballant per informar i buscar solucions, veiem que a Roda, de moment no s’ha fet cap pas en aquest sentit. Tot i que ens consta que algunes associacions ja s’han reunit i s’estan plantejant no continuar. Entenem que ja s’hauria d’haver reunit a les entitats i associacions de Roda per informar-les de com els afecta la reforma fiscal i la llei de transparència. Tot sembla indicar que després de la petició del portaveu de CiU, Ferran Bel, a la Comissió d’Hisenda del Senat, de que les entitats petites es deslliurin del pla del PP, el ministre Montoro es va comprometre a suprimir l’impost de societats a les que tenen ingressos per sota dels cinquanta mil euros. Malgrat tot, entenem que cal mantenir una reunió amb les entitats i les associacions per tal d’explicar aquesta normativa. I el nostre prec és que el grup de govern informi el més aviat possible a les entitats i les associacins de veïns, per tranquil·litzar-los i sobretot protegir el teixit associatiu del nostre poble”. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, comenta que s’està fent. Explica que s’han reunit amb les entitats i per donar-los solucions concretes. Sembla que divendres passat les coses s’estan canviant. Demà parlarà amb Ferran Bel, alcalde de Tortosa, perquè l’informi del compromís amb Montoro. Cal informar bé a les entitats abans d’espantar-los. Només s’hauran de declarar les subvencions de més de tres mil euros i hem vist que només hi ha tres entitats a Roda que han rebut subvencions superiors a 3.000,00€. Conclou que el teixit associatiu és molt important i no es poden permetre que pleguin. Francesca Costa i Mulas, membre del grup municipal d’IPR, diu que és una petita informació per tranquil·litzar i si es donarà suport en el cas de més de tres mil euros, atès que aquest suport es podria donar des de l’ajuntament. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que s’està mirant això. 3r. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, diu que divendres hi va haver una xerrada informativa a la sala polivalent de la biblioteca sobre un projecte de parc de lleure caní. No van veure ningú de l’equip de govern, i només hi eren els portaveus de CiU i IPR. A priori ens va semblar bé la idea. Preguem que s’estudiï a fons la idea d’instal.lació d’un parc de lleure caní: ubicació, cost, etc. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que no se’ls havia convocat. Diu que primera notícia d’aquesta reunió perquè a ells no se’ls va convocar. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, diu que el regidor d’Esports i Salut Jordi Bonilla estava convocat pel facebook. I que és de la mateixa manera que se’n va assabentar ell.

L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que ho han mirat per algun usuari. El pipi-can que deien pel facebook no ho veuen bé, però sí la proposta de posar un lloc on els animals poguessin córrer i ells reculin les coses, com a Manlleu. Antoni Escarrabill i Creus, portaveu del grup municipal de CiU, comenta que la gent era més partidària de fer un lloc per córrer. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que s’han demanat pressupostos de tres possible ubicacions. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, demana que se’ls deixi participar. Antoni Escarrabill i Creus, portaveu del grup municipal de CiU, diu que s’ha de valorar i ser sensibles amb els veïns, però que potser serviria per millorar el descontrol dels animals. 4t. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, comenta que en el Ple de vint de gener es feia una pregunta sobre la barbacana-teulada d’una finca de La Caixa i feien referència a que els veïns no se’ls havia donat resposta a una instància presentada. Han mirat l’expedient i han vist que la instància és de 2 de setembre de 2014 en què un veí presentava una instància avisant que el 31 d’agost durant la nit s’havia ensorrat una part de la vessant posterior de la teulada de la casa del costat on vivien i aportava fotos. Sembla ser que o se li va donar resposta però curiosament després del Ple, l’ajuntament va informar el veí a través d’un correu electrònic. La barbacana va caure el 6 de desembre, tres mesos després de que el veí hagués presentat una instància, i mirant l’expedient hi havia un informe de l’arquitecte que deia que el 6 de desembre: es produeix un esfondrament de tota la barbacana de la finca situada a l’avinguda Tecla Sala número 9 sobre la via pública; deia també: tenint en compte que la barbacana va caure sobre una vorera molt transitada i per la qual passen cada dia molts alumnes que va a l’escola Emili Teixidor podem considerar que va ser un veritable miracle que l’esfondrament es produís en un dia festiu a la tarda i que no provoqués cap tragèdia personal. No és cert, tal i com consta en l’acta que hem aprovat avui: que la barbacana la van fer baixar els bombers, tal i com apuntava l’alcalde en el Ple de gener. I tampoc és certa l’afirmació que: el perill de la barbacana que era el que podia fer mal als veïns o a la gent que passés no hi va ser, perquè van ser els bombers qui van fer baixar la barbacana. Sorprenen aquestes afirmacions quan l’alcalde va signar l’ordre d’execució i era coneixedor dels antecedents. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, prega que s’actuï amb més celeritat i més diligència en temes com aquests i no es facin mocions de cara a la galeria aquí en el Ple i en canvi s’actuï en aquest sentit, perquè aquest habitatge era propietat de La Caixa i que s’informi als veïns i es contestin les instàncies el més aviat possible. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que no en fan de mocions. I que el dia sis a la tarda era ell qui estava allà. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, diu que ell també hi era. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que sí que és cert que la barbacana la van fer baixar els bombers.

Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, diu que no és el que diu l’informe de l’arquitecte ni tampoc el que li van dir els veïns. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que aquest informe és el que s’ha enviat realment a La Caixa i s’ha fet per posar el perill al cos a aquesta gent perquè sinó no actuen. S’ha intensificat l’informe posant això de la canalla perquè La Caixa actuï. Xavier Montané i Romero, regidor de Serveis, diu que va mirar de comprovar si deia la veritat i aquest cop era veritat. No s’havia respost. I va dir que se’ls donés resposta. Amb el veí s’hi havia parlat moltes vegades, tant per part de l’arquitecte com del regidor d’Urbanisme. Yolanda Tristancho i Manso, membre del grup municipal d’IPR, diu que els mateixos veïns van avisar els bombers quan va caure la barbacana. I no tenen necessitat de mentir. Xavier Montané i Romero, regidor de Serveis, diu que els veïns s’ho van inventar o vosaltres ho vàreu entendre malament. L’alcalde, Jordi Serra i Macià, diu que els veïns no diuen mentides. I que s’ha actuat, si bé una altra cosa és que no es va respondre l’escrit. Albert Serra i Vergara, portaveu del grup municipal d’IPR, diu que cal anar a la solució, cal actuar amb celeritat. Sort han tingut, ja que podia haver passat alguna desgràcia i els estan fent un favor perquè l’equip de govern corregeixi aquestes coses. L’alcalde aixeca la sessió, de la qual, com a secretària-interventora, lliuro aquesta acta. L’alcalde La secretària-interventora