2

agendaActivitats del mes de desembre i gener

CASAL DE JUBILATS• Dia 20 de DESEMBRE. Excursió: VISITA A “LES BODEGUES TORRES”. Sortida a les 7,30 hores del matí. Preu: 43 €. Es-morzar inclòs. Els dies de cobrament dels tiquets seran el 13 i 14 de desembre, de les 4 a les 6 de la tarda. Per informació i assessorament dirigiu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607876946.• Dia 17 de GENER. Excursió a COSMO-CAIXA. Sortida a les 8,00 hores del matí. Preu: 40 €. Esmorzar inclòs. Els dies de cobrament dels tiquets seran el 10 i 11 de gener, de les 4 a les 6 de la tarda. Per in-formació i assessorament dirigiu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607876946.

BIBLIOTECA IU BOHIGAS• Fins el dia 15 desembre, la Biblioteca Pú-blica Iu Bohigas col·labora amb la Marató de TV3. Acosta’t a la biblioteca i al fer el teu donatiu, emporta’t una papallona solidària, feta pels nens i nenes que venen cada tar-da a la sala infantil.• Del 10 al 30 de desembre, exposició de Carme Sanglas. Pintura i il·lustracions de llibres. Visita en horari d’obertura de la bi-blioteca.• Dia 1 de desembre, a les 11:30h, Biblio-nadons, amb la Dolors Arqué. Activitat fa-miliar adreçada a infants de 0 a 5 anys.• Del 10 al 13 de desembre, a les 17:30h i fi ns a a les 19:00h, Taller infantil de Nadal.• Dia 12 de desembre, a les 19:30h, pre-sentació del llibre de l’Assumpta Montellà: “ El Silenci dels telers”.• Dia 13 de desembre, a les 20:h, taller d’escriptura a càrrec de Maria Melguizo.• Dia 14 de desembre, a les 18:00h, Con-cert de Nadal, a càrrec de la Coral Ros-sinyol.• Dia 19 de desembre, a les 18:00h, cloen-da del taller de Nadal. Sessió de contes de Nadal, a càrrec de la Sessi Sitjà.

CENTRE DE RECURSOS DE LA GENT GRAN• TALLER DE MEMÒRIA els dimarts 4 i 11 de desembre de 11.00 a 12.00 h a càrrec de Anna Bonmatí. Cal inscripció prèvia. • TALLER: APRÈN A MOURE EL TEU COS els dijous 13 i 20 de desembre de

10.15 a 11.45 h, a càrrec de EUSES (Es-cola Universitària de la Salut i l’Esport). Cal inscripció prèvia. • TALLER DE PATCHWORK el dilluns 3, 10 i 17 de desembre de 16.30 a 18.30 h a càrrec de Lluïsa Duran. Cal inscripció prèvia. • XERRADA: MEDICAMENT I ALIMENTS el dimarts 11 de desembre a les 16.30 h, a càrrec del Col·legi de Farmacèutics de Girona. • XERRADA: LA DIABETIS el dimarts 18 de desembre a les 16.30 h a càrrec del Col·legi de Farmacèutics de Girona. • SORTIDA: VISITA A LA FONTANA D’OR, BARRI VELL I MERCAT DE NADAL DE GIRONA el dimarts 11 de desembre. Cal inscripció prèvia. • FESTA CLOENDA 2012 el dijous 20 de desembre a les 17:00h. • TALLER DE FISIOTERÀPIA els dimecres 5 i 12 de desembre a càrrec de Mònica An-gulo 1r grup de 16.30 a 17.15 h - 2n grup de 17.15 a 18.00 h

ACTIVITATS FIXES• Parc de salut. De dilluns a dijous de 10:00 a 14:00h. - 16:00 a 19:00h. Divendres de 10:00 a 14:00h.• Estimulació manual, dilluns i dijous de 17:00 a 19:00h. • Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00h. • Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00h. • Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30h. • Alfabetització, dimarts de 10:30 a 11:30h. i dimecres de 10:00 a 11:00 i de 11:00 a 12:00h. Cal inscripció prèvia.

ENTITATS• Dia 6 de desembre- SALT SARDANISTA - DOBLE AUDICIÓ DE SARDANES- Hora: 16:30 - Lloc: Pista Poliesportiva - Cobles La Principal de Porqueres i Baix Ampurdà.

LA MIRONA-CONCERTS• Dia 5 d’octubre- CONCERT CLAND • Dia 1 de desembre- BANC DE PROVES – Hora:22,30- Sala 2- Preu: Gratuït.• Dia 5 de desembre- THE NEW RAEMON

(Barcelona, Pop/Rock)- Hora: 23:00- Sala 2- Preu: 12/15€.• Dia 7 de desembre- CANIJO DE JEREZ Y LOS FUMADORES GALÁCTICOS(Jerez, Rumba garrapatera)- Hora:22,00- Sala 1- Preu: 16€ + despeses.• Dia 8 de desembre- THE PINK FLOYD TRIBUTE (Menorca, versions Pink Floyd)- Hora:22,00- Sala 1- Preu: 9/12€.• Dia 14 de desembre- MIQUEL ABRAS (La Bisbal, Pop/Rock) + CYBEE (Sant Fe-liu de Llobregat, Pop/Rock)- Hora: 22.30- Sala 2- Preu: 8/10€.• Dia 15 de desembre- EL DROGAS (Na-varra, Rock)- Hora: 22.00- Sala 1- Preu: 15/20€.• Dia 21 de desembre- 11è ANIVERSARI de LA MIRONA amb ORQUESTRA DI-VERSIONES (Girona, versions) + Grup convidat- Hora: 22,00- Sala 1- Preu: 6€.• Dia 22 de desembre- KIKO VENENO. Gira 20 Aniversario: échate un cantecito - Hora: 21.00- Sala 1- Preu: 18/23€.• Dia 23 de desembre- FINAL CONCURS TEEN STAR amb les actuacions de: TE-RÀPIA DE SHOCK + AMELIE + ENRIC VERDAGUER- Hora: 19,00- Sala 1- Preu: 6/6€.• Dia 28 de desembre- FESTA INDIVEN-DRES: SANJAYS(Girona,Pop/Psicodè-lia) + BANKROBBER GANG DJ’S- Hora: 01,30- Sala 2- Preu: Gratuït.• Dia 29 de desembre- Sessió LINDY HOP- Hora: per confi rmar- Preu: per confi rmar.• Dia 30 de desembre- SESSIÓ BOOME-RANG amb DJ ELEKTRIK- Hora: 17,00- Preu:5€.• Dia 31 de desembre- CAP d’ANY a LA MIRONA- Hora: 00,45- Preu: per confi r-mar.

TEATRE DE SALT i EL CANAL• Dia 4 de desembre - 21:00h.- WISH - CobosMika - Lloc: Teatre de Salt - Preu: 31/18€.• Dia 7 de desembre - 21:00h.- HOTOT Cascai Teatre - Lloc: Teatre de Salt - Preu: 31/18€.• Dia 9 de desembre - 18:00h.- ZOOM-WATTS- Saki Guillem/Anna Fité- Lloc: Te-atre de Salt - Preu: 10,5/9€.

3

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

La campana de Salt6

Col·laboració7

Curiositats13

Cuidem les mascoltes14

Ensenyament15

Llibres16

Solidaritat17

Notícies18

Veu i diu21

Fauna21

Casal Jubilats26

Pessics d’art 27

Salt29

Teatre301

Opinió31Demografi a

32Gastronomia

33Cuina internacional

33El temps

34Poti-poti

35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.c

at

editorial Editorial

lafa

rga

@re

vis

tala

farg

a.c

at

Temps Elèctrics Temps convulsos i difícils, però al mateix d’esperança i d’il·lusió. No massa generaci-ons tenen la possibilitat de sentir que han palpat la història, que l’han protagonitzat en viu i que n’han estat protagonistes. I ara és un d’aquests moments. Finalment la societat civil, després de la increïble manifestació de la Diada, ha acon-seguit que se l’escolti. És la força de la voluntat. I fi nalment la nostra classe política ha entrat de ple en el debat i s’ha posicionat. Ho ha fet per voluntat, per necessitat, per convenciment i per oportunitat. Però era imprescindible que ho fes i cal dir que ha estat un acte de valentia i dignitat. I si la ciutadania l’ha empès fi ns aquí, ara no la pot pas abandonar. Al contrari. Seria un acte covard i reprovable.Aquests processos es poden engegar des de la classe política, que inevitablement l’ha d’encapçalar i de gestionar, però no poden reeixir si no tenen un poble al darrera. En el nostre cas la ciutadania n’ha estat al davant, i ara al costat, i aquesta és la base de la seva força. Que no diguin que ens han adoctrinat, encara que ho faran.Tenim sobre la taula la possibilitat de consultar al poble de Catalunya el seu futur, la necessitat de constituir un estat propi. No fa gaires mesos que això ens hauria semblat ciència fi cció a nivell institucional. No era així a nivell popular, atès que la ciutadania es mostrava decidida, madura i preparada. I ara ja ha dit prou.L’encaix esdevé impossible. Catalunya vol ser d’una manera i Espanya d’una altra, i ambdós projectes, igualment legítims, són contraposats. I no serà perquè el conjunt del catalanisme no ho hagi intentat. Però la frustració ha estat contínua. La recentra-lització i la invasió de competències, l’atac a la llengua, l’ofec econòmic, l’incompli-ment d’un Estatut retallat injustament, la manca d’inversió, i una manera de fer i de dir que no ens és pròpia, esgota i dinamita un matrimoni forçat. Ara hem d’arribar fi ns al fi nal i ho hem de fer bé. El procés ha de ser pacífi c i democrà-tic, amb bones formes. No hem de caure en provocacions. No ens podem acoquinar per molt que ens bombardegin amb insídies de tota mena, pors i amenaces de tot tipus i caces volant a baixa alçada, un fet vergonyant. Serem el que nosaltres vulguem ser, com en democràcia no pot ser d’una altra manera. El que no han aconseguit guerres i dictadures, no ho ha d’impedir una constitució que és malversada sempre que convé. El fet és un repte fi ns i tot per la mateixes institucions europees i la construcció del continent. El debat de l’ampliació interna tard o d’hora s’hauria de produir, i hem d’es-tar orgullosos de ser-ne protagonistes. I Europa estarà, d’una manera o altra, al nos-tre costat. Si no és així, pervertirà el seu propi projecte i la seva mateixa essència. No serà fàcil, però no podem defallir. Encara que sigui per la memòria de les genera-cions que ens han precedit, i pel futur de les que vindran, tenim una repte increïble. Un pas difícil però apassionant. Que no es digui que no vam estar a l’alçada de l’oportunitat. Ara ens toca a nosaltres. Que no ens manqui la força, la unitat i la il·lusió. Donem un exemple al món.

ANY XXXIII NÚM 291 DESEMBRE DE 2012EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Josep M. Pla, Roger Torramadé, Júlia Pu-jolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Fèlix Mussoll, Maria Rosa Puig, Dolors Vilagran, Escola Mas Masó, Teresa Bosch Oliveras (Cuineres de Salt), Alba Casals, Asso-ciació Marfull, Ares Ferrer (Vetxarxa).PORTADA: Pintura (2001)Títol: Salt, amb els ulls de l’autorAutor: M. Font i MateuCORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

Els mitjans de comunicació tenen el poder d’entronitzar algunes pro-fessions, sovint independentment de la vàlua social que tinguin. Això passa també amb certs personatges, que només tenen el seu reconei-xement en el món local. En Miquel, amb 87 anys, encara té una il·lusió i és crear una bicicleta de tres rodes perquè la gent gran amb por de caure la puguin fer servir. Serveixi aquesta entrevista de crida, per si algun enginyer vol donar un cop de mà a en Miquel amb la seva “tri-

cicleta”, i alhora també d’homenatge a biòlegs, tècnics i investigadors que fan girar i avançar aquest món, però que no ocupen espais llarguíssims de sobretaula en televisions ‘prehistòriques’.

-D’on és vostè?-Vaig néixer a Aiguaviva, però ja amb 14 anys vaig venir a fer d’aprenent aquí, a Salt. Per això, quan ens vam casar amb la meva dona i buscàvem una casa per anar-hi a viure, vam saber que es farien aquests habitatges, les ca-ses barates que en diuen, i ens vam apuntar a venir cap aquí. Així és com, des que van inaugurar aquestes cases el 1956, som ve-ïns de Salt.

-De què feia d’aprenent?-De serralleria. A remenar ferros, per dir-ho clar i senzill. La meva vida ha estat tota dedicada al fer-ro. Després de fer d’aprenent, vaig treballar en un taller de Girona on vaig aprendre a fer servir el torn, allà em dedicava al que se’n po-dria dir mecànica, mecànica de la construcció, bàsicament, i això em va permetre tenir coneixements per després entrar a treballar a la Gasol. Quan va arribar aquí la primera màquina que feia la trans-formació de niló a espuma, que era la segona que arribava a tot Espanya, vaig ser dels que la van muntar i per això vaig portar aque-lla secció durant molt temps; que funcionava com a secció indepen-dent a la resta de la fàbrica tot i que hi estàvem ubicats dins.

-Així vostè va treballar bàsica-ment a la Gasol?-Sí, hi vaig treballar més de 40 anys. Em vaig jubilar per l’esquena, havia tingut un petit accident i em vaig jubilar amb 60. I des d’ales-hores que he anat fent els meus “invents” a casa. Per exemple, a la llar de foc, hi he col·locat un ser-pentí que passa per darrera per on corre aigua, que fa una mica de calefacció. És més aviat feina de lampista, però, amb temps, com que sempre he estat força mane-tes, també me n’he sortit.

-Caram. És una mica McGiver... Li ve de petit aquesta afi ció?-Sí, ja de petit sempre m’havia agradat fer coses noves... També he fet gravats i relleus amb ferro, plates, làmpades, o una creu forjada amb el sant crist inclòs. Això ho vaig aprendre quan treballava al taller de Girona, que vaig anar a l’escola de la Societat Anònima Grober on feien dibuix i el que en deien Repàs General, ja que a Aiguaviva només havia estudiat el més bàsic. Aquí és on vaig aprendre dibuix, mate-màtiques, etc.

-Com a persona “manetes” i sempre a l’última en màquines, no s’ha afi cionat al que en diem “les noves tecnologies”? -No, això ja és molt diferent. No hi entenc res. Des que vaig quedar vidu que tinc un mòbil i tampoc no m’hi entenc massa. Jo estava acostumat a coses més mecàni-ques i la meva il·lusió és treballar en el projecte de bicicleta que fa temps que estudio.

-Sí, expliqui’ns això. Sempre li ha agradat la bicicleta?-Sí, sempre. Per això, quan vaig te-nir la lesió a l’esquena, el trauma-tòleg em va dir que millor que no caminés més d’1 km, que si havia de fer recorreguts més llargs, que agafés la bicicleta. Llavors la meva

Enginy després de la jubilació

Nom: Miquel Cubarsí Edat: 87 anys Nascut a AiguavivaResideix a Salt des del 1956

Professió: Mecànica. En Miquel va fer de serraller de jovenet, però el gruix de la seva vida laboral va ser com a treballador de la fàbrica Gasol. Inventor inquiet, té la patent d’un regador de jardí i ha inventat una bicicleta de tres rodes de gran estabilitat.

entrevista

5

Entrevista a Miquel Cubarsíentrevista

dona patia per si queia, tot i que sempre he estat força en forma perquè feia gimnàstica. També es donava el fet que un dels nostres néts té un grau de discapacitat i, és clar, ell volia anar amb bicicleta amb els altres nens, però no hi veu gaire bé. Per això, li vaig fer una bicicleta a l’estil de la dels nens, amb tres rodes, però més grossa.

-Ostres. I ho ha donat a conèixer a algú del sector?-Just l’any passat vam anar a veu-re un professor de la Politècnica de Girona. Primer, havia anat a l’ajuntament a explicar-los que te-nia la idea d’una bicicleta però que necessitava algú que m’ajudés a executar-la. Per això em van do-nar el contacte del professor Ri-poll, que ens va rebre.

-Com va anar? De tota manera, ja n’ha construït alguna, oi?-Sí, però el que he estudiat molts anys és el tema de la suspensió, perquè a l’hora de girar, si no hi ha una bona suspensió, perd l’equili-bri i és incòmode. Aquell professor em va dir que sí, que tot el que ha-via anat observant, estudiant i pro-vant durant molts anys, era correc-te. Però clar, allà hi ha un munt de joves estudiants que volen desen-volupar diversos invents i és com-plicat que puguin portar a terme el meu. De tota manera, va dir que si algun d’ells es decantava per fer un estudi sobre les bicicletes que li passarien el meu contacte.

-Què li cal perfeccionar al proto-

tip que ha fabri-cat vostè?-Millorar el tema de la suspensió perquè fos més còmode, perquè les que he cons-truït jo, que en-cara avui l’he fet servir per anar a dinar a les Ber-nardes, és força incòmode. Tot és fet amb tros-sos d’altres bici-cletes, que això

tampoc és l’inconvenient, sinó po-lir el mecanisme de suspensió per-què sigui còmode pel que la porta.

-No hi ha cap empresa que faci alguna cosa així?-Existeix només una marca que fa una bicicleta de tres rodes, això també m’ho va dir el professor Ri-poll, però la que jo tinc al cap no té les dues rodes darrera, com la que existeix, sinó davant. I a més, en el meu disseny hi tinc pensat també l’opció de posar-hi una mena de seient per poder portar una sego-na persona, que no pogués anar ella sola en bicicleta. O sigui que no seria ben bé com la que es co-mercialitza actualment, que a més, és caríssima.

-La seva la fa servir i li va bé?-Sí, però molta estona és incò-moda. S’ha de saber fer-la servir. Per això el meu objectiu seria aca-bar-ne una de ben feta. Per això m’agradaria que algú que hi en-tengui més em pogués donar un cop de mà, que tingués l’es-perit d’ajudar en aquesta labor. Perquè hi ha molta gent gran a qui li ha passat com a mi i que li aniria bé aquest model.

-Hauria de tro-

bar alguna casa que la volgués comercialitzar... -Fins i tot he visitat alguna botiga de bicicletes i penso que no seria una mala cosa, perquè es podri-en fer amb material reciclat, de manera que els podria suposar un producte molt econòmic. Hi ha encara, a les deixalleries, moltes bicicletes velles que se’n poden aprofi tar les peces. Algú amb una mica de coneixements de mecàni-ca i que s’adoni que això podria ser útil per a la societat. I encara més si, senzillament amb una clavilla a davant, es posés un altre seient. Hi ha molta gent a qui li agrada-ria anar en bicicleta pel carrilet, però no ho fa per por d’anar sol i caure. Doncs així hi podrien anar parelles. Seria una ajuda per a la gent gran.

-Quantes n’ha construït?-Unes quantes... en porto més de 12 de tallades. Recullo coses velles i les desmunto. Però si es comercialitzés caldria fer-ho amb unes garanties, és clar, i que el fabricant tingués tots els certifi cats necessaris dels enginyers. Però tenint en compte que són de poca velocitat, per donar-ho a conèixer, es podria promocionar aquest mo-del, com a producte reciclat.

-Ostres, ho té tot pensat! Ha pensat un nom, segur...-Sí, algunes idees sí que tinc... Un nom podria ser Tricing Erta -que vol dir dreta-, o Tricing Inbolca, que alguns poden dir que sí que

6

Entrevista a Miquel Cubarsí

Els plàtans de l’ajuntament

entrevistapot bolcar, i sí, clar que pot passar, però vaja, si hi estàs ben assegut i agafat, té molta estabilitat.

-És més ample que les bicicle-tes convencionals. Això és un problema als carrils bici?-Aquesta és excessivament am-pla, això caldria millorar-ho. Pre-cisament, com que la veia massa aparatosa, fa un temps que vaig tornar a agafar-ne una de dues ro-des i mira, fa un mes que vaig cau-re! Per sort no m’he trencat res, bé, les ulleres, però un bon cop sí que me’l vaig emportar.

-Ostres, així amb més raó la seva il·lusió de portar-ho a terme. Ho ha patentat?-S’hauria de crear una marca popu-lar... temps enrere es parlava molt de les patents però és una mica complicat. Jo en tinc una, de fet, de patent. D’un aspersor per regar jardins. Però si allò no ho posés en fabricació, has de pagar un impost i no en treus res. Per això, caldria pensar en una marca que anés lligada a aquest concepte d’ajuda a la tercera edat, que milloraria el transport i la circulació, també aju-daria en cas de minusvalideses.

-I al preu que va la gasolina!-Clar, en els temps que estem, si hi hagués més carrils bici, la gent que tingui la feina no massa lluny de casa, per fer 2 o 3 quilòmetres, es pot anar en bicicleta. És fer es-port.

-Vostè ha tingut cotxe?-Sí, i la veritat que des que vaig tenir el cotxe que vaig estar molts anys sense anar en bicicleta, però un cop jubilat vaig dir que ha-via de tornar a agafar-la. I en part també per les ganes que la meva dona hi anés, que no sabia anar en bicicle-ta, vaig començar a donar voltes a aques-ta idea de les tres ro-des. Sempre anava a tot arreu en bicicleta, cada dia, avui a Ai-guaviva, demà a Bes-canó, un altre cap a Fornells... i també al metge, a comprar a Girona, tot en bici. La meva dona, però, no li va agradar mai. De

tota manera, jo estic convençut que seria un bon producte i esta-ria disposat a pagar les hores de feina a qui em volgués ajudar a acabar de construir-ne el prototip defi nitiu.

Agnès Cabezas Horno

La campana de saltEn un principi el títol d’aquest

article conté un equívoc, ja que dir “Els plàtans de l’ajuntament” fa la impressió com si la institució fos un establiment on podem tro-bar, també, plàtans: una mena de fruiteria o verduleria on sovint el producte és molt verd. O bé, una república bananera. I no és res d’això. Jo vull referir-me als qua-tre arbres plàtans que hi ha davant de l’Ajuntament de Salt, i que els plantaren la comunitat de frares perquè la mainada tingués ombra a l’hora del pati.Si la comunitat vingué l’any 1905 vol dir que aquests arbres corres-ponen després d’aquesta data.

Però si observem els quatre arbres veurem que tenen unes protube-ràncies a l’alçada dels manillars de les bicicletes, perquè sovint els alumnes deixa-ven els vehicles en el seu tronc i feien malbé l’es-corça. Després els frares feren un cobert al can-tó de les comu-nes, que era un aparcament de bicicletes. Tam-bé, un plàtan és el doble de

gruixut que els altres. I això té una explicació, ja que les comunes i els orinadors per a ús dels alum-

7

La campana de salt Els plàtans de l’ajuntament

La sèquia Monar

nes eren prop d’aquest arbre i, tal vegada, hi havia una fugida d’ai-gües residuals que afavorien que l’arbre estigués ben adobat, i per aquest motiu va créixer el doble en el mateix terreny.Però, què diu Sr. Agapit, .....d’una república bananera en la qual un s’ha engreixat més que els altres perquè hi havia una fuita de lí-quid...?No!, no!, amable lector, no inter-pretis les coses malament, ni facis dobles lectures. No siguis una per-

sona picardiosa.Jo el que dic és que davant de l’Ajuntament de Salt hi ha quatre arbres centenaris de l’espècie plà-tans que els plantaren la comunitat de frares, aquells que portaven la sotana negre i un pitet blanc, i que un plàtan va créixer més perquè era prop de les comunes i que hi havia una fuita de les aigües resi-duals, les quals afavorien que l’ar-bre estigués ben femat.Per aquest motiu els antics alum-nes de “cals hermanus” haurien de

fer-se una fotografi a al voltant de l’arbre, perquè ells són els respon-sables que el plàtan tingui aques-tes dimensions per cada vegada que anaven a canviar l’aigua de les olives o a buidar. En certa ma-nera l’arbre és vostre.Bé, la fusta no, però si l’esperit i el podeu anar a tocar. També, l’Excel·lentíssim Ajuntament de Salt hauria de posar una placa a fi de recordar l’efemèride.

Agapit Alonso i Pont

col.laboracioEl que constantment explica la

història social i econòmica de Salt és la sèquia Monar, l’eix ver-tebrador de tot un sistema hidràu-lic. El seu origen toponímic és una contracció del mot molinare, que signifi ca ‘complex d’un o més mo-lins’. Això ja revela la seva voluntat de treball.La vila de Salt es caracteritza per la inexistència d’un nucli de població concentrat durant l’època medie-val. Predomina un tipus de pobla-ment rural dispers, tot i una certa concentració a l’entorn de l’esglé-sia parroquial, la de Sant Cugat. Però serà aquest mateix rec i la seva aigua el que permetrà, gràci-es a la instal·lació de fàbriques, la constitució durant el segle XIX de la seva trama urbana.L’activitat econòmica principal és inicialment l’agricultura d’horta,

afavorida per una xarxa de cana-litzacions que des de ben antic permeten un aprofi tament inten-siu dels recursos hidràulics que proporciona la sèquia. Igualment des del segle X tenim documen-tats molins (drapers, fariners, pa-perers, polvorers), martinets i far-gues, en un nombre que evidencia

l’aprofi tament intensiu de l’aigua que es canalitza del Ter.Ja es documenten molins a Salt des del 988, quan Ermengaris dei-xa en el seu testament al monestir de Sant Pere de Galligans de Giro-na molins a la vila de Salt. Aquests molins ja havien de disposar al-menys d’una resclosa, que mitjan-

8

La sèquia Monar col.laboracioçant un canal conduís l’aigua del riu a una bassa, per possibilitar la regularitat del cabal. Els propietaris dels molins són ciutadans de Giro-na, com els Sitjar i els SantDionís, que tenen terres i masos a Salt. El primer traçat del canal es rea-litza amb Ramon Borrell, que regí el comtat del 993 al 1018. Actu-alment la sèquia pren l’aigua del Ter a Vilanna, travessa el pla de Bescanó i d’allà creua Salt i San-ta Eugènia fi ns a Girona. Segueix paral·lel al riu i acaba desguassant a l’Onyar. Aquest traçat correspon bàsicament a l’ampliació de 1346 ordenada pel rei Pere III. El rec és una propietat reial que el 1358 es concedeix en emfi teusi a Berenguer de Riera i altres. Anirà passant per diferents mans fi ns que el 1620 Francesc de Cruïlles i de Sitjar el ven al comú de Girona, i amb ell els molins de Salt, Santa Eugènia i del Mercadal gironí. Es va perdre la prioritat d’ús del canal, el que provocà nombrosos litigis entre els pagesos de Salt i Girona, sempre amb resultat desfavorable pels primers.El canal té uns 6 Km de llargària, un cabal d’uns 10 m3/s, una am-plada mitjana de 4,60 m i és de secció trapezoïdal. Al llarg del seu recorregut presenta un revestiment parcial. A l’arribar al Güell queda cobert fi ns al desguàs de Girona. El seu funcionament es basa en el joc de recloses, comportes, forats, bagants i salts d’aigua. Del paisatge agrari saltenc en són bàsiques les hortes, on es culti-

ven verdures i llegums, tot i que el que més singularitza aquesta agricultura és el planter. En som uns dels grans productors de les comarques gironines. També cal fer referència a l’aprofi tament de les plantes, com ara les canyes, els vímets o les balques, i al paper del mercat com a punt de venda de tota la producció. D’aquí la ce-lebració, cada tardor, d’una fi ra in-ternacional del cistell, de gran èxit de productors i visitants.Respecte a la relació de l’aigua amb les manufactures, ha estat essencial per a la transformació de matèries primeres, com ara el blat, el paper, el ferro, l’aram, la llana, la fusta o els pous de glaç. Cons-tatem el funcionament de molins fariners, molins paperers, fargues i claveteries, serraries i pous de glaç en tota l’àrea del curs mitjà del Ter. S’observa com és l’aigua el que permet obtenir l’energia per a fer giravoltar les rodes de molí que fan farina del blat, el martinet que picarà el ferro o el paper, i la ser-ra que tallarà la fusta. Es tracta de convertir aquesta energia hidràuli-ca que prové de la sínia, en mo-viments circulars o longitudinals mitjançant sistemes d’eixos.En el segle XIX la manca de carbó autòcton obligà a les indústries tèx-tils a instal·lar-se prop dels cursos fl uvials, per tal de proveir-se d’una energia capaç de moure els telers. Salt, un poble de marcat caràcter rural, en serà un referent, amb la instal·lació de tres indústries tèxtils

atretes per les possibilitats ofertes per la sèquia. L’energia cinètica que el rec pro-porcionava, i que abans es trans-formava en mecànica, ara es con-verteix en elèctrica, amb la qual cosa sobreviu als canvis que com-porta la revolució industrial. Les empreses saltenques ja eren entre les quinze primeres catalanes a la dècada dels seixanta del XIX. Desapareixeran a les darreries del segle XX en el context de la crisi del tèxtil.Des de Vilanna fi ns a Girona tro-bem un munt d’instal·lacions que, com la creació del Pasteral el 1885, el primer embassament, permeten parlar d’una relació Ter-sèquia de la qual en resulta el pro-cés de transformació econòmica. Aquestes obres culminen amb la posada en marxa de les centrals elèctriques del Molí el 1924, i de Montfullà el 1928, que va perme-tre l’electrifi cació de les fàbriques. Aquestes centrals encara funcio-nen.Així doncs, l’evolució humana de Salt ens apareix lligada des de l’Edat Mitjana a la presència de la sèquia Monar, gràcies a l’aprofi ta-ment dels recursos hidràulics. El rec és un autèntic eix industrialit-zador. Avui, que encara rega les hortes, i que en una petita part del seu traçat conforma un parc urbà que porta el seu nom, esdevé un patrimoni ambiental, històric i soci-al a preservar.

Joan CorominasEl blog de Joan Corominas.blog

9

Nadal

Per un Nadal sense caretes

col.laboracioEn aquestes festes nadalenques

(2012-2013) ens mourem en la nostra exposició, en unes con-sideracions molt peculiars i signi-fi catives en aquest marc festiu en el que vivim i ens trobem. Parlem de l’amfi trió -Jesús-, de la familia com a característica molt pròpia en aquestes festes, i de la socie-tat com a col·lectiu celebrador dels aconteixements.Jesús.El dia de Nadal, celebrem el nai-xement de Jesús en el portal de Betlem.Dia festiu, d’alegria, de pau. Dia destacat en el calendari de tot temps, amb contactes familiars, retrobaments amistosos, expo-sició de pensaments per al futur, ambients singulars, salutacions nadalenques, assistència als des-valguts, agrupaments d’infants...És Nadal un jorn gran, plé d’ac-tuacions.Déu es fa Home sense deixar de ser Déu; així podem ma-nifestar que Jesús és Déu i Home veritable. És el salvador de la Hu-manitat. És el redemptor, l’amor i l’esperança; és donar-se en bé de l’ésser humà. És aliment, salvació, educador, creador i llibertador.Sense aquests coneixements, no s’entendria la festa de Nadal.Família.És tradició en aquesta festivitat, reunir-se les famílies, assistir els creients -en determinats casos fi ns i tot els “no creients”- als actes reli-giosos de les parròquies i esglési-es en general.Els cants, salutacions, il·luminació i “sorolls” característics, es mani-festen per carrers i places.

A la casa, tot està preparat per un rebement digne dels convidats. La taula està preparada, i també els plats ideats pels pares -general-ment-, amb varietat i ecològica-ment elaborats.Aigües, vins, postres -torrons i neules no hi poden mancar- licors, encara que ara per estar prohibit el tabac en llocs tancats, no podem parlar del puro; serà un bon café i algun bombó per anar picant.Cal reconèixer, que degut a la crisi actual, moltes famílies es veuràn obligades a simplifi car l’àpat de la festa.Però aixó no és tot. A continuació ve la tertúlia, l’entusiasme, els pro-jectes, l’anàlisi de la situació po-lítica, econòmica i administrativa amb elogis o desqualifi cacions se-gons el pensar de cada assistent.S’ha fet fosc -o ja clareja- quan tothom es despedeix per anar als seus corresponents domicilis.Societat.La societat la formen un col·lectiu de components humans, que mou mecanismes diversos, amb inte-ressos distins i amb la base comú del seu ser i que exigeix compor-taments singulars realitzats amb la màxima perfecció possible, i amb unes normes a seguir, tant en l’en-titat en si com en les individualitats que la formen.La persona, membre d’aquesta so-cietat, ha de disfrutar d’uns valors que l’enalteixin.La relació entre les persones en tota societat, ha de ser modèlica i humana. Amb tots aquests ingredi-ents podem parlar del Nadal amb força i característiques agradables

en un ambient humanal.Festes en les que a més de “tan-car portes” en l’empresa -sempre n’hi ha de funcionament necessa-ri-, l’individu té dret a poder gaudir-les en la població i en la familia.La societat com a organització, com també els col·lectius no orga-nitzats -no “ofi cials”- estan afectes al fenòmen sociològic de seguir les pautes socials de considerar les festivitats religioses i socials que els hi corresponen; Nadal és una d’elles, i ha de ser respectada per autoritats, entitats i institucions. Cada individu i cada família, han de celebrar un bon Nadal.En aquesta exposició nadalen-ca, cal recordar a aquells que per difi cultats físiques o anímiques, no poden gaudir plenament de la festa. Són uns més en la nostra societat i, per tant, mereixedors de comprensió i ajut en totes les seves bones activitats, sentiments i nobles aspiracions que han de re-bre de la resta de ciutadans.

Maria Rosa Puig i Dalmau(Filla Predilecta de Salt)

De cara al Nadal, és molt sa actualitzar els pensaments de

sempre, amb el desig d’anar-nos fent més humans, personalment i socialment.Torna el Nadal. Gairebé sense adonar-nos-en tot respira un am-bient diferent. Semblem més ama-bles, ens saludem, ens felicitem, ens fem regals.De fet, Nadal és una festa entra-nyable, és diferent dels altres dies

i de les altres festes. Tot hi ajuda, fi ns i tot sembla que canviem de cara. Canviem de cara? No deu ser que per Nadal ens posem una careta?Què diem aquests dies?-A mi em fan molta llàstima els po-bres...-Treu-te la careta! Estàs satisfet de tu mateix. Dius que tens la cons-ciència tranquil·la perquè com-pleixes el que està manat. Però

per sotamà portes negocis bruts i comptes poc clars. No et falta de res i et lamentes que hi ha crisi...-Crec que hem de ser més com-prensius...-Treu-te la careta! Dius que no et pots fi ar mai de ningú i que només si tens la paella pel mànec triom-faràs. Dius que no vols que ningú et pugi a sobre i que qui la fa, la paga...-És que hauríem d’ajudar més els

10

col.laboracioPer un Nadal sense caretes

Una crisi del segle XIX: la fi l·loxera

De petit vaig viure força temps en una casa gran i molt antiga

d’un poblet de l’Alta Anoia i encara recordo quan la meva avia m’en-viava al celler a omplir el porró de vi. Era un celler mig subterrani i molt gran, amb dues fi les de bótes enormes, sobretot una, “el vaixell”, que tenia una fi nestreta per on s’hi podia entrar a dins. Però totes eren molt velles, cobertes de teranyines i estaven buides. El vi, que era de la collita de casa, l’havia d’agafar d’una bóta petita, l’única que es-tava plena. També recordo el cup –una mena de dipòsit o cisterna feta d’obra- que servia per posar-hi el most a fermentar. N’hi hauria cabut molt de most però no el fe-ien servir. I em sorprenia que els avis en diguessin vinyes de tots els

seus trossos de terra on solament hi conreaven blat i ordi. Encara re-cordo els noms: vinya de Moriscó, vinya del Petricó, vinya del Pou... però sense ceps. Solament en un dels trossos n’hi havia una fi lera per fer el vi de la casa.L’àvia em va explicar que tot això que em sorprenia venia de molt lluny, del “temps de la fi l·loxera”, i jo imaginava un temps màgic en què el vi deuria rajar pel broc gros.Doncs és cert, el “temps de la fi l-loxera” va existir. Va ser a les aca-balles del segle XIX i ocasionà una forta crisi a Catalunya.En el segle XIX a Catalunya hi ha-via moltes vinyes ja que el vi, com el pa, era considerat un aliment bà-sic consumit per totes les classes socials. I també perquè servia per

fabricar aiguardent, que s’exportava a l’estranger, sobretot a Amèrica. Però el prin-cipal productor mun-dial de vi era França, amb vins molt presti-giosos, especialment els escumosos de La Champagne –aquí en dèiem Xampany- que es van posar de moda entre les clas-

ses benestants i en els ambients frívols.Però a l’any 1863 es va produir la catàstrofe. Va arribar a França un insecte nord-americà anomenat fi l-loxera –en grec vol dir asseca fu-lles- que matava els ceps i que es va anar propagant ràpidament per tot el país. En menys de 10 anys va arrasar totes les vinyes franceses. Com que França va deixar de pro-duir-ne i exportar-ne, el preu del vi es va posar pels núvols. Això pro-vocà a Catalunya una gran eufòria. Fer vi era aleshores un gran negoci i calia plantar més vinyes. Es van talar boscos, es van aprofi tar ter-renys amb molt pendent fent-hi fei-xes o bancals escalonats per enca-bir-hi fi les de ceps, es van construir grans cellers... En fi es va fer una gran inversió especulativa que po-dríem comparar amb la “bombolla” immobiliària del nostre temps.Però les bombolles acaben escla-tant. Vint anys després la fi l·loxera arribà a Catalunya i destruí totes les vinyes. La crisi va ser molt gran i provocà una forta emigració del camp a les ciutats, sobretot a Bar-celona, on aquest excés de mà d’obra seria explotat per les indús-tries, sobretot la tèxtil, que estaven creixent. No tardarien a produir-se

nouvinguts...-Treu-te la careta! Tens les como-ditats que vols i als nouvinguts només els veus els defectes. Te la passes bé i dius que és problema seu, perquè venien! Dius que prou maldecaps tens i que s’apanyin.-Hem de ser sincers...-Treu-te la careta! Dius “pensa mal i no erraràs” i que cal espavilar-se i anar amb picardia pel món. De-fenses el que et convé i dius que ningú t’ha de donar lliçons.-Hem de voler la pau, ja n’hi ha prou de violències...-Treu-te la careta! Dius que perdo-nes però no oblides. Et diverteixes punxant i criticant a tort i a dret. Parles molt de diàleg però sempre fas passar la teva.I podríem continuar..., però ja ve-

iem que no tots entenem el Nadal de la mateixa manera. Mentre uns han entès què vol dir Nadal, altres en canvi se n’aprofi ten i es queden amb un efímer vernís sentimental. Uns intenten entendre el missat-ge d’igualtat, d’equilibri social i de germanor de Jesús, altres es po-sen una careta per quedar bé.Tu, jo, nosaltres, podem llençar la careta:-si ens adonem que d’altres ja ho han fet i que no estem sols,-si compartim els goigs i les espe-rances, les tristeses i les angoixes de les persones,-si defensem la dignitat i els drets dels que són retallats per tots cos-tats.-si de la nostra fe en fem vida, so-lidaritat i compromís.

Així serà més Nadal, i ho serà tot l’any. Un Nadal sense caretes!

Fèlix MussollParròquia de Sant Cugat

Foto: Pere Quero

11

Una crisi del segle XIX: la fi l·loxera

Dones de carretera, dones a la cuneta

col.laboracioels confl ictes socials del segle XX. Al camp, els terrenys més difícils de cultivar que havien ocupat les vinyes van ser abandonats i lenta-ment foren coberts pel bosc. Actu-alment és freqüent quan hi ha in-cendis forestals, com el d’aquest estiu a Portbou, que quedin a la vista les parets de les feixes que havien ocupat les vinyes.Un altre problema va ser els dels “rabassaires”. Des de temps molt antic molts propietaris rurals havi-en cedit en arrendament les seves terres a famílies pageses perquè hi plantessin vinya. El contracte era a “rabassa morta”, o sigui caduca-va si es morien els ceps, però era pràcticament indefi nit si els page-sos en tenien bona cura i anaven substituint els ceps vells. Per tant els “rabassaires” conreaven la mateixa terra durant generacions. Però quan la fi l·loxera va matar tots els ceps, quedaren al carrer sense cap dret ni indemnització pels tre-

balls de millora que havien fet a les terres. El confl icte era violent. Es va atenuar en part amb nous contrac-tes -més dolents- per conrear ce-reals, però el malestar va persistir molts anys en el camp català. L’any 1934, durant la Segona República, el govern català del president Com-panys volgué acabar-lo amb la “Llei de Contractes i Conreus”, però fou impugnada per “inconstitucional” pel govern de Madrid. El xoc entre els dos governs conduí als dramà-tics fets del ”sis d’octubre” i a la de-tenció i empresonament del govern de Catalunya.La fi l·loxera va ser doncs un gran desastre. Per això sorprèn que ac-tualment hi hagi una població, Sant Sadurní d’Anoia, que cada any, els dies 7 i 8 de setembre, celebri la “Festa de la Fil·loxera”. És una fes-ta alegra amb cercavila, focs, mú-sica, ball, desfi lada de disfresses, gegants, capgrossos i bestiaris de foc representant el maligne insecte.

És que per aquesta població l’arri-bada de la fi l·loxera va representar el començament de la seva pros-peritat. Fa 125 anys, set propietaris rurals del poble –en diuen els “Set Savis de Grècia”- en veure que es destruïen les seves vinyes es van mobilitzar per plantar cara a l’epidè-mia. Van anar a França i van apren-dre que la solució era plantar cep americà, immune a l’insecte, que servís de base per empeltar-hi les diferents varietats de raïm. També van aprendre com fer el vi escumós de La Champagne. Tornats al poble van replantar les vinyes, van cons-truir caves i actualment de Sant Sa-durní en surt el 90 % del vi de cava català que s’exporta a tot el món.Valdria la pena que en la crisi ac-tual sortissin més “savis de Grècia” valents i emprenedors com els de Sant Sadurní, que tiressin el país endavant.

Joan Serrat

«Ivie Okundaye és el nom de la prostituta que va ser atropellada

mortalment en el punt quilomètric 775’5 de la carretera Nacional-II, a la Jonquera. El vehicle que la va atropellar, de color vermell i amb matrícula francesa, es va donar a la fuga i encara avui no s’ha localitzat. Ivie fugia dels Mossos d’Esquadra per por a ser sancionada en exercir la prostitució. Els fets van passar el 18 de setembre de 2009. La seva

identitat i la seva història personal van passar desapercebudes en els mitjans de comunicació. »Feia gairebé un mes que havia entrat en vigor l’ordenança que re-gulava la prostitució en els espais públics de la ciutat fronterera i que preveia multes de fi ns a 3.000 eu-ros. L’Ajuntament de Figueres s’hi afegiria en pocs mesos però multant els clients. La Ivie no podia arriscar-se a haver de pagar la sanció, tenia

un deute previ de presumpta-ment més de 30.000 euros que devia a les persones que l’havien aju-dada a entrar il·legalment al país.»Hi ha una mà-xima que diu que som d’allà on enterrem els nostres morts. No hi va ha-ver diners per

traslladar les despulles de la Ivie a Nigèria i la petita comunitat nigeria-na establerta a l’Empordà va decidir fer-ho a Figueres. El documental, resultat de dos anys d’investigació, reconstrueix la vida de la noia a l’Estat espanyol, el con-text social i econòmic de la família Okundaye a Benín City (Nigèria) i a través de diversos testimonis i fonts policials explica com operen les xar-xes de prostitució nigeriana a Euro-pa».Aquesta és la sinopsi del documen-tal sobre Ivie Okundaye del qual són autors Anna Teixidor i Marc Faro i que va ser presentat el mes de març passat a Girona, el dia 22, i a Fi-gueres l’endemà. El document pin-ta amb cruesa la realitat de la vida “fàcil i regalada” a peu de carretera de les noies que es veuen obligades a prostituir-se al nostre país, i amb els particulars tints, encara més te-nebrosos, que envolten l’experièn-cia forçada de les noies africanes. És una realitat dura que clama al cel, però també hauria de fer-ho a la consciència i a la responsabilitat

12

Dones de carretera, dones a la cuneta

dels dirigents polítics i socials, que haurien d’encarar-la amb valentia i donar-hi una resposta que no sigui la d’amagar el cap a la sorra com els estruços i d’amagar la incomo-ditat sota l’estora, i regular d’una ve-gada des de l’administració aquesta activitat, per molt espinosa que els resulti, perquè no representi un perill per a la sanitat pública ni per a la sa-lut i la vida de les mateixes noies.En comptes d’això, el dilluns 12 de juny vam veure el conseller Felip Puig traient el careto per la pantalla de la TV i posant aquella cara de cir-cumstàncies que només ell sap cla-var tan bé, per anunciar que entrava en vigor la disposició que s’havia es-tat coent durant mesos i que perme-tria en endavant als Mossos multar les noies i els seus clients, amb un màxim de 30.000 euros (no queda clar si vol dir en una sola infracció, o si es tracta d’un màxim d’infracci-ons acumulades, o entre la noia i el client, i sobretot no se sap per quin barem una i altre poden ser multats entre diguem un euro i trenta mil: quin concepte ha de marcar la gra-dació d’infraccció lleu a greu o molt

greu, o gravíssima...).No és cosa de broma, en absolut. Ja no parlem del drama personal de les noies que es prostitueixen (les que ho fan per força, que són la majoria), i encara podríem afegir-hi el dels cli-ents (que potser no són els “pute-ros” sense escrúpols i malparits pin-tats invariablement i sense matisos per les feministes que es fi quen en aquest esbarzer amb l’empenta de la donzella d’Orleans), sinó d’aquest sistema desequilibrat i ple d’absur-ditats i d’extrems sense cap sentit, que només fa que produir misèria i dolor, i que encara té les penques d’estigmatitzar totes les pobres des-graciades que llença a la cuneta, li-teralment en el cas de les prostitutes de carretera...A veure: aquestes noies, per què se les vol foragitar de les vores de la carretera? Per una qüestió moral? Perquè “fan lleig”? Per homologar el nostre “paisatge” al de l’Europa cal-vinista? Per la dignitat de la dona? Sigui quina sigui la motivació, totes respectables, tanmateix, hauríem de puntualitzar que hi ha altres àmbits del paisatge social, que no tenen res a veure amb el sexe, on hauria de prevaler la moralitat, i en canvi estem tips de veure fi ns a quins nivells de baixesa moral són capaços d’arribar alguns personatges del nostre en-torn, incloent-hi molts personatges públics. I això per no parlar de la mo-ralitat del sistema sencer, que explo-ta sense manies i sense escrúpols ètics les necessitats dels treballa-dors. Però dit això, al fi nal queda una qüestió per resoldre; aquesta: quina alternativa proposen per a les noies

que viuen de la prostitució, els seus detractors? Si els preocupa tant que exerceixin una professió tan indigna, quina altra els posen a l’abast?Bé, doncs, sembla que l’única cosa que compta, darrere de tant de ner-viosisme, és que Catalunya no dugui penjada l’etiqueta de ser “el prostíbul d’Europa”. Però què hi ha de la pos-sibilitat de regular aquesta activitat? Res de res. Ni tan sols la crisi els ho fa replantejar: el sexe ha de ser dins el matrimoni, i la resta és pecat i queda prohibit (els bordells són, simplement, tolerats, segurament perquè és sufi cient que facin la fun-ció de pantalla). D’aquesta manera, els capellans contents, les feministes contentes, les dretes hipòcrites con-tentes i les esquerres beates conten-tes (i ves per on, resulta que aquesta tropa tan heterogènia ja tenen amb això una cosa en comú!).Tampoc és gaire corrent que se’n parli a les tribunes d’opinió. No direm que es tracti d’un tema tabú, però sí que és un tema que crea una mo-lèstia evident. Però de tant en tant hi ha qui s’hi atreveix, com ara Martí Gironell, que escrivia al Punt Avui del 4 d’abril un article (“Hi sortiríem guanyant”) on enfi lava la possibilitat de legalitzar la prostitució i les dro-gues (“l’altre” negoci que tampoc hi ha manera de rescatar de les gra-pes de les màfi es) i que hauria de ser motiu de refl exió i d’un debat que s’hauria d’abordar necessàriament, en una societat que ha de madurar en aquest i en tants altres aspectes, i encara més en temps de crisi (en el sentit de canvi) com el que vivim.

Fermí Sidera Riera

col.laboracio

13

El tió

Una trista curiositat

Assaonada i embolcallada pel fu-llam tardorencamb l’escalf del sol i en el silenci de la boscana una vella soca s’endormiscava

En la llunyania xivarri, cridòria d’infants que s’apropen- On ets, Bernat? - Vine, pare, ja l’hem trobat- Renoi, sí que fa patxoca, aquesta soca.

“ Ai, pobre de mi, en arribar em faran estelles quins espetarrecs faré.Ja és a prop la meva fi brasa en seré a la tarda i cendres a la nit”

-La posarem sota porxada – diu la mare-, i així estarà a aixopluc-No! Que tindrà fred“Ves, i que diu ara aquest xim-plet”. -Doncs... posem-lo a prop del foc

“Això, a prop del patíbul”

-Li posarem un abrigall i li donarem de menjar, cigrons i patates així el dia de Nadal ens cagarà xo-colata“Ei! mestressa res d’això, que ni menjo ni cago jo!!”“Guaito per sota la mantai em quedo esparveratarreu posen galindaines, la mestressa és als fogons, pengen cintes, posen arbres, sembla que es tornen lirons”

I ja ha arribat la gran diada,a la taula ja hi són tots,ja recita la mainada- El vint-i-cinc de desembre n’ha nascut un minyonet fi ll de la Verge Maria ... “Vet aquí tanta alegria vet aquí aquest tabalen són las festes, de Nadal”

- Apa, vailets, canteu-li la cançó

i feu-lo cagar el tió. Caga tió, torró del bo...

BON NADAL

Dolors Vilagran i Amat

col.laboracio

Si el Nadal és tendresa i la tendresa és amorl’amor pot fer miraclescomproveu sinócom... amb un bon tractefi ns i tot una soca potcagar torró!!!

curiositatsHe manllevat unes paraules del

començament d’un poema francès, escrit per Michel Deguy. ( Maig del 1930) “ Tu me manques!”“Tu me manques”, amb tu desa-pareix el verb ser. No hi ha lletres, ni signes, ni gestos, ni res de res per descriure el dolor que sentim davant d’aquest fet. Vàrem tenir el goig de compartir instants molt signifi catius en la vostra infantesa.

Ells esdevenen testimoni d’una curta però intensíssima vida.Nen, recordes, eren anys feliços... Durant els estius ho aprofi tàvem per viatjar, viure, riure, estar junts. Passen per la memòria tota una sèrie d’imatges: la bellesa dels Pi-rineus, els colors dels llacs, dels paisatges... Que bé que us ho pas-sàveu saltant de pedra en pedra, investigant la natura! Recordes quin xou per muntar la tenda de càmping, la teva mare i jo buscant com carai anava allò i tu, amb un tres i no res, ens la vas plantar davant dels nassos!!! I el dia que plovia a bots i barrals? Ens vàrem haver d’aixoplugar en un estable allà, amb els burros... (per cert, mai havíem dinat amb una compa-nyia tan orelluda). I a Suïssa, en aquell restaurant que feia aquella pudor de peus? Al fi nal va ser un dels llocs més entranyables per a nosaltres. Que bones que eren aquelles “raclettes” de formatge

amb patates, amb quin gust us les menjàveu, en aquells moments ens sentíem les mares més feli-ces del món. Saps, mai més n’he menjades de tan bones, i és que la companyia de qui tens al costat hi fa molt!Recordes, a Lourdes, quan tots tres volíeu encendre un ciri per la mare de Déu, de cop i volta es va sentir olor de cabell cremat? Amb les presses et vas socarrimar el serrell, com vàrem riure!!! i tu el que més.Quants llocs bonics vàrem arribar a visitar!!! Però a vosaltres el que més us agradava era estar junts, tot i les picabaralles que, per sort, sempre acabaven bé i feien més divertits els viatges. Només era qüestió de deixar-vos esbravar i sobretot menjar. Quants records, mare meva...la pujada a la Duna de Pilat, el dinar sota aquell paraigua blau a Ain-hoa. Córrer pels carrers d’Ainsa .

14

Una trista curiositat

L’obesitat: cada vegada un problema més freqüent entre les nos-tres mascotes

L’obesitat és el problema nu-tricional més freqüent en les

nostres mascotes. Segons les en-questes realitzades, una quarta part dels gossos i gats pateixen sobrepès o obesitat. Es calcula que aproximadament un 40% dels gossos pateixen sobrepès.L’excés de pes dóna lloc a malal-ties ortopèdiques, endocrines (di-abetis, lipidosi hepàtica...), cardi-ovasculars (insufi ciència cardíaca congestiva, increment de la pres-sió arterial,...), neoplàsiques (car-cinoma) i també complica procedi-ments terapèutics i de diagnòstic (incrementa el risc de complicaci-ons en l’anestèsia, disminueix la tolerància a la calor, disnea...).Hi ha diferents factors que predis-posen a l’obesitat:- Aspectes genètics: predisposició de determinades races en gossos (Labrador retriever, Terrier cairn, Cocker spaniel, Teckel, Basset hound, Beagle,...). Els gats, en canvi, són els creuats els que te-nen major probabilitat de patir obe-sitat.- L’esterilització: eleva el risc d’obe-sitat en gossos i gats d’ambdós sexes. Això és degut a una reduc-ció de l’índex metabòlic en repòs després de la cirurgia, ja que es produeix una pèrdua d’estrògens i andrògens. A més es produeix una disminució de l’activitat física ja que perden l’interès a cercar una parella. I per últim, els estrògens disminueixen la gana en diferents

espècies animals; per tant la man-ca d’aquestes hormones pot ele-var el consum d’aliments.- L’edat: entre els 6 i 8 anys és on es troba el major percentatge d’animals obesos. L’envelliment redueix el requeriment energètic com a conseqüència de la pèrdua simultània de teixit magre corporal i això dóna lloc a l’obesitat si no es disminueix la ingesta de calories.- L’alimentació: una excessiva aportació calòrica deguda a un pinso inadequat, una quantitat excessiva o a una dieta casolana desequilibrada acaba en sobrepès o obesitat. A més també hem de tenir en compte que l’animal varia la quantitat d’ingesta en funció de l’època de l’any; normalment a l’hi-vern tendeixen a menjar més i això a vegades va acompanyat d’un menor número de sortides degut al temps, cosa que acaba amb un increment de pes; i a l’estiu al re-vés.- Exercici: com a mínim es reco-manen dues sortides al dia d’uns 20 minuts de durada, i una sortida d’uns 45-60 minuts.Però com saber si el nostre gos/gat té sobrepès? Doncs és molt fàcil, ens hem de fi xar en els se-güents aspectes:- L’animal de perfi l no ha de pre-sentar un abdomen pèndul- Hem de ser capaços de palpar les costelles sense exercir massa pressió- Se li ha de marcar la cintura

- Podem palpar les ales de la pel-vis si passem les mans per sobre el terç posteriorLa clau del problema resideix a mantenir en equilibri alimentació i exercici. La manera més fàcil de controlar la dieta és mitjançant l’aliment sec (pinso), complet i equilibrat, i abandonar la cultura de donar les restes del nostre menjar o preparar-li menjar casolà. A més actualment en els envasos de to-tes les cases comercials de pinso ens proporcionen una dosis orien-tativa dels grams per dia, en funció de l’edat i el pes de l’animal. Igual que en el cas dels humans, no es tracta de disminuir la quantitat d’aliment, ja que podem provocar dèfi cits en proteïnes, vitamines, minerals i energia; sinó de reduir la densitat calòrica de la dieta. Això s’aconsegueix reduint el contingut de greixos i incrementant el con-

Com us divertíeu buscant ama-gatall rere la cortina d’aigua de la font, que hi ha al davant de la Pila-rica. I aquelles curses que fèieu a la vora de l’immens llac d’Anneci, abraçar les esplèndides sequoies! Trepitjar les petjades dels dino-saures a Arnedo. Buscar petxines a l’atlàntic mentre la marea anava pujant o baixant, què sé jo! Són tants i tants records (i els que em

deixo!) Ei, i el poble de Santillana de Mar? us recordo a tots tres tri-ant restaurant i mirant els menús que més us agradaven, mentre la boca anava fent aigua. Ah i l’anada amb ase cap al circ de Gavarnie... quina bellesa, quina autèntica be-llesa!!! Fruíem amb cada cosa que vèiem, amb cada cosa que fèiem... això era pura vida....Com deia el poeta: “Tu me man-

ques”, el món, sense tu, ja no és el mateix, ni els colors dels som-nis, ni del cel, ni els del mar, ni el de les il·lusions, ni els dels pro-jectes... tot ha canviat... la vida se-gueix, amb tot el que implica viure amb la teva mancança.Nen, noi, estimat: Descansa en Pau.( Dedicat a la teva família)

Júlia Pujolràs Casadevall.

curiositats

cuidem les mascotes

15

L’obesitat: cada vegada un problema més freqüent entre les nostres mascotes

Castanyes i més castanyes

Economitzem el temps de les nostres famílies (Mas Masó)

tingut en fi bra; d’aquesta manera augmenta el volum d’aliment en l’aparell digestiu i maximitzem la sensació de sacietat. Hi ha dietes comercials hipocalòriques (light) que reuneixen aquestes condici-ons mantenint una proporció ade-quada de la resta de nutrients. No hem d’oblidar, però, que tot aquest control ha d’anar sempre acompa-nyat d’exercici moderat.

Per fi nalitzar, el que hem de tenir present és que els animals amb sobrepès pateixen més malalties, amb la qual cosa l’esperança de vida és menor i tenen menys qua-litat de vida. Per tant és molt més fàcil i benefi ciós prevenir l’excés de pes que lluitar contra ell.

Ares Ferrer i Andrés

Informació proporcionada per Vetxarxa

cuidem les mascotes

ensenyamentUn dels costums més carac-

terístics quan s’acosta Tots Sants és la castanyada. La cas-tanya és un dels productes per excel·lència de la tardor, de fet és un dels darrers regals que ens ofe-reix la natura abans d’entrar en els freds de l’hivern. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres po-bles des dels volts de Tots Sants fi ns ben a prop de Nadal. A l’actuali-tat, no hi ha gaire castanyeres, com a molt podem trobar algunes pa-rades de castanyes torrades quan s’acosten les fi res de Girona.

Per recordar aquest personatge i potenciar la cultura i les tradicions catalanes, a l’escola Mas Masó la Maria castanyera ha anat acompa-nyada en tot moment de alumnes de 6è disfressats de castanyers i castanyeres que l’han ajudat a fer la seva feina. A mig matí la castanyera va arribar a l’escola, de seguida s’hi van unir alguns castanyers i castanyeres de 6è que van acompanyar-la per les classes a recollir les paperines i fer cantar als nens i nenes algunes de les cançons de la castanyada que havien après. Al migdia els castanyers van pas-sar a ser els pares i mares de l’AM-PA que van torrar les castanyes per tots els alumnes. A la tarda va continuar la festa, la castanyera va explicar que havia arribat de viatge del Pol Nord i tenia encara molta fred, per ajudar-la a escalfar-se els nens i nenes del Mas Masó van cantar i van ballar moltes cançons, algunes de tradicionals i d’altres de més modernes. Durant la festa la castanyera va continuar tenint l’ajuda dels alumnes de 6è

per animar els més petits a cantar i a ballar. Després de tant cantar i ballar tots tenien molta gana i van sortir al pati a menjar-se les casta-nyes que amb tantes ganes havien torrat els pares. La castanyera es va acomiadar dels alumnes fi ns al curs vinent, però abans els va recomanar que aquests dies mengessin moltes castanyes i panellets.

En la nostra societat el temps és un bé molt preuat. Vivim en un

món atrafegat i a vegades sembla impossible reduir la velocitat i treu-re el màxim profi t del temps que tenim. Tots tenim moltes coses a fer, sovint ens falta temps i la llista de tasques pendents va creixent.

Per aquest motiu l’escola Mas Masó de Salt ha ideat una estratègia per estalviar temps a les famílies. Ha or-ganitzat la reunió d’inici de curs de tota l’escola el mateix dia. D’aquesta manera les famílies només han de destinar una tarda a les reunions de principi de curs dels seus fi lls.

La reunió està organitzada en tres parts, la primera en què es reunei-xen totes les famílies i mestres al gimnàs de l’escola, i el director els dóna la benvinguda institucional, es fa un repàs de les normes bà-siques de funcionament de l’esco-la i es presenta tot el claustre. La

16

Economitzem el temps de les nostres famílies (Mas Masó)

Recomanació d’un llibre

Altres llibres

ensenyament

llibresL’esclau del Mercadal, de Do-

lors Garcia i Cornellà. Edicions BromeraCrec que és un llibre entranyable. La història passa a la Girona del segle XIV i fa referència a la rela-ció d’amistat entre tres joves de diferent estatus social. L’Hug Sar-rat és cristià i fi ll d’un mercader , en Jucef és jueu i en Suliman és esclau. La seva amistat els portarà

problemes. Els Sarrat pertanyen a una de les famílies més benes-tants de Girona, i són dels únics que tenen esclau, en Suliman. Aquest, per ajudar en Jucef viu una violenta i extrema situació. El llibre està molt ben escrit i amb un vocabulari ric. És recomanable per a joves a partir de 13 anys i també per a adults.

Carme Vallmajor

segona en què es fa una ruta per l’escola on els pares poden veure les classes on es fan les especiali-tats i conèixer els mestres que les imparteixen i fi nalment la tercera part en què es reuneixen les fa-mílies amb els tutors/es dels seus fi lls i es tracten temes més especí-fi cs del curs en qüestió. Aquells pares que han d’anar a

més d’una reunió, saben que els mestres s’esperaran a les seves classes perquè hi puguin anar un cop fi nalitzada l’altra reunió. Mentre els pares estan a la reunió, aquells pares que ho desitgin po-den deixar els seus fi lls al pati on hi ha un grup de monitors que han organitzat diversos jocs per a ells.Aquest és el tercer any que la reunió

d’inici de curs de l’escola Mas Masó s’organitza d’aquesta manera i els resultats d’assistència són d’un 80%. Cada any són més les famílies que as-sisteixen a la reunió d’inici de curs. Aquesta reunió està inclosa com a activitat dins una estratègia del Pla d’autonomia de centre (PAC) per potenciar la cohesió social i la par-ticipació de les famílies a l’escola.

Recomanació llibresMés que recomanar un llibre en concret i degut als esdeveniments que estem vivint com a país, vull remarcar les novetats que s’han publicat amb gran èxit de vendes i que tenen com a tema Catalu-nya. Algunes són assaig i d’altres novel·la històrica i la seva publica-ció ha coincidit en el temps. Que vagi de gust qualsevol d’aquestes lectures:

LLIURES O MORTS, de David de Montserrat i Jaume Clotet. Colum-na. (Novetat)DELENDA EST HISPANIA, d’Al-bert Pont. Viena Edicions. (Nove-tat)SENSE ESPANYA, de Modest Guinjoan i F.X. Cuadras. La Butxa-ca. (Novetat)CATALUNYA, A LA INDEPENDÈN-CIA PER LA... , d’Alfons Duran-Pich. Angle Ed. (Novetat)

MEMÒRIES III, de Jordi Pujol (Proa) 1/12VICTUS, d’Albert Piñol. Ed. La Cam-panaL’ÚLTIM ABAT, de Martí Gironell. Co-lumna Editorial

Carme Torrent

17

Dia de les persones sense llarsolidaritatEl passat 25 de novembre es va

celebrar el “Dia de les perso-nes sense llar” i amb aquest motiu volem solidaritzar-nos amb la cam-panya «CAP PERSONA SENSE LLAR» i donar a conèixer la rea-litat de les persones i famílies que no disposen d’un habitatge digne i l’acció que fa Càritas per intentar donar resposta a algunes d’aques-tes situacions.Recordem que el dret a un habi-tatge digne, és un dels drets fona-mentals de l’ésser humà, tal com assenyala la Doctrina Social de l’Església i està reconegut a la De-claració dels Drets Humans i a la legislació civil.Però, què entenem per persones sense llar? Aquest concepte inclou 4 situacions diferents:En primer lloc hi ha les persones sense sostre, que són les que viuen habitualment als espais pú-blics, i també, les que, de vegades, pernocten en un alberg.Contempla també les persones sense habitatge, que viuen en centres d’acollida, en institucions o en allotjaments temporals per im-migrants i que no tindran domicili on anar quan surtin.També hi ha les persones amb ha-bitatge insegur: rellogades, sota amenaça de desnonament, o que conviuen amb família, però en si-tuació de violència.I fi nalment les persones amb ha-bitatge inadequat, que viuen en

males condicions d’habitabilitat, massifi cades, en barraques o si-milars.Totes aquestes persones no sola-ment pateixen la manca d’un es-pai físic, sinó que això també els suposa la manca dels components emocionals, afectius, psíquics i so-cials necessaris per al desenvolu-pament de la persona.A vegades ens preguntem com s’arriba a aquesta situació. És ben clar que cada ésser humà porta dins seu un cúmul d’experiències vitals. Aquestes experiències, a vegades, poden ser traumàtiques i especialment dures com la pèrdua de treball, l’acumulació de deutes, els trencaments o pèrdues famili-ars, les malalties físiques o psíqui-ques, difi cultats d’aprenentatge, addiccions, marginació social, etc. Són factors que la crisi actual en la qual vivim, afavoreix inexorabla-ment.Tots tenim una motxilla en la qual anem fi cant la nostra vida, però no totes les motxilles estan ben refor-çades i preparades per suportar els cops que la vida pot donar.Davant aquestes situacions, CÀ-RITAS intenta posar veu als «sen-se veu», rostre als «invisibles», i uneix, a tota la feina que fa, la de-núncia de la realitat quotidiana de les persones en situació de sense llar i la difi cultat que tenen per ac-cedir als drets fonamentals. I, jun-tament amb centenars d’entitats socials de tota la Unió Europea, que porten a terme la campanya «POSAR FI A LA SITUACIÓ DE VIURE SENSE LLAR, SÍ QUE ÉS POSSIBLE», demana, amb propostes concretes, la creació o modifi cació, si cal, de les lleis ne-cessàries per aconseguir-ho.Des de les Càritas de Girona i Salt, l’acció es concreta en diferents lí-nies de treball. Primer de tot en la sensibilització i col·laboració amb iniciatives solidàries, com ha estat la recent campanya de recollida de signatures per a canviar la le-gislació en temes hipotecaris, per aconseguir la dació en pagament, l’aturada dels desnonaments i el lloguer social.

En segon lloc, participant, a nivell municipal, en les Taules d’Habi-tatge que s’han creat per aportar solucions i millorar l’atenció als afectats per deutes en matèria d’habitatge.També amb el Servei de Suport en Deutes Familiars que un equip de voluntaris de Girona i Salt ofereix a persones que s’apropen a Cà-ritas demanant ajuda en aquests temes.I fi nalment, amb el projecte PATI, que amb molta il·lusió i no pas sense difi cultats, sobretot eco-nòmiques, es porta a terme amb dones en situació precària i perill d’exclusió.PATI vol dir: Pisos d’Acolliment Temporal per a la Inclusió. Actual-ment n’hi ha 2 a Salt i 4 a Girona. Durant un temps pactat, s’ofereix habitatge compartit i, amb el su-port de professionals i voluntaris, s’intenta reforçar les seves motxi-lles i donar algunes eines que les ajudin a seguir el seu camí amb més autonomia i seguretat quan fi nalitzi la seva estada al pis.És un projecte que va començar fa 4 anys, i en el que s’han atès 48 dones, la majoria amb menors al seu càrrec (43 en total).Càritas porta a terme aquestes ac-cions gràcies al suport de l’admi-nistració, d’entitats i de persones que col·laboren econòmicament o aportant part del seu temps lliu-re. Per això acabem amb aquesta proposta: VOSALTRES TAMBÉ HI PODEU COL·LABORAR! Podeu fer-ho oferint-vos com a voluntaris dels diferents serveis o fent-vos padrins del projecte PATI. Poseu-vos en contacte amb CÀRITAS SALT si voleu ampliar l’informació sobre aquest PADRINATGE i de tot el que faci referència a aquest projecte.

CÀRITAS SALT Agrupació de parròquies

Tel. 972 24 24 72 salt@caritasgirona.cat

18

solidaritatPapallona solidària

Agenda Llatinoamericana 2013

La Biblioteca Pública Iu Bohigas col·labora amb la Marató de

TV3. Acosta’t a la biblioteca i al fer el

teu donatiu, emporta’t una PAPA-LLONA SOLIDÀRIA, feta pels nens i nenes que venen cada tarda a la sala infantil.

Escriure sobre l’Agenda Llati-noamericana del proper any

2013 és tot un honor, ja que la seva fi nalitat és arribar a com més per-sones millor. Persones sensibilit-zades en el tema Nord-Sud, i amb tot el que comporta la trajectòria d’aquests dos hemisferis. Aquesta Agenda està pensada per difondre i aquest és el tema de l’any, “l’Altra Economia”: “Parlem de l’Altra Eco-nomia, altra de veritat, radicalment alternativa, no pas simplement de reformes econòmiques” (Pere Ca-saldàliga), i pretén ser un testimoni d’aquest nostre, plural, divers, in-just i, sobretot, diferencial món.L’Agenda Llatinoamericana és, un cop més, signe de comunió conti-nental i mundial entre les persones i comunitats que vibren i es com-prometen en les grans causes del món i de l’agermanament entre persones. Transcrivim literalment un altre text de Pere Casaldàliga; qui millor que ell ens pot explicar aquesta missió? “L’altra economia no pot pas ser només econòmica, ha de ser in-

tegral, ecològica, intercultural, al servei del bon viure i del bon con-viure... Somniem amb un canvi sistemàtic que atengui les necessi-tats i aspiracions de tota la família humana reunida a casa comuna, l’ oikos. “OIKO-NOMIA és l’admi-nistració que té com a llei la fra-ternitat... Aquesta altra economia només pot esdevenir-se a partir d’una consciència humana i hu-manitzadora que es negui a la de-sigualtat escandalosa en què està estructurada la societat actual”.La presentació a Salt de l’Agenda Llatinoamericana 2013 es va fer el passat 29 de novembre, a la Bi-blioteca Pública Iu Bohigas. Van intervenir-hi Flora Ridaura, educa-dora social i treballadora de Càri-tas, i Josep Vicens, economista i membre de Justícia i Pau, amb la projecció de l’audiovisual “L’Excu-sa”, un recorregut per l’altre món possible.L’Agenda Llatinoamericana 2013, amb un variat i aprofundit recull d’escrits de refl exió sobre “L’Altra Economia”, es pot trobar a les par-

ròquies de Sant Cugat i Sant Jau-me. És una bona inversió en criteri i solidaritat.

La Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Salt.

19

Jornada d’Anellament d’Ocells a Salt

Taxa de tinença de gossos

La Fira Internacional del Cistell atreu uns 20.000 visitants a Salt

El Consorci del Ter i l’Associ-ació El Blauet van organitzar

una Jornada d’Anellament d’Ocells a les Deveses de Salt, una de les zones d’actuació del projecte LIFE + Natura “Recuperació d’hàbitats riparis del riu Ter (Riparia-Ter)”. L’activitat va tenir un gran èxit,

amb una setantena d’assistents, i va estar molt ben valorada pels participants. La jornada va comen-çar a les 8 del matí del passat 7 d’octubre i es va allargar fi ns al migdia. Durant l ’activitat es va informar sobre el projecte Riparia-Ter i se’n va repartir informació.

La quinzena edició de la Fira del Cistell acaba amb un nou

èxit d’assistència. Es calcula que al llarg dels 2 dies que ha durat la mostra, unes 20 mil persones han passat pels carrers de la població per participar en les diferents acti-vitats que hi havia organitzades. Un dels espais més visitats ha estat el Centre de Recursos de la Gent Gran on hi havia dues exposicions. Una de cistelleria colombiana, el país convidat en l’edició d’aquest any i que portava per nom “Teixi-dors de somnis i de pensaments ancestrals”. I l’altra, que repassa-

va la història dels hortolans de Salt i del llenguatge que utilitzaven per reconèixer els seus coves. Aquest any es donaven dos pre-mis CICRA (Certamen Internacio-nal de Cistelleria Roser Albó). Fins a aquesta edició, només se n’en-tregava un al millor treball en línies generals. El guanyador en la cate-goria de cistelleria tradicional ha estat el francès Philppe Chastenet, amb Manne à Beurre. Pel que fa a la categoria de cistelleria creativa de disseny i fusió, el vencedor ha estat el britànic Tim Johnson amb la composició New direction. Totes

les obres participants han estat ex-posades en el Mas Llorens aquest cap de setmana. Una de les activitats complementà-ries que millor rebuda ha tingut, ha estat la petita degustació a càrrec de les cuineres de Salt que es va fer dissabte al migdia en el pedró de l’església de Sant Cugat. Les cuine-res van esgotar totes les existències, servint més de 400 degustacions. Aquest any, a la Fira hi havia més de cinquanta mestres artesans de Catalunya, l’Estat espanyol, Fran-ça, Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Marroc o Anglaterra, entre d’altres.

Aquest any 2012 l’Ajuntament de Salt ha implantat una nova taxa

de tinença d’animals que afecta tots els propietaris dels gossos censats al nostre municipi i que a partir d’ara tindrà caràcter anual. Tal com regula l’Ordenança de con-trol i tinença d’animals, és obliga-tori que els propietaris dels gossos facin la seva inscripció en el cens

caní municipal en un màxim de tres mesos comptats des de la data de naixement, adquisició o canvi de re-sidència. En el moment d’alta es fa lliurament d’una placa identifi cativa amb el número de cens que li cor-respongui a l’animal i que haurà de portar permanentment penjada a la cadena o collar. També és un tràmit obligatori comu-

nicar a l’Ajuntament les baixes per mort de l’animal, canvi de propietari o canvi de municipi, i aportar el do-cument acreditatiu del veterinari o de canvi de titular.Aquest procediment d’altes i bai-xes dels gossos, que es realitza des del Servei de Salut de l’Ajun-tament, permet tenir actualitzades les dades del nombre d’animals

20

Taxa de tinença de gossos

Frec a frec al Circ Raluy

presents al municipi.Segons l’Ajuntament, l’import que es recaptarà per aquesta taxa ani-rà destinat a realitzar millores en l’àmbit dels animals de companyia. En aquests moments hi ha dues instal·lacions per a esbarjo dels gos-sos, una al Parc Monar i una altra a Can Patrac (col·locada recentment) i properament s’instal·larà una altra

al barri de la Maçana. També s’està valorant la possibilitat d’instal·lar dos pipicans més, al barri dels Escriptors i a la zona del Mas Masó. D’aquesta ma-nera, s’abraçarà pràcticament tot el municipi i els propietaris dels animals no s’hauran de desplaçar lluny per poder dei-xar el seu animal solt.

Com cada any el Circ Raluy ha convidat els oients del pro-

grama “Frec a Frec” de Ràdio Salt que conduïa la Pili Fernández. Però aquesta vegada en Joaquim, secretari del programa radiofònic, no va voler que hi faltés ningú, i de forma particular va col·locar una foto de grans dimensions de la Pili, foto que acompanya aquest escrit, i la va situar en una de les buta-ques del circ.Al començar l’espectacle, en Car-

les Raluy va dedicar la funció a tot el públic assistent , però molt es-pecialment a la Pili Fernández. Si-tuant-se amb el focus al costat de la foto cada vegada que presenta-va el següent número de circ.En Joaquim agraeix la invitació a la família Raluy, i dóna les gràcies a l’Alma de Ràdio Salt i a la revista La Farga per les publicacions que ha fet anualment d’aquest esdeve-niment.

21

Escolars de Salt fan tallers de cistelleria a les Deveses

En Miquel

Caixa niu per òliba al campanar de Sant Cugat

El passat 4 d’octubre, prop de dos-cents alumnes de 4rt de

primària de les escoles van parti-cipar en tallers de cistelleria a les Deveses de Salt amb motiu de la Fira Internacional del Cistell que es va portar a terme.Els tallers es van fer al Pla dels Socs entre dos quarts de deu del matí i dos quarts de cinc de la tar-

Aquesta nota és per fer-vos saber que ara fa aproximada-

ment un any, la colla gegantera de Salt va presentar en públic i bate-jar un nou gegant: en Miquel.Es va prendre la decisió de fer aquest gegant com a un petit ho-menatge a un dels membres de la colla dissortadament perdut aquell mateix any.

Degut als comentaris que circu-len referents al seu fi nançament, voldríem deixar clar que no es va rebre cap suport econòmic ni per part de l’ajuntament ni cap altra entitat del poble.Va ser autofi nançat en la seva to-talitat per la família.

Família Bagué - Sola

da i els participants van elaborar peces de cistelleria que es van po-der endur a casa.La idea d’aquests tallers és facilitar una trobada entre els infants i els cis-tellers. Hi participen sempre els alum-nes de quart de primària per procurar que en acabar l’escolaritat tots els alumnes de les escoles de Salt hagin passat per un taller de cistelleria.

veu i diu

faunaEl passat dissabte, dia 10 de no-

vembre, es va instal·lar una caixa niu per òliba o xibeca (Tyto alba) al campanar de l’església de Sant Cu-gat de Salt, amb el consentiment i col-laboració de l’actual rector, mossèn Fèlix Mussoll, i en el marc d’un pro-jecte d’instal·lació i seguiment de cai-xes niu per rapinyaires nocturns, que duu a terme l’Associació El Blauet.L’Associació El Blauet ha sorgit aquest 2012 de la mà de cinc natu-ralistes i anelladors amb la fi nalitat de promoure l’estudi i protecció del nostre patrimoni natural, centrant-se

principalment en la fauna autòctona. Amb aquest projecte d’instal·lació i seguiment de nius per rapinyaires nocturns, popularment anomenats mussols, xibeques i gamarussos, es pretén ajudar a solucionar una de les problemàtiques que afecten aques-tes espècies: la falta d’espais per criar, ja sigui per manca de boscos madurs amb els respectius arbres morts i buits o per falta de forats a les cases i masies que es restauren o, com en el cas que ens ocupa, es tapen les entrades dels forats per evitar l’entrada de coloms, pardals i estornells que ho embrutin.La caixa niu està situada al fi nestral oest del campanar, que resulta el més favorable tant per als possibles ocupants (no hi arriben les fortes tramuntanades ni el vent de llevant) com per l’estètica del campanar (és el costat oposat a la vila, generant un mínim d’impacte visual). S’ha situat de manera que els ocupants, ja siguin òlibes o coloms (que seri-en foragitats sense cap problema

per una òliba disposada a ocupar el niu), només puguin accedir a la caixa, mantenint així la higiene de l’interior del campanar. Per ara, no es farà cap hacking o introducció de polls al campanar, l’objectiu és proporcionar als ocells un espai per criar i que sigui la prò-pia espècie que l’ocupi, sense més intervenció humana. Això si, es rea-litzarà un seguiment de la caixa per tal de, en cas de ser ocupada, poder realitzar el seguiment de la parella i posteriorment dels possibles polls.

Alba Casals Mitjà.

Foto: Alba CasalsFoto: Ricard Busquets

22

La vall d’Hostoles

i el riu Brugent

Xavier Solà Cristina Bota

“Guies de patrimoni local”

Espolla

Enric Bassegoda Eduard Puig

“Quaderns de la Revista de Girona”

Novetats editorials de la Diputació de Girona

La imatgeria

religiosa d’Olot

Enric Josep Murlà

“Quaderns de la Revista de Girona”

El futur

dels nostres avis

Sebastià Roig

“Col·lecció Josep Pla”

Sant Pere

de Galligants

Gemma DomènechRosa Maria Gil

“Quaderns de la Revista de Girona”

Podeu consultar totes les novetats editorials al web www.ddgi.cat/quiosc

El clima

Carles Bayés, Xavier Soleri Gerard Taulé

“Quaderns de la Revista de Girona”

23

fauna L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 23

El tallarol de casquet és un pas-seriforme de la família dels síl-

vids, d’uns 14 cm de llargària i en mà transmet un aspecte fràgil però nerviós. El seu plomatge és d’un gris cendrós. A la part superior del cap fi ns als ulls i en forma de cas-quet, presenta una taca de color ne-gre en els mascles i torrat vermellós en les femelles i els joves. El cant és molt ric i musical, amb tonalitats molt afl autades, i és un del més bo-nics que podem sentir a Catalunya.És una espècie sedentària arreu del territori des del nivell del mar fi ns als boscos subalpins del Pirineu, tot i que és més comuna a la Catalunya humida, i durant la migració i la hiver-nada és molt abundant. A les nostres contrades el seu hàbitat més comú són els boscos, bardisses, parcs i fruiterars, és una espècie arborícola pròpia dels boscos ombrívols, tant de caducifolis com de coníferes. A l’hivern, i especialment durant la mi-gració, és comú a tot arreu i sovint en conreus. Com la resta de tallarols, s’alimenta bàsicament d’insectes, tot i que a la tardor i a l’hivern es veu obligat a canviar la seva dieta per fruits, com les baies de l’heura, de

l’aladern o de l’arç blanc. Construeix un niu entre arbusts, matolls o bardis-ses, emprant brots d’herbes seques i folrant-lo amb pèl, arrels i plomissol per tal de pondre-hi 4 o 5 ous entre abril i juny. Els ous seran covats du-rant 12 dies amb l’ajuda del mascle i, els polls només romandran 15 dies al niu abans de volar. A l’època de cria és una espècie territorial que defen-sa el seu territori dels seus congène-res, mentre que fora d’aquest perío-de no és rar veure grups de tallarols

alimentant-se en un mateix arbre.Al Parc de les Deveses de Salt, el tallarol de casquet és molt abun-dant, de fet, des de l’any 1999 fi ns al 2012 a l’estació d’anellament cientí-fi c ha estat l’espècie més capturada, amb un total de més de 1.400 talla-rols anellats. La majoria d’aquests anellaments s’han capturat durant el període d’estiu i en concret entre els mesos de juny i juliol, coincidint amb la màxima fructifi cació de l’aladern, un dels arbustos més abundants de la zona d’anellament. Per últim, i com en moltes altres espècies, el ta-llarol de casquet també és molt fi del al territori de cria i d’hivernada, així ressaltem la recaptura més llarga, 1.477 dies més tard després d’ha-ver-se anellat al mateix indret, un ta-llarol capturat el 28 de juny de 2003 i recapturat el 14 de juliol de 2007.

Jordi Soler Güell

Foto: Miguel Ángel Fuentes

El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

24

25

fauna L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 24

El lluer és un dels ocells de cant més petits que podem trobar a

Europa, és similar als seus parents més coneguts, el verdum (Chloris chloris) i el gafarró (Serinus serinus). Ocell petit i cantaire, al seu plomat-ge predomina el color verdós, més apagat en el cas de les femelles. Els mascles tenen la cara, el pit i sobre la cua de color groc intens, l’esque-na d’un verd estriat, una taca negre al front que s’estén per sobre el cap i dues bandes negres a les ales. Les femelles, en canvi, presenten un groc més apagat i són totes elles més verdes i estriades, amb les ban-des negres a les ales però sense la taca al front i cap.És un ocell granívor que s’alimenta d’una gran diversitat de llavors i petits fruits, no obstant això sent una gran predilecció pel fruit del vern, és un gran equilibrista i és molt fàcil veure’ls penjats cap per avall, sovint en gru-pets de tres o quatre, mentre intenten extreure les llavors. És tracta d’una espècie eminentment hivernal arreu de Catalunya, però molt fl uctuant en nombre, és a dir, hi ha hiverns en què apareixen molts lluers mentre que d’altres resulten molt més escassos.

Els primers exemplars arriben cap al mes d’octubre i retornen cap a les seves àrees de cria del centre i nord d’Europa els mesos de març i abril. Tot i ser un hivernant regular, a Catalunya existeixen algunes petites poblacions reproductores als boscos subalpins pirinencs i prepirinencs. Les fl uctua-cions en el seu nombre es deuen en gran mesura a la producció dels fruits dels llocs de cria. L’èxit reproductor dels lluers depèn de la producció dels fruits de pins i avets, i aquesta no és

constant al llarg dels anys, sinó que hi acostuma a haver uns cicles cada uns quants anys, per la qual cosa l’èxit reproductor dels lluers també és molt variable segons els anys. Així, anys de cria molt bona a centre euro-pa acostumen a ser seguits per anys d’arribades molt importants de lluers a casa nostra, i en anys dolents arriben pocs exemplars. A l’hivern és una espècie molt gregà-ria, que es desplaça de forma erràti-ca en busca de menjar; amb tot, els indrets típics per localitzar els lluers són els camps amb plantes ruderals i els boscos de ribera, en especial les vernedes. En 12 anys d’anellament a l’estació del Parc de les Deveses, només s’han anellat dos individus, un el 2004 i l’altre el 2005. Malgrat les seves fl uctuacions al llarg dels anys i l’escassetat d’anellaments, és una espècie prou regular a Salt.

Alba Casals Mitjà

Foto: Miguel Ángel Fuentes

El lluer (Carduelis spinus)

26

casal de jubilats

27

La fl or de Nadalpessics d'art i ecologia

S’acosten temps de festa i de celebracions familiars entranyables que requereixen un ambient festiu, ple de color i alhora relaxat, virtuts que sembla posseir la planta que anomenem Poinsettia o Flor de Pasqua que

s’està convertint en un element decoratiu molt popular per regalar o bé decorar la llar en temps de NadalPerò aquesta singular planta, que combina fulles verdes i vermelles convertides en vistoses estrelles naturals, no és originaria de les nostres terres sinó d’una extensa regió del sud de Mèxic. Sembla que ja era molt valo-rada pels asteques que elaboraven amb les seves fulles colorants tèxtils i productes de cosmètica, a més d’un remei natural per combatre la febre tot aprofi tant-ne la sàvia blanca i molt lletosa. Fins i tot una antiga llegenda atribueix la vermellor d’algunes de les seves fulles als esquitxos de la sang d’una deessa que va morir arran d’un amor incomprès.També s’explica una llegenda d’origen cristià que parla de una nena molt pobra que plorava de pena perquè com era tradició en el seu poble, seria l’única que durant la nit de Nadal no podria oferir cap present al nen Jesús. Però sembla que anant cap al temple va recollir un ram d’uns matolls verds que creixien al marge del camí... I quina va ser la sorpresa de tots els presents quan al passar davant del pessebre les fulles es van il·luminar formant bellíssimes estrelles d’un vermell pujat.El nom científi c de la fl or és el de “ Pulcherrima de Euphorbia”, però és més coneguda com a Poinsettia en honor al botànic i cònsol americà Joel Robert Poinseet que la va exportar i fer conèixer a la resta del món.

28

pessics d'art i ecologiaLa fl or de Nadal

És una fl or que per la seva forma i atraient color ens suggereix un munt de possibilitats creatives per repro-duir-la amb materials molt diversos com paper, cartró, feltre, masses per modelar. Només cal que mireu amb atenció les imatges de les atraients ponsèties realitzades amb tècniques i recursos ben diferents, segur que us vénen ja ganes d’elaborar una fl or de Nadal de paper com la que us proposo tot seguit.1. Cal realitzar quatre còpies de l’esquema de les fulles de mides decreixents que transportarem sobre carto-lina, havent en compte que les fulles més grosses han de ser de color verd i les altres de color vermell.2. Un cop retallades amb cura, les anirem plegant pel centre fi ns aconseguir un efecte de relleu que donarà més volum i gràcia a la nostra creació.3. Tot seguit enganxarem amb cola blanca les fulles vermelles que han de formar el nucli de la fl or de Nadal i després les fulles verdes que ens oferiran un bonic contrast.4. En el centre de la nostra escaient poinsettia hi enganxarem perletes daurades, gomets metal.litzats o peti-tes borles de color groc.5. I ja tenim un petit detall, realitzat en paper o bé en feltre, que ens pot ser molt útil a l’hora de decorar cap-ses, tapes d’àlbum, postal nadalenques o bé el parament de taula per celebrar els àpats nadalencs.Passeu doncs unes bones festes de Nadal, Cap d’any i Reis plenes de salut... i en companyia d’aquesta vis-tosa i ancestral planta vermella que sembla relaxar l’ambient i potenciar les facultats creatives.

Carme Garriga i Verdaguer

29

salt Finestres amb identitat

30

MCBTH

Pàtria

Forever young

teatreEn el centre d’arts escèniques

de Salt-Girona El Canal, es va estrenar el teatre amb una obra, versió lliure de MCBTH de William ShaKespeare, sota la direcció i adaptació d’Alex Rigola. Ens mereix tot el nostre respecte pel seu professionalisme, ja que va reconèixer els seus errors en la posada en escena d’aquesta obra. En els altres dos dies es va-ren rectifi car els errors i l’obra la podem considerar acceptable. Ell mateix va reconèixer públicament les mancances del primer dia. Quant al teatre, l’opinió general era que la sonorització era defi ci-ent, a partir de la meitat del teatre no se sentia. La visibilitat és do-lenta degut al fet que la inclinació dels seients és molt pronunciada i al ser l’escenari molt planer difi cul-ta aquesta visibilitat. Esperem que la direcció prengui nota d’aquestes defi ciències. L’obra comença i acaba amb una

de les follies més recurrents de la hu-manitat: la guerra . Primer entre Norue-ga i Escòcia i al fi nal entre Anglaterra i Es-còcia. No podem dir que MCBTH sigui un home cruel, pensem que quan hi ha guer-ra els homes cometen moltes barbaritats. En un lloc es troben tres bruixes que profetit-zen que MCBTH serà rei d’Escòcia. Animat per aquesta profecia assassina tots els que s’oposen a aquest fi , fi ns aconseguir-ho. El personatge de MCBTH és apli-cable avui. No queda gaire ètica a les persones que escullen ser go-vernants, ja que les mentides i les falses promeses estan en l’ordre del dia per aconseguir els seus in-teressos, que són el poder.

La segona part de l’obra és immen-jable. Dues persones nues sobre un fons blanc tacat de sang, sense dir res. Es de lliure interpretació, nosaltres pensem que sobrava del tot.Sis professionals que van fer una obra difícil i polèmica, més que una interpretació ha sigut una lec-tura dels fets.

Josep Pla

El 13 d’octubre, se’ns presen-ta una coproducció del Canal

sota la direcció de Jordi Casano-ves. Interpretada per Marcel Bor-ràs, Alex Casanoves, Lluïsa Cas-tells, Francesc Orella, Fermí Rei-xach i Rosa Vila. Una obra sobre la crisi econòmica que es va escriure ja fa cinc anys i ara és ben actual. Fa mesos i anys que vivim una crisi econòmica, po-lítica i social. Fa pensar que podria sortir un líder que acompanyés les masses a una gran revolta.L’obra va d’això, la creació d’un po-

lític que es va obrint camí fi ns arribar a guanyar unes eleccions. Però una vegada en el poder, totes les prome-ses desapareixen i allò que deia que faria ja no ho fa. Una molt bona interpreta-ció, ens ha fet vibrar i reco-nèixer uns fets que són de gran actualitat. Molts aplaudiments i un pú-blic molt entregat a l’obra i als actors.

Josep Pla

El 26 d’octubre, se’ns presenta una obra sota la direcció del Tricicle.

Una comèdia musical, un espectacle que ha posat en escena tots els valors que tenim quan arribem a una certa edat i no ens resignem a ser senzilla-ment vells. Un espectacle molt tendre, intel·ligent i per a tots els públics. Una comèdia molt ben interpretada, ben dirigida pel Tricicle. Una botzinada d’aire fresc recordant la seva joventut i intentant resistir el pas del temps.

Una hora i quaranta minuts de riure i de vells records, per ser sempre joves. Una comèdia molt adequada per oblidar el dia a dia que només són de males notíci-es.Molts aplaudiments i un pú-blic molt entusiasmat, que va obligar els actors a sortir a saludar moltes vegades.

Josep Pla

31

El burro d’or

Pessebre vivent d’Amer

opinioNo sé perquè hi ha gent que

s’escandalitza quan pensa en doctrines d’altres contrades que adoraven un vedell d’or, o bé posaven el líder en una balança i equilibraven el seu pes amb els metalls preciosos i els diamants...Aquí, la doctrina capitalista impera avui dia i, sempre, el més burro de la comunitat és qui posen al cap-davant i que propaguen els mitjans de comunicació als quatre vents. Alhora, hi ha la promoció i l’eleven a la trona.Amb el temps, el poble acata les decisions que venen d’aquest per-sonatge fi ns el punt que tenim una

certa reverència. És la millor ga-rantia per a l’amo que res canviarà el sistema.El burro viu a tall d’or i el poble l’honora.

Agapit Alonso i Pont

El Pessebre Vivent d’Amer és una entitat sense ànim de lucre on

entre tots busquem el benefi ci del poble d’Amer, la diversió de tothom qui vulgui participar-hi i la conserva-ció d’aquesta tradició catalana, tot esperant que algun dia, els nostres fi lls i potser néts, puguin continuar la tasca que nosaltres hem començat.Amb el pas dels anys hem canviat d’ubicació i vam passar de muntar el Pessebre Vivent al centre del po-ble a traslladar-nos als Camps de la Boada, prop del parc de Bombers d’Amer. Una nova ubicació que fa que comencem des de zero totes les escenes amb originalitat i perspecti-va. Cada any, entre tots mirem d’in-cloure alguns quadres, com la carbo-nera, els caçadors, els pagesos... L’Any 2010 vàrem fer 10 anys sota la nova direcció, gràcies a tots per la vostra col·laboració i esforç, entre tots cada any fem un Pessebre Vi-vent molt millor!El Pessebre Vivent d’Amer d’en-

guany el farem els dies 25 i 26 de desembre, de 18,30h a 20,00h; als Camps de la Boada d’Amer (a prop dels Bombers).Tots els visitants seran obsequiats amb una tassa de brou, hi esteu tots convidats, us hi esperem!Per a més informació podeu consultar la nostra pàgina web: www.pessebreviventamer.org 630294281 / 636637745

pessebrevivent@hotmail.es

Junta del Pessebre Vivent d’Amer

32

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 4, 6, 13, 22 i 31 de desembre

ESCATLLAR, Guilleries, 60 972230103Dies: 17 de desembre

ANNA JUBERO, Major, 157 972233518 Dies: 5, 8, 14 i 23 de desembre

PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 1, 10, 19 i 28 de desembre

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645

Dies: 15, 24 i 25 de desembre

ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 7, 16 i 26 de desembre

MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 9, 18 i 27 de desembre

ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 3, 12, 21 i 30 de desembre

NOGUERA, Pg. M. de Camps, 20 972232578Dies: 2, 11, 20 i 29 de desembre

FARMÀCIES de Guàrdia: mes de DESEMBRE

Naixements, casaments i defuncions

Casaments

Antonio Torres Valle

Maria del Carmen Falcon Arroyo 01/09/12

Rafael Zarco Osorio

Lidia Aguilera Torres 01/09/12

Vicente Fuentes Rubio Manzanares

Ana Maria Fabregas Aixala 14/09/12

Crescencio Jimenez Montero

Gertrudis Escuin Cortés 15/09/12

Juan Manuel Redondo Alvarez

Ingrid Domenech Viader 16/09/12

Aliona Socolouscaia

Elvina Aksenova 24/09/12

Alfonso Garrido Escobar

Maria Neus Mató Figueras 29/09/12

Malamin Sissoho

Yuma Sakoli Sakoli 11/10/12

Mohamed Babchikh

Maria Dolores Bueno Costa 16/10/12

Javier Alonso Contreras Meza

Glenda Maribel Barahona Flores 19/10/12

Santiago Urquizi Domenech

Kiara Anais Bonilla Luque 22/10/12

José Maria Corona Sierra

Cesarina Isidora Japa Paulino

Marçal Raurich Ventura

Vilma Patricia Villafranca Cabrera 30/10/12

Naixements

Moslim Menda 26/08/12Aminata Fofana 26/08/12Aniol Sobirana Casas 28/08/12José Antonio López Pera 28/08/12Royalty Ifeoma Okagnur 30/08/12Anwar Sorhayer Bru 30/08/12Pablo Robles Guillen 01/09/12Aja Mama Sabally 01/09/12Leo Moreno Jimenez 02/09/12Sebastian Doya Afanador 03/09/12Martí Geli Cervià 04/09/12Nazaret Santiago Torres 04/09/12G. Ainhoa Ramos Silva 05/09/12Cheick Mohamed Lamine 08/09/12Cristina Gala Carvajal 08/09/12Pablo Ramirez Fabri 10/09/12Sara El Bakrioui 12/09/12Abisai Pubill Silva 12/09/12Absalón Pubill Silva 12/09/12Nezar Belarbi 13/09/12Noumou Dialló 13/09/12Yumasatu Jabbi Jabbie 14/09/12Lia Rodriguez Casas 15/09/12Aya Againi 16/09/12Safa Bellahcen 17/09/12Cheick Drissa Doumbia 18/09/12Hawa Doumbia 18/09/12Eliseo Silva Vargas 19/09/12Aris Joel Toapanta Simba 19/09/12Martina P. Rivera Gtrz. 19/09/12Ayoub Jamal 19/09/12Alicia Asmath Almeida 21/09/12Yerai Hernández Galera 22/09/12Xenia Pont Melian 23/09/12Nadir Boughassal 24/09/12Isaac Busquets Camps 24/09/12

demografiaBayan Jaadar 24/09/12Romayssa Ismaili Alaoui 26/09/12Mamadou Billu Dialle 27/09/12Isifou Kebbeh 27/09/12Momar Kany Fall 27/09/12Silvia Domenech Serra 28/09/12Leyna Llebaria Pizarro 30/09/12 Iker Casado Soler 01/10/12Martí Gallardo Dososo 01/10/12Safwan Znaidi 02/10/12Amira Kasmi 02/10/12Lluc Medina Ibañez 02/10/12Elia Ciurana Cortés 02/10/12Guillem Anglada Pineda 05/10/12Luca Scriba 06/10/12Efosa Nathaniel Oyiboke 06/10/12Kawtar Gormat 07/10/12Martí Sastregener Torrent 07/10/12Aya Ouchan 07/10/12Adam Bahia 09/10/12Héctor Jiménez Culebras 09/10/12Inas El Mernissi 10/10/12Rayan El Yiham 10/10/12Salah Eddine Lakbir 10/10/12Aminata Sidibe 13/10/12Junran Zhang 13/10/12Aisatu Dari 13/10/12Daniel Nicolae 15/10/12Akram Chaouki Khabbach 15/10/12Aissa Ceesay 18/10/12Anais Rodriguez Hidalgo 18/10/12Aran Giol Wilms 21/10/12Gabriel Feldrihan 22/10/12Lina El Kadaoui 23/10/12Dramaner Diarra 24/10/12Otger Artigas Ramos 26/10/12Anas El Mir 28/10/12Matt Dylan Cevallos Abad 29/10/12

Defuncions

PASCUAL SANCHEZ FORASTER 87 anys 21/09/2012FRANCISCA NEGRE SOLA 77 anys 29/09/2012PILAR FERNANDEZ ROSADO 69 anys 01/10/2012ANA BARRIS CURQUEJO 42 anys 07/10/2012REMEI CASELLAS CASALS 85 anys 09/10/2012JAUME BUSSO FELIU 89 anys 10/10/2012TERESA PUBILL REYES 78 anys 10/10/2012JOSEP FAYET BOSCH 91 anys 11/10/2012DOLORS MORADELL TORRENT 71 anys 13/10/2012VISITACION MARTIN GONZALEZ 59 anys 17/10/2012

CARME SOLA ARBAT 91 anys 20/10/2012RAMON MICALO ROURA 86 anys 22/10/2012BAUDILI BOSCH PAGES 84 anys 25/10/2012PAQUITA HUIX GUELL 79 anys 25/10/2012FERNANDO CARDENO CALERO 77 anys 29/10/2012MARIA MARTINEZ LOPEZ 53 anys 30/10/2012JOSE CUERVAS PADILLA 86 anys 04/11/2012ABELARDO RIBAS FULLIA 82 anys 06/11/2012JOAQUIN XIRGU CABARROCAS 73 anys 10/11/2012MANUEL MARTINEZ MORA 83 anys 15/11/2012

33

Elaboració:Netegeu els calamars separant-ne les potes i reserveu-les.En una paella amb una mica d’oli fregiu els bolets tallats petits i afe-giu-hi les potes dels calamars tallades a trossets ben petits. Poseu-hi sal al vostre gust. Una vegada cuita la barreja, ompliu els calamars i tanqueu-los amb un escuradents quan estiguin plens.En una cassola amb una mica d’oli feu coure l’all ben picat, i quan comenci a daurar-se afegiu-hi la ceba picada. Una vegada daurada, afegiu-hi la tomata triturada. Quan el sofregit estigui mig cuit afegiu-hi els calamars i el brou de peix, i deixeu-ho coure tot junt uns 10 minuts. Llavors afegiu-hi una picada d’all i julivert i ho deixeu coure un moment més abans de servir.

Recepta de la sra. TERESA BOSCH OLIVERASDel grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients:

· 3 calamars petits per persona· ¾ kg de bolets· 1 ceba· 2 grans d’all· 2 tomates

Ingredients:

· 1.500 g de llom de porc desossat· 2 gots de cervesa · 100 g de cansalada fumada· 4 cullerades d’oli · 50 g de mantega · 6 cebes mitjanes · 3 pastanagues· 1 gra d’all · pebre · sàlvia · cogombres agredolços· patates cuites

gastronomia

cuina internacional

Calamars farcits de bolets

Porc a la fl amenca (Bèlgica)

Preparació:Talleu les cebes a rodanxes fi nes i fregiu-les en oli, sal, pebre i una mica de sucre, fi ns que siguin transpa-rents. A part, daureu la carn amb la mantega i les tires de cansalada. Afegiu la carn i el seu suc a la cassola amb la ceba. Afegiu-hi l’all, les pastanagues a rodanxes, sal, pebre i sàlvia. Mulleu-ho amb la cervesa i ho deixeu coure durant mitja hora sense tapar i després mitja hora més amb la cassola tapada. Traieu la carn, deixeu-la reposar durant 5-10 minuts i talleu-la a rodanxes. Coleu els suc de la cocció, prement les verdures de manera que formi una salsa una mica espessa; si és necessari, escorreu primer l’excés de greix. Poseu la salsa sobre la carn i envolteu-ho amb rodanxes de cogombre i patates cuites.

· brou de peix· julivert· oli· sal

34

Temperatures i pluviometria

Temperatures i pluviometria del mes de setembre de 2012

Temperatures i pluviometria del mes d’octubre de 2012

Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 9,5 15 10,5 14,5 16,5 15 16,5 16,5 19 16,5 15 18,5 11,5 10,5 11,5 Temperatura Màxima 27,5 27 29,5 31,5 32 33 35,5 32,5 32,5 31 32 29 27 31 30 T. Mínima Deveses 5,5 10,5 6,5 10,4 11,8 11,3 13 12 15 13 11,5 15 9,5 8 8,5 Pluja/mm. 1,5 13,8 Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30Temperatura Mínima 14 19,5 19,5 17 15 13,5 19,5 20,5 22,5 12,5 13 8 12,5 16 14Temperatura Màxima 28 27,5 25 22,5 26 27 28 30 30 29,5 26 26 23,5 18,5 22,5 T. Mínima Deveses 10,5 17 16,5 15,5 13 11 18 17,5 13 9 8,5 4 10 12 12 Pluja/mm. 13,4 0,2 44,3

Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 11,9 10,8 11,8 12,9 14,8 16,4 17,9 15 17,4 17 17,4 15,4 12,8 9,2 10,8 Temperatura Màxima 23,5 24,2 25,9 28 26 26,4 28,1 28,4 28,2 27,1 24,6 20,5 21 24,6 20 T. Mínima Deveses 8,5 7 8,5 8,5 11 13,5 15 11,5 12,5 13,5 15,5 12 11 5,5 7,5 Pluja/mm. 6,6 26,1 0,6 6,1 Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31Temperatura Mínima 7,4 11,7 14,8 18,8 19,4 14,9 13,5 11,1 11,5 13,1 15,3 8,4 2 -1,1 1 8,8Temperatura Màxima 22,2 24,3 22,2 23 23 22,7 20,3 23,5 24 19,8 21,6 20,2 13,9 16,9 15,1 14,7 T. Mínima Deveses 3,5 7,5 11,54 17,5 17,5 12 11 7,5 8,5 10 12 5 -1 -4,5 -2,5 6 Pluja/mm. 3,6 0,2 31,1 18,8 0,3 22,5 16,2 48 10,9

Dies de pluja: 5Màxim en un dia: 44,3 el dia 29 de setembrePluja acumulada: 73,2 (mm)Temperatura màxima: 35,5° el dia 7 de setembreTemperatura mínima: 8° el dia 27 de setembreTemperatura mínima Deve-ses: 4° el dia 27 de setem-bre

Dies de pluja: 13Màxim en un dia: 48 el dia 30 d’octubrePluja acumulada: 191 (mm)Temperatura màxima: 28,4° el dia 8 d’octubreTemperatura mínima: -1,1° el dia 29 d’octubreTemperatura mínima De-veses: -4,5° el dia 29 d’oc-tubre

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

el temps

35

Evolució de les temperatures i pluviometria. De l’1 al 30 de setembre de 2012

Escacs

Sopa de lletres

Solucions:

poti-poti L’acudit foll

El temps

Pluviometria

saltgironafi gueresrosesbanyolesargelaguerripollperaladallagosteravilablareixcolomersmeranges

Evolució de les temperatures

Juguen blanques i fan mate amb tres moviments.

Guió i dibuix: Min

1.- Te8+, RxT 2.- Tg8+, R2e7 3.- C5f++ mate