1

Acta de la sessió del Ple de l’Ajuntament de Palau-sator

Identificació de la sessió Núm.: 01/2013 Caràcter: ordinària Data: 6 de febrer de 2013 Horari: de 20,00 hores vespre a 23,00 hores de la nit. Lloc: sala de sessions de la casa consistorial Assistents Joan Sabrià Giralt, alcalde-president Maria Remei Pagès Vidal, regidora Jordi Frigola Regàs, regidor Maria Rosa Garcia Figueres, regidora i Lluís Rovira Caballé, regidor, Albert Miravet Masip, secretari-interventor Excusen la seva absència els senyors regidors Josep Padrós Martí, Pepita Dalfó i Casademont. Assisteix a la sessió amb veu i sense vot i fins al punt segon de l’ordre del dia el senyor Francesc Galí i Canós, arquitecte tècnic municipal. A la sala de sessions de la casa consistorial, es reuneix el Ple en sessió ordinària i en primera convocatòria a les 20,00 hores del dia 6 de febrer de 2013. Constatada l'existència del quòrum necessari per a la seva vàlida constitució, l’alcalde obre la sessió i es passen a tractar els assumptes inclosos a l’ordre del dia. A.-Part Resolutiva 1.-APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS. Havent estat distribuïts entre el senyors regidors l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària núm. 12/2012 de 19 de desembre de 2012 i estan conformes amb el seu contingut, s’aprova per unanimitat dels presents. 2.-LLICÈNCIES. 2.1.-Llicència d’obres majors al senyor Joaquim Amice Gual per a la construcció d’uns coberts per explotació ramadera de bestiar cabrum a la parcel·la 18, del polígon 1 de Palau-sator. El senyor Joaquim Amice Gual ha sol·licitat llicència d’obres per a la construcció d’uns coberts per explotació ramadera de bestiar cabrum a la parcel·la 18, del polígon 1 del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústica de Palau-sator. L’actuació es troba en zona classificada com a sòl no urbanitzable i qualificada com agrícola. El projecte contempla la disposició i mides de les construccions coincidents amb els requeriments

2

de l’Ajuntament respecte l’anterior proposta presentada, amb una variació en el tipus de bestiar i en la ubicació d’un dels volums a construir. El sol·licitant demana llicència d’obres i d’activitat d’acord amb la Llei 20/2009 de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats, modificada per la Llei 9/2011 de 29 de desembre. L’activitat d’acord amb la normativa de la Llei 20/2009 està subjecta al règim de comunicació (Annex III) atès que es tracta d’una instal·lació semiintensiva i el nombre d’unitats de cabrum del projecte (180, proporcionalment 60) està per sota de 500 unitats. L’informe del tècnic municipal determina la compatibilitat de l’activitat amb el planejament urbanístic i que es pot atorgar la llicència d’obres amb determinades consideracions.

a) El tancament perimetral ha de quedar limitat a una alçada de 1,80 metres. b) La tanca haurà de separar-se com a mínim 4 metres de l’eix del camí. c) El material de la coberta que en el projecte hi consta fibrociment haurà d’estar lliure

d’amiant o substàncies similars. d) Les edificacions es protegiran de vistes mitjançant vegetació, havent-se d’acabar l’edifici

amb materials propis de façana. Es prohibeix deixar les construccions sense material d’acabat exteriorment.

e) El pressupost d’execució material a efectes de liquidació de tributs municipals, es considera en 34.588,51 €.

Els serveis jurídics han informat favorablement l’expedient.

D’acord amb els articles 72, 81, 89 i concordants del Decret 179/1995, de 13 de juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals, articles 188.2 i 188.3 del Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost que aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, els articles 10,12 i 13 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, la Llei 20/2009 de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats, modificada per la Llei 9/2011 de 29 de desembre; articles 11 i 15.2 del Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), articles 21.1,q) i 21.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, article 43 del Reglament d’organització i funcionament de les entitats locals.; Normes Subsidiàries de Planejament de Palau-sator; i resta de normativa aplicable al cas, El Ple, per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.-ATORGAR la llicència municipal d’obres núm. 01/2013 al senyor Joaquim Amice Gual ha sol·licitat llicència d’obres per a la construcció d’uns coberts per explotació ramadera de bestiar cabrum a la parcel·la 18, del polígon 1 del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústica de Palau-sator., amb les següents CONDICIONS PARTICULARS:

a) El tancament perimetral ha de quedar limitat a una alçada de 1,80 metres. b) La tanca haurà de separar-se com a mínim 4 metres de l’eix del camí. c) El material de la coberta que en el projecte hi consta fibrociment haurà d’estar lliure

d’amiant o substàncies similars.

3

d) Les edificacions es protegiran de vistes mitjançant vegetació, havent-se d’acabar l’edifici amb materials propis de façana. Es prohibeix deixar les construccions sense material d’acabat exteriorment.

e) El pressupost d’execució material a efectes de liquidació de tributs municipals, es considera en 34.588,51 €.

SEGON.-APROVAR la liquidació provisional de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres per import de : 1.252,10 €, i la taxa de 30,00€ per tramitació de l’expedient.

TERCER.-REQUERIR el dipòsit de 150,00 €, en concepte de fiança per garantir la correcta gestió de residus de la construcció. La devolució s’efectuarà en el final d’obra aportant el certificat de la gestió referent a la quantitat i tipus de residus lliurats (rebut de deixalleria o contracte amb un gestor autoritzat).

QUART.-COMUNICAR a l’interessat que un cop acabades les obres haurà de presentar la comunicació prèvia a l’inici de l’activitat adjuntant-hi la certificació tècnica que estableix l’article 52 de la Llei 20/2009 de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats, modificada per la Llei 9/2011 de 29 de desembre. CINQUÈ.-NOTIFICAR aquest acord a l’interessat. 3.-INSTÀNCIES I SOL·LICITUDS. 3.1.-Sol·licitud de les regidories de Cultura dels ajuntaments de Gualta, Fontanilles, Torroella de Montgri-L’Estartit i Serra de Daró, de creació de l’Orquestra de l’Empordanet. Les regidories de cultura dels ajuntaments de Gualta, Fontanilles, Torroella de Montgri-L’Estartit i Serra de Daró, han tramés a aquest Ajuntament un escrit convidant-lo a la creació de l’Orquestra de l’Empordanet. La idea consisteix en la creació d’una formació orquestral estable que ofereixi a les persones de les poblacions de l’àmbit de l’Empordanet, la possibilitat de participar en l’experiència de fer música en conjunt. Vist tot el qual, El Ple, per unanimitat dels presents acorda: PRIMER.-QUEDAR ASSABENTATS de la proposta de creació de l’Orquestra de l’Empordanet.

4.-MOCIONS D’ALCALDIA I REGIDORS 4.1.-MOCIÓ DE SUPORT A LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I EL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA. El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

4

L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal. Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. Malgrat les dificultats històriques, és a dir, tots els intents de recuperar les institucions i l’autogovern de Catalunya (Mancomunitat de Catalunya, proclamació de la Segona República espanyola) i totes les actuacions autoritàries que han abolit els avenços desitjats (dictadura de Primo de Rivera, dictadura del general Franco), el poble de Catalunya ha lluitat contra les resistències que han limitat la democràcia a casa nostra. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980. En els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya iniciat l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l’autogovern. El poble de Catalunya ha expressat de diverses formes la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig en el si de l’Estat Espanyol. La manifestació del passat 11 de setembre sota el lema “Catalunya nou Estat d’Europa” va ser una expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya. Després de l’aprovació, el 27 de setembre de 2012 i per part del Parlament de Catalunya, de la resolució 742/IX que constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta, i atenent el resultat de les eleccions del 25 de novembre al Parlament de Catalunya, aquest Parlament, reunit en la primera sessió de la X legislatura el 23 de gener de 2013 va aprovar una Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. Davant la transcendència del moment històric i conscients de la responsabilitat que també té el món local en aquest procés, El Ple, a proposta del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, i per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER. Manifestar l’adhesió de l’Ajuntament de Palau-sator a la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, que diu el següent:

5

“D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents: - Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà. - Legitimitat democràtica. El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d’opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir. - Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés. - Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional. - Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble. - Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural. - Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir. - Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la institució que representa el poble de Catalunya té un paper principal en aquest procés i per tant s’hauran d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi. - Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi. El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d’aquest procés democràtic de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.”

6

SEGON. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Govern espanyol. 4.2.-MOCIÓ DE SUPORT A LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA DEL POBLA DE CATALUNYA I EL PROCÉS DE TRANSICIÓ NACIONAL. Arran de l’aprovació de la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya per part del seu Parlament, el passat dia 23 de gener de 2013, l’Ajuntament de Palau-sator, MANIFESTA 1.- Que Catalunya s’ha format com a nació al llarg de deu segles, amb una llengua i unes formes de vida pròpies, en l’ordre social i econòmic, en l’ordre intel·lectual i espiritual i en l’ordre jurídic i polític. 2.- Que a conseqüència de la derrota de 1714, les institucions catalanes foren abolides i Catalunya fou annexada “per dret de conquesta” a Castella com a província seva. 3.- Que Catalunya ha resistit l’agressió permanent de l’Estat espanyol durant aquests tres-cents anys i que tots els intents d’encabir i trobar un encaix polític entre Catalunya i l’Estat espanyol, inclosos els trenta anys d’autonomisme, han fracassat. 4.- Que la pertinença a l’estat limita conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i cultural, i atempta clarament contra la cohesió de la societat catalana per l’espoli que pateix la nostra nació i per la limitada capacitat de decisió i d’autogovern que permet l’autonomia. 5.- Que després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 28 de juny de 2010, s’ha fet del tot evident que només tenim dues vies: o bé desaparèixer com a nació o, per contra, iniciar un procés d’independència que ens porti a la constitució del nostre propi Estat. 6.- Que la manifestació del passat Onze de setembre ha estat el punt culminant d’un procés de presa de consciència i de mobilització sense precedents, que representa l’inici de l’etapa final del procés de independència de Catalunya. 7- Els resultats de les eleccions al Parlament del 25N, a més, han posat de manifest que hi ha una àmplia majoria social disposada a exercir el dret a decidir i a assumir-ne les conseqüències. 8.- Que ha arribat l'hora d'unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i esdevinguin majoritàries per vies democràtiques, com a condició indispensable per exercir el dret d’autodeterminació. Per tots els fets anteriorment exposats, per unanimitat dels presents, es prenen els següents ACORDS 1.- Donar el nostre suport a la màxima institució nacional, el Parlament de Catalunya, per l’aprovació de la Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya, que explicita que el poble català és subjecte polític i jurídic plenament sobirà per a decidir per si mateix el seu futur, sense

7

ingerències externes de cap tipus. Aprovada per una àmplia majoria parlamentària, la Declaració és transcendental ja que ningú, des de l’estricta aplicació del dret internacional, ja no podrà negar a Catalunya l’exercici del dret a l’autodeterminació. 2.- Instar al Parlament de Catalunya a que convoqui, tan aviat com ho consideri convenient i no més enllà del 2014, el referèndum o consulta perquè el poble català pugui exercir el seu dret de lliure decisió i, si aquesta és la seva voluntat majoritària, que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. 3.- Agafar el compromís de treballar per aconseguir el suport majoritari del poble català a la constitució de l’Estat propi, fent arribar a tots els nostres conciutadans les raons que ho avalen i convidant-los a participar en la construcció d’un Estat al servei d’una societat més lliure, justa, pròspera i profundament democràtica. 4.- Notificar aquests acords al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya, als diversos grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al president del Govern Espanyol, al president del Congreso de los Diputados, als diferents grups polítics del Congreso de los Diputados, al president del Senado, al president del Parlament Europeu i als diferents grups polítics del Parlament Europeu. 4.3.-MOCIÓ CONTRA LA CORRUPCIÓ, PER LA TRANSPARÈNCIA I LA REGENERACIÓ POLÍTICA. Estem vivint uns moments de crisi econòmica que està fent estralls en la vida de moltes persones i també en l'Estat del Benestar i a això s'hi afegeix un degoteig constant de casos de corrupció política comprovada i casos de presumpte corrupció política com el cas Pallerols, el cas Palau, el cas Pretoria, el cas Mercuri o el cas Bárcenas. Tots aquests casos no fan més que augmentar el descrèdit de la ciutadania cap a la política, malgrat que en la política hi hagi una majoria de persones que s’hi dediquen per vocació, treballant pel bé de tota la ciutadania. No tots els partits ni tots els polítics som iguals i hem de fer tot el possible i més per tornar el crèdit que la democràcia i la nostra societat es mereix. El baròmetre de la corrupció fet públic el passat mes de desembre per l'Oficina Antifrau de Catalunya conclou que 9 de cada 10 ciutadans i ciutadanes de Catalunya consideren que la corrupció es un problema molt greu i que està molt o bastant estesa entre els partits polítics i 6 de cada 10 persones enquestades estan convençudes que les accions delictives han anat en augment en els últims anys. Aquest mateix baròmetre informa que el 79,3 per cent de la ciutadania qualifica de poc o gens honestos als representants públics, el 83,9 per cent tenen la percepció que els partits polítics tenen poc o cap interès en lluitar contra la corrupció i el 88,9 per cent creu que tots els partits polítics tenen un finançament irregular. Durant molts anys diferents formacions polítiques han intentat proposar mesures i organisme de control per a evitar la mala praxi en la política i eradicar-la. Malauradament això no ha estat suficient. El dany s’ha produït i s’està produint a nivell global, tacant totes les institucions i totes les persones, fins i tot aquella immensa majoria d’alcaldes, regidors o parlamentaris que sempre han

8

actuat amb correcció , transparència i dignitat i han traslladat aquesta manera de ser a les institucions públiques a les quals es dediquen. El llast que suposa la mala imatge de la corrupció cau sobre les institucions i les persones que sempre han estat honestes en la cosa pública i aquesta és una injustícia que hem de resoldre i eradicar. Val retornar el prestigi a les institucions públiques i a les persones que s’hi dediquen. El Ple, a proposta del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, i per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.- Reivindiquem l’honestedat que desenvolupem els càrrecs electes locals en les nostres funcions públiques i demanem que aquesta arribi a tota la població. SEGON.- Rebutgem les males praxis en la cosa pública, exigim fórmules de transparència i posar en marxa totes les actuacions que calguin per a retornar la bona imatge de les institucions davant la ciutadania. TERCER.- Exigim a tots els partits polítics de les institucions d’àmbit superior al municipal que es posin d’acord en proposar i aprovar amb la major urgència, tots els mecanismes legals que siguin necessaris per a evitar la corrupció en les institucions, impulsar la seva transparència i regenerar la imatge i la condició de la cosa pública. QUART.- Donar trasllat d’aquest acord a totes les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya i a les Corts espanyoles. 4.4.-MOCIÓ EN DEFENSA DEL NOSTRE MODEL D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL, DEL MAPA MUNICIPAL I DE L’AUTONOMIA LOCAL. Atès que el Govern de l’Estat ha anunciat la decisió de reformar l’administració local suprimint ens territorials locals, eliminant electes, recursos públics, empreses municipals, personal al servei dels municipis i fiscalitzant de forma impròpia mitjançant l’adscripció obligatòria de determinats funcionaris habilitats, establint la seva dependència funcional de l’administració general de l’Estat. Atès que aquesta voluntat expressada amb motiu de suposats criteris econòmics, que no han estat demostrats, posa en risc el funcionament de les nostres corporacions, i amaga la voluntat real de refermar un neocentralisme sense que, prèviament, s’hagi realitzat la reforma de l’Administració de l’Estat eliminant, per exemple, ministeris que tenen les seves competències transferides, aprimant una administració hipertròfica i ineficient que és la responsable del 81% del deute públic i on és el focus real del problema del sector públic. Atès que les Administracions Locals són les administracions més eficaces i eficients en la gestió, representen el 3’4% del deute públic sense tenir en compte que aquí s’inclou el deute de l’ajuntament de Madrid que és major que la suma del deute de tots els ajuntaments catalans en el seu conjunt, i tenint en compte que representen el 12’9% de la despesa pública global, i que

9

són les administracions més properes als ciutadans, i les millor valorades en tots els estudis d’opinió que s’han realitzat recentment (CIS, CEO). Atès que ha estat anunciada la futura modificació de diferents lleis com la de règim electoral o la de bases del règim local, que atempten contra el nostre model d’organització territorial fonamentat d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) en els municipis i les vegueries, així com del reconeixement del fet comarcal previst en els articles 2.3 i 84 EAC. Atès que les reformes legals van contra l’autogovern, en matèria d’organització territorial que li correspon a la Generalitat i al Parlament, i contra l’autonomia local establerta a la Constitució, l’Estatut i altres textos internacionals com la Carta Europea d’Autonomia Local. Atès que el Govern Central vol anar més enllà de la regulació d’unes bases per regular de forma extensa i invasiva introduint un model homogeni, uniforme i centralista que desvirtua el model institucional existent i suposa un menyspreu als ajuntaments al fer perillar la prestació de serveis públics universals introduint de forma arbitrària la xifra de 20.000 habitants que no té en compte els territoris ignorant la diferent tipologia de municipis, turístics, de muntanya,etc equivocant-se en el diagnòstic ja que a Catalunya el 73% del deute de les corporacions locals correspon a municipis de més de 20.000 habitants. Atès que no és eficient suprimir mancomunitats i alhora exigir la mancomunació de serveis municipals, i que l’objectiu d’aquesta reforma és la de limitar les competències i els serveis municipals. El Ple, a proposta del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, i per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.- Reivindicar que les competències de l’organització territorial es determinen com exclusives en l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i que per tant és potestat del Govern de Catalunya i del Parlament de Catalunya proposar, deliberar i acordar models territorials que facin que l’arquitectura institucional respongui a la realitat del país, així com la necessària defensa i respecte dels principis d’autonomia local i de suficiència financera que s’estan vulnerant amb la imposició d’aquestes mesures, que sota l’excusa de la crisis econòmica, amaguen el desig de substituir el model actual per un centralista que vol impedir la prestació eficient de serveis públics, que requereixen la proximitat com a factor indispensable. SEGON.- Que des de la necessitat de fer més eficient i millorar l’eficàcia de les administracions que actuen a Catalunya, i garantir una prestació dels serveis de qualitat, així com evitar la duplicitat i confusió de competències entre administracions, s’acceleri el desenvolupament de la nova Llei de governs locals de Catalunya, i que les competències que s’atribueixen a l’àmbit local, tinguin unes clares contrapartides econòmiques detallades en la Llei de Finances local on s’ha de regular que el municipi és i ha de continuar essent el primer nivell de prestació de serveis. TERCER.- Que l’anunciada supressió de representants democràtics dels ens locals no suposa cap estalvi econòmic, ja que bona part d’ells presten els seus serveis de forma desinteressada en els seus pobles i ciutats, i en els ajuntaments grans implicaran un empobriment de les funcions institucionals dels membres del govern de la ciutat.

10

QUART.- Que el que realment és prioritari és garantir la suficiència financera de totes les competències i serveis que presten els ajuntaments, i que el que cal es promoure la mancomunació de serveis, per tal de millorar l’eficiència, reduir costos i prestar amb qualitat els serveis públics. CINQUÉ.- Instar al Govern de la Generalitat a que recolzi tècnica i econòmicament als Consells Comarcals en els territoris on aquests tinguin la funció de prestador i mancomunador de serveis per als ens local, per tal de que puguin desenvolupar de manera eficient aquesta necessària funció. SISÉ.- Fer arribar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i Relacions institucionals, i a tots els portaveus dels grups del Parlament de Catalunya, i a les entitats municipalistes de Catalunya. 4.5.-MOCIÓ CONTRA LA PROSPECCIÓ D’HIDROCARBURS EN L’ENTORN DEL CAP DE CREUS I LA COSTA BRAVA. El Govern espanyol ha publicat en el BOE la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL de realitzar prospeccions d’hidrocarburs en més d’un milió d’hectàrees de la Costa Brava, posant en greu perill la salut dels hàbitats, l’economia local pesquera i la fauna de la zona, tan importants a l’entorn del Cap de Creus. El dia 17 de gener la Direcció general de Política Energètica i Mines del ministeri, va fer públic a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL, filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy, de realitzar projectes de prospeccions sísmiques per a la cerca d’hidrocarburs a l’entorn del Cap de Creus. Aquestes abastarien més d’un milió d’hectàrees mar endins (uns 11.500 quilòmetres quadrats), que formarien part de la Costa Brava i també del Maresme. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona. Els mètodes sísmics de prospecció es realitzaran mitjançant canons d’aire comprimit “Air-guns” capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d’alta intensitat, que defineixen l’estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments. Aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encallaments. Això és preocupant tenint en compte que la zona del Cap de Creus és una zona molt transitada per cetacis, com per exemple rorquals comuns, protegits per directives internacionals (conveni de Washington, CITES, Directiva 92/43/CEE, etc.) dofins llistats i comuns, Catxalots i altres. Segons estudis científics les prospeccions tenen un impacte directe en els recursos pesquers, a causa del desplaçament dels peixos, causant una disminució de 50% a les poblacions d’alt interès comercial com el lluç, la mòllera, el rap, etc. Cal destacar que la zona de Cap de Creus és explotada per les confraries de Llançà, Port de la Selva i Roses, on la pesca és una de les principals fonts d’ingressos de la zona.

11

Desgraciadament, les prospeccions sísmiques són només el primer pas d’una llarga sèrie d’operacions destructives cap al medi marí. En el cas de trobar reserves i començar l’explotació dels recursos fòssils, els impactes es multiplicaran ja que la perforació i extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats, i contamina el mar a causa de l’ús de barreges sintètiques tòxiques i la producció de residus altament contaminats, la majoria d’ells cancerígens. No s’ha d’oblidar la greu amenaça que existeix de vessament accidental de cru en el mar, des de les llargues connexions d’oleoductes així com en el transport marítim, posant en greu perill zones d’alt interès ecosistèmic de la zona com són el parc natural del Cap de Creus, la reserva marina de les Illes Medes, entre molts altres ecosistemes, hàbitats, fauna i flora d’alt valor que s’estenen en aquesta zona. Aquest projecte, el qual es sumarà als 30 permisos de prospeccions d’hidrocarburs aprovats actualment pel Ministeri, reitera la clara aposta del govern cap a les energies no renovables i altament contaminants, una direcció oposada als requeriments de la lluita contra el canvi climàtic, la contaminació ambiental, la salut humana i dels ecosistemes. A més, les empreses petrolieres a Espanya han demostrat gran irresponsabilitat ambiental durant la producció de petroli en el mar, ja que a Tarragona, on existeixen 4 pous de producció de petroli, s’han registrat almenys 18 abocaments des de les seves instal·lacions. El Ple, a proposta del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, i per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER. Mostrar el rebuig de nostre Ajuntament a l'atorgament dels permisos d'investigació d'hidrocarburs en la zona del Cap de Creus. SEGON. Instar que es procedeixi a revocar les sol·licituds de permisos d'investigació d'hidrocarburs presentats. TERCER. Comunicar aquest acord a la Direcció general de Política Energètica i Mines del ministeri d’Indústria. 5.-CONVENI XARXA TURISME ACTIU. Vist el Conveni de Col·laboració entre l’Ajuntament de Palau-sator i el Consell Comarcal del Baix Empordà per a la dinamització turística a través de la gestió, manteniment i difusió de les xarxes de turisme actiu de la comarca, que ha esta tramès per l’ens comarcal, que literalment diu:

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ I L’AJUNTAMENT DE PALAU-SATOR PER A LA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA A TRAVÉS DE LA GESTIÓ, MANTENIMENT I DIFUSIÓ DE LES XARXES DE TURISME ACTIU A LA COMARCA. La Bisbal d’Empordà, 1 de gener de 2013 REUNITS D’una part, el Sr. Joan Català Pagès, en qualitat de president del Consell Comarcal del Baix Empordà, amb domicili al carrer dels Tarongers, 12 de la Bisbal d’Empordà.

12

D’una altra part, el Sr. Joan Sabrià Giralt, en qualitat d’alcalde president de l’Ajuntament de Palau-sator, amb domicili a la plaça de l’Ajuntament, s/n de Palau-sator. Actuen en l’exercici de les competències que respectivament tenen atribuïdes, per una part per la Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya i el Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya i per l’altra part, per la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local i el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Les parts es reconeixen mútuament en la qualitat en què cadascuna intervé i també la capacitat legal suficient per a l’atorgament d’aquest conveni i a aquest efecte, EXPOSEN Primer.- Que el Consell Comarcal del Baix Empordà, en el seu marc legal establert pel Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya i el programa d’actuació comarcal, aprovat per aquesta corporació en data 6 de febrer de 1995, té la voluntat de col·laborar amb les entitats públiques i privades radicades a la comarca que tinguin com a finalitat portar a terme activitats relacionades amb el desenvolupament del sector turístic i la seva promoció i que en conseqüència representin un benefici per als interessos de la comarca i dels seus ciutadans. I fruit d’aquesta voluntat es va crear la Comissió Turística de la comarca del Baix Empordà. Segon.- Que el Consell Comarcal del Baix Empordà, per mitjà de la Comissió Turística del Baix Empordà va implantar un Pla de Dinamització Turística entre els anys 1998 i 2003 que va incloure, entre d’altres actuacions, la creació d’una xarxa de senderisme, una xarxa de cicloturisme i un centre BTT a la comarca. Aquesta infraestructura engloba quasi mil quilòmetres amb una senyalització física a tota la comarca. Tercer.- Que el Consell Comarcal del Baix Empordà va signar al gener de l’any 2001 un conveni de col·laboració amb diversos ajuntaments i empreses de la comarca per al finançament de les actuacions que porta a terme la Comissió Turística entre les quals s’inclou el manteniment i la promoció de les xarxes de turisme actiu juntament amb altres actuacions vinculades a la promoció i la difusió dels recursos turístics de la comarca. Quart.- Que el Consell Comarcal té la voluntat d’establir un nou marc de col·laboració amb tots els ajuntaments de la comarca per tal de millorar l’eficiència de la gestió, el manteniment i la promoció de les xarxes de turisme actiu de la comarca. I per aquest motiu ofereix un programa específic Territori i Natura en la seva Guia de Serveis. Cinquè.- Que l’Ajuntament de Palau-sator manifesta el seu interès en mantenir i promocionar els trams de les xarxes de turisme actiu de la comarca que transcorren pel seu terme municipal. Per tot això ambdues parts acorden formalitzar aquest conveni amb els següents PACTES Primer.- L’Ajuntament de Palau-sator encarrega al Consell Comarcal del Baix Empordà la gestió, el manteniment i difusió de les xarxes de turisme actiu que transcorren pel seu municipi.

13

Segon.- El Consell Comarcal del Baix Empordà accepta l’encàrrec i gestionarà anualment el manteniment de les xarxes de turisme actiu de la comarca que transcorren pel municipi de Palau-sator. Aquest manteniment inclourà anualment:

- Revisió complerta dos cops a l’any de les xarxes en el municipi - Reposició d’un màxim de cinc senyals segons les necessitats del territori - Resolució d’incidències de nivell 1 que inclouen repintar marques, repassar adhesius, arreglar senyals, eliminació d’obstacles i condicionament òptim dels senders. - Suport a la resolució d’incidències de nivell 2 que inclouen actuacions d’obra

Tercer.- El Consell Comarcal del Baix Empordà portarà a terme la difusió i promoció d’aquestes xarxes de turisme actiu de la comarca, on s’inclourà el municipi de Palau-sator, a través de:

- Coordinació, edició i distribució de fulletons promocionals - Coordinació, edició i distribució de publicacions especialitzades - Difusió del turisme actiu per mitjà de les noves tecnologies - Difusió de les activitats de turisme actiu vinculades a la comarca - Creació de rutes comarcals - Difusió dels espais naturals protegits

Quart.- L’Ajuntament de Palau-sator podrà disposar de 500 fulletons anuals que poden incloure senderisme, cicloturisme i BTT en diferents idiomes. L’Ajuntament de Palau-sator també podrà disposar de publicacions especialitzades de turisme actiu, d’acord amb les condicions vigents actualment. Cinquè.- El Consell Comarcal del Baix Empordà lliurarà anualment una memòria tècnica de la gestió, manteniment i difusió del turisme actiu. L’esmentada memòria es lliurarà a l’ajuntament durant el primer trimestre de l’any següent. Sisè.- El Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Palau-sator podran acordar l’ampliació, modificació o eliminació de trams, senders o rutes que afectin al municipi. Setè.- L’Ajuntament de Palau-sator abonarà al Consell Comarcal del Baix Empordà anualment 400,00€, per la gestió, el manteniment i difusió de les xarxes de turisme actiu que transcorren pel seu municipi (programa Territori i natura que ofereix el Consell Comarcal) d’acord amb els pactes descrits anteriorment. Aquest import suposa els costos derivats dels serveis oferts des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2013. Qualsevol despesa imputable al desenvolupament de les accions que no correspongui a aquests conceptes serà pressupostada i el seu pagament es decidirà amb acord entre ambdues parts. El pagament de l’aportació es realitzarà en dos terminis: el 50% s’efectuarà abans del 30 de juny de 2013 i el 50% restant abans del 31 de desembre de 2013. Vuitè.- L’Ajuntament de Palau-sator formarà part de la Comissió Turística del Baix Empordà i podrà participar en les taules de treball que se celebraran dos cops a l’any, una al mes de febrer i l’altre al mes de novembre amb la finalitat de fer un seguiment de les actuacions desenvolupades i per programar aquelles que es considerin oportunes. Novè.- El Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Palau-sator podran ampliar la col·laboració a altres actuacions d’acord amb la Guia de Serveis que ofereix el Consell Comarcal del Baix Empordà, formalitzant addendes a partir d’aquest conveni pel manteniment de les xarxes de turisme actiu. Les esmentades addendes hauran e ser aprovades per ambdues parts.

14

Desè.- El Consell Comarcal inclourà recursos turístics del municipi de Palau-sator en altres actuacions que es portin a terme, estiguin o no vinculades a turisme actiu, però que mantinguin la transversalitat de la comarca o de la regió. Onzè.- La durada d’aquest conveni s’estableix per tot l’any 2013. Es prorrogarà anualment, llevat de la denúncia d’una de les parts amb una antelació mínima d’un mes. Dotzè.- El present conveni podrà ser resolt, a més de per compliment de la seva vigència, per qualsevol de les parts signants, en els següents supòsits:

- Per incompliment de qualsevol de les parts d’alguna de les obligacions establertes en aquest conveni. - Per mutu acord de les parts signants del conveni.

Tretzè.- Les qüestions litigioses que sorgeixin en la interpretació i compliment del conveni seran de coneixement i competència de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu. I perquè així consti els efectes oportuns, el signen les parts contractants, per duplicat i a un sol efecte, en la data i lloc assenyalats al començament. Sr. Joan Català Pagès Sr. Joan Sabrià Giralt President Alcalde-President Consell Comarcal Baix Empordà Ajuntament de Palau-sator”

Atès que el referit conveni comporta l’aportació de 400,00 € per part de l’Ajuntament de Palau-sator per al manteniment de les xarxes de turisme actiu de la comarca que transcorren pel municipi de Palau-sator, El Ple, per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.-APROVAR el Conveni de Col·laboració entre l’Ajuntament de Palau-sator i el Consell Comarcal del Baix Empordà per a la dinamització turística a través de la gestió, manteniment i difusió de les xarxes de turisme actiu de la comarca. SEGON.-CONDICIONAR l’eficàcia de l’anterior acord a l’aprovació definitiva del Pressupost de 2013, i en aquest cas aplicar la despesa de 400,00 € corresponent a l’aportació de l’Ajuntament de Palau-sator a l’aplicació pressupostària 13.01.340.48000 del pressupost de despeses de l’any 2013. TERCER.-NOTIFICAR el contingut del present acord al Consell Comarcal del Baix Empordà. QUART.-FACULTAR el senyor Alcalde, per a la formalització i signatura del conveni.

6.-APROVACIÓ PRESSUPOST 2013. Format per l'Alcaldia el Pressupost general de l'entitat local per a l’exercici de 2013, per Decret 11/2013 de 29 de gener es va incoar expedient per a la seva aprovació.

15

El secretari-interventor ha emès l’informe de la Intervenció sobre l'adequació del Pressupost a la normativa aplicable; El secretari-interventor ha emès l’informe de la Secretaria sobre el procediment a seguir per a l'aprovació del Pressupost; Vist el que disposen els articles 22.2 e) i i), 90.1 i 112.1 i 3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local; 168 a 171 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals; 5, 18.4 i 5 i 20.1 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei reguladora de les hisendes locals; 52.2 f) i j) i 283.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; Llei 0rgànica 2/2012 de 27 de d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

El Ple, per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.-APROVAR INICIALMENT el Pressupost general de l’Ajuntament per a l’exercici de 2013, que, resumit per capítols per a l'únic Pressupost que en ell s'integra, que és el de la pròpia entitat, és el següent:

Estat d’ingressos

Capítol Nom capítol Import

1 Impostos directes 165.540,21 €

2 Impostos indirectes 15.000,00 €

3 Taxes i altres ingressos 94.156,01 €

4 Transferències corrents 99.409,72 €

5 Ingressos patrimonials 5.386,40 €

6 Transferències de capital 426.569,63 €

Total ingressos 806.061,97 €

Estat de despeses

Capítol Nom capítol Import

1 Despeses de personal 104.122,88 €

2 Despeses en béns corrents i serveis 235.085,60 €

3 Despeses financeres 1.000,00 €

4 Transferències corrents 26.878,00 €

6 Inversions reals 438.975,49 €

Total despeses 806.061,97 €

SEGON.-APROVAR INICIALMENT les Bases d'execució que s'inclouen en el Pressupost general de l'entitat local per a l'exercici de 2013.

16

TERCER.-APROVAR INICIALMENT, mitjançant el Pressupost, la plantilla de personal de l’entitat local per a l’exercici de 2013, que és la següent:

Denominacions Grup Places Vacants

A) Personal funcionari 1. Escala d'habilitació nacional

1.1. Subescala de secretaria-intervenció 1.1.1. Secretari-interventor A2 1 0

2. Escala d’administració general 2.1. Subescala administrativa

2.1.1. Administratiu C1 2 2 B) Personal laboral

1. Personal laboral fix 1.1. Auxiliar administratiu C2 1 - 1.2. Paleta AP 1 1

QUART.-EXPOSAR al públic aquest acord, mitjançant un edicte que s'ha de publicar al Butlletí Oficial de la província i al tauler d’anuncis de la corporació, pel termini de quinze dies hàbils, a fi que els interessats puguin presentar reclamacions. En cas de no haver-hi cap reclamació durant l'esmentat termini, aquest acord esdevindrà definitiu.

7.-CONTRACTACIÓ SERVEI RECOLLIDA ESCOMBRARIES. 7.1.-EXPEDIENT CONTRACTACIÓ PROCEDIMENT OBRES SERVEI RECOLLIDA ESCOMBRARIES.

S’informa al Ple per part del secretari i del senyor Alcalde de la preparació de la documentació per procedir en el proper Ple, a la contractació d’aquest servei.

8.-EXPEDIENT NOMENAMENT JUTGE DE PAU TITULAR. La Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha comunicat a aquest Ajuntament que cal procedir a la renovació del càrrec de Jutge de Pau Titular de Palau-sator. Els articles 4, 5, 6 i 7 del Reglament dels jutges de pau, aprovat per Decret 3/1995 de 7 de juny, estableixen el procediment a seguir, Vist tot el qual, el Ple, per unanimitat dels presents acorda: PRIMER.-INICIAR el procediment per a la renovació del càrrec de Jutge de Pau titular de Palau-sator. SEGON.-PUBLICAR el corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament, en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de La Bisbal d’Empordà i en el Jutjat de Pau de Palau-sator, per tal de que els possibles interessats presentin les seves candidatures, en el termini de 15 dies a comptar des de la publicació del referit edicte. TERCER.-FER CONSTAR que les candidatures hauran d’adjuntar les dades personals de l’interessat, i el seu currículum vitae.

17

9.- ADHESIÓ AL PACTE D’ALCALDES La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat “Pacte d’Alcaldes”, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables. El desafiament de la crisi climàtica només es pot abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania. És per això que s’ha considerat que les ciutats han de liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles i cal recolzar els seus esforços. L'Ajuntament de Palau-sator té la voluntat d'avançar cap a l'establiment de polítiques eficaces per reduir la contaminació que ocasiona l'escalfament global mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica en àmbits com el transport urbà i l'edificació, a més de la promoció de fonts d'energies renovables en les àrees urbanes. Concretament, fa seves les propostes de la UE (març 2007) que es compromet a reduir les seves emissions de CO2 en un 20% fins l'any 2020, incrementar en un 20% l'eficiència energètica i aconseguir que un 20% del subministrament energètic procedeixi de fonts renovables. Per tot l’exposat, el Ple, per unanimitat dels presents, acorda: Primer.- L’Ajuntament de Palau-sator fa seus els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 i adopta el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 per cent per a 2020 mitjançant a la creació de plans d’acció en favor de les fonts d’energies renovables. Segon.- L’Ajuntament de Palau-sator es compromet a elaborar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un termini màxim d’un any des de la data d’Adhesió al Pacte. L’abast del document respondrà a les directrius que s’estableixin per part de la Comissió de Transport i Energia de la Unió Europea i inclourà una estimació de les emissions i una proposta de les accions a seguir per aconseguir els objectius plantejats. Per la realització d’aquestes tasques es comptarà amb el suport de la Diputació de Girona, Coordinadora Territorial del Pacte a les Comarques Gironines. Tercer.- L’Ajuntament de Palau-sator compromet també a elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius, a organitzar el Dia de l’Energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d’Acció i a participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia sostenible a Europa. Quart.- Procedir a signar el formulari d'adhesió al Pacte. Cinquè.- Comunicar els presents acords al Comissari de Transports i Energia de la Unió Europea (en els termes del model establert ), a l'Oficina del Pacte de Brusel·les (COMO) i a la Diputació de

18

Girona per fer possible les tasques de suport i coordinació dels municipis de la província que s’hi adhereixin.

10.- SUBVENCIÓ PLA D’ACCIÓ D’ENERGIA SOSTENIBLE (PAES) Vista la convocatòria i les bases específiques reguladores de subvencions als ajuntaments en el marc del Programa “Del Pla a l’acció” aprovades per la Diputació de Girona, Atès que aquest Ajuntament s’ha adherit al Pacte d’Alcaldes per a l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic, en data 6 de febrer de 2013, Atès que la línia núm. 1 de les subvencions es correspon a la redacció del Pla d’acció d’energia sostenible (PAES), Vist el pressupost aportat pel Consell Comarcal del Baix Empordà, per a la redacció del PAES, amb un cost estimat de 2.750,00 €. Per tot l’exposat, el Ple, per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.-ACOLLIR-SE a la convocatòria i les bases específiques reguladores de subvencions als ajuntaments en el marc del Programa “Del Pla a l’acció” aprovades per la Diputació de Girona, concretament a la línia núm. 1 de les subvencions que es correspon a la redacció del Pla d’acció d’energia sostenible (PAES). SEGON.-SOL·LICITAR una subvenció de 2.475,00 € a la Diputació de Girona, per finançar els costos de redacció del PAES. TERCER.-TRAMETRE aquesta resolució a la Diputació de Girona

B.-Part de control i seguiment dels òrgans de govern.

11.-DONACIÓ DE COMPTE DE DECRETS D’ALCALDIA. De conformitat amb el que estableix l’article 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l’alcalde dóna compte succinta al Ple de les resolucions que ha adoptat des de l’última sessió ordinària plenària, per tal que els regidors coneguin el desenvolupament de l’administració municipal als efectes del control i fiscalització dels òrgans de govern, previstos en l’article 22.2 a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local: -Decret 160/2012 de 7 de desembre, autoritzant la transmissió del dret funerari de dos nínxols del cementiri de Palau-sator a favor del senyor Francisco Nadal. -Decret 161/2012 de 12 de desembre, convocant sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament pel dia 19 de desembre.

19

-Decret 162/2012 de 12 de desembre, sol·licitant a la Diputació de Girona una subvenció de 4.000,00 € per finançar les despeses de neteja de cunetes. -Decret 163/2012 de 14 de desembre, donant la conformitat a la primera ocupació d’un habitatge al Carrer dels Magraners núm. 7, de Sant Feliu de Boada. -Decret 164/2012 de 14 de desembre, atorgant llicència d’obres al senyor Alfons Brugué, en representació de Fretam Immobiliària SL per construir tancaments, bancades i un sistema de recollida i tractament d’aigües a la finca Mas Vilosa de Sant Feliu de Boada. -Decret 165/2012 de 17 de desembre, autoritzant al senyor Jaume Salvadó Cuesta a tenir un ruc per a consum propi a la finca del carrer Viladevall 3 de Sant Feliu de Boada. -Decret 166/2012 de 19 de desembre, aprovant diverses despeses. -Decret 167/2012 de 19 de desembre, suprimint la paga extraordinària dels treballadors de l’Ajuntament. -Decret 168/2012 de 19 de desembre, aprovant l’ampliació de la llicència d’obres 01/2012 al senyor Jordi Frigola Regas per incloure-hi la instal·lació d’un ombradís, a la finca del polígon 1 parcel·la 287. -Decret 169/2012 de 19 de desembre, suspenent el termini per l’atorgament de la llicència d’obres sol·licitada pel senyor Àlex Gasca Zuloaga per les obres de consolidació d’una edificació a la finca Can marial de Sant Feliu de Boada, per considerar-se obra major. -Decret 170/2012 de 19 de desembre, suspenent el còmput del termini voluntari de pagament al senyor Miguel Angel Pazos Moya, de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres corresponent a la llicència d’obres majors 33/2012. -Decret 171/2012 de 21 de desembre, adjudicant el contracte menor de serveis per al manteniment de l’enllumenat públic a l’empresa Instal·lacions i Enllumenats Empordà, SL. -Decret 172/2012 de 21 de desembre, atorgant al senyor Joan Frigola i Ciurana, llicència d’ús privatiu del domini públic municipal amb una tarima de fusta per terrassa del restaurant Can Joan de Sant Feliu de Boada. -Decret 1/2013 de 2 de gener, aprovant les liquidacions trimestrals de Sorea, empresa concessionària del servei municipal d’aigua del 3r trimestre de 2011 al 3r trimestre de 2012, ambdós inclosos. -Decret 2/2013 de 4 de gener, suspenent el termini per a l’atorgament de la llicència d’obres sol·licitada pel senyo Joaquim Amice Gual, per implantar una activitat ramadera a la finca rústica de la parcel·la 18 del polígon 1. -Decret 3/2013 de 9 de gener, retornant al senyor Francesc Nadal en representació del senyor Josep R. Armengol, la fiança dipositada per garantir la correcta execució de les obres d’obertura d’una rasa per traslladar el comptador del subministrament d’aigua potable.

20

-Decret 4/2013 de 9 de gener, iniciant l’expedient de baixa d’ofici del padró municipal d’habitants del senyor Carlos Gorgot Sotelino. -Decret 5/2013 de 9 de gener atorgant llicència d’obra demanial a la Sra. Ana Maria Geli Rabassa per tal

de obrir una rasa per a obrir una rasa per a connectar la línia de telefonia mitjançant una escomesa l’habitatge del carrer Ponent, 6-B del poble de Fontclara. -Decret 6/2013 de 17 de gener atorgant a la senyora Pilar Ribot na bonificació del 100 % de la quota de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. -Decret 7/2013 de 22 de gener, aprovant diverses factures. -Decret 8/2013 de 23 de gener, autoritzant l’ampliació de la jornada laboral de la senyora Núria Roca per la baixa laboral per maternitat de la senyora Silvia Requena. -Decret 9/2013 de 23 de gener, iniciant expedient de restauració de la legalitat urbanística per les obres realitzades sense llicència consistents en moviment de terres i formació d’un camí en la parcel·la 129 del polígon 4. -Decret 10/2013 de 30 de gener, convocant sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament pel dia 6 de febrer.

12.-INFORMES, PRECS I PREGUNTES. 12.1.- Per part del secretari-interventor es presenta l’estat de comptes mensual, elaborat per la tresorera Núria Roca, que es resumeix a continuació: Existència en comptes i caixa municipal a 06/02/13: 54.556,05 €. Previsió d’ingressos mes de febrer: 13.638,36 €. Previsió despeses ordinàries mes de febrer: 12.500,00 €. Factures pendents de pagament a 06/02/2013: 5.281,83 €. Saldo resultant estimat a finals de desembre: 50.412,58 €. El secretari-interventor fa constar que no hi ha comptabilitzat en aquest estat de comptes les subvencions del Puosc i de la Diputació, de determinades obres pendents de cobrar per un import total de 32.674,59 €, així com l’import del Fons de Cooperació Local de Catalunya de la Generalitat, corresponent a l’anualitat de 2012, per un import de 38.845,42 €, que sumats donarien un pendent de cobrar afegit de 71.520,01 € i per tant un saldo resultant estimat de 121.932,59 €. El Ple en queda assabentat. 12.2.-Per part del senyor alcalde s’informa al Ple dels pressupostos de les empreses subministradores per tal d’actualitzar els plafons informatius dels nuclis del municipi de Palau-sator. Examinades les diferents propostes per unanimitat dels presents, s’acorda aprovar el pressupost de l’empresa Señales Girod SL, per un import de 1.163,62 € (Iva inclòs), consistent en la reposició dels vinils dels respectius plafons.

21

12.3.- Per part del secretari-interventor s’informa de la convocatòria de les subvencions del Fons de cooperació econòmica i cultural 2013-2015 de la Diputació de Girona, que per aquest període ha ajuntat en un sol fons, els habituals Fons de subvencions ( per a obres i despeses corrents) i el Fons de cooperació cultural. La dotació màxima per l’Ajuntament és de 25.000,00 € dels quals el 15 % (3.750,00 €) hauran de destinar-se a despeses culturals i d’aquestes el 15 % (562,50 €) com a mínim ha de correspondre al catàleg d’escènics de la Diputació. El Ple, per unanimitat dels presents acorda: PRIMER.-ACOLLIR-SE a la convocatòria de les subvencions del Fons de cooperació econòmica i cultural 2013-2015 de la Diputació de Girona, per aquest any 2013. SEGON.-SOL·LICITAR una subvenció de 3.750,00 € per a despeses culturals. TERCER.-SOL·LICITAR una subvenció de 21.250,00 € per a despeses de béns corrents i serveis vinculades a la prestació de serveis obligatoris. 12.4.- Per part del secretari-interventor s’informa de la convocatòria de les subvencions de l’Organisme Dipsalut de la Diputació de Girona, per al finançament de les despeses derivades de l’ús del consultori local. El Ple, per unanimitat dels presents acorda: PRIMER.-ACOLLIR-SE a la convocatòria de les subvencions del Fons de cooperació econòmica i cultural 2013-2015 de la Diputació de Girona, per aquest any 2013. SEGON.-SOL·LICITAR una subvenció de 3.750,00 € per a despeses culturals. TERCER.-SOL·LICITAR una subvenció de 21.250,00 € per a despeses de béns corrents i serveis vinculades a la prestació de serveis obligatoris. 12.5.-El senyor regidor Jordi Frigola formula el prec de que es demani als Mossos d’Esquadra de La Bisbal d’Empordà que realitzin una xerrada per tal d’explicar a la població l’estat de la seguretat a la comarca, amb motiu dels darrers robatoris amb violència que s’han produït. El senyor alcalde respon que es demanarà perquè es faci el més aviat possible. 12.6.-El senyor regidor Jordi Frigola informa de que les darreres facturacions del servei municipal d’aigua que ha efectuat l’empresa concessionària Sorea, SA, s’han acumulat lectures de consum del tercer trimestre en el quart trimestre, motiu pel qual l’import del rebut trimestral d’aquest darrer període és molt més elevat que els anteriors. 12.6.-La senyora regidora Maria Rosa Garcia exposa la problemàtica que s’ha ocasionat a Sant Feliu de Boada, amb motiu de que un veí ha alimentat a uns gats de la seva propietat i a altres desconeguts, fet que ha provocat que s’instal·li una colònia de gats, amb el conseqüent perill de que s’incrementi la població d’aquests animals de manera indiscriminada. Demana que es prenguin mesures per tal de procedir a la seva esterilització abans de que es reprodueixin . 12.7.-Sol·licituds subvencions Puosc.

22

Per part del senyor alcalde i del senyor secretari-interventor s’informa al Ple del contingut de la sessió informativa del dia d’avui a Girona, per part dels representants de la Generalitat de Catalunya en relació al Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per al període 2013-2016 (PUOSC). Vist el contingut del Decret de convocatòria del PUOSC, de les seves bases i criteris de selecció d’actuacions, Atesa la voluntat de l’Ajuntament de Palau-sator de realitzar determinades actuacions durant el quadrienni 2013-2016, El Ple, per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.-SOL·LICITAR la inclusió en el Puosc 2013-2016 de les següents actuacions:

1. Millora de la carretera d’accés a Palau-sator. 2. Pavimentació del camí de la Barraca. 3. Tractament de paviments de formigó. 4. Construcció de magatzem municipal a Fontclara. 5. Despeses ordinàries de manteniment

SEGON.-FACULTAR al senyor Alcalde per a formalitzar les corresponents sol·licituds. 13.-URGÈNCIA. En aplicació de l’article 82.3 del Real Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, l’Alcalde proposa als membres assistents al Ple la incorporació a l’Ordre del Dia de XXXX nous punts a ser tractats: Es sotmet a votació i per unanimitat dels membres assistents es ratifica la inclusió dels citats punts, a l’ordre del dia de la sessió, punts que es tracten a continuació: 13.1.-APROVACIÓ ORDENANÇA GESTIÓ RESIDUS MUNICIPALS. L’Ajuntament de Palau-sator no disposa de l’Ordenança municipal de gestió de residus de la construcció, Per aquest motiu s’ha redactat la corresponent Ordenança que regula les responsabilitats i obligacions en la gestió d’aquests tipus de residus. Vistos els articles 8, 52, 178, 179 i 220 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; articles 4.1.a, 22, 49 i 84 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local; articles 58 i següents Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; el Reial Decret 105/2008 d’1 de febrer pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició i el Decret 89/2010 de 29 de juny pel que s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya.

23

El Ple, per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.-APROVAR INICIALMENT l’Ordenança de gestió de residus de la construcció. SEGON.-EXPOSAR AL PÚBLIC l’expedient de l’ordenança mitjançant publicació dels corresponents edictes al Butlletí Oficial de la Província i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, per tal de que els interessats puguin presentar les reclamacions i suggeriments que creguin oportuns. TERCER.-FER CONSTAR que en cas de no presentar-se reclamacions durant el termini d’informació pública, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà a definitiu, havent-se de publicar el text íntegre de l’ordenança aprovada al Butlletí Oficial de la Província. QUART.-FACULTAR en aquest cas al senyor Alcalde perquè trameti l’expedient a les administracions de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. 13.2.-Inici d’expedient d’atermenament d’un camí públic a Fontclara És d’interès municipal fixar els límits d’un camí públic existent al nord del nucli de Fontclara que comunica el carrer de la Font amb l’antiga depuradora i diversos camps de conreu amb la dels propietaris de les finques confrontants en el seu tram inicial fins la riera El sistema urbanístic de comunicacions de l’Ajuntament de Palau-sator es regeix per les vigents Normes Subsidiàries de planejament (aprovades definitivament en data 14.05.1997 i publicades en el DOGC 4359 de 08.04.2005) que no disposa de catàleg ni inventari dels camins que els descriguin i que només consten en els plànols a escala 1/1.000 com a única documentació i informació gràfica de baixa concreció i detall. En relació al l’esmentat camí de Fontclara havent-se examinat escriptures i títols d’algun veí confrontant no s’han pogut acreditar suficientment els límits de les propietats privades i, a més, els plànols d’ordenació urbanística municipal no delimiten suficientment l’amplada d’aquest camí de domini públic. En aquests casos la legislació preveu iniciar un expedient de delimitació de finques entre la privada i camí de domini públic. De conformitat amb l’art. 136.1 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que aprova el Reglament del Patrimoni dels ens locals, els ens locals tenen la facultat de proveir i d’executar l’atermenament entre els béns immobles de la seva pertinença i els de tercers Atès que el mateix precepte determina que l’atermenament s’ha d’iniciar per acord del Ple de la corporació, d’ofici o a instància dels propietaris de les finques confrontants El Ple, per unanimitat dels presents, acorda: PRIMER.- Iniciar l’expedient d’atermenament del camí públic existent a Fontclara que comunica el carrer de la Font amb l’antiga depuradora i diversos camps de conreu amb la dels dos propietaris de les finques confrontants en el seu tram inicial fins la riera

24

SEGON.- Que els Serveis Tècnics municipals redactin una memòria de conformitat amb l’art. 137 del Decret 336/1988 perquè sigui valorada prèviament a l’acord d’atermenament A les 23,00 hores i no havent més assumptes a tractar, l’alcalde aixeca la sessió, de la qual estenc, com a secretari, aquesta acta. El secretari-interventor Vist i plau

L'alcalde