1

ACTA NÚM. 12/15 ACTA DEL PLE EXTRAORDINARI DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL, CELEBRAT EL DIA VINT-I-SET D’AGOST DE DOS MIL QUINZE

A la ciutat de Sagunt, el dia vint-i-set d’agost de dos mil quinze, a les 17 hores i 5

minuts, es reuneixen a la Sala de Sessions de la Casa Consistorial, sota la Presidència de l’Il·lm. Sr. Alcalde, Sr. Josep Francesc Fernàndez i Carrasco, els regidors i regidores següents:

Sra. Mª Teresa Garcia Muñoz Sr. Josep Manuel Tarazona Jurado Sr. Josep Maria Gil Alcamí Sra. Remei Torrent Ortizà Sr. Sergio Ramón Muniesa Franco Sr. Francisco Villar Masiá Sra. Concepción Peláez Ibáñez Sra. Davinia Bono Pozuelo Sra. María Isabel Sáez Martínez Sr. Guillermo Sampedro Ruiz Sr. José Vicente Muñoz Hoyas Sra. Roser Maestro Moliner Sr. Manuel González Sánchez Sr. Juan Antonio Guillen Julia Sr. Pablo Enrique Abelleira Barreiro Sra. María Dolores Giménez García Sr. Sergio Moreno Montañez Sr. Francisco Crispín Sanchis Sra. Natalia Antonino Soria Sr. Miguel Chover Lara Sr. Raúl Castillo Merlos Sra. Blanca Peris Duo EXCUSA LA NO ASSISTÈNCIA: Sra. Nerea Almiñana Navarro Sr. Sergio Paz Compañ

Assistits del secretari general, Sr. Emilio Olmos Gimeno, i de l’interventor, Sr. Sergio Pascual Miralles, a fi de realitzar sessió extraordinària del Ple de la corporació, en primera convocatòria.

La Presidència obri l’acte i, vist que tots han sigut convocats en legal forma i que hi ha prou quòrum, s’examinen els assumptes que tot seguit es relacionen i que han estat a disposició de les persones convocades a aquest Ple des de la data de la convocatòria.

1 DONAR COMPTE RENÚNCIA A LA CONDICIÓ DE REGIDORA DE SRA. NEREA ALMIÑANA NAVARRO. EXP. 134/15-C Amb data 04 d’agost de 2015 ha tingut entrada en aquest Ajuntament de Sagunt (NÚM. Registre 37797), escrit signat per la Sra. Nerea Almiñana Navarro, pel qual renuncia a la seua condició de regidora. Segons el que preveu l’article 5 del vigent Reglament Orgànic Municipal, quan es presente escrit de renúncia d’un regidor, el Ple de l’Ajuntament en prendrà coneixement i remetrà certificat de l’acord adoptat a la Junta Electoral. Així mateix, segons l’article 9.4 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals, aprovat per Reial Decret 2568/86, de 28 de novembre,

2

està prevista com a causa de pèrdua la condició de regidor la renúncia al càrrec, assenyalant-se que aquesta es farà efectiva davant del Ple de la corporació. Atés el que preveu l’apartat primer 1. de la Instrucció de 10 de juliol de 2003 de la Junta Electoral Central sobre substitució de càrrecs representatius locals, en el sentit que, quan es presente escrit de renúncia o davant de qualsevol altre supòsit de pèrdua del càrrec de regidor, el Ple de l’entitat local de què forme part en prendrà coneixement, i remetrà certificat de l’acord adoptat a la Junta Electoral de Zona durant el període de mandat d’aquesta i a la Junta Electoral Central una vegada conclòs el mandat d’aquella. Per tot això, es dóna compte al Ple de la corporació de la renúncia al càrrec de regidora de Sra. Nerea Almiñana Navarro, i es remet certificat del present acord a la Junta Electoral de Zona als efectes de procedir-ne a la substitució d’acord amb el que preveu l’article 182 de la LOREG. 2 REQUERIMENT MUNICIPAL D’ANUL·LACIÓ CONTRA L’ACORD ESTATAL D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ESTUDI INFORMATIU DE LA CIRCUMVAL·LACIÓ EXTERIOR DE VALÈNCIA. EI-4-0033. EXP. 57/2005-PL

PRIMERA. Antecedents: En data 28.7.2015 es va publicar en el BOE l’anunci de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a la Comunitat Valenciana, sobre aprovació de l’expedient d’Informació Oficial i Públicament i definitivament l’Estudi Informatiu “Circumval·lació Exterior de València”, Província València, clau: EI-4-0033. L’anunci té com a contingut la resolució de 7.7.2015 del Secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Vivenda, per Delegació de la Ministra de Foment, aprovatòria del tema de la referència. Igualment en data 3.8.2015 (re núm. 37.616) ha tingut entrada la notificació individualitzada a aquest Ajuntament de la dita resolució, amb idèntic contingut que la publicació.

SEGONA. Qüestions processals prèvies als efectes de definir futures actuacions municipals: En el peu de recurs de tal resolució, tant en la publicació en el BOE com en la notificació individualitzada, figura la següent:

La dita notificació adreçada a l’Ajuntament de Sagunt contradiu expressament les previsions de l’art. 44 de la Llei 29/98, LJCA, que expressament estableix que:

“1. En els litigis entre administracions públiques no es podrà interposar recurs en via

administrativa. No obstant, quan una Administració interpose recurs contenciós administratiu contra una altra, podrà requerir-la prèviament perquè derogue la disposició,

anul·le o revoque l’acte, faça cessar o modifique l’actuació material, o inicie l’activitat a què estiga obligada.

Quan l’Administració contractant, el contractista o tercers pretenguen recórrer les decisions adoptades pels òrgans administratius a què correspon resoldre els recursos especials i les reclamacions en matèria de contractació a què es refereix la legislació de

3

Contractes del Sector Públic interposaran el recurs directament i sense necessitat previ requeriment o recurs administratiu.

2. El requeriment haurà de dirigir-se a l’òrgan competent mitjançant escrit raonat que concretarà la disposició, acte, actuació o inactivitat, i haurà de produir-se en el termini de

dos mesos comptats des de la publicació de la norma o des que l’Administració requeridora haguera conegut o pogut conéixer l’acte, actuació o inactivitat.

3. El requeriment s’entendrà rebutjat si, dins del mes següent a la seua recepció, el requerit no el contestara. 4. Queda fora de perill el que s’ha disposat sobre aquesta matèria en la legislació de règim local.”

La remissió a la legislació de règim local s’entén feta a les previsions de la Llei 7/85, RBRL, sense que en el present cas s’apliquen les previsions de la llei autonòmica valenciana 8/2010, de Règim Local, atés que l’administració amb què es plantegen les accions és l’administració de l’Estat i no la Generalitat Valenciana. El termini de dos mesos que menciona l’art. 44.2 transcrit no es veu reduït per la regulació establida en l’art. 65 de la Llei 7/85, RBRL, quan és l’Ajuntament el que exerceix el requeriment d’anul·lació contra actuacions de l’Estat. En conseqüència l’Ajuntament de Sagunt no ha d’exercir el recurs de reposició oferit en la publicació i notificació sinó el requeriment d’anul·lació, i el seu termini d’exercici no és d’un mes sinó de dos. El termini d’exercici de l’acció administrativa hauria de comptar des de la data de publicació en el BOE donats els termes de redacció de l’art. 44.2 transcrit (i amb independència de ser sostenible que es podria computar des de la data de notificació individualitzada). TERCERA. Motius de la discrepància municipal amb la resolució notificada/publicada En la dita resolució del secretari d’Estat per delegació de la ministra, es destaquen dues circumstàncies que afecten els interessos del terme municipal de Sagunt l’eficaç i diligent gestió i dels quals defensa correspon a aquest Ajuntament. En concret serien els dos següents: Per un costat s’assenyala que:

I per un altre, s’assenyala que

QUARTA. Respecte de la primera d’elles, la referent a l’afecció del nucli urbà de Sagunt i al Pla del Bou, convé partir dels plantejaments municipals en el seu dictamen plenari de març de 2015, sobre la solució reflectida en el seu moment pel Ministeri i que tenien el següent tenor literal :

4

“Considerant que el Ple d’aquest Ajuntament de Sagunt, ratificant criteris anteriors de l’any 2005, havia realitzat durant el tràmit d’al·legacions de tal procediment l’any 2009 extenses manifestacions desfavorables al traçat plantejat, basant-se en raonaments que, en síntesi, serien els següents:

“…es considera totalment lesiu per als interessos municipals la circumstància que dit traçat discorre en part pel costat est de l’AP-7. Extrem que resulta inacceptable des de la perspectiva de la ponderació de tots els interessos generals afectats. La circumstància que una solució de traçat paral·lel a l’AP-7, íntegrament al costat oest d’aquesta al seu pas pel terme de Sagunt, puga ser més costós econòmicament per al Ministeri de Foment, no justifica que se sacrifiquen altres valors municipals en joc que es consideren de més pes. En concret:

-No resulta justificable que una infraestructura d’eixa entitat s’acoste al nucli urbà respecte de l’actual AP-7, en compte d’allunyar-la d’aquesta. L’AP-7 suposa un element objectiu, generador de sorolls i altres molèsties, que té la seua incidència sobre el sòl urbà del nucli de Sagunt, a ambdós marges del riu Palància. Les solucions d’implantació de noves infraestructures en cap cas poden intensificar eixa incidència negativa sobre el nucli urbà, i NO OBSTANT en el present cas, de manera incomprensible, s’acosta aquesta a l’altura del punt més delicat.

Crida l’atenció la circumstància que les ortofotos que es prenen com a referència per a analitzar la incidència de l’autovia en projecte estan desfasades. Una més actualitzada posaria més en evidència aquesta afirmació. … La inversió més gran que supose mantindre el paral·lelisme amb l’AP-7 pel costat oest, sense encreuaments no pot justificar el sacrifici dels paràmetres de qualitat de vida dels ciutadans de Sagunt, acostant-los la nova autopista a uns escassos 600 m.

-Respecte dels camps de futbol del Xulla, l’arquitecte municipal en el seu informe destaca la incidència negativa de la infraestructura sobre aquests, de tal grau que suposaria l’eliminació d’un dels dotacionals públics esportius de més entitat del municipi, seu del futbol base saguntí.

… Altres consideracions.

Procedeix reiterar-se en la resta d’extrems que ja van ser indicats al Ministeri en l’acord plenari de 29.12.2005, és a dir: El seu traçat en paral·lel al llarg de molts punts de la A-7 obligarà a realitzar obres de tall en zones de muntanya on s’ubiquen assentaments residencials d’entitat important (cas del PLA DEL BOU) i que a més són d’ús quotidià per la ciutadania suposant un impacte ambiental i paisatgístic important (cas del PIC DELS CORBS, ZONA DE CALDERONA, etc.). A més, l’obligada proximitat en molts trams de les dues vies a causa de l’orografia suposaria una barrera molt important dins del terme municipal que dificultaria la connexió amb una important zona d’interior a efectes agrícoles, residencials, etc. És desaconsellable el traçat paral·lel d’ambdues infraestructures d’alta intensitat per l’efecte afegit que generarien sobre els nuclis urbans confrontants (acústics, visuals, efecte barrera, etc.), que van més enllà de la suma individual que produeixen cada una de les dues infraestructures, la present i la projectada.

Per això, el Ple ACORDA: PRIMER: L’emissió de dictamen municipal DESFAVORABLE sobre la informació pública realitzada pel Ministeri de Foment sobre l’aprovació provisional de l’Estudi Informatiu EI-4-V-33, “CIRCUMVAL·LACIÓ EXTERIOR DE VALÈNCIA”, basant-se en els arguments arreplegats en la part expositiva…”

Analitzat el text de la declaració d’impacte ambiental, no s’hi aprecia que hi haja hagut una deguda ponderació de tots els extrems de caràcter mediambiental plantejats de

5

manera clara i precisa per l’Ajuntament de Sagunt en el tràmit oportú. Destaca, sense oblidar la resta dels indicats, per la incidència negativa que pot tindre

per a la ciutadania de la ciutat de Sagunt, la falta de judici mediambiental crític sobre la

circumstància de per què és millor mediambientalment acostar una infraestructura d’eixa

entitat al nucli urbà de Sagunt, saltant per damunt de l’actual AP-7, cap a l’est, a escassos

600 metres, en compte d’allunyar-la de tal nucli urbà, discorrent a l’oest de dita AP-7 al seu

pas per tal nucli urbà. Amb l’agreujant que més al sud torna a saltar l’AP-7, per a anar per

l’oest d’aquesta. Tot això segons els esquemes que recull el mateix text de la declaració d’impacte.

A eixa al·legació municipal no es fa cap tipus de consideració per part de la Secretaria d’Estat i no obstant és una consideració mediambiental de primer ordre a tindre en compte que afecta nivell acústic i altres molèsties a un nucli urbà de més de 25.000 habitants, com és la ciutat de Sagunt. No s’ha valorat, ni figura en la dita declaració d’impacte, per què és millor mediambientalment executar la infraestructura a 600 metres del nucli, en compte dels més de 900 metres que suposaria executar-la a l’oest de l’actual AP 7.

6

En eixe sentit la Declaració d’Impacte Ambiental pateix d’un evident vici contra la

legalitat en ser INCONGRUENT, en ometre un judici valoratiu sobre una al·legació

exposada de manera clara i precisa per una administració pública representativa dels interessos dels seus ciutadans. En la declaració d’impacte en cap moment es realitza la deguda ponderació de per què la proposta municipal de localització del by pass exclusivament a l’oest de l’AP 7 és més impactant per al Medi Ambient que la solució que s’informa favorablement en la declaració.”

Enfront del plantejament municipal transcrit, per part del Ministeri, en l’acord de 7.7.2015, objecte de la present anàlisi, s’ha donat la resposta següent:

Eixa resposta, que en aparença és estimatòria de les pretensions municipals, no és, no obstant, admissible, en termes jurídics, per diverses raons:

1. Per la seua ambigüitat i falta de precisió en l’abast de l’estimació L’acord estatal assenyala que “…es consideraran les modificacions locals… allunyant

el traçat del nucli urbà de Sagunt i disminuint l’afecció sobre el Pla del Bou”, la qual cosa és tant com una declaració de bones intencions sense la mínima precisió tècnica exigible a un document de la naturalesa d’un estudi informatiu.

Perquè cal plantejar-se en bona lògica quant s’allunyarà del nucli urbà dit traçat. 50 metres? 100 metres? 150 metres? Suposa que efectivament s’atendrà l’al·legació municipal formulada en el sentit que en tot cas el nou traçat vaja a l’oest de l’actual A-7 i que en cap cas l’encreuament en eixe punt cap a l’est? La resposta estatal donada és el mateix que cap o una desestimatòria d’una pretensió, amb l’agreujant que aquesta, tal com ha sigut formulada, genera indefensió a la posició municipal. L’Estat ha adoptat un acord, notificat i publicat, que activa els corresponents terminis de reacció processal, peremptoris i per tant subjectes a caducitat si no s’exerceixen i amb el risc que els acords adoptats adquirisquen fermesa; i davant del que l’Ajuntament no li queda un altre remei que reaccionar donada la incertesa de no saber fins a quin punt la seua posició d’allunyament de la infraestructura prevista ha sigut atesa. Hi ha una aparent estimació, però sense la més mínima certesa del seu abast i si aquest serà només testimonial o simbòlic o si al contrari suposarà una estimació integral.

A més eixa imprecisió o ambigüitat en l’abast de “la presa en consideració de les modificacions locals….allunyant el traçat del nucli urbà de Sagunt i disminuint l’afecció sobre el Pla del Bou” xoca amb la precisió d’altres dades com la indicació d’una longitud certa, 11’9 km, i un pressupost base per al tram nord de 116,99 milions d’euros. Longitud i import que es considera ha de tindre una motivació fundada en funció l’obra prevista (i que no obstant no es comunica a l’Ajuntament al·legant).

No és lògic ni coherent que es guarde silenci sobre l’alternativa triada sobre dues solucions tan distintes com creuar o no creuar en dos punts l’actual A7 (primer d’oest a est i després d’est a oest) i no obstant s’haja fet una estimació precisa de la longitud i del pressupost base, sent que l’opció d’una o altra alternativa no poden mesurar i costar el mateix i ser indiferent econòmicament la seua elecció.

Cal pressuposar que per tant l’Estat té clar l’abast “la presa en consideració de les modificacions locals….allunyant el traçat del nucli urbà de Sagunt i disminuint l’afecció sobre el Pla del Bou”, atés que l’ha mesurat i avaluat econòmicament amb el rigor que procedeix en un document de la naturalesa d’un estudi informatiu, però no transmet eixa solució en la seua contestació a les al·legacions municipals.

7

Aquest Ajuntament, en defensa dels interessos municipals corresponents, no pot obviar eixa manca de claredat i precisió mínima exigibles en l’adopció de qualsevol acord de naturalesa administrativa i, en conseqüència, no pot córrer el risc que davall una aparent estimació estatal adquirisquen fermesa solucions tècniques contràries a les posicions municipals. Posicions, les de l’Ajuntament, que es recolzaven en raonaments jurídics lògics, de manca de ponderació mediambiental adequada pròpia d’una declaració d’impacte mediambiental entre les opcions remenades durant la instrucció de l’expedient. Amb la decisió finalment adoptada es consideren vulnerats els següents preceptes legals: Preceptes de la Llei 30/92, RJA-PAC Art. 89

1. La resolució que pose fi al procediment decidirà totes les qüestions plantejades pels

interessats i aquelles altres que se’n deriven.

…

3. Les resolucions contindran la decisió, que serà motivada en els casos a què es refereix l’article 54. Expressaran, a més, els recursos que contra aquesta procedisquen, òrgan administratiu o judicial davant del qual hagueren de presentar-se i termini per a interposar-los, sense perjudici que els interessats puguen exercitar qualsevol altre que estimen oportú.

…

5. L’acceptació d’informes o dictàmens servirà de motivació a la resolució quan s’incorporen al text d’aquesta.”

La decisió adoptada per l’Estat no compleix amb la qualitat mínima exigible legalment sobre les qüestions plantejades per l’Ajuntament com a interessat en tal expedient de circumval·lació. La prova d’això és que aquesta administració municipal desconeix si les seues pretensions han sigut o no estimades, i en quin grau. A més, i atés que les decisions pròpies d’un Estudi Informatiu no són de caràcter voluntarista sinó que han d’estar recolzades en els corresponents informes tècnics i econòmics que li donen suport, en el present cas, la hipotètica estimació de les al·legacions municipals, total o parcial, estarà basada en informes que ho avalen (i que permeten a aquesta administració saber l’abast de les modificacions introduïdes). No obstant aquests no s’han incorporat al text, la qual cosa infringeix l’art. 89.5 transcrit. El resultat d’eixe incompliment és l’ambigüitat denunciada, que genera indefensió a aquest Ajuntament en la seua posició i que l’obliga a recórrer administrativament en demanda d’una mínima seguretat jurídica sobre l’abast de la decisió adoptada per l’Estat. Preceptes de la Llei 25/88, de Carreteres

L’art. 7.1 c descriu el contingut dels estudis informatius. Convé transcriure la definició de l’escaló documental següent, l’avantprojecte, per a delimitar el contingut mínim de l’Estudi Informatiu.

Article 7 1. Els estudis de carreteres que en cada cas requerisca l’execució d’una obra s’adaptaran als següents tipus, establits en raó a la seua finalitat:

•••• c) Estudi informatiu.

8

Consisteix en la definició, en línies generals, del traçat de la carretera, a efectes que puga servir de base a l’expedient d’informació pública que s’incoe si és el cas.

•••• d) Avantprojecte. Consisteix en l’estudi a escala adequada i consegüent avaluació de les millors solucions al problema plantejat, de manera que puga concretar-se la solució òptima.

…

2. Els estudis i projectes esmentats constaran dels documents que reglamentàriament es determinen.”

Del precepte descrit es dedueix clarament que l’Estudi Informatiu ha de definir el traçat, en línies generals, de la via. Això és el que s’atribueix per l’Ajuntament que no apareix en la resolució estatal objecte d’anàlisi, una decisió sobre el traçat general. No s’està exigint un nivell de detall propi dels projectes, en els termes de l’art. 8.3 de la llei de carreteres, quan assenyala que

“3. Als efectes indicats en els apartats anteriors, els projectes de carreteres i les seues modificacions hauran de comprendre la definició del traçat d’aquestes i la determinació dels terrenys, construccions o altres béns o drets que s’estime necessaris ocupar o adquirir per a la construcció, defensa o servei d’aquelles i la seguretat de la circulació.”

Però sí s’exigeix que figure un traçat, en línies generals com diu la llei, perquè aquest Ajuntament sàpia a què atindre’s. No és el cas. Tant és així, l’omissió del traçat general, que aquest Ajuntament desconeix el que ha aprovat el secretari d’Estat, si un traçat que va per l’oest de la A7 o un altre que va per l’est, però teòricament més allunyat del nucli urbà de Sagunt (i amb menor incidència en Pla del Bou).

Per tant l’acord estatal vulnera el contingut mínim que l’art. 7.1 c de la Llei 25/88 exigeix per als Estudis Informatius. El desplegament reglamentari de tal precepte, el RD 1812/1994, permet aprofundir en aquesta qüestió referent a incompliment del contingut mínim d’un Estudi Informatiu. En eixe sentit l’art. 25 d’aquest assenyala que

“1. L’estudi informatiu constarà de memòria amb els seus annexos, i plans, que comprendran:…

b) La definició en línies generals, tant geogràfiques com funcionals, de totes les opcions de traçat estudiades.

Respecte d’aquest aspecte procedeix remetre’s a les consideracions fetes abans sobre falta d’indicació de tal traçat en línies generals, en un extrem tan obvi com saber si la solució final creua o no a l’est de la A7, i per tant el grau d’incidència sobre el nucli urbà de Sagunt i el Pla del Bou.

c) L’estudi d’impacte ambiental de les diferents opcions, en els casos en què siga preceptiu el procediment d’avaluació d’impacte ambiental. En la resta de casos, una anàlisi ambiental de les alternatives i les corresponents mesures correctores i protectores necessàries.

La manera d’actuar del Ministeri porta inevitablement que es vulneren les previsions d’aquest precepte i que s’entre procedimentalment en un atzucac.

Si l’opció d’allunyament del nucli urbà de Sagunt acaba sent al final simbòlica, la declaració d’impacte ambiental que li dóna suport incorrerà en els vicis indicats per l’Ajuntament en el seu acord plenari de març de 2015, de manca de ponderació i valoració

9

mediambiental de les al·legacions municipals fetes en el seu moment. Si al contrari, la infraestructura es desplaça cap a l’oest de la A7, és una opció que no tindria cobertura d’estudi d’impacte ambiental. L’ambigüitat denunciada de l’acord estatal impedeix poder fer més precisions respecte d’això.

d) L’anàlisi dels avantatges, inconvenients i costos de cada una de les opcions i la seua repercussió en els diversos aspectes del transport i en l’ordenació territorial i urbanística, tenint en compte en els costos el dels terrenys, serveis i drets afectats en cada cas, així com els costos ambientals i de sinistralitat.

L’estudi informatiu aprovat o bé oculta als al·legants eixa anàlisi (el que seria greu i il·legal) o bé la remet a l’avantprojecte/projecte posterior, la qual cosa seria també il·legal perquè no respectaria el contingut mínim propi d’aquest exigit pels preceptes transcrits. A més la redacció donada a l’acord recorregut “es considerarà”, dóna a entendre aquesta última opció, no admissible per vulneració del precepte transcrit. La normativa vol que l’anàlisi d’opcions de traçat (a l’oest de la A7 o la persistència a anar per l’est de la A7, però “més allunyat”) es faça ara, no que es remeta a una fase posterior. No obstant sí que hi ha un mesurament de longitud i una valoració econòmica precises, que o bé és infundada (perquè li tant li fa una solució o una altra, la qual cosa incorre en el vici de la predeterminació del resultat valoratiu) o bé evidencia l’ocultació d’una solució ja certa però no comunicada, la qual cosa legalment no és admissible.

e) La selecció de l’opció més recomanable…”

És la mateixa disjuntiva ja formulada en apartats anteriors. Si s’ha triat (a l’est o a l’oest de la A7), no s’ha manifestat, la qual cosa és una omissió de pronunciament important que oculta informació decisiva als afectats.

Si no s’ha triat i opera una remissió a l’avantprojecte/projecte, el que operaria és una vulneració del contingut mínim exigit per llei i la resta de normativa aplicable.

2. Les previsions de l’art. 33 del RD 1812/1994 sobre la competència de l’òrgan

estatal en cas de discrepància municipal La teòrica estimació per l’Estat de les pretensions municipals amb uns pronunciaments

genèrics i ambigus que són més declaracions de bones intencions que una resposta precisa i concreta a les al·legacions municipals és una manera d’alterar la competència estatal decisora en matèria d’Estudis Informatius, que està definida de la següent forma en l’art. 33.1 del RD 1812/1994:

“1. Quan es tracte de construir carreteres o variants no incloses en el planejament urbanístic vigent dels nuclis de població a qui afecten, el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient haurà de remetre l’estudi informatiu corresponent a les comunitats autònomes i corporacions locals afectades, a fi que durant el termini d’un mes examinen si el traçat proposat és el més adequat per a l’interés general i per als interessos de les localitats, províncies i comunitats autònomes a les quals afecte la nova carretera o variant. Transcorregut tal termini i un mes més sense que les dites administracions públiques informen respecte d’això, s’entendrà que estan conformes amb la proposta formulada. En cas

de disconformitat, que necessàriament haurà de ser motivada, l’expedient serà elevat al

Consell de Ministres, que decidirà si procedeix executar el projecte, i, en aquest cas, ordenarà la modificació o revisió del planejament urbanístic afectat, que haurà d’acomodar-se a les determinacions del projecte en el termini d’un any des de la seua aprovació (article 10.1)…”

No hi ha prou amb dir que s’han estimat les al·legacions municipals. Cal documentar-

ho en l’Estudi Informatiu aprovat definitivament, la qual cosa no s’ha fet. I per tant realment

10

s’ignora per l’Ajuntament si efectivament se li han estimat o no les seues al·legacions i si hi haurà una discrepància sobre el fons. El fet és que en data d’avui, per mitjà del present recurs, hi ha una discrepància municipal, que s’estendrà a més qüestions (o no), quan se li aporten les dades mínimes imprescindibles pròpies d’un Estudi Informatiu. Però és que a més la discrepància s’ha manifestat al llarg de tota la instrucció de l’expedient de circumval·lació, des de 2005. Ara, amb la decisió estatal es tanca en fals, amb una hipotètica estimació de no se sap què. I amb això s’està desvirtuant el règim competencial expressament establit per a aquests casos. L’òrgan competent per a aprovar definitivament aquest Estudi Informatiu no és el secretari d’Estat per delegació de la ministra de Foment sinó el Consell de Ministres. Si, com tem aquest Ajuntament, l’allunyament del nucli de Sagunt és simbòlic i anecdòtic es donaria la paradoxa que l’avantprojecte o el projecte es decidiria en seu del Consell de Ministres, per les discrepàncies municipals, sent que aquestes no sorgirien de manera sobrevinguda sinó que es portarien manifestant expressament des de fa lustres per l’Ajuntament. No s’està davant d’un Estudi Informatiu consensuat expressament o tàcitament amb l’Ajuntament sinó davant d’un expedient en què de moment l’única cosa que s’han plantejat són oposicions i discrepàncies municipals sobre el traçat que exigeixen el tractament competencial adequat (Consell de Ministres) només eludible en el cas que la solució precisa i certa siga acceptada per l’Ajuntament, aspecte no produït fins a la data.

3. Els vicis propis de la declaració d’impacte ambiental ja destacats en l’acord municipal de març de 2015

Abans s’ha indicat que la manera d’actuar del Ministeri portava inevitablement que es vulneraren les previsions de l’art. 25.1 c del RD 1812/1994 i que sobre la qüestió de la Declaració d’Impacte Ambiental s’entrara procedimentalment en un atzucac.

Si l’opció d’allunyament del nucli urbà de Sagunt acaba sent al final simbòlica o anecdòtica, la declaració d’impacte ambiental que li dóna suport incorrerà en els vicis indicats per l’Ajuntament en el seu acord plenari de març de 2015, de manca de ponderació i valoració mediambiental de les al· legacions municipals fetes en el seu moment. Procedeix remetre’s a totes eixes consideracions fetes en tal acord plenari, que s’han de considerar part de la fonamentació del present recurs. Les Declaracions d’Impacte Ambiental no són susceptibles d’impugnació independent però els seus vicis són susceptibles d’impugnació en els acords que es recolzen en aquestes. Si, al contrari, la infraestructura es desplaça cap a l’oest de la A7, és una opció que no tindria cobertura d’estudi i declaració d’impacte ambiental. L’ambigüitat denunciada de l’acord estatal impedeix poder fer més precisions en aquest aspecte.

CINQUENA. Respecte de la segona de les qüestions, la incidència negativa sobre la connectivitat viària del nucli urbana del Port de Sagunt, el Ple de març de 2015 assenyalava que: “D’altra banda, es manifesta en la Declaració d’impacte per primera vegada a aquest Ajuntament de Sagunt que el projecte inclou un ramal de connexió amb la V-21, a uns 700 m de la marjal del Moro (aspecte no contemplat expressament en la documentació sotmesa a consideració de l’Ajuntament fins a la data, ni el 2005 ni el 2009), segons l’esquema següent:

11

Per tant, encara que no siguen consideracions específicament mediambientals, aquest

Ajuntament ha de realitzar manifestacions molt semblants a les que ha hagut de fer en defensa dels interessos municipals amb motiu de les al·legacions sobre el traçat de l’AVE, en el sentit que s’han d’adoptar solucions coordinades amb la connexió prevista per autopista del nucli del Port de Sagunt amb la V-21, aprovada pel conseller de Territori a nivell de planejament urbanístic l’any 2003, conforme al següent esquema (és el PRV 8, en verd, sent que el que està executat en data d’avui és el PRV 7, en groc):

No s’ha d’oblidar que la solució definitiva de traçat de l’AVE envaeix el traçat del PVR 8 grafiat en verd, en preveure’s una desviació del traçat del ferrocarril al pas per Puçol, que dificultava l’execució del planejament urbanístic previst. La nova previsió recull en la Declaració d’Impacte l’inviabilitzaria definitivament si no es guarda la deguda coordinació, que per mitjà del present dictamen municipal es planteja. Qualsevol solució de nova obra pública que interferisca amb aquest enllaç previst amb la V-21 ha de tindre en compte eixa previsió definitiva per a no inviabilitzar una solució d’accés rodat des del nucli urbà del Port de Sagunt amb el nord de València capital íntegrament a través d’autopista. Connexió que està expressament prevista però que el

12

Ministeri de Foment constantment està obviant.”

L’acord aprovatori de l’Estudi Informatiu assenyala el següent:

Una qüestió com aquesta, d’una considerable complexitat, que pot inviabilitzar econòmicament o encarir molt significativament la connexió viària íntegrament per autovia del nucli urbà del Port de Sagunt amb València capital, torna a ser despatxada amb una notable ambigüitat estimatòria, pròpia d’una declaració de bones intencions i no d’un document tècnic com és un Estudi Informatiu. Cal tindre en compte que les manifestacions fetes per l’Ajuntament estan indicant que sobre un mateix punt de la V-21 es pretén que enllacen quatre accessos diferents, que són: 1. L’accés i eixida actual i executat del nucli urbà de Puçol a la V-21. 2. L’extrem sud del vial previst a nivell de planejament des de l’any 2003, i que reflecteix aquest pla en verd fosc com PRV 8.

3. Traçat de l’AVE, modificat. Observe’s que en tal planejament urbanístic autonòmic, instruït en els anys 2002-2003,

hi havia una coordinació amb els traçats de l’AVE tal com estaven definits en eixa data. Però posteriorment el Ministeri de Foment va desplaçar eixe traçat cap a l’est, segons els esquemes gràfics següents:

13

4. I ara el mateix Ministeri de Foment presenta una quarta infraestructura que connecta en eixe mateix punt, segons l’esquema següent:

La complexitat d’eixe entroncament a la V21 de quatre infraestructures diferents, una ja existent i tres en projecte, preocupa òbviament a l’Ajuntament, que per la viabilitat

14

d’aquella que més afecta els interessos directes que representa (les millors connexions viàries possibles dels seus nuclis urbans), ha de vetlar perquè aquesta no siga obviada i perquè es respecten les determinacions del planejament urbanístic vigent aprovat per la Generalitat. Procedeix, davant de la mateixa ambigüitat, remetre’s a les consideracions fetes dalt sobre la hipotètica estimació estatal de les al·legacions municipals i sobre la incertesa i la inseguretat que això genera en no saber del cert com es coordinarà un entramat de connexions que es complica per moments sense oferir solucions tècniques mínimament clares. El que a més xoca amb la circumstància dalt indicada que hi ha un preu cert de base de licitació de 116,99 milions d’euros per a aquest tram, al qual no li pot ser indiferent abordar o no una solució de coordinació no sols amb una connexió existent amb la V21 sinó amb les altres dues previstes i indicades una vegada i una altra per l’Ajuntament en les seues al·legacions. Procedeix per tant remetre’s a les consideracions dalt fetes. SISENA. Al·lusió imprecisa al Camí Vell de Sagunt En el punt 3.7 de l’acord s’assenyala literalment que “es definiran les dimensions de les estructures que reposen el camí Vell de Sagunt, de manera que puga compatibilitzar-se’n l’ús per al trànsit rodat i agroprecuari.” Es reitera la necessitat de precisió d’aquests termes, molt imprecisos. CONCLUSIONS:

Es considera que la resolució de 7.7.2015 del secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, per delegació de la ministra de Foment, aprovatòria de l’expedient d’Informació Oficial i Publica i definitivament l’Estudi Informatiu “Circumval·lació Exterior de València”, província València, clau: EI-4-0033, en els termes en què aquesta ha sigut publicada en el BOE en data 28.7.2015 i notificada a aquest Ajuntament el 3.8.2015, atés que aquesta vulnera els preceptes normatius dalt indicats, per les raons exposades. Correspon al Ple, en els termes de l’art. 22 de la Llei 7/85, RBRL, l’exercici de les accions administratives en els assumptes de la seua competència.

Sotmés l’assumpte a votació, resulta: Total regidors: 24. Regidors assistents: 23. Regidors absents: 1. Sr. Paz. Vots a favor:

23, senyors/es Alcalde, Garcia, Tarazona, Gil, Torrent, Muniesa, Villar, Peláez, Bono, Sáez, Sampedro, Almiñana, Muñoz, Maestro, González, Guillén, Abelleira, Giménez, Moreno, Crispín, Antonino, Chover, Castillo i Peris; per la qual cosa, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Política Territorial i Sostenibilitat, el Ple de l’Ajuntament, per unanimitat, ACORDA:

PRIMER: Requerir d’anul·lació de la resolució de 7.7.2015 del secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, per delegació de la ministra de Foment, aprovatòria de l’expedient d’Informació Oficial i Publica i definitivament l’Estudi Informatiu “Circumval·lació Exterior de València”, Província València, clau: EI-4-0033, en els termes en què aquesta ha sigut publicada en el BOE en data 28.7.2015 i notificada a aquest Ajuntament el 3.8.2015, basant-se en les raons exposades en la part expositiva del present acord. SEGON: Sol·licitar del Ministeri de Foment la celebració d’una reunió de manera immediata amb els portaveus dels grups municipals. Tal reunió tindria com a objecte aclarir l’abast dels punts indicats en l’acord estatal recorregut i en quina mesura han sigut estimades les al·legacions municipals. Destacant-se en eixe sentit que si d’eixa reunió es deduïra que les posicions estatals i municipals estan realment consensuades sobre l’abast de les solucions articulades i no sols en aparença, això comportaria el cessament de les accions activades per aquesta corporació municipal. I vist que no hi ha més assumptes a tractar, la Presidència clou la sessió a les 17 hores i

15

21 minuts, de tot això, com a secretari general, done fe. ACOMPLIU-HO: L’ALCALDE