Actituds i habilitats comunicatives

necessàries pel debat sociocientífic a

l’aula. Laura Farró, Sílvia Lope

CESIRE, Departament d’Ensenyament

Què són els debats sociocientífics?

Són dilemes socials que incideixen o tenen implicacions en els àmbits científics

•Són oberts, complexes, sense resposta única (manca de consenscientífic).

•La causa, la possible via de solució o ambdues qüestions recauen en l’aplicació del coneixement tecnocientífic.

•Apareixen freqüentment als mitjans de comunicació.

•Són protagonistes de controvèrsies a nivell local i, fins i tot, global.

•Són temes que els estudiants es trobaran a la seva vida quotidiana.

Hi ha controvèrsia dins la comunitat

científica, és a dir, la ciència no ha

arribat a un consens, perquè:

- Hi ha diverses corrents dins la

comunitat científica

- No hi ha prou dades/capacitat

experimental/....

Ex. causes del canvi climàtic (¿?), efectes a

llarg termini i en diferents nivells dels

OMG, de les partícules nano, etc.

Vacunes, quines? Quan?

Transgènics = Montsanto?

Hi ha prou consens científic però hi ha controvèrsia entre els actors

de les diferents disciplines o dominis (problema amb

implicacions socials, ètiques, econòmiques, etc.)

1. Controvèrsia en aspectes socio-econòmics/ètics/ polítics/…

2. Controvèrsia científica

Quins temes tenen controvèrsia social? Quins temes tenen controvèrsia científica?

Més d’un tipus de controvèrsia?

• Influeix positivament en l’aprenentatge significatiu (els

alumnes expliciten les seves idees i les contrasten amb

d’altres)

• Proporciona una visió més realista de la ciència

• Apropa la dinàmica de la classe a l’activitat científica

real: es posen en pràctica la metodologia, actituds i

valors imprescindibles per a la construcció del

coneixement científic

• Afavoreix l’alfabetització científica de l’alumnat

• Contribueix al desenvolupament del pensament crític i,

per tant, afavorirà la participació ciutadana responsable

Per què tractar debats sociocientífics a

l’aula de ciències?

Quins són els models de debat/conversa

que tenen els alumnes?

Són constructius

aquests exemples?

Per què?

Quin moviment

faries?

Què vol dir

conversar?

conversar

< conversar< convértere< veter

o Dirigir-se cap a

o Tornar a

o girar sobre

o girar cap a una determinada direcció.

Quin significat comú?

direccionalitat, reiteració, moviment circular, objectiu compartit.

La conversa a l’aula

Conversa informal

Conversa a l’aulaEspai d’intercanvi comunicatiu

Espai de construcció o ampliació conjunta del coneixement

La conversa a l’aula

INTERACCIÓCONSTRUCTIVA

INTERACCIÓAMB LA PERSONA O CONEIXEMENT

EXPERT

INTERACCIÓENTRE IGUALS

INTERACCIÓAMB UN MATEIX

COM APRENEM A CONVERSAR?

Coneixements

BONA CONVERSA/BON DEBAT

INFORMACIÓ SOBRE EL TEMA

Habilitats

•Escolta activa. Seguir l’altre i

donar-ne mostres.

•Protocols de la conversa

exploratòria

•Arribar a construir acords i

plasmar-los

Actituds•Explorar en l’altre.

•Tenim interès i respecte

•Esperit crític i constructiu

•Cordialitat i amabilitat,

clima de confiança.

Empatia

•Construir no competir

•Veure les diferències com

a fortaleses

•1+1= 3

Què veus?

Com percebem les diferències

?

o CONVERSA DISPUTATIVA

Caracteritzada pels desacords i la presa de decisions individuals.

o CONVERSA ACUMULATIVA

Es construeix coneixement per acumulació i no per raonament.

o CONVERSA EXPLORATÒRIA

Els interlocutors aborden d’una manera crítica però constructiva les idees dels altres.

Com conversem?

Coneixements

BONA CONVERSA/BON DEBAT

Habilitats

•Escolta activa. Seguir l’altre i

donar-ne mostres.

•Protocols de la conversa

exploratòria

•Arribar a construir acords i

plasmar-los

Actituds•Explorar en l’altre.

Prisma

•Tenim interès i respecte

•Esperit crític i constructiu

•Cordialitat i amabilitat,

clima de confiança.

Empatia

•Construir no competir

•Veure les diferències com

a fortaleses

•1+1= 3

Significat d’escolta activa:

Observar, usar la mirada

Interessar-se per l’altre, estar disponible per a l’altre

Acompanyar, tractar de conèixer

“buidar-se” dels prejudicis

LA CONVERSA EXPLORATÒRIA BASE DEL BON DEBAT

o La conversa exploratòria és aquella en la qual els interlocutors reben d’una manera crítica, però constructiva les idees dels altres.

o Parlen sobre un tema comú. Es poden rebatre i donar suport a les propostes, però donant raons i oferint alternatives. Hem de buscar l’acord per tal de poder progressar conjuntament. Quan s’acaba la conversa hem de donar una explicació —solució— pública.

Neil Mercer. Palabras i mentes

o Participem en un diàleg que tracta explícitament les diferències com a tema comú d’exploració, avaluació raonada i resolució.

o És un model de diàleg en la qual els participants no s’ocupen principalment de protegir els seus interessos i de mantenir les seves identitats separades, sinó que intenten aconseguir una comprensió conjunta d’una manera racional.

o La noció de conversa exploratòria expressa un ideal, una discussió en la qual tots els participants s’esforcen, d’una manera compromesa i al mateix temps altruista per trobar la millor solució.”

Protocols lingüístics

o Faig una pregunta : I tu què en penses d’això?

o Voldria Respondre . L’altre donarà una resposta del perquè pensa allò.

o Demano més informació/opinió: I per què penses això?

o Pots afegir informació? Si no ens queda clar li fem alguna altra pregunta perquè parli una mica més del tema.

o Què vols dir quan dius...? Després de sentir la seva idea, hem d’estar segurs que hem entès bé el que ha dit.

o Verifiquem “així tu vols dir que...”podem expressar el que nosaltres hem entès. Parafrasejar per verificar.

ETIQUETES EXPLORATÒRIES

ETIQUETES EXPLORATÒRIES

Faig una pregunta

Mostro desacord

Coneixements

BONA CONVERSA/BON DEBAT

Habilitats

•Escolta activa. Seguir l’altre i

donar-ne mostres.

•Protocols de la conversa

exploratòria

•Arribar a construir acords i

plasmar-los

Actituds•Explorar en l’altre.

Prisma

•Tenim interès i respecte

•Esperit crític i constructiu

•Cordialitat i amabilitat,

clima de confiança.

Empatia

•Construir no competir

•Veure les diferències com

a fortaleses

•1+1= 3

CONEIXEMENT DEL TEMA

Regles del bon debat

� S’ha de compartir un interès i un objectiu, que impliqui de manera significativa als seus participants

� S’ha de deixar espai per a la participació individual de tots els membres i promoure al mateix temps la participació de tots els integrants com a membres del grup. Cal respectar els torns de paraula.

� La informació rellevant ha de ser compartida. S’han d’anar creant allò que Mercer anomena “marcs de referència” per a comprendre’ns mútuament. Cal arribar a tenir un llenguatge compartit que permeti “interpensar”. És possible fins i tot que s’arribi a crear un llenguatge propi de la comunitat que li dóna identitat i cohesió.

� Les opinions personals han d’estar raonades i argumentades per tal de donar suficient informació als interlocutors per a poder-les debatre.

� Les intervencions/aportacions han de circular, s’han de reprendre, recuperar, incorporar al fil de la conversa, s’han de comparar, valorar… s’ha de jugar amb elles

� S’ha de pretendre arribar a unes conclusions compartides, però sumant veus no excloent-les. Es busca arribar a acords per progressar conjuntament.

� Han d’haver-hi uns resultats que indiquin un progrés, un avenç i aprofundimenten el coneixement respecte al punt de partida de la discussió.

QUINS PROCESSOS DINS UNA CONVERSA/DEBAT TRANSFORMEN L’EXPERIÈNCIA EN CONEIXEMENT?

o El contrast: la construcció de significats a través del contrast entre les diverses opinions.

o El replantejament: les diverses opcions d’una mateixa experiència ens fan replantejar --redescriure-- les nostres idees i creences.

o La comprensió: a través del moviment giratori que es genera en una conversa es reconeix un procés que va des de copsar --entendre de manera ràpida-- una experiència aliena fins a assimilar-la, comprendre-la.

Quan agafem, prenem una idea i la fem nostra

Baker, Jensen i Kolb (1977) entenen la conversa com un

espai que ajuda a transformar l’experiència en

aprenentatge. Per aquests autors, l’espai i el temps posat a

disposició de les persones participants per a la reflexió i per

compartir experiències en la conversa és el que permet

diferenciar entre tenir experiència i aprendre d’ella.

Manuel Sánchez-Cano(coord.) La conversa en petits grups a l’aula.

Graó 168.

A tenir en compte quan preparem un debat sociocientífic:

Sobre el model teòric Quins models teòrics es treballen i en

relació a quin curs/nivell?

Sobre la imatge de la ciència Quins aspectes de “fer ciència” es

poden treballar?

Sobre la comunicació Quins aspectes comunicatius

treballaries amb aquest context?

Sobre els valors Quins valors creus que es poden

treballar?

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ