Activitat4_tema3

Tema: La protecció dels resultats de la investigació. Els drets de propietat Intel·lectual i de la propietat industrial

Activitats formatives transversals obligatòries comunes

ACTIVITAT 4>Bloc 3

Professor:Manuel DesantesCatedràtic de Dret internacional privat

Cap a un canvi de paradigma: de “la innovació segueix la investigació” a

“la investigació segueix la innovació”

Qué fem amb l’escletxa de la innovació?I que fa ací la propietat industrial i

Intel·lectual?

Drama en quatre actes, amb obertura i epíleg

Índex

0. Crisi i canvi1. Definir la pregunta: I+D+i en temps de crisi? o, i+D+I per fer front a la crisi? 2. Quina innovació i, per tant, quina investigació? 3. La funció de la propietat Intel·lectual i industrial4. I la societat? El necessari canvi de paradigma5. Conclusions-epíleg

D’açò va la disertatio

• Obertura: crisi i canvi, eines per replantejar el paradigma. Els nous valors de la societat.

• Acte primer: definir la pregunta: Investigació, Desenvolupament i Innovació (I+D+i) en tiemps de crisi? o Innovación, Desenvolupament i Investigació (i+D+I) per fer front a la crisi?

• Acte segon: Quina innovació i, per tant, quina investigació?

• Acte tercer: La funció de la propietat intel·lectual i industrial.

• Acte quart: I la societat? El necessari canvi de paradigma.

• Epíleg (personal)

Obertura: crisi i canvi, eines per replantejar el paradigma

Maneres d’afrontar una crisi

El not to do

Maneres d’afrontar una crisi

El to do

«El pressupost ha d’equilibrar-se, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, la arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada […] perquè Roma no vaja a la bancarrota. La gent ha d’aprendre novament a treballar en lloc de viure a costa de l’Estat» (Marc Tul·li Ciceró, any 55 a.C.)

In-NovacióEl "homo faber", “enginyer", "inventor" o "fabricador d’artefactes“ com a símbol del renaixement.

"L'home culte no ha de tenir empatx d'acudir a les tendes i a les botigues i preguntar i aprendre dels artesans les peculiaritats de la seua professió, perquè de molt enrere els savis van menysprear aquestes qüestions i es van quedar sense saber una porció incalculable de coses que tanta importància tenen per la vida”

(Lluís Vives)

Només les crisis possibiliten els canvis

És en les crisis on es demostra el compromís de les persones ….

Tesi:

No metabolitzar la cultura del canvi ens deixarà

irremeiablement… fora de joc

Nova societat, nous valors

• Posseir informació – Compartir la información• Accedir a la informació – Difondre la informació• Visió local – Visió global (o glocal?)• Tecnologia duradora– Tecnologia canviant• Prima el preu – Preval el talent i el coneixement• Concerts – Simfonies• Productor – Consumidor• Super especialització – Super flexibilitat• Conservar – Canviar • Producció de béns tangibles – Primacia de béns intangibles

Tot canvia. I tu?• Feia falta una crisi per veure la necessitat del canvi?

• Era sostenible no plantejar-te el teu futur en un context de canvi?

• Creus realment que vivim en una nova societat? Condiciona això el teu

futur?

• On estan les teues carències?

• On estan les teues fortaleses?

• Com afectarà tot això a la teua tesi doctoral?

Estic convençut…• que és urgent reconèixer i interioritzar que la societat avança més

ràpid del que podem asimilar

• que seguim obstinant-nos a tornar a fer el que fèiem… sense adonar-nos que vivim en una societat completament diferent

• que és essencial reflexionar sobre els valors d'aquesta nova societat i sobre les oportunitats que genera

• que només aquells que entendran aquest poderós missatge seran amos del futur

• que has de reaccionar: és el moment de crear!!!

Les forces motrius de la nova societat1. El ritme del canvi

2. Gestió dels riscs

3. El caràcter sistèmic de les crisis (mundial, europea, nacional, provincial, local)

4. La paradoxa del coneixement

5. Liderartge

6. Poder

Acte Primer: Definir la pregunta

• Investigació, Desenvolupament i Innovació en temps de crisi?

I+D+i

o

• Innovació, Desenvolupament i Investigació per fer front a la

crisi? i+D-I

Acte Primer: Definir la pregunta

¿Investigació, Desenvolupament, InnovacióoInnovació, Desenvolupament, Investigació?

Com fertilitzar els tres conceptes?

Frascati Manual (2002) i Oslo Manual (3ª ed., 2005)• El triangle del coneixement

Investigació

Desenvolupament

Innovació

Investigació: recerca sistematitzada de nou coneixement

• Bàsica

• Aplicada

La mateixa estratègia?

Una estratègia diferent?

Innovació: implantació d’un nou producte, procés, màrqueting o organització, o millora significativa.

Innovació• Innovació es màgia

• Innovació és valor econòmic – utilitat

• Innovació és combinació d'utilitats:

funcional (científica o tecnològica),

emocional

Social

Innovació és màgia

Innovació

• Innovació implica que a major utilitat, major valor econòmic

• Innovació incrementa llocs de treball i PIB

• Innovació de productes, innovació de serveis – models d'innovació

• Tenim un model d'innovació en Espanya?

(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)

Desenvolupament: el pont entre la investigació i la innovació (publicació, patent, prototip)

Desenvolupament: Els actius de la propietat industrial i Intel·lectual

• Més actius, més investigació?

• Més actius, més innovació?

Frascati Manual (2002) i Oslo Manual (3ª ed., 2005)

• Investigació: cerca sistematitzada de nou coneixement

• Desenvolupament: pont entre la investigació i la innovació (publicació,

patent, prototip)

• Innovació: implantació d'un nou producte, procés, màrqueting o

organització, o millora significativa.

Acte segon: Quina innovació i, per tant, quina investigació?

Acte segon: quina innovació i, per tant, quina investigació? - El canvi de paradigma

Global Innovation Index 2012Conclusions:1. Europa es fragmenta cada vegada més i les polítiques d’austeritat han incrementat les diferències:

1. Nord (Suècia, Finlàndia, Dinamarca) i Suïssa

2. Centre: Alemanya, Holanda, Regne Unit, França

3. Sud: Itàlia, Portugal, Espanya

2. Nous països entren ràpidament en la nova dinàmica de la innovació amb els seus propis models: Xina, Índia, Vietnam

3. Alguns països han aconseguit crear “ecosistemes d'innovació” capaços de generar sinèrgies en el “triangle màgic” (educació, investigació, innovació): Suïssa, Singapur, Malta, Nova Zelanda, Israel. Vet aquí la clau de l'èxit.

4. Els professionals de la innovació, en alça. La rellevància de tenir una massa crítica de professionals

Japó: a nation based on Intellectual Property

França• Descompartimentació: obertura, enriquiment mutu, “crosfertilització”

François Hollande en l’Institut Pasteur15 novembre 2012:

« Li he demanat a Geneviève Fioraso, ministra d’Educació Superior i d’Investigació, que propose, a partir d’un projecte de llei que presentarà en la primavera de 2013, mesures pràctiques i solucions jurídiques que facen possible una millor organització de la nostra investigació. La paraula clau serà descompartimentació»

François Hollande en l’Institut Pasteur15 novembre 2012: • «Reclame una descompartimentació entre totes les formes

d’investigación –fonamental, interdisciplinària, aplicada— de manera que unes enriqueixin les altres»

• «Reclame una descompartimentació entre universitats, grans escoles, centres d’investigació, industrial i hospitals, així com una descompartimentació entre la investigació pública i la investigació privada, de manera que aprenguen les unes de les altres».

• «És aquesta una prioritat per a l'Estat. Tots els actors sense excepció han de comprometre's en aquest exercici, que abastarà tot el territori francés»

François Hollande en l’Institut Pasteur15 novembre 2012:

• «Mirar més enllà de nosaltres mateixos és mirar cap a

Europa. El Programa Horitzó 2020 pretén consolidar i

ampliar l'espai comú de la investigació. Apel·le als nostres

investigadors i a les institucions que els acullen a

prendre's molt seriosament aquesta nova dimensió del

finançament i a participar en les convocatòries europees»

I Europa?

COUNCIL DECISION of 6 October 2006on Community strategic guidelines on cohesion(2006/702/EC)

“Within Europe, the innovation gap persists, as the Union too

often fails to transform knowledge and technological

development into commercial products and processes.”

(1) Es respecta llengua original

Proposal for a REGULATION OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND THE COUNCIL establishing the European Institute of Technology COM(2006) 604 final

“But Europe is falling short in filling the innovation gap and in developing an integrated knowledge triangle – education, research and innovation.

There is general agreement that the main weakness faced by the EU in the innovation area lies in its limited capacity to convert knowledge outputs into commercial opportunities. Moreover, most Member States, albeit with different intensities, encounter difficulties in promoting an innovation and entrepreneurial culture in research and education”.


Proposal for a REGULATION OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND THE COUNCIL establishing the European Institute of Technology COM(2006) 604 final

“There is broad consensus in the Union on the need to take urgent action to

develop conditions conducive to a better exploitation of the commercial

potential of innovation and knowledge policies, as a key to deliver stronger

and lasting growth”.


CARTA OBERTA DE 42 PREMIS NOBEL I CINC MEDALLES FIELDS – 23/10/2012Ciència per a la prosperitat de la UE

En vespres de la reunió en la qual es va discutir el pressupost de la UE per 2014-2020, prestigiosos científics van demanar als caps d'Estat i de Govern un suport decidit a la ciència.

• “Sovint es diu que tota crisi també presenta una oportunitat. La crisi actual ens obliga a prendre decisions, i una d'elles es refereix a la ciència i el seu suport”.

• “Europa no pot permetre's perdre als seus millors investigadors. Europa està a l'avantguarda de la ciència en moltes àrees. La transformació d'aquest coneixement en la innovació de nous productes, serveis i indústries és l'única forma de dotar a Europa d'un avantatge competitiu en el canviant panorama mundial i assegurar a llarg termini la prosperitat futura d'Europa”.

A top priority for Europe: secure the EU research and innovation budget!

• Carta que va circular per Internet des de 23/10/2012 – Més de

200.000 firmes

“We are convinced that Europe's future depends on making optimal

use of its scientific talent for the benefit of science and society;


Conclusió del segon acte• No pot dissenyar-se una política de recerca sense una prèvia política

d'innovació.

• Constant monitoratge de la utilització de recursos públics en

investigació aplicada i dels seus resultats en termes d'innovació i de

generació de riquesa

• Es va acabar el cafè per a tothom. No s'han d'invertir recursos públics

en investigació aplicada no orientada.

Acte tercer: la funció de la propietat industrial i Intel·lectual

Acte Tercer: la funció de la propietat industrial i intel·lectual

• Patents

• Marques

• Dissenys

• Drets d’autor …

46/8

Quà ha passat en els darrers anys en el sistema de patents?

47/8

Cap a un nou contracte social?• La societat ha canviat

• Hi ha nous valors

• El món de les patents no romandrà com està avui. Canviarà. Està

canviant ja. Viure el canvi és la teua responsabilitat.

• En aquesta nova societat la paraula clau és CONEIXEMENT. No hi ha

una altra forma per arribar al coneixement que a través de l'educació.

48

• La percepció social i econòmica de les patents està canviant a gran

velocitat

• El clàssic vuitcentista concepte de “monopoli” queda cada vegada

més enrere

TAN SOL UN SISTEMA DE PATENTS QUE REALMENT FOMENTE

LA INNOVACIÓ, LA COMPETITIVITAT I EL DESENVOLUPAMENT

VA EN LA DIRECCIÓ ADEQUADA

49/8

• Els diferents participants en el sistema esdevenen més i més interdependents

• Les patents ja no poden ser estudiades aïlladament sinó al costat de les altres

polítiques econòmiques.

• Les patents han de ser instruments al servei de la innovació i de la

competitivitat

REPTES:

COM RELACIONAR-SE MILLOR AMB ELS ALTRES

COM INCREMENTAR LA QUALITAT I LA EFICIÈNCIA

50/8

En conseqüència

• La informació tecnològica es converteix en la pedra angular de les polítiques d'innovació, competitivitat i informació tecnològica d'un país o d'una regió

• Només les invencions que realment aporten un valor afegit haurien d'obtenir una patent. Raising the bar

• La densitat de patents amb elevat nivell de qualitat en un país o regió en constitueix un factor crític del desenvolupament

• El dret exclusiu que atorga una patent ha de tenir una durada raonable: no més, no menys

• El sistema de patents ha d'estar més atent a les necessitats de la societat

• Les oficines de patents han d’esdevenir dinamitzadores de la innovació

• Els tribunals són crucials per garantir l'equilibri del Sistema

51/8

El set principis del contracte social

Acte quart: i la societat?El necessari canvi de paradigma

Tot canviant la societat (I)1. Hem viscut massa temps en la nevera científica. És hora de canviar

de mentalitat. S’han acabat les excuses i el “que inventen ells”.

2. Hi ha tots els elements perquè aquest canvi es produesca. S’ha acabat jugar en tercera divisió. Abracem el poder!!!

3. Per a això cal optimitzar esforços i guanyar eficiències, perquè els recursos són escassos. S’ha acabat el café per tothom.

4. Per a això cal conjuminar esforços i comprendre que els esforços de tots són necessaris. De tots. Inclosos, vaja, els teus. S’ha acabat l'investigador aïllat del món.

5. Benvinguda siga la cultura de l'esforç. Diguem ben alt que el treball i el coneixement dignifiquen.

Una nova cultura … d’esforç (Lluis Llach)

Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà. […]

No esperem el blat sense haver sembrat, no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo; l'hem de treballar, l'hem d'anar a regar, encara que l'ossada ens faci mal.

[…]

Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror. Hem de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant sense perdre el pas. Cal regar la terra amb la suor del dur treball. Cal que neixin flors a cada instant.

[“CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT”, Lluís Llach]

Aventurar-nos a somniar (Joan Baptista Humet)

“Habrá que componer de nuevo el pozo y el graneroy aprender de nuevo a andar

Hacer del sol nuestro aliado, pintar el horno ajadoy volver a respirar

Habrá que demoler barreras, crear nuevas manerasy alzar otra verdad

Y si aún nos queda algo de tiempo, poner la cara al vientoy aventurarnos a soñar”


Tot canviant la societat (II)6.Benvinguda la cultura d'equip interdisciplinari.7.Benvingut l'investigador complement de

l'emprenedor.8.Benvinguda la circulació de cervells en un

món global.9.Benvinguda la visió i el lideratge. Lideratge és

servei.10.Actes com aquest són fonamentals per

arrelar aquesta convicció. Ens hi va el futur i d'aquesta manera mostrarem el futur als nostres fills. És la meua opinió.

“Yo miraba por el binocular …. El retrato del hombre de la barba, frente a mí, que lo vio todo y que libró al pueblo ibero de su inferioridad nativa ante la ciencia, escrutador e inmóvil, presidiendo la falta de cobayas. Su sonrisa comprensiva y liberadora de la inferioridad explica -comprende- la falta de créditos. Pueblo pobre, pueblo pobre. ¿Quién podrá nunca aspirar otra vez al galardón nórdico, a la sonrisa del rey alto, a la dignificación, al buen pasar del sabio que en la península seca espera que fructifiquen los cerebros y los ríos?”

Luis Martín Santos, Tiempo de silencio (1962)

I Espanya?


Global Innovation Index 2013• Hi ha set pilars:

Institutions,

Human capital and research,

Infrastructure,

Market sophistication,

Business sophistication,

Scientific outputs,

Creative outputs.

• Espanya està bé quant als tres primers I molt malament quant als quatre últims – per què?

• Les universitats politècniques espanyoles són les que més patents

nacionals van rebre. Lidera la classificació de l'Observatori IUNE la

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), seguida de la de València

(UPV) i de la de Madrid (UPM).

• La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és la universitat espanyola

a la qual es van concedir més patents nacionals entre 2002 i 2010. La

UPC, amb 212 patents, lidera aquest indicador de la transferència de

tecnologia inclòs a l'informe elaborat per l'Observatori IUNE.

Las universitats politècniques, líders espanyoles en patents - 8 maig 2012

Espanya, innovació, patents

ESPAÑA


Patents europees concedides 2008 (país d’origen)

1. USA 127332. Alemanya: 134983. Japó: 109174. França: 4804 5. Regne Unit: 1974 6. Suïssa: 2420 7. Itàlia: 2258 8. Holanda: 1936 9. Espanya: 418

Sol·licituds de patents per milió d’habitants


Patents internacionals por milió d’habitants


Siemens: tot protegint l’èxit• L'any 2011 Siemens va presentar 4.300 sol·licituds de patents a tot el

món, un 15% més que en 2010.

• El nombre total de patents vives va créixer des de 51.300 en 2010 fins

a 53.300 en 2011. Al gener de 2013 són al voltant de 58.000.

Hi ha o no innovation gap?

Un retrat• Els mons de la investigació i de la innovació no es parlen

• Els mons del desenvolupament i de la innovació tampoc no es parlen

• El sistema de finançament d’I+D segueix modelat al voltant de la

investigació básica

• OTRI – o com intentar transferir una vegada obtingut el coneixement

S’imposa un canvi de paradigma

I els contractes de transferència de tecnologia?


I els contractes de transferència de tecnologia?

• Ingressos per llicències (Informe IUNE) 2006-2010 – Suma dels 5 anys

UPV 2.533.000 euros

UPM 0930.000 euros

UAM 0758.000 euros

UA 0649.000 euros

Una nova professió: inno-mediador

• The Center's mission is to increase the impact of MIT technologies in the marketplace and to ensure that good ideas become a reality, by:

Promoting the earliest stages of technology development with grant funding.

Connecting MIT's inventors with the business community (particularly in New England) via symposia, education and other efforts.

Tying MIT's technological research into market needs.

The Deshpande Center: committed to bridging the Innovation Gap


I l’Administració?

Però no hem d’oblidar que una vegada vam ser una potència científica ….

Ferran d’Aragó"Tenim en l’actualitat Ferran, rei d’Aragó, que mereix ser considerat molt justament com un nou príncep, car de petit i feble rei ha passat a ser el major monarca de la Cristiandat"

Maquiavel

Carles I: la revolució científica

• La prevalença de l'experiència sobre els criteris d'autoritat, l'afany per conèixer coses noves, la recuperació del saber greco-llatí, la pràctica observació i experiència en la naturalesa o en els éssers vius, inclòs l'home (autòpsia)… es deu en gran part a l'aportació dels filòsofs i científics espanyols, que van introduir l'humanisme científic.

• D'altra banda, el descobriment i la colonització d'Amèrica va canviar radicalment la manera de mirar el món

• Tot això va posar els fonaments de la revolució científica europea del segle XVII

Felip II: "Para mandar es menester ciencia". La ciència, assumpte d’Estat.La ciència imperial

Els consellers de Felip II:Juan de Herrera (arquitecte)Pedro de Espinel (matemàtic)Juan López de Velasco (cosmògraf)


Espanya, potència científica mundial. Segle XVI

L'humanisme científic: la "autòpsia“, clau en la política d’investigació

Conseqüències:- La medicina es converteix en ciència- La cosmografia (geògrafs i dibuixants) es converteix en ciència- L'estadística es converteix en ciència- La geografia es converteix en ciència- La geometria es converteix en ciència- L'enginyeria es converteix en ciència- La botànica es converteix en ciència- La silvicultura es converteix en ciència- L'alquímia es converteix en ciència- l'arquitectura es converteix en ciència

Espanya, potència científica mundial. Segle XVIL'aportació espanyola: Del món tancat a l'univers

infinit, l'orbe

"Amb això es van ampliar extraordinàriament els coneixements dels europeus sobre la composició de l'atmosfera, la distribució dels climes, les neus perpètues, els volcans, els terratrèmols, les lleis del magnetisme, els corrents i infinites formes noves d'animals i vegetals“ (Humboldt)

Espanya, potència mundial. Segle XVI

• Què hauria passat si Espanya s'hagués consolidat també com la difusora del coneixement (impremta)?

• Què hauria passat si hagués existit una política d'innovació?• Què hauria passat si no s'hagués produït el col·lapse?

El colapse

“Fruto granado de la civilización, sólo cuaja la ciencia pura después de haber alcanzado frondosidad el follaje vital, que es su órgano respiratorio, y perdura más que él, hasta muy avanzado el otoño de la decadencia; pero el colapso español heló el organismo entero en plena primavera renacentista, antes de que pudieran cuajar las flores de la ciencia nueva; y tras las nuevas floraciones del siglo XVIII y del XX recios vendavales postergan la esperanza”. Julio REY PASTOR, Discurso de ingreso en la Academia de Ciencias (1920).


Què va passar?• En Espanya es va inventar en el segle XVI

• En els Països Baixos i en el Regne Unit es va innovar en el segle

XVII ...

Què està passant avui?

I la Universitat?• No és posible un canvi de model social sense un canvi de model

d’Universitat.

Missions de la Universitat: docència

• Quina docència? Aprendre o Aprehendre?

• Realment els docents ens adeqüem a un “material humà” que

ha canviat i que té uns altres valors?

• O pretenem modelar-ho al nostre gust?

• Són conscients els alumnes de la inversió que està fent la

societat en ells?

Missions de la Universitat: investigació

• Seguim instal·lats al món del cafè per a tothom, en el caprici intel·lectual de

“jo investigue el que vull i com vull”, en la improvisació?

• Ens adeqüem –si existeix- al Pla Nacional d’Investigació?

• Treballem amb prioritats?

• Quin és el nostre nivell de col·laboració en investigación amb el sector privat?

• Tenen prioritats els Rectorats?

• Per a què serveix el doctorat?

Missions de la Universitat: transferència de coneixement

• Integració de la Universitat en el teixit social

• Identificació de les prioritats de la nostra societat més propera

• Adequació de les lleis de Ciència, Tecnologia i Innovació

• Paràmetres de mesurament de resultats

• La Universitat i el mercat de les idees: la propietat intel·lectual

Una nova societat en la qual es valora el coneixement

• No hi ha altres formes d’asegurar el coneixement:

educació

informació

innovació

cooperació

Una societat que no educa no té futur

És l’hora de l’acció

Conclusions

• Universitat sola o universitats en xarxa?

• Universitats amb xarxes nacionals o amb xarxes internacionals? Local

o global?

• Universitats disgregades o universitats integrades en el seu entorn?

• Universitats burocratitzades o universitats eficients

Epíleg (personal)

Epíleg - Conclusions (meues)

• Diguem les coses pel seu nom: als nostres països els mons de la investigación i de la innovació segueixen sense parlar-se.

• La Universitat ha de reflexionar molt seriosament sobre la seua aportació a la societat en un món que ha canviat radicalment

• El model actual és ineficient: primer s'investiga, després s'intenten transferir els resultats

• És la investigació aplicada la que ha de seguir a la innovació, i no a l'inrevés. Canviem el paradigma!

• Tot això té conseqüències evidents a l'hora d'enfrontar-se a una Tesi Doctoral

Manuel [email protected]

Catedràtic de Dret internacional privatEx Vice-President de l’Oficina Europea de Patents

mailto:[email protected]

Activitat4_tema3

Education

Transcript of Activitat4_tema3