1

Núm. 33

46es. Jornades Internacionals

de Cant Coral

aquatreveus

nÚM.33

2

3

Sumari

Editorial 4

Què hem fet? 5 Cursos de direcció coral 2010 -2011 Curs “Posa al dia la teva entitat Concert “El Pessebre” a la Sgda. Família Assemblea General Ordinària de la FCEC 46es. Jornades Internacionals de Cant Coral

Hem col·laborat 15 Cor Jove dels Països Catalans 6è Concurs Internacional de corals a Malgrat

Què fem? 16 Cursos de direcció coral 2011-2012 XIV Catalunya Coral Assemblea 2012 47es. Jornades Internacionals de Cant Coral Carnet del cantaire

Demarcacions 23 Bages- Berguedà Baix Llobregat Barcelonès Camp de Tarragona Comarques de Girona Maresme Osona-Ripollès-Cerdanya Penedès-Anoia-Garraf Terres de l‟Ebre Terres de Lleida Vallès

Equip tècnic 40 Fòrum de directors Repertori recomanat

Europa Cantat 41

Auditoria a Bonn Festival Europa Cantat. Torino 2012

Més sobre el món coral 42 XVII Trobada de Corals de Secundària Primer Festival de Pasqua de Cervera 11 de setembre. Concert al Palau de la Música Cicle Coral a l‟Auditori de Barcelona Influència del cant coral dels nacionalismes a l‟Europa del segle XXI 29è Festival Internacional de Música de Cantonigròs

Article 48 50 anys. 100 cançons

Entrevista 52 Manel Cabero

aquatreveus núm. 33. Juliol del 2011 Ens han deixat 59 Josep Prenafeta i Gavaldà Josep Vila Amorós Francesc Vila i Ginferrer Leo Massó i Bilbeny

Calaix de Músic 62 “Blanc. Choral Works” Federació Coral del País Basc Editorials musicals Llibres

Coses que passen 69 ... a les 46es. Jornades Internacionals de Cant Coral

Entretenicors 70 Encreuats musicals

aquatreveus és una publicació de la

Federació Catalana d’Entitats Corals

Taula de redacció: Montserrat Cade-

vall, Jaume Gavaldà, Maria Josep Udina.

Correcció: Joan Benito.

Secretària de redacció: Bàbara Anglí

Fotografies: arxiu de la FCEC, de les

demarcacions, de les corals i de cantai-res. Montserrat Cadevall, Jaume Gavaldà, Lluís Garcia Lluís (fotògraf cora-ler), Divina Melé, Javier Soto i M. Josep Udina

Entretenicors: Pep Solé

Portada: 46es. Jornades Internacionals

de Cant Coral.

La FCEC i la revista “aquatreveus” no comparteixen necessàriament l‟opinió dels autors dels articles signats.

Compaginació i impressió de la revista en

paper: Gràfiques Barfar S.L.

Edició i maquetació pdf: M. Josep Udina

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya

aquatreveus és membre de l‟APPEC

(Associació de Publicacions Periòdiques en Català)

4

Editorial Estem acabant un altre curs i és el moment de fer un repàs del que han estat les activitats corals, tant de les organitzades per la FCEC com de les generades per les corals. Les del primer trimestre del curs es van recollir en el darrer número de la revista –destaquem-ne ara, entre moltes altres, una nova edició del cicle Catalunya Coral, la participació i la coordinació de les intervencions corals en l'acte de consa-gració de la Sagrada Família i els primers concerts d'El pessebre de Pau Casals en commemoració del cinquantè aniversari de la seva estrena–, i en aquest número trobareu les activitats efectuades des de finals de desembre fins a finals de juliol d'enguany. Aquest curs s'ha posat molt d'èmfasi en la millora del funcionament de les nostres entitats: no tan sols s'ha fet assessorament, sinó que s'ha organitzat un curs per a les persones que formen part de les juntes per a ajudar-les a millorar la gestió i perquè estiguin al corrent de totes les modificacions que ens afecten en qüestions normatives, tributàries i comptables, posant una atenció especial en la necessària adaptació dels estatuts. També hem continuat la formació de directors i de cantaires, l'organització dels cicles de les diferents demarcacions i una nova edició de les Jornades –ja en van 46!–, no exemptes de problemes de tota mena, però amb un bon concert de cloenda que vam aprofitar per a homenatjar, ben merescudament, el mestre Fran-cesc Vila, mort el maig passat. I com a capítol a part, el concert d'El pessebre a la Sagrada Família del dia 21 de gener, que culminava el projecte abans esmentat i per al qual vam haver de superar dificultats de tota classe –afegint-hi el fred més viu d'aquest hivern, acompanyat d'uns corrents d'aire que ens van ben demostrar que una cosa és el so des de les cantories i una altra, des de davant de l'altar. És hora d'agrair la magnífica disposició de l'equip d'arquitectes de la Sagrada Família i també de Soul Produccions, que va enregistrar el concert amb una unitat mòbil i moltes càmeres, cosa que ha permès que, ben aviat, un fragment d'aquest concert formi part d'un documental sobre Pau Casals. I les corals han treballat i presentat repertoris ben diversos i han celebrat ani-versaris de la seva fundació i de l'inici del cant coral a les seves poblacions, i han portat a terme la recuperació de repertoris i estrenes d'obres noves. Cal fer esment d'una nova edició de la Setmana Cantant d'Europa Cantat a Tarragona, que organit-za el Cor Ciutat de Tarragona, i una altra tongada d'assaigs i concerts del Cor Jove dels Països Catalans. I tota aquesta activitat s'ha fet en uns moments de dificultats i, sobretot, d'in-certeses, cosa que demostra que el cant coral és ben viu: i si –tot i que això encara fa més complicada la nostra i la vostra dedicació voluntària al cant coral– no hem d'oblidar mai que Catalunya ens necessita, la nostra llengua també. Sovint hem sub-ratllat que el cant coral ha estat i és una eina molt important per a la nostra societat i per a la nostra cultura i per a treballar pel nostre país. Però, a més a més, hem de tenir sempre present que cal treballar de manera rigorosa per tal que les corals asso-leixin cada vegada més qualitat. I, finalment, si en el darrer número presentàvem la novetat de la revista també en versió web i amb doble format –el mateix que la revista impresa i un altre format que facilita la lectura per internet–, avui us presentem una publicació nova, que no-més serà accessible per internet. Aquest instrument ens permetrà una periodicitat superior i fer arribar a més gent la realitat que és la FCEC i tota l'activitat de les nos-

tres corals: és el FCECnotes. Us animem perquè ens feu arribar les vostres

informacions, i ens en farem ressò més sovint. Bon estiu a tots! Montserrat Cadevall i Vigués. Juliol del 2011

5

Què hem fet?

Cursos de direcció 2010-2011

A Barcelona

XIX Curs de Direcció Coral Els Cursos de Direcció Coral de Barcelona s‟han fet al Seminari Sa-lesià Martí Codolar, com és habitual, els mesos d‟octubre i novembre del 2010 i pel gener i el febrer del 2011. S‟hi han inscrit vint-i-quatre alum-nes, que s‟han distribuït en els dife-rents nivells: Curs A, inicial; curs B, mitjà; curs C, avançat. Mireia Barre-ra hi va fer una master class amb la Coral Polifónica de Vilafranca com a cor pilot. Hi van participar també com a professors Joan Eudald Cas-telltort, Marta Cordomí, Josep Bau-cells i Hervé Baunard.

Postgrau de Direcció Coral Enguany, després de l‟intent de l‟any passat que no va donar fruit, la FCEC ha organitzat el primer Postgrau de Direcció Coral. De les vint-i-dues persones que s‟hi van preinscriu-re, n‟hi han participat disset. L‟ha fet possi-ble la col·laboració de la Facultat de Peda-gogia Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

A Girona

VII Curs de Direcció Coral S‟hi van inscriure deu persones i se'n va fer la primera sessió al novembre del 2010. Les altres sessions s‟han fet de gener a maig del 2011. Els directors del curs han estat Xavier Baulies i Lluís Vila.

6

A Lleida III Curs de direcció Coral de les Terres de Lleida. Lleida Amb vuit alumnes, el curs es va fer en sis sessions de gener a març. El va coordinar Enric Navàs i hi van partici-par com a directors convidats, Manel Cabero i Montserrat Rios. VII Curs de Direcció Coral de les Terres de Lleida - Cervera Curs intensiu que es va celebrar al desembre del 2010. El van dirigir Xavier Puig, Elisenda Carrasco i Eva Martínez. S‟hi van inscriure quaranta-dues persones.

A Tarragona

Curs de Direcció Coral Es va fer del gener al març al Conserva-tori de Música de Tarragona, i van parti-cipar-hi dinou alumnes. Els professors van ser Montserrat Rios, Tomàs Grau i Núria Ortoneda.

A La Sénia XXI Curs de Direcció Coral De gener a abril, sis sessions. En total trenta hores i nou alumnes. Es va fer a l‟Escola de Música Joventuts Unides, amb els professors Andreu Ferré, Raül Martínez i cinta Ollé. Nivells A i B

7

Curs „Posa al dia la teva entitat‟

Aquest curs, que s‟anunciava en el número anterior de la revista, s‟ha fet a càrrec de diferents especialistes, amb l‟objectiu que les persones responsables de les corals coneguessin els tràmits legals necessaris per a poder legalitzar-se o continuar existint com a entitats inscrites al Departament de Justícia de la Generalitat.

Primera sessió: Marc legal Els estatuts de les associacions estan regulats per la Llei d‟associacions (7/1997). La Generalitat té competències en dret civil per la Llei 4/2008 de 24 d‟abril, Llibre 3r. I les associacions estan contemplades en el Títol II d‟aquest Llibre 3r. En la primera sessió es va parlar de la condició no lucrativa de les associacions, l‟autonomia organitzativa, la transparència en la gestió, la democràcia interna, les eleccions de la Junta, la gratuïtat dels càrrecs directius, la legalització de l‟entitat, l‟adaptació dels estatuts si l‟entitat ja està legalitzada, el fet que tots els membres de l‟entitat han de poder de formar part de la Junta, si s‟escau, l‟obligació de l‟entitat d‟aixecar acta de les reunions i la de tenir en ordre el llibre d‟actes, el de socis, el de comptabilitat i el de voluntaris, si n‟hi ha.

Segona sessió: Recursos humans S'hi va parlar de les característiques del voluntariat en les associacions en general i en les entitats corals en particular: el caràcter altruista i solidari, la llibertat d‟acció, la gratuïtat, l‟enquadrament en una entitat pública o privada i l‟obligació de les administra-cions de garantir-ne la llibertat d‟expressió i de promoure i impulsar l‟acció voluntària. Es va assenyalar que les activitats de l‟entitat han de ser d‟interès general i es va enumerar quines tenen aquesta consideració. També s'hi va parlar de la Llei de protecció de dades.

Tercera sessió: Estatuts Es va fer, en sessió extraordinària, un repàs seriós sobre el tema, una ampliació del marc legal, que s‟havia analitzat en la primera sessió i, d‟una manera més detallada, del contingut que han de tenir els estatuts.

Quarta sessió: Marc comptable S'hi va parlar de la gestió econòmica: el pressupost, la justificació de les subvencions, la relació d‟ingressos i despeses en el compte d‟explotació, el seguiment acurat de la tresoreria, com també del balanç de situació, que reflecteix l‟estat de l‟entitat pel que fa a l‟economia. L‟exempció de l‟IVA va ser també un tema important en aquesta sessió.

Cinquena sessió: Marc fiscal i altres Es va tractar la situació fiscal de les entitats, punt per punt, i de la necessitat de tenir en regla tot allò que s‟hi refereix, de tenir cobertura en la responsabilitat civil per a fer front a possibles danys corporals i materials de les persones i de l‟entitat, amb la descripció de les eventualitats que cobreix cada tipus d‟assegurança.

8

Concert El Pessebre, de Pau Casals, a la Sagrada Família

En el número anterior de la revista A quatre veus s‟explicaven els preparatius que la FCEC va iniciar a finals del 2009 per a interpretar a la Sagrada Família El pessebre de Pau Casals amb motiu del 50è aniversari de l‟estrena de l'obra a Acapulco (Mèxic), que s'esqueia el 17 de desembre del 2010. S'hi explicava que se n'havia fet la convocatòria a corals i cantaires que hi volguessin participar, i que, quan ja estava tot lligat i s‟acostava la data del concert, el Bisbat de Barcelona va decidir, unilateralment, de suspendre‟l.

També hi dèiem que el concert es va fer al Vendrell el dia de l‟aniversari, i a Lleida i a Terrassa després. Finalment, el 21 de gener del 2011, després d‟unes quantes vicissi-tuds més, el concert es va poder interpretar a la basílica de la Sagrada Família, amb un fred climatològic intens i un caliu musical i humà que compensava la gelor.

Però anem per parts. El dia 20, vigília de l‟esdeveniment, es va fer un assaig general amb els dos-cents cinquanta cantaires de les corals de la FCEC –concretament, Capella de Santa Maria de Ripoll, Cor Aulós de Sant Cugat, Coral Ginesta de Badia del Vallès, Coral Sant Cugat, Coral Xalesta de l‟Hospitalet de Llobregat, Orfeó de Sants de Barcelo-na i Orfeó Gracienc de Barcelona–, cantaires individuals d‟altres cors de la Federació, l‟acompanyament dels cinquanta-cinc intèrprets de l‟Orquestra Simfònica de Sant Cugat del Vallès, els solistes Xerach Alonso (soprano), Claudia Schneider (contralt), Joan Ribalta (tenor), Toni Marsol (baríton) i Josep Pieres (baix), dirigits pel mestre Josep Ferré. Tots plegats van tornar a posar en solfa El Pessebre, que ja havien cantat al desembre en tres ocasions.

Enregistrament de l‟assaig a la Sagrada Família el dia 20 de gener

La FCEC va tenir tot el suport de la Fundació Pau Casals i de l‟empresa Soul Producti-ons S.L., que va enregistrar el concert amb una desena de càmeres i una unitat mòbil de les que es fan servir per a immortalitzar partits de futbol. Val a dir que l‟endemà les mateixes càmeres eren al Camp Nou.

El temple es va omplir d‟oients i el concert va ser un èxit. Cal remarcar que la sonoritat va canviar molt de l‟assaig al concert; segurament la roba d‟abric dels oients va ser un dels elements que hi van influir. De tota manera, a partir de l‟experiència de les dues vegades que s‟ha cantat a la Sagrada Família –el dia de la consagració del temple i en aquesta ocasió– s‟ha arribat a concloure que la seva sonoritat només és bona si es canta a les cantories, cosa no gens estranya, perquè hi són perquè s‟hi canti, però no hi caben els cantaires i l‟orquestra. És curiós que el dia del concert, les files del davant sentien bé la música i, més enrere, en una banda del banc el so hi arribava bé i a l‟altre extrem no. Possiblement, els corrents d‟aire hi van tenir alguna cosa a veure.

Haver pogut fer realitat aquesta audició a la basílica de la Sagrada Família tot i els entrebancs és, sens dubte, una fita històrica.

9

Moments d‟un Pessebre inoblidable

La vigília del concert, el diari La Vanguardia va col·locar Montserrat Cadevall, presidenta de la FCEC, al semàfor verd, i va fer una crònica sobre el procés que va portar a lainterpretació de l‟obra. La presidenta de la FCEC vol compartir aquest semàfor verd amb els cantaires que hi van participar, amb totes les persones implicades, amb les que formen part del Consell de la Federació i, d‟una manera especial, amb Mar Pujol i Josep Antonio, per la seva col·laboracio i el seu bon treball durant tot el procés.

Ο Montserrat Cadevall PRES.FEDERACIÓ D‟ENTITATS CORALS

La Federació Catalana d'Entitats Corals, presidida por Montserrat Cadevall, celebra por fin hoy en la Sagrada Família, con más de 300 par- ticipantes en escena, los 50 años del orato- rio El Pessebre, de Pau Casals. P. 32

10

Assemblea General Ordinària de la FCEC L‟assemblea de la FCEC es va celebrar a Ponts el dia 28 de febrer a la tarda. Van participar-hi representants de cinquanta-vuit entitats membres.

Al matí, en un grup es va treballar sobre aspectes legals i organitzatius de les entitats, mentre que un altre grup va fer realitat l‟Àgora, en què els cantaires van interpretar obres amb diversos directors. Al migdia, la Coral Pontsicana, organitzadora de l‟assemblea i que celebrava el 35è aniversari, va oferir un magnífic concert des del cor de l‟Església.

L‟arribada a Ponts Posant l‟entitat al dia

L‟alcalde de la ciutat va donar la benvinguda a tothom i va felicitar la Coral Pontsicana amb motiu del seu aniversari

Ja a l‟Assemblea, la presidenta de la FCEC va parlar de les dificultats econòmiques derivades de la crisi i les retallades de l‟administració, i de la visita que va fer al nou conseller de Cultura de la Generalitat per exposar-li la tasca que porta a terme la FCEC. Va anunciar que el conseller Mascarell va parlar de bones perspectives, tot i les dificul-tats, i afegí la informació que el nou secretari general de Cultura és Xavi Solà, director de la Coral Canigó de Vic, membre de la FCEC.

11

Cantant a l‟Àgora

El concert de la coral Pontsicana

Enumerà les principals activitats noves de la FCEC durant l‟any 2010, que consten en la memòria d‟activitats enviades a totes les corals.

El cap de l‟Equip Tècnic i el de l‟Equip Territorial van repassar les actuacions dels seus departaments i van exposar els projectes de l‟any 2011.

L‟assemblea va continuar amb l‟aprovació de la memòria d‟activitats i l‟econòmica, dels plans d‟acció futura i el pressupost del 2011 –un any especialment difícil des del punt de vista ecconòmic– per acabar amb la ratificació d‟altes i baixes de corals (18 altes i 9 baixes) i les intervencions en l‟apartat del torn obert de paraules.

El dinar L‟assemblea

12

46es Jornades Internacionals de Cant Coral

Del 3 al 9 de juliol, els cantaires participants en les Jornades i els directors han treballat i han gaudit de valent en els ta-llers, els concerts de durant la setmana i el concert final. Però també han tingut ocasió de fruir del temps lliure, tot i que no era gaire extens, i de fer nous amics i amigues.

Aquest any han participat en les Jornades tres corals es-trangeres, després que algunes altres, que ja s‟havien ins-crit, han declinat la seva participació per diferents motius. Finalment, les participants han estat:

CANTARES 10, DE MINAS-LAVALLEJA, URUGUAI És un grup coral fundat l‟any 2001 per exalumnes de l‟Instituto Eduardo Fabini, que havien cantat a la coral de l‟institut del 1972 al 1986. Han fet representacions en diversos esdeveniments nacionals i internacionals. Organitzen el Festival de Canto en la Sierra des de fa tres anys. La directora del cor és Graciela Svara. ENSEMBLE CHORAL DE

L‟ARIÈGE, DE FOIX, FRANÇA Cor format l‟any 2005 pel Conseil Général de l‟Ariège per donar l‟oportunitat als cantaires de la zona d‟interpretar grans obres per a cor, solistes i orquestra. El director és Dominique Grétillat, professor de cant coral a la Universitat i president de l‟Acadèmia Coral Europea.

13

CORO INFANTIL Y JUVENIL LA ESCALA, DE BOGOTÀ, COLÒMBIA Es va fundar l‟any 1981 com a resultat del treball de formació de l‟acadèmia del mateix nom. El componen trenta nens i joves entre nou i divuit anys. El seu repertori és variat. Ha participat en diversos concursos internacionals i ha liderat el moviment coral del seu país durant trenta anys. La directora és María Beatriz Giraldo de Calle.

***

Aquestes corals, a més de participar en els assaigs del taller corresponent i en el concert de cloenda, han protagonitzat set concerts a diverses localitats catalanes.

Els cantaires de les corals participants, més el centenar de components de corals catalanes que s‟hi van inscriure, formaven un cor de 250 veus que van treballar totes les tardes de la setmana en dos tallers diferents per oferir la feina feta al públic en el concert de cloenda, al Palau de la Música Catalana el dissabte 9 de juliol, concert en el qual també les corals estrangeres van oferir una mostra del seu repertori.

14

Un dels tallers, dirigit per Fernando Marina, va treballar el Magnificat de John Rutter, amb la solista Elisenda Pujals i l‟acompanyment de l‟Orquestra de l‟Escola de Müsica de Vila-seca. L‟altre taller va preparar la Misa Criolla amb la direcció de Damián Sánchez, l‟acompanyament d‟un grup instrumental i el solista Alberto Cazes.

Missa Criolla d’Ariel Ramírez. Direcció Damián Sánchez

Però en el concert de cloenda no s‟hi van sentir tan sols aquestes obres. Es va conside-rar oportú dedicar un record en aquestes Jornades al mestre Francesc Vila Ginferrer, compositor d‟innombrables obres que les corals catalanes interpretem sovint, que va morir el 23 de maig passat. Tots els cantaires van “brodar” dues de les seves cançons: “T‟he mirat” i “Senyor Sant Jordi”, dirigides per Rafa Barbero, amic del mestre Vila, que en va fer una magnífica i molt emotiva interpretació. Com a anècdota també emotiva, val a dir que el director lluïa una corbata de llaç provinent de la col·lecció de Francesc Vila i que és l‟únic element de la col·lecció que el mestre havia regalat... justament a en Rafa.

15

Hem col·laborat

Cor Jove dels Països Catalans En el número anterior d‟aquesta publicació s‟explicava el naixement del Cor Jove dels Països Catalans, a Mallorca, a l‟estiu del 2010. Doncs bé, l‟estiu del 2011, del 19 al 28 de juliol, aquest cor, integrat per un conjunt de cantaires d‟alt nivell, es va estrenar amb l‟estudi de diverses obres, en sessions que es van fer als locals de l‟Orfeó Martinenc, a Barcelona.

El treball d'aquestes jornades es va mostrar en dos concerts: el primer, el 27 de juliol, a Vila-seca, i el segon, el 28, al Petit Palau, amb la direcció del mestre Salvador Brotons, la col·laboració de la soprano Anna Puche i l‟acompanyament instrumental de l‟Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, en aquest cas com a orquestra de cambra.

El concert del Cor Jove a Vila-seca

La primera part es va dedicar íntegrament a obres de músics catalans, amb la interpre-tació de la suite Impressions camperoles de Joaquim Serra i Tres sonates del pare Antoni Soler, transcrites per a orquestra per Ricard Lamote de Grignon. En la segona part, els intèrprets van oferir l‟obertura Coriolà i l'Opferlied de Beethoven, Hör mein Bitten, Herr de Mendelssohn i Requiem für Mignon de Schumann.

Cal remarcar l‟esforç que l‟entitat Forum Musicae i els integrants del Cor i l‟Orquestra han hagut de fer en un any ben difícil. Ni la Generalitat de Catalunya ni les entitats comandades pel Partit Popular a les Illes Balears no van oferir cap mena d‟ajut, com havien fet fins el canvi de govern. No cal dir que el govern de la Comunitat Valenciana no hi ha aportat mai cap ajut. El projecte va tirar endavant gràcies al suport del Palau de la Música Catalana, que va cedir el Petit Palau, a la Federació Catalana d‟Entitats Corals, que es va fer càrrec del cost del lloguer dels espais d‟assaig, i a la col·laboració desinteressada de tots els participants.

Els concerts van ser una delícia en tots els sentits. El fet d'haver aconseguit aquesta qualitat musical amb tan pocs dies fa pensar que el Cor Jove dels Països Catalans té un gran futur. Esperem que en ocasions venidores les institucions del país li facin costat.

16

6è Festival Internacional de Corals de Malgrat de Mar

El Festival Internacional de Corals de Malgrat de Mar, que es desvincula a partir d‟aquest any del certamen de bandes de música, es va celebrar del 26 d‟abril a l‟1 de maig. La raó del canvi de calendari és que les corals treballen durant el curs, i un festival al setembre o a l'octubre els feia difícil la participació per manca de temps de preparació. D‟altra banda, el fet de separar els dos concursos fa que cada un guanyi pes específic.

Hi van participar dos-cents cantaires de set corals de Barcelona, Girona, Igualada i València, pràcticament el doble que l‟any 2010.

La Coral Claudefaula va obtenir el primer premi de la categoria infantil. El premi al millor director va ser per a Pere Lluís Biosca, del Cor de Cambra ARSinNOVA de Barcelona, que també va guanyar el premi a la millor coral mixta. El guardó al millor grup format per dones va ser per a la Coral Exaudio d‟Igualada.

17

Què fem?

Cursos de direcció 2011-2012

La Federació Catalana d‟Entitats Corals convoca una nova edició dels Cursos de Direcció Coral, amb l‟objectiu d‟oferir als directors de cors, sotsdirectors, professors de música, mestres especialistes de música d‟educació primària i professors de secundà-ria, estudiants d‟educació musical, estudiants de música i cantaires en general, una possibilitat més d‟ampliar la seva formació, i d'afavorir la millora de les entitats corals.

Els alumnes hauran de ser més grans de setze anys i es requerirà un nivell musical que permeti la lectura fluida de les partitures del curs.

Els cursos s‟estructuren en diferents nivells:

Nivell A. Iniciació. Per a totes les persones que s‟inicien en el camp de la direcció coral. El treball consistirà a oferir a l‟alumne una base tècnica i interpretativa sòlida.

Nivell B. Mitjà. Per als alumnes que mostrin estabilitat tècnica i vulguin aprofundir en la interpretació del repertori. S‟hi treballaran sobretot partitures a tres i quatre veus.

Nivell C. Avançat. Per als alumnes que hagin superat els objectius del nivell anterior. http://cursdedirecciocoral-fcec.blogspot.com/

Barcelona XX curs: 2011-2012

DATES HORARI 5 i 6 de novembre del 2011 Recepció: dissabte 5/11, a les 8:30 26 i 27 de novembre del 2011 Dissabtes: de 9 a 2 i de 4 a 8:30 28 i 29 de gener del 2012 Diumenges: de de 9 a 2 i d:3.30 a 5 25 i 26 de febrer del 2012 (64 hores lectives)

Continguts del curs, professorat, preus i altres informacions: http://cursdedirecciocoral-fcec.blogspot.com/ Lloc: Seminari Martí Codolar. Inscripció fins el 7 d‟octubre del 2011.

Comarques de Girona VIII Curs: 2012

DATES DEL CURS HORARI 21 de gener del 2012 De 10 a 2 i de 4 a 7

18 de febrer del 2012 17 de març del 2012 (42 hores lectives) 14 d‟abril del 2012 5 i 26 de maig del 2012

Continguts del curs, professorat, preus i altres informacions: http://www.fcec.cat/noticies/cursos1112/cursos.htm Lloc: Conservatori de Girona. Carrer de Gaspar Casal, 5 (darrere de la Casa de Cultura). Amb la col·laboració de la Diputació de Girona Inscripcions fins el 15 de desembre del 2011.

18

Camp de Tarragona IV curs: 2012

DATES DEL CURS HORARI 11 i 25 de febrer Dissabtes, de 9 a 2 10 i 24 de març (30 hores lectives) 14 i 28 d‟abril

Continguts del curs, professorat, preus i altres informacions: http://www.fcec.cat/noticies/cursos1112/cursos.htm Lloc: Conservatori de Música de Tarragona. Carrer dels Cavallers, 10 (Casa Montoliu). 43003 Tarragona. Inscripcions fins al 10 de gener del 2012

Terres de Lleida. Lleida IV curs: 2012

DATES DEL CURS HORARI 11 i 25 de febrer De 9 a 1 i de 3 a 6 (cinc sessions)

10 i 24 de març De 9 a 1 i de 3 a 9 (última sessió) 14 i 28 d‟abril (45 hores lectives)

Continguts del curs, professorat, preus i altres informacions: http://www.fcec.cat/noticies/cursos1112/cursos.htm Lloc: Ateneu Popular de Ponent. Carrer de Pau Claris, 10. 25005 Lleida. Organitzat per la Demarcació de les Terres de Lleida de la FCEC, amb la col·laboració de l'Ateneu Popular de Ponent, de Lleida. Inscripcions fins el 10 de gener de 2012.

Terres de Lleida. Cervera VIII curs: 2012. Intensiu

DATES DEL CURS HORARI Del 28 de juny a l‟1 de juliol Per determinar (30 hores lectives)

Continguts del curs, professorat, preus i altres informacions: http://www.fcec.cat/noticies/cursos1112/cursos.htm Lloc a determinar Organitzat per la Demarcació de les Terres de Lleida de la FCEC. Inscripcions fins l‟1 d‟abril del 2012.

Terres de l‟Ebre. La Sénia XXII curs: 2012

DATES DEL CURS HORARI Dissabte 14 de març De 10 a 2 i de 4 a 8 Diumenge 15 de març De 10 a 2 i de 4 a 6 Dilluns 2 d‟abril De 10 a 2, de 4 a 8 i de 9 a 11 (cor pilot) Dimarts 3 d‟abril De 10 a 2, de 4 a 8 i de 9 a 11 (cor pilot) Dimecres 4 d‟abril De 10 a 2 i de 4 a 6 (40 hores lectives) Continguts del curs, professorat, preus i altres informacions: http://www.fcec.cat/noticies/cursos1112/cursos.htm Lloc: Escola de Música Joventuts Unides. Carrer Major, 5-7. 43560 La Sénia. Organitzat per Joventuts Unides de la Sénia amb la col·laboració de la FCEC. Inscripcions fins el 15 de febrer del 2012

19

Postgrau en Direcció Coral

La FCEC, conjuntament amb Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, us oferei-xen per al curs 2011-2012 el Postgrau en Di-recció Coral, amb l‟esperança que es pugui tornar a realitzar.

Als alumnes que siguin directors en actiu (i cantaires en actiu avalats pel president de la coral) de corals de la FCEC, la FCEC els atorgarà una beca del 20 % de l'import de la matrícula. Aquesta beca la farà efectiva direc-

tament la Federació a l'alumne un cop acabat i superat el postgrau. Cal sol·licitar-la enviant a la FCEC la petició, i adjuntant la còpia de la matrícula. El Consell Directiu és l'òrgan habilitat per a aprovar-ne la concessió, si escau.

Horari lectiu: tots els dimecres de 9 a 2, i dissabtes (cal encara concretar quins) de 9 a 2. En total, comprèn 200 hores lectives.

Cant Gregorià Curs organitzat pel Departament de Gregorià de la FCEC que es realitzarà a la prima-vera, en dates encara per determinar, al Seminari Salesià Martí Codolar. Més informació a partir del gener al web de la FCEC: www.fcec.cat.

PREVISIÓ DE CURSOS DE DIRECCIÓ CORAL PER 2012-2013

XXI CURS DE DIRECCIÓ CORAL DE BARCELONA

IX CURS DE DIRECCIÓ CORAL DE GIRONA

IX CURS DE DIRECCIÓ CORAL DE CERVERA

V CURS DE DIRECCIÓ CORAL DE TARRAGONA

V CURS DE DIRECCIÓ CORAL DE LLEIDA

XXIII CURS DE DIRECCIÓ CORAL DE LA SÉNIA

POSTGRAU EN DIRECCIÓ CORAL

20

XIV Catalunya Coral

La Federació Catalana d'Entitats Corals convoca per catorzena vegada consecutiva el cicle de concerts Catalunya Coral, que se celebrarà del 15 d‟octubre al 27 de novem-bre.

L‟objectiu d‟aquests concerts és donar a conèixer la feina que fan les entitats i la seva activitat en pro del cant coral, de la cultura i del nostre país, fomentar la coneixença entre corals de diferents demarcacions i escoltar repertoris nous i diferents.

Cartell del XIV Catalunya Coral

15 d‟octubre, a Camprodon CORAL CAMPRODON CORAL LES VEUS, DE GUALBA CONTRAPUNTO VOCALE, DE BARCELONA

15 d‟octubre, a Amposta

CORAL LA LIRA AMPOSTINA CORAL SANT CUGAT, DE SANT CUGAT DEL VALLÈS CORAL TERPSÍCORE, DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA

23 d‟octubre, a Montblanc, a dos quarts de set de la tarda, a l‟església de Sant Miquel CORAL FLOR DE LIS, DE MONTBLANC COR IUBILO, D‟ALCANAR CORAL RENAIXENÇA, DE SANT BOI DEL LLOBREGAT

5 de novembre, a Sant Quirze del Vallès SOCIETAT CORAL IL·LUSTRACIÓ ARTÍSTICA, DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS CORAL PINEDENCA CAPELLA POLIFÒNICA, DE GIRONA

21

13 de novembre, a Viladecans, a les 12 del migdia AGRUPAMENT CORAL LA LIRA, DE VILADECANS CORO VASCO AMA-LUR ,DE SALOU CORAL SANT VICENÇ, DE RIELLS DEL FAI 19 de novembre, a Premià de Dalt, a les 6 de la tarda CORAL PRIMILIANA, DE PREMIÀ DE DALT CORAL L‟ARPA, DE TARADELL CAPELLA DE MÚSICA BURÉS, DE CASTELLBELL I EL VILAR 19 de novembre, a Barcelona, a tres quarts de 9 del vespre, a la parròquia de Sant Pacià CORAL SANT ANDREU, DE BARCELONA PRADESCOR CORAL RESSÒ, DE SANT PERE DE LLEIDA 20 de novembre, a Gironella, a les 6 de la tarda, a l‟Església Vella CORAL ESTEL, DE GIRONELLA CORAL CAMILLERES, DE SALLAGOSA CORO LONXE DA TERRA 26 de novembre, a Albelda CORAL CONTRAPUNT, D‟ALBELDA CORAL MARE DE DÉU DEL COLL ORFEÓ SANTA COLOMA 27 de novembre, a Capellades, a les 6 de la tarda, al Teatre La Lliga CORAL NOVES VEUS, DE CAPELLADES CORAL EL ROSER, DE MASSALCOREIG AGRUPAMENT CORAL LA LIRA, DE VILADECANS 3 de desembre, a Santa Cristina d‟Aro CORAL SANTA CECÍLIA, DE SANTA CRISTINA D‟ARO CORAL CAELUM DE L‟ASSOCIACIÓ DE PERSONAL DE LA CAIXA, DE BARCELONA ORFEÓ VICENTÍ, DE SANT VICENÇ DELS HORTS

Assemblea general Ordinària de la FCEC

Reserveu-vos la data: Dissabte 3 de març de 2012, a Castelldefels

47es. Jornades Internacionals de Cant Coral. 2012

Perquè pugueu anar-hi pensant, us anunciem que la 47a edició de les Jornades Internaci-onals de Cant Coral a Barcelona, es farà del 2 al 8 de juliol del 2012. Els tallers:

A – Música Sud-africana. Direcció: Matlakala Bopape B – A catalan suite, Kirby Shaw. Direcció: Òscar Boada, C – Requiem de Mozart. Direcció: Matthias Hanke

22

L '1 de setembre de 2010, va entrar en vigor el nou carnet de cantaire, que tindrà validesa fins al 31 d‟agost de 2012. Com ja sabeu i és habitual, els carnets es reparteixen a través dels vostres caps de demarcació, però si voleu també podeu passar per la Secretaria de la FCEC a recollir-los en persona. Només heu de dir el nombre de cantaires que sou, i podrà passar qualsevol persona de la coral.

Per poder-me fer servir heu d'enganxar una foto vostra i el segell de la vostra coral.

Descomptes amb el Carnet de Cantaire A totes les activitats organitzades per la FCEC. Botigues Unió Musical: descomptes i condicions de venda i de lloguer especials; lloguer gratuït de cabines d'estudi equipades amb piano i orgue. L'Auditori de Barcelona: 10% de descompte (màxim, dues entrades) en la programació de cicles de cambra, Festival de Músiques Contemporànies i de l’OBC; 25% per a grups (mínim, 25 persones), en els concerts de l’OBC dels dissabtes a la tarda; 50% de descompte en els concerts del Cicle Coral a l’Auditori (vendes a taquilla). Orquestra Simfònica del Vallès (OSV): 25% de descompte en els Concerts Simfònics al Palau; 50% de descompte en els Simfònics a la Faràndula. Palau de la Música Catalana: 25% de descompte en els cicles següents (màxim, dues entrades per carnet): Cobla, Cor i Dansa al Palau; Els diumenges al Palau; El Primer Palau; Cambra Coral; Concerts Simfònics al Palau; ONCA; Cicle d’orgue al Palau i Cambra al Petit Palau; descompte en les visites guiades al Palau de la Música Catalana. Escola de Música Berna: projecte Escola Coral, 50% de descompte en els cursos musicals. Pianoservei: 10% de descompte en lloguer de pianos de cua (www.pianoservei.com). Meridià Viatges: 7% de descompte en la programació del Club Català de Viatges; 5% de descompte en paquets turístics d'agències majoristes. Preus especials per a viatges organitzats per les corals. Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre: 20% de descompte en els concerts normals i 10 % de descompte en els concerts de cloenda. Dijous Clàssics al Poliorama: 20% de descompte en "Programació Familiar" (cal reservar a través de la productora Actes Únics, 932966800). Botigues Balil 1 i Balil 2: 10% de descompte en moda d'home i moda jove. Albergs de la Fundació Torre del Palau: (Navàs): 10% de descompte (per al titular del carnet i un acompanyant). Cursos Internacionals de Cant a Sant Cugat, 50% de descompte a oients. Discos Castelló: 5% de descompte a la botiga Clàssica (compres en efectiu). Parc Aquàtic Illa Fantasia: 10% de descompte. Caixa Fòrum: 50% de descompte en totes les activitats musicals. XI cicle Concerts a Barcelona: 20% de descompte. "Els GRANS del GOSPEL" del FESTIVAL De GOSPEL a Barcelona: 15% de descompte RECORDEU!..................................................................................................................... S'estan negociant més descomptes. Us anirem informant. Us demano que quan organitzeu un concert i feu pagar, feu un descompte als qui em portin.

Carnet del cantaire

23

Demarcacions Les notícies de les corals s‟enviaran, a partir d‟ara per correu electrònic i amb periodi-

citat trimestral, en un pdf, FCECnotes, per agilitzar la informació.

A la revista aquatreveus s‟hi posaran, a partir d‟aquest número, les notícies de les Demarcacions i el títol dels textos de les corals ja publicats i enviats en l‟informatiu

FCECnotes, amb un enllaç per si els voleu tornar a llegir.

Bages-Berguedà

XV Roda Coral Activitat multiparticipativa de les corals de la Demarcació del Bages-Berguedà. Aquest any s‟ha dedicat a la memòria del mestre Josep Maria Descarga, mort a l‟abril del 2006.

Els concerts foren els següents:

Diumenge 8 de maig a l'església de Crist Rei, de Manresa. Coral Font del Fil, de Manresa. Director: Joan Ballús. Coral La Fònica, de Freixenet. Directora: Cristina Koch. Coral Sant Esteve, de Balsareny. Directors: Joan Bajona i Olga Puigbó. Coral Al Vent, de Sant Vicenç de Castellet. Director: Pere Díez.

Diumenge 15 de maig a l'església parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Coral Czarda, de Sant Joan de Vilatorrada. Directora: Maria Díaz. Coral de Salelles. Directora: Mireia Subirana. Orfeó Manresà, de Manresa. Director: Lluís Arguijo.

Dissabte 21 de maig, a l'església parroquial de Casserres. Coral Sant Bartomeu, de Casserres. Directors: Mireia Subirana i Denis Rojo. Coral L‟Esplai, de Súria. Directora: Montserrat Fàbrega. Coral Estel, de Gironella. Director: Joan Alsina. Capella de Música Burés, de Castellbell i el Vilar. Directora: Lucka Bérešová.

Diumenge 29 de maig, a la plaça de l'Església de Salelles. Coral de Salelles. Directora: Mireia Subirana. Cor Reravera, de Navarcles. Directora: Queralt Comellas. Grup Vocal V9, de Viladomiu. Directors: Margarida Curriu i Carles Rulló. Coral L‟Albada del Caravàning Club del Bages, de Manresa. Director: Josep Guiteras.

Dissabte 4 de juny, al Casal del Poble de Callús. Coral Romança, de Callús. Director: Isidre Badia. Orfeó Monistrolenc, de Monistrol de Montserrat. Director: Francesc Vallès. Coral Santa Maria, d‟Avià. Director: Xavier Llobet.

Els cants comuns van ser: "Vinyes verdes", amb text de Josep Maria de Sagarra i música de Josep Maria Descarga i "A l‟horta del meu pare", tradicional catalana harmo-nitzada per Antoni Pérez Moya (1884-1964). També s'hi va interpretar una peça del mestre Francesc Vila, mort recentment.

32è Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre El 32è. Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, se celebrarà a Puig-reig de l‟1 al 4 de setembre i a Castellbell i El Vilar del 31 d‟agost al 3 de setembre.

Informacions de les corals del Bages-Berguedà publicades a FCECnotes.1: *Treball de l‟Escolania de Montserrat amb Vic Nees: homenatge al mestre Ramon Noguera *L‟Orfeó Manresà interpreta El poema de Nadal de Sagarra. Si voleu rellegir-les, http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

24

Baix Llobregat

XXVI Musicoral

Un altre any, i ja n'hem assolit la 26a edició, la Demarcació del Baix Llobregat de la FCEC s‟ha tornat a mobilitzar per participar en el Musicoral.

Aquesta edició del cicle de concerts, en el qual han pres part quasi totes les corals afiliades de la comarca, suposa un nou repte de participació, d‟organització i de relació entre tots els cantaires. Continuem mantenint la possibilitat per a les corals de cantar conjuntament les unes amb les altres per sorteig. La gran varietat d‟estils i de

manera d‟actuar i la riquesa dels repertoris fan que aquestes associacions resultin d‟allò més interessants i enriquidores.

Aquesta ja és la cinquena edició del Musicoral que l'equip actual té l‟oportunitat d‟organitzar, i un cop més renova la seva fe i el seu entusiasme en l‟activitat. L‟elevada participació i l'excel·lent col·laboració per part de les corals des dels seus inicis, l‟any 1986, ens fan pensar en l‟alt grau d‟implicació que ha existit al llarg d‟aquests anys. El nostre desig és que per molts anys es mantingui el Musicoral en aquesta, la nostra, Demarcació del Baix Llobregat.

Concert 1. Sant Boi de Llobregat Organització: Coral Ressò. Participants: Cor Adinoi, de l‟Hospitalet de Llobregat Coral La Coloma, d‟Esplugues de Llobregat Agrupament Coral La Lira, de Viladecans Coral Solvay, de Martorell Coral Jove del Centre Catòlic, de St. Vicenç dels Horts

Concert 2. Sant Feliu de Llobregat Organització: Coral Crescendo. Participants: Orfeó Enric Morera, de Sant Just Desvern Coral Crescendo, de Sant Feliu de Llobregat

25

Concert 3. Abrera Organització: Coral Contrapunt Participants: Coral Heura, de l‟Hospitalet de Llobregat Coral Lo Llobregat de les Flors, del Prat de Llobregat Coral La Passió, d‟Esparreguera Coral La Vall, de Sant Climent de Llobregat

Concert 4. Sant Vicenç dels Horts Organització: Coral Jove del Centre Catòlic Participants: Coral Àuria, de Cornellà de Llobregat Coral Musicorum, d‟Esplugues de Llobregat Coral Sant Esteve, de Sant Esteve Sesrovires

Concert 5. Sant Esteve Sesrovires Organització: Coral Sant Esteve Participants: Coral Contrapunt, d‟Abrera Coral El Llessamí, de Sant Vicenç dels Horts Coral Margalló, de Castelldefels Orfeó Catalònia, de Cornellà de Llobregat Coral Ressò, de Sant Boi de Llobregat

Concert 6. Vallirana Organització: Coral L‟Esclat Participants: Orfeó Vicentí, de Sant Vicenç dels Horts Coral Montau, de Begues Coral Ars Nova, de Martorell Coral Renaixença, de Sant Boi de Llobregat

Concert 7. Sant Andreu de la Barca Organització: Coral Ferran Sors Participants: Coral La Perdiu, del Papiol Coral Amadeu Vives, de Torrelles Coral Pau Casals, de Pallejà Coral Pedres Blanques, de Sant Boi de Llobregat Coral Sellarès, de Gavà Coral Ferran Sors. Sant Andreu de la Barca Concert 8. Sant Climent de Llobregat Organització: Coral La Vall Participants: Coral Diadema, de Corbera de Llobregat Coral Columba, de Santa Coloma de Cervelló Coral l‟Esclat, de Vallirana Coral de l‟Ateneu, de Sant Feliu de Llobregat

Informacions de les corals del Baix Llobregat publicades a

FCECnotes.1: *Desè aniversari de la Coral SolVin de Martorell *XXXV aniversari de la Coral Renaixença. Suite de sardanes “Com a casa” Si voleu rellegir-les, http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

26

Barcelonès

Concert de Santa Eulàlia

El concert de Santa Eulàlia es va celebrar el dia 12 de febrer, a la Capella de Santa Àgata, amb la participació de la Coral Sant Medir i del Fòrum Vocal.

Divendres Corals A l‟Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, es va fer aquet cicle de concerts: Divendres 18 de març. Hi van participar la Coral Madrigalistes de Catalunya i la Coral Som. Divendres 25 de març. Hi van participar la Coral Icària, el Cor Signum i la Coral Jesús Maria. Divendres 1 d'abril. Hi van participar la Coral de la Mare de Déu del Coll, la Capella Gramalla i la Coral de la Federació Farmacèutica.

Maig Coral Concerts els dies 6, 14, 20 i 27 de maig a la Parròquia de Sant Pere de les Puel·les. i el 28 de maig, el concert de cloenda al Saló de Cent de l‟Ajuntament de Barcelona. Hi van participar la Coral Sant Ignasi, l‟Orfeó Atlàntida, el Cor Albada, el Grup Coral Horta, el cor de Cambra Anton Bruckner, el Cor Ariadna, el Cor Dyapason, L‟Orfeó Gracienc, el Cor Jove de l‟Orfeó Català, In Hora Sexta, Camerata Impromptu, Orfeó Laudate i el Cor de Cambra Fòrum Vocal

Festa de la Música La Demarcació del Barcelonès de la FCEC va celebrar, el dia 21 de juny del 2011, a la Sala Pau Casals de L‟Auditori, un concert especial, en el qual el cant coral interactuava amb el teatre, creant un concert-espectacle en què el cor participà activament mitjançant moviments escènics col·lectius. El títol de l‟obra és Diàlegs entre Fauré i Saint-Saëns, i és una producció de la Coral Espígol; la idea original i el guió són de Quim Manyós. Per mitjà del diàleg d‟aquests dos compositors coetanis francesos, els intèrprets i el públic fan un recorregut per la música europea de la segona meitat del segle XIX.

L‟acció se situa a París, l‟any 1900. Gabriel Fauré i Camille Saint-Saëns coincideixen a la Societé Musicale de París i parlen dels músics europeus del seu temps, dels seus sentiments, de les tendències musicals, de les influències, dels èxits i de les frustracions pròpies i de les dels seus col·legues compositors. El recorregut comença a França, continua al món germànic i, passant per altres països perifèrics europeus, acaba a Catalunya.

S'hi van interpretar les peces següents: "Sérénade" (Charles Gounod,1857). "Brahma, divin Brahma" (de Les pêcheurs de perles, de Georges Bizet, 1863). "Barcarolle" (de Les contes d'Hoffmann, de Jacques Offenbach,1880). "Lydia" (Gabriel Fauré,1865). "Madrigal" (Gabriel Fauré,1883). "Calme des nuits" (Camille Saint-Saëns,1882). "Les fleurs et les arbres" (Camille Saint-Saëns,1883).

27

"Chor der Pilger" (de Tannhäuser, de Richard Wagner, 1845). "L‟éternel est son nom" (Franz Liszt, ca. 1850). "Pange Lingua" (Anton Bruckner, 1868). "Es glänzt die laue Mondennacht" (Josef G. Rheinberger,1869). "O schöne nacht" (Johannes Brahms,1877?). "Send forth Thy light" (Mily Balakírev,1880). "Sviatii Bozhe" (Piotr I. Txaikovski,1878). "Festliche Hymne" (de Finlàndia, de Jean Sibelius,1899). "O happy Eyes" (Edward Elgar,1889). "Cor de gitans" (d'Il Trovatore, de Giuseppe Verdi,1847). "L‟emigrant" (Amadeu Vives,1890). "El cant de la senyera" (Lluís Millet,1896).

Hi van participar el Cor de la Demarcació del Barcelonès i la Coral Espígol, amb la col·laboració de la Coral del Col·legi d‟Advocats de Barcelona, i la direcció de Quim Manyós. La inscripció també estava oberta al Cor de la Demarcació i a tots els cantai-res de Catalunya.

Informacions de les corals del Barcelonès publicades a

FCECnotes.1: *Trobada de Corals de Gràcia *Bèsties i pirates: la màgia del Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya *Ofrena de la senyera de l‟Orfeó Laudate a Montserrat *Coral Cantiga: "Serenata d‟estiu" *Coral Canticela. Passió de Bach participativa *Orfeó Laudate. Ofrena de la Senyera a Montserrat *Orfeó Atlàntida: 85è aniversari *14è cicle de Cors i Orquestres Universitaris *28a.Setmana Cantant a l‟Hospitalet de Llobregat. *90è aniversari de l‟Orfeó Badaloní *Corals en „intersecció‟: Llevant, 45 anys; Bonanova, 25 anys; I Dilettanti, 10 anys *Orfeó de Sants. Concert d'homenatge a la directora Montserrat Tous *Coral Cantiga: Serenata d‟estiu *Seixanta anys del Cor Madrigal. Si voleu rellegir-les, http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

28

Camp de Tarragona

Setmana Cantant Tarragona 2011 Des de l‟estiu del 1997 se celebra una Setmana Cantant a Tarragona. El 2002 va passar a formar part de les activitats patrocinades per la FCEC i la Federació Europea de Joves Corals - Europa Cantat. L'èxit de participació i artístic ha estat cada any superior.

Aquest any 2011 (del 16 al 24 de juliol) se n'ha assolit la sisena edició. Hi hem comptat amb la presència de quatre prestigiosos directors –coordinats per Josep Prats, director musical de la Setmana Cantant–, que han dirigit tres tallers, en horari matinal: Johan Duijck, professor de l‟Escola Superior de Música de Catalunya, que preparà obres pròpies; Hugo de la Vega, de Córdoba (Argentina), director i harmonitzador molt popular al seu país, i Francisco Simaldoni, de Montevideo (Uruguai), que van preparar repertori del folklore sud-americà. També hi va prendre part Basilio Astúlez, director basc reconegut pels seus muntatges coreogràfics i corals, que va conduir un taller per a veus femenines.

Vista aèria d‟un assaig

Hi van participar el Cor Ciutat de Tarragona (Catalunya), el Coro de la Universidad de la República (Montevideo, Uruguai), el Gent Madrigalkoor (Gant, Bélgica), el Grupo Magüey (Córdoba, Argentina) i el cor femení Vocalia Tadea (País Basc).

29

Aquest festival s‟ha estructurat en dos blocs: els tallers de repertori de temàtica diversa, entre els quals els cantaires podien escollir, i el taller comú, en el qual la totalitat dels 300 inscrits participaren del muntatge en comú d‟una obra simfonicocoral que es prepara per al concert de cloenda.

En l‟edició del 2011 els tallers han estat els següents: 1. "Nous colors per a cor femení", dirigit per Basilio Astúlez (País Basc). 2. "El «mestre compositor» i la seva obra", dirigit per Johan Duijck (Bèlgica). 3. "Folklore llatinoamericà".Direcció Hugo de la Vega (Argentina) i Francisco. Simaldoni (Uruguai).

El taller simfonicocoral fou dirigit pel mestre Edmon Colomer, que preparà la Simfonia núm. 2 “Lobgesang”, op. 52, de Felix Mendelssohn-Bartholdy, per a orquestra, cor i solistes. Amb la interpretació pública d'aquesta obra al Camp de Mart de Tarragona es va cloure la Setmana. El concert es completà amb l'audició d'Ein Sommernachstraum ('El somni d'una mit d'estiu'), opus 21, per a orquestra, solistes i veus blanques.

En l‟edició d‟aquest any, els tallers es van fer al matí (tant els tres tallers com l‟obra com-una), i a les tardes els participants podien gaudir dels nombrosos concerts que oferien les corals assistents i de moltes altres activitats culturals i lúdiques prèviament preparades.

L‟equip organitzador

30

Comarques de Girona

X Aplec de les Corals de Girona 5 de juny del 2011 Una jornada memorable!

1. Preparació. El treball pacient que des d‟uns quants mesos abans havien realitzat els companys de la Coral Mestre Sirés i els de les corals que es reuniren per preparar el cant comú, ha donat el seu fruit amb un Aplec que ha destacat en tots els aspectes: musical, lúdic, gastronòmic i social, i ens ha deixat a tots un molt bon record.

2. Acolliment. A primera hora del matí ens esperaven a la Bòvila Vella els companys de la Coral Mestre Sirés amb un refrigeri per a l'hora d'esmorzar.

3. Benvinguda i assaig. Reunits a la sala d'assaig i de concerts, el secretari de la Coral Mestre Sirés, Josep Urbieta, ens adreçà unes paraules de benvinguda i exposà el pla de la jornada. A continuació, el director invitat, Josep Ferré, ens posà a tots a treballar en el cant comú. Fou un treball rigorós, però alhora gratificant, amb l‟ajut de Montse Casanova al piano.

Es va notar molt que les corals havien preparat les peces en les tres trobades prèvies celebrades a Olot, Castelló d‟Empúries i Girona. Una de les peces, harmonitzada per Joan Asín, s'estrenava aquell dia. Abans de començar l‟assaig, Montserrat Cadevall, presidenta de la FCEC, va oferir un obsequi a la Coral Bell Ressò amb motiu del seu 30è aniversari.

4. Activitats lúdiques. Desprès de l‟assaig, i durant les dues hores d‟esbarjo, els assistents es van apuntar a les diverses opcions proposades: una visita a la Torre de Can Mario, al costat mateix de la Bòvila Vella, des d‟on s‟albira una magnifica vista; a la Fundació Josep Pla, que mostra fotografies, escrits originals i diferents objectes del escriptor, o al Museu d‟Art Modern. No va faltar qui va anar-se'n a passejar pels carrers de Palafrugell, aprofitant que era dia de mercat.

5. Dinar.El dinar, servit en dues llarguíssimes taules, fou molt animat des del primer moment. En Ramon Manent ens va ensenyar una benedicció de la taula que vàrem cantar tots.

Un dels tallers: mans –i veus- a l‟obra

6. Sobretaula. La sobretaula va ser encara més animada. L‟Esbart Mestre Sirés ens oferí alguns dels seus airosos balls populars. La tertúlia es va anar allargant fins que va arribar l‟hora del concert.

7. Concert. El concert va començar amb les actuacions individuals de les corals Mestre Sirés, com a entitat amfitriona, i la Coral Bell Ressò, de Cassà de la Selva, que celebrava el seu 30è aniversari. Foren dues intervencions molt lluïdes i ben preparades, que tots els presents vàrem agrair.

31

Després ens ajuntàrem tots per al cant comú. La gran massa es concentrà a l‟escenari i una altra part a peu pla, als laterals. Per interpretar la peça “V'amo di core“, cànon a tres cors, es varen constituir tres grans masses corals que es van distribuir per la sala. "El cant de la senyera" fou la darrera peça del concert. Al final, el públic es posà dret i aplaudí amb entusiasme, de manera que el director decidí fer un bis d'aquesta mateixa obra.

8. Comiat. Al final, un obsequi de record per a totes les corals, que varen recollir els directors o els presidents. Hi va haver paraules de comiat de Carles Alsius, president de l‟Agrupació Mestre Sirés; d‟Antoni Amorós, felicitant a tothom per la feina ben feta i emplaçant-los per al pròxim aplec, que tindrà lloc a Figueres el 3 de juny del 2012, i de la regidora de Cultura de l‟Ajuntament, que clausurà l‟acte desitjant a tothom una prompta tornada a Palafrugell per a participar en alguna de les moltes activitats que s'hi organitzen. Finalment, i sobretot, molts “A reveure” entre els participants, que, amb motiu d‟aquest Aplec, s‟han retrobat i han pogut compartir, com dèiem al principi, una jornada memorable!

El nostre agraïment a l‟equip de cantaires de la Coral Mestre Sirés i als seus directius Carles Alsius, president de l‟Agrupació Mestre Sirés; Fèlix Pérez, director de la coral; Lluís Olave, president de la Coral; Josep Urbieta, secretari; al director invitat de l‟Aplec, Josep Ferré; als directors que han preparat el cant comú abans de l'Aplec, i a tots els directius, directors i cantaires de les corals participants per haver apostat per aquesta trobada com un mitjà excel·lent per a promoure el cant coral i l‟amistat.

Maresme

Informacions de les corals del Maresme publicades a FCECnotes.1: *35è aniversari del Cor Madrigalistes, de Mataró. Si voleu rellegir-ho , http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

Osona-Ripollès-Cerdanya

Setmana Cantant Internacional de Vic 2010 Incloem en aquest número de la revista “A quatre veus” una crònica breu de la I Setmana Cantant Internacional de Vic que, per error, no va sortir en el número anterior.

La I Setmana Cantant Internacional de Vic es va celebrar del 19 al 26 de juliol del 2010, amb l‟objectiu d‟escoltar les propostes més interessants dels millors directors corals i cantaires, acompanyades de conferències i projeccions. Al voltant de la música, com passa sempre, es va produir també la coneixença i la convivència entre les persones participants.

És un festival vinculat a Europa Cantat que va organitzar la Fundació Estudis Musicals de Vic, amb la col·laboració del Centre Coral de la Mediterrània, amb seu a Barcelona. Per a cors mixtos, cantaires individuals i directors.

Assaig amb els cinc sentits, amb Mireia Barrera

32

Les setmanes cantant, que se celebren arreu del món, tenen com a finalitat mostrar la diversitat cultural –i més concretament, musical– dels països que participen en aquest esdeveniment, que no és competitiu. A Vic hi van participar dos-cents cantaires d‟arreu.

Un moment del concert

Informacions de les corals d‟osona-Ripollès-Cerdanya publicades a

FCECnotes.1: *Coral Lloriana: Vint anys del Contrapàs llarg “El Divino”, de Sant Vicenç de Torelló. Si ho voleu rellegir, http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

Penedès-Anoia-Garraf

Cicle Coral Aquest any s‟han celebrat aquests quatre concerts del cicle:

9 d'abril, a l'Auditori de Vilafranca del Penedès Coral Laroc, de Vilafranca del Penedès Coral La Ginesta, de la Granada del Penedès Coral Noves Veus, de Capellades Coral Terpsícore, de Sant Quintí de Mediona

10 d'abril, a l'església de Santa Margarida de Montbui Coral Si Fa Sol, de Santa Margarida de Montbui Coral Ressò, de l'Arboç del Penedès Coral Harmonia, de Llorenç del Penedès Agrupació Polifònica de Vilafranca

29 de maig, a la Casa de Cultura de Torrelavit Coral Torrelavit Coral Moixaina, de Vilanova i la Geltrú Capella de Música de la Tossa Coral del Centre Excursionista de Vilafranca del Penedès

5 de juny, a l'església del Roser d'Igualada Coral Mixta d'Igualada Coral Amics del Cant, de la Múnia Schola Gregoriana de Vilafranca del Penedès

Informacions de les corals de Penedès-Anoia-Garraf publicades a

FCECnotes.1: *Coral Laroc, de Vilafranca, al Festival Chorus de Peccioli. Si ho voleu rellegir, http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

33

Terres de l‟Ebre

Taller de descoberta i creació de repertori comú Directors i directores de diverses agrupacions corals de la demarcació es van trobar a l‟Escola de Música La Lira Ampostina, el dissabte 5 de febrer, en una jornada tècnica pensada per a eixamplar i renovar el repertori coral. Amb aquesta intenció, cadascun dels assistents va aportar al grup algunes partitures que considerava interessants per tal de compartir-les i, d‟aquesta manera, fonamentar la creació d'un repertori comú per a les corals de la Delegació de la FCEC a les terres de l‟Ebre, tot garantint la difusió de les obres i la seva incorporació als repertoris de les agrupacions participants La sessió va ser útil perquè els directors coneguessin un repertori ampli i variat que pugui servir per a respondre a les necessitats dels cantaires de cada coral, d'acord amb el nivell respectiu, i per a estimular la tria segons el perfil de formació vocal al qual vagi dirigit.

Hi ha la voluntat comuna d'aconseguir que l‟activitat no acabi amb aquesta primera desco-berta, ja que la recerca d'obres noves de totes les èpoques i estils que engresquin tant els cantaires com el públic ha de ser constant.

Triant, treballant i descobrint repertori

Els participants en l‟activitat pensen que la proposta següent podria ser la creació d‟una base de dades o d'un arxiu de música coral propi de les agrupacions de les terres de l‟Ebre, una qüestió que seria d'importància cabdal per al desenvolupament i l'aprofundiment de l‟activitat coral al territori, i per a unificar els diversos arxius de música coral de les formaci-ons; concretament, un arxiu informatitzat que aplegui tota la informació dispersa possible, que incorpori tot el material descobert o rescatat de l'oblit i que permeti l'actualització constant amb la introducció de noves peces, segons una classificació i catalogació adequades, amb possibilitat d‟accés telemàtic per als directors/es i/o membres de les nostres corals. Un somni? Potser no.

Els participants van considerar engrescadora aquesta experiència, alhora que es felicitaven pels resultats obtinguts.

34

La població de Camarles dóna el tret de sortida a l‟Ebre Coral 2011 La Coral Sant Jaume Apòstol d‟aquesta població del Baix Ebre va entomar l‟organització del primer dels concerts de la segona edició de la Roda Coral de les terres de l‟Ebre.

Ebre Coral és l‟activitat a què la FCEC dedica més recursos a les terres de l‟Ebre, i neix amb la vocació de ser punt de trobada i mostra del treball curós de cada dia de les nostres entitats corals, un treball de qualitat que serveix per a difondre el cant i la cultura coral.

Per tal de descentralitzar l‟activitat i abaratir els desplaçaments, els equips de treball i tècnic de la Delegació de la FCEC a les terres de l‟Ebre van considerar interessant poder organit-zar concerts a la majoria de les comarques que componen la demarcació. Perquè això sigui possible ha calgut comptar amb la col·laboració d‟entitats que, com la Coral Sant Jaume Apòstol, acullin un concert.

En el concert del 10 d‟abril, celebrat al Casal Camarlenc van participar, a més de l‟agrupació organitzadora, dirigida per Joan Ernest Redó, la coral Preludi a Caro, de Roque-tes, conduïda per José Ignasi Medina, i el Cor de Cambra Tyrichae, de Tortosa, sota la direcció de Raül Martínez. Cada formació va cantar quatre peces del seu repertori i tres peces comunes, que eren les mateixes a tots els concerts. Diversos directors i directores de la Demarcació van consensuar aquestes obres en un taller de descoberta i creació de repertori comú, organitzat a Amposta.

La trobada va ocupar tot el dia i incloïa un "matí cantant" per a preparar el programa comú, abans de la realització del concert.

Van presidir l'acte Francesc Ferrer, delegat de Cultura de la Generalitat a les terres de l‟Ebre, l‟alcalde i altres regidors de Camarles.

El del 28 de maig es va celebrar el concert al Teatre Montsià d‟Ulldecona, organitzat per l‟Orfeó Ulldeconenc. També hi participaren les corals Amics Cantors, de Marçà, el Cor Iubilo, d‟Alcanar, el Cor La Lira Ampostina, l‟Orfeó Tortosí i la Coral Santa Llúcia, del Perelló.

Informacions de les corals de les Terres de l‟Ebre publicades a

FCECnotes.1: *Música sudafricana a Xerta. Si ho voleu rellegir, http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

35

Terres de Lleida

X Primavera Coral Aquesta primavera vam celebrar en diferents punts del territori la desena edició d‟aquest tradicional cicle de concerts, en què van participar vint-i-tres corals de les Terres de Lleida. El cicle va ser dedicat a Josep Prenafeta i Gavaldà amb motiu del seu traspàs.

Corals participants

3 D‟ABRIL

RAÏMAT

CORAL MONTSERRATINA, DE RAÏMAT

CORAL XIROIA, DE LLEIDA CORAL D‟AVUI, D‟AGRAMUNT

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR

1 DE MAIG

BORDETA

LLEIDA

CORAL ESPERIT JOVE, DE LA BORDETA CORAL CASA ANDALUCIA, DE LLEIDA

CORAL DEL COL·LEGI JOAN MARAGALL, DE LA BORDETA

CORAL CANTS I RIALLES DE L`ÀREA DE LA DONA,

DE CAP PONT

ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ

BORDETA

8 DE MAIG

GRANJA D‟ESCARP

CORAL GRAN GENT DE LA GRANJA D‟ESCARP

CORAL MONTSERRATINA, DE RAÏMAT CORAL ARNAU DE VILANOVA, DE LLEIDA

CENTRE CÍVIC"LO BALL".

15 DE MAIG

SAIDÍ

CORAL ZAIDINENSE, DE SAIDÍ

ORFEÓ VEUS, DEL CAMP DEL SOLERÀS CORAL L‟ESPIGA D‟OR, DE BELLVÍS

ESGLÉSIA DE

JOAN BAPTISTA

5 DE JUNY

T TORRES DE SEGRE

AGAGRUPACIÓ CORAL LA LIRA,

DE TORRES DE SEGRE CORAL CONTRAPUNT, D‟ALBELDA

CORAL EL ROSER, DE MASSALCOREIG

ESGLÉSIA DE

NOSTRA SENYORA DE L‟ASSUMPCIÓ

18 DE JUNY

LLEIDA

COR DE CAMBRA JOLIU, DE LLEIDA

SCHOLA CANTORUM, DE LLEIDA ORFEÓ NOVA TÀRREGA

CORAL L‟ESTEL, DE LLEIDA

ESGLÉSIA DE

SANTA MARIA MAGDALENA. LLEIDA

19 DE JUNY

CAP PONT

LLEIDA

CORAL CANTS I RIALLES, CAP PONT

CORAL RESSÒ, DE SANT PERE DE LLEIDA CORAL SHALOM, DE LLEIDA

ESGLÉSIA DE

STA TERESA DE JORNET CAP PONT

Coral Montserratina, de Raimat Coral d‟Avui, d‟Agramunt

36

Primavera... i coral. No es pot demanar més

En el darrer d‟aquests actes vam poder anunciar que l‟homenatge de la ciutat de Lleida a Josep Prenafeta, “Josep Prenafeta i la seva música. Homenatge”, ja tenia data de celebració: el 27 de novembre del 2011, a l‟Auditori Enric Granados.

Taller de tècnica vocal Aquest curs hem estrenat activitat a la Demarcació de Terres de Lleida. Es tracta d'unes interessants sessions de tècnica vocal que ens va oferir Xavier Baulies.

El taller es va distribuir en dues sessions de matí i tarda, i es va celebrar el 5 i el 20 de febrer del 2011. La coral que ens va acollir va ser la del Ressò de Sant Pere de Lleida, que ens va cedir el local i les instal·lacions del Centre Cívic del barri del Secà.

Aquesta activitat va generar una acollida molt positiva, que es va traduir en la participació d‟una seixantena de cantaires de diferents corals. Va consistir en un taller teoricopràctic de tècnica vocal aplicada al repertori basada en la presa de consciència del propi cos i de la seva relació amb la producció del so i l‟exercici del cant. .

L‟activitat va tenir una gran acollida. Hi van participar una seixantena de cantaires de diferents corals i es va basar en un taller teòrico-pràctic de tècnica vocal aplicada al repertori i basada en la presa de consciència del propi cos i la seva relació amb la producció del so i l‟exercici del cant.

37

XXX Aplec de la Zona Nord, d‟homenatge a Ramon Casals i Muntada 35è aniversari de la Coral Pontsicana

Enguany, el dia 5 de juny, hem tingut l‟honor d‟assistir al que ha estat la recuperació dels Aplecs de la Zona Nord, després d‟haver-se aturat un parell de cursos. Ha estat un aplec amb una àmplia participació i que ha pres un nou format, més viscut pel fet que la cantada es va celebrar pel barri vell de Ponts, i va culminar en un dinar de germanor. A la tarda, en acabar el cant comú, es va procedir a la imposició de les llaçades i es va anunciar que el pròxim aplec serà el 20 de maig del 2012 a Sant Julià de Lòria, a Andorra, amb motiu del cinquantè aniversari de la Coral Rocafort.

Més APLEC, impossible

L‟Aplec va començar amb la recepció de les corals i amb l'esmorzar ofert a tots els partici-pants. A continuació es va fer una cantada itinerant per les places de la vila, que va acabar amb la interpretació conjunta d'"El cant de la senyera" a la plaça del Planell.

Després d‟un bon dinar de germanor, els directors de les corals participants van fer una reunió, abans de l‟assaig del cant comú. Finalment, es va fer a l‟església parroquial el concert del cant comú, integrat per les obres següents: “Sense vent”, tradicional escandina-va, de G. Deuthschmann, en l'adaptació de J. Costa; “T‟he mirat”, de Francesc Vila; “Jesus bleibet”, de la Cantata 147 de J. S. Bach; “Els segadors", himne nacional de Catalunya, i “L‟hora dels adéus".

Hi van participar les corals Bordonera, d‟Organyà; d‟Avui, d‟Agramunt; d‟Escaldes-Engordany; Rocafort, de Sant Julià de Lòria; Sant Antoni-La Massana; Sant Miquel, d‟Encamp, d‟Andorra; Orfeó Andorrà, d‟Andorra la Vella; Estel, de Solsona; Pontsicana, de Ponts; Orfeó Artesenc, d‟Artesa de Segre, i Cor Signum, de la Seu d‟Urgell.

38

Lleida Canta a la Seu Vella El 30 d‟octubre del 2011 ens trobareu redescobrint la Seu Vella de Lleida, en la tercera edició de Lleida Canta. Tenim una vintena de corals inscrites i a punt per a cantar. Horari A les10. Esmorzar a la plaça de la Sardana. A les 11. Acte de benvinguda. A un quart de 12. Inici de la descoberta del turó. Passejada pel turó en grups de cinc corals i descoberta de diferents racons. A cada espai coneixerem una mica d‟història i després provarem la sonoritat de les nostres veus. Les corals interpretaran dues peces durant el recorregut. A la 1. Cant comú dins de la Seu Vella: "Senyor Sant Jordi", en homenatge a Francesc Vila i Gimferrer, traspassat enguany; "Lleida,Terra Ferma", de l‟autor lleidatà Lluís Payà; "Els segadors". A dos quarts de 3. Dinar de germanor dalt del turó. A les 4. Taller de danses del món a càrrec de la Secció de Dansa de l‟Ateneu Popular de Ponent. A les 5. Comiat i "L‟hora dels adéus".

Homenatge de la ciutat de Lleida a Josep Prenafeta i Gavaldà (1936-2011) “JOSEP PRENAFETA I LA SEVA MÚSICA”. HOMENATGE

27 de novembre del 2011, a les 7 de la tarda, a l'Auditori Enric Granados de Lleida.

La ciutat de Lleida ha quedat òrfena d‟un gran compositor i professor, Josep Prenafeta, que, malgrat no haver nascut a Lleida, va exercir la majoria d‟anys la seva professió al Conservatori Municipal de la ciutat.

L‟acte estarà dedicat al repertori coral del mestre Prenafeta i hi seran interpretades diverses peces per a diferents formacions instrumentals i vocals. Són les següents: Suite de cançons populars catalanes, per a cor i orquestra simfònica; Homenatge a Màrius Torres, per a banda; Suite de cançons nadalenques, per a cor, cobla i piano, i dues sardanes, per a cor i cobla: "Molt lluny d‟aquí" i "El campanar de Lleida". Josep Prenafeta ha estat un gran compositor de música per a cobla, i moltes de les seves sardanes han estat guardonades. En el seu repertori figuren obres simfòniques per a cobla, com el seu Homenatge a Màrius Torres, peça que també va adaptar per a banda simfònica.

La Federació Catalana d‟Entitats Corals li encarregà la sardana "Molt lluny d‟aquí", sobre el poema homònim de Màrius Torres. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Divina Melé Cap de la Demarcació Terres de Lleida

Informacions de les corals de lesTerres de Lleida publicades a

FCECnotes.1: *Coral Sant Joan, de Penelles: Cafè concert en homenatge a Josep Prenafeta. *Espigada a Bellvís Si voleu rellegir-les, http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

39

Vallès

La nit del Museu Per segon any consecutiu, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, i aquest any juntament amb la Demarcació del Vallès de la FCEC, va organitzar una activitat coral amb motiu de la Nit dels Museus, i amb el nom de "Una nit amb moltes ones". L'activitat es va realitzar el 14 de maig, amb portes obertes, mentre les corals participants anaven actuant successivament en diversos espais del Museu. A pesar de la important pluja que queia, hi va haver molta participació de públic als concerts i a les visites al Museu.

Informacions de les corals del Vallès publicades a FCECnotes.1: *Cor Amics de la Unió, de Granollers: Mar i Cel. Si voleu rellegir-ho,

http://www.fcec.cat/Butlleti1_20111010.pdf

Departament de Cant Gregorià

El Departament de gregorià ha organitzat el curs que figura en l„apartat “Cursos de direcció 2011-2012.

40

Equip tècnic

Convocatòria del Fòrum de directors Dia: dissabte 1 d‟octubre del 2011 Lloc: Orfeó Català (Barcelona) Temàtica: El concert presentat en format d‟espectacle. Esquema de la jornada 9:30. Inscripció i cant de benvinguda. Preu de la inscripció: 10 €, que es pagaran el mateix dia a l'arribada. 10. Taller amb Jordi Godall:

Claus per a entendre el treball coral / Cor i comunicació

El taller consistirà en una part teòrica, però especialment en una part pràctica amb els assistents, a fi d‟optimitzar els recursos de comunicació per a fer una bona interpretació de música coral. El taller durarà tot el matí, de 10 a 2. 2.Dinar De 4 a 18:30. Diàleg amb un advocat sobre la temàtica laboral i associativa dels directors de cor: retribucions, contractes laborals, abusos possibles, sentit corporatiu, borsa de treball, associació de directors, etc. 6. Comiat. Jordi Godall Estudis Cursos de veu a càrrec de Coralina Colom: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Classes de cant amb Margarita Sabartés. Dansa contemporània i jazz a La Fàbrica amb Ramon Oller, Andreu Bresca, Francesc Bravo i Montse Colomer. Cursos de direcció escènica: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Formació com a actor Jorge Vera, Manuel Lillo, Carlos Gandolfo, John Strasberg (Actors Studio), Marie Sue Bruce (Estudi Ernie Martin, Nova York), Dominique de Fazio (Actors Studio), Hellen Gallager (teatre musical), Franco di Francescoantonio. Tècnica Meisner amb Javier Galito. Docència Professor d‟interpretació al Col·legi del Teatre de Barcelona des del 1997. Professor d‟interpretació a l‟Escola de Doblatge de Barcelona des del 2005. Professor d'"Interpretació i Escena” al Conservatori Municipal de Música de Barcelona des del 2008. Ha treballat, entre d‟altres, a la Companyia Teatre del Tret, Companyia Flotats, Com-pagnia Teatro di Roma, Gat Companyia Teatral, i amb Lluís asqual, com a actor, ajudant de direcció i com a director, i també a la televisió. Artista resident a l'Orquestra Simfònica del Vallès (temporada 2009-2010), realitzant tasques de dramatúrgia i posada en escena i treballant en tots els àmbits de la comunicaió escènica amb els músics de l‟orquestra.

41

Repertori recomanat per l‟equip tècnic

Diàleg, de Joaquim Maideu (FCEC, núm.206) Stella splendens, del Llibre Vermell de Montserrat. Emperadriu, del Llibre Vermell de Montserrat (BC 1161) En mi viejo San Juan, Noel Estrada/Angel Mattos (FCEC, núm.86) Dolç rossinyol, de Donald Hugues (obra que s’ha d’editar)

Sense vent / Vem kan segla, harm. per G. Deutschmann (BC 1548) Moon river, harmonització d’Alain Langrée.

Serra de Mariola, harm. per Fc. Xavier Costa Ciscar (FCEC, núm.181) Al vent, Raimon - A. Ros Marbà (BC 1257) Tinc enveja del matí, d’Antoni Pérez Moya (Antologia Coral, Barcelona: Clivis Publica-

cions, 1984, pàg.42) Quatre polifonies religioses, de Josep Crivillé (FCEC, núm.221)

Cant Comú recomanat per 2010-2011

L’hora del repòs, de Pere Mateu Xiberta, obra que ja s’havia programat

el curs anterior (FCEC, núm.213) La dama de Mallorca, harm. per Baltasar Bibiloni (FCEC, núm.3)

A l’horta del meu pare, harm. per A. Pérez Moya (FCEC, núm.17) La primavera ve..., de Francesc Batle (FCEC, núm.15)

Europa Cantat

Auditoria a Bonn

Com en anys anteriors, la nostra presidenta, que és auditora interna de la European Choral Association - Europa Cantat, va anar a Bonn juntament amb l'altra auditora, la flamenca Annie Vander Schelden, a revisar els comptes de l'exercici del 2010. Allà van comptar amb la presència del tresorer d'Europa Cantat, Jean Smeets.

Festival Europa Cantat a Torino

Del 27 de juny al 5 d‟agost. Més informació a www.europacantat.org

42

Més sobre el món coral

XVII Trobada de Corals d'educació secundària

El dia 31 de març es va celebrar a Manresa la XVII Trobada de Corals d'educació secundà-ria, aquest esdeveniment musical tan esperat per totes les formacions participants.

Quan l'any 1992 el professor Constantí Sotelo, avui ja jubilat, en va organitzar la primera, mai no s‟hauria pas imaginat l‟èxit i la gran mobilització musical que al llarg dels anys s‟ha anat creant.

Any rere any, cada vegada són més

El pavelló manresà Nou Congost s‟omplí de cants i de jovent d‟arreu de Catalunya i fins i tot del País Valencià i d‟Andorra. Més de cinc mil alumnes de cent-dinou centres de secundària (dotze de la Catalunya central) omplien un escenari que per un dia va canviar l‟esport del bàsquet pel cant coral. També es comptà amb una orquestra de dos-cents músics i amb la participació entusiasta del grup local Gossos, que interpretaren i acompanyaren temes que van ser corejats per tota la jovenalla (com "Tens un amic" i "Corren"). També volgué participar-hi el bagenc Lluís Cerarols amb la seva cançó "Moscada", del correfoc de Manresa.

Constantí Sotelo en fou l‟ànima emocionada amb la seva tasca d‟organitzador, els seus “córrer amunt i avall” i també amb el seus cants. La paraula “Constantí” se sentia per tot arreu i en tots els tons possibles, sempre amb gran emoció i sincer reconeixement.

La presència i les paraules de l‟alcalde de la ciutat, Josep Camprubí, ajudaren a donar encara més emoció i importància a l‟acte.

Es començà conjuntament amb l'"Himne a l‟alegria", de Beethoven; després s‟interpretarien "Els segadors" i "El cant de la trobada" (amb música original del mateix Constantí), càntic que any rere any es pot sentir en totes les trobades.

43

Parla Constantí Sotelo, el pare de la Trobada

L‟acte va acabar amb unes emotives paraules de la consellera d‟Ensenyament, Irene Rigau, i la general rotllana i encaixada de mans a totes les graderies mentre es cantava "L‟hora dels adéus".

Tots els presents, i tots els que coneixem aquesta fantàstica gatzara musical volem i demanem al mestre Constantí Sotelo que per molts anys continuï essent l‟ànima d‟aquestes trobades de secundària.

Primer Festival de Pasqua de Cervera El I Festival de Pasqua de Cervera es va celebrar del 21 al 24 d‟abril al nucli antic de la ciutat. Tres dies de música clàssica a totes hores. El director artístic del Festival va ser Xavier Puig, cerverí, prou conegut per les corals de la FCEC i que escriu en la introducció del programa les paraules següents:

"Des del Festival de Pasqua de Cervera pretenem aportar nous continguts i que serveixi d‟aparador d‟aquest gènere musical [la música clàssica]. Veig indissociable la música catalana dels intèrprets catalans. Hem crescut junts i tenim segurament més del que ens mereixem en ambdós sentits. Per tant, volem instar intèrprets, compositors, oients i gestors a descobrir la música catalana i, alhora, que s‟estableixi un contacte entre musicòlegs i intèrprets. Esperem retallar distàncies. Es tracta de casar una mostra de música catalana i d‟intèrprets catalans amb un espai de debat. I una trobada amb activitats per a tots els públics i per als professionals del sector".

El Festival també va organitzar un conjunt de Taules Rodones, en una de les quals va intervenir la presidenta de la FCEC, Montserrat Cadevall

Naturalment, en un Festival com aquest no hi podia faltar la música coral, i ens hi va representar molt bé el Cor Madrigal, dirigit per Mireia Barrera, interpretant obres de Bernat Vivancos, Josep Vila i Casañas, Benet Casablancas, Xavier Sans, Josep Lluís Guzmán, Joaquim Serra i Xavier Montsalvatge.

44

11 de setembre. Concert al Palau de la Música Catalana L‟11 de setembre d'enguany, a les set de la tarda, es farà al Palau de la Música un gran Concert de Música Catalana, organitzat per la Fundació Mas i Mas. La direcció del concert anirà a càrrec Xavier Puig, i s'hi interpretaran obres de Cassadó, Morera i Martínez-Valls. L'obra principal serà la Simfonia Nova Catalònia de Joan Manén, autor i obra malauradament massa oblidats. Es tracta d'una composició que no s‟executa des d‟abans de la Guerra i que està basada en "Els segadors" i altres melodies populars catalanes. Com a cloenda del concert s'ha encarregat una adaptació simfonicocoral d'"Els segadors", segons la versió original de Francesc Alió, a Josep Lluís Guzman-Antich i Francesc Guzman Bonet.

Està previst que en aquesta estrena hi participin cantaires de la FCEC des de les graderies de l'orgue, els quals, a més de presenciar el concert, cantaran la nova adaptació de l'antiga versió d'"Els segadors". El concert acabarà amb la interpretació d'"El cant de la senyera".

Cicle Coral a l‟Auditori Com cada any, l‟Auditori de Barcelona programa el Cicle Coral amb la col·laboració de la FCEC.

Concerts de corals de la FCEC

Coral Renaixença, de Sant Boi de Llobregat Com a Casa. Sardanes.

Amb acompanyament de la Cobla La Principal del Llobregat.

Direcció: Pau Jorquera.

Dissabte 15 d’octubre, a les 6 de la tarda

Cor de noies Exaudio, d'Igualada

Música per a cor de veus femenines.

Direcció: Júlia Sessé:

Obres de HOLST, VILA, KOKSÁR

Dissabte 12 de novembre, a les 6 de la tarda

Cor De Cambra Dyapason, de Barcelona De l'Europa del XIX a la Catalunya del XX. Una visió del cant coral.

Direcció: Teodor Roura Obres de TALTABULL, MOMPOU, SOLER i ROSSINI

Dissabte 17 de desembre, a les 6 de la tarda

Cor Montserrat de Terrassa Nit de Nits. Cantata de Nadal. Direcció: Glòria Coma

Obra de JOSEP BAUCELLS

Dissabte 14 de gener de 2012, a les 6 de la tarda

Coral Cantiga de Barcelona

Rèquiem alemany de Johannes Brahms.

Direcció: Josep Prats Obres de BRAHMS

Dissabte 21 d’abril de 2012, a les 6 de la tarda

45

Altres concerts corals

Coelo in terra. Cor Vivaldi, de Barcelona Cicle Mas i Mas

Direcció: Arnau Farré i Oscar Boada

Obres de BRITTEN i GUINOVART entre d'altres

Diumenge 13 de novembre a les 7 de la tarda

The Gospel Viu Choir Gospel sense fronteres

Obres: Espirituals

Diumenge 27 de novembre, a les 7 de la tarda

A Catalan Christmas suite Cicle Mas i Mas Cor Vivaldi

Intèrprets: Cor Vivaldi, Ignasi Terraza Trio i Kirby Shaw

Obres: Cançons catalanes de Nadal

Diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda

Alabama Gospel Choir Promoconcert

Divendres 23 de desembre a les 8 del vespre

Cor, Ballet i Orquestra de l'exèrcit rus de Sant Petersburg Promoconcert

Obres: Kalinka, Més enllà del Danubi, Katyusha, Al combat, i altres danses i cançons tradicionals russes.

Dissabte 17 de desembre a dos quarts d’11 de la nit Dissabte 7 de gener de 2012, a dos quarts d’11 de la nit

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana Les set paraules de Crist a la Creu Obres: TALTABULL i FAURÉ

Diumenge 31 de març de 2012 a les 6 de a tarda

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana Les set paraules de Crist a la Creu

Obres de TALTABULL I FAURÉ

AUDITORI MUNICIPAL DE TERRASSA Diumenge 1 d’abril de 2012, a les 8 del vespre

Divendres 6 d’abril de 2012, a les 8 del vespre

Música coral catalana: els top ten! Cicle Mas i Mas Cor Vivaldi

Intèrprets: Cor Vivaldi, Cor Madrigal, Mireia Barrera i Òscar Boada

Obres de NICOLAU, MILLET, MANÉN, LAMOTTE DE GRIGNON i d'altres

Diumenge 22 d’abril de 2012, a dos quarts de 8 del vespre

Vivaldi pel Cor Vivaldi Cicle Mas i Mas. Cor Vivaldi

Intèrprets: Cor Vivaldi, Cor Infantil Amics de la Unió, Orquestra de Cambra de Granollers i Òscar Boada Obres de VIVALDI

Diumenge 1 de juliol de 2012, a les 7 de la tarda

46

Influència del Cant Coral en els nacionalismes a l‟Europa del segle XIX

WORKSHOP CHORAL SOCIETIES AND NATIONALIST MOBILISATION

Entre el 17 i el 19 de febrer de 2011, Nise (Nationals Movements & Intermediary Structures in Europa) i SPIN (Plataforma d'Estudi sobre Nacionalismes) de Flandes, van organitzar unes jornades sobre la influència dels orfeons i del cant coral organitzat en la mobilització nacionalista a l'Europa del segle XIX.

Aquest taller es va realitzar al Conservatori Reial d'Anvers (Facultat de l'Escola Artesis Universitat) i es va fer possible gràcies al suport addicional de ADVN, Koor, la Unitat de Recerca d'Història Política (Departament d'Història, Universitat d'Anvers) i la Universitat d'Amsterdam.

Després d'una actuació coral amb una selecció cançons patriotes del segle XIX a la nit d'obertura, els historiadors i musicòlegs especialitzats de tot Europa van analitzar el fenomen dels moviments corals i les seves aspiracions nacionalistes en gran detall. Era la primera vegada que es feia un enfocament comparatiu d'aquest tema i va permetre tant les transferències culturals com l'anàlisi i investigació dels desenvolupaments paral·lels. Els debats i l'estudi de documents generats prèviament van donar noves perspectives en la dinàmica de la funció social i política de la música.

El programa va consistir en diverses sessions de ponències que analitzaven cada cas en concret i després de cada sessió s'obria un debat amb participació restringida. Es van exposar els casos d'Alemanya, Flandes, Valònia, Noruega, Hongria, Txèquia, Sèrbia, Bulgària, Països Bàltics, Gales, Irlanda, França, Catalunya i el País Basc.

El cas català va ser exposat per Dominique Videaud, de la Universitat Lumière 2 de Lió, que havia viscut uns anys a Catalunya i cantat a l'Orfeó Català. Entre els participants hi havia responsables de diferents federacions corals, entre ells Montserrat Cadevall presidenta de la FCEC.

El gestor de la conferència va ser Andreas Stynen i de les ponències i debats es se'n farà una publicació, editada per SPIN.

Per saber-ne més:

National movements & Intermediary Structures in Europe

47

29è Festival Internacional de Música de Cantonigròs

El Festival de Música de Cantonigròs s‟ha celebrat del 14 al 17 de juliol, i hi han participat trenta-quatre entitats de vint-i-quatre països d‟arreu del món.

Els grups guardonats, han estat:

Cors Mixtos 1r. University of Primorska Academic Choir, de Koper (Eslovènia) 2n. Ungomskör, de Tyresö (Suècia) 3r. Coro Pichincha, de Quito (Equador)

Cors Infantils 1r. Shangai HuangpuYoungster‟s Activity Center Spring Children‟s Choir 2n. Guandong Experimental Middle School Choir, de Guangzhou (Xina) 3r. Medvidata Children Choir, de Krumlov (República Txeca)

Cors Femenins 1r. Insieme Vocale Vox Cordis, d‟Arezzo (Itàlia) 2n.University of Primorska Academic Choir, de Koper (Eslovènia) 3r. Female Choir of the Béla Bartók Music Institute of Miskolc (Hongria)

Cors Mixtos Masculins o Femenins de Música Popular 1r. Shangai HuangpuYoungster‟s Activity Center Spring Children‟s Choir 2n. Coro Pichincha, de Quito (Equador) 3r. Guandong Experimental Middle School Choir, de Guangzhou (Xina)

Grups de Dansa 1r. Folklore Grup Cifra, d‟Uherské Hradiste ((República Txeca) 2n. Ratilelis, de Kretingos (Lituània) 3r. Guandong Experimental Middle School Choir, de Guangzhou (Xina)

El Jurat de Música estava integrat per: Lluís Vila, director musical; Carles Gumí, secretari del Jurat; Francesc Busquets, secretari del Jurat; Christian Balandras, de França; Pierre Huwiler, de Suïssa; Fabrizio Barchi, d‟Itàlia; Tomàs Rosado, Xavier Solà, Cèsar Calmell, Lluís Millet, M. Lluïsa Cortada i Òscar Boada.

El de dansa: Narendra S. Kotiyan, d‟Anglaterra Índia, president del Jurat; Katrin Allard, de Bèlgica; Francesc Casadesús i Jose Mas Pineda, secretari del Jurat.

48

Articles

50 anys. 100 cançons Vorejant els setanta anys –ara els he fet–, la meva dèria ha estat, i és encara, de deixar les meves coses endreçades. Pels que vénen darrere. I escriure, no les meves memòri-es però sí les de la meva família, les que vaig rebre dels meus pares. Deixar per escrit, d'una manera o una altra, el que vaig rebre per transmissió oral.

Penso que aquesta és una feina que als laboralment jubilats ens toca fer. Perquè jubilar-se laboralment és fer una simple resta. De la vida de cada dia en restes el temps dedicat al treball i et queda el que abans feies i tenies que no era treball, sinó dedicació o lleure: les aficions, les amistats que has cultivat, la família que has cultivat, la parella, els fills, els néts –moltes tradicions no passen de pares a fills sinó d'avis a néts–, les entitats o associacions de les quals formaves part, els projectes que estaves realitzant o que volies realitzar... A qui en sa vida no ha fet res més que treballar, en jubilar-se només li queda la família, el casal d'avis i l'IMSERSO. Cal tenir-la present, aquesta resta, per quan et toca fer-la.

La carpeta de les lletres de cançons Però tot això, ¿què té a veure amb l'article que les bones amigues d'A4VEUS m'han demanat? Un article sobre un llibre que fa poc que he publicat: 50 anys. 100 cançons. Vaig escrivint una mica com aquell que va parlant. Doncs, tot endreçant-me els papers i les coses, he anat obrint diferents carpetes, per temes, o per batalletes. Una carpeta era de les lletres de les cançons que he adaptat o creat. Una feina mecànica: anar ficant cada paper a la carpeta corresponent.

La sorpresa va ser quan em vaig adonar que de cançons meves n'hi havia una pila. I més comp-tant les que havia perdut però que recordava, les que tenia però no recordava, i les que ni tenia ni recordava..., però que després alguns amics em van recordar. I les perdudes del tot, que no esta-ven al disc dur de cap memòria...

Mai no les havia vist juntes, la veritat, sempre les havia considerat com una obra dispersa. Ui! No pas com una obra sinó com a peces soltes, mai formant part de cap aplec, ni amb cap intenció de

ser aplegades. Lletres disperses, això sí: les unes per a uns cançoners, d'altres per a uns discos, unes per al Grup de Folk, unes per a tal efemèride d'amics, unes altres per a tal o tal altra coral que et demanava que li fessis...

Una obra diversa i dispersa Una obra dispersa en l'espai, però també en el temps. Des de la “Vella xiruca” a Mar mur, una obra de concert estrenada al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia. Passant per “La vall del riu vermell” i per “Les rondes de vi..”.

Des dels meus vint anys fins ran dels meus setanta. Cinquanta anys de cançons. Can-çons del cançoner Uel·lé i dels dos Iukaidí, dels Negro Spirituals, del Folk-Song, de la 1a. i la 2a. Ronda de cançons... Cantades i gravades per en Jaume Arnella, pels Fals-terbo-3 –sobretot música country–, per en Jordi Roura i els Ara va de bo i Els Baldufes, per cantaires de la Coral Sant Jordi, per Els Sapastres, per la Guillermina Motta i en Joan Manuel Serrat, per a la coral que dirigeix o dirigia en Manuel Cabero, per a l'Orfeó Badaloní, que és el de casa...

Les primeres eren gravades a la petita editora de discos Als 4 Vents. Després, en altres discogràfiques. Era la tasca de l'Equip Telstar-33, a l'entorn d'El Hogar del Libro...

49

La intenció no era gravar discos, ni editar cançoners. Era que la gent, sobretot la gent jove, cantés, que tingués cançons que li diguessin coses, que se les sentís seves. Per a cantar junts, als campaments, als focs de camp... Però també per al Grup de Folk. I cançons de protesta, per a cantar ens els enfrontaments amb els grisos... I d'altres –sobretot espirituals negres, al principi– que es van començar a cantar a les misses amb guitarra en ple Vaticà II... i cançons per a la canalla, com el "Gripau blau" o "Puff era un drac màgic", o "L'estranya joguina"... Els discos només eren un suport, un mitjà per als que no sabien música o no eren capaços de llegir una partitura: escoltant-les en disc els seria més fàcil d'aprendre-les i de cantar-les.

L'any 1964, en Joan Argenté i jo ens vam presen-tar al concurs literari de la Selva del Camp amb un llibre d'adaptació de Jacques Brel al català, on hi havia des d'"El clar país" fins a "No em deixis tan sol" o "L'amor que vindrà". Vam guanyar el premi. Però mai no es va publicar...

Després, amb mossèn Albert Taulé, ell la música i jo la lletra, vam fer un cançoner de missa, titulat De bat a bat, en plena "moguda" de les comuni-tats de base, buscant un altre llenguatge, una altra expressió de la fe. Una de les que més ha agradat és "Noia del poble", però també "Déu té nom" o "Escolta el nostre Amén"... Encara es canten força. Perquè avui dia, això de cantar junts només es dóna a missa i al camp del Barça.

Després han vingut discos de cançons amb lletra meva: no pas adaptacions, sinó inventades. Discos com Els timbalers per a un món millor, amb Els Sapastres, música d'en Jaume Arnella amb el Jordi Pujol de Marduix. Mascaró de proa, per a un espectacle de dansa de l'Esbart Sant Cugat, amb música d'en Joan Figueras. I Eròtica monàstica, a partir d'uns Carmina Rivipullensia, trobats a Ripoll per Lluís Nicolau d'Olwer, anteriors als Carmina Burana, un disc que incloïa poemes del Rubaiyat d'Umar Hayyam, un poeta persa del segle XI, totes amb música d'en Jaume Arnella. I Pau i treva, a favor de l'amor i la pau i contra la guerra –en plena guerra de l'Iraq–, amb músiques d'en Jordi Fàbregues del Pont d'Arcalís, d'en Toni Torregrossa d'Urbàlia Rurana i d'en Maurizio Martinotti, és a dir, catalans, valencians i piamontesos. I Mar mur, sobre el tema de la immigració estrangera, amb els mateixos músics.

A més de totes aquestes cançons, afegiu-n'hi altres de disperses: havaneres, corrandes, per a cant coral... Posem-n'hi dues-centes, per dir-ho en números rodons. Mai no les havia vist juntes en una carpeta. I és que amb les lletres de cançons sóc un mal pare: pareixo moltes cançons però de seguida les deixo de banda. Ara, però, que ja n'he fet setanta, m'ha fet una íntima il·lusió veure-les juntes. N'hi ha de més bones i n'hi ha que no tant, fins i tot n'hi ha algunes que no em faria res oblidar-les. Sobretot, m'agrada que la gent les recordi, o que encara les canti, o fins i tot que les ensenyi als seus fills. O que s'ense-nyin a l'escola. Com feia en Xesco Boix, amb qui tant havíem compartit del món de les cançons i de la vida. Xesco Boix

50

Fer-ne una publicació D'aquí que, en veure-les totes juntes a la carpeta, em van venir ganes de publicar-les en un llibret. Una edició limitada, per a la família i amics i coneguts. Vaig parlar-ne amb uns companys de Badalona que tenen una petita editorial de poesia. L'editorial es diu Pont del Petroli. Els va agradar la proposta. Però no per a fer-ne una edició limitada, sinó un llibre normal. Hi he hagut de posar alguns calers, que vaig recuperant de mica en mica, però valia la pena. Només per viure les presentacions i veure com la gent ho agraïa, ja valia la pena.

L'avantatge d'una editorial petita és que se'n cuiden molt directament, que s'ho estimen. La pega, almenys aquesta, que té la difusió i els llocs de venda una mica limitats, a les llibreries de Badalona i a tres o quatre de les principals de Barcelona, i para de comptar. Tanmateix, se'ls pot demanar per correu electrònic i t'ho envien. O a mi també, com us vingui de gust: www.pontdelpetroli.com i pontdelpetroli@yahoo.es

50 anys. 100 cançons Aquest és el títol del llibre. Rodó. Perquè d'entre totes les cançons que he adaptat o creat n'he seleccionat un centenar. Cal dir, però, sobretot als músicaferits, que només hi ha les lletres de les cançons. Ho sento. Jo sóc de lletres, lletrista. Un títol que em plau, perquè amb la poesia no he tingut gaire sort: un parell de premis i alguns accèssits, però no res publicat. Si m'hagués hagut de posar a buscar o a encarregar les partitures de les cent cançons, no m'hi hauria llançat, ni me n'hauria sortit: no hauria acabat mai. O sigui, només lletres.

Poesia menor? Les lletres de cançons donen una satisfacció que no dóna la poesia: que molta gent se les sap de memòria –lletra i música– i els agrada cantar-les quan són colla. ¿Recordar vells temps? Potser sí. ¿Per què no? Una altra satisfacció que donen és que els que les canten per afició no coneixen ni tan sols qui n'és l'autor.

Potser a alguns els sona allò de "Lletra: Soler Amigó" que deia als cançoners. Moltes –com "Les rondes de vi"– són tingudes per molts com a "popular catalana". ¿Què més pot desitjar un lletrista? "Popular catalana", passar a l'anonimat! Com passar a la immortali-tat...

El pròleg del llibre és d'en Jaume Arnella, però també hi ha col·laborat molt en Jordi Roura, sobretot buscant les referències discogràfiques i les dades editorials. Jo he escrit un text per a cada un dels apartats: història pura, però que encara belluga. Els títols dels apartats són aquests: "Uel·lé i Iukaidís, Folk i Als 4 Vents", "Jaume Arnella", "Falsterbo-3", "Ara va de bo i Els Baldufes", "Espirituals negres", "De bat a bat", "De Jacques Brel", "Els timbalers per a un món millor", "Eròtica monàstica", "Del Rubaiyat d'Umar Hayyam", "Mascaró de proa", "Pau i treva", "Mar mur", "Per a cant coral". I acaba amb un "Calaix de sastre" on hi ha de tot.

Les presentacions En vam fer tres: El 5 d'abril del 2011, a l'Espai Betúlia de Badalona. Amb en Jaume Arnella, l'Eduard Estivill (el doctor Estivill, sí, que és dels Falsterbo-3, ara Falsterbo-Marí) i en Jordi Roura. El 14 d'abril, al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia. Amb en Jaume Arnella, l'Eduard Estivill i en Jordi Fàbregas. El 18 d'abril, a La Formiga d'Or (d'un dels Fàbregues, provinent d'El Hogar del Libro, on va començar tot). Amb en Jaume Arnella, en Miquel Raventós i l'Arseni Sallent (de l'equip Telstar-33, que va començar amb els cançoners i els discos i l‟Enric Frigola..

51

Després s'ha presentat a Sant Cugat i estan mig emparaulades altres presentacions. La veritat és que són unes presentacions molt sui generis: de públic hi ha avis, fills i néts: tres generacions. I després d'escoltar els presentadors –entre els quals s'inclou un representant de l'editorial–, s'acaba cantant junts, fent l'onada i tot el que vulgueu. I venent llibres, esclar. Tothom s'ho passa molt bé: t'ho diuen de debò. I això és tot, ara com ara.

Per acabar, un parell de citacions. La primera, meva, del llibre que va editar el Museu d'Història de Catalunya amb motiu de l'exposició "La Nova Cançó. La veu d'un poble", que va tenir lloc del 4 de juny al 31 d'octubre del 2010. L'article es titulava "De quan la gent cantava":

“Dues persones que voldria recordar, perquè van ser els meus iniciadors en la meva tasca de versionador, adaptador o creador de lletres de cançons, van ser Artur Martorell –pare de l'Oriol, creador i director de la Coral Sant Jordi i bon amic–, i Joan Argenté, poeta badaloní, premi Carles Riba l'any 1975. Re-cordo Artur Martorell a casa seva, com em va iniciar en l'ofici d'arranjador de cants espirituals negres, tot mostrant-me la riquesa de monosíl·labs i de pa-raules agudes que té el català –a diferència del castellà, àvid de vocals i dominat per les paraules planes–, i que fa que sigui una llengua immillorable per a versificar o traduir poesies o cançons. Tinc present el seu consell d'usar, a final de vers o d'estrofa, preferentment mots acabats en ema, amb ena o amb -ng, uns sons que permeten una vibració llarga, ideal per als espirituals negres: «dalt del trennn...», «quan el sol es ponnn...».

»L'amic Joan Argenté em va fer descobrir que arranjar o adaptar no és el ma-teix que traduir, i que un bon adaptador de cançons al català –posem per cas– és el que aconsegueix despertar entre el públic d'aquí una sensació semblant a la que l'autor o l'intèrpret original ha aconseguit desvetllar en el seu públic. Així fou com «Le plat pays» de Jacques Brel es va convertir en «El clar país» de Joan Argenté.”

L'altra citació és d'un article de Salvador Cardús a l'Ara (13/02/2011), titulat "Cada revolució, la seva cançó":

“Per raons generacionals, vaig reviure la forta emoció de tornar a escoltar les cançons que ens omplien d'esperança mentre desesperàvem per la desapari-ció del dictador. Eren les mateixes cançons que ens desvetllaven la il·lusió d'una emancipació nacional plena, que, quaranta anys després, encara es fa pregar. Que actual que pot ser allò que ja només és un record!

»Va ser en aquells recitals que compreníem que hi havia adversaris que es podien combatre cantant. Que hi havia batalles que només es podien guanyar cantant. A favor de la igualtat de drets i contra la discriminació racial. A favor de la pau i contra la guerra del Vietnam. A favor dels drets nacionals i contra la dictadura... Van ser aquelles cançons les que ens van encomanar la neces-sària confiança en la possibilitat d'un món millor.

»La manifestació del 10 de juliol va ser veritablement impressionant, convida-va a l'entusiasme. Però què li va faltar? Que no vam poder cantar junts, i aquesta va ser la gran mancança. Ara hi ha la independència a la vista, però encara no tenim la cançó. I la necessitem.”

Joan Soler i Amigó

joan-soler@hotmail.com

52

Entrevista

Manuel Cabero

Amb la seva afabilitat habitual i amb passos ràpids, Manuel Cabero arriba al despatx de la FCEC per respondre les preguntes que li volem fer. La xerrada es dilata en el temps, les preguntes canvien al llarg de la conversa i es van esgranant records, anècdotes, somnis i realitzacions que hem intentat transcriure de manera fidel.

Per començar, ens podríeu parlar de la vostra infància? Al llarg dels anys anem revivint i considerant l‟ampli panorama on s‟acumulen molts dels fets que han marcat la nostra vida. De ben segur que a través de les preguntes d‟aquesta entrevista rememoraré pensaments i antics records que em suggeriran maneres d‟esplaiar-me, sincerar-me i obrir-me en les vivències que m‟han deixat una profunda empremta.

Sortosament, als cinc anys vaig tenir l‟honor d‟estrenar el Grup Escolar Ramon Llull, resultat del projecte de l‟Ajuntament de Barcelona, de l‟any 1931, que va bastir onze bones escoles en diferents indrets de la ciutat. El Ramon Llull, i els altres centres del Patronat Escolar, van néixer amb esperit social i humà i gaudien d‟una organització pedagògica considerada entre les millors de l‟Europa del moment. L‟edifici era bell i d‟arquitectura noble i artística, espaiós (ho és encara), amb un generós jardí, menja-dors i cuines moderns, dutxes... També una gran sala d‟actes... i piano! Allà hi fèiem música, hi cantàvem, fèiem rítmica, teatre, poesia, concerts, exposicions. És en aquest entorn on vaig començar a valorar el comportament cívic, les coses belles i, de manera incipient, a sentir afecció per la música.

En l‟àmbit familiar, íntim i personal, sempre m‟ha quedat un record ines-borrable d‟especials sentiments. La meva mare feia temps que tenia una salut precària, agreujada per la guerra civil, i al cap de poc temps d‟acabar-se el conflicte, la vam perdre. No vaig poder-la viure amb la naturalitat afec-tiva que es dóna en condicions nor-mals. Ella tampoc no va gaudir dels meus sentiments i de les meves inquietuds. Això colpeix interiorment. El meu pare, gràcies a Déu, sí que em va fer companyia durant molt temps, amb les meves tres germanes. Va viure noranta-nou anys.

Hi havia músics a la vostra família? No, no n‟hi havia. Però el meu pare sempre fou un diletant de la música. De molt jove va cantar, durant un període, a l‟inici de l‟Orfeó Català. Llevat de la lectura de les notes, no tenia altres coneixements musicals, però a casa sempre s‟hi sentia sonar la ràdio, amb aquells aparells que avui només es poden veure als museus. I sempre amb música culta: catalana, sobretot, i també simfònica, i òperes italianes i wagnerianes, a les quals ell era molt afeccionat.

Em portava sovint al Palau de la Música Catalana (mai no deixàvem d‟anomenar-lo amb l‟adjectiu, detall que cal recordar actualment), als “assajos de repàs”, que l‟Orfeó dedicava als socis i que eren oberts. Encara em ve a l‟oïda el ressò de “L‟emigrant”, “La Balanguera”, obres de Nicolau, Millet, el seu “Cant de la senyera” i tants d‟altres. I, molt sovint, “Els segadors”.

53

Una mica més endavant anàvem als concerts populars del Palau de Belles Arts, avui desaparegut, que estava situat prop de l‟Arc de Triomf. Eren cicles a càrrec de la Banda Municpal de Barcelona, que dirigia el gran músic i mestre Joan Lamote de Grignon: més de cent músics que sonaven com una orquestra simfònica. Estava al nivell de les més importants bandes del món i tocava amb instruments especialment portats des d‟Alemanya, cosa actualment irrepetible. Va ser llavors que em vaig fami-liaritzar amb la música simfònica: Bach, Mozart, Beethoven, Saint-Saëns, Dukas, Ravel (el seu Bolero m‟embadalia). I també “Els segadors”.

I com va ser que descobríssiu que la música havia de ser el vostre ofici? Segurament va ser aquest cultiu de sensacions el que m‟hi va portar. I, potser, preci-sament el fet que a la família no hi hagués precedents d‟estudiants ni practicants de música va afavorir que el meu pare sempre m‟ajudés i em donés suport. A ell, que hi era tan addicte, li va plaure la meva decisió, cosa que sempre li he agraït.

A l‟escola Ramon Llull també em van ajudar, permetent-me sortir més aviat per po-der entrar a bona hora a l‟Escola Municipal de Música de Barcelona, al carrer del Bruc, on aleshores es feia des del grau elemental fins al superior. Era com una ESMUC d‟avui, amb un professorat competentíssim i un pla d‟estudis molt, molt exi-gent. Recordo vivament les felices hores passades amb els professors, que amb les seves ensenyances van saber transmetre‟m l‟art i la ciència de la música, i seria desagraït si no mencionés Margarida Orfila, Frederic Alfonso, Lluís Maria Millet, Blai Net i Joaquim Zamacois, entre d‟altres mestres, tots ells estimats i admirats.

Quins records en teniu, del Conservatori? Ja aleshores m‟atreia el so de la polifonia vocal i bellugava els braços (dirigia?), sen-se tècnica ni experiència (beneïda inconsciència!), fent experiments corals amb companys condeixebles, i amb uns resultats que ens semblaven “celestials”. Com a mínim, ens ho passàvem molt bé.

Allà vaig conèixer la Montserrat, la Montserrat Pueyo, també alumna, que va esde-venir cantant, professora de cant i logopeda. Compartíem ideals (quants!) i aficions, sensibilitats i projectes, i fets transcendents que, amb la comunió de sentiments i el mateix entorn intens de la música, ens van portar al matrimoni. Feliçment ens nas-queren sis nois i dues noies. Tots van cursar la carrera de música. D‟ells, sis s‟hi dediquen com a professió, i els altres dos com a esplai, practicant-la en la intimitat familiar. No resulta gaire original, en el nostre cas. Es nota que era l‟única cosa que sabíem fer...

El fet de compartir la música amb la Montserrat, com va influir en les vostres carreres? La Montserrat i jo sempre ens vam donar suport. Tot i la seva continuada gestació i maternitat (els nostres fills es porten entre un any i mig i dos de l‟un a l‟altre). Sempre la vaig tenir al meu costat en tot. Al principi va ser professora a l‟Escola Municipal de Música, activitat que, amb el temps, va haver de deixar per a atendre la criança dels fills. Quan la filla petita tenia dos anys i anava a l‟escola bressol, la Montserrat va guanyar la plaça de professora de cant al Conservatori de Música de Terrassa, on va exercir fins a la jubilació. Abans, però, havia fet la carrera de logopèdia, títol que va obtenir fàcilment, atès que dominava la matèria perquè ja l‟havia estudiada i practi-cada. La seva percepció sensitiva i el domini de la veu li ho va permetre. Va ser una gran professional i molt estimada pels seus deixebles. Sovint, amb la confiança que es guanyava, els alumnes la feien participar de sentiments i cabòries. Els escoltava i feia mig de consellera psicològica, d‟amiga i quasi mig de mare.

54

Quan i com va ser que fundéssiu el Cor Madrigal, que ara ha fet seixanta anys? La meva dèria pel cant coral m‟havia portat a fer algunes provatures, entre les quals la de cantar temporalment en corals, i va derivar, sempre amb l‟ajut i l‟empenta de la Montserrat (encara no érem casats), cap a la creació d‟aquest Cor Madrigal, nom

que jo ja tenia pensat perquè definia un gènere coral antic que s‟adeia amb la meva preferència per les formes petites i pels petits conjunts a cappella.

Vam començar tretze persones, familiars i amics companys. Alguns llegien i d‟altres no, però tots començàrem animats a estudiar i a voler millorar, i treballàvem intensament, amb rigor i il·lusió. Això ens va ajudar a superar un programa que vam interpretar el dia 1 de juliol del 1951, data que figura com a fundacional, en un soterrani de la casa on vivia amb el meu pare i les meves germanes. Entre l‟auditori, unes setanta per-sones, hi havia personalitats de l‟àmbit cultural, entre les quals el poeta Joan Alavedra, autor de l‟oratori El pessebre, musicat per Pau Casals, i el mestre Lluís Maria Millet, director

de l‟Orfeó Català. L‟acte va tenir molt bona ressonància i ens va donar confiança per a continuar esforçant-nos.

I anàvem fent camí. Progressàvem en qualitat i també en prestigi, la qual cosa ens obligava a mantenir-los, tant per convicció com per la responsabilitat que devíem al nostre públic, a la música i al nostre país. El temps va anar passant i el Cor Madrigal era reconegut i respectat. Això, consta objectivament a les hemeroteques.

En els anys de la dictadura franquista, com ho fèieu per reunir-vos, recuperar obres catalanes i no tenir problemes? De problemes en teníem, i uns quants. Fèiem tant com podíem, amb molta voluntat, molt d‟esforç i amb la col·laboració dels cantaires. Fèiem país a través del cant (de l‟art coral, com m‟agrada anomenar-lo) amb la interpretació de música catalana, de tots els estils, i amb tot el que això significava en aquell moment. Ens hi jugàvem la llibertat.

Un dia la policia va venir a casa meva, que és on assajava el Cor Madrigal, per pro-hibir que continuéssim reunint-nos, atès que no estàvem legalitzats com a associació. I no ho estàvem perquè acceptar el que aquell associacionisme tan pe-culiar demanava era contrari als nostres principis. Doncs bé, se‟m van endur a la comissaria, on vaig passar vint-i-quatre hores, amb la por del que podia succeir-nos a partir de llavors. Naturalment, ens varen prohibir continuar trobant-nos. De manera que vam canviar el nom del cor, i ens vam dir Coral Segle XV; però vam continuar assajant al mateix lloc i cantant les mateixes cançons.

És l‟únic ensurt que vau tenir? Sí, però la por continuava. Fins que, al cap d‟un temps, el mateix Ministerio de Cultu-ra ens va començar a demanar sovint d‟intervenir, com a Cor Madrigal, en diversos festivals importants a Espanya. I, a partir d‟aquí, vam recuperar el nostre nom, ens van ajudar i no se‟n va parlar més.

Quants anys heu dirigit el Cor Madrigal? Quaranta anys. La meva successió va arribar després d‟una reflexió: els relleus, si es volen fer amb garanties, cal fer-los amb temps, ben estudiats i ben planificats. Coneixia la Mireia Barrera com a alumna dels cursos de direcció coral de Lleida, organitzats per l‟Orfeó Lleidatà. Des de joveneta destacava per la seva vivacitat, intel·ligència i afany de treballar bé, per la seva sensibilitat artística i perquè cantava bonic i afinat. Jo l‟anava observant i vaig adonar-me que era la persona que algun dia podria ocupar el meu lloc. I era molt jove encara!

55

En el moment oportú, vaig proposar-li la possibilitat de fer estudis superiors de direc-ció coral a l‟estranger, amb el mestre i amic Pierre Cao, al qual vaig demanar que l‟ajudés tant com fos possible. Al cap de tres anys va tornar amb el títol superior, guanyat brillantment. Fou aleshores que li vaig proposar (ella no coneixia el meu projecte) de succeir-me en la direcció del Cor Madrigal. Es va sorprendre i, d‟entrada, va dubtar, però al final, emocionada, ho va acceptar. Després d‟un any de preparació, presentàvem el relleu en un concert que va esdevenir solemne i emotiu, amb l‟església de Santa Anna de Barcelona plena de gom a gom. Vam dirigir una part cadascú, la Mireia i jo. La Mireia va estrenar una obra d‟encàrreg per a l‟ocasió. Des d‟aquell moment, la Mireia porta el Cor Madrigal de manera competent i super-ant nivells anteriors en tots els aspectes. Es compleix aquella dita que s‟expressa sàviament així: “Els bons deixebles superen els mestres”. El Madrigal ha anat creant altres cors. Com ha estat? Efectivament: primer, L‟Esquellerinc, d‟infants; més endavant, el Cor Albada, de nois i noies joves; després, el Cor Ariadna, de joves tirant a adults, i, finalment, el Cor Signum, de pares de l‟estol de cantaires més o menys joves que cantaven llavors en els cors d‟edat inferior, tots molt ben aconduïts pels seus directors. Aquesta situació va portar a muntar una nova associació amb el nom d‟Agrupació Cor Ma-drigal, que continua com una família viva i vital. Jo hi continuo vinculat plenament, la qual cosa m‟ajuda a viure en la meva vellesa.

A més del Madrigal, heu dirigit altres grups? Després d‟haver deixat el Madrigal a la Mireia, i gairebé sense proposar-m‟ho, vaig començar a dirigir el Cor Albada, a causa de la baixa del seu director, i hi vaig estar dotze anys! Més que no m‟hauria pensat. El fet de tractar amb adolescents va ser molt gratificant i una experiència pedagògicament formativa.

Més tard em proposaren de restituir la Capella de la Basílica de Santa Maria del Pi. Va ser una etapa molt agradable, del 1993 al 2005, any en què un alumne cantaire es va fer càrrec de la direcció. Hi treballàvem polifonia religiosa i profana dels segles setze i disset, amb una plantilla de cantaires de bon nivell. Va significar un gran goig poder continuar amb el meu estil preferit. A proposta de la Universitat de Barcelona, vaig crear també la Coral Universitària de Ciències de l‟Educació. En causar baixa a la Universitat, ha continuat amb el nom de Cor Magister Artis, de la Pastoral Univer-sitària de l‟Arquebisbat de Barcelona. El continuo dirigint amb il·lusió i plaer i em permet fer música i fer-la estimar, a través de la formació dels cantaires.

També heu fet altres activitats musicals. Ens en podeu parlar? Sí, unes quantes. He donat cursos de direcció a Barcelona, arreu de Catalunya, d‟Espanya i d‟Europa. He estat invitat en diverses ocasions a muntar i dirigir obres simfonicocorals amb diferents grups corals de Catalunya. I a partir del 1960, amb els meus companys Oriol Martorell, Enric Ribó, Leo Massó i Enric Gispert, vam muntar conjuntament grans obres simfonicocrals: per exemple, L’Atlàntida, de Manuel de Falla, que va ser dirigida pel mestre Eduard Toldrà. Altres grans directors del país i estrangers van prestigiar les nostres actuacions i van afavorir positivament les nos-tres experiències, a través de la seva pedagogia i interpretació.

56

Com vau participar en el naixement del Secretariat d‟Orfeons de Catalunya i, més endavant, de la FCEC? Unir esforços sempre és bo, i a finals dels anys cinquanta, malgrat les dificultats polítiques i socials, ja hi havia una bona quantitat d‟entitats corals, algunes de les quals eren anteriors al règim i havien continuat funcionant, mentre anaven sorgint-ne d‟altres. La majoria van acordar que els calia col·laborar per intercanviar idees i opi-nions, i també per sobreviure. De manera que es va crear el Secretariat d‟Orfeons, al qual Òmnium Cultural va oferir aixopluc. I, a començament dels anys vuitanta, ja en democràcia, el va succeir la Federació Catalana d‟Entitats Corals, el primer president de la qual va ser Oriol Martorell. Jo hi vaig col·laborar des del primer moment, conti-nuo fent-ho des de l‟Equip Tècnic i n‟estic molt satisfet.

Crec que la FCEC fa una molt bona feina de coordinació de les corals, de formació de directors i de representació del nostre món de l‟art coral davant les institucions.

L‟any 2002, la Generalitat us va concedir la Creu de Sant Jordi. Fa pocs mesos se us va retre un homenatge. Com ho vau viure? No m‟agrada sentir-me “mediàtic”. Aquests tipus d‟actes m‟aclaparen. D‟altra banda, els haig d‟agrair. De l‟homenatge m‟agrada dir-ne que va ser una reunió d‟amics. En van venir molts, cosa que em va fer molta il·lusió. Em va complaure que m‟oferissin dirigir una obra i que em permetessin dir unes paraules per agrair la companyia, per exposar breument com veig les coses del nostre àmbit i per fer memòria de persones i, sobretot, dels amics i companys que ens han deixat.

Quines creieu que han de ser les característiques d‟un bon director de coral? La formació, la vocació i la capacitat de transmetre musicalitat als cantaires. El direc-tor ha de fer sonar l‟instrument, que és el cor, el millor que pugui. Li ha d‟infondre una personalitat que el distingeixi des del punt de vista estètic. Ha de ser també un bon pedagog, i això significa ensenyar a cantar, sí, però també tenir una bona co-municació amb els cantaires, començant per respectar cada persona: ha d‟evitar, tant com sigui possible (de vegades cal), comentaris individuals davant de tothom sobre la manera de cantar o l‟actitud d‟un cantaire; ha de ser exigent, però afable, i si aixeca la veu cal que ho faci amb amabilitat. Això es nota.

Si fa repetir un passatge o un fragment, no s‟hi val a dir “Tornem-hi” i prou; ha d‟explicar per què el fa repetir i ha d‟ensenyar la manera d‟esmenar-lo. Ha de saber triar el repertori, tenint en compte quines obres és capaç de dirigir i quines no, què és el que la seva coral pot cantar i què no... Voler fer un repertori per damunt de les pròpies possibilitats o de les de la coral és condemnar la col·lectivitat al fracàs i al trauma que això pot representar per a tots plegats. Ha de fer lluir els seus cantaires, més que no pas voler lluir-se ell mateix, i dir-los “Molt bé” quan s‟ho mereixen. El cantaire s‟ha de sentir tan important com el director. En cada moment de la preparació d‟una obra ha de prevaldre la formació tècnica i la sensibili-tat artística de cada cantaire.

No acabaria mai de donar consells i me‟n permeto un de darrer: és bàsica la comu-nicació visual entre director i cantaires; la màgia de la interpretació sorgeix amb aquesta comunió.

57

I els cantaires, què han de fer per a elevar el nivell del cor? Primer de tot, ser puntuals i, si tenen algun impediment que els fa arribar tard o no els permet participar en l‟assaig, avisar. Prendre‟s els assajos i els concerts molt seriosament. Si, a més d‟això, inicien o aprofundeixen l‟aprenentatge de la música, de segur que serà bo per a ells, que en gaudiran molt més, i per a la coral. Els acon-sello també escoltar música, molta música, en viu i enregistrada. Música coral, és clar, però també d'altres gèneres. I, naturalment, assistir a concerts d‟altres corals, de tots els nivells, que de totes se n‟aprèn.

Sempre és agradable sentir corals del millor nivell. Però totes, fins i tot les modestes (m‟agrada aquest adjectiu, no un altre), fan una aportació a la qualitat i al gaudi emocional dels seus cantaires, que és important i s‟ha de tenir en compte. Tothom ha de buscar i trobar la coral adequada al seu nivell i, és clar, cal que en sigui ben conscient, amb intel·ligència. I la trobarà i en gaudirà. Tothom ha de poder cantar! I tornem a dir allò de sempre: si el director té ofici i gràcia, millorarà qualsevol nivell.

Creieu que és bo que els cors es componguin de persones de diferents edats i nivells de coneixement musical? Des d‟un punt de vista lògic, no s‟haurien de barrejar de manera indiscriminada edats i veus. Però hi ha casos, en localitats petites on hi ha una sola coral i un sol director, en què s‟hi pot acceptar tothom que vulgui cantar, sigui quin sigui el seu nivell musical i també veus d‟infants, sobretot majors de deu anys. No és el millor, però la feina que s‟hi farà resultarà encara positiva.

De segur que molts directors de cor us demanen la vostra opinió sobre un concert que acabeu de sentir. Els dieu el que en penseu? Si m‟ho demanen ells, sí. Els ho dic de la manera més constructiva possible, sempre referint-me a aspectes que entenguin i que siguin de fàcil solució. D‟altra banda, sempre agrairan que les qualitats (sovint n‟hi ha més d‟una) s‟esmentin, per a satis-facció de qui rep el comentari. Així acostumo a fer-ho

Per què creieu que el cant coral interessa a tantes persones, a Catalunya? Per tradició. L‟art coral va començar amb Anselm Clavé, que va fer una gran obra. És certa la dita ”Allà on hi ha l‟home hi ha la seva obra”. I així fou. Clavé va ser un visionari que, a partir dels seus ideals i de la seva creativitat, va construir una gran obra i en va sembrar la llavor. Li hem d‟estar agraïts tant des del punt de vista cultu-ral com social. L‟orfeonisme que el va seguir en va ser beneficiari, i va impulsar una nova era, que el franquisme va frenar. La reacció espontània va ser la creació, en la postguerra, de grups com la Coral Sant Jordi, d‟Oriol Martorell; la Capella Clàssica Polifònica, amb Enric Ribó; Enric Gispert amb el Cor Al·leluia, i el mateix Cor Madri-gal, tots de format petit en relació amb l‟orfeonisme, i producte de noves mentalitats i noves estètiques. Curiosament, es produïren isoladament, per a retrobar-se més tard en les seves coincidències. Cal esmentar també altres agrupacions corals de creació anterior o posterior que, amb la seva aportació individual, van marcar una època.

Ja en democràcia, les coses es van situar on socialment el país sentia. El nivell mu-sical dels cors i dels directors va anar pujant. En general, ha augmentat el nivell de la nostra societat. Mai no havíem estat com ara en nombre i qualitat de corals i de grups instrumentals, de sales de concerts... Ens hem acostat als països que abans ens duien un gran avantatge. Actualment tenim un nombre important de joves direc-tors d‟alt nivell, que fan una tasca de la qual ja rebem els fruits: tenim cantaires de més qualitat.

58

Què penseu que cal fer perquè encara hi hagi més infants, joves i grans que s‟apuntin a cantar? Crec que cal no defallir, millorar tant com sigui possible el que s‟ha fet fins ara i, so-bretot, vetllar pels infants i el jovent. El futur són ells. Aquí s‟escau de referir-me a un fet important: sovint, en els cors infantils, es destinen com a preparadors dels més petits, noietes i noiets amb poca experiència i pocs coneixements musicals. Això resulta nefast! Precisament, com més tendres són els infants, més necessiten per-sones de més nivell de coneixements i amb autoritat pedagògica, per a no perjudicar el creixement del seu sensible intel·lecte. Cal pensar-hi constantment i potser orga-nitzar xerrades sobre aquest tema.

Continuant en aquesta línia, també voldria comentar que, en algunes universitats (cal deixar clar que no a totes) els estudiants que es matriculen a magisteri musical poden fer-ho amb poca o nul·la formació en aquest tema i, en alguns casos, potser ni tan sols han cantat mai. És preocupant, perquè la formació que reben durant la carrera és limitada, cosa que fa impossible influir de manera positiva en la formació musical dels infants. I no parlem del coneixement que haurien de tenir de la veu, l‟eina més important en l‟educació infantil.

Què creieu que ha aportat al món de la música, i concretament del cant coral, l‟Escolania de Montserrat? L‟Escolania és un molt bon planter de músics i d‟artistes. Som un país molt afortunat de tenir-la. Els nois que s‟hi formen en surten amb molt bon nivell musical. N'hi ha que arriben a ser bons cantaires, d‟altres bons directors o bons instrumentistes i bons compositors, amb reconeixement internacional. Tot això, naturalment, fa aug-mentar el nivell musical del nostre país.

Voleu afegir alguna altra cosa? Com a epíleg d‟aquesta agradable entrevista, haig de remarcar el que la Montserrat ha significat per als meus ideals en moments decisius. Davant els dubtes i les dificul-tats, sempre vaig tenir el seu suport. El proper mes de març farà deu anys que la vam perdre, i moments com aquests accentuen en mi la seva memòria.

*** I, com que ja és més tard de l‟hora de dinar, ho deixem aquí, sabent del cert que no hem pogut parlar de totes les experiències i les persones que han acompanyat el Manuel Cabero al llarg dels anys. Definitivament, ell és un pou de ciència, un pou de música, un pou de records i de realitzacions, un artista de l‟art coral i, sobretot, una persona cordial i amable, que no deixa res per respondre. Un plaer.

M. Josep Udina

59

Ens han deixat

Josep Prenafeta Gavaldà (Barcelona, 23/2/1936 - Barcelona, 26/3/2011)

Josep Prenafeta ha estat un dels puntals de la música catalana i, d‟una manera especial, de la lleidatana, tal com queda palès en la ressenya de l‟acte d‟homenatge que li van dedicar les corals de la Demarcació de les Terres de Lleida. Deixeble de Xavier Montsalvatge i de Julià Carbonell, va guanyar plaça de professor del Con-servatori Municipal de Lleida quan era molt jove; hi va fer classes de llenguatge musical, acompanyament, acústica i estètica i va formar part de la Direcció del centre, des de la qual va impulsar diverses iniciatives musicals i va ajudar un bon nombre de músics a tirar endavant la seva carrera, tot amb un treball constant, ben fet i discret.

Va compondre obres per a piano, orgue, orquestra i banda simfòniques, cançons populars infantils, peces per a cor i conjunts de cambra i, sobretot, obres per a cobla i sardanes d'una gran força i qualitat musical. Algunes de les més destacables són la sardana coral "Molt lluny d'aquí", sobre la poesia ho-mònima de Màrius Torres, que li va encarregar la FCEC i que han cantat un bon nombre de corals catalanes; "El petit Oriol", amb la qual va guanyar el premi Joa-quim Serra l‟any 1977; "La Seu Vella" i "L‟encís del mar", finalistes del mateix premi els anys 1976 i 1979, respectivament; "Albada", finalista a Lloret l‟any 1981; "Juga-nera", guanyadora del premi Conrad Saló a la Bisbal el 1983; "El retaule de la Paeria" i "Maria Pilar", guanyadores del premi Francesc Basil de Figueres el 1984 i el 1987; "Ofrena a Joaquim Serra" i "La calma de l‟estany", que es van endur el guardó de la SGAE els anys 1997 i 2001, respectivament, i un llarg etcètera.

L‟any 2005, la Generalitat de Catalunya el va guardonar, amb tota justícia, amb la Creu de Sant Jordi.

Josep Vila Amorós (Vinebre, 1919 – 31 de març 2011)

Josep Vila i Amorós va néixer l‟any 1919 a Vinebre (Ribera d‟Ebre).

El seu contacte amb la música va començar amb el mestre Joan Balcells a la secció infantil de l'Orfeó Gracienc, on va continuar cantant a la secció d‟adults.

El 18 de juliol del 1936, quan va esclatar la guerra, assajava la Novena simfonia de Beethoven com a cantaire, al Palau de la Música Catalana. Dirigia el mestre Pau Casals. El 1939 va ser un dels fundadors i director de la Coral Núria, a la delegació gracienca de la Unió Excursionista de Catalunya.

Va dirigir també, durant més de quaranta anys, la coral Cantaires Muntanyencs, del Club Excursionista de Gràcia, on va impulsar-ne la secció infantil, Petits Cantaires Muntanyencs, i una secció intermèdia. Amb aquestes corals va fer centenars d'as-saigs i de concerts arreu. També va dirigir durant molts anys quatre Cors de Clavé, com Pilons i As de Bastos, a Gràcia. Va fundar i dirigir la Coral Verge Bruna, una veritable experiència d'integració de persones amb diferents tipus de discapacitats.

Des del 1984 va ser el principal motor de les Trobades de Corals de Gràcia, que es fan cada any, i en les quals participen la majoria d‟entitats del districte. L‟any 2001,

60

l‟Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d‟Honor de la Ciutat, que reco-neix persones i entitats que han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana i per les seves virtuts i valors cívics. Parlant d‟aquest guardó, deia: "Un no compta amb aquests reconeixements; et conformes de gaudir de la feina que fas i te'n sents pagat, i amb escreix".

La seva aportació al cant coral i a la música és immensa, i els cantaires li ho hem d‟agrair.

Francesc Vila Ginferrer (Castellbell i el Vilar,Bages,19/2/1922- 25/5/2011)

Francesc Vila va ser director de la Capella de Música Burés durant més de vint-i-cinc anys. També va dirigir l‟Associació de Joves Percussionistes, el Cor de Sant Josep de Manresa, el Cor Montserratí, l'Orquestra de la Pas-sió d'Olesa i el Conjunt Instrumental Juvenil Disset i Escaig de l'Associació Musical Castellet de Sant Vicenç de Castellet.

Va compondre i harmonitzar una gran quantitat d'obres, principalment de música coral, tant per a infants com per a adults, i també va crear sardanes i música de ballets. Moltes de les seves cançons duen lletra de mossèn Joan Farràs, però també ha musicat poemes de Jacint Verdaguer, Salvador Espriu, Federico García Lorca i Miquel Martí i Pol, entre d'altres.

Cal subratllar la composició d‟un cicle de cançons sobre poemes de Miquel Desclot i un altre sobre textos de Màrius Torres. Ha escrit i adaptat moltes cançons i músiques per a infants i adults.

Totes les corals de Catalunya hem cantat i cantem creacions i harmonitzacions se-ves, que són una delícia. L‟any 2008, amb motiu de l‟onzena edició del cicle Catalunya Coral, la FCEC va creure oportú dedicar el cicle a un compositor, cada any. I va començar amb Francesc Vila, com a homenatge i agraïment dels cors i dels cantaires a la seva important aportació al nostre patrimoni musical.

L‟any passat, en aquest mateix cicle, hi va haver dues corals –una del Baix Llobre-gat i una altra de les terres de Lleida– que oferiren un programa integrat exclusivament per cançons de Francesc Vila.

Francesc Vila va dedicar una gran part de la seva vida al cant coral: com a cantaire, director i pedagog –va donar classes de música en diferents escoles i és autor dels llibres Música per a infants i Contes musicats–, però sobretot com a compositor.

Al llarg de la seva trajectòria va recollir un gran nombre de guardons. Però el més rellevant és que les seves composicions formen part del repertori de les corals del nostre país.

El millor homenatge que li podem retre és el de continuar interpretant les seves pe-ces. Ell seguia amb atenció els programes dels concerts que li arribaven i estava molt content de veure que s'hi programava música seva.

Us recordem que al número 29 d‟aquesta revista "A quatre veus" vam publicar una entrevista amb ell.

61

Leo Massó Bilbeny (Barcelona, 8/8/1928 - 28/6/2011)

Músic i director coral, Leo Massó, format a l‟Escolania de Mon-tserrat, l‟any 1948 va ser un dels fundadors de la Coral dels Antics Escolans de Montserrat i el seu primer director. L‟any 1961 va fundar i dirigir la Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia.

Va formar part del l‟Equip Directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya, del qual va ocupar diversos càrrecs, i va ser membre de la comissió gestora que redactà els estatuts de la FCEC, que en van fer possible la constitució, a Manresa, el 5 de juny del 1982. Ocupà la Secretaria General del seu primer Consell Directiu, presidit per Oriol Martorell, a qui va succeir en la Presidència, en el segon Consell Directiu. Fou membre dels consells de la Federació Europea de Joves Co-rals (Europa Cantat) i de la Federació Internacional per a la Música Coral (IFCM). Juntament amb Oriol Martorell i d‟altres impulsà la creació de la Confederació Coral Espanyola (COACE) i formà part d‟alguns dels seus equips directius.

Leo Massó era un home abrandat i vehement, amb una gran exigència personal, sempre a la recerca de la perfecció, d‟una sensibilitat musical que traspuava per tots els porus de la seva pell. Amb una humanitat caracteritzada per l‟esperit de servei, sempre disposat a ajudar i assessorar les entitats que li ho demanaven o que havien quedat sense director, va dirigir en diferents períodes la Coral L‟Amistat de Premià de Mar, la Coral Ariadna de la Garriga i l‟Orfeó Enric Morera de Sant Just Desvern.

Leo Masó amb la Coral Cantiga, juntament amb l‟Oriol Martorell amb la Coral Sant Jordi, en Lluís Virgili amb l‟Orfeó Lleidatà i en Josep Viader amb la Polifònica de Girona, foren capdavanters a impulsar un moviment coral català que, sense oblidar l‟exigència musical com a premissa principal, va estar sempre al servei del país, en una etapa decisiva per a la consolidació de la llibertat i la democràcia. Amb el seu traspàs perdem, doncs, un dels referents del nostre moviment coral. En pau reposi.

Reproduïm diversos textos que ens han arribat amb motiu de la seva mort.

Lluïsos de Gràcia. Fundador i primer director de la Coral Cantiga, Leo Massó ha estat una

persona crucial i no solament als Lluïsos de Gràcia. Gran amic d'Oriol Martorell, junts van voltar per tot Europa de després de la guerra, on el cant coral va ser una fórmula oferta als joves per a superar velles divisions. Aquest aire el varen portar a Catalunya, i podem afirmar que Oriol Martorell amb la Coral Sant Jordi, Leo Massó amb la Coral Cantiga i Lluís Virgili des de l'Orfeó Lleidatà, són les tres persones que abanderen el procés de renovació del moviment coral a Catalunya després de la guerra.

Coral L‟Amistat. Tot i el seu ampli bagatge musical com a fundador dels Antics Escolans de

Montserrat i de la Coral Cantiga i com a membre de l'Equip de Direcció de la FCEC, Leo Massó ens va fer costat, a la Coral L‟Amistat de Premià, al llarg dels anys (des dels inicis i fins a mitjan dècada dels noranta) i ens sabé transmetre la seva sensibilitat artística i, sobre-tot, el seu afecte i la seva proximitat. En conservem un gran record. Joan Francesc Altés La Coral Ariadna de la Garriga va ser dirigida durant dos anys pel malaurat Leo Massó. En memòria seva vàrem llegir l'escrit següent en la presentació del concert que vam fer el diu-menge 3 de juliol a l‟església de Sant Esteve de la Garriga: "Quan ja fèiem els darrers assajos de l‟obra ens va arribar la malaurada notícia del decés de Leo Massó, que fou director de la Coral Ariadna del 1991 al 1993. Va ser una personalitat cabdal en el món del cant coral. Ell a la Coral Cantiga i Oriol Martorell a la Coral Sant Jordi van ser un referent i un estímul en moments en què el país necessitava teixir una identitat cultural popular i moderna. »La Coral Ariadna va gaudir durant uns quants anys de la seva direcció professional. Hi va deixar una empremta artística i conceptes musicals nous. Encara recordem el seu mestrat-ge. L‟Ariadna l‟ha incorporat a la seva història. Li dediquem el concert d‟avui, especialment el Requiem de Fauré. »Leo Massó, la Coral A Ariadna avui et recorda i et dedica aquest concert!"

62

Calaix de músic

“Blanc, Choral Works” Doble CD de Bernat Vivancos Latvian Radio Choir Sigvards Klava, director Neu Música Contemporània Ed.

Transcrivim la comunicació sobre el CD que ens envia el mateix Bernat Vivancos:

Benvolguts, Perdoneu que us molesti un moment. Només volia fer-vos arribar una informació musical de la qual estic especialment satisfet. Es tracta de la sortida del meu primer enregistrament discogràfic amb una mostra de la meva producció per a cor. És l'edició d'un doble CD que vam presentar el dia 14 de juny passat al Palau de la Música Catalana i en el qual trobareu un recull d'obres a cappella amb una gran varietat en la tria de la formació coral, des de les obres més austeres a quatre veus fins a la complexitat de la utilització d'obres a cinc cors, en què la policoralitat i els efectes de ressonància es multipliquen, passant per la tria de grups vocals de cambra de sis i dotze solistes. Les obres que he elegit per a aquest doble CD són una mostra del meu treball dels últims deu anys, després de la meva estada a París i a Oslo; s'hi entreveu una forta empremta i un color escandinaus, sense deixar de fer-s'hi palès un rerefons montserratí, present en la majoria de les obres. Color escandinau que contrasta amb el càild blau del mar de la Barceloneta, on, en algunes ocasions, les obres han estat recompostes.

És també el primer número del segell discogràfic Neu, del jove productor Santi Barguñó. Aquest doble CD està disponible en una gran varietat de formats àudio; podreu gaudir, si disposeu del material, de l'escolta 5.1 Surround de les obres, tota una experiència auditiva en què el so imbueix l'oient per tots costats. L'enregistrament s'ha fet seguint aquest concep-te multiestereofònic, així com la concepció de les obres i la posició dels cantaires durant els dies de l'enregistrament.

Els intèrprets són el Cor de la Ràdio de Letònia, dirigit pel mestre Sigvards Klava, un veterà en la direcció d'aquesta formació coral, reconeguda internacionalment. En ple hivern ens vam desplaçar a Riga, blanca de neu, per seguir al detall tots els passos de l'enregistrament. He de confessar que la qualitat del cor em va sorprendre, i no dubto a afirmar que es tracta, en l'actualitat, d'un dels millors cors del món, ja que de la interpretació de les meves obres, n'estic del tot satisfet, i són, sens dubte, tota una referència interpretativa.

De moment, el CD es pot comprar on-line, a un preu assequible, i s'envia a casa per correu postal. Està previst que a mitjan setembre se'n faci la distribució a les botigues. El doble CD conté un generós llibret amb explicacions diverses, i també hi trobareu la traducció a quatre idiomes de tots els textos utilitzats en les obres i de tots els comentaris. En l'escolta de les obres, el fet de seguir el text i el seu significat és important, ja que he intentat que text i mú-sica siguin sempre una unitat.

També hi trobareu, en un paper de llavors (d'on, si tot va bé, en surten flors blanques...!), un codi per a la descàrrega on-line dels diferents formats àudio. Així, doncs, a part la venda en botigues, la concepció on-line del CD s'ha tingut molt en compte, també amb vista a la seva distribució. Us aconsello una visita al web del segell discogràfic Neu, on trobareu tota la informació necessària: www.neurecords.com.

63

També us adjunto un link amb l'editorial de la Revista de Catalunya Música, en en què el seu editor, Àlex Robles, comenta el doble CD. http://www.catradio.cat/pcatradio3/crItem.jsp?seccio=noticia&idint=5267

Finalment, només us vull comentar que, en primícia en el món discogràfic, trobareu, al web de Neu, la possibilitat de descarregar-vos gratuïtament totes les partitures d'aquest doble CD, juntament amb comentaris de les obres en quatre idiomes, la posició dels intèrprets i la fitxa de l'obra, com també la traducció dels textos utilitzats, en una edició que vol ser acura-da i al màxim de professional possible. Seguint la filosofia on-line, vaig decidir ja fa anys no

tenir editor i obrir la possibilitat, mitjançant el meu web (que encara estic elaborant), d'acce-dir i descarregar-se la totalitat de la meva producció, parts incloses, lliure de drets de còpia, de manera que tothom qui ho desitgi pugui disposar ràpidament i còmoda de les partitures.

Bernat Vivancos www.bernatvivancos.com

I ara, el contingut i uns comentaris sobre el CD. CD 1: 1. Obriu-me els llavis, Senyor 2. Messe aux sons des cloches: Kyrie, Gloria, Sanctus, Agnus Dei 3. El cant dels ocells 4. Bubbles 5. A Child is born

CD 2: 1. Nigra sum (Només veus femenines) 2. Salve d‟ecos (Només veus femenines) 3. Le cri des bergers 4. Nigra es, pulchra sum

És música tonal? És atonal? És politonal? Aquestes harmonies, són consonants…, dissonants…? Té ritme? És moderna…, antiga… o atemporal? I, ben mirat, són pertinents aquestes preguntes? Potser sobren totes menys una: és bella, aquesta música? Aquesta goso respondre-la: Rotundament, sí. És bellíssima. No tinc paraules. Per tant, manllevo el comentari que en fa Lasse Thoresen, mestre que fou de Vivancos, en el llibret que acompanya els CD:

“La música d‟en Bernat ha resistit l‟exclusivisme de la modernitat elitista tot recollint els be-neficis dels seus profunds estudis de la matèria. És fidel a les impressions musicals que han donat forma a la seva personalitat artística. Avui està en disposició de comunicar-se amb un nombre realment gran d‟oients devots, traspassant-los els secrets dels àngels que leviten a l‟entorn de la Muntanya Sagrada”.

Se'n desprèn que Thoresen fa referència a l‟espiritualitat que impregna aquesta música “angelical”, o “celestial”, en el millor sentit de la paraula. Jo, que l‟escolto amb orelles de laic, també m‟apropo a la levitació, encara que sigui en sentit figurat.

Continuo amb una citació d‟Oscar Wilde:

“Els cultivats troben bells significats en les coses belles. Per als elegits, les coses belles només signifiquen bellesa”.

I acabo amb una impressió personal: La música de Vivancos fa que tots nosaltres siguem elegits.

Pep Solé

64

Federació Coral del País Basc

L'Euskal Herriko Abesbatzen Elkartea ha enviat una edició de vint cançons amb música de l‟organista, pro-fessor i director del Conservatori Municipal de Música de Vitòria, Luis Arámburu Martínez de San Vicente, que va viure entre els anys 1905 i 1999.

El cançoner es titula Arabarrak eta ama, que vol dir 'Obres per a cor'. Conté vint-i-cinc peces, de les quals set en èuscar, quinze en castellà i tres en llatí. Són de gèneres diferents: populars, religioses, d‟autor... I algu-nes són molt llargues, gairebé cantates.

Si us interessa examinar-les, les tenim a la vostra dis-posició a la FCEC.

Editorials musicals

Editorial Base Edició facsímil del Cançoner popular d‟Aureli Capmany S‟han reunit en aquesta edició totes les cançons que Aureli Capmany va aplegar en el seu Cançoner popular, des del 1901 fins al 1913, quan el va tancar amb el número 100. Són les cançons catalanes més populars i simbòliques de tots els temps. Un gravat d‟artistes com Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa o Anton Utrillo, entre d'altres, fet expressament per a l‟edició original, acompanya cada obra.

L‟obra té índex alfabètic, temàtic, onomàstic, toponímic i bibliogràfic, a més d‟una presentació de Maria Aurèlia Capmany i dos estudis, a càrrec de Jaume Vidal Alco-ver i Jaume Ayats.

Amb aquesta edició, Base vol contribuir a difondre i mantenir viu un llegat cultural català, de manera que no desaparegui de l‟imaginari col·lectiu. Aquesta edició és un homenatge al passat i un instrument cultural de futur.

Si us interessa adquirir-lo, envieu el vostre nom i cognoms, telèfon i horari de contac-te a: albertsj@telefonica.net. L‟edició és limitada.

Editorial Carus El Pessebre, de Pau Casals. Versió amb acompanyament d‟orgue Transcirvim la traducció de la presentació de l‟edició: “La idea d‟aquesta versió per a orgue de l‟oratori El pessebre de Pau Casals, publi-cat originalment amb acompanyament orquestral, la devem a Marta Casals Istomin i Helga von Tobel, que desitjaven posar aquesta obra a l‟abast d‟un públic més ampli, convertint-la en un oratori de Nadal accessible com a música d‟església. Voldria oferir-vos algunes explicacions i comentaris relatius a la interpretació de la partitura per a orgue.

En fer l‟arranjament, he basat el meu treball, en primer lloc, en l‟autògraf de Pau Casals (la composició que conté totes les parts vocals i l‟acompanyament “orques-tral-pianístic”, com l‟anomena Rudolf von Tobel); en segon lloc, en la partitura vocal revisada que van preparar el mateix autor i l‟editor de la primera edició, Boosey & Hawkes, i, finalment, en l‟orquestració feta per Enric Casals, germà del compositor (que correspon a la versió revisada de la partitura). Per a aconseguir que l‟obra es pugui tocar amb orgue he hagut d‟introduir-hi canvis i refer-ne alguns fragments. L‟obra és accessible amb un orgue ben equipat de dos teclats que tingui uns trenta registres. Hi he fet alguns suggeriments pel que fa a l‟ús dels teclats.

65

Tinc al pensament un orgue amb gran orgue o amb recitatiu. Excepte quan un solo vocal demana acompanyament, compto que els teclats es puguin acoblar i que, per la via dels registres, es puguin introduir canvis en la dinàmica. Les indicacions de dinàmica (volum) les he preses de la partitura vocal. He fet servir les abreviatures germàniques usuals, com ara HW = Hauptwerk = gran orgue, i SW = Schwellwerk = recitatiu. No hi he posat més indicacions en relació amb el joc de teclats o amb el pedaler perquè depenen de les condicions acústiques de cada sala. Naturalment, davant de grans orgues els instrumentistes no s‟han de sentir limitats i poden escollir una dinàmica més flexible i un joc de registres més acolorit. La tessitura del teclat va de C a G3. En alguns passatges és inevitable arribar a A3. Si l‟orgue no ho permet, es pot ometre l‟A3 o bé tocar la versió ossia anotada a la partitura”.

Klaus Rothhaupt Göppingen, novembre del 2010

Traduït a l’anglès per Earl Rosenbaum. Traduït de l’anglès per Pep Solé La partitura de la versió orquestral (Carus, 7333) conté un pròleg. Les explicacions i els comentaris sobre la notació també apareixen a la partitura vocal (Carus, 7333/03). Hi ha un informe crític que ha estat publicat separadament (Carus, 7333/08).

Nota: La FCEC ha demanat l‟opinió sobre aquesta versió d'El pessebre a l‟organista Joan Casals. Aquesta és la seva resposta:

“La reducció per a orgue fa l'efecte que està ben feta. Ara bé, aquesta reducció ne-cessita un gran orgue i un bon organista...! Ni parlar-ne de fer-ho amb un orgue petit, i menys amb un positiu, perquè aleshores –si es vol ser fidel a la partitura orquestral i a la bona reducció que n'ha fet el Sr. Klaus Rothaupt– s'hi haurien de començar a afegir instruments i fer combinacions estranyes per obtenir una solució gens ideal...”.

Editorial Boileau Música coral de Pau Casals

66

En el variat repertori compositiu de Pau Casals hi figura un conjunt dedicat a les agrupacions corals, d‟amplitud considerable i distingit contingut musical, que la pre-sent edició de les obres completes del violoncel·lista i director ha agrupat en cinc volums distints. El primer i el segon volums contenen el conjunt de peces denomina-des Cicle montserratí pel fet de tenir com a referent a la Mare de Déu de Montserrat i, en la major part dels casos, la comunitat de monjos i escolans de l‟esmentat mo-nestir com a destinataris. Són "Salve Montserratina", el "Rosarium Beatae Virginis Mariae", "O Vos Omnes", l‟"Ave Maria de l‟abat Marcet", "Tota Pulchra", "Cançó a la Verge", "Recordare Virgo Mater", "Nigra sum" i l‟"Oració a la Verge de Montserrat". Aquests dos volums contenen també altres obres corals de temàtica diversa. Els tres volums restants estan dedicats monogràficament a sengles obres corals o simfoni-cocorals que responen a moments creatius específics i que tenen temàtiques particulars.

La versió en CD, interpretada per l‟Escolania de Montserrat sota la direcció d‟Ireneu Segarra el 1987 (Obra religiosa de Pau Casals, DAM 4009, reedició de Discmedi, 2005), no solament és vigorosa i creïble, sinó que ha afavorit que aquestes obres, que representen l‟activitat creativa de més de vint-i-cinc anys, formin part d‟un con-junt coherent. A més, algunes d‟aquestes peces també han estat interpretades per formacions estrangeres, prova de la seva difusió arreu del món i del reconeixement internacional de què gaudeix Casals.

Les altres obres corals que contenen aquests dos primers volums són: "Eucarística", l‟"Himne a les Nacions Unides", "Pel juliol", la versió coral d‟"El cant dels ocells" i la "Plegaria de Navidad", agrupades segons criteri editorial, les quals tenen una història particular que s'explicita en el lloc corresponent de l‟edició.

"Clar de lluna" s‟inclou al tercer volum. Al quart hi apareix Els mesos. I al cinquè, la Missa de Glòria.

Vergine madre Vergine madre és una cantata composta per Jordi Cervelló i inspirada en el Cant XXXIII del Paradís de la Divina Comme-dia de Dante.

L‟oració completa comprèn trenta-nou versos. A la cantata se n‟utilitzen vint-i-un: els primers set tercets. És un text que no s‟havia musicat mai. L‟espiritualitat que traspua ha portat l‟autor a fer-ne un tractament vocal-instrumental nou per a ell i una acurada investigació pel que fa a la qüestió tímbrica i colorística. És per a baríton solista, cor i orquestra simfònica - dues flautes, dos clarinets, un clarinet baix, dos fagots, quatre trompes, dos trombons, una tuba, timbals, celesta i conjunt de corda- i té una durada d‟uns vint minuts.

Diu l‟autor: “S‟inicia amb una delicada i misteriosa introducció de l‟orquestra fins a l‟aparició del baríton solista amb les paraules “Vergine madre…”, sempre dins d‟un clima suau i de caràcter melòdic. Apareix el cor en pianissimo recolzat solament en la corda baixa (violes, violoncels i contrabaixos). Baríton i cor van dialogant fins a arribar a un Poco allegretto on l‟orquestra animarà el ritme. Uns breus compassos de transició ens porten a un Mosso d‟atmosfera impressionista. Figuracions de tresets omplen el pentagrama, cada cop més forts, i animen el ritme fins a arribar a un Tutti de caràcter majestuós. Entrarà el baríton sol en un pianissimo expressiu i amb les paraules “in te creatura è in te bontate” que ens condueixen a un final delicat. Entra la celesta amb el seu so cristal·lí, mentre l‟orquestra es fon en el registre agut".

67

La mà de Guido

Koor Stem, organització per la música vocal

L‟entitat Koor Stem d‟Anvers, Bèlgica, ens ha enviat un conjunt de partitures perquè us les fem conèixer, amb el prec que no les fotocopieu.

Escanegem la primera pàgina d‟algunes. Si us les voleu mirar amb més deteniment, les teniu a la vostra disposició a la FCEC. També les podeu demanar directament a: info@koorenstem.be.

68

Llibres

Història de la Música a Catalunya

Francesc Cortès i Mir Ed. Base, Barcelona, 2011

Ens calia aquest llibre: comprensiu, acurat, ben documen-tat i ben explicat. Es allò del què, qui, com i sobretot l‟anàlisi del per què.

La contraportada ens diu que és una síntesi. Si ho diu perquè explica amb 236 pàgines allò que podria extendre‟s en unes quantes més potser ho fa per modèstia però en el fons és una lloa: sintetitzar té el seu mèrit.

Segurament és un llibre de consulta i, en aquest cas, no decebrà, però al mateix temps és una narració històrica que es llegeix amb interès i amb plaer. Com a apèndix ofereix una cronologia comparada a 3 columnes: fets mu-sicals a Catalunya; fets musicals al món; i fets històrics a Catalunya. Aquí també salten a la vista alguns perquès. Causa i efecte. Un altre encert de l‟autor.

Posats a trobar defectes –la perfecció només es troba al diccionari- penso que, te-nint en compte que sovint aquest treball es farà servir com a font d‟informació, hi manca un índex temàtic: músics, gèneres, orquestres i altres conjunts, poblacions, locals, etc. Cal esperar que aquesta mancança quedi subsanada en la propera edi-ció i, sobretot, que hi hagi una propera edició: seria un bon senyal i la veritat és que el llibre s‟ho val.

Pep Solé

Pau Casals, la música per viure Fundació Pau Casals, 1998. Presentació de Sebastià M. Bardolet, president de la Fundació Pau Casals i ex abat de Montserrat.

El llibre, que ens arriba amb retard, és un recorregut fotogràfic que repassa, al llarg de 121 pàgines, la vida i l'obra del gran músic.

Segons com, es podria dir que, així com hi ha exposi-cions itinerants, aquesta publicació és una exposició portàtil. La tria i la impressió de les fotografies és molt acurada, i totes porten peu de foto.

Crida una mica l‟atenció que no hi hagi cap fotografia en color. Algunes són antigues –les dels anys joves del mestre–, però d‟altres pertanyen als anys de madure-sa. És possible que mai no li'n fessin cap en color? Més aviat fa pensar que o bé les han descartades, o les han reproduïdes en blanc i negre. Potser per no encarir la publicació?

De text n‟hi ha poc, però el poc que hi ha –a banda del pròleg o presentació– són paraules de Pau Casals mateix: extractes de discursos, d‟entrevistes, potser d‟escrits o fins i tot de la correspondència.

Per acabar, una d‟aquestes frases del músic: “La meva contribució a la pau del món pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que consi-dero sagrat”. Pep Solé

69

Coses que passen

A les Jornades Internacionals de Cant Coral d‟enguany, s‟hi havien instcrit tres co-rals que finalment no hi han pogut prendre part per motius diferents.

Les corals i els motius:

-Una coral xinesa que es va donar de baixa abans que publiquéssim el programa i que va decidir de no venir per por d'encomanar-se amb el bacteri E. coli.

-Àfrica Rural C. Ninga Flames, de Nairobi, Kenya, els components de la qual no van aconseguir el visat.

-Coral del Palacio de Miraflores, de Caracas, Veneçuela, que va avisar el diumenge 3 de juliol que no podia venir perquè els seus components havien d‟estar pendents de la salut del seu president, Chaves, i dels actes corresponents.

Ja veieu que ens ha passat de tot i força.

No us descuideu de fer els Encreuats Musicals de la pàgina següent, ni de mirar els anuncis de les dues darreres pàgines.

Els encreuats us entretindran i els anuncis us interessaran.

70

Entretenicors

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 ♫

2 ♫

3 ♫ ♫ ♫

4 ♫ ♫ ♫

5 ♫ ♫ ♫ ♫

6 ♫ ♫ ♫

7 ♫ ♫ ♫

8 ♫ ♫ ♫

9 ♫ ♫

10 ♫

11 ♫ ♫

12 ♫ ♫ ♫

Melòdiques: 1 Instruments de pua que agradaven al Vivaldi/Do

2 Força/Banda, franja. 3 Ritme cubà/Espècie d'antílop/Mega/Campió.

4 Tonalitat/E/Relacionat amb la vida/Sodi. 5 Frullato/D/Estris.

6 En Georg romanès/Si estàs fora desafines/Una de tè.

7 Els primers instruments del nadó/Escaire/Frullato.

8 Tirada sense rada/Relativa al litri.

9 En Ludwig li va dedicar un tema/Organització Europea de Cantaires Alts i Baixos.

10 Fàbrica de ciment/Feia el niu. 11 Vibrant/Símbol gràfic que representa un so/Alta velocitat.

12 L'Arteta/Inici d'inici/A/La.

Harmòniques: 1 Altrament, directors/…i aquí.

2 La muller d'en Chaplin fent el pi/Sons concrets/Una del pi.

3 Infant/Cant dels cavalls/Inici de negació 4 Doctor/…di voce/En Santiago ha perdut el sant.

5 Avui a la Toscana/Clor/Societat Noruega de Refilets Aguts.

6 Embolica la troca/Cop d'ull. 7 Peu compost de 2 síl·labes, curta i llarga/B/S'ha acabat.

8 Nitrògen/Renill/El Romeo de West Side Story.

9 Comte dels Països Baixos homenatjat per en Ludwig/De la reialesa.

10 La mallorquí/Relativa al vent/La. 11 El primer instrument de percussió/També xampany.

12 Llar unifamiliar/Posava traves.

71

72