1

2

Activitats del mes

Les entitats que vulguin incloure les seves activitats en l’Agenda de La Farga, poden fer-les arribar al correu electrònic: farga@viladesalt.org

ESCOLA D’ADULTS

del Pla Local d’Acollida, a la pl. Diputació.

LUDOTECA DE SALT “LES BERNARDES”

- Divendres, 3, 10 i 17 de juny, a les places de la Vila, Vicens Vivesi Parc de la Massana, respectivament, de les 17 a les 19’30 h.

SALT SARDANISTA

- 18 de juny, Esbart Dansaire, al Passatge Diputació.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS LA MASSANA

- 18 i 19 de juny, Festa del barri, al c. Guilleries, en el tramcomprés entre els c. F. Macià i Dr. Ferran.

HOTEL D’ENTITATS

- Cada divendres de 9 a 10 del vespre, curset de sardanesgratuït per a infants i adults

LA MIRONA

03/06 Entregirats 04/06. Cabo San Roque 10/06. O’Funkillo 11/06. Unit Lost + Rejects + The Row17/06. Kiko Veneno 19/06. 1er Concurs de maquetes La Mirona

TEATRE DE SALT

- Dies 17 i 18 de juny a les 22h L’amor dels quatre coronels Safareig Teatre – Col·lectiu Teatral Ditirambe 10 euros

CASA DE CULTURA LES BERNARDES

Exposicions:“Un home entre la multitud”, olis de Víctor Dolz de Palafrugell,

sales Central, Aguilera i RicadelpechPintura de Cristina Casas de Girona, Sala Sant Jordi

CASAL DE JUBILATS

- Del 27 de juny al 3 de juliol de 2005. Excursió de set dies a Astúries. Preu: 465 euros (assegurança, IVA inclòs). Preu su-plement per persona Habit. Individ. 125 euros. Dirigir-se al Sr.Carles Ros, telf: 972-23 47 04, per fer les reserves i pagaments

MERCATAVENTURA

Dies 10, 11 i 12 de juny- Esports d’aventura i natura: Rafting, Parapent, Btt, Sende-

risme, Trekking aquàtic, equitació, IV KAB, cursa popular a l’alba.

circuit 4x4

mini-tennis, atletisme, bàdminton, muntar a cavall, piragüis-me, mingolf

3x3, hoquei patins, judo, motor show, patinatge artístic, pe-tanca, piragüisme.

XIRUCAIRES

- 5 de juny.gr-92 Cadaqués – Roses . Continuem la ruta que vam començar l’any passat.

- 12 de juny. Via ferrada –Les Teresines.- 19 de juny. 3r aniversari Xirucaire!!. Ho celebrarem amb un

dinar de germanor a Sant Privat d’en Bas.

BIBLIOTECA JAUME MINISTRAL

- 2 de juny “Argentina vista pels catalans” - 9 de juny “Catalunya vista pels argentins”- 16 de juny Grup de Lectura

BIBLIOTECA D’EN MASSAGRAN

- 2 de juny Taller de novetats - 4 de juny Contes a les Deveses (10 matí)- 7 de juny Projecció de la pel·lícula “Ludovic” 6 de la tarda - 9 de juny Presentació de la revista de la biblioteca - 16 de juny Taller de novetats - 18 de juny Contes a les deveses (10 matí) - 21 de juny Projecció de la pel·lícula Shreck 2 (6 de la tarda)

3

Editorial

Índex

Agenda

2Editorial

3Entrevista

4Presentació CEE la Maçana

6Detecció i diagnòstic

10

13

14

15

16

17

20

22

23

25

26

26

29

30

31

32

36Gent gran

37

38

ANY XXVI NÚM 222 JUNY DE 2005EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tels 972 23 04 98, 972 23 85 78A/e: farga@viladesalt.orgCOORDINADOR: Ramon TorramadéCONSELL DE REDACCIÓ: Joan Boada, Rafel Sala, Ramon Torramadé, AgapitAlonso i Pont, Salvador Sunyer, CarmeTorrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas,Lluís Mateu, Anna Clarà i Josep M. Pla.

COL·LABORACIONS:Escola la MaçanaPORTADA: 25 anys escola la Maçana.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyCORRECCIÓ: Toni RuscalledaDISTRIBUCIÓ: Josep PalmarolaADMINISTRACIÓ: Rafel SalaIMPRESSIÓ: Impremta PagèsDIPÒSIT LEGAL: GI-365-79

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. La Farga autoritza la reproducció dels articles sem-

pre que se n’indiqui la procedència

amb lacol·laboració de:

membre de:

No hi ha res tan fascinant com ensenyar un nen a parlar, a escriure i allegir. Com a mestra, sempre m’ha satisfet enormement estar envoltadade quitxalla amb la il·lusió d’aprendre.Tots els nens, des de molt petits volen saber quin missatge transmet

-pre es miren amb molta atenció, que a vegades somriuen i a vegadess’entristeixen o es preocupen.L’escriptura ha estat el gran descobriment dels nostres temps, ha marcatla línia de separació entre la prehistòria i la història. Avui en dia encaraés la base dels coneixements i de la comunicació internacional. Partintd’aquesta premissa, és evident que hem d’ensenyar als nostres alum-nes que siguin competents i alhora que vegin la necessitat d’aprendre allegir i a escriure per sembrar el seu futur de la millor manera possible.Des de fa setze anys estic envoltada de mainada encantadora que sem-pre em miren amb els ulls ben oberts perquè volen també aprendre acomunicar-se. Són nens i nenes sords. Estan mancats, en part, d’unaeina imprescindible per a l’aprenentatge del llenguatge, en l’àmbit mésgeneral però també en el més estricte i concret. Els meus alumnes pa-

malaltia. Aquesta mancança implica que s’ha d’esforçar molt més deldoble que la resta dels nens i nenes de la seva edat, per aconseguir el repte de poder parlar, escriure i entendre el que llegeixen. Els hemd’oferir tots els estris necessaris per aconseguir aquest objectiu. S’hade treballar dia a dia, curs a curs, amb recursos tècnics i humans, ambescola i família, amb llengua oral i llengua de signes. El fet de ser sordsno els eximeix de viure en societat i de tenir les mateixes obligacions,interessos i necessitats que qualsevol altra persona.

-ballar i donar suport als nens i nenes sords de les comarques gironines.És un món engrescador, te les has d’enginyar diàriament per motivar-losi que no perdin l’interès pel llenguatge. Això que sembla tan senzill i obviés una feinada complexa, que ha d’estar molt ben programada i dirigidaentre els professionals de l’escola. Requereix que l’alumnat rebi una aju-da individualitzada, amb adaptacions curriculars, amb hores de suportlogopèdic durant anys i molta coordinació entre família i escola.La nostra tasca com a mestres de nens sords, ahir, avui i demà, sempreés i serà la mateixa: fer dels nostres alumnes, persones el màxim d’au-tònomes possible.

4

El cervell és com un ordinador: a banda de la capacitat que tingui el disc dur, sempre necessita informació per treballar

-Dins les escoles especialitzades

que es basen en el llenguatge designes i les que es basen en elllenguatge oral, com és el nostrecas. El que es pretén és que elsnens i nenes parlin, que es puguinintegrar dins una societat que par-la. També se’ls ensenya de mane-ra bàsica la llengua de signes, queaprenen rapidíssim i els hi és méscòmoda. Però no és l’objectiu del’escola, perquè al carrer la majo-ria de gent no coneix la llengua designes; aleshores vas a comprar elpa i què fas?

-

-Sí, no és fàcil però es pot fer. Ésla nostra feina! S’aconsegueix apartir del treball de la logopeda,l’interès de l’alumne/a i, molt im-portant, el suport de la família.

-És molt important que a casa se’ls

Anna Casals40 anys

Mestra, psicòloga i logopedaSalt, actualment resideix a Aiguaviva

A tothom li agrada gaudir d’uns moments de silenci. De tota manera, encara que ens trobéssim entre les callades parets d’un monestir, aquella veueta interna que ens parla, ens canta o ens escridassa no deixaria de dir-nos alguna cosa. Bé, més

llenguatge verbal que no ens n’adonem de com n’arriba de ser d’important per al nostre aprenentatge, per a la nostra com-prensió del món. És per això que els que treballen cada dia amb persones man-cades del sentit de l’oïda s’enfronten a un enteniment diferent. A una percepció sense sons que, per contra, els ha fet sensible la mirada a moltes coses que per als que hi sentim, simple-ment, no existeixen.

Hi ha alguns casos, com tambépassa en les escoles ordinàries,en què la família ho deixa tot amans de l’escolarització i hauria deser una feina a dues bandes. Aquíencara es veu més clarament,perquè, si no hi ha un esforç, elproblema de comunicació es pot

quan li parlen.

-

-La veritat és que és dur. És dur perquè saps que li caldrà fer un es-forç de més per moure’s en aques-ta societat. A més a més, al principi els pares poden experimentar comuna mena de sentiment de culpa-bilitat, com si s’hagués fet alguna cosa malament. És una reacciópsicològica irracional però freqüent. Per això crec que el millor que es pot fer és conèixer altres famíliesque pateixen situacions similars icompartir aquests sentiments; fer una mica com teràpia de grup.

-

-Sí. El cervell és com un ordina-dor: a banda de la capacitat que tingui el disc dur, sempre neces-sita informació per treballar. Les

que tinguin un retard pedagògic. De tota manera, aquí treballem amb currículum escolar ordinari,fem totes les matèries que farienen una altra escola, adaptades ales seves necessitats.

-

-Per això són molt diferents els casos de sordesa prelocutiva delspostlocutius. Encara que hagin si-gut pocs mesos en què el nen hagisentit la parla, això ja ho canvia tot. I des d’aquí també es veu molt

5

clarament com la capacitat d’apre-nentatge dels més petits és molt superior. Com més petits comen-cin l’aprenentatge de la parla moltmillor. S’han d’anar obrint les car-petes del cervell, i ha de ser aviatperquè, si no, el cervell s’adorm.

-

-Sí. Aquí tenim molt bons equips.Utilitzem audifons, visualitzadors fonètics -ordinadors on apareixendibuixets que es mouen segons modulen la veu-, els SUVAGS –ta-rimes vibratòries perquè ells sentinel so de manera física-, etc. I defet, tenen una sensibilitat especial per notar les vibracions. Recordoque una vegada, durant els pri-mers anys d’estar aquí de profes-sora, els veia que estaven neguito-sos, que passava alguna cosa i jo

que estaven fent obres per aquí aprop i sentien la vibració d’una deles màquines que foradava el terraque jo no notava per res.

-La meva mare era mestra i josempre havia estat en contacteamb la mainada. Vaig estudiar ma-gisteri i em vaig treure una oposici-ons que em van donar una plaça aBarcelona. Vaig estar-hi dos anys treballant i estudiant psicologia en horari nocturn a Bellaterra. De totamanera hi va haver moltes queixesperquè totes les places van ser a Barcelona i hi havia molta gent de Girona que, juntament amb l’ajudadels sindicats, estava mirant de trobar alguna plaça a prop de casaseva. L’estiu del 88 jo era fora i lameva família es va assabentar quehi havia una plaça aquí a la Maça-na i mira així va ser. Vaig comen-çar a treballar aquí el curs del 89.

-Hi havia molta més mainada i elsnivells no estaven clars. El mateixany, el 89, es va posar en funcio-nament el CREDAG (Centres de

Entrevista a Anna Casals

de Girona) i es van integrar a lesescoles ordinàries tots els nensque estaven preparats per fer-ho.Aquests alumnes assisteixen a lesclasses però precisament comptenamb el suport de les logopedes delcentre de recursos que els fan desuport en l’aprenentatge. De fet,

del Centre de Recursos, de mane-ra que compartim moltes coses.

-

-Molt bé, també ho fem amb l’ins-titut. Pels nens d’aquí és molt in-teressant que puguin assistir a al-gunes de les classes d’una escolaordinària, sempre acompanyats dela seva mestra d’aquí i en matèriesque poden seguir. I pels que elsreben és molt bo adonar-se de ladiversitat d’alumnes. I la gent queno ho coneix li fa força curiositat lallengua de signes.

-Professionalment és molt sa-tisfactori. Jo mantinc molt bonarelació amb molts exalumnes. Engeneral es diu que la gent amb

i tossuda i segurament és veri-

tat, però també és cert que sónmolt xerraires!. Entre ells i amb

tot coses personals que en unaescola ordinària un alumne noexplicaria mai als mestres. I sónmolt observadors, perquè són moltvisuals, o sigui que ho veuen tot: sifas mala cara, si has estat malalt,si t’has tenyit els cabells... Per aixòes crea un vincle molt especial. A més a més, alguns passen moltsanys aquí: dels 3 als 18-20 anys.Rebem moltes visites d’anticsalumnes.

-Ha millorat. Avui dia tot és mésvisual, i això els afavoreix. Engeneral, s’ha avançat força quanta barreres arquitectòniques. Peròencara ens costa. Ens costa rela-cionar-nos amb gent amb proble-mes, els mirem de reüll, marquemla distància. No és res més queignorància.

aquí tenim una plantilla molt pro-fessional i a més a més, molt vo-cacional. I sobretot, que els nenss’integrin, es comuniquin... quesiguin feliços!

6

Presentació CEE la Maçana

La Maçana és l’única Escola Públi-ca d’Educació Especial per a De-

de Girona. Tots els professionalsdel centre són especialistes en Au-dició i LLenguatge. L’escola acullalumnes des de l’etapa d’educació

-bligatòria (3-20 anys).

ON SOM?

El centre d’educació especialestà ubicat a la zona escolar dela Maçana de Salt. La proximitatamb altres escoles i instituts ensfacilita l’escolarització compartidai els agrupaments en els centresordinaris.

Al centre es treballa el currículum

a les necessitats individuals decada alumne/a. S’intenta poten-ciar al màxim la comunicació,comprensió i expressió oral i es-crita per tal d’afavorir el procés dedesenvolupament i aprenentatgede cada individu.

EL TREBALL A L’ ESCOLA

Els nens sords, igual que tots elsaltres, formen part d’una societatplural. Els seus aprenentatges i

experiències s’inicien en convi-vència amb la família i a l’escola.Però atenent les seves necessi-tats, molts nens sords necessi-ten i tenen dret a una educacióespecialitzada i individualitzada que no sempre pot donar l’escolaordinària. Per això procurem tre-ballar amb la idea d’una escola

-nària per afavorir la socialitzacióamb una comunitat plural i diversa.Per aconseguir-ho, dins l’escola

4-6 alumnes per aula i mestre, i /o

matèries es treballen amb estra-tègies i recursos que assegurin,tant com sigui possible, el desen-volupament personal, comunicatiui curricular dels nens.

L’aula

Podem diferenciar dos tipus d’activitats: les que són més espe-

que formen part dels currículumsescolars ordinaris. En el primer grup hi ha el treball auditiu: així,tant a dins l’aula com en les ses-sions individuals de logopèdia es fan activitats sistemàtiquesd’estimulació auditiva per afavorir una millor comprensió i expressiódel llenguatge oral, sempre enfunció de les possibilitats de cadanen (això depèn de les restes au-

ditives, de les pròtesis auditives i/o dels implants coclears). Per treballar aquests aspectes comp-

auriculars, micròfons i vibradorsque faciliten la percepció dels sonsi de la parla. El treball de corporalsha de facilitar una tensió corporalmés correcta i en conseqüènciauna millor producció de la parla.Les altres matèries són comunesal currículum escolar ordinariquant a continguts bàsics, única-ment es fa una temporalitzaciódiferent (normalment cal dedicar-hi més temps) i s’utilitzen recursoscomplementaris per assegurar una bona comprensió.Tenen prioritat les classes de llen-guatge oral, on es treballa amb

ajudar a estructurar el llenguatge.Sovint es manté la idea que lespersones sordes només tenen pro-blemes en el llenguatge oral, peròens trobem que també presentenproblemes en el desenvolupamentdel llenguatge escrit. Per això calpotenciar molt aquest aspecte. Defet, poder progressar correctamenten els diferents aprenentatgesprevistos a l’escola depèn en granpart de la competència lectora.En totes les activitats es procura fomentar el desenvolupament delllenguatge oral, però sobretot esprocura donar eines que els hi per-metin estructurar la realitat, pro-gressar en les seves capacitats de

7

Presentació CEE la Maçana

raonament i d’abstracció i ajudar-los a tenir una visió crítica i obertaenfront de les diverses situacions.Aquests objectius expliquen quees faci ús del llenguatge signat siaixò ha de millorar la comprensió iintegració dels aprenentatges.

Els companys

També hem de fer esment a lapossibilitat d’estar en contacte amb els altres companys sordsper poder compartir les sevesexperiències, expressar les sevesangoixes i els seus sentiments, fa-cilitant l’ acceptació de la sordesa i l’estabilitat emocional.Des de fa bastants anys tenim lasort de poder tenir en el claustredues mestres sordes que per unabanda poden actuar de model adult sord amb els nens i per l’altraajuden a que les altres mestresentenguin millor la realitat de lapersona sorda.

L’ ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA

Des de fa bastants anys, la Maça-na realitza l’escolarització compar-tida amb centres ordinaris.El curs 1989 - 90 es va iniciar laprimera experiència en diferentsInstituts de Girona.En aquests instituts, els nostresalumnes realitzaven únicament lesassignatures pràctiques, per tal depoder adquirir una formació queels hi donés accés al món laboral.Les diferents branques de FP quees van escollir eren molt manipula-tives i visuals: Hostaleria, Automo-ció, Perruqueria, Estètica.Durant uns quants anys aquestsalumnes varen fer les diferentsespecialitats de FP (3-5 cursos) ivan poder treballar en la professióque havien après.Aquest tipus d’ experiència s’haestès a altres etapes escolars.Actualment es comparteix en totesles etapes escolars amb dos ob-jectius principals: que els alumnes

-lacionar-se amb companys oientsde la seva edat i que, ja a l’ etapapostobligatòria, puguin tenir unaformació professional que els hipermeti accedir al món del treball.

A PRIMÀRIA

Ja fa alguns anys, concretamentdes del curs 2002-03, l’escolad’educació especial la Maçanacomparteix en les etapes d’edu-cació infantil i primària algunes deles matèries del currículum amb laseva escola veïna, el CEIP Silves-tre Santaló.Així doncs, atès que l’objectiu prin-cipal és la millora de la qualitat enel procés d’ensenyament i apre-nentatge del nostre alumnat sord,l’opció de poder compartir ambl’escola Silvestre Santaló resultauna experiència molt positiva ienriquidora per a nosaltres, ja queens dóna una sèried’avantatges que podem valorar.Per una banda, la proximitat de lesdues escoles afavoreix un horari

permet adaptar-lo en funció de lesnecessitats dels nostres alumnes iaixí poder fer un seguiment méscomplet i continuat de les matèriescurriculars que es comparteixen.També el fet de compartir part de l’horari escolar amb l’escola ordinà-ria S. Santaló dóna als nens sords

8

la possibilitat de relacionar-seamb nens oients i afavorir així lasocialització i tendir a la normalit-zació.Per altra banda, les tutores de l’escola la Maçana acompanyensempre al seu grup d’alumnessords a les aules de l’escola or-dinària per tal d’aconseguir unamillor implicació i col·laboracióentre sords i oients en les diferentsactivitats programades.Pel que fa al professorat, cal dir també que a l’escola “SilvestreSantaló” ens hem trobat ambuns mestres que es mostren moltoberts i interessats en aquestaexperiència, i nosaltres com a pro-fessionals ens sentim ben acollits.La manera d’entrar i iniciar alsnostres alumnes sords en aquestaexperiència de la compartida ésprogressiva.Així, a l’etapa d’educació infantil escomença per la psicomotricitat. Esfa un treball de coneixement delcos i del propi esquema corporal,i permet establir un contacte entreel món del sord i l’oient utilitzanttota mena de recursos expressius,ja siguin a través del cos, de laveu, dels gestos i de la mímicaper relacionar-se i comunicar-seentre ells. D’aquí neix el respecte i

Presentació CEE la Maçana

la sensibilització cap a la diversitaten tots els àmbits i s’afavoreix lasocialització.A mesura que es va avançant enaquesta etapa, normalment a P-5,s’afegeixen dues noves matèries.Una és la matemàtica manipu-lativa, on es treballen diferentsconceptes matemàtics sempre demanera experimental i amb ma-terial, i l’altra és el racó del conteon s’utilitza la llengua oral acom-panyada de signes amb tot el grupde nens tant sords com oients.A l’entrar al cicle inicial de primà-ria es comparteixen les matèriesd’educació física i plàstica, i sis’escau s’inclou també la partexperimental de coneixement delmedi.En aquests moments hi ha la pos-sibilitat que alguns dels nostresalumnes sords puguin incremen-tar el nombre d’hores de classea l’escola ordinària, seguint ambnormalitat els continguts amb elgrup d’oients i sense la presència

-ca. Aquesta possibilitat ja s’està duent a terme aquest curs ambl’assistència d’un dels nostresalumnes en algunes de les horesde matemàtiques.Tant a infantil com a primària es

comparteixen activitats lúdiques,com ara les festes tradicionals (lacastanyada, el dia de la Pau, el

curs i algunes sortides.El fet de poder compartir activitatsamb el C.E.I.P. S. Santaló ens hafacilitat la participació en les activi-tats que realitzen totes les escolesde Salt, i és així com participem enla trobada de danses populars, ales jornades musicals, a la planta-da d’arbres, a la jornada de jocscooperatius, ... etc. segons elsactes que es programen en cadacurs escolar.

A SECUNDÀRIA

Des del curs 1994-95 els alumnesde secundària de la Maçana com-parteixen escolarització entre el

Espriu. El fet que els dos centresestiguin situats l’un al costat del’altre afavoreix aquest tipus d’es-colarització i els hi permet tenir accés al títol d’ESO.Els alumnes realitzen algunscrèdits a l’institut ordinari i altres

funció de les necessitats i possi-bilitats dels alumnes, s’escullen

9

Presentació CEE la Maçana

quins crèdits es faran acada centre.Normalment a l’instituts’hi realitzen crèdits detipus més pràctics i ma-nipulatius (Electrònica,Educació Física, Educa-ció Visual i Plàstica,...)els alumnes hi van acom-panyats de la tutora de laMaçana. Aquesta tutoras’està a dins de l’aulamentre el professor del’institut explica els con-tinguts.El treball de la tutoraconsisteix a ajudar aadquirir la comprensiódel que s’explica i facilitar l’autonomia i treball per-sonal de l’alumne. Per altra banda, el tutor/a dela Maçana, es coordinaamb l’equip docent del’institut per tal d’asses-sorar i orientar el seutreball amb alumnes amb

Els alumnes també participen delCrèdit de Síntesi i de les sortidesorganitzades per l’institut.Paral·lelament, a l’escola la Maça-na es realitzen els crèdits que re-

llengua catalana, coneixement delmedi... Se segueix una programa-ció adaptada a les necessitats delsalumnes, això és possible pel fetque es treballa en grups reduïts.

ETAPA POSTOBLIGATÒRIA

Els alumnes que tenen el títold’ESO i volen continuar la forma-ció, poden optar als estudis post-obligatoris.També es fa escolarització com-partida entre l’escola la Maçanai els instituts on es realitzen els Cicles Formatius (Institut Vallverade Salt i Institut Narcís Xifra deGirona).L’objectiu principal de la FormacióProfessional és donar als alumnes la formació teoricopràctica neces-sària per tal d’exercir una determi-

nada professió.Els alumnes assisteixen als matinsa l’institut on realitzen els crèditsteorico-pràctics amb el recolza-ment d’una intèrpret en llenguatgede signes.A les tardes estan a l’Escola Ma-çana on la tutora fa el reforç delscrèdits teòrics del cicle formatiu.

en l’adquisició i comprensió delllenguatge oral i escrit, es dóna lapossibilitat de dur a terme el cicleformatiu durant més anys.

- aules individuals de treballauditiu (amb SUVAG, aparells

-culars i vibradors)

- aula de treball corporal- tarimes vibratòries per facilitar

la percepció de la parla en lesprimeres etapes

- aula d’ informàtica (amb progra-mes de llenguatge oral i escrit)

- visualitzador fonètic (per afavo-rir la producció de la parla)

- recursos audiovisuals

ORGANITZACIÓCURRICULAR

- Educació infantil (3 a 5 anys)- Educació primària (6 a 12

anys)- ESO adaptada i compartida

amb l’ IES Salvador Espriu (12a 16 anys)

- Cicles formatius: crèdits depràctica i tecnologia en els ins-tituts amb el suport i seguimentde la tutora de Maçana (16-18/20 anys)

- Assistent Social. informació i orientació sobrerecursos legals i familiarsintervenció familiarinserció laboral

- Menjador Escolar- Transport Escolar

10

Detecció i diagnòstic precoç de la sordesa

En els darrers anys s’han posaten marxa programes de detecció

-nalitat d’evitar la repercussió quesuposa el seu diagnòstic tardà. Enels casos de sordeses congènites,la rehabilitació hauria de comen-çar al voltant dels 6 mesos, i aixòindica, doncs, que el diagnòsticcal fer-lo abans.Les realitats pràctiques del cribat-ge auditiu infantil a Espanya sóndiferents segons les comunitats.Algunes comunitats realitzen sis-temàticament l’screening universala tots els nadons, d’altres comuni-

encara no ho tenen contemplat,com és el cas de Catalunya.L’objectiu dels mètodes de cribat-ge universal és:- estudiar ambdues oïdes en al-

menys el 95% dels nadons

auditiu bilateral, iguals o superi-ors a 40 dB

no més enllà dels 6 mesos

Cal diferenciar dos grups de po-blació a tractar:1. nens amb factors de risc (al vol-

tant d’un 4% dels neonats)2. nens sense factors de riscSobre el primer grup de nens, elcribatge ha de ser exhaustiu. So-

bre el segon s’ha d’aplicar, en la mesura del possible, els sistemesde cribatge universal de la hipoa-cúsia.Els criteris per considerar la pobla-ció de risc són:

1. Història familiar de sordesaneurosensorial congènita o en la primera infància.

2. Infeccions intrauterines (cito-

herpes, toxoplasmosi)3. Malformacions craneofacials4. Pes en néixer menor als 1.500

grams5. Hiperbilirrubinèmia greu6. Medicacions ototòxiques7. Meningitis bacteriana8. Depressió respiratòria severa

al naixement9. Ventilació mecànica durant

més de 5 dies10. Estigmes associats a síndro-

mes que incloguin hipoacúsia

1. Meningitis bacteriana2. Infeccions que s’associïn a

hipoacúsia: parotiditis, xaram-pió,...

3. Traumatisme cranial amb pèr-dua de consciència o fracturacranial

4. Factors de risc neonatal que

s’associïn a hipoacúsia pro-gressiva : citomegalovirus, ventilació mecànica, sordesagenètica,...

5. Signes associats a un síndro-me que inclogui sordesa

6. Medicacions ototòxiques7. Alteracions neurodegenerati-

ves8. Otitis mitjana secretora recur-

rent o persistent9. Retard en l’adquisició del llen-

guatge i/o en el desenvolupa-ment. Sospita d’hipoacúsia per part dels pares.

Els dos sistemes que es consi-deren avui en dia útils i comple-mentaris en el cribatge neonatalsón les otoemissions acústiques(OEA) i els potencials evocats(PEATC). Aquestes dues provesles realitzen els serveis d’otorrino

hospitalaris. En el cas que aques--

tència d’una sordesa, llavors calderivar el nen al CREDA (Centre

-ditius del Departament d’Educacióde la Generalitat de Catalunya) per a iniciar el procés de valora-ció audiològica, psicolingüística iper a fer l’adaptació i l’ajustamentprotèsic i la intervenció logopèdicaprimerenca.

PROTOCOL DE DETECCIÓ PRECOÇ NEONATAL UNIVERSAL DE SORDESES

OEA OEA

PEATC

-

CREDA

PEATC

-

CREDA

OEA

PEATC

OEA: otoemissions acústi-ques evocades

PEATC: potencials evocats acústics de tronc cerebral

11

Detecció i diagnòstic precoç de la sordesa

Mentre aquests programes decribatge i de vigilància de l’audicióinfantil es generalitzen, no cal obli-dar que davant qualsevol dubte sobre l’audició d’un nen ja és raó

S’haurà d’estar alerta si s’observaalguna de les següents pautes:

- davant d’un so, no s’observen

tipus: parpalleig, agitació, des-pertar

- no reacciona davant el so d’unacampaneta

- emet sons monocordes

- es manté indiferent als sorollsfamiliars

- no s’orienta cap a la veu delspares

- no respon amb emissions a laveu humana

- no emet sons per cridar l’aten-ció

- no emet síl·labes (pa, ma, ta)- no atén al seu nom- no s’orienta a sons familiars

- no reconeix quan anomenen elpapa i la mama

- no entén una negació- no respon a “dóna’m...” si no se

li fa el gest amb la mà

- no assenyala objectes i perso-nes familiars quan se li anome-nen

- no respon de manera diferent asons diferents

- no anomena alguns objectesfamiliars

- no presta atenció als con-tes

cos- no fa frases de dues pa-raules

- no se li entenen les parau-les que diu- no contesta a preguntessenzilles

- no sap explicar el que passa- no és capaç de mantenir una

conversa senzilla

En aquests casos cal comentar-ho sempre al pediatre i aquestderivarà al metge ORL, que hauràde descartar la pèrdua d’audició(sigui neurosensorial o sigui trans-missiva)). En el cas que es tractid’una hipoacúsia transmissivacaldrà administrar el tractamentadequat o intervenir de drenatgestranstimpànics si cal. En el casque la sospita sigui de sordesaneurosensorial, l’otorrino demana-rà PEATC i en farà la derivació alCREDA.

-

13

Sordesa prelocutiva:Succeeix abans d’adquirir la parla

Sordesa postlocutiva:Succeeix després d’haver adquiritla parla

Les conseqüències de tenir unasordesa prelocutiva són mésgreus que les d’una sordesa post-locutiva, en relació a l’adquisiciódel llenguatge oral

Sordesa conductiva:Afectat l’oïda externa o mitjana

Afecten al grau d’audició, no a laseva qualitatFreqüentment reversibles (espoden corregir amb intervenciómèdica)

Sordesa neurosensorial:Afectat l’oïda interna o les viesd’accés al cervell

Sordesa mixta:-

rosensorial juntament amb una deconductiva

Afecten tant al grau com a la qua-litat de l’audició

Actualment no existeix cap trac-tament quirúrgic que curi aquestasordesa

Audició normal

1r grau2n grau

1r grau2n grau

1r grau2n grau3r grau

-fosi (absència de restes auditi-ves, molt poc freqüent)

Pèrdua tonal mitjana

21 - 40 dB

41 - 55 dB56 - 70 dB

71 - 80 dB81 - 90 dB

91 - 100 dB101 - 110 dB111 - 119 dB

120 dB(*)

No impedeix un desenvolupamentlingüístic normal de la llengua oral

Cal adaptació protèsica i interven-ció logopèdica

Importants problemes per a la co-municació oral i per a l’adquisicióde la llengua oral Requereix ense-nyança d’aquesta llengua intencio-nal i sistemàtica i té limitacions

Causes hereditàries aproximadament el 10 %.Causes genètiques, infeccions, fàrmacs, prematuritat, incompatibilitat Rh,

14

La majoria deles personessordes utilit-zen audiòfons

les restesauditives quetenen.Un audiòfonés un aparellelectrònic quefunciona amb

analògic o digital i segons les diferentsprestacions que ofereixi.

pels audiòfons no és tan sols un augment de volum, sinó que per-met adaptar els senyals sonors

alumnes. Per aconseguir-ne un-

ment auditiu.

L’implant ésuna pròtesie l ec t ròn i caconnectada ala còclea del’oïda interna.R e q u e r e i x una interven-ció quirúrgicaper connectar els elèctrodes

que estimularan el nervi auditiu, iun estimulador/receptor. Les partsexternes es componen d’un pro-cessador de la paraula, el cable, elmicròfon i l’antena.Actualment, aquestes interven-cions es realitzen amb infantssords petits amb sordesa pregona majoritàriament, que no tinguinbon rendiment auditiu amb elsaudiòfons.

El CREDA és un servei educatiudel Departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya que col-labora amb els centres docentsper tal que la tasca del professorats’adeqüi a les necessitats educati-

auditives greus i permanents oamb trastorns del llenguatge.Actualment hi ha 10 CREDA a tot Catalunya que donen l’atenció necessària en tot l’àmbit territorialpropi del Departament d’Educació.El CREDA de Girona té una seucentral a l’escola la Maçana deSalt, on hi ha la direcció del ser-vei, on es realitzen les valoracionsi seguiments psicopedagògics,lingüístics, audiològics i audio-protètics i on es pot trobar el fonsdocumental del CREDA.L’atenció logopèdica directa alsalumnes es realitza en els centresdocents on són escolaritzats.El CREDA de Girona està integrat

per 29 logopedes itinerants ambtitulació d’especialista en audiciói llenguatge (14 al Gironès-Pla del’Estany, 3 a l’Alt Empordà, 3 al BaixEmpordà, 1 a la Cerdanya, 2 al Ri-pollès, 2 a la Garrotxa, 3 a la Selvamarítima i 1 a la Selva interior) 1audioprotesista i 1 psicopedagoga. Les tasques que té encomanadesel CREDA pel que fa a l’atenciódirecta de l’alumnat són:

necessitats educatives de l’alum-

amb trastorns del llenguatge, encol·laboració amb els Equipsd’Assessorament i OrientacióPsicopedagògica (EAP).

d’aquest alumnat.-

ment audioprotètic.

dels centres docents sobre adap-tacions curriculars, estratègies

metodològiques i ajuts tècnics.

amb trastorns del llenguatgequan sigui necessària.

d’aquests alumnes.Pel que fa a l’elaboració de recursos:- Elaboració de materials educa-

tius adaptats a les necessitatseducatives de l’alumnat amb

trastorns del llenguatge.- Catalogació de recursos educa-

- Oferta d’aquests materials i re-cursos als centres docents i lesfamílies.

Trobareu més informació a l’adreça:www.xtec.es/serveis/creda/b7900035/

L’audiòfon necessita un manteni-ment constant per part de l’usuario la família. Per assegurar el seubon funcionament cal:- canviar les piles periòdicament- netejar els motlles per prevenir

infeccions d’oïda- evitar els cops i l’aigua, que

poden avariar l’aparell. Cal quel’audioprotesista periòdicamentvagi ajustant l’aparell al creixe-ment i evolució del nen.

Cal un treball conjunt entre el cen-tre mèdic, la família i el logopeda i l’audioprotesista pel que fa alseguiment del nen o nena sords iel desenvolupament d’estratègiesper a la comprensió de la informa-ció rebuda.

15

auditiva de les comarques gironines

Us presentem el nombre d’alum-

ha en les diferents comarques deGirona durant el curs 2004 – 2005.

grau de pèrdua auditiva que pre-senten, que va des de la sordesa

-gera (veure quadre adjunt). Cal dir,

però, que tots els alumnes que por-ten un Implant Coclear (IC) tenen

-cats com a DAP, porten audiòfons.

de la primera etapa de l’Educació

cursen estudis d’Ensenyament

Secundari Post Obligatori (Batxi-llerat i Cicles Formatius).

en el cas de la Selva hem res-pectat la subdivisió que en fem alCREDA, és a dir, la Selva B (interi-or) i la Selva A (marítima).

IC Alumnes amb Implant Coclear

DAP

DAS

DAM

DAL

La Selva A La Selva B

16

Antigament es considerava que les persones sordes eren incapacesd’aprendre. No es creia possible que arribessin ni a parlar ni a adquirir al-tres coneixements. Se’ls atorgava el

-va qualsevol possibilitat educativa.

segle XVI que Pedro Ponce deLeón, un monjo benedictí precisa-ment espanyol, va aconseguir fer parlar més d’un sord. En aquellstemps els alumnes sords van ser francament pocs i pertanyien ex-clusivament a famílies de la mésalta noblesa espanyola.Van haver de passar dos-cents anysperquè es creés la primera escolapública per a sord-muts. D’alesho-res ençà es varen anar obrint altresescoles per tot el territori espanyoli, de mica en mica, l’educació dels sords es va anar estenent per lesdiverses classes socials.Actualment, a Espanya hi ha apro-ximadament una quarantena d’esco-les d’educació especial per a sords.A més a més, avui en dia cada cophi ha més sords que s’escolaritzenen escoles ordinàries juntamentamb companys oients; s’integren.

És comprensible que en aquestsquatre- cents anys que fa ques’eduquen els nens sords s’haginassajat i consolidat diferents mèto-des educatius.Tots persegueixen, però, un objectiu comú: aconseguir que el nen sord desenvolupi un llenguatge. Per a al-guns parlar de llenguatge és parlar exclusivament de “llenguatge oral” (

és a dir de parlar), altres prioritzen el“llenguatge gestual” ( la llengua designes, per exemple), uns tercersconsideren convenient combinar diferents llenguatges...És un fet constatable que cada undels diferents mètodes ha pogutexhibir èxits notables al llarg de la història i alhora ha arrossegat fra-cassos considerables. L’educació del sord és un procés complex quedepèn de molts factors.

no s’erigeixi un sol mètode quees consideri unànimement comel “millor”, sinó que coexisteixindiferents metodologies i diferentsprofessionals que defensin més omenys aferrissadament un mètodeconcret i/o en rebutgin amb igualenergia algun altre.Exposar a bastament els diferentsfonament teòrics que recolzencada metodologia, o sospesar-neminuciosament els avantatges iels inconvenients, és una preten-sió que sobrepassa de bon trosl’extensió d’aquest article.Si som capaços d’extreure’n l’es-sència de cada un i sintetitzar-la

-derarem satisfets.

-des existents és segons quin siguiel sentit (la vista o l’oïda) que esconsideri la principal via d’entradad’informació.El mètode que més depèn de lavista és la Llengua de signes, unacombinació de múltiples movimentsi posicions de les mans que origina un extens vocabulari que facilitaenormement la comunicació entreles persones sordes. Cada gest ésuna paraula completa i l’ordre enquè es combinen difereix del queutilitza la llengua oral.

signes s’encadenen respectant l’or-dre que mantenen les paraules enel llenguatge oral, llavors el mètodes’anomena Bimodal. En el Bimodal,conforme es parla es va signant si-multàniament. La via a través dela qual es pretén que els alumnesadquireixin llenguatge continua es-sent eminentment la visual.

Hi ha un altre conjunt de mètodesque s’engloben amb el terme demetodologies Oralistes. Tot i quetots els mètodes considerats ora-listes comparteixen la creença queel sord pot expressar-se a travésde la parla, n’hi ha que aposten més per l’entrada visual i altres per l’auditiva. L’oralisme tradicionals’esmerça per ensenyar a llegir els llavis i considera que a partir de la lectura labial els nens podenaprendre a parlar. Tot i això, acon-sellen que es portin unes pròtesisauditives per poder recollir algunainformació a través de l’oïda.A mig camí entre els mètodes ora-listes i els signats es troba l’anome-nada Comunicació total, que pretén

-al, treball auditiu, llengua escrita... per tal d’assolir un bon llenguatge.La Paraula Complementada és unmètode oralista que, mitjançant unasèrie de posicions d’una sola mà,sempre situada a prop dels llavis,aconsegueix fer visibles tots i cada un dels fonemes del llenguatge orali solucionar així les imprecisionsi confusions que genera sovint lalectura labial. En aquest cas els moviments manuals no són auto-

mà i dels llavis el que fa possible lacomprensió del missatge. El sentit de la vista continua predominant, però, sobre l’audició.No ja en el cas del mètode Verbo-tonal, on a través d’uns aparells fo-

es treballa perquè, si més no en elmarc de la sessió de reeducació, tots els alumnes percebin el so i les seves característiques i desen-volupin al màxim les seves restesauditives. La lectura labial continuaessent de gran ajuda, però en mo-

17

ments puntuals de la sessió logo-

potencial auditiu de cada nen.En l’extrem més auditiu se situala teràpia Auditivoverbal, que

-ció permanent i agressiva de lesrestes auditives i una minimitzacióde la informació visual. És del totnecessari que els alumnes es di-

agnostiquin al més aviat possible i que portin unes pròtesis d’últimageneració, ben adaptades a la sevapèrdua, i si malgrat tot no s’acon-segueix un guany protètic adient,que s’implantin amb celeritat. Pro-veir l’alumne d’una bona audició éscondició obligada per a aquestametodologia. I es desestima di-rectament tot treball en base a la

lectura labial. Es demana als pares una col·laboració activa, tant que el logopeda passa a ser considerat

programa, prepara el treball, aporta les idees... però són els pares quiexecuten pràcticament la totalitat de la tasca educativa.

Veure el llenguatge: la paraula complementada

L’any 1992 es va publicar eltreball d’adaptació al català del Cued Speech1, un nou sistemade comunicació que en aquellsmoments ja s’estava fent servir aEuropa amb bons resultats, i que acasa nostra vam anomenar Parau-la Complementada. Aquest equip,

estava format per dos lingüistesreputats en fonètica catalana,un inspector d’ensenyament, ladirectora de l’aleshores CREDAG/CPEE “la Maçana”(Mª Elisa Salse,que va ser qui va donar impuls alprojecte) i dues professores delcentre. I tot el treball va comptar amb la col·laboració de SantiagoTorres2 (l’adaptador del sistema alcastellà) i la supervisió directa delseu autor.El Cued Speech va ser ideatper Orin Cornett, un enginyer que realitzava tasques de tècnic

d’ensenyament a la UniversitatGallaudet als EEUU. El sistemaque acabà de dissenyar l’any 1966està pensat per ajudar els infantsamb sordesa pregona prelocutivaa aprendre el llenguatge parlat demanera natural, amb l’ajuda depersones oients que coneguin i

dominin el sistema i amb la inten-ció de proporcionar-los un millor bagatge lingüístic que els permetid’abordar de manera més exitosal’aprenentatge i el domini de la lec-toescriptura.Des del seu origen, aquest siste-ma ha estat adaptat a llengües di-verses d’arreu del món. El 1993 hihavia registrades 56 adaptacions,la majoria fetes amb la supervisiódirecta de l’autor.El Dr. Cornett va morir el 17 dedesembre de 2002, a Laurel,Maryland, a l’edat de 89 anys.Sarina Roffé, presidenta de laNational Cued Speech Associati-on, que fa tres anys va visitar lanostra seu a Girona, diu d’OrinCornett que era un gran home, unvisionari. La seva visió era que elsnens sords podrien ser capaçosde llegir tan correctament com elsnens oients i que podrien assolir

18

Veure el llenguatge: la paraula complementada

els mateixos somnis i aspiracionsa les seves vides. El seu treball idedicació ha canviat les vides demilers de persones de la comuni-tat sorda. El seu esperit noble i laseva preocupació per les personeses manté viu.També, Sarina Roffé explica desde la web de la National CuedSpeech Association3 que per al-gunes famílies, als EEUU, el nom d’Orin Cornett és sinònim de laparaula “miracle”. Des d’aquestaweb, Judy Weiss, la mare de Louisexplica: “Vint-i-tres anys enrera, el

-devenir sord i els mestres de sordsens van dir que mai podria seguir l’escolarització com el seu germàoient, però com moltes altres famí-lies que ens vam decidir pel me-ravellós sistema del Dr. Cornett,el nostre nen sord va excel·lir enfrancès, espanyol, i per descomp-tat, en anglès. Actualment el nostre

d’Arizona i està casat i treballa aLas Vegas. Sempre més estaremagraïts per l’increïble regal que vafer a la nostra família”.

És una opció comunicativa ora-lista i naturalista. Ideada pensant en aquells nens sords que tot i amb audiòfons tenen mancancesperceptives importants dels sonsde la parla, però que es mouenen un ambient familiar oralista. Elcaire naturalista ve donat per laforma en què s’aprèn el llenguat-ge: el contacte permanent ambpersones que arriben a dominar elsistema durant el període d’apre-nentatge del llenguatge d’aquests

a aprendre’l d’una manera naturali contextualitzada.El sistema està pensat per perme-tre visualitzar tots els sons de lallengua parlada amb l’ajut d’unesformes, posicions i moviments dela mà que els transcriuen de forma

poden arribar a comprendre demanera natural.Així, veient tots els sons, el nenpot anar organitzant la fonologia

del llenguatge per recordar-neen primer lloc seqüències signi-

augmentant després el lèxic, més

dels mots (morfologia del nom, del’adjectiu i del verb), visualitzar lespartícules gramaticals que aparei-xen en el llenguatge i que per si

-juncions, preposicions, pronomsfebles), percebre i memoritzar l’or-dre estàndard de la seva aparicióen la frase... mecanismes que deforma conjunta ajuden a compren-

de les frases, i potencien especial-ment la comprensió d’expressionsprogressivament més extenses

narració. Però el més importantés que tot aquest complex procésse segueix d’una manera senzillai natural a través de l’intercanvicomunicatiu normal que permetal nen sord arribar a dominar elllenguatge.És un sistema ecològic: no conta-mina i no destrueix la capa d’ozó.És econòmic: els seus resultats noes poden pagar amb diners peròel cost del seu ensenyament ésclarament molt baix en compara-ció amb les despeses milionàriesque comporten altres alternatives.

Es poden aprendre els principisbàsics només en unes vint hores idesprés es pot anar millorant ambexercicis a casa i supervisionsesporàdiques. Per al pare/marenovell no és una llengua nova quecalgui aprendre (l’aprenentatged’idiomes estrangers comportaaproximadament uns cinc anysde cursos; l’aprenentatge de lallengua de signes també requereixd’un període de temps aproxima-dament semblant). Ara bé, per

necessàries per comunicar-seamb una persona sorda sí quecalen moltes hores de pràcticanecessàries per automatitzar lamecànica motora dels comple-ments i aconseguir una velocitatacceptable. Amb tot, aquesteshores de pràctica poden realit-zar-se tranquil·lament a casa, obé directament amb el nen sord,que, a mesura que va expansio-nant el seu llenguatge requereixde l’interlocutor una habilitat més

i a la velocitat.En el moment que ens ha tocatde viure, que sovint anomenemsocietat de la informació, la Parau-la Complementada proporcionauna oportunitat de moure’s mésefectivament pel mitjà escrit, queés el que dóna la mesura real de

19

Veure el llenguatge: la paraula complementada

Professores de CREDAG i Maçana complementant.

les possibilitats d’una persona derealitzar-se plenament a nivell pro-fessional i personal.

-

L’ús habitual de la paraula com-plementada fa que els mots dela parla quedin gravats de formavisual però amb un format fonètic.Aquest format fonètic és la clau de

permetre la comprensió dels tex-tos escrits.L’aprenentatge de la llengua escri-ta a partir de la llengua de signescomporta haver de memoritzar,com si de xinès es tractés, la di-versitat de paraules que puguinaparèixer en un text escrit, donatque no poden accedir als signi-

del codi fonètic (que altramentno tenen prou ben organitzat),perquè les paraules no les tenenemmagatzemades en memòria enformat fonètic, sinó en format grà-

de l’autonomia que la generativitat(formació de noves paraules a par-tir de la combinació de terminaci-ons i arrels de mots) d’aquest codiproporciona a nivell oral i escrit.Un cop conegut el codi escrit, laparaula complementada permet

-riorment però sí coneguts a nivelloral, és a dir, que li permet accedir

-nera similar a la dels oients. Aixòdóna autonomia lectora als nenssords educats amb aquest siste-ma, autonomia per poder aprendreper sí mateixos, sense necessitatd’intèrprets.És a dir, com més se li complemen-ti a un nen amb sordesa pregona icapacitats intel·lectuals normals,més facilitat tindrà posteriormentper desenvolupar l’habilitat lectorai assolir els objectius del currícu-lum escolar.

Ara que està de moda parlar debilingüisme en l’educació del sord,

la Paraula Complementada aportauna possibilitat real que els pares

s’hi puguin apropar. És difícil, per-què no hi ha cap sistema perfecte,ni tots els nens tenen les mateixespotencialitats, però és possible.Tampoc és fàcil portar tots dossistemes alhora: cal molta hones-tedat per atorgar davant de l’infantla mateixa importància a les duesllengües. Si un infant menyspreauna llengua, li serà bastant més di-fícil aprendre-la, sigui quina sigui.En qualsevol cas, és important, talcom recomana el BIAP (BureauInternational d’Audiophonologie)que l’exposició a ambdues llen-gües es faci amb interlocutorscompetents en la seva llengua,cosa que permet una correctaexposició a tots els aspectes que lisón propis: pragmàtics, fonològics,morfològics, lèxics, sintàctics i me-talingüístics, però també que desde la família i l’ambient escolar espuguin valorar les dues llengües.Per tant, si els pares que desitgen

oients, el més adequat seria que,com a persones competents enllengua oral, utilitzessin (si podenaprendre correctament el sistema)la Paraula Complementada en laseva comunicació habitual ambl’infant, i si ho pot fer tota la família,millor. Aleshores, caldria buscar

si pot ser els recursos existents)perquè aquests nens poguessintenir interlocutors competents enllengua de signes, per desenvolu-par aquesta llengua.Si el cas fosel contrari:f a m í l i e ssordes qued e s i t g e nque el seu

aprengui aparlar cor-rectamenta més dedominar lallengua designes, elque caldria

seria potenciar l’educació auditivasi les restes i l’aparellament per-meten desenvolupar la llengua, isi no, recolzar-se en la ParaulaComplementada per aprendre lafonologia de la llengua oral.Cued Speech i implants coclearsLa NCSA declara que la ParaulaComplementada pot ser molt útili servir de pont durant la posadaen marxa de l’implant per assignar

-cen a percebre i al sistema desons de la llengua oral (fonologia),ajudant també a desenvolupar noullenguatge mitjançant la inclusióde vocabulari, estructures i ex-pressions idiomàtiques; en aquest

quan hi ha soroll ambient o quanl’implant no funciona (de vegadeshi ha problemes), o quan hi hamolta distància amb el parlant.Tot això ho hauria de tenir en compte la comunitat sorda i tambéles persones que dissenyen lespolítiques educatives. De la matei-xa manera que un estima la sevallengua i la defensa, de la mateixamanera no es pot tancar en si ma-teixa i ha de poder gaudir plena-ment d’alguns dels avantatges dela comunitat oient: la lectura, per tal de poder accedir a la cultura iles possibilitats d’una vida al mésplena possible en un món global.

20

Epidemiologia de la sordesa infantil en el nostre medi

ens portin a millorar la detecció itractament de la sordesa infantil,és necessari poder respondre auna sèrie de preguntes com són:quina és l’edat que tenen els nos-

una pèrdua d’audició?, quant de

seu tractament?, …En el nostre medi, no disposemde resultats epidemiològics de lasordesa infantil i ens hem de basar en els publicats per altres països.Aquests ens poden orientar i aju-dar, però no hem d’oblidar quecada comunitat té unes caracterís-

-tiva, en la presentació i tractamentd’una patologia.

nostra situació epidemiològica a lasordesa infantil, creem una basede dades i recollim de manerasistemàtica, completa i contínua,informació bàsica, general i espe-

de la malaltia, entre els quals caldestacar:- Personals: sexe, edat, ètnia.- Familiars: antecedents de sor-

desa, ètnia dels pares.

lloc de residència.- De diagnòstic: símptoma de

sospita, persona que sospita,data de sospita, data de laprimera consulta, data del diag-nòstic.

- Metges: factors de risc, etiolo-gia, problemes associats.

- Audiològics: grau i característi-ques de la hipoacúsia.

- Tractament: tipus de pròtesis,data d’adaptació protèsica,

data d’inici del tractament logo-pèdic.

Presentem una sèrie de dadesobtingudes a 427 nens afectats de sordesa bilateral permanent, visi-tats durant vuit anys i mig (de ge-

Dels 427 nens, tres quartes partsviuen a la província de Barcelona,un 18% a Tarragona, Girona iLleida i, un 7% a altres provínci-es de l’Estat espanyol o Andorra.Aquesta mostra inclou el 37%

auditiva que a l’actualitat viuen aCatalunya, amb edats compresesentre els 0 i els 16 anys.Només 22 dels nens tenien més de 16 anys en el moment de la primera visita al nostre Servei,situant-se l’edat de màxima inci-dència dins els sis primers anysi, principalment, entre el primer isegon any.Molt poc més de la meitat (el 53%)són nenes i la resta (el 47%) nens.En el 64% dels casos són els ma-teixos pares els primers en sospi-

en el 15%, els mestres o personalde les llars d’infants. El 21% res-tant es reparteix majoritàriamententre pediatres i logopedes.El 60% de nens ja havien estat di-agnosticats quan es van consultar per primera vegada; la resta, en el30% existia sospita de hipoacú-sia, el 7% explicava un retard enl’adquisició del llenguatge i nomésel 3% demanava una valoraciópel fet de tenir algun antecedentsusceptible de causar sordesa, sense evidència de cap símptoma de sospita.La mitjana de temps transcorregutentre la sospita de la hipoacúsia o

del retard de l’adquisició delllenguatge i la primera consul-ta a un professional és de 1,01mesos.En canvi, la mitjana de tempsentre la primera consulta i eldiagnòstic és molt més eleva-da, situant-se en 4,5 mesos. És interessant remarcar queel 77% va ser diagnosticat dinsel primer any; en el 14% esva tardar entre un i dos anys,

i en el 90% per sobre de dos anys (Figura 1).En el 90% la sordesa és de per-cepció o neurosensorial; la restaes reparteix entre hipoacúsia detipus transmissiu, mixt i neural.Un 2% es troba pendent de clas-

de la pèrdua auditiva, el 89% éscongènita, el 5% és perilocutiva(instauració entre els 3 mesos iels 3 anys de vida), un altre 5% és postlocutiva (d’aparició per sobredels 3 anys) i en un 1% no ha sigut possible determinar amb seguretatel moment d’instauració.Respecte al grau de sordesa (esvalora l’audició de l’oïda millor),quasi la meitat dels casos (48%)pateix una hipoacúsia profunda(>90 dB de pèrdua), més de lameitat dels quals tenen restes

pregona de primer grau). En el16%, la sordesa és severa (entre71 i 90 dB); en el 27%, moderada (entre 41 i 70 dB) i en el 9%, lleu(entre 21 i 40 dB) (Figura 2). Mésde les tres quartes parts dels nens amb pèrdua d’audició lleu ne-cessiten tractament logopèdic i/outilització d’audífons (normalmentper caigudes a les freqüènciesagudes).

La forma de la corba audiomè-trica més freqüent observada hasigut la plana, exactament en lameitat dels casos. En el 4% s’ha

freqüències agudes, en el 3% enforma de “U”, el 10% amb caigu-des en aguts, el 12% amb fortacaiguda en aguts i en el 21% com a corba truncada amb restes, com

Figura 1

Figura 2

21

3KHz. L’1% no s’ha pogut inclourea cap dels grups descrits.Segons l’evolució de la hipoacúsia,el 86% s’ha catalogat d’estable, el5% de progressiva i l’1% restant evoluciona amb episodis bruscosde pèrdua auditiva.

L’etiologia de la sordesa és vari-ada (Figura 3), essent la causamés important la genètica o fami-liar. Dins aquest grup incloem elssíndromes associats a hipoacúsiai les malformacions a les estructu-res de l’oïda (inclouen el 16% delscasos), així com les genètiquesdeterminades per anamnesi (24%)i les genètiques a les que ja s’hanpogut determinar la mutació que laprodueix (5%). El 10% és degudaa factors neonatals de risc. El 4%degut a meningitis bacterianes, el3% a una infecció congènita (cito-megalovirus i toxoplasmosi) i el 7%a altres causes (a la majoria exis-teix més d’una probable etiologia). S’ha de destacar que a gairebéuna tercera part dels casos no es va trobar cap antecedent respon-sable del problema, cosa que ensha de fer sospitar que en un futur no massa llunyà podem diagnosti-car una alteració genètica.Un 15% dels nens pateix altresalteracions associades (neurològi-

-

A més, un 20% pateix malforma-cions, un 12% de les quals sóncraneofacials.Sense dubte, un dels punts mésimportants d’aquest estudi ésconèixer a quina edat diagnosti-quem el nostre nen amb sordesa

prelocutiva (la que és present enel moment de néixer o apareixdurant els primers tres mesos devida) (Figura 4). Cal destacar quel’edat mitjana de diagnòstic, en conjunt, de la hipoacúsia severa iprofunda és de 28 mesos, molt per sobre dels sis mesos, edat consi-derada com ideal per començar eltractament d’aquests nens (JointCommittee on Infant Hearing, Advancement of Hearing TestingMethods and Devices, Comisión para la Detección Precoz de la Hipoacusia). A més, no hem trobat

de diagnòstic dels nens que tenen antecedent de risc de patir hipoa-cúsia i aquells a qui no se’n coneixcap (p=0.3).En canvi, sí que notem una dife-

l’edat mitjana dels nens diagnos-ticats abans de 1997 (30 mesos) i després de 1997 (23 mesos). Això,no existint a la nostra comunitat un programa de cribatge auditiuneonatal universal, pot estar jus-

neonatal que ja s’han posat en marxa a diversos hospitals i clíni-ques, així com pel seguiment per part dels pediatres dels protocols de medicina preventiva a l’edat pediàtrica.L’edat mitjana d’inici de la logopè-dia en nens amb sordesa severa ipregona és de 30 mesos (nomésdos mesos després del diagnòs-tic), notant que un 15% d’ells jahavia començat aquest tractamentabans del diagnòstic. En canvi,l’edat mitjana de col·locació de pròtesis auditives és de 32 me-sos (quatre mesos després deldiagnòstic). Pensem que 32 mesos és unaedat massa elevadaper començar a rebreun tractament complet(utilització d’audífons i tractament logopèdic)en els nens amb una pèrdua tan important d’audició.En especial, s’ha denotar que els nens candidats a un implant

coclear (sordesa pregona) tenenuna edat mitjana de diagnòsticde 21,5 mesos. Un cop demostratque els resultats de la implantaciósón millors com més petit és el nena qui implantem, hem de disminuir aquesta edat de diagnòstic. Sensedubte, el millor és instaurar el cri-batge auditiu neonatal universal.Com a conclusions d’aquest estudical destacar:- La mostra inclou el 37% dels

nens sords, entre 0 i 16 anys,que viuen a Catalunya.

- En el 64% dels casos, els paressón els primers a sospitar unaanomalia a l’audició o a la par-la.

- La mitjana de temps entreconsulta i diagnòstic és de 4,5mesos.

- El 53% dels nens tenen ante-cedents de risc de patir hipoa-cúsia.

- El 64% pateix una sordesa se-vera o pregona.

- L’edat mitjana de diagnòstic ala sordesa severa i pregonaés de 28 mesos, existint unatendència a la disminució enels últims anys.

- La mitja de temps entre diag-nòstic i col·locació de pròtesi ésde 4 mesos.

- El 48% de nens són candidatsa un implant coclear (hipoacú-sia profunda).

- El 15% té alteracions associa-des importants.

Figura 3

Figura 4

Epidemiologia de la sordesa infantil en el nostre medi

22

L’escolarització compartida a Salt

QUE BO QUE ÉS COMPARTIR!

L’escola pública de sords de les comarques gironines la Maçana,juntament amb el CEIP Silvestre Santaló i l’IES Salvador Espriu, ja fa temps que duem a terme un pro-jecte engrescador per als professi-onals i alumnes dels nostres cen-tres: l’escolarització compartida.L’objectiu principal és que elsalumnes sords de la Maçana, tantd’infantil, de primària, com de se-cundària, tinguin relacions entrecompanys oients de la seva ma-

i la motivació per comunicar-severbalment.Els alumnes de la Maçana com-parteixen també totes les festesi excursions, que pel seu volumd’alumnat són més entusiastes ibullicioses.

Per a les activitats, els alumnes dela Maçana d’infantil, cicle inicial icicle mitjà es traslladen al Santalóamb la seva tutora, també sorda,per tal de fer-hi psicomotricitat oeducació física, plàstica i també al-

gun taller, dependent de la programació de les tutores d’ambduesescoles. També s’han compartit experiènci-es i jocs matemàtics, segons el grup i les opcions de reagrupa-ment que es donend’un curs per l’altre.Els alumnes de secun-dària cursen l’ESO a l’IES Salvador Espriu. Assisteixen a les classes de dibuix,educació física, tutories, crèdits desíntesi i informàtica. Les àrees méstroncals (socials, llengües, mate-màtiques) ho fan a la Maçana. Es desplacen sempre amb la seva tu-

màxim el contingut de les classesi sigui qui es reuneixi i es coordini amb el professor de cada crèdit.

Hi ha alumnes de la Maçana queper la seva capacitat i nivell ac-cedeixen més sovint a les aulesdel Santaló per compartir amb elsalumnes oients altres matèries di-ferents a les dels seus companys

sords. I a la inversa, de tant en tantsón els alumnes del Santaló elsqui van a la Maçana. El projecteés molt ben assumit pels profes-sionals dels dos centres des de faanys, i els alumnes ho viuen moltpositivament. Aprenem els unsdels altres dia a dia.Es progra-men reu-nions pe-r iòdiquesde coordi-nació entre les tutores, logopedes i representants dels dos equipsdirectius, per tal de fer un segui-ment correcte de tots els objectius proposats en el projecte.No cal fer cap desgast humà nieconòmic per dur a terme el pro-jecte d’escolarització compartida.Solament cal interès per a la bonaeducació dels nostre alumnat, queés l’objectiu essencial de tot bonmestre.

23

Entrevista a la inspectora M. Elisa Salse

-

-ballar de mestra, a les escolesd’educació especial hi assistientots els alumnes amb necessitatseducatives especials (cecs, sords,motòrics...). Aviat, però, es va veu-re que les necessitats d’uns nenseren diferents, en funció de la sevamancança. Llavors l’administracióva fer un pas endavant i va crear

problemes diferents. Així van néi-xer les escoles de nens amb de-

a la Universitat es va començar a fer postgraus per als profes-sors que els havien d’ensenyar.A mi m’agradava molt l’estudi delllenguatge i com s’adquiria, m’hivaig matricular i vaig començar a treballar amb nens sords. Vaigtenir grans professors com el Dr.Perelló, el Dr. Torres de Gassó i elSr. Miquel Serra, entre d’altres.

Fa trenta-un anys vaig començar a ser professora de sords, peròfeia dos anys que jo ja practicavaamb alumnes, dirigida sempre per professors del Màster. La primeranena sorda que jo vaig començar a ensenyar es diu Glòria. Va ser laprimera alumna sorda que vaig te-nir i em vaig espantar perquè vaigpensar que jo no sabria com ense-nyar-la, però els professors em vaanimar a continuar. Amb aquellanena vam aprendre totes dues:ella a parlar i jo a conèixer més elsproblemes de les persones amb

-

Treballàvem molt però amb menysrecursos que ara. Ara es pot fer un bon entrenament auditiu ambaparells molt tècnics. Abans tre-ballàvem les restes auditives ambmaterial de l’aula com el tambor,caixes...., i amb això marcàvemritmes. En terres de fusta, posà-vem aparells a terra, els nens i els

professors descalços marcàvemels ritmes de les paraules i els hianàvem ensenyant també el so iel silenci, i això és el primer quehavien d’aprendre. Per treballar ressonàncies, com que no hi ha-via vibradors, utilitzàvem globus.Professor i alumnes parlaven una cada costat del globus de ma-nera que les vibracions passavend’un costat a l’altre.No utilitzàvem mai el llenguatgegestual, sempre llenguatge oral.Buscàvem amb les mans les vi-bracions a la cara, al cap i els hiensenyàvem la veu a partir de lavibració del coll. Així, a poc a pocels nens aprenien a parlar.En aquella època, els pares tenienmés temps per estar amb els seus

treballàvem i ells a casa ho feientambé, així sempre ensenyàvemel mateix i els nens aprenien. Eramolt diferent. Primer apreniensons, després paraules, frases idesprés aprenien a comunicar-sei mantenir un diàleg. També en-senyàvem a llegir i a escriure demolt petits. A dos/tres anys, ja elscomençàvem a ensenyar lletresde manera que a quatre anys totspoguessin llegir una paraula i es-criure-la.. D’aquesta manera anà-vem treballant. El més importantera establir la comunicació.

-

A Girona els nens sords estavenen dues escoles. Uns nens sordsestaven en una escola que es deiaMater Dei i els altres estaven enuna escola que es deia Escola delCarme.Algunes professores vam anar aparlar amb el responsable d’En-senyament de l’època per explicar que seria millor que tots els nenssords estiguessin junts en unasola escola. Va ser llavors quan esva ocupar el primer pis de l’escolaCarme Auguet del Pont Major, onvan anar els alumnes sords del’Escola del Carme i els alumnessords de l’escola Mater Dei. Lla-vors la directora era Mª Rosa Puigi també hi havia les professores

Francesca Juncà, Mª AngelesPrado, Montse Mont, Rita, ElisaPujolar i jo mateixa. Amb el temps es va decidir crear

anomenar la Maçana, per la zonaon està ubicada.

Hi havia uns 50 o 60 alumnes. Tots

vam començar a treballar aquí ve-nien nens sords molt petits.

-

Primer vaig fer de mestra, mésendavant de logopeda i desprésde directora.

-DAG

Unes logopedes de tot Catalunyaens reuníem a Barcelona i vampensar que per ensenyar bé alssords havíem d’ensenyar de mol-tes maneres, perquè tots els sordssón diferents i cadascú aprèn dediferent manera. Nosaltres havíemde saber-ho tot per poder ense-nyar.L’objectiu era molt clar: tots elsalumnes s’havien de poder comu-nicar.A l’hora d’ubicar-los uns s’escola-ritzaven a l’escola especial, altresen una escola ordinària amb su-port logopèdic i altres compartienl’escolarització en els dos centres.Vam estudiar què passava a Euro-pa i què passava aquí.

24

Entrevista a la inspectora M. Elisa Salse

Des de la conselleria els tècnicsvan començar a parlar que si hihavia nens sords en escoles ordi-nàries havien de ser atesos per una

va augmentar el nombre de sords adiferents escoles i paral·lelament elnombre de logopedes es van crear els CREDA. A cada Delegació Ter-ritorial d’Educació n’hi havia un i es diferenciaven posant la lletra de la delegació al darrere. El de Gironaes va dir CREDAG.El CREDAG és un centre amb recur-rrsos per atendre nens sords. A més de les logopedes hi ha una directora, una audioprotesista i una psicòloga.Tots els nens, els de l’escola ordi-

han d’acabar sabent parlar amb els altres i entre ells. També tots hand’acabar sabent llegir per tal de po-der-se desenvolupar sols pel món.El CREDAG va sorgir per això,per la necessitat d’atendre totsaquests alumnes.En principi el CREDAG es va po-sar a la Maçana i encara ara hi és.Al principi hi havia una sola direc-tora, que era la responsable tantdel CREDAG com de la Maçana,però quan va anar augmentant laplantilla de logopedes i professo-res es van posar dues directores,

per al CREDAG. Ara treballenconjuntament i el fet que estiguinen el mateix centre facilita que totsdisposin de més recursos.

-

Molts, tots. Tots els alumnes quehe conegut, cadascun d’ells ésun bon record. És una satisfaccióveure com una persona amb unproblema com és la sordesa surtde l’escola parlant i és capaç decomunicar-se, i, si és possible,continuar estudis superiors.Aquí també va anar molt bé la Pa-raula Complementada. El mètodeva sorgir als Estats Units, que ensvan concedir una llicència per tal

Paraula Complementada. El dia

venir el conseller de la Generalitati va fer un discurs molt interessant,va comparar el llenguatge delsnois sords amb les pintures deMiró. Tècnicament i humanament,tinc molt bons records de la Maça-na i del CREDAG.

Ara sóc la inspectora. Em pensoque tenim una molt bona escola.

Jo crec que és el millor. És una escola pública i té un projecte

alumnes han d’aprendre a comu-nicar-se, tots han d’adquirir llen-guatge oral i tots han d’aprendrea llegir i a escriure. Pels alumnesque no puguin se’ls hi ensenyaràel llenguatge de signes.Per tant, crec que és una bonaescola perquè s’ensenya a tots elmillor per ells i de la manera queho necessiten.

-tes les logopedes de Catalunya id’Europa per saber què fan en elsaltres països i aplicar-ho aquí i, alrevés, ensenyar el que fem nosal-

les noves tecnologies per a comu-nicar-nos amb tothom.

Finalment, dono les gràcies per lesoportunitats que m’ha donat la Ma-çana per poder treballar amb allòque a mi m’agrada de veritat.

25

Entrevista a la mestra M. Ángeles Prado

-

Vaig començar a treballar aCatalunya l’any 1975, abans haviatreballat a Madrid.

-

No sempre. Jo vaig estudiar logo-pèdia l’any 1979. Anteriorment ha-via treballat durant un any en unaescola ordinària de Tordera.

-

Vaig començar a treballar ambsords a l’escola Carme Auguet. Llavors, quan es va inaugurar elcentre la Maçana ara fa vint-i-cincanys vaig venir-hi a treballar.

-

a la Maçana, hi havia molts mésalumnes que ara perquè s’havienunit dues escoles, la de Pont Major i l’escola del Carme.A més, també hi havia alumnesamblíobs. L’escola era un centre

-rials. Les classes eren molt mésnombroses que ara.

-

Gairebé sempre he estat tutora declasse, però un any després defer el curs de Guberina per tal defer pràctiques dels aprenentatgesrealitzats, tot i ser tutora d’un grup,a les tardes també atenia alumnesindividualment.

-

He treballat en tots els cicles, des-

tòria.Conjuntament amb una altra pro-fessora de la Maçana (MontseColl), vam atendre alumnes quefeien Formació Professional adaptada: perruqueria, automoció,electricitat...

-

Sí, teníem un monitor de l’ajunta-ment que venia dues o tres vega-des per setmana a les tardes a fer Educació Física.El gimnàs era a l’aula que en aquests moments ocupen alum-nes de l’institut Salvador Espriu.El gimnàs era molt gran i estava molt ben equipat amb materialmolt divers.

Sí, molt. He estat més de vint-i-cinc anys treballant amb sords, sino m’hagués agradat segur quehauria marxat a un altre lloc.

Poques vegades. L’escola sempreha estat oralista. Abans, però, elsalumnes estaven a l’escola desde petits, des dels tres anys. Avuidia molts alumnes arriben quan jasón grans, també molts alumnesimmigrants, d’incorporació tarda-

na, és per aquest motiu que per comunicar-nos amb ells és fa mésnecessari utilitzar el llenguatge designes.

Sí, gairebé el doble d’alumnes queara. A la meva classe sempre hihavia al voltant de deu alumnes.

Jo he estat secretària durant 12anys.

No, al principi, quan estàvem a

anys aquí a la Maçana les classeseren en castellà. Només un grupreduït que portava la Mª Elisa se-guia les classes en català.

-

No, abans no hi havia l’ESO, hihavia l’EGB. Els alumnes esta-ven escolaritzats únicament a la

Llavors alguns accedien a FP.

Jo tindré molts bons records per-què he ensenyat molts nens aparlar. He tingut nens des dels tresanys i els he deixat als vint. És unasatisfacció veure com progressen.És una il·lusió saber quan trobenfeina, quan es casen i tenen unafamília...això és una satisfacció.

26

Són 25 anys de funcionamentdel centre escolar la Maçana.És un quart de segle d’atenció

Ha sigut un temps de dedicacióal nen, a l’alumne que s’ha vistprivat, totalment o parcialment, defacultats tan essencials i impor-tants com són sentir-hi i veure-hi.Són 25 anys que han fet possible

comptin en el món escolar enigualtat de condicions acadèmi-ques respecte als nens conside-rats subjectes d’escoles ordinà-ries. Però el món progressa; esdóna molt sovint un pas enrere per després donar-ne dos endavant. Iha de continuar progressant. Hade donar coneixements culturals,

tasca típica d’atenció als que mésla necessiten. S’ha d’anar constru-int i adquirint material adequat per a la formació d’aquest contingent

ric en possibilitats, enginy i aspira-cions, com a membres d’una soci-etat cada vegada més exigent.

-ència, no és –no ha de ser– el nen pobre de la societat escolar. Autori-tats en l’ensenyament, han de tenir en compte que aquests nens per

de fer més esforç i necessiten mésdedicació que la corrent en escolesnormals, i no s’han d’escatimar recursos econòmics i acadèmicsen aquesta atenció. És aquí on esdemostra el perfeccionament d’una

-gents i una política de sensibilitzacióhumana i social.Unes cent persones van assistir al’homenatge que s’oferí, dissabte passat (24/11/1990), a l’exdirec-tora del centre d’educació especialla Maçana de Salt, Mª Rosa Puig,que celebrà els seus quaranta-cinc anys al servei de l’ensenya-ment (ordinari i especial). Entreels participants a l’homenatge, cal destacar la presència d’AlbertVancells, cap de la delegació ter-ritorial d’Ensenyament a Girona,que assistí a l’acte en represen-tació del seu departament i el deGovernació, excusant l’assistèn-cia del seu delegat, Xavier Soy. Acompanyaven també Mª RosaPuig el president de la Diputació-l’esposa del qual va ser alumnad’aquesta educadora- i els alcal-des de Salt, Salvador Sunyer – i regidors d’aquest Consistori- i deGirona. Joaquim Nadal, tambéexalumne. Igualment, es féu notar la presència del secretari dels Ser-

Maria Rosa Puig i DalmauProfessora i directora de la Maçana des de

l’any 1980 al 1988

veis Territorials d’Ensenyament,així com inspectors de la mateixaàrea; companyes de la senyora MªRosa Puig en les diferents etapeseducacionals, professores i direc-tors d’escoles d’educació especialde les comarques i membres del’associació de pares d’alumnesde l’escola la Maçana. Els actess’iniciaren a les dotze del migdiaamb una missa que se celebrà a laparròquia de Sant Jaume (amb lacuriositat que un escolà era sord)

-manor a l’hotel Fornells Park.

-

Som dues noies sordes, l’AnnaMª Caner i l’Assun Teixidor, queestem treballant com a mestres-logopedes a l’escola de sords “laMaçana” de Salt.Els nostres casos són dues expe-riències diferentsm, ja que entre nosaltres ens separen vuit anys iles condicions educatives també han estat unes altres, però en certamanera tenim criteris comuns i hemviscut situacions força semblantspel fet de ser persones sordes.En aquest article queda breument

en l’àmbit educatiu i social, elsnostres sentiments i opinions, ila nostra vivència de com hemaconseguit el nostre desig de ser mestres i poder treballar en unaescola de sords.

-

Als anys 60 la detecció de la sorde-

detecció va ser tardana, als 4 anys.Els meus primers aparells van ser de petaca amb dos cables ambmotllos, molt incòmodes, però erenuna part important de mi. Després,cap als 15 anys ja vaig portar unsaudiòfons retroauriculars que em

van facilitar la vida social.

en una acadèmia amb una logo-peda, després vaig estar durant unany en un centre psicopedagògicprivat, des d’on rebia estimulació auditiva, lectura labial i un reforçdels continguts escolars bàsicsper facilitar la posterior integracióa l’escola ordinària. Aquí, un delsprofessors i una logopeda delcentre varen aconsellar els meuspares la meva integració a l’escolaordinària. Vaig acabar els estudisd’EGB a l’escola “Gaziel” de SantFeliu de Guíxols. En aquesta etapa vaig tenir molta ajuda delmestre tutor, que em dedicava una

27

sordes de l’escola la Maçana

als tres anys d’edat. Jo no recordohaver sentit com a oient, però séque parlava bé, igual com corres-pondria a qualsevol infant normald’aquesta edat. Fins als 4 anysvaig estar a la guarderia del meupoble i en aquest últim any va ser quan em vaig anar sentint diferent,notava que alguna cosa em pas-sava i vaig començar a aïllar-me ia desentendre’m de tots els meuscompanys.Als 5 anys vaig entrar al parvu-lari del col·legi Sant Miquel deTorroella de Montgrí, i en aquestcurs iniciava la meva etapa esco-lar ja amb les pròtesis auditives.Davant la insistència dels meuspares, vaig ser una de les prime-res de portar audiòfons retroauri-culars en comptes de l’aparell depetaca que s’aconsellava posar als infants d’aquestes edats. En aquesta mateixa escola vaig cur-sar els estudis d’EGB, i també elbatxillerat i el COU.Tot plegat va ser una etapa molt dura per a mi, vaig tenir momentsbons però també molts de dolents,tant pel que fa a alguns professorscom pel que fa als meus com-panys amb els quals vaig conviu-re tots aquests anys. Gràcies alsuport constant dels meus pares puc dir que vaig aconseguir tirar endavant i afrontar les experiènci-es negatives.En aquesta escola vaig seguir elcurrículum ordinari igual que elsmeus companys oients, amb moltpoques variacions, una de les quals va ser l’exempció de l’idioma anglès. Era l’única sorda integradaen aquesta escola, tot i que algunsprofessors ja havien viscut l’expe-riència d’una altra persona sordaque en aquells moments jo no vaigarribar a conèixer.En les primeres etapes de la primà-ria el meu llenguatge era inferior alque corresponia als nens de lameva edat, vaig perdre molt de vo-cabulari i tampoc produïa bé moltsfonemes i paraules. En general anava força endarrerida en l’as-pecte comunicatiu i lingüístic, tot

del contingut de totes les matèries.

De fet, però, a primer d’EGB vaigtenir una professora que em vaajudar molt, no només en aquestcurs sinó en tota l’etapa escolar, ia l’estiu em feia cada dia classesparticulars de repàs, anticipació ipreparació dels continguts del curs

necessitar el suport d’una logope-da, aquesta mestra i la meva mareem van dedicar totes les hores queeren necessàries per ajudar-me aprogressar i superar mica en mica

estic realment molt agraïda per tot el que va fer per a mi. Una deles coses que recordo és quanem va regalar una llibreta ambunes pestanyes amb les lletres del’alfabet perquè jo em fes el meupropi diccionari, i amb el seu ajutanàvem anotant totes les paraulesnoves que aprenia, i així les rete-nia millor.En acabar l’etapa d’EGB, la majo-ria del claus-tre m’aconse-llava que nofes BUP per-què conside-raven que nopodria seguir els contingutsde totes lesmatèries cur-riculars, peròjo volia con-tinuar estudi-ant. Llavorsels meus pares es van imposar durament contra aquesta decisió i

per poder fer el BUP assumint-neles conseqüències.Van ser uns anys durs però ambesforç, paciència i molta dedicacióvaig anar superant tots els cursos.Durant aquests anys anava sem-pre a classes particulars amb undels professors que tenia per po-der seguir millor les matèries quemés em costaven.A COU tenia molt clar que voliaestudiar Magisteri en l’especiali-tat d’educació especial, però comque a Girona no es feia vaig optar per fer educació infantil i desprésespecialitzar-me en Audició i Llen-

hora diària de suport en les matè-ries més difícils i la meva mare escoordinava amb ell per tal d’asses-sorar-lo i fer un seguiment del meuaprenentatge. Unes de les cosesque m’ha ajudat a millorar el meu

contes i llibres, hàbit que em van inculcar els meus pares de petita.Seguidament vaig fer el batxillerati el COU a l’institut “Sant Elm”. Enaquesta etapa sempre vaig ser l’única alumna sorda de l’escolai el professorat intentava que lameva escolarització fos el mésnormalitzada possible, tot i que em

a l’aula. Existia un desequilibrientre la informació que rebia i elprocés d’assimilació dels contin-guts, però a mesura que passavael temps vaig aprendre a trobar altres recursos per compensar aquest desequilibri amb el meu esforç personal.Tant en un centre com en l’altrevaig trobar alguns professors que

-bilitats i varen saber seguir elsconsells dels meus pares, això em

mateixa per tal de poder enfrontar-me a les situacions negatives quepassaven al llarg del camí de lameva vida escolar.

carrera, vaig voler fer magisteri aGirona, al principi va ser difícil quem’admetessin, però després de fer

mi. Estic agraïda al professorat-

ança i paciència. Va ser una etapaeducativa enriquidora per a mi, iquan vaig acabar els estudis demagisteri havia complert una deles meves il·lusions. Per tal demillorar el meu currículum vaigcontinuar estudiant Pedagogiai vaig fer també el postgrau deLogopèdia. Alhora em vaig treureles oposicions i vaig començar atreballar a l’escola “la Maçana” elcurs 90-91.

-

La meva sordesa va ser adquirida

28

guatge. El fet de canviar de lloc ide centre el món se’m va obrir,vaig conèixer gent nova i unescompanyes que m’acceptavencom una igual. Tot això va ser per a mi molt afavoridor, ja que va ser aquí on vaig aprendre a espavilar-me, a ser més autònoma, a tenir opinions i criteris propis, i buscar tots els recursos que em fessinfalta per anar seguint.Vaig començar a treballar a l’escola “la Maçana” el novembre del 1999.

Les nostres respectives experièn-cies i el fet de treballar a la mateixaescola ens ha permès treure re-

pares, professionals i en generala la societat. Aquest contacte ensha ajudat a exterioritzar i compartir els sentiments, les angoixes, petitsdetalls i anècdotes que hem viscutal llarg de la nostra vida i quenosaltres podem entendre com apersones sordes.Això ens ha donat una major segu-retat, tranquil·litat i un recolzamentmutu.A l’inici de la nostra escolaritzacióla idea general era que tots elsalumnes éremiguals i quenosaltres ensaniríem nor-malitzant coma personesoients ja queno hi haviaconsciència deles limitacionsque compor-

auditiu. Totaixò era de-gut al fet queel professoratno coneixiabé les carac-terístiques dela diversitat detots i cada undels alumnesde l’aula. Actu-alment aques-ta situació hamillorat, però

tot i així creiem que és importantque, com més aviat el nen sord esrelacioni amb altres nens o adultssords, tindrà una millor conscièn-cia de si mateix.El fet que la nostra escolarització es realitzés en un context educatiud’integració ens ha permès unabona adquisició del llenguatge oral, també desenvolupar habili-tats d’aprenentatge i accedir alscontinguts escolars i culturals,

poder expressar les nostres idees,sentiments i opinions de maneraespontània. En aquest aspectepensem que s’hauria de fomentar trobades entre sords, assessora-ment amb professionals i tambéno professionals sords.Al llarg de les nostres etapes educa-tives som conscients que la manerad’adquirir coneixements ha estatdiferent a la de les persones oients.

oral de manera desestructurada,però intentem buscar conceptes iconeixements previs per tal d’es-menar aquesta falta d’informació.A mida que els nostres estudis aug-

-tes interns que d’una manera o altraens afectaven. Aquesta situació ens donava força de voluntat i coratgeper buscar recursos i compensar

ajudat a adquirir més seguretat iautonomia personal.La nostra integració ha estat possi-ble i positiva gràcies a que la nostra

-pacitats i ens ha donat tot el suport necessari per tirar endavant, ja queper nosaltres la família és la que re-alitza les funcions més importants.Podem dir amb tota seguretat quehem arribat a ser com som gràciesa la força de voluntat, paciència, motivació i persistència d’un ma-teix. Tot i així, cal tenir present que l’únic que viu els avantatges i elsinconvenients de la integració és elpropi nen sord.Finalment, agraïm el fet de ser “talcom som” als nostres pares i ger-manes, i també a les nostres com-panyes de l’escola “la Maçana” elseu suport i paciència per poder gaudir de la nostra feina.

29

La cançó de la pau en llengua de signes

30

31

i mares de nens sords

Associacions de persones sordes

Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes

Associació de pares de nens sords de Catalunya

Clínica John Tracy

Associació implantats coclears d’Espanya APSOCECAT

Federación española de asociaciones de padres y amigos de los sordos

Associació gironina de sords Confederación nacional de sordos

FESOCA

32

La formació de la persona éscosa de tota una vida, però és durant la infància i també l’ado-lescència quan es posen els fonaments culturals que ser-

humà, en la seva culturalitza-ció, en la socialització i en la millora de la mateixa persona, que també, com a ciutadà o ciutadana, ha de ser un exem-

-

queda en deute perquè en repuns ajuts encaminats a assolir el seu propi benestar personal i a fer-lo apte per contribuir al benestar col·lectiu.Són la societat i la família les entitats que, unides, han de fomentar l’educació de l’infant,procés del qual donarem mésinformació en aquest tractat que desenvolupem amb motiu dels 25 anys de funcionament del centre la Maçana, dedicat

-ent sensorial.

Tot nen és subjecte de forma-ció. Tot nen ha de rebre lesatencions necessàries en un tractament individual i, si cal,

-cient sensorial ha de comptar a l’escola amb personal educatiu

-da, material adient, tractament

-ciència que s’ha de tractar en el camp cultural.L’ensenyament, quant a lleis, obligatorietat, no-discrimina-ció, atenció governativa... sens dubte que ha millorat en el

transcurs del temps. I és al neni per al nen que s’ha de dirigir l’ensenyament, del qual no espot excloure cap menor.Hi ha mainada molt intel·ligent; d’altra molt normaleta; i d’altra,

persones adultes. També hi hainfants amb un físic que ratlla la perfecció, n’hi ha una gran ma-joria que no arriben a aquestnivell, i n’hi ha molts amb un

en aquests últims. Uns patiran

mentals o bé de caràcter.

Girona província comptavaamb molts nens que necessita-ven ser atesos en centres es-pecials. La resposta a aquesta

Centre que atengués infants -

es. Així tenim el “Mater Dei”,

psíquic –amb qui ja des d’unprincipi es va comptar– amb to-tes les seves varietats (Down,autistes, psicòtics, subnormals profunds i lleugers...), com el

-tics, encefàlics, escleròtics... en el cas que es presentessin)i també el sensorial. En aquestsentit des d’un començament es varen atendre nens sords,als quals més tard s’hi van afe-

Però aviat, atès que la forma-ció d’aquests nens ha de ser

que pateixen, es va pensar enla creació de centres especialsper atendre els infants segons

neixen el Centre de ParàlisiCerebral, dedicat al tractamenteducacional dels nens afectats per aquesta discapacitat, i laMaçana, centre pensat per for-

En el transcurs del temps com-près entre la sortida del “Mater

-trucció que rebria el nom deCentre d’Educació Especial laMaçana a Salt, l’alumnat es vaatendre en unes aules del grupescolar Pericot, a la zona deMontilivi, en una urbanitzacióconeguda aleshores amb elnom de Gerona para Gerona;anomenada ara Girona per aGirona, i després es va traslla-dar a l’escola Carme Auguet, alPont Major.

ser el centre d’àmbit provinci-al, va anar augmentant-hi elnombre d’alumnes. Aquestsprocedien, per tant, de diversospunts de la província i la majo-ria viatjava en transport públic ien arribar a Girona ciutat erenrecollits pel transport escolar procedent de Palamós-SantFeliu de Guíxols, que els duia

Referint-nos concretament alfuncionament de la Maçanaen la vessant principal, que és l’educativa, posem l’accent enels següents punts:

L’ensenyament

33

del programa rebut a l’aula que segons l’edat li corres-ponia, el nen rebia –com rep actualment– aquella formació individualitzada de la qual parlem, impartida per un o una logopeda, a qui correspon es-

de la parla. En el temps de la nostra experiència sempre van ser professores les persones encarregades de la logopèdia impartida als alumnes necessi-tats d’aquesta atenció. Aques-tes professores procuren que el nen comprengui el que li diuen i que s’expressi oralment de lamillor manera possible. Amb aquest propòsit, aviat es varen haver de fer funcionar unes pe-tites aules per a la reeducació individual –les aules de logopè-dia– que es varen insonoritzar per tal de facilitar l’adquisició o millorament del llenguatge i poder obtenir la concentració personal de l’alumne, a la qual

especialment en el cas d’alum-nes amb restes auditives.Aquest nen té un altre llenguat-ge, una altra manera d’expres-sar-se, com és el de la mímica,que representa una manifes-tació del seu pensament amb més profunditat entre els afec-tats.

-op– tot ensenyament dins un programa ordinari és factible.

sorgeixen en la lectura i escrip-

tura en textos i quaderns ques’han de substituir per l’alfabet Braille en casos greus i en la ceguesa o per lletra grossa en els casos menys severs.A la Maçana, on el nombre de

-suals era molt inferior a la de nens sords, se seguien aques-tes pautes.El nombre d’alumnes a cadaaula era reduït, principalmentper dues causes, com eren–i deuen ser– la necessitat de l’actuació directe i individual del professor envers cada infant, cosa que no permet un nombre elevat d’aquests per aula; i tam-bé la diversitat de nivells de co-neixement que s’ensenyaven, que feia que s’impedís formar

un grup homogeni general.

La matèria escolar

Aquesta consistia a seguir unaprogramació que alhora ques’apartava el mínim possiblede l’exigida per a cada edat,fos convincent. Les limitacionsen molts casos, però, eren evi-

-dia. L’enginy de cada professor o professora era molt importanten la tasca educativa.

Programació adjunta

Exercici físic, gimnàstica, psi-comotricitat..., vessants de laformació que anaven a càrrecd’un professor especialitzat,eren matèria indispensable enel tractament dels alumnes. Elsexercicis eren apropiats per as-solir un desenvolupament físicsa, o si més no per acostar-s’hii al mateix temps es feien per estimular d’una manera sanala ment.

Altres funcions a destacar

Els Serveis Territorials d’En-senyament varen nomenar una assistent social que haviad’oferir els seus serveis entre la

Maçana i el Centre de Paràlisi Cerebral. La seva missió haviade ser canalitzar els ajuts del’administració a les famíliesdels alumnes.També es va contractar unadoctora foniatra per tal queatengués amb els seus co-neixements especialitzats elsnens sords que necessitavenmés dels seus serveis.Durant uns anys, una ajudantposada pels Serveis Territori-als va entrar en la nòmina del personal de la Maçana. Per altra banda, la cuinera i el con-serge, dedicats al treball que acadascun corresponia, desen-volupaven tasques de mèrit enel Centre.

La família

La casa familiar és la prime-ra escola i els pares són elsprimers mestres i educadorsdel nen. Certament, però, quela família no pot educar ella

l’aportació del Centre Escolar ide tota la societat.la Maçana sempre va procurar –ens referim als anys de lanostra experiència, dels qualspodem ser testimonis– atendreamb delicadesa i comprensióles famílies, i orientar-les pelque fa a la dedicació que calia

problemes sensorials. Eren lacorresponent professora o pro-fessor els encarregats, amb elsuport de la direcció del centre,de mantenir aquesta relacióentre centre i família en el se-guiment del procés educatiudel menor escolaritzat.El treball de cara als pares noconsistia solament a aconsellar sobre quin crèiem que haviade ser el comportament i de-dicació que havien de mantenir

s’havia de considerar, dins elrespecte i comprensió que ensmereixien, el que ells eren i com obraven en cada cas. Espresentaven pares –cal dir aquí

34

que encara que el pare hi teniapart important, era generalment la mare amb qui es tenia méscontacte– sobreprotectors, pa-res amargats o bé preocupatspel present i més pel futur dels

-nants o d’altres d’indiferents.

La personalitat del nen

hipoacústicÉs que es pot parlar en aquests termes?Si bé creiem que seria injust i inapropiat parlar d’una perso-nalitat intrínseca i diferenciada pròpia de nens cecs, ambliops,sords o hipoacústics, també considerem –segons indicaci-ons dels entesos– que la per-sonalitat com a manera de ser o caràcter que poden presentar aquests afectats té unes carac-terístiques derivades de la seva posició i actuació en el camí per on s’ha de desenvolupar la seva vida.El nen cec, i també l’ambliop,no presenten alteracions intel-lectuals si no hi ha una afecció afegida que els condicioni en aquest sentit. Són nens depen-dents dels grans, especialment dels pares i d’altres familiars. A més d’estar ansiosos, pre-senten una notòria sensibilitat i visible inseguretat. La mancad’estímuls causada per la sevacarència visual fa que siguin nens –sempre en termes gene-rals– tancats en si mateixos, a pesar de la seva facilitat en la parla.En el vèrtex oposat, quant a la qüestió de la personalitat, es troba el nen sord. En aquest cas, el desenvolupament intel-lectual del nen es veu compro-mès per la manca d’estímulssonors provinents de l’exterior. En aquest cas cal dir que es potincrementar en aquest nen la “intel·ligència pràctica”, la qual li servirà per al seu desenvolu-pament personal en la societat.S’ha d’ajudar aquesta mainada

en la comunicació que han de mantenir amb el món que elsenvolta, aprofundint en la di-recció de la motricitat, que ésen el terreny on se sent fort el

psicologia. Tot ha d’entrar enun avançament continuat en el domini del llenguatge, treballque ha ofert i segueix oferint el Centre la Maçana comptantamb la sensibilitat i encert delprofessor corresponent.El tractament pedagògic s’had’adaptar a cada nen i se li han de proporcionar uns coneixe-ments que l’ajudin a superar elpossible trastorn que pressu-posen els desavantatges que en l’àmbit dels sentits corporalspateixen aquests infants.El cultiu de la intel·ligència, el reforçament de la voluntat iun enfortiment de la seva au-tonomia han de ser una tascaconjunta de pares, metge, pro-fessor i reeducador.Regular el seu comportament,mantenir o millorar un equilibrifísic i mental, una orientació en l’espai i en el treball, ajudar-loperquè obtingui una autono-mia que el faci més segur d’ellmateix, amb més llibertat de moviments, és una tasca per no oblidar.Aparells de pròtesi –ulleres en l’ambliop i audiòfons en el sord–, mètodes a emprar, apa-rells a l’escola, procedimentsadequats, teoria i pràctica

desenvolupament de la capa-citat lingüística oral i escritaen el nen sord, i el llenguatge

tot compta a l’hora de progra-mar les matèries exigides a lesescoles.

Unir tots aquests nens amb els que no pateixen cap d’aquests

-

és bo des del punt de vista dela socialització i formació de laseva personalitat.

són lleus, ajudats els nens ambles corresponents pròtesis,poden seguir regularment enuna escola normal; si estanafectats per una manca total ogreu d’audició o visió, cal estu-diar l’assistència a una escolaordinària en què un professor especialitzat els faci un se-guiment, o bé ja integrar-los al’escola especial.la Maçana no s’ha desentèsde cap infant amb problemessevers de visió o audició i ha donat resposta a les seves ne-cessitats ja sigui treballant en elmateix centre –lloc de la sevacompetència–, o enviant pro-fessorat especialitzat itineranta les escoles que tenien en laseva matrícula algun d’aquestsnens que presenten aquestescaracterístiques.Cal afegir que en una o altrasituació el nen no ha de quedar aïllat de la resta d’alumnes. Laintegració escolar i social hade ser un fet, igualment comaquesta integració s’ha dedonar després en el món deltreball i en la societat.

El fet de no poder rebre infor-mació, o bona part d’aquesta,

l’adquisició i coneixement d’unarealitat existent, cosa que s’hade pal·liar en el major grau pos-sible tenint en compte la sevaformació cultural. Certamentque avui dia, el coneixementdel món exterior té el suportdels mitjans audiovisuals, cosa

-sorials tenir un coneixementmés ajustat i complet del mónque els envolta, i avançar enl’adquisició o perfeccionamentdel llenguatge.Amb tot, no s’ha de caure en falses apreciacions.Seguint una escolarització nor-mal en el centre, cap nen non’ha sortit analfabet. Això éscert. La gran majoria, però, haadquirit aquella instrucció de laqual parlàvem anteriorment, isolament un molt petit nombre

35

d’aquests nens obté un títol-

xen gràcies no solament a lesseves aptituds personals, quehi són, sinó també a la dedica-ció conscient dels seus pares ieducadors.

Tota persona, en major o me-nor mesura, té possibilitatsd’exercir un treball, de la qualcosa sols està exclòs el malalt

irreversible molt greu que la im-possibiliti en l’exercici laboral.Tant l’invident o l’abliop, com elsord o l’hipoacústic, si no patei-xen problemes greus associats,tenen un ventall ben extens de

poder escollir. Cadascun, aca-bat el període escolar, tindrà una feina digna, segons les se-ves possibilitats intel·lectuals omanuals, que li permetran una vida familiar i social més que acceptable. Fites altes en elmón de la producció han assolit alguns d’aquests nens que ens ocupen.És de lògica que hi haurà al

p-

guns treballs que els seranvedats pel sol fet de necessitar de manera bàsica la vista o l’oï-da. Són nens que seran homesamb recursos humans i socials que amb alguna limitació –qui no té cap limitació en l’exercicide determinats treballs, en eldesig de superació o en la pos-sibilitat de progressar en el seu peculiar exercici?– podran atè-nyer una felicitat en la formació d’una família, en una llar on el respecte i l’amor ha de regnar.

de la Maçana en la seva tasca educativa?

-ple:– De cara a l’alumne, es busca

ajudar-lo, i molt, a realitzar-se, en bé propi i de la soci-etat.Fer-lo feliç en si mateix idonar-li capacitat de sem-

brar felicitat al seuentorn, ja sigui en l’àmbit familiar, ensocietat, en l’ambi-ent lúdic...Es busca forjar-li una independènciapersonal amb la qual es farà més autònom en el transcurs de la sevaexistència.Dotar-lo d’un apre-nentatge social que, començat a la família, ha ma-durat a l’escola per desembocar en la societat on al nen li ha tocat viure.Tenir possibilitat, quan surtide l’escola, de tenir un treballrespectable i, per tant, una economia reconfortant.

– De cara a la societat, ens proposem proporcionar un nombre considerable de ciutadans dotats de base escolar, lluny de l’analfabetis-me, per tal de facilitar-los la socialització.

– De cara al valor de l’ensenya-ment, volem demostrar quel’educació especial és efecti-va i necessària amb els seusprocediments, formes d’actu-ar i resultats obtinguts.

Són 25 anys de funcionament del centre escolar la Maçana.És un quart de segle d’atenció

ç

Ha sigut un temps de dedicacióal nen, a l’alumne que s’ha vist privat, totalment o parcialment,de facultats tan essencials iimportants com són sentir-hi i veure-hi. Són 25 anys que han fet possible que nens amb dè-

món escolar en igualtat de con-dicions acadèmiques respecte als nens considerats subjectesd’escoles ordinàries. Però el món progressa; es dóna moltsovint un pas enrere per des-prés donar-ne dos endavant.I ha de continuar progressant.

Ha de donar coneixements

competent en la seva tasca típica d’atenció als que més la necessiten. S’ha d’anar cons-truint i adquirint material ade-quat per a la formació d’aquest

corporals, però ric en possibili-tats, enginy i aspiracions, coma membres d’una societat cadavegada més exigent.

totes les branques que com-

ha de ser– el nen pobre de la societat escolar. Autoritats enl’ensenyament, han de tenir encompte que aquests nens per

-sades, han de fer més esforç inecessiten més dedicació quela corrent en escoles normals,i no s’han d’escatimar recur-sos econòmics i acadèmics enaquesta atenció. És aquí on es demostra el perfeccionament

d’uns dirigents i una política desensibilització humana i social.

-

Algunes portades de la també escriptora Maria Rosa.

36

Com de costum, eixírem (comdiuen els xes), amb puntualitatcronomètrica. Un cop embarcatstots els companys i omplerts elsdos autocars, autopista endalt l’undarrere l’altre cap a La Jonqueraon, en El Molí de Vent, esmorzà-rem de “senatxo” uns, i d’altresamb un cafè amb llet i no gaire res

més. Havíem de guardar una micade gana perquè el lloc on aniríema dinar és famós pels bons ar-rossos que cuinen i hauríem dequedar bé! Passàrem la serrade L’Albera pel coll d’Els Limits iRosselló enllà, cap a l’Alt Vallespir.Comarques enyorades, entred’altres, ja que foren germanes

de d’infausta memòria , de França

malaurat Tractat dels Pirineus qued’un cop de ploma i sense capmirament va separar per sempremés comarques, pobles, famílies

-tre Arles i Corsavy hi ha aquestacuriositat de la naturalesa anome-nada en francès Les gorges de lafou, que fent una traducció un bonxic barroera vol dir El congost, oavenc del estimball.He de recalcar que és una mera-

Visita a les gorges de la Fou i Costoja

vella. És com si un Tità d’aquellsque ens narra la mitologia grega,en un mal moment, dominat per laira, hagués fotut un cop d’espasa ihagués partit la montanya en duesparts deixant un avenc d’uns dosquilometres, pam més pam menys,de llargada, uns dos- cents metresd’alçada i d’una amplada que enmolts indrets pots tocar ambduesbandes amb els braços estesos,humitejat tot per un rierol que esmés aviat un rajolí d’aigua quesaltironeja xiroi enmig del rocamde la llera del congost, veritableartífex d’aquesta obra, erosionantdurant centenars de segles la rocacalcaria. Els gavatxos que d’aixòd’enaltir les seves coses en sabenun niu, diuen que és el més estretdel món. També diuen els entesosque s’hi fan unes plantes que sonendèmiques, ço és , que no crei-xen enlloc més.Després amb els autocars Vallespir

niu de garses al capdamunt delBassegoda amb l’alterós campa-nar de l’esglesiola romànica traientel caparró per damunt del cingle,

ulls esbatanats, tota la estimadaplanura de l’alt Empordà. Davantl’església s’hi conserva un vellcementiri, curosament enjardinatVaig preguntar a dos vailets d’unsdeu anys si sabien el nombre depersones que hi vivien, i el més ei-xerit em va contestar, sense dubtar,setanta deu!! El mateix vaig fer auna dona molt vella que, assegudaen un pedrís i amb la falda plenade faves tendres, les anava esclo-vellant parsimoniosament amb elsseus dits sarmentosos, castigatsper la edat i les feines feixugues detota una vida de treball. Amb el seulèxic rossellonès, va contestar-me,ai messié, jo no ho sé pas però nocrec que passem de la seixantena.Només quedem quatre vells perquè la jovenalla ha baixat a les viles dela plana on la vida és més fàcil. I els seus ulls, d’una reposada serenor,s’enterboliren d’un tel de tristesa.La seva raó va fer palès l’avenir de tos els poblets muntanyencs.

L’abandonament! Deixant Costoja i els seus pocshabitants vam anar cap a CanMach de Tapis on menjàrem unaamanida, un parell de plats d’ar-ròs, un parell de talls de conill opollastre rostit, cava, postres, cafèi gotes.Vam tenir tota la sort del món per-què només van caure quatre gotesque no van mullar ni un paper defumar mentre érem a Maçanet deCabrenys. I les sis, cap a casadesprés d’un dia ben xalat.En Ferran va recomanar-me queus anunciés, benvolguts lectors,que el mes que ve anirem a visitar les mines de sal de Cardona. Així ho faig. Però amb el ritme que espubliquen aquestes cròniques aLa Farga, si no hi ha res de nou,quan ho llegiu, si teniu prou paci-ència per fer-ho, els que hi hàgimanat estarem més dessalats queun bacallà passat de remull, doncsja farà un mes o més que n’hau-rem tornat

-tra ocasió!!

37

El ball quinzenal del Casal, aquestavegada ha coincidit amb Sant Jordi i una rosa a totes les senyores. En el

descans, i després d’un refrigeri per matar el cuc, es fa el repartiment.

Festa de Sant Jordi al casal de jubilats

Cares alegres

La clàssica sardana de cada sessió de ball

Una foto per al recordRepartint roses

38

Naixements, casaments i defuncions de l’ 1 de març al 15 d’abril

13/04/2005Antonio Gòmez Tallada 14/04/2005Benito Illa Ministral 15/04/2005José Grasiot Puigalras 16/04/2005Eleuterio Ondoño González 16/04/2005Rafael Illan Cerda 18/04/2005Pedro Torrents Alberni 18/04/2005Juan Rodriguez Aragonés 20/04/2005Rosa Casadevall Puig 22/04/2005Francisca Blaya Serrallonga 28/04/2005Pelayo Vidal Gelada 30/04/2005Francisca Vilalta Jolis 03/05/2005Antonio Meléndez Nieto 04/05/2005Gregorio Nieva Peral 07/05/2005Sonia Olmo Calvo 07/05/2005Sergi Matas Armengol 08/05/2005Juan Minovas Tarrés 08/05/2005Àngela Moradell Vila 18/03/2005

Abdelhakim Taleuan – Elisabet Tarrés Salgado 18/04/2005Antonio Echave Palomino – Joaquima Oliva Pairó 07/05/2005Issaga Diallo – Jacqueline-Ivette 12/04/2005

Bilal El Marki 20/01/2005Miriam Teixidó i Fernández 01/04/2005Janke Jabbi 05/04/2005Nmandig Nvie 09/04/2005Hafsa El Marbouh 09/04/2005Caterin-Vanesa Càceres i Gàlvez 09/04/2005Ali Chahbouni 10/04/2005Marc Mérino i López 11/04/2005Mohamed Chafhi 11/04/2005Albito Digon i Zorila 12/04/2005Juanjo Conejo i Menández 12/04/2005Juan-José Muñoz i Molina 12/04/2005Aya El Kadi 12/04/2005Mònica Cortals i Casanovas 13/04/2005Claudia Rodríguez i Rodríguez 14/04/2005Zahra Mounjid 18/04/2005Matias Rodriguez i Negru 19/04/2005Marc Pérez i Wilches 20/04/2005Mohamed Bel-Haddane 20/04/2005Fatou Ceesay 22/04/2005Adam Mayous 22/04/2005Jawad Taouil 22/04/2005Jordi-Isaias Verón 23/04/2005Laia Velázquez i Fontanet 24/04/2005Alex Tolmo i García 25/04/2005Fatumata-Jankey Touray 25/04/2005Iker Chillaron i Castellanos 26/04/2005Wessal Ben-Achour 29/04/2005Mohamed El Mard 29/04/2005Uxia Vázquez i Maz 29/04/2005Daniel Muñoz Mateos 01/05/2005Gemma Cumplido i Palom 01/05/2005Fily Balde 02/05/2005Judith Morlesin i Guerra 02/05/2005Abril Gómez i Blasco 03/05/2005Martina Riera i Negre 27/05/2005

39

L’acudit foll

Encreuats

El temps

Temperatura Màxima:30º el dia 29 d’abrilTemperatura Mínima: 2,5º els dies 12 i 17 d’abril

Dies de pluja:7 dies de plujaPrecipitació màxima en un dia: 10,7 litres el dia 4 de maig

Pluja acumulada:26,1 litres

-sevol. –2. Colora. –3. As. Saba. Si.–4. Les. Tt. Mig. –5. imaC. Atipa. –6.Forcs. àliM. –7. ilA. aN. Eee. –8. Ca.alaP. Sn. –9. Claror. –10. Totpoderós.

2. Sèmola. –3. aC. Sara. Ct. –4. Los.Cc. Alp. –5. slaT. Salaó. –6. Sobta.Nard. –7. Era. Ta. Poe. –8. Va. milè.Rr. –9. Sipies. –10. Lligaments.

Pluviometria de l’11 d’abril al 10 de maig de 2005

Evolució de les temperatures de l’11 d’abril al 10 de maig de 2005

1.- Escollits. 2.- Dóna color. 3.- Moneda romana. Líquid que circula a través del teixit vascu-lar de les plantes. Nota musical. 4.- Article (plur.). Consonant repetida.

revés espai que una persona o cosa recorre sense moure’s. Dóna

la gana. 6.- Distància entre els ex-trems del dit polze i l’índex separats al màxim (plur.). 7.- Al revés, ocell de presa diürn. 7.- Al revés, gendre de Mahoma. Al revés símbol del sodi. Vocal repetida. 8.- Gos. Al re-vés, part ampla i prima de diferents instruments. Símbol de l’estany. 9.- Efecte de la llum que fa visibles els

1.- Revestit de la facultat legal per a fer quelcom. 2.- Blat des-proveït de la pell i imperfectament mòlt en granets. 3.- Al revés, símbol del calci. Nom de dona. Conso-nants. 4.- Pronom enclític de terce-ra persona. Dos-cents. Poble de la Cerdanya. 5.- Al revés, semblants. Acció de salar. 6.- Sorprèn. Vara de Jessè. 7.- Existia. Possessiu femení. Cèlebre autor nord-americà de contes fantàstics. 8.- Inútil. Mil-lèsim. Consonant repetida. 9.- Mol-lusc cefalòpode (plur.) 10.- Impedi-ments d’obrer amb llibertat.

B. Pérez G.